JULIOL 2014

61

Gran èxit de la 19a Nit de les Telecomunicacionsi la Informàtica __ 8

Constel·lacions de nano-satèl·lits basades en telèfons mòbils __ 22

Apostem per un model de proximitat amb el nomenament de vuit delegats territorials __ 4

Xavier Trias: ″Barcelona, un ecosistema innovador″

Bill Gates: ″Technology against corruption″

Vint Cerf: ″El més important d’Internet és que és agnòstica pel que fa al transport″

Jordi Puigneró: ″Les dades són el petroli del segle XXI″

Pàg.

3

4681214

1415

15

16171717

18

22

242628

3030303131

333436384041

42434445

46

47

EDITA:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Pl. Ramon Berenguer el Gran, 108002 BarcelonaT. (+34) 93 551 3322www.telecos.catsecretaria@telecos.cat

President de Telecos.cat:Joan Solé

DIRECCIÓ EDITORIAL:Salvador Ramon

COMUNICACIÓ I PUBLICITAT:Sònia Mazacomunicacio@telecos.cat

COORDINACIÓ:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

DISSENY I MAQUETACIÓ:www.guillermobejarano.com

FOTOGRAFIA:Diego Muñoz, Lourdes Segade, Generalitat de Catalunya, Flickr

COL·LABORACIONS:Eduard AlarconSergi AriasAntoni BarniolIsmael BatallerElisenda BouGuillermo CanalErnest CompanysMarc GálvezBill GatesMarc MartinSònia MazaFernando NavarroMacarena PalauJosep PuyAna Belén de SousaXavier TriasAndreu Veà

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:Artes Graficas Jurado, SL.

DIPÒSIT LEGAL:B-17.897-99

L’opinió de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 20 Número 61 7/2014

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

SUMARI

EDITORIALEls enginyers caminem tots junts!

DESTACATSTelecos.cat: model de proximitat L’accés a la banda ampla afavoreix el desenvolupament sostenible

‘La Nit’ ret homenatge als creadors d’InternetUna llei molt ‘general’Impulsem un manifest per reclamar l’equiparació immediata dels titulats en Enginyeria al nivell de Màster UniversitariII Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de TelecomunicacióLa III Taula de la professió reivindica el valor de la feina de l’Enginyer de TelecomunicacióLiderem la Taula consultiva de les Infraestructures de Telecomunicació en les EdificacionsDones TIC: posem en valor el talent femeníAliança estratègica amb el Clúster de l’Audiovisual de CatalunyaÈxit de la V Cursa Intercol·legialI a més a més...

ENTREVISTAVint Cerf, cap evangelitzador d’Internet a Google: ”El més important d’Internet és que és agnòstica pel que fa al transport"

TECNOLOGIAConstel·lacions de nano-satèl·lits basades en telèfons mòbils

MIRADORRobòtica educativa

‘Mobile Journalism’ (MoJo)La mobilitat elèctrica fa camí cap a la ‘smart city’

OFERTES COMERCIALS I SERVEISUna borsa de treball millorada amb el doble d’ofertes i nous serveisNous descomptes exclusiusSortejos i promocionsFòrum Telecos.cat: nou punt de trobada dels ‘telecos’ a la xarxaT’oferim dos mesos de subscripció gratuïta al diari ARA

VINCLESTechnology against corruption, per Bill GatesAndreu Veà: “La VoIP portarà Internet a 5.000 milions de nous usuaris”Jordi Puigneró: “Les dades són el petroli del segle XXI”Víctor Bautista: “S’està treballant per incloure SocialDiabetes en el sistema sanitari”Femindústria premia el talent emprenedorÈxit clamorós de la Telecogreca 2014

‘INTERNOS’Grup de treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de TelecomunicacióGrup de treball de Seguretat de la InformacióPerseverar i reinventar-se per fer el salt internacional20 anys de telepresència i molts més per davant

CALIDOSCOPIPublicacions i suggeriments

TRIBUNAUn ecosistema innovador, per Xavier Trias

2

SU M A R I

E DI T OR I A L

Davant les adversitats apareix la solidaritat que uneix els col·lectius i nosaltres també ho hem fet, i amb nota! Un exemple real de què allò que preval és la voluntat i no les imposi-cions administratives. Després de mig any sense col·legi, veiem com el col·lectiu s’ha recu-perat amb força d’aquest fet. Com bé sabeu, la voluntat presa de forma democràtica pels enginyers de telecomunicació de voler tenir un col·legi propi va ser esclafada. Nosaltres, els enginyers de telecomunicació, hem fet de conillets d’índies d’un procés de segregació que ha acabat com tothom sap. Un gran “oído cocina” per a qui ho vulgui estudiar en profunditat.

