REVISTA DE LA

societat musicalnúmero 7 GUADASSUARabril-maig-juny 1999 0 euros

BANDA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT UNIÓ MUSICALSANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR1a PART

OBERTURA DE “COLAS BREUGNON” D. KABALEVSKY

L’APRENENT DE BRUIXOT P. DUKAS

IOCUNDUM F. ZACARÉS

2ª PART

1a RAPSÒDIA ROMANA G. ENESCO

RITUALS I DANSES D’ALGEMESÍ A. BLANQUER

DIRECTOR: FRANCISCO ZACARÉS FORT

PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIADIUMENGE, 23 DE MAIG DE 1999, 19’30 HORES

REVISTA DE LA

societat musical

2

INDEXASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS ....... 2ACTIVITATS DE LASOCIETAT MUSICAL ................................... 3NOTÍCIES ...................................................... 4ESCOLA DE MÚSICA ................................. 6CONCERT AL PALAUDE LA MÚSICA ............................. 7VIRGILIO BELTRAN CLÈRIES ................... 9INSTRUMENTS: LA FLAUTA ................... 12LA SOCIETA MUSICAL EN INTERNET .. 13EL FOSQUIBRUT DESAFINAT ................ 14

IMATGES ..................................................... 16

REVISTA DE LASOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICALSOCIETAT MUSICAL

GUADASSUARREDACCIÓCoordinador: Salvador ColomerCol·laboradors: Juan Bta. Boïls, Javi Boïls,Vicent Marqués, Perfecto Osca, DoloresCalatayud, Ricardo Alòs, Francesc Zacarés,Paola i Altea, Enric García, Adolfo Gimeno.Portada: AVIImprimeix: Impremta Nostra, Algemesí.

PER A SUCCESSIVES REVISTES ENVIEU ELS VOSTRESTREBALLS AL MUSICAL

962570719 telèfon societat musical

SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIAASSEMBLEA GENERAL ORDINARIA

(12-3-99)EXTRACTE DE L’ACTA

1. Eleccions per a la renovació de mitjaJunta Directiva.

Al no presentar-se ninguna candidaturas’acorda que els directius que finalitzen en elcàrrec repetisquen un nou període. Son elssegüents:

Salvador Colomer Torres (vicepresident) Vicente Marqués Colomer (secretari) Vicente Fuertes Barberà (tresorer) Leopoldo Vidal García (vocal) Julio Roig Bonafé (vocal) Fernando Boils Rodriguez (vocal) Vicente Rosell Colomer (vocal)

2. Aprovació comptes 1998.S’aproven per unanimitat, desprès de les

oportunes explicacions dels diferents apartats,sol·licitades pels socis assistents. Tambés’aprova la justificació de saldos al 31 dedesembre de 1998.

3. Precs i preguntes.A preguntes dels assistents es fan

aclariments al voltant de la entrega d’instrumentsals músics i les possibles reclamacions o no dela seua devolució. S’aclarix que la Societat su-fraga íntegrament el cost de determinatsinstruments que necessiten Banda i Orquestra, ique de la resta sols s’entregaven d’aquells delsque hi havia disponibilitat. Es considera que elfet de que la mensualitat que paguen tots elsalumnes per les diferents assignatures no s’hajaaugmentat l’últim curs significa un beneficicol·lectiu per a tots els alumnes de l’escola,independentment de l’instrument que tinguen.

Es fa notar, que la Junta Directiva dela Societat Musical es reuneix quinzenal-ment els dilluns als locals del Musical,podent acudir els socis que ho desitgen aplantejar sugerències o queixes sempre queho desitgen.

Vicent Marqués Colomer, secretari.

A la sala d’assaigs de la Societat, i amb l’habitual escassa assistència de socis, es va cele-brar l’assemblea general ordinària corresponent a l’any 1999. Presidia l’assemblea el titular de laSocietat, Francisco Gimeno Asensi. Els assumptes tractats foren els següents:

REVISTA DE LA

societat musical

3

ACTIVITATS DE LA SOCIETAT MUSICAL(març-abril-maig 1999)

* CONCERT DE L’ORQUESTRA A VALÈNCIA. Dissabte 6 de març, 20.45 h. Fou a la Parròquiade Ntra. Sra. del Carme, dels Pares Carmelites, al carrer Alboraia. Es va repetir el programa que juntal Cor de Cambra Cantollano s’havia fet un mes abans a la nostra Església. Entre el públic assistenttrobarem a un dels fills de D. Virgilio que viu a València, i al professor de direcció de cor delConservatori Superior de València, Eduardo Cifre. Després, tots de sopar.

* CONCERT DE LA BANDA. Diumenge 7 de març, 12 h. El concert estava enfocat per a queactuaren solistes, i de quina manera! Obriren J. Javier i Moisés amb el Concert per a dos trompetesde Vivaldi. Després, Tomi amb el res fàcil concert per a clarinet de Mozart. I finalment un sorprenentconcert per a saxo (de vegades no pareixia un saxo) amb Julio d’heroi.

* CONCERT DE PRIMAVERA. Diumenge 28 de març, 12 h. Pareix ser que el canvi d’hora vapassa de llarg en molts despertadors i no hi havia massa públic. S’interpretaren algunes obres quees faran al concert del Palau del proper 23 de maig, concretament l’obertura de Colas Breugnon deKabalevsky, i Rituals i danses d’Algemesí de Blanquer. També s’interpretà per primera vegadal’espectacular La sombra del cruzado del compositor valencià Ferrer Ferran.

