revista claror sports nº38
DESCRIPTION
Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.TRANSCRIPT
!!institutsodontològiCS
s u M LA PORTADA
OPINiÓ
Revista Tot Claror Núm. 38, III època Febrer- març de 2003
Foto de portada: Jordi Pau
2. Articles de Jordi Porta, Albert Batlle, Pedro Andreu i Jordi Ligüerre. 4. Entrevista curta: Roser Veciana, Regidora de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona.
ENTREVISTA .
6. Gemma Mengual, la millor esportista de natació sincronitzada del país.
SALUT
10. L'equilibri muscular
DIETÈTICA
12. Acidesa d'estòmac
MENSSANA
14. Les fòbies: què són i com tractar-les
ENFORMA
16. Bicicletes contra el caos
POLIESPORTIU
18. Tai-bó
SOCIETAT
20. La reforma de la plaça de les Glòries
REPORTATGE
23. Reflexions dels voluntaris catalans que han anat a Galícia
26. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA ...
30. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
33. NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR
33. Miscel'lània instal'lacions 36. Seccions esportives 38. Cooperació i solidaritat
40. FETS I GENT
40. Banc de recursos: ajudar a ajudar-se
A R
Les altres portades
GEMMA MENGUAL, L'ESTRELLA DE LA SINCRONITZADA '
Gemma Mengual, nedadora del Club Natació Kallípolis, és la màxima figura d~ la natació sincronitzada del nostre país, i una de les millors del món. En aquesta entrevista exclusiva ens parla dels seus plans de present i futur, i ens ajuda a descobrir una mica més un esport tan minoritari com bonic com és la natació sincronitzada.
ELS AVANTATGES D'ANAR EN BICI
Cada cop hi ha més ciutadans que utilitzen la bici com a mitjà de transpo'rt habitual a Barcelona. En els últims anys han proliferat els carrils bici. Tot i així, Barcelona segueix lluny d'altres ciutats europees quant a estadístiques d'ús. En aquest reportatge parlem dels avantatges d'utilitzar la bei, tant per a la salut com per al trànsit.
LA REFORMA DE LA PLAÇA DE LES
GLÒRIES 10 anys després de l'última reforma de la plaça de les Glòries, aquest punt torna a estar d'actualitat. L'Ajuntament té diversos projectes per millorar l'espai i convertir-lo en un punt de centralitat, amb la instal ·lació d'equipaments nous o moderns . Els veïns, però, no estan d'acord amb tot el projecte municipal.
I
I . \
_ ()pi=ru~o~~ ______________________________ _
C. TOT CLAROR Tercera època
Número 38 Febrer-març de 2003
Tiratge: U.OOO exemplars Imprès en paper ecològic Dipòsit legal: B 28124-84
REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:
Sardenya, 335, baixos 08025- Barcelona
Tel. 93478 13 90. Fax 93 476 13 96 www.claror.org
Adreça el. : [email protected]
CONSElL EDITORiAl:
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Pedro Andreu , Nèstor Vilella,
Albert Glménez, Angels GOell, Sergi Larrlpa, Ester Benach.
DIRECTOR: Sergi Larrlpa
COORDINACiÓ, REDACCiÓ I TANCAMENT: Ester Benach
REDACCIÓ: Yurl Fernéndez
Albert Glménez (Salut) M. Dolors Villanueva (Dietètica) Laia Franco (Cu~ura I Cooperacl6)
Miquel Garcia (Passatemps)
COl' LABORADORS: Carme Glménez (Mens sana)
CORRECCiÓ LlNoOfsTlcA: Ariadna Vlnas
SECRETARIA I DOCUMENTACiÓ
Teresa Blanch
PUBLICITAT:
Josep L1uls Vide
FOTOMECANICA I IMPRESSIÓ:
Edlclones Deportlvas Catalanas
DISTRIBUCIÓ:
SPM
TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor. Els continguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anunciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol m~jè, sense l'autorització expressa, per escrit, de la Revista Tol Claror.
Entitat editora
FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl 2a.
08025 Barcelona Tel. 93 476 13 90 Fax 93 476 13 95
[email protected] Web: www.claror.org
PRESIDENTA Joana Céspedes
VJCEPRESIDENT f,féctor C. SlIvelra
SECRETARI Angel Garcia
VICESECRETARIA Consol Martí
VOCALS DEL PATRONAT:
Laura Ponce, Xavier Truny6, Carles Riera, Gemma Vilar6,
Joan Itxaso i Carles Casacuberta.
DIRECTOR GENERAl Eduard Franco
DIRECTORS O'INSTAL' LACIO ESPORTIU CLAROR:
Núria Borràs POLIESPORTIU SAORADA FAMILIA:
Manel Cerc6s POLIESPORTIU MARITlM:
Pedro Andre¡¡ Nou CAN CARALLEU:
Néstor Vilella
2 TOT CLAROR
Jordi Porla Ribalta P;esúeni dr3mni~ C,dlur"m
La fl1ilitància lingüistica: present i futur del català
Hi ha dues maneres de veure la situació actual de la llengua ca
talana: en referència al passat i
tenint en compte els reptes de
fu tur.
Si mirem el passat més aviat podem ser opti mistes. Era difíci l
d'imaginar que pogués remuntar
se una situació de persecució sis
temàtica que va durar segles i que
en els anys del franquisme va te
nir la seva cu lminació, j ustament
en un període en el qual aparei
xen dos elements fonamentals
per a la conformació de les cons
ciències i per a l'adquisició de
les ll engües: l 'exte nsió de
l'escolarització a pràcticament el
conjunt de la població en edat
escolar, és a dir, l'obligatorietat
d e l' edu cac ió, i l 'a pari ció
d'instruments poderosos per a la
creació d'hàbi ts i d'opinió, com
la televisió. Q ue tot això passés
en una època de dictadura que
es proposava el genocidi cultural
català feia preveure una quasi im
p oss ibl e recupe rac ió de la
llengua catalana.
Contra tC!t pronòstic la llen
gua cata lana s'ha mantingut i la
recuperació ha estat possible
mercès als Programes d'Immersió
Lingüística en el camp escolar i a
l'esforç del Consorci per a la Nor
mali tzació Lingüística que van posar en marxa la Generalitat i
els Ajuntaments. No cal dir tam
bé el paper fonamental que hi ha
tingut la televisió catalana. Però
la situació actual ens obliga a
afrontar nous reptes :
1 .- El coneixement de català
s'ha incrementat progressivament
però l'ús no ha augmentat en la
mateixa proporció. Correm el ri sc
que el català sigui la llengua de
l'aula, però que no sigui la del
pati. En aquest altre àmbit té una
importància cabdal el paper dels
mi tjans audiovisuals de creació i
d ifusió cul turals. I aquí tenim
manca d'ini ciatives i d'empreses
que vu Igu i n potenciar aq uesta in
dústria.
2.- El prestigi i la voluntat de
conèixer la llengua d'un país tam
bé depèn del seu reconeixement
exterio r. I ara estem vivint uns
moments molt importants de cara
a això amb les bases de la nova constitució europea que s'està
gestant.
El català necessi ta el reconei
xement internacional que mereix
la seva pròpia demografia i la
importància de la seva producció
literària i científi ca.
3. - Aquest reconeixement s'ha
de traduir amb una actuació diri
gida a les noves onades de nou
vinguts, provinents de tradicions
cul turals i lingüístiques diferents
i que formaran part, en una pro
porció cada vegada més creixent,
de la nostra ci utadania i que, per
tant, comparti ran amb nosaltres
el nostre projecte nacional de
futur. Cal que el català acabi sent
la nostra ll engua d'inte r
comunicació.
Així, doncs, la llengua catala
na ha superat etapes difícils, però
en l'actualitat tenim reptes, dife
rents però igualment importants,
que necessiten d'una actitud po
sitiva per part de tots nosaltres.
I NYET A Vinyela de ."FER'; puhlicada al diari '~I'UÍ '; l'Il/ I/03.
_____________ ___ Opinió
Albert Batlle Regidor d'Esporls de l'Ajunlamenl de Barcelona
El pla Estratègic de l'Esport a Barcelona
EI 23 de febrer de 2002 mig
miler de persones, represen
tant els d iversos sectors de la
ciutat (presidents de federació,
de clubs, empresaris, dirigents
veïnals, periodistes, esporti stes,
professors universi taris, etc.),
ens vam reunir per tal d'in iciar
el procés d'e laboració del Pla
Estratègic de l'Esport a la Ciutat
de Barcelona.
L'esport és, sens dubte, un
dels elements identificatius de
la nostra ciutat. La tradi c ió
centenària dels nostres clubs i
federacions, l'èxit organitzatiu
dels Jocs O límpics del 1992 i
la presè ncia cont inuada de
l'esport barceloní en el món
fan que els noms de Barcelona
i Esport vagin units de forma
indissoluble.
Es tracta ara que a través de
l'esport, element que singula
ritza la ci utat en el context
mundial, puguem donar un
impuls nou a Barcelona.
L'esport ha deixat de ser fa
"temps a casa nostra un element
lligat només a la competició i
a l'exercici físic de la gent jove.
D'aquesta manera, el Pla Es
tratègic de l'Esport defineix tres
eixos de treball a través dels
quals ordenar l'enorme poten
cial que pot si gnifi car per al
fu tu r de la nostra ci utat.
El primer eix pretén conso
lidar Barcelona com a capi tal
de l'esport entre les ciu tats del
món, a través de la captació de
grans esdeveniments de caràc
ter puntual i la consolidació i
potenciació d'aquells altres que
ja fa anys que se celebren a
Barcelona i al seu entorn.
El segon eix vol conve rti r
Barcelona en centre direccio
nal dels sectors econòmics i de
coneixement vinculat a l'esport.
Avui l'esport representa més del
3% del pib de la nost ra ciutat i
més del 42% de la indústri a
re lacionada amb l'esport de
l'Estat espanyol es concentra a
Barcelona i la seva àrea.
Per últim, el tercer eix vol
consolidar Barce lona com una
ci utat que promou la pràcti ca
de l'esport, a la vegada que
vo lem qu e l'es po rt ajudi a
construir socialment la ci utat.
Avui més,deI 20% de les ci uta
danes i ci utadans de Barcelor] a
són socis o abo nats de les
instal·lacions esportives, tant
públiques com privades, de la
ci utat i l'esport està cridat a ju
gar un paper fonamental en els
processos d'integració davant
dels reptes socials del nostre
futur més immediat.
Per donar un ve ri table con
tingut a tota aquesta tasca, el
passat 14 de desembre es va
ce lebrar la segona conferèn
cia d'aquest Pla Est ratègic, amb
la finali tat de fer una diagnosi i
aprovar els grans eixos que ens
hauran de condui r fins al dia
22 de març de l'any 2003, data
en qu è ap/ava rem e l Pl a
Estratègic d e l'Esp ort d e
Barce lona, que serà la guia del
fu tur es portiu , però ta m bé
d'una part del nostre futur com
a ciutat.
Pedro Andreu Direc/or del Poliesporliu Morf/im
3x3 menys violència a l'esport PRIMERA: Cal eradicar de l'esport escolar i de les categories inferiors actituds no esportives
entre dirigents, tècnics i espectadors (pares, mares o altres familiars), Etapes a assolir: 1) no s'ha d'insultar mai l'àrbitre, 2) cal viure els esdeveniments esportius sempre de forma educada i 3) cal establir relacions amistoses amb l'entorn d'adults dels equips contraris.
SEGONA: Els dirigents d'un club mai no han de defensar en públic actes violents del seu equip. Etapes a assolir: 1) en declaracions públiques no s'ha de justificar ni buscar atenuants al teu equip i/o afi ció després d'actes antiesportius, 2) entre tots els dirigents esportius s'ha d'arribar a un pacte de cavallers per acceptar les mesures disciplinàries que s'acordin respecte als actes violents i 3) ca l aprovar i aplicar mesures internes addicionals per castigar accions antiesportives d'esportistes i aficionats.
TERCERA: Centrol dels grups violents pels mateixos clubs als quals pe~tanyen . Etapes a assolir: 1) cal impedir qualsevol acte violent, 2) s'ha d'aconseguir una filosofia de suport al club en la qual es valoni sobretot el fair-play i 3~ cal donar suport a l'equip sense insults ni agressions de cap mena a l'equip rival.
CONCLUSiÓ: No hauria de ser ciència-ficci ó. Hi ha mol tes accions possibles, i segur que se us n'acudeixen d'altres: proposeu-nos-les!
Participar7
tot un repte
Jordi Ligüerre Presidenldel'Associacióde Veins i Veines
dellmai de la Sagrada FamIlia
A mb ocas ió d e
l'aprovació fa uns mesos de
les "Normes reguladores de
la Part icipació ciu tadana"
per part de l'Ajuntament de
Barce lona, ens cal fer un
exercici de reflexió sobre el
tema de la partici pació dels
ciutadans i les entitats en els
afers de la ciutat i del país.
Per regular una activitat,
primer cal que existeixi. I la
pregun ta és: ex isteixe n
canals reals de partici pació
dels ciutadans i de les entitats
a les administracions?
Crec que no. Els que hi
ha, es limi ten, en l'àmbi t de
Di stri c te Muni cip al, a
reunions informatives, sense
possibilitat de confrontar
opinions i debatre-les o bé
d'in te rvenir a l'Audiència
públi ca, o a presentar
alguna proposta a l'ordre del
dia del Ple de Districte, però
sense el dret de rèpli ca.
I no parl em d e la
Generalitat, on no s'arriba,
ni de lluny, a aquests mínims.
Perqu è la part ic ipació
sigui possibl e, les
ad m i ni stracions han
d'informar prèviament de les
actu acions previstes amb
docum entac ió sufi c ient,
han de prestar-se al debat
obert amb les entitats i veïns/
es interessades en el tema i
han de facilitar el seguiment
del que s'ha acordat.
Un exe mpl e d e
participació real seria la que
facilitari a el debat sobre els
pressupostos (pressupostos
parti cipatius).
Tot un repte per a les
admini stracions d emo
cràtiques.
TOT CLAROR 3
_ ()pi_w_o_· ______________________________ __
11 :E~!~~~S!~ C::l!~T~ . En/revis/a: YUfí Ferntindez
Roser Veciana 'R~d;ra de DreÚ e/vi';de i'AiUJl/~~/ de ¡j~on~
"La Llei d'estrangeria fomenta l'enfTontament social"
Per què hi ha estrangers i hi ha immigrants?
Tots són iguals, però una
altra cosa és que les_ lleis, que
no tenen per què ser justes,
determinin diferències: o
sigui, que la diferència la
determina la llei . "Estranger"
té una connotació positiva,
de persona que ve a deixar
diners; "immigrant", en canvi,
és la persona que ha hagut
de venir de la seva terra per
forjar-se un futur amb
dignitat. A més, hi ha un
concepte social dels estran
gers extracomunitaris, com
per exemple de les persones
dels Estats Units, que tot i
ser immigrants els seguirem
anomenant estrangers.
Quin paper juga la refi-
gió en la integració dels immigrants?
De la religió s'ha de fer un
abordatge des de la laïcitat:
és un debat que cal fer com
a eina de cohesió soèial. Tot
i això, certs sectors del poder
l'estan utilitzant per intentar
dividir les persones i per
crear enfrontaments. I el
tema de fons no és mai la
religió.
Quin paper juguen els mitjans de comunicació en la percepció que tenim dels immigrants?
Els mitjans de comunica
ció no col· laboren gens a un
clima de cohesió social. El
que haurien de fer és
visualitzar tot allò positiu que
té la immigració. No pas
anar directament a buscar
el sensaci·onalisme. Però
això també obeeix al fet que
en l'actualitat la majoria de
mitjans de comunicació són
en mans de multinacionals,
que operen tal com el poder
ideològic de la mundia
lització econòmica els dicta.
Quins instruments tenen els governs per crear por respecte als immigrants?
Aproven lleis que fomen
ten l'enfrontament social,
que determinen que les
persones som diferents,
com, per exemple, la nova
Llei d'estrangeria. I també
introdueixen e lements
d'enfrontament, des del
discurs ideològic, cosa que
es concreta en mesures
socials: la no igualtat de drets
socials, educatius, sanitaris ...
El que fa el govern és crear
persones de diferents
categories.
Quines accions s'emprenen des de la Regidoria contra la Llei d'estrangeria?
Posem en contacte les
entitats de la ciutat i
treballem amb programes en
positiu. I sobretot fem servir
l'oficina per a la no discrimi
nació, per a la denúncia de
vulneracions de drets i per
a la denúncia politicosocial
que faig jo mateixa. Per altra
banda, introduïm polítiques
innovadores per a la cohesió
social com ara la creació
d'un centre per al diàleg
intereligiós.
En/revis/es: YUJi Ferntindez
Per què són tan cars els pisos a Barcelona?
MERCÈ LLIMÓS 41 anys
Suposo que és un tema d'especulació del sòl total per part de les immobiliàries,de l'Ajuntament i de tota la gent ficada en el tema de construir i vendre pisos a preus que no tenen cap sentit.
4 TOT CLAROR
JUAN SIRVENT 26 anys
'Segurament és perquè s'especula. A més, és la teoria econòmica d'oferta i demanda: si hi ha molta demanda, s'apugen els preus. I ja està.
SílVIA SEGARRA 42 anys
Perquè no hi ha gaire terra per construir i perquè hi ha molta especulació. Suposo que hi ha molta gent que s'està enriquint a costa de la gent que treballem i ens comprem un pis.
JOSEP M. CANTE RO 72 anys
La culpa és del Jordi Pujol i de l'altre, el del Govern. Ells haurien de controlar tot això. I als que fan els pisos els donen carta lliure. Hi hauria d'haver un control.
PERE SASTRE 22 anys
Això ho fa el Govern, perq ruè la gent no pugui comprar-los, o si no que hagi de demanar una hipoteca i quedar lligats amb les despeses per sempre.
,"- -~~J 1- ~,(. It t~·
,. ...
.~--. -
~.J l '1
_Entrevi ta
Quan Tot Claror va decidir entrevistar Gemma Mengual , moltes persones van arrufar les celles amb expressió interrogativa. Qui és? Quin es port practica? Natació sincronitzada? No el conec gaire! No la conec! I és que, tot i ser una de les esportistes espanyoles que està destacant més en l'àmbit internacional, la natació sincronitzada encara és un esport força desconegut.
Creu s que encara sou les germanes pobres de les disciplines relacionades amb el medi aquàtic?
Home ... Jo crec que ho érem. Àra
comencem a estar a un nivell que ja
no podem ser com la germana pobre,
perq uè si ens obliden ... Últimament
som les que donem més resultats.
Has dit en alguna ocasió que us consideraven les nenes bufones. Ho segueixes pensant?
Sí, una miqueta sí. Les figaflors, les
nenes de sincro .. . Però les persones
que estan al CAR i que ens veuen
6 TOT CLAROR
GEMMA MENGUAL
LA REINA DE L1A'IGUA
Té 25 anys i des dels 9 que practica la natació sincronitzada. Va començar al Club Natació Kallípol is, i el segueix representant als campionats d 'Espanya tot i que actualment slentrena al CAR de Sant Cugat. La seva vida en bona part transcorre ballant dins l'aigua i, sobretot des dels Campionats d 'Europa d'Hèlsinki, recull en forma de medalles els fruits d 'un treball intens
entrenar canvien molt de manera de pensa r. Quan ve uen co m ens entrenem, que ens passem hores i
hores a la pi scina i també al gimnàs fent màq uin es, peses ... , aleshores
veuen que no parem. Observant el teu currículum
apreciem que la progressió espanyola és evident: de llocs de diploma a ocupar podi. Fins i tot, després del Campionats d'Europa de Berlín van escriure sobre tu "la gran heroína de la natación sincronizada se llama Gemma Mengual". Et consideres una abanderada?
