revista de la diputació de barcelona - diba.cat · giques (cis). atenent aquesta preocupació, els...

XARXA DE MUNICIPIS

Revista de la Diputació de Barcelona | 131 | Novembre-Desembre 2004

Més habitatge públic,el repte dels municipis

Montserrat Tura, una consellera de proximitat

Recuperar el passat salvant elpatrimoni arquitectònic local

www.diba.es

03 | Editorial Canvi de rumb

04 | A fonsMés habitatge públic, el repte dels municipis

10 | En xarxaRecuperar el passat salvant el patrimoni arquitectòniclocal

14 | MunicipisTerrassa: una ciutat «de cine»

18 | A debatTurisme rural en petits municipis

20 | Ciutadania Fer arribar l’esport a tothom

24 | L’entrevistaUna consellera de proximitat

28 | Instantànies

34 | L’opinióL’autonomia local i la reforma de l’estatut

36 | Novetats

Fotografia de portada: Eva Guillamet

SUMARI

2 | Diputació de Barcelona

04

10

14

20

24

28

L'accés a l'habitatge a uns preus assequibles ha passat deser una de les principals preocupacions del ciutadans aconvertir-se, per fi, en una prioritat política. Fets com aquestsón els que de veritat marquen el canvi de rumb polític,quan les paraules i les declaracions d'intencions deixen pasals fets; quan confrontació dóna pas a la col·laboració en-tre les administracions per abordar reptes comuns; els rep-tes de debò interessen els ciutadans.

Els ajuntaments que abordaven el problema de l'habitatge,amb pocs recursos per fer-hi front, es veuen animats a em-prendre noves iniciatives d'habitatge social a l'empara delsnous plans generals d'actuació que dibuixen els governscatalà i espanyol. Els problema no se solucionarà d'avui perdemà però des de l'àmbit local s'apunten bones solucions,variades i innovadores, adaptades a les característiques inecessitats de cada municipi.

Al mateix temps que en les polítiques d'habitatge la sumad'esforços entre les diferents administracions es defineixcom un factor imprescindible, la col·laboració amb els ajun-taments és un mètode que s'incorpora progressivament al'acció de l'actual govern de la Generalitat; fins i tot en matè-ries tan sensibles des del punt de vista social com pot serla seguretat, en què també queda palès que els problemestenen millor solució tractats en la proximitat i comptant ambels alcaldes.

Aquesta nova manera de fer del Govern català ha de tenirtambé la seva plasmació en el nostre ordenament. El nouEstatut haurà d'incorporar clarament principis com el del'autonomia local, que recull la Constitució i la Carta euro-pea d'autonomia local; a més del reconeixement del pa-per del govern local dins del sistema institucional de Cata-lunya. ■

EDITORIAL

Diputació de Barcelona | 3

Foto

: Òsc

ar F

erre

r/A

go2

Canvi de rumb


Més habitatge públic, el repte dels municipis

Foto

: Eva

Gui

llam

et

A FONS

L'accés a l'habitatge és un dels principals problemesdel nostre país, tal com posa en evidència, mes reremes, l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociolò-giques (CIS). Atenent aquesta preocupació, els go-verns d'Espanya i Catalunya estan dissenyant noveslegislacions i noves fórmules per promoure més i mi-llor habitatge públic, després d'anys de «sequera» enquè l'Administració local ha hagut de respondre, mol-tes vegades en solitari, a les necessitats dels ciuta-dans i ciutadanes.

El dret a l'habitatge és reconegut per la mateixa Constitucióespanyola en el seu article 47, on expressa que «tots els es-panyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poderspúblics promouran les condicions necessàries i establiran lesnormes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regula-ran la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tald'impedir l'especulació». De la mateixa manera, l'Estatutd'autonomia de Catalunya en el seu article 9.9 estableix lacompetència exclusiva de la Generalitat en matèria d'habi-tatge, i la Llei de règim local de Catalunya estableix també lacompetència municipal en la promoció i gestió d'habitatges.

És un fet, doncs, que les legislacions en aquesta matèria i enels diferents àmbits de les administracions públiques indi-quen des de fa temps la necessitat de promoure habitatgedigne per a tothom, encara que, com en altres qüestions, lalletra de la llei i la realitat han patit un divorci evident i estri-dent, situació que ha repercutit de manera inevitable en laqualitat de vida de moltes persones, de totes les edats i cir-cumstàncies.

Es comença a caminar En els últims anys, experts i institucions han analitzat molt lescauses dels increments exagerats i constants dels preus im-mobiliaris a casa nostra, sense arribar, almenys fins ara, acap solució efectiva. Però ara sembla que s'inicia una novaetapa en la qual les administracions comencen a prendreacords i a adoptar decisions amb l'objectiu de dissenyar po-lítiques que intentin pal·liar els dèficits existents.

De fet, tots els responsables municipals consultats han expressat la seva satisfacció pel canvi de rumb que s'estàdonant políticament en aquesta matèria. Així, per al primertinent d'alcalde de l'Ajuntament de Terrassa, Josep Aran,«estem davant d'una oportunitat històrica de fer algunacosa coherent en matèria d'habitatge a Catalunya», men-tre que per al tinent d'alcalde de Planificació Urbana, Habi-tatge i Medi Ambient de Sabadell, Juan Carlos Sánchez,«ara comença a haver-hi un mateix discurs i un mateixllenguatge en tots els àmbits de l'administració, i elsajuntaments ens sentim força més acompanyats».

En aquest sentit, el Govern espanyol va modificar a finalsde juliol el Reial decret 1/2002, d’11 de gener de 2002, so-bre mesures de finançament d'actuacions protegides enmatèria d'habitatge i sòl del Pla 2002-2005, i va crear noveslínies d'actuacions protegides per fomentar l'arrendament.Les novetats principals són l'ampliació de les actuacionsprotegides objecte de finançament qualificat, sobretot enl'adquisició d'habitatges existents per destinar-los a lloguerper part d'entitats sense ànim de lucre, l'oferta de pisos lliu-res a lloguer per part dels propietaris i el suport econòmicals llogaters. També s'ha actualitzat el preu màxim de vendadels habitatges de protecció oficial (HPO).

Per la seva banda, el Departament de Medi Ambient i Habi-tatge del Govern de la Generalitat ha presentat recentmentel Pla català per al dret de l'habitatge 2004-2007, i s'ha com-promès a presentar al Parlament abans que s'acabi l'any unanova llei d'habitatge.

Segons el mateix Departament, entre les principals nove-tats de la nova Llei, hi haurà la definició de les tipologies d'habitatge protegit i del sistema de foment de la promo-ció de l'habitatge protegit, l'establiment de sistemes decontrol públic sobre les vendes inicials d'habitatge protegiti en les segones transmissions, també de mesures contrala sobreocupació dels habitatges, la renovació dels criterisde control del procés constructiu i del seu manteniment, ila revisió de la normativa de protecció del consumidor, tanten règim de compra com de lloguer. En aquesta mateixa lí-nia, el Pla català per al dret a l'habitatge 2004-2007 pretén


«Estem davant d’una oportunitat històrica de fer alguna cosa coherent en matèria d’habitatge a Catalunya»

incrementar la promoció d'habitatges protegits a 42.000,potenciar a partir de les mesures fiscals i legals l'habitatgeprotegit i fomentar la rehabilitació de 40.000 cases durantels pròxims quatre anys.

La Diputació de Barcelona també vol donar un nou impulsa la seva política de suport als ajuntaments en la promociód'habitatge protegit, a través del nou Institut d'Urbanisme,Habitatge i Activitats Locals (IUHAL) i dels convenis marcsignats amb la Caixa de Catalunya i el Departament de MediAmbient i Habitatge. En concret, mitjançant el conveni ambla Caixa de Catalunya, i a través del suport de l'IUHAL i del'empresa Proviure SL de la Caixa de Catalunya, els ajunta-ments podran articular la seva política local d'habitatge, obriroficines locals d'habitatge i promoure habitatge protegit, tantde venda com de lloguer. Inicialment, s'han previst més de400 habitatges en deu municipis, xifra que es preveu que esdupliqui ràpidament, amb una inversió total prevista per alspropers quatre anys de 40 milions d'euros.

Manresa, l'exemple de revitalització del nucli anticUn d'aquests deu ajuntaments que ja han signat el convenid'adhesió a l'acord marc és el de Manresa, que tira enda-vant des de fa anys una política eficaç de rehabilitació i renovació del nucli antic a través de la promoció d'habitatgepúblic. Aquesta tasca l'està fent mitjançant la societat mu-nicipal Fòrum, dedicada a la rehabilitació i la promoció d'habitatge protegit.

Per al tinent d'alcalde d'Habitatge, Rehabilitació i Activitatsde l'Ajuntament de Manresa, Ignasi Perramon, «l'habitatgeés un dret social, i la voluntat de l'Ajuntament és fer-loefectiu i garantir que tothom hi tingui accés». Un habitatgepúblic que es pretén que també estigui situat al nucli antic dela població, dins d'un pla integral per a la revitalització del


La Diputació vol donar un nou impuls a la seva política de suport als ajuntaments a través del nou Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals (IUHAL)

Un projecte de rehabilitació al centre de Vilafranca del Penedès

Evolució dels habitatges iniciats a Catalunya(1986-2003)

Foto

: Aju

ntam

ent

de

Vila

fran

ca d

el P

ened

ès

FONT: Elaboració pròpia, Departament de Política Territorial i Obres Públiques(Direcció General d’Arquitectura i Habitatges).

nucli antic de Manresa. Segons Ignasi Perramon, l'Ajunta-ment ha pres, al centre històric, «una estratègia combinadaentre rehabilitació i substitució. A través de la societatmunicipal Fòrum, hem volgut fer operacions de rehabili-tació, comprant edificis i posant al mercat pisos de llo-guer per a persones de diferents condicions i edats».

La previsió de l'Ajuntament de Manresa per a aquest man-dat és incrementar-ne la construcció. Segons Perramon, «te-nim previst que es construeixin uns 800 pisos protegits,dels quals més de 300 seran de lloguer, cosa que multi-plica per quatre o cinc el que s'havia fet en mandats an-teriors. D'aquests, uns 200 estaran situats al nucli antic ila resta, a les zones de nou creixement de la ciutat».

Manresa, a l'igual d'altres municipis, ha engegat altres ca-mins per garantir l'accés a l'habitatge de persones i col·lec-tius amb dificultats especials. «Així, a través de l'Oficina deMediació, es realitzen operacions de cessions d'ús de pi-sos per particulars, i gestionem una part important de l'habitatge de propietat pública municipal. La nostrafeina», diu Perramon, «és posar d'acord propietaris oagències immobiliàries amb la gent que té necessitat depisos, com ara persones amb contractes precaris, immi-grants, joves sense recursos, etc. A més, des de l'Ajun-tament prenem el compromís davant dels propietaris defer un acompanyament dels nous llogaters». Segons el re-gidor Ignasi Perramon, a l'any es fan entre trenta i quarantacontractes d'aquestes característiques.

Vilafranca, habitatge públic amb vocació social A l'igual de Manresa, Vilafranca del Penedès també té enmarxa un programa destinat a la recuperació i rehabilitació depisos al centre de la ciutat, que en aquest mandat es farà ex-tensiu a tota la ciutat. L'objectiu és incentivar les millores

d'habitabilitat a les llars construïdes en els anys seixanta i se-tanta, a través d'un pla d'ajut a la instal·lació d'ascensors enels blocs de pisos i la supressió de barreres arquitectòniques.

Segons el tinent d'alcalde Pep Colomé, responsable d'Ur-banisme i Habitatge, «l'experiència consisteix a recuperaredificis antics que anaven quedant buits, infrautilitzats oen condicions d'inhabitabilitat i evitar així la degradacióprogressiva dels edificis del centre històric de la vila peroferir-los a famílies amb dificultats socioeconòmiques ia joves».

