revisió de la designació de zones vulnerables a...
TRANSCRIPT
Revisió de la designació
de zones vulnerables a
Catalunya
Revisió d’acord amb els requeriments de la Directiva 91/676/CEE
Memòria tècnica
Abril de 2014
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
1
ÍNDEX
1. Introducció........................................................................................................3
1.1. Marc legislatiu......................................................................................3
1.2. Justificació de la revisió de les zones vulnerables...............................4
1.3. Xarxes de control i zones vulnerables actuals.....................................5
2. Estat actual de les aigües subterrànies..........................................................6
3. Proposta de revisió de la designació de les zones vulnerables.....................7
3.1. Zones vulnerables actuals...................................................................7
3.2. Proposta de desclassificació de zones vulnerables...........................10
3.3. Proposta de classificació de noves zones vulnerables......................15
4. Resum de la revisió de les zones vulnerables..............................................17
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
3
1. Introducció
1.1. Marc Legislatiu
La gestió de la contaminació per nitrats està regulada majoritàriament per la Directiva
91/676/CEE, del Consell de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües
superficials i subterrànies contra la contaminació produïda pels nitrats d’origen agrari
(més coneguda com a Directiva Nitrats). Aquesta normativa té per objectiu reduir la
contaminació causada o provocada pels nitrats d’origen agrari que s’apliquen com a
fertilitzants als camps de conreu i l’activitat agrària en general, i pretén actuar
preventivament contra noves contaminacions d’aquesta mena, tot fomentant l’aplicació
de bones pràctiques agràries. Les aportacions de nitrogen (N) d’origen urbà, per la seva
part, estan subjectes a la regulació i compliment de la Directiva 91/271/CEE del Consell
de 21 de maig, sobre el tractament d’aigües residuals urbanes.
La Directiva europea 91/676/CEE, va ser transposada a l’ordenament jurídic estatal a
través del Reial decret 261/1996, de 16 de febrer que preveu, entre altres:
La identificació de les aigües afectades per la contaminació o en risc d’estar-hi
(Art. 3). Aquesta tasca es realitza a partir dels resultats obtinguts de les diferents
xarxes de control que té establertes l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA).
La designació de Zones vulnerables (ZV) són les que s’identifiquen com
afectades i les superfícies conegudes on l’aigua s’escola cap a les aigües abans
esmentades (Art. 3). Aquesta designació la realitza el Govern a partir d’una
proposta consensuada entre les administracions competents en matèria de medi
ambient, agricultura i ramaderia, i salut pública. La Directiva exigeix que aquestes
tasques es realitzin cada quatre anys, freqüència amb la qual també s’ha de
remetre a Europa un informe de situació.
L’elaboració d’un codi de bones pràctiques agràries (elaboració i foment) (Art. 4).
Aquest codi és realitzat i fomentat per l’administració competent en agricultura i
ramaderia.
L’adopció del Programa d’acció que cal aplicar a les zones vulnerades
designades, per a reduir i prevenir contaminacions d’origen agrari (Art. 5). Aquest
programa és aprovat pel Govern a proposta de l’administració competent en
agricultura i ramaderia.
L’establiment d’un programa de mostreig i seguiment de la qualitat de les aigües,
per a analitzar i modificar, si s’escau, la relació de zones vulnerables designades,
i per a comprovar l’eficàcia dels programes d’acció (Art. 6). Els programes de
control els realitza l’ACA, d’on s’extreuen i treballen els resultats de les
concentracions de nitrats a les aigües.
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
4
La presentació d’un Informe de situació, per períodes quadriennals (anomenats
“reports” quadriennals) (Art. 10). Aquest Informe és elaborat pel Ministerio de
Agricultura Alimentación y Medio Ambiente a partir de les dades de totes les
comunitats autònomes i Organismes de conca competents i reportat a la
Comissió Europea.
1.2. Justificació de la revisió de els zones vulnerables
El punt 4 de l’article 3 de la Directiva de nitrats estableix que es durà a terme una
modificació o ampliació de les zones vulnerables, un cop aquestes hagin estat
examinades, com a mínim cada 4 anys. En compliment d’aquesta disposició es va
efectuar la primera designació de zones vulnerables l’any 1998 i posteriorment dues
revisions, (veure figura 1), sent la darrera l’efectuada per Acord GOV/128/2009, de 28 de
juliol. Per tant, correspon enguany dur a terme una nova revisió de les zones vulnerables
a Catalunya.
A la figura 1 es mostra l’evolució de la designació de les zones vulnerables a Catalunya i
l’any de la seva designació. Al 1998 es van definir les primeres zones vulnerables a
través del Decret 283/1998, de 21 d’octubre que posteriorment van ser ampliades per
successives revisions al 2004, a través del Decret 476/2004, de 28 de desembre, i al
2009 a través de l’Acord de Govern GOV/128/2009, de 28 de juliol, en detectar nous
àmbits contaminats per nitrats o amb tendència a l’alça. En l’actualitat, un 33,6% de la
superfície total de Catalunya està declarada com a zona vulnerable a la contaminació
per nitrats d’origen agrari d’acord amb el Reial decret 261/1996, implicant un total de 421
municipis (un 44,5% dels municipis de Catalunya).
Figura 1: Delimitació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari. Es diferencien els diferents períodes en que s’han realitzat les revisions i noves designacions
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
5
1.3. Xarxes de control i zones vulnerables actuals
El seguiment de l’estat de les meses d’aigua es realitza mitjançant l’execució dels
Programes de Seguiment i Control que el Govern de la Generalitat va aprovar a través
dels Acords GOV/128/2008, de 3 de juny, per al període 2007-2012, i GOV/139/2013, de
15 d’octubre, per al període 2013-2018. Les xarxes de control que s’hi preveuen
permeten a l’Agència Catalana de l’Aigua valorar quin és l’estat quantitatiu i químic de
les masses d’aigua subterrània, i la qualitat fisicoquímica de les masses d’aigua
superficials, i en cas de detectar-ne afeccions, determinar quines són les possibles
causes d’aquest mal estat a través de l’anàlisi de l’activitat humana.
Aquests punts de control, pel que fa al seguiment de l’afecció per nitrats d’origen agrari,
estan distribuïts principalment en les zones vulnerables delimitades segons el Decret
283/1998, de 21 d’octubre, el Decret 476/2004 de 28 de desembre, i l’Acord de Govern
GOV/128/2009, de 28 de juliol (figura 1), tot i que hi ha altres punts de control fora
d’aquestes zones ubicats on també hi poden haver possibles afeccions. La xarxa
unificada per al seguiment de les zones vulnerables està formada per la xarxa operativa
de nitrats de les masses d’aigua subterrànies, més la xarxa de control de la zona
protegida “zones vulnerables” (figura 2).
Figura 2. Situació dels punts de control de la xarxa de nitrats.
En la figura 2 s’observen els punts que estan inclosos dintre de cada una de les zones
vulnerables i els que queden fora d’aquestes, que pertanyen al control de nitrats, i que
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
6
permeten veure quina és la diferència en la concentració de nitrats tant dintre de les ZV
com a fora, i a la vegada avaluar l’estat de les masses d’aigua.
2. Estat actual de les aigües subterrànies
De la valoració actual de l’estat de les masses d’aigua subterrànies a Catalunya es
desprèn que, de les 53 masses d’aigua definides, el 53% es troben en bon estat químic
(28 masses d’aigua), i un 47% en mal estat (25 masses d’aigua). Pel que fa les masses
en mal estat, un 76% d’aquestes està en mal estat degut a l’excés de nitrats al medi (per
sobre de 50 mg/L) (figura 3). L’avaluació final de l’estat de les masses d’aigua
subterrànies es realitza a nivell de massa d’aigua, a partir del conjunt de paràmetres de
les diferents xarxes de control, i mitjançant la comparació d'aquestes dades amb els
objectius de qualitat definits. La valoració concreta de l’estat químic s’expressa en bo o
dolent, depenent de si la composició química de la massa d’aigua presenta o no
concentracions de contaminants superiors a les fixades en les diferents normes de
qualitat. Aquestes concentracions s’avaluen a partir d’indicadors que, en el cas dels
nitrats s’estableix en 50 mg/L. Aquest valor ve definit a l’annex I del Reial decret
1514/2009, de 2 d’octubre, pel qual es regula la protecció de les aigües subterrànies
contra la contaminació i deteriorament que constitueix la transposició de la Directiva
2006/118/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre relativa a la
protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament:
Figura 3: Masses d’aigua en mal estat (vermell) degut a la presència de nitrats a les aigües subterrànies. En verd es representen les masses d’aigua en bon estat pel que fa la norma de qualitat establerta pels nitrats (valors inferiors a 50 mg/L).
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
7
Altres paràmetres que també són responsables del mal estat químic de les masses
d’aigua són la presència de clorurs (en un 43% de les masses en mal estat), de sulfats
(en un 30% de les masses en mal estat), valors elevats de conductivitat elèctrica (en un
26% de les masses en mal estat), la presència d’amoni (en un 13% de les masses en
mal estat), i la presència de dissolvents orgànics com el percloroetilè (en un 22% de les
masses en mal estat) i el tricloroetilè (en un 13% de les masses en mal estat). D’aquests
percentatges, doncs, es desprèn que la principal causa de mal estat de les masses
d’aigua subterrània a Catalunya és deguda a l’excés de nitrats.
Les valoracions fetes per massa d’aigua, a l’igual que les fetes per zona vulnerable, no
mostren, en termes generals, una clara tendència a la millora pel que fa a la reducció en
les concentracions de nitrats a les aigües subterrànies, tot i que a nivell local, en
determinats pous o surgències, es detecten increments i/o decreixements destacables
en les concentracions de nitrats mesurats. La valoració integrada dels pous i surgències
mesurats dins de les zones declarades vulnerables es manté més o menys estable en el
temps.
3. Proposta de revisió de la designació de les zones vulnerables D’acord amb l’Art 3 del Reial decret 261/1996 de revisió de zones vulnerables, es
realitza una anàlisi actual i identificació de les aigües afectades per la contaminació de
nitrats d’origen agrari, i s’elabora, en aquest document, una proposta de revisió de les
zones vulnerables.
En aquest sentit, la proposta de revisió de les zones vulnerables a Catalunya analitza els
següents aspectes:
3.1. Zones vulnerables actuals Dels resultats obtinguts de les xarxes de control de seguiment de les actuals zones
vulnerables, s’observa que no existeix una clara tendència a la millora en l’evolució de
les concentracions de nitrats que aconselli reduir el nivell de vigilància i actuació
realitzats. Per la qual cosa, es considera oportú mantenir l’actual designació de les
zones vulnerables tret de la zona analitzada al punt 3.2 del present document.
Com a resum dels resultats obtinguts des de l’any 2000, a la taula 1 es presenten els
valors percentuals dels diferents períodes de mostreig realitzats, agrupats per zones
vulnerables i en funció de l’any de designació d’aquesta.
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
8
Taula 1: Percentatge de valors obtinguts en les diferents zones vulnerables
Com a principals conclusions, el que s’observa és que les zones vulnerables més
crítiques continuen sent les que van ser declarades al 1998, tot i que també són les
úniques on en el darrer període es manifesta una certa millora en els seus valors promig.
De totes maneres, aquestes zones continuen mostrant concentracions de nitrats molt
elevades.
Si s’analitzen els resultats més en detall, i per zones vulnerables (figura 4), s’observa
que en general els continguts en nitrats a les aigües subterrànies no han variat
significativament en l’última dècada (els valors es mantenen dins del mateix rang amb
petites fluctuacions en el temps). No s’observa una millora en la qualitat de l’aigua
subterrània en termes generals en les diferents zones vulnerables, ni cap tendència
significativa de les concentracions de nitrats. En la zona vulnerable 1 sembla que els
valors màxims disminueixen, tot i que la resta de valors es mantenen igual en el temps.
En les zones vulnerables 2,, 4, 5, 6, 7, i 9 no hi ha cap tendència significativa, igual a que
la zona vulnerable 3 tot i que en aquesta última les concentracions en l’últim mostreig
han baixat. Pel que fa a la zona vulnerable 8 la tendència sembla que va en augment
A la figura 4 es mostren els gràfics d’evolució de nitrats de les zones vulnerables de les
quals es tenen prou dades històriques que permeten valorar la seva evolució. Cal tenir
present el fet que la mediana (percentil 50 color verd als gràfics) en algunes de les zones
vulnerables supera la norma de qualitat establerta (50 mg/L), això indica que més del
50% de les mostres analitzades es troben per sobre d’aquest nivell de concentració.
També s’indica el % de les mostres de cada un dels mostrejos que superen ell 50 mg/l.
ZONES VULNERABLES (segons Decret) ZV1998 ZV2004 ZV2009
Període 2000 - 2003 (RP3)
2004 - 2007 (RP4)
2008 - 2011 (RP5)
2004 - 2007 (RP4)
2008 - 2011 (RP5)
2008 - 2011 (RP5)
Punts per sobre 50 mg/L
en valors màxims NO 3 60,9% 68,4% 65,9% 42,0% 50,0% 42,9%
en valors promig NO 3 45,9% 55,7% 51,1% 30,2% 31,4% 39,3%
40
en valors màxims NO 3 67,4% 74,5% 74,2% 51,4% 61,4% 50,9%
en valors promig NO 3 55;9% 64,5% 57,2% 38,4% 41,4% 44,2%
Punts per sobre mg/L
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
9
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 1
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
50
100
150
200
250
300
350
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 2
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)
Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
50
100
150
200
250
300
350
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 3
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 4
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 5
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)
Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
50
100
150
200
250
300
350
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 6
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 7
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)
Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
50
100
150
200
250
300
350
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 8
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
10
Figura 4: Evolució de nitrats en les zones vulnerables període 2000-2013. Valors corresponents als percentils 25, 50 i 75 mg/l dels resultats promig per cada punt de mostreig en cada zona vulnerable. També s’indica el % de les mostres que superen els 50 mg/l en cada un dels mostrejos.
L’anàlisi específic de la situació dins del període 2008-2011 (darrer informe enviat a la
Comissió Europea), reflecteix que globalment, dins les zones vulnerables, els punts de
control que en promig superen els 50 mg/L (límit d’ús de l’aigua per al consum humà)
representen el 43 % dels punts analitzats. Però si comparem els resultats analítics
obtinguts dins de les zones vulnerables amb els que s’obtenen fora d’aquestes (taula 2),
s’observa com la situació és molt diferent. Les concentracions són molt més elevades
dins de les zones vulnerables que no pas fora d’elles, el que valida l’actual designació de
zones vulnerables i suggereix el seu manteniment en la present revisió.
Taula 2: Resultats obtinguts dins i fora de zona vulnerable, i per tot Catalunya
3.2. Proposta de desclassificació de zones vulnerables Tal i com s’ha exposat en el punt anterior, es proposa el manteniment de l’actual
delimitació de les zones declarades vulnerables, tot i que en determinades localitats i
municipis les concentracions actuals de nitrats (registrades en els darrers anys) poden
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
% m
ost
res
[NO
3]>
50
mg
/L
Co
nce
ntr
ació
NO
3 (m
g/L
)
Any de mostreig
Zona vulnerable 9
Percentils 25 (mg/L) Percentils 50 (mg/L)Percentils 75 (mg/L) % mostres [NO3]>50 mg/L
2008-2011
Percentatge de punts: DINS ZV FORA ZV TOT CAT
que superen els 50mg/L
en valors màxims de NO3 56,2% 15,7% 44,9%
en valors promig de NO3 43,1% 10,5% 34,0%
que superen els 40mg/L
en valors màxims de NO3 65,4% 18,1% 52,2%
en valors promig de NO3 49,7% 13,8% 39,7%
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
11
donar peu a proposar una desclassificació local de la zona vulnerable. Els criteris
emprats per a la selecció i proposta de desclassificació de la zona vulnerable són:
Àrea o municipi que mostri concentracions baixes de nitrats de manera
generalitzada, sostinguda en el temps, i no s’observi cap tendència a l’alça
d’aquests valors.
Àrea o municipi situat en el marge perimetral de les actuals zones declarades
vulnerables, o que per si soles, aquestes àrees, proporcionin una superfície
significativa i coherent que denoti la manca de contaminació per nitrats d’origen
agrari
Àrea o municipi que no estigui situat en una zona de drenatge que les possibles
activitats agràries afectin a una zona actualment declarada sensible o amb
elevades concentracions de nitrats
D’acord amb els criteris establerts, i un cop analitzades les diferents àrees i municipis, es
proposa com a possible desclassificació de zona vulnerable els municipis de Sant
Pere Pescador, Castelló d’Empúries i l’Escala (Alt Empordà), que van ser
incorporats a la zona vulnerable 1 d’acord amb el Decret 476/2004. La designació
d’aquests municipis com a zones vulnerables al 2004 es va definir seguint uns criteris
d’aplicació a tot Catalunya i que tenien com a principal punt de referència els aspectes
hidrogeològics. Concretament, en la metodologia emprada per la designació, es van tenir
en compte: (1) la definició dels aqüífers amb contaminació per nitrats o bé tendència a
augmentar el seu contingut, (2) la significació de l’aqüífer a protegir, (3) la delimitació
territorials de les superfícies associades als aqüífers a protegir, i (4) l’avaluació de
l’existència d’activitats agràries. Seguint aquests criteris, la inclusió d’aquests municipi va
ser motivada principalment per completar la protecció dels aqüífers fluviodeltaics del
Fluvià-Muga i Baix Ter.
Dins de les tasques de seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies, a l’àmbit dels
tres municipis consten 6 estacions de control (taula 3). S’han valorat els resultats de la
xarxa de les zones vulnerables integrada únicament per punts de control representatius
de l’àmbit agrari. Als municipis de Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador, els pous
més profunds, sense dades sobre la situació de la zona d’admissió d’aigua, s’han
assignat tant a l’aqüífer superficial com al profund.
La taula 3 mostra el resum de les dades analítiques pel període 2002-2013. Les
medianes presenten valors baixos que no superen els 15 mg/L. Els màxims se situen al
pou profund de Castelló d’Empúries (817047-0035), amb un valor que supera el 50 mg/l,
i al pou superficial de l’Escala (17062-0006). La tendència del contaminant en aquest
punts es representa a les figures 5 i 6. Els gràfics mostren una evolució dels continguts
en nitrats molt similar que en cap cas descriuen un tendència positiva. Generalment, els
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
12
valors fluctuen poc i únicament el pou somer del municipi de l’Escala (17062-0006)
dibuixa una evolució del contaminant en serra.
Figura 5: Concentració de nitrats als tres municipis proposats per a desclassificar i als seus municipis veïns.
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
13
Figura 6: Concentració de nitrats als tres municipis proposats per a desclassificar i als seus municipis veïns.
Taula 3. Resum dels resultats de Nitrats (mg/L) a la xarxa de control de zones vulnerables.
Codi BDH Núm.