Sí, una mica ... , potser perquè hi
he estat sempre. Per exemple, va ig aconseguir la primera medalla en un
europeu júnior i la primera medalla
important en l'àmbi t europeu també
la vam aconseguir amb el meu solo a
Hèlsi nki. Això fa que sí que et se nti s
una abanderada, però és un treball que
estem fent totes. De fet, encara que
algu nes de les meda ll es les hag i
Entrevista: Ester Benach
aconseguid es jo o que hagi estat la
primera de les meves companyes, totes són partícips del mateix. Que
jo he tingut una mica més de talent i he sobresortit més? Sí, i això et dóna
una mica de satisfacció, però trobo
que és una cosa de totes i sobretot
de la meva entrenadora, de l'Anna. Després de 16 anys dedicada a
la sincronitzada, potser és ara quan arriba el reconeixement. Compensa, l'esforç?
Ara comença a compensar. Veus
la progressió, intern acional sobretot,
i que estem més reconegudes. Fins
ara era un esport que no tenia nom,
però ara la gent j a el coneix més,
arran dels resul tats qu e hem anat
aco nseguint, de so rtir més a la
premsa, a la televisió ... I això dóna
una sati sfacció, perquè has lluitat per
un esport minoritari i l'esforç està donant frui ts.
I quan no et compensava tant, vas pensar algun cop a abandonar?
Sempre tens baixo ns, però et
I I
__________ ___ ___ _ Entrevista
"E1 més important que hem aconseguit és la medalla de l'equip a Berlin, perquè no l'havíem aconseguida mai i és la que fa que la sincro espanyola estigui onestà"
motives, perquè jo veia que podíem aconseguir alguna cosa. Era un esport
que m'agradava i veia que entrenant
me dur arribaria a algun lloc. I també
et motiva el fet de ser la número 1
d'Espanya. Si hagués tingut menys
qualitats segurament ho hauria deixat,
perquè és un esport que fins ara et
donava poques recompenses. Ni
diners, ni reconeixement, ni res .. .
Perquè, econòmicament, és un esport que et permetria viure bé?
Ara sí, però perquè tenim la beca
ADa, per res més. No tenim
patrocinadors, ni històries, no passa
com en el tennis o d'altres esports, en
què potser un esportista que és cinquè
del món o tercer d'Europa té més
ingressos d'altres coses, com les
marques. Però, pel que fa a la beca
ADa, no ens podem queixar.
De quina medalla et sents més orgullosa?
No ho sé ... , potser de totes les que
he aconseguit a l'europeu de Berlín. I,
entre totes, crec que la més important
ha estat la medalla de l'equip; no
l'havíem aconseguida mai i és la que fa
que la sincro espanyola estigui on està.
I una situació o campionats de mal record?
Doncs ... també la medalla a
l'europeu, la del solo, perquè podria
haver estat plata; i això et deixa mal
gust de boca i et fa ràbia.
Què va passar? Era clar que el solo de França
guanyava l'or, però amb la russa estava
molt igualada per la plata. Jo tenia molt
assumit que farien guanyar la russa (per
ser russa, perquè com a solista no tenia
res, la pobra) però estava tan igualat. ..
Una progressió imparable Gemma Mengual va néixer a Barcelona l'abril de 1977. Va triar fer sincronitzada després de veure una cosina seva: "Volia fer alguna cosa aixf, nlmica o dansa, però al veure lajudith i com que m'agradava molt l'aigua em vaig decidirper la sincro". Així que amb nou anys es va inscriure al Club Natació Kallípolis. L'any següent, ja va participar en uns Campionats d'Espanya: l'equip va quedar-ne segon. D'aquesta manera s'iniciava una llarga carrera que requereix disciplina i moltes hores d'entrenaments i que ha començat a donar fruits: la progressió en ' els darrers tres anys ha estat espectacular.
2002 Campionats d'Europa (Berlín): Bronze en solo, plata en duo i equip 2001 Campionats del Món (Fukuoka): 5è en solo, duo i equips 2000 Campionat d'Europa d'Hèlsinki: Bronze en solo i plata en duo
Preolímpic (Sydney): 4t en duo Op en Absolut Oapó): 4t en duo Jocs Olímpics de Sydney: 8è en duo
1998 Campionat del Món (Perth): 10è en solo i llè en duo 1997 Campionat d'Europa (Sevilla): 5è en solo, 4t en duo 1995 Campionat d'Europa Júnior (Moscou): Plata en solo 1994 És internacional
"Que farien guanyar la russa ... " Suposo que et refereixes als jutges. Quina idea en tens? Creus que segueixen amb tants prejudicis com abans?
Els costa canviar, però ara cada
vegada tenen més problemes perquè
la cosa està variant. Ja no és el que era
sempre i ara hi ha més igualtat entre
els equips, més lluita. Tot i això, els
costa, perquè sempre hi ha el jutge
dels Estats Units que puntua més les
del seu país , i que es posarà en
contacte amb el de Su ècia perquè
també ho faci ... Hi ha maniobres
d'aquesta mena.
Fa uns anys, el predomini era dels Estats Units i del Canadà. Ara, Rússia és al capdavant.
Sí, les russes tenen un estil propi i
realment fer la seva rutina costa molt.
No paren, cada número té un
moviment; és un no parar, busquen
"JO crec que si ho deixo, m'agradaria desconectar totalment de la sincronitzada, almenys durant una temporadd
moviments diferents, coses que tu les
faries d'una manera elles les fan al
revés. Intenten innovar.
És això el que es premia més, ara, més que la tècnica?
Sí; la dificultat i ·I'originalitat. De fet,
sempre s'ha premiat això i les russes
sempre ho han intentat fer. Potser no
els sortia i, aleshores, les ameri canes
o les japoneses -que tècnicament eren I
millors- guanyaven. Però en el Mundial
del 98 els papers es van intercanviar,
perquè les russes van anar-hi amb un
equip increïble . A més, gesprés
d'Atlanta les veteranes dels Estats Units,
del Canadà i del Japó ho van Ideixar i
van pujar noies més joves.
És veritat el rumor que diu que la sincro podria deixar de ser esport olímpic?
Sí, però al final es veu que no.
Precisament, fa poc que la meva
entrenadora em va comentar que fins
al 2008 hi haurà sincronitzada segur.
I després ... No se sap. El que volien era treure
els equips i al final els han mantingut i
el que no sé és si després del 2004 o
del 2005 es tornarà a parlar de si la
sincro segueix o no.
El proper gran repte són els Mundials de Barcelona del mes de juliol. Quin objectiu tens?
TOT CLAROR 7
_ Entrevista
Tímida al carrer, un tigre a l'aigua Si la Gemma hagués de triar entre fer un solo,
un duo o el ball en equip segurament es quedaria amb el solo. És on gaudeix més, tot i la timidesa que algunes persones li atorguen: "Tinc una mica de sentit del ridiéul i depèn de amb qui i on estic em tanco, em costa expressar-me, em cohibeixo". Una estranya sensació per a una persona que ha de sortir amb banyador davant de milers d'ulls. Però és que, com ella mateixa diu, "quan surto a competir em transformo, perdo tota la vergonya, m'oblido de tot, m'entrego i aleshores em vull menjar la gent".
Una de les persones amb qui la Gemma viu aquestes sensacions és l'Anna Tarrés, la seva entrenadora des que va entrar al Centre de Tecnificació de la Blume, amb 14 anys. Defineix la seva relació com cordial, de respecte mutu i apreci, però "l'Anna és una persona que imposa, que sap parlar i que sap girar la truitaj de vegades, et sents com petita ". Afirma que tants
anys amb la mateixa entrenadora es poden fer una mica monòtons: "Ella es satura i nosaltres també, ¡¡ns al punt que tant les seves idees com les nostres costen molt d'evolucionar. Per això, de vegades pOltem entrenadores de fora que ens ajuden a coreogra¡¡ar i ens aporten idees noves". Precisament és en el moment de muntar les coreografies quan la Gemma s'ho passa més bé, ja que totes poden aportar-hi idees i perquè, a més, com ella diu "un cop està muntada i la comences a practicar és quan cridaries socors".
Fer-ho bé i que ningú es decebi , perquè la gent n'espera molt.
És més responsabilitat, el fet que es facin a casa?
Una mica sí. Hi haurà molta premsa,
la gent vol medalles i no és tan fàcil. Ho veus molt difícil? Tampoc és impossible, però ... Però tu lluites per la medalla, oi? Sí, sempre. Plata, bronze ... Mmm ... Bronze? De moment a la
Copa del Món vaig quedar quarta,
empatada amb l'americana. O sigui,
que som dues al quart IIoc. .. i dues
que volem quedar terceres! I després del Mundials, te'n vas
cap a Atenes 2004? Sí.
En una ocasió et van preguntar per la retirada i vas contestar que t'ho pensaries després d'Atenes 2004. Només queden 2 anys. En tindràs 27 i, si tot va bé, pots seguir en ple auge ...
Sí, però ja tinc una edat. Són molts
8 TOT CLAROR
anys fent sincronitzada i tinc ganes de fer altres coses, de buscar una feina i
de canviar una mica. Has començat a estudiar
Gemologia. T'agradaria dedicar-t'hi o preferiries seguir vinculada amb el món del l'esport o amb el de la sincronitzada?
Jo crec que si hO ,deixo m'agradaria
desconectar totalment de la sincronitzada, almenys durant una
temporada. No sé si em necessitaran
al club o no, em podria buscar alguna
cosa relacionada amb l'esport o alguna cosa relacionada amb la Gemologia.
El to amb què ha parlat durant tota l'entrevista canvia, i és inevitable comentar-li. .. Et veig cremada, un pèl cansada ...
És que quan parlo del final em
veig una mica . .. , no sé què em
trobaré, i m'angoixo. La meva parella
sempre em diu que no hi doni voltes,
que ara estic bé i que he de disfrutar,
però jo no puc evitar pensar en quan
deixi de nedar. No hauré tingut mai
Preguntes molt personals
• Una ciutat per viure-hi? Barcelona
• Un lloc per anar de viatge? Califòrnia
• Un plat? Amanida de formatge de cabra
• Un llibre per llegir? El alienista
• Una pel·lícula de cinema? Los puentes de Madison
• Un mitjà per estar informat? La televisió
• Mar o muntanya? Mar
• Un cantant o grup musical? M'agrada la música negra, el funky, el hip hop ...
• Quin personatge històric t'hauria agradat conèixer? Algun dictador, per fer-lo canviar d'idea
• Què valores més de les persones? La generositat
• Si un dia fossis presidenta del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendries? Igualar-ho una mica més tot
• Dretes o esquerres? Esquerres
• Què t'enduries a una illa deserta? Menjar, crema hidratant i la meva parella
• Un desig confessable? Medalla a l'Olimpíada
una feina ...
Però amb els èxits que pots haver aconseguit sempre tindràs un forat en el món de l'esport, no?
Sí, en el món de l'esport suposo que
tindria facilitats, entre cometes, però
no és el que a mi m'agradaria.
Creus que hi ha un bon relleu? Potser ara els falta una mica de
motivació i moltes, quan arriben a la
categoria absoluta, ho deixen, però sí
que pugen noies amb talent que poden
aconseguir bons resultats i que poden aprofitar el camí que hem · començat.
Les que vagin pujant, a banda de si
tenen més o menys talent, estic segura
que donaran resultats, i més si les
segueix entrenant l'Anna Tarrés.
_Sm=u=t ______________________________ __
Gràcies al músculs no només s'efectuen els diferents moviments de
l'esquelet (dinàmica), sinó que es mantenen unides les peces
esquelètiques que en determinen la posició o postura (estàtica).
Inicialment, els podem dividir en
dos grans grups: els músculs voluntaris
i els llisos o viscerals.
Els primers, que també s'anomenen estriats, es contrauen sota la influència
de la voluntat i són els que mouen
l'esquelet. Són, d'alguna manera, els òrgans actius de l'aparell locomotor.
En canvi, en els llisos o viscerals, la
seva contracció i relaxació són
involuntàries i són els que es troben
Perquè hi hagi un bon equilibri estructuraL els músculs s'han d'exercitar en tota la seva amplitud
MUSCULAR per Albert Giménez, metge i cap de l'Àrea de Salut de la Fundació Claror
El sistema muscular representa aproximadament un 40 o un 45% del pes delcos. El músculs són òrgans que tenen la capacitat de contraure's i de disminuir la seva longitud com a resposta a un estímul. A més, representen la part activa de l'aparell locomotor i que funcionin bé assegura la dinàmica i l'estàtica del cos
en l'aparell respi ratori, d igesti u, circulatori, reproductor i renal.
Un apartat a banda mereix el múscul
cardíac, ja que, malgrat que estructuralment sigui estriat, es
comporta com un visceral, és a dir, de contracció involuntària.
De classificacions n'hi ha moltes
més: segons la forma, per la direcció
de les fibres, per la funció, per on es localitzen.. . Una de les més
importants, però, és la que els classifica
segons la funció. Així doncs, parlem de fàsics i de tònics.
Músculs fàsics i tònics
Els fàsics són els encarregats del moviment, és a dir, estan al servei dels
gestos de la vida corrent. Són ràpids i
obeeixen la nostra voluntat intervenint
només quan ho desitgem. Però també
són fatigables i la seva patologia (és a
dir, quan es posen malalts) és la
debilitat. El tractament en aquest cas
és la recuperació de la força. En canvi, la musculatura tònica és
reflexa i la seva activitat escapa totalment a la nostra consciència. És
lenta i la seva funció principal és el control de la postura. La seva patologia
n'és l'escurçament i la retracció.
L'equilibri dels músculs
Els moviments articulars, perquè siguin del tot eficaços, requereixen que
tots els músculs que governen una
articulació treballin coordinadament i
amb situació d'equilibri de forces. I,
per aconseguir-ho, els músculs han de
créixer i actuar en equilibri. En aquest
sentit, i com a exemple, si en l'edat
i nfanti I s'estableixen desequ i I i bri s
musculars, és possible que en l'edat
adulta els moviments i les postures
siguin poc harmòniques.
Marcel Bienfait, metge osteòpata,
afirma que "les tensions retràctils són també responsables d'una gran majoria
60 OFERTA DO Revisió Optomètrica Gratuïta
(ro Adaptació de lents de contacte toves i semirigides
flRTiVER OPT.eS
Sardenya, 365· TeL/Fax 93 458 39 33
Ulleres graduades 5S€
amb antirreflexant as€
est. +-6.00; ciI. +-2.00 VIdre mIne!aI
m Ulleres graduades -r
per a tot tipus d'esports
Fins a un 30% de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror I Poliesportiu Sagrada Famlla
- No acumulable amb altres ofertes-
I I
Hi ha moltes classificacions dels músculs. Entre totes/la que els classifica segons la funció és una de les més importants
dels nostres dolors, no dels violents, que sempre són fàcils d'etiquetar, sinó dels petits dolors permanents o semipermanents que ens fan la vida impossible". L'explicació sobre la causa d'aquests dolors la dóna el mateix Bienfait : "El conjunt dels nostres músculs i els seus mitjans d'unió -que són els lligaments, els tendons, l'aponeurosi, les fàscies- són un immens receptor sensitiu. Aglutinen milers de tensoreceptors que reaccionen a la menor tensió i permeten aquesta gran funció sensitiva: la propiorecepció" (la
percepció del cos i de les seves parts, de les percepcions musculars i dels
moviments). I conclou dient que "les retraccions i escurçaments que transmeten tensió a distància a tot el sistema fibrós hiperactiven aquests tensoreceptors i fan que ràpidament siguin dolorosos."
Com tractar els músculs tònics
Per evitar possi bles patologies és
important un bon equilibri estructural.
Salut
Exemples de músculs posturals fàsics
Posturals o tònics (amb tendència a la hiperactivitat)
Tríceps sural Isquiotibials Adductors Recte anterior de la cuixa Tensor de la fascia lata (TFL) Psoas Erector espinós Quadrat lumbar (QL) Pectoral Trapezi superior Esternoc\eidomastoidè (SeM) Suboccipital Mastegadors
Fàsics (amb tendència a la hipoactivitat)
Tibial anterior Gluti major Gluti mitjà Recte major de l'abdomen Trapezi inferior/ mitjà Escalè/llarg del coll Deltoide Digàstric
Font: Manual de Rehabilitación de la Columna Vertebral. de Craig Liebenson. Editorial Paidotribo
Per aconseguir-ho, cal tenir presents dues coses: que els músculs s'han d'exercitar en tota la seva amplitud de
moviment i que la força exercida pels músculs antagònics (oposats) ha de ser equivalent.
La presència de músculs hipertònics i dèbils o un treball inadequat de la
força, on uns músculs tinguin més
protagonisme que d'altres, són causa de desequilibri muscular. I també ho
pot ser un entrenament de la força mal planificat i que no consideri exercicis
de flexibilitat, perquè pot ocasionar
efectes negatius sobre la flexibilitat per motius mecànics, com la major
resistència a l'estirament per part del
múscul exercitat per un augment de tonicitat i volum.
Davant d'aquesta situació de
desequilibri muscular, s'haurà de plantejar una exercitació que tingui
com a finalitat l'allargament de la musculatura afectada i la tonificació de
la debilitada. El tractament anirà encaminat a evitar-ne l'escurçament o
la retracció mitjançant estiraments
passius, estiraments miotensius o
massatges.
Servei mèdic dels poliesportius Claror, Sagrada Familia, Marítim
i Nou Can Caralleu
_Dietètica
PROBLEMES
per Maria Dolors Villanueva, dietista de l'Esportiu Claror
L'acidesa d'estómac i la sensació de pes o d'indigestió són un problema molt freqüent i que pot tenir com a conseqüència una úlcera. Quines són les mesures que hem de tenir en compte abans de seure a taula i gaudir d'un bon àpat?
Sorprèn el nombre de persones que
pateixen de manera crònica trastorns
estomacals com ara l'acidesa, la indi
gestió, l'úlcera d'estómac o duodè (pri
mera part de l'intestí) o bé la dispèpsia
(parau la que defineix el conj unt de
símptomes originats per un mal funci
onament de l'aparell digestiu, i que po
den anar des de la desgana a la flatu
lència passant per les nàusees o el mal
alè, ent re altres efectes).
Sovint, la indigestió apareix simple
ment per excessos dietètics. Però tam
bé hi poden jugar un paper important
altres factors: la te nsió nerviosa, les
preocupacions, una condició debili ta
da del sistema, les digestions lentes o
el restrenyiment. Consumir massa ali
ments processats i desnaturalitzats,
preparar-los o combinar-los malament
i menjar de pressa també ens pot cau
sar un atac d'indigestió aguda.
En aquests casos, el primer símpto
ma és la gastri tis aguda (la inflamació
del revestiment de l'estómac), que pot
desaparèixer fàcilment amb un dejú
lleuger i infusions de camamilla.