Tot i així, el nostre entorn (empreses, administració, conjunt dels altres col·legis i ciutada-nia) ha acceptat amb total normalitat la representativitat de la nostra Associació. Avui ja és un fet que estem en tots els fòrums catalans on cal representar i defensar els “telecos”. A més, estem creixent i anem guanyant posicionament davant la societat com a col·lectiu de referència i pal de paller dels enginyers de telecomunicació del nostre país.

Ara toca afrontar nous reptes. Els nous plans d’estudis només parlen de graus i màsters, i la transversalitat dels enginyers de telecomunicació ens obliga a modificar els nostres estatuts i a buscar aliances amb col·lectius propers per compartir i col·laborar, fent el camí més àgil. En aquesta línia, ja estem treballant en fets tangibles, principalment amb els enginyers informàtics i també amb els industrials. Un altre espai de trobada és l’Agència de Qualificació dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE), on pràcticament hi som tots els col·lectius de l’enginyeria de Catalunya. I és que cada dia més els enginyers de telecomu-nicació treballem en camps professionals més diversos.

Una bona formació bàsica, uns molt bons coneixements en enginyeria, electrònica, física, matemàtiques i informàtica -entre d’altres-, combinats amb un esperit de sacrifici i d’au-toaprenentatge, forjats al llarg d’uns estudis de nivell, fan dels enginyers de telecomunica-ció un instrument capaç, versàtil i indispensable en la societat del Segle XXI. I és precisa-ment per això que des de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació seguim treballant amb la mateixa il·lusió i força amb què vam néixer fa més de 20 anys.

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació Telecos.cat

Els enginyers caminem tots junts!

3

Una de les nostres inquietuds ha estat sempre la de voler apropar-nos al territo-ri. Per això -tal i com ja us avançàvem al darrer número de la revista- estem treba-llant per reforçar la nostra aposta per un veritable model de proximitat, que acosti els serveis que oferim a tots els indrets on hi hagi membres del nostre col·lectiu, tras-lladant i descentralitzant totes les accions que estem duent a terme arreu del país.

Amb aquest objectiu, hem dividit el mapa de Catalunya en vuit àrees (Barcelona Nord, Barcelona Sud, Girona, Catalunya Central, Lleida, Lleida-Pirineus, Terres de l’Ebre i Priorat, i Tarragona) on vuit dele-gats territorials (tots els detalls al mapa adjunt) actuen com a representants i refe-rents de proximitat del col·lectiu. Aquesta estratègia tindrà una segona fase a nivell internacional, que de fet ja hem encetat amb el nomenament de Joan Mir com a UK Chapter i establint contactes amb membres del col·lectiu que ja treballen al Benelux, els Estats Units i Qatar.

La idea és que aquests delegats actuïn com a motors de dinamització del col-lectiu, impulsant iniciatives que servei-xin, tant per estrènyer vincles amb les diferents empreses i institucions de cada territori, com per aportar solucions i do-nar a conèixer els nostres professionals. També lideraran accions per treballar te-mes d’interès específic de cada zona rela-cionats amb les Telecomunicacions i les TIC, amb una sèrie d’accions anuals que en definitiva el que busquen és:

Amb una trajectòria iniciada l’any 1992, els enginyers de telecomunicació de Catalunya estem plenament identificats amb la marca Telecos.cat. Podem afirmar que l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació és sense dubte l’entitat de referència per als professionals d’arreu del nostre país.

Telecos.cat: model de proximitat

Vuit delegats territorials ja treballen per apropar i descentralitzar l’activitat i els serveis de l’Associació arreu del país

LLEIDA - PIRINEUS

Josep A. Troguetlleidapirineus@telecos.cat

LLEIDA

Daniel Tarragólleida@telecos.cat

TERRES DE L’EBRE I PRIORAT

Enric Groscheebrepriorat@telecos.cat

4

DESTAC ATS

• Millorar la comunicació en fer més prò-ximes les accions que des de la seu del col·lectiu es duen a terme a cada àrea, apropant els diferents serveis, jornades, formació i les relacions institucionals.

• Activar i fomentar la pertinença de tots els enginyers de telecomunicació del país a l’Associació, oferint-los sessions informatives i d’orientació amb l’objec-tiu que coneguin i valorin incorporar-se al que és el seu col·lectiu de referència.

• Ser més propers amb una participació més amplia als grups de treball, comp-tant amb dinàmiques d’índole netament participativa per debatre qüestions com les estratègies necessàries per apro-par-nos a les empreses i institucions de cada territori, així com proposar solu-cions a problemàtiques més locals en temes relacionats amb el nostre sector. Aportem així el nostre posicionament, tot generant opinió qualificada.