D'una manera similar a la de Manresa, l'Ajuntament de Vi-lafranca es fa càrrec de la rehabilitació, tant pel que fa alsmaterials com a la mà d'obra, mentre que la propietat escompromet a llogar aquest habitatge a la persona o les per-sones que l'Ajuntament designi, durant un període de tempsdeterminat i a un preu reduït. La singularitat de la iniciativade Vilafranca del Penedès es troba, segons el tinent d'al-calde Pep Colomé, «en el fet que a l'acció urbanística isocial, se n'hi afegeix una altra de foment de l'ocupació,de manera que les obres de rehabilitació i reforma sónportades a terme per persones que estan a l'atur i ambespecials dificultats per trobar feina, i que integren pro-grames de formació ocupacional».

A part d'aquesta iniciativa, i a través del Pla d'habitatge pre-sentat en aquest mandat, l'Ajuntament de Vilafranca preveuconstruir més de 400 pisos protegits, dinamitzar el mercatde lloguer i continuar ajudant la gent jove per a la compra oel lloguer del seu primer pis.

Mediació i lloguer, les dues claus de TerrassaLes oficines de mediació s'estan convertint en una peçaclau de la política d'habitatge públic a escala local, i Ter-


Sorteig de pisos a l’Hospitalet de Llobregat

Foto

: Dia

ri d

e l’H

osp

itale

t d

e Ll

obre

gat


rassa va ser un dels primers municipis on van començara funcionar. Tal com ens explica el primer tinent d'alcaldei responsable d'Urbanisme, Mobilitat, Medi Ambient i Sos-tenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, Josep Aran, l'ofi-cina va iniciar-se fa cinc anys i en primera instància nomésdonava servei a la gent jove, fins que fa dos anys va am-pliar-se a tota la resta de persones i col·lectius amb difi-cultats especials per trobar habitatge. Pel que fa als jo-ves, en aquests cinc anys s'ha facilitat el lloguer de 550pisos.

Per a Aran, «la tasca de l'Oficina de Mediació es basa apoder generar confiança entre el propietari del pis i elllogater, i a fer un seguiment i un acompanyament, nosolament econòmic, sinó també social, de cadascundels casos». Per al tinent d'alcalde, «l'experiència és moltpositiva ja que estem aconseguint oferir pisos de llo-guer a un preu sensiblement més baix del que hi ha almercat a la ciutat, entorn dels 360 euros (60.000 pesse-tes)».

I és que el futur de l'habitatge a casa nostra passa per can-viar l'actual mentalitat, que prima la compra per damunt dellloguer. En aquest sentit, segons Aran, «l'Ajuntament deTerrassa reforçarà durant aquest mandat l'oferta d'ha-bitatges de lloguer, que és encara insuficient, a travésde la Fundació de Rehabilitació i Lloguer del Parc d'Habitatges de Terrassa que es va constituir a princi-pis d'any amb la funció de dinamitzar el parc d'habitat-ges de lloguer, mitjançant la compra, rehabilitació iconstrucció de pisos, i va iniciar una nova línia de ser-vei per oferir un producte residencial a mida per a lagent gran». En aquest camp, l'Ajuntament ja té en projectela construcció d'uns seixanta pisos assistits.

Sabadell crea una societat per promoure el lloguer També l'Ajuntament de Sabadell farà un gran esforç enaquest mandat per promoure més habitatges de lloguer enrègim de protecció oficial. Segons el tinent d'alcalde de Pla-nificació Urbana, Habitatge i Medi Ambient, Juan Carlos

Tres actuacions en matèria d’habitatge protegit: la reforma d’un edifici al centre deManresa; pisos de lloguer per a joves i altres per a gent gran, tots dos a Sabadell

Foto

graf

ies:

aju

ntam

ents

de

Man

resa

i S

abad

ell

Per primera vegada en molts anys, tenim l'oportunitat d'a-portar noves polítiques públiques d'habitatge per fer frontal problema de l'accés a l'habitatge per als col·lectius so-cials més febles. Un problema a què ens ha abocat l'incre-ment constant dels preus del mercat immobiliari. El fet quetant el Govern central com la Generalitat situïn aquestaqüestió entre les seves prioritats anima els diferents opera-dors a participar en promocions socials i ofereix un marcd'actuació inèdit perquè els ajuntaments, que fins ara hanhagut d'actuar en solitari, puguin desenvolupar els seusplans d'habitatge amb més garanties.

És l'hora de sumar esforços i treballar conjuntament, i tambéés el moment de dotar els ajuntaments de les eines ne-cessàries per definir les seves pròpies estratègies locals. Quimillor que l'ajuntament coneix les necessitats i les possibi-litats de cada municipi? Segons les característiques socialsde la població, del seu teixit urbà i de les perspectiveseconòmiques, cada ajuntament pot fixar les seves prioritats,el seu pla local d'habitatge.

Aquesta és l'aposta de la Diputació de Barcelona: ajudarels ajuntaments a definir les pròpies polítiques, cooperarsempre que sigui necessari a definir els plans d'actuacióurbanística, afavorir la intervenció d'altres operadors en laconstrucció de nous habitatges socials i fomentar altres so-lucions creatives i adaptades a cada realitat, des de la re-habilitació fins a la promoció del parc de pisos de lloguer apreus assequibles i en condicions segures. En definitiva, estracta de crear, a escala local, les millors condicions perquèl'acció coordinada de totes les administracions permeti as-solir l'objectiu comú que tothom pugui tenir accés a un ha-bitatge digne. ■

Sumant esforços per a l'habitatge social

CCeelleessttiinnoo CCoorrbbaacchhoo.. President


Sánchez, «aquest serà el mandat en què posarem méshabitatge públic en joc, tant de venda com de lloguer».Pel que fa al lloguer, l'Ajuntament promourà en els propersdeu anys més d'un miler de pisos de protecció pública des-tinats a lloguer, principalment per a la gent jove, a travésd'una nova societat mixta, pionera a Espanya, formada perl'empresa municipal Vimusa, Cevasa, la companyia líder enel sector immobiliari d'habitatges de lloguer a l'Estat, i Pro-vasa, l'empresa immobiliària participada al cent per centper Caixa Sabadell.

Juan Carlos Sánchez creu que no hi ha experiències simi-lars a Espanya, almenys amb un volum tan gran de pisosde lloguer. Segons el tinent d'alcalde, «a Sabadell tenim lanecessitat de generar un parc de lloguer suficientmentgran que pugui incidir en el mercat. Tradicionalment,aquesta feina la feia l'empresa Vimusa, però volem ferun salt qualitatiu, cosa que aconseguirem posant a dis-posició de la gent de Sabadell 500 habitatges de llogueren aquest mandat, i 500 més en el proper, a un preuaproximat de 300 euros (50.000 pessetes), la meitat delpreu actual de mercat».

Aquesta nova societat mixta que ha creat Sabadell s'incloudins del Pla municipal de l'habitatge 2004-2007, que ha dis-senyat també un nou instrument per coordinar tota la polí-tica municipal d'habitatge: l'Oficina Municipal d'Habitatge,a través de la qual es treballa en la construcció de novespromocions, en la rehabilitació dels edificis existents i en lacreació de sòl residencial.

Les experiències de Manresa, Vilafranca del Penedès, Ter-rassa i Sabadell són uns exemples magnífics de la feinaque, des del món local, s'està desenvolupant avui en l'àm-bit de l'habitatge. Però n'hi ha molts més, ja que actual-ment els ajuntaments han esdevingut els veritables agentssocials que garanteixen el dret constitucional d'accés aun habitatge digne i adequat per a tothom i, en especial,per a aquells ciutadans i ciutadanes que en les condicionsdel mercat actuals no poden accedir-hi. ■ Jordi Navarro

EN XARXARecuperar el passat salvant el patrimoni arquitectònic local


Catalunya, i especialment la província de Barcelona, va ser pionera a l'hora de disposar d'instruments per recuperar el seu patrimoni arqui-tectònic. Al llarg de gairebé un segle, i amb els lògics alts i baixos propi-ciats per les circumstàncies històriques del país, s'han recuperat nombroses construccions que estaven condemnades a desaparèixer, ga-rantint així la seva pervivència com a testimoni del passat col·lectiu.

Foto

graf

ies:

SPA

L

A Sant Quirze de Pedret s’hafet una de les restauracionsmés notables

Catalunya ofereix moltes mostres a l'hora de dotar-se d'institucions o orga-nismes emblemàtics en matèries cultu-rals cabdals. L'Institut del Teatre en lesarts escèniques i la Xarxa de Bibliote-ques en la lectura pública en són dosexemples, de la mateixa manera que enel tema de la preservació del patrimoniarquitectònic ho és el Servei del Patri-moni Arquitectònic Local de la Diputacióde Barcelona, capdavanter a Espanya ireferència obligada en aquest camp.

Al llarg de noranta anys, aquest instru-ment d'actuació ha deixat un reguitzellde petjades al nostre territori. No ésagosarat afirmar que el panorama ac-tual a Catalunya seria molt diferentsense l'existència d'aquest Servei, queha reunit un important capital humà imolts recursos per treballar en aquestadirecció.

El 19 de juny de 1914 la Diputació deBarcelona, presidida per Enric Prat de laRiba, va crear el Servei de Catalogaciói Conservació de Monuments (SCCM),el primer organisme d'una administra-ció pública espanyola dedicat a la sal-vaguarda, la conservació i la restaura-ció del patrimoni monumental. No percasualitat naixia a Catalunya, que era,en aquell moment, on hi havia un grau

de sensibilització social més alt sobrela necessitat de crear un instrument efi-caç -vinculat a la naixent estructura po-lítica i administrativa- per aprofundir enel coneixement i la protecció del patri-moni. Tampoc per casualitat sorgia enel si de l'Administració local, la qual, perla seva comesa, és la que sempre haestat més a prop de les necessitats delsciutadans.

Tal com assenyala Javier Rivera Blanco,catedràtic d'Història de la Restauracióde la Universitat de Valladolid i autord'una trentena de llibres sobre la matè-ria, «ja des de 1882, any en què va sercreada, la Diputació de Barcelona vaintentar influenciar en la mentalitatdels catalans en la conservació delpatrimoni medieval, com un mitjà perenaltir la consciència col·lectiva». Ri-vera destaca el paper del fundador delServei, Jeroni Martorell, com a «inno-vador i introductor de les teories i elscriteris més avançats de l'època, isorgeix en un context de conscièn-cia col·lectiva dels catalans respecteal valor del seu patrimoni històric».

L'SCCM va començar a funcionar elmes de gener de 1915, sota la direccióde l'arquitecte Jeroni Martorell, queexerciria el càrrec ininterrompudament

fins a la seva mort, l'any 1951. Entre1954 i 1979 en va ser director l'arqui-tecte Camil Pallàs i Arisa, i des de1981, l'arquitecte Antoni González Mo-reno-Navarro, l'actual responsable,que assegura que «aquest Servei ésde referència a Catalunya i a Es-panya, perquè no n'hi ha cap mésque reuneixi les seves característi-ques».

Al llarg de gairebé un segle el Servei deMonuments de la Diputació de Barce-lona ha estat l'impulsor i l'autor d'unagran part de les restauracions que s'hanrealitzat a la província, i també en moltspunts de Catalunya durant períodesconcrets de la seva història (en els anysque va durar la Mancomunitat, del 1914al 1923, i en l'època d'autogovern ambla Generalitat de Catalunya entre 1931 i1939).

