espai

NÚM. 43

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

CURS 2012-2013

1R TRIMESTRE Inst

itut

2

Qui ha fet la portada? Mihaela Simón Musca (E2B) Qui ha fet la contraportada? Mariona Minobas (E2A), Mireia Olivas (E2B), Laura Padilla (E2A), Aina Guerrero (E2B), Paula Rodríguez(E2B), Pol Maestre (E2A), Judith Martin(E2A) , Paula Sánchez(E2A)

21 de desembre - Fi de Trimestre PROGRAMA D’ACTIVITATS

09.00-10.00 Tutoria: tió o amic invisible 10.00-10.30 Final de futbol :1r cicle (pista de futbol) 10.30-11.30 Gimcana: 1r cicle de l’ESO (E3E) 11.00-11.30 Final de futbol: 2n cicle (pista de futbol) 11.00-12.00 Break Dance: 2n cicle (E3B) 10.00-12.00 Parada Solidària:venda de bijuteria, objec-tes de decoració, objectes de regal... (Pati de les Pal-meres) 10.00-12.00 Tallers diversos Primer cicle d’ESO - Dibuix (E3D) - Fem braçalets (E2E) - Fem postals i punts de llibre de Nadal (USEE) - Modelem amb plastilina ((E2D) Segon cicle d’ESO - Jocs de taula i rol (aula 54) - Fem piles de gots (E3C) Batxillerat - Karaoke amb la play (B2B) 10.00-12.00 Karaoke (Audiovisuals) Nivell: ESO 10.00-12.00 Torneig de ping-pong: ESO i batxillerat (Gimnàs) 10.00-12.00 Torneig d’escacs i jocs de taula: Nivell: ESO i Batxillerat (Aula d’acollida) 10.00-12.00 Balls de saló: Nivell: Segon Cicle d’ESO i Batxillerat (Gimnàs) 12.00-13.00 Actes de cloenda i acomiadament - Record homenatge a Nil Gómez - Exhibició de joves instrumentistes i cantants - Lliurament de diplomes i samarretes als alumnes que han fet l’optativa de mediació - 2n de Batxillerat cantaran: “Santa Claus is coming to town” - Cantada conjunta de la nadala: “Per damunt la neu” (Pati de les palmeres)

Editorial

Escriure ara que ja s’acaba el trimestre l’e-ditorial de la revista produeix un estranya sensació entre donar la benvinguda i enco-ratjar alumnes i pares a treure el millor pro-fit possible del nous curs i felicitar les fes-tes de Nadal i Any Nou. Ben pensat crec que és possible compaginar una cosa amb l’altre i que tot plegat sigui motiu de reflexió sobre el moment actual i la importància de l’e-ducació. Quan s’acosten les festes (probablement els dies més dedicats al consum) es respira ale-gria, ganes de festa, il�lusió ...... Penso que aviat haurem de dir es respirava. Es palma preocupació, angoixa, malestar i poques ganes de festa. Serà el 2013 el comença-ment d’una nova etapa?. Podrem deixar de parlar constantment de la paraula crisis?. S’acabaran les retallades tant a sanitat com a educació?. Ens tornaran a canviar per enè-sima vegada els continguts de les matèries?. Crec que ningú té una resposta clara! Tot plegat però, fa que sigui encara una mi-ca més difícil encoratjar als alumnes a for-mar-se el millor possible per tenir un futur amb èxit com a persona i com a ciutadà, i la situació de moltes famílies tampoc hi acom-panya. Les noticies que llegeixo d’ense-nyament als diaris i escolto a la televisió, a mi personalment, em retornen a la meva època d’estudiant de batxillerat elemental i del NODO al cinema. Vull creure que serà només un miratge. La clau per ser conscients dels fets i poder prendre les decisions adequades en cada moment està en el coneixement i en la for-mació, és el que ens fa lliures, i aquest és precisament el missatge que com a profes-sors hem de transmetre als alumnes amb el suport de les seves famílies. A tota la comunitat educativa Bones Festes de Nadal i que una petita escletxa d’espe-rança i de millora s’obri durant el 2013 i la salut ens hi acompanyi per aconseguir-ho. BONES FESTES A TOTHOM! Directora: Lluïsa Teixidor

3

I quan acaben l' institut... Què fan els nostres alumnes?

En Daniel Puiggrós i Coll, exalumne de l’IES Palamós va acabar els seus estudis de batxillerat l’any 2002. Va estudiar il�lustració a la Llotja de Barcelona i també belles arts. Actualment està fent l’últim curs d’un Erasmus a Alemania a la ciutat d’Hamburg. Ens ha enviat aquest article on ens parla una mica d’aquesta ciutat: Hamburg:

vaig poder notar només d'arribar, és la seva amabilitat i educació, i la seva predisposició per ajudar-te. si que l’ idioma és un petit entrebanc d'entrada però sempre estan dispo-sats a fer-se entendre. I es respi-ra tranquil�litat i serenitat, tot i ser una gran ciutat. sorprèn també el civisme que es respira, per posar n o m é s u n e x e m p l e , els contenidors de brossa no estan en el carrer sinó en els patis interi-ors de cada casa, així els carrers sempre donen una sensació de nete-d a t i o r d r e . Les possibilitats que ofereix aquesta ciutat són enormes, i més en el meu camp, les belles arts, on la oferta c u l t u r a l q u e h i t r o b e m és inabastable. sempre hi ha alguna cosa a fer a qualsevol punt de la ciutat, exposicions, inauguracions, concerts, espectacles. tant en algun acte social de primera línia, com en alguna casa cultural autogestiona-da, i el públic podria ser el mateix. si en algun punt definiria la sensació que aquesta ciutat em desprèn, és aquest, el punt d'equilibri i de mescla que es respira. sóc es tudiant de l prog ra-ma Erasmus aquí a Hamburg i en principi estic per un any en aquesta ciutat, però espero que la meva estància sigui llarga i positiva, ja que les possibilitats que la ciutat m'ofereix a nivell de formació i vida són molt diferents a les que fins ara havia trobat. És una experiència que recomanaria a tothom. Daniel Puiggròs

menges pel matí, començar el dia o acabar-lo, amb una visita al "Fishmarkt". pels voltants de les sis del matí i fins a les nou, hom pot passejar i comprar qualsevol ali-ment que aquesta ciutat et pot ofe-rir, però sobretot peix. I és clar, també s 'ha de menjar un "matjes brötchen", el típic entrepà de peix. aquí el podríem considerar com fer uns xurros amb xocolata, doncs a Hamburg es tracta d'un peix cru fumat i marinat amb la seva c o r r e s p o n e n t s a l s a . També ens podem trobar amb la llotja on si fan concerts en el trans-curs d'aquest esdeveniment de diu-menge al matí, on cançons tradicio-nals acompanyades de grans gerres de cervesa freda omplen la sala en-tre joves que acaben el dia i gent gran. El verd es respira per totes bandes, una ciutat plena de parcs i grans zones per passejar, això si, si el temps ho permet. El clima és un dels punts forts en contra, ja que, tot hi que encara no hi hem arribat, les temperatures poden arribar a menys disset graus, i ara mateix a les cinc de la tarda ja és plena nit. això fa que la vida d'interior sigui tant important. Normalment en les cases alamanes i si ens trobem en pisos d'estudiants, es fa molta vida a les cuines, i és ven normal trobar-hi un sofà en aquestes. ja que la sala d'estar és casi inexisent. El caràcter alemany d'entrada pot semblar una mica reservat o sec en algun moment, però no pas fred. Una de les grans diferencies que

Què dir d'aquesta ciutat. si la com-parem amb les nostres terres, po-dríem estar parlant d'una ciutat si-milar a Barcelona, això si en qüestió d'habitants. Si ens volem fer una idea aproximada, només cal compa-rar per exemple la superfície que aquestes dos c iutats ocu-pen. Mentre que Barcelo -na s’estén sobre uns cent quilòme-tres quadrats, Hamburg presenta una superfície de set cents quilòme-tres quadrats. per tant no és d'es-tranyar que aquesta ciutat sigui en ella mateixa un dels setze estats f e d e r a l s a l e m a n y s . Ens trobem dins d'una gran ciutat, cosmopolita i dinàmica, on actual-ment s'està convertint en una de les ciutats més punteres dins de les terres germàniques, fins i tot per sobre de Berlín. Gràcies a la seva s i tuac ió geog rà f i ca en e l nord D'Alemanya i amb la desembo-cadura del riu Elba, Hamburg és una de les ciutats portuàries més impor-tants d'Europa, i alhora una de les grans entrades i sortides d'aquest continent. És per això que es respi-ra una ciutat marinera, amb les se-ves tradicions. Sant Pauli, el barri més proper al moll respira tot això i més. Aquí hi conviuen la gent del mar, la nova immigració alamana, l a g e n t j o v e c r e a t i v a i emprenedora, els grans seguidors del club de futbol "Sant Pauli", tot un símbol en aquestes terres i més enllà, l'oci i la diversió, tot en per-f e c t e h a r m o n i a . és tradició i visita obligada els diu

4

La carbonera La sortida de tutoria dels alumnes de segon d'eso co-mençà amb un dia resplendent, a les nou del matí, tot i què, l'hora prevista de la sortida era dos quarts de nou . Comencem bé, resulta que només es presen-ta un autocar quan n'havíem demanat dos, un cop resolt el problema anem cap a la carbonera, situada a Sant Climent de Peralta. L'autocar ens deixa a peu de carretera i continuem el camí a peu. Per fi arribem a la carbonera, el lloc és magnífic, davant nostre veiem un prat de color verd maragda , al voltant pinedes, i en un petit racó es veu fumejar una petita muntanya de terra. Tot al seu vol-tant hi ha homes, dones i nens mirant. Què deu ser això que tothom mira? Per què treu fum? Moltes preguntes, però cap problema ja que després d'esmorzar comença l'activitat pedagògica. Vam dividir els alumnes en grups reduïts i llavors el vigilant va començar a explicar què era una carbone-ra, és a dir, lloc on elaboren el carbó vegetal tal com la gent d'abans feia, aquest ofici que ha perdurat fins avui en dia. El carbó vegetal es feia servir sobretot per fer funcionar les cuines antigues, no cal dir, doncs que ara només cal obrir la clau del gas per poder cui-nar. Explicaré breument com es fa una carbonera, en pri-mer lloc, hem d'apilar llenya fent una muntanya, això es cobreix de bruc que es troba per la zona de les Gavarres, en segon lloc, es deixen en cinc forats, quatre dels quals, serveixen perquè respiri l'aire, ja que sense aire no hi hauria combustió, i en acabar es cobreix tot de terra, exceptuant també

Visita dels alumnes alemanys El passat dijous 11 d’octubre ens van visitar a l’hora d’anglès uns alumnes de l’intercanvi amb Rheda-Wiedenbruck (Alemanya) que es fa cada any a Palamós. El nostre grup va rebre cinc noies i un noi, d’entre disset i vint-i-un anys. Tres de les noies eren parti-cularment comunicatives, i van ser les que van parlar més. En aquesta hora vam poder establir conversa amb ells, amb l’a-juda de la nostra professora d’anglès, i poc a poc vam anar co-neixent les seves costums, per exemple, com funciona el seu sistema educatiu i quines coses els agrada fer al seu temps lliu-re. També nosaltres els hi vam explicar lo que fem aquí. Per començar, ens vam anar presentant un a un, dient el nostre nom, edat i algun hobby. Ells també ho van fer. Després, per torns de paraula, vam anar mantenint una conversa amb ells. Ens van comentar quines activitats havien fet, i que Barcelona els havia agradat molt. També Palamós, la seva platja i alguns plats típics que havien tastat.

Ens ho vam passar molt bé i va ser bastant interessant saber, per exemple, que l’escola a Alemanya s’organitza en cursosequivalents als nostres,però que fan unes proves per continuar un tipus d’estudis o altres, o que els exàmens es puntuen o valoren diferent que aquí. Trobo que va ser una activitat bastant interessant per poder conèixer maneres de fer d’altre gent de països diferents al nostre i que va ser una bona oportunitat per practicar l’anglès que estem estudiant a classe.

Joel Duran E4A

l'ull, situat a la part superior de la muntanya que serveix per encendre la carbonera i alimentar-la. Aquest procés dura uns 15 dies per coure el carbó, cal vigi-lar-lo dia i nit perquè el foc no es pot apagar. Per aquest motiu els vigilants van construir una barraca de pedra i fus-ta, on dormen i descansen. Pregunta típica dels alumnes al veure la barraca, on és el lavabo? Els alumnes més espavi-lats no van haver d'esperar la resposta del vigilant. Un cop acabat tot el procés es treu la terra i s'obté el carbó vege-tal. El matí va transcórrer tranquil, vam esmorzar, vam escoltar i veure en una maqueta com es construeix una carbonera. Després uns jugaven al futbol, altres passejaven o simple-ment enraonaven, però, sempre hi ha d'haver alguna nota discordant. En fi, la sortida va ser divertida, vam adquirir nous coneixements, i ens vam conèixer una mica més tots plegats. Catherine Galard

Treballant a la carbonera

5 5

Agraïments L’equip redactor agraeix la col�laboració i aportació de tothom qui ha fet possible la publicació d’aquest número.

Coordinació: Argia Marquès i Catherine Galard

Telèfon INS: 972 602 344 web: www.xtec.cat/iespalamos moodle: agora.xtec.cat/iespalamos/moodle

El passat dimarts 17 d’octubre els alumnes de 4rt vam pujar més de mil dos-cents metres sobre el nivell del mar per visitar Montserrat, un niu de cultura envoltat de natura en estat pur. De totes, es va triar la millor manera d’exp-erimentar el massís, primer fent senderisme per conèixer millor el parc natural, la monito-ra que ens acompanyava ens ho va fer molt fàcil. De ben segur que abans de l’excursió la majoria de nosaltres no sabia que les agulles que formen la serralada tenen nom. Després de la caminada vam gaudir de l’Escolania, una de les icones principals del paratge, reconegut per tanta gent, que vam haver de seure al ter-ra de la catedral. El museu es va fer esperar, era hora de dinar i això els professors no ho fan gaire ràpid. La visita va ser breu, ens van fer una presentació de les dues sales més des-tacades; la de l’antic Egipte, que ens va per-metre a tots veure, entre altres tresors, una

Sortida a Montserrat

mòmia; i la de la Mare de Déu, altrament dita Moreneta per l’error dels restauradors al pintar-la morena, que ens va posar al dia sobre història de l’art. Potser hauria estat més interessant si la segona guia no hagués mastegat xiclet. En definitiva però, va ser una molt bona experiència, tots estem d’acord que va molt bé sortir de l’escola i respirar una mica d’aire pur de tant en tant. Moha Ayaou 4t A

Alumnes fent senderisme.

Busca les 7 diferències

Francesc Xavier Gutiérrez 2n ESO E

6

SOVINT, QUAN VOLO…

Sovint quan volo veig sortir la gran llum a l’h-oritzó i me’n vaig cap a ella. A mig camí em tro-bo amb unes teulades vermelles lluents, i entre elles unes terrasses on hi ha gent esmorzant i m’hi conviden. Quan estic ben tip i tinc l’energia a dalt de tot continuo cap aquella immensa bola de llum. Mentre volo i volo observo el paisatge que, se-gons l’època de l’any, és d’un color o d’un altre. Per exemple, la platja a l’estiu està plena a ves-sar i ple de barques i iots que segueixen el con-torn de la costa, mentre que a l’hivern no hi ha ningú i les onades peten tranquil�lament a la sor-ra blanca i neta.