Però si les primeres molèsties no
desapareixen en uns d ies si nó que
augmenten, amb molèsties a la boca,
sensació de pesadesa, espasmes, do
lors fiblants i/o cremor d'estómac, és
el moment de visitar un metge que
12 TOT CLAROR
en determin i l'evolució i descarti la
possibili tat que hi hagi una úlcera.
L'úlcera gastroduodenal
A grans trets, l'úlcera és una lesió
en la paret de l'estómac o en el duodè
ocasionada per la secreció gàstri ca, que
té un alt pode r destructo r., Si bé en
condicions normals aquest poder és el
que permet digeri r els aliments, tam
bé cal tenir en compte que és capaç
de produir una les ió en la mucosa
d'aquestes zones digestives semblant
a una cremada.
Si, a més, el greix que aportem a la
d ieta és in suf icient, els ali me nts
abandonen l'estómac massa ràpid i les
parets queden exposades durant llargs
períodes a l'acc ió de l potent àc id
clorhídric. Per això és aconsellable que
es prengui una mica d 'algun aliment
greixós en els menjars i, per exemple,
Les vitamines e i A tenen un gran valor digestiu i ajuden en la constitució d'un revestiment saludable de l'estómac
en començar i acabar, una culleradeta
d'o li d'oli va.
En ge neral, els facto rs que
predi sposen a patir una úlcera són
l'excés d'aliments, fer-ne combinacions
inadequades, si es fuma molt o si es
pren massa cafè, te o alcohol. També
en són causants alguns fàrmacs com
l'àcid acetilsalicíli c, els antiinflamatori s
no asteroides, els antidepress ius, els
compostos de fe rro i hàbits com ara
menjar molt de pressa o dormir po
ques hores.
Les úlceres són més freqüents en
tre els homes, en bona part pe rquè
en homes de mi tjana edat els estó
macs asso leixen un nive ll su peri or
d'àcid, però també perquè, més que
les dones, solen acompanyar els men
jars amb cervesa i prenen més cafè
(productes que, com el te, propicien
la formació d'àcids).
Aliments que ens poden ajudar
Una bona alimentació comporta un
equilibri nutri t iu de vitamines i mine
rals, imprescindibles per mantenir els
teix its saludables i fo rts i per a unes
bones defenses que destrueixi n els bac
teri s del corrent sanguini .
Entre les vitamines que ens poden
ajudar (pel que fa a la digesti ó), la C i
la A tenen un gran valor per a la cons
titució d'un revestiment saludable de
l'estómac, els intesti ns, la gola i els pul
mons. També són de vital importància
per potenciar la resistència a les infec
cions que poden atacar l'organisme en
general i l'estómac en particular.
\I
___________________ D ietètica
També la vitamina E té propietats
beneficioses per a les condicions ulce
roses, ja que actua en benefici del cor
i els músculs i millora el flux de sang
descongestionant-ne i dissolent-ne els
coàguls.
Dins del conjunt dels minerals, el
calci és un dels bàsics, perquè sense
ell els nervis i els músculs no poden
relaxar-se i s'origina tensió. Els produc
tes làctics aporten força calci i, a més,
coritenen àcid làctic que ajuda a la di
gestió. Si entre aquests productes tri
em el formatge, és preferible que si
gui de peça en comptes d'envasat o
processat.
I cal recordar que la vitamina D, que
obtenim principalment de la llum solar,
i el fòsfor ens permeten utilitzar el calci
del nostre subministrament alimentari.
Combinar sense incompatibilitats
Barrejar en el mateix àpat aliments
que es consideren incompatibles
també pot causar problemes digestius,
ja que no es combinen bé quan es
troben a l'estómac i poden produir
gasos, fermentació o flatulència.
Per exemple, els aliments rics en
proteïnes (carn, peix, ous i formatge)
són incompatibles amb els aliments
ensucrats o amb les fècules
concentrades (pa, cereals, fari netes;
empaquetats, pastes, galetes, gelats o
compotes). I aquests aliments
Barrejar en els àpats
aliments incompatibles
també pot causar
problemes digestius
com ara gasos, fermen
tació o flatulència
feculosos també ho són amb la fruita
àcida (taronges, pomelo, pinya, prés
secs, prunes, pomes o albercocs).
Aquestes incompatibilitats són la
causa de les indigestions pròpies de
les grans festes. En aquests casos, un
dels remeis per facilitar la digestió,
eliminar els gasos intestinals i estimular
els moviments peristàltics de l'intestí
és prendre infusions de fonoll,
camamilla romana, marialluïsa, menta
o anís estrellat. En concret, la menta
poliol augmenta la secreció gàstrica i
s'aconsella en cas de pesadesa per un
excés alimentari, però no en cas de
cremor d'estómac.
I com que per curar qualsevol ma
laltia el primer principi és evitar provo
car-la, en els casos dels trastorns esto
macals un altre remei seria menjar
menys de l'habitual i plats senzills, pre
ferentment un de sol (fruites suaus,
amanides o verdures lleugerament
cuites). Una de les que protegeix l'es
tómac és la col i, a més, si la prenem
liquada n'evita la inflamació.
Especialistes en neteja
Consells per a la cremor d1estómac
• Cal repartir els àpats all\arg del dia (recomanen fer-ne 5) i inclome-hi tots els aliments (peix, verdures, pollastre, patates i arròs). En el cas de la fruita, només es recomanen les pomes i les peres bullides.
• Es toleren bé els formatges amb poc greix i les quallades.
• Queden prohibits el cafè, les infusions de menta i els cl1rics.
• És aconsellable eliminar el sucre que provoca l'acidesa, ja que augmenta la secreció gàstrica.
Els aliments alcalins (fruites, verdu
res crues en amanida, verdures cuites,
llet i fruita seca) i els sucs 'de fruites
dilu"its són els que posseeixen el secret
de neutralitzar l'excessiva acidesa de
l'estómac. En la dieta diària, hem d'as
segurar-nos que aquests constitueixin
almenys el 80% dels aliments i que els
aliments que propicien la formació
d'àcid constitueixin només el 20 % (carn, peix, ous, formatge, pa, fècules
concentrades i aliments ensucrats).
MÉS INFORMACiÓ:
Servei Dietètic dels poliesportius Claror, Sagrada Família i Marítim
[}Q~m@880 '®® ,@[1 GRANVUlEDAD
CERVlZAS DE IMPORTAGION Neteja i manteniment
Oficines i locals Especialista en poliesportius
Encarregats de la neteja dels Poliesportius Claror, Sagrada Família, Nou Can Caralleu
HERSAN 98 SL CI Ebro, 11
Tel. 93682 3594 Tel. Mòbil 607 26 98 03
08740 SANT ANDREU DE LA BARCA
MENU DIARIO: De lunes a viernes . . 6,50 €
Sóbodos ...... . . 7,80 €
.Dòmingos . ...... 7,80 €
ESPECIALlDADES: • Tapos variada s • Ensaladas • Bocadillos fríos y calientes
• Torradas va~iados I Mont(jl(/itos I H~mbur9uesos Y mucho RfaS a la disposición del cliente •••
Av. Gaudi, 11 Tel. 93 435 43 83
_Mens sana l , .
es es QUAN LES PORS ESDEVENEM OBSESSIVES
per Carme Giménez i Camins, llicenciada en Psicologia i tècnica en f sicoestètica
'Sentir-se atrapat per una fòbia significa tenir una por, ca nstant, exage rad a i irracional a un obje.cte o situació determinada. Això comporta un gran malestar i angoixa a la persona que ho pateix i, per aquesta raó, intenta evitar exposar-se a la situació temuda
Tot i que de vegades es pugui
confondre, la p,or no és el mateix que
la fòb ia. La po'r neix de l'i nstin t de
conservació de l'ésser humà i és neces
sària, perquè ens alerta davant de ls
perills reàls. En canvi, en la fòbia, la
persona deforma la reali tat i veu greus
perills allà on realmént no n'hi ha,
, Els símptomes físics davant de l'ob
Jecte motiu de la fòbia poden ~e r di
ve rsos : des de palpi tac ions, suors,
mareigs, inestabi li tat, desmais, dificul
tats per respirar, contraccions muscu
lars, nus al co ll , tremolors" " fins a
símptòmes cognitius co m la por de
perdre el control, de morir en una cri
si, evitació o ansietat anti ci patòria que
es ' desenvolupa només pel fet d'ima
ginar allò que ens aterra,
Què pot produir una fòbia?
Hi ha ce ntenars d 'o bj ectes
situacions que poden produir fòbies.
Els més comuns són la claustrofòbi a
(espais tancats), l'ae rofòbia (fòbia a
vo lar), l'hematofòbi a (a la sang), la
tanatofòbia (a la mort), la nictofòbia (a
la nit), l'agarofòbia (a ls espais oberts),
14 TOT CLAROR
la fòbia social (al contacte amb la gent)
i la zoofòbia (sobretot, als insectes i
rèptils),
També trobem pors obsessives als
objectes punxants (com els ganivets o
les agulles), a les aigües profundes, als
ponts elevats, als túnels, als cementiris
o, fins i tot, als gèrmens i contaminaci
ons, una fòbia que pateix el magnat
Donald Trump,
Una estadística del Nationallnstitute
,of Menta l Health indi ca que. més de
730 mil habitants de Nova York patei
xen fòbi es o atacs de pànic quotidi
ans, Però, encara que avui dia aques
tes alteracions s'han estès a bona part
de la poblac ió, no són res nou, Podem
Cada cop que el fòbic
evita allò que temi sïntensifica en ell una
sensació dinseguretat i
desconfiança i l a poc a poCI augmenten les
cóses que necessita
evitar
trobar personatges històri cs dels quals
s'ex pli ca qu e pat ien aqu estes
dolències, Per exemple, es diu que Juli
Cèsar tenia por a la ni t, que el rei En
ri c III de França teni a por als gats
(a ilurofòbia) i que a la reina Isabel I
d'Anglaterra li atemorien les flors,
QuilJ, tipus de personalitat és més propensa a desenvolupar fòbies?
Alguns ti pus de fò bi es es donen'
més fr eqüe ntm ent en perso nes
emoti ves i amb una ment propensa
a la im ag in ac ió. També · en
pe rso nali ta ts perfecc i oni stes i
co ntroladores que volen estar ,en tot
i a les quals resulta difícil deixar-se
portar i re laxar- se davant de les
situacions en què no tenen totes les
vari ables sota el se u co ntrol. Això els
provo ca, a l 'hora d'afr ontar les
situac ions co nfl ictives, una ce rta ri
gidesa, tant mental co m muscular.
En certes fòbies, com per exemple
la que apareix amb la sang, les ferides
i els procediments mèdics i odontolò
gics , pode m trobar casos entre
' membres de la mateixa família, ja que
II
__________________________________________ ]v.[enssana
El control mental és una part essencial del tractament terapèutic de la fòbia. Sense en les idees negatives ens provocaran un estat d'angoixa continuat
l'ansietat també és encomanad issa, so
bretot en l'època infantil.
Com podem evitar-les?
Cada cop que el fòbic evita allò que
tem, s' intensifica en ell una sensació
de desconfiança i d'inseguretat, i una
visió catastròfica del que pugui passar
davant d'aquella situació o objecte. A
poc a poc, augmente n les coses
perilloses que necessita evitar i es va
formant un cercle viciós difícil de tren
car, en què, quan més por té, més
coses evita i quan més les evita més
es reforcen els propis temors i feble
ses. Per això, la major part de perso
nes afectades són multifòbiques, per
què a partir d'una fòbia inicial en des
envolupen d'altres.
En co nseqüència, per prevenir el
comportament fòbic cal que anali tzem
les nostres accions i que quan ens ado
nem que comencem a sentir por per
una situació concreta ens preparem
mentalment per afrontar-la de forma
progressiva. Cal intentar no defugir
Ia, o almenys no totalment, ja que
quan més l'evitem -més ens costarà
després supe rar-la.
Tècniques per superar la fòbia
Una part essencial del tractament
terapèutic de la fòbia es basa a desen-
Un experiment clarificador La vida ens ofereix constantment exemples com el de la següent experiència
de laboratori, que'demostra com les capacitats poden quedar disminuïdes per la por i com, quan una idea ens ha dominat, ens podem conveltir en els seus esclaus.
Posem sobre el terra un tauló d'un metre d'ample per vint de llarg i us demanem que el passeu de punta a punta. Ho feu fàcilment.
Ara us embenem els ulls, us pOltem a un alt.re lloc, us posem davant d'un tauló idèntic i us demanem que el passeu guiant-vos amb el tou dels dits per una corda tibant. També ho feu perfectament, però, en treure-us la bena dels ulls descobriu amb horror que acabeu de travessar el buit a l'alçada de les torres d'una catedral.
Us tornem a demanar que repetiu el mateix camí, però us hi negueu, perquè ja no seríeu capaços de fer tres passes sense estavellar-vos contra el terra.
La primera vegada amb els ulls embenats no creíeu estar corrent. cap risc i estàveu en possessió de totes les facultats. En canvi, quan descobriu la situació, la idea de poder caure us paralitza i us arrossegaria al buit irremissiblement.
Les palpitacions, la suor, els mareigs o les dificultats per respirar són alguns dels símptomes físics davant de l'objecte o motiu de la fòbia
volupar un bon control mental, a tra
vés de la visualització i de la relaxació,
que ens permeti afrontar de forma efi
caç les imatges negatives que envaei
xen la nostra ment i destorben el nos
tre estat d'ànim.
Sense aquest contro l mental, les
idees negatives ens provocaran un es
tat d'angoixa continuat, ens deixarem
espo ruguir per ell es i arribaran a
paralitzar les nostres accions.
La visualització consisteix a concen
trar-se, quan estem ben relaxats, en
una imatge positiva. Per exemp le,
podem visualitzar algun moment reei
xit de la nostra vida o una escena que
ens agradaria viu re en el futur, inten-
tant recrear-nos-hi, notant tots els de
talls i mantenint-la en la nostra ment
tot el temps que desitgem, sense ad
metre les interferències de les idees
obsessives que ens destorben.
Cada vegada serem capaços de
mantenir la idea durant més temps i
això voldrà dir què anem enfortint el
nostre control mental.
Automàticament, les idees positives
ens produiran un estat d'ànim favora
ble. I, més tard, en els moments en
què la por i les imatges mentals nega
tives ens vulguin dominar, hem de
poder contrarestar- les amb les que
prèviament hem treballat, co m una
mena de llui ta d'idees en què hem de
procurar que prevalguin les que nosal
tres desitgem.
Concebent pensaments optimistes,
raonables i saludables, i mantenint- los
a la ment de forma continuada, podem
fer que es co nverte ixin en un hàbit
positiu i que ens-ajudin a remuntar les
i nseguretats i les pors. A poc a poc,
cada pas endavant potencia les nos
tres possibilitats i ens dóna aplom.
Vine a conèixer la nostra NOVA BOTIGAI
~4fj CI Verneda, 16-22
10% descompte Abonats Instal'lacions
Fundació Claror -+ lNFOR~ClÓ:
933077 475 vJltJw.vic.ic.lot.net
_Enforma
BICICLETES CONTRA EL CAOS
La bicicleta es perfila com la solució a dos dels principals problemes de la gran ciutat: el caos circulatori
i l'estrès dels seus habitants
Yuri Fernandez
Els nous models de vida que adop
tem no tenen en compte l'exercici fí
sic, en ca p dels se us vessa nts. Un
home-tipus d'avui dia es lleva, s'asseu
al cotxe, s'asseu a la ofi cina, un altre
cop al cotxe, seu al sofà i s'estira al lli t.
Això signifi ca que els seus ossos po
den passar més d'una setmana en la
16 TOTCLAROR
més completa inactivitat.
L'exercici físic aeròbic és aquell que
té per objectiu la millora de la resis
tència a l'esforç, amb un increment de
la ca ptac ió i transport sanguini de
l'oxigen. Moltes persones coneixen els
benefi cis de l'exercici, però esgrimei
xen excuses per no practi car-lo. La més
recorrent és la falta de temps. Però hi
La bicicleta no és perillosa: el perill prové de la vulnerabilitat del ciclista davant dels altres vehicles motoritzats. Per evitar riscos es recomana l'ús del casc
ha una manera de prevenir malalties
cardi ovasculars sense canviar de for
ma gaire significativa les pautes de tre
ball i oci: anar en bicicleta. Els metges
di uen que anar en bicicleta, a banda
d'evitar infarts, regu la la tensió arteri al
i ajuda a prevenir l'osteoporosi. Sem
bla que amb això ja n'hi hauria d'haver
prou perquè aparquéssim els cotxes i
agaféssim la bici, però és que a més
una sèri e d'estudis recents han demos
trat que anar en bici cleta ens pot aju
dar en l'objectiu vital del ser humà per
excel·lència: ser fe liç.
S'ha demostrat que el transport per
la ciutat, sobretot en cotxe, és una de
les causes d'estrès més i mportants a
causa del permanent estat d'embús en
què viuen les grans ciutats. Per a la
majori a, el trajecte de casa a la feina
ha passat a ser un suplici que, sumat a
les tensions de la feina o als proble
mes familiars, fa que l'habitant de les
grans ci utats arri bi a casa en un estat
de tensió i d'irritabilitat que molts cops
es t radueix en patologies greus com
l'insomni o la depressió. És per això
que cada cop són més els psicò legs
que aconsellen l'ús de la bicicleta com
a và lvula d'escapament en el trajectes
quotidians. Diuen els ciclistes que un
cop t'has acostumat a fer els vi atges
per la ciutat en bicicleta ja no tornes a
agafar el cotxe si no és absolutament
imprescindible.
En contra de la percepció que te
nen alguns ciutadans que el cotxe és
el vehicle més ràpid per moure's per
la ciutat, s'ha de tenir en compte que
anar amb un vehicle més ràpid no vo l
di r que s'arribi abans. Anar en cotxe
des de la plaça Francesc Macià fins a la
plaça Catalunya en un dia feiner ens
"
_____________ _______ En forma
pot suposar tres quarts d'hora sense
comptar l'estona que passarem buscant
aparcament. Si el mateix trajecte el fem
sobre la bicicleta trigarem vint minuts i
si tenim una bona cadena la podrem
deixar a l'aparcament de la plaça sense
majors problemes. I els diners . La
compra de la bicicleta serà l'Clltima des
pesa que aquesta ens reportarà a part
del manteniment, que és relativament
barat sobretot si el comparem amb el
d'una moto o el d'un cotxe.
Seguretat, l'assignatura pendent
No tot són avantatges en l'Cls de la
bicicleta. Hi ha capíto ls en els quals
encara queda molt per fe r com, per
exemp le, en el de la segu retat. A
Barcelona els conductors encara no han
interi ori tzat la presència de les bicicle
tes a la calçada i les veuen més com
un destorb que com un mitjà de trans
port amb els mateixos drets que ells.
Tot i això, en experi ències a ciu tats
europees on l'Cls de la bicicleta està ja
molt arrelat s'ha comprovat que la se
guretat de c iclistes i vianants
s'incrementa allí on més s'utilitza la bi
cicleta. En part perquè augmenten les
infrastructu res per protegir-l os, però
també perquè els automobilistes apre
nen a reconèixer de forma intuïtiva els
ciclistes i veuen la necessitat que ci
clistes i vianants ocupin un lloc en la
ci rculació, potser perquè ells en algun
La implantació de l'ús de la bicicleta al nostre país és encara molt escassa. Segons estudis recents, els trajectes dins de la ciutat que es fan en bicicleta representen un l%del total
moment també formen part d'aquest
co l·lectiu .
