revista artres

SECCIÓ ACTUAL

Any 4 · No.13 Abril 2010 exemplar gratuït

Revista del Centre Municipal d´Estudis Rafel Martí de Viciana

Sumari · Editorial · Què és el swing?. Un model bàsic del fraseig en el jazz· Andragogia o la formació musical d’adults. L’aprenentatge musical després de l’estabilitat ·

Vicent Asèncio (1908-1979), un referent en la música valenciana · Del dolçainer a la colla i al moviment associatiu · Conversa amb Josep Vicent Llopis Broch · Re-

pertori Propi: La pirámide · Alumnat: Yriana Ferrer i José Luis Azpitarte · Guia d’audició: Smetana i l’òpera Prodaná nevesta (La núvia venuda) · Diccionari · Webs

d’interés · 20 Respostes: Robert Ferrer · En què el respecte a la diversitat cultural contribueix a protegir els nostres drets culturals? · Notícies · Informació d´interés

SUMARI

DirectoraAnna Mercé Vèrnia i [email protected]

Consell de RedaccióEnrique Safont Melchor(Regidor de Cultura i Esports i President del CME)F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME)Imma Martínez i Carles(Directora de l’EMM)Ma Teresa de Gaspar Giménez (Directora de l’EMD)Amèlia Gual i Piquer (Directora del TAP)

Han coŀlaborat en aquest númeroJosé Luís Azpitarte SánchezCesar Marcos Carro BalboaYriana Ferrer BernialRobert Ferrer LluecaDaniel Gil GimenoPaloma Mora GoterrisJosé María Peñalver VilarAnna Piquer Garcia

Disseny logoBeatriz Redón Larios

EditaCME Rafel Martí de VicianaGener 2010, no. 13

Disseny i maquetacióEstudio gráfico JhonnyTwww.jhonnyt.com

Normalització lingüísticaCorrecció:Servei de Normalització LingüísticaAjuntament de [email protected]

AdministracióJosé Luís Azpitarte Sá[email protected]

Fotocomposició i impressióGráficas Ventura

Dipòsit legal CS-154-2006ISSN 1886-7294

SUMARI

Sumari

Editorial

Educació i pedagogia

Educació i pedagogia

Història en 3D

Història en 3D

Entrevista

Alumnat

Repertori Propi

Guia d’audició

Diccionari

Webs d’interés

Gestió Cultural

20 Respostes

Informació d’interés

Notícies

2

3

4

8

10

13

15

21

19

22

24

25

27

26

31

30

PORT

AD

A

Què és el swing?. Un model bàsic del fraseig en el jazz

Andragogia o la formació musical d’adults. L’aprenentatge musical després de l’estabilitat

Vicent Asèncio (1908-1979), un referent en la música valenciana

Del dolçainer a la colla i al moviment associatiu

Conversa amb Josep Vicent Llopis Broch

La pirámide

Yriana Ferrer Bernial i José Luis Azpitarte Sánchez

Descobreix quin personatge s’amaga ordenant les lletres remarcades

Descobreix les webs més interesants

Smetana i l’òpera Prodaná nevěsta (La núvia venuda)

En què el respecte a la diversitat cultural contribueix a protegir els nostres drets culturals?

Robert Ferrer Llueca

3n trimestre 2009/2010

Música, dansa i arts plàstiques

!Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista

Web: artres.cmeviciana.es

2

EDITORIAL

EDITORIAL

Una vegada més, el

Centre Municipal

d’Estudis Rafel

Martí de Viciana

presenta la seua

oferta educativa

per al proper curs, vertebrant-la a tra-

vés de diversos eixos: ensenyament,

participació ciutadana i creació del

sentiment de comunitat entre els ciu-

tadans, i cultura.

Aquesta oferta pretén arreplegar els

tres eixos, per la qual cosa necessàri-

ament és variada i integradora de les

diferents visions que sobre la cultura

poden tenir, molt legítimament, tots

els ciutadans de Borriana: es pretén

donar cabuda a xiquets, a adolescents,

a joves, a adults, a majors, a la comuni-

tat estrangera que resideix en la nos-

tra ciutat, a estudiants, a jubilats..., té

per objecte mantenir les tradicions i

acostar la ciutadania a les noves for-

mes d’expressió cultural i artística,

combina cultura clàssica amb noves

tendències… necessàriament té múl-

tiples enfocaments, amb una única

visió: el respecte a la diversitat i a la

coexistència de diferents sensibilitats.

No pretén que totes les activitats inte-

ressen tot el món, però sí que tots els

ciutadans troben almenys una activi-

tat atractiva i que així facen seu l’espai

del centre. Però és evident que el pú-

blic d’unes activitats no serà el públic

d’unes altres. De tota manera, per des-

comptat, el centre no té vocació de fer

cultura d’elits sinó ser un espai perquè

tots els ciutadans hi accedisquen.

En el centre, l’alumnat estudia música,

dansa, ceràmica, pintura… participen

en intercanvis amb altres centres i pa-

ïsos sent els millors ambaixadors de la

nostra ciutat, com ho demostra el fet

que Bergen (Noruega) vulga repetir

l’experiència que vam desenvolupar

conjuntament; joves locals i emigrants

s’integren entorn de la música, el tea-

tre o la pintura com a elements com-

partits, coincideixen en tallers amb

mestresses o jubilats; els pares rea-

litzen activitats amb els seus fills; els

joves desenvolupen xarxes de solida-

ritat, aquest és el nostre centre. Espe-

rem que aquesta oferta siga del vostre

gust.

3

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

QUÈ ÉS EL SWING?UN MODEL BÀSIC DEL FRASEIG EN EL JAZZ

Introducció En l’argot dels músics de jazz espanyols denominen,

despectivament en alguns casos, “gallec” al músic que

intenta tocar jazz però, a causa de la falta de criteri, co-

neixement o pràctica, no toca amb swing. A pesar que

tant l’administració educativa com els conservatoris co-

mencen a implantar, molt lentament en alguns casos,

els estudis de jazz com a especialitat de grau superior, hi

ha encara una falta d’enteniment entre ambdós mons,

el dels músics de formació clàssica i els de jazz.

Aquest article té caràcter didàctic, és fruit de la meua

pròpia experiència i pretén aclarir els aspectes tècnics

més rellevants relacionats amb el fraseig més típic del

jazz, el swing.

El jazz dels anys 30. El swing com a estil. El terme swing, literalment, significa balanceig i respon

a aquest efecte rítmic implícit en la gran majoria dels es-

tils del jazz. Va ser desproveït del seu autèntic significat

quan a mitjan dels anys trenta va ser utilitzat pels mit-

jans de comunicació per a designar, de forma genèrica

i amb clars interessos publicitaris, l’estil de jazz predo-

minant. Es tracta de l’època daurada de l’orquestra de

jazz per excel·lència: la big band. El swing com a estil

va morir al voltant de 1945 coincidint amb la depressió

econòmica de la II Guerra Mundial, ja no hi havia diners

per a sostindre els músics que integraven les grans or-

questres i van començar a dissoldre’s, cosa que va donar

pas als grups reduïts i al nou estil denominat be bop o

jazz modern.

Conceptes i aspectes tècnics. El swing com a model bàsic del

fraseig del jazz. Consisteix en una desviació subtil del pols regular i com-

prén tres conceptes: la subdivisió, l’accentuació i l’arti-

culació. Tècnicament fa referència a les proporcions que

s’estableixen, pel que fa a duració i intensitat, entre el

down-beat o temps fort i l’off-beat o contratemps. Si re-

presentem en un compàs simple una successió d’atacs

de la mateixa duració prenent la corxera com a figura de

nota característica, obtenim la següent subdivisió binà-

ria de la pulsació:

Aquest tipus de subdivisió del tempo en el qual la cor-

xera és igual a corxera es va denominar, per diferenciar-

lo del swing, corxera “clàssica” o even-eight (vuit iguals):

En el cas del swing, el músic pro-

dueix deliberadament un desplaçament del tempo en

el qual es tendeix a prolongar la duració del primer so

(down-beat) i a reduir el segon (off-beat) obtenint una

rítmica que s’aproxima, en principi, a la subdivisió ter-

nària:

Temps de lectura aprox: 20min

“Què és el swing?, què significa aquesta paraula que ha fet córrer rius de tinta des que al principi del segle XX uns negres van començar a ballar i a tocar aquesta música?”

4


El nostre sistema de notació és imprecís per a represen-

tar gràficament aquest tipus de desviacions del tempo

ja que hi ha factors com la velocitat d’execució, l’estil de

jazz, el registre de l’instrument i les seues característi-

ques tècniques quant a emissió, articulació etc., que

alteren la relació o proporció entre el down-beat i l’off-

beat.

El que sí que podem constatar és que les corxeres ja no

tenen un valor absolut respecte al nostre sistema pro-

porcional de duracions i la relació entre els sons pas-

sarà a representar-se, de mode aproximat, de les formes

següents:

Generalment, la subdivisió ternària i el sentit del swing

és més exagerat en els primers períodes de la història

del jazz i més subtil en el be bop i en el jazz modern.

Un altre factor que cal tindre en compte en el swing és

l’accentuació, en què també es produeixen canvis que

el diferencien de la música de tradició europea. En la

mètrica convencional l’accentuació dels temps del com-

pàs pot ser representada d’aquesta manera:

No obstant això, en el swing s’accentuaran les subdivisi-

ons o contratemps, a més de l’accentuació implícita dels

temps dèbils de la secció rítmica, és a dir, l’off-beat en la

línia melòdica i els temps 2 i 4 en la secció rítmica.