mostres Prof (m)
Mínim (mg/L)
Mediana (mg/L)
Màxim (mg/L)
Primera data
Última data
17047-0015 19 16 <5,0 <5,0 12,9 04/06/2002 20/06/2013
17047-0029 11 60 <5,0 <5,0 8,3 11/10/2005 26/01/2012
17047-0035 22 30 <5,0 9,8 83,0 04/06/2002 26/01/2012
17062-0006 11 17 <5,0 15,0 42,0 04/01/2006 02/02/2012
17062-0070 2 46 <5,0 3,8 5,0 26/01/2012 23/05/2013
17178-0054 2 35 11,5 11,7 11,9 08/07/2010 11/07/2011
Durant els anys 2006 i 2008, l’ACA va dirigir diversos estudis finançats pel Ministerio de
Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, per determinar la casualitat de la contaminació
de nitrats en abastament públics de les zones vulnerables. Concretament, es van
realitzar 19 estudis a 128 municipis situats dins de les zones vulnerables. Els municipis
de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i l’Escala s’inclouen en tres d’aquests
estudis; concretament al número 2 (l’Escala), número 3 (Sant Pere Pescador) i número 4
(Castelló d’Empúries). A cadascun dels tres treballs es realitza una descripció detallada
de les característiques geològiques i hidrogeològiques i de la presència de nitrats, també
s’analitza la vulnerabilitat hidrogeològica i les pressions i impactes potencials, per
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
14
finalment poder analitzar la relació causa-efecte i establir mesures de prevenció i
correcció.
Taula 4. Resum del resultats de nitrats de les campanyes de mostreig
Estudi Període Núm.
mostres Núm. pous
d’abastament Mediana (mg/L)
Màxim (mg/L)
Núm. mostres >50 mg/L
2 Sec 19 2 1.77 74.87 2
Humit 3 2 6.60 10.60 0
3 Sec 27 2 8.86 27.02 0
Humit 3 2 18.60 21.30 0
4 Sec 14 1 1.6 9.3 0
Humit 2 1 7.5 12.9 0
Als estudis del Ministeri es van realitzar dos campanyes de mostreig, la primera en
període sec, a finals de primavera i estiu del 2007, i la segona en període humit a l’hivern
del 2008 (Taula 4). Comparant els valors centrals dels continguts en nitrats de la xarxa
de control de l’ACA, i dels estudis de del Ministeri, s’observa que les concentracions són
molt similars, normalment per sota dels 15 mg/L. Els valors màxims entre els dos
paquets de dades sí que difereixen, de manera que en els estudis del Ministeri només es
detecten valors elevats al sector de l’Escala.
Figura 7: Concentració de nitrats als tres municipis proposats per a desclassificar i als seus municipis veïns.
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
15
A la figura 7 es representa els valors de nitrats de la primera campanya, la més
nombrosa, dels municipis que és volen desclassificar i dels municipis contigus. En els
àmbits de Sant Pere Pescador i de l’Escala, encara que el municipi presenti
concentracions de nitrats majoritàriament per sota de 25 mg/L, als municipis contigus
s’observen valors que en general se situen per sobre de 50 mg/L.
Així doncs, tot i que les concentracions de nitrats als punts de la xarxa de control
d’aigües subterrànies en aquest àmbit mostren algun incompliment puntual, en general,
les concentracions detectades són baixes, i a més no s’observen tendències a l’augment
del contaminant en cap dels tres municipis.
3.3. Proposta de classificació de noves zones vulnerables En les anàlisis obtingudes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de
Salut), i dades addicionals obtingudes per l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han detectat
alguns municipis situats en zones perimetrals a les actuals zones declarades vulnerables
en les quals es detecten concentracions elevades de nitrats en la xarxa d’abastament
d’aigua potable, que han condicionat el tancament d’alguns pous i/o la inversió en nous
sondejos i pous, connexions a xarxes d’abastament i/o tractaments de les aigües per
evitar l’abastament d’aigua potable amb concentracions superiors a 50 mg/L de nitrats.
Aquestes zones contenen una activitat agrària significativa i nuclis urbans de petita
entitat, per la qual cosa es pot preveure un possible origen agrari de l’excés de nitrats en
les aigües. Les concentracions de nitrats han estat corroborades allà on l’Agència
Catalana de l’Aigua té operativa una xarxa de control.
Una d’aquestes zones proposada per a ser valorada com a ampliació de la zona
vulnerable, es situa al sud-est de la zona vulnerable 6 (nord-est de la comarca de Conca
de Barberà i nord-oest de l’Anoia). En aquesta franja de municipis adjacents a la zona
vulnerable 6, existeixen pous d’abastament que actualment mostren valors per sobre del
valor llindar de 50 mg/L en la concentració de nitrats, amb afecció d’origen agrari de
caràcter difós, tot i que alguns pous també estan situats al voltant de zones
urbanitzades.