No tota la responsabilitat dels acci
dents en què està implicada la bicicle
ta és dels cotxes. Molts cops els ciclis
tes actuen amb imprudència pensant
que els altres vehicles els evitaran a
causa de la seva vulnerabi litat. Tot i
això, hi ha una sèri e de mesures de
segu retat passiva (seguretat prevista
quan l'accident és inevitable) que són
del tot imprescindibles per garantir la
integritat del cicli sta. Per evitar trau
matismes cranials, inherents als acci
dents que impliquin impactes al cap,
es recomana l'ús del casc que ha de
ser més lleuger i obert que el dels mo
toristes. Per evitar accidents de nit, una
mesura fonamental és el fet que els
ciclistes i les bicicletes vagin equipats
amb materi al reflector. D'aquesta ma
nera els altres conductors els perce
ben amb prou temps com per reacci
onar. També és obli gatori dur la il ·-
luminació correcta i en regla: això vo l
dir un llum davanter blanc encès i re
flector vermell al darrere. L'Cls de cata
di òptri cs als rad is i als pedals de les
bicicletes és una mesura complemen
tà ri a aconse llab le. Una altra mesura
que redueix el risc d'accidents és indi
car amb claredat les intencions. Si es
vo l girar, cal fer gestos evidents i amb
temps suficient per evitar un accident
per la no-reacció de l'altre conducto r.
Ca l insistir en un fet: la bicicleta no és
perill osa. El perill prové de la vu lnera
bilitat del cicli sta davant dels altres ve
hicles motoritzats.
Espanya, a la cua
La implantació de l'Cls de la bicicle
ta al nostre país és encara molt escas
sa. Segons estudis recents, els trajec
tes dins de la ciutat que es fan en bici
cleta representen un 1 % del total. A
països com Holanda ja en represen
ten gairebé el 50% i els efectes posi
tius no s'han fet esperar : ciutats més
netes, amb menys embussos i sobre
tot, amb més salu t.
Si el Govern espanyol aspira realment
a equiparar-se amb els homò legs
europeus hauri a de fer un esforç per
implantar el transport en bicicleta a les
grans ci utats. Perquè si a Amsterdam
van amb bicicleta a treballar amb una
temperatura de dos graus sota zero, per
què a Barcelona no?
TV Vídeo O':VD Home Cinema Equips Hifi Minicadenes ... i més!
_ P-2liesportlu
t a • l - t x •
l UNA DISCIPLINA QUE FUSIONA
LLUITA I CONEIXEMENT
La filosofia oriental envaeix Europa. Disciplines com el taitxi proposen un nou model d'exercici físic basat a cultivar el cos i l'esperit al mateix temps
Y.F. "L 'ocell mirava com una àguila una
serp cargolada a terra. La serp mirava cap amun( cap a l'ocell, i tots dos van començar a lluitar. Amb un crit, l'ocell se li va llançar al damunt, tot desplegant les ales i batent-les com ventalls. La llarga serp sacsejava el cap, a un cantó i a l'altre, esquivant les ales de l'ocell. Llavors aquest va enlairar-se altre cop, molt frustrat i desconcertat. Però de nou l'ocell va baixar en picat, copejant amb les ales, i la serp va tornar a esmunyirse'n; es movia com una fletxa per estar fora de pe.rill, sempre cargolada."
La forma, cargolada, era co m el
símbol del tai-txi: cò nteni a el
principi del tou que guanya el dur.
A partir de la contemplació
d'aquesta escena, l'immortal Chang
Sang Feng va concebre l'art del Taichi Chuan.
El tai-txi és una art marcial que
reu neix una gran varietat de
tècniques i disciplin es de la
mil·lenària cultura xinesa. Sembla
que va sorgir al segle XIII de la mà
del mestre Chang Sang Feng, el
qual va dur a terme una fusió entre
els antics co neixements taoistes
sobre la circulació de l'energia vital
(e l Txi) i els propis coneixements
sobre la fisiologia del cos humà. A
partir del naixement de la nova
disciplina, el mestre va identifi car
els meridi ans pels quals circula
l'energia vital i va desenvolupar la
18 TOTClAROR
teoria dels oposats: Yin-Yang. Tai-txi vol dir "lluita" (Quan), portada
a l'extrem i fruit de la fusió de lluita i
coneixements. Es configu ra com una
art marcial interna, amb l'objecti u
principal de cultivar, de desenvolupar
i de fer circular adecuadament el Txi (energia i ntern a) pels corresponents
meridians. Una pràctica continuada del
tai-tx i perm et arribar a un estad i
posterior de transformació del Txi en
Shen (energia espi ri tual). Precisament
aquesta transformació és la base de
l'alquímia taoista: aconsegu ir equilibrar
les energies Ying-Yang que conformen
i regeixen el cos i l'univers.
Sembla que la pràctica del tai-txi és la porta dentrada a l'estudi de la filosofia taoista i a una forma "alternativa" de vida
Tot i el vessant terapèutic, l'art del
tai-txi és, en essència, una tècnica de
combat que troba el seu origen en les
antigues formes de lluita que
s'ensenyaven als monestirs budistes
Shaolin. Malgrat això, les teories del tai
txi no recomanen l'ús de la força, sinó
que per als mestres d'aquesta disciplina
la millor estratègia és fer servir la força
de l'oponent. Així que els principis del
tai-txi es poden resumir en la frase:
"Utilitzar quatre unces de força per vèncer milers de lliures de poder."
El tai-txi a Occident
Per als neòfits occidentals que no
estiguin familiaritzats amb la filosofia
Tao direm que el tai-txi és una
disc iplin a que permet un
entrenament i ntegral apte per a
qualsevo l persona que desitgi
millorar la seva situació física i
mental i que vulgui assolir un
equilibri entre cos i ment. Segons
el professo r de tai-txi del
Poliesportiu Marítim, Jordi Sanchez,
"aquesta disciplina no planteja exigències ni limitacions especials, sinó que qualsevol persona que vulgui fer circular la seva energia vital ho pot fer sense majors dificultats ".
"El tai-txi no només et proporciona
11
_________________ ~liesportiu
Els deu manaments del tai-txi
• L'energia ha d'estar a fa palt superior del cap i hauria de ser suau i sensitiva
• S'ha de baixa r e l pit i e levar l'esquena
• Cal relaxar els malucs
• S'ha de distingir entre Ple i Buit
• S'han de fer baixar les espatlles i deixar caure els colzes
• S'ha d'usar l'energia i no la força
• Unitat de la part superior i de "Ja palt inferior
• Unitat del que és extern! del que és intern
• Continuïtat sense interrupció
• Recerca de la quietud e n e l moviment
una millor relació amb tu mateix i amb el teu cos, sinó que es tracta d'una disciplina que ajuda a prevenir les malalties circulatòries, respiratòries, digestives, nervioses i reumàtiques". Segons els qui el practiquen, el tai-txi
va lligat a una forma de vida més sana
i equilibrada. Així doncs, el control de
l'estrès i del sedentarisme (les du es
primeres ca uses d 'in sufi ciències
ca rdíaq ues) pot ser un complement
ideal per vèncer addiccions com el
tabac o l'alcohol.
Observant una classe de tai-txi, des
de fora, es pot pensar que segur que
et deixa molt relaxat i amb contacte
amb els elements, però que realment
no estàs practicant cap es port que
millori la teva força o la teva resistència.
Res més lluny de la realitat. El Tai-Txi 'thuan és un exercici que es realitza
sota la força de la gravetat que suporta
el cos i qu e es ca racte ritza per
moviments de torsió que reforcen els
Els principis del tai-ixi es poden resumir en una frase: 11 Utilitzar quatre unces de força per vèncer milers de lliures depoder"
tendons, les art iculacions i l'estructura
òssia. També duu a terme un treball
constant als músculs de l'esquena i de
la co lumna vertebral, el qual permet
fer front a lesions com hèrni es discals
i lumbàlgi es.
Segons les persones entrevistades,
se'mbla que la pràctica del tai -txi s'acaba
convertint en la porta d'entrada cap a
l'estudi de les teories ori entals i d'una
forma "alternativa" de vida. La Roser
Castillo, que practica el tai-txi des de
fa set anys, explica co m "només la pràctica et pot portar a u n treball específic de la ment. Fa set anys que practico el tai-txi i ara estic estudiant els fonaments de la disciplina"
A la pràctica, una classe de tai-txi al
Poliesportiu Sagrada Familia es divideix
_ en dues parts: primer es dediquen uns
vint minuts als exercicis de Chi-kung (treball de l' energia), que és una
preparació per a l'exercici posterior. El
Chi-Kung és una pràctica més antiga
que el tai-txi, i comprèn una àmplia
gamma d'exercicis físics i mentals que
combinen la respiració, la concentració
i el moviment físic .per augmentar
l'energia vital , conservar la salut i tractar
malalties. Un cop hem preparat el -cos,
l' esperit comença la "fo rma" (ku en) que és el centre de la pràctica : és una
sèrie prefixada de posic ions i .
moviments en els quals se sintetitzen
els ensenyaments que s'han d'adquirir.
En el tai -tx i hi ha moltes fo rm es
diferents, però la que s'usa gairebé en
totes les classes de principi ants és la
forma abreujada de 24 moviments,
estandari tzada el 1956 per la Comissió
d'Esports Xinesa i coneguda com la 24
Continental o 24 Beijing, que pertany a l'escola Yang . •
Orient marca la pauta
El furor de les teori es ori entals, que
ens' parlen de la pau interi or i del
retroba ment amb' la natura, ha
propiciat el boom de disciplines com
e l ta i-tx i i el ioga. Es tra cta de
pràctiques que, a més de millorar la
forma física, proposen un treball sobre
la ment, un aspecte desconegut per
a la concepc ió occidental de l'esport.
En la nova societat de l'estrès, aquesta
co ncepció reduccionista de la
preparació física ja no pot satisfer les
demandes del públi c, que a poc a poc
es va deixant atrapar per les teories
taoistes sobre l'energia vital i el treball
de la ment.
Jubilats, iupis, mestresses de casa,
joves alternatius i. un llarg etcètera han
descobert un camí per exerci tar el cos
a la vegada que es retroben amb si
mateixos. Es pod ri a pensar que això
del tai-txi és una moda passatgera i que
passarà sense més quan els gurús de
les noves tendències es fixin en una
altra cosa, però la ve ritat és qu e
actualment són més de 10.000 els'
catalans.. que el practiquen. Passejant
per la Ciutadella i ve ient 60 jubilats
que fa n el pas del dragó, podríem
pensar que som a Tòquio.
Així doncs, ni que sigui per una
vegada, sembla qu e el sentit de
l'imperialisme cultural pren la direcció
inversa.
TOTClAROR 19
Què passarà amb la ~o~a
~I
La plaça de les Glòries recupera .actualitat. La construcció dels barris nous del 22@ i de Diagonal Mar li han retornat importància estratègica. tAjuntament té previst atorgar-li més centralitat amb una gran reforma dels voltants i amb equipaments i centres administratius nous. Diverses associacions de veïns s'han unit per reivindicar equipaments públics i la· demolició del nus viari elevat.
Sergi Larripa
Mirant el mapa de Barcelona en la
seva globalitat, veiem que la plaça de
les Glòries representa gairebé el cen
tre geogràfic de la ciutat. Ja fa anys que té gran importància en la circula
ció de vehicles; no en va, les Glòries
signifiquen el punt de creuament de tres de les vies amb més trànsit de la
ciutat: la Diagonal, la Meridiana i la
Gran Via.
Es calcula que, cada dia, passen per la plaça al voltant de 200.000 vehicles.
Ho fan majoritàriament pel nus viari
elevat que es va construir el 1992, co
negut com ''l'escalèxtric de les Glòri
es", i que permet creuar la plaça d'un
extrem a l'altre de la Gran Via sense
20 TOTCLAROR
Els barris nous de 22@ i Diagonal Mar reforcen la importància de les Glòries com a punt de centralitat
semàfors. Els vehicles que, en menor
quantitat, circulen per la Diagonal o la
Meridiana passen per la rotonda infe
rior, que sí que té semàfors.
Geogràficament, les Glòries són el
punt de trobada de diversos barris (Sa
grada Família, Clot, Fort Pienc i
Poblenou) i de dos districtes: Eixam
ple i Sant Martí.
Ara, la plaça de les Glòries és tam
bé element de debat entre l'Ajunta-
ment, entitats veïnals i urbanistes. El
motiu, els grans projectes de remodelació que pretenen convertir en
nou punt de centralitat ciutadana un
indret avui molt degradat.
Degradació actual
La centralitat geogràfica i viària de la
plaça no va acompanyada actualment
d'una centralitat com a espai comerci
al, de lleure o de negocis. Dins el nus
viari hi ha un parc, un pàrquing i un
dipòsit de vehicles municipal. Als
voltants, l'activitat se centra en la Fira
de Bellcaire (els coneguts "Encants"
que, tot i l'estat de degradació, seguei
xen concentrant mi lers de persones
____________ Societat
VEïNS I ENTITATS, CONTRA EL PLA J;i(u . . DE MANTENIR
S VIARI ELEVAT
quatre cops per set~ana) i el centre
comercial Barcelona Glòries, inaugurat
el 1995.
En el vessant cultural, a prop de les
Glòries hi ha el Teatre Nacional de
Catalunya, el Versus Teatre, l'Auditori
i la Farinera del Clot.
Tot i l'atractiu de tots aquests es
pais, les Glòries no s'han acabat de
convertir en punt d'atracció suficient
ment interessant per als veïns dels bar-
Els veïns reclamen l'enderroc del nus viari elevat construït fa 10 anys, i la construcció d'equipaments públics
ris més proxlms. I és que als voltants
encara hi ha espais amplis sense edifi
car, i parcs potencials ni prou cuidats
ni prou equipats. Segueix sent un lloc
de pas per a cotxes, però no un lloc d'esbarjo per anar-hi a peu. L'Ajunta
ment té, però, la idea de canviar aquesta situació.
Els plans municipals
L'alcalde de Barcelona, Joan Clos,
va manifestar, en presentar els plans
respecte a la plaça, que "les Glòries es
convertirà en un nou centre de la ciutat, tan important com la plaça Catalunya".
I és que els plans municipals pas
sen per una ambiciosa remodelació
de la plaça i els voltants. El "puzzle"
resultant dels canvis tindrà peces no
ves que, sens dubte, esdevindran em
blemàtiques per a la ciutat. Hi haurà
dos gratacels , un d'Aigües de
Barcelona, dissenyat pel francès Jean
Nouvel (autor, entre d'altres, de
l'Institut del Món Àrab de París) i que,
per la seva forma cilíndrica, ja ha re
but tota mena de qualificatius. Tindrà
32 plantes, amb un total de 142 me
tres d'alçada, com l'Hotel Arts. La
construcció, ja en estat avançat, fina
litzarà al novembre de 2003.
L'altre gratacel serà un edifici admi
nistratiu de l'Ajuntament, dissenyat per
l'arquitecte Federico Soriano, autor del
Palau Euskalduna de Bilbao.
També hi ha prevista la construcció
del Museu del Disseny, en un espec
tacular edifici anomenat "la Cripta", dis
senyat per l'estudi MBM (Martorell,
Bohigas, Mackey) i amb forma de
grapadora, que sobrevolarà el nus viari
elevat. Aquest centre té per objectiu
agrupar els museus i col ·leccions mu
nicipals, particulars i empresarials ac
tualment dispersats en el territori i si
tuats en emplaçaments poc adients per
a les exposicions.
L'altre gran projecte és l'anomena
da plaça de les Arts, de l'arquitecta ira
quiana Zaha Hadid, .autora dels Cen
tres d'Art Contemporani de Roma i
Cincinatti . Preveu l'ordenació \
tAjuntament encara no ha decidit com harmonitzar tots els projectes ni la data de la reforma
reurbanització d'un gran espai que aglutinarà el Teatre Nacional, l'Auditori i
instal·lacions noves, entre les quals es
preveu un equipament cultural de
6.100 m2 amb 14 sales de cinema.
Per últim, hi ha el projecte de tras
lladar el mercat dels Encants a un altre
indret de la ciutat i, al seu lloc i a les
illes adjacents, construir-hi un gran parc.
Projectes encara en estudi
L'Ajuntament té definits els proj ec
tes de totes les peces esmentad es,
però encara no té clar com encaixar
Ies de manera que el "puzz le" resul
tant sigui: harmònic i de l'agrat de totes
les parti ! implicades. En aquest sentit,
fa temps que manté reunions amb as
sociacions veïnals i entitats de l'entorn
per consensuar els projectes, però
aquestes discrepen fortament en algu
nes qüestions bàsiques de la reforma
de les Glòries.
Protestes de veïns i entitats
Els veïns de la plaça de les Glòries
no estan d'acord amb els plans muni
ci pals. Les associacions de veïns dels
barris de Sagrada Família, Fort Pienc,
Clot i Poblenou s'han unit en una pla
taforma que ja ha fet sentir la seva veu.
Fins i tot han tallat el trànsit de la Gran
Via en dues ocasions.
Les protestes, bàsicament, se cen
tren en quatre aspectes: en l'increment
de trànsit que suposaran els edificis
nous, en el manteniment del nus viari
elevat, en la no previsió de construir
hi més equipaments públics i en el tras
llat dels Encants.
Què fer amb el nus viari elevat?
Els veïns creuen que el nus viari ele
vat s'ha d'enderrocar, ja que "suposa una barrera entre els barris, impedeix
TOTCLAROR 21
_ Societat
Ala plaça hi haurà insta1-1acions de prestigiosos arquitectes com Jean NouveL Federico Soriano, Zaha Hadid o l'equip MBM (Martorell, Bohigas, Mackey)
tenir una visió conjunta de la plaça, dificulta l'accés al parc que hi ha a l'interior i suposa la priorització dels vehicles per davant dels vianants, que han de donar una gran volta pel perímetre del nus per creuar la plaça", sego ns Joan
Balañach, de l'AV Sagrada Família.
El rebuig al nus viari elevat ha fet
aparèixer ja desenes de pancartes als
balcons pròxims.
L'Ajuntament, però, vol mantenir
e l nus viari a ca usa, sego ns la
portaveu d'Urbanisme, de les dificul
tats, econòmiques i tècniques, de
soterrar les vies : "Per sota la plaça passen vies del metro i del tren, hi ha l'estació de Clòries, galeries de serveis i col·lectors. Per tant, no es pot optar per la solució que es va donar a la plaça Cerdà". Així, l'úni ca alternativa
a enderrocar el nus passaria per fer
passar el trànsit per la rotonda
inferi or, fet que crearia grans proble
mes de trànsit, i més tenint en co mp
te els nous edificis proj ectats.
Les associacions veïnals creuen que
"poden trobar-se fórmules per fer passar el trànsit per una rotonda no elevada, com és el cas de la plaça Espanya o de la Francesc Macià", com diu Balañach.
Tot i així, l'Ajuntament segueix
ferm en la idea de mantenir el nus
viari elevat i , en tot cas, pretén
buscar la manera d 'o brir la part
inferi or per fer-lo "més transparent",
perquè, vist des del nive ll de carrer,
no sembli un mur.