* CONCERT DE SETMANA SANTA DE L’ORQUESTRA. Diumenge 28 de març, 20,30 h. Unaltre concert a la nostra Església amb una obra religiosa i a més de Setmana Santa, el Stabat Materde Pergolesi. Dos cantants, una nova i una ja assídua. Ple fins a la bandera, pareixia que havienvingut els del concert del matí (els que no els havia sonat el despertador) i els de la vesprada junts.Acudí també molta gent de fora del poble. Per la vesprada havia estat a l’assaig la professora decant del Conservatori Superiorde València Ana Luisa Chova.L’audició deixà un molt bon sa-bor de boca als assistents. Nohi hagueren paperets decaramel (sí alguna xarradeta),però... entre els números 9 i 10de l’obra, s’hagué de fer un con-siderable parèntesi degut al pasper la porta de l’església d’unabanda de tambors. Ambient deSetmana Santa.

* CONCERT DEL DIA DE LAMÚSICA VALENCIANA.Diumenge 2 de maig, 12’30 h.En commemoració de lapromulgació de la Llei Valencia-na de la Música s’ha instituït el dia 29 d’abril com a Dia de la Música Valenciana. Per tal motiu, totesles Societats Musicals valencianes han celebrat al voltant d’eixa data han celebrat multitud de concerts.En el nostre cas, la Banda de Música interpretà obres de Bernabé Sanchis, Kabalevsky, Paul Dukas,Amando Blanquer i del nostre director Francesc Zacarés.

REVISTA DE LA

societat musical

4

NOTÍCIES• Carlos Kleiber al Palau de la Música de València.Ja es remorejava però ningú ho creia. El mític director d’orquestra Carlos Kleiber venia a València,al Palau. Entre els aficionats de Guadassuar es coneixia el rumor. Un diumenge va aparèixer publicata la premsa, i pareix ser que no es va assabentar molta gent i les entrades foren relativament fàcilsd’aconseguir. Finalment el 20 de febrer actuà de veritat en un concert que farà història a València.Fins i tot havia vingut públic de l’estranger a vore’l en una de les escasíssimes actuacions que fa al’any. Casualment havia triat València, dins del seu peculiar caràcter, pel clima, la platja... Mentreeixíem anàvem veient molts guadassuarencs, que com tota la resta de públic ni comentaven el concertd’impressionats que estaven. Després, sopant, férem un recompte de la quantitat de carabassotsque havien assistit i en comptabilitzarem un total de 29. Un percentatge que pocs pobles superarien.

• Publicacions.L’editorial Piles ha publicat el pas doble de Paco Zacarés“Sant Roc” dins la col·lecció FIESTA. També l’ha gravat labanda de la Societat Musical d’Alzira, per encàrrec del’editorial, per a la seua promoció dins la Fira Internacionalde Música de Frankfurt. Junt a aquest pas doble, que comtots recordem va ser un encàrrec dels Festers de Sant Rocde 1997, n’apareixen al mateix disc, altres d’autors comManuel Galduf, Ataulfo Argenta, Mas Quiles i Talens...

• Premi Zacarés USA.El nostre director Paco Zacarés ha rebut un altre premi decomposició. Es tracta del 1er premi del Concurs Interna-cional de composició per a trompeta de la InternationalTrumpet Guild, convocat per la Universitat ‘Georges Was-hington’ de Washington als Estats Units. L’obra es titula‘Three portraits for trumpet, mezzo and piano’ (Tres retratsper a trompeta, mezzo i piano) i s’estrena en Richmond(Virginia, USA) el proper 20 de maig.

• Nomenaments.Domingo Añó Cebolla, capellà habitual de les celebracions religioses de la nostra Societat, ha estatnomenat el passat mes d’abril, Provincial de l’Ordre dels Caputxins. L’acte d’elecció va ser al conventque l’ordre té a Totana (Múrcia) dins el Capítol General que es celebrava allí. La circumscripció de laque ha segut elegit superior, correspon als convents que l’ordre te a Múrcia, Alacant, Castelló iValència.

• Músics guadassuarencs a Televisió. Resulta que el passat 17 de febrer en televisió “s’equivocaren” i retransmeteren un concert pertelevisió, concretament la representació en directe d’una òpera des de Madrid. La sorpresa fou voredos membres de la nostra Societat Musical en l’Orquestra Simfònica de Madrid, per una part XusoOsca, fixe allí i al que feia molt de temps que no veiem, i per altra a Luis Osca (percussió) al quehavíem vist la nit anterior assajant amb la Banda, acostumat ja als viatges-llàmpec.

REVISTA DE LA

societat musical

5

• Cursets.Els passats 6 i 7 de febrer, el grup demetalls de la nostra Societat participàen un curset a Vila-Real amb Fred Mills(en la foto acompanyant-los), trompetistadel prestigiós grup Canadian Brass.També participaren els nostres amics deLuur Metalls.També un grup de flautes de la nostraEscola han participat en un curset.Impartit per Dolores Tomàs Calatayud(en la foto), Catedràtica de Flauta delConservatori Superior “JoaquinRodrigo” de València, es va celebrar aDénia els passats 27 i 28 de març. Totun luxe per als que assistiren.