Exemple d’accentuació en la línia melòdica:

Exemple de base rítmica:

Continua en la pàgina següent

5



Si tenim en compte la subdivisió suposadament ternà-

ria exposada anteriorment, el mode més aproximat per

a representar l’accentuació del segon so (off-beat) i el

concepte de swing seria la següent:

El tercer concepte entorn de la representació del model

bàsic de swing és l’articulació. La tendència més estesa

des de l’estil be bop va ser iniciar l’atac del so en part

dèbil i lligar-lo al següent so. Aquest mode d’articulació

deriva de l’accentuació exposada anteriorment, ja que

és bastant lògic fer coincidir l’emissió del so amb l’ac-

centuació:

Finalment, i potser un dels aspectes més importants,

observem que per a aconseguir la conducció i projecció

del model presentat hem de mantindre tot el valor del

so sobre el qual resol la lligadura, si això no és així es

produeix una sensació no desitjada d’interrupció o de

ritme entretallat:

La concepció del swing en relació amb els estils de jazz.Els conceptes exposats han d’entendre’s com a models

bàsics del fraseig en el jazz, som conscients que els jaz-

zman han utilitzat, a més del model exposat, articula-

cions molt més variades, servisquen com a exemple

les improvisacions de Sonny Rollins, Dexter Gordon o

Thelonious Monk; és per aquest motiu que el material

desenvolupat representa un exemple estereotipat.

D’aquesta manera, advertim que artistes representatius

de l’estil de New Orleans com Johnny Dodds, Sidney

Bechet o Edmond Hall tocaven amb una subdivisió ter-

nària bastant més evident.

Benny Goodman, Ben Webster o Lester Young i molts

La fusió d’estils entre el jazz i la música llatina, el flamenc o el rock va donar com a resultat articulacions diverses i quasi l’anul·lació de

l’efecte de swing (...)

6



exponents de l’era del swing tenien una subdivisió

menys accentuada encara que no sempre utilitzaven

el tipus d’articulació basat en dues lligades-dues lliga-

des. Amb el be bop, el jazz modern i músics com Charlie

Parker, Dizzy Gillespie i posteriorment John Coltrane, la

subdivisió ternària és més subtil; no obstant això, l’arti-

culació és més homogènia i respon al model presentat.

La fusió d’estils entre el jazz i la música llatina, el flamenc

o el rock va donar com a resultat articulacions diverses

i quasi l’anul·lació de l’efecte de swing, com a excepció

anomenem saxofonistes com Stan Getz que van conti-

nuar tocant amb swing a pesar de les innovacions dutes

a terme en la fusió del jazz amb la bossa nova, la samba

o el flamenc.

En definitiva, i com a fruit de la meua pròpia experièn-

cia, us assegure que quan formem part d’una secció

d’una big band i se’ns exigeix que toquem un determi-

nat passatge amb swing, encara que no estiga escrit de

manera explícita en la partitura, tots unifiquem criteris i

toquem amb aquest tipus de fraseig.

José María Peñalver Vilar

Universitat Jaume I de Castelló

Departament d’Educació, Àrea de Música

[email protected]

Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, Màster d’Estètica i Creativitat Musical, Licentiate

Associated Board of the Royal Schools of Music, Professor Superior de Clarinet

http://www.myspace.com/chemapenalver

http://chemapenalver.googlepages.com/

A pesar que tant l’administració educativa com els conservatoris comencen a implantar, molt

lentament en alguns casos, els estudis de jazz com a especialitat de grau superior, hi ha encara

una falta d’enteniment entre ambdós mons (...)

7


ANDRAGOGIA O LA FORMACIÓ MUSICAL D’ADULTS L’aprenentatge musical després de l’estabilitat

Per què, aleshores, en matèria d’art no s’han plantejat

aquestes qüestions i podem trobar adults en classe de

llenguatge musical amb alumnat menut? Doncs potser

caldria reflexionar i intentar organitzar una oferta for-

mativa dintre dels ensenyaments artístics que tinguera

en compte a l’adult amb totes les seues conseqüències.

Els objectius en la formació d’adults, segons Ferrández

(1996), són:

Aprendre per a saber. Adquirint els coneixements bàsics.

Aprendre per a ser. Cercant el desenvolupament per-sonal i familiar.

Aprendre per a viure en comunitat.

Aprendre per a fer. Formació professional.

La formació musical en els adults no pot afrontar-se de

la mateixa manera que en els menuts, ja que no tenen

les mateixes característiques. Partim en els adults de les

necessitats o motivacions per les quals volen estudiar

música, que són diferents en cada individu. Alguns mos-

tren el seu interés per la necessitat d’ajudar els seus fills,

estudiants de música, per a la qual cosa, atesa la seua

manca en aquesta matèria, necessiten aquest aprenen-

tatge.

Per a González (1986) l’adultesa queda definida en dos

aspectes:

a. L’esdevenir històric, o el que és el mateix, els esdeveni-

ments polítics, econòmics i socials que a la persona li ha

tocat viure i que l’han marcada socialment i culturalment.

b. El sistema sociocultural i economicolaboral, que és el

que determina els rols que han d’assumir els individus i

defineixen el seu estatus d’edat en cada estrat.

ANDRAGOGIA

El mestre alemany Ale-

xander Kapp va utilitzar

la paraula andragogia el

1833 per primera vega-

da, fent referència a l’es-

cola de Plató. El mateix

concepte és definit per

Malcolm Knowles (1972)

com l’art i la ciència que ajuda a aprendre als adults.

S‘entén adult a partir dels 18 anys.

Quan ens referim a la formació d’adults, no ens passa pel cap escolaritzar-los amb xiquets i dintre d’un context que no és el propi d’un adult. Ho pensem, dintre de l’educació permanent, amb un programa adaptat a les característiques psicològiques i fisiològiques, necessitats i funcionalitat de l’aprenentatge que es vaja a plantejar.

Temps de lectura aprox:12min

8


ANDRAGOGIA O LA FORMACIÓ MUSICAL D’ADULTS L’aprenentatge musical després de l’estabilitat

Vigotsky (1978) creu que les funcions psicològiques su-

periors són conseqüència del desenvolupament cultu-

ral de l’espècie i no del desenvolupament personal: el

procés de formació d’aquestes funcions psicològiques

es dóna a través de l’activitat pràctica i instrumental,

però no de forma individual, sinó en interacció social.

Segons aquesta teoria hi ha dos aspectes que matisen i

concreten el currículum escolar:

1. Importància que cobren les relacions interpersonals.

2. La manera d’entendre les relacions entre aprenentat-

ge i desenvolupament.

Aquest mateix autor opina que en tota pràctica educa-

tiva s’ha de tenir en compte no sols els continguts (què

s’ensenya) i els mediadors instrumentals (amb què s’en-

senya), sinó també els agents socials de l’educació (qui

ensenya); entenent per agents socials no solament els

professionals de l’educació, sinó tota persona adulta

que està immersa en el grup social al qual pertany i on

es desenvolupa l’alumne.

La pedagogia d’adults encara és relativament jove. A

Alemanya es van crear càrrecs de professor titular i cà-

tedres de pedagogia d’adults a partir dels anys setanta,

encara que ja abans hi havia una anàlisi teòrica i em-

pírica de la formació d’adults i de les seues pràctiques.

(per exemple, W. Flitner o F. Borinski). Curiosament, en

altres països europeus i no europeus estan molt menys

marcades, en general, tant l’especialització com la dife-

renciació en termes de política científica de la discipli-

na Pedagogia d’adults (anomenada de vegades també

Andragogia), i les seues problemàtiques s’analitzen més

des de la perspectiva sociopedagògica (per exemple, a

Espanya).

BIBLIOGRAFIA

KNOWLES, Malcolm (1972). “Andragogía no Pedagogía”. Centro Regional

de Educación de Adultos. Temas de Educación de Adultos. Any 1, núm.

2. Caracas [Veneçuela].

GONZÁLEZ, A. P. (1996). “Hacia un nuevo modelo de formación de perso-

nas adultas”. Diálogos, vol. 6-7, 5-10.

GONZÁLEZ, A. P. i GISBERT, M. (1990). “Bases psicológicas de la educación

de adultos”. Herramientas, núm. 22, 7-9.

Diseño y planificación de acciones formativas para el desarrollo profesi-

onal [en línia] <http://tecnologiaedu.us.es/rabida/pag/2.htm> [Consulta:

17 gener 2010]

Enseñanza de adultos [en línia] <http://www.peremarques.net/adultos.

htm> [Consulta: 17 gener 2010]

Anna M. Vernia i Carrasco

Professora de trompeta

MetodologiaS’utilitza una metodologia activa i participativa, amb un desen-rotllament a partir de l’exposició - activitat.

Els elements que componen el llenguatge musical (ritme, melo-dia, textura, timbre i forma) es treballen de manera activa, se-guint els blocs de continguts.

La cançó popular (diferents zones geogràfiques) centra el procés d’ensenyança-aprenentatge dels continguts, utilitzant l’expres-sió corporal per a introduir-los en alguns casos i reforçar-los en altres.

I a través d’uns mètodes pedagògics que pretenen aprendre mú-sica fent música:Willems i Kodály (Llenguatge musical), Orff (ins-trumental), Kodály (cant), Dalcroze (moviment rítmic), Willems (audició musical)

Partim en els adults de les necessitats o mo-tivacions per les quals volen estudiar música,

que són diferents en cada individu.

9

HISTÒRIA EN 3D

Asèncio va nàixer a València el 28 d’octubre de 1908, i va

ser el sisé fill d’una família on es respirava un fort ambi-

ent musical. Tot i haver nascut a València, visqué la seua

infància a Castelló, on residia la seua família. A l’edat de

cinc anys va rebre les primeres lliçons de música amb

el seu pare, que era director de la banda de música del

Regiment de Castelló i que més tard fundaria i dirigiria

la Banda Municipal de Castelló. Des de ben jove va mos-

trar bons dots de músic així com facilitat i molt d’interés

vers la música. A les classes de piano i harmonia del seu

pare, prompte s’hi van sumar les de violí que rebia del

mestre Emili Bou. Com a anècdota de la seua precocitat

musical val a dir que amb tan sols cinc anys va compon-

dre la seua primera obra (El alférez, actualment fora de

catàleg) i amb nou va dirigir el cor infantil del col·legi on

estudiava.

El 1923, amb 15 anys, després d’acabar la formació bà-

sica, es traslladà a Barcelona, on, a més de continuar

els estudis de batxillerat i iniciar els de

Magisteri, estudià a l’Escola Municipal

de Música i a l’Acadèmia Marshall (con-

tinuadora de l’escola pianística de Gra-

nados). Els anys de formació a la ciutat

comtal seran d’una gran importància a

l’hora de definir el seu estil i la seua es-

tètica. El marquen d’una forma decisiva el seu mestre

d’harmonia, Enric Morera, alumne i continuador de l’es-

cola d’Albéniz i Pedrell, així com Franck Marshall, amb

qui estudia piano i s’endinsa en l’escola de Granados.

Asèncio visqué gairebé sis anys a Barcelona en els quals

tingué l’oportunitat de gaudir d’una ciutat culturalment

molt activa on es desenvolupen gran quantitat de cor-

rents artístics. La seua formació musical seguiria durant

molts anys arribant a rebre consells directes de Joaquim

Turina i Ernesto Halfter.

La seua etapa d’aprenentatge a Barcelona s’allargà fins

el 1929, quan va decidir tornar a Castelló i participar en

la dinamització cultural de la ciutat que l’havia vist créi-

xer.

Poc després de tornar va revalidar el títol de Magisteri

a l’Escola Normal de Castelló, per a així poder impartir

docència com a “maestro nacional”. Durant els primers

anys de la dècada dels trenta va escriure com a crític

musical al Diario de Castellón, va composar el seu Quar-

tet en Fa (escrit en homenatge al Grup dels Cinc i que

encara es pot sentir a les sales de concert)... però la fita

més important d’aquests anys succeeix el 1932, quan

juntament amb Abel Mus fundà el primer conservato-

ri de Castelló. De la mateixa manera que Mus, Asèncio

es dedicaria amb totes les seues forces a dur endavant

aquest centre, del qual era secretari i on impartia les

classes d’harmonia, estètica i història de la música. Tot

i la curta vida del conservatori es van dur a terme pro-

jectes molt interessants com ara col-

laboracions amb institucions cultu-

rals de la ciutat, constants audicions

on s’estrenaren obres de joves com-

positors com Matilde Salvador, o la

creació de l’orquestra i cor del Con-

servatori, que va dirigir Asèncio en

moltes ocasions. Precisament en aquests anys Vicent va

conéixer Matilde Salvador (matrícula número u del con-

servatori), amb qui anys després contrauria matrimoni.

Durant el període que va estar al capdavant del conser-

vatori (1932-1938) va compondre diverses obres per a

piano, cançons i obres per a orquestra, i va començar

a escriure adaptacions i transcripcions d’obres seues

i d’altres compositors, feina que realitzaria durant la

resta de la seua vida i amb la qual va assolir un nivell


Vicent Asèncio va ser un músic polifacètic que va cultivar la composició, la interpretació la direcció orquestral, la investigació musical, la docència, la crítica musical... A continuació detallarem la seua trajectòria artística per conéixer millor aquest músic valencià.

VICENT ASÈNCIO (1908-1979), UN REFERENT EN LA MÚSICA VALENCIANA

Com a anècdota de la seua precocitat musical val a dir que amb tan sols cinc anys

va compondre la seua primera obra...

10

HISTÒRIA EN 3D

remarcable, destacant sobretot l’orquestració que va

fer de l’òpera Vinatea de Matilde Salvador. Resulta de

vital importància en la trajectòria d’Asèncio el contacte

que va tenir durant aquests anys amb els compositors

Vicent Garcés, Emilio Valdés, Luis Sánchez i Ricardo Ol-

mos, amb els quals va formar el Grup dels Joves. Aquest

grup va firmar un manifest el 1934 en què declaraven

l’aspiració conjunta de realitzar un art musical valencià

viu i rigorós, i la intenció de revitalitzar el panorama mu-

sical valencià.

La vida del Conservatori es va veure interrompuda dràs-

ticament per la Guerra Civil, i va tancar les seues portes

deixant un projecte il·lusionant i ple d’esperances, però

la trajectòria d’Asèncio ja no es detindria. Poc després de

finalitzar la guerra compon la Sonata per a violí i piano,

una obra d’inspiració popular que segueix els postulats

de Pedrell d’utilitzar materials del folklore popular per a

crear música culta. Aquesta sonata va guanyar el 1939 el

primer premi del Concurso Nacional de Composiciones

Musicales celebrat a Bilbao. Un any després va guanyar

el premi de la Revista Radio Nacional

amb el Preludi a la Dama d’Elx, en la

versió original per a piano (després

l’orquestraria per a orquestra simfò-

nica).

L’any 1943 es traslladà a València, on

obtingué per oposició una plaça a la

Delegació d’Hisenda de València i a l’octubre d’aquest

any es casà amb Matilde Salvador. Ambdós formaren un

llaç artístic i personal molt fort, essent un referent al pa-

norama musical valencià. El matrimoni professava una

gran admiració per Falla i quan el compositor granadí va

morir l’any 1946 Asèncio va compondre Elegía a Manuel

de Falla, obra per a piano d’estètica clarament naciona-

lista que va tenir una molt bona acollida. Anys després

la transcriuria per a orquestra i per a guitarra, i a par-

tir d’aquesta naixeria el ballet Llanto a Manuel de Falla.

Cal ressaltar que la versió orquestral d’aquesta obra va

ser estrenada al Festival de Música y Danza de Granada

pel Ballet Español de Antonio, amb el qual el matrimoni

Asèncio-Salvador va realitzar un gran nombre de col-

laboracions per Europa i Amèrica.

La seua vida artística va guanyar en matisos l’any 1949,

quan se’n va anar a estudiar direcció orquestral a París

amb Eugène Bigot, becat per la Diputació de València.

A més de la faceta compositora, va desenvolupar una

carrera com a intèrpret i director d’orquestra, i va arribar

a dirigir orquestres com l’Orquestra

Municipal de València o l’Orquesta

de Cámara de Madrid i acompanyant

la violinista Josefina Salvador o el

violoncel·lista Rafael Sorní.

L’1 de gener de 1953 va ser nomenat

professor titular de Solfeig i Teoria

Durant el període que va estar al capdavant del conservatori

(1932-1938) va compondre diverses obres per a piano,

cançons i obres per a orquestra...

11

HISTÒRIA EN 3D

Musical al Conservatori de València, on va impartir do-

cència fins a la seua mort. Asèncio es va interessar du-

rant tota la seua vida per la investigació musical d’obres

dels segles XVII-XVIII. El 1947 va realitzar transcripcions

d’obres per a violí i piano de Marais i Scarlatti, i el 1961

va rebre una beca de la Fundació Juan March per a es-

criure la part del piano de sis sonates per a violí i piano

de José Herrando, de la qual sols es conservava el baix

xifrat.

El reconeixement internacional com a compositor li va

arribar gràcies a la seua obra guitarrística. Va ser un fet

determinant que guitarristes de la talla d’Andrés Se-

govia i Narciso Yepes (amb qui va mantenir una gran

amistat) inclogueren al seu repertori de concert obres

d’Asèncio com Suite de homenajes, Col·lectici íntim,

Suite valenciana o Suite mística. A partir d’aquest mo-

ment es van realitzar gran quantitat d’enregistraments,

actualment les seues obres s’interpreten per sales de tot

el món i fins i tot algunes són requerides com a obliga-

tòries en concursos internacionals.

Ell mateix es definia com un compositor intimista, tona-

lista i mediterrani i preferia la introspecció en la intimitat

davant de plantejaments més expansius. A més, era una

persona molt perfeccionista i exigent amb si mateixa.

Totes aquestes característiques es poden observar en

les seues obres, de gran qualitat i on predominen for-

mes estructurals senzilles i peces de breu duració, i en el

seu catàleg, no massa extens i on hi ha una gran quanti-

tat d’obres fora de catàleg, a causa de l’exigència que es

demanava a ell mateix.

Durant el final de la seua vida va rebre el reconeixe-

ment a la seua trajectòria, i va ser nomenat l’any 1972

acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San

Fernando de Madrid, i va formar part de jurats de dife-

rents concursos internacionals, entre els quals destaca

el certamen de guitarra Francesc Tàrrega, que se celebra

anualment a Benicàssim.

Després d’una llarga malaltia ens va deixar el 3 d’abril de

1979, però afortunadament la seua música encara està

amb nosaltres i la gent que va tenir la sort de conéixer-

lo en persona no obliden la seua gran bondat i excepci-

onal modèstia.

Daniel Gil Gimeno

Titulat Superior de Violí al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid i

Expert universitari en Gestió del Mercat Cultural i de l’Oci per la UNED.

Actualment finalitza el Màster de música de cambra a la Universitat de Música i

Arts Escèniques de Graz (Àustria), becat per la Fundació Caja Madrid

(beca de postgrau).

El reconeixement internacional com a composi-tor li va arribar gràcies a la seua obra guitarrís-tica. Va ser un fet determinant que guitarristes de la talla d’Andrés Segovia i Narciso Yepes...

VICENT ASÈNCIO (1908-1979), UN REFERENT EN LA MÚSICA VALENCIANA

12

HISTÒRIA EN 3D

DEL DOLÇAINER A LA COLLA I AL MOVIMENT ASSOCIATIU

Ser dolçainer era un ofici i no pas una activitat artística,

el dolçainer era, i encara avui és, el darrer representant

de l’ofici de la joglaria, i ja en les cròniques del Rei Jaume

I trobem referències a l’ofici de dolçainer. Aquest sen-

tit de joglar té un sentit ben diferenciat cada volta que

el dolçainer ix al carrer, el dolçainer viu el seu moment

real i a la vegada és el missatger del passat. Canvia amb

molta facilitat de tocar la més antiga peça a la canço-

neta més de moda, i és per a nosaltres una necessitat

en les festes, és una campana per a les esglésies, una

campaneta per a un oficinista, i, en general, l’ànima de

qualsevol festa. La seua presència, abans i fins i tot ara,

és un dels elements de continuïtat de la festa, però de la

festa de sempre i com sempre.

