revista sant jordi 2012

ESCOLA LOLA ANGLADA TIANA REVISTA DE SANT JORDI 2012

ESCOLA LOLA ANGLADA Carrer Castellar núm. 7-21

[email protected] http://agora.xtec.cat/ceipangladatiana/intranet

TIA

NA

ESC

OLA

LO

LA A

NG

LAD

A

SA

NT

JO

RD

I 2

01

2


Diada del llibre i de la rosaDiada del llibre i de la rosaDiada del llibre i de la rosaDiada del llibre i de la rosa

Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que se celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.

Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.

No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.

La mateixa data, coincideix amb el dia del llibre que pretén potenciar i donar difusió a una de les eines més importants del desenvolupament educatiu de l'home.

El cicle natural de la Primavera, ens endinsa un any més en la festa literària de Sant Jordi, que es fa sentir amb tota l’efervescència pròpia de l’estació. L’ambient primaveral esclata i propulsa una embranzida de versos i llenguatges narratius, dels quals els nostres alumnes, ens n’han deixat una bona mostra en aquesta revista que esteu a punt de llegir. Gaudiu-ne de tots ells!!!

EDUCACIÓ INFANTIL


P3A

EDUCACIÓ INFANTIL


P3B

EDUCACIÓ INFANTIL


P4A

EDUCACIÓ INFANTIL


EL NÚVOL I EL EL NÚVOL I EL EL NÚVOL I EL EL NÚVOL I EL 2222

P4B

EDUCACIÓ INFANTIL


RODOLINSRODOLINSRODOLINSRODOLINS

P5A

EDUCACIÓ INFANTIL


P5A

EDUCACIÓ INFANTIL


RODOLINSRODOLINSRODOLINSRODOLINS

P5B

EDUCACIÓ INFANTIL


P5B

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


Les flors

Les flors són de molts colors,Les flors són de molts colors,Les flors són de molts colors,Les flors són de molts colors,

A mi m’agraden les flors.A mi m’agraden les flors.A mi m’agraden les flors.A mi m’agraden les flors.

N’hi ha de difereN’hi ha de difereN’hi ha de difereN’hi ha de diferents colors!nts colors!nts colors!nts colors!

Margarida o dent de lleóMargarida o dent de lleóMargarida o dent de lleóMargarida o dent de lleó

No sé quina trio jo.No sé quina trio jo.No sé quina trio jo.No sé quina trio jo.

Lua Montero FernándezLua Montero FernándezLua Montero FernándezLua Montero Fernández

1r A

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


EL COLIBRÍEL COLIBRÍEL COLIBRÍEL COLIBRÍ

El colibrí riu en un niuEl colibrí riu en un niuEl colibrí riu en un niuEl colibrí riu en un niu

i fa piu, piu.i fa piu, piu.i fa piu, piu.i fa piu, piu.

Ala nitAla nitAla nitAla nit

no caça mosquit.no caça mosquit.no caça mosquit.no caça mosquit.

És molt petit i bonic És molt petit i bonic És molt petit i bonic És molt petit i bonic

i també escanyolit.i també escanyolit.i també escanyolit.i també escanyolit.

Roger Llimona FormentRoger Llimona FormentRoger Llimona FormentRoger Llimona Forment

1r B

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


2n A El dracEl dracEl dracEl drac,,,, l’amic del magl’amic del magl’amic del magl’amic del mag

Fa moltsFa moltsFa moltsFa molts,,,, moltíssims anmoltíssims anmoltíssims anmoltíssims anys un drac i un ys un drac i un ys un drac i un ys un drac i un mag vivien a una caseta petita i una gegant. mag vivien a una caseta petita i una gegant. mag vivien a una caseta petita i una gegant. mag vivien a una caseta petita i una gegant.

Un dia el drac va formar una pluja d’estels, cada estel era un Un dia el drac va formar una pluja d’estels, cada estel era un Un dia el drac va formar una pluja d’estels, cada estel era un Un dia el drac va formar una pluja d’estels, cada estel era un bon desig pels seus amics. Per la serp una pell nova, pel bon desig pels seus amics. Per la serp una pell nova, pel bon desig pels seus amics. Per la serp una pell nova, pel bon desig pels seus amics. Per la serp una pell nova, pel guepard dents de recanvi, pel conill deu pastanagues, pels guepard dents de recanvi, pel conill deu pastanagues, pels guepard dents de recanvi, pel conill deu pastanagues, pels guepard dents de recanvi, pel conill deu pastanagues, pels micos un gronmicos un gronmicos un gronmicos un gronxador... I tots els animals estaven molt xador... I tots els animals estaven molt xador... I tots els animals estaven molt xador... I tots els animals estaven molt contents amb el drac. contents amb el drac. contents amb el drac. contents amb el drac.

Van passar uns dies i va arribar l’aniversari del drac. Els seus Van passar uns dies i va arribar l’aniversari del drac. Els seus Van passar uns dies i va arribar l’aniversari del drac. Els seus Van passar uns dies i va arribar l’aniversari del drac. Els seus amics li van preparar una festa sorpresa. La festa la van fer a amics li van preparar una festa sorpresa. La festa la van fer a amics li van preparar una festa sorpresa. La festa la van fer a amics li van preparar una festa sorpresa. La festa la van fer a la casa del mag i el mag la casa del mag i el mag la casa del mag i el mag la casa del mag i el mag va fer uns quants va fer uns quants va fer uns quants va fer uns quants encanteris i PATAPAencanteris i PATAPAencanteris i PATAPAencanteris i PATAPAM! M! M! M! Van aparVan aparVan aparVan aparèèèèixer ixer ixer ixer entrepans, patates, entrepans, patates, entrepans, patates, entrepans, patates, fantes, cocafantes, cocafantes, cocafantes, coca----coles... i amb coles... i amb coles... i amb coles... i amb l’ajuda del mag van l’ajuda del mag van l’ajuda del mag van l’ajuda del mag van preparar una sorpresa preparar una sorpresa preparar una sorpresa preparar una sorpresa genial. Quan va arribar genial. Quan va arribar genial. Quan va arribar genial. Quan va arribar el drac va dir3el drac va dir3el drac va dir3el drac va dir3

---- Què és això ?Què és això ?Què és això ?Què és això ?

---- No te’n recordes que és el teu aniversari?No te’n recordes que és el teu aniversari?No te’n recordes que és el teu aniversari?No te’n recordes que és el teu aniversari?

---- No, però grNo, però grNo, però grNo, però grààààcies per recordarcies per recordarcies per recordarcies per recordar----m’ho!m’ho!m’ho!m’ho!

Van obrirVan obrirVan obrirVan obrir les cortines que estaven al darrere i el drac va les cortines que estaven al darrere i el drac va les cortines que estaven al darrere i el drac va les cortines que estaven al darrere i el drac va veure tot el que li havien preparat. Van ballar i es van veure tot el que li havien preparat. Van ballar i es van veure tot el que li havien preparat. Van ballar i es van veure tot el que li havien preparat. Van ballar i es van menjar el pastís i després van jugar a futbol, a basquet i a menjar el pastís i després van jugar a futbol, a basquet i a menjar el pastís i després van jugar a futbol, a basquet i a menjar el pastís i després van jugar a futbol, a basquet i a pingpingpingping----pong. pong. pong. pong.

Catatric, catatric,Catatric, catatric,Catatric, catatric,Catatric, catatric, catatrec, aquest conte ja s’ha fet. catatrec, aquest conte ja s’ha fet. catatrec, aquest conte ja s’ha fet. catatrec, aquest conte ja s’ha fet.

Itziar Muns Pons

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


EEEEL LLIBRE MÀGICL LLIBRE MÀGICL LLIBRE MÀGICL LLIBRE MÀGIC

Hi havia Hi havia Hi havia Hi havia una vegada una vegada una vegada una vegada una nena una nena una nena una nena que es deia Helena. Un dia que es deia Helena. Un dia que es deia Helena. Un dia que es deia Helena. Un dia estava caminant i es va estava caminant i es va estava caminant i es va estava caminant i es va trobar un llibre.trobar un llibre.trobar un llibre.trobar un llibre.

Era un llibre molt antic, Era un llibre molt antic, Era un llibre molt antic, Era un llibre molt antic, amb les tapes daurades i les amb les tapes daurades i les amb les tapes daurades i les amb les tapes daurades i les pàgines una mica grogues.pàgines una mica grogues.pàgines una mica grogues.pàgines una mica grogues.

El va agafar, el va portar a El va agafar, el va portar a El va agafar, el va portar a El va agafar, el va portar a casa seva i quan va arribar casa seva i quan va arribar casa seva i quan va arribar casa seva i quan va arribar

a a a a la seva habitació el va començar a llegir.la seva habitació el va començar a llegir.la seva habitació el va començar a llegir.la seva habitació el va començar a llegir.

Es va emocionar molt quan va veure que era un Es va emocionar molt quan va veure que era un Es va emocionar molt quan va veure que era un Es va emocionar molt quan va veure que era un llibre d’encanteris i va començar a dir un d’ells3 llibre d’encanteris i va començar a dir un d’ells3 llibre d’encanteris i va començar a dir un d’ells3 llibre d’encanteris i va començar a dir un d’ells3 Ritipum!!Ritipum!!Ritipum!!Ritipum!! Pata!!Pata!!Pata!!Pata!! Patim!!Patim!!Patim!!Patim!! Patum!!Patum!!Patum!!Patum!!

De seguida va començar a volar i va passar per sobre De seguida va començar a volar i va passar per sobre De seguida va començar a volar i va passar per sobre De seguida va començar a volar i va passar per sobre l’escola, el parc, l’Ajuntamel’escola, el parc, l’Ajuntamel’escola, el parc, l’Ajuntamel’escola, el parc, l’Ajuntament del poble…nt del poble…nt del poble…nt del poble…

Va decidir quedarVa decidir quedarVa decidir quedarVa decidir quedar----se el llibre i ferse el llibre i ferse el llibre i ferse el llibre i fer----se bruixa, mentre se bruixa, mentre se bruixa, mentre se bruixa, mentre continuava anant a l’escola per aprendre molt i continuava anant a l’escola per aprendre molt i continuava anant a l’escola per aprendre molt i continuava anant a l’escola per aprendre molt i quan es va fer gran va ser una de les millors bruixes quan es va fer gran va ser una de les millors bruixes quan es va fer gran va ser una de les millors bruixes quan es va fer gran va ser una de les millors bruixes de Tiana i del món.de Tiana i del món.de Tiana i del món.de Tiana i del món.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte s’ha I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte s’ha I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte s’ha I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos.fos.fos.fos. Marta Cabrera Estella.

2n B

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


EL SENYOR POTATOEL SENYOR POTATOEL SENYOR POTATOEL SENYOR POTATO

Hi havia una vegada un nen que no li agradava el seu nom. Semblava una patata: era grassonet, tenia granets, era baixet...

Un dia, quan ja va ser una mica grandet, se’n va anar de casa i va decidir canviar-se de nom. Semblava tant una patata que va decidir dir-se Senyor Potato. Com que a l’escola reien d’ell, va decidir que marxaria a fer una aventura. Va anar per mars i muntanyes, va veure llocs meravellosos i finalment es vas quedar a Hawaï.

Allà tot era fabulós, i s’ho passava molt bé. El Senyor Potato tenia una casa molt bonica, amb piscina, sala de jocs, i moltes altres coses.

Mentrestant, a la seva antiga escola els nens el trobaven a faltar. en canvi el senyor Potato estava molt orgullós perquè ara ningú no el molestava ni reia d’ell.

Però un dia ell també els va començar a enyorar, i ja no va aguantar més. Va agafar les seves coses i va tornar al seu país a recuperar els seus amics. Quan va arribar va anar corrents com una fletxa cap a l’escola. Allà tots els seus amics, i fins i tot els seus enemics, el van abraçar.

El Senyor Potato va estar tan orgullós que els va convidar a tots a pa amb “nocilla” i després es van passar tot el vespre jugant. I conte contat, aquest conte s’ha acabat. Toni Picó Rourera

3r A

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


EL CARNESTOLTESEL CARNESTOLTESEL CARNESTOLTESEL CARNESTOLTES

En un poblat encantador hi havia molts habitants. Els nens esperaven al Carnestoltes però encara faltaven set dies. Hi havia una bruixa que era bona i dolenta a la vegada.

Els nens sempre cantaven una cançó perquè arribés el Carnestoltes.

La bruixa va preguntar als nens què els passava i ells van contestar que no arribava el Carnestoltes. Per arreglar-ho la bruixa va llençar un encanteri:

- Patatim, patatom, que demà arribi el Carnestoltes !!!!

Així va ser. Els nens es van disfressar, van fer representacions pel senyor Carnestoltes. S’ho van passar “pipa” i la Quaresma no arribava. Ja estaven cansats de tanta festa.

Van anar a buscar a la Vella Quaresma i la van trobar amb els peus enganxats a l’herba màgica.

Van tornar al poble a agafar-li la vareta a la bruixa sense que se n’adonés. Si feien soroll la bruixa els convertiria en granotes.

Van rescatar a la Vella Quaresma i van estar tranquils fins a l’any següent.

Àlex Casal Pasquín

3r B

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


LA CASA DELS SOSPIRSLA CASA DELS SOSPIRSLA CASA DELS SOSPIRSLA CASA DELS SOSPIRS

Ara us explicaré una història d’una família marcada per la mala sort.

Fa temps, molt de temps, la mala sort va arribar a aquesta família.

Tenien una casa amb moltes finestres i boniques habitacions on vivien els avis, els pares i el petit de la casa. La casa estava en mig del poble i envoltada d’un bosc de pins molt espès. Els dies passaven alegres dintre de la família. Feien grans passejos pel poble i la muntanya.

Quan el nen tenia 4 anys, sempre jugava molt a prop del pou amb les seves joguines. Un dia, el nen va sortir a passejar amb la seva àvia i quan va arribar a casa va anar a jugar tot sol al costat del pou on sempre jugava. Una de les seves joguines va caure al pou i ell es va enfilar a la barana del pou, però la seva àvia se’n va adonar de seguida i el va agafar just a temps.

Van passar dos anys i el nen ja havia crescut molt, però continuava jugant a prop del pou, fins que un dia li va caure la joguina que més li agradava. Aleshores ell es va enfilar al pou en el moment que no mirava ningú i va caure dins del pou ple d’aigua. El nen, que no sabia nedar, mentre s’ofegava, anava cridant a la seva mare que no la podia escoltar perquè estava en un altre lloc, i així, finalment, el nen es va ofegar.

4t A

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


Tothom va plorar molt per la mort d’aquest nen. La mare, el pare, els avis i tota la resta de la família. Des d’aquell dia, cada nit a la mateixa hora, s’escolta l’esperit del nen cridant, demanant ajuda amb una veu sospirosa en la que s’escoltava la frase: “Mareeeeeee, papaaaaaa, ajuda, no puc sortir. Mareeeeeee, papaaaaa...”

La família no va poder continuar vivint en aquella casa i va marxar del poble. I fins a dia d’avui moltes famílies han intentat viure en aquella casa, però no han pogut resistir la por dels sospirs del nen que s’escolten dintre del pou.

Àlex Lamata Cotet

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


LA MÀQUINA ELA MÀQUINA ELA MÀQUINA ELA MÀQUINA ENCONGIDORANCONGIDORANCONGIDORANCONGIDORA

Hi havia una vegada un inventor que acabava d’enllestir la seva nova màquina. Era una màquina capaç d’encongir qualsevol cosa, per això li va posar de nom “la màquina encongidora”. En aquell moment l’inventor va decidir provar la seva màquina amb una persona i va escollir el seu nebot, l’Aleix. Quan l’Aleix va arribar al laboratori del seu tiet Pep, l’inventor va veure que ja ho tenia tot preparat per encongir-lo.

L’inventor Pep li va dir a l’Aleix que s’assegués en una cadira que hi havia davant del raig de la màquina. Quan l’Aleix es va asseure a la cadira, l’inventor Pep va engegar la màquina i, en aquells deu segons només es va sentir el soroll de la màquina i els crits de l’Aleix. Quan l’inventor Pep va apagar la màquina va veure l’Aleix, però ara només feia cinc centímetres d’alçada! L’Aleix li va dir al seu tiet Pep:

- Ara que ja has comprovat que funciona amb les persones, em pots tornar a la meva vida normal?

L’inventor es va adonar que no havia inventat una màquina ni cap altra cosa que fes gran les coses, i li va dir a l’Aleix:

4t B

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


- No he inventat cap màquina que et pugui tornar a la teva mida normal, Aleix, per tant t’hauràs de quedar així fins que trobi una solució.

- D’acord – va dir l’Aleix una mica trist.

L’inventor Pep va agafar l’Aleix amb compte i se’l va posar a la mà, el va deixar sota una taula i li va dir:

- Si vols pots jugar aquí sota i així no hi ha perill que et trepitgi. Mentrestant jo intentaré fer alguna màquina per tornar-te a la teva mida normal.

Mentre l’inventor intentava fer una màquina perquè l’Aleix tornés a la seva mida normal, l’Aleix s’enfilava per les potes de la taula, però no parava d’esternudar perquè hi havia molta pols i li va dir al seu tiet Pep l’inventor:

- Podries aspirar el teu laboratori algun dia, no?

- Tens raó Aleix, ara mateix l’aspiro- va dir l’inventor mentre agafava una aspiradora que hi havia en un racó.

Sense adonar-se’n, l’inventor Pep va aspirar sota la taula on l’Aleix estava assegut i, com ara només feia cinc centímetres d’alçada, l’inventor no el va veure i l’Aleix va acabar dintre l’aspiradora.

Quan l’inventor Pep va acabar d’aspirar, va deixar l’aspiradora al racó on estava abans i es va dirigir a la taula on estava l’Aleix. Quan es va ajupir per veure com estava l’Aleix, va anar de poc que no es desmaia.

L’inventor, en veure que l’Aleix havia desaparegut, es va posar a remenar tot el laboratori com un boig mentre cridava:

- Aleix, Aleix, on ets?

Mentre l’inventor Pep el buscava per tot arreu, es va sentir una veueta que deia:

- Tiet, tiet Pep, ajuda’m. Estic dintre de l’aspiradora!

En sentir allò, l’inventor Pep va anar corrents al racó on estava l’aspiradora, s’hi va posar al davant i la va començar a desmuntar.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


Quan va tenir l’aspiradora totalment desmuntada, va veure l’Aleix entre dos engranatges i l’inventor li va dir a l’Aleix:

- Què feies dintre de l’aspiradora, Aleix?

- M’has aspirat tu tiet Pep. Hauries de fixar-t’hi més!- va dir l’Aleix enfadat.

L’inventor se’l va posar a la mà i li va dir:

- Tinc una mala notícia. T’hauràs de quedar així per sempre.

L’Aleix li va dir trist:

- D’acord, però és una miqueta trist ser l’única persona de cinc centímetres d’alçada.

- Ara que ho penso, també puc encongir a alguna persona perquè no siguis l’únic de cinc centímetres d’alçada- va dir l’inventor.

L’Aleix li va dir que li agradaria que la Sandra també fos de cinc centímetres d’alçada. Van trucar a la Sandra per si ella volia ser de cinc centímetres, i la Sandra va dir que sí.

Al cap de dos minuts la Sandra va arribar al laboratori de l’inventor Pep, la van encongir i l’Aleix i ella van viure feliços en una casa de nines.

Paula Sánchez Monné

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


La veritable llegenda de Sant JordiLa veritable llegenda de Sant JordiLa veritable llegenda de Sant JordiLa veritable llegenda de Sant Jordi

Hola! Sóc en Jordi, un dels

cavallers de la cort reial, ja sabeu:

com els tres mosqueters, però jo

només sóc un... Ara, us explicaré

la veritable llegenda de Sant Jordi:

Recordeu que us he dit que era

un cavaller de la cort reial? Doncs

com eren temps de pau, tots els

cavallers estàvem molt avorrits i

ens passàvem el dia barallant-nos

entre nosaltres. Per tal d'evitar-ho, el rei va decidir instal·lar-nos wi-fi al palau. Ja que

tenia accés a internet gratis, vaig decidir comprar-me un iphone. Me’l vaig configurar i

després de molt consultar-ho amb els altres cavallers em vaig instal·lar l'app del

twitter. Un dia mentre estava twittejant, vaig rebre un tweet de la princesa Maria on

deia que havia sigut segrestada per un drac furiós! Vaig trucar-la moltíssimes vegades i

sempre em sortia el politò del drac dient que la princesa no s’hi podia posar i que

estava segrestada. Després de trucar-la tantes vegades vaig rebre un altre tweet dient

que estava en una cova i em va adjuntar un mapa del google maps.

Em vaig dir: “Jordi has d’anar a salvar-la…” . Vaig posar en marxa el GPS del meu

iphone i vaig decidir seguir les indicacions.

Agafar la sortida 54 de la 'Ronda dels Dracs, girar a l'esquerra, donar dues passes

enrere i anar tot recte.

Quan vaig arribar, vaig pensar un pla per entrar a la cova, vaig agafar l'iphone i vaig

començar a buscar els plànols de la muntanya al google. Sense adonar-me vaig donar

un pas endavant i, de cop i volta, es van obrir les portes automàtiques. Total, vaig

entrar a la cova i després de córrer per passadissos eterns i galeries enormes, vaig

arribar a un passadís on al final hi havia llum! Vaig córrer fins allà i vaig picar a la porta.

-Endavant! -em va dir una veu forta i profunda.

5è A

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


Vaig passar i vaig veure el drac assegut en una cadira de platja, amb una coca-cola i

veient un partit del Barça en una pantalla de 42 polsades. Al racó, ,hi havia la princesa

xatejant amb un portàtil.

-Vinc a lliberar la princesa! -vaig dir.

-Jajajajajajaja i com ho faràs? -es va pixar de riure el drac

-No ho sé... I si ens batem en duel? -vaig dir, una mica insegur.

-Qui faci més punts en una partida de tetris es queda amb la princesa, d'acord? - va dir

el drac.

-No, que jo jugo molt malament! -vaig dir

-I què et sembla si qui primer tingui cent seguidors al Facebook es queda amb la

princesa? -em va dir.

-Ok. – li vaig dir.

I així va començar la batalla dels cent seguidors. Me'n vaig anar al “Tu si que vales”,

vaig muntar un número amb tots els cavallers de la cort i sabeu quants vots negatius

vaig rebre? Tres! A la gent de casa li vaig fer tanta pena que al cap de dos dies ja tenia

cent seguidors! Vaig guanyar el duel.

L’endemà, vaig anar a la cova del drac a reclamar a la princesa. Al drac li va fer tanta

ràbia que es va posar a plorar desconsoladament, mentre plorava va agafar el portàtil

de la princesa i el va trencar; els píxels que van sortir de l’aparell es van convertir en

una rosa digital, la vaig agafar i l’hi vaig oferir a la princesa. El drac estava tan al·lucinat

amb tot l’espectacle que va agafar el seu equip informàtic i se’n va anar al fons de la

cova per crear una nova xarxa social i fer la competència a facebook. I allà segueix

intentant crear-la...

I conte contat , ja s'ha esfumat!

Àlex Cassi de la Viuda

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


El secret de l’esmorzar El secret de l’esmorzar El secret de l’esmorzar El secret de l’esmorzar desaparegutdesaparegutdesaparegutdesaparegut

En una casa prop de Pineda de Mar hi viu una nena que es diu Júlia.

La Júlia té 10 anys, però també té un germà que en té 12 i això és un

problema per a la Júlia perquè el seu germà, en Miquel, sempre

l’està molestant; però s’estimen moltíssim! La Júlia té una amiga

molt bona que es diu Maria, però no us penseu que són d’aquelles

nenes que es passen el dia parlant de secretets. No, què va! Elles són

unes aventureres, igual que els seus dos amics: en Joan, el germà de la Maria, i l’ Àlex.

Junts fan l’equip dels misteris!

- Ostres quin mal rollo!- va cridar una nena.

- Socors!- va cridar un nen.

A la cafeteria de l’escola s’havia comes un crim! A un nen li havien pres l’esmorzar i no

s’havia vist qui havia sigut. Molts deien que era en Pol, un dels matons de l’ escola. Però ell

no havia pogut ser, ja que era al gimnàs fent 1.000 flexions per haver-se escapat, durant la

classe, per menjar-se un entrepà de formatge. La Júlia, la Maria, en Joan i l’Àlex van

començar a buscar les pistes quan es va acabar l’escola.

Va costar, però a la fi van trobar una pista a la taula del crim. Era un tros de xocolata

desfeta! El rastre de xocolata arribava fins al pupitre de la Marisa, la nena més golafre de

tota l’escola.

Al dia següent van interrogar a la Marisa:

- Vas ser tu oi? - va preguntar la Júlia.

- No diguis que no! Et tenim agafada pels cabells! - va dir la Maria.

5è B

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


- No ho neguis, ho sabem tot!- va cridar en Joan.

- Et rendeixes ja?- va dir l’Àlex.

- Està bé, vaig ser jo! Jo vaig agafar el pastís de la cuina! - va confessar per fi la Marisa,

cridant com si hagués comes un crim horrible! La colla va mirar-se-la i li van preguntar a la

vegada:

- Quin pastís? - la Marisa va sospirar i va fer com si no hagués passat res, es va aixecar de la

cadira i va marxar amb un bon tros de coca a la mà.

Tots quatre es van adonar que era impossible que hagués estat la Marisa, era massa lenta

per haver pogut marxar a temps i que ningú no l’hagués vist, i tampoc es pot dir que ella

fos molt intel·ligent.

Aquella mateixa nit la Júlia va pensar en el crim. Va pensar quin nen o nena podia haver

sigut. I va pensar en... En Lluís! Un nen molt ràpid i amb molta energia a qui encantava el

menjar, s’havia assegut aquell mateix dia amb l’Ernest, que era la víctima. I en Lluís era una

mica cregut, així que faria el possible per cridar l’atenció.

Al dia següent la Júlia va reunir a la colla per explicar-los que havia trobat una pista. Van

interrogar a en Lluís:

- No! Que no! No vaig ser jo!- va dir en Lluís tot confiat.

Però en Joan va insistir:

- Doncs digues per què et vas asseure amb l’Ernest.

I en Lluís ho va admetre:

- D’acord us ho explicaré tot! Ell em va dir les respostes d’un examen i per això vaig haver

de seure amb ell, i a més a més quan va sorgir tot jo estava escollint el menú i no vaig

poder veure res.

La colla s’ho va creure perquè, tot i que a en Lluís li agradava molt menjar, li costava molt

decidir-se.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


Quan ja era l’hora de sortir la colla es va quedar una estona més a veure si trobaven alguna

pista. I així va ser! Van trobar un mena de líquid espès de color blau cel. Semblava baba!

Quin fàstic, però no hi havia més remei que agafar-ne una mostra per a veure de què podia

ser. L’Àlex es va quedar tota la nit observant aquella baba. Per fi ho havia trobat!

Al dia següent va anar a avisar als seus amics,però li va costar ja que era dissabte. Quan va

aconseguir reunir a tota la colla...

- És una baba de gos!- va exclamar l’Àlex. La colla es va sorprendre molt.

- Una baba de gos?- va preguntar la Maria amb cara de no saber res.

- I on podem trobar un gos a l’ escola? - va preguntar en Joan.

La colla és va quedar un estona rumiant. Fins que la Júlia va dir:

–El gos de la senyora García! Viuen molt a prop de l’escola i el seu gos sempre està

remenant coses pel pati!

Tots quatre van exclamar “Visca!” Però la sorpresa va ser mortal quan van saber que la

senyora García havia marxat de vacances a un hotel per a gossos.

La Marisa descartada!En Lluís descartat!El gos de la senyora García descartat! No tenien

cap més pista i començaven a estar farts d’aquell maleït crim!

Aquella mateixa nit la Júlia va entrar a la pàgina web de l’escola i va esbrinar que la

directora, la senyora Martínez, tenia un gos; un gosset petitet i molt bufó.

Al dia següent, un diumenge, la Júlia va reunir tota la colla i van anar a trucar a la directora

Martínez o com ells li deien la directora Marieta. En arribar a casa seva van veure una nota

que deia: “Si em busca ara mateix no hi sóc”. Va ser bastant estrany, però no li van donar

gaire importància.

L’ endemà, a l’escola, van anar a parlar amb la directora Marieta i la van interrogar.

- És veritat que té un gos?- va preguntar la Júlia.

- Sí, tinc un gos - va respondre la directora amb una veu tranquil·la.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


- I es veritat que dimecres passat va portar el seu gos a escola?- va preguntar en Joan

pressionant-la encara més.

- Bé doncs... sí, es veritat! - va dir la directora Marieta cada vegada més nerviosa.

- I és veritat que el seu gos deixa una baba de color blau cel? - va preguntar la Maria.

- Sí, es veritat! Hi ha algun problema?- va dir la directora Marieta inquieta i espantada.

- Només l’última pregunta! - va dir l’Àlex cridant.

- Va ser el seu gos qui li va prendre l’esmorzar a l’Ernest?- van dir tots quatre a la vegada.

- Sí, d’acord! És veritat, va ser el meu gos! Va ser el meu gos!

Tots quatre van començar a riure, però no us imagineu el càstig que els va posar la

directora Marieta.

Tot i així s’ho van passar pipa i van ser uns dies molt entretinguts i divertits! L’Ernest com a

recompensa els va regalar un tros de xocolata mossegada i la colla li va tornar aquell

fastigós tros de xocolata. L’Ernest va anar a seure al seu pupitre i es va adonar que li faltava

el berenar! Però això ja es una altre història!

Laura Rodríguex Verdú

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


6è A

Aquella nitAquella nitAquella nitAquella nit…………

Aquella nit de divendres 13 vaig convidar les meves amigues a casa

perquè es quedessin a dormir: érem l’Helena, la Maria, la Gemma i jo,

la Sara.

Com que estàvem soles a casa, vaig posar una pel·lícula de por. Ja feia mitja hora que

els pares havien d’haver tornat quan, de sobte, va sonar el telèfon. Quan el vaig agafar

se sentien uns sorolls estranys però ningú contestava, així que vaig penjar.

Cinc minuts més tard, va sonar altre cop. Seguia sentint sorolls estranys. De cop, es van

apagar tots els llums de casa i van picar al timbre de la porta. Vaig anar a obrir i no hi

havia ningú. Quan vaig entrar a casa, les meves amigues no hi eren. De sobte, es va

sentir un crit esgarrifós. Quan vaig pujar les escales, hi havia moltes petjades de sang i

em vaig espantar molt. En aquell moment, vaig notar una mà sobre la boca i em vaig

adormir. Algú se m’emportava i no sabia on.

Quan em vaig despertar em trobava en una mena de sala fosca on hi havia una

persona. Qui era? Què em volia fer? No ho sabia.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


Cinc minuts després, la persona desconeguda em va portar un tros de pa, almenys

podia menjar! El problema és que la persona desconeguda duia una màscara i no podia

saber qui era. Com que m’avorria, vaig preguntar-me on serien les meves amigues,

però va ser pitjor que l’avorriment perquè em vaig preocupar per elles.

Llavors es va acostar la persona desconeguda. Va treure un ganivet i vaig veure que

portava les ungles pintades de color vermell, del mateix color que la meva amiga

Helena i jo ens les havíem pintat aquella mateixa nit. Em vaig espantar molt, li vaig

treure la màscara i… no sé perquè, però era l’Helena!!

De sobte, es van encendre els llums; era a la meva habitació, però ho havien canviat

tot de lloc. Els mobles, els pòsters, l’ordinador… amb la intenció que no semblés la

mateixa. I van entrar a l’habitació les meves amigues. Em van explicar que tot havia

estat una broma (amb l’ajuda dels meus pares). M’havia espantat i, a sobre, em vaig

quedar sense quetxup perquè l’havien utilitzat per fer la petjada de sang!

Ja no convidaré ningú més a dormir a casa.

Aina Cebrián Ulecia i Àneu Rodríguez Cornejo

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


EEEEl poder de l’amistatl poder de l’amistatl poder de l’amistatl poder de l’amistat

Hola, sóc la Jèssica, però els meus amics em diuen Jess. Tinc onze anys. Sóc alta, tinc els cabells rossos com la mel i els ulls blaus com el cel. La meva millor amiga es diu Verònica, però jo li dic Vero. La Vero és alta, té els cabells rossos com jo i els ulls de color verd. A ella i a mi ens agraden les mateixes coses. Però sobretot ens encanta ballar! Som molt bones amigues, som inseparables.

Ara us explicaré una cosa que ens va passar fa un temps i va canviar les nostres vides. Una tarda de primavera, al voltant de les cinc més o menys, la Vero i jo vam anar a la muntanya que està al costat del riuet, aquell que té l’aigua clara i transparent. Vam anar-hi per jugar a fet-i-amagar, com moltes altres tardes.

- Pares! - No, pares tu!

Aquell cop li va tocar parar a la Vero i jo em vaig amagar darrera d’un arbre molt alt, semblava que tocava el cel. La Vero em va veure, i va venir corrents per agafar-me, quan de sobte:

- Aaaaaaah!!.

Va caure per un sot molt profund, fosc com la nit que estava ple de roques molt grans i punxegudes Vaig sortir corrents del meu amagatall, com si m’empaitessin, per veure què li havia passat.

- Jess, ajuda’m! No em puc moure. Tinc les cames paralitzades - m’ho deia amb un murmuri.

- Tranquil·la, no pateixis, sortiràs d’aquí -li vaig dir.

Vaig agafar unes branques primes però a la vegada fortes i li vaig dir:

- Agafa’t fort.

Ella plorava de dolor però es va agafar i traient forces de no sé on, la vaig treure. Després vaig trucar a la meva mare, li vaig explicar a corre-cuita el que havia succeït i en un tres i no res, la meva mare junt amb la mare de la Vero es van presentar. Vaig ajudar a la Vero a pujar al cotxe i vam anar a l’hospital. El viatge de cinc minuts es va fer etern!. En arribar, de seguida se la van endur cap a urgències. Al cap d’una estona el metge va sortir i va dir:

- Familiars de Verònica si us plau...

- Sí, sí aquí -vam dir- Què, com està? Què li ha passat?

- No porto bones notícies, la teva amiga ha tingut molt mala sort, s’ha lesionat greument l’espina dorsal, això fa que no pugui moure les cames.

6è B

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


- Què! Com? Per què?... nooooooo.... què li ha passat? - vaig preguntar plorant.

- Ho sento molt, però és greu- va dir el metge.

- I doncs, què es pot fer? La pot operar? - vaig preguntar.

- No, és una operació massa complicada. El percentatge d’èxit és molt, molt baix. Podria quedar en coma, i es podrien danyar òrgans vitals.

- D’acord, gràcies doctor per les seves explicacions. Puc entrar a veure-la?

- Sí, i tant!

Vaig entrar i quan em va veure, la Vero, va saber que alguna cosa no anava bé. Em va demanar que li expliqués la veritat. No la vaig poder enganyar, li vaig explicar el que em va dir el metge i aleshores ella es va posar a plorar, els seus ulls eren vidres a punt de trencar-se. La vaig abraçar, com si en fonéssim amb un sol cos, mirant aquells ulls tan dolguts per la desesperança. Li vaig dir, amb una veu pausada, fluixa, trencada, aguantant el plor (Havia de ser forta per ella, per la Vero).

- Sempre estaré al teu costat, si tu no pots tornar a ballar, jo tampoc ballaré.

- Seré les teves cames, sempre estaré amb tu. Lluitant juntes sortirem endavant.

La Vero era feliç. No es va enfonsar en la tristor, en la desesperança del que podia haver fet. Mirava el present. Vivia el present. Si volia ballar movia la cadira. Van inventar fins i tot un ball, m’entres reien.

La Vero sabia que no estava sola, que la Jess seguia sent la seva amiga. Que no estava amb ella per pena, sinó perquè era la seva amiga i res més.

Va fer una vida normal, va estudiar. Va estudiar allò que tant havia desitjat, periodisme. Sempre trobava un moment per fer allò que tant li agradava, ballar. En aquells moments, semblava que la cadira no existís. Només estoven la Vero i la música, que entrava dins d’ella i l’enlairava fins el cel.

En el seu cor sempre portava la seva amiga, la Jess...

Així es valoren els amics de veritat.

Xènia Payan Barberà

EDUCACIÓ PRIMÀRIA


FINS L’ANY FINS L’ANY FINS L’ANY FINS L’ANY VINENT !!!VINENT !!!VINENT !!!VINENT !!!

revista sant jordi 2012

Documents