• Enriquir el col·lectiu en disposar d’un millor coneixement de les diferents pro-blemàtiques territorials i també pel fet d’intercanviar experiències desenvolu-pades per les diferents xarxes territorials. També ha de servir per prendre el pols a la constant expansió territorial del nos-tre projecte.

• Escoltar els sectors més petits i més locals, per poder oferir els valors dels nostres membres tot donant-los a co-nèixer i aportant les solucions que pu-guin necessitar.

Des de la Junta de Telecos.cat volem agra-ir molt sincerament la tasca que ja estan realitzant aquests delegats territorials, apropant la realitat del sector i represen-tant el nostre col·lectiu arreu, alhora que encoratgem els associats de cada zona a posar-se en contacte amb ells i generar iniciatives. @

Albert AlcarrazSecretari de Telecos.catAssociat núm. 309

TARRAGONA

Alfons Batallertarragona@telecos.cat

CATALUNYA CENTRAL

Jaume Codinacatalunyacentral@telecos.cat

BARCELONA SUD

Josep Ma. Colomébarcelonasud@telecos.cat

BARCELONA NORD

Raimon Balartbarcelonanord@telecos.cat

GIRONA

Miquel Àngel Lleixàgirona@telecos.cat

5

L’aniversari de la creació de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), el 17 de maig de 1865, s’ha con-vertit en el Dia Mundial de les Teleco-municacions, Internet i la Societat de la Informació, una efèmeride anual que enguany es va dedicar a la ‘Banda ampla per al desenvolupament soste-nible’. El nostre col·lectiu, representat per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), ho va celebrar per primer cop de manera conjunta amb el Col·legi Oficial d’En-ginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF) al Mobile World Centre de Barcelona, amb una taula rodona de debat sobre aquest tema.

Per introduir-lo, el secretari general de la ITU, Hamadoun I. Touré, es va adreçar als assistents en un missatge de vídeo, en què va assenyalar que “les xarxes TIC de banda ampla són un element impul-sor de gran potencial dels tres pilars del desenvolupament sostenible: creixe-ment econòmic, integració social i equi-libri mediambiental”.

En aquest sentit, va qualificar les TIC de “vehicle efectiu per a la prestació de serveis de salut, educació, gobernança i intercanvis comercials, amb l’objectiu d’assolir un creixement socioeconòmic sostenible”. Per tot plegat, va subratllar que “la ITU s’ha compromès a aconse-guir l’accés universal a la connectivitat

“Les xarxes TIC de banda ampla són un element impulsor de gran potencial dels tres pilars del desenvolupament sostenible: creixement econòmic, integració social i equilibri mediambiental”. Eren les paraules del secretari general de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), Hamadoun I. Touré, resumint la importància de dedicar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació 2014, a la ‘Banda ampla per al desenvolupament sostenible’. Ho feia en un missatge de vídeo adreçat als assistents a aquesta celebració, organitzada el passat dia 16 de maig per Telecos.cat i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), al Mobile World Centre de Barcelona. Un acte que, per primera vegada, estava emmarcat dins el programa de la ITU per commemorar l’efemèride.

L’accés a la banda ampla afavoreix el desenvolupament

sostenibleDia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació

de banda ampla i a promoure la vo-luntat política necessària per arribar a aquest objectiu”.

Va acabar la seva intervenció invitant a governs, empreses, institucions aca-dèmiques i experts tècnics “a determi-nar quines són les pitjors llacunes en el camp de la recerca i el desenvolupa-ment, les infraestructures, i l’elabora-ció de paquets d’aplicacions i serveis de banda ampla; a definir prioritats polítiques per a la intervenció en els àmbits d’atribució de l’espectre de ra-diofreqüències per a la banda ampla, les obligacions d’accés universal i els mecanismes de finançament originals; i a buscar solucions tecnològiques in-novadores, en particular en tot allò que fa referència a l’extensió de l’ac-

cés a la banda ampla a les zones rurals i als països menys desenvolupats”. El secretari general de la ITU, Hamadoun I. Touré, va intervenir després de la doble benvinguda als assistents, per part d’Antoni Brey, vocal de la Junta de Telecos.cat, i de Jordi Iparraguirre, vicedegà del COEINF.

Fet aquest preàmbul, va començar la taula rodona moderada per l’analista de tecnologia i col·laborador del diari ARA, Albert Cuesta, que va comptar amb la participació com a ponents d’Òscar Pa-llarols, en representació de la Fundació Mobile World Capital, Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions de la Generalitat, i Josep Ramon Ferrer, director d’Estratègia TIC de l’Ajunta-ment de Barcelona.