El període del dolçainer era durant l’estiu i fins ben en-

trat octubre, ja que cada carrer tenia el seu sant tutelar,

i abans hi podia faltar la música, les banderetes i els co-

bertors, però no el dolçainer. També tocava a les alba-

des, a les festes dels pobles, a les falles i a qualsevol acte

festiu en què fóra requerida

la seua presència. Anaven

acompanyats per un tabale-

ter, que per norma general

solia ser un jove pupil d’ofi-

ci, revoltós i picaresc, que

s’adaptava perfectament al

seu dolçainer, el qual por-

tava la veu cantant i prenia

totes les decisions. Però

mai no s’ajuntaven diver-

sos dolçainers, ja que eren

la competència, i a més no

disposaven d’instrumental

adequat per a ajuntar-se a

tocar.

Cal fer memòria d’aquells homes que feren de pont en-

tre aquesta forma de vida i la dels actuals dolçainers, i

entre aquests podem trobar noms com José Ripollés

Piou, de Cinctorres, Camilo Ronzano, el Dolçainer de

Sorita, Vicent Ramón Bonet, el Negre, Pascual Sanahuja,

Rovell, José M. Armengot, Dolçainer de la Todolella, Vi-

cente Fas, Sabata, José M. Illescas, Los Leones de Alme-

díjar, Miguel Ferreres, Agustí Blasco, l’Últim Dolçainer de

Borriana i els Dolçainers de Tales, i també cal anomenar

Joan Blasco i Pasqual Juan, Pasqualet de Vila-real, que

encara segueixen en actiu.

L’any 1962, Joan Blasco va dirigir la primera escola de

dolçainers i tabaleters de què es té noticia, aquesta

escola va ser promoguda i patrocinada per la Junta

Central Fallera de la ciutat de València i va ser pionera

i promotora de l’actual moviment associatiu i de l’au-

ge en creixement que està experimentant l’interés per

aquest instrument. El 1975, va ser la ciutat d’Algemesí

la que creà l’escola de dolçaina, també sota la direcció

de Blasco, qui també acabà

dirigint l’Escola Municipal

de Dolçaina de València el

1977. Aquesta darrera, en

l’actualitat ha desaparegut,

perquè ara la dolçaina for-

ma part de l’oferta d’espe-

cialitats del Conservatori

Professional Municipal José

Iturbi de València.

Aquestes van ser les prime-

res escoles que es posaren

en funcionament, però avui

dia, cinquanta anys després,

encara no, la llista és molt

Si girem la mirada arrere fins al principi dels anys seixanta, podrem comprovar que en aquella època la dolçaina i els dolçainers es trobaven en perill d’extinció. Aquells dolçainers eren, a més de les persones que tocaven la dolçaina, un fenomen sociològic que cal tenir en compte sempre que parlem de l’etnologia a la Comunitat Valenciana, quan fem referència directa a la música.


13

HISTÒRIA EN 3D

més llarga, i no la redactarem perquè ens faria falta més

d’un article per a tancar-la.

Amb l’aparició de les primeres escoles, l’interés per la

dolçaina va anar en augment, així com la preocupació

per la seua continuïtat, la seua divulgació, les millores

en el seu ensenyament, la seua adaptació a altres estils

musicals i la curiositat d’experimentar amb una sèrie

d’aspectes encara per descobrir. Com

a resultat d’aquests experiments,

podem trobar els primers aplecs de

dolçainers, celebrats a Tales (1978 i

1979), Alfarp (1980) i Callosa d’En Sar-

rià (1981), que continuen realitzant-

se en l’actualitat any rere any. També

podem atribuir a aquesta necessitat

d’experimentar i de relacionar-se

l’aparició de les primeres colles, en-

tenent que una colla és “un conjunt de persones aple-

gades deliberadament i lliurement”1que uneixen la seua

estima pel nostre instrument popular per excel·lència i

les seues ganes de fer música. Així, el 1982 es fundaren

dues colles pioneres, La Xafigà de Muro i El Cudol de

València, i, amb l’augment progressiu de les colles de

dolçaina i tabal, aparegué la Federació Valenciana de

Dolçainers i Tabaleters (FVDT) el 1997, amb la finalitat

1ROMEU I JUVÉ, X.: Diccionari Barcanova de la Llengua. Barcelona: Barcanova, 1985.

d’agrupar en una mateixa entitat o organització totes

aquelles colles que desitjaren unir-s’hi per un fi comú,

la dolçaina. Aquesta federació compta en aquests mo-

ments amb 56 colles federades i amb 22 mestres dolçai-

ners, i ha estat treballant fins a aconseguir que la dolçai-

na estiguera reconeguda dins del catàleg d’especialitats

instrumentals. Encara queda molta feina per a assegu-

rar que la dolçaina no es perda, i amb aquesta una gran

part de la nostra música tradicional

i dels nostres costums queden en

l’oblit, però mentre la Federació, les

colles, els mestres i tots els que vi-

vim envoltats d’aquests instruments

seguim treballant dia rere dia, ja es

pot trobar la nostra empremta pertot

arreu en forma de CD, articles, llibres,

mètodes, webs i blocs, etc. I com és

sabut per tot el món, “la unió fa la for-

ça”, esperem que siga cert, i no ens falten les ganes per

a seguir treballant i que els nostres fills i els nostres néts

puguen gaudir de tot allò que ha fet i fa que cada poble

siga diferent i únic.

Paloma Mora Goterris

Professora de dolçaina

BIBLIOGRAFIAMORA I GOTERRIS, P.: La Dolçaina: Un instrument d’ahir, i d’avui. Vila-real: Vilgraf, SAL, 2002.

Amb l’aparició de les prime-res escoles, l’interés per la

dolçaina va anar en augment, així com la preocupació per la seua continuïtat, la seua

divulgació, les millores en el seu ensenyament...

DEL DOLÇAINER A LA COLLA I AL MOVIMENT ASSOCIATIU

14

ENTREVISTA

Anna Vernia: Vas ser director del Centre Municipal

d’Estudis Rafel Martí de Viciana després de Tere

Godos. Com va sorgir la proposta de la direcció?

Josep Vicent: Doncs, en deixar Tere Godos el càrrec des-

prés d’uns quants anys i, entenent el seu esgotament,

Josep Palomero, aleshores regidor, em va proposar con-

tinuar fins que finalitzara la legislatura.

AV Quin fou el teu primer contac-

te amb el centre?

JV El meu primer contacte fou com a

alumne. A mi sempre m’ha agradat la

pintura. També hi duia les meus filles

des de xicotetes, quan estaven a Sant

Blai, a ballet, música i altres activitats.

Jo anava a l’antic col·legi Historiador

Viciana, amb Vicent Traver i hi vaig

estar molt de temps i molt a gust.

Vaig fer molts quadres durant aquell temps, ací a l’esco-

la (col·legi Penyagolosa), si tu veus els passadissos pots

apreciar moltes obres que les vam fer entre els xiquets

i jo. El món de la plàstica sempre m’ha interessat molt.

Quan Traver se’n va anar, va entrar Tomàs Sendra, amb

qui vaig continuar també com a alumne. Temps des-

prés ens traslladaríem al centre nou (Casa de Cultura La

Mercé), seguint com a alumne; per això vaig acceptar

la proposta de Josep Palomero, ja què estava vinculat

al Centre.

AV Tenies algun projecte previ?

JC No, és clar, vaig continuar la tasca de Tere Godos,

pensa que era per un període curt de temps, aleshores,

la meua finalitat fou complir els objectius marcats per

l’anterior equip.

He de dir que vaig tenir un nexe

bastant gran amb Tere, es va oferir

a ajudar-me i em va posar al corrent

de tot el que havia de saber, a més

també vaig comptar amb el tresorer

de l’equip de Tere, Francisco Delgado,

que era company meu d’ací de l’esco-

la i amb un altre company, Ramon

Segarra, perquè fera les tasques de

secretari i ens vam posar a la feina.

AV Què vau fer en primer lloc?

JV Vam començar amb el tema de contractacions, s’ha-

vien de fer unes bases, oferta pública de treball, és a dir,

regularitzar-ho tot de manera semblant a com es feia a

l’ajuntament; pressupostos per a les compres etc.

AV I com va anar aquest primer any?

JV Jo pense que va anar bé, les expectatives es van com-

CONVERSA AMB JOSEP VICENT LLOPIS BROCH

Temps de lectura aprox: 16minEntrevista a Josep Vicent Llopis Broch, director del col·legi públic Penyagolosa, per Anna M. Vernia i Carrasco, el dia 15 de gener.

15

Jo que sóc docent des de fa 40 anys i estic acostumat a

aquesta feina, et dic sincera-ment que el que jo trobava a faltar era no poder realitzar reunions amb el professorat per programar, discutir les

metodologies ...

ENTREVISTA

plir. I, en guanyar les eleccions el Partit Popular, el regi-

dor de Cultura, actual alcalde de Borriana, José R. Calpe,

em va proposar continuar amb el càrrec, la qual cosa

vaig acceptar. Llavors, amb quatre anys per davant, sí

que em vaig plantejar un projecte.

AV Aleshores, quin fou el teu primer objectiu?

JV L’Escola de Música anava molt bé, les matrícules crei-

xien de manera bastant important, fou aleshores quan

vam començar a plantejar-nos el fet de passar de ser una

escola de música a conservatori elemental mamprenent

totes les gestions corresponents, però lamentablement,

es demanava tant pel que fa a professorat, titulacions,

matrícules i instal·lacions... Aleshores ens vam adonar

que en aquells moments era inviable després de fer tots

aquests estudis, però el que sí que vam fer fou contrac-

tar molt de professorat nou.

AV En quina situació estava el professorat?

JV El professorat no tenia una estabilitat, amb uns con-

tractes tan apurats, a 20 minuts per alumne... Jo que sóc

docent des de fa 40 anys i estic acostumat a aquesta fei-

na, et dic sincerament que el que jo trobava a faltar era

no poder realitzar reunions amb el professorat per pro-

gramar, discutir les metodologies ... És clar, es compren

que quan una persona té un horari com el que molts

tenien, si a tu et contracte per tres hores, t’has de buscar

la vida fent la resta d’hores en un altre lloc.

Açò ací a l’escola no passa, quan cal reunir el claustre, les

reunions de la CCP (comissió de coordinació pedagògi-

ca) o qualsevol altra reunió per a preparar un tema de-

terminat, tot el professorat està disponible ja que tenen

el seu horari per a poder assistir-hi. Això és el que jo veia

que em faltava allí. Cada professor complia el seu horari

de classe, aleshores no ens podíem reunir i ens faltava

aquesta unitat d’escola.

AV I quines van ser les teues accions per tractar de

millorar aquella situació?

JV Doncs vam fer algun claustre i vam nomenar un dels

professors cap d’estudis, primer Salvador Sebastià, des-

prés va estar David Guillamón amb la tasca d’organitzar

un poc qüestions adreçades a la música. Has d’entendre

que no tinc estudis de música i l’Escola de Música duia

el major pes.

Ací no em passa, jo puc opinar de qualsevol tema im-

plicant-me en la metodologia d’una cosa determinada,

però no puc opinar sobre la metodologia d’un instru-

ment o del solfeig, i això sí que ho notava com una man-

cança important.

AV Però el tema de les arts plàstiques sí que el teni-

es més proper.

JV Sí, en la plàstica sí que em vaig implicar més, fent una

aula més per a infantil ja que abans estava tot junt, ma-

jors i xicotets, assistint a classes en diferent horari, però

els menuts necessitaven un altre tipus d’espai. Fou ales-

hores quan vam contractar Amèlia Gual, i amb les seues

activitats tan lúdiques la matrícula de pintura en xiquets

també va pujar de manera important.

Però en dansa i música em trobava com un gestor, sense

poder implicar-m’hi didàcticament, el cap d’estudis fou


16

És molt lamentable veure una joventut que va pel carrer a qualsevol hora i sense gens d’inte-rés de res, a aquests els diria que provaren a fer alguna assignatura de les que oferiu en el centre, i parle des de la meua experiència com a alumne

ENTREVISTA

Continua en la pàgina següent

una figura important, ajudant-me en tot, organitzant

activitats, audicions, festivals.

AV Tampoc els directors anteriors ni l’actual han

sigut músics, tot i que sí que han estat dintre del

món docent.

JV Sí, per això em vaig involucrar per altres vessants que

sí que entenia, aleshores vam intentar fer una revista,

que ni punt de comparació a la que teniu ara, la vostra

és una molt més que digna publicació. Les nostres foren

molt casolanes tirant mà de multicopista. Tomàs Sendra

ens va fer una portada, el professorat ens parlava d’un

tema, després es passava a l’ordinador, després les còpi-

es, la tapa la féiem amb paper de color.

AV Qualsevol recurs que ajude al procés d’ensenya-

ment-aprenentatge és bo, com en aquest cas la re-

vista. Però tu que estàs en el món docent, com ho

veus?

JV Mira, parlen molt del fracàs escolar, però jo crec que

un dels principals motius és que la majoria d’ensenya-

ments que es donen als xiquets, per a ells no són signifi-

catius, ells no tenen consciència que el que estan apre-

nent té una finalitat. Pensen que el que aprenen només

és útil per a l’escola no per a la vida.

AV Estàs parlant de motivació, del fet que els xi-

quets treballen amb uns objectius.

JV Sí, de motivar, i per això s’ha de treballar en equip,

aleshores aquesta seguia sent la meua preocupació,

que jo no podia implicar-me profundament en música

i dansa pel meu desconeixement, sols podia fer tan bé

com fóra possible les tasques de gestió, i per això, quan

José R. Calpe, a la següent legislatura, em va proposar

continuar, jo li vaig dir que m’ho deixava, per aquest

motiu. A l’escola participe d’una altra manera, més pe-

dagògicament.

AV I com recordes aquells anys?

JV Vaig estar molt a gust, tots es van portar molt bé amb

mi i jo vaig intentar portar-me bé amb tots: professors,

pares i mares, personal de la casa.... Van ser cinc anys

que, diàriament, quan eixia de l’escola me n’anava allí,

al centre.

AV Com veus el tema de l’art a l’escola?

JV El tema de l’educació artística, tot el que hem avan-

çat, pense que no ha estat suficient. L’educació artística

és fonamental en la formació de les persones. Si em lle-

varen la música estaria pitjor que coix, n’escolte molta,

de música. Jo no concep la vida sense música o sense

admirar un quadre o alguna cosa bonica.

La gent es queixa que no hi ha valors avui dia en la

societat, i com volem que la gent tinga els valors? Per

ciència infusa? Els hem de transmetre, donar exemple,

ningú naix sabent.

De vegades em fa la impressió que alguns pares duen

els fills a estudiar música o pintura perquè estiguen ocu-

pats en alguna cosa, sense ser conscients de la impor-

tància que té el fet que el xiquet es desenvolupe artísti-

17

ENTREVISTA

cament, a més d’aprendre a gaudir i a valorar les arts, i a

no menysprear allò que desconeix.

AV Es tractaria de cercar la formació integral.

JV Si, això és l’ideal, la realitat és que la societat et pres-

siona, has de saber més que res matemàtiques, ciències.

AV Canviant de tema, ara, com veus el centre? Per-

què vosaltres, Josep, M. Teresa Godos i tu en vau

posar els fonaments.

JV Ara, amb les dimensions que ha agafat, està com ha

d’estar, amb Xavier Cantos al capdavant a jornada com-

pleta, amb un horari molt més ampli, perquè si no fóra

així no hauria crescut tant. Amb la majoria de professo-

rat a temps complet per poder-se reunir i amb un munt

d’oferta d’activitats. Encara estan Manolo Igualada i En-

rique Llobet?

AV Manolo Igualada i Salva Sebastià no, però Enri-

que Llobet sí, és el més veterà del nostre claustre,

juntament amb Tomàs Sendra, David Guillamón

també. La veritat és que amb tu va entrar gent

nova, com per exemple jo.

JV De qui també tinc molt bon record és de Marilar i de

Mario, foren una ajuda molt important amb la resta dels

meus companys d’equip.

AV Jo sempre solc tancar les entrevistes enduent-

me un consell per al nostre alumnat.

JV Mira, alguna vegada m’he trobat amb algun alumne

del centre i el veig tan feliç, perquè està fent allò que li

agrada, que el meu consell aniria adreçat a tots aquells

que no fan cap aprenentatge artístic.

És molt lamentable veure una joventut que va pel carrer

a qualsevol hora i sense gens d’interés de res, a aquests

els diria que provaren a fer alguna assignatura de les

que oferiu en el centre, i parle des de la meua experièn-

cia com a alumne.

AV Moltes gràcies per la teua atenció i les teues pa-

raules, ha estat un plaer xarrar amb tu.

JV Gràcies a tu, m’has fet recordar bons moments.


18

El tema de l’educació artística, tot el que hem avançat, pense que no ha estat suficient.(..) Si em llevaren la música estaria pitjor que coix, n’escolte molta, de música. Jo no concep la vida sense música o sense admirar un quadre o alguna cosa bonica.

REPERTORI PROPI

REPERTORI PROPIContinua en la pàgina següent

La pirámide per César Marcos Carro Balboa, pianista de dansa.

19

REPERTORI PROPI

REPERTORI PROPI

20

ALUMNAT


Des de fa més de cinc anys, aquest centre imparteix classes de ceràmica. Encara que maltractada amb igno-rància per les escoles d’art, aquesta ventafocs és agraïda i extraordinà-ria, les seues possibilitats són il·limitades.

La ceràmica uneix en una mateixa disciplina l’artesania i l’art, la pintura i l’escultura, el color, el dibuix i el mode-latge, la realització d’objectes quotidians i la d’objectes extraordinaris. No sols ens permet exercitar la nostra creativitat de moltes maneres sinó que també ens per-met adaptar-nos a molts nivells d’exigència: des d’un senzill bol fins a una complexa escultura figurativa, pas-sant, per descomptat, pels nostres socarrats valencians.

L’art de la ceràmica, a més, té un component màgic in-negable: el foc. La ceràmica ens connecta amb un saber ancestral, el domini del foc i la transformació de la ma-tèria; és fascinant com sota l’acció del foc el fang acon-segueix una consistència que el fa quasi indeleble al pas del temps, com els esmalts passen de ser una pols diluï-da en aigua a pintar i texturar les superfícies. Centenars de tècniques i materials es reuneixen davant del poder transformador del foc.

Sens dubte, aquelles persones inquietes, creatives, que s’acosten a les classes de ceràmica es trobaran amb un món ple de possibilitats i satisfaccions; es trobaran da-vant d’una activitat que, paradoxalment, en requerir una gran concentració, va esborrant les preocupacions del dia per a permetre’ns ser millors persones.

Yriana Ferrer i José L. Azpitarte són alumnes de la clas-se de ceràmica i administradors del lloc web de ceràmica.

ALUMNAT

Les persones que ja com a adultes han començat qualsevol ensenyament artístic coincidiran amb nosaltres que ben sovint aquesta activitat es converteix en un reducte de satisfaccions enfront del quefer diari i les mils amargures a què ens hem d’enfrontar. Treballar la creati-vitat dóna una vitalitat intel·lectual sorprenent, especialment en un ambient on tot ens invita a declinar el pensament propi.

http

://w

ww

.lola

boti

jo.e

s.

21

GUÍA DÁUDICIÓ

GUÍA DÁUDICIÓ · MusicogramaSmetana i l’òpera Prodaná nevesta (La núvia venuda)

El compositor txec Bedřich Smetana (1824-1884) va nài-xer a Litomyšl, a l’est de Praga, i és considerat el fundador de l’òpera nacional txeca. Va ini-ciar la composició de Prodaná nevěsta l’any 1863, després d’haver tancat el mateix any la composició de la seua prime-ra òpera Els brandenburgue-sos a Bohèmia. No obstant això, l’òpera no es presentaria en la seua versió definitiva fins l’any 1870 al Teatre Pro-visional de Praga. Existeixen, doncs, un total de quatre ver-sions de la partitura: la prime-

ra (1863-1866) i la segona (1868-1869) presenten una estructura en dos actes, els quals es componen d’àries i diàlegs parlats; en la tercera versió (1869) i la defini-tiva de 1870 se suprimeixen els diàlegs i s’inclouen les tres danses que identifiquen l’òpera i que sovint s’inter-preten de manera independent a la sala de concerts: la polca del final de l’acte I, la furiant de l’inici de l’acte II i la skočná (dansa dels comediants) que il·lustra l’escena del circ a l’acte III.

La polcaLa polca és una dansa d’origen bohemi que data aproximada-ment de l’any 1830. Etimològi-cament, el mot prové del txec půlka i fa referència als mitjos passos curts emprats en la dansa. En ritme binari, sovint sínverteix la tradicional dispo-sició del pols fort i el dèbil del compàs (com en el cas que es-tem tractant), i la seua forma és tripartida (A-B-A´) amb una in-troducció i una coda final. Sme-tana va compondre fonamen-talment polques per a piano: hi destaquen els cicles Polques de saló i Polques poètiques (1848-

1854) o la seua primera composició datada en 1840, la Louisina-Polka. El cas de la polca de Prodaná Nevěsta és excepcional, ja que Smetana hi integra el gran domini de la forma que ja posseeix amb les esplèndides pos-sibilitats tímbriques que l’orquestra simfònica li ofereix. En l’òpera trobem la polca com a escena final (núm. 5) de l’acte I, amb la intervenció del ballet i el cor (que evi-dentment se suprimeix en les interpretacions simfòni-ques de la peça) que canta el següent text:

Pojď sem, holka, toč se, holka, Ací, xica! Gira, xica!

pokud vábí skočná polka; Vine, que la polca ens arrossega!

ruka v ruce, hledy v hled, La mà en la mà, els ulls en els ulls.

s námi toč se celý svět! El món sencer gira amb nosaltres!

Basa bručí, cimbál cinká, El baix retrona, els timbals sonen.

kolem uší jen to břinká, Al nostre voltant tot és soroll,

pod nohama skáče zem, i la terra tremola sota els

nostres peus.

věru postát nemůžem Ja no puc més!

Tomba del compositor Bedřich Smetana al cementiri de Vyšehrad

de Praga. © Robert Ferrer (2010).

El co

mpo

sitor

txec

Bedř

ich Sm

etana

(182

4-18

84).

22

GUÍA D´AUDICIÓ

Robert Ferrer Llueca

Director d´orquestra

23

DICCIONARI

DICCIONARI

Difícil l’artista que pots descobrir darrere d’aquesta barreja de lletres remarcades. És reconegut pels seus paisatges i retrats. Alumne de Gus-tav Klimt.

ACRÍLICS La pintura acrílica és una classe de pintura que s’eixuga ràpidament. Encara que són solubles en aigua, una vegada eixutes són resistents a aquest líquid.

Ballets RUSSOS, els. Va sorgir a Sant Petersburg al prin-cipi del s. XX. Un grup d’intel·lectuals (A. Benois -pintor-, M. Fokine -coreògraf- i S. Diaghilev -promotor i organit-zador-), modernitzaren la dansa a Europa. Aconseguir l’art total, unint la interpretació, el ball, la música i la plàstica, era la seua finalitat.

CHOPINIANA Ballet en un acte, presentat pels Ballets Russos i coreografiat per Michel Fokine en 1908 a Sant Petersburg amb música de F. Chopin.

DIAGHILEV, Serge de. Empresari, mànager amb ment brillant que va revolucionar el ballet clàssic. Va fundar els Ballets Russos i va generar així l’era moderna de la dansa clàssica. Va presentar la seua companyia a Europa en 1909 a París, companyia que agrupava grans balla-rins.

Disney Channel. Canal de televisió per cable propie-tat de The Walt Disney Company. La programació de la cadena està destinada especialment a un públic infantil i adolescent.

FOKINE, Michel (Sant Petersburg, 1880 - Nova York, 1942). Revolucionari mestre de ballet, coreògraf i ballarí rus. La seua concepció del ballet com un tot unitari de dansa, música i pintura va exercir una gran influència en el món de la dansa.

KAUFFMANN, Maria Anna Angelika Katharina (1741 – 1807). Fou una pintora suïssa, especialitzada en la tècnica del retrat. Tot i que va excel·lir sobretot en l’art pictòric, Angelika demostrà també passió per les altres arts, com ara la música i el cant.

MAHLER, Alma (1879 – 1964). Compositora i pintora. Va créixer en un entorn privilegiat, freqüentant nombro-sos artistes. Adoptà el seu cognom quan es casà amb el compositor Gustav Mahler.

MUSSORGSKI, Modest (1839 – 1881). Compositor na-cionalista rus. L’amistat amb músics com Borodin va fer que coneguera altres joves interessats per la música, formant el conegut Grup dels Cinc.

NIJINSKI, Vaslav Formich (Kíev, 1890 – Londres, 1950). D’origen polonés, ballarí de ballet i coreògraf rus, un dels més cèlebres de la història, pel seu virtuosisme, profunditat i intensitat en les seues caracteritzacions.

PENDERECKI, Krzysztof (1933). Compositor i director d’orquestra polonés. Les seues primeres obres mostren la influència de Weber o Boulez.

STRAVINSKY, Igor (1882 - 1971). Compositor, pianista i director d’orquestra. Destaquen entre les seues obres la música per als Ballets Russos, essent el compositor principal de Serge de Diaghilev.

WAGNER, Richard (1813 – 1883). Compositor, creador del drama musical i renovador del gènere operístic, es-tablint unes bases en què l’acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal.

La solució al diccionari anterior és: Michael Jackson.

24

WEBS D´INTERÉS

WEBS D’INTERÉS

Orientared

Trayectos

Metronimo.com

Arte10.com

Raconet de música

Danzaria

Robisco

Menudo arte

1

5

3

7

2

6

4

8

OrientaredWeb adreçat a la psicopedagogia i l’orientació psicopedagò-gica. Amb recursos per a l’atenció a la diversitat. Adaptacions curriculars, reforç, adaptacions curriculars individualitzades o diversificacions. http://www.orientared.com/index.php[Consulta: 5 febrer 2009]

TrayectosTrayectos no és només un festival de dansa contemporània en paisatges urbans sinó també un entramat que cerca el creixement, la consolidació i la promoció de la dansa contem-porània. http://www.danzatrayectos.com/[Consulta: 18 febrer 2009]

Metronimo.comAcí podràs trobar programes musicals educatius. Amb el pianonimo aprendràs la posició de les notes en un teclat.http://www.metronimo.com/es/[Consulta: 18 febrer 2009]

Arte10.comEs tracta d’un portal d’art contemporani i modern espanyol, amb propostes, monogràfics i enllaços a diferents museus.http://www.arte10.com/[Consulta: 18 febrer 2009]

Raconet de músicaVisita aquest web, amb molts i diversos recursos didàctics. Espai col·laboratiu coordinat per un grup d’especialistes de música apassionats amb la seua professió. http://phobos.xtec.net/clopez13/[Consulta: 18 febrer 2009]

DanzariaL’associació cultural va nàixer a Madrid amb l’objectiu de pro-moure la dansa en totes les seues manifestacions, així com les arts escèniques que experimenten en l’àmbit del moviment. http://www.danzaria.org/danzaria/index.htm[Consulta: 18 febrer 2009]

ROBISCOFotògraf especialitzat en dansa. Ha treballat amb companyies de dansa tan importants com el Ballet Nacional d’Espanya o l’Òpera de París.http://www.jesusrobisco.com/[Consulta: 18 febrer 2009]

AulainterculturalEspai d’art destinat exclusivament a menuts, perquè desen-volupen el seu potencial creatiu, amb la seua participació en nombroses activitats.http://www.arteymercado.com/menudoarte/[Consulta: 18 febrer 2009]

25

20 RESPOSTES

20 RESPOSTES

1 Per què la música?

Perquè sense ella la percepció de la vida no seria mai com-

pleta.

2 Quina paraula et defineix?

Per ara, incansable (o la constància).

3 La teua virtut.

La il·lusió per seguir sempre endavant.

4 El teu defecte.

Pensar massa.

5 Una obra d’art.

Qualsevol pintura del període de l’abstracció de Wassily Vasí-

lievich Kandinsky.

6 Un autor.

Leoš Janáček.

7 Un espai.

La catedral de Notre-Dame de París.

8 Un record.

La trista mort de mon pare.

9 Una persona especial.

Ma mare (sense ella res del que he fet i faré és possible).

10 El que més valores d’una persona.

La personalitat i la capacitat de comunicació artística.

11 el que més detestes.

La hipocresia.

12 Què canviaries d’aquest món?

Si poguera, la percepció hedonista de la cultura.

13 I què deixaries?

L’arquitectura més emblemàtica i tradicional de les principals

ciutats europees, que ens meravella sempre.

14 Un llibre.

La mort a Venècia, de Thomas Mann.

15 Un espectacle.

No puc decidir-me ara, però de segur que seria una represen-

tació d’òpera.

16 Una data especial.

El 27 de juny de 1984, dia del meu aniversari, que quasi mai

celebre com cal per qüestions de treball.

17 Què no deixaries per la música?

Un amor ideal (no, també acabaria deixant-lo...).

18 Què no perdonaries mai?

No ho sé: pense que amb una mica de sentit comú tot és perdonable.

19 Un consell per a l’alumnat.

Viure la música sempre des de la perspectiva artística, amb tot

allò que implica el concepte d’Art i les interconnexions entre

les diverses disciplines artístiques. Si no, l’estudi de la música

serà sovint incomplet i insubstancial.

20 Com t’agradaria que et recordaren?

Feliç i apassionat pel que faig.


És llicenciat en Direcció d’Orquestra i Tuba pel Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València i diplomat en Magisteri d’Educació Musical per la Universitat de València. Obté diver-sos premis en concursos d’interpretació musical amb la tuba tenor. És becari de l’IVM al curs 2008-2009 en l’especialitat de Direcció d’Orquestra i actualment és director assistent de la JOGV (Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana), sota la direcció del seu mestre Manuel Galduf. És director fundador d’Ensemble Col legno, grup amb el qual realitza concerts regularment i amb un especial interés en la música contemporània i d’autors joves valencians. És director artístic del Cicle de Música Valenciana i de Cambra Vicent Garcés de Faura. Actualment realitza estudis de llengua eslava i investigació musicològica a la Universitat Carolina de Praga, becat pel Ministeri de la República Txeca. Des de 2010 és membre numerari de la Molt Il·lustre Acadèmia de la Música Valenciana.

Robert Ferrer Llueca (Faura, 1984)

26

GESTIÓ CULTURAL

EN QUÈ EL RESPECTE A LA DIVERSITAT CULTURAL CON-TRIBUEIX A PROTEGIR ELS NOSTRES DRETS CULTURALS?

La promoció del respecte per totes les cultures els valors de les quals siguen tolerants front els de les altres. El respecte va més enllà de la tolerància i implica una actitud positiva front una altra gent i una alegria en la seua cultura. La pau social és necessària per al desenrotllament humà: al seu torn requereix que les diferències entre les cultures siguen vistes no com una cosa estranya i inacceptable o odiós, sinó com a experiments de maneres de viure junts que contenen lliçons i informacions vàlides per a tots. (Javier Pérez de Cuéllar, 1995)

A MANERA D’INTRODUCCIÓ

Els drets culturals són els menys desenrotllats pel que fa al seu abast, contingut jurídic i possibilitat de fer-los respectar. En realitat necessiten mes formulació, classi-ficació i enfortiment. A nivell estatal resulta difícil trobar una constitució que, a l’enumerar els drets econòmics i socials, continga un capítol que tracte exclusivament dels drets culturals. Les més de les vegades, les constitu-cions es limiten a mencionar el dret a l’educació.

L’abast dels drets culturals depèn també de la compren-sió del terme “cultura”. Al no existir una definició vincu-lant, “cultura” pot entendre’s de diverses maneres: de manera estreta com a activitats creatives, artístiques o científiques o bé, en sentit ampli, com una suma d’ac-tivitats humanes, la totalitat de valors, coneixements i pràctiques.

Entre els motius importants de reserva en relació amb els drets culturals han de mencionar-se, els temors i sos-pites que abriguen els Estats que el reconeixement del dret a les diferents identitats culturals, el dret d’identifi-cació amb grups vulnerables, en particular les minories i els pobles indígenes, puga fomentar la tendència a la secessió i posar en perill la unitat nacional, però en la Declaració de Mèxic sobre Polítiques Culturals s’indica, entre altres coses, que l’afirmació de la identitat cultu-ral contribueix a l’alliberament dels pobles. Inversament, tota forma de discriminació constitueix negació.

La identitat cultural és un tresor que vitalitza les possibilitats dels éssers humans de realitzar-se, encoratjant a cada poble i a cada grup a alimentar-se del passat, a rebre positivament les contribucions exteriors que siguen compatibles amb les seues pròpies característiques, i a continuar d’eixa manera el procés de la seua pròpia creació.

ELS DRETS CULTURALS

DESAFIAMENTSa. La noció de drets culturals té cada dia més pes en la consciència general del que són els drets humans, però encara no han aconseguit igual importància en els pro-grames polítics.

b. Són tant persones com grups i comunitats els que reclamen la llibertat cultural que garantirien uns drets culturals adequadament reconeguts.

c. Encara que alguns drets culturals ja han sigut accep-tats com a drets jurídics, altres encara es troben en fase d’elaboració i, per consegüent, hi ha procediments i mecanismes de supervisió i avaluació d’alguns, però no d’altres. A més la noció de “cultural” planteja problemes, perquè les cultures són dinàmiques, a diferència dels drets, que haurien de ser-ho.

NOUS DESAFIAMENTS

a. Universalitat dels drets humans i relativisme cultural

L’acceptació del dret de totes les persones a tindre iden-titats culturals diferents, el reconeixement de les espe-

cificitats i diferències culturals sol considerar-se una “justificació” del re-lativisme cultural1, plantejament no sols erroni sinó també perillós.

La conformitat de la idea que les per-sones pertanyents a una cultura no han de jutjar les polítiques i valors d’altres cultures, que no existeix ni

pot existir cap sistema de valors comuns, de fet, soscava la base mateixa de la comunitat internacional. Aquesta no pot funcionar sense l’existència de paràmetres que

1 El relativisme cultural és una ideologia polític-social que defensa la validesa i riquesa de tot sistema cultural i nega qualsevol valoració absolutista moral o ètica dels mateixos.


27

GESTIÓ CULTURAL

EN QUÈ EL RESPECTE A LA DIVERSITAT CULTURAL CON-TRIBUEIX A PROTEGIR ELS NOSTRES DRETS CULTURALS?els permeten determinar el que és correcte o equivo-cat, el que és bo o roín. Així la Declaració de Viena apro-vada per consens per la Conferència Mundial de Drets Humans (1993) va confirmar la universalitat dels drets humans i va rebutjar la noció de relativisme cultural.

Rebutjant el relativisme cultural i reconeixent al mateix temps la importància de les especificitats culturals, es va intensificar el debat sobre les relacions entre els di-ferents valors culturals i els drets humans. La diversitat cultural, la pluralitat de cultures han de ser vistes com a factor positiu que porta al diàleg intercultural. En el món actual, les cultures no estan aïllades. Interactuen pacíficament i influeixen unes sobre altres.

b. Globalització i diversitat cultural

Si bé la dimensió econòmica de la globalització és la més evident i observada, aquesta té a més una altra dimensió, la cultural. Però quin és l’efecte de la globa-lització cultural sobre els drets humans? L’efecte cultu-ralment homogeneïtzant de la mundialització, el pro-cés gradual d’adopció de valors i patrons de conducta comuna reforça la universalitat dels drets humans, es-tableix vincles i relacions entre diverses parts del món i contribueix a eliminar certes pràctiques tradicionals que poden classificar-se de discriminatòries.

No obstant, la mundialització cultural, amb els seus pros i els seus contres, comporta conseqüències negati-ves per als drets culturals de grups vulnerables com les persones pertanyents a minories, els pobles indígenes o els treballadors immigrants. Soscava també les identi-tats culturals existents, debilita diverses normes ètiques i la cohesió social, així com el sentiment de pertinença, i d’eixa manera contribueix a la proliferació de diversos conflictes interns.

QUÈ ÉS LA DIVERSITAT CULTURAL?

En relació amb la diversitat cultural2 no hi ha una sola interpretació; existeixen “altres” interpretacions. I aquestes de-penen dels contextos en els quals es produeixen o es reprodueixen. Ara bé,

2 La diversitat cultural es refereix al grau de diversitat i variació tant a nivell mundial com en certes àrees, en les quals existeix interacció de diferents cultures coexistents

qualsevol reflexió a partir d’un punt de vista intercul-tural parteix de la convicció que les cultures no es de-senrotllen de manera aïllada sinó en interacció constant i en interdependència entre elles, i considera que una cultura necessita altres cultures per a mantindre la seua pròpia supervivència.

La interacció entre cultures no és nova, sempre ha exis-tit i al llarg de la història han aparegut diferents maneres d’abordar la diversitat cultural. Alguns d’aquestos siste-mes són clarament models d’exclusió i de dominació social d’un grup o poble sobre un altre. Inclusió i exclu-sió constitueixen els elements clau en les polítiques de gestió a la diversitat.

Pel que refereix a l’article 4 de la Convenció sobre la Protecció i Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (Paris, 2005) defineix la diversitat cultural “com la multiplicitat de formes en què s’expressen les cultu-res dels grups i societats. Aquestes expressions es trans-meten dins i entre els grups i les societats. La diversitat cultural es manifesta no sols en les diverses formes en què s’expressa, enriqueix i transmet el patrimoni cultu-ral de la humanitat per mitjà de la varietat d’expressions culturals, sinó a través de distints maneres de creació artística, producció, difusió, distribució i gaudir de les expressions culturals qualssevol que siguen els mitjans i les tecnologies utilitzades.”

...I LA LLIBERTAT CULTURAL?

La llibertat cultural és una cosa prou especial. Difereix d’al-tres formes de llibertat en diversos aspectes.

En primer lloc, la majoria de les llibertats es refereixen a l’individu. La llibertat cultural, al contrari, és una llibertat col-lectiva.

En segon lloc, la llibertat cultural, inter-pretada de manera correcta, és una garan-tia de la llibertat en la seua totalitat. No sols protegeix a la col·lectivitat sinó també els drets de cada individu que són part d’ella.

En tercer lloc, al protegir maneres alter-natives de vida, promou la creativitat, l’experimentació i la diversitat, és a dir, els elements essencials del desenrotlla-ment humà.

La diversitat cultural, la pluralitat de cultures han de ser vistes com a factor positiu que porta al diàleg intercultural.

28

GESTIÓ CULTURAL

Finalment, és central per a la cultura, i particularment la llibertat de decidir per què valorem alguna cosa i per què triem la vida que vivim.

COM PREVÉ ELS CONFLICTES LA DIVERSITAT CULTURAL?

Els conflictes tenen moltes causes, però els conflictes recents al voltant del món mostren que la falta de comprensió dels valors i les cultures d’altres és la causa principal de la majoria dels conflictes. La diversitat cultural promou el respecte, la comprensió i l’acceptació de diverses cultures i proclama que hi ha espai per a tots i cada un.

En compte de vore la diversitat com una font de divisió, es veu com una fortalesa i de riquesa per a la comunitat que la pos-seeix i per a la humanitat. Com tal la diversitat cultural s’allunya de la noció de tolerància aproximant-se a la de respecte mutu i comprensió. Un dels requisits clau del desenrotllament sostenible és un ambient estable i pa-cífic, sense conflictes. Tot ser humà té dret a la cultura, la qual cosa inclou el dret a gaudir i a desenrotllar una vida i una identitat cultural. Els drets culturals, no obstant, no són il·limitats. El dret a la cultura acaba quan viola els drets d’un altre ser humà.

A MANERA DE CONCLUSIÓ

La cohesió social és una cosa que sovint es dóna per as-sentat; es refereix a situacions d’estabilitat, harmonia i col·laboració entre els diferents segments de la societat, a pesar de certes diferències. A l’emfatitzar la importàn-cia del respecte i l’acceptació de les diferències, i crear espais per a expressions culturals diverses, la diversitat cultural estableix fundacions sòlides per al capital soci-al, que és un aspecte inherent a la cohesió social.

Com es poden reconciliar els drets humans amb l’en-frontament de les cultures que s’ha tornat característic

del nostre temps? Els antecedents culturals són una de les fonts principals d’identitat. Són la font de gran part de l’autodefinició, expressió i sentit de pertanyia a un grup. En la mesura en què les cultures interactuen i s’en-tremesclen, les identitats culturals canvien.

L’actual inseguretat respecte a la identi-tat cultural reflecteix canvis fonamentals en com definim i expressem els que som hui. En conseqüència la promoció i la protecció dels drets humans percebudes de manera relativa culturalment estarà subjecta només a la discreció dels Estats, en compte de ser un imperatiu del dret internacional.

F. Xavier Cantos Aldaz

Director CME RMV

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

DELGADO RUIZ, M. (2000) “Trivialiad y trascendencia. Usos sociales y polí-ticos del turismo cultural”. Turismo cultural: El patrimonio histórico como fuente de riqueza. Valladolid: Fundación del Patrimonio Histórico de Cas-tilla y León.

GIDDENS, A. (1997) Modernidad e identidad del yo: el yo y la sociedad en la época contemporánea. Barcelona: Península.

PROGRAMA Panamericano de Defensa y Desarrollo de la Diversidad bi-ológica, cultural y social. La problemática de la diversidad cultural [en línea] http://www.prodiversitas.bioetica.org/nota52.htm [consulta: 8 de novembre de 2006]

SERVAES, J. Libertad cultural, globalización cultural y acción participativa [en línea] http://www2.metodista.br/unesco/PCLA/revista3/artigo_ser-vaes.htm [consulta: 14 de novembre de 2006] SYMONIDES, Janusz. Derechos culturales: una categoría descuidada de los derechos humanos [en línea] <http:///www.unesco.org/issj/rics158/symonidesspa.html [consulta : 14 de novembre de 2006]

Colaboradors de Wikipedia. Diversidad cultural [en línea]. Wikipedia, La enci-clopedia libre, 2010 [consulta: 22 de març del 2010]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Diversidad_cultural&oldid=35395785>.

Colaboradors de Wikipedia. Relativismo cultural [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2010 [fecha de consulta: 22 de març del 2010]. Disponible en <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Relativismo_cultural&oldid=35375689>.

La cohesió social és una cosa que sovint es dóna per assentat; es refereix a situacions

d’estabilitat, harmonia i col·laboració entre els diferents segments de la societat, a pesar de

certes diferències

29

NOTÍCIES

NOTÍCIES

Recitals a l’Auditori Cicle que desenvolupa el Conservatori

d’Ensenyances Elementals Abel Mus i

l’Escola Municipal de Música Pasqual

Rubert, ambdós del Centre Municipal

d’Estudis Rafel Martí de Viciana, en què

es convida músics i estudiants aliens al

centre a realitzar unes audicions ober-

tes per tal de mostrar-nos i compartir

amb el nostre alumnat fantàstiques in-

terpretacions. En aquest trimestre van

tindre lloc tres recitals, el 20 de gener,

del departament de corda del Conservatori Professional de La

Vall dÚixó, l´11 de febrer, del departament de vent metall i el

5 de març del departament de piano, ambdós del Conservato-

ri Professional de Castelló.

Eixida a l’Auditori i Palau de Congressos de Cas-telló per assistir al Rèquiem de Mozart. El 9 de febrer, uns 30 alumnes de l’Escola de Gent Gran van

tenir l’ocasió de participar en aquesta eixida cultural impulsa-

da per l’Escola Municipal de Música Pasqual Rubert, assistint

a aquest concert per gaudir d’una orquestra simfònica junta-

ment amb un cor i solistes de primera categoria.

I Trobada Escoles de Dolçaina i Tabal

El dissabte, 13 de febrer, al voltant de cinquanta alumnes, pro-

vinents de l’Escola de Dolçaina i Tabal El Trull de Vila-real, de

l’Escola de Dolçaina i Tabal de la Colla de Dolçainers i Tabale-

ters Coll de la Mola de la Pobla Tornesa i de l’Escola Municipal

de Música Pasqual Rubert, van gaudir mitjançant la música,

de tallers, classes i, per finalitzar, una cercavila pels carrers de

Borriana.

Intercanvi amb léscola de música la Lira de Vila-real. El dissabet, 27 de feber, l’Escola de Municipal de Música Pas-

qual Rubert i el Conservatori d’Ensenyances Elementals Abel

Mus, van rebre l’alumnat de l’Escola de Música de la Unió

Musical La Lira de Vila-real, gaudint dún dia dáprenentatge

i germanor.

Concert Homenatge Chopin i Schumann.El Departament de Piano, va celebrar, el naixement d’aquests

compositors amb una audició combinant la interpretació en

viu i les noves tecnologies, l´1 de març coincidint amb el seu

200 aniversari

Arts Plàstiques

Atenent el marc europeu de les ensenyances artístiques, el

TAP va incorporar les noves tecnologies com una eina més

d’ensenyament-aprenentatge, el 9 i 10 de febrer i del 26 al

30 d’abril.

9 Trobada d’Ensenyances Elementals de DansaEl 10 de febrer lálumnat de dansa

va intercanviar experiències i ad-

quirir nous punts de vista sobre

altres centres, i preparar i realitzar

una mostra amb públic d’algunes

de les activitats de creació coreo-

gràfica que s’hagen desenvolupat

a l’aula durant el curs.

Pulso@Paso. El 24 de febrer, com cada curs, ja és habitual comptar, al CME

Rafel Martí de Viciana, amb el professorat i alumnat de música

de Castelló, i l’alumnat de dansa sota l’organització de M. José

Domínguez i José Giménez respectivament, mostrant la pro-

funda relació que tenen aquestes disciplines.

II Mostreta de Folklore Valencià

El 20 de febrer, i repetint la dinàmica del curs anterior i amb el

mateix èxit, si és possible, una vegada més vam tenir l’oportu-

nitat de comprovar com de ric és el nostre folklore.

30

INFORMACIÓ

INFORMACIÓ

ALUMNAT DEL CME RAFEL MARTÍ DE VICIANA

Día 6 de maig (dijous)

18.00 h. – Sorteig públic de la lletra que determinarà l’or-dre de matriculació i primera reunió informativa sobre el procés de matriculació. Segona comvocatòria 19.30h.

Del 10 al 21 de maig: entrega dels impresos de reserva de matrícula.

Día 31 de maig: reunió alumnes amb preinscripció al Conservatori Elemental de Música Abel Mus.

Día 26 de maig: publicació de les cites per formalitzar la matrícula.

MATRÍCULA (segons cita)

Jardí Artístic: del 31 de maig al 4 de juny

Taller dÁrts Plàstiques: del 7 a l´11 de juny

Escola Municipal de Dansa: del 14 al 18 de juny

Escola de Gent Gran: del 21 al 25 de juny

Conservatori Elemental de Música Abel Mus: del 28 de juny a l’1 de juliol

Escola Municipal de Música Pasqual Rubert: del 2 al 9 de juliol

De l’1 al 30 de juliol.

Dirigida a xiquets i xiquetes de 4 a 14 anys

PREINSCRIPCIONS

Del 13 al 30 d’abril: entrega dels impresos de preinscripció

6 de maig: publicació de cites per formalitzar la matrícula

MATRÍCULA (segons cita)Del 17 al 28 de maig.

Vacants mes de juny.

Del 12 al 16 de juliol

Dirigida a xiquets i xiquetes a partir del 1r curs EE de Música

PREINSCRIPCIONS

Del 31 de maig a l’11 de juny: lliurament dels impresos de

preinscripció

MATRÍCULA (segons cita)Del 14 al 18 de juny

Vacants fins al 9 de juliol

PROCÉS DE MATRICULACIÓ CURS 2010-2011

ESCOLA ARTÍSTICA DÉSTIU

SETMANA MUSICAL DÉSTIU

ALUMNAT NOUPREINSCRIPCIONSDel 7 al 18 de juny: lliurament dels impresos de pre-inscripció. La lletra triada per sorteig el 6 de maig deter-minarà l’ordre de matrícula i no l’ordre de lliurament de l’imprés.

23 de juny: publicació de vacants.

25 de juny: publicació de les cites per formalitzar la matrícula i llistes déspera.

MATRÍCULA (segons cita) Del 12 al 23 de juliol

ACTIVITATS FINAL CURSMÚSICA

Eixida al Casino Antic de Castelló per assistir al Concert de la Big Band de l’UJI.

20 de maig

Recitals a l’Auditori a càrrec del Departament de Piano del Centre d’Ensenyances Professionals Mestre Molins de Quart de

Poblet. 25 de maig

Classes magistrals de les especialitats de clarinet, guitarra, piano, violí i improvisació instrumental. Maig.

Recitals a l’Auditori a càrrec del Departament de Vent de Fusta del Conservatori Professional Mestre Tàrrega de Castelló. 2 de juny

Cordiada. Trobada de diverses orquestres de corda de les pro-víncies de Castelló i València.11 de juny

Final de curs del Conservatori i l’EMM a l’Oceanografic. 20 de juny.

DANSA

III Trobada de Dansa Oriental. 17 d’abril

Taller de confecció de dansa oriental del 3 al 7 de maig

Balls tradicionals valencians. 17 de maig a Castelló

Festival Dansa. 21 i 22 de juny

ARTS PLÀSTIQUES

Exposició art adults, del 26 de maig al 4 de juny. CMC La Mercé

Exposició tècniques colors, del 9 al 22 de juny. CMC La Mercé

JARDÍ ARTÍSTIC

Jardí a escena. 24 i 25 de maig

Acte de cloenda del curs 2009-10 Entrega d’orles

Auditori Juan Varea 23 juny, 19 h

31

revista artres

Documents