Més equipaments públics
Una altra de les reivindi d:lCions ve
ïnals és la falta d'equipamentS públi cs
que preveu l'Ajuntame nt en Iq
r~mqde l ac i ó de la plaça . S'hi han
22 TOTCl.AROR
Els Encants, cavall de batalla Un dels aspectes més controvertits relacionat amb la remodelació de les
Glòries és el present i futur del mercat dels Encants, i de l'entorn. La intenció de l'Ajuntament és, aprofitant la reforma de la plaça, traslladar els Encants a un altre punt de la ciutat i a l'indret actual fer-hi un gran parc. S'ha apuntat la Vall d'Hebron com a possible destí dels Encants, però el celt és que, "a hores d'ara, hi ha diverses possibilitats, i encara no se n'ha decidit la ubicacïó'~ com explica Urbanisme. Tampoc no s'ha dit quan podria fer-se el trasllat (2004? 2005?), fet que crea incertesa entre els venedors del mercat i entre els comerf iants de botigues de l'entorn, que es veuran afectats per la marxa del mercat i, en alguns casos, fins i tot amb expropiacions. Les entitats i associacions de veïns demanen a l'Ajuntament que "claJifjqui les seves intencions i, en qualsevol cas, que es decideixi el m Qment i dest[ del trasllat d'acord amb totes les parts afectades'~ comenta Balañach.
Fins que no es produeixi el trasllat, també es demana que l'Ajuntament posi ordre a l'anomenat "mercat de la misèria", els més de 200 venedors ambulants que ofereixen productes recuperats dels contenidors i que ocupen la via pública. A més, demanen "que Se¡veis Socials inte¡vingui pel' ajudar lespersones que, pel' la precaIietat de ja seva sitlJa~ió, han d'anibal' a aquests extrems".
L'Ajuntament preveu el trasllat dels Encants, un ,granparc,la construcció de gratacels d'oficines i el Museu del Disseny
previst mu se us, cin emes i ed if icis
adm inistrat iu s, però , alm enys de
momè~nt, no s'han anunciat, entre els
milers de metres quadrats en què es
preveu construir, noves escoles bressol,
residències de gent gran o habitatges
protegits. Els veïns consideren que "ara que es planteja una remodelació tan gran, seria una greu errada no aprofitar
Encara no se sap quan ni a on es traslladaran els Encants, i això crea gran incertesa entre els venedors
l'oportunitat per instal·lar-hi ~quipa
ments que els barris afectats necessiten". Pensen que la remodelació de les
Clòries "no només s'ha de fer pensant en clau de ciutat, sinó també en clau de barri".
La remodelació encara no ha co
mençat, i la polèmica ja està servida . .
La plaça de les Clòries farà parlar.
________________________________ Iteporta~
En relació a la tragèdia del Prestige, els discursos i els esdeveniments s'han anat contradint i les versions han estat, en molts casos, oposades. Això ha creat confusió en moltes persones que, per la impossiblitat de viure-ho in situ, no saben, no sabem què, ni a qui, creure. Per aquest motiu, Tot Claror ha contactat amb voluntaris catalans que han estat treballant a Costa da Morte, en la majoria dels casos a Muxia, i que ens aporten informació de primera mà
E.B ;
M és de 30 .000 tones de fuel
vessades, segons una notícia publicada
a La Voz de Galícia' el 7 de desembre,
i que citava com a font un informe
confid encial del Govern de l'Estat
espanyol. Des d'aleshores, han passat
més de dos mesos i ningú no pot
assegurar que el Presti ge, amb una
capacitat de 77.000 tones, no segueixi
desprenent-ne. ' De fet, a mitj ans de
gener, un informe de l'Institut Francès
per a l'Explotació del Mar (Ifremer) ,
propietari del Nauti le, va confirmar que
el taponament de I ~s esquerdes de l
Presti ge era temporal, i en donava
garantia d'uns quants mesos.
M és de 1.000 quilòmetres de costa
afectada, de Ga lícia a Astúri es,
Cantàbria, el País Basc, i ar ri bant a
França i a Portugal. Milers de persones
ve uen perill ar el se u mitjà de
subsistència, milers d'animals i de fauna
marina han mort, espècies com l'arao
ibèri c que podrien estar en peri ll
d'extinció i un ecosistema que, segons
les associacions ecologistes, pot trigar
dècades a regenerar:se.
Só n nom és algunes de les
conseqüències de l'embarrancament
d'un petrolier construït el1 976 al Japó,
propietat d 'una empresa de Libèria,
Voluntaris catalans a Galícia
. ENS EXPUQUEN DE PRIME!U\ MÀ QUIN AMBIENT ES RESPIRA I QUINS
SÓN ELS INCONVENIENTS QUE ES TROBEN EN LA SEVA TASCA
gestionat per una empresa de Grècia,
que portava bandera de Bahames i que
va ser contractat per una empresa rus
sa amb base a Suïssa i Lond res. Trans
portava fueloi l residual des de Letònia
i circulava amb bandera de conveni
ència tot i que, en la darrera inspecció
de 1999, se li van detectar tres defici
ències relacionades amb la seguretat.
Discursos per a tots els gustos
Des del 13 de novembre, els dis
cursos políti cs que hem pogut escoltar
o llegir en els mi tjans de comuni cació
(fins i tot les opinions que es donaven
des d'alguns mitj ans) han estat canvi
ants. De parlar de "taques" o "galetes"
a par la:r de "marea negre", expressió
que molts voli en obviar. De les ajudes
de l'Administració a la por de moltes
persones afectades que s'arriscaven a
perdre subvencions si treballaven, ni
que fos reco ll int chapapote. De
denunciar la manca de vo luntaris a
afirmar que no en ca li en. D'obrir
co mptes co rrents per reco llir
aportacions solidàri es a dir que falten
mitjans i recursos materials.
Però, quina és la situació real? O si
més no, quines són les experiències o
sensacions d'aquells que han viscut o
viuen la situació?
Els primers voluntaris catalans
Des de l moment en què la pitj or
de les hipòtesis es va convertir en una
dura realitat, milers de voluntaris van
. tras lladar-se a Galícia des de molts
indrets del món.
Un dels primers vol untari s a
TOT CLAROR 23
Més de 30.000 tones de fue1oi1 vessades i més de 1.000 quilòmetres de costa afectada són algunes de les conseqüències de l'accident del Prestige
despl aça r-se al ll oc d els fets,
concretament a Muxia, va ser Josep
Fi gueres. En Jose p va despe rta r
l'atenció de mo lts mi tj ans d e
comunicació a partir de la conversa que
va mantenir amb el rei Joan Carles a la
platja de O Coído: "Vaig parlar-li en nom
dels voluntaris i vaig trasmetre-Ii moltes de les nos tres preocup acions i mancances".
El fet de ser un dels primers d'arribar
va permetre que ini ciés els primers
co ntactes amb la ge nt del pobl e,
Pro tecc ió Ci v il , ajun ta ments, o
confrari es, la qual cosa va fer possible
que "sense buscar-ho acabés realitzant tasques de coordinació, sobretot pel que fa als voluntaris que arribaven".
En Josep, tot i alguna anada i vinguda
a Catalunya que ha aprofitat per parlar
amb entitats i co l· lectiu s, segueix a
Galícia durant un temps indeterminat:
"La meva tasca és de mediador entre moltes parts, ja que no porto cap bandera política, únicament la de milers de voluntaris que dava nt d'aques t desastre ecològic, econòmic i social venim aquí per ajudar a Galícia, tant en la neteja com donant suport moral i ànims a la gent, perquè no s'enronsin".
Els principals problemes
La manca d'organitzac ió, de
coo rdin ac ió i d 'informac ió són els
principals problemes que destaquen els
vo luntari s catalans que han treballat
cara a cara amb el fuel.
Com a voluntària, la Saida Gonzalez
destaca la manca d'informació: "Els fulls d'informació no arribaven i et portaven a la platja sense les explicacions mínimes per fer la feina. Hi havia gent que no anava preparada, quant a la
24 TOT CLAROR
Com podem ajudar? Entre les necessitats que es constaten a les zones afectades de Galícia, el material de
protecció (mascaretes, guants, granotes, ulleres, botes de goma .. .), els voluntaris qualificats (biòlegs, enginyers, tècnics en medi ambient ... ) i e ls sistemes de neteja mecanitzats són els plats fotts, tot i que són ajudes que no estan a l'abast de qualsevol.
Però són moltes les persones que voldrien ajudar d'alguna manera Galícia i que tampoc no poden desplaçar-s'hi com a voluntaris. Per això hem preguntat als voluntaris per aquelles accions que podem tenir més a l'abast. Aquestes són les propostes:
Comprar productes gallecs: Pot ajudar, a fi que l'economia de les zones en concret, i de Galícia en general, no s'enfonsi encam més.
Enviar missatges a les confraries per Internet: És molt impottant que no se sentin sols i cada missatge d 'ànim els apotta de veritat energies renovades. Els podeu enviar, per exemple, a [email protected]
Enviar cartes i dibuixos de solidaritat: Aquesta és una iniciativa engegada per Pilar Picas, una noia recentment casada amb un gallec que viu a Pontevedra. S'adreça bàsicament als més joves que també estan patint les conseqüències del desastre, sobretot per l'ambient familiar. Es pot fer arribar a l'apaltat de correus 501 36080 Pontevedra o bé per correu electrònic a [email protected]
El Turisme de solidaritat: També és una iniciativa de Pilar Picas, i té per objectiu que les faml1ies projectin les seves vacances al litoral gallec, on el turisme ha estat sempre una palt impoItant de l'economia i arrossega multitud de sectors que es poden veure afectats per la u·agèdia.
Per últim, cal destacar les observacions que, de manera conjunta, fan totes les persones citades en aquest. repOItatge. Afinuen que qualsevol ajuda és impOItant, però recomanen que es faci mitjançant col, lectius o entitats que en garanteixin un bon destí. En aquest sentit, la Plataforma Nunca Mais de Catalunya (que res té a veure amb Nunca Mais de Galícia) té una estmch¡ra molt ben definida i treballa amb molts col, lectius i diversos camps d'ach\ació'
roba, però a la platja no hi havia ningú que ho controlés. Quasi podies fer el que volguessis". I afegeix com una de
les causes el fet que "ningú ha assumit la responsabilitat; no hi ha ningú que, en cada municipi, decideixi si en lloc que els voluntaris vagin cada dia a la platja val més la pena esperar un parell de dies i que la fe ina sigui més efectiva".
En l'intent de coordinar els voluntaris
i de pal ' liar el que expli ca la Saida, en
Jose p d iu qu e la sensac ió és d e
"fru stració i ràbia da vant la falta d'organització, per exemple a Protecció Civil que és qui ha d'orga nitzar els vo luntaris". Un a f ru strac ió
incrementada per una norma que no
permet que els vo luntari s es quedin
més de 5 dies a la zona: ''Jo no tinc ningú de confiança que m'ajudi en aquestes tasques, per això he arribat a la solució que tothom vingui coordinat des de fora. És l'única manera que el voluntariat sigui efectiu i, a més, de no córrer riscos ni perills innecessaris".
Uns riscos que l'lvan i la M ercè,
vo luntari s de Sant Celoni i de Santa
M ari a de Palauto rd era van toca r
d 'a pro p: "L a inform ació sobre la composició del fu el és nul·la i la gent es troba traginant un producte molt tòxic que, fins que no hem tornat de Galícia, no hem sabut el risc que suposa per a la salut de tots els que hi estan en contacte dia a dia"
Però, fan falta voluntaris?
La feina dels vo luntari s i la seva uti
li tat ha estat una de les qüestions que
ha ori ginat més discrepàncies.
La Xunta de Galícia i altres organismes
oficials reiteraven, i reiteren, que no en
fan falta, mentre que alguns col·lectius
"JO no porto cap bandera política, només la de milers de voluntaris que davant el desastre ecològic, econòmic i social vénen aquí per ajudar"
---------------------------------- Itepona~
Imatge d'una part del comboi Catalunya x Galícia (Fotografia: Jordi Pau)
afectats en reclamen.
En aq uest sentit, la resposta d'en
Josep és rotunda: "Els voluntaris seguirem sent necessaris durant molts mesos i qui sap si anys . Però som al segle XXI, hi ha tecnologia per poder netejar i s'ha d'aplicar, a fi que sigu em més efectius. Amb bones voluntats, mans, pales i rasclets no n'hi ha prou".
Creu que la reacció social que s'ha
despertat en molts indrets d'Espanya i
l'allau de voluntariat "ha fet trontollar una sèrie d'estructures i ha provocat reaccions in stitucion als. Només per això ja ha tingut sentit tot el que s'ha fet, tan important o més que netejar les platges".
En Toni Pall arés, però, és més
pess imista . També va ser un dels
primers voluntaris a arribar a Muxia, tot
i que després de les festes nadalenques
ha decidit tornar a Barce lona: "La figura del voluntari és fantàstica, molt lloable, però ha de tenir una justificació real. Si tu agafes mil voluntaris i els poses en una platja adequadament vestits et pot costar entre set i deu mil pessetes cadascun. Et gastes, doncs, uns milions que poden donar per a no sé quantes excavadores i personal professional. Per tant, són necessaris? Compensa la tasca dels voluntaris? Crec que no, perquè la
"E1 govern ens vol fer fora per interessos electorals, ja que
. nosaltres denunciem el que veiem i no ens poden fer callar"
tasca dels volun taris no és la més efectiva".
Aq uesta, però, no és l'op ini ó més
extesa. En Xavi Xortó és president de
la Federació d'Agrupacions de Defensa
Forestal del Penedès i el Garraf. El 27
de desembre va sortir amb un grup de
companys i equip tècn ic cap a Galícia.
H o feia ad her in t-se al comboi
"Catalunya x Galícia" que van organi t
za r entre tots els c i tats i al t res
col·lectius, i que estava format per un
centenar de persones i tres furgonetes
carregades de material de protecció.
Segons va apreciar el Xavi, "la gent dels pobles sí que diuen que fan falta voluntaris, que la feina no s'acabarà. En canvi, les autoritats estan tancant els centres d'acolliment i diuen que en sobren. Això del voluntariat els cou i els habitants ja no entenen res de res".
Una opinió compartida per en Josep,
que està segur que "el Govern ens vol fer fora per interessos electorals, ja que nosaltres denunciem el que veiem i no ens poden fer callar com als mitjans de comunicació, als militars o a la gent que cobra. I no diguem de la compra que s'està fent dels mariscadors i pescadors! 1.200 euros per quedar-se a casa; i si, a més, volen anar a recollir fuel poden cobrar uns 35 euros per dia! Per mi això és comprar el vot i està clar que durarà fins a les eleccions municipals".
Agraïment i resignació
La majoria de voluntaris
co incideixen que l'ambient que han
trobat a Galícia ha estat molt bo, tant
entre el voluntari at com amb la gent
"L'ambient era increib1e ... Ha estat un fenomen sense precedents, una resposta massiva i contundent a la inaptitud dels poders públics"
del poble.
En Xavi Xortó parla de la seva experi
ència com a voluntari amb entusiasme:
"L'ambient era increïble .. . Gent de diversos països i racons d'Espanya units per una causa. La companyonia i la solidaritat per damunt de tot. /-la estat un fenomen sense precedents, una resposta massiva i contundent a la inaptitud dels poders públics".
Per la seva banda, l'lvan del JesLls i
la Mercè Pino destaquen que "la gent del poble es ,desvivien per ajudar-nos i 'recompensar-nos' per l'es forç. Com a anècdota que explica les mostres d'agraïment, quan ens vam trobar a Mu xia ens van dir que el pavelló estava ple, i dues persones del poble ens van oferir cases particulars per anar-hi a dormir, donant-nos fins i tot les claus".
Tots dos van poder adonar-se que
aquests sentiments positius envers ells
no amagaven l'estat d'ànim de la gent
del poble: "Els sentiments eren de desconfiança, decepció i molt rancor cap als polítics que ells ma"teixos havien escollit" .
En Josep ens exp lica que l'agraïment
mutu entre voluntaris i gent del poble
ha fet que la confrari a de pescadors
de Muxia vulgui instaurar un dia de
festa per celebrar i reconèixer la seva
tasca. ''jo només puc dir que ens sentim estimats i benvinguts, que la gent del poble no vol que marxem i que estan en total desacord amb el discurs de l'Administració quan diu que no fem falta". I afege ix: "Des itjo que el creuament de cultures que estem vivint aquí enriqueixi Calicia i els ajudi a tirar endavant" tot recordant una frase de
l 'a rti sta de Muxi a, auto r de les
samarretes sobre el Prestige, " .. . Y tuvo que morir el mar para que naciera un pueblo, Calicia".
TOT CLAROR 25
___ JIl.I~~ i ~1lll===~~,~~~,~, ________________________________________________________ s_e_le_c_c_iO_' _i_r_e_d_oc_c_io_' _: _~_u_ri_F_e_r_na_' _nd_e_z
INTERNET LLIBRES
La web que tu vulguis
www.todowebs.com. Quants cops has buscat una web sobre un tema determinat i el Google només t'ha se rvi t per demostra r-te que no se rv e ixes per navegar? Aq uest directori de pàgines d' Internet és ulla guia útil i ràpid a pe r troba r webs d' in terès sobre qual sevol tema, Amb aq uesta pàgina s'hauran aca bat e ls vostres naufragis vi rtuals.
Cinem.a Fantàstic
www.cÏDefantastico.com. Els amants del cinema fantàstic estan d'enhorabona, En aquesta web podreu trobar les últimes estrenes del gènere, entre vistes a mb e ls directo rs més emb lemàtics o reportatges sobre e ls films mítics d'un gènere que no té terme mig: o Pestimcs o Podies.
• J ... • ~. 5E. k.t: ... .. " '."
'" M'' '' ' N'" ,'" "" , ..
, j~~ "lo,;
DíMELO EN LA CALLE ,. JOAouíN SABINA
2002
Joaquín Sabina ens sorprèn amb el que, segons molt crítics, és el seu millor disc, Als seus 50 anys, es mostra encara capaç de convertir les misèries humanes en poesia, El disc també inclou un duet amb Santiago Segura sobre Torrente.
VIVIR PARA CONTARLA
GABRIELG, MARQUEZ ED, MONDADORI
Viatge re trospecti u, narra t en primera persona, per la vida del ge ni a l esc rip to r co lombià , La visita de l' autor a la seva antiga casa porta el f il conductor d'una sèrie de flashbacks qu e ens transpqrten a la Co lòmbia del s anys quaranta , la de les gran s famílies matriarcal s i els totpoderosos latifundi stes,
MUNDO S.A.
RAFAEL CERVERA ED, PLAZA YJANÉS
Recull d'arti cles d'autors molt diversos com Ignacio Ramonet o Mumia Ab u JamaI. El llibre es qliestiona si el nou món globalitzat no se rà més aviat un món privatitzat (Mundo SA), A partir d'aques ta premissa, e ls autors reflexionen sobre la democràcia, els moviments antiglobalització i altres afers del nou ordre mundial.
FLAMENCO CHILL CHAMBAO
2002
Encara que això del Flamenca Chill pugui semblar l'última horterada creada pels monstres discogràfics , el primer disc de Chambao combina bon flamenc d'artistes consagrats com Vicente Amigo amb temes propis de gran qualitat,
1lItcrNCltKillDU
1J'H.urot
13'99 EUROS
FRÉDÉRICBEIGBEDER ED, LA CAMPANA
Diuen que els directors creatius de les agències de publicitat son el més proper a deu perquè dominen el 'futur de mil ions de persones, L'autor, fart d'una vida hipòcri ta i desenfrenada, va escriure aquest llibre on denuncia els tripijocs i les misèries d'un ofici tan admirat com desconegut La publicació del llibre li va cos tar la fe ,ina i una querel la,
PERRO COME PERRO
JORGEM, REVERTE ED, CRÍTICA
El curtit periodista Jorge M, Reverte ens proposa un interessant exerci ci per aprendre a fer una cosa que tots donàve m per superada: llegir el diari, A través de la comparació de notíc ies en diferents mitjan s, el lector pot veure quins interessos sustenten un o altre diari. Ideal si realment es vol saber qui mana en aquest país,
EL \15 ELVIS PRESLEY
2002
El rei no ha mort, Una altra reedició dels seus èxits surt al mercat en forma de doble CD per fer les delícies dels fans incondicionals o bé per apropar la música del monarca del rock al joves que encara no el coneguin,
PUTA
NELLYARCAN EDITORIAL COLUMNA
Una noia d'uns vint anys que exerceix la prostitució de luxe es despulla davant del lector per mostrar la cara més amarga d'un món sòrdid i obscur. Una visió del món que, més que escandalitzar, pretén mostra r la debilitat de la frontera que separa la suposada decència dels uns i la pressumpta sordidesa dels altres,
LO MF¡JOR QUE LE •.•
PABLO TUSSET ED, LENGUADE TRAPO
La mejar que /e puede pasar a un cruasan és la primera novel'la de Pablo Tusse!. Ens explica la història d'un antiheroi dels nostres temps que, instal,lat a la zona alta de Barcelona, ens descobrirà els vicis secrets de la sempre hipòcrita burges ia urb ana, Un llibre ple d'humor mord aç que Vazquez Montalban ha definit com "e/libra mas divertida que he leída en las úllimas fiempas",
BARI OJOS DE BRUJO
2002
Juntament amb Manu Chao, aquest grup és el màxim exponent de l'anomenat "Barcelona sound", un estil que persegueix la fusió d'estils en un format festiu i desenfadat, Flamenc, rumba i hip.hop en un disc sorprenent,
ARRIBA EL CARNESTOLTES I SANT MEDIR!
Durant els pròxims dos
mesos se ce leb ren a
Barce lona dues de les festes
populars més an tigues de la
ciutat: el Carnestoltes i Sant
Medir.
Com cada mes de febrer,
a Barce lona arriba Sa
Majestat el Rei Carnesto ltes
i tota la seva comparsa, que
ompliran durant un cap de
setmana, la ciutat de festa i
de co lor. Però també de
bones intencions pel que fa
al futur d'una ciutat que,
com es va demostrar amb
l'arribada dels Reis Mags, vol
incloure a les festes un
missatge per a la pau i contra
la guerra.
Sant Medir
L'any 1830 e l forn er
Josep Vidal i Graners va fer
una promesa: si millorava
la seva deteriorada sa lu t
\ faria una peregrinació a
cava ll cada 3 de març fins
a l'ermita de Sant M ed ir, a
Sant Cugat de l Vall ès. El
prop i forn er va ser e l
fundador de la primera
col la de Gràcia, la de ls
Vidal. Així va nèixer la
festivitat d'hi vern del barri
de Gràcia, en què les co lles
desfilen a caval l pe ls
carrers del barri ll ençant
carame ls als nens i als no
tan nens. El pròxim
diumenge 23 de març
comença la festa de Sant
Medir amb l'habitua l pregó
que donarà pas a una
setmana plena d'activitats :
desf il ada de les co ll es a
caval l (di llun s di a 3),
concursos de poesia i dibuix
i la mateixa peregrinació a
peu fins a l'ermita del sant
que el Sr. Vida l va fer per
primer cop fa 172 anys.
La Sagrada Família
AI barri de la Sagrada
Família el rei Carnesto ltes
professa especial devoció
entre el veïns, especialment
a l'escola Sagrada Família. El
divendres 28 de març tind rà
lloc la tradi cional ru a pels
carre rs Còrsega i Rossell ó
perquè la gent de l'escola i
'del barri llueix i les seves
disfresses. Després de la rua
la cita és al pati de l'escola,
on es podran veure els balls
elaborats pels membres de
l'escola: des dels més petits
fins als professors. Si no ho
heu vist mai, apropeu-vos
hi . Val la pena!
7 de febrer Trofeu Ciut:1t de Barcelona d'esgritw\ 1'0liesp0l1iu Municip.111'Espan)", Industri,1 Orgnnitza: FC Esgrin1:1 Més inr0l111ació, 93 426 79 73
AUTOMOBILISME 15 de febrer Rnllie de cotxes ,ntics de Silges Orga nitz..1: Foment del turisme de Sitges So¡tida: Pl:1 ç;:¡ Sa nt.J:1ume Més inr0l111nció: 93984 93 57
CAMINADA 16 de febrer IIBarnntresc" III Cnminacb de G¡ncia
SOI1i(b, PI. Lesseps Orgnnil za: Centre Excursionista de G r~cia
Més inf0l111nció , 93 237 86 59
CICLISME : AMICS DE LA BICI 23dc febrer Sortida n Vilanova i al Pnmh de Foix (bonn concl icló rísica). O rga nitza : Fundació Claror
Més inf0l111nció, 93 4761390
MOTOCICLISME 1 de març Campio nat de Catalunya cie Motociclisme
Circui de Catalunya Més inf0l111ació, 93 571 9700
BÀSQUET 8demarç Pat1it cle lIi8" FC Barcelonn-Caja San Fel11anclo Palau Blaugrana Organilza, Lliga ACB
Més infOlmació: 93 496 36 00
CICLISME : AMICS DE LA BICI 9demarç . Sortida a Va llvidrera, Sl. Pere Mhrtir i In Carretera cie les AigUes (IOlS els nivells)
Orga nitza: Fundació Claror Més infOlm ació: 93 476 13 90
CICLISME: AMICS DE LA BICI 23 de març SOluda a Banyoles (tOlS els nivells) Organitza, Fundació Claror Més infolmació, 93 47613 90
1\ •. _________ --------------- CINEMA
EL JARDÍN DE LA ...
DIR. NIGEL COLE
El Jardín de la alegría és una comèdia social anglesa que narra la història d'una vídua que, per pagar els deutes del seu marit, entra en el món del tràfic de marihuana. Sàtira ei! clau de denúncia, amb un guió trepidant i uns personatges entranyables.
EL ORO DE MOSCÚ
DIR. JESÚS BONILLA
Una road movJe a l 'espanyola que barreja les diferents generacions de còmics del nostre país: des de Pajares fins a Latre. Bonilla té un objectiu ben clar per al seu debut: recuperar l'essència i l'absurd de la comèdia espanyola.
AMÉN
DIR . e COSTA-GAVRAS
Precedida per l'escàndol que va provocar al Festival de Berlín, l'última pel'lícula del sempre polèmic Costa-Gavras destapa la passivitat de l'església catòlica durant el règim nazi. Un film que vol lluitar contra l'amnèsia històrica.
fELICES 16
DIR .KEN LOACH
Millor guió al festival de Cannes, Felices 16 és un retrat de la desestructuració familiar de la societat postindustrial anglesa. Ken Loach segueix en la seva línea de cinema compromès amb una mirada realista i furiosa,
L lcure i Cul-...;:.tura.:.... __ ._. ________________________ .._S-e-le-c-ci-ó-i-r-ed-o-c-ci_ó_: _Yu_r_i _Fe_r_n_ón_d_ez
COMENÇA L'ANY DEL DISSENY 2003 A BARCELONA
Ja fa molts anys que Barcelona està considerada com la capital del
disseny del sud del Med iterrani. Ara, els ciutadans tindran l'oportunitat
d'apropar-se al món del disseny i de la creativitat a través de més de
cent activitats diverses, que van des d'exposicions (us n'expliquem dues)
fins a tallers per a nens passant per performances al carrer o projeccions
de cinema. Per a més informació: www.anydisseny2003.org
IIGràfiques ocultes" al Convent dels Àngels
Exposició que ens mostra una sèrie de creacions gràfiques reali tzades a Catalunya des de
1965 fins a l'actualitat. La naturalesa de les creacions va des dels cartells publicitaris fins a
portades de revistes, però totes tenen en comú el talant innovador i transgressor. L'exposició
ens ensenya obres que, per diversos motius, no van ser suficientment reconegudes en el
seu moment. El Convent dels Ànge ls es troba a Ciutat Vella, a la Plaça dels Àngels, 1.
"Living in motion", arquitectura per viure amb flexibilitat al
museu de les Arts decoratives
Residència, lloc de treball i estil de vida canvien ara més de pressa que mai. Els arquitectes
i dissenyadors intenten adaptar els nostres habitatges a les noves exigències contemporànies.
Ara que els preus dels pisos a Barcelona cada cop són més desorbitats, aquesta exposició
fa propostes innovadores sobre aprofitament d'espai i organització de l'habitatge. El museu
de les Arts Decoratives és a 'l'Avinguda Diagonal, 686.
ESCENA
IIOíD MORTALESII, AL TEATRENEU
PAVLOSKI EN ESTAT PUR
Un gran desplegament de llums i boira precedeix l'entrada a l'escenari de la diva de la
llengua viperina. I ho fa per clamar: "Oíd, mortales ... ", que no és una si mple continuació de
l'anterior xou "Orgu llosamente humilde" sinó que és un pas més en la seva reflexió (còmica,
però no per això menys fi losòfica) sobre la vida. En aquesta ocasió, Pavlosvki ens mostra el
seu costat més tragicòmic i centra el monòleg en la morti ho fa des del prisma d'algú que
sap que no li queda gaire per assaborir-la. Un Pavloski mordaç i venjatiu que aquest cop no
ataca el públic tan directament com en altres espectacles. Tot i això, us recomanem que no
arribeu els últims i, sobretot, que no us oblideu de deconnec@r el mòbil.
IIAMANTSII, AL VILLAROEL TEATRE
Joe Di Pietro i Jimmy Roberts, autors de l'exitosa "T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré",
ens presenten aquest muntatge en què un executiu, interpretat per Jordi Boixaderas,
descobreix que la dona l'enganya amb un bohemi . Al'flb aquesta premissa engega una
comèdia desenfadada que no ens farà reflexionar, però sí passar una bona estona.
DONES DEL 36 CENTRE cíVIC LA SEDErA
3 DE MARÇ
El dilluns 3 de març, a l e~ 19.30 hores , el Centre Cívic La Sedeta (carrer Sicí l ia, 32 1) acollirà una xerrada a càrrec de l'Assoc iació Dones de l 36. L'acte se rvirà per inaugurar l'ex posició del mateix nom que romandrà al Centre fins al 29 de març.
PAISATGES LITERARIS CENTRE cíVIC DE SARRIÀ
25 DE MARÇ
En el marc del cicle de tertÍllies que duu a terme la Fundació La Caixa, el proper 25 de març, a les 8 del vespre, e l traductor, novel'lista, autor teatral i assagista Eduardo Mendoza conversarà amb Félix de AzÍla, conegut poeta, novel ' lista i assagista. Les places són limitades i l'entrada costa 2 euros (1 euro amb el carnet jove) . Serà a l'edifici de Caixa Fòrum.
HISTÒRIA DEL MOVIMENT ECOLOGISTA
CENTRE cíVIC CASA GROGA
28 DE MARÇ
L'associac ió Co l' lectiu Cultural Ecologista Agudells el divendres 28 de març organitza aquesta xerrada sobre e l moviment ecologista. L'entrada al Centre Cív ic Casa Groga (avi nguda Jordà, 27) serà lliure. Si en voleu més informació podeu trucar al 93 418 65 3 I.
REVISTES
Sàpiellll
Sàpiens és una revista mensual de caràcter divulgatiu sobre temes 4'història de Catalunya i del món. Es una aventura apassionant per conèixer els grans fets del passat. No només parla de les grans batalles, sinó de tots aquells esdeveniments que han format part de la vida quotidiana dels nostres predecessors.
______________________________ Lremrei <:~
CONCURS
PARTICIPA-HI I GUANYA! Un magnífic "pack Claror 11 format per motxilla, samarreta, ronyonera , gorra
El concurs del passat número el va guanyar ...
YOLANDA SANZ GARcíA
ABONADA DEL
POLIESPORTIU MARíTIM
Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu a revista Tot Claror (Sardenya, 335, baixos , 08025 Barcelona) o dipositant-la a les urnes situades a la recepció dels poliesportius Claror, Sagrada Família , Marítim o Nou Can Caralleu.
r-----------------------¡ ~ Nom Cognoms ______________________________ _
Adreça _____________________ Telèfon ________________ _
Ciutat Edat ----------------------- ~-------------------
Què penses de la revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número 38?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta, a la revista?
6. Globalment. quina nota posaries a la revista, entre l'I i el lO?
L _______________________ ~
I,tt ¡" , ¡ , lmp tres, s ..
o Neteja i Manteniment
Q '.A~I
EC · .nnn •• 1I
IoCIIU'f_ ... " KI&6(I
o Netegem verticals (T.escalada) o Neteja de poliesportius o Neteja de col'legis o Neteja de vidres
IY\ IY\
'm IY\
·m IY\
, PASSATEMPS
SOPA DE LLETRES
Troba el nom de 9 participants del darrer Ral·fi Dakar
A P LM E O N I F F
S S E N E W e OM A
E A Y L A N F R O
N U O L T X A G A
T N T L E I K S A N
1 e R N H O e e M u N T A H U H E O K
I Y R S H R Ñ J R E
O S A N E N A T A V
DM O N T E R D E R
TEST
Demostra /0 teva cu/turo esportiva
I. Com es diu el seleccionador espanyol d'handbol?
2. Quin pilot de ral 'l is és l'actual campió del món?
3. Quants títols individuals ha guanyat la tennista Martina Navratilova al llarg de la seva carrera?
4. En quina escuderia de F I serà pilot oficial l'asturià Fernando Alonso?
5. En quin equip de l'NBA juga el pivot xinès Yao Ming?
SIO ~'01I'H C, '1In.U01/ C~ 'L9 1 CE 'UIIOl¡U OJQ sn:)Jc lf\l (Z 'S:} I!'iiJV JCS;):J (1 :salsod sÓ>H
,"") -,.., .... \ \ j . .. m i.> {(li I ... \(, 1I
;< -(
o Abrillantat de paviments 'm Valido hasta el 31 de Marzo 2003
Ptge. Borrell 11 baixos - Barcelona 08005 Tel. 93 303 54 00 - Fax 93 308 63 95
[email protected] - www.limptres.com
m IY\ m IY\ IY\ m m
Guia de Serveis i COlllpres
• Dret civil • Separacions - Divorcis • Accidents • Acomiadaments • Invalidesa
Còrsega, 528, esc. esq. lr 3a 08025 Barcelona Tel. 93 347 93 77 - Fax 93 347 99 39
BARCRYKET
• Dinars i sopars casolans • Assortiment de tapes • Ambient agradable , Marina, 271 (Rosselló) Tel. 933472621 i Sardenya, 342 (davant del Claror) Tel. 93 455 70 01
BAR RIBEIRA
~ Entrepans, tapes i vins gallecs
Rosselló. 411 Tel. 93 458 63 85
FUSTER- PASTISSERIA
, Una dolça especialitat de crocant i xocolata. t Pedres Sagrada Familia
Rosselló, 436-438 (xamfrà Padilla) Tel. 93 456 55 49
LA YAYA AMELlA
• La cuina del bacallà
Sardenya. 364 Tel. 93 456 45 73
• Ferreteria protessional i parament
Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49 www.edifesa.net·[email protected]
FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Olertes noves cada mes
Soft Obert Centre de formació informàtica • Ofimàtica' lnternet· Disseny web • Disseny gràfic' Programació • Certificacions oficials Microsoft Cursos amb la garantia d'Enciclopèdia Catalana i la UOC el Sant Antoni Maria Claret, 122 Tel. 93 433 54 80 www.softobert.com
EspaRTS • Hacemos equipaciones para clubs
y colegios. • Fabricación propia • Sudaderas-Batas-Chandals-Polos-
Canguros .. . • Serigrafía-Bordados-Transfer
Casals y Cu beró, 216·08031 BCN Tel. Fax 93 350 50 16
• Equipacions esportives per a clubs i col'legis
Tarragona, 3, bxs. 17300 Blanes (Girona) Tel. Fax 972 337157
• Loteria Nacional • Travesses • Bonoloto • Primitiva
Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19
• Conservació i restauració d'obres d'art i antiguitats
• Compra-venda de pintura Passatge de Sant .Pau, 16 . 08025 Barcelona Tel. 93 456 47 64 . 670 040 983
"FRECUENCIA 1" SERVEI TÈCNIC A DOMICILI
• TV, video, DVD, antenes, Bifi • Informàtica, telefonia
Canvii el seu aparell vell per: • Sony, Philips, LG, Sanyo, Grundig,
Panasonic, NC, Bosch, Balay ... • Consulteu preus especials .
Mallorca, 487 08013 Barcelona Tel. 607 244 858 - 934 352 465 [email protected]
PACO SANCHEZ • Mobiliari i decoració • Som professionals: tenim una solució per a cada espai.
Rosselló, 412 - Av.Gaudi, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
PIMARC
• Marcs a mida • Obra gràfica original , pintures i pòsters
Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax. 93 436 77 58
~81Ll.UA DI! LA SOMeRA"
• Toldos en todos los modelos, manuales y eléctricos. • Cédulas fotoeléctricas. • Automatismos. • Lonas acrílicas • Fibras de vidrio.
Josepa Massanés, 27 08026 Barcelona (Clot) Tel. Fax 93 456 92 86
LLENCERIA XA NA MODA íNTIMA
• Tot en roba interior per a home i dona • Especialistes en talles grans
Muntanya, 49 . Tel.: 93 436 47 94 08026 Barcelona
• Nadal i cotillons, festes infantils i populars, globus, carnestoltes, hoteleria i bromes
València, 508 Tel. 93 245 99 85
• Mil detalls per a tu, 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família
Còrsega, 511 . Rosselló, 396 Tel. 93 2074522· 93 456 76 07
JOIERIA ALMOR Taller propi
• Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família
Marina, 307 - Tel. 93 456 2.9 23 08025 Barcelona
JOI ERIA-RELLOTGERIA ORIGINAL, DISTINTIVO 'MODERNO
RELLOTGES: - Dkny - Fossil- Spoon - Guees - Creo Racer - Akteo - Radiant - Philippe Starck - Nike - Pulsar - Radiant Oro JOIER1A: - Dissenys exclusius en plata i or Provença, 548 (Dos de Maig) 08025 BeN Tel. 93 450 35.11
!! i nstitutsodontològics
• Ben a prop teu
Calàbria, 25] . Tel. 93 439 45 00 Diputació, 238 . Tel. 93 342 64 00
• Molt a prop teu
Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53
MAROSA CENTRE ORTOPÈDIC Ortopèdia adherida al sistema de cobrament directe de la Seg. Social. No és necessari avançar els diners. Ortopèdia en general.
Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
MYSO~E
• Consulta naturòpata. Reflexologia podal. Quiromassatge. Flors de Bach
• Consulta de tarot. Ajuda humanfstica
Rosselló, 4'31 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40
ORTOPÈDIA FARMÀCIA
SERRA·FORTU NY • Especialistes en plantilles • Cotilles a mida, fèrules • Genu-valgo • Pròtesis mamàries • Adherida al sistema de cobrament directe de la Seguretat Social
Provença, 506 (xamfrà Castillejos) Tel. 93 455 35 02 - 93 436 66 88
PSICOLOGIA CLíNICA MONTSE VALLS: Psicóloga esp.en depresiones y problcmas sexuales. JUAN GENOVÉS: hipnólogo especialista en robias yestrés. Tel. 93 446 09 27 www.montsevalls.com correu: [email protected]
QUIROMASAJISTA DIPLOMADO • 20 años de experiencia . Especialista en dolores de espai da . Tardes de 16 a 20 homs.
JUAN GENOVÉS. Zona Sagrada Fan1ilia. Tel. 93 446 09 27 (horas convenidas)
un ant • Servei psicològic infantil i juvenil, de parella i família. • Problemes escolars, relacionals, de desenvolupament. .. • Escola de pares. • Diagnòstic i tractament dels problemes de parella i família .
Indústria, 83, bxs. esquerre
08025 Barcelona ·Tel. 93 459 23 49
• Tractament d'aigües i piscines • Pressupostos sense compromís
Holanda, 41 Polig. Indust. Pla de Llerona 08520 Les Franqueses Tel. 93 846 53 36 . Fax 93 846 52 II
DUELECTRON, S.L.
• Climatització industrial • Electricitat industrial • Instal'lacions especials
(hospitalàries i laboratoris) • Calefacció industrial i domèstica • Ventilació industrial
Roca Humbert, 5 08907 L'Hospitalet L1ob. Tel. 93260 Ol 61 - Fax 93 338 04 30 Mail. [email protected]
SATA
Fem: • Piscines • Descalcificació domèstica i industrial • Osmosis inverses • Tractaments generals d'aigua • Accessoris
Balmes,173 08006 Barcelona Tel. 93217219] Tel.lFax 93 217 03 64
VOLS FER COOPERACiÓ I SOLIDARITAT?
FES-TE SOCI BENEFACTOR Amb una aportació mínima de 8 euros a l'any pots fer molt. Pots ajudar-nos a invertir més recursos en els projectes de solidaritat i cooperació que la Plataforma 0'7 Claror té en marxa, tant a ' nivell local com internacional, i a col.laborar en nous projectes.
A més, com a Soci Benefactor podràs participar en la direcció d'una entitat sense ànim de lucre com la Fundació Claror, i fins i tot participar en les eleccions al Patronat, com a votant i com a candidat.
FUNDACI6 CLAROR - ESPORT , SALUT · CULTURA , LLEURE
ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Costa Brava, 3 08940 Cornellà Tel. 93.475.08.00 Fax 93.475.08.01
REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
ARA
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO •
E I proceso de rehabilitación exige unos amplios conocimien
tos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.
,
ES
EN VENDA A TOTES LES INSTAL.LACIONS DE LA FUNDACiÓ CLAROR
I I
MISCEL-LÀNIA FUNDACiÓ CLAROR.
DOS SUBSTITUCIONS AL PATRONAT
DE LA FUNDACiÓ CLAROR
El Patronat de la Fundació Claro r va ser remodelat, el passa t dese mbre, amb la substitució de dos dels seus membres.
Van deixar el càrrec J uli eta Ri be ras (re prese ntant de ls treball adors) i Jordi Alonso (representant dels Socis Benefactors), ja que tots dos havien exhaurit el mandat de quatre anys pel qual havien estat esco lli ts. Per proced ir a la seva substitució es van celebrar eleccions entre els treballadors i entre els Socis Benefactors de l'enti tat els dies 11 i 12 de desembre, respectivament. Els guanyadors i, per tant, membres nous del Patronat, van ser Carl es Casacube rta (represe ntant dels treball adors) i Joa n Itxaso (re prese nta nt de ls Socis Benefactors).
La Fundació Claror, mi tjançant Tot Claror, vol felicitar e ls no us patrons i agrair la tasca feta als patrons so rti nts.
Composició actual del Patronat
Càrrec Persona Estament representat Presidenta Joana Céspedes Claustre E. S. Família Vi cepres. Héctor Silvei ra Socis Benefactors Secretari Àngel Garcia AMPA E. S. Famflia Vicesecret. Consol Martí Claus~re E. S. Família Vocal Laura Ponce Claustre E. S. Família
Xavier Trunyó AMPA E. S. Famflia Carles Ri era AMPA E. S. Família Joan Itxaso Socis Benefactors Gemma Vilaró Socis Benefactors Carles Casacuberta Treballadors
La quota mínima dels Socis Benefactors serà de 8 euros
Des del mes de gener, la quota mínima anual dels. Socis Benefactors és de 8 euros. Aquesta petita puj a de 0'75 cèntims es fa en compliment de l'aco rd pres en la darrera assemblea anual de Socis Benefactors. Des de l'any 1998, any de creació de la Plataforma 0'7 Claror, la quota havia estat de 7'25 euros, i no s'havia apujat en els darrers ci nc anys. Les quotes dels Socis qu e aport in un a qu ant itat major a la mínim a es manti ndran igua ls. Les a po rtac ions de ls Socis Benefactors es destinen íntegrament a projectes de cooperació i solidari tat.
CURSET DE
MASSATGE
IN FA ..... TILAL
MARíTIM
El Po li esportiu Ma rítim posarà en marxa, durant els mesos d'abril i maig, un curs nou de massatge infantil. El curs tindrà per objectiu ensenyar els pares a fe r massatges als fills i ini cialment va adreçat a pares de nadons entre 2 i 10 mesos (s'impartirà amb la parti ci pació dels nadons).
El curs comprendrà ci nc sessions de 60 minuts, un dia a la setmana. En les sessions es combinaran explicacions teò riqu es amb massatges pràctics. En cada classe s'ense nyarà e l massatge d'una part diferent del cos (cames, braços, tronc, esquena ... ).
Hi haurà tres cursos, en diferents horari s: dimarts de 16 a 17h, dimecres amb el mateix horari i di ssabtes d'11 a 12h.
El preu d'i nsc ri pció se rà de 70 euros per als abonats de qualsevol instal ·lació de la Fundació Claror i de 80 euros per als no abonats.
AM INFORMATICA Bar Restaurant Braseria
Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 . 08025 Barcelona
T'agradaria Conèixer ...
&f¿'~
Menjars i sopars per a grups i empreses.
! • Aetualizaeión/Reparaeión de ordenadores PC I. Configuraeión de ordenadores nuevos a medida
Propostes de menú a la seva mida
• Portatiles, torre/sobremesa, servidores • Configuraeión de Redes • Compaq - IBM - Hewlett Paekard • Impresoras de tinta, laser y multifuneión • Canon-Epson-Hewlett Paekard-Brother-Lexmark • Monitores, Tarjeta de Red, Tarjeta TV • Cartuehos de tinta y aeeesorios
I • Ordenadores segunda mano, según disponibilidad
el Indústria, 124 08025 Barcelona
Sl T'A GRADA M ENJA R BÉ ... REPETIRÀS/
VOLEM FER UN AMIC DE CADA CliENT
• FUNDACiÓ CLAROR
OFERTA A USUARIS PUNTUALS DEL CENTRE DE TALASSOTERÀPIA
MARíTIM GOlD, UNA OFERTA DE
TAlASSO I GASTRONOMIA
El Poliesportiu Marítim és,
gràcies al seu centre de ta
lassoteràpia, un equipament
únic a Catalunya. Per això,
. a banda de l'ús que en fan els abonats, rep diàriament
la visita de persones que
adquireixen una entrada
puntual per gaudir dels seus
serveis. Ciutadans d'arreu de
Catalunya i turistes s'apro
pen al Marítim per fer una
sessió de talassoteràpia, gau
dir d'algun dels serveis de sa
lut i, en èpoques de bon
temps, anar a la platja amb
totes les comoditats.
Dirigit a aquests visitants
puntuals, i al públic en ge
neral, el poliesportiu ha po
sat en marxa l'oferta Marí
tim Cold, que permet com
binar l'esport i la talassote
ràpia amb un dinar o sopar
en un restaurant pròxim, amb
les màximes comoditats.
Per aprofitar l'oferta no
més cal trucar al Marítim (93
224 04 40) i reservar un dia.
En la data acordada, un taxi
va a recollir l'usuari a l'hotel
o a casa seva per portar-lo
al poliesportiu. Un cop allà,
l'usuari gaudeix de cabina
individual, barnús, sabatilles,
tovallola i casquet de bany.
Només ha de portar el ba
nyador (tambe pot comprar
lo a la instal ·lació). Un cop
canviat se li ofereix un cir
cuit complet de talassoterà
pia, sauna, bany de vapor i
marbre càlid, i un servei de
salut (massatge relaxant,
massatge sota dutxa o dut
xa de pressió). Un cop aca
bada l'estada al Marítim, que
34 TOTCLAROR
dura entre 2 i 3 hores, l'usu
ari té taula reservada al Res
taurant Posit (a 100 metres,
entre el Marítim i l'Hotel
Arts) on, segons l'hora, se li
ofereix un dinar o sopar de
qualitat. En acabar, un taxi
retorna l'usuari a l'hotel o a
casa seva.
El preu del Marítim Cold,
amb tots els serveis esmen
tats inclosos, és de 139
euros per persona. Si la con
tractació la fan grups (entre
2 i 4 persones) hi ha una re-
baixa, de manera que el
preu queda per 109 euros
per persona.
Hi ha l'opció de gaudir de
tots els serveis esmentats
excepte el dinar o el sopar.
En aquest cas, el preu és de
113 euros si es tracta d'una
sola persona o de 83 euros
per persona en cas de grups
(entre 2 i 4 persones).
Sens dubte, una bona
manera de passar el dia com
binant l'esport, la talassote
ràpia i la bona gastronomia.
. I Un altre curs de balls de saló
al Poliesportiu Marítim
El 5 de febrer s'inicia al Poliesportiu Marítim el segor!
curs de balls de saló. El curs, que durarà quatre mesos
(fins al 21 de maig), servirà per aprofundir en els conei
xements de diversos balls com el rock'n'roll, el bolero,
la salsa, el merengue, el txa-txa-txa ...
Les classes es farar¡ un cop per setmana, els dime
cres de 21.30 a 23.00 hores, al mateix Marítim.
El curs és obert a la participació d'abonats i no abo
nats. El preu de tot el curs (15 sessions) és de 56 euros
per a abonats . i de 71,75 euros per a no abonats.
Si en voleu més informadó, adreceu-vos a la recep
ció del Marítim, o bé truqueu al telèfon 93 224 04 40.
h~STAL.LACIONS
MÉS AERÒBIC,
IOGA I TAI-TX:I A
L'ESPORTIU
CLAROR
L'Esportiu Claror ha posat
en marxa activitats dirigides
noves per ampliar l'oferta
per a gent jove i per potenciar el cap de setmana. S'ha
.obert un grup d'aeròbic jove (divendres de 18.00 a
19.00h), un de ioga (diven
dres de 18.30 a 19.30) i un
de tai-txi (dissabtes de 9.00
a 10.00 del matí).
L'ESPORTIU
CLAROR OFERIRÀ
CICLISME INDOOR
A L'ABRIL
L'Esportiu Claror oferirà
classes d'activitats dirigides
de ciclisme indoor després
de les vacances de Setma
na Santa. Aquesta és la in
tenció de la instal·lació, que
està fent gestions per a la
compra de bicicletes i per
adequar l'espai de les classes.
MILLORES ALS
VESTIDORS DEL
CLAROR
Seguint la política de mi
llores a la instal·lació, l'Espor
tiu Claror ha iniciat un pro
cés que afecta l'enrajolat
dels vestidors S, 6, 7 i 8.
Aprofitant les vacances de
Nadal, s'ha remodelat el del
vestidor 5. Durant la Setma
na Santa es renovarà el del 6
i, a l'estiu, el dels 7 i 8. Les
millores es fan als períodes
més adients tenint en
compte l'afluència d'usuaris.
Nou CAN CARALLEU FUNDACiÓ CLAROR.
DISSABTE 1 S DE FEBRER, CROS
DE MUNTANYA A CAN CARALLEU El parc de l'Oreneta serà escenari de la tercera edició di un cros adreçat a juvenils, sèniors i veterans
Els amants de l'atletisme
en general, i de la muntanya en particular, tenen una
cita ineludible el proper
dissabte 15 de febrer, amb
la ce lebració del tercer Cros
de Muntanya que organitza
Nou Can Caralleu.
La prova, adreçada a ju
veni ls, sè ni ors i veterans
(homes i dones), es farà en
un circuit de muntanya al
parc de l'Oreneta, prou exi
gent quant al desn ivell i amb
tot l'encant d'un entorn na
tural dins la ciutat.
La sortida serà a les 11 .00
hores per a les dones de
totes les categories, i a les
12.00 hores per als homes.
Els interessats poden
inscriure-s'hi fins al 15 de
febrer.
• Juvenil (nascuts entre 1985 i 1987): 4.000 metres
• Sènior (nascuts entre 1964 i 1984): Homes: 8.000 metres
Dones: 4.000 metres
• Veterans (nascuts abans de 1963): Homes: 8.000 metres
Dones: 4.000 metres
GRAN ÈXIT DEL NOU ESPAI VERD
DE JOCS I ESPORTS DE LA PINEDA Nou Can Caral leu és una
instal·lació completa on no
només els adults tenen el
seu espai, sinó també els
més petits. Durant l'any pas
sat a la pineda es va instal ·
lar un circuit de jocs infan
tils, amb diverses estacions:
un gran espai verd ple d'ar
bres, amb magnífiques vis
tes sobre Barce lona, ideal
per al relaxament dels adults
i per a la diversió dels pe
tits.
'I la veritat és que el cir
cuit no ha pogut tenir més
èxit.
A banda de ser utilitzat
pels casals d'estiu, és sovi nt
utilitzat pels pares, que apro
fiten per passar una bona es
tona amb els fills.
A la foto, veiem la torre
central del circu it, que posa
a prova l'habilitat i equi libri
dels més joves d'una forma
divertida.
8 DE FEBRER,
FESTA D1HIVERN
DE MINI-TENNIS
Nou Can Caralleu orga
nitza, dissabte 8 de febrer, la festa d'hivern de mini-ten
nis. Adreçada a nens i ne
nes entre 5 i 10 anys, con
sisteix a iniciar els petits en
la competició, en pistes de
mini-tennis, amb jocs i di
versió. Es farà a partir de les
12 del migdia i no cal ins
cripció prèvia.
22 DE FEBRER,
TORNEIG DE
DOBLES DE
TENNIS D1HIVERN
Els adults amants del ten
nis tenen una cita el dissab
te 22 de febrer, amb l'edi
ció d'hivern del torneig de
tennis de dobles. La partici
pació és oberta a tots els
abona~ de Nou Can
Caralleu, encara que no es
tigu in inscrits als cursos de
l'escola de Tennis. El torneig
es farà de 12.00 a 19.00 ho
res, amb una petita aturada
per al dinar de tots els par
ticipants. La data límit d'ins
cripció és 1'11 de febrer.
22 DE MARÇ,
TORNEIG DE
FRONTENNIS AL
PAVELLÓ
El dissabte 22 de març
s' iniciarà al pavelló de Nou
Can Caral leu el torneig de
frontennis, que tindrà con
tinuïtat durant els dies 22,
23, 29 i 30. La competició
es farà en dobles mixtos.
TOTCLAROR 35
FUNDACiÓ CLAROR
IX TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL
VA SER UNA GRAN FESTA Els equips infantils d'Addeco Estudiantes, Pamesa València i
Caprabo Lleida van ser els convidats estrella a un torneig de luxe
L'Esportiu Claror va con
vertir-se, els passats 27 i 28
,de desembre, en el centre
neuràlgic del bàsquet infan
til català. I és que la celebra
ció del IX Torneig de Nadal
va aplegar els millors equips
preinfantils i infantils, mascu
lins i femenins, de Catalunya
(vegeu quadre), a més dels
representants del Safa-Claror,
i de tres convidats de luxe:
l'Addecco Estudiantes de
Madrid, el Pamesa València
i el Caprabo Lleida, tres fili
als d'equips ACB que van
posar una nota de gran qua
litat al torneig.
El torneig va tenir format de
"final a quatre": quatre equips
per categoria. Divendres 27
van tenir lloc les semifinals i
dissabte 28, les finals i els par
tits per al tercer lloc.
La categoria més seguida
pel públic va ser la infantil
masculina, en què, a més del
representant de Safa-Claror,
participaven els tres filials
d'equips ACB. La victòria se
la va endur l'Addecco Estu
diantes, que va guanyar a la
final el Pamesa València per
58 a 32 punts.
A banda del vessant ex
clusivament competitiu, el
torneig va potenciar, un any
més, la companyonia entre
els diferents equips. Els ju
gadors d'equips no catalans
(Estudiantes, València i
Alierta Saragossa) es van
allotjar en cases dels juga
dors de Safa-Claror que dis
putaven el torneig.
36 TOTCLAROR
PREINF. MASCUlf 1 r: JAC Sants 2n: Safa-Claror 3r: CB Granollers 4t: Tecla Sala
PREINF. FEMENf 1 r: CD Grup Barna 2n: Safa-Claror 3r: Bàsquet Llor 4t: AD Alierta (Saragossa)
INFANTil MASCUlf 1 r: Adecco Estudiantes 2n: Pamesa València 3r: Safa-Claror 4t: Caprabo Lleida
INFANTIL FEMENf 1 r: CE Universitari B 2n: Cornellà B 3r: Safa-Claror 4t: Lima-Horta B
IX TORNEIG DE BÀSQUET INFANTIL DE NADAL CLAROR
FUNDACiÓ CLAROR
GRÀCIES! ALS QUI HAN FET POSSIBLE QUE EL IX TORNEIG DE
BÀSQUET INFANTIL DE NADAL, CELEBRAT A L'ESPORTIU CLAROR, HAGI ESTAT TOT UN ÈXIT!
PATROCINADORS
A V U I
COL'LABORADORS
institutS!! odontològics
I Fed«adó Catalanll de Basquet
4[tI Ajuntament de 8arçelona Dlstrlc \ .. d~ GI I( 1.1
SECCIONS
MÉS DE 130 PARTICIPANTS AL
TORNEIG DE
FUTBOL SALA
La vuitena edició del To·r
neig de Futbol Sala Infantil
que es va disputar als
poliesportius Claror i Sagrada
Família pels volts de Nadal
va acollir 133 participants.
En total, s'hi van 'inscriure
5 equips de tercer i quart de
Primària, 4 de cinquè i sisè,
4 de pri mer i segon d'ESa i
5 equips de tercer i quart
d'ESo.
Els resultats
Dels grups de Primària,
els equips guanyadors van
ser, del primer al tercer lloc,
els Scorpions, Els 7 d'Or i Els
8 de Plata (3r i 4t de Primà
ria) i els Superscorpion, Els
Cracks i els Barrufinos
Asesinos (5è i 6è).
Pel que fa al grup de pri
mer i segon d'ESO, els tres
primers classificats van ser,
de primer a tercer, l'equip
Sense Nom, el PJATS i el The
Scorpions.
En aquest punt, mereix
una menció especial l'equip
que resta, el Futbol.com,
format majoritàriament per
noies i que, malgrat ser
l'únic que no va marcar cap
gol, va captivar tots els par
ticipants i seguidors.
D~ cu~ossuperio~ (3r i
4t) les fi nais van ser molt
disputades i emocionants.
Finalment, va guanyar el CF
Peluquería Ramírez i el
segon i tercer lloc va ser per
a Los Gerardos Locos i el
Kacho Ekipo, respectiva
ment. Cal destacar l'afluèn
cia de públic que va seguir
el torneig dia a dia.
l '
SECCIONS FUNDACiÓ CLAROR.
ELS MÀSTERS TRIOMFEN ALS
CAMPIONATS O-ESPANYA
ACONSEGUINT 12 MEDALLES
BONA RESPOSTA
DE PARTICIPACiÓ
EN LA PRIMERA
SORTIDA DEL
DIVER3-TE
Els màsters de natació de la Fund ac ió Cl aro r va n
aconseguir bons resultats en
els campionats d'Espanya,
que es van celebrar a finals
de gener a Valladolid i que
van obtenir el rècord d'ins
cripció en la història de les
co mpetic i ons a ni ve ll
estatal (834 parti ci pants i
95 clubs).
Pel que fa als nedadors
del Claror va n obtenir 5
medalles d'or i 6 d'argent a
títol individual (la Paqui ta
Esteban va guanyar-ne tres
d'or i una d'argent; la Mercè
Bel una d'or i dues d'argent;
i la Roser Casti llo, una d'or
i tres d'argent).
A més, l'equip de relleus
format per Mercè Bel,
Paquita Esteban, Joana
Bertolín i Roser Castill o van
obtenir la medalla d'argent
en la categori a de més de
200 anys (la suma de totes
quatre nedadores) .
Triomf a la Copa Nadal
Dive rsos representants
dels Màsters de natació van
parti cipar a la Copa Nadal,
celebrada el 25 de desem
bre al Port de Barcelona. La
més destacada va ser Mer
cè Bel que va guanyar, un
any més, en la categoria de
més de 50 anys.
Les prope res cites dels
nedadors de la Fundació Cla
ror són el VI Màsters Inefca
Lleida (22 de febrer), el VIII
Memorial Pedro Montoya a
Sallent (8 de març) i el III M àste rs dels Penedès a
Vilafranca (22 de març) .
El 15 de gener es va c~lebrar la primera de les tres
sorti des del Diver3-te, una
activitat organi tzada per la
Fundació Claror i que s'em
marca en la ru ta del lleure.
S'hi van inscriure 17 perso
nes que, en un matí de sol,
van gaudir de la passejada
per Collserola.
Les properes sort ides previstes són el 12 de febrer i
1'11 de març. La de febrer
consistirà en activitats a la
platja de la Barceloneta (ten
nis platja, korftball, jocs amb discs voladors i circuit d'es
quí de fons), seguides d'un
bon pi scolabis. AI mes de
març els assistents gaudiran
amb els balls de saló i una
xoco latada que es durà a
terme al Poliesportiu Sagrada
Famíli a.
institutS!! odontològics
PATROCINA ELS MÀSTERS DE NATACiÓ DE LA FUNDACiÓ CLAROR
institutS!! odontològics
La inscripció es pot for
mali tzar als poliesportius Cla
ror, Sagrada Família o Marí
tim. El preu de cada activi
tat és de 9 euros.
,., N SUNE, S.A. JU
- PISCINES
.,¡ SuministJo de productos químicos para piscinas
.,¡ Flota de vehículos propios para el suministro de productos químicos
,.,¡ Suministro e instalación de'material para piscinas
y' Reingeniería
.,¡ Puestas a punto de instalaciones
.,¡ Inspecciones de pretemporada
.,¡ Servicio técnico de reparaciones
.,¡ Analisis microbiológ1cos y fisicoquímicos
Crta. de Collblanc, 143 Tel. 93 449 05 51 . Fax 93 440 45 06
08904 I!Hospitalet de Llobregat (Barcelona) E-mail: [email protected]
I·M·A·D· FALSOSTECHOS Instalacl6n de Materlales Acústlcos y Decoratlvos, S.A.®
Venta-Suministro y Colocación Falsos Techos Aislamientos
CI Cobalto, 178 08907
Pladur Armstrong
Isover ...
L'Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 338 03 16 933380408
Fax 93 338 04 08
E-mail: [email protected]
• FUNDACiÓ CLAROR PROJECTE SOCIO-CUL TU RAL
LA PLATAFORMA 0 17 CLAROR VA INVERTIR
MÉS DE 27.000 EUROS L1ANY 2002 Les aportacions econòmiques dels Socis Benefactors i de la pròpia Fundació Claror van
permetre incrementar les ajudes en més de 4.000 euros respecte del 2001
laia Franco La Fundació Claror va des
tinar, mitjançant la seva Pla-
, taforma 0'7 Claror, 27.446 euros (més de 4,5 milions
de pessetes) a diferents pro
jectes de cooperació i soli
daritat. Aquesta quantitat ha
sortit de les aportacions dels
Socis Benefactors (les seves quotes es destinen íntegra
ment als projectes de soli
daritat) i de les aportacions
de la Fundació Claror, que
destina una part del pressu
post a donar suport a la Pla
taforma 0'7. AI 2002 es va ampliar la
col ·laboració amb les nenes
de Nicaragua i amb els xa
vals del Casal d'Infants del
Raval, i es va col · laborar en
dos projectes (de forma pun
tual): el finançament d'un
banc d'ulls a Cambotja i el
suport a la construcció d'una > escola en una comunitat de
l'índia.
Projecte Barri
Com a novetat important,
es va engegar la iniciativa
Projecte Barri, el primer pro
jecte gestionat directament
per la Plataforma 0'7 Claror.
S'hi van destinar, durant el
darrer trimestre del 2002,
3.000 euros. A banda de les
aportacions econòmiques,
també s'ha distribuït roba i
material escolar, i s'han ator
gat 11 beques de servei de
menjador. També s'han de
manat beques de piscina i
d'escola bressol.
38 TOTClAROR
PROJECTES DE SOLIDARITAT
DUTS A TERME EL 2002
Hogar la Recolecci6n. Nicaragua. 2002: 13.639 ell ros S'ha comtinuat finançar:lt la manutenoi6 i allotjamemt de
60 nenes que viwen a l'Nogar, provi ments de 'famílies
aesestructuracles. De les primeres 45 nenes a les quals
es va donar suport després de la catàstrofe de 'l'Huracà
Mitch, la majoria Ja estan integrades al sistema educa
tiw i laboral, amb normalitat.
Casal d'Infants del Raval. 2002: 7.812 euros. S'ha domat suport al projecte Marhaba, que té com a
objectiu reinserir socialment joves en situació de risc.
Es proCUlra l'estada de joves er;) famílies d'acollida, ja
que aquests joves Un cop superen la majoria d'edat
deixen d'estar sota la tutela de -la , Generalitat, amb el
risc d'abandomar la interiorització d'hàbits i ' l'apremen
tatge d'algwna professió.
Projecte Iris.Cambo~ja. 2602: 1.502 euros Col·laboració a~b l'ONG suïssa Iris, qwe treballa per a
l'eradicació de la ceguesa a Cambotja, malaltia que afec
ta el 1 <il% c;le la població. La nostra dOr:lació ha servit
per fillançar un banc d'ulls i quiròf~nsmòbilsamb els
quals un grup de professionals r~6orren poblaciolils ru
rals i operen de cataractes centeners de persones.
ADA. índia. 2092: l.502 euros ADA meix amb l'objectiu de promoure ·el desenvolwpa
ment de la tribu dels adivasis¡ un dels pobles més l'an
tics de l'índia. '[reballen desenvolupant prdYjectes edu
catius, c::conòmicsi socials, entre èls quals destaca el centre Kolad. '
Projecte Nens Barri Sgda . .. Família.2602:w3.000eur.
Pdr:nera inkiaNva ·de la Plataforma Q'7C,1aror>que gesti"
ona directament la ' Fumdació, ambmitjallsec0l10miqii
també amb recursos humans i materials. Té Jper objec
tiu facilitar 'Ia integració soCial., cultl:lral i. !=lauca~iva de I,
. nens de famílies immigrants nouvir)gudes alba'rri . ,A, les
famílies se'ls ha facilitat roba,m~terial esc<~lar i beques
de ll'nenjador, escola bressol i piscin¡.:¡. ~ ,
ÈXIT DE LA
CAMPANYA
NADALENCA
la campanya solidària del
passat Nadal engegada per la Plataforma 0'7 Claror va
ser tot un èxit. Es van reco
llir desenes de diccionaris
antics i nous per lliurar als
nens beneficiats del Projec
te Barri, els nens immigrants
arri bats al barri de la Sagra
da Família als quals s'inten
ta facilitar la integració a la ,
nostra cultura.
També es van reun ir mol
tes targetes de metro amb
viatges que es lliuraran als
nens del Casal d'Infants del
Raval, per facilitar les seves activitats.
DIJOUS 27 DE
MARÇ, ASSEMBLEA
AN UAL DE SOCIS
BENEFACTORS
El dijous 27 de març
tindrà lloc, a l'escola Sagrada
Família (Sardenya 343,
entre Rosselló i Còrsega),
l'assemblea anual de Socis
Benefactors de la Fundació
Claror.
En aquesta assemblea, a
la qual són convidats tots els
Socis de l'entitat, s'informa
rà de totes les accions de
l'any 2002 i es proposaran
possibles accions per al
2003.
PROJECTE SOCIO-CULTURAL FUNDACiÓ CLAROR.
EL PROJECTE JOVE INICIA UNA
ACTIVITAT LÚDICA NOVA Un grup de joves d1entre 14 i 16 anys serrin els dinamitzadors de diverses trobades al llarg de rany
L.F. El Projec te j ove de la
Fundació Cl aror to rn a a
caminar aquest any 2003.
Després de l'experiència
d'haver organitzat víd eo
fòrums durant el curs passat,
la Comissió de Cultu ra va
anali tzar alt res acti vitats i
propostes per aco nseguir
encara més impli cac ió i
parti cipació.
Una iniciativa sortida dels joves
Durant el mes de juny de
2002 es van organitzar uns
tallers en què nois i noies
de 14 i 15 anys va n
proposar activitats que els
agradarien, part int d'una
si tuació amb recursos i espai
propis.
D'aquelles reunions van
so rgi r idees molt diverses
que unien oci i so lidaritat, co m a ca racte ríst ica
comuna.
Part int de la necessitat de
diverti r-se d 'un a fo rm a
d iferent, les ac t iv i tats
pensades són, en pr imer
lloc, una festa d'inauguració
del proj ecte on els i les
joves assistents coneguin les
ini ciatives so lidàries que la
Fundació Claror ha in iciat al
barri , a f i que s'ofereixin a
co l·laborar-h i i es creï una
ba se de dades de j oves
vo l u ntari s.
En sego n ll oc, s'h a
proposat un a lectura de
contes de diferents països i
cultures feta per ells i elles,
qu e t ambé pot in c loure
convidar professionals que
n'expliqu in.
Com a tercera activi tat
per a aquest curs, es farà un
tast de menjars. Abans del
tast s'exp li carà els orígens
dels aliments amb els quals s'han cuinat.
Treballant a llarg termini
El projecte jove és una
idea sorgida paral' lelament a alt res i niciat ives més
conso li dades de l Projecte Cul t ural de la Fun dac ió
Claror. El projecte jove vo l
promoure la part ici pació
ac ti va dels joves en el
di sseny i reali tzació de les
seves activitats. Vo l ser una
altern ativa a l 'oci més
co nve ncional i donar un
conti ngut més pedagògic als
es pais de di ve rsió dels
adolescents .
Esperem que aquestes
tro bades siguin l'in ici d'un
grup dinàmic de joves que
vagi en augment amb el
te mps.
FÒRUM CLAROR: DEBATS PROGRAMATS
• Dimarts 18 de març : Els joves i l'esport: IlIna relació en crisi? • Dimarts 29 d'abril: Hi ha futur per a l'escola pública~ • Dimarts 13 de maig: La legalització de les drogues: solució o problema~ • Dima~ts 10 de juny: Per què una llei integral contra la violència de gènere~
Tots els debats tenen lloc a les 19.30 hores a la Sala d laret
(Carrer Sant Antoni M. Claret, 45-47, cantonada Nàpols). L'accés és lliure.
Més informació a la web d'Internet www.claror.org i a l'adreça [email protected].
CRro Caia de Ahorros del Mediterróneo
OBRAS SOCIALES
ELS CASTELLERS
CELEBREN LA
SEGONA
ASSEMBLEA
Els castellers de la Sagra
da Famíli a va n ce lebrar 'la
segona assemblea el proppassat 1 7 de gener.
Després de dos anys del
naixement com a entitat,
se'n va renovar la junta Di
rectiva i es van marcar els
obj ecti us d'aq uesta nova
etapa. L'etapa s' inicia amb
molt àn im pe l record de
l'èxit obtingut el 20 de no
vembre en la presentació
al carrer.
La nova junta escollida és
la següent: president, Marc
Trilla i Corominas¡ vicepre
sident, Ignasi Pérez i Sans¡
cap de co lla, j oan Sansa i
Aguil ar¡ ' secretà ri a, Esth er
Esteve i GonzéÍ. lez¡ tresore
ra, Mari a Caminal i Homar,
i relacions públiques, Aureli
Pérez i Villod re. Aquest úl
tim serà el qui principalment
mantindrà contacte amb la
Fundació Claror.
Co m a novetat per a
aquesta temporada, la colla
assajarà en un altre local,
més adequat. Els divendres
i els dimarts assajaran a l'es
portiu Dinamis, a la Traves
sera de Gràcia (entre Padi
ll a i Castill ej os), de 19.30
20.30 hores.
Més in fo rm ac ió a
www.geocities.com/caste
Ilerssagradafami li a.
col.labora amb el
FÒRUM CLAROR
-Fets i gent
AJUDAR A AJUDAR-SE
El Banc de Recursos envia els excedents industrials al Tercer Món
Y.F. Ajudar a ajudar-se. Aquest
és el lema del Banc de Re
cursos, una fundació per al
. te rcer i el quart món que
porta a terme diversos pro
grames de cooperació logís
tica amb països de l'Amèrica
Llatina i d 'Àfri ca. Aq uesta
ONG pretén dotar els paï
sos receptors de les infraes
tructures bàs iqu es per ta l
que es desenvo lupin pel seu
compte, fugint de cari tats o
ajudes efímeres.
Segons el d irecto r de
l'organi tzació, Jesus Lanao,
"el Banc de Recursos opera sempre a partir de demandes i ofertes molt concretes". Així doncs, quan s'engega
un proj ecte co m el
d'Alfabetización Solidaria a Bolív ia, els vo luntari s de
l'organització es posen a bus
car empreses que fac in el
donatiu dels 400 ordinadors
que es necessiten per tal que
els nens i nenes de Santa Cruz
tinguin una formació tècnica
que els permeti una millor
entrada al mercat laboral.
El Banc de Recursos (si
tuat al carrer Gran de Grà
cia, 167) va co mença r la
URGÈNCIES
El Banc de Recursos és una ONC que persegueix el desenvolupament del Tercer Món mitjançant la tramesa de maquinària obsoleta dels països rics, a fi de dotar els països receptors dinfraestructures pròpies
seva tasca l'any 1996 quan
un educador del Departa
ment de Justícia de la Ge
neralitat va demanar a Sie
mens uns quants ordinadors
per dur a terme un progra
ma per rei nse ri r in te rn s.
L'educador va rebre molts
més ordinadors dels que ne
cessitava i es va adonar de
les possibil itats que oferi a
aqu est excedent. Així va
néixer l'associació Banc de
Recursos, que l'any 2001 es
va convertir en fundació i va
començar a comptar amb el
suport de diverses ent itats
com Intermón o la Compa
nyia de Jesús.
Els quinze projectes que
el Banc de Recursos té en
marxa tenen dos objecti us
primordials: incidir en sectors
clau que garanteixin un fu
tur a la població (educació,
agricu ltura i sanitat) i no in
terferir en el procés de des
envo lupament dels països
que reben l'ajut. Segons La
nao, "l'única manera de IIui-
Infonnació carreteres . .. ........ 93 204 22 47 ESPORTS
¡;ONGté 15 projectes en marxa i compta amb el suport de 320 empreses
tar contra la pobresa endèmica que afecta molts països, sobretot a l'À frica, és dotar la població d'una in fraestructura que els permeti un desenvo lu pament propi" . I per
propi s' ha d'entendre un
sistema de produ cc ió no
dependent de les mult ina
cionals i unes infraestructu
res sani tàries i educatives
gestionades amb eficàc ia
. des del propi país.
Hi ha molts altres projec
tes que la Fundació mira de
t i rar endavant, co m
l'enviament de 100 màquines
de cosir al Txad o el de ma
quinària agrícola a Veneçuela.
De moment ja gairebé tenen
llest el material, ' però depèn
de les subvencions i els do
natius que el material arri bi al
seu destí.
MÉS INFORMACIÓ
Tel. 9321771 54
Esportiu Claror .................... .. 93 476 13 90 Aeroport del Prat .............. .. ...... .. .... . ... 93 30 I 39 93 Serveis Socials . .. ....... 900.30 90 30
Urgències mèdiques .. .. ...... .... ...... 06 I Poliesportiu Sagrada Família .. 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .. .. 93 203 7874 Correus... ..... .............. .. .. ........ 93 318 38 31
Ambulàncies Creu Roja .. .. .. ........ 93 300 20 20 Bombers Generalitat .. .. 93 692 80 80
Poliesportiu Marítim ....... .. ....... 93 224 04 40 Servei d' Informació Esportiva .. .. ... .. .. 93 432 19 92 Agenda d ' Acti vi tats .. .. .... .... 93 481 00 21 Fed. Cat Bàsquet ............... ............ 93 454 90 62 Fed. Cat Judo ...... .. .. . 93 3182616
Bombers BCN ciutat ...... .... ......................... ......... 080 Bombers BCN comarques.. .. ............ .. .. 085 Mossos d'Esquadra .... . . 93 300 22 96 Polic ia .. .. ...... 09 1 Guàrdia Urbana BeN ............. 092
HOSPITAI3
H. de Sant Pau .............. ..... .. 93 291 90 00 H. del Mar ......................... ..... ". 93 221 10 10 H. Clínic . .. ...... .. ............. 93 227 54 00 H. L'Esperança .................. . .... .. ........... 93 285 02 00 Fed. Cat Gimnàstica ........... 93 426 94 78 '
SERVEIS H. Vall d' Hebron .. . .......... ......... 934 183400 Fed. Cat. Natació .... ............ ......... .. .. .. .. 93 30 I 82 70 Fed. Cat. Futbol .. .. ...... 93 302 56 42 Fed. Esp. Tennis .. ................ .... . .. ......... 93 200 53 55 . Consell Esport Escolar
H. Sant Joan de Déu .... .. ..... 93 203 40 00
CENTRES OFICIALS
Inf. Metropolitana .......... .... .. ................ .. .. .. .. .. .. ...... O 10 Protecció Civil ... . .. .... 93 319 25 00 Accidents en carretera ........ 93 352 61 61
de Barcelona (CEEB) ............ 932 1932 16 Ajuntament BeN .. . ...... 93 402 70 00 Generalitat .. .. .......................... 93 3 15 13 13
RENFE .................................................. 93 490 02 02 Ferrocarrils Generalitat .... .... 93 205 15 15
copisa CONSTRUCTORA PIRENAICA, S. A.
CENTRAL
Josep Tarradellas, 8-10 08029 Barcelona Tel. 93 493 Ol 00 Fax 93 493 01 36