R Taula de ponents. De dreta a esquerra: Josep Ramon Ferrer, director d’Estratègia TIC de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions de la Generalitat; Òscar Pallarols, de la Fundació Mobile World Capital; i el moderador Albert Cuesta.

6

DESTAC ATS

Dret d’accés universalRespecte al dret d’accés universal, Puig-neró va posar l’accent en la igualtat d’oportunitats arreu del territori. “És cert que quan les operadores surten de l’àrea de Barcelona no els acaben de sortir els números. Per això cal que des de l’àmbit públic també siguem ac-tors. De la mateixa manera que ningú no qüestiona que els Ajuntaments des-tinin un 0,7% del seu pressupost a la cooperació, tampoc no ens hauria de semblar estrany que destinin una parti-da fixa del pressupost a inversions TIC”.

En referència a l’impacte econòmic de la banda ampla, Pallarols va afirmar: “És bàsic generar demanda. Un bon exemple el tenim a l’Ajuntament de Barcelona, on per tots els processos de relació amb el ciutadà que endega s’han habilitat canals digitals”.

Pel que fa a la ciberseguretat, segons Ferrer aviat serà més que necessària: “En els últims 15 anys Internet ens ha canviat la vida. També ha canviat la ma-nera com es gestionen les empreses. Però el que no ha canviat encara és el model de funcionament de les ciutats.

Ho farà en els propers 10 anys i això vol dir dades. Qualsevol mobiliari urbà tindrà una IP i per tant serà hackejable. Necessitarem ciberseguretat. Però això ho hem de veure com una oportunitat”.

El secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torres, va ser l’encarregat de cloure l’acte. Durant la seva intervenció, va emfatitzar la re-volució tecnològica que representen les telecomunicacions, incidint en la paraula revolució: “Una revolució ge-nera expectatives, incertesa i també damnificats. Això ho hem de tenir molt present des dels poders públics. No hi ha revolució tecnològica sense una dotació adequada d’infraestructures i estem en un sector que evoluciona tan ràpidament que és bàsic donar-hi res-posta amb la velocitat adequada”.

Durant el seu discurs, Torres també va al·ludir a l’accessibilitat assequible: “No podem deixar fora del camp de joc per-sones que per la seva edat o formació no puguin adaptar-se a aquesta revolu-ció”, va dir; i a la necessitat de joc net: “Les regles de joc no són sovint equi-tatives. No pot ser, per exemple, que empreses que operen en el camp de la indústria química estiguin sotmeses a una tributació de la que s’escapen les empreses que operen en el camp de les xarxes. La indefinició de la localització d’aquestes activitats dificulta posar-hi solució, però ho hem de fer”. El secre-tari d’Empresa i Competitivitat va aca-bar la seva intervenció amb un consell: “Massa sovint ens emborratxem amb la novetat i no valorem prou bé els efectes que aquesta pugui tenir. No sempre tot allò que es pot fer tecnològicament és convenient socialment que és faci”. @

R Joan Solé, president de Telecos.cat, i Mingo Olmos, degà del COEINF, en el moment de retre homenatge al CTTI, en el seu 30è aniversari, acompanyats de Jordi Escalé (director gerent del Centre), Rosa Font i Xavier Milà (dos dels seus treballadors més antics).

R El secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torres, en l’instant de cloure l’acte.

Reconeixement especial al CTTI en el 30è aniversariUn cop acabada la taula rodona, Joan Solé, president de Telecos.cat, i Mingo Olmos, degà del COEINF, van atorgar un reconeixement especi-al al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), pels seus 30 anys d’història al servei del país, resumits en una contribució excepcional al desenvolupament tecnològic, econò-mic i social de Catalunya.

Joan Solé i Mingo Olmos van expli-car que amb aquest petit homenat-ge, els enginyers de Telecomunicació i d’Informàtica del país també volen

“reconèixer la feina de totes aquelles persones que van veure, ara fa trenta anys, l’oportunitat i la necessitat de fer de les TIC un dels motors de pro-grés del nostre país, i que van saber superar tots els entrebancs tècnics, polítics i burocràtics, aportant el seu coneixement i la seva capacitat”.

A continuació, i davant de gairebé un centenar de persones vinculades al sector, Jordi Escalé (director gerent del CTTI), Rosa Font i Xavier Milà (dos dels seus treballadors més antics) van agrair aquest reconeixement, alhora que van fer memòria de les tres dèca-des de trajectòria del Centre. @

R Instant de la celebració, amