Revista de

N O E M L L E N C I S D E S P R É S D E L L E G I R - M E , P A S S A ' M !

HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 ———— ESCOLA ESCOLA ESCOLA ESCOLA IIII POBLEPOBLEPOBLEPOBLE DEDEDEDE L’ESTANY L’ESTANY L’ESTANY L’ESTANY Preu: 0,50 Preu: 0,50 Preu: 0,50 Preu: 0,50 €€€€

Número 8 ABRIL 2009

La mainadera 22Són notícia 33 Medi ambient 44 Va d’escola 66 L’Estany 88 Reportatge 1010 Biblioteca 1111 Conte 1212 Entrevista 1313 Poesia 1414 Pensaments 1414 Passatemps 1515 Cognoms 1616

Contingut

Telèfons d’interès

Ajuntament 93 8303000 Assist. social 93 8303030 Biblioteca 93 8303077

Claustre Monestir 93 8303040

Consorci 93 8301418 Escola 93 8303066 Farmàcia 93 8303031 Metge 93 8303030 RESTAURANTS

Bar Monestir 93 8303188 Celler Valeri 93 8303169 Hostal Grau 93 8303051

BOTIGUES

Cal Bou 93 8303233 Cal Xaconet 93 8303149 M. Àngels 93 8303176 Residència avis Pressaguer 93 8303076

Han marxat de l’Estany i acomiadem dues persones molt importants. Un és en Volod-ymyr que ha marxat a un altre poble i l’altre és en Ricard el bibliotecari que molt ens aju-dava, per a tots dos aquest poema els li dedi-quem:

El cel es com tu, com vosaltres, brilla com el vostre somriure, plora com els meus sentiments

El cel sempre està present, igual que vosaltres, per a mi sou especials,

i per molt lluny que marxeu al nostre cor sempre hi sereu, us recordem. �

Marcel Gros a l’Estany Raul Guillen Martín Raul Guillen Martín Raul Guillen Martín Raul Guillen Martín ---- 5è 5è 5è 5è ----

El dia 25 de març del 2009 va ser la festa del Bibliobús. I per celebrar-ho, va venir en Marcel Gros, un pallasso que és un dels millors de Espanya. Ens ho varem passar molt bé, va fer una actuació molt divertida, va fer sortir a tres nens a l’escenari a fer alguns jocs; també ens va fer alguns trucs de màgia amb un barret que posava un mocador groc i sortia vermell; es seia una cadira i no parava de caure, hi havia un paper per allà tirat i va fer molt riure.

També, ens va explicar un conte, sobre l’origen dels pallas-sos.

Deia que un cop hi havia dos estrelles, que veien com els del planeta terra estaven molt avorrits. Van decidir fer co-ses per animar-los. Van convidar al sol i a la lluna, i es van posar d’acord. Les dues estrelles, es van posar a dalt de tot formant els ulls, el sol a sota de les estrelles formant el nas i la lluna a sota del sol, i així van formar una cara i els del planeta terra, van riure molt. I des d’aquell dia, els pallas-sos, porten el nas vermell. Val molt la pena, perquè gracies al Bibliobús, va venir en Marcel Gros i va fer una actuació a la plaça.�

Adéu Ricard i Volodymyr Judit Esparó Garcia Judit Esparó Garcia Judit Esparó Garcia Judit Esparó Garcia ----6è6è6è6è----

Contenidor orgànica

Des del dia 10 de març tenim conte-nidor per a les es-combraries orgàni-ques. És de color

marró i han repartir un per a cada casa. Hi podem posar les restes de menjar, taps de su-ro, oueres, plantes.

Número 8

2

C ontinuem amb l’interès de conèi-xer la nostra història per enten-

dre millor el present i construir el fu-tur. Avui parlem de l’Encarnació que, va ser de les primeres mainaderes que va haver-hi a l’Estany. L’Encarnació Farràs Perarnau va morir sobtadament d’una embòlia el passat sis de gener als vui-tanta-cinc anys i volem amb aquest es-crit retre-li homenatge i reconèixer la seva tasca com a mainadera de la llar d’infants del nostre poble. Havia viscut sempre a cal Barretines amb en Lluís Farràs i l’Antònia i cuida-va dels seus nebots com si fossin fills seus. Havia treballat a la fàbrica tèxtil fent rodets amb troques fins que en un malaurat accident es va enganxar les dues mans, que no van curar bé i deri-vat d’aquest afer va perdre un braç. Fa uns quaranta anys, per iniciativa de les mares del poble que tenien fills pe-tits, es va veure la necessitat de posar una llar d’infants. L’ajuntament els hi va deixar el local on avui hi ha el con-sultori del metge, van cercar la Dolors Casals un temps, i cap a l’any 1977 a la l’Encarnació com a mainadera. Les ma-res li pagaven el servei, sense assegu-rança mèdica. La guarderia obria de

nou a dotze (o una) i a la tarda de tres a cinc. L’Encarnació tenia cura dels in-fants, era molt afectuosa amb ells, se’ls hi estimava i els hi brodava mocadors que regalava. A més de tenir cura de nens i nenes, mantenia el lloc net es-combrant i fregant la sala. En temps de

fred en Josep Farràs preparava la llenya i els hi encenia l’estufa. Era molt bona persona, estimava als in-fants i ells també l’estimaven. El temps que va estar de mainadera van passar per la llar d’infants nens i nenes del po-ble qui avui són pares i mares dels es-colars de l’Estany: la Meritxell, en Joan Farràs, en David Colillas, l’Anna Coli-llas, la Pilar, en Joan, en Josep Maria Prats, en Llarg, en Jaume Rovira ... L’-Encarnació els peixia, els netejava, els hi explicava contes i ells li deien senyo-reta. Va viure moltes anècdo-tes amb els infants, explicava que un dia un operari que feia una reparació al local de la llar d’infants va restar ben sorprès davant la resposta d’un nen a la pregunta de qui eren fills, “jo del rector” li va dir el nen amb molta seguret... i és que l’infant vivia a cal rector. Va estar varis anys com a mainadera i, donat que tenia problemes a l’esquena per haver forçat postures compensa-

dores de la manca d’un braç, es va de-dicar a a brodar a punt de creu quadres que regalava a familiars i amics i a pas-sejar amb companys i amics de l’esplai de Moià. L’Encarnació ens va deixar, però el seu record roman en els adults que va cui-dar quan va ser nens i en les persones que varem tenir la sort de conèixer-la.

�

L’ Encarnació mainadera de la llar d’infants Ana Maria Cuesta Ana Maria Cuesta Ana Maria Cuesta Ana Maria Cuesta � mestra i directora de l’escola de l’Estany

Història de l’escola

CERQUEM DADES I FOTOGRAFIES Volem continuar publicant la histò-ria de l’escola del poble amb rigor, us animem a donar-nos informaci-ons, dades i, - si en teniu- fotografi-es. Els nets i netes poden demanar-ho als avis; els fills i filles als pares i mares; i els avis i àvies... ah! són la memòria viva que ens pot ajudar a recuperar la nostra història. Us animem doncs a agafar llapis, pa-per i gravadora per anotar records, dades, noms, informacions.�

Un dels quadres brodats per l’Encarnació.

REVISTA DE L’ESTANY

abril 2009

Són noticia Aina Casas Aina Casas Aina Casas Aina Casas ----3è3è3è3è----

ESTUDI OBERT PINTORS ESTANY Els pintors de l’Estany: En Manel Doblas, la Pepi Custó, en Valeri Far-ràs, la Marina Bardalet i en Jaume Crespiera han muntat un estudi conjunt en una nau del nostre poble. El primer dissabte de cada mes aquest estudi té les portes obertes per tothom que hi vulgui anar-hi.�

NOU HORARI BIBLIOTECA Desprès d’estar tancada des del de-sembre, ara - i per si algú no s’ha assabentat- torna a estar oberta la biblioteca cada tarda de 3 a 8 del vespre, de dilluns a divendres.�

CONTENIDOR D’ORGÀNICA Des del 10 de març podrem com-pletar la recollida selectiva d’esco-mbraries orgàniques ja que el Con-sorci ha posat els contenidors mar-rons per poder fer-ho. �

Entre d’altres avantatges es fa servir en ordinadors, mòbils, GPS, míssils video-jocs i d’altres, Per aconseguir-lo però fan treballar per una misèria de sous a

uns nens petits que tindrien d’anar a l’escola; en comptes d’això els obliguen a entrar a les mines per força a on moltes vegades i queden colgats i ni els poden treure. Per això penso que a vegades no apre-ciem les comoditats que tenim i que per tenir-les altres persones (princi-palment nens) els han costat sang suor, llàgrimes i fins hi tot la vida.�

La crisi Transcrit per Mª Pous Transcrit per Mª Pous Transcrit per Mª Pous Transcrit per Mª Pous

Aquest article recull pensaments del gran cientí-fic Albert Einstein sobre la crisi; que va bé tenir en compte perquè és en el moment de crisi i dificultat quan ens forcem a buscar solucions i ens fa avançar, com el nadó quan aprèn a caminar i es supera desprès de cada caiguda.

“NO PODEM PETENDRE QUE LES COSES CANVIIN SI SEGUIM FENT EL MATEIX” “ La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països perquè la cri-si porta progressos. La creativitat neix, de

l’angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els des-cobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi es supera a sí mateix sense restar "superat". Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions. La veritable crisi és la crisi de la incompetència.

L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha reptes, i sense reptes la vida és una rutina, una lenta agonia. Sen-se crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi qualsevol vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, però callar en la crisi és exaltar el conformisme. Enlloc d'això, treballem fort. Acabem d'un cop amb l'única crisi amenaçadora que és la tragèdia

de no voler lluitar per superar-la"�

Dibuix: Martí Farràs , 1r

3

El coltán Núria Esparó Núria Esparó Núria Esparó Núria Esparó

La Núria ens parla del coltan, un mineral que costa la vida de nens. A la classe hem pensat sobre això i que hem de vigilar abans de comprar moltes coses que comprem com mòbils, videojocs, etc. perquè hi ha nens que moren per aconseguir els materials que porten

Fa uns dies vaig llegir a una revista una noticia que em va colpir molt. Es tracta de que al Congo hi ha unes mines que

se’n treu un mineral que té el nom de coltan, aquest mineral té que es més manejable que el coure no es rovella i es més bon conductor d’electricitat.

Dibuix: Martí Farràs , 1r

Número 8

2

El bosc i la seva prevenció Mossos d’esquadra, Manresa Mossos d’esquadra, Manresa Mossos d’esquadra, Manresa Mossos d’esquadra, Manresa

MEDI AMBIENT

A Catalunya el 61% del territori es-tà ocupat per superfície forestal.

Dels boscos abans se’n treia un rendi-ment i se’n feia una gestió. Amb el pas dels anys la rendibilitat ha disminuït i cada vegada més ens estem trobant amb boscos amb molta acumulació de bio-massa per la seva manca de gestió. L’-increment de superfícies boscoses i de

la biomassa, és a dir del combustible, en masses joves i denses implica un augment del risc de propagació del foc.

Aquest fet coincideix amb l’afluència de

persones cada vegada més important en els boscos, ja sigui per la realització d’a-activitats com passejar, fer excursio-nisme, anar-hi a buscar bolets o la sen-zilla contemplació del paisatge, circular amb motos, amb cavall, caçar... Aquest ús recreatiu ha adquirit una importància creixent en les societats desenvolupades degut a l’interès pel coneixement en directe de la vida natural, l’augment de la renda i el temps d’oci i les millores en els sistemes de comunicació ha faci-litat l’accessibilitat als boscos.

Els boscos són ecosistemes fràgils que tenen una dinàmica pròpia, amb la seva fauna i flora i, tot i que permeten la nostra presència, hem de mantenir una conducta respectuosa vers l’entorn....

Si fem incidència al bosc cal mirar de no deixar rastres de la nostra presència. És molt important el nostre comportament envers l’ecosistema. Si no el respectem l’anirem perdent al llarg dels anys.

Comportaments i accions in-Comportaments i accions in-Comportaments i accions in-Comportaments i accions in-cíviques que porten a l’afec-cíviques que porten a l’afec-cíviques que porten a l’afec-cíviques que porten a l’afec-tació i pèrdua d’aquest patri-tació i pèrdua d’aquest patri-tació i pèrdua d’aquest patri-tació i pèrdua d’aquest patri-moni tant valuós:moni tant valuós:moni tant valuós:moni tant valuós: ● Encendre foc sense reunir els requi-

sits que determina la llei de preven-ció d’incendis forestals a Catalunya. S’han de tenir presents els paràme-tres que ens marca la llei i dur-los a terme.

● Llençar les cigarretes enceses i els llu-mins sense apagar. No s’han de llen-çar ni caminant, ni per la finestreta dels vehicles, atès que poden provo-car un incendi forestal.

● Encendre focs artificials i llençar co-ets en zones de perill, a on hi hagi pre-sència de bosc o terrenys agríco-les. S’ha d’evitar aquesta acció a menys de 500 metres de massa ar-brada i sempre reunint els requisits que marca la llei.

● Deixar deixalles abandonades o cre-mar-les al bosc, així com altres resi-dus, a més d’embrutar-lo poden ser l'origen d'un incendi. S’han d’ut-ilitzar els serveis de recollida i els contenidors adients.

● Circular pels camins prohibits i camp a través. S’ha de circular pel camins habilitats per al trànsit rodat i senya-litzats amb aquesta finalitat.

● Circular a velocitats excessives per ca-mins i pistes forestals implica ma-lmetre’ls, sobretot si ha acabat de

ploure. S’ha de circular amb una ve-

locitat moderada la qual per aquest àmbit està limitada a 30 Km/h

● Deixar els vehicles mal aparcats en camps de conreu o prats. S’ha de buscar una zona apta per deixar el vehicle sense afectar l’entorn que estem disposats a gaudir.

● No respectar els senyals de prohi-bició i les tanques, les quals tenen una funció, ja sigui d’advertiment de presència de bestiar o altres activi-tats agrícoles i ramaderes. S’han de respectar per tal de facilitar l’acti-vitat de la zona i fer compatible la presència de tercers que volen gau-dir de la natura.

● Fer sorolls estridents o posar la mú-sica amb el volum alt. S’ha d’evitar aquesta actitud, ja que es pot molestar a la fauna i a la resta d’usuaris.

● Agafar o arrencar espècies de flora protegides. S’han de respectar i no arrencar-les si no és permès.

La temàtica és molt àmplia i cada aspec-te indicat té normativa associada que la regula i determina les sancions que es poden aplicar. Recordar que l’ús indis-criminat dels boscos sense respectar-los ens pot portar a la seva desaparició, per tant hem de mirar de protegir-los i conviure-hi de manera harmònica. �

4

Dibuix: Toni Torquemada, 1r.

Dibuix: Oriol Tort , 1r

REVISTA DE L’ESTANY

abril 2009

Consumir productes pot esgotar els re-cursos de la natura. A més els residus contaminen l’aigua, l’aire i sol. Per això cal:

● REDUIR consumint menys. Ajuda a que no es consumeixin els recursos i a contaminar menys.

● REUTILITZAR les coses, quan ja no ens serveixen usar-les per una altra cosa o donar-les.

● RECICLAR els materials de les co-ses que ja no serveixen per res, sepa-rant-les per materials perquè es puguin fer de nous. �

.

Reduir Reutilitzar Reciclar Classe CabirolsClasse CabirolsClasse CabirolsClasse Cabirols -Transcrit per Jessica –5è-

Respectem la natura

L’equilibri a través de les plantes Costa, Costa, Costa, Costa, transcrit per Judit Esparó - 6è -

E n Costa ens torna a fer lliçons en les que aprenem molt sobre les

plantes i les seves propietats per a la salut. Aquest mes ens explica aquestes: MASTÈC Chondrilla juncea L. És de la família dels enciams. És dolça i es pot menjar amb amanida, també hi podem afegir una planta que s’en diu dent de lleó, es combina bé amb el mastec.

XICORIA Achorium intybus P. És de la família de les escaroles. És força amar-gant i és més bé allargada, antigament

de l’arrel, torrant-la, s’en feia cafè.

SET SANGRIES Lithospermun Frutcosum. És de la família de Boragináceas. Serveix per depurar la sang, a la primavera es

fan infusions de la mateixa planta.

HERBA DE NAPOLEO Si la bulls cura les ferides. Napoleó la feia portar al sarró dels soldats per curar-se les ferides. �

MEDI AMBIENT

5

Cura del planeta

Jessica Palomo Esparó Jessica Palomo Esparó Jessica Palomo Esparó Jessica Palomo Esparó ––––5è5è5è5è----

S egons el llibre Tu pots salvar el planeta de l’editorial Linx i l’A-

juntament de Barcelona, cada un de

nosaltres podem fer coses per millorar la vida al planeta. Algunes de les ide-es que diu:

● Menys brossa En un any, cadascú de nosaltres pro-dueix deu vegades el seu propi pes en brossa domèstica:160 llaunes,107 ampolles i pots, paper equivalent a 2 arbres i 45 quilos de plàstic. Podem fer menys brossa?

● Apagar llums Si a cada casa es canviessin tres bom-betes tradicionals per d’altres de baix consum, s’estalviaria prou energia

com per il·luminar tots els carrers del nostre país.

● Fent esport Cada any es consumeixen uns 6 mi-lions de litres d’aigua en les dut-xes i les piscines dels clubs esportius. La major part és calenta. A més aboquem molts productes químics i perjudiquen la part protectora de la pell.

● Al lavabo Dos terços del total d’aigua que consu-mim la fem servir al lavabo. Cada dia gastem uns 50 l. només per a higiene personal. 50 litres haurien de cobrir

Herba de Herba de Herba de Herba de

Mastèc XicoriaMastèc XicoriaMastèc XicoriaMastèc Xicoria 7 Sangries 7 Sangries 7 Sangries 7 Sangries NapoleoNapoleoNapoleoNapoleo

Número 8

2

Anem a TV3 Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó ----6è6è6è6è----

El dia 5 de febrer els alumnes de cicle superior de l’escola de l’Estany varem anar al plató de televisió de Play un pro-grama de la Televisió de Catalunya tv3. Varem anar a gravar, però no només anàvem a fer de públic varem anar to-ta la ZER el Moianes a concursar i varem guanyar. Aquest programa és un progra-ma en anglès on dues escoles partici-pants són els que concursen i es realitza un concurs. Aquest capítol del progra-ma sortirà a televisió per la primavera 2009. Ens ho varem passar molt bé, a mes a mes ara ja tenim l’ experiència

de com es grava un programa de “TV”.

La mona a Cal Xaconet Esteban Kenney Esteban Kenney Esteban Kenney Esteban Kenney ----2n 2n 2n 2n ----

Nosaltres els de primària anem cada di-vendres a Castellcir amb dos taxis; en un taxi hi van els grans de 3è, 5è i 6è (cicle Mitja i Superior), a l’altre hi van els de 1r. i 2n.(cicle Inicial). Fem amics i amigues, coneixen gent nova i en clas-ses treballem jocs de grup, un artista (Calder, Gaudi, Doblas) i fem manua-litats cada curs repartit en grups dife-rents. Ens agrada molt anar-hi i fer coses diferents. �

Classes compartides Classe dels Cabirols Classe dels Cabirols Classe dels Cabirols Classe dels Cabirols

El mes passat els alumnes de 6è (cicle

superior) de la ZER Moianes varem

anar a esquiar com a comiat de curs. Aquest any varem anar a Núria un mag-nífic lloc molt bonic. Ens ho varem pas-sar molt bé! Vam aprendre a esquiar i varem realitzar altres activitats com

anar amb raquetes de neu, fer el circuit de tubbis, baixar esquiant i amb torxes i també varem ballar. Va ser el millor comiat de 6è. �

Esquiada de 6è Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó ––––6è 6è 6è 6è ----

VA D’ESCOLA

Com cada any anem al forn de Cal Xa-conet perquè en Joan ens ensenya a fer la mona. Aquest any la fem en dos grups en dos dies perquè ja som molts i no hi cabem al forn. La massa s’ha amassat amb la màquina, desprès hem fet xurros i hem tallat trossets per fer bunyols i el rosco de la mona fent un forat al mig de la massa i estirant perquè quedi buit. Ens ha dit el Joan que al forat es posa l’ou. Desprès li hem posat un xarop per sobre perquè brilli.

A la classe hem pintat ous d’estruç i li regalem un al Joan perquè ens ensenya tantes coses. �

Aquest passat trimestre varem fer una sortida a Terrassa, al museu de la cièn-cia i la tècnica de Catalunya. Aquest museu es de l’homo faber que viure a la prehistòria. Es interessant, però es mes per gent mes gran que no per a nens. També varem fer experiments bastant interessants com: el del tant per 100 d’un xiclet, el de l’ anella que era de aguantar una anella amb una cadena. Quan varem sortir del museu varem anar a un parc de Terrassa i tot seguit varem tornar a l’ Estany.�

Museu de la tècnica Judit Esparó i Aina CasasJudit Esparó i Aina CasasJudit Esparó i Aina CasasJudit Esparó i Aina Casas

6

REVISTA DE L’ESTANY

abril 2009

La becada (Scoiopadx rusticola) és un au migratòria, que viu al bosc. A l’estany ve a l’hivern. La becada es un au de mida mitjana, d’aspecte fort, bec llarg. Té unes mides de 67 a 80 mm, potes curtes, ales amples i rodones, un cos rabassut. S’ali-menta de cucs, papallo-nes, formigues, llavors, aràcnids. Viu viu en boscos de coníferes(pins, avets, ginebres,etc, i ca-ducifolis (arbres que perden la fulla)rou-re,feix, castanya,etc. La becada només

surt del bosc per anar a menjar al prat a la nit. Com ja us he dit les becades són aus migratòries. Migren de maig a octu-bre a Polònia, Rússia, Letònia, Estònia i Lituània a partir d’octubre o novembre, depenent del fred migrant per tot el continent Europa fins al Sàhara i és quan venen . �

La becada Aina Casas Aina Casas Aina Casas Aina Casas ----3r3r3r3r----

A la classe hem fet paper reciclat, per què si no reciclem,gastarem molta energia, aigua, fusta etc. Per aquests motius, es bo gastar el paper reciclat: - Per no gastar fusta dels arbres. - Per no contaminar l’aire i l’aigua. - Per estalviar l’energia i l’aigua. Agafem un paper de diari i el tallem en trossets petits i els posem en un cubell amb aigua. Ben remullat es tritura amb una batedora (ha de ser gran, per-què es pot cremar), la pasta està llesta quan és com una crema. Agafem un bastidor, es posa dintre de la pasta, escorrent perquè caigui l’excés d’aigua, Es posa

un plàstic a sobre, el girem i amb mol-ta cura sense que es mogui, agafem una

esponja i anem xuclant l’aigua fins que es desenganxi el full. Després, amb molta cura, trèiem poc a poc el basti-dor i es penja perquè s’eixugui.�

Boscos de l’ Estany vist pels mès xics Boscos de l’ Estany vist pels mès xics Boscos de l’ Estany vist pels mès xics Boscos de l’ Estany vist pels mès xics

Guillem Terra Guillem Terra Guillem Terra Guillem Terra ---- PPPP----3333

Paper reciclat Raul Guillen Martín Raul Guillen Martín Raul Guillen Martín Raul Guillen Martín ---- 5è 5è 5è 5è ----

VA D’ESCOLA

Llegim i escrivim Oriol Tort Oriol Tort Oriol Tort Oriol Tort ----1r 1r 1r 1r ---- REMENALLIBRES Tenim a l’escola el Remenallibres. És un personatge que va venir a l’escola des-près de viure amb una iaia que li va a ensenyar a llegir a la llum d’una espel-ma i ens ajuda a llegir en silenci. PINOTXO AL BLOC Hem inventat diferents finals del conte de Pinotxo i els hem posat en un llibre que hi ha al bloc de la web de la ZER�

Carnaval Martí Farràs Vilaró Martí Farràs Vilaró Martí Farràs Vilaró Martí Farràs Vilaró ----1r1r1r1r---- Aquest any també ha arribat. Ens ha dit que podem fer totes les poca-soltades que volem i per això cada dia ens ha dit de portar pijama, davantal, sabates dife- rents i disfresses. Passada la setmana de carnaval, l’hem jutjat i l’hem cremat.�

7777

Ariadna Gimenez Ariadna Gimenez Ariadna Gimenez Ariadna Gimenez ---- PPPP----4444 Arnau Blancafort Arnau Blancafort Arnau Blancafort Arnau Blancafort ---- PPPP----5555

Número 8

2

L’ESTANY

A ra que celebrem el 200 aniversari de la guerra d’Independència po-

dem parlar de Napoleó al nostre poble. El famós general en persona no va estar mai per aquí, però si el seu exercit.

Josep Treserras va transcriure una gran quantitat de pergamins del monestir del llatí al català, té diferents llibres Treserras, Josep : El Castell de Rocabruna.. Vic, ed. 1920, reedició 1948, i explica el següent:

L’exercit de la comarca estava format segons diverses demandes, (una del 27 de març de 1809) per 30 homes de St. Feliu de Saserra, 345 de Colldeposes,15 de St. Bertomeu del Grau, 16 de St. Sal-vador. A l’Estany les tropes de Napoleo tenien un observatori al lloc estratègic del Puig Rodó. El 17 d’abril de 1809, van entrar per la serra d’Horabona i van sortir pel collet de St. Pere, en direcció a Oló. Entremig van cremar masies importants, especialment Rocabruna.

A l’entrar a l’Estany un comandament de 30 homes, manat per un Pujol,li va fer front. Van demanar ajuda des d’Oló i allà van acudir els sometents de Terras-sola, de l’Estany i Prats, enfrontament que va durar 3 dies. Els homes de la

comarca van participar també a la fa-mosa batalla del Bruc, aquella del petit timbaler valent, però no se sap si els de l’Estany també hi eren.

A Rocabruna hi havia el ceduló: lloc de reunió política, proclames, cobrament de l’impost de calamitat, etc. Els pro-pietaris de masies tenien que pagar una quantitat fixa per el cas de guerra. Amb

ella compraven armes, farratge pels ca-

valls (no hi havia jeeps, ni tancs de com-bat), pa, vi i aliments diversos per a la població de reraguarda (dones i nens ).

El Molí del Castell era la botiga dels pobres Ara que l’estan restaurant s’ha posat al descobert la seva part antiga de pedra, d’una sola planta, potser d’una sola ha-bitació (només es veu una llar de foc) i molt més baixa que les actuals; semblant a la masia vella de Rocabruna del segle XVI. Doncs amb els impostos es com-prava menjar, el magatzematge que estava al Moli del Castell i des d’on es repartia a la població de la comarca.

Segons la transcripció de Treserras els propietaris que van pagar 1 ral de plata al de Rocabruna com a impost extra (guerra del Rosselló) eren : Rocafort, Rocabruna, Bojons, Pinosa, Montfred, Sentes, Senties i Febrer (Crispiera, més tard el Grau). Aquest impost era el que avui dia anomenaríem d’emergències: nevades, pesta, guerra i altres calamitats. Consistia en donar als pobres pa, un plat d’escudella, guixes, etc. Això ens dona una idea de com estaven d’orga-nitzada la comarca, molt abans de la guerra del francès, i qui hi manava.

A Catalunya els admiradors de Napoleo els deien Josepets (del rei Josep I, germà de l’emperador francès), i caragirats com els bunyols de quaresma. I es que el francès, entrà a Espanya colonitzant i annexionant i tothom se li va posar en contra. El cert que es que era una perso-na molt culta, intel·ligent i un tant idea-lista: creia sincerament en les avantatges de la Revolució francesa i les posà en

pràctica. La igualtat, llibertat i frater-nitat tenien que portar un món millor. Com ara la lluita contra l’esclavitud (no som tots iguals?), la llibertat d’opi-nió ( o tenim que pensar tothom com el que mana i el que no s’hi avingui cap a la garjola?); la llibertat de religió, la creació de la premsa lliure, la cultura i el coneixement com a font que guia la conducta, l’escola publica gratuïta com a font d’igualtat d’oportunitats; la lliure elecció dels nostres governants, etc.

Entre les moltes coses que Napoleó va fer es un concurs anual per buscar la manera de tenir menjar tot l’any. Deia que quan arriba l’època hi ha menjar de sobres, després es fa malbé i al final, la gent passa gana. Hi ha alguna manera de tenir aliments tot l’any ?

El premi mes conegut avui dia es les conserves pel mètode Appert : Intro-duint menjar en una botella de vidre (no coneixien les llaunes actuals) tapa-da amb taps de suro i lacrada amb cera

per si es bolqués. Posat a bany Maria, a foc molt alt i poc temps fins que els microbis del menjar quedin morts. Una conserva de vidre estil Appert durava.... 5 anys. Una conserva actual de llauna és ample com una mà i el material del recipient ( estany molt ben soldat.) però el sistema es igual.

A França han acabat reconeixent que Napoleó, mirant pros i contres, va do-nar un gir, com de la nit al dia, als drets polítics dels ciutadans, a la seva educació bàsica i a la lluita per la racionalitat en contra de la misèria i la fam. I tot el que sigui canviar a millor, benvingut sigui �

Napoleó a l’Estany Isabel FonollIsabel FonollIsabel FonollIsabel Fonoll

Dibuix: Oriol Tort - 1r.

Dibuix: Rubén Kenney

-1r.

8

REVISTA DE L’ESTANY

abril 2009

A ponent la Vall de la Gabarresa i un bon tros del pla del Bages, al

sud la maia Pla, sota seu prop de la quasi extingida riera de l’Estany les runes del Molí del Pla i a mitja costa del puig de la Caritat el mas del Cas-tell. Això com a paisatge, però la senzilla polidesa de la construcció i el seu entorn fan que et sentis en un lloc especialment preuat i acollidor, es-coltant el Joan i la Lurdes els ermi-tans et transporten en el temps i t’embolcalla la història. Per això l’aplec n’és una petita part que es celebrava els dilluns de Pasqua flo-rida i feia que la gent forània i foras-ters es reunís, primer per celebra-ho davant el sant i desprès a l’espla-nada la reunió de gent es confonia entre les ballades de sardanes, les rifes, els jocs i la manduca, doncs escampats entre els pins la gent i feia un bon dinar o berenar. Quan el sol anava a la posta els mú-sics agafaven els instruments i

pujaven cap aquí a l’Estany a fer-hi el fi de festa amb un ball molt lluït en el que no hi faltava de res, ball de ram, toies, etc. I d’aquesta ma-nera el que començava de bon matí del dilluns de Pasqua en honor del sant, s’acabava entra la nit. Tot això era molt bonic i de veritat que ho esperàvem amb anhel i de-voció, fent la caminada contents i cantant. Així com la tornada procu-rant fruit de totes les coses que anaven passant, sentir rondalles, cantar caramelles i recordar-ho amb alegria. Aquest aplec ha estat una de les activitats que ha mogut més perso-nes al seu entorn durant moltíssims anys. I els que ho recordem ho fem amb joia esperant que dalt el turo-net Sant Feliuet de Terrassola lluei-xi amb la claror permanent cop-sant tota la història plena de vida que ha forjat amb esforç, saviesa, inquietuds, treball, solitud,

perquè deixi veure i entendre pau, i que talment un far la deixi contem-plar a tothom que en vulgui fer un tast i a l’hora sentir-se molt endins.�

Sant Feliuet i el seu aplec Maria Estany EsparóMaria Estany EsparóMaria Estany EsparóMaria Estany Esparó

L’ESTANY

9999

Cognoms de l’Estany y i comarca Isabel FonollIsabel FonollIsabel FonollIsabel Fonoll

L a ciència que estudia com es for-men els cognoms (apellidos en

castellà) és l’antroponimia. Ens explica

que molts cognoms s’han format se-gons l’època històrica (depèn de qui manava o quines guerres hi va haver). D’altres per migracions massives en

males èpoques econòmiques; molts per deformació i simplificació d’un cognom

anterior, alguns per la moda... Què signi-fiquen i d’on procedeixen alguns cog-noms del nostre poble?

ESPERÓ: procedeix del Pirineu cen-tral i van entrar per una onada migratò-

ria probablement al segle XVI. Tot el Pirineu, d’Oest a Est, havia sigut de

cultura basca i per això aquest ognom té variants en aquesta llengua: Esperró, Hesperró, Asperró, Asperó, sempre amb accent a la o final. Un Esperó famós va ser Bartomeu Esperó, d’Avinyó (1643, Guerra del Rosselló). Tresserres (1921) diu que hi ha una creu en el camí de Rocabruna que recorda la seva mort en la defensa de posicions catalanes.

SERRA: hi havia alguns Serra ja al segle XI i el cognom va ser exportat al Priorat amb Jaume I. Però la gran massa

de Serres va venir amb l’onada migratò-ria dels Occitans del segle XVI i es el cognom més abundant que tenim. Serra es refereix a l’ofici del bosc: serrar arbres i laminar-los per ser útils en la construcció i fusteria. Així que els nos-tres Serra son “francesos”, catalans del Nord, amb oficis de muntanya.

ROTLLAN: també cognom de la Cata-lunya Nord, occità. Van arribar al s. XVII. Eren ramaders, però es van adap-tar a pagesos i als oficis de la zona.

Continua a la pàgina 16 ....

Número 8

2

Els boscos de l’Estany Raul Guillem Raul Guillem Raul Guillem Raul Guillem ---- 5è 5è 5è 5è ---- Toni Torquemada Toni Torquemada Toni Torquemada Toni Torquemada ---- 1r 1r 1r 1r ----

10

Vistes des del Mirador de la Serreta

El cim de Puig Rodó

Posta de sol des del cim de Puig Rodó

Els arbres del Puig de la Caritat

Hem fet un reportatge de moltes fotografies, però per espai us posem algunes amb les que us convidem a conèixer, a gaudir i a tenir cura del boscos de l’Estany amb aquesta petita mostra.

El cami del Puig de la Caritat Els pins del Puig de la Caritat

REVISTA DE L’ESTANY

abril 2009

En Ricard Giromé ens ha deixat com a encarregat de la biblioteca, ara conti-nua fent de mestre a l’ universitat de Vic i necessitava mes hores.

Ara tenim a la Dolors Mas que estarà en principi 2 mesos. El nou horari de la biblioteca es de dilluns a divendres i de 15h a 20h a la tarda.�

Biblioteca Judit Esparó Garcia .6èJudit Esparó Garcia .6èJudit Esparó Garcia .6èJudit Esparó Garcia .6è----

NOVA ETAPA DE LA BILIOTECANOVA ETAPA DE LA BILIOTECANOVA ETAPA DE LA BILIOTECANOVA ETAPA DE LA BILIOTECA

�Ecobeceroles: Mario Gomboli. Editori-al Brúixola. És un llibre molt divertit i interessant perquè ens ensenya coses que s’han de saber per a estar bé. (Esteban)

�El comtat de caps. Editorial Dargaud. Col·lecció Asterix. És un còmic molt divertit perquè parla d’aventures a l’època dels romans. ( Toni)

�El meu primer Larousse dels per què?: Jordi lnduráin. Enciclopèdia per a nens fins a 11 anys i explica perquè passen les coses, com els dinosaures o el sol. (Jessica)

�Les colònies d’estiu: Adelina Palacin i d’altres. Eumo Editorial. Col·lecció Primeres planes. Aquest conte és inte-ressant per primer i segon, explica les aventures d’uns nens que van de colò-nies. És molt divertit. (Oriol) .

�En Fèkix, el caçador de bolets: Anna Obiols—dibuixos Subi i alumnes de l’escola de Calders. Editat per la ZER El Moianès: Aquest conte va d’un col·leccionista de bolets que vol caçar uns bolets de diferents colors i que es mouen. M’ha agradat molt. (Sergi).

�Un cas per a tu i la penya dels tigres: Thomas Brezina. Editorial Cruïlla. Aquesta magnifica col·lecció és d’aventures de tres nens d’ 11 i 12 anys que resolen casos i que tu també els resolguis. És per a que aprenguis a ser un bon detectiu! (Judit)

�L’orquestra de la Clara. Editorial Baula Autora: Elisa Ramon, il·lustra-cions Roger Olmos. Aquest llibre és molt interessant parla de la pau i de la musica. (Aina).�

Animació a la lectura Llibres recomanats per la classe de primàriaLlibres recomanats per la classe de primàriaLlibres recomanats per la classe de primàriaLlibres recomanats per la classe de primària

11111111

vaig a buscar bolets QUINS BOLETS MÉS GRANS AI1 QUIN MAL. AI ELS MUESU BOLETS

El c

òmic

El

còm

ic

El c

òmic

El

còm

ic

per Volodym

yrper Volodym

yrper Volodym

yrper Volodym

yr

Número 8

2

La Carme Vilaró ens ha enviat aquest conte. Adaptat i traduït per l’escriptor Paulo Coel-ho. El llapis és senzill i gran a l’hora. vega-da. Fet amb la fusta dels arbres i carbó dels boscos o mines, és senzill i gran a l’hora. Ens ensenya les qualitats del llapis perquè nosaltres puguem ser com ell. Mirem amb atenció un llapis, pensem en els serveis que ens dóna i potser podem aprendre a ser senzills i grans a la vegada, com el llapis.

“El nen mirava l’avi escriure una carta. En un moment donat li va preguntar: - Estàs escrivint una història que ens ha passat a nosaltres? És pot ser una histò-ria sobre mi? L’avi deixà d’escriure, somrigué i li respongué: - Estic escrivint sobre tu, és cert. No obstant, més important que les parau-les és el llapis que estic utilitzant. M’-agradaria que tu fossis com ell quan creixis. El nen mirà el llapis, intrigat, i no veié res d’especial. -Però avi, si és igual que tots els llapis que he vist a la meva vida! -Tot depèn de la manera com miris les coses. Aquest llapis té 5 qualitats que, si aconsegueixes mantenir-les, faran de tu una persona en pau amb el món.

1ª qualitat: Pots fer grans coses, però no oblidis mai que existeix una mà que guia els teus passos.

2ª qualitat: De tant en tant necessito deixa d’escriure i fer-li punta. Això fa que el llapis pateixi una mica, però desprès escriu millor. Per tant, has de ser capaç de suportar alguns dolors, perquè et faran millor persona.

3ª qualitat: El llapis sempre ens permet que utilitzem la goma per esborrar allò que està malament. Entén que corregir alguna cosa que hem malament, no és necessàriament una cosa dolenta.

4ª qualitat: El que realment importa en el llapis no és la fusta ni la seva forma exterior, sinó el carbonet que hi ha dins. Tingues cura sempre del que suc-ceeix al teu interior.

5ª qualitat: Finalment, el llapis sempre deixa marca. Igualment, has de saber que tot el que facis en la vida deixarà traces. Intenta ser conscient de cada acció”.�

El llapis CONTE DE PAULO COELHO ---- IIIIntroducció Classe Cabirols ntroducció Classe Cabirols ntroducció Classe Cabirols ntroducció Classe Cabirols - Transcrit per Esteban Kenney i Sergi Purtí -2n-

Pensaments Rubén Kenney Rubén Kenney Rubén Kenney Rubén Kenney ----2n 2n 2n 2n ----

● Cada dia és un nou dia, tot ell únic i especial.

● Fes tu els canvis que voldries veure en el món. (Gandhi)

● Qui és parc en paraules és pròdig en seny.

● Com més treballes més sort tens.

● El preu de la grandesa és la responsabilitat. �

Hi ha renys que no són oportuns, hi ha qui callant demostra tenir seny. Hi ha qui calla i passa per savi i n’hi ha que es fan avorrir de tant parlar.

Hi ha qui calla perquè no sap què res-pondre i n’hi ha que callen perquè saben quin és el moment de parlar.

L’home savi calla fins que arriba el moment oportú, però el fanfarró i l’estúpid no l’encerten mai.

L’home que xerra molt es fa insuporta-ble i qui es vol imposar es torna odiós.

L’estúpid riu de manera escandalosa; l’home sensat, en canvi, a penes som-riu en silenci.

Sigues concís, digues molt en poques paraules, fes com qui sap i alhora calla.

El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home assenyat sap callar

L’intel·ligent calla allò que sap, el neci baladreja la seva estupidesa. Fins el neci, si calla, passa per savi; per intel·ligent, qui tanca els llavis.�

Saber parlar i saber callar Judit Gutiérrez Judit Gutiérrez Judit Gutiérrez Judit Gutiérrez - mestra de religió

1ª qualitat: Una mà guia els nostres passos

3ª qualitat: Sempre podem esborrar allò que està malament.

5ª qualitat: Tot el que fem deixa marca.

2ª qualitat: Per millorar cal patir.

4ª qualitat: El que realment importa

és l’interior.

12

Dibuixos: Toni Torquemada, 1r.

REVISTA DE L’ESTANY

abril 2009

Faula

El ciempiés L’ENTREVISTA

Maria Estany Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó La Maria Estany és una dona que en sap molt de llegir, sobre tot històries, però encara més del nostre poble de l’Estany. Ve a l’escola cada festa per explicar-nos contes, llegendes, històries i tradicions. A més va escriure el conte dels gegants del poble. Per això és que l’entrevistem.

Quant temps fa que vius a l’ Estany? He viscut tota la vida a l’ Estany.

Que fas per saber tantes coses del poble? Es-coltant, escoltant molt, sobre tot a la gent gran i a la gent que en sap molt. A més a més, llegeixo tot lo que trobo sobre l’ Estany. .

T’agrada saber coses de l’ Estany? Si, molt.

Creus que és important conèixer la història ? Si, és molt important per a tu i pels altres, per saber dels somnis, fites i errades dels co-vilatans i poder respondre preguntes.a a Quines persones coneixen bé el poble?

N’hi ha forces, sobre tot la gent gran que tenen el record viu de tot el que han viscut i han sentit. També hi ha els que han estu-diat molt el poble com el Sr. Rodon, en José L Rodríguez, l’Irene Ferrer, la Laura Castellet, els pintors de l’Estany que aprofundeixen en els nostres paisatges. Bé hi ha força gent. a

Hi ha algunes expressions pròpies de l’Estany? Sí, com ara prou (ja m’està bé), ara pla (si que l’hem feta bona!) “el seti” (la cadi-ra), mare de Déu! (exclamació).

Com et vas pensar el conte dels gegants? Quan em van dir els noms: l’Arnau, s’hem va acudir la boira que hi ha de vegades aquí a l’ Estany; i, és clar la Maria Estany tenia que baixar per algun lloc, i la vaig fer baixar del Puig de la Caritat.

Et va costar molt pensar en el conte? No, al saber els noms va ser molt senzill. A

Quines lectures ens recomanes? Hi ha moltes d’interessants per saber del poble com la d’en Pladevall. a Quin lloc del poble t’agrada molt per llegir ? La Serreta, i el Puig de Caritat.�

13131313

E l ciempiés estaba harto de se-guir arrastrando las malditas

patas, de tener veneno en sus mandíbulas, de atemorizar a algunos animales y triste de no tener amigos por eso. Miraba de reojo el capullo de su amigo el gusano, que le había expli-cado su metamorfosis; vio como se abría la pupa y quedó deslumbrado al ver la maravillosa mariposa en que se había convertido su amigo.

Él deseaba ser una mariposa y ese mismo día tuvo un sueño. Soñó que era un gusano de seda. Transforma-do en pupa notaba que unos peque-ños ácaros trataban de devorarle po-co a poco. Indefenso se transformó en mariposa y volaba con cierta faci-lidad. Pero su cuerpo, antes duro y resistente, ahora era tan frágil y flo-jo y era atacado por un ciempiés. Vio la cantidad de depredadores que le podían atacar y en las pocas defen-sas que poseía y, aunque los otros ani-males le admiraban, era muy frágil.

Al despertarse se puso a pensar,… “Quizá no tenga la hermosura de la mariposa ni su gracia ni su encanto, pero tengo este cuerpo y estas ar-mas que me ha dado la naturaleza y que me protegen. No soy uno de los animales atractivos, ni más sabios, ni más fuertes... pero tengo mi papel en el bosque. ¡Que día mas bonito hace hoy y que privilegio continuar con la vida de ciempiés! “�

Ingredients

4 taronges 2 plàtans 2 pomes 1 llimona 1 cullerada de sucre Canyella en pols

La recepta Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó Judit Esparó ---- 6è 6è 6è 6è ---- Ponx Ponx Ponx Ponx

Per a fer el ponx d’ hivern es liqüen les fruites, s’hi afegeix el sucre i la canyella i s’ escalfa una mica. Se serveix calent, en tassetes de ponx i un plat a sota.�

Dibuix:

Esteban Kenney,

Número 8

2

Respir de poesia Sebastià RobíSebastià RobíSebastià RobíSebastià Robí Una novel·la de Narcís Oller «La poesia es fa a ulls clucs, perquè neix del cor o de la pensa. Per a fer novel·la cal tenir els ulls ben oberts i clavar-los al fons de l'ànima dels homes i de tot el que ens volta» Narcís Oller (1882) Avui presentem un fragment del primer capítol de la novel·la Vilaniu, en la qual l'au-tor retrata la vida d'una gran vila catalana, situada en una vall frondosa rodejada de muntanyes. Narcís Oller (Valls, Alt Camp 1846 - Barcelona 1930) com novel·lista i narrador, desenvolupa una tècnica que es fonamenta en l’observació. Sota el nom de la Vall de Flors i Vilaniu, amaga els noms veritables d'una vall i d'una vila tarragonines.

La Vall de Flors «La Vall de Flors es domina des d'allí a vol d'ocell, i mostra de cap a cap tota la mag-nificència que Déu ha escampat en les seves muntanyes i el seu pla. La volta del cel sembla que s'aixequi de l'altre vessant de l'esqueixalada serra coneguda per serrat del Comte. lleument esblanqueïda pel reflex d'una llum que es perd en l'infinit, puja des-prés en forma de casquet esfèric cada cop més blau, allunyant-se de l'espectador, i va, per últim, definint suaument cap a l'altre infinit que es perd entre l'arbreda del pla amb les juganeres aigües que corren vers la mar. Sota l'immens dosser, i al bell mig de la plana, s'aixeca Vilaniu amb el seu dentellat perfil de campanarets i alts i baixos de teulades i torratxes, dessota les quals destaquen per llur negror les aplanades ober-tures de les golfes.

Gracias a la vida Classe CabirolsClasse CabirolsClasse CabirolsClasse Cabirols

Lluen ací i allà vidres de finestres i balcons. Les cases semblen encabritar-se les unes damunt les altres com si no estiguessin separades per places i car-rers: de tal manera, que en veure-les abocades damunt les masses de verdor que en llurs peus enclouen els horts de la vila, es diria que hi han de caure com un castell de cartes. Llargues fileres de salzes i pollancredes partei-xen en tres trossos desiguals la variada catifa de la plana, descrivint el curs de la riera Blanca i el torrent dels Rossi-nyols; i, per entre les verdes clapes d'espessïdes arbredes, blanquegen arreu molins, fàbriques i cases de camp. Al vessant de les muntanyes, un que altre sembrat deixa albirar les...»�

Después de trabajar en la clase de Lengua Castellana el poema de Violeta Parra “Gracias a la vida”, nos hemos atrevido entre todos -de primer a sexto curso - a hacer nuestro propio poema porque tenemos muchos motivos para dar GRACIAS A LA VIDA. Gracias a la vida, que me ha dado un cuerpo sano, me ha dado una buena familia, alimento, y plantas unos buenos amigos, una casa grande, una ropa buena, gracias por todo lo que tengo. Gracias porque me ha dado mi amigos, compañeros fantásticos, escuela y naturaleza. Gracias a la vida que me ha dado ropa y comida. Somos todos afortunados por poder ver la sonrisa en nuestra cara, y en la gente que amamos. Gracias a la vida por la casa que me ha dado, gracias porque tengo un cerebro humano para pensar y sentir, y por eso somos afortunados tenemos vida, agua, aire, voz … y zapatos escuela, médicos, juguetes, jabón y médicos. Gracias a la vida que me ha dado bosques con los que comparto la tranquilidad, gracias por los pájaros que oigo cantar gracias por las flores que me dan alegría y gracias por el aire que me deja respirar.

Gracias a la vida, que me ha dado tanto. me dio la salud, también a otras personas, me dio mis mascotas y otros animales Soy afortunado de lo que tengo y lo canto por eso con todo el mundo lo comparto. Gracias a la vida porque tengo abuelos, gracias a la vida porque tengo amigos. Gracias a la vida porque puedo jugar. Gracias porque puedo hablar con las personas, con los animales ... y con mi gato. Gracias por poder hacer este poema, gracias a los que lo puedan leer y gracias si os animáis a dar gracias a la vida. �

Dibuix: Jessica Palomo-

Dibuix: Volpdymyr

14

REVISTA DE L’ESTANY

abril 2009

Endevinalles 1. Abella 2. Aranya 3. Margarida 4. Serp 5. Múscul

Mots encreuats 1. Ruda 2. Farigola 3. Calèndula 4.. Romaní

5. Arç blanc 6. Ortiga 7. Sajolida 8. Espígol 9. Salicaria 10. Bedoll 11. Margarida 12. Rosella Game in english 1. Lion - 2. Rabbit 3. Tortoise - 4. Pig

10 Diferències per Aina Casas i Rubén Kenney

PASSATEMPS

Mots encreuats Raul Guillen Raul Guillen Raul Guillen Raul Guillen ––––5è5è5è5è----

HERBES REMEIERES

1. Herba que completa el refrany: Qui te ... deu li ajuda. 2. Té la flor lila, és desinfectant i es pot fer colònia. 3. Planta de flor taronja, en una infusió, va bé per la febre. 4. Planta de flor lila i el seu aroma li agrada molt a la gent. 5. Planta que es feia servir abans per fer panellets, es molt dolça (2 paraules). 6. Herba de fulles picants, de la que es pot fer sopa. 7. Herba de flor blanca bona per estimular i per les olives. 8. Planta de flor lila, i s’assembla molt a la farigola però te la fulla més gran. 9. Té flors liles i molt maques que va bé per a la diarrea. 10. Arbre de flor blanca que va bé per eliminar els líquids. 11. Surt a la primavera es blanca i groga, i es molt bonica. 12. Flor de camp de color vermell que va bé per a la tos.

Endevinalles Oriol Tort Oriol Tort Oriol Tort Oriol Tort ––––1r1r1r1r----

1111 De cel·la en cel·la estic i estaré, tot i que no sóc cap presoner.

2222 Mai camina per terra, no sap volar ni nedar, tot i que sempre corre, puja i baixa sens parar. 3 3 3 3 Sóc la flor de l'indecís i l’endevinador tots m’arrenquen els pètals: si,no,si,no. 4 4 4 4 Era molt gran, feia molta por i era verd-dinosaure m’arrossego pel terra, qui sóc? 5 5 5 5 De la mida d'una nou, entre dues castanyoles col·locat, com que no sap nedar, a les roques del mar s'ha agafat.

Solucions als passatemps

1 R U D A

2 F A R I G O L A

3 C A L E N D U L A

4 R O M A N I

5 A R Ç B L A N C

6 O R T I G A

7 S A J O L I D A

8 E S P I G O L

9 S A L I C A R I A

10 B E D O L L

11 M A R G A R I D A

12 R O S E L L A

15151515

Game of english Esteban i Rubén Kenney i VolodymyrEsteban i Rubén Kenney i VolodymyrEsteban i Rubén Kenney i VolodymyrEsteban i Rubén Kenney i Volodymyr

1111 Animal that lives in the jungle and now lots of skin on neck: __ __ __ __ 2 2 2 2 Animal that jumps a lot and is white in winter, has long ears and in summer are gray: __ __ __ __ __ __

3333 Animal that lives and the river or ocean, and lays eggs on the beach: __ __ __ __ __ __ __ __ 4 4 4 4 Animal that lives on the farm, and is pink: __ __ __

Vols riure? Sergi Purtí Sergi Purtí Sergi Purtí Sergi Purtí ––––2n2n2n2n----

1.1.1.1. Un gat s’acosta a un altra miolant: mieu, mieu! L’altre li respon: bup, bup! -Per què bordes com un gos? - És que un no pot aprendre idiomes o què?

2.2.2.2. Al bosc un animal li diu a un altre: - Sóc un gos-llop perquè el meu pare era gos i la meva mare lloba, i tu? - Doncs jo sóc un ós formiguer. - Vinga ja!!!

3. 3. 3. 3. Què passa quan un saltamartí surt del jardí? Doncs que entra a Primària.

4. 4. 4. 4. Una nena pija va pel bosc i cau en un llac on hi ha un cocodril, llavors crida: - Socors, auxili! Em persegueix un Lacoste!

Revista de

L’Estany

Edita Escola de l’Estany.

Coordinació Ana Mª Cuesta.

Redacció Escola: Aina Casas, Judit

Esparó, Raul Martín, Jessica Palomo, Volodymyr Seredyuc.

Ricard Giramé, Laura de Castellet.

Ajudants d’imatge Aina Casas i Jessica Palomo

Enmaquetació J. Giménez i Cristina Arrieta

ESCOLA I POBLE DE L’ES-

TANY (MOIANÈS)

Envieu el vostre article a:

Plaça Monestir, 4. a8037981@xtec.cat

... Ve de la pàgina 9

CANET: Segons Ramon Espadaler, autor sobre Mon-tesquiu, els cavallers Canet acompanyaven al compte de Montesquiu quan Carlemag-ne va arribar a Catalunya. Venien del Canet de la Costa Blava, França. Van acabar heretant, així que el terme de Besora va ser seu. A partir del 1200 designen part dels seus homes a Vic, al no-vetós mercat, com a contac-tes de compra i venda (els Canet de Besora). Després van venir les guerres de pa-gesos contra propietaris: entre d’altres, els lots de terres anaven amb pagesos i tot. Per alliberar-se alguns van fugir dels llocs on els podien controlar, mentre d’altres van buscar millors terres després de la Sentencia de Guadalupe (1452), que els permetia buscar terres segons conveniència. En un dels dos moments els nostres Canet van arribar a l’Estany. Canet significa canya petita.

RABAT: Els Rabat venen del Pirineu francès, de Cornella de Conflent. Al 1700 van emigrar a Ripoll, després al Montseny i finalment a Bar-celona, en segles posteriors.

Feien de pagesos, feines de bosc i a vegades teixidors de llana. Rabat significa lloc murallat i també barri allu-nyat del centre, prop de les muralles. Segons el professor Rodríguez Lara, a l’Estany els Rabat procedeixen de Gaia (Bages) i el va introduir Jaume Rabat i Agost des del Soler de les Terrades. N’hem tingut uns quants a l’Estany, de Rabats...

BENET: Pot ser un nom de pila i un cognom. El nom existeix des de l’Alta Edat Mitjana. San Benet era el protector dels infants: els que naixien aquell dia o se’ls posava Benet, segons la tradi-ció, arribarien a fadrins. Si a més portaven un escapu-lari de Sant, estaven protegits contra el mal d’ull; hi ha una superstició que diu que si una bruixa passa a prop d’un nadó i li dona una mala mira-da, el nadó te mort súbita. San Benet també tenia po-ders sobre les abelles: si les hi parlava, l’obeïen. Era molt important invocar ràpi-dament el sant, davant una possible picada de l’insecte. I ja se sap que l’Estany en tenia moltes d’abelles i de mel. Cal Benet és el numero 17

del carrer Major on de ben segur hi vivia un Benet.

VIÑAS, VIÑETA, VIÑALS: Són variants de vinya. A tot Catalunya n’hi ha molts. Pro-bablement al principi volia dir que el seu ofici era la vinya i el vi. Els Viñeta tenen la casa pairal a Olot. Els d’aquí deuen ser del país i van exportar el cognom a terres d’Ebre.

ROCA: Llinatge existent a Castellterçol, Moià, Prats de Lluçanès, i altres llocs. Al 1478 al poble hi vivia un Joan Roca i al 1875 un altre. Avui dia tenim els Roca Tort, Roca i Arnau, Roca i Soler ( JL Rodriguez Lara )

NOMS EXPORTATS DE L’OSONA A TERRES D’-EBRE: Segons la Societat catalana de Genealogia, en la conquesta contra els àrabs en terres d’Ebre, els reis catalans van reclutar nois d’Osona. Alguns s’hi van quedar i fun-dar noves famílies. Al Priorat, Terra Alta i comarques limí-trofes hi trobem: els Serra, els Barrachina, els Senties, Postius, Canet, Carrera, Meya, Moya, Muntanyola, Estany/Stany,Resclosa, Albesa,Jorba,

Cognoms de l’Estany y i comarca Isabel FonollIsabel FonollIsabel FonollIsabel Fonoll

Deixalles que fem a casa Judit Esparó i Aina CasasJudit Esparó i Aina CasasJudit Esparó i Aina CasasJudit Esparó i Aina Casas

Escombraries setmanals per família

0

1

2

3

4

5

6

7

1 2 3 4

paper orgànica vidre plàstic

kg Serie1

Hem mesurat i pesat les escombraries durant una setmana i aquí us posem la gràfica de les deixalles que fa una família en set dies. Si anem en compte a l’hora de comprar podrem reduir embalatges i per tant escombraries.�

Canaletes, Saserra, Codina, Sau, Sala, Salavert i Viña, (llibre Fogatges 1358, SCgenealogia). I no solsament en persones sinó en rius, masies i muntanyes... Així que si mires un rierol i preguntes com es diu: “Canaletes” contestaran. Com a casa, però a la Terra Alta. Fins aquí alguns dels cognoms de casa nostra. Seguirem.