A mesura que la Diputació de Barcelonaha anat refermant la seva vocació mu-nicipalista, el Servei ha esdevingut unaeina cada vegada més útil per als ajun-taments en matèria de restauració mo-numental. El 31 d'octubre de 1986 vapassar a denominar-se Servei del Patri-moni Arquitectònic, i el 1993 s'hi afegeixl'adjectiu local (SPAL). Aquesta darreraetapa ha comportat la intervenció pre-

La Diputació de Barcelona va ser la primera institució d’Espanyaa crear un servei d’aquestes característiques


ferent del Servei en patrimoni de pro-pietat municipal. González explicaaquesta resituació a partir de la creació,l'any 1981, del Servei de Patrimoni de laGeneralitat, «un fet que va propiciarque la Diputació, en l'època del pre-sident Antoni Dalmau, adaptés el seunom i la seva orientació municipa-lista».

El catedràtic Javier Rivera valora que enaquesta nova etapa, l'SPAL incorporés«tota classe de professionals i agentspreparats en l'àmbit del patrimoni: ar-quitectes, aparelladors, historiadors,arqueòlegs, documentalistes, biblio-tecaris, fotògrafs i delineants. Així, totl'equip participa en la identificació del'objecte patrimonial, en la realitza-ció dels estudis previs, en la diagnoside les patologies, en l'impacte socialdel monument, en les mesures aadoptar i, finalment, en els criteris delprojecte i en la planificació i el seumanteniment posterior».

L'Inventari del Patrimoni Arquitectònicde Catalunya el gestiona el Servei delPatrimoni Arquitectònic de la Direcció

General del Patrimoni Cultural de la Ge-neralitat. Es va iniciar l'any 1982 i desd'aleshores s'ha anat perfilant fins a as-solir una visió força completa del patri-moni monumental construït d'arreu deCatalunya. L'Inventari forma part de l'In-ventari del Patrimoni Cultural Català, de-finit a la Llei 9/1993, de 30 de setembre,del patrimoni cultural català. Dins de l'in-ventari, hi tenen cabuda les tres cate-gories de protecció: els béns culturalsd'interès nacional (BCIN), els béns ca-talogats o béns culturals d'interès local(BCIL) i la resta de béns integrants del'ampli concepte de patrimoni culturalque defineix la llei.

Els BCIN són els més destacats del pa-trimoni, declarats per l'Administració dela Generalitat, que els ha d'inscriure enel Registre de Béns Culturals d'InterèsNacional. Pel que fa al patrimoni arqui-tectònic, es classifiquen en: monumenthistòric, conjunt històric, jardí històric illoc històric.

Els BCIL són els béns integrats del pa-trimoni cultural català que, tot i la sevaimportància, no compleixen les condi-


El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local actua comuna oficina tècnica al servei dels ajuntaments

Les actuacions són presents arreu del territori. A lafoto, l’Església de Malla (Osona)

cions pròpies dels BCIN. Els béns cul-turals d'interès local immobles són de-clarats pel ple de l'ajuntament, en elsmunicipis de més de cinc mil habitants,o pel ple del consell comarcal, en elsmunicipis de menys de cinc mil habi-tants. També són BCIL els béns immo-bles que quan va entrar en vigor la Llei9/1993 eren inclosos en catàlegs de pa-trimoni cultural incorporats en plansd'urbanisme. El Departament de Cul-tura de la Generalitat els ha d'inscriureen el Catàleg del Patrimoni Cultural Ca-talà.

Altres béns integrants del patrimoni ar-quitectònic català són construccions,edificis i conjunts d'edificacions que, toti que no han estat declarats BCIN oBCIL, reuneixen també prou valors ar-tístics, arquitectònics o històrics per for-mar part de l'Inventari.

La Diputació de Barcelona, a través del'SPAL, pot actuar en els monumentscatalogats per la Generalitat, previ in-forme i autorització de l'Administracióautonòmica, mentre que en els no ca-talogats oficialment ho pot fer per ini-

ciativa pròpia. Antoni González explicade manera pedagògica que «un monu-ment no ho és perquè figuri en uncatàleg, sinó pel seu valor arqui-tectònic, històric, paisatgístic o emo-tiu. I de fet hi ha molts monumentsque no figuren en cap catàleg».

El Servei del Patrimoni Arquitectònic Lo-cal funciona actualment com una oficinatècnica al servei dels ajuntaments, jaque no és la seva missió fer planteja-ments ni actuacions globals, una com-petència que pertoca a la Generalitatdes que hi ha un servei de caràcter na-cional. Per tant, explica Antoni Gonzà-lez, «nosaltres actuem a petició delsajuntaments, que tenen a les sevesmans un patrimoni molt importantque requereix d'una atenció i actua-ció de primera fila». Però el Servei s'ocupa també de la preservació deconjunts que són propietat de la Dipu-tació, com són el Palau Güell, el poblatibèric de Darró (Vilanova i la Geltrú), lamuralla ibèrica del turó de Montgròs, i,en aquest cas com a copropietària, del'església de la Colònia Güell, a mansd'un consorci institucional.

Al llarg dels anys, l'SPAL ha deixat laseva petjada a tot el territori català. Lesseves actuacions es poden palpar enconjunts tan notables com ara els mo-nestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès,la Mola (Parc Natural de Sant Llorençdel Munt i l’Obac), Pedralbes i Vallbonade les Monges; el pont del Diable, elportal de Centelles, Sant Quirze de Pe-dret, el campanar de la catedral de Vic,Sant Vicenç de Malla, la porxada deGranollers o el castell de Castelldefels.

Una llista que seria inacabable, perquèsón molts anys i moltes actuacions.Però encara hi ha molta feina per fer.La llista de monuments i conjunts és in-comptable i els treballs de preservaciói recuperació que requereixen és in-gent. El món local té perfecta cons-ciència de la importància de tenir el seupatrimoni arquitectònic en condicions,i és evident que la majoria d'ajunta-ments no tenen al seu abast la capaci-tat tècnica ni econòmica per fer-ho.Això fa imprescindible que l'Adminis-tració ofereixi un servei competent alsmunicipis per preservar-lo. ■ Carles Sa-bater


L’església de Sant Jaume Sesoliveres, a Igualada, unexemple de recuperació del patrimoni local


Terrassa: una ciutat «de cine»MUNICIPIS

Foto

: Par

c A

udio

visu

al d

e Te

rras

sa

Rodatge de Fragile, del director Jaume Balagueró, a les instal·lacions del parc audiovisual de Terrassa

La Ciutat Audiovisual tindrá tres platós, und’ells de 1.900 metres quadrats, on es filmaranpel·lícules, espots i espais televisius


La crisi del tèxtil va fer trontollar Terrassa els anys vuitanta, ila ciutat en va prendre nota. Mai més una economia monoli-tista que posés en perill el futur de la vila. Vint any després,Terrassa afronta una de les seves apostes més valentes: ferdel sector audiovisual un dels puntals de la seva economia,transformar la façana nord de la ciutat en un gran parcd'empreses i fer de l'antic Hospital del Tòrax un plató de re-ferència per a les productores televisives i cinematogràfi-ques.

L'empenta definitiva al projecte va arribar aquest estiu dela mà de la Generalitat, que va assenyalar el parc de Bar-celona 22 @ i la Ciutat Audiovisual de Terrassa com els dosplatós prioritaris a Catalunya. Abans de vacances, la Con-selleria de Cultura va signar un conveni amb l'Ajuntamentde Terrassa que permetrà posar en marxa l'ambiciosa rehabilitació de l'hospital i fer dels seus 57.000 metres qua-drats d'espai una ciutat del cinema a l'estil dels grans es-tudis.

La Ciutat Audiovisual de Terrassa tindrà tres platós, un d'ellsde 1.900 metres quadrats, on les productores podran filmarpel·lícules, espots publicitaris i espais televisius. El projectecedeix espais per a la implantació d'empreses del sector iposarà en marxa un complex de serveis per a la indústria dela imatge com ara restaurants, aules d'esport, zones de pe-nombra i un hotel.

L'Ajuntament de Terrassa vol que el nou parc audiovisualsigui obert a la ciutat, per això també projecta un parctemàtic infantil al voltant dels dibuixos animats, que enge-garà conjuntament amb la productora Neptuno.

El projecte de la Ciutat Audiovisual suposa una inversió de35 milions d'euros i funcionarà a ple rendiment a finals del'any 2007. Abans, però, el cinema ja haurà envaït la ciutat.

En poc temps Terrassa serà un gran plató cinema-togràfic. El projecte de la Ciutat Audiovisual trans-formarà molt aviat l'Hospital del Tòrax, antic referentde la lluita contra la tuberculosi, en un parc d'em-preses del sector de la imatge, un plató de referèn-cia per a la indústria cinematogràfica i televisiva. Ésla gran aposta de futur d'una ciutat que en pocs anysha capgirat la seva imatge i que avui aposta per lacultura, la universitat i el cinema.

Foto

: Aju

ntam

ent

de

Terr

assa

Imatge virtual d’un dels platós del futur parc audiovisual

En realitat ja ho ha fet. En aquest moment trenta-tres em-preses del sector audiovisual tenen seu o han demanat es-pai al parc audiovisual, on s'han filmat prop de trenta espots publicitaris i més de vint pel·lícules i telefilms. A l'agost, Calista Flockhart va rodar a Terrassa Fragile, la darrera producció del director Jaume Balagueró. La socie-tat Terrassa Film Office funciona ja com la gran promotorade rodatges i serveis.

L'aposta més ferma del sector l'ha fet la productora Fil-max, que la propera primavera traslladarà a Terrassa laseva central de producció audiovisual, amb les unitats delogística i distribució. És el primer pas per fer del parc unplató amb vocació europea.

Cinema, cultura i promoció econòmica. Aquestes són lestres fites del repte audiovisual que afronta Terrassa que,amb quinze mil estudiants, avui és la segona ciutat uni-versitària de Catalunya. Ja en aquests moments la conso-lidació de l'oferta formativa és un dels motors del projecteTerrassa Ciutat Audiovisual, un autèntic banc de pràctiquesper als estudiants de l'Escola Multimèdia i de l'Escola Fo-tografia, de l'Escola Superior de Cinema Audiovisual de

Catalunya o dels estudis de l'especialitat so i imatge (en-ginyeria tècnica en telecomunicacions de la UPC), tots ambseu a Terrassa. El factor universitari és, sense cap mena dedubte, un dels valors afegits del projecte egarenc.

En el futur, a més a més, el creixement econòmic de la ciu-tat estarà estretament lligat al negoci de l'audiovisual. Aixího preveu fins i tot la planificació urbanística de Terrassa,que dibuixa un nou polígon industrial a l'extrem nord de lavila, a tocar del futur Quart Cinturó i molt a prop de l'anticHospital del Tòrax.

Terrassa és avui una de les poques ciutats mitjanes d'Es-panya amb sòl disponible. Aquesta ha estat la clau del crei-xement demogràfic dels darrers temps, cinc mil habitantsmés cada any, equiparable al boom migratori dels anys sei-xanta, de l'espectacular transformació urbanística de la ciu-tat i en bona mesura també de la diversificació de la sevaeconomia. Als qui van conèixer la Terrassa grisa dels telersels sorprèn avui el verd del Parc de Vallparadís i l'acuradaestètica del centre, que és una zona de vianants. Demà, sino avui mateix, les càmeres transformaran Terrassa en unaciutat de cinema. ■ Laura Hernández


Vista de l’antic Hospital del Tòrax. A la dreta, l’edifici, un cop rehabilitat. La productora Filmax hi instal·larà el seu centre de producció audiovisual

Cinema, cultura i promoció econòmica.Aquestes són les tres fites del repteaudiovisual que afronta Terrassa

Foto

graf

ies:

Aju

ntam

ent

de

Terr

assa

Quan es va plantejar Terrassa la seva aposta per la ciu-tat de l'audiovisual?Va ser a l'anterior mandat, en el moment en què recuperemla titularitat de l'edifici de l'Hospital del Tòrax i ens plante-gem quin ús donar-li. Les qüestions relacionades amb laimatge sempre han estat lligades a la ciutat, en l'àmbit uni-versitari, amb les escoles vinculades a l'audiovisual, l'Institutdel Teatre, l'Escola de Cinema. A Terrassa també hi ha em-preses del sector i tenim una llarga tradició en el terreny delcinema amateur. Per tot això ens va semblar interessant apro-fitar un espai de 50.000 metres quadrats i un entorn privile-giat. A més, l'Ajuntament tenia ganes d'impulsar un projected'aquestes característiques. És per això que en fem bandera.