• Revista de Ràdio Clàssica.Revista Mensual de Programación deRadio Clásica (RNE) del mes d’abril. Ala pàgina 77 ens trobem una de lesmoltes fotos que il·lustren laprogramació de l’emissora. S’anunciaun concert de la Banda Municipal deValència, però la foto és... de la Bandade Guadassuar!! La súper-foto té unessorprenents dimensions de 4’3 x 5’6 cmi en ella trobem a més de tots elscomponents de la Banda, un tros d’arenade la plaça de bous i moltíssim públic a les grades (pertany al certamen del 94). És a tot color. No diuel nom de la banda. L’autora del descobriment fou Olga (quina vista!) en fixar-se sobretot en un saxotenor d’esquena amb el pel molt “rubio” i un altre al costat sense quasi pel.

• Dia de la Música Valenciana.Amb motiu del dia de la Música Valenciana que han celebrattotes les Societats Musicals en commemoració del primeraniversari de la promulgació de la Llei Valenciana de la Músi-ca, la Generalitat i la Federació de Societats Musicals enshan remés una serigrafia de Vicente Colom, corresponent auna série de 500 exemplars, que pròximament col·locarem enalgun lloc del Musical. (podeu apreciar-la a la reproducció)

• Concert de l’Orquestra de l’Auditori d’Alzira.Patrocinat pel nostre ajuntament, el passat 18 d’abril actuà al’Auditori Municipal, l’Orquestra de l’Auditori d’Alzira.

• Correcció d’errades.En la revista anterior, per culpa dels donyets de les impremtes,no va aparèixer la data del primer concert de la Coral Llorenç Ruiz. On apareixia el 00 de desembre,deuria haver posat 27 del mateix mes. El director de la nova coral és Pepe Lluís Sanchis Camarasa.

REVISTA DE LA

societat musical

6

ESCOLA DE MÚSICACURS 1998-1999

ALUMNES MATRICULATS PER ESPECIALITATS

A punt de finalitzar el curs escolar 1998-1999, volem fer un balanç de l’activitat de la nostraEscola. Aquest curs han segut inscrits 174alumnes, nombre considerable si ho comparemen alguns conservatoris de tota Espanya quedesitjarien tenir motius per demanar unaampliació, tenir totes les especialitats o poderrealitzar assignatures com Orquestra o Músicade Cambra dignament. En aquesta Escolaactualment estem impartint 8 cursos distints dellenguatge musical, 2 de conjunt coral, 2d’harmonia, 1 de formes musicals i 17especialitats d’instrument.

Cada curs es matriculen per primeravegada uns 25 alumnes de entre 7 i 9 anys, nom-bre molt elevat si ho comparem a la tassa denatalitat que hi ha a Guadassuar (naixen uns 35-40 xiquets al any). Per altra part cada curs ensdeixen uns 20 alumnes per diversos motius (esdediquen a altres estudis, passen al conservatori,

no els agrada, fan el grau elemental i ja pertanyena la banda,......). Com deia un foraster “en aquestpoble hi ha un músic per casa, no hi ha carrerque passe i no escolte algún instrument”, encaraque això seria en época d’exàmens...

Si mirem quatre anys enrere vorem quela evolució ha segut molt positiva: no hi havia Ban-da Jove ni Orquestra Jove i no tot el professoratera especialista en la matèria que impartia. En-cara que, com que per demanar que no quede,per a un futur ens agradaria tindre una bibliote-ca, una videoteca, poder tenir tots els instrumentsque els xiquets ens demanen a principi de curs(aquest curs teníem 23 instrument per entregar i20 alumnes per agafar instrument, però nosempre coincideix l’oferta amb la demanda), unaescola més gran en quant a infrastructura... Poca poc tot s’arreglarà.

Dolores Calatayud

LLENGUATGE MUSICAL

Iniciació 20 1r 30 2n 20 3r 23 4t 23 5è 18 6è 11 Grau mitjà 9 Harmonia 6 Formes 4 musicals Conjunt 46 Coral

Oboè 6 Flauta 13 Clarinet 26 Saxofon 11

INSTRUMENTS

Fagot 6 Trombó 4 Bombardí 4 Tuba 2 Trompeta 10 Trompa 7 Piano 7 Guitarra 7 Violí 10 Viola 2 Violoncel 6 Contrabaix 3 Percussió 89

9 E e X x R r

REVISTA DE LA

societat musical

7

CONCERT AL PALAU DE LAMÚSICA DE VALÈNCIA

BANDA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT MUSICAL23 DE MAIG DE 1999, 19’30 HORES

Com ja va sent habitual, de nou una de les nostres agrupacions visita el Palau de la Música deValència. En esta ocasió és la Banda de Música, dirigida pel seu director Francesc Zacarés, la queja per tercera vegada, ens oferirà allí un concert el diumenge 23 de maig a les 19’30 hores. Com enanterior ocasions, l’Ajuntament de Guadassuar col·labora en l’organització de la massiva expediciód’incondicionals aficionats que ens acompanya sempre. Allí podran adquirir els bitllets per a l’autobúsi les entrades, tots aquells que vulguen assistir. Esperem com sempre la vostra companyia.

PROGRAMA

Ia PART

OBERTURA DE “COLAS BREUGNON”, DMITRI KABALEVSKY

Primera òpera de Dimitri Kabalevsky sobre un“libreto” rus del propi compositor i de V. Braghin,basat en una novel·la de Romain Rolland.L’estrena és va produir el 22 de febrer de 1938en el Petit Teatre de Leningrado. L’obra fou

concebuda després d’un encontre del compo-sitor amb Romain Rolland, les obres del qualtenien gran èxit a la URSS. En Colas Breugnon,Kavalevsky s’esforça en destacar l’aspectehumà, satíric i social de la novel·la.

L’APRENENT DE BRUIXOT, P. DUKASScherzo basat en una balada de Goethe icompost per Paul Dukas (1865-1935), queconstitueix un dels més famosos exemples delpoema simfònic francés, estrenat baix ladirecció del mateix autor en la Societé Generaleen paris el 18 de maig de 1867.L’argument és el següent: Un aprenent debruixot, en absència del seu mestre, pronunciala fórmula màgica que ordena a una granera

que buide poals d’aigua dins un recipient.L’aprenent oblida la fórmula destinada a detindrela granera, amb la qual cosa es provoca unainundació. Enfadat, l’aprenent la talla en dos,però aleshores son dos les parts que realitzenel treball, duplicant-se la inundació. Finalment,el mestre torna i posa fi al desastre. Walt Disneyla va aprofitar en la pel·lícula Fantasia.

IOCUNDUM, FRANCESC ZACARÉS FORTFrancesc Zacarés, director de la nostra Bandade Música des de 1995, va compondre aquestaobra per encàrrec per al Certamen Internacio-nal de Bandes de Música de València de 1991.Està estructurada en quatre temps en forma desuite, essent el títol de cadascun d’ells al·lusiual caràcter de la música. Son els següents:

I- AGMEM: Veu de comandament queordenava l’inici de la marxa de les legionsromanes. Es reflecteix l’aire de marxa, amb unaintroducció en forma de fanfàrria que dona pasal tema del moviment primer en la veu del saxoalt, després del flautí i que després reprèn el tu-tti, evolucionant sempre de forma brillant en for-

REVISTA DE LA

societat musical

8

ma de cànon a dos, tres i quatre partssuccessivament fins la conclusió. Tot el tempste com a sosteniment rítmic aquell aire demarxa, cada vegada més intens.

II- LAUDUM: De caràcter lent, assossegati a vegades tenebrós, entretallat per efectes dela percussió. El tema del moviment el descriu elbombardí i evoluciona per la resta de lesseccions de la banda, greus, fustes i desprésd’una progressió, arriba a la secció més inten-sa, tot en forma de cànon a 3 parts ambacompanyament polirrítmic. Després de latensió, el temps acaba de manera tènue.

III- FICTUM: Vol ser un vals molt atípic, unvals fictici com diu el títol. Es caracteritza per ladiversitat harmònica a l’hora de tractar el tema.Presenta ritmes plurals basats en compassos

d’accentuació dispar. Així, després de l’inici, amanera de solo, la intensitat va “in crescendo”fins aconseguir arribar a un tutti apoteòsic quees talla de forma sobtada per a donar pas a laconclusió del moviment mitjançant un divertimentcontrapuntístic.

IV- LUDUS: Últim moviment que s’iniciade manera tenebrosa, encara que prompte donapas a l seu caràcter lúdic i trepidant que esdirigeix a la tònica predominant del final del’obra. El moviment es sosté sobre modeshexàtons, destacant la diversitat deaccentuacions rítmiques de caràcter dissonant.Tot l’esdevindre rítmic es trenca al reexposar elmotiu temàtic ampliat, donant pas a la coda fi-nal amb la que finalitza el moviment i l’obra demanera “risoluta”

IIa PART

1a RAPSÒDIA ROMANA, G. ENESCO

Compositor i violinista, Georges Enesco (1881-1955) és un dels autors que més han contribuïtal renaixement musical del seu país, Romania,des del corrent musical nacionalista. El folkloreromà ompli tota la seua musica, impregnant-lad’originalitat i poesia. Entre els seus deixebles

destaca el violinista Yehudi Menuhin.De les seues composicions cal citar les dosRapsòdies Romanes, plenes de melodies de lamúsica popular del seus país. Interpretem latranscripció de L. Sanjaime.

RITUALS I DANSES D’ALGEMESÍ, AMANDO BLANQUERAmando Blanquer Ponsoda va nàixer a Alcoil’any 1935. Estudià al Conservatori de valència,al Conservatoire National Supérieur de Musiquei a la Schola Cantorum de París. Fou professordel Conservatori de València i titular de laCàtedra de Composició i Formes Musicals delmateix conservatori. Director de la Bandad’Algemesí durant molts anys, la vinculació aeste poble el va dur a reflectir en les seuescomposicions la música tradicional del nostrepoble veí. També va incorporar música tradicio-nal d’altres comarques valencianes en obrescom “Tres danses valencianes”.Dins les diferents parts de l’obra “Rituals i dan-ses d’Algemesí”, trobem els següents motius:

OBERTURA: dels Bastonets, el tema de “l’ú”i la Queta. CANZONA: a l’Allegretto “l’Ampla”, també delsBastonets. TEMA I VARIACIONS: sobre melodies de “laMuixeranga”. A. TEMA-PASSEIG B. L’ALTA C. LA FONT D. L’ENTERRO FINAL: el tema principal correspon a “la Ga-llega” i al “dos i quinze” del ball dels Bastonets,continuant amb “la Carxofa”.

Francesc Zacarés, Perfecto Osca,J.B. Boïls, Salvador Colomer

REVISTA DE LA

societat musical

9

D. VIRGILIO BELTRAN CLERIES (1904-1983)

Dins el nostre “patrimoni local” ens trobem a Don Virgilio,un home segurament de records molt entranyables encara per amolta gent. Un home al que se li deu molt del que és actualmentla Societat Musical (fou director de la Banda durant 38 anys quanla situació era molt diferent a l’actual) i que passejà ben passejatel nom del nostre poble (per exemple, estrenà com a trompetistaEl amor brujo dirigida per l’autor), i que a més, ens deixà unlegat d’obres que diuen molt per als habitants de Guadassuar.

Només cal recordar Guadasuarense (en l’actualitat himneoficial del nostre poble), l’Himne i Gojos a Sta. Cecília, St. VicentMàrtir, Nuestra bandera... o la commovedora marxa fúnebre Pa-sión. En moltes d’elles fa referència a temes i melodies del nostrepoble (les danses, goigs a St. Vicent o del Crist...). Eixaadmiració pel seu poble va fer que deixara escrit al testamentque totes aquestes composicions només foren interpretades perla Banda de Guadassuar, mai per altres bandes.

Per això, aprofitant la iniciativa de la seua família, de la Societat Musical i el recolzament del’Ajuntament, s’està preparant la gravació i edició d’un disc d’homenatge a la figura d’este granmúsic i gran guadassuarenc. La presentació pública del projecte, serà el pròxim dia 6 de juny,aprofitant el tradicional Concert de Corpus.

Per a començar eixe homenatge ens hem parat a fer un llistat de les seues obres sense entraren més dades biogràfiques. Són les que conservem a l’arxiu de la Societat Musical (quasi tot passosdobles i marxes de processó). Junt al títol hem anotat algunes paraules més (data de composició...)que hi ha a les mateixes partitures.

PASSOS DOBLES I MARXES* ARES DEL MAESTRE. Pasodoble sobre susmotivos populares. Valencia 1º de julio 1945.* DEL GUADALQUIVIR. Paso-doble. Valencia20-12-39. Año de la Victoria.* EDINBURG. Marcha. Valencia 27-X-1952.* GUADASUARENSE. Paso-doble.* NUESTRA BANDERA. Paso-doble. A la par-titura diu: Con el cariño que me caracteriza de-dico este modesto “Pasodoble” a la Banda“Unión Musical Santa Cecilia” de Guadasuarcon motivo de la bendición de su Bandera y es-treno de nuevos uniformes. Enero 1944. Al finaldiu: Valencia del Cid 8 enero 1944.* RECUERDO FELIZ. Pasodoble. Valencia 9-XI-1972.* TRIANERO. Paso-doble. Guadasuar 5 de ju-lio 1939. Año de la Victoria.

MARXES DE PROCESSÓ, FÚNEBRES* AL SMO. CRISTO DE LA PEÑA. Marcha so-lemne. Guadasuar agosto 1942. Al final de la par-titura del director diu: Valencia del Cid 23 de julio1942.* CORPUS CRISTI. Marcha de procesión sobremotivos eucarísticos. Estrenada en la procesióndel Corpus de 1963. Guadasuar 13 de junio de1963. Al guió diu: Valencia 16-V-1963.* CRISTO DE LA PACIENCIA. Marcha fúnebre.Valencia 18-VI-1969.* CRISTO REY. Marcha lenta. A mi hermanoCarlos “in memoriam”. Guadasuar 17 de octubrede 1961.* ETERNIDAD. Marcha religiosa. Valencia 17-III-1973.* PANGE LINGUA. Marcha de procesión.* PASIÓN. Marcha fúnebre. A la memoria de mi

REVISTA DE LA

societat musical

10

tío Pepe. A la tapa: A mi tío Pepe le dedico estamarcha fúnebre, en recuerdo de su muerte.Guadasuar 25 -VIII- 1939. Año de la Victoria.* PASIÓN DE CRISTO CONFÓRTAME. Marchafúnebre. Valencia 28 de marzo 1960.* ¡¡PERDÓN!! Marcha fúnebre.* SANTA CECILIA. En la coberta: “Marcha re-gular. Valencia 6 de noviembre de 1939. Añode la Victoria. Cariñosamente dedica esta Mar-cha regular a la Banda Municipal de Guadasuarcon morivo de la fiesta que dicha Banda cele-brará en honor a su patrona Santa Cecilia eneste año de la Victoria. El autor”. Al guió, fetposteriorment, diu: “Marcha de procesión. Valen-cia 22 de noviembre 1970. Esta Marcha de pro-cesión se estrenó en honor a Santa Cecilia enGuadasuar el 22-XI-1939”.* SAN VICENTE MARTIR. Marcha de procesión.Estrenada en la procesión de San Vicente Már-tir de Guadasuar el 22 de enero 1943.* SOLEMNE. Marcha religiosa. Valencia 15 dejulio de 1946.* SOLEMNIDAD. Marcha religiosa. Guadasuar18 de febrero 1975.* STELLA MATUTINA. Marcha religiosa. Valen-cia de Cid 9 de enero 1949.

Cronològicament (de les que conserven data) quedarien:

* VÍA CRUCIS. Marcha fúnebre. Valencia 11 deenero de 1968.* VIERNES SANTO.Marcha fúnebre. Interpre-tada por 1ª vez el Viernes Santo de 1948 (dia 26de marzo).* VIRGEN DE LA MISERICORDIA. A nuestrapatrona. Marcha de procesión. Guadasuar 15 deoctubre 1958. Al final del guió diu: Guadasuar 7de agosto de 1958.

