A fons

BANCS I MERCAT IMMOBILIARI: SOLUCIONS VIABLES

ALS PROBLEMES ACTUALS

49

REVISTA D’ INFORMACIÓ TRIMESTRAL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT

IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA

Juliol - octubre 2011

Els API, cada cop més internacionals

Gestió del canvi

Com revifar la concessió de crèdits per comprar un habitatge? És la subhasta la forma més justa de realització d’un bé immoble? Quan el banc ven pisos

Cómo recuperar el IVA de una permuta inmobiliaria

A la recerca d’unes lletres perdudes

Informació col·legial

Formació

A fons

Exercici de la professió

Cas dèxit

2Revista API 49.indd 1 27/07/11 21:20

OFERTA PER A:

2Revista API 49.indd 2 27/07/11 21:20

3 API

Sumari

49

REVISTA D’ INFORMACIÓ TRIMESTRAL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT

IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA

Juliol - octubre 2011

04 EditorialJoan Ollé

06 Informació Col·legial

Com col·legiar-se

Avantatges per als col·legiats

Serveis del COAPI

Convenis vigents

Resum de l'Assemblea General Ordinària

Els API, cada cop més internacionals

Canvi de gerència

En record de Josep Franco

18 Formació

Oferta formativa

Aula oberta: càpsules d'informació professional

Gestió del canvi

24 A fons

Con revifar la concessió de crèdits per comprar un habitatge?

És la subhasta la forma més justa de realització d'un bé immoble?

Quan el banc ven pisos

40 Exercici de la professió

Cómo recuperar el IVA de una permuta inmobiliaria

42 Casos d'èxit

A la recerca d'unes lletres

perdudes

44 Breus

50 Novetats editorials

51 Informacions útils

Edita: Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària Pre-sident: Joan Ollé Vicepresident Primer: Gabriel Fuentes Vicepresidenta Segona: M. Roser Esquius. Vicepresi-dent Tercer: Eduard Itoiz. Secretari: Joan-Ramon Valèn-cia Tresorer: Ramon Riera Vocals: Juan José Agui-lera, Joan Miquel Gallego, Jordi-Manuel Garcia, Pere González Nebreda, Marta Lligoña, Xavier Tió, Maria Vilà. Consell Editorial: Joan-Ramon València, Xavier Tió, Rebeca Pérez, Jesús Loro. Coordinadora: Rebeca Pérez Redacció: Chus Díaz Col·laboradors: Carolina Abante, Carmen Andrés, Manel David, Chus Díaz, Montserrat Junyent, Olga Sanz Disseny: www.tonicas-tro.com Maquetació: www.Girafadigital.com Impres-sió: CEVAGRAF. S.C.C.L. Dipòsit Legal: B-35.436-2009 ISSN 2013-4614 Redacció: Gran Via de les Corts Catalanes, 622 pral. Tel. 93 317 54 62 / Fax. 93 412 33 63 | E-mail: r.perez@apibcn.com Web: http://www.apibcn.com

2Revista API 49.indd 3 27/07/11 21:20

4 API

Solucions viables

JOAN OLLÉ, President del Col·legiPresident del Consell de Col·legis d’API de Catalunya

E D I T O R I A L

2Revista API 49.indd 4 27/07/11 21:20

5 API

Editorial

La situació actual del sector immobiliari a Barcelona i Catalunya

és, òbviament, complicada, principalment per la manca de

crèdit, la manca de confiança i l’acumulació d’estocs. Malgrat

el problema més immediat és indubtablement aquesta manca

de crèdit, donat que impossibilita a la demanda solvent l’accés

a l’habitatge, existeixen altres factors que estan creant alarma

social (com ja us avançàvem en l’editorial de l’anterior revista),

com pot ser la gran quantitat d’execucions hipotecàries que

s’estan produint a causa dels impagaments per part dels titulars

dels crèdits hipotecaris.

No obstant, allò que preocupa realment al ciutadà és que un

percentatge elevat dels immobles que arriben a subhasta

pública no troben sortida en aquest mercat, la qual cosa provoca

l’adjudicació de l’immoble per part de l’entitat prestatària, en

molts casos per un 50% (a partir d’ara serà el 60%) del seu valor

de taxació. Resultat: el deutor perd el seu immoble però segueix

devent al banc la diferència de preu entre el valor d’adjudicació

i el capital que resta pendent de pagament (incrementat amb

interessos pactats de mora, sota el meu punt de vista, excessius).

No és estrany, així, que des de diferents àmbits s’hagin sentit

veus reclamant la posada en marxa de la dació en pagament, que

permetria al deutor liquidar la hipoteca només entregant el pis

al creditor.

No cal dir que aquesta exigència, malgrat comprensible tenint en

compte la situació econòmica desesperada de moltes famílies,

és una solució inviable a la pràctica i, si em permeteu la llicència,

fins i tot populista. Evidentment, existeixen mecanismes

alternatius, en aquest cas viables, que podrien donar solució

a aquest problema. D’això en concret us volem parlar en les

pàgines de la secció A fons: no només de tots els problemes que

pateix el mercat immobiliari en relació a les entitats bancàries

(des del difícil accés al crèdit fins a l’ineficaç procés de subhasta

judicial) sinó de les alternatives que existeixen i de les solucions

viables que nosaltres, com a col·lectiu, podem oferir a la societat.

2Revista API 49.indd 5 27/07/11 21:20

6 API

Informació col·legial Avantatges per als col·legiats

Com col·legiar-se

REQUISITS DE COL·LEGIACIÓ

Per a la incorporació al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona es requereix acreditar aquestes condicions:

• Ser major d’edat i no estar legalment inhabilitat.

• Estar en possessió del títol de graduat, llicenciat, diplomat, enginyer, arquitecte, enginyer tècnic o arquitecte tècnic, o del títol oficial d’Agent de la Propietat Immobiliària expedit pel Ministeri competent*.

• No tenir antecedents penals que l’inhabilitin per a l’exercici professional.

L’ingrés efectiu al Col·legi s’ajustarà als següents requisits:

• Sol·licitud de l’interessat adreçada al President del Col·legi corresponent (a cumplimentar al Col·legi).

• Constitució de fiança en les condicions fixades pel Col·legi.

• Abonament de la quota de col·legiació, en les condicions fixades per cada Col·legi, i en el seu cas pel Consejo General d’acord amb allò previst en l’article 6.3 f) de la Llei 2/1974.

SITUACIONS COL·LEGIALS

La col·legiació podrà ser:

EN EXERCICI

La dels Agents de la Propietat Immobiliària que exerceixen la professió.

SENSE EXERCICI

La dels Agents de la Propietat Immobiliària que no exerceixen la professió.

HORARI DE COL·LEGIACIÓ

De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 17.30 h. Divendres de 9.00 a 14.00 h

Original o fotocòpia degudament compulsada del/s títol/s universitari/s que s’aportin.

Fotocòpia del DNI.

Una fotografia tamany carnet.

Compte bancari (nom i número de l’entitat, codi oficina i de control i número de compte) per a la domiciliació bancària

Indicació de l’adreça del despatx/os professional/ls i, en el seu cas, del nom comercial.

Aportació del logotip professional si el tingués (format digital).

Declaració de no trobar-se en cap de les circumstàncies previstes en l’article 33 dels Estatuts del Col·legi de Barcelona.

Certificat d’antecedents penals.

Declaració escrita respecte a la seva adscripció o no a un altre Col·legi d’API. En el cas de pertànyer o haver-ne pertangut, a més dels anteriors documents, haurà d’acompanyar certificació del Col·legi en qüestió.

DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER COL·LEGIAR-SE

(*) El Col·legi considera altament recomanable que els nous col·legiats c u r s i n d i f e r e n t s m ò d u l s t e m à t i c s p e r c o m p l e m e n t a r l a s e v a f o r m a c i ó d e p r o c e d è n c i a , e s p e c i a l m e n t e n aquel ls casos en e ls quals la formació universitària d’origen no guarda relació amb l’activitat immobiliària.

La formació d’uns professionals amb coneixements e s p e c í f i c s i p r o p i s d e l ’ a c t i v i t a t q u e v o l e n desenvolupar ha de consti tuir-se en referent del mercat immobiliari, de tal manera que el consumidor pugui percebre la preparació i en conseqüència el millor servei que li poden prestar els membres del

2Revista API 49.indd 6 27/07/11 21:20

7 API

Informació col·legialAvantatges per als col·legiats

ASSEGURANCES

E l C o l · l e g i t é c o n t r a c t a d a u n a a s s e g u r a n ç a d e R e s p o n s a b i l i t a t C i v i l P r o f e s s i o n a l a m b l ’asseguradora Arch-Dual a

través de la corredoria Marsh. Aquesta pòlissa, l ’estructura de la qual ja és adaptada a les exigències del Reglament que desenvolupa el contingut de la nova Llei de l’Habitatge, té com a objectiu garantir als assegurats les conseqüències econòmiques derivades de qualsevol reclamació de responsabilitat civil que es formuli contra ells pels perjudicis patrimonials primaris causats a tercers per un error o falta professional.

D’altra banda, el Col·legi té contractada també una assegurança de Caució amb l’asseguradora Crédito y Caución a través de Marsh, que garanteix als assegurats les quantitats que, en el desenvolupament de la seva activitat mediadora, rebin els col·legiats en exercici i, si s’escau, les societats amb les que operen, fins que dites quantitats siguin posades a disposició dels destinataris. L’estructura d’aquesta assegurança està adaptada a les exigències del Decret 12/2010, de 2 de febrer,

pel qual es regulen els requisits per exercir l’activitat d’agent immobil iar i i es crea el Registre d’Agents Immobil iar is de Catalunya.

ASSESSORAMENT JURÍDIC, F ISCAL I LABORAL

El Col·legi posa a la disposició del col·legiat un servei gratuït d’assessoria jurídica, laboral, fiscal i empresarial. El servei d’assessoria té una doble dimensió:

- Assessorament i suport diari als col·legiats en el desenvolupament de la seva activitat professional.

- Assessorament al client de l’agent de la propietat immobiliària quan té dubtes i interrogants sobre l’operació immobiliària intervin-guda per l’agent col·legiat. Això suposa un valor afegit que ofereix l’API als seus propis clients.

- Les consultes dels col·legiats són ateses per telèfon i correu electrònic, així com presencialment amb cita prèvia. Els clients de col·legiats només seran atesos presencialment amb cita prèvia.

Avantatges per als col·legiats

Teniu més informació sobre aquestes assegurances a la Zona de Col·legiats de la pàgina web del Col·legi

www.apibcn.com

Serveis del COAPI

2Revista API 49.indd 7 27/07/11 21:20

8 API

Informació col·legial Avantatges per als col·legiats

SERVEI DE DOCUMENTS PROFESSIONALS

Disponibi l i tat de models d’ impresos, formularis, contractes i, en general, tot tipus de documents útils en l’exercici de la professió (contractes d’arres, notes d’encàrrec, etc.).

GESTORIA ON LINE

El Col·legi ofereix, a través de l’empresa Asexor, un servei de gestoria virtual que permet efectuar on line tot tipus de tramitacions en registres i organismes públics.

VALORACIONS OFICIALS

Torn de valoracions El Col· legi té un torn de valoracions al qual poden accedir tots els col·legiats en exercici que ho sol·licitin i compleixin els requisits recollits en el reglament que ho regula. L’adscripció al torn de valoracions es realitza per rigorós ordre d’inscripció i la designació es duu a terme de forma correlativa.

Peritatges judicialsDues vegades a l’any el Col·legi remet als jutjats i tribunals de la província de Barcelona un llistat actualitzat de tots els agents de la

propietat immobiliària que tenen interès a realitzar peritatges judicials. VisatE l s c o l · l e g i a t s p o d e n p r e s e n t a r l e s seves valoracions en el Col· legi , amb el reconeixement de la seva signatura, perquè aquestes s iguin v isades amb l ’objecte d’acreditar davant dels seus clients la seva qualificació professional. E l v i sa t no va l ida e l con t ingut de la valoració.

PUNT D’ INFORMACIÓ CADASTRAL

El Col·legi posa a disposició del públic el Punt d’Informació Cadastral (PIC), que ofereix a tots els ciutadans, siguin agents de la propietat immobiliària col·legiats o particulars, la possibilitat d’accedir als següents serveis: consulta lliure i certificació electrònica de dades cadastrals no protegides i cartografia digital (gratuïta per a tots els ciutadans); consulta i certificació electrònica per als titulars cadastrals de les dades protegides (quan ho sol·liciti el propi titular cadastral o un representant degudament autoritzat); i certificació negativa de béns immobles o de la circumstància de no figurar com a titular cadastral (quan ho sol·liciti el propi titular

cadastral o un representant degudament autoritzat).

L’horari d’atenció del PIC és de dilluns a divendres de 10:00 a 12:00 h. La taxa per sol·l icitar una certificació és de 6 euros (IVA inclòs) si és negativa, 18 euros (IVA inclòs) per a API col·legiats en exercici si és positiva i 30 euros (IVA inclòs) per a la resta de ciutadans si és positiva.

DECLARACIONS DE TERCERS PER VIA TELEMÀTICA

Gràcies a un conveni entre el Col·legi i l’Agència Tributària, els col·legiats en exercici poden presentar per Internet declaracions, comunicacions i altres documents tributaris en representació de tercers. Per fer servir el servei, hauran d’obtenir prèviament un certificat d’usuari que els autoritzi a fer aquest tipus d’operacions, així com el consentiment escrit dels seus clients per presentar les seves declaracions via Internet.

Teniu a la vostra disposició al Col· legi informació ampliada sobre aquest acord de col·laboració amb l’Agència Tributària i un model del document individualitzat d’adhesió al conveni.

2Revista API 49.indd 8 27/07/11 21:20

9 API

Informació col·legialAvantatges per als col·legiats

SOFTWARE DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES

Els col·legiats tenen a la seva disposició, de manera gratuïta, un software per a la gestió i redacció de valoracions immobiliàries anomenat TASAPLUS. El Col·legi ha revisat i personalitzat les funcions d’aquest programa per ta l d ’adaptar- lo òpt imament a ls requeriments professionals dels col·legiats. TASAPLUS incorpora, a més, la possibilitat de visar telemàticament les valoracions immobiliàries realitzades, la qual cosa redunda en benefici d’una major agilitat en la gestió dels col·legiats amb el Col·legi.

PORTAL IMMOBILIARI

El Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ofereix gratuïtament als seus col·legiats la possibilitat de publicitar els seus productes en el portal immobiliari apionline.cat. Aquesta plataforma està dissenyada com un portal de qualitat (entre altres limitacions, són necessàries un mínim de tres fotografies per a poder incloure un immoble de segona mà i un mínim d’una fotografia per a obra nova).

Com a aspectes més destacables, apionline.cat permet indicar als usuaris quins habitatges disposen de contracte de venda en exclusiva. També permet introduir productes en oportunitat, tot comparant el preu actual de venda o de lloguer amb el preu anterior. D’altra banda, el col·legiat podrà decidir la forma de venda de l'immoble que introdueixi, individual o compartida amb altres col·legiats.

Si estàs interessat a poder gaudir dels avantatges que ofereix el portal immobiliari del Col·legi, només has de visitar apionline.cat i informar-te de les condicions d'ús.

FORMACIÓ

E l Co l · leg i d ’Agents de la P rop ie ta t Immobiliària de Barcelona, a través del Centre d'Estudis Immobiliaris de Catalunya, ofereix formació especialitzada en el sector immobiliari i atén, així, les necessitats de formació contínua dels professionals que formen la institució, amb la programació de cicles de conferències, jornades tècniques, cursos d’especialització o cursos d’extensió universitària i de postgrau.

L’oferta formativa del Centre d'Estudis Immo-biliaris de Catalunya està dirigida a tots aquells professionals del sector de la media-ció immobiliària, siguin col·legiats o no, inter-essats en la recerca d’eines que els permetin adaptar-se a les exigències del mercat i que busquin, per sobre de tot, l’excel·lència en l’exercici de la seva professió.

Podeu consultar tota l’àmplia oferta formativa del Col·legi a: www.apibcn.com/epi ACTIVITATS PROFESSIONALS I SECTORIALS

El Col·legi organitza actes per promoure l’intercanvi entre els agents de la propietat immobiliària col·legiats de Barcelona, ja sigui en forma de conferències, jornades de debat, participació en fires del sector, sopar anual de col·legiats, etc.

AVANTATGES

E l Co l · l eg i d ’Agen ts de la P rop ie ta t I m m o b i l i à r i a d e B a r c e l o n a m a n t é acords de col· laboració amb diferents entitats i empreses de serveis. L’objectiu d’aquests convenis és poder oferir als col · legiats l ’accés a di ferents serveis que poden ser de la seva ut i l i ta t en condicions avantatjoses. Recordeu que perquè el descompte sigui efectuat és imprescindible que us identifiqueu com a membres del Col·legi mitjançant el carnet col·legial. A la secció «Avantatges» de la revista t robareu un l l i s ta t d ’empreses que col·laboren amb el Col·legi.

INFORMACIÓ ACTUALITZADA DEL SECTOR IMMOBILIARI

Enviament de circulars informatives sobre les actualitats del sector, ja sigui en matèria de normativa o d’altres aspectes rellevants per al desenvolupament de la professió.

REVISTA

P u b l i c a c i ó d ’ u n a r e v i s t a t r i m e s t r a l d’informació del sector immobiliari amb continguts tècnics d’interès per al col·legiat així com de les novetats pel que fa al Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.

CARPETA DEL PROFESSIONAL

Els col·legiats poder fer ús, de manera voluntària i gratuïta, d’aquesta aplicació de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (IMHB), que permet obtenir dades dels clients i fer tràmits de forma telemàtica. Prèvia autori tzació del c l ient, t indran accés a les dades principals que té l’IMHB dels contribuents: concretament, dades identificatives dels clients, pagaments fets en els darrers dotze mesos, deutes pendents de pagament, immobles i vehicles amb adreça a la ciutat de Barcelona, activitats econòmiques, p lus và lues pagades, guals a nom del client, multes/sancions i domiciliacions bancàries vigents.

D’altra banda, a la vista de les dades dels clients, es podran realitzar directament els principals tràmits: obtenció de documents de pagament, domiciliacions, pagaments, presentació telemàtica de recursos contra tributs i multes, sol·licituds de devolució d’ ingressos, cert i f icats de pagament, canvis d’adreça fiscal, autoliquidacions i estimacions de plus vàlua, etc.

2Revista API 49.indd 9 27/07/11 21:20

10 API

Informació col·legial Avantatges per als col·legiats

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL L’entitat disposa d’una oferta exclusiva d’assistència sanitària als col·legiats i empleats d’API. L’oferta inclou, per 61 euros/mes, els següents serveis: Hos-pital de Barcelona en exclusivitat, ser-vei d’urgències domiciliàries, informació pòlissa i prima, qüestionari de salut.

AXESORL’empresa ofereix un ampli ventall de productes i serveis per disposar de la informació més completa sobre el món empresarial. Els col·legiats podran trami-tar documents online o accedir a total la informació econòmica, financera, mer-cantil, judicial i de risc de societats, negocis i autònoms nacionals, així com a informes de societats internacionals.

BANC SABADELLEl Banc Sabadell, conjuntament amb el Col·legi, posen a l’abast del col·legiat un circuit informatiu anomenat SERVEI FINANCER mitjançant el qual tots els nostres membres poden demanar infor-mació i assessorament (simulacions, etc.) sobre productes i serveis financers específics per als col·legiats.

SABADELL ATLÀNTICOOfereix una targeta Visa professional, amb una imatge moderna i motius per-sonalitzats en referència als API. És gra-tuïta i sense cap tipus de quota anual. Compta amb totes les prestacions d’una targeta de crèdit Visa: crèdit mensual de 1.000 euros ampliable, assegurança d’accidents gratuïta de fins a 300.000 euros i, només pel fet de fer-la servir, magnífics regals.

BANCO SANTANDERAquesta entitat financera ofereix un con-junt de productes i serveis bancaris ade-quats a les necessitats financeres dels col·legiats i posa al seu abast un Servei Financer Integral amb condicions avan-tatjoses pel col·lectiu (podeu consultar les característiques al Departament de Comunicació del Col·legi).

FOROCREDITAquesta assessoria financera especialit-zada en intermediació bancària compta amb una àmplia experiència en el sector i una relació continuada amb les entitats bancàries, la qual cosa li permet oferir una solució hipotecària idònia per a cada client, beneficiar-lo amb les millors condicions del mercat i agilitzar el procés de gestió de l’operació.

Trucar a l Co l · leg i ( T. 933 435 184) o enviar un correu electrònic a la Sra. Vergès (VergesA@bancsabadell.com) comunicant l’adreça del despatx i un telèfon, i abans de 24 hores un directiu del Banc contactarà amb vostè, sense cap compromís per la seva part.

www.professionalBS.es

Més informació contactant amb Tona Manuel o Yolanda Sánchez al telèfon 93 495 44 61 o als correus electrònics tdemanuel@asc.es i ysanchez@asc.es

Podeu accedir a aquests serveis a través de l’opció de menú Gestoria online de la vostra Zona de Col·legiats, accedint al web col·legial

www.apibcn.com

Si voleu més informació sobre el procésa seguir per sol·licitar la targeta, contacteuamb el Col·legi.

Per tal d’ampliar la informació, podeu adreçar-vos a qualsevol oficina de Banco Santander o bé trucar al telèfon d’atenció al client (902 242 424) identificant-vos com a membres del Col·legi d’API de Barcelona.

www.gruposantander.es

Convenis vigents

EL COL·LEGI D’AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA MANTÉ

ACORDS DE COL·LABORACIÓ AMB DIFERENTS ENTITATS AMB L’OBJECTIU D’OFERIR

ALS COL·LEGIATS SERVEIS D’INTERÈS EN CONDICIONS AVANTATJOSES

Si voleu ampliar detalls dels serveis que ofereix l’assessoria, contacteu amb Leoncio Muñoz. Telèfons: 93 276 85 70 / 635 52 24 99. E-mail: info@forocredit.com

www.forocredit.com

2Revista API 49.indd 10 27/07/11 21:20

11 API

Informació col·legialAvantatges per als col·legiats

GIRAFA DIGITALL’estudi de disseny gràfic posa a dis-posició dels col·legiats dues ofertes per facilitar la implantació o millora de la imatge corporativa: un pack per a autònoms individuals i un pack per a microempreses, que inclouen el dis-seny de logotip i diferents aplicacions bàsiques (targetes de visita, etiquetes personalitzades, paper de carta, etc).

HABITATSOFTEls col·legiats amb contracte per al ser-vei de manteniment "Servicio integral 10 COAPI Barcelona" poden publicar els seus immobles a apionline.cat automà-ticament. Els col·legiats també poden obtenir gratuïtament la solució tecno-lògica Habitatsoft Gestión Inmobiliaria que, ampliada amb l'esmentat servei de manteniment per 30euros/mes, els permetrà gaudir dels serveis d'Intranet, HS Pocket, suport tècnic telefònic i online i actualitzacions periòdiques.

HOTEL MOLÍ DEL MIGAntic molí del s. XV rehabilitat amb un disseny modern i avantguardista. La seva situació al cor de l’Empordà i les seves 7 hec-tàrees de jardins fan d’ell un espai únic per al relax i el descans, així com per realitzar tot tipus d’activitats, en família, amb amics, en parella… Consta de 22 habitacions, Wellness/Spa, sales de reunions i restaurant.

HUSA HOTELESAquesta cadena hotelera manté un acord de col·laboració amb el Col·legi, segons el qual ofereix als col·legiats un 10% de descompte sobre el millor preu disponible al seu web en tots els seus hotels.

GRUP INFOSELF L’empresa d’informàtica posa a disposició dels col·legiats el pack Web API, que els per-met disposa d’una pàgina web amb domini personalitzat per 49 €/mes el primer any i 29 €/mes el segon any. A més, els ofereix un servei que integra el cercador d’apionline.cat al seu web personal a través d’un iframe.

IURIS TRAVELIuris Travel, agència de viatges, i el Col·legi mantenen un acord de col·laboració des de fa ja varis anys gràcies al qual tots els col·legiats que estiguin interessats poden beneficiar-se d’importants descomptes en serveis de viatges professionals i d’oci així com gaudir d’interes-sants ofertes per a ponts i vacances.

MÚTUA GENERAL DE CATALUNYAOfereix als col·legiats una completa gamma d’assegurances destinades a cobrir els riscos personals. Pel que fa a les assegurances de salut, a més de gaudir de quotes especials, es beneficien d’una ampliació de cobertura i de dret a un reembossament de fins el 80% de les despeses en cas de lliure elecció de pediatre o ginecòleg fora de quadre facultatiu.

MUTUA DE PROPIETARIOS L’entitat ofereix la pòlissa d’impaga-ment de lloguers Mutua Alquiler en unes condicions molt avantatjoses pel col·lectiu. Aquesta assegurança agru-pa en una sola pòlissa tres cobertures bàsiques: a) Impagament de lloguers: 12 rendes mensuals de lloguer; b) Defensa jurídica: 3.000 i c) Actes vandàlics: 3.000.

MYENTRADAOfereix als col·legiats promocions especials amb preus reduïts per a diferents especta-cles i per a altres sectors d’oci. Per gaudir d’aquests avantatges només cal que visiteu el web www.myentrada.com i accediu a la zona restringida amb les claus que us facili-taran al Col·legi.

Podeu consultar tots els avantatges que podeu obtenir els membres del col·legi al contractar l’assegurança A-S Total trucant a Assumpció Carol al telèfon 93 414 36 00 o bé per fax al número 93 201 22 22.

www.mgc.es/ca/as/salut/astotal/index_html

Per obtenir més informació sobre l’oferta de viatges i els descomptes dels qual podeu gaudir, poseu-vos en contacte amb Emili Pérez trucant al telèfon 932 073 198 o bé per fax al número 934 585 484.

www.iuristravel.com

Oferta especial per a col·legiats. Inclou habitació, esmorzar i accés lliure al Spa.Per a informació i reserves: 972 75 53 96 - 669 86 87 05

www.molidelmig.com

Per a més informació, contacteu amb el Col·legi

Podeu accedir a les ofertes exclusives per al col·lectiu a través del següent enllaç:

http://www.husa.es/es/home/v/n/APICAT/p/APICAT

Telèfon per a reserves: 902 10 07 10.

Si necessi teu més informació, podeu contactar amb MyEntrada a través del telèfon 93 540 07 90 o de l’e-mail info@myentrada.com

Per a més informació, podeu contactar a través del telèfon 902 220 125.

E-mail: comercial@habitatsoft.com

Per obten i r més in formació sobre e l contingut de cada pack i sobre els preus, contacteu amb Girafa Digital: Passatge Font 19 (08013 Barcelona). Telèfon: 93 265 00 19. E-mail: girafadigital@girafadigital.com

www.girafadigital.com

Més informació sobre l ’assegurança Mutua Alquiler trucant a Eduard Huguet Palouz ié , responsable d ’Adminis t rac ió comercial i Grans comptes, al telèfon 932 154 116, per fax al número 932 720 336 o mitançant correu electrònic a eduard.huguet@mutuadepropietarios.es

www.mutuadepropietarios.es

2Revista API 49.indd 11 27/07/11 21:20

12 API

Informació col·legial Avantatges per als col·legiats

Per a més informació, contacteu amb Jaume Perna i Héctor Fernández a través del telèfon 93 274 49 49 (horari preferent: de 17:00 a 19:00) o de l’adreça de correu electrònic jperna@otp.cat

www.otp.cat

Per a més informació i reserves, contacteu amb Central de Reservas de Paradores. Telèfon: 902 547 979. Fax: 902 525 432. E-mail:

E-mail: reservas@parador.es

Per a efectuar reserves en algun dels seus establiments, truqueu al telèfon 902 100 015, envieu un fax al 914 688 106, o un e-mail reservas@rafaelhoteles.com indicant que seu membres del Col·legi.

www.rafaelhoteles.com

HOTEL COLÓN THALASSO TERMAL **** Reserves al 937 910 400 o bé a reservas@hotel-colon.netwww.hotel-colon.net

CURHOTEL HIPÓCRATES ****Podeu efectuar reserves trucant al 937 910 400 o bé per fax al número 972 323 804.www.hipocratescurhotel.com

Per a més informació sobre les condicions espec í f iques de les dues assegurances Regal Auto i Regal Llar, truqueu al telèfon d’informació 902 303 030 els feiners de 8 a 22 h o envieu un e-mail a correo@regal.es

www.regal.es/api.htm (indica codi: 2074)

OTP SERVEIS D’ENGINYERIA L’empresa facilitarà informació gratuïta, per telèfon o correu electrònic, sobre legalitzacions, instal·lacions i normativa aplicada a edificis, locals, pàrquings, naus industrials, etc. Retribuirà els col-legiats pels encàrrecs professionals derivats de la col·laboració.

PARADORES DE TURISMO DE ESPAÑAAquesta empresa ha arribat a un acord de col·laboració amb el Col·legi, segons el qual els col·legiats i els familiars que els acompanyin gaudiran d’un des-compte del 10% sobre les tarifes ofici-als i un descompte del 5% a la millor tarifa de Paradores anomenada “Tarifa Única” i publicada al web www.para-dores.es, sempre que sigui disponible.

REGALEl Col·legi i Regal mantenen un acord de col-laboració mitjançant el qual la segona ofereix un 10% de descompte addicional al con-tractar l’assegurança del cotxe o de la llar. A més, si el col·legiat ja és client de REGAL AUTO, gaudirà d’un 20% de descompte pro-mocional en la contractació de REGAL LLAR.

RAFAELHOTELESEl Col·legi d’Agents de la Propietat Immobi-liària manté un acord de col·laboració amb Rafaelhoteles gràcies al qual els col·legiats poden beneficiar-se d’importants descomp-tes en la reserva d’habitacions a qualsevol dels establiments que té aquesta cadena hotelera a les ciutats de Madrid i Barcelona.

STEL GROCEls col·legiats reben un 10% de des-compte en els serveis oferts pels dos establiments d’aquesta cadena, Hotel Colón Thalasso Termal**** (Caldes d’Es-trac) i Curhotel Hipócrates**** (Sant Feliu de Guíxols). Els descomptes fan referèn-cia tant a les estades als hotels com als forfaits tractament + hotel.

2Revista API 49.indd 12 27/07/11 21:20

13 API

Informació col·legial

El passat 6 de maig, el Col·legi va celebrar la seva Assemblea General

Ordinària. L’acte, que va tenir lloc a la seu col·legial, va ser conduit

per Joan Ollé, president de l’entitat; Joan-Ramon València, secretari;

i Ramon Riera, tresorer.

RESUM DE L’ASSEMBLA GENERAL ORDINÀRIA

Redacció

Ramon Riera, Joan Ollé i Joan-Ramon València van conduir l’assemblea.

L’assemblea va començar amb l’Informe del President, durant el qual Joan Ollé va presentar la Memòria d’activitats 2010. “El Col·legi no vol ser només un col·legi ad hoc, sinó que vol ajudar els col·legiats a fer negoci i guanyar-se la vida”, va assegurar el president. Així, va destacar algunes de les accions dutes a terme per la institució durant el darrer any per avançar en aquesta línia; entre elles, impulsar el CEIC com a centre de formació i “far

d’opinió”, negociar amb les entitats financeres per aconseguir que recorrin als serveis dels col·legiats o potenciar eines de treball útils com apionline.cat.

Ollé va recordar, a més, la creació de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i va ressaltar la important feina desenvolupada conjuntament pels col·legis de Barcelona, Lleida i Girona a través del Consell de Col·legis Oficials

Avantatges per als col·legiats

2Revista API 49.indd 13 27/07/11 21:20

14 API

Informació col·legial

d’API de Catalunya. D’altra banda, el president va assenyalar la voluntat de la nostra institució d’intentar reconstituir l’associació internacional FIABCI, tot comentant que “una de les vies per recuperar el sector immobiliari pot ser tornar a recuperar la confiança internacional”. Finalment, va destacar el recent naixement de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, creada amb la intenció d’establir “una taula rodona per poder imposar la nostra veu i força col·lectiva”.

Per la seva banda, Joan-Ramon València va presentar l’Informe de Comissions, durant el qual va fer repàs de les activitats realitzades per les diferents comissions del Col·legi el darrer any. El secretari va destacar, entre d’altres, la inauguració de la nova seu del CEIC, situada al mateix edifici que el Col·legi, fet que facilita la logística entre la institució i el centre d’estudis; la feina duta a terme per millorar les prestacions i el posicionament del portal apionline.cat; o la bona implantació dels col·legiats en el torn de valoracions judicials, amb una mitjana d’entre 60 o 80 valoracions encarregades cada mes.

Montserrat Junyent, cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi, va resumir l’estat dels recursos contenciosos administratius seguits en representació del Col·legi davant el Consejo General de COAPI de España i el Col·legi de Tarragona en relació als estatuts del Consell de Col·legis Oficials d’API de Catalunya. L’assemblea va ratificar per unanimitat els acords adoptats per la Junta de Govern en relació als esmentats

recursos. D’altra banda, el president va presentar una proposta per tal de negociar amb el Consejo General una reducció del pressupost que se li destina des del Col·legi i derivar aquests recursos al Consell català. La proposta va ser acceptada amb la majoria dels vots.

Tot seguit, Ramon Riera va presentar la liquidació del pressupost ordinari i els comptes per a l’exercici 2010, que van ser aprovats per unanimitat. També va presentar el pressupost reglamentari per al 2011. En aquest sentit, es va plantejar una proposta de reducció de l’import de la quota ordinària col·legial, que afectaria a la fiança dipositada pels col·legiats, i de modificació de la periodicitat del seu pagament de trimestral a mensual. Tant el pressupost com la proposta van ser aprovats per unanimitat.

Els darrers punts de l’ordre del dia demanaven la ratificació de l’acord de la Junta de Govern per participar com a soci institucional en la consti tució de l ’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya i l’autorització per signar un conveni per a la prestació de serveis als membres de l’associació; la ratificació de l’acord de la Junta de Govern per constituir-se com a soci institucional de FIABCI España i autoritzar la seva domiciliació a la seu col·legial; i la ratificació de l’acord de la Junta de Govern per participar en la constitució de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya. Tots tres punts van ser aprovats per unanimitat.

RESUM DE L’ASSEMBLA GENERAL ORDINÀRIA

Activitats del Col·legi

2Revista API 49.indd 14 27/07/11 21:20

15 API

Informació col·legial

L a globalització, tal i com ha passat amb tantes i tantes àrees de negoci, ha aterrat als negocis immobiliaris. Aquesta

ampliació d’escenaris no només afecta al desenvolupament de noves regulacions internacionals i codis ètics que recullin les noves característiques d’un mercat molt més heterogeni, sinó que representen una gran oportunitat de creixement. Per aquesta raó, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ha decidit convertir-se en soci institucional de FIABCI (Federació Internacional de Professions Immobiliàries), organització amb més de 50 anys d’història.

No només això, sinó que, des del passat maig, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona és la seu de FIABCI a Espanya. “Conscients de la importància d’exercir una posició de lideratge en un procés d’internacionalització que no es pot obviar, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona ha apostat molt decididament per adquirir un rol decisiu que ens permeti oferir als nostres col·legiats, especialment, més oportunitats de negoci”, assegura Ramon Riera, president de FIABCI a Espanya i vocal de la Junta de Govern del Col·legi.

FIABCI (Federació Internacional de Professions Immobiliàries) és una organització no governamental creada el 1945 a França amb l’objectiu d’oferir una dimensió internacional als negocis dels seus socis. En aquest sentit, FIABCI col·labora en l’adquisició de nous coneixements a través de múltiples accions formatives (i fins i tot, una certificació internacional), així com facilita el desenvolupament de xarxes de relacions professionals que desemboquen en la creació d’oportunitats de negoci a través de tot el món. Present en 60 països, FIABCI agrupa no només professionals individuals sinó associacions immobiliàries nacionals provinents de diferents àmbits del sector, des de les transaccions fins a la gestió o peritatge, passant per l’arquitectura, entre d’altres.

Tota l’experiència acumulada en més de 50 anys de funcionament ha permès FIABCI gaudir d’un estatus consultiu especial al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). D’aquesta manera, FIABCI, a través dels 20 membres certificats amb els que compta a Viena, Nova York i Gènova, assessora les Nacions Unides (i, més concretament, l’ECOSOC) en diferents aspectes referents a les activitats immobiliàries com poden ser la copropietat, l’urbanisme, la taxació, la seguretat en la transacció o les normes per a ingressar i exercir les professions immobiliàries en els diferents països.

“El paper de FIABCI, una de les associacions de professionals immobiliaris més importants del món, no és només exercir influència en els organismes internacionals, malgrat aquesta és una funció primordial”, clarifica Riera, “sinó que facilita als professionals un pont cap el mercat internacional que els permet augmentar el seu volum de negoci d’una manera dinàmica i ètica a través d’aliances estratègiques a nivell internacional”. En aquest sentit, la federació organitza múltiples congressos, trobades regionals o workshops que faciliten l’intercanvi d’informació entre professionals de molts països, permetent als associats una actitud molt més proactiva en els seus negocis.

“Des del Col·legi, estem plenament convençuts que la pertinença a FIABCI i la participació activa en les seves activitats ha de promoure el desenvolupament de xarxes de relacions productives i l’augment de les transaccions immobiliàries internacionals entre els nostres col·legiats, així com l’oportunitat d’aprenentatge de nous coneixements relacionats amb altres especialitats del sector”, afirma Riera. En aquesta línia, el president de la federació a Espanya es mostra convençut que “FIABCI és l’eina òptima per desenvolupar el model de negoci immobiliari del futur, perquè si no ens internacionalitzem, ens estancarem”.

El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona es converteix

en soci institucional de FIABCI (Federació Internacional de Professions

Immobiliàries) i en seu de l’organització a Espanya.

ELS API, CADA COP MÉS INTERNACIONALS

Redacció

Activitats del Col·legi

2Revista API 49.indd 15 27/07/11 21:20

16 API

Informació col·legial

• Accés immediat a una xarxa global de professionals en 60 països. Gràcies a l’àmplia base de contactes de FIABCI, els seus membres poden augmentar les seves oportunitats de negoci i els seus èxits financers.

• Els afiliats apareixen gratuïtament a l’Anuari de Socis, un directori editat en versió impresa i en CD, que també s’actualitza contínuament a la pàgina web de FIABCI.

• FIABCI és sinònim de qualitat, professionalisme i experiència en el sector dels béns immobles. Inclo-ent el nom i el logotip de la federació en els seus negocis i articles de màrqueting, els membres po-den mostrar als seus clients, socis i proveïdors el seu reconeixement com a professional immobiliari internacional.

• Les dades de contacte dels federats, així com els enllaços a la seva pàgina web i el seu correu elec-trònic, són vistos per milers de clients potencials que visiten cada dia el web de FIABCI. D’aquesta manera, els membres poden aportar valor a la imatge de la seva empresa.

• Els afiliats gaudeixen de tarifes especials per participar en els esdeveniments locals, nacionals i internacionals que FIABCI organitza constantment

als cinc continents. Una oportunitat per aprendre i intercanviar coneixements sobre el sector al món sencer.

• Contacte amb els millors professionals en més de 60 països amb només un clic, gràcies a la funció “enviament múltiple de correu electrònic”.

• Els seus membres reben periòdicament els butlle-tins informatius electrònics del FIABCI News.

• FIABCI afavoreix que els afiliats participin en mis-sions comercials per conèixer millor els mercats immobiliaris i les pràctiques professionals a l’estranger. Així, poden conèixer socis potencials i futurs clients a països emergents com Xina, Índia i Àfrica o establir relacions duradores amb associats de confiança.

• La federació organitza programes d’intercanvi perquè els seus membres tinguin l’oportunitat de seguir de prop a un professional immobiliari es-tranger o trobar una feina en la disciplina i el país que desitgin.

• Beneficis del reenviament de sol·licituds transferits pel secretariat de FIABCI o per periodistes immobili-aris que desitgin buscar articles al seu país.

AVANTATGES DE PERTÀNYER A FIABCI

Si esteu interessats a rebre més informació o formar part de

FIABCI, podeu contactar amb

Maria Amat a través del telèfon 934 123

445 o de l’e-mail m.amat@apibcn.com

D'esq. a dreta: Leopold Roca, tresorer; Jordi Garcia i Faure, secretari vocal; Miriam González-Fischer, secretària general; Ramon Riera, president de FIABCI Espanya.

ELS API, CADA COP MÉS INTERNACIONALS

Activitats del Col·legi

2Revista API 49.indd 16 27/07/11 21:20

17 API

Informació col·legial

CANVI DE GERÈNCIA

Redacció

E l Col·legi ha començat una nova etapa d’evolució i creixement amb la incorporació, el passat 11 de juliol, de Josep Lluís Pellicer com a nou gerent de la nostra institució, càrrec que ocupava fins el

moment Jesús Loro.

Josep Lluís Pellicer compta amb una carrera dilatada i una gran experiència en el sector financer, un bagatge gràcies al qual “liderarà aquest projecte amb encert i ens ajudarà a assolir els reptes que avui es presenten i que el futur ens depararà”, segons va assegurar el secretari del Col·legi, Joan-Ramon València, durant la presentació del nou gerent.

Per la seva banda, Pellicer va manifestar la seva il·lusió per formar part d’un projecte engrescador i amb perspectives de creixement, i va voler fer palès el seu “alt grau de compromís amb la institució i amb els valors que representa”, així com la seva voluntat de “treballar per consolidar la posició del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona en el mercat immobiliari català, assolir els objectius de la institució i refermar el reconeixement social de la professió”.

El passat dia 7 de Juliol ens va deixar el Sr. Josep Franco Cánovas, que va ésser el gerent del Col·legi des de l’any 1984 fins al 2004.

Es difícil definir en poques paraules una persona. En el cas del Sr. Franco, a tots aquells que el van poder conèixer i tractar, el primer que els ve al cap és que era un home bo, respectuós, prudent, que mai no tenia un no per a ningú.

Una cita de Bertolt Brech s’ajusta molt a la seva manera de ser: “Hay hombres que luchan un día y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años, y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles.”

El Sr. Franco va estimar el Col·legi i hi va dedicar una part important de la seva vida. Va treballar i lluitar dia rere dia, en la vida privada i en la professional, sempre sense fer soroll, discretament. És per això que les persones com ell són imprescindibles, i el seu anonimat és el referent de moltes i moltes persones que, encara que desconegudes per a la gran majoria, són importants i necessàries en el món.

El present s’escriu amb el passat. Ha arribat el moment de fer-li un lloc definitiu en la història del Col·legi i reconèixer la tasca que tan silenciosament va desenvolupar durant anys i anys, i que sens dubte ha contribuït al present.

Descansi en pau.

MONTSERRAT JUNYENT Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi

EN RECORD DE Josep Franco

Josep Franco, durant l’homenatge que se li va retre al Sopar de Santa Teresa del 2007.

Activitats del Col·legi

2Revista API 49.indd 17 27/07/11 21:20

18 API

Formació

OFERTA FORMATIVA Setembre - Desembre

2011

Com interpretar la jurisprudència actual en arrendaments urbans i propietat horitzontal

Objectiu: Analitzar des d’un punt de vista pràctic com resolen els Tribunals a dia d’avui els problemes més controvertits i actuals en matèria d’arrendaments urbans i propietat horitzontal catalana.

Programa:•Darrera jurisprudència en matèria d’arrendaments

amb la LAU de 1994.•Darrera jurisprudència en matèria d’acords

comunitaris per a la instal·lació de l’ascensor.•Darrera jurisprudència en matèria de canvi d’us de

local a habitatge.•Resolució de qüestions noves plantejades pels

alumnes amb quinze dies d’antelació a l’inici del curs.

Professorat: Olga Sanz Herrero. Advocat en exercici. Assessora jurídica del Col·legi.

Calendari: Del 15 al 22 de setembre Hores lectives: 6 Horari: Dijous de 16:30 a 19:30 Preu: Col·legiats i empleats: 150 € / Altres: 200 €

Nocions bàsiques d’urbanisme en la mediació immobiliària

Objectiu: Estudiar els principals conceptes, procediments i elements de fons que tenen incidència en la matèria urbanística, amb especial referència als seus aspectes pràctics, per tal de facilitar la comprensió global de la matèria.

Programa:•Presentació del curs. Evolució del dret urbanístic fins a

l’actualitat.•Distribució de competències urbanístiques.•Ordenació del territori, medi ambient i altres matèries

connexes amb la planificació urbanística.•Planificació urbanística. Contingut dels Plans i

elements essencials per a la seva interpretació. Planejament urbanístic i propietat. Cas pràctic.

•Gestió urbanística. Sistemes i modalitats d’actuació. Cas pràctic.

•Edificació i ús del sòl. Llicències urbanístiques, ordres d’execució i declaracions de ruïna. Cas pràctic

•La protecció de la legalitat urbanística: classes de procediments.

Professorat: Dolors Clavell Nadal. Advocada, especialista en dret urbanístic. Professional liberal.Trinitat Capdevila Fígols. Advocada. Tècnica d’administració local.

Calendari: Del 13 al 27 de setembre Hores lectives: 12 Horari: Dimarts de 16:30 a 20:30 Preu: Col·legiats i empleats: 145 € / Altres: 200 €

Com promocionar i augmentar el teu negoci a les xarxes socials

Objectiu:Conèixer quines són les possibilitats que ofereix l’Internet social (la web 2.0) per a la millora del nostre negoci immobiliari.

Programa:• Introducció al màrqueting 2.0.•La creació del Social Media Pla.•Les eines de microblogging, photosharing i

videosharing, networking.•Web Branding i posicionament SEO.

Professorat: Jordi Bonet i Martí. Consultor de Qlectiu, SL i docent de l’ensenyament de psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya

Calendari: Del 6 d’octubre al 3 de novembre Hores lectives: 10Horari: Dijous de 12:00 a 14:00.Preus: Col·legiats i empleats: 120€ / Altres: 170€

2Revista API 49.indd 18 27/07/11 21:20

19 API

Formació

Responsabilitat del mediador. Com evitar problemes

Objectiu:Conèixer la posició dels Tribunals mitjançant casos pràctics reals per tal de poder aprendre com actuar davant de situacions similars.

Programa:•Descripció de casos reals relacionats amb

compravenda, arrendaments, etc.•Les resolucions judicials.•Anàlisi de la decisió judicial.• Identificar els aspectes en els que l’agent ha actuat

incorrectament.•Pauta d’actuació correcta d’acord amb el

pronunciament judicial.

Professorat: Montserrat Junyent Martín. Advocat en exercici. Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi i del Consell del Col·legis d’API de Catalunya.

Calendari: Del 20 al 27 d’octubre Hores lectives: 6 Horari: Dijous de 16:30 a 19:30 Preu: Col·legiats i empleats: 150 € / Altres: 200 €

Com fer plànols de pisos de forma fàcil

Objectiu:Dibuixar plantes arquitectòniques senzilles. Aprendre a destriar els elements de la planta que ens interessen dels què no ens interessen, a manejar les ordres bàsiques d’AutoCad, a dibuixar per capes i saber manejar-les correctament.

Programa:•Definició de l’espai de treball.•Definició de les eines.•Personalització de l’àrea de treball.• Introducció al dibuix.•Dibuix.• Impressió.

Professorat: Emma Planelles Oliva. Arquitecta llicenciada a l’ETSAB. Arquitecta col·laboradora als despatxos d’arquitectura Manciñeiras/Parés i Arderiu&Morató.

Calendari: Del 6 al 20 d’octubre Hores lectives: 6 Horari: Dijous de 18:00 a 20:00 Preu: Col·legiats i empleats: 150 € / Altres: 200 €

Valoracions per a agents immobiliaris (Obligatori per accedir al Torn als API col·legiats)

Objectiu: Abastarà aspectes jurídics, normatius i científics, totalment actualitzats, per permetre als assistents exercir professionalment en l’àmbit del peritatge immobiliari i realitzar valoracions en relació als casos més freqüents que es presenten a la pràctica professional.

Programa:•Conceptes i definicions.•Marc legal: normativa aplicable.•Finalitat i objecte de les valoracions.•Principis de la valoració.•Criteris de valoració.•El procés de valoració.•Mètodes de valoració.•Valoració del sòl, mètodes residuals.•Valor del subsòl (urbanitzat).•Mètode residual estàtic de valoració del sòl.•Els arrendaments urbans. •Mètode d'actualització de les rendes.•Valoració dels drets arrendaticis, càlcul

d'indemnitzacions, usdefruit i drets d'ús i habitació.•Valoració d'immobles vinculats a explotacions

econòmiques.•L’informe de valoració.•Valoracions fiscals. •Valoracions judicials.•Actuació del professional com a expert independent. •Valoració de drets reals.•Plantejament d'un cas pràctic a realitzar pels alumnes.•Resolució i correcció del cas pràctic.

Professorat: Dirigit per Pere González Nebreda. Agent de la propietat immobiliària, arquitecte, diplomat universitari en Arquitectura Legal i Forense.

Calendari: 18 i 25 d’octubre, 8, 15 22 i 29 de novembre; 13 i 20 de desembre. Hores lectives: 32. Horari: Dimarts de 16:30 a 20:30 Preu: Col·legiats i empleats: 350€/ Altres: 450 €

ALTRES CURSOS PREVISTOS

Adaptació dels API als nous entornsCalendari: 6 i 13 d’octubre

Com desenvolupar models de negociCalendari: 19 i 26 d’octubre

Reciclatge de valoracionsCalendari: 15 i 22 de desembre

2Revista API 49.indd 19 27/07/11 21:20

20 API

Formació

PERÍODE DE PREINSCRIPCIONS

El proper 15 de setembre s’obrirà el període de preinscripcions per a les edicions corresponents al 2012 dels següents cursos:

• Postgrau en Gestió Professional Immobiliària (14a. edició) Organitzat conjuntament pel CEIC i la Universitat Ramon Llull, el postgrau s’adreça a qualsevol professional interessat en la gestió de la intermediació immobiliària. Els alumnes podran obtenir una sòlida formació en aquest camp, actualitzar coneixements o adquirir noves habilitats que podran aplicar al seu dia a dia professional.

• Curs de Formació per a Agents Immobiliaris (4a. edició) Destinat a agents immobiliaris no col·legiats, aquest curs està acreditat per la Generalitat de Catalunya i permet accedir al Registre obligatori d’Agents Immobiliaris de Catalunya.

Properament us informarem del programa, les dates i altres aspectes d’aquests cursos.

OFERTA FORMATIVA Setembre - Desembre

2011

INFORMACIÓ I ADMISSIONS

Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya (CEIC). Gran Via de les Corts Catalanes, 622, entresòl 1a.

Persona de contacte: Carolina Abante. 933 435 182 (9:00 a 14:00). ceic@apibcn.com

Si voleu mantenir-vos informats sobre l’oferta formativa impartida pel CEIC, escriviu un mail a ceic@apibcn.com indicant el vostre interès.

2Revista API 49.indd 20 27/07/11 21:20

Formació

21 API

C om a agents col·legiats, tenim experiència, coneixement del mercat i un patrimoni institucional en el qual recolzar-nos, però no podem oblidar que l’intercanvi i el debat sobre les experiències pròpies, a més de la formació contínua, han de ser

els pilars de la nostra professió; i, a hores d’ara, són ja un dels atributs diferencials més significatius respecte de la resta d’operadors del mercat.

Des del Centre d’Estudis Immobiliaris de Catalunya som plenament conscients de la importància de continuar en la línia de la posada en comú dels èxits i dels entrebancs que trobarem pel camí. A hores d’ara, tant la conjuntura econòmica com les noves maneres de fer i de comunicar-nos, ens obliguen a reflexionar sobre si els procediments que hem fet servir fins ara per funcionar i per gestionar les nostres empreses són els més idonis i, per consegüent, estem segurs que les accions formatives s’han d’adaptar a marxes forçades als nous esquemes de negoci i a les noves tecnologies, amb la màxima eficiència, cultura del sector i professionalitat.

Per tot això, i perquè hem pres consciència de totes les inquietuds i obstacles que els agents tenim en les gestió diària dels nostres negocis, el CEIC ha iniciat el cicle de debats Aula oberta: càpsules d’informació professional amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un espai obert no només per aprendre i intercanviar informació amb especialistes de diferents temes de l’actualitat immobiliària, sinó per informar, aconsellar, discutir, ajudar i, finalment, resoldre problemes.

Fins ara, l’organització d’aquest nou format ha estat un èxit. Èxit que, d’altra banda, cal agrair a la participació dels col·legiats que han col·laborat, s’hi han implicat i han volgut compartir amb la resta de companys la seva experiència i els diferents punts de vista. Sense aquesta inestimable participació, aquestes trobades professionals haurien estat impossibles.

A tothom, moltes gràcies i us encoratjo a continuar participant en aquestes trobades, que estic segura que ens obriran nous camins i ens permetran afrontar el futur amb la màxima dignitat.

AULA OBERTA: CÀPSULES D’INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Maria Roser Esquius i Ausió Direcció del CEIC

El CEIC ha posat en marxa un cicle de debats on diferents especialistes tracten els aspectes professionals de l’actualitat immobiliària que poden resultar de major interès per als col·legiats. Roser Esquius, directora del centre, en explica en aquest article els objectius del cicle de debats i n’analitza els primers resultats.

2Revista API 49.indd 21 27/07/11 21:20

22 API

De tots és ben conegut el moment en què ens trobem immersos. Ha esclatat la ‘bombolla’ de la felicitat i les entitats financeres tanquen l’aixeta dels préstecs.

“Alarma”, ens diem. “El nostre ‘estat de confort’ perilla”.

I llavors, impotents, veiem com trontolla el gegant amb peus de fang. Cauen els preus dels habitatges, es tanquen empreses i provoquen un increment desmesurat del nombre d’aturats, l’IPC no es pot contenir...

“Què està passant?”, ens preguntem. I tothom ens diu el mateix: “És la CRISI”.

Tots parlem de CRISI, però... coneixem la seva etimologia?

Si busquem Crisi al diccionari ens diu:

1. Mutació considerable que succeeix en una malaltia, ja sigui per millorar, ja sigui per empitjorar el malalt.

2. Mutació: ens porta a mudar.

3. Mudar: Prendre una altra naturalesa, estat, figura, lloc. Deixar una cosa i prendre una altra.

Una paraula amb cinc lletres que uns poden magnificar donant-li una significació catastròfica i a la qual uns altres (bé, nosaltres, per exemple) li donen una altra accepció.

Els anglosaxons són celebres, entre d’altres coses, per la creació d’acrònims. A MD & Associats hem creat també el nostre acrònim.

Per a nosaltres, C.R.I.S.I. significa:

- La C de CANVI: un canvi per modificar pautes de comportament i per a l’adquisició de nous hàbits.

- La R per REINVENTAR-NOS, tant personal com professionalment, i CREAR un nou estil.

- La I per utilitzar la IMAGINACIÓ per fer treballar la CREATIVITAT.

- La S de SUPERACIÓ, dels nous reptes.

- La I d’INNOVACIÓ, de noves formes de fer i aprendre dels errors.

Tots ens hem adonat que tot s’ha capgirat; que el que abans funcionava ara ja no és útil.

Dins el nostre sector, l’immobiliari, ha estat on més ho hem notat. De tenir molts possibles compradors i poc producte per vendre, ara és dona la situació contrària: excés de producte i mancança de compradors.

“I què és el que hem de fer?”, us podeu preguntar.

La resposta que us podem aportar és simple: millorar els vostres processos i analitzar el vostre dia a dia.

La millor forma d’aprendre coses és fent coses. Thomas Edison deia que pitjor que tenir molts fracassos és tenir pocs intents. Després d’haver fet més de mil intents per inventar la bombeta elèctrica, la seva conclusió va ser haver experimentat més de mil maneres de com no s’havia de fer una bombeta.

A partir d’entendre el fracàs no com a tal sinó com a aprenentatge, us convidem a que continueu aprenent.

En el darrer seminari que hem impartit, “Com millorar el procés de gestió en el dia a dia de l’agència immobiliària”, hem tractat d’esmicolar i d’analitzar fins a l’últim detall del dia a dia d’un agent immobiliari, i n’hem explicat els processos, analitzats sota el prisma d’un consultor d’empreses.

Hem reflexionat sobre el que fem, com ho fem, què és el que no fem i què és el que hauríem de fer. Hem vist com processos, formes i/o maneres de fer als quals no havíem donat la importància que es mereixien per l’època de bonança en que vivíem, ara són unes lloses amb les quals hem de carregar.

Hom pot creure que, amb ser eficient, ja n’hi ha prou. Nosaltres creiem que és més important ser eficaç que ser eficient, ja que l’eficàcia consisteix en fer el que s’ha de fer i centrar-se en el resultat: el que s’ha de fer.

Podeu dir-nos: “Quina diferència existeix entre un eficient i un eficaç? Que no és el mateix?”. Doncs no, no és el mateix. L’eficàcia té a veure amb els resultats, està relacionada amb la consecució dels objectius. L’eficiència, en canvi, està més orientada als recursos i a utilitzar-los de la millor manera possible.

“Val, d’acord” podeu dir-nos. “Però es pot ser eficient sense ser eficaç? I ser eficaç sense ser eficient?”. La nostra resposta és afirmativa en els dos supòsits. Ara bé, cal afegir que l’ideal és ser eficient i eficaç, ja que llavors:

EFICIÈNCIA + EFICÀCIA = EFECTIVITAT PRODUCTIVA

A MD & Associats, el que proposem és una mentalitat de progrés i de millora contínua, amb la qual, d’una manera sistemàtica, aprendreu a gestionar i planificar millor el vostre temps, a adaptar innovacions i a experimentar noves maneres de treballar; en definitiva, a ser més eficients i més eficaços, per tal de millorar i optimitzar els vostres propis recursos.

Volem animar-vos a utilitzar la creativitat, l’enginy i, per sobre de tot, a col·laborar els uns amb els altres. El mercat immobiliari ha canviat,

Gestió del canvi JOSÉ ANTONIO MATA I JOAQUIM DEOSDAD MD & Associats

Formació

2Revista API 49.indd 22 27/07/11 21:20

23 API

és palpable. Ara ja no ens compren, ara hem de vendre. I això, avui, costa. El mercat té un excés de producte i una carència de compradors. Els compradors estan informats, busquen, comparen i, finalment, compren allò que més els interessa. I mentrestant, paradoxalment, es perden oportunitats de venta perquè, o bé tenim comprador però no el producte, o bé no tenim el comprador però si el producte.

A MD & Associats creiem que no podeu deixar escapar qualsevol oportunitat que us entri per la porta de casa vostra. I arribat aquest punt, nosaltres us preguntem: “Què heu fet per canviar? Per què no cooperem amb altres col·legues? No creieu que seria bo poder compartir producte? I encara més, no seria bo compartir clients? No creieu que la unió ens dóna més força? No creieu que el que és bo

per a les grans empreses no és aplicable a les PIMES? Si les entitats financeres ho fan, perquè no ho feu vosaltres?”.

I no voldríem finalitzar sense citar unes paraules d’un ‘boig’ que va dir:

“No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos lo mismo. (...) Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar superado. (...) La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El inconveniente de la personas y de los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. (...) Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora, que es la tragedia de no querer luchar por superarla.”

Aquest ‘boig’ és l’Albert Einstein.

MONTSE ARÚS(MAS I FILLS)

LAIA PUIG(COLLBATÓ HÀBITAT)

LAURA DURAN(DT HABITAT)

Em vaig apuntar a aquest curs principalment per reciclar-me, perquè et vas estancant en la pràctica del dia a dia. La valoració és molt positiva: la metodologia ha estat molt encertada, ja que els temes i els exemples han estat clars i entenedors. Ha estat molt instructiu. El principal coneixement que he adquirit és aprendre que no sempre ho fem tot bé, que sempre és possible millorar, que en vendes no hem de donar mai res per fet ni per entès i que hem de tenir la ment oberta a tot.

Recomano el curs de tot cor. No tan sols pels seus continguts, que són ja prou interessants, sinó perquè hem d'aprendre a treballar amb més humilitat. Sovint ens pensem que som els millors venedors del món i ens equivoquem: hi ha moltes tècniques que desconeixem i continguts que no sabem, que fan més fàcil el dia a dia del venedor.

La formació continuada hauria de ser el principal objectiu els propers anys. Si no, no podrem diferenciar-nos dels "fantasmes" que es dediquen a vendre. Hem d'aconseguir que aquesta diferència sigui tan eficaç que el públic vulgui la intermediació d'un API per fer la transacció més important de la seva vida. Naturalment, això ha d'anar acompanyat d'unes bones campanyes d'informació al públic, i que aquest es senti segur amb la intervenció d'un API.

Em vaig decidir a fer el curs perquè em va semblar curt i pràctic. El dia a dia és molt important i a vegades el tenim oblidat. A més, crec que la formació continuada té molta rellevància en l’activitat d’un agent immobiliari: és una forma d’estar sempre el dia i tenir arguments forts per lluitar amb la competència. Un cop finalitzat el curs, puc dir que ha estat molt pràctic i que el recomanaria a altres agents perquè inclou l’exposició de casos reals en el dia a dia. La matèria que he trobat més útil ha estat la descripció dels llocs de treball.

Quan vaig rebre la informació sobre el curs, vaig pensar que seria molt interessant poder analitzar el funcionament del dia a dia de l’agència, així com aprofundir en temes d’ interrelació personal, a fi de millorar la gestió dels equips i millorar el tracte amb els clients. El mètode empleat en el curs ha estat molt pràctic i això ha fet que fos un curs molt amè. Crec que per a mi ha estat molt important prendre consciència de la importància que té la comunicació en el dia a dia de l’empresa.

Sens dubte, recomanaria aquest curs a altres agents. Perquè amb les presses de la feina de cada dia, ens oblidem de planificar, d’escoltar i de donar importància a detalls que poden ser molt importants en el bon resultat de les operacions. Crec que és absolutament necessari formar-se contínuament. Ni com a professionals ni com a persones ens hem de relaxar mai en aquest aspecte.

Què opinen els alumnes?

Formació

2Revista API 49.indd 23 27/07/11 21:20

24 API

Com revifar la concessió de crèdits per comprar un habitatge?

è Els temps estan canviant. Si durant anys el preu era el principal motiu d’un

consumidor per determinar si comprava o no un habitatge, sembla que la

crisi actual ha provocat una alteració dels factors determinants. L’aspecte

econòmic continua sent decisiu, és clar, i més en un context d’alta desocupació

i disminució de l’estalvi; però ara la prioritat és la possibilitat o no d’obtenir

finançament. Una p ossibilitat cada cop més escassa. En aquest article,

diversos agents del sector expliquen les causes que han portat a aquesta

situació i plantegen vies d’actuació per solucionar-ho.

è

REDACCIÓ

A fons

2Revista API 49.indd 24 27/07/11 21:20

25 API

A fons

Analitzem les estadístiques de constitucions d’hipoteques publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) durant els darrers sis anys. Si comparem les dades corresponents a abril del 2005 amb les dades d’abril del 2011, comprovem que el

nombre d’hipoteques constituïdes sobre habitatge a Espanya ha descendit més d’un 70%. Les 147.547 hipoteques registrades a l’abril de fa sis anys contrasten notablement amb les 31.358 de l’abril passat. A Catalunya, l’evolució no ha estat gaire més encoratjadora: comparant els dos mesos esmentats s’observa un descens de més del 65%. Pel que fa a l’import mitjà concedit per hipoteca, també s’ha reduït: entre octubre del 2005 i abril del 2011, la caiguda va ser de més del 20%.

Com a conseqüència d’aquesta limitació del finançament, les compravendes d’habitatges registren actualment els seus valors més baixos des que va començar la crisi. Com s’ha arribat a aquesta situació? Analitzem-ho pas a pas.

TEMPS DE PROSPERITAT

L’època de bonança del sector immobiliari va estar marcada per una excessiva activitat financera quant a la concessió de préstecs bancaris per a la compra d’habitatges. Una activitat que, segons diferents actors del sector, no va ser gaire selectiva. “Les entitats financeres atorgaven hipoteques fins i tot per sobre dels imports de taxació a persones o entitats sense suficient capacitat de retorn, a vegades mitjançades per operadors no regulats que, en alguns casos, intoxicaven el procediment”, explica Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona.

En aquest mateix sentit, José Ignacio Navas, coordinador de l’Observatori de l’Habitatge del Consell General del Notariat, opina que “la sobreoferta de préstecs a baix interès i dilatats terminis d’amortització que la banca espanyola va posar en marxa, en una irreflexiva

è JOAN OLLÉ

“Avui patim les conseqüències de les errades del passat. Les exigències per a l’accés a una hipoteca s’han endurit notòriament, tant pel que fa a imports i condicions com a exigències de solvència i capacitat de retorn dels sol·licitants, fent de l’atorgament d’un préstec hipotecari gairebé una causa perduda”.

Com revifar la concessió de crèdits per comprar un habitatge?

2Revista API 49.indd 25 27/07/11 21:20

26 API

A fons

conducta de creixement i aprofitant una conjuntura oportunista”, va provocar un enorme endeutament de les famílies. “No tots els bancs ni totes les caixes d’estalvi van actuar igual, així com no totes les taxadores van fer el mateix”, puntualitza Navas, “però en la seva gran majoria es van comportar com si no creguessin en el propi sistema que les sustenta, infringint les seves regles i creant situacions d’autèntica inseguretat jurídico-econòmica”.

Els principals afectats per aquesta situació, els consumidors, també en responsabilitzen a les entitats financeres. En el seu manifest, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) assegura que “van ser els bancs els que van facilitar i van atorgar hipoteques tot i que molts de nosaltres no érem subjectes de crèdit i teníem uns ingressos baixos. Van sobrevalorar la taxació de l’habitatge, inflant-ne el preu, i augmentant així el deute contret”. A més, la PAH destaca el paper de les administracions públiques, que en aquells moments no van promoure vies d’accés a l’habitatge alternatives a la compra; així mateix, reconeix la part de culpa que correspon als consumidors.

I és que també els compradors van actuar de manera irreflexiva, acceptant acords financers que difícilment podien assumir. “Aquells préstecs van ser rebuts amb alegria irresponsable per prestataris que, en una gran part, no posaven ni un cèntim de la seva butxaca en la compra d’un pis que anava pujant de preu cada cop que baixava el tipus d’interès de referència”, comenta José Ignacio Navas.

Joan Ollé coincideix en aquesta apreciació quan afirma que les culpes es reparteixen: “La cobdícia desenfrenada d’uns i altres, la manca d’ètica en l’assessorament professional causada per la inexistència d’estrictes regulacions sectorials sobre la mediació de transaccions i de crèdits sobre els immobles, la vinculació entre taxadores i bancs o les imprudències d’aquests últims van ser elements excitadors i catalitzadors d’un escenari els resultats del qual tots coneixem sobradament”.

è NÉSTOR TURRÓ

“El major deute interbancari ha fet que els criteris de concessió s’hagin endurit notablement; a més, cal evitar que es produeixin impagaments, cosa que en èpoques de crisi va en augment... Això comporta una rebaixa en el volum de concessions atorgades”.

2Revista API 49.indd 26 27/07/11 21:20

27 API

A fons

è JOSÉ IGNACIO NAVAS

“El futur dependrà d’una política fiscal encertada. De l’impuls decidit a la restauració, amb una política de desgravacions més entusiasta i extensa a tota la població, amb independència dels seus ingressos. De l’aposta decidida per l’habitatge de protecció i un canvi en la selecció dels adquirents. I de protegir, de veritat, l’arrendament”.

LA BOMBOLLA ESCLATA

Aquests resultats que tots coneixem van arribar amb l’esclat de la bombolla immobiliària. L’augment gradual dels tipus d’interès i dels preus va fer que les famílies s’endeutessin cada cop més i que veiessin créixer sense límit les seves dificultats econòmiques per arribar a final de mes. La crisi global i l’atur van acabar agreujant la situació fins a punts insospitats.

“Hi ha milers de famílies en situacions dramàtiques, sense poder pagar la hipoteca o a punt de deixar de pagar-la. Molts són ja en fase d’execució hipotecària, per la qual cosa temen ser desnonats els propers mesos”, denuncia la PAH en el seu manifest. “La mala regulació del sistema bancari espanyol fa que no només corrin el risc de perdre les seves cases i quedar-se al carrer, sinó també de mantenir part del deute, ja que ara els bancs estan taxant els mateixos habitatges a preus inferiors”.

A això s’ha d’afegir un canvi de comportament per part de les entitats financeres: davant la nova realitat econòmica, van decidir restringir radicalment la concessió de préstecs hipotecaris, endurint de manera extrema els requisits que havien de complir els consumidors per obtenir-los. “Els excessos que ens van portar a un extrem il·lògic i perillós ens van situar després en l’extrem radicalment oposat”, apunta Ollé. “Avui patim les conseqüències de les errades del passat. Les exigències per a l’accés a una hipoteca s’han endurit notòriament, tant pel que fa a imports i condicions com a exigències de solvència i capacitat de retorn dels sol·licitants, fent de l’atorgament d’un préstec hipotecari gairebé una causa perduda”.

2Revista API 49.indd 27 27/07/11 21:20

28 API

A fons

è ENRIC REYNA

“Les empreses que vulguin subsistir s’hauran d’adaptar a unes noves condicions de tot: des de la pròpia estructura del mercat a unes noves condicions financeres. Ens calen anticipació per dissenyar el futur, estratègia per portar-lo a terme i aprenentatge com a valor afegit, a més de l’esforç col·lectiu i la convergència de voluntats”.

Només cal que estudiem les estadístiques de l’INE: des de desembre del 2007, i tret d’ocasions puntuals justificades, el nombre d’hipoteques per habitatge constituïdes a Espanya no ha deixat de baixar. Les davallades més importants es van produir durant el 2008 i a començaments del 2009; en aquest període, es van registrar variacions en la taxa interanual d’entre el -25% i el -40%. Actualment, els descensos no són tan acusats, però el nombre d’hipoteques es manté en quotes mínimes. Els criteris per a l’aprovació de finançament a les llars s’han endurit i la confiança dels consumidors s’ha deteriorat.

Néstor Turró, president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, explica els factors que han dut els bancs a actuar d’aquesta manera. “Els obliguen a tenir més provisionat el risc, i això encareix i dificulta les condicions de concessió dels préstecs. El major deute interbancari ha fet que els criteris de concessió s’hagin endurit notablement; a més, cal evitar que es produeixin impagaments, cosa que en èpoques de crisi va en augment... Això comporta una rebaixa en el volum de concessions atorgades, ja que no es poden prestar diners a empreses o persones sense la garantia que es retornaran”.

2Revista API 49.indd 28 27/07/11 21:20

29 API

A fons

POSSIBLES SOLUCIONS

Com s’arregla aquesta situació? Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors de Barcelona (APCE), considera que la solució no és a les nostres mans, sinó que va més enllà del panorama econòmic del nostre país. “L’economia espanyola té el repte ineludible de baixar dràsticament el seu dèficit. Aquest any s’ha de rebaixar del 9% al 6% equivalent del PIB”, assegura. “Hem perdut la confiança dels mercats exteriors i la UE obliga a adoptar solucions dràstiques per complir l’objectiu de reducció del dèficit. Fins que això no s’aconsegueixi, no cal pensar que el crèdit torni a disposició de famílies i empreses de manera fluida”.

José Ignacio Navas creu que la recuperació de l’economia espanyola passar per dur a terme una sèrie de reformes de manera seriosa, “sense sobrerepresentacions per part de cap dels agents socials, sindicats i empresaris, protegint les empreses creadores d’ocupació, rebaixant els enormes costos laborals; legislar protegint els usuaris d’abusos, equilibrant les posicions processals; corregir tots els defectes i aconseguir restablir la confiança”. D’altra banda, recorda que calen transparència i rigor per recuperar la solvència i el vigor del mercat financer. “La societat civil ha d’exigir per tots els mitjans la moralització de l’àmbit públic; sense aquesta moralització, sense la recuperació de la conducta ètica, serà molt difícil superar la crisi”.

Quant a les entitats bancàries, Turró té clar que és necessari el seu sanejament per “poder tornar a una situació mitjanament estable. Si elles no estan bé, de rebot les empreses tampoc”. En aquest sentit, Navas veu fonamental acabar amb el dèficit de les caixes d’estalvi, i parla de la seva conversió en bancs amb sortida a Borsa per capitalitzar-se com a solució.

Joan Ollé destaca el paper imprescindible del Banco de España per aconseguir una major fluïdesa del crèdit. “Poc es pot fer en aquest àmbit que no passi per una flexibilització dels criteris imposats per aquest organisme i, potser, per la implementació de solucions imaginatives valents”, assegura. I com a exemple de solucions imaginatives proposa “alliberar els bancs dels actius immobiliaris mitjançant la seva adquisició per part d’un ens públic que passaria a gestionar-los a llarg termini amb polítiques adequades, amb la qual cosa s’alliberarien recursos per tal que els bancs poguessin atendre les noves necessitats del mercat i així sortir de la situació de col·lapse en què estem”.

Amb tot, Reyna adverteix que la normalització de la situació no suposarà un retorn a les condicions del passat: “Hem de tenir present que res serà com abans i que, possiblement, els crèdits seran més cars i les condicions més dures”. Evidentment, tampoc hauria de tornar a ser com abans l’actitud dels compradors: caldria fomentar el consum responsable per evitar que reaparegués l’endeutament familiar.

MIRANT EL FUTUR

“Vivint en una situació de total incertesa, el futur està molt poc clar”, es lamenta Néstor Turró. Tot i així, José Ignacio Navas es mostra optimista i afirma que la societat civil espanyola remuntarà la crisi. Per aconseguir-ho, creu que són necessàries algunes reformes polítiques i constitucionals, a més de crear controls independents (com poden ser els notaris) que impedeixin els comportaments abusius.

“El futur dependrà d’una política fiscal encertada”, afegeix Navas. “De l’impuls decidit a la restauració, amb una política de desgravacions més entusiasta i extensa a tota la població, amb independència dels seus ingressos. De l’aposta decidida per l’habitatge de protecció i un canvi en la selecció dels adquirents. I de protegir, de veritat, l’arrendament. Cal impulsar aquest nínxol de mercat, que pot suposar solucionar, per a moltes persones, el problema de l’habitatge. Parlo de protecció, és a dir, rapidesa i seguretat en la solució de la morositat”.

Per la seva banda, Ollé defensa una urgent “racionalització del sector immobiliari residencial que vagi més enllà de l’adquisició d’una major fluïdesa del crèdit”. Considera que, en l’assoliment d’un correcte funcionament del mercat, serà tan important la millora de l’accés al crèdit com “l’adopció de mesures fiscals adequades o la professionalització de la gestió de transaccions immobiliàries per tal de facilitar la sortida de l’estoc d’habitatge d’obra nova i segona mà”.

Enric Reyna, finalment, associa el futur del sector immobiliari a un canvi profund. “Les empreses que vulguin subsistir s’hauran d’adaptar a unes noves condicions de tot: des de la pròpia estructura del mercat a unes noves condicions financeres. Els mateixos processos constructius s’hauran d’adaptar a aquesta nova realitat. I també les tipologies dels habitatges”, afirma.

Davant d’aquesta perspectiva, la missió de les empreses hauria de ser treballar, des d’ara mateix, en el procés d’adaptació. “No podem continuar mirant que és el que fem, sinó plantejar la recerca de noves fórmules per fer-ho d’una manera diferent”, adverteix Reyna. “Ens calen anticipació per dissenyar el futur, estratègia per portar-lo a terme i aprenentatge com a valor afegit, a més de l’esforç col·lectiu i la convergència de voluntats”.

2Revista API 49.indd 29 27/07/11 21:20

30 API

A fons

És la subhasta la forma més justa de realització d’un bé immoble?

è El mercat immobiliari és, des de fa uns

anys, un tema d’actualitat perenne als

mitjans de comunicació. En els últims

mesos, però, la discussió mediàtica ha

estat centrada en la situació generada

per les dificultats de pagament dels

ciutadans dels crèdits hipotecaris, que

ha conduït a la tramitació d’una quantitat

ingent d’expedients d’inici de procediment

d’execució d’un habitatge per part d’una

entitat prestatària (i a la seva posterior

subhasta) i a una considerable alarma

social derivada d’aquest fet.

GABRIEL FUENTES Advocat Vicepresident primer del Col·legi

è

2Revista API 49.indd 30 27/07/11 21:20

31 API

A fons

Quan el titular d’un préstec hipotecari no pot fer front al pagament del deute contret amb l’entitat financera s’inicia una maquinària legal que, fins al moment, no havia estat subjecte

de grans polèmiques. Ara, però, la situació de crisi ha fet paleses (i preocupants) les imperfeccions del sistema processal espanyol, fent visible davant l’opinió pública la quantitat cada cop més nombrosa d’expedients d’execucions d’habitatges que no troben sortida en el mercat de les subhastes. No només això, sinó que, arribats a aquest punt, i sempre que la subhasta pública quedi deserta, la llei permet a l’entitat prestatària adjudicar-se l’immoble pel total del deute o pel 50% del seu valor de taxació (des de l’1 de juliol, el 60%, gràcies a una mesura aprovada al Congrés dels Diputats amb l’objectiu de protegir els afectats de les execucions hipotecàries), la qual cosa provoca, en aquest últim cas, la paradoxa que el deutor no només perd el bé sinó que continua devent a l’entitat bancària la quantitat que resta pendent de pagament entre el valor de la adjudicació i el total de la reclamació.

Davant les repercussions d’aquest fet, diferents actors (des d’associacions de consumidors fins a organitzacions d’usuaris de bancs, passant per les tímides propostes d’alguns partits polítics) han manifestat, entre d’altres, la necessitat d’establiment d’un mecanisme conegut com a “dació en pagament” que permeti que, quan el titular d’un préstec hipotecari no pugui fer front al deute contret amb l’entitat prestatària, sigui suficient amb el lliurament de l’immoble al creditor, que hauria de donar per liquidat el deute. Al marge de valoracions més profundes sobre la idoneïtat o no de l’aplicació d’una mesura d’aquestes característiques –només la dificultat jurídica que suposaria la redefinició dels models de préstecs existents actualment ja seria objecte d’un altre article-, aquesta proposta és poc viable a la pràctica, sobretot en relació a les hipoteques ja concedides.

MILLORA EN EL PROCEDIMENT DE LES SUBHASTES

En qualsevol cas, és evident que el sector financer és en part responsable de la situació exposada, a causa de la seva política de concessions de crèdits hipotecaris, com també ho és el fet que la crisi econòmica ha afectat molt durament les famílies i que cal oferir solucions, especialment als col·lectius més desfavorits. En aquest àmbit, les solucions, si més no de moment, s’han centrat en l’increment de valor pel qual l’entitat prestatària pot adjudicar-se un bé.

En aquest sentit, el Govern espanyol va aprovar l’1 de juliol augmentar el valor mínim pel qual poden adjudicar-se els immobles subhastats judicialment del 50% al 60% del preu de taxació, i va baixar del 30% al 20% del valor de l’immoble el dipòsit previ necessari per participar en una subhasta, amb la fi de facilitar l’accés als potencials licitadors. També el Govern ha incrementat la quantia dels ingressos inembargables pels

2Revista API 49.indd 31 27/07/11 21:20

32 API

A fons

creditors quan, un cop executada la hipoteca i adjudicat l’immoble, encara resta un saldo de deute pendent. Així doncs, a partir d’ara, la quantitat inembargable per a aquests deutors no es limitarà al salari mínim interprofessional més un 10%, sinó que s’ampliarà fins el 150%, passant de 700 a 960 euros. A més, si el deutor conviu amb altres familiars sense ingressos, o amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional, aquesta quantitat s’eleva en un 30% addicional per cadascun dels familiars. Aquestes mesures, pactades per PSOE, PP i CiU i recolzades per la resta de grups parlamentaris, s’inclouran properament en un decret llei que recollirà les resolucions aprovades en el debat sobre l’estat de la nació.

La dinàmica actual davant l’impagament, execució i subhasta s’ha reputat com un procediment ineficaç: si bé aconsegueix en un primer moment el cobrament d’una part del deute (en molts casos per adjudicació del bé per un valor molt inferior al de taxació), en la majoria dels casos gran part del deute persisteix i a més amb conseqüències de futur per a l’executat.

Aquest procés es podria agilitzar amb mesures alternatives que col·loquessin directament el bé en el mercat, afegint un plus d’equitat, ja que no assistiríem a l’espectacle de veure com s’adjudica judicialment un bé per un valor i es ven posteriorment per un altre superior. No podem oblidar que la subhasta s’ha convertit en un mercat d’oportunitat. Seria més lògic que directament es col·loqués el bé en el mercat finalista i s’intentés obtenir el millor preu.

2Revista API 49.indd 32 27/07/11 21:21

33 API

A fons

ALTERNATIVA A LA SUBHASTA JUDICIAL

No és casual que les accions proposades pels partits polítics es centrin en la millora de les condicions del procediment de subhasta pública, ja que la dinàmica actual davant l’impagament, execució i subhasta (també la podríem estendre al concurs) s’ha reputat com un procediment ineficaç: si bé aconsegueix en un primer moment el cobrament d’una part del deute (en molts casos per adjudicació del bé per un valor molt inferior al de taxació), en la majoria dels casos gran part del deute persisteix i a més amb conseqüències de futur per a l’executat. Després d’això, cal realitzar un nou esforç, ja que s’ha de col·locar el bé en el mercat, donat que en última instància haurà de ser venut. Això ha d’afegir-se a tot el cost judicial que suposa el procediment d’execució, subhasta del bé i, en última instància, la seva recuperació física (lliurament de la possessió).

És obvi que tot aquest procés es podria agilitzar (amb l’economia processal que això suposaria) amb mesures alternatives que col·loquessin directament el bé en el mercat, afegint un plus d’equitat, ja que no assistiríem a l’espectacle de veure com s’adjudica judicialment un bé per un valor i es ven posteriorment per un altre superior. No podem oblidar que la subhasta s’ha convertit en un mercat d’oportunitat (de coneixement de la pròpia subhasta, de poder accedir per les consignacions que cal realitzar i per les nul·les possibilitats de l’executat de millorar el preu que possiblement en el mercat podria obtenir-se, entre d’altres). Per aquest motiu, seria més lògic que directament es col·loqués el bé en el mercat finalista i s’intentés obtenir el millor preu.

La pràctica ens està demostrant que la subhasta no és la forma d’obtenir un millor preu i, en conseqüència, aconseguir la major satisfacció de l’executant i executat i, per aquest motiu, no és la forma més justa de realitzar un bé immoble davant la manca de pagament d’un crèdit o préstec.

Han de trobar-se mesures alternatives a la subhasta d’un bé immoble, si més no en un primer moment, en benefici dels propis actors de l’execució, del mercat i, en últim terme, de la societat que el sosté sense menyscabar el dret que ha de tenir tot creditor de veure’s rescabalat.

2Revista API 49.indd 33 27/07/11 21:21

34 API

A fons

L’actual situació econòmica ha posat de manifest que han de trobar-se mesures alternatives a la subhasta d’un bé immoble, si més no en un primer moment, en benefici dels propis actors de l’execució, del mercat i, en últim terme, de la societat que el sosté sense menyscabar el dret que ha de tenir tot creditor de veure’s rescabalat.

El procediment d’execució ve regulat a la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil i, si bé en l’article 636 aquesta estableix com a novetats importants mesures alternatives a la subhasta, relegant-la a l’últim mecanisme a seguir davant una execució, aquestes mesures no han tingut una operativitat pràctica, ja que per a això es necessita sempre el consentiment de l’executant.

Des del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona advoquem a favor de la reforma de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, en els aspectes als quals ens referim, en el sentit de donar facultats al jutjat per tal que pugui intentar aquestes solucions alternatives, donat que amb el text vigent, per molt voluntarista que sigui el jutjador, tot queda sotmès al consentiment de l’executant, ja que la llei segueix la màxima que el procés ha d’estar enfocat a obtenir la total satisfacció del creditor, màxima que en la situació actual tampoc s’aconsegueix. En aquest sentit, la recent Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, faculta l’autoritat judicial per a disposar que les parts puguin assistir a una sessió sobre la mediació, la qual cosa també manca d’aquesta operativitat pràctica que pregonem.

Per això creiem que cal posar en pràctica les solucions que ja conté la Llei d’enjudiciament civil, modificant-la en el sentit de facultar al jutjador –i, en conseqüència, que es faci preceptiu- que no es procedeixi a la subhasta judicial si prèviament no s’ha intentat la realització del bé objecte de l’execució a través de conveni de realització o mitjançant una persona especialitzada, que sense cap mena de dubte sembla més just i equitatiu, alhora que es potencia la figura de la realització per mitjà d’una persona especialitzada coneixedora del mercat (òbviament, en ambdós casos, sense vinculació directa amb l’executant o executat), com és un agent de la propietat immobiliària col·legiat.

Cal posar en pràctica les solucions que ja conté la Llei d’enjudiciament civil, modificant-la en el sentit de facultar al jutjador que no es procedeixi a la subhasta judicial si prèviament no s’ha intentant la realització del bé objecte de l’execució a través de conveni de realització o mitjançant una persona especialitzada

2Revista API 49.indd 34 27/07/11 21:21

35 API

A fons

Una vegada posat aquest bé al mercat, cal dotar-lo de condicions per tal que pugui ser adquirit, òbviament amb finançament (en la pràctica només existeix el finançament per béns propietat d’entitats bancàries i, d’existir-ne, mai és en les mateixes condicions que per als béns d’aquelles entitats), i per què no amb mesures incentivadores, ja siguin d’índole fiscal, administratiu o social, ja que no pot pretendre’s que un mercat que ha estat desequilibrat per l’actual situació econòmica es normalitzi per si mateix.

Des del Col·legi, estem disposats a prestar els nostres serveis a les parts i a l’administració de justícia, com així venim fent, amb l’objectiu de trobar una millor solució i preu per a les parts, per al mercat i, a la fi, per a la societat a la qual ens devem.

2Revista API 49.indd 35 27/07/11 21:21

36 API

A fons

Quan el banc ven pisos

è

è El 2007, després d’una dècada de creixement

exponencial del mercat immobiliari, es va

produir un tancament del crèdit que va

paralitzar la construcció d’habitatge. El sector

immobiliari rebia amb desconcert les notícies

provinents dels Estats Units que descobrien

l’alarmant quantitat d’hipoteques concedides

als anomenats ninja (no income, no job). A

Espanya, aquest punt d’inflexió començava a

dibuixar un panorama complex de múltiples

conseqüències, entre les quals, l’augment

del volum d’impagats, que ha propiciat

que les entitats financeres disposin d’uns

actius immobiliaris dels quals necessiten

desempallegar-se. La qüestió és: a quin preu?

REDACCIÓ

2Revista API 49.indd 36 27/07/11 21:21

37 API

A fons

La intervenció de les entitats financeres, bancs i caixes com a actors en la venda d’immobles és, indubtablement, un factor que afecta d’una manera important al mercat

immobiliari. Des de fa temps, es vénen produint crítiques provinents principalment de consumidors i dels col·lectius d’agents immobiliaris, promotors i constructors d’habitatges davant certes pràctiques exercides pel sector financer -i especialment bancs i caixes- i que es centren sobretot en la major facilitat per a la concessió de préstecs hipotecaris si l’objecte de la compra és un habitatge adjudicat o tutelat pel banc o caixa en qüestió.

Aquestes pràctiques, considerades per alguns analistes com a competència deslleial, poden arribar a perjudicar el mercat de transaccions immobiliàries, imposant diferents criteris d’accés al mercat als diferents operadors que hi actuen, ja siguin particulars, agents immobiliaris o promotors. Però aquest problema és només la punta de l’iceberg, la part més visible de l’efecte que ha tingut la crisi en el sector financer. Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors de Barcelona, creu que “la crisi, econòmica primer i financera després, ha afectat a tothom per igual: a les empreses i a les famílies. Per tant, la manca de crèdit s’ha convertit en un fenomen generalitzat. Les conseqüències han estat força importants, de fet, els mitjans d’informació en van plens gairebé cada dia. Per a les empreses, perquè a moltes d’elles sense finançament els hi ha estat impossible fer front als pagaments dels deutes contrets amb anterioritat i han acabat, o bé lliurant els estocs pendents a venda a les entitats de crèdit o, en el pitjor del casos, havent de tancar l’empresa. I per a les famílies també; les unes per no poder comprar una nova vivenda i, per altres, no poder pagar les quotes hipotecàries”. Davant un panorama d’aquesta naturalesa, semblava obvi que el sector financer estava obligat a replantejar gran part de la seva activitat per tal d’assolir la seva pròpia supervivència i “la realitat és que les entitats bancàries s’han acabat convertint en les primeres immobiliàries del país”, conclou Reyna.

ÉS EL BANC UN AGENT IMMOBILIARI?

Segons l’article 55.1 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge “són agents immobiliaris les persones físiques o jurídiques que es dediquen de manera habitual i retribuïda, dins el territori de Catalunya, a prestar serveis de mediació, assessorament i gestió en transaccions immobiliàries amb relació a operacions de compravenda, lloguer, permuta o cessió de béns immobles i dels drets corresponents, inclosa la constitució d’aquests drets”. Seguint aquest criteri, es pot afirmar que bancs i caixes s’han convertit en “agents immobiliaris” en el moment en el qual han decidit comercialitzar els seus actius immobiliaris? En cas afirmatiu, cal que aquestes entitats compleixin els requisits d’accés al Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, d’obligatòria inscripció des del març de 2010, per tal de poder operar al mercat, igual que la resta d’agents immobiliaris?

Des del punt de vista normatiu, els juristes coincideixen a assenyalar que no existeixen arguments legals que recolzin la consideració del banc com a agent immobiliari. Segons Montserrat Junyent, Cap de l’Assessoria Jurídica del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, “el mediador (agent immobiliari), per definició, es dedica a posar d’acord a les parts perquè celebrin un contracte, per tant, ell no forma part del contracte que pretén que els interessats concloguin. No és aquest el cas de les entitats bancàries“, continua Junyent, “donat que venen producte propi fruit de les execucions hipotecàries o de dacions en pagament (pagament en espècie), per tant, estant col·locant en el sector els seus propis actius, no fan de mitjancer”.

En línia amb aquesta afirmació, Xavier Roig, Director Operatiu per a la Coordinació dels Sistemes d’Informació i Atenció Ciutadana de l’Agència Catalana de l’Habitatge i responsable del Registre d’Agents Immobiliaris de Catalunya, considera que la discussió sobre l’obligatorietat de les entitats bancàries de complir els requisits exigits als agents immobiliaris a Catalunya per a l’exercici de l’activitat de mediació està superada, donat que la seva activitat es troba al marge de les situacions que indica el Decret 12/2010, de 2 de febrer, que regula aquesta matèria. “No obstant”, assegura convençut Roig, “seria de gran importància comptar amb la complicitat del sector financer i, encara que no sigui legalment exigible, si les entitats bancàries disposessin d’un agent immobiliari inscrit al Registre en els seus punts de venda estarien oferint als consumidors una major protecció i garantia en la prestació dels seus serveis immobiliaris, que és, en definitiva, l’esperit del decret que regula l’exercici de la mediació immobiliària”.

PERJUDICIS AL MERCAT IMMOBILIARI

Malgrat existeix, certament, un consens general sobre la no obligatorietat de les entitats bancàries de complir els requisits exigibles als agents immobiliaris a Catalunya, no és menys cert que també s’han alçat moltes veus reclamant al sector financer una responsabilització sobre una situació que, en gran mesura, van provocar elles mateixes amb la concessió massiva d’hipoteques d’alt risc. Sigui com sigui, l’escenari és problemàtic i bancs i caixes es troben actualment en possessió d’uns actius immobiliaris que necessiten fer desaparèixer dels seus balanços. Només cal fer una

è ENRIC REYNA

“La realitat és que les entitats bancàries s’han acabat convertint en les primeres immobiliàries del país”.

2Revista API 49.indd 37 27/07/11 21:21

38 API

A fons

ullada als webs que han habilitat les diferents entitats per tal de comercialitzar els seus productes per constatar la magnitud d’actius immobiliaris que gestionen en aquests moments. A tall d’exemple, a data 7 de juny de 2011, el portal Catalunya Caixa Immobiliària disposava de 2.836 immobles mentre que Servihabitat, la companyia de serveis immobiliaris de la Caixa, oferia 3.312.

Sense cap mena de dubte, la situació per als bancs és crítica en aquest àmbit. Segons Joan Ollé, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, “és evident la necessitat de donar sortida a uns estocs latents que, aturats, dificulten un funcionament eficient del mercat, però aquesta necessitat de vendre aquests actius no pot ser a costa de pràctiques que perjudiquen seriosament el mercat i distorsionen la lliure competència”. En aquest sentit, Ollé considera que la institució que representa té la responsabilitat de protegir el consumidor garantint un procés de mediació immobiliària segur i professional, motiu pel qual insisteix en oferir col·laboració a les entitats financeres amb l’objectiu de facilitar-los una alternativa factible per a la comercialització dels seus actius, posant al seu abast la xarxa de professionals de la mediació immobiliària més gran de Catalunya, amb més de 50 anys d’experiència. “De la mateixa manera que moltes entitats bancàries han hagut d’externalitzar activitats i recursos que són necessaris per al seu negoci però que, finalment, les pot realitzar d’una manera més eficient una tercera part subcontractada, per què no es pot fer el mateix amb la gestió dels immobles? En definitiva, es tractaria d’un procés que aportaria una major eficiència bancària i alhora asseguraria una mediació professional”, afirma Ollé. És per això que, des de fa dos anys, el Col·legi ha mantingut converses amb diferents entitats financeres, “perquè estem convençuts que la nostra mediació en la compravenda dels estocs dels quals disposen bancs i caixes pot ser beneficiosa per a ambdues parts”, segueix el president del Col·legi.

De fet, també l’Associació de Promotors de Barcelona ha intentat aproximar les seves posicions amb el sector financer. “No hi podem fer massa, però hem tingut reunions amb la Federació de Caixes i amb algunes entitats bancàries”, explica Reyna, “i, a través de l’Associació nacional es van signar convenis amb condicions exclusives per a les empreses associades que, sense ser un miracle, per a algunes determinades empreses i situacions han pogut anar bé”. Sembla clar que el diàleg amb bancs i caixes no és ni serà fàcil, però ambdós col·lectius es mostren convençuts de la necessitat d’assolir acords amb el sector financer. “Seguim creient que cal trobar solucions bilaterals viables que permetin la sortida dels actius immobiliaris, però que alhora respectin criteris de transparència en el mercat immobiliari, afavorint el seu correcte funcionament”, assegura Ollé, insistint en la importància d’evitar pràctiques que dificulten la convivència (i supervivència) dels diferents actors que operen al mercat.

è XAVIER ROIG

“Si les entitats bancàries disposessin d’un agent immobiliari inscrit al Registre en els seus punts de venda estarien oferint als consumidors una major protecció i garantia en la prestació dels seus serveis immobiliaris, que és, en definitiva, l’esperit del decret que regula l’exercici de la mediació immobiliària”.

è MONTSERRAT JUNYENT:

“El mediador (agent immobiliari), per definició, es dedica a posar d’acord a les parts perquè celebrin un contracte, per tant, ell no forma part del contracte que pretén que els interessats concloguin. No és aquest el cas de les entitats bancàries“.

2Revista API 49.indd 38 27/07/11 21:21

39 API

A fons

SOLUCIONS DE FUTUR

Malgrat encara no s’ha trobat una solució col·lectiva a la comercialització dels immobles de bancs i caixes, alguns agents de la propietat immobiliària gestionen individualment les carteres d’algunes entitats financeres locals. Núria Vallhonrat, API col·legiada de Rubí al capdavant de Finques Vallhonrat, gestiona immobles de CatalunyaCaixa a Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal des de gener de 2011. En el seu cas, la col·laboració va néixer fruit d’una proposta concreta de l’entitat bancària després d’una relació de col·laboració de més de 20 anys, anterior a la creació de Procam, societat participada en la seva totalitat per CatalunyaCaixa i dedicada a la comercialització d’actius immobiliaris propis i de les seves promocions.

Segons Vallhonrat, després d’haver superat una primera fase en la qual va ser imprescindible familiaritzar-se amb els procediments específics que l’entitat utilitza en la gestió d’immobles, l’experiència és satisfactòria. “Primer ens van adjudicar un responsable que ells anomenen RAPI, a través del qual es gestiona el procés. A banda d’això, ens van fer arribar un manual de procediments en el que es descriuen els processos de treball i que es van modificant i actualitzant. Els inicis han estat durs, perquè ens hem hagut d’adequar a una manera de treballar diferent i perquè hem hagut de conèixer tots els immobles que ens donaven en exclusiva a Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal. A més, abans de iniciar la comercialització

del producte, s’han de realitzar una sèrie de tràmits, donada la procedència de cada immoble (subhastes, adjudicacions, dacions, etc.)”, assegura l’API. “No obstant”, continua Vallhonrat, “l’experiència és positiva i, malgrat les dificultats en la gestió als inicis de la col·laboració, en aquests moments estem tramitant les arres i escriptura pública de sis pisos, quatre a Rubí i dos a Sant Cugat”. També Jordi Ricós, de Metre 9 Serveis Immobiliaris a Sant Andreu de Llavaneres, valora molt positivament la seva col·laboració amb diverses entitats bancàries des de fa 20 anys. En aquest sentit, el col·legiat comenta que “la coordinació amb l’entitat és molt eficient, malgrat que dia a dia es va millorant. No obstant, a causa del gran increment d’habitatges, el sistema encara té alguna mancança”.

Tant Vallhonrat com Ricós coincideixen en afirmar que el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, com a institució que agrupa el col·lectiu d’agents immobiliaris amb més experiència i millor qualificat del sector, hauria d’exercir un rol d’interlocutor amb les diferents entitats financeres per tal d’aconseguir que els productes de les seves carteres siguin gestionats per membres de l’entitat. Per a Vallhonrat, és de cabdal importància “aliar-nos amb els bancs i no veure’ls com a competència, sinó que ells ens vegin com els professionals que som”, mentre que Ricós conclou que “els bancs actualment s’estan adaptant a la normativa d’acord amb el que marca la legislació vigent i cada vegada busquen col·laboradors més qualificats i professionals”.

è JOAN OLLÉ

“De la mateixa manera que moltes entitats bancàries han hagut d’externalitzar activitats i recursos que són necessaris per al seu negoci però que, finalment, les pot realitzar d’una manera més eficient una tercera part subcontractada, per què no es pot fer el mateix amb la gestió dels immobles? En definitiva, es tractaria d’un procés que aportaria una major eficiència bancària i alhora asseguraria una mediació professional”.

2Revista API 49.indd 39 27/07/11 21:21

40 API

Exercici de la professió

La permuta inmobiliaria es una operación en la que el propietario de un terreno lo cede a un promotor a cambio de una edificación futura. ¿Ha participado usted

alguna vez en una permuta inmobiliaria? ¿Es propietario y le tocó pagar el Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA) cuando recibió los inmuebles acordados con el promotor al que entregó el terreno? ¿O, por el contrario, es promotor y le tocó pagarlo a usted porque pactó un “todo incluido” con el propietario?

En las permutas inmobiliarias, Hacienda cobraba dos veces el IVA al propietario del terreno: la primera en el momento de la permuta y la segunda en el momento de la recepción de los pisos. Este segundo IVA nunca debió ingresarse en las arcas del Estado, por lo que se podría solicitar a la Administración su devolución junto con los intereses de demora correspondientes.

EDUARD BASSAS

Bufet Enric Llinas, SLP

AEJEMPLO

El propietario de un terreno lo cede a cambio de seis unifamiliares. Se valoran, en el año 2004, en 1.000.000 €. Tras la recepción del terreno, el promotor tarda tres años en construir los pisos y los entrega en el año 2007. Se valoran entonces en 1.600.000 €.

1. En el año 2004, el propietario pagaría 70.000 € (1.000.000 * 7%)2. En el año 2007, el propietario/promotor pagaría indebidamente 42.000 €

(600.000 € * 7%).3. A día de hoy se podría solicitar la devolución de los 42.000 € más 12.425 €

correspondientes a los intereses de demora. En total, 54.425 €.

CÓMO RECUPERAR EL IVA de una permuta inmobiliaria

2Revista API 49.indd 40 27/07/11 21:21

41 API

Exercici de la professió

En el presente artículo analizaremos el enriquecimiento injusto

por parte de Hacienda en las operaciones de permuta inmobiliaria,

dando las pautas para recuperar las cantidades indebidamente

pagadas en concepto de IVA a la Administración.

La posibilidad de solicitar este IVA viene motivada por el cambio de interpretación que Hacienda ha hecho de la Ley del IVA. Y es que, tras años de burbuja inmobiliaria en los que el Estado español hizo caso omiso de las directrices europeas, sospechosamente cuando el valor de los pisos ha ido a la baja (y por tanto, de seguir interpretando la norma como lo venía haciendo, sería Hacienda quien pagaría el IVA a los propietarios), la Dirección General de Tributos se ha sumado a la doctrina marcada por Europa.

A continuación veremos qué pasaría si la DGT hubiera seguido con su interpretación y no hubiera tomado como propia la Doctrina Europea:

Como asesor fiscal en ejercicio, debo pensar y pienso que la Administración adaptó su criterio a la lógica imperante en el continente europeo, así como a la Jurisprudencia del Tribunal Supremo. No obstante, no puedo olvidar a aquellos propietarios que, con el cambio, no podrán solicitar ninguna devolución; y más aún a aquellos otros que, habiendo pagado el IVA, van perdiendo poco a poco la posibilidad de reclamarlo gracias al instituto de la prescripción.

En fin, si durante el ejercicio 2007 y siguientes les entregaron algún piso como consecuencia de una permuta realizada en años anteriores, no esperen. Revisen la operación y contacten con un asesor fiscal para que les devuelvan el impuesto que nunca debieron pagar.

AEJEMPLO

El mismo ejemplo que en el supuesto anterior. No obstante, imaginemos que en el 2007 los pisos hubieran bajado de valor y en el momento de la entrega valieran 600.000 €; esto es, 400.000. € menos del precio estimado en el momento de la permuta.

1. En el año 2004, el propietario pagaría 70.000 € (1.000.000 * 7%).2. En el año 2007, el propietario/promotor podría solicitar una devolución de 28.000 € a

Hacienda (400.000 € * 7%).

2Revista API 49.indd 41 27/07/11 21:21

42 API

Casos d'èxit Casos d'èxit

FITXA TÈCNICA

A la recerca d’unes lletres perdudes

API: Anna CompanyImmobiliària: Company Gestions Serveis Immobiliaris

Localitat: Badalona

Cas: Compravenda subjecta a condició resolutòria

Estat: A punt de tancar l’operació

Per a Company Gestions Serveis Immobiliaris, la simple ven-da d’un pis a l’avinguda Sant Salvador (Badalona) es va convertir en una operació força complexa. L’immoble tenia una protecció oficial, però finalitzava el mes que s’havia de realitzar la compra; això, per tant, no suposava cap obstacle. Tampoc resultava pro-blemàtic que estigués lligat a una hipoteca antiga, perquè era fàcil aconseguir-ne el certificat de saldo zero. Les dificultats van aparèixer quan l’API que portava l’operació va llegir en la nota re-gistral que aquell pis estava subjecte a una condició resolutòria.

“Les condicions resolutòries són molt complicades”, assegura Anna Company. “Has de tenir absolutament totes les lletres de canvi perquè serveixin de carta de pagament. Però és molt fàcil haver-ne perdut alguna. Si te’n falta una, és el mateix problema que si no en tens cap”.

En aquest cas, la propietària no en guardava cap. L’última lletra de canvi que s’havia hagut de pagar datava de començaments dels anys 90. Des de llavors, la parella que vivia en aquell pis s’havia separat; la dona havia comprat a l’exmarit la seva part de l’immoble i ara s’hi estava la mare de la propietària. Després de tants anys i de passar per tantes mans, va ser impossible trobar les lletres.

POSSIBLES SOLUCIONS

La legislació actual determina que les lletres no queden cancel-lades directament fins que no passen 30 anys des de l’emissió de

l’última. En el cas del pis que gestionava Company, l’última lletra tenia data del 1991. Això vol dir que, a hores d’ara, la cancel·lació no s’efectuaria fins al 2021. Però “ha sortit una llei que indica que, a partir del 2014, només caldrà que passin 10 anys per cancel·lar les lletres vençudes”, explica la col·legiada. D’acord amb la nova normativa, l’immoble de l’avinguda Sant Salvador quedaria lliure en arribar aquesta data.

Tenint en compte això, a Company Gestions Serveis Immobiliaris es van plantejar quines solucions podien aplicar al cas que els ocupava. La primera opció era trobar la societat que havia emès les lletres i aconseguir que firmés la carta de pagament. La sego-na, fer una reclamació judicial, procés que podria durar un any. La tercera, si el banc ho admetés, pignorar uns diners (en aquest cas, uns 3.000 euros) i deixar-los a l’entitat fins al 2014 o fins que aparegués la societat.

INVESTIGACIÓ DE CARRER

Seguint la primera via d’actuació, des de l’agència van intentar es-brinar qui havia emès les lletres. Van descobrir que es tractava de la Sociedad Hullera Española, una organització minera d’Astúries. Era una societat molt antiga; per sort, encara seguia vigent, tot i que amb molt poca activitat. La seva investigació els va permetre aconseguir l’adreça de contacte, a Barcelona, d’un dels socis.

“En aquella adreça vam trobar la germana d’aquest soci. Ella ens va comunicar que aquell senyor havia mort”, comenta Anna

Anna Company, de Company Gestions

Serveis Immobiliaris

2Revista API 49.indd 42 27/07/11 21:21

43 API

Casos d'èxit

Company. Malgrat tot, les seves investigacions havien arribat a bon port: els van dir que la societat tenia previst celebrar una jun-ta amb tots els socis en breu. Un cop celebrada, prepararien la carta de pagament. Com que la hipoteca per a la compra del pis ja estava aprovada, podrien signar la compravenda de seguida.

En aquests moments, Company Gestions Serveis Immobiliaris està a l’espera que es celebri l’esmentada junta de socis. “Estem treballant dins el termini i no hi ha cap problema. Encara no hem complert arres”, explica Company. “El comprador ja sabia que hauria d’esperar. A més, durant aquest temps la propietària està fent el trasllat”. Quan tot quedi resolt, l’agència haurà trigat apro-ximadament un mes i mig en tancar l’operació.

La col·legiada reconeix que han tingut molta sort perquè la socie-tat emissora de les lletres encara està activa. “Sovint, després de tants anys, les societats ja han desaparegut. Si no l’haguéssim trobat, l’única manera de resoldre el problema hauria estat espe-rar que es cancel·lessin les lletres”, afirma. “Sort que a partir del

2014 es reduirà l’espera a 10 anys. Això ja és un temps pruden-cial; 30 anys és massa temps”.

PAPER DECISIU

Aquesta compravenda difícilment s’hauria tancat sense la intermediació d’un API. Quan la propietària va ser conscient del problema amb les lletres perdudes, va estar a punt de fer-se enrere en la venda perquè no volia complicacions. La insistència d’Anna Company i la seva inquietud per fer les coses correctament van permetre continuar amb l’operació.

D’altra banda, si s’hagués tractat d’un acord entre particulars, el comprador s’hauria trobat amb dificultats en el moment de sol·licitar la hipoteca. “Potser hauria anat al banc i li haurien dit que allò no es podia signar perquè hi havia un deute”, diu la col·legiada. Ningú no li hauria explicat que aquell deute ja estava pagat i que només calia trobar la manera de demostrar-ho.

LA VEU DE L’EXPERT

En aplicació de la Compilació Catalana a Catalunya, les accions de les condicions resolutòries tenien un termini de 30 anys. Amb el Llibre Primer del Codi Civil Català de 30 de desembre de 2002 i la seva Disposició Transitòria única:

• Totes les condicions resolutòries posteriors a 2004 tindran un termini de caducitat de 10 anys.

• A les condicions resolutòries anteriors a 2004 que finalitzin després de 2014, el dret transitori els facilita que es puguin cancel·lar anticipadament l’1 de gener de 2014.

Aquesta legislació és d’aplicació només a Catalunya. A la resta d’Espanya és d’aplicació el dret foral corresponent o, si no hi és, el Codi Civil; en aquest, les accions de les condicions resolutòries tenen un termini de 15 anys.

La cancel·lació de la condició resolutòria per caducitat ha de ser sol·licitada al registrador. Aquesta sol·licitud la pot fer el titular del dret gravat o la persona en favor de la qual s’ha constituït la garantia.

Només es pot sol·licitar la cancel·lació de la condició resolutòria per caducitat quan hagi passat el termini legal que correspongui en cada cas i un any més, de conformitat amb l’article 82 de la Llei Hipotecària.

Si teniu un problema de pèrdua de lletres de canvi o no podeu localitzar el creditor o els seus hereus per a l’atorgament de l’escriptura de cancel·lació de la condició resolutòria, i abans de plantejar-vos l’opció darrera d’interposar una demanda judicial, us recomanem trucar al registrador de la propietat del Registre al qual es troba inscrita la finca. Ell us podrà orientar en la resolució del problema: els registradors són professionals de fàcil comunicació que us atendran amablement. A banda, cada registrador té una interpretació més o menys formalista de la norma jurídica.

Olga Sanz Assessora jurídica del Col·legi

Si has resolt un cas de complexitat i vols compartir-lo amb els lectors de la revista, envia'ns un correu electrònic a m.diaz apibcn.com

2Revista API 49.indd 43 27/07/11 21:21

44 API

Breus

Nova Normativa

MESURES PER AL FOMENT DE LA

REHABILITACIÓ

El 6 de maig del 2011 va ser publicat al

BOE el Real Decreto-ley 5/2011, de 29

d’abril, de mesures per a la regularització

i control de l’ocupació submergida i fo-

ment de la rehabilitació d’habitatges.

El Capítol I regula les mesures destinades

a empreses que s’acullin voluntàriament

al procediment de regularització respecte

d’aquells treballadors ocupats de manera

irregular. El Capítol II regula les mesures

destinades a combatre l’ocupació de ma-

nera irregular un cop finalitzat el procés

voluntari de regularització. La Disposició

Final Primera regula la modificació de la

deducció per obres de millora a l’habitat-

ge habitual en l’Impost sobre la Renda de

les Persones Físiques.

S’introdueixen les modificacions següents

a la Ley 35/2006, de 28 de novembre, de

l’Impost sobre la Renda de les Persones

Físiques i de modificació parcial de les

lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la

Renda de no Residents i sobre el Patrimoni:

Un. Es modifica la disposició addicional

vint-i-novena, que queda redactada de la

manera següent:

“Disposició addicional vint-i-novena. De-

ducció per obres de millora a l’habitatge.

Els contribuents la base imposable dels

quals sigui inferior a 71.007,20 euros

anuals, es podran deduir el 20 per cent

de les quantitats satisfetes des de l’entra-

da en vigor del Real Decreto-ley 5/2011

fins al 31 de desembre de 2012 per les

obres realitzades durant aquest període

en qualsevol habitatge de la seva propi-

etat o en l’edifici al qual aquest s’hi trobi,

sempre que tinguin per objecte la millora

de l’eficiència energètica, la higiene, salut

i protecció del medi ambient, la utilitza-

ció d’energies renovables, la seguretat i

l’estanquitat, i en particular la substitució

de les instal·lacions d’electricitat, aigua,

gas o altres subministraments, o afavo-

reixin l’accessibilitat a l’edifici o els ha-

bitatges, en els termes previstos al Real

Decreto 2066/2008, de 12 de desembre,

pel qual es regula el Pla Estatal d’Habitat-

ge i Rehabilitació 2009-2012, així com per

les obres d’instal·lació d’infraestructures

de telecomunicació realitzades durant

aquest període que permetin l’accés a

Internet i a serveis de televisió digital a

l’habitatge del contribuent.

No donaran dret a practicar aquesta

deducció les obres que es realitzin en

habitatges afectes a una activitat econò-

mica, places de garatge, jardins, parcs,

piscines i instal·lacions esportives i al-

tres elements anàlegs.

La base d’aquesta deducció estarà cons-

tituïda per les quantitats satisfetes, mit-

2Revista API 49.indd 44 27/07/11 21:21

45 API

Breus

Nova Normativa

jançant tarja de crèdit o dèbit, transfe-

rència bancària, xec nominatiu o ingrés

en comptes en entitats de crèdit, a les

persones o entitats que realitzin aques-

tes obres. En cap cas, donaran dret a

practicar aquesta deducció les quanti-

tats satisfetes mitjançant lliuraments

de diners de curs legal.

La base màxima anual d’aquesta deduc-

ció serà de:

a) quan la base imposable sigui igual

o inferior a 53.007,20 euros anuals:

6.750 euros anuals,

b) quan la base imposable estigui com-

presa entre 53.007,20 i 71.007,20

euros anuals: 6.750 euros menys el

resultat de multiplicar per 0,375 la

diferència entre la base imposable i

53.007,20 euros anuals.

Les quantitats satisfetes en l’exercici no

deduïdes per excedir de la base màxi-

ma anual de deducció es podran deduir,

amb el mateix límit, als quatre exercicis

següents.

A tal efecte, quan concorrin quantitats

deduïbles a l’exercici amb quantitats

deduïbles procedents d’exercicis ante-

riors que no hagin pogut ser objecte de

deducció per excedir de la base màxima

de deducció, el límit anteriorment indicat

serà únic per al conjunt d’aquestes quanti-

tats, deduint-se en primer lloc les quanti-

tats corresponents a anys anteriors.

En cap cas, la base acumulada de la de-

ducció corresponent als períodes impo-

sitius als quals aquesta sigui d’aplicació

podrà excedir de 20.000 euros per habi-

tatge. Quan concorrin diferents propie-

taris amb dret a practicar la deducció

respecte d’un mateix habitatge, l’es-

mentat límit de 20.000 euros es distri-

buirà entre els copropietaris en funció

del seu respectiu percentatge de propi-

etat en l’immoble.

En cap cas donaran dret a l’aplicació

d’aquesta deducció, les quantitats satis-

fetes per les quals el contribuent practi-

qui la deducció per inversió en habitat-

ge habitual a la qual es refereix l’article

68.1 d’aquesta llei.

2. L’import d’aquesta deducció es restarà

de la quota íntegra estatal després de les

deduccions previstes als apartats 2, 3, 4, 5,

6 i 7 de l’article 68 d’aquesta llei”.

Dos. S’afegeix una disposició transitòria

vint-i-unena, que queda redactada de la

manera següent:

“Disposició transitòria vint-i-unena. De-

ducció per obres de millora en l’habitat-

ge habitual satisfetes amb anterioritat a

l’entrada en vigor del Real Decreto-ley

5/2011.

1. Els contribuents que amb anterioritat

a l’entrada en vigor del Real Decreto-

ley 5/2011 hagin satisfet quantitats

per les quals haguessin tingut dret

a la deducció per obres de millora

a l’habitatge habitual conforme a la

redacció original de la disposició ad-

dicional vint-i-novena d’aquesta Llei,

aplicaran la deducció en relació amb

aquestes quantitats conforme a l’es-

mentada redacció.

En cap cas, per aplicació d’allò disposat

en aquesta disposició, la base anual i la

base acumulada de la deducció correspo-

nents al conjunt d’obres de millora podran

excedir dels límits establerts a la disposi-

ció addicional vint-i-novena d’aquesta llei”.

El Real Decreto-ley va entrar en vigor l’ende-

mà de la seva publicació al BOE, excepte les

mesures previstes al Capítol II, que entraran

en vigor el dia 1 d’agost del 2011.

2Revista API 49.indd 45 27/07/11 21:21

46 API

Breus

PROCEDIMENT DE REGULARITZACIÓ

DE TREBALLADORS EN SITUACIÓ

IRREGULAR

A través del Real Decreto-ley 5/2011,

el Govern aprova un termini extraordi-

nari fins al 31 de juliol del 2011 perquè

les empreses que disposin de personal

en situació irregular, és a dir, no havent

cursat la seva afiliació o alta en la Segu-

retat Social, regularitzin aquesta situació

procedint a la seva tramitació.

Les empreses podran realitzar contractes

indefinits o temporals, en aquest darrer

cas amb un període mínim de sis mesos,

fent-se constar en aquest contracte la pe-

culiaritat d’aquesta llei.

Les cotitzacions derivades d’aquestes al-

tes podran ser ajornades, previ compli-

ment d’una sèrie de requisits pendents

de reglamentació.

Aquestes altes no podran ser objecte de

sanció, tret que s’extingeixi el contracte,

ja sigui indefinit o temporal, abans de sis

mesos de duració per causa no imputable

al treballador; en aquest cas, l’empresa

no només s’exposa a la possible sanció

administrativa derivada de la Llei d’In-

fraccions i Sancions, sinó també a la de-

volució dels ajuts, bonificacions i en ge-

neral qualsevol benefici aplicat derivat de

la modalitat contractual aplicada.

Modificació de la Llei d’Infraccions i

Sancions

El nou Real Decreto-ley 5/2011 també

modifica l’actual Llei d’Infraccions i San-

cions incrementant les sancions pecunià-

ries per les infraccions següents:

• Falta d’afiliació o alta d’un treballador,

a partir de la finalització del període

extraordinari esmentat al punt ante-

rior, la quantia de la qual variarà en

funció del grau de la sanció imposada:

o Grau mínim: de 3.126 a 6.250 €o Grau mitjà: de 6.251 a 8.000 €

o Grau màxim: de 8.001 a 10.0000 €

• Falta d’alta d’un treballador que percep

una pensió i una altra prestació periò-

dica de la Seguretat Social, la quantia

de la qual també variarà en funció del

grau de la sanció imposada:

o Grau mínim: de 10.001 a 25.000 € €€o Grau mitjà: de 25.001 a 100.005 € €

o Grau màxim: de 100.006 a 187.515 €

Així mateix, s’amplia a dos anys (abans

un any) el període d’exclusió d’accés a

ajuts, bonificacions i, en general, qual-

sevol benefici social com a conseqüència

de la infracció qualificada de molt greu

comesa per l’empresa en matèria d’ocu-

pació i protecció per atur.

Les infraccions comeses fins al 31 de ju-

liol del 2011 es sancionaran i responsabi-

litzaran d’acord amb la normativa en ma-

tèria d’infraccions i sancions anterior a la

regulada en el present Reial Decret-llei.

SUPORT ALS DEUTORS HIPOTECARIS

I ALTRES MESURES

El 7 de juliol del 2011 es va publicar al

BOE el Real Decreto-ley 8/2011, d’1 de

juliol, de mesures de suport als deutors

hipotecaris, de control de la despesa pú-

blica i cancel·lació de deutes amb empre-

ses i autònoms contretes per les entitats

locals, de foment de l’activitat empresari-

al i impuls de la rehabilitació i de simpli-

ficació administrativa.

Aquesta nova norma, que va entrar en vi-

gor el dia de la seva publicació (excepte

allò disposat en relació amb la inspecció

tècnica d’edificis, que entrarà en vigor un

any després de la seva publicació) conté,

entre d’altres, diverses mesures econòmi-

ques, financeres, d’impuls de l’activitat em-

presarial, de foment de les actuacions de

rehabilitació i de seguretat jurídica en ma-

tèria immobiliària, de les quals destaquem:

I.- Els articles 1 i 2 estableixen nous crite-

ris al voltant de la inembargabilitat dels

ingressos mínims familiars de deutors hi-

potecaris i la subhasta de béns immobles

2Revista API 49.indd 46 27/07/11 21:21

47 API

Breus

de béns hipotecats, a tenor dels quals el

creditor podrà demanar l’adjudicació de

l’immoble hipotecat per quantitat igual o

superior al 70% del seu valor de taxació si

no hi ha un altre postor.

Article 1. Inembargabilitat d’ingressos

mínims familiars.

En el cas que, d’acord amb allò disposat a

l’article 129 de la Llei Hipotecària, el preu

obtingut per la venda de l’habitatge habi-

tual hipotecat sigui insuficient per cobrir

el crèdit garantit, en l’execució forçosa

posterior basada en el mateix deute, la

quantitat inembargable establerta a l’arti-

cle 607.1 de la Llei d’Enjudiciament Civil

s’incrementarà en un 50 per cent i a més

en un altre 30 per cent del salari mínim in-

terprofessional per cada membre del nucli

familiar que no disposi d’ingressos propis

regulars, salari o pensió superiors al salari

mínim interprofessional. A aquests efec-

tes, s’entén per nucli familiar el cònjuge

o parella de fet, els ascendents i descen-

dents de primer grau que convisquin amb

l’executat.

Els salaris, sous, jornals, retribucions o

pensions que siguin superiors al salari mí-

nim interprofessional i, en el seu cas, a les

quanties que resultin d’aplicar la regla per

a la protecció del nucli familiar prevista

en l’apartat anterior, s’embargaran confor-

me a l’escala prevista a l’article 607.2 de

la mateixa llei.

Article 2. Modificació de la Ley 1/2000,

de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil.

La Ley 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudicia-

ment Civil queda modificada com segueix:

Un. L’apartat 1 de l’article 669 queda mo-

dificat com segueix:

“1. Per prendre part en la subhasta els

postors hauran de dipositar, prèviament,

el 20 per cent del valor que s’hagi donat

als béns segons allò establert a l’article

666 d’aquesta Llei. El dipòsit s’efectuarà

d’acord amb allò disposat en el número

3er. de l’apartat 1 de l’article 647”.

Dos. El segon paràgraf de l’apartat 4 de l’ar-

ticle 670 queda redactat com segueix:

“Transcorregut el termini indicat sen-

se que l’executat realitzi allò previst

al paràgraf anterior, l’executant podrà,

en el termini de cinc dies, demanar

l’adjudicació de l’immoble pel 70%

d’aquest valor o per la quantitat que

se li degui per tots els conceptes, sem-

pre que aquesta quantitat sigui supe-

rior al seixanta per cent del seu valor

de taxació i a la millor postura”.

Tres. L’article 671 queda modificat com

segueix:

“Si en l’acte de la subhasta no hagués

cap postor, podrà el creditor demanar

l’adjudicació dels béns per quantitat

igual o superior al seixanta per cent

del seu valor de taxació.

Quan el creditor, en el termini de vint

dies, no fes ús d’aquesta facultat, el

Secretari judicial procedirà a l’aixeca-

ment de l’embargament, a instància de

l’executat”.

II.- L’article 14 modifica la Ley 35/2006, de

28 de novembre, de l’Impost sobre la Ren-

da de les Persones Físiques i de modifica-

ció parcial de les lleis dels Impostos sobre

Societats, sobre la Renda de no Residents i

sobre el Patrimoni.

III.- El Capítol IV estableix noves mesures

per al foment de les actuacions de rehabi-

litació de béns immobles i d’obligatorietat

de la inspecció tècnica d’edificis.

IV.- El Capítol V, sota el títol de “seguretat

jurídica en matèria immobiliària”, regula

el silenci administratiu en procediments

de conformitat, aprovació o autorització

administrativa, i als seus articles 24 i 25

es modifiquen els articles 17 i 20 del Text

Refós de la Llei del Sòl a les escriptures

de declaració d’obra nova i en matèria de

protecció registral davant títols habilitats

d’obres i activitats.

2Revista API 49.indd 47 27/07/11 21:21

48 API

Breus

INCOMPATIBILITAT DE LA PENSIÓ

DE JUBILACIÓ AMB L’ACTIVITAT

DESENVOLUPADA PER COMPTE ALIÈ

Actualment els professionals liberals

que accedien a la pensió de jubilació del

Sistema General de la Seguretat Social

podien compaginar aquesta pensió amb

el desenvolupament de la seva activitat

professional per compte aliè sempre que

la mencionada activitat estigués integrada

en una de les mutualitats de previsió

social a les quals la Disposició Addicional

quinzena de la Ley 30/1995, de 8 de

novembre, possibilita la seva actuació

com a alternatives a l’alta en el Règim

Especial de Treballadors Autònoms.

La publicació de l’Orden TIN/1362/2011,

de 23 de maig, sobre règim d’incompatibili-

tat de la percepció de la pensió de jubila-

ció del sistema de la Seguretat Social amb

l’activitat desenvolupada per compte aliè

pels professionals col·legiats, determinava

que, amb efectes del 1 de juliol del 2011, la

compatibilitat esmentada entre la pensió

de jubilació i el desenvolupament d’una

activitat per compte aliè derivada d’una

professió liberal integrada en un sistema

de previsió social alternatiu al RETA seria

incompatible. Aquesta incompatibilitat

no seria d’aplicació en els supòsits exis-

tents fins al 30 de juny del 2011.

El 4 de juny passat es va publicar la cor-

recció d’errades d’aquesta ordre, que

afegeix una situació addicional per la qual

es mantindrà la compatibilitat entre la pen-

sió de jubilació i el desenvolupament d’una

activitat per compte aliè derivada d’una

professió liberal integrada en un sistema

de previsió social alternatiu al Règim Espe-

cial de Treballadors Autònoms.

La nova i segona situació de compatibi-

litat que regula aquesta correcció és la

següent: les persones en qüestió que l’1

de juliol del 2011 ja haguessin fet els 65

anys d’edat.

QUOTA DE TREBALLADORS AMB

DISCAPACITAT

D’acord amb el Decret 322/2011, de 19

d’abril, les empreses amb 50 o més treba-

lladors estan obligades a destinar el 2%

de la seva plantilla a la contractació de

persones amb discapacitat. Excepcional-

ment, es pot substituir aquesta obligació

de contractació per mesures alternatives,

prèvia autorització al respecte.

Publicat al DOGC, aquest decret regula al

territori de Catalunya les següents qüesti-

ons relatives a aquesta matèria, derogant

així el Decret 246/2000, de 24 de juliol:

• Situacions exemptes de l’obligació de

contractar persones amb discapacitat:

o Impossibilitat que l’oficina del

Servei d’Ocupació de Catalunya

(S.O.C.) o l’agència de col·locació

pugui atendre l’oferta de treball

realitzada per l’empresa.

o Acreditar la dificultat de contractació

de persones amb discapacitat per

qüestions de caràcter productiu,

organitzatiu, tècnic o econòmic.

• Mesures alternatives:

o Subscriure contracte mercantil

o civil amb un centre especial o

amb un autònom discapacitat per

a la prestació de serveis aliens o

subministrament de primeres ma-

tèries.

o Constitució d’un enclavament labo-

ral d’acords amb el R.D. 290/2004.

o Donacions i accions de caràcter

monetari per al desenvolupament

d’activitats d’inserció laboral i de

creació d’ocupació de persones

amb discapacitat.

• Sol·licitud d’excepcionalitat:

Les empreses que s’acullin a alguna

de les situacions exemptes d’obliga-

ció esmentades hauran de sol·licitar la

situació d’excepcionalitat i, simultàni-

ament, l’autorització de mesures alter-

natives, mitjançant sol·licitud dirigida

a l’òrgan competent en funció de la si-

tuació exempta (Servei d’Ocupació de

Catalunya -SOC- o Director General de

Relacions Laborals, respectivament).

Característiques bàsiques d’aquesta

sol·licitud:

1. La sol·licitud s’ha de presentar

amb caràcter previ a l’aplicació de

les mesures alternatives.

2. El termini per a la seva resolució és

de dos mesos, considerant-se apro-

vada la mesura a falta de resolució

expressa en aquest termini.

3. L’òrgan competent per resoldre

podrà sol·licitar un informe a la

Inspecció de Treball de Catalunya.

4. La declaració d’excepcionalitat

i d’autorització de mesures té una

validesa de tres anys des de la

resolució, havent-se de presentar

una nova sol·licitud un cop fina-

litzat aquest, o bé, per qualsevol

modificació de les causes que van

motivar l’esmentada autorització.

5. La resolució dictaminarà la quantia

anual que l’empresa ha de destinar

a la mesura alternativa a aplicar.

2Revista API 49.indd 48 27/07/11 21:21

49 API

Breus

REGULACIÓ DE L’IMPOST SOBRE

SUCCESSIONS I DONACIONS

El passat 15 de juny es va publicar al DOGC

la Llei 3/2011, del 8 de juny, de modifi-

cació de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de

regulació de l’impost sobre successions i

donacions. Aquesta nova llei va entrar en

vigor al dia següent de la seva publicació.

La modificació més important que incor-

pora és que s’afegeix un article, el 58 bis,

a la Llei 19/2010, del 7 de juny, de re-

gulació de l’impost sobre successions i

donacions, amb el text següent:

“Article 58 bis. Bonificació de la quota

tributària.

Els contribuents dels grups I i II poden

aplicar una bonificació del 99% de la

quota tributària de l’impost sobre suc-

cessions en les adquisicions per causa

de mort, incloses les quantitats perce-

budes pels beneficiaris d’assegurances

de vida que s’acumulen a la resta de

béns i drets que integren llur porció

hereditària”.

2Revista API 49.indd 49 27/07/11 21:21

50 API

Novetats Editorials

Se aborda en este libro una temática poco tratada doctrinalmente: la aplicación de la Ley 57/1968, de 27 de julio, sobre percibo de canti-dades anticipadas en la construcción y venta de viviendas.

Tal norma recoge un sistema de garantías que ampara a quienes entregan al promotor sumas de dinero para adquirir su futura vivienda, sistema que fue pionero y que sigue vigente, teniendo en la actualidad una gran impor-tancia por los tiempos convulsos en que nos encontramos.

El autor sistematiza de forma muy detallada todos los aspectos dignos de estudio y debate, desglosándolo en dos vías de análisis: en primer lugar, desde el punto de vista civilístico, resolviendo las lagunas que se presentan en la adquisición de vivienda sobre plano o en construc-ción, y en segundo lugar, reflexionando sobre la fase pro-cesal a que da lugar el ejercicio de acciones ante los Tribu-nales de Justicia, al amparo de la Ley 57/1968.

Se acompaña a la obra toda la normativa de aplicación, así como formularios que sirven de complemento ideal para el material técnico jurídico analizado por el autor, resultando así una eficaz herramienta de trabajo para todos aquellos profesionales que trabajen en el sector inmobiliario.

AUTOR: DOMÍNGUEZ ROMERO, J..

PÁGS.: 210

PRECIO (S/ IVA) : 18,27 euros

EDITORIAL: TIRANT LO BLANCH

LA RECUPERACIÓN DE CANTIDADES ANTICIPADAS POR EL ADQUIRIENTE DE VIVIENDA EN CONSTRUCCIÓN

OTRAS NOVEDADES DE INTERÉS

MEMENTO PRÁCTICO URBANISMO 2011. Autor: ED. FRANCIS LEFEBVRE Año edición: 2011 Págs.: 2049 Precio (s/IVA): 135

ACCESO A LA VIVIENDA EN UN CONTEXTO DE CRISIS, EL.

Autor: NASARRE AZNAR, S. (Dir.) Año edición: 2011 Págs.: 513 Precio (s/IVA): 38,46

LA CIUDAD EXISTENTE: DELIMITACIÓN DEL SUELO URBANO Y EN SITUACIÓN DE URBANIZADO.

Autor: GUERRERO MANSO, Mª C. DE Año edición: 2011 Págs.: 364 Precio (s/IVA): 27,88 €

GESTIÓN E INSPECCIÓN DEL IMPUESTO SOBRE EL INCREMENTO DEL VALOR DE LOS TERRENOS DE NATURALEZA URBANA.

Autor: LÓPEZ LEÓN, J. Año edición: 2011 Págs.: 861 Precio (s/IVA): 76,92

DERECHOS DE VUELO Y SUBSUELO. Doctrina registral y jurisprudencia.

Autor: MATHEU DELGADO, J.A. Año edición: 2011Págs.: 701 Precio (s/IVA): 52,88

MEMENTO EXPERTO DEDUCCIÓN POR VIVIENDA HABITUAL.

Autor: ED. FRANCIS LEFEBVRE Año edición: 2011 Págs.: 354 Precio (s/IVA): 39

SELECCIÓN DE NOVEDADES BIBLIOGRÁFICASJulio 2011

Información facilitada por:

Librería Jurídica Editorial Bosch, S.L.

Via Augusta, 42. 08006-Barcelona. Tel. 93 4521056 - libreria@lajuridica.es Toda la bibliografía en: www.lajurídica.es

2Revista API 49.indd 50 27/07/11 21:21

51 API

BreusInformacions útils

51 API

Aacabats (acab.) • acabados

adaptat, adaptada (adapt.)

• adaptado, adaptada

aigüera / pica • fregadero

aïllant (aïll.) • aislante

aïllat, aïllada (aïll.) •

aislado, aislada

aire condicionat (a. cond.)

• aire acondicionado

aixeta de monocomandament

/ aixeta de palanca •

grifo monomando

aixeta de palanca / aixeta

de monocomandament

• grifo monomando

aixetes • grifería

alt, alta • alto, alta

alumini (alum.) • aluminio

ampli, àmplia • amplio, amplia

annex, annexa • anexo, anexa

antena col·lectiva • antena colectiva

antena parabòlica • antena parabólica

antosta / sostremort • altillo

aparador (apar.) • escaparate

apartament (apmt.) • apartamento

aplic / llum de paret • aplique

/ lámpara de pared

armari d’obra (arm. obra) /

armari de paret (arm. par.)

• armario empotrado

armari de paret (arm. par.)

/ armari d’obra (arm. obra)

• armario empotrado

arrendament / lloguer (llog.)

• arrendamiento / alquiler

arrendatari, arrendatària /

llogater, llogatera/ inquilí,

inquilina • arrendatario,

arrendataria/ inquilino, inquilina

arres / paga i senyal

• arras / señal

ascensor (asc.) • ascensor

assolellat, assolellada

(assol.) • soleado, soleada

àtic (àt.) • ático

avinguda (av.) • avenida

Bbaixada (bda.) • bajada

baixos (bxs.) / planta (pl.) /

planta baixa (pl. bxa.) • bajos

/ planta / planta baja

balcó • balcón

balustrada • balaustrada

banc de cuina / marbre / taulell

de cuina • encimera de cocina

/ mármol / tablero de cocina

bany / cambra de bany (cbra.

bany) • baño / cuarto de baño

bany auxiliar (bany aux.)

/ lavabo (lav.) • aseo /

cuarto de aseo / lavabo

banyera (bany.) • bañera

banyera d’hidromassatge (bany.

hidrom.) / jacuzzi (jac.) • bañera

de hidromasaje / jacuzzi

barri (b.) • barrio

barriada (b.) • barriada

bidet • bidé

blindat, blindada (blind.)

• blindado, blindada

bloc (bl.) • bloque

bloc de pisos / casa de veïns •

bloque de pisos / casa de vecinos

botiga (bot.) / tenda • tienda

brise-soleil / persiana para-sol

• brise-soleil / persiana partesol

bungalou (bung.) • bungaló

bústia • buzón

butà / gas butà (gas b.) •

butano / gas butano

Ccalefacció (calef.) • calefacción

calefacció central (calef.

centr.) • calefacción central

calefacció per sòl radiant •

calefacción por suelo radiante

calefactor • calefactor

cambra (cbra.) / habitació

(hab.) • cuarto / habitación

cambra de bany (cbra. bany) /

bany • cuarto de baño / baño

campana extractora /

extractor • extractor

cantonada (cant.) • esquina

cantoner, cantonera (cant.)

• esquinero, esquinera

carrer (c., c/) • calle

carreró (cró.) • callejón

carretera (ctra.) • carretera

casa adossada (casa

adoss.) • casa adosada

Nota: Cadascuna de les dues

cases de forma idèntica o semblant

unides per la paret dorsal.

casa aïllada (casa aïll.) • casa

aislada / casa independiente

casa aparellada (casa

aparell.) / casa bessona (casa

bess.) • casa pareada

Nota: Cadascuna de les dues

cases de forma idèntica o semblant

unides per una paret mitgera.

casa bessona (casa bess.)

/ casa aparellada (casa

aparell.) • casa pareada

casa de pagès (casa pag.) / masia

(mas.) • casa de campo / masía

casa de veïns / bloc de pisos •

casa de vecinos / bloque de pisos

casa en filera (casa en fil.) •

casa adosada / casa alineada

Nota: Cadascuna de les cases

de forma idèntica o semblant

unides per les parets laterals,

que tenen sovint un pati o jardí.

casa pairal • casa solariega

casa unifamiliar (casa unifam.)

/ habitatge unifamiliar

(htge. unif.) • casa unifamiliar

/ vivienda unifamiliar

cassetonat / teginat /

enteixinat • artesonado

cèdula d’habitabilitat •

cédula de habitabilidad

cel ras / sostre fals • cielo

raso / techo falso

celler (cell.) • bodega

celobert (celob.) • patio de luces

cèntim (ct.) • céntimo

centre (centr.) • centro

cèntric, cèntrica (cèntr.)

• céntrico, céntrica

ceràmica (ceràm.) • cerámica

claraboia / lluerna •

claraboya / tragaluz

climatitzat, climatitzada (climat.)

• climatizado, climatizada

comercial (cial.) • comercial

complet, completa (compl.)

• completo, completa

compravenda • compraventa

comptador • contador

comunitari, comunitària (com.)

• comunitario, comunitaria

condicionador d’aire (cond.

aire) • acondicionador de aire

conservació (cons.) • conservación

conservat, conservada (cons.)

• conservado, conservada

construcció (constr.) • construcción

constructor, constructora (constr.)

• constructor, constructora

contracte • contrato

contraplacat / contraxapat

• contrachapado

contraxapat / contraplacat

• contrachapado

corredís, corredissa •

corredero, corredera

cottage • cottage

cuina • cocina

cuina americana • kitchenette

Dd’alt nivell (alt niv.) • de alto

standing / de categoría

despatx (desp.) • despacho

despesa • gasto

dibetú (dib.) / embero

LÈXIC DE L’OFERTA IMMOBILIÀRIA

català - castellà

2Revista API 49.indd 51 27/07/11 21:21

Informacions útils

52 API

(emb.) • embero

disseny (diss.) • diseño

distribució (distr.) • distribución

distribuïdor (distr.) • distribuidor

dormitori (dorm.) / habitació

(hab.) • dormitorio / habitación

dúplex (dúpl.) • dúplex

dutxa • ducha

Eeconòmic, econòmica (econ.)

• económico, económica

edifici (edif.) • edificio

edifici readaptat (edif. read.) / loft • loft

embero (emb.) / dibetú

(dib.) • embero

empaperat, empaperada •

empapelado, empapelada

encastat, encastada •

empotrado, empotrada

enderrocar (enderr.) • derribar

endoll • enchufe

enjardinat, enjardinada (enj.)

• ajardinado, ajardinada

enrajolat, enrajolada (enr.)

• alicatado, alicatada

enteixinat / cassetonat /

teginat • artesonado

entrada (entr.) / vestíbul (vestíb.)

• entrada / hall / vestíbulo

entrada de vehicles (entr.

veh.) • entrada de vehículos

entresòl (entl.) • entresuelo

entresolat (entlat.) • altillo /

entrepiso / entreplanta

Nota: Pis elevat a l’interior d’un

altre que s’acostuma a utilitzar com

a dormitori, despatx o magatzem.

envà • tabique

envernissat, envernissada

• barnizado, barnizada

escala (esc.) • escalera

escalfador (escalf.) • calentador

escalfador elèctric (escalf.

elèctr.) • calentador eléctrico

/ termo eléctrico

escriptura • escritura

espaiós, espaiosa (esp.)

• despejado, despejada /

espacioso, espaciosa

estat (est.) • estado

estenedor • tendedero

estucat, estucada •

estucado, estucada

estudi (est.) • estudio

euro (euros) • euro

euros al mes • euros al

mes (euros/mes)

exterior (ext.) • exterior

extractor / campana

extractora • extractor

Ffacilitats (fac.) • facilidades

façana (faç.) • fachada

faig • haya

finançament • financiación

finca (fca.) • finca

finestra (fin.) • ventana

finestra basculant •

ventana basculante

finestra corredissa •

ventana corredera

finestra de gelosia •

ventana de celosía

finestra oscil·lobatent •

ventana oscilobatiente

finestral • ventanal

fogons / placa de focs /

placa de cocció • encimera

força (electricitat) (fça.) •

fuerza (electricidad)

forn • horno

fusta • madera

Ggaleria (gal.) • galería

garatge (gar.) • garaje

gas butà (gas b.) / butà •

gas butano / butano

gas ciutat (gas c.) • gas ciudad

gas natural (gas n.) • gas natural

golfes (golf.) • buhardilla / desván

gres • gres

gual • vado

Hhabitació (hab.) / dormitori

(dorm.) • habitación / dormitorio

habitació (hab.) / cambra

(cbra.) • habitación / cuarto

habitació doble (hab. doble)

• habitación doble

habitació individual (hab.

ind.) • habitación individual

habitatge (htge.) • vivienda

habitatge unifamiliar (htge.

unif.) / casa unifamiliar

(casa unifam.) • vivienda

unifamiliar / casa unifamiliar

Iinclòs, inclosa • incluido, incluida

independent (indep.)

• independiente

indústria (ind.) • industria

inquilí, inquilina / llogater,

llogatera / arrendatari,

arrendatària • inquilino, inquilina

/ arrendatario, arrendataria

instal·lació • instalación

intèrfon / porter automàtic •

interfono / portero automático

interior • interior

Jjacuzzi (jac.) / banyera

d’hidromassatge • bañera

de hidromasaje / jacuzzi

(bany. hidrom.)

jardí (jdí.) • jardín

Llacat, lacada (lac.) •

lacado, lacada

lavabo (lav.) / bany auxiliar

(bany aux.) • lavabo /

aseo / cuarto de aseo

líving (lív.) / sala / sala d’estar

(sala) • living / sala / salón

llar de foc (llar) • chimenea

llogar • alquilar

llogat, llogada • alquilado, alquilada

llogater, llogatera / inquilí,

inquilina / arrendatari,

arrendatària • inquilino, inquilina

/ arrendatario, arrendataria

lloguer (llog.) / arrendament

• alquiler / arrendamiento

lluerna / claraboia •

tragaluz / claraboya

llum (la llum) • luz

llum (el llum) • lámpara

llum de paret / aplic •

lámpara de pared / aplique

llum encastat / ull de

bou • ojo de buey

lluminós, lluminosa (llum.)

• luminoso, luminosa

local comercial (loc. cial.)

• local comercial

loft / edifici readaptat (edif. read.) • loft

Mmagatzem (mag.) • almacén

marbre (mbre.) • mármol

marbre / banc de cuina / taulell

de cuina • mármol / encimera

de cocina / tablero de cocina

masia (mas.) / casa de pagès (casa

pag.) • masía / casa de campo

massís, massissa (mass.)

• macizo, maciza

menjador (menj.) • comedor

metàl·lic, metàl·lica (metàl·l.)

• metálico, metálica

metre (m) • metro

metre quadrat (m2) •

metro cuadrado

milió (M) • millón

moblat, moblada (mobl.) •

amueblado, amueblada

motllura • moldura

muntacàrregues (muntacàrr.)

• montacargas

Nnau industrial (nau ind.)

• nave industrial

negoci (neg.) • negocio

negociable (neg.) • negociable

nou, nova • nuevo, nueva

Oobra • obra

obra vista (obra vta.) • obra vista

ocasió (oc.) • ocasión

office (off.) • antecocina / office / ofis

oficina (of.) • oficina

orientació (orient.) • orientación

orientat, orientada (orient.)

• orientado, orientada

oscil·lobatent • oscilobatiente

Ppaga i senyal / arres • señal / arras

pagament (pag.) • pago

pany • cerradura

pany antirobatori / pany de

seguretat • cerradura antirrobo

/ cerradura de seguridad

pany de seguretat / pany

antirobatori • cerradura de

seguridad / cerradura antirrobo

parallamps • pararrayos

parc • parque

parcel·la • parcela

paret • pared

paret mestra • pared maestra

paret mitgera • pared medianera

parquet (parq.) • parqué

parquet flotant • parqué flotante

pàrquing (pàrq.) • parking

passadís (pass.) • pasillo

passatge (ptge.) • pasaje

passeig (pg.) • paseo

pati • patio

paviment (pav.) • pavimento

paviment abrillantat •

2Revista API 49.indd 52 27/07/11 21:21

53 API

Informacions útils

pavimento abrillantado

paviment polit • pavimento pulido

pèrgola • pérgola

persiana de corda •

persiana de cuerda

persiana de lamel·les orientables

• persiana de lamas orientables

persiana enrotllable •

persiana enrollable

persiana para-sol / brise-soleil

• brise-soleil / persiana partesol

persiana veneciana •

persiana veneciana

pesseta (PTA / pta.), pessetes

(PTA / ptes.) • peseta, pesetas

pessetes al mes (PTA/mes /

ptes./mes) • pesetas al mes

pi • pino

pica / aigüera • fregadero

pis • piso

pis / planta pis • piso / planta piso

piscina (pisc.) • piscina

pla / plànol plano

plaça (pl.) • plaza

placa calefactora •

placa calefactora

placa de cocció / placa de

focs / fogons • encimera

placa de focs / placa de

cocció / fogons • encimera

placeta (plta.) • plazoleta

/ plazuela

plànol / pla • plano

planta (pl.) / baixos (bxs.)

/ planta baixa (pl. bxa.) •

planta / bajos / planta baja

planta baixa (pl. bxa.) /

baixos (bxs.) / planta (pl.) •

planta baja / bajos / planta

planta pis / pis • planta piso / piso

plat de dutxa • plato de ducha

polígon (pol.) • polígono

porta (pta.) • puerta

porta abatible • puerta abatible

porta basculant •

puerta basculante

porta corredissa •

puerta corredera

porta de llibret / porta plegable •

puerta de librillo / puerta plegable

porta de plafons / porta

emplafonada • puerta

de cuarterones

porta de posts / reixat puerta

de tablas / cancela / verja

porta emplafonada / porta de

plafons • puerta de cuarterones

porta enrotllable •

puerta enrollable

porta plegable / porta de llibret •

puerta plegable / puerta de librillo

porter automàtic / intèrfon •

portero automático / interfono

porteria (port.) • portería

porxo • porche

prestatge • estante

preu • precio

primer (1r), primera (1a)

• primero, primera

principal (pral.) • principal

propietari, propietària •

propietario, propietaria

pujada (pda.) • subida

Qqualitat (qual.) • calidad

quota • cuota

Rrajola • baldosa

rajola de València • azulejo

rambla (rbla.) • rambla

rebedor (reb.) • recibidor

rebost (reb.) • despensa

rebotiga (rebot.) • trastienda

rebut • recibo

referència (ref.) • referencia

reforma (ref.) • reforma

reformat, reformada (ref.)

• reformado, reformada

reixat / porta de posts • cancela

/ puerta de tablas / verja

reixeta de ventilació •

rejilla de ventilación

renda • renta

reparació (rep.) • arreglo

replà • descansillo / rellano

riera (ra.) • riera

ronda (rda.) • ronda

roure • roble

rústic, rústica (rúst.) •

rústico, rústica

Ssafareig (saf.) • lavadero

sala / líving (lív.) / sala d’estar

(sala) • sala / living / salón

sala d’estar (sala) / líving (lív.)

/ sala • salón / living / sala

sala menjador (sala menj.)

• salón comedor

sapel·li (sap.) • sapelli

segon (2n), segona (2a)

• segundo, segunda

seminou, seminova (semin.)

• seminuevo, seminueva

semisoterrani (semisot.)

• semisótano

serveis (serv.) • servicios

situació (sit.) • situación

sobreàtic (s/àt) • sobreático

sòcol • zócalo

solàrium (solàr.) • solárium

sostre (stre.) • techo

sostre fals / cel ras •

techo falso / cielo raso

sostremort / antosta • altillo

sota teulada (sota teul.)

• abuhardillado

soterrani (sot.) • sótano

subministrament (subm.)

• suministro

suite • suite

superfície (sup.) • superficie

superfície construïda (sup.

constr.) • superficie construida

superfície útil (sup. útil)

• superficie útil

Ttaller • taller

tancaments metàl·lics (tanc.

metàl·l.) • carpintería metálica

taulell de cuina / banc de cuina/

marbre • tablero de cocina /

encimera de cocina / mármol

taxació • tasación

teginat / cassetonat /

enteixinat • artesonado

telèfon (tel.) • teléfono

tenda / botiga (bot.) • tienda

tercer (3r), tercera (3a)

• tercero, tercera

termòstat • termostato

terra • suelo

terrassa (tssa.) • terraza

terrat • azotea

terratzo (tetzo.) • terrazo

terreny • terreno

torre / xalet • torre / chalé

tranquil, tranquil·la (tranq.)

• tranquilo, tranquila

trapa • trampilla

traspàs (trasp.) • traspaso

traspassar • traspasar

traster (trast.) • trastero

travessera (trav.) / travessia

(trv.) • travesía

travessia (trv.) / travessera

(trav.) • travesía

tríplex (trípl.) • tríplex

Uubicació • ubicación

ull de bou / llum encastat

• ojo de buey

últim, última • último, última

únic, única • único, única

urbanització (urb.) • urbanización

Vvàter (WC) • inodoro / váter

veí, veïna, veïns, veïnes •

vecino, vecina, vecinos, vecinas

vela • toldo / vela

venda (vda.) • venta

vendre • vender

ventilació • ventilación

venut, venuda • vendido, vendida

vestíbul (vestíb.) / entrada (entr.)

• vestíbulo / entrada / hall

vestidor (vest.) • vestidor

videointèrfon / videoporter

• videoportero

videoporter / videointèrfon

• videoportero

2Revista API 49.indd 53 27/07/11 21:21

54 API

Informacions útils

54 API

Coeficients multiplicadors

dels Valors Cadastrals

dels Immobles Urbans de la

demarcació de Barcelona 2011

CODI MUNICIPI coeficient Any

revisió

08001 Abrera 3,15 1997

08002 Aguilar de Segarra 1,25 2008

08014 Aiguafreda 1,25 2008

08003 Alella 2,75 2002

08004 Alpens 1,60 2010

08005 Ametlla del Vallès, l' 1,25 2008

08006 Arenys de Mar 2,80 2002

08007 Arenys de Munt 2,90 2000

08008 Argençola 3,50

08009 Argentona 1,35 2009

08010 Artés 1,45 2005

08011 Avià 3,75

08012 Avinyó 1,60 2005

08013 Avinyonet del Penedès 1,25 2008

08015 Badalona 4,25 1998

08904 Badia del Vallès 1,60 2010

08016 Bagà 1,35 2009

08017 Balenyà 3,95

08018 Balsareny 1,60 2005

08252 Barberà del Vallès 3,55

08019 Barcelona 2,90 2002

08020 Begues 1,60 2010

08021 Bellprat 3,50

08022 Berga 2,75 2001

08023 Bigues i Riells 1,60 2005

08024 Borredà 1,35 2007

08025 Bruc, el 3,25 2000

08026 Brull, el 3,90

08027 Cabanyes, les 3,90

08028 Cabrera d'Anoia 3,00 2000

08029 Cabrera de Mar 3,60 2001

0803 Cabrils 1,25 2008

08031 Calaf 3,55

08034 Calders 1,60 2005

08033 Caldes de Montbui 1,30 2007

08032 Caldes d'Estrac 3,45 1994

08035 Calella 1,60 2010

08037 Calldetenes 3,10 1999

08038 Callús 1,85 2004

08036 Calonge de Segarra 3,30

08039 Campins 1,60 2005

08040 Canet de Mar 3,75 1999

08041 Canovelles 1,85 2004

08042 Cànoves i Samalús 1,90 2004

08043 Canyelles 1,60 2005

08044 Capellades 3,65

08045 Capolat 3,30

08046 Cardedeu 1,35 2009

08047 Cardona 1,25 2008

08048 Carme 1,35 2007

08049 Casserres 3,60

08057 Castell de l'Areny 1,35 2009

08052 Castellar de N'Hug 1,35 2007

08050 Castellar del Riu 3,30

08051 Castellar del Vallès 2,70 2002

08053 Castellbell i el Vilar 1,60 2005

08054 Castellbisbal 1,75 2005

08055 Castellcir 2,65 2002

08056 Castelldefels 1,45 2006

08058 Castellet i la Gornal 2,90 1997

08060 Castellfollit de Riubregós 3,30

08059 Castellfollit del Boix 1,35 2007

08061 Castellgalí 1,75 2005

08062 Castellnou de Bages 1,60 2005

08063 Castellolí 3,60

08064 Castellterçol 1,60 2010

08065 Castellví de la Marca 2,90 1997

08066 Castellví de Rosanes 4,15

08067 Centelles 4,10

08268 Cercs 3,60

CODI MUNICIPI coeficient Any

revisió

08266 Cerdanyola del Vallès 1,45 2006

08068 Cervelló 5,05

08069 Collbató 1,60 2005

08070 Collsuspina 3,60

08071 Copons 2,55 2002

08072 Corbera de Llobregat 3,25 1999

08073 Cornellà de Llobregat 1,45 2006

08074 Cubelles 3,75 1998

08075 Dosrius 2,80 1996

08076 Esparreguera 2,65 2002

08077 Esplugues de Llobregat 3,35 1997

08078 Espunyola, l' 3,30

08079 Estany, l' 1,60 2010

08134 Figaró-Montmany 3,15 2000

08080 Fígols 3,30

08082 Fogars de la Selva 3,70

08081 Fogars de Montclús 3,90

08083 Folgueroles 1,25 2008

08084 Fonollosa 1,25 2008

08085 Font-rubí 1,25 2008

08086 Franqueses del Vallès, les 3,75 1999

08090 Gaià 3,60

08087 Gallifa 1,35 2009

08088 Garriga, la 1,90 2004

08089 Gavà 3,30 2001

08091 Gelida 3,30 1996

08092 Gironella 3,95

08093 Gisclareny 3,30

08094 Granada, la 3,40

08095 Granera 3,30

08096 Granollers 4,00 1998

08097 Gualba 2,65 2002

08099 Guardiola de Berguedà 3,60

08100 Gurb 3,65

08101 Hospitalet de Llobregat, l' 3,40 2000

08162 Hostalets de Pierola, els 4,30

08102 Igualada 1,60 2010

08103 Jorba 3,55

08104 Llacuna, la 3,60

08105 Llagosta, la 3,45 1994

08107 Lliçà d'Amunt 1,35 2009

08108 Lliçà de Vall 2,85 2002

08106 Llinars del Vallès 1,60 2005

08109 Lluçà 3,60

08110 Malgrat de Mar 3,05 2001

08111 Malla 1,60 2005

08112 Manlleu 1,85 2004

08113 Manresa 1,25 2008

08242 Marganell 1,60 2005

08114 Martorell 4,85

08115 Martorelles 3,75 1999

08116 Masies de Roda, les 3,60

08117 Masies de Voltregà, les 3,60

08118 Masnou, el 2,90 2002

08119 Masquefa 2,30 2002

08120 Matadepera 1,60 2005

08121 Mataró 1,45 2006

08122 Mediona 2,50 1996

08138 Moià 1,25 2008

08123 Molins de Rei 1,45 2006

08124 Mollet del Vallès 3,55 1996

08128 Monistrol de Calders 1,60 2005

08127 Monistrol de Montserrat 1,60 2005

08125 Montcada i Reixac 1,45 2006

08130 Montclar 3,50

08131 Montesquiu 3,60

08126 Montgat 1,45 2006

08132 Montmajor 3,30

08133 Montmaneu 3,50

08135 Montmeló 3,50 1995

Observacions:

• Observacions:

• En les successions, els coeficients s’han de multiplicar

per 0,80.

• En els immobles arrendats que comporten pròrroga

forçosa del contracte s’ha d’aplicar el coeficient reductor

corresponent, indicat a l’apartat b.3 d’aquesta

Instrucció.

• En les places d’aparcament s’ha d’aplicar el que indica

l’apartat b.2.7.

2Revista API 49.indd 54 27/07/11 21:21

55 API

Informacions útils

CODI MUNICIPI coeficient Any

revisió

08136 Montornès del Vallès 1,60 2010

08137 Montseny 3,90

08129 Muntanyola 3,60

08139 Mura 1,60 2005

08140 Navarcles 1,60 2005

08141 Navàs 1,25 2008

08142 Nou de Berguedà, la 1,35 2007

08143 Òdena 1,25 2008

08145 Olèrdola 3,90

08146 Olesa de Bonesvalls 1,25 2008

08147 Olesa de Montserrat 3,10 1996

08148 Olivella 3,10 2000

08149 Olost 3,30

08144 Olvan 3,60

08150 Orís 3,60

08151 Oristà 3,30

08152 Orpí 1,35 2007

08153 Òrrius 1,60 2005

08154 Pacs del Penedès 3,90

08155 Palafolls 4,15

08156 Palau-solità i Plegamans 1,60 2005

08157 Pallejà 1,35 2006

08905 Palma de Cervelló, la 1,90 2004

08158 Papiol, el 1,25 2006

08159 Parets del Vallès 1,90 2004

08160 Perafita 3,30

08161 Piera 1,55 2005

08163 Pineda de Mar 1,60 2005

08164 Pla del Penedès, el 2,90 1996

08165 Pobla de Claramunt, la 1,60 2010

08166 Pobla de Lillet, la 3,60

08167 Polinyà 1,60 2005

08182 Pont de Vilomara i Rocafort, el 1,60 2005

08168 Pontons 1,85 2004

08169 Prat de Llobregat, el 3,55 1997

08171 Prats de Lluçanès 3,60

08170 Prats de Rei, els 3,30

08230 Premià de Dalt 1,60 2010

08172 Premià de Mar 3,75 1994

08174 Puigdàlber 1,35 2009

08175 Puig-reig 1,60 2010

08176 Pujalt 1,35 2009

08177 Quar, la 3,50

08178 Rajadell 1,25 2008

08179 Rellinars 2,90 1996

08180 Ripollet 3,00 2001

08181 Roca del Vallès, la 3,30 1995

08183 Roda de Ter 1,35 2009

08184 Rubí 3,00 2001

08185 Rubió 3,30

08901 Rupit i Pruit 3,60

08187 Sabadell 2,75 2002

08188 Sagàs 3,50

08190 Saldes 3,55

08191 Sallent 1,70 2005

08194 Sant Adrià de Besòs 3,75 1997

08195 Sant Agustí de Lluçanès 3,30

08196 Sant Andreu de la Barca 3,35 1996

08197 Sant Andreu de Llavaneres 4,90

08198 Sant Antoni de Vilamajor 4,30

08199 Sant Bartomeu del Grau 3,30

08200 Sant Boi de Llobregat 1,45 2006

08201 Sant Boi de Lluçanès 3,30

08203 Sant Cebrià de Vallalta 1,70 2005

08202 Sant Celoni 3,00 1997

08204 Sant Climent de Llobregat 1,60 2006

08205 Sant Cugat del Vallès 1,45 2006

08206 Sant Cugat Sesgarrigues 1,25 2008

08207 Sant Esteve de Palautordera 4,20

08208 Sant Esteve Sesrovires 2,85 1997

CODI MUNICIPI coeficient Any

revisió

08210 Sant Feliu de Codines 1,25 2007

08211 Sant Feliu de Llobregat 1,45 2006

08212 Sant Feliu Sasserra 3,30

08209 Sant Fost de Campsentelles 1,60 2005

08213 Sant Fruitós de Bages 1,45 2005

08215 Sant Hipòlit de Voltregà 3,45

08193 Sant Iscle de Vallalta 1,85 2004

08216 Sant Jaume de Frontanyà 1,35 2009

08218 Sant Joan de Vilatorrada 1,60 2005

08217 Sant Joan Despí 1,40 2006

08903 Sant Julià de Cerdanyola 3,60

08220 Sant Julià de Vilatorta 3,00 2000

08221 Sant Just Desvern 3,50 1996

08222 Sant Llorenç d'Hortons 3,05 1997

08223 Sant Llorenç Savall 1,60 2005

08225 Sant Martí d'Albars 3,60

08224 Sant Martí de Centelles 3,75

08226 Sant Martí de Tous 1,60 2005

08227 Sant Martí Sarroca 1,60 2005

08228 Sant Martí Sesgueioles 3,30

08229 Sant Mateu de Bages 3,30

08231 Sant Pere de Ribes 3,60 2000

08232 Sant Pere de Riudebitlles 3,90

08233 Sant Pere de Torelló 1,35 2009

08234 Sant Pere de Vilamajor 3,95

08189 Sant Pere Sallavinera 3,30

08235 Sant Pol de Mar 3,20 2001

08236 Sant Quintí de Mediona 3,40

08237 Sant Quirze de Besora 3,60

08238 Sant Quirze del Vallès 1,60 2005

08239 Sant Quirze Safaja 2,65 2002

08240 Sant Sadurní d'Anoia 3,05 1996

08241 Sant Sadurní d'Osormort 3,30

08098 Sant Salvador de Guardiola 1,60 2005

08262 Sant Vicenç de Castellet 1,35 2009

08264 Sant Vicenç de Montalt 1,60 2010

08265 Sant Vicenç de Torelló 3,60

08263 Sant Vicenç dels Horts 1,25 2006

08243 Santa Cecília de Voltregà 1,60 2005

08244 Santa Coloma de Cervelló 1,45 2006

08245 Santa Coloma de Gramenet 3,55 1996

08246 Santa Eugènia de Berga 4,15

08247 Santa Eulàlia de Riuprimer 1,60 2010

08248 Santa Eulàlia de Ronçana 3,10 1996

08249 Santa Fe del Penedès 3,90

08250 Santa Margarida de Montbui 1,85 2004

08251 Santa Margarida i els Monjos 2,90 1997

08253 Santa Maria de Besora 3,60

08254 Santa Maria de Corcó 3,55

08256 Santa Maria de Martorelles 2,90 1995

08255 Santa Maria de Merlès 3,50

08257 Santa Maria de Miralles 3,60

08259 Santa Maria de Palautordera 1,60 2005

08258 Santa Maria d'Oló 1,35 2007

08260 Santa Perpètua de Mogoda 1,25 2008

08261 Santa Susanna 3,25 1998

08192 Santpedor 1,60 2010

08267 Sentmenat 3,10 1995

08269 Seva 3,95

08270 Sitges 3,75 1994

08271 Sobremunt 3,30

08272 Sora 3,30

08273 Subirats 3,90

08274 Súria 1,60 2004

08276 Tagamanent 1,35 2009

08277 Talamanca 1,60 2005

08278 Taradel 3,95

08275 Tavèrnoles 3,30

08280 Tavertet 3,60

08281 Teià 1,60 2011

CODI MUNICIPI coeficient Any

revisió

08279 Terrassa 3,55 1997

08282 Tiana 1,35 2006

08283 Tona 4,20

08284 Tordera 3,00 2000

08285 Torelló 1,35 2007

08286 Torre de Claramunt, la 3,40

08287 Torrelavit 3,90

08288 Torrelles de Foix 3,90

08289 Torrelles de Llobregat 3,45 1995

08290 Ullastrell 2,90 1995

08291 Vacarisses 3,00 2001

08292 Vallbona d'Anoia 3,60

08293 Vallcebre 3,55

08294 Vallgorguina 3,95

08295 Vallirana 1,85 2004

08296 Vallromanes 2,50 2002

08297 Veciana 3,30

08298 Vic 1,60 2005

08299 Vilada 1,35 2007

08301 Viladecans 1,45 2006

08300 Viladecavalls 1,60 2005

08305 Vilafranca del Penedès 3,25 2000

08306 Vilalba Sasserra 3,90

08303 Vilanova de Sau 3,30

08302 Vilanova del Camí 1,25 2008

08902 Vilanova del Vallès 1,35 2009

08307 Vilanova i la Geltrú 1,45 2006

08214 Vilassar de Dalt 3,55 1994

08219 Vilassar de Mar 3,75 1994

08304 Vilobí del Penedès 3,35 1999

08308 Viver i Serrateix 3,30

2Revista API 49.indd 55 27/07/11 21:21

Informacions útils

56 API

Mòduls dels

Terrenys Rústics

CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol

08001 ABRERA 35000 22000 15500 7000 10000 6000 14000 1500

08002 AGUILAR DE SEGARRA 16000 5000 1000 325

08014 AIGUAFREDA 28000 11000 7000 7000 2500

08003 ALELLA 52000 16000 7000 27000 2500

08004 ALPENS 18000 11000 9000 2000 325

08005 AMETLLA DEL VALLÈS, L' 35000 13000 10000 7000 1500

08006 ARENYS DE MAR 46000 11000

08007 ARENYS DE MUNT 35000 11000 7000 2500

08008 ARGENÇOLA 16000 7000 3500 1000 325

08009 ARGENTONA 40000 19000 13000 7000 18000 2500

08010 ARTÉS 18000 9000 7000 4500 10500 2000 325

08011 AVIÀ 18000 9000 5000 2500 325

08012 AVINYÓ 18000 5000 10500 2000 325

08013 AVINYONET DEL PENEDÈS 18000 11000 10000 6500 14000 2500

08015 BADALONA 52000

08904 BADIA DEL VALLÈS 7500

08016 BAGÀ 18000 9000 5000 2500 325

08017 BALENYÀ 18000 11000 2000 325

08018 BALSARENY 18000 9000 7000 10500 2000 325

08252 BARBERÀ DEL VALLÈS 28000 7500

08019 BARCELONA 52000

08020 BEGUES 28000 7000 10000 6000 14000 6000 2500 550

08021 BELLPRAT 16000 7000 10500 4500 1000 325

08022 BERGA 22000 9000 5000 2500

08023 BIGUES I RIELLS 22000 15500 13000 7000 1500 550

08024 BORREDÀ 16000 5000 2500 325

08025 BRUC, EL 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325

08026 BRULL, EL 18000 9000 2500

08027 CABANYES, LES 18000 6500 22500 1000

08029 CABRERA DE MAR 52000 16000 7000 2500

08028 CABRERA D'IGUALADA 18000 7000 6000 14000 6000 1000 325

08030 CABRILS 46000 16000 7000 27000 2500

08031 CALAF 18000 7000 1000 325

08034 CALDERS 18000 9000 7000 10500 2000 325

08033 CALDES DE MONTBUI 22000 15500 13000 12000 7000 1500 550

08032 CALDES D'ESTRAC 52000 16000

08035 CALELLA 40000 13000 7000 3000

08037 CALLDETENES 18000 15500 13000 2000 325

08038 CALLÚS 18000 9000 5000 10500 2000 325

08036 CALONGE DE SEGARRA 16000 7000 3500 1000 325

08039 CAMPINS 22000 9000 7000 7000 2500

08040 CANET DE MAR 40000 13000 3000

08041 CANOVELLES 35000 16000 7000

08042 CÀNOVES I SAMALÚS 22000 15500 13000 7000 2500

08043 CANYELLES 18000 9000 6000 10500 5000 1000

08044 CAPELLADES 18000 7000 14000 4500 1000 325

08045 CAPOLAT 16000 5000 2500 325

08046 CARDEDEU 35000 19000 16000 13000 7000 12000

08047 CARDONA 18000 9000 5000 4500 7500 2000 325

08048 CARME 18000 11000 7000 10500 4500 1000 325

08049 CASSERRES 18000 5000 2500 325

08057 CASTELL DE L'ARENY 16000 5000 2500 325

08052 CASTELLAR DE N'HUG 16000 5000 2500 325

08050 CASTELLAR DEL RIU 16000 5000 2500 325

08051 CASTELLAR DEL VALLÈS 18000 11000 12000 7500 1500

08053 CASTELLBELL I EL VILAR 18000 9000 5000 2000 325

08054 CASTELLBISBAL 22000 18000 9000 8000 7500 1500 550

08055 CASTELLCIR 22000 7000 7000 1500 550

08056 CASTELLDEFELS 46000 11000 6000 3000

08058 CASTELLET I LA GORNAL 18000 9000 7000 10000 4500 10500 6000 1000

08060 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 16000 5000 1000 325

08059 CASTELLFOLLIT DEL BOIX 16000 5000 4500 7500 2000 325

08061 CASTELLGALÍ 18000 5000 7500 2000 325

08062 CASTELLNOU DE BAGES 16000 5000 7500 2000 325

08063 CASTELLOLÍ 18000 7000 10500 4500 1000 325

08064 CASTELLTERÇOL 22000 7000 7000 1500 550

08065 CASTELLVÍ DE LA MARCA 18000 11000 6500 14000 1000

08066 CASTELLVÍ DE ROSANES 28000 7000 10000 6000 14000 1500 550

08067 CENTELLES 18000 11000 2000 325

08268 CERCS 18000 9000 5000 2500 325

Observacions:

• En les successions, els coeficients

s’han de multiplicar per 0,80.

• Valors en Euros/Ha.

2Revista API 49.indd 56 27/07/11 21:21

57 API

Informacions útils

CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol

08266 CERDANYOLA DEL VALLÈS 28000 16000 7500 3000

08068 CERVELLÓ 35000 11000 10000 6000 14000 1500

08069 COLLBATÓ 28000 7000 10000 6000 10500 6000 1500 550

08070 COLLSUSPINA 18000 9000 2000 325

08071 COPONS 16000 7000 7500 4500 1000 325

08072 CORBERA DE LLOBREGAT 28000 26000 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550

08073 CORNELLÀ DE LLOBREGAT 52000 11000 6000

08074 CUBELLES 28000 11000 6000 2500

08075 DOSRIUS 35000 13000 11000 7000 2500 800

08076 ESPARREGUERA 35000 22000 7000 10000 6000 1500 550

08077 ESPLUGUES DE LLOBREGAT 52000

08078 ESPUNYOLA, L' 16000 5000 2500 325

08079 ESTANY, L' 16000 5000 2000 325

08134 FIGARÓ-MONTMANY 28000 11000 7000 7000 2500

08080 FÍGOLS 16000 5000 2500 325

08082 FOGARS DE LA SELVA 24000 14000 12000 2500 325

08081 FOGARS DE MONTCLÚS 22000 7000 7000 12000 2000

08083 FOLGUEROLES 18000 15500 13000 2000

08084 FONOLLOSA 18000 5000 4500 2000 325

08085 FONT-RUBÍ 18000 11000 10000 6500 14000 1000

08086 FRANQUESES DEL VALLÈS, LES 35000 15500 13000 7000

08090 GAIÀ 16000 5000 2000 325

08087 GALLIFA 16000 7000 8000 7500 1500 325

08088 GARRIGA, LA 35000 18000 15500 13000 7000 2500

08089 GAVÀ 46000 32000 11000 6000 2500

08091 GELIDA 28000 15000 11000 6500 14000 1000

08092 GIRONELLA 18000 9000 5000 6000 2500 325

08093 GISCLARENY 16000 5000 2500 325

08094 GRANADA, LA 18000 10000 6500 22500

08095 GRANERA 18000 7000 7000 1500

08096 GRANOLLERS 35000 19000 16000 7000

08097 GUALBA 22000 18000 11000 7000 7000 2500

08099 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ 18000 5000 2500 325

08100 GURB 18000 15500 13000 2000 325

08101 HOSPITALET DE LLOBREGAT, L' 52000

08162 HOSTALETS DE PIEROLA, ELS 16000 9000 6000 14000 5800 1000 325

08102 IGUALADA 28000 9000 14000

08103 JORBA 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325

08104 LLACUNA, LA 18000 9000 6000 14000 6000 1000 325

08105 LLAGOSTA, LA 35000 16000 7000

08107 LLIÇÀ D'AMUNT 35000 15500 13000 7000 1500

08108 LLIÇÀ DE VALL 35000 15500 13000 7000 1500

08106 LLINARS DEL VALLÈS 35000 15500 13000 7000 2500

08109 LLUÇÀ 18000 9000 2000 325

08110 MALGRAT DE MAR 40000 13000 27000 12000 2500

08111 MALLA 18000 13000 2000 325

08112 MANLLEU 35000 13000

08113 MANRESA 28000 13000 11000 4500 10500 9500 2000

08242 MARGANELL 18000 5000 1500 325

08114 MARTORELL 35000 26000 11000 10000 6000 14000 3000

08115 MARTORELLES 35000 18000 15500 13000 13000 7000 14000 2500

08116 MASIES DE RODA, LES 18000 13000

08117 MASIES DE VOLTREGÀ, LES 18000 13000

08118 MASNOU, EL 52000 16000

08119 MASQUEFA 18000 9000 6000 14000 6000 1000 325

08120 MATADEPERA 28000 11000 12000 7500 1500

08121 MATARÓ 52000 13000 7000 2500

08122 MEDIONA 18000 7000 10000 6500 14000 1000

08138 MOIÀ 18000 9000 7000 2000 325

08123 MOLINS DE REI 40000 32000 11000 10000 6000 2000

08124 MOLLET DEL VALLÈS 35000 22000 19000 16000 13000 7000

08128 MONISTROL DE CALDERS 18000 9000 5000 9500 1500 325

08127 MONISTROL DE MONTSERRAT 18000 9000 5000 4500 1500 325

08125 MONTCADA I REIXAC 28000 13000 12000 7500 2500

08130 MONTCLAR 16000 5000 2500 325

08131 MONTESQUIU 18000 11000 9000 2500

08126 MONTGAT 46000 27000

08132 MONTMAJOR 18000 5000 2500 325

08133 MONTMANEU 16000 5000 3500 1000 325

CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol

08135 MONTMELÓ 35000 16000 7000 2500

08136 MONTORNÈS DEL VALLÈS 35000 16000 7000 14000 2500

08137 MONTSENY 18000 9000 7000 7000 2500

08129 MUNTANYOLA 18000 9000 2000 325

08139 MURA 18000 9000 5000 4500 1500 325

08140 NAVARCLES 18000 7000 10500 1500 325

08141 NAVÀS 18000 9000 5000 4500 10500 2000 325

08142 NOU DE BERGUEDÀ, LA 18000 9000 5000 2500 325

08143 ÒDENA 18000 7000 6000 10500 4500 1000 325

08145 OLÈRDOLA 18000 11000 6500 14000 1000 325

08146 OLESA DE BONESVALLS 18000 7000 10000 4500 10500 6000 1000 325

08147 OLESA DE MONTSERRAT 28000 22000 7000 6000 6000 2500 550

08148 OLIVELLA 18000 9000 6000 10500 5000 2500

08149 OLOST 18000 9000 2000 325

08144 OLVAN 18000 5000 2500 325

08150 ORÍS 18000 11000 9000 2000 325

08151 ORISTÀ 18000 9000 2000 325

08152 ORPÍ 16000 7000 6000 7500 4500 1000 325

08153 ÒRRIUS 22000 13000 11000 7000 14000 2500 800

08154 PACS DEL PENEDÈS 18000 6500 22500

08155 PALAFOLLS 40000 19000 11000 7000 12000 2500

08156 PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS 28000 15500 13000 7500 1500

08157 PALLEJÀ 40000 32000 11000 6000

08905 PALMA DE CERVELLÓ, LA

08158 PAPIOL, EL 28000 11000 6000 3000

08159 PARETS DEL VALLÈS 35000 13000 7000

08160 PERAFITA 18000 9000 2000 325

08161 PIERA 18000 9000 8500 6000 14000 5800 1000 325

08163 PINEDA DE MAR 40000 11000 7000 3000

08164 PLA DEL PENEDÈS 18000 6500 22500

08165 POBLA DE CLARAMUNT, LA 18000 11000 7000 6000 10500 4500 1000 325

08166 POBLA DE LILLET, LA 18000 5000 2500 325

08167 POLINYÀ 18000 11000 7500

08182 PONT DE VILOMARA I ROCAFORT, EL 18000 5000 1500 325

08168 PONTONS 16000 7000 10000 6500 10500 1000 325

08169 PRAT DE LLOBREGAT, EL 52000 11000 6000

08171 PRATS DE LLUÇANÈS 18000 11000 9000 2000 325

08170 PRATS DE REI, ELS 18000 7000 4500 1000 325

08230 PREMIÀ DE DALT 46000 16000 7000 18000 2500

08172 PREMIÀ DE MAR 52000 16000 18000

08174 PUIGDÀLBER 18000 11000 6500 14000

08175 PUIG-REIG 18000 9000 7000 6000 2500 325

08176 PUJALT 16000 5000 3500 1000 325

08177 QUAR, LA 16000 5000 2500 325

08178 RAJADELL 18000 9000 5000 7500 2000 325

08179 RELLINARS 18000 7000 7500 1500 325

08180 RIPOLLET 28000 7500

08181 ROCA DEL VALLÈS, LA 35000 15500 9000 7000 14000 2500

08183 RODA DE TER 18000 13000

08184 RUBÍ 18000 9000 7500 1500

08185 RUBIÓ 18000 7000 6000 7500 4500 1000 325

08901 RUPIT I PRUIT 18000 9000 2000 325

08187 SABADELL 28000 13000 7500

08188 SAGÀS 16000 5000 2500 325

08190 SALDES 18000 5000 2500 325

08191 SALLENT 18000 7000 10500 1500 325

08194 SANT ADRIÀ DE BESÒS

08195 SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 18000 9000 2000 325

08196 SANT ANDREU DE LA BARCA 35000 26000 11000 6000

08197 SANT ANDREU DE LLAVANERES 46000 13000 7000 27000

08198 SANT ANTONI DE VILAMAJOR 22000 11000 9000 7000 1500 550

08199 SANT BARTOMEU DEL GRAU 18000 11000 9000 2000 325

08200 SANT BOI DE LLOBREGAT 52000 32000 11000 10000 6000 2500

08201 SANT BOI DE LLUÇANÈS 18000 9000 2000 325

08203 SANT CEBRIÀ DE VALLALTA 35000 13000 11000 7000 2500

08202 SANT CELONI 35000 11000 9000 7000 12000 2500

08204 SANT CLIMENT DE LLOBREGAT 35000 26000 7000 10000 6000 2000 550

08205 SANT CUGAT DEL VALLÈS 35000 16000 7500 3000

08206 SANT CUGAT SESGARRIGUES 18000 6500 22500

08207 SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA 22000 11000 9000 8500 7000 2500

2Revista API 49.indd 57 27/07/11 21:21

Informacions útils

58 API

CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol

08208 SANT ESTEVE SESROVIRES 28000 22000 15500 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550

08210 SANT FELIU DE CODINES 28000 11000 9000 8500 7000 1500 550

08211 SANT FELIU DE LLOBREGAT 46000 32000 11000 3000

08212 SANT FELIU SASSERRA 18000 9000 5000 2000 325

08209 SANT FOST DE CAMPSENTELLES 35000 15500 9000 7000 14000 2500

08213 SANT FRUITÓS DE BAGES 18000 9000 7000 10500 1500 325

08215 SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 18000 13000

08193 SANT ISCLE DE VALLALTA 35000 13000 11000 7000 2500

08216 SANT JAUME DE FRONTANYÀ 16000 5000 2500 325

08218 SANT JOAN DE VILATORRADA 18000 9000 5000 4500 1500 325

08217 SANT JOAN DESPÍ 52000 32000

08903 SANT JULIÀ DE CERDANYOLA 18000 5000 2500 325

08220 SANT JULIÀ DE VILATORTA 18000 13000 2000

08221 SANT JUST DESVERN 52000 11000

08222 SANT LLORENÇ D'HORTONS 22000 11000 10000 6500 14000

08223 SANT LLORENÇ SAVALL 16000 9000 7000 7500 1500 325

08225 SANT MARTÍ D'ALBARS 18000 11000 9000 2000 325

08224 SANT MARTÍ DE CENTELLES 18000 9000 2000 325

08226 SANT MARTÍ DE TOUS 18000 7000 7500 4500 1000 325

08227 SANT MARTÍ SARROCA 22000 15000 13000 11000 6500 14000 1000

08228 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 16000 7000 1000 325

08229 SANT MATEU DE BAGES 16000 5000 4500 2000 325

08231 SANT PERE DE RIBES 22000 11000 6000 18000 2500

08232 SANT PERE DE RIUDEBITLLES 22000 15000 11000 10000 6500 14000

08233 SANT PERE DE TORELLÓ 18000 15500 13000 2000 325

08234 SANT PERE DE VILAMAJOR 22000 11000 9000 7000 2500

08189 SANT PERE SALLAVINERA 16000 7000 1000 325

08235 SANT POL DE MAR 40000 13000

08236 SANT QUINTÍ DE MEDIONA 18000 15000 11000 7000 10000 6500 10500 1000 325

08237 SANT QUIRZE DE BESORA 18000 11000 9000 2500

08238 SANT QUIRZE DEL VALLÈS 28000 13000 7500

08239 SANT QUIRZE SAFAJA 35000 9000 7000 7000 1500 550

08240 SANT SADURNÍ D'ANOIA 22000 6500 27000

08241 SANT SADURNÍ D'OSORMORT 18000 9000 2000 325

08098 SANT SALVADOR DE GUARDIOLA 18000 5000 7500 1500 325

08262 SANT VICENÇ DE CASTELLET 18000 9000 5000 4500 1500 325

08264 SANT VICENÇ DE MONTALT 46000 13000 7000

08265 SANT VICENÇ DE TORELLÓ 18000 15500 13000

08263 SANT VICENÇ DELS HORTS 40000 32000 11000 6000 2000

08243 SANTA CECÍLIA DE VOLTREGÀ 18000 13500 11000

08244 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ 40000 32000 11000 6000 2000

08245 SANTA COLOMA DE GRAMENET 52000

08246 SANTA EUGÈNIA DE BERGA 18000 15500 13000 2000 325

08247 SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 18000 11000 9000 2000 325

08248 SANTA EULÀLIA DE RONÇANA 22000 11000 9000 8500 7000 1500

08249 SANTA FE DEL PENEDÈS 18000 11000 6500 14000

08250 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 18000 11000 7000 6000 7500 4500 1000 325

08251 SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS 22000 11000 6500 14000 1000

08253 SANTA MARIA DE BESORA 18000 11000 9000 2500

08254 SANTA MARIA DE CORCÓ 18000 9000 2000 325

08256 SANTA MARIA DE MARTORELLES 35000 9000 10000 7000 14000 2500

08255 SANTA MARIA DE MERLÈS 18000 5000 2500 325

08257 SANTA MARIA DE MIRALLES 18000 7000 8500 10500 6000 1000 325

08259 SANTA MARIA DE PALAUTORDERA 22000 11000 9000 7000 1500 550

08258 SANTA MARIA D'OLÓ 18000 5000 7500 2000 325

08260 SANTA PERPÈTUA DE MOGODA 28000 15500 13000 7500 1500

08261 SANTA SUSANNA 40000 11000 7000 2000

08192 SANTPEDOR 18000 13000 7000 10500 1500 325

08267 SENTMENAT 18000 9000 8000 7500 1500

08269 SEVA 22000 11000 9000 2500

08270 SITGES 35000 13000 6000 18000 2500

08271 SOBREMUNT 18000 9000 2000 325

08272 SORA 18000 11000 9000 2500

08273 SUBIRATS 22000 13000 11000 10000 6500 22500

08274 SÚRIA 18000 9000 5000 2000 325

08276 TAGAMANENT 22000 9000 7000 7000 1500 550

08277 TALAMANCA 16000 5000 1500 325

08278 TARADELL 22000 15500 13000 2000 325

08275 TAVÈRNOLES 18000 13000 2000

08280 TAVERTET 18000 9000 2000 325

CODI / MUNICIPI Hor tes Fruiters Conreu Conreu Fruiters Oliveres Vinya Ametllers Pollancres Bosc Erm- regadiu regadiu regadiu secà secà secà Matol

08281 TEIÀ 46000 13000 7000 27000 2500

08279 TERRASSA 28000 9000 7500 1500

08282 TIANA 46000 13000 7000 27000 2500

08283 TONA 22000 13000 2000 325

08284 TORDERA 35000 22000 19000 11000 7000 12000 2500

08285 TORELLÓ 22000 13000 2000 325

08286 TORRE DE CLARAMUNT, LA 18000 7000 7500 4500 1000 325

08287 TORRELAVIT 22000 15000 13000 11000 10000 6500 14000

08288 TORRELLES DE FOIX 16000 15000 7000 10000 6500 14000

08289 TORRELLES DE LLOBREGAT 28000 22000 7000 10000 6000 6000 2000 550

08290 ULLASTRELL 18000 9000 7500 1500 550

08291 VACARISSES 18000 7000 8000 7500 1500

08292 VALLBONA D'ANOIA 18000 7000 6000 7500 4500 1000 325

08293 VALLCEBRE 16000 5000 2500 325

08294 VALLGORGUINA 22000 11000 9000 7000 2500

08295 VALLIRANA 35000 7000 10000 6000 14000 6000 1500 550

08296 VALLROMANES 35000 11000 9000 7000 14000 9500 2500

08297 VECIANA 16000 5000 3500 1000 325

08298 VIC 35000 19000 16000

08299 VILADA 18000 5000 2500 325

08301 VILADECANS 46000 32000 11000 6000 6000 3000

08300 VILADECAVALLS 18000 9000 8000 7500 1500 325

08305 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 28000 6500 27000

08306 VILALBA SASSERRA 22000 11000 9000 7000 2500

08303 VILANOVA DE SAU 18000 11000 9000 2000

08302 VILANOVA DEL CAMÍ 18000 7000 7500 4500 1000 325

08902 VILANOVA DEL VALLÈS 22000 15500 9000 7000 14000 2500

08307 VILANOVA I LA GELTRÚ 28000 13000 6000 18000 2500

08214 VILASSAR DE DALT 46000 13000 7000 27000 2500

08219 VILASSAR DE MAR 52000 16000

08304 VILOBÍ DEL PENEDÈS 18000 11000 6500 14000

08308 VIVER I SERRATEIX 18000 9000 5000 2500 325

2Revista API 49.indd 58 27/07/11 21:21

Informacions útils

59 API

2Revista API 49.indd 59 27/07/11 21:21

Informació col·legial Avantatges per als col·legiats

comprometidos con los mejores profesionales

¿SABES POR QUÉ JUEGAS CON VENTAJA CUANDO TRABAJAS CON UCI?

Porque queremos financiar

Porque queremos que cierres operaciones

Porque queremos conocer a tus clientes

y sobre todo ayudarte en tu negocio

2Revista API 49.indd 60 27/07/11 21:21