Tenint en compte l'empenta del projecte 22@, quin paperpot tenir Terrassa dins l'àmbit de l'audiovisual a Cata-lunya?Que no hi hagi cap dubte. Volem tenir un paper crucial, nonomés a Catalunya, sinó també a Espanya i a Europa. Pertant, el que fem és arribar a acords amb iniciatives com ara22 @ per concretar quin paper té cadascú de nosaltres.Avui, el tema de l'audiovisual no es concentra en un solpunt geogràfic, més aviat en diferents punts d'una ma-teixa zona que funcionen en xarxa. Doncs nosaltres vo-lem ser una part importat d'aquesta xarxa de l'audiovisualque creix al nostre país. Podem oferir alguns dels platósmés grans d'Europa, disposem d'una estructura univer-sitària vinculada al sector, i ho combinarem amb una ofertade lleure infantil. Són elements que probablement altresllocs no podran oferir, perquè el nostre és un projecte ambespai i generalista.

Hi ha dos factors clau per al futur de la Ciutat Audiovisual:la resposta del sector audiovisual i la construcció delquart cinturó, que posarà el parc a vint minuts de l'aero-port del Prat. Com estan d’avançats?Pel que fa al quart cinturó, el Ministeri de Foment està fent elprojecte constructiu del tram Terrassa-Abrera i, per tant, es-perem que immediatament després comencin les obres. I enreferència al sector audiovisual, les coses estan anant moltbé. El conveni amb Filmax ha estat emblemàtic, però hemde recordar que abans ja havíem signat acords amb una tren-tena d'empreses del sector que han apostat pel nostre pro-jecte i molt aviat en vindran més.

L'audiovisual substituirà el tèxtil com a activitat em-blemàtica de Terrassa?La ciutat que construïm ha de tenir una marca genèrica. Als anys setanta el fet que el tèxtil fos el nostre senyal d'i-dentitat ens va portar molts avantatges, però també proble-mes en el moment que el sector va patir aquella reconversiótan difícil, tan dura per a la ciutat, però especialment per amolts treballadors i treballadores. Davant d'aquell model demonocultiu, la nostra aposta avui és la d'una ciutat molt di-versificada, en la qual hi haurà més d'un sector clau, i und'ells volem que sense cap dubte sigui l'audiovisual.

Això no vol dir que Terrassa deixi de ser una ciutat tèxtil. Terrassa és el que és perquè té una història. És la ciutat deles xemeneies, del jazz, de l'hoquei, del tèxtil... I ara seràmoltes més coses. Treballem per crear aquesta ciutat di-versa, que té nous projectes, els afronta i els sap fer realitat.■ L. H.

«La nostra aposta avui és la d’una ciutat molt diversificada»


Entrevista a Pere Navarro i Morera, alcalde de Terrassa

Actualment, a les comarques de la província de Bar-celona hi ha una oferta de prop de 180 residènciescasa de pagès dedicades al turisme rural. Aquestaxifra demostra per si mateixa l'important creixementque aquest sector ha experimentat en aquests dar-rers anys. Ningú no posa en dubte que, per als mu-nicipis petits, el turisme rural suposa una importantrevivificació, tant econòmicament com socialment.Però, també cal que aquest tipus de turisme sàpigainstal·lar-se en la mesura justa, cercant l'harmoniai l'equilibri del seu entorn i amb una clara aposta perla qualitat. Si un fenomen ha estat positiu per als petits municipis, ha

estat el del turisme rural en totes les seves variants. En elmeu cas, l'havia viscut i conegut profundament durant elsset anys que vaig treballar i estudiar a Suïssa i trobava il·lò-gic que Catalunya no s'hi aboqués.

Ja ho hem fet i puc dir que el resultat és espectacular. El casde la comarca del Berguedà és un dels més visibles i posi-tius del país, i encara queda molt per fer.

Ara, la principal aposta és la de la qualitat. La nostra co-marca ha passat en pocs anys d'una desena de cases a su-perar la seixantena. Cal trobar el nombre just i cal manteniri garantir l'actualització de les instal·lacions per adaptar-sea les noves necessitats. I en molts casos s'ha de facilitar lamancomunitat de serveis per fer-les atractives i viables.

De fet, estem en això. Difícilment, per exemple, es pot pen-sar en una piscina a cada casa. La solució és una que puguin compartir tres o quatre cases properes. O facilitar bi-cicletes, o altres activitats o equipaments. És una nova mo-dalitat que a poc a poc es va implantant a la comarca, ambajuts del programa Leader i amb la participació dels consor-cis turístics de l'Alt i Baix Berguedà, en els quals la Diputa-ció ha tingut el mèrit de servir de motor.

De totes maneres, cal un aclariment per part de la Generali-tat de les diferents modalitats de turisme rural per evitar lesindefinicions i una certa anarquia en algunes de les llicèn-cies. No és bo per al sector, i l'aposta per la serietat i la qua-litat són vitals de cara al futur. ■


Turisme rural en petits municipis

Joan Roma i CunillAlcalde de Borredà

A DEBAT

El turisme rural ha ressorgit novament, i dic novament, per-què abans d'omplir-se les zones costaneres d'hotels i apar-taments, el món rural i casa nostra ja en teníem, però avuiamb més dificultats d'adequació. Va ser una eina per ajudara la subsistència i permanència dels nadius en el seu hàbi-tat i, tot i el canvi dels temps, ara també hauria de ser així.Els municipis que ens trobem en una zona protegida hem devetllar i ser curosos, junt amb altres administracions, permantenir aquesta línia en la seva mesura. Si no es vol que elterritori quedi emboscat amb la poca pagesia que queda,s'ha d'aplicar una cura urgent, amb especial sensibilitat tantper a qui viu en el medi, i en viu, com per al territori que l'en-volta. Això comporta refer i mantenir dempeus les cases, lesinstal·lacions, així com els conreus, perquè el turisme gau-deixi del món rural. I donar viabilitat i fer compatible aquestai altres activitats com a complement de la vida agrària, queés la que ha mantingut aquest mosaic de conreus, amb l'a-portació que això suposa per mantenir la biodiversitat enaquesta muntanya, i la bellesa del paisatge del Montseny. ■

El turisme rural ha esdevingut en els últims anys l'autènticarevolució econòmica i social en els petits pobles de la Cata-lunya interior.

En l'àmbit econòmic, el turisme rural esdevé un sector nou,complementari de l'agricultura i generador de valor afegit enla producció agrària. Les inversions que genera han permèsla recuperació i valoració del patrimoni rural. Aquesta és ladiferència substancial amb l'anomenat turisme de sol i platja,que massa vegades ha actuat com a depredador de recur-sos i paisatges d'interès natural.

En l'àmbit social, ha permès l'intercanvi, sens dubte enriqui-dor, entre la societat urbana i la rural, dues societats aboca-des a ser complementàries.

Aquest tipus de turisme permet trencar l'aïllament de la so-cietat rural i significa una oportunitat de promoció per a ladona. Dones, sempre treballadores, que s'han convertit mol-tes vegades en gestores i part fonamental en el funciona-ment d'aquests negocis turístics.

L'èxit del turisme rural està basat en l'autenticitat, la quali-tat i l'oferta de serveis complementaris com són la gastro-nomia, el lleure, el contacte amb la natura, els esports, totsells com a generadors de valor afegit tant econòmic comqualitatiu.

Per tot plegat cal mantenir els valors fonamentals, la cul-tura rural autèntica i la pagesia. Sense pagesos no hi ha tu-risme rural. ■


Alfons Planas i JubanyAlcalde del Montseny

Antoni de Solà i PeretaAlcalde de Pujalt

Des de l'òptica d'una zona rural com ara el Lluçanès, el turisme rural apareix com un factor important de desenvolu-pament social i econòmic. És essencial disposar d'una anà-lisi prèvia dels recursos que s'han de valorar, i establir, en coordinació amb els habitants i emprenedors del territori, unpla d'acció i una estratègia de desenvolupament coherent,així com la promoció i comercialització de l'oferta. El desen-volupament del turisme rural a qualsevol zona del país ha decontribuir a la conservació, la gestió i la posada en valor delsdiferents recursos: patrimoni etnològic i de l'entorn rural, pa-trimoni historicocultural i paisatgístic, sense oblidar el fetgastronòmic i l'agroalimentari. Des de l'Administració local,tenim l'obligació d'ajudar a vertebrar aquesta oferta i d'in-vertir-hi per donar suport a la iniciativa privada. ■

Josep M. Freixaneti MayansAlcalde d’Olost


La demanda ciutadana per practicar esport augmenta cada cop més.Conscients d'aquest interès, els ajuntaments treballen per donarresposta a tots aquests ciutadans que, mitjançant l'activitat física il'esport, volen millorar la seva qualitat de vida. Per això fan un es-forç per dotar-se d'equipaments i, alhora, programar activitats pen-sant tant en els ciutadans que ja estan sensibilitzats com també amotivar aquelles persones que no fan cap tipus d'activitat física. Endefinitiva, s'actua amb l'objectiu de fer arribar l'esport a tothom.

CIUTADANIAFer arribar l'esport a tothom

Foto

: Ósc

ar G

iralt

Per a aquest any 2004, 121ajuntaments s’han adherit al

Programa d’esport en edat escolarde la Diputació.


Només cal fer una visita a qualsevol instal·lació esportivaper comprovar que la pràctica de l'esport està en alça i queabraça tots els col·lectius socials.

Per tal de donar resposta a aquesta demanda social, elsmunicipis s'han anat dotant, al llarg d'aquests vint-i-cincanys de democràcia, de diversos equipaments que per-meten als ciutadans practicar esport. És més, la demandad'aquests tipus d'instal·lacions continua essent una de lesprioritats dels ajuntaments per a aquest mandat. «Des dela Diputació de Barcelona donem suport a la com-petència municipal en matèria d'equipaments espor-

tius a través de la Xarxa d'Equipaments Esportius Lo-cals. A més, no només ajudem en el finançament, sinótambé amb suport tècnic i amb formació», afirma el di-putat de l'Àrea d'Esports de la Diputació de Barcelona,Pere Alcober, que afegeix: «la constatació d'aquesta de-manda és que, en aquest mandat, Esports és la segonaàrea inversora als municipis de la província desprésd'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge».

Però no es tracta només de fer obra nova, sinó també d'a-nar renovant les instal·lacions obsoletes per tal d'incre-mentar la seva qualitat. Per exemple, darrerament s'hacopsat una demanada creixent per posar gespa artificialals camps de futbol.