ALTRES OBRES RELIGIOSES* HIMNO A SANTA CECILIA. Letra del PadreFederico de Almoines. Valencia 10 de noviem-bre 1940. En la coberta diu: 14 de noviembre1940.* GOZOS A SANTA CECILIA. Letra del PadreFederico de Almoines. Música de VirgilioBeltrán.* OFRENDA A NUESTRO OBISPO.* ISTE CONFESSOR. Motete a 4 voces. Julio1944. (per a orgue i 4 veus d’home)* OH SACERDOTES. Motete a 3 voces (per aveus i instruments de vent). A D. Salvador Pera-les Cleries (Pbro) con motivo de su primera misale dedica este modesto trabajo cariñosamenteel autor.

1939: Del Guadalquivir, Trianero, Pasión, Santa Cecilia1940: Himno a Santa Cecilia1942: Al Smo. Cristo de la Peña1943: San Vicente Mártir1944: Nuestra Bandera, Iste Confessor1945: Ares del Maestre1946: Solemne1948: Viernes Santo

1949: Stella Matutina1952: Edinburg1958: Virgen de la Misericordia1960: Pasión de Cristo confórtame1961: Cristo Rey1963: Corpus Cristi1969: Cristo de la Paciencia1972: Recuerdo feliz1973: Eternidad1975: Solemnidad

Possiblement ací estiga tota la seua producció coma compositor, encara que cap la possibilitat de que el diamenys esperat aparega alguna obra més. Junt a la marxade processó Virgen de la Misericordia ens hem trobat unúnic paper de requint dels Gozos a la Stma. Virgen de laMisericordia, peça de la que no sabem res més.

REVISTA DE LA

societat musical

11

A més de l’anterior llistat de composicions caldrianomenar les transcripcions per a banda de grans obresorquestrals, entre les que podem citar El amor brujo o Elcapricho español. També hem trobat a l’arxiu un pas dobletitulat “Virgilio Beltrán” l’autor del qual és Manuel Boscá.

Ara, caldria escriure més capítols. Es pot parlarde moltes coses més: biografia, històries i anècdotesrelatades pels músics majors, punt de vista dels seus fills,els temes populars i cançons que utilitza per a fer lescomposicions, les curiositats com usar moltes vegadesun colp de bombo, comentar per què va escriure cadacomposició (per exemple Edinburg el va escriure desprésd’un viatge a Escòcia), o inclòs aprofundint en algunsinterrogants, com la carta de Manuel de Falla que vatrobar Ximo Osca (fagot) no fa molt a un arxiu de Grana-da on apareixia citat D. Virgilio.

Juan B. Boïls

LA FLAUTA (CONTINUA DE LA PÀG. 12)

Sabeu bé que em quede totalment embadocatquan he d’escriure per a un sol instrument (queno puc suportar). Mozart, Correspondència, 1778El solo de flauta no és superat en avorriment mésque pel duo de flautes. H.Bouasse, Acadèmia General, 1930La flauta és un instrument que no té bonainfluència moral, és massa excitant. Aristòtil, Política.No em decidisc a compondre per a flauta, ja queaquest instrument és excessivament limitat iimperfecte. Beethoven, 1809(.......) Pareix, doncs, que la flauta és un instrumentquasi desproveït d’expressió, que un és lliured’introduir per totes parts..... En general, açò ésveritat, i, no obstant això, estudiant-ladetingudament un reconeix en ella una expressióque li és pròpia i una aptitud per a evocar certssentiments, qualitat que cap altre instrumentpodria superar.... La flauta és el més àgilinstrument de vent. H. Berlioz, Tractat.

REVISTA DE LA

societat musical

12

INSTRUMENTS

LA FLAUTALa flauta aparegué en la prehistòria. Quan

els homes vivien en coves i es dedicaven a lacaça i al camp, les fabricaven amb ossosd’animals i canyes. Aquella flauta primitiva eraun os llarg al que li feien uns quants forats; un perel que bufaven i altres per als dits, amb els quepodien obtenir sons diferents. Aquests sons erenutilitzats per a ballar, per curar, per cridar als deus,per que ploguera, .... Tenia distintes formes: laflauta recta (com la flauta de bec), flauta nasal(es bufava pelnas), flauta obli-qua, flautes defang (ocarina) iflautes traves-se-res (com les queconeguem).

Conformepassava eltemps dos d’a-questes flautes,la flauta de bec ila travessera,evolucionarenmés i adquirirenmajor importàn-cia. Aquella flauta feta d’ossos d’animals o depersones anà evolucionant fins estar fabricadade fusta i utilitzada per joglars en els castells delssenyors i reis, per amenitzar sopars i festes alllarg de l’Edat Mitja.

Altre aspecte que canvià fou el nombre departs. Cap al segle XVIII la trobem dividida endos parts i una clau. El cap superior es fabricavaen varies dimensions i servia de cos de recanviper corregir l’afinació, separant o ajuntant lesseues parts; així apareixen estoigs de flautes queaplegaven a tindre fins sis o set parts.

Molts flautistes ajudaren a corregir detallsimportants per millorar l’instrument, però fouTheobald Boehm qui la deixà pràcticament comla coneguem. Boehm amplià el nombre d’orificisi afegí claus per que fos més còmode per alinstrumentista de forma que amb un dit podiaaccionar a la vegada dos o tres claus.

La flauta travessera actual la trobem divi-dida en tres parts: una l’embocadura, altra el coson es troba el mecanisme i altra més petita quees diu peu o pata de do. És considerada uninstrument de vent-fusta, no pel material en queestà construïda, sinó per la seua tessitura isonoritat.

La família de les flautes consta de quatreinstruments. Totes tenen la mateixa forma,canviant la grandària i l’afinació.

FLAUTÍ : Primi-tivament estavalimitat a les fun-cions puramentmecàniques deduplicació a laoctava superior.Però cada vega-da fou més esti-mat pels compo-sitors des delsúltims vint anys,donant-li unaautonomia i im-portància cadavegada major. La

grandària es aproximadament la meitat de la flau-ta en do. Es construeix en fusta noble o metall.FLAUTA EN DO: Es la flauta travesserapròpiament dita i la més habitual.FLAUTA EN SOL: És igual que la flauta, peròde majors dimensions, per el que te unaentonació més greu. És un instrument delsdenominats transpositors. Al ser de majorsdimensions, els dits no poden abastar els platsde les claus, per el que tenen uns platssuperposats per a que els dits puguen aplegarcòmodament.FLAUTA BAIXA EN DO: És la més gran i té lacaracterística de que la seua boquilla forma uncolze que desvia el tub de la embocadura paral·lelal del cos del instrument. Sona una octava perbaix de la flauta en do.

Dolores Calatayud

REVISTA DE LA

societat musical

13

http://usuarios.iponet.es/enricLa Societat Musical a Internet

Visita’ns a la webhttp://usuarios.iponet.es/enric és la direccióelectrònica on podeu trobar informació deGuadassuar, i dins d’aquesta s’ha dissenyat unapàgina web dedicada especialment per a laSocietat Musical, encara que està enconstrucció i anirà ampliant-se poc a poc amb més tex-tos, fotos i música.

Al connectar-tetrobaràs informació delsllocs importants que et potstrobar a Guadassuar ambfotos de l’ermita,l’església... , les festes, elsserveis del poble, la cultura(en aquest apartat és on se

troba la pàgina de la Societat Musical) i moltesmes coses. A la pàgina de la Societat demoment es pot trobar la seua història. Ah! I defons sona la música de les danses.

Vosaltres també podeucol·laborar-hi en fer aquestapàgina, la qual està obertaa tot el món, animeu-se a en-trar, signeu al llibre de visi-tes, i deixeu el vostrecomentari. No oblideu queaquesta pàgina és interna-cional i que qualsevol perso-na del món pot consultar-la.

Enric Garcia

ALTRES ADRECES ELECTRÒNIQUES D’INTERÈS* Editorial Piles:piles@arra-kis.es* Euromúsica Garijo SL:garijo-euromúsica.com* Secció d’ofertes d’ins-truments: garijo-euromúsica.com/ofertas.html* Confederació Internacionalde Societats Musicals(CISM): blasmusik.de/cism* Confederació Espanyolade Societats Musicals: confeder@ctv.es* Federació Valenciana:confeval@ctv.es* Federació Gallega deBandes de Música: confgal@ctv.es* Federació Andalusa:confean@ctv.es

* Federació Catalana:confeca@ctv.es* Federació Aragonesa:confeara@ctv.es* Federació Castilla-La Man-cha: confecas@ctv.es* Federació Asturiana:confeast@ctv.es* Agrupació Musical deGuardamar:ballester@redestb.es* Societat FilharmònicaAlteanense: sfaltea@ctv.es* Banda de Música Fuenteen Segures (Benasal):g e o c i t i e s . c o m / A t h e n s /Acropolis/2864/musi.htm* Casino Musical de Godella:manuel.carrasco@telefónica.es

* Unió Musical Santa Cecíliade Barxeta:n132730103@abonados.cplus.es* Unió Musical de Llutxent:musillut@geocities.com* Associació Unió Musical,Bocairent: alicayes@ctv.es* Societat Joventut Musical,Faura: VCAMPOS@servc.es* Associació Artístico Musi-cal Sant Blai (Potries):prn00001@teleline.es* Escola Comarcal de Mú-sica de la Vall d’Albaida(Beniatjar): Llucapla@ctv.es

(Font: Música i Poble.Revista de la Federació Va-lenciana de SocietatsMusicals)

REVISTA DE LA

societat musical

14

El Fosquibrutdesafinat

Secció satírica, millor que el primer divendres de mes.

Preferim tornar a Ampostaa tocar altre concert...

...que tornar a tocar elConcert d’Amposta.

CONCERT A GUADASUDAR DE LAORQUESTRA DE L’AUDITORI DE

BANGKOK (TAILÀNDIA)

CAMPANYAPRO BONA

FORMACIÓ DE LABANDA DE

GUADASSUAR

Francis Cogi Meno. GUADASSUAR

Acaba d’arribar a la redacció de Re-vista de la Societat Musical, una fotofeta amb el sistema de Raigs X icàmera oculta, de la Banda de lanostra Societat desfilant el passat dia21 de gener durant la tradicionalRepartició de la Carn. Segons ensinformen, en el moment de realitzarla foto estaven interpretant en estre-na mundial el pas doble Xàbia. Totesles peces que interpretaren forenrigoroses estrenes que delectaren alpúblic.

De la redacció. GUADASUDAR

L’Ajuntament de Guadasudaren el seu afany per oferir alpúblic local espectacles cadavegada més originals i poc vis-tos, ha contractat a l’Orquestrade l’Auditori Nacional deBangkok (Tailàndia) per a oferirun concert al nostre poble. ElCoordinador Cultural del’Auditori Municipal ha declarat:“Volem portar espectacles diferentsals que les associacions locals po-den oferir-nos degut a les seueslimitacions. Per això hem contractatun espectacle de vertadera categoriamundial. El públic local agrairà se-gur un canvi i que no totes lesactuacions musicals que s’ofereixenal poble siguen de música clàssica ia càrrec de la Banda, l’Orquestra, la

Banda Jove, l’Orquestra Jove i elsconcerts de cambra. El públic ja estàfart de sentir sempre el mateix tipusde música”. El concert s’oferirà al’Auditori el proper dia 31 de juny a les12 hores.Segons les notícies de les quedisposem, en els pròxims mesostambé actuarà un cor de monjosbudistes del Tibet i la Filharmònica deBerlín.

GRAN ÈXIT DE LA BANDA DE GUADASSUAR I DELSEU SAXOFONISTA JÚLIO

Juliordi Pujol. AMPOSTARebem notícies de l’èxit ine-narrable obtingut pel famóssaxofonista Julio amb laseua interpretació delmagnífic concert per a saxoi banda “Concert d’Ampos-ta”, acompanyat per la Ban-da de Guadassuar. El públicassistent (vore foto) va que-dar bocabadat amb la seuabrillantísima interpre-tació.Alguns d’ells manifes-tarenla seua opinió de la següentmanera: ‘d’alucine tio, hasigut d’alucine’.

Aspecte de dos dels espectadors assistents alconcert, impressionats per l’audició del Concertd’Amposta.

Per la seua part, els músicsmanifestaren el seu estatd’anim amb expressions com:‘Preferim tornar a Amposta atocar altre concert abansd’haver de tornar a tocar elConcert d’Amposta’.També actuaren Moises i J.J.J.amb un concert per a dostrompetes de Vivaldi i el granTomi DJ-MV amb un concert pera clarinet de Mozart (a desta-car les seues freqüents fugues).Aquestes interpretacions forenuna altra història i tant el públiccom els músics ja nos’emocionaren tant.

REVISTA DE LA

societat musical

15

EL CABINISTA(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

962570719(CRIDADA GRATUITA

DE 1 A 16 HORES)

Me pregunte molt seriosament per què l’Ajuntament fatanta propaganda (molts cartells...) quan ve algunaagrupació musical de fora del poble. Què són millors?Moltes moltes vegades NO. Saben el que fan? Moltesmoltes vegades NO.

Centre de salut? Que no és el Centre de Salut?

He comprat un disc de Bach i voldria saber si això dedesprés del títol de les seues obres, el BWV, té algunacosa que vore amb l’MV, o tal vegada amb la marca decotxes de luxe BMV. Per molt que li he pegat voltes no heaconseguit relacionar molt bé a Carlos “Rapú” i Voro Ol-mos amb la “Cantata del Café” de Bach i amb el cotxe dePaco el president i el de l’anterior mestre D. Joaquín Vidal.

Centre de salut? Com que no? Si este número és el del’Ambulatori de tota la vida.

Hi havia concentració de la Banda Jove (com elsequips de futbol) a Cullera la segona Pasqua. I si no, quèfeien alguns (bastants) membres cap a les 6 del matí deldissabte 10 d’abril a la discoteca l’Arlequí? Els de la Ban-da gran tenim espies.

Voldria saber quina relació hi ha entre l’obra que va tocarl’Orquestra al Palau (The Fairy Queen) i el “Fondo Fairy”que sempre està present en sopars i dinars de la Banda.

Centre de salut? És el Centre de Salut? Voldria hora peral metge Oriola.

Músic anònim voldria saber què s’ha de fer per a ser la“number one” (com una violoncel·lista) que ha anat a totsels viatges i està a primera fila en les festes, és la quemés balla, és la que millor...

Tudel de Saxo extraviat baix del llit busca explicació deper què li va tocar a ell servir d’excusa per a... piiiiiiii

Detectiu privat dimitix després de no trobar explicació ala foto que apareix darrere la tarima del director del Musi-cal i que aparequé misteriosament al revelar un carret delviatge a París. Ningú sap tampoc qui és eixa xica, nil’amo del carret tampoc diu no saber-ho (per a dissimular?).

Centre de salut? És el Centre de Salut? Voldria hora peral metge Bigorra.

Bandé de Guaduasuar? Je suis le propietaire d’uneboulangerie de Paris. Je voulez parler amb le resposabledu compre masive du pain et que n’est pas payé. Il respona le nom de Tomy.

Voldria saber qui és el nou fliscorn que apareix alcalendari de la Banda. Em sona la cara però no caic.Està situat en lloc molt discret enmig de la foto.

imatgesimatgesimatgesimatgesimatges

Plaça d’Alfonso XIII i Carrer Major en la segona dècada del present segle. Acte d’inauguracióde la bandera i uniformes de la Banda Filharmónica Victoria o Banda Nova.

1 de maig de 1970. Concert de Corpus. (Foto cedida per Adolfo Gimeno Orts)