In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

Les nostres vides o els seus beneficis. Manifest de la IAC

laiacRevista de la IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya

-

Inte

rsind

ical

Alte

rna

tiva

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

6

Número6

Els efectes que cal esperar de la reforma laboral

Cop d'estat als drets socials

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

SUMARI

laiac Dipòsit Legal L-1369-2006Núm. 6, setembre de 2010Comité de Redacció: Assumpta Capalvo, Jordi Jiménez, Ricardo Rodilla, Ramon SernaMuntatge: Joan Daunis. Correcció: Pep Vinyals.

INTERSINDICALALTERNATIVA DE CATALUNYA

www.iac.cat/

En aquest númerofem una repassa-da dels motius per anar a la vaga el dia 29 per tal de combatre els reta-lls de drets socials i laborals. Contra la reforma laboral, contra l'allargament de l'edat de jubilació i la disminució de les pensions, contra els repetits intents de fer-nos pagar per ac-cedir a l'assistència sanitària, ... Amb l'ajut dels experts que ens interessen, assenyalem l'estil dels culpables per concloure que la disjuntiva és "Les nostres vides o els seus beneficis"

IAC

Cronologia de la crisi, una peli de terror Pàg. 4

Manifest de la IAC per anar a la vaga Pàg. 5

Els efectes que cal esperar de la reforma laboral Pàg. 10

Cop d’estat als drets socials Pàg. 12

Campanya bruta per tal que “repaguem” la sanitat Pàg. 14

2a. Marxa contra l’atur a Catalunya Pàg. 18

ILCU: La lluita sindical a l’altra bandadel mur Pàg. 22

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

EDITORIAL

Ens estan portant a una situació límit i, davant l’anunci d’una vaga general, encara tenen la barra d’anunciar mesures antisocials. La Unió Europea, a la que ens vam sotmetre creient-nos els enganys dels de sempre, incompleix impunement les pròpies normes, com ara donar diners a entitats privades com són els bancs, per salvar un sistema absolutament corrupte.

I no reaccionem. Preferim viure la crisi com si es tractés d’un fenomen natural que ja passarà, viure la precarietat com a experiència personal, perquè ‘els grans germans’ ens han ensenyat que no et pots fiar de ningú i que hem de competir entre nosaltres. Mil i una excuses per justificar el nostre esquirolis-me.

És ben cert que les organitzacions polítiques i sindicals on podíem veure un pas cap a la solució “s’han convertit en part del problema”. Mireu en Fidal-go, fa dos dies... i ara demana amb UNESPA més copagament de la sanitat. Mireu com la corrupció ideològica, quan no la crematística, domina ben bé tot l’arc parlamentari. Mireu... Però, de debò, aquestes pudors ens amaguen la fetor del sistema?

No hi ha excusa. Per activa o per passiva, continuem essent subjectes i no objectes de l’evolució dels esdeveniments. Protagonistes individuals i col•lectius. I tenim prou referents, en persones i en organitzacions. Fins i tot per posar-les en un altar. Però, com va dir una vegada el cantautor Mano-lo García, els superherois dels còmics no existeixen, però els dolents molt dolents, sí. No tenim superherois que ens salvaran en el darrer moment, però sí uns valors que ens acompanyen sempre. Una dignitat... o la simple bondat que Saramago situava en el centre de la rebel•lia.

La Intersindical Alternativa de Catalunya, com a subjecte col•lectiu, està fent un esforç per unir un munt de sensibilitats i esforços dispersos, individuals i col•lectius, que estem lluitant de manera persistent en el mateix sentit. Ara rere el lema “Les nostres vides o els seus beneficis”. Les nostres vides físiques, la qualitat de les nostres vides, el futur dels nostres fills... Els seus beneficis materials o les seves paranoies de pertànyer a una elit assassina, d’estar per damunt dels altres.

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

Cronologia de la crisi, una peli de terror“Quan va començar la pel•lícula ens semblava molt clar l’argument: un grapat de grans bancs, inversors, immobiliàries i agències de borsa havien provocat una crisi financera, rere la qual hi havia la cobdícia sense límit dels dolents dolentíssims de la pel•lícula. Així ens van enganxar amb la trama, i ens vam ficar en una història que pintava bé. Però aviat comprovem que allò era un MacGuffin de llibre. Els dolents inicials van sortir d’escena, i la que semblava una pel•lícula sobre l’ensulsiada del capitalisme i la seva necessària refunda-ció es va convertir en una altra cosa: una història d’ajustaments brutals, atacs a les econo-mies nacionals i retalls de drets socials. Com a Psicosi, ens hem trobat per sorpresa amb una peli de terror”. El Macguffin de la crisis. Isaac Rosa. Público. 16/06/2010

09/08/07El Banc Central Europeu, coordinat amb la Reserva Federal dels Estats Units, injecta 115.000 milions d’euros als bancs. Inici de la que se h’considerat la pitjor crisi des del crack del 29

15/09/08 Lehman Brothers es declara en fallida, confirmant les dimensions de la crisi financera internacional

15/11/08La bombolla del mercat de valors cau a Espanya fins al 54% del PIB. Un any enrere suposava el 125% del PIB. La bombolla immobiliària ha caigut un 87% des de l’any 2006 (10,8% del PIB). L’explosió d’aquestes bombolles, i no el dèficit públic, causen la crisi.

18/02/09 La CEOE es queda sola exigint retalls dels drets laborals. Quins temps aquells!

02/04/09 Reunió del G-20 a Londres per refundar el capitalisme. La reunió queda en no-res perquè els bancs d’inversió, el poder que ningú no ha triat, dominen la política econòmica.

15/07/09 El BCE presta 442.000 euros, 4 vegades més que el 200731/12/09 4.300.000 (18,8%) persones aturades (7,95% el 30/06/07)30/01/10 Zapatero assegura que retardar l’edat de jubilación als 67 anys és raonable

09/02/10 CEOE, CEPyME, CCOO i UGT pacten pau social per a 3 anys. Els sindicats cedeixen en salaris a canvi d’ocupació.

02/03/10 De la Vega: es revisaran les retribucions dels directius de les empreses públics. Com sempre, l’engany comença dient que atacaran els forts i impartiran justícia social.

25/03/10 José Montilla anuncia que simplificarà i racionalitzarà el sector públic català. El refundarà, com fan els seus superiors amb el capitalisme?

31/03/10 Gir liberal en el PSC en relació al copagament de la sanitat. El partit anuncia una campanya de “conscienciació social” que la Consellera fa temps que ha iniciat.

29/04/10 S&P baixa el ràting a Espanya. Les agències de qualificació, una vergonya. Però Almunia se les creu i pressiona Zapatero: “Cal prendre mesures ja”.

12/05/10 Zapatero retalla el sou als funcionaris i congela les pensions. Castells defensa que la retallada és ‘d’esquerres’ perquè ajuda a mantenir el sistema!

24/05/10 Reial Decret de mesures per a la reducció del dèficit públic

29/05/10 Salgado diu que “el ajuste se cobrará 149.600 empleos”. Ja havia advertit que li regirava els budells haver de fer-ho, però que no superarem els 5 milions d’aturats.

31/05/10 El decret en català. Tenim autonomia i un govern d’esquerres. Què més volem?

08/06/10 Vaga de poc èxit contra els retalls del sector públic. No hem estat a l’altura. Calia una vaga general, i després una d’europea

17/06/10 Reial Decret-llei de mesures de reforma del mercat de traball

11/06/10 Geli diu que retallar 423 milions de la sanitat no afectarà els usuaris. Si més no, ni a ella ni al Rei.

28/07/10 El Congrés aprova la reforma laboral que passa al Senat04/08/10 El Govern acorda amb l’Estat com detectar baixes reiterades i metges prescriptors

01/09/10 Zapatero planteja “dos o tres anys” de reformes. El Govern vol accelerar la reforma de les pensions

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

La Intersindical Alternativa de Catalunya - IAC, confederació sindical conformada per les organitzacions sindicals CATAC, USTEC•STEs, CATAC-CTS, FTC, CAU i CTA, convoca Vaga General el dia 29 de setembre contra el conjunt de mesures que configuren la política econòmica i social del govern central i del català, que estan comportant una greu retallada dels drets laborals, un increment de l’atur i de la precarietat laboral, una depreciació salarial generalitzada, una retallada de recursos

amb externalització dels serveis públics i un desmantellament generalitzat de la protecció social.

La IAC fa una crida a les persones assalariades, aturades, jubilades i als sectors populars que es veuen afectats negativament per aquestes polítiques a participar activament en les assem-blees als barris, als centres de treball, en la vaga del 29 S i, en general, en les reunions i mobilitzacions que es vagin convocant. �0 anys aplicant gradualment les mateixes receptes econòmi-ques i socials

Les actuals mesures, encara que més greus, no són noves. Són les mateixes receptes neoliberals que han vingut aplicant els diferents governs els últims 20 anys, agreu-jades ara amb l’excusa de la crisi.

Mesures que han trobat un camí abonat per a la seva implantació en la submissió i servitud dels diferents governs als inte-ressos dels banquers i de la CEOE i que, en molts casos, han comptat amb l’acord i l’aquiescència de les dues grans centrals sindicals, que amb les seves concessions (reformes laborals, pactes de Toledo, ...) o la seva passivitat (moderació salarial, privatització de serveis, ...) les han pos-sibilitades, facilitant la seva implantació i creant una situació d’afebliment i de manca de credibilitat del paper dels sindicats en amplis sectors del món assalariat.

29 setembre: VAGA GENERAL Pels drets socials i laborals.

Contra les polítiques econòmiques i antisocials del govern

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

Les conseqüències de la política antisocial del govern

Aquests 20 anys d’aplicació de polítiques de desregulació del mercat laboral, de facilitació als empresaris de la reducció de costos laborals i de transvasament de rendes del treball al capital han abonat el terreny perquè els costos d’una crisi econòmica provocada pels especuladors financers amb la connivència de les polí-tiques fiscals i privatitzadores del govern facin recaure el seu pes sobre les esque-nes de les persones treballadores:

- Increment de l’atur: Les diferents re-formes laborals han aconseguit un impor-tant increment de la precarietat laboral i un retall substancial dels drets laborals i col•lectius dels treballadors i les treba-lladores que, unides a les polítiques dels governs “comprensives” amb els EROs patronals, han provocat, amb l’aparició de la crisi, un considerable increment de l’atur, que supera els 4 milions i mig de persones a l’Estat (uns 600.000 són a Catalunya), dels quals més d’1,2 milions no tenen accés al subsidi d’atur i més d’1,5 milions

pertanyen a famílies amb tots els seus membres desocupats. Un atur que colpeja amb més força el jovent entre 15 i 24 anys, el 40% del qual no troba treball i molt espe-cialment les dones joves.

- Depreciació salarial i retallades de recursos als serveis públics: Les polí-tiques governamentals d’abaratiment de l’acomiadament i d’increment de la pre-carietat han abaratit els costos laborals als empresaris i en especial els salaris. Molta gent ha quedat fora de conveni, s’ha ampliat el negoci de la intermediació de la contractació mitjançant ETTs i agències de serveis fins al punt que un important sector de la població activa treballa en precari i en molts casos amb contractes en frau de llei i més del 40% sobreviu amb salaris que no superen els 10 mil euros anuals.

Per altra part, davant el greu endeutament de l’estat espanyol a mans del capital financer, provocat pel desenvolupament de polítiques que minaven la seva capacitat recaptatòria (privatització de bancs i em-preses, una política fiscal cada cop més regressiva, malbaratament de diners pú-blics, privatització de serveis i una perenne corrupció política), el govern del PSOE res-pon amb una política de retalls en els sala-ris (el 5% de mitjana als empleats i emplea-des públics), en l’oferta d’ocupació pública, en els recursos humans i econòmics dels serveis públics, sobre tot a l’ensenyament públic, a la sanitat pública (on es pretén que en un futur proper la ciutadania pagui una part de l’assistència), en la despesa social, en determinades infraestructures, congelant les pensions i incrementant els impostos indirectes.

Amb aquestes mesures, el Govern con-solida la seva línia de transvasament de rendes del treball al capital, directament a través de subvencions als bancs i rebaixes de les cotitzacions socials dels empresaris i indirectament retallant salaris i recursos públics per tal que els bancs puguin cobrar els interessos d’un deute públic en el que han invertit a més dels nostres estalvis, els diners de la subvenció governamental.

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

Una vaga absolutament necessària

Des de la IAC valorem que els diferents governs ens estan portant a una situació col•lectiva límit i, deixar sense resposta social aquestes mesures suposa deixar oberta una via perquè en un futur proper ens n’implantin altres encara de més greus. Per això, perquè les nostres vides són més importants que els seus beneficis, hem d’aturar a aquestes polítiques antisocials.

Per això entenem que, malgrat les dificultats, la dispersió sindical, el col•laboracionisme de les dues grans cen-trals sindicals que poden estar utilitzant la vaga per rentar-se la cara i abraçar des-prés la política del govern,com ja han fet al-tres vegades, malgrat tot, hem de participar activament en la vaga i les mobilitzacions del 29 S, perquè només una participació massiva pot frenar noves agressions i pot posar les bases per una mobilització sos-tinguda, obligant a les dues grans centrals sindicals a continuar les mobilitzacions i les vagues en la línia de fer retrocedir al go-vern i començar a recuperar drets socials perduts.

- La reforma laboral: El govern central acabarà al setembre polint al Congrés dels Diputats el decret del juliol sobre la reforma laboral, reblant el clau amb les mesures de sempre: Flexibilització absoluta de les causes de l’acomiadament, convertint-lo pràcticament en lliure.

• Abaratiment de l’acomiadament sufragat en part amb diners públics, tot i creant una nova quota per tal que cada treballador/a es pagui el seu.

• Negació del dret a la tutela judicial i vul-neració del dret a la negociació col•lectiva

• Rebaixa de les cotitzacions socials dels empresaris

• Ampliació del camp d’acció de les ETTs a determinats tipus d’ocupació que per raons de seguretat en el treball tenien vedats

• Una reforma que ja s’està aplicant perquè ja hi ha empreses que l’estan utilitzant per acomiadar treballadors i treballadores amb molta antiguitat i liquidar contractes indefi-nits. La nova reforma laboral converteix els

contractes indefinits en un eufemisme ja que, en les condicions que planteja, qual-sevol treballador/a podrà ser acomiadat fàcilment, deixant en una total incertesa l’estabilitat laboral i convertint tota contrac-tació en precària sigui quina sigui la seva durada.

- Pretenen endurir l’accés a les pensio-ns contributives: A més de la pretensió de congelar les pensions pel 2011, el govern central ja ha anunciat les línies d’una pro-pera reforma de les pensions que inclouria l’ampliació de la jubilació forçosa fins als 67 anys, l’increment dels anys de cotització per tenir accés a una pensió contributiva i l’increment dels anys del període de càlcul de la pensió. En la mateixa línia de la re-forma anterior, el govern pugna per endurir les condicions d’accés a una pensió contri-butiva i abaratir el cobrament de la pensió, mentre continua promovent els fons privats de pensions.

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

Considerem que és més necessari que mai aprofundir en la unitat d’acció sindical sota dues premisses bàsiques. un calen-dari de mobilitzacions i uns plantejaments consensuats que marquin uns objectius que canviïn l’actual política del govern. En aquest sentit el conjunt de les organitza-cions sindicals i socials hauríem d’assumir

objectius socials i polítics que tant les dues grans centrals com els partits d’esquerra semblen tenir oblidats i que en aquests moments considerem l’única via tant per sortir de la crisi com per recuperar els drets laborals i socials que els últims anys ens han retallat:

- Increment del salari mínim interprofessional fins als 1200 euros

- Per la nacionalització de la banca i de les empre-ses bàsiques pel manteniment de l’economia.

- Per un treball estable amb salaris dignes. Cal imposar noves me-

sures legislatives que possibilitin la recuperació dels drets laborals

perduts i eliminin la intermediació en la contractació laboral

- Prestació social a totes les persones aturades

- Per un repartiment del treball, tot reduint la jornada laboral sense reducció de retribu-cions.

- Aturem la reforma de les pensions

- No més mesures que retallin els drets socials i laborals.

- Contra les retallades salarials. Per la recu-peració efectiva de les pèrdues salarials

- Serveis públics gratuïts i de qualitat per a tothom

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

�

IAC -

Inte

rsind

ical

Alte

rna

tiva

de

C

ata

lun

ya

laiac

N

úm

ero

5

Les relacions laborals estan a punt de patir la seva més greu crisi, malgrat que sem-blava haver unanimitat sobre el fet que no n’eren les culpables. Amb les mesures del Reial Decret-Llei 10/2010, sembla com si el dret al treball fos un fre per superar la crisi quan, dissortadament, aquestes mateixes mesures són les que alentiran la recupera-ció a causa de l’augment de la precarietat.

El discurs de l’executiu espanyol sobre la contrareforma laboral es basa en una doble justificació: - Se’ns ha repetit que els treballadors i treballadores no perden drets. - S’indiquen com a objectius essencials la reducció de l’atur i de la temporalitat, així com l’increment de la productivitat de l’economia espanyola.

Analitzem en primer lloc si existeix o no pèrdua de drets.

- La norma, més enllà de la reducció del preavís de l’acomiadament objectiu de 30 a 15 dies, estableix que qualsevol incom-pliment dels requisits formals de l’extinció del contracte ja no suposarà la nul•litat de l’acomiadament sinó la seva impro-cedència, amb la qual cosa es consolida l’acomiadament sense causa en tota la legislació espanyola. Però, sens dubte, la gran minva pel que fa a l’acomiadament la trobem en la salvatge disminució de la indemnització per improcedència dels nous contractes de foment de l’ocupació: de 45 a 33 dies per any treballat i de 42 a 24 mensualitats de topall. La qual cosa supo-sa una reducció de la indemnització d’entre

el 26,66% i el 42,86%. Valoració a part mereix l’esmena incorporada al Congrés per PSOE i PNB, i novament esmenada per CIU al Senat, relativa a les causes de l’acomiadament objectiu “quan dels resul-tats de l’empresa es desprengui un situació econòmica negativa, en casos tals com l’existència de pèrdues actuals o previs-tes; o la disminució persistent del nivell d’ingressos”.

- Respecte a les condicions establertes en conveni col•lectiu referents a horari, règim de treball, torns, sistema de remuneració i sistema de treball i rendiment, que no podien ser objecte de modificació, després del RD-Llei 10/2010 no només poden ser modificades amb un simple acord amb la representació dels treballadors en la pròpia empresa, sinó que això es constitueix com a causa justificativa. Al seu torn, fins i tot els salaris establerts en conveni del sector es poden deixar d’aplicar.

Els efectes que cal esperar de la reforma laboral:Més atur, més precarietat, més retard en la recuperació econòmica

Vidal Aragonès. Advocat del Col•lectiu Ronda

- Es desenvolupa la contractació temporal en els contractes de pràctiques i formació que conten amb retribucions del salari

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

10

mínim interprofessional, o entre el 60 i 75% del que correspon a un treballador que realitza les mateixes funcions. A més, es permet a les ETT’s actuar en tots els sectors.

- Pel que fa als acomiadaments objectius, se’ns diu en aquesta contrareforma que la disminució de la indemnització a 33 dies per any afavorirà la reducció de la tem-poralitat, argument que es contradiu amb l’evolució que ha tingut aquesta modalitat contractual després de la seva progressiva implantació en les reformes laborals de 1997, 2001 i 2006, i que, lluny d’eliminar la contractació temporal, l’han mantingut inal-terable (33,51, 32 i 33% respectivament).

Se’ns insisteix en el fet que la suposada limitació desenvolupada sobre la contracta-ció temporal també portarà a la disminució de la mateixa. Aquesta normativa existeix, encara que amb un redactat una mica menys garantista, des de 2006. I, si obser-vem els dos anys següents, comprovarem que no va tenir pràcticament cap afectació sobre la temporalitat (del 33,33 del dia de l’aprovació de la norma al 30,15% de l’inici del 2008, a les portes de la crisi).

Se’ns vol fer creure que, amb l’augment de la indemnització per finalització de contrac-te a 12 dies per any a partir del 2014, es reduirà la temporalitat. Per rebatre aquest argument, n’hi ha prou amb observar el desenvolupament de la contractació a través de ETT’s (que ja compten amb in-demnització de 12 dies per any) dels últims anys.

Si efectivament es volgués actuar contra la temporalitat:

1.- Es penalitzaria la contractació temporal en frau de llei que, segons alguns estudis, representa el 75% dels contractes tempo-rals.

2.- S’actuaria sobre la temporalitat, pensa-da per a unes causes concretes, i no sobre el lloc de treball, sobre el contracte concret fet a una persona concreta, ja que així no s’impedeix que en un mateix lloc de treball puguin passar indefinidament treballadors amb contractes temporals.

En tot cas, d’essencial en la temporali-tat del contracte no és la seva formalitat (contracte temporal o contracte indefinit) sinó les garanties davant l’extinció. Si ens trobem amb contractes indefinits l’extinció dels quals suposa menys costos per als empresaris i menys garanties per als treballadors, aquests es veuran abocats permanentment a la temporalitat. Per con-tra, si realment es limitessin els contractes temporals a les causes que els justifiquen, la temporalitat es reduiria. Cap garantia suposa un contracte indefinit si l’empresari el pot extingir en qualsevol moment amb costos reduïts o inexistents.

L’expressió més extremista de tot això és el model de capitalització que proposa el RD-Llei per al futur, que realment no suposa un cost per als empresaris sinó un trasllat de la massa salarial al fons de capitalització que es podrà transformar en indemnització per acomiadament.

Les mesures adoptades per l’executiu no reduiran l’atur sinó que posen les bases per al seu augment.

Principalment perquè la contractació no té el seu origen en la facilitat que tingui l’empresari per acomiadar al treballador, sinó en la demanda. Les mesures adopta-des pel govern suposaran per als treballa-dors i treballadores una reducció de la seva capacitat de consum i, fins i tot en alguns casos, un problema de subsistència.

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

11

Finalment, aquestes mesures tam-poc no fomenten la productivitat.

L’efecte de major precarietat (‘flexibilitat’ en el seu lèxic) suposa una major facilitat per acomiadar, per modificar les condicions de treball i inaplicacions de retribucions que rebaixaran els nivells salarials. En lloc d’incentivar les empreses perquè realitzin una necessària aposta per la productivitat com a mecanisme per al seu desenvolupa-ment, s’opta per una actuació que perse-gueix reduir el cost de la mà d’obra. Des de la nostra experiència podem afirmar que aquesta mesura és inútil per a aquells sectors d’activitat que es poden deslocalit-zar, perquè mai no es podrà competir amb el cost de la mà d’obra del Nord Àfrica o de l’Europa de l’Est.

Així, la major precarietat no només té una afectació sobre els drets laborals sinó tam-bé sobre la potencial recuperació producti-va i sobre el descens de l’atur.

D’altra banda, reduir el cost de l’acomiadament per a les empreses (de 45 a 37, de 33 a 25 i de 20 a 12 dies per any, és a dir, del 45,45% i 40% de les indemni-tzacions) sí que té una afectació negativa sobre la creació d’ocupació, ja que les empreses optaran per acomiadar quan tinguin descensos en les seves demandes productives.

En la política de l’absurd, es bonifica pràcticament tot tipus de contractació, fet que no només no suposarà un estímul a la contractació en general sinó que tam-poc ho serà entre cap col•lectiu concret. Documents interns del Ministeri de Tre-ball reconeixen que això no incentiva la contractació i que té un “efecte pes mort” o “efecte ganga”. Ens haurien, per tant, d’explicar per què regalen milers de milions a les empreses mentre limiten retribucions i dotacions en el sector públic.

Hem de prendre’ns l’atac als treballadors (…) com el

que és: un sòrdid cas de boc expiatori que l’única

cosa que pretén és des-viar l’atenció dels verita-

bles brètols en aquesta economia, els nois de

Wall Street i els ineptes estrategues de la política

econòmica que han dut l’economia a la ruïna i

que semblen obstinats en

deixar-l'hi.Dean Baker, Codirector

del Center for Economic and Policy Research, Pú-

blico 29/08/2010

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

12

Estem davant d’una etapa decisiva en la llarga marxa del neoliberalisme per arra-bassar els drets socials aconseguits per les lluites històriques del moviment obrer organitzat. El capitalisme (avui en diuen ‘els mercats’), pel procediment del cop d’estat, és a dir, subvertint la legalitat vigent (la legislació de la competència de l’UE impedeix que els governs atorguin subven-cions a empreses privades), ha practicat l’apropiació indeguda del patrimoni i els recursos públics, ha imposat als Governs i als estats “democràtics” la transferència massiva als gestors del capital (la banca, privada) dels recursos econòmics aportats pels ciutadans i als quals “ells” no contri-bueixen (frau fiscal), provocant alhora un monumental dèficit fiscal i un endeutament Públic que utilitzen per exigir a continua-ció la retallada de la despesa pública i que aquesta s’apliqui al conjunt dels drets socials i especialment al sistema de pen-sions, a la sanitat i a l’educació.

Aquesta “profecia autocomplidora” (crea la situació que produeix la resposta que es desitja) es fa sobre la base del “full de ruta” que la Comissió Europea, que és el govern de la UE, ha dissenyat en compliment del mandat dels colpistes (Banc Mundial, FMI,

Cop d'estat als drets socials

OCDE, Club Bildelberg, Fòrum Davos, Comissió Trilateral i altres). És significa-tiu que el predicador d’aquestes mesures expropiadores més entusiasta d’origen ibèric sigui el vicepresident de la Comissió Europea, l’exugetista, exministre de Treball i d’Administracions Públiques i exsecretari general del PSOE i membre de ple dret de la “Comissió Trilateral” (1), Joaquin Almu-nia. Són molts els escrits, les publicacions i conferències que testimonien el seu paper de transmissor/executor dels designis del capital. El seu “alter ego” en el PP, Rodri-go Rato, avui president de Caja Madrid, ho va fer també des de l’FMI del qual va ser Director Gerent entre el juny de 2004 i l’octubre 2007 (2).

Un fet cabdal en l’actual situació de de-predació dels recursos públics per part del càrtel capitalista, és la submissió definitiva dels representants de la socialdemocràcia (PSOE) als dictats d’aquest càrtel, fet que suposa abandonar les conquestes atri-buïdes en part també als seus ancestres i alhora trair per enèsima vegada les pro-meses i programes electorals. Avui i ara, solament la mobilització i la lluita dels movi-ments socials de base poden ser la garan-tia de la defensa d’aquest drets socials.

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

13

La reforma del sistema de pensions a l’estat espanyol

Cal desqualificar amb tota fermesa l’ideal privatitzador de les pensions públiques substituint-les per plans privats com a un engany monumental. Amb la crisi s’ha des-vetllat la volatilitat de les seves promeses financeres i la pèrdua brutal de la seva ren-dibilitat. En aquests moments la majoria de plans de pensions estan en pèrdues men-tre, contra tota la propaganda atemoridora,

No entraré aquí a repetir els arguments prou sòlids i solvents sobre sostenibilitat i futur dels drets socials (V. Navarro, M. Etxezarreta, I. Zubiri i altres) que desqua-lifiquen les successives onades de catras-trofisme i terrorisme social promogudes per tota la patuleia d’experts” procedents de les caixes de ressonància del capital i la banca (FEDEA, IESE, ESADE etc.), però sí insistir en el fet que l’assetjament i ende-rrocament dels drets socials que sustentem amb els nostres impostos ja ve de lluny i no s’aturarà perquè forma part substancial de la mercantilització de la vida que promou la pròpia naturalesa del sistema econòmic capitalista.

el sistema públic està i estarà en superàvit, la qual cosa assegura la seva sostenibilitat, tot i que 58.000 milions del fons de reserva s’estan utilitzant per comprar deute públic. Per altra banda, cal exigir al Govern una explicació de quina es la situació de retorn del deute històric de les quotes patronals del sector concertat de la sanitat catalana que ha gaudit de dues moratòries de deu anys cadascuna i d’altres més, abans de parlar d’insostenibilitat financera i de refor-mes.

Una reflexió no menys important és que el procés està pensat perquè, a mesura que creixi la població envellida, els i les pensio-nistes rebin pensions més reduïdes i alhora les noves incorporacions al col•lectiu de pensionistes es retardin més. Això no vol dir altra cosa que el capital ha decidit que no s’ha de pagar a una població envellida i prescindible (la producció i el benefici pas-sen a l’Àsia) i, sobre tot, que al nou espai d’acumulació, la Xina, la classe treballado-ra no tingui un model de protecció social on emmirallar-se.

"Se da la paradoja de que se utiliza dinero público para desgrava-ciones por las pensio-nes privadas, mientras se dice que no habrá dinero para pagar las pensiones públicas… ¿Hay algo más absur-do?"Miren Etxezarreta. www.kaosenlared.net

Veure també "Qué pensiones, qué futuro. El estado de bienestar en el siglo XXI"Miren Etxezarreta, E. Idoate, J. Iglesias Fdez. y J. Junyent Tarrida. Icaria

(1) http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_no-ticia=19546(2) http://www.vnavarro.org/?p=2692

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

14

Marina Geli ja havia fet el gir liberal i començat la campanya de conscienciació feia molt de temps. El novembre de 2008, ja era l’abanderada estatal del copagament de fàrmacs (necessitem diners), al temps que demanava que es condonés el deute de 526 milions d’euros que tenien els hos-pitals concertats amb la Seguretat Social (per a què necessita diners la Seguretat Social?) i fins i tot va protagonitzar un de tants vergonyosos espectacles, a l’Hotel Princesa Sofía, reclamant valentia als em-presaris per invertir en el sector salut, però que no calia que fos una valentia gens arriscada sinó un “no tingueu por, perquè nosaltres paguem, i paguem bé”. Hi ha diners o no hi ha diners?

Encara així, atenent l’ordre del seu partit, va inaugurar la campanya oficial de cons-cienciació amb un article a El País -que Niño Becerra qualifica d’imprescindible, d’autèntica joia-, de discurs dens i còncau, però que detalla el model sanitari espanyol del futur, el campi qui pugui, que tothom s’espavili com pugui.

No hi ha cap diferència sinó una perfecta compenetració entre el missatge editorial del diari Expansión “No és raonable, per exemple, que un pensionista amb la jubila-ció màxima no pagui pels medicaments, i sí que ho hagi de fer un treballador mileurista amb fills al seu càrrec” i les paraules de la Geli a Avui.- El Punt pronunciades a la pla-tja de l’Escala “El sistema de copagament actual és injust... potser s’’hauria de tornar a plantejar la desgravació de les pòlisses d’assegurances”

Si hi ha injustícies, senyora Geli i Expan-sión, hi ha moltes formes de corregir-les, però el que esteu plantejant és que voleu recaptar més diners de la gent del carrer i no precisament per a distribuir-los entre la mateixa gent sinó per deslliurar d’impostos a qui més poder adquisitiu té.

Es tracta, doncs, d’una campanya bruta, aquesta que ens estan fent. En Vicenç Navarro ho explica amb paraules sempre clares, entre d’altres, als seus articles de cada dijous del diari Público: “la desgra-vación de las mutuas sanitarias privadas... , además de significar un coste al erario público (cualquier desgravación es un subsidio público), incrementaría todavía más la polarización del sistema sanitario por clase social”, donant unes altres idees de calaix per obtenir els diners que falten: “Las mutuas laborales (las entidades con mayores beneficios en el mundo mutual) no pagan –como deberían–... el coste de atender las enfermedades laborales, que significan casi el 18% de todos los enfer-mos hospitalizados” (“La Sanidad Españo-la”, 29/07/2010).

La Marina Geli coneix el professor Navarro, el té com a Conseller. Llàstima que només el vulgui perquè vesteix, perquè també va assessorar Clinton, el govern d’Allende..., perquè la fa guanyar vots per fer després el que ella, en realitat, vol: quedar bé davant la indústria farmacèutica i les grans com-panyies, les institucions internacionals, que aquí sí que hi ha futur.

Campanya bruta per tal que “repaguem” la sanitat:On aniran els diners que ens volen treure?

El 31 de març d’enguany va saltar als mitjans la notícia d’un gir liberal en el sí del PSC en relació al copagament sanitari. Una crida a la coresponsabilització de la po-blació com a base d’un “autèntic esforç de conscienciació social” per tal de minorar el desgast electoral del gir. Vaja, que som irresponsables. A més, “No pot ser que un vagi als serveis sanitaris quan li sembli si no té res” (Joan Carretero dixit).

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

15

Qui són els ‘experts’?

Fa por que el comitè d’experts del finança-ment de la sanitat sigui com un Sant Sopar: 13 persones de les quals només podem confiar en dues o tres.

Les 10 restants les hem dividides en dos grups: el homes de negocis purs i durs, que són cinc, i els homes i una dona, di-ríem, simplement del sistema.

I no us penseu que els negociants són tots de dretes, no! Ara es porta molt l’home de finances socialista. En tenim dos exem-plars, al comitè d’experts.

Un que és altament sospitós d’haver fet servir el que es diu ‘la porta giratòria’ (ara dins i ara fora, per fer servir fora les co-neixences de dins), perquè de ministre de Sanitat i de Defensa va passar a cotitzar-se com a coneixedor de la salut (patró de la Fundació Pfizer, expert en comitès...) i a fer negoci en el ram de l’armament en empreses com Indra i presidint associacio-ns d’aquestes empreses, en la descara-dament sionista EXCEM, a part de moltes altres. Però no creieu que la cosa s’acaba aquí. Aquest és com Judes. Quan el van enxampar amb el 2,07 de les accions d’una empresa central en l’operació immobiliària que va servir per comprar els dos parla-

La imatge del sector públic com a

“Robin Hood miope” al•ludeix a la

dificultat que té per identificar d’on

ha d’obtenir els diners i on ha de

dur-los. Portada a l’extrem, la miopia

de Robin Hood fa que obtingui els

diners dels pobres i els destini amb

generositat als rics. Jorge Calero.

23/08/2009. Público

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

16

mentaris socialistes de Madrid que van fer pujar Aguirre al poder, va dir: “Me dedico a mis cosas y no quiero saber absolutamente nada de la política”. Ja! Les seves coses les tenia a la Sicav (societat d’inversió en mercats financers amb fiscalitat avantatjo-sa, vaja, d’un 1%) Liam Inversiones. Les seves coses són, com veiem en el comitè que ens ocupa, pressionar per tal que pa-guem la gent del carrer i ell pugui guanyar més. Aquest es diu Julián García Vargas.

L’altre, Jordi Mercader, déu ser socialista de vocació (“siempre ligado al Felipismo y al socialismo catalán de Pedralbes”), que no de necessitat. Titulat a l’IESE, té una carrera astronòmica: Vicepresident de la Caixa i president de “Miquel y Costas” (monopoli del paper de fumar) ha passat per la Bazán, la Repsol, Agbar, i ara ja és president d’Adeslas, que es fusiona amb SegurCaixa per liderar la sanitat priva-da amb diners públics. Però la nostra comissió d’experts no es planteja temes d’incompatibilitats.

Gabriel Masfurroll, home d’ESADE, no és socialista. Vaja, això sembla per quant critica directament a Zapatero “la demago-gia anticuada, desfasada y simplona de los pobres y los ricos”. Diu que si no es prenen mesures serioses que afectin a cadascú de nosaltres, aquest país (España) patirà. Ell és com nosaltres. El que passa és que nosaltres no som com ell. No podem ven-dre el nostre 10% d’accions d’USP-Hos-pitales, el grup hospitalari privat més gran d’Espanya que es va “prestar a col•laborar” en la privatització de 13 hospitals públics del Marroc, no podem cobrar 3,23 milions ni deixar el nostre fill com a Director Gene-ral del negoci i anar-ne a muntar un altre. I aquest ja era membre, com en Julián, de la Comissió Abril Martorell la que fa 20 anys ja propugnava el copagament.

Josep M. Via és liberal: “el liberalisme ha estat essencial en la configuració de l’Estat de Dret i dels sistemes de govern democrà-tics”, diu l’espai Hayek (l’anti-Keynes) de la Fundació Catalunya Oberta on participava.

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

Els caps dels "experts", d'esquerra a dreta, corresponen a, Josep M. Via, Gabriel Masfurroll, , Joan Viñas, Guillem López Casasnovas, Anna Cabré, Jordi Mercader, Miquel Vilardell, Adolf Tudó, Eduard Jaurrieta, Julián Vargas, Santi Marimon, Joan Ramon Laporte i Vicenç Navarro

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

17

Havia estat alt càrrec del Servei Català de la Salut, però ara es dedica bàsicament a Gesaworld, grup centrat en polítiques públi-ques de salut que ha més que triplicat els fons propis en els 4 darrers anys. Un altre exemple de porta giratòria.

L’Adolf Todó és el típic empresari català. En la fusió de les caixes de Catalunya, Ta-rragona i Manresa que ell passa a presidir, s’ha apujat el seu sou com el de la resta de directius (entre un 30 i un 50%). Havien d’arribar i han arribat els 1.250 milions del FROB. Aquest també n’entén, de sanitat. La seva Caixa Manresa ha estat de bon començament una de les entitats constitu-tives d’Althaia, la fundació que gestiona la sanitat pública del Bages.

Dins del grup que anomenem de simples homes i una dona del sistema, a part del president que dóna nom a la comissió i que ja demostra la seva intel•ligència quan diu que la professió mèdica és el centre del sistema, hi ha un, en Guillem López Ca-sasnovas, economista de la salut, que no és tan simple sinó tota una eminència. Si més no, pel seu currículum. És Conseller del Banc d’Espanya, Catedràtic de la UPF, assessor del Ministeri de Sanitat, de les conselleries catalana i balear, de múltiples revistes i congressos, director de projectes, membre del patronat de les fundacions de les farmacèutiques Novartis i Grífols (que pertany al grup de les que encara amaguen les irregularitats), president de l’Associació Mundial d’Economia de la Salut... Aquest senyor ha dit recentment que el problema no és el sou dels funcionaris sinó la seva baixa productivitat. És clar, al costat de la seva... Llàstima que, encara que els fun-cionaris no treballessin gens, farien menys mal que ell a la societat.

Eduard Jaurrieta es guanya les garrofes com a gestor sanitari, seguint les pautes del “nostre” especial model. La demògra-fa Anna Cabré sembla enlluernada per l’expressió màgica d’Innovar en els siste-mes de protecció social públics. Finalment, Joan Viñas i Salas, rector de la Universitat de Lleida, directiu de la Societat Catalana

de Bioètica i altres, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC), del Consell Català de la Salut, de la Comissió deon-tològica dels metges espanyols i altres, bé podria haver exigit actituds ètiques als altres membres de la comissió. Però tenint en compte que ja el CBC, en el cas de la Grip A, no va fer altra cosa que defensar el que s’ha demostrat un escàndol a nivell mundial, s’ha de concloure que la seva es una ètica al servei del sistema.

Només ens queden els homes que nosal-tres salvem del diluvi. D’en Vicenç Navarro no en parlarem aquí, ja el citem prou. D’en Joan Ramon Laporte, us convidem a seguir la seva trajectòria crítica i valenta. Santiago Marimon, malgrat ser un gestor del siste-ma, també ha donat un no al copagament, ni que no hagi estat un NO tan contundent com el dels anteriors.

Podeu veure les fonts citades, i moltes més, anant a www.catacctsiac.cat on, en l’actual columna dreta, veureu, entre altres, un capítol dedicat al Copagament i un altre als informes Vilardell.

Estem recollint de signatures contra el copagament juntament amb CAS Ma-drid. Hi pots accedir des de www.catacct-siac.cat i signar si encara no ho has fet.

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

18

“Els gàngsters econòmics (Economic Hit Men, EHM) són pro-fessionals generosament pagats que estafen bilions de dòlars a països de tot el món. Canalitzen els diners del Banc Mundial, de l’Agència Internacional per al Desenvolupament (USAID) i d’altres organitzacions internacionals “d’ajuda” cap a les arques de les grans corporacions i les butxaques del grapat de famílies riques que con-

trolen els recursos naturals del planeta. Entre els seus instruments figuren els dictàmens financers fraudulents, les eleccions falsejades, els suborns, les extorsions, els paranys sexuals i l’assassinat. Aquest joc és tan antic com els imperis, però adquireix noves i te-rrorífiques dimensions en la nostra era de la globalització. Jo ho sé bé, perquè jo he estat un gàngster econòmic”. John Perkins

“Aquest tipus de testimonis soscaven seriosament la legitimitat del sistema. I el capitalis-me contemporani va tenint cada vegada més problemes de legitimitat, perquè l’arrogant expressió “no hi ha alternativa” (pensament TINA) cada vegada és més difícil de sostenir en vista de les barbàries i del nivell de depredació que observem. D’altra banda, veiem fàcilment que el capitalisme neoliberal ha vençut -de moment-, però no ha convençut...”Ressenya de Pedro López del llibre MANIPULADOS de John Perkins. Confesiones de un gángster económi-co. http://www.migueljara.com

“Ens toca a nosaltres decidir. Volem viure en un món governat per uns quants milionaris que esgoten els recursos del planeta per satisfer les seves ambicions insaciables? ... La resposta no la té Barak Obama. Ni cap altre polític. Nosaltres tenim l’última paraula.”www.mundotendencias.com. S’hi pot llegir la introducció i el primer capítol del llibre editat per Urano

Crisi de legitimitat del sistema. Nosaltres tenim l’última paraula

La construcció de la Unió Europea s’ha fet mitjançant polítiques neoliberals que han danyat el benestar de les classes populars del continent. Les ren-des del treball com a percentatge de les rendes nacionals han disminuït en la majoria dels països membres de l’UE...

Molts partits de centre- esquerra i d’esquerra (...) mentre feien se-ves les polítiques neoliberals, es van convertir durant aquests anys en part del problema, en lloc de ser part de la solució.

Les causes de l’afebliment de l’Europa Social. Vicenç Navarro. Sistema, revista digital. 02/07/2010. http://www.vnavarro.org/?p=4435#more-4435

“Totes aquestes polítiques han respost a l’enorme poder de classe, és a dir, del capital (món empresarial i financer i rendes superiors), que està aprofitant ara la crisi creada per ells per a aconseguir el que ha estat desitjant tots els anys: afeblir encara més al món del treball al qual pertanyen les classes populars. D’aquí que sigui fonamen-tal que existeixi una protesta massiva el dia 29 de setembre, a nivell europeu i a nivell espanyol, per iniciar un procés de reversió d’aquestes polítiques... “

Motius per a la vaga general. Vicenç Navarro. Público. 02/09/2010

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

19

Han aconseguit que visquem la precarie-tat com una qüestió personal, com una experiència individual. “El problema és aquest cap de serveis, aquest supervi-sor...” Precarietat significa estar sol davant la realitat. Hiperconnectats però aïllats, ‘enfants terribles’ al fòrum d’internet i equànimes salomons a la feina davant dels capricis dels capatassos, un en-sinistrament per a la competència...

Brecht deia que a l’escola t’ensenyaven, entre altres coses, a ser un delator. Avui, aquesta funció l’assumeix en primer lloc la televisió a través de seus incomptables germans grans i petits, els realitys on s’aprèn a nominar i a apunyalar el company, tot somrient això sí, de bon rotllo...

Hem passat de creure’ns el conte de fades on el proletariat era un subjecte

històric... a assumir la tesi postmoderna de “la mort del subjecte”... la Història ha arribat a la seva fi, el capitalisme ha triomfat i no hi ha subjecte col•lectiu que pugui o desitgi fer-lo caure.

Pesseterisme, resignació i crítica als sindicats constitueixen els tres pilars de l’argumentari esquirol. I els tripijocs

sindical puden molt, sí, però no tant com per ocultar una altra merda igualment pudent i dolorosa: l’egoisme malsà dels buròcrates, el càlcul repugnant dels grimpadors. Sí, coneixem sangoneres, aprofitats i traïdors. I tenim el cos masegat a base de desenganys. Però també coneixem gestos de plena entre-

ga, ruptures generoses, exilis de dig-nitat, gent honesta a prova de bombes i persecucions, lluitadors radicalment insubornables.

http://www.kaosenlared.net/noticia/panfleto-para-despues-huelga

Per a la majoria de la població la crisi s’està vivint com una malaltia guarible, com un malson que tard o aviat arribarà a la seva fi. En aquesta direcció apunta de manera clara el missatge que es llança a la ciutadania des del consens mediàtic.

S’enfonsa l’ocupació, esclata l’atur i, al mateix temps, les empreses de l’IBEX, l’índex de Borsa que agrupa les majors companyies, reparteixen en-tre els seus accionistes 18.000 milions en beneficis, mentre continuen acomiadant gent.

És cert que l’economia necessita un sistema finan-cer, però no és pas cert que calgui salvar aquest sistema financer (...) No és pas cert que haguem viscut per damunt dels nostres recursos i que tots som responsables i que ara a tots ens toca pagar.

La crisi a l’estat español. El rescat dels poderosos. http://informes.seminaritaifa.org/

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

20

La 2a Marxa travessarà, durant sis dies, diferents municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona:

4 d'octubre: Inici a l’Hospitalet de Llo-bregat, Cornellà, Martorell (SEAT) per acabar a Rubí.

5 d'octubre: Rubí, Terrassa, i final a Sabadell.

6 d'octubre: Sabadell, UAB, Ciutat Badia, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, final a Montcada i Reixac.

7 d'octubre: Montcada i Reixac, La llagosta, Mollet del Vallès, final a Gra-nollers.

8 d'octubre: Granollers, Montcada i Reixac, Sant Adrià del Besòs, Badalo-na, i final a Sta. Coloma de Gramenet.

9 d'octubre: Sta. Coloma de Grame-net, itinerari per diferents barris po-pulars de Barcelona, per acabar a la Plaça Sant Jaume.

Entre els dies 4 i 9 del proper mes d’octubre es durà a terme la 2a Marxa contra l’atur a Catalunya, amb l’objectiu de denunciar l’atur massiu, la precarietat laboral i el deteriorament dels drets socials, novament amenaçats amb l’aprovació de l’enèsima reforma laboral. Es pretén, per una banda, sensibilitzar i mobilitzar la clas-se treballadora i el conjunt de la població fent costat de manera solidària a les vícti-mes de la cobdícia capitalista; i per l’altra, exigir a les administracions que assegurin un treball estable i digne per tothom, amb uns serveis públics i de qualitat que propor-cionin un augment del benestar social i una vida digna a les treballadores.

Durant el recorregut de la marxa es realit-zaran diferents activitats i trobades amb la ciutadania i es presentarà una carta reivin-dicativa i de drets, en forma de moció, als ajuntaments de les localitats per on passi la marxa.

Actualment i com a conseqüència d’una crisi provocada per la cobdícia dels bancs i les multinacionals, l’atur colpeja a més de 700.000 treballadors/es a Catalunya i a més de 4,5 milions al conjunt de l’estat espanyol, mentre que la precarietat laboral afecta a més d’una quarta part de la pobla-ció assalariada, i una cinquena part de la ciutadania es troba per sota del llindar de la pobresa..

Amb l’aprovació, mitjançant un Decret Llei, de la retallada salarial dels treballadors/es públics i la congelació de les pensions, amb la concessió de la contrareforma

laboral que eliminarà els drets socials i abaratirà l’acomiadament, amb la retallada de les futures pensions, amb la intenció de suprimir el subsidi extraordinari de 426 euros per als acomiadats que han exhaurit la prestació, o volent imposar el copa-gament a la sanitat pública, els Governs central i autonòmic s’agenollen davant els veritables responsables de la crisi: ban-quers, grans multinacionals i especuladors

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

21

de finances i del ‘totxo’. Aquestes mesures deterioren els serveis públics i tenen greus conseqüències sobre l’economia ja que deprimeixen la demanda i impedeixen la sortida del pou de la recessió.

Per tots aquests motius, es hora de dir prou i posar-nos en marxa, amb l’objectiu de mobilitzar a les treballadores i a la ciutadania de Catalunya contra l’atur i la precarietat i la defensa dels drets socials greument amenaçats (pensions, educació, salut, habitatge, etc...)

Es hora de dir prou i posar-se en marxa contra l’atur, la precarietat i en defensa dels drets socials!

No ens hem de resignar davant el drama social que pateixen més de 700.000 treba-lladores a l’atur. Ni davant les dificultats per arribar a finals de mes de qui només rep 426 euros després d’exhaurir la prestació

d’atur. Ni davant la pobresa extrema que colpeja a més de 100.000 treballadors en atur que no reben cap mena de prestació. Ni davant milers de famílies hipotecades i amenaçades per desnonaments, o que ja han perdut la casa però estan endeutades de per vida

No podem abandonar a la desesperança un jovent format, condemnat a l’atur per-llongat i a la precarietat laboral i social per-manent, condemnat al retrocés de la dona en el mercat de treball i a l’exclusió social creixent dels treballadors/es immigrants.

Hem d’impedir que la crisi econòmica del capitalisme provocada per l’especulació i l’espoli d’una minoria de rics, banquers i grans empreses, continuïn pagant-la els treballadors/es mitjançant l’atur massiu, la retallada de salaris, els desnonaments i el retrocés en les pensions i drets socials bàsics.

La IAC està participant, quan no protagonitzant, en gran quantitat de mobilitzacions sin-dicals i socials. També hem emprès accions legals contra les retallades del sector públic, hem denunciat la milionària ‘graciosa’ subvenció del Govern als dos sindicats majoritaris,

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

22

ILCULa lluita sindical a l'altra banda del murA mitjans de juliol passat, en Faied, l’Amal, en Said i n’ Abdelsamee, de la Unió de Comitès de Treballadors/es Independents de Palestina (ILCU) aconseguiren els perti-nents permisos de les autoritats Palestina i Israeliana per abandonar, temporalment, la seva terra i viatjar a Barcelona. No podem passar per alt que la seva sortida es va ac-celerar degut a les pressions internacionals per l’assassinat d’integrants de la “Flotilla de la Llibertat” a mans de l’exèrcit israelià.

Venien a participar en la 4a edició del programa formatiu sobre “Conscienciació i formació de quadres sindicals”. Un pro-jecte solidari que, des de 2006, organitzen conjuntament l’ILCU i la IAC, i que pretén donar eines per facilitar el desenvolupa-ment de la tasca sindical i social a Gaza. En aquesta nova edició, es va tractar de les normes internacionals del treball i drets fonamentals, formació professional, diag-nòstic econòmic actual...

Què és l’ILCU?

L’origen d’aquesta organització es remunta a l’abril de 2002, quan un grup de perso-nes es van concentrar davant del Govern Palestí per protestar contra la pobresa i la manca de treball. A la situació generada pel bloqueig i el genocidi d’Israel, s’hi sumava l’actitud de l’autoritat palestina, que limitava els drets de les persones, no regulava els drets laborals i no mantenia un salari mí-

nim per a les treballadores ni l’accés a les prestacions per desocupació. I el fet que no hi havia cap sindicat que no estigués influenciat per les organitzacions polítiques. Calia doncs crear un grup de treballadores organitzades amb independència de les decisions marcades pels partits polítics.

Així doncs, amb el pas dels anys ens trobem amb una organització integrada per milers de persones que ha teixit una xarxa

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

23

social arreu de l’estat palestí. Ja en el 1er Congrés, l’any 2004, van definir les bases sobre el funcionament assembleari i es van constituir com a organització laica i que no està lligada a cap partit polític. Un altre punt fort de l’organització és el paper de la dona, amb una presència que supera el 30% dins la composició del sindicat i amb una tendència en augment.

Malgrat tot, han rebut les pressions del govern de Hamas, que ha vist evidenciada la seva tasca política en les protestes per la millora dels drets socials.

La lluita dóna els seus fruits

Amb poc més de 8 anys de funcionament, l’ILCU ha aconseguit una sèrie de millores en les condicions de vida del poble palestí prou significatives:

• Formació per a més del 50% de la pobla-ció femenina. • Implementar mesures de Seguretat Labo-ral en els llocs de treball.• Ensenyament gratuït per als fills/es dels treballadors/es.• Obertura de vies d’entrada pel pas d’Heretz, aconseguides amb concentracio-ns contra el Govern d’Israel.• Pressions per obtenir Seguretat Social. Encara no ho han aconseguit degut a la inestabilitat política que es viu.

Com diu un proverbi àrab: “El dret que es roba es difícil de recuperar, però això no vol dir que deixem de lluitar”, i això és el que fa l’ILCU.

Vacances per la pau

Per tercer any consecutiu, la IAC ha acollit durant tres setmanes 10 nens i nenes palestins provinents de camps de refugiats, aquest cop de Cisjordània, que han pa-tit una pèrdua familiar recent o tenen una situació greu de crisi econòmica o familiar. Quan finalitza l´estada, davant de la pregunta de “què els ha agradat més?”, la res-posta més freqüent no és cap dels avantatges materials que semblaria que els han d´impressionar. Responen que els agrada que “ningú no pregunti ningú on va, d´on ve i què duu dins la bossa”. Aquesta possibilitat de viure en pau i llibertat i la necessitat de treballar per aconseguir-ho és el bagatge que els nens i nenes s´enduen de l’estada.

In

tersin

dica

l A

ltern

ativa

d

e

Ca

talu

nya

laiac

Nú

me

ro

6

24