Es considera que la presència de nitrats que es detecta a l’aigua subterrània té una
elevada probabilitat que sigui originada per la infiltració al subsòl dels adobs emprats per
l’agricultura, atenent a l’elevada activitat agrícola i ramadera desenvolupada a la zona.
Des de l’ACA es van realitzar campanyes de camp a la majoria de pous d’abastament
afectats en aquesta zona, on es va determinar que la incidència de l’activitat agrària
sobre aquests pous és la que més pot influir en la qualitat de l’aigua i, per tant, s’entén
que és aquesta activitat, en gran mesura, la responsable de la presència de nitrats a
l’aigua subterrània.
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
16
A l’hora de proposar els municipis per a ser classificats com a zona vulnerable, es té en
consideració part de la informació aportada pel DARPAM on es caracteritza la intensitat
agrícola i ramadera a la zona, aquest estudi ajuda a seleccionar o descartar alguns dels
municipis en aquesta zona. També es té en consideració la informació de les anàlisis
obtingudes que ha aportat l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de
Salut) dels pous d’abastament d’aquesta zona.
Amb tot això, es proposa ampliar la zona vulnerable 6 amb 5 municipis que tenen
incompliments per excés de nitrats (valors > 50 mg/L) en els seus pous d’abastament.
Aquests municipis són els d’Argençola (Anoia) i Santa Coloma de Queralt, les Piles,
Conesa i Forès (Conca de Barberà).(Veure figura 8)
Figura 8: Situació dels punts de control tant de l’ACA com del Departament de Salut dels quals es tenen resultats de nitrats. Municipis (5) (en gris) proposats per a ser inclosos dins de la zona vulnerable 6. El color rosa es destaquen els municipis inclosos com a zona vulnerable al 1998, i en blau els municipis inclosos en la revisió realitzada al 2004.
A la figura 8 s’observa una afecció difosa al sud est de la ZV 6, on al llarg de tota
aquesta franja es detecten incompliments tant dels controls que realitza el Departament
de Salut als punts d’abastament com d’alguns punts mostrejats per l’ACA. Aquesta figura
indica que no es tracta d’una contaminació puntual en l’aigua subterrània, sinó que es
tracta d’una situació generalitzada en tota aquesta zona. Tots els punts marcats al mapa
Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F
17
de color groc i els que tenen un anell vermell superen en algunes de les seves mostres
els 50 mg/l de nitrats.
4. Resum de la proposta de revisió de les zones vulnerables
A partir dels resultats obtinguts tant de les xarxes de control de l’ACA, com les del
Departament de Salut, i de l’anàlisi de les dades aportades pel Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, es proposa:
Mantenir el cos principal de zones vulnerables actualment designades (amb les
ampliacions de 2004 i 2009), ja que no existeix una clara tendència a la millora en
l’evolució de les concentracions de nitrats en aquestes zones que aconselli reduir el
nivell de vigilància i protecció.
Desclassificar tres municipis situats a la zona vulnerable 1 (Sant Pere Pescador,
Castelló d’Empúries i l’Escala), que van ser designats a la revisió realitzada al 2004
(Decret 476/2004). En aquesta zona no s’han detectat concentracions elevades de
nitrats en els darrers anys.
Ampliar (classificar) 5 nous municipis situats al sud-est zona vulnerable 6 (nord-est
de la comarca de Conca de Barberà i nord-oest de l’Anoia) (veure mapa Figura 8).
En aquesta franja de municipis existeixen pous d’abastament que actualment
mostren valors per sobre del valor llindar de 50 mg/L de nitrats, que se’ls hi atribueix
un origen agrari. Els municipis proposats són: Argençola (Anoia), Santa Coloma de
Queralt, les Piles, Conesa i Forès (Conca de Barberà). En l'àmbit d'aquests
municipis els aqüífers corresponents són els associats als dipòsits de l’aqüífer
lacustre oligocè de la Segarra o Conca de Barberà i els dipòsits detrítics al·luvials.