Instal·lacions amb vida El cert, però, és que perquè aquestes instal·lacions es puguinamortitzar cal que tinguin «vida esportiva». Des de l'Àread'Esports de la Diputació es disposa d'una Xarxa d'Activi-tats per a la realització d'esdeveniments esportius als muni-cipis i per a l'adquisició de material esportiu. També s'handissenyat sis programes diferents (esport en edat escolar,persones adultes, gent gran, societat multicultural, personesamb discapacitats i solidaritat esportiva) amb l'objectiu deposar a l'abast dels ens locals eines que permetin desenvo-lupar activitats esportives per aquests diferents col·lectius.Tal com explica Pere Alcober, «aquests programes ens per-meten aconseguir l'objectiu final que és el d'arribar a tot-hom. Treballem amb uns eixos d'actuació d'acord ambles necessitats plantejades per cada municipi (informa-ció dels programes, sensibilització de la població, for-

La gent gran troba en l’esport una eina per millorar la salut

La demanda d’equipaments esportiuscontinua essent una de les prioritats dels ajuntaments per a aquest mandat

Foto

: Àre

a d

e B

enes

tar

Soc

ial


• Punt de vista

Treballar plegats per l'esport

Iolanda SánchezRegidora d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

mació dels tècnics i monitors esportius, i dinamització).Alhora, impulsem el treball transversal per tal de sumaresforços i rendibilitzar els recursos».

Per exemple, per a aquest any 2004, hi ha 121 ajuntamentsde la província que s'han adherit al Programa d'esport enedat escolar de l'Àrea d'Esports de la Diputació. Cada mu-nicipi realitza les activitats que considera més adequadesen horari extraescolar, és a dir, durant el temps de lleure,amb l'objectiu de demostrar a infants i joves que l'esportno és només un espectacle, sinó també un instrumenteducador i integrador. A Castelldefels han estat pionersamb una experiència anomenada «Esport a l'alba». «Estracta d'obrir les instal·lacions esportives municipalsdurant tota la nit, un cop al mes i d'octubre a juny. Estàpensat, sobretot, per a joves de 16 a 19 anys... Creiemque és una bona manera de motivar-los a fer esport ial mateix temps és una alternativa a les ofertes d'ocinocturn», explica la regidora d'Esports de Castelldefels,Maria del Mar Latorre.

Un altre dels col·lectius que han trobat en l'esport unaeina fonamental per a la millora de la salut i la prevencióde patologies físiques i psicològiques és el de la gentgran. A més, practicar activitat física afavoreix les rela-cions interpersonals i la cohesió de grups. El Patronat

Per practicar esport no sempre es necessita una instal·lació, també es poden utilitzar espais públics

Mens sana in corpore sano. Una recepta filosòfica i mèdicaque cerca l'equilibri entre el cos i la ment per arribar a des-envolupar tots els nostres potencials i capacitats com apersones i, anant més enllà, com a societat. Vivim en unsmoments plens d'estrès, abocats al viure per treballar, sen-tint l'angoixa i vivint amb incertesa davant de tot allò quepot posar en perill el nostre estatus econòmic i nivell devida. Estem avançant: un 20% de la població fa habitual-ment esport, però encara s'han de destinar molts esforçosi recursos per fer possible l'objectiu que tothom en faci.

Les diferents administracions, la local i la Generalitat, hemde treballar plegats i ser molt valents en la proposta, enl'acció i les inversions per produir un model que faciliti l'ac-cessibilitat i la continuïtat amb garanties i qualitat. Els tresfronts on calen més esforços i són prioritaris per a l'ob-jectiu marcat són: - La proximitat. Fer realitat que l'escola sigui un elementvital per a la pràctica de l'esport al municipi. Rellançar dinsde cada centre el projecte esportiu, que ha d'englobarl'àmbit extraescolar, i impulsar la participació activa de lesfamílies i les entitats. Arribar a convertir-la en un referentesportiu, com a espai, pràctica i formació.- La salut. Establir dins els serveis de salut, en atencióprimària, els canals per potenciar la pràctica esportiva coma factor preventiu i corrector de molts dels nostres pro-blemes de salut. Instaurar el metge de capçalera esportiu.- La formació i la professionalitat. Hem de ser exigents peraconseguir la millor formació i preparació de tots els tèc-nics, entrenadors i monitors esportius. Això ha de garan-tir un ensenyament integral i adequat a cada persona, enpràctica i en valors. ■

d'Esports de Sant Andreu de la Barca fa anys que treba-lla en programes esportius pensats per a la gent gran. Peral regidor d'Esports, Joan Antoni Sánchez, «aquesta ésuna franja d'edat que està creixent molt gràcies al'augment de l'esperança de vida. Avui ja no es fa es-trany trobar una persona de setanta anys en ungimnàs. Al Patronat hem programat activitats físiquesi aquàtiques per a aquest col·lectiu. A més, el juny pas-sat vam acollir la clausura del cicle de passejades «Acent cap als cent», amb més de set-cents participantsde disset municipis».

A Arenys de Mar ja fa sis estius que al Club Nàutic s'or-ganitzen les Jornades d'Activitats Nàutiques Adaptades,amb el suport de la Diputació i amb la col·laboració de l'A-juntament d'Arenys de Mar i l'escola Vela sense Límits.«L'activitat va començar com a prova pilot amb per-sones amb discapacitats psíquiques, però s'ha anatconsolidant i ara també la poden realitzar personesamb discapacitats físiques i sensorials. Les jornadesestan obertes a totes les edats, però majoritàriamentvénen escolars. A més, com a novetat d'aquest estiu,hem deixat que els pares sortissin a navegar amb ells.L'activitat també es complementa amb uns tallers denusos i d'estels», explica el regidor d'Esports, ZenonTomàs.

Jornada de Portes ObertesPerò, per practicar esport no sempre es necessita una ins-tal·lació esportiva, sinó que també es poden utilitzar espaispúblics, com ara parcs, places, carrers, patis... Es tracta, endefinitiva, de «popularitzar» l'esport. Així, la Diputació deBarcelona, amb la col·laboració dels quinze consells es-portius de la província, ha impulsat les Jornades de PortesObertes a l'Esport per a Tothom, amb l'objectiu d'obrir, uncop l'any, les instal·lacions esportives municipals i els es-pais públics per tal que els ciutadans puguin gaudir de l'es-port de manera festiva i contribuir a la difusió de l'esportcom a un dret.

La iniciativa va néixer a Torí (Itàlia) i per a l'any que ve es pre-tén ampliar-la a altres poblacions d'Espanya i d'Europa.«Considerem que la celebració d'aquestes jornades aju-den els ciutadans a conèixer les instal·lacions i les acti-vitats esportives que es fan als seus municipis i, alhora,els animen a practicar esport. És una bona manera de di-fondre l'esport per a tothom», afirma el diputat de l'Àread'Esports de la Diputació de Barcelona, Pere Alcober.

L'any passat, prop de cent municipis de la província es vanadherir a la Jornada i van organitzar més de quatre-centesactivitats. A la primavera de l'any vinent se’n celebrarà laquarta edició. ■ Glòria Santamaria


Els municipis també impulsen l’esport adaptat com ara Arenys de Mar ambl’organització de les Jornades d’Activitats Nàutiques Adaptades

Foto

: Àre

a d

’Esp

orts

Montserrat Tura, consellera d'Interior de la Generalitatde Catalunya, metgessa, alcaldessa de Mollet durantsetze anys, acumula experiència en la gestió munici-pal, sanitària i mediambiental. Ara, convençuda quetota aquesta experiència l'ajuda, però que no la condi-ciona, enfoca el comandament del Departament d'In-terior des de la proximitat, definint la seguretat com aprotecció ciutadana i treballant de comú acord amb elsalcaldes catalans.


L’ENTREVISTAUna consellera de proximitat

Foto

graf

ies:

Òsc

ar F

erre

r/A

go2

Aquest estiu l'hem pogut veure vivint in situ diferentsproblemàtiques: a Salt el tema de la immigració, a Llo-ret els sorolls al carrer, a Cambrils la desaparició d'unafamília en una riuada... És una condició que recorda l'ac-tuació dels alcaldes i alcaldesses. Bé, és un comportament que vaig exercir fent d'alcaldessa,però també fent de directora d'hospital. No es tractava no-més que et vinguessin a explicar els problemes al despatx.Era qüestió que si urgències estava col·lapsada s'havia de in-tentar ajudar a descongestionar el servei, s'havia de viure endirecte. Per als alcaldes i alcaldesses no hi ha prou que ensexpliquin que hi ha un col·lector que no engoleix bé l'aiguaen el moment que hi ha una pluja important. Anem allà i par-lem amb els veïns i mirem quines són les conseqüències iquines les prioritats per tal que se solucioni el problema.

Aquesta és l'actitud que mantinc. Sóc una persona de po-ques inauguracions i primeres pedres. No m'agraden

aquests tipus d'actes. En canvi sí que crec que quan a Ca-talunya sorgeix quelcom de la meva responsabilitat, jo hede ser capaç d'entendre-ho perquè ho he visitat directa-ment, ja sigui a Alcarràs, a Cambrils o a la Seu d'Urgell.

Aquesta voluntat d'estar amb les persones afectades, téa veure amb el fet de ser dona?No ho sé. És una afirmació que no m'atreveixo a fer. Nom'agrada estereotipar el que fem els homes i les dones.Confio que tothom és capaç de desenvolupar sensibilitatsi tothom és capaç de fer política de proximitat. És veritat queen alguns casos això ho han desenvolupat més les regido-res que porten temes de serveis personals i que fan una in-terrelació amb els ciutadans molt i molt propera. Si miremles estadístiques pot semblar que això ho fan les dones. Jo

encara confio, i espero confiar-hi sempre, que els homesaprendran el valor de la proximitat.

De tota manera, vostè és una dona que comanda elscossos de seguretat de Catalunya. Com se sent? Jo em sento molt honorada que el president de la Genera-litat m'hagi nomenat consellera d'Interior. Consellera delDepartament de Seguretat, que jo defineixo molt sovint comel departament de protecció dels ciutadans. Per tant, en-tenc que el Cos de Policia de la Generalitat, els Mossosd'Esquadra, els Bombers, els d'emergències, etc. formenpart de l'estructura d'aquest Departament i donen respostaals ciutadans en unes situacions terribles.

Pel que fa al Cos de Policia té una estructura molt jerar-quitzada, molt disciplinada. Valors imprescindibles en unaactuació policíaca eficaç. En aquest sentit, entenc i intentotransmetre, tant al Departament com a la societat, que la

policia és important per perseguir els delictes i per tant, elsdelinqüents, però fonamentalment la policia és la que ensha de garantir a tots els nostres drets i les nostres llibertats.

El mes d'octubre està previst el desplegament delsMossos a la ciutat de Barcelona i l'Anoia. Com va aquestprocés?Enguany despleguem, substituïm tots els cossos, a la co-marca de l'Anoia, en un edifici que alberga l'àrea bàsicade l'Anoia, al terme municipal d'Igualada. A Barcelona eldesplegament no es pot fer en un any i fem el que en diemel predesplegament: ens incorporem a col·laborar amb elCos de la Policia Nacional i amb la Guàrdia Urbana perpoder substituir la Policia Nacional a finals de l'any vinent.Barcelona és una gran ciutat, amb moltes persones que


«En matèria de seguretat ciutadana cal col·laboració,treball comú entre policies locals i mossos d'esquadra.

Quan això es produeix és el resultat perfecte, és la policia de Catalunya»

hi viuen, que hi circulen, que la visiten... No és possible fer-ho en un sol procés.

En general, quina valoració fa del desplegament? Catalunya viu un procés històric. De vegades no ens n'ado-nem, però Catalunya està creant una policia pròpia, i ho faràen una dècada i mitja, aproximadament. Partint de zero,substituirà altres cossos i forces de seguretat de l'Estat: Po-licia Nacional i Guàrdia Civil en totes les funcions de segure-tat ciutadana. És un fet històric que no tornarem a fer maimés. Mai més. Ho vull subratllar perquè no tothom n'és cons-cient.

Ho volem fer amb professionalitat, per tant, formem molt béels membres d'aquest cos, amb tecnologia i coneixement,que vol dir unitats especialitzades, però ho volem fer tambéamb proximitat. La proximitat que obtenim treballant ambels ajuntaments.

Jo crec en els ajuntaments. Crec que és molt important queels ajuntaments petits i sobretot els mitjans i grans tinguinla seva pròpia policia local. L'aplicació de les ordenancesmunicipals, la capacitat legislativa en el terme municipal ésuna cosa a la qual els ajuntaments no han de renunciar. L'a-plicació d'aquestes ordenances l'ha de fer fonamentalmentla policia local i en matèria de seguretat ciutadana, en unconcepte molt ampli, cal col·laboració, treball comú entrepolicies locals i mossos d'esquadra. Quan això es produeixés el resultat perfecte, és la policia de Catalunya: les duespolicies, la que depèn de l'Administració local i la que depènde l'Administració autonòmica.

És la imatge de les patrulles mixtes que veiem ja en al-gunes localitats?És la màxima expressió de la policia de Catalunya, efecti-vament, i espero veure-la a tot Catalunya.

Sembla que aquest estiu ha estat més tranquil en el temad'incendis. Millors condicions climatològiques? Ens ha ajudat, però d'incendis, n'hem tingut molts, exac-tament 2.300. El que passa és que amb la humitat, la ve-getació s'ha mantingut més tendra i no ha cremat tan ràpidament com ho va fer l'any passat. De tota manera, el

canvi que hem fet enguany en la manera d'abordar el focen els primers minuts i l'increment de mitjans han fet quetots es poguessin controlar i apagar quan encara no teniagaire extensió.

El que hem de canviar és el comportament humà, i això passaper intentar que les masses forestals i les acumulacions d'ar-bres i de vegetació estiguin més netes, més ben gestionades,que hi hagi camins per accedir-hi, que hi hagi aigua... Passaper canviar les actituds de les persones que llencen ampo-lles, que encenen barbacoes quan fa calor, etc.

L'Administració local està fent un esforç en la prevenciódels incendis. La Generalitat de Catalunya li donarà méssuport?La detecció precoç d'un incendi és vital. Per tant, les ADF iels serveis de protecció dels municipis són molt i molt im-portants, per això valorem molt el suport que la Diputació deBarcelona dóna als municipis i a les ADF. A partir de la crea-ció de l'Oficina Tècnica de Prevenció d'Incendis de la Dipu-tació l'Administració local ha tirat endavant iniciatives de grantranscendència, com ara els plans de prevenció municipal. Amés també valorem molt la feina dels agents de la Diputacióque fan tasques de vigilància complementària.

Intentarem entre el Departament de Medi Ambient i el d'In-terior donar-los-hi més recursos, perquè de la manera queaquestes persones ens notifiquen l'existència del foc i dela manera que són capaços d'intentar tenir-lo encerclat,mentre no arriben els bombers, ens ajuda moltíssim que unincendi agrícola, de matolls o forestal no adquireixi les di-mensions que podria tenir. De nou, aquests serveis de pro-ximitat són imprescindibles per a les dimensions futuresque puguin tenir el foc.

De tota manera, Catalunya s'ha de dotar d'un servei de bom-bers més organitzat i més preparat que el que té avui, peraixò enguany hem començat a adquirir nous vehicles i a abor-dar el foc d'una manera diferent de com s'havia fet fins ara.

La nova llei de prevenció d'incendis alleugerirà o carre-garà més la responsabilitat dels alcaldes?Probablement, el que hauria de fer és reconèixer la situació


en què estem i que les lleis encara avui no reconeixen. En-cara avui la competència dels serveis d'extinció d'incendis ésmunicipal i, en canvi, fa anys que la Generalitat de Catalunyal'ha assumit en una part molt important dels municipis de Ca-talunya. Queda Barcelona, que ha mantingut sempre la de-cisió de tenir servei propi. Per tant, la nova llei el que ha defer és reconèixer aquesta situació, però sempre sense des-vincular de la responsabilitat i de l'acció necessària que elspoders locals han de fer en el seu terme municipal. Tant pelque fa a la prevenció com a la col·laboració.

El primer semestre d'enguany també ha baixat la sinis-tralitat a les carreteres catalanes.Jo vaig començar dient que una de les coses que havíem defer, com a país, era deixar d'entendre el tema del trànsit comuna fatalitat, i per tant que els poders públics havien d'en-trar-hi -des del govern central fins als municipis- conscien-ciant les persones que aquesta és una de les causes de morten què aquesta passa quan no toca i que els accidents nosón fruit de la fatalitat. Són fruit de la inobservança de lanorma i per tant de l'excés de velocitat, de la conducció te-merària, incívica, que no pensa en els altres o del consumde l'alcohol o de substàncies tòxiques. Hi ha molts ajunta-ments que col·laboren amb nosaltres de manera que elscontrols d'alcoholèmia s'estan fent no només a les carrete-res o les autopistes, sinó també als carrers de les ciutats. Lasuma en positiu amb els ajuntaments és molt potent.

Finalment senyora Tura, quin creu que ha de ser el pa-per dels alcaldes?Hi ha un marc legislatiu de referència que és la llei de segu-retat pública, que es va aprovar per unanimitat al Parlament,que estableix amb tota claredat que l'alcalde és l'autoritat enmatèria de seguretat en el seu terme municipal. Crec quepel que fa a les competències s'ha d'insistir molt en la ne-cessària responsabilitat, no perquè tots els serveis hagin deser de competència municipal, sinó perquè ningú no coneixels riscos com l'alcalde, les oportunitats, les possibilitats i lamanera d'abordar problemes en el seu terme municipal. Pertant, nosaltres que gestionem i comandem serveis molt es-pecialitzats en temes de risc per als ciutadans, com ara laseguretat, volem anar sempre de comú acord amb els al-caldes. ■ Ethel Paricio


«Nosaltres que gestionem i comandem serveis moltespecialitzats en temes de risc per als ciutadans, com arala seguretat, volem anar sempre de comú acord amb els

alcaldes»

La consellera vol conèixer de prop les problemàtiques de la seva responsabilitat


INSTANTÀNIES

Foto

: Jau

me

Sol

er

Mieras i Corbacho saluden l'inici d'una etapade col·laboració institucional

Celestino Corbacho i Caterina Mieras, com a representantsdel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i de laGeneralitat, van segellar un acord històric dins del marc delFestival Internacional de la Literatura Kosmopolis 2004. L'a-cord, primer entre les dues institucions, pretén deixar enrereuns anys en què «Diputació i Generalitat s'ignoraven» i obrir«una etapa de reconeixement, complicitat i complementa-rietat» entre les dues institucions que obre el camí per tre-ballar conjuntament en el finançament d'iniciatives culturals,en paraules de la consellera de Cultura de la Generalitat, Ca-terina Mieras. Així, el Departament de Cultura ha aportat300.000 euros al consorci del CCCB en concepte de copro-ducció de Kosmopolis. Barcelona va ser la capital mundialde la literatura, gràcies a Kosmopolis 04. El certamen va por-tar els diferents actors de la literatura (autors, lectors, edi-tors, intèrprets…), i es van abordar temes tan diversos comara la guerra i la pau en la literatura, la ciència ficció, el gè-nere negre, la tercera cultura i el cànon literari. Fo

to: J

aum

e S

oler

El CCCB va ser escenari d’aquest primer acord institucional

Els bibliobusos també ofereixen espectacles

Tres bibliobusos porten poesia i música a deumunicipis

Camins de poesia, un recital poètic i musical, és l'especta-cle que els bibliobusos Pedraforca, Guilleries i Tagamanentporten a deu pobles del seu recorregut habitual. Amb aques-tes actuacions es posa en marxa un projecte pilot adreçat alsadults de municipis amb servei de bibliobús. Es pretén di-fondre el servei del bibliobús i el seu fons de poesia, fent unaactivitat que contribueixi a dinamitzar la vida cultural dels po-bles. Cal tenir en compte que fins ara aquesta mena d'acti-vitats anaven adreçades exclusivament als escolars. Caminsde poesia és una creació de Jaume Calatayud i Vicente Mo-nera. Els municipis són: Santa Eugènia de Berga, Santa Ma-ria de Corcó, Calldetenes, la Pobla de Lillet, Avià, Guardiolade Berguedà, Folgueroles, Sant Vicenç de Torelló, Sant Bar-tomeu del Grau i Castellterçol.

Premis als ajuntaments per l'estalvi d'aigua iles energies renovables

L'Àrea de Medi Ambient de la Diputació ha creat dos premisper reconèixer la feina de les administracions locals en dosfronts: l'estalvi d'aigua, i l'eficiència energètica i la implanta-ció d'energies renovables. El primer dels guardons serà pera la millor iniciativa local en el terreny de l'eficiència, l'estalvii el foment de les energies renovables durant 2004, i està do-tat amb 12.000 euros i amb un accèssit de 6.000 euros.

El Premi a la Millor Iniciativa Local per a l'Estalvi d'Aigua2004, que vol reconèixer la iniciativa més destacada en elcamp de la protecció dels recursos hídrics en l'àmbit mu-nicipal, està dotat amb un primer premi de 12.000 euros iun accèssit de 6.000. Les propostes podran ser presenta-des fins al 31 de desembre d'aquest any i els premis seranlliurats el juny de l'any 2005. Podran participar en les duesconvocatòries els ajuntaments, entitats municipals des-centralitzades, consells comarcals, mancomunitats de mu-nicipis, comunitats de municipis i altres ens locals.


Foto

: Àre

a d

’Esp

ais

Nat

ural

s

L’aigua és un bé escàs que cal preservar

La Diputació coopera amb ciutats del Marroc

L’alcalde d’Agadir (Marroc), Tarek Kabbage, va entrevistar-seamb el president de la Diputació, Celestino Corbacho i li vaplantejar la importància del lideratge municipal en el reforça-ment de la democràcia al Marroc. Per la seva banda, Corba-cho va recordar-li les línies d’ajut i els projectes de coopera-ció que la corporació manté amb el Marroc. Així, destaca elsuport a la modernització de la gestió municipal, a través dela informatització dels padrons, i formació de tècnics i elec-tes en els deu municipis de la zona de Nador; la preparacióde les eleccions municipals a partir de la formació de les do-nes «electores», i de la formació de les candidates de tots elspartits; i l’ajut humanitari a Al-Hoceima, després dels terra-tremols de l’any passat. Així mateix, la Diputació col·laboraamb ciutats marroquines com ara la Commune Urbaine deCasablanca, Rabat, Marrakech, Tanger, Al-Hoceima i Nador.

Foto

: Jau

me

Sol

er

L’alcalde d’Agadir, Tarek Kabbage, va entrevistar-se amb Celestino Corbacho

Europa dóna suport a tres projectes de laXarxa URB-AL, liderada per la Diputació

La Comissió Europea ha aprovat donar suport a tres pro-jectes presentats per la Xarxa número 12 del programaURB-AL, de cooperació entre ciutats de la Unió Europea il'Amèrica Llatina, i que està liderada per la Diputació deBarcelona. Els projectes tenen com a objectiu la millora dela formació, la inserció laboral i la participació política de lesdones en les instàncies locals.

En concret, els projectes aprovats són: Formació i capacita-ció per a dones, coordinat per l'Ajuntament de Sant Boi deLlobregat; Estrategias participativas con perspectiva de gé-nero de inserción sociolaboral para mujeres, coordinat per laMunicipalidad de Rosario (l'Argentina), i Procesos de empo-deramiento y participación ciudadana en las mujeres, coor-dinat per la Mancomunitat de Tajosalor (Extremadura).

La Xarxa URB-AL número 12 és un programa de cooperaciódescentralitzada de la Comissió Europea, coordinat per laDiputació, i que compta amb prop de dos-cents socis de di-ferents països de l'Amèrica Llatina i la Unió Europea.