Quatre pensaments:

Els alumnes mediadors del centre són els alumnes que varen aprovar la matèria optativa de mediació escolar el curs passat. Són els següents: Gorka Calvo, Xavier Fernández, Said Mechaal, Lídia Calderon, Encarni Martínez, Abel Saa-vedra, Vincent Shut, Lorena Vilches, Isabel Alonso, Cesia Bojorquez, Javi Cano, Manel Contreras, Erika Rey, Cristina Rodríguez, Asmae Benaji, Nisrine Klai, Redouan Arbai, Tània Sánchez, Lautaro Andollo, Nadia Doudour, Núria Martí-nez, Inssaf Belhaj, Hanan El Fechtali, Laura Martínez, Nerea Moreno, Nora Moumni i Bryan Centeno.

LA MILLOR SOLUCIÓ: DIÀLEG I MEDIACIÓ

Conxita Batllori

T’ofereix un temps i un espai per millorar les teves relacions

El parc, a la primavera, és completament verd excepte en la part dels mosaics de flors on el groc, el blau i el vermell l’-omplen d’alegria, juntament amb la gent que hi passeja. A la tardor canvia considerablement, és un parc marró ocre i fins i tot taronja i vermell, que potser no és tan espectacular com a la primavera, però hi dóna un toc de tranquil�litat a la zona. Mentre continuo el meu vol perseguint l’enorme bola llumino-sa, m’adono que els budells em ronquen, i coincideix que estic sobrevolant la gran ciutat: TECA ASSEGURADA!!! Un cop m’he eixugat els morros continuo la cursa a la que competeixo contra la immensa brillantor. De sobte em trobo amb un regiment de companys que s’uneixen a la cursa. Tots coincideixen amb mi que encara que

es provi dia rere dia, a aquella bola de foc no se l’atrapa mai. Quan ja et dones per vençut i no et veus en cor de tornar a ca-sa, t’hi trobes allà i et preguntes: Què deu ser aquesta pilota que m’enlluerna i que fa que sempre torni a casa sense saber com? Quim Espadalé Bonet 2nB

Solució: Busca les 7 diferències

Francesc Xavier Gutiérrez 2n ESO

7

David De Juan

A l’institut hi ha unes persones que fan la seva feina i moltes vegades no es veu però són claus pel bon funcionament del nostre centre. En David és un dels tres conserges del nostre institut i forma part d’aquest grup de persones imprescindibles pel desenvolupament correcte del dia a dia. -Hola David, d’on ets i explica’ns alguna cosa sobre la teva família: Vaig néixer a Lleó. Som tres ger-mans, una germana i dos germans. Per sort els meus pares encara hi són i ara al Nadal els aniré a veure, doncs viuen a Madrid i els veig en-tre dos i tres setmanes l’any. -A on vas estudiar i què has estu-diat? Vaig estudiar les carreres de Filoso-fia i Antropologia Social a Madrid. Ara estic intentant acabar el cicle acadèmic complert amb la Tesi a la Udg sobre el món de l’educació. -Quan vas venir cap aquí i perquè? Vaig venir el 14 de Novembre de 2005 per culpa de la meva dona. Cada cop estic més convençut que són les dones les que mouen el món, afortunadament. Tant és així que ara, a més, tinc una dona peti-ta a casa de gairebé 3 anys i per la qual em mouria allà on fos. A Madrid hi he viscut 26 anys i abans, entre Astúries i Lleó, la me-va infantesa fins als 6 anys. Madrid va quedar massa gran per un ésser tan petit com jo i l’opció de venir a Girona va ser un encert. És molt fàcil enamorar-se de Catalunya, i més concretament de Girona. És com un petit món. No necessites moure’t per res perquè ho tens tot a l’abast. -Com ha estat la teva adaptació? Per la meva part m’he sentit sem-pre ben tractat i respectat. Vaig

aprendre l’idioma en tres anys. Què menys que aprendre l’idioma d’allà on vas. L’he interioritzat el millor que he pogut i penso que és fàcil ser bilingüe en català i castellà, però sobre tot, molt enriquidor. Les llen-gües son patrimoni cultural i quantes més en sàpigues més t’obriràs al món i més gaudiràs dels altres, de la seva cultura. Animo als alumnes a que aprenguin el major número d’idiomes possible, no només per qüestions la-borals, sinó perquè el món se’ls obri-rà i creixeran com a persones. -Què és el que t’ha estat més fàcil? I el més difícil? Tinc una vida fàcil. Tinc família, amics i feina. Aquí he fet molts bons amics i tinc temps per aprendre coses noves com l’anglès. Puc passejar per un paradís cada dia i respirar l’aire del mar des del meu balcó. Què més puc demanar? Potser el més diferent ha estat pas-sar d’una ciutat on pràcticament ets anònim a un petit poble on et coneix tothom. En qualsevol cas, al final un mateix ha de sentir-se agraït per la bona fe de la gent i de sentir-se reco-negut d’alguna manera per ells, que son els records que queden quan et fas gran i pots gaudir d’haver tingut una bona vida. -T’agrada la teva feina a l’institut? Sí. Abans de ser conserge a l’IES de Palamós vaig treballar en altres cen-tres i instituts. El tracte amb la gent és una escola diària. Com deia un professor meu: “Sempre has d’agafar les coses bones de la gent”. És un consell que penso pot servir als alum-nes per millorar la seva formació aca-dèmica però també a nivell personal per atansar un equilibri interior, dei-xant allò que els perjudica fora de les seves vides. -Hi alguna cosa que ens vulguis ex-plicar i que creguis que pugui ser interessant? Durant uns quants anys vaig treballar dins del món de la cooperació i el desenvolupament amb població refu-giada a l’Àfrica dins de projectes per la universitat. Aquesta va ser una època meravellosa on vaig conèixer gent excepcional. S’ha de sortir, s’ha de viatjar perquè la vida realment t’ofereix oportunitats. -Has comentat que estudies anglès, quin nivell? I per què? Estudio anglès perquè quan era més jove no ho vaig fer, va ser una de les meves assignatures maleïdes. Però amb el temps t’adones que són molt

importants els idiomes per treballar i estudiar. Mai és tard per continu-ar estudiant. Això sí, sigui més gran o més petit, hi ha un esforç darrera de tota activitat, tant intel�lectual com esportiva. Ara faig quart de l’EOI, però per saber bé l’anglès hauré de continuar molts més anys. -Fas alguna altra cosa? Com ben sabien els clàssics, alimen-tar el cervell i el cos és portar una vida saludable, així que faig nata-ció, un esport que recomano tant per l’activitat física com per la sen-sació de relaxació emocional que et deixa. -Durant les vacances vas algun lloc determinat? Cap lloc determinat però m’agrada molt la Garrotxa i el Ripollès. -14 Preguntes personals: Color preferit: Vermell Menjar preferit: Cocido Maragato Un animal : El gos Un arbre: L’Olivera Una cançó: Every breath you take (The Police), One (Metallica), Wis-hlist (Pearl Jam), Born to run (Bruce Springsteen) Un moment: Les estones de petons i abraçades amb la meva filla Una època de l’any: La tardor i la primavera Una qualitat: Potser la determina-ció i la constància Un defecte: Uf!! Tinc molts defec-tes però això ho deixarem com un misteri, si es que no us n’heu ado-nat ja. Un desig: Que els alumnes de l’I-nstitut (o de tots els Instituts) on treballo i als que conec siguin bones persones, arribin on arribin, i així es guanyaran el respecte de tothom. Una pel�lícula: Johnny cogió su fusil Un llibre: Retrat de l’artista adoles-cent de James Joyce Un referent: Els meus pares. Un record d’infantesa: No ho sé, trapelleries. Una vegada, quan te-nia quatre anys vaig marxar de la platja de Benidorm tot sol sense dir res als meus pares. Em va trobar un policia pel carrer i em va tornar als meus pares que ja em buscaven Moltes gràcies pel teu temps i per la teva col�laboració.

Argia Marquès i Salat