Arc Llatí diu sí a la futura Constitució Europea

El Consell d'Administració de l'Associació d'AdministracionsLocals de segon nivell de la Mediterrània occidental Arc Llatí,que es va celebrar a Sevilla, va aprovar una declaració po-lítica en la qual insistia en la necessitat de ratificar la futuraConstitució Europea i a donar suport a la participació delsciutadans en els països on se celebri un referèndum per ala seva aprovació. La declaració demana a la Unió Europeaque faci de mediadora en el conflicte a l'Orient Mitjà, espe-cialment en el conflicte palestino-israelí; que doni suport ex-plícit a la proposta de la Comissió Europea sobre la futurapolítica regional, tot i que lamenta la reducció de recursosdestinats a les regions espanyoles, franceses i italianes méspobres.Fo

to: D

iput

ació

n d

e S

evill

a

Foto

: Ósc

ar G

iralt

Els membres del Consell d’Administració d’Arc Llatí, a Sevilla

S’aposta per la participació política de les dones


Diputació i ajuntaments renoven els pactes territorials per a l'ocupació

L'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació iels ajuntaments han renovat els pactes territorials per a l'o-cupació, que van posar-se en marxa en l'anterior mandat.De moment, aquesta estratègia de desenvolupament econò-mic local, que ha obtingut molts bons resultats, ha generatvint pactes diferents, que apleguen 292 dels 311 municipisque hi ha a la província, inclosa Barcelona, cosa que suposael 99,25% de la població.

Els pactes, en els quals estan implicats, a més de les insti-tucions del món local, organitzacions empresarials i sindi-cals, cambres de comerç, entitats sense afany lucratiu i or-ganitzacions no governamentals, promouen l'ocupació apartir de l'assessorament a les empreses, l'organització defires i accions relacionades amb el foment del comerç local,la promoció de sistemes d'informació i estudis sectorials, iaccions de formació i de foment de la igualtat d'oportunitats.

Els Premis de Comunicació 2004 es lliuraran alPrat de Llobregat

El pavelló Julio Méndez del Prat de Llobregat acollirà el di-vendres, 28 de gener, la quinzena festa de lliurament dels24ns Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona.Els premis estan dotats amb un total de 55.000 euros, icompten amb cinc apartats: Tasis-Torrent de premsa local,que enguany arriba a la seva 24a edició; Rosalia Rovira de rà-dios municipals (20a edició); Miramar de televisions locals(16a edició); Arrel de butlletins municipals (16a edició) i LaMalla de noves tecnologies (9a edició).

També s’atorgarà un premi d'honor sense dotació econò-mica, destinat a reconèixer la tasca a favor de la comunica-ció a Catalunya efectuada per una persona, mitjà de comu-nicació o organisme públic o privat. Fins ara l’han rebut:Teodor Rovira, Avel·lí Artís Gener, Tisner, Narcís-Jordi Aragó,Josep Maria Huertas, Antoni Serra i Teresa Pàmies.

Foto

: Aju

ntam

ent d

e l’H

osp

itale

t de

Llob

rega

t

Teodoro Romero i Alfons Bonals signant el pacte de l’Hospitalet de Llobregat

Cartell dels premis 2004


El centre polivalent Can Papasseit ja és unarealitat

El centre polivalent Can Papasseit de Vilanova del Camí neixamb l'objectiu de potenciar l'activitat econòmica, social i cul-tural d'aquesta població de l'Anoia. A més d'estar preparatper acollir actes socials i culturals, el centre permetrà realit-zar activitats vinculades al món laboral i empresarial, comara cursos de formació, conferències, congressos, fires imercats. A la primera planta, hi ha una biblioteca de la Xarxade la Diputació amb 100 punts de lectura i un fons docu-mental de 20.000 volums. La planta baixa acull la recepció ila sala d'exposicions, a més d'una àmplia sala polivalent ambcapacitat per a 400 espectadors asseguts o 800 a peu dret.El cost total de l'obra ha estat de 2.550.289,68 euros, delsquals la Diputació en subvenciona 722.813,60, més d'un21%. Fo

to: A

junt

amen

t de

Vila

nova

del

Cam

í

El nou centre potenciarà l’activitat econòmica, social i cultural

Detectar els llamps per prevenir incendis

La Diputació i l'empresa INGESCO han promogut aquest es-tiu passat un projecte pilot per detectar la possibilitat de cai-guda de llamps sobre zones de bosc en èpoques de màximrisc d'incendi. Una part important dels incendis forestals estàprovocada per les descàrregues elèctriques atmosfèriquessobre les masses boscoses. Amb l'objectiu de minimitzar ocontrolar els incendis provocats per aquest factor, hi ha lapossibilitat d'equipar una zona geogràfica limitada amb unsistema de prevenció i predicció de risc de caiguda dellamps. Amb el coneixement d'aquesta dada a temps real, espot conèixer amb antelació aquesta possibilitat, i per tant ac-tivar el pla de prevenció necessari. El projecte pilot constad'una xarxa de tres equips instal·lats a la comarca del Bages,més concretament a Manresa, al parc de Bombers i Centrede Control Bages; a Moià, al Centre de Control de la zona delMoianès, i a Súria. En un futur aquest sistema es comple-mentarà amb sensors de localització de caiguda de llampsque permetran una major exactitud en el control dels possi-bles incendis que es puguin generar en els boscos. Fo

to: S

erve

i Met

eoro

lògi

c d

e C

atal

unya

La Diputació ha iniciat una prova pilot per a la detecció de llamps


Tres xarxes europees, per a la sostenibilitatambiental

La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, el Coor-dinamento Agende 21 Locali d'Itàlia, i el Comitè 21 Françaishan signat un protocol per coordinar projectes i iniciativescomunes. El protocol suposa l'establiment d'intercanvis in-formatius per divulgar totes les iniciatives referents al desen-volupament sostenible i les agendes 21, promoure l'organit-zació conjunta d'iniciatives, intercanviar experiències sobreels processos d'implantació d'agendes 21, impulsar la crea-ció d'una xarxa internacional de xarxes d'agenda 21 locals,i influir en la nova associació mundial Ciutats i Governs Lo-cals Units. L'acord el va rubricar la diputada de Medi Am-bient de la Diputació de Barcelona i presidenta de la Xarxade Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Núria Buenaven-tura, el representant del Coordinamento Agende 21 LocaliItaliane, Emilio d'Alessio, i la directora del Comitè 21 Français,Anne Marie Sacquet. Fo

to: S

erve

i de

Med

i Am

bie

nt

La diputada de Medi Ambient, Núria Buenaventura, signant el protocol

IX Trobada Internacional d'Organitzacions deBase de Dones, al Centre Bonnemaison

La IX Trobada Internacional d'Organitzacions de Base de Do-nes va reunir més de vuitanta participants de prop de vint-i-cinc països d'arreu del món amb l'objectiu de crear recoma-nacions relacionades amb la implementació dels Objectiusde Desenvolupament de Nacions Unides pel Mil·lenni.Aquests objectius, que comprometen els 191 estats mem-bres de les Nacions Unides per a l'any 2015, s'han establertper tal de lluitar contra la pobresa, la fam, la falta d'educa-ció, la desigualtat entre gènere i la mortalitat infantil i ma-terna... a escala mundial. Les participants van reclamar elcompromís entre les organitzacions de base de dones i lesautoritats locals, i la participació d'aquestes en el planteja-ment, disseny i construcció de les ciutats per tal que siguinmés segures i sostenibles per a les dones. La trobada, cele-brada al Centre Francesca Bonnemaison, va ser organitzadaper la Comissió Huairou, conjuntament amb l'Associació Cor-daid, Ciutats i Governs Locals Units i la Diputació.Fo

to: D

epar

tam

ent d

e P

rem

sa

La diputada de Ciutadania i Igualtat, Imma Moraleda, va presentar la Trobada

L'Estatut i els municipisEstà plenament acceptat que el municipi és la institució bà-sica d'identificació i de participació política dels ciutadans,i per això ha de gaudir de l'autonomia garantida per la Cons-titució per regular, gestionar i satisfer els interessos delsciutadans. Però, quan parlem de la reforma de l'Estatutd'autonomia de Catalunya (EAC), cal destacar també que,al mateix temps, el municipi forma part de les institucionsd'autogovern de Catalunya. Aquest doble significat del mu-nicipi ha d'estar present en la reforma de l'Estatut.

El Tribunal Constitucional ja ha acceptat que la norma bà-sica de l'autonomia local, la Llei de bases del règim local(LBRL), pot admetre tractaments diferenciats sempre quetinguin fonament constitucional o estatutari. El nou Estatut,per tant, pot introduir aquells principis i regles bàsiques es-pecífiques que es considerin adients per als municipis deCatalunya, sense cap altre límit que el respecte a l'autono-mia municipal constitucionalment garantida.

A partir de l'Estatut es pot iniciar un veritable nou règimdel govern i de l'Administració local de Catalunya, que en-tengui el sistema local com a part constitutiva del sistemainstitucional de Catalunya, tal com és propi dels sistemesfederals.

L'autonomia local i el principi de subsidiarietatL'EAC, com a norma institucional bàsica de Catalunya, hade proclamar explícitament que reconeix i garanteix l'auto-nomia dels municipis, però, per ser efectiva, aquesta pro-

clamació ha d'anar acompanyada d'una definició més pre-cisa del concepte i abast de l'autonomia que es garanteix.En aquest sentit, es pot acollir la formulació introduïda perla Carta europea de l'autonomia local, que la defineix comla capacitat efectiva dels municipis d'ordenar i gestionar unapart important dels afers públics sota la seva pròpia res-ponsabilitat.

Tot i que no és d'aplicació senzilla, l'Estatut pot incorporartambé el principi de subsidiarietat en l'atribució de les com-petències públiques, tal com proclama la Carta europea del'autonomia local i les reformes constitucionals europeesmés recents. Això significa que totes les funcions i com-petències administratives són exercides normalment pelsmunicipis o les seves agrupacions, i només per llei aques-tes funcions poden ser assignades a una administració su-perior o a l'Administració de la Generalitat, quan per raó dela dimensió i les necessitats de coordinació o d'actuacióconjunta i per requeriments d'eficàcia facin més proporcio-nada i adequada aquesta intervenció. També pot ser ade-quat incorporar el principi de diferenciació, segons les dife-rents capacitats i situacions dels municipis de Catalunya.

Pel que fa a les matèries de competència municipal, l'EAC hade preservar, com és lògic, totes aquelles que avui ja cons-ten a la LBRL i a la Llei municipal de règim local de Catalunya(LMRLC), però potser cal incorporar amb major garantia iconcreció nous àmbits d'intervenció municipal i especificar,per exemple, els serveis sanitaris, educatius, de polítiquesd'immigració, d'ocupació, d'habitatge, de telecomunica-


L’OPINIÓL’autonomia local i la reforma de l’estatut

Tomàs Font i Llovet

Catedràtic de dret administratiuUniversitat de Barcelona

«El municipi, com a institució d’identificació i de participaciópolítica dels ciutadans i part de l’autogovern de Catalunya,ha d’estar present en la reforma de l’Estatut»

cions, de tecnologies de la informació i del coneixement, etc.que corresponen als municipis sols o associats.

La participació dels municipis en les institucions de laGeneralitatL'autonomia municipal també es manifesta en la participaciódels municipis en les institucions de la Generalitat. Així, la in-tervenció del municipalisme en la funció legislativa podria articular-se a través d'una comissió parlamentària a la qualsiguin convidats els representants dels municipis, respecteals projectes que els afectin. Fins i tot, l'Estatut podria pre-veure la regulació d'un consell dels municipis de Catalunyacom a òrgan de representació de l'autonomia municipal, ambfuncions consultives, de proposta legislativa i d'iniciativa enels procediments per a la defensa de l'autonomia local.

Correlativament, l'EAC pot incloure la determinació que l'al-calde o alcaldessa és el representant ordinari de la Genera-litat al seu municipi, de manera que es reforça, d'una banda,el caràcter del municipi com a institució de l'autogovern deCatalunya, i d'altra banda, s'incrementa la funció d'autoritatde l'alcalde, les seves potestats i la possibilitat d'actuar ambpoders de comandament per atribució legal o per delegaciódel Govern.

L'Estatut i la democràcia localL'EAC hauria d'establir els principis generals del sistemaelectoral dels municipis de Catalunya, i atribuir a una llei delParlament de Catalunya, aprovada amb un quòrum reforçat,la regulació del règim electoral municipal.

Malgrat la interpretació que fins ara ha fet el Tribunal Cons-titucional, aquesta qüestió pot afrontar-se com una deci-sió política pròpia de Catalunya. Qüestions com ara l'elecció directa de l'alcalde o alcaldessa, les llistes ciuta-danes, la consideració dels districtes com a circumscrip-cions electorals, etc. haurien de poder ser regulades pelParlament de Catalunya, segons els principis establertsen l'Estatut.

L'Estatut podria ser, així, un instrument de renovació de lademocràcia local, que s'hauria de complementar amb l'a-tribució a la Generalitat de la competència per regular larealització i la convocatòria dels referèndums locals i lesconsultes populars.

L'organització territorial de CatalunyaL'autonomia municipal es reforça també amb l'existènciad'una xarxa d'organitzacions supramunicipals dintre de laqual el municipi ha de trobar l'encaix adequat. L'Estatut nopot deixar d'establir quins són els elements bàsics de l'or-ganització territorial de Catalunya. El punt en comú essencialés, sense dubte, la declaració que el municipi és l'entitat bà-sica de l'organització territorial de Catalunya.

A partir d'aquí, l'Estatut pot establir quina és la tipologiad'entitats que configuren l'organització territorial i, even-tualment, la seva designació concreta. En qualsevol cas,els criteris que s'han de seguir en aquest aspecte han deser els de la simplicitat, diversificació, projecció municipa-lista i representativitat. ■


Hi ha institucions públiques que han tingut un paper fonamental en elnostre país, la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona n'és una d'in-discutible. El pas de la història per la institució assistencial al llarg d'a-quests 150 anys ha deixat un pòsit important que mereix ser conegut.

També és part de la història de la Diputació de Barcelona que va fer pos-sible, amb la creació d'aquesta institució assistencial, proporcionar unaatenció de qualitat tant a les mares com a les nenes i als nens deixatsen mans de la casa, i oferir un servei que donés resposta a les necessi-tats que presentava Barcelona en aquesta matèria. És un llibre per aju-dar-nos a conèixer i valorar un patrimoni públic situat al districte de lesCorts, que mereix una especial atenció i difusió.

Francesca Bonnemaison va impulsar, a principis del segle passat, unprojecte modern i innovador per a la promoció de la dona. L'any 1909va fundar l'Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona, unespai únic i singular, gràcies al qual multitud de dones van tenir ac-cés a la cultura i a la formació. Va ser la primera biblioteca de donesde tot Europa i també una de les primeres públiques de la ciutat.

Aquesta biografia recull a més la vida de la institució i la història par-ticular i col·lectiva d'una Barcelona marcada pels canvis polítics, lestensions socials i les esperances de les classes populars en un mónmillor.

La recuperació de l'espai públic dels nostres municipis com a elementpotenciador dels valors ciutadans, i també com a distintiu de la mi-llora de la qualitat de vida, ha estat un dels valors indiscutibles de l'ac-tuació dels ajuntaments democràtics des de la seva recuperació, arafa vint-i-cinc anys.

Oriol Bohigas ha estat un dels artífexs destacats en el procés de re-cuperació de l'espai públic. En aquest llibre reflexiona sobre els me-canismes que actuen en la configuració de les nostres ciutats i elpaper que hi tenen els arquitectes com a responsables de la forma-lització última de l'espai urbà.


NOVETATS

BIBLIOGRÀFIQUES

Francesca Bonnemaison.Educadora de ciutadanesÀrea d'Igualtat i CiutadaniaDolors Marin Silvestre17 x 24 cm; 274 p.

La Casa de Maternitat i ExpòsitsDiputació de Barcelona/Ajuntament de BarcelonaAguilar, R.; Carbonell, M.;Gimeno, E.; Montiel, J.21 x 21 cm; 324 p.

Contra la incon-tinència urbana.Reconsideraciómoral de l'arquitec-tura i de la ciutatÀrea d'Infraestructures,Urbanisme i HabitatgeOriol Bohigas17 x 24 cm; 256 p.

Nous cursos educatius

L'Àrea d'Educació organitza dos cursos per aprofessionals i tècnics. Els dies 9, 16, 23 i 30de novembre a l'Edifici del Vagó de l’Escola In-dustrial de Barcelona, s'impartirà el curs sobre«Ús d'indicadors i anàlisi de costos aplicats alscentres educatius municipals». Els dies 13, 20i 27 de gener, al mateix espai, s'impartirà elcurs «El desenvolupament de competènciesclaus en la formació formal i no formal per a lainserció sociolaboral». Les inscripcions estanobertes.

Jornades

Primer concurs Topografies

El CCCB convoca el primer concurs Topo-grafies dirigit a creadors de totes les discipli-nes artístiques que proposin projectes sobreel fet literari al barri barceloní del Raval. Elsprojectes, que es poden presentar fins al 15de febrer, han de contenir la idea literària i elterritori del Raval com a eix central. El gua-nyador serà presentat en el marc de «Geo-grafies literàries del Raval», que tindrà lloc ala tardor del 2005 i, a més, rebrà un premi de5.000 euros.

Paisatgisme català 1860-1930

L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputa-ció ha produït l'exposició «La finestra oberta.Paisatgisme català 1860-1930», que proposauna selecció d'obres dels autors més impor-tants de la història de l'art català que han es-collit el paisatge com a tema protagonista dinsla seva trajectòria artística. La mostra es podràvisitar a Sabadell, Vilafranca, Vilanova i la Gel-trú, Manresa, Sitges, Mataró, Terrassa i Mo-lins de Rei. Fins al desembre de 2005.

II Congrés d'Història Marítima

Els dies 10, 11 i 12 de novembre, el MuseuMarítim de Barcelona acollirà el II Congrés d’Història Marítima de Catalunya. L'objectiud’aquesta cita és aprofundir en el coneixe-ment de la tradició marítima de Catalunya engeneral i de Barcelona en particular i actualit-zar la seva memòria històrica. En aquesta edi-ció es vol donar un tracte preferent a les Dras-sanes Reials de la capital catalana, un conjuntúnic en el món i a la tradició marina medievalcatalana.

Setmana de la Mobilitat

Aquest any, totes les activitats de la Setmanade la Mobilitat se celebraran entre el 8 i el 14de novembre a tot Catalunya. La Xarxa de Ciu-tats i Pobles cap a la Sostenibilitat, amb lacol·laboració de la Diputació, ha elaborat uncatàleg per als ajuntaments amb quaranta pro-postes d'actuacions per millorar la mobilitaten els seus municipis. També, dins d’aquestsactes, s’organitzarà una jornada sobre itinera-ris o camins escolars.

CONVOCATÒRIES

novembre-desembre 2004


Exposicions

Premis Qualitat 2004

Sabadell acollirà l'acte de lliurament dels Pre-mis d'Espais, Equipaments i Llocs Web Mu-nicipals de Qualitat 2004. El tractament del'accessibilitat, la capacitat de generar dinà-miques participatives dels espais i equi-paments i l'assoliment de l'accessibilitat a lacomunicació són alguns dels valors que espremien, donant suport a la tasca que desen-volupen els ajuntaments en aquest àmbit. Ellliurament dels premis tindrà lloc el proper 15de desembre, a l'Estruch de Sabadell.

Premis

Sostenible: revista digital<www.sostenible.es>Sostenible és la revista digital de la Xarxa de Ciutats i Po-bles cap a la Sostenibilitat, una associació que agrupa mésde dos-cents municipis, principalment de les comarques deBarcelona. El municipalisme és un dels valors d'aquesta pu-blicació que, sota la direcció científica de Ramon Folch, vainiciar una nova etapa el maig de 2002, quan va passar delpaper a la pantalla de l'ordinador, exclusivament.

Servei de Patrimoni Arquitectònic Local: 90 aniversari<www.diba.es/spal/90aniversari.asp>El 19 de juny de 1914 la Diputació de Barcelona, presididaper Enric Prat de la Riba, va crear el Servei de Catalogaciói Conservació de Monuments (SCCM), el primer organismed'una administració pública espanyola dedicat a la salva-guarda, la conservació i la restauració del patrimoni monu-mental. No per casualitat naixia a Catalunya, que era, enaquell moment, on hi havia un grau de sensibilització socialmés alt sobre la necessitat de crear un instrument eficaç -vinculat a l'estructura política i administrativa naixent- peraprofundir en el coneixement i la protecció del patrimoni.Tampoc per casualitat sorgia en el si de l'Administració lo-cal, que, per la seva comesa, és la que sempre ha estat mésa prop de les necessitats dels ciutadans.

Banc d'Informació Cultural<www.diba/bic>El Banc d'Informació Cultural (BIC) és el sistema d'informa-ció dels recursos culturals dels municipis de la província deBarcelona elaborat per l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Conté informació cultural de les diferents or-ganitzacions que intervenen en el territori, així com també deles seves actuacions i infraestructures (equipaments, mitjansde comunicació i intervencions diverses).

Aquesta informació es complementa amb dades generalsdels municipis sobre territori, comunicacions, població, eco-nomia i història. Tot i que actualment el BIC està en procésde construcció, ofereix una informació interessant per amolts ajuntaments i un punt de referència per a aquells mu-nicipis que vulguin completar la informació disponible ambnoves dades.

Biblioteques: canvis en les gestions en línia<www.diba.es/biblioteques/novetats/llistano-vetats.asp>A partir d'ara, podeu accedir a les vostres dades personals ifer qualsevol gestió en línia via Internet (renovació i reservade documents en préstec o consulta a les bases de dadesOcenet consulta i Ocenet medicina) mitjançant una nova op-ció del Catàleg col·lectiu de biblioteques. ■


WEBS

www.sostenible.es

www.diba.es/bic

www.diba.es/biblioteques/novetats/llistanovetats.asp

www.diba.es/spal/90aniversari.asp

La plaça de Cal Font, a Igualada


DireccióCarme Roldán

Redacció Susana Burgos, Alberto García, Jordi Navarro, Ethel Paricio,Beth Prat, Carles Sabater, Glòria Santamaria, Eva Viñals

Col·laboracionsTomàs Font, Laura Hernández, Carles Negredo, IolandaSánchez

FotografiaÒscar Ferrer, Óscar Giralt, Eva Guillamet, Xavier Renau,Jaume Soler

MaquetacióAlberto García

Assessorament lingüístic i producció editorialInstitut d’Edicions

Consell editorialLorenzo Albardías, Toni Bisbal, Juan Echániz, Carme Esquirol, Eduard López, Manel Martínez, Carme Roldán.

Projecte gràficEumogràfic

FotocomposicióAnglofort

ImpressióDilograf

ISSN: 1133-2328DP: B-1069-1992

Departament de Premsa Diputació de BarcelonaRambla de Catalunya, 126, planta 2a08008 [email protected]

Publicació bimestral / Distribució gratuïta

Els articles de col·laboració que publica el DB expressenl’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessària-ment compartida pels responsables de la revista.

Foto

: Aju

ntam

ent d

’Igua

lad

a

revista de la diputació de barcelona - diba.cat · giques (cis). atenent aquesta preocupació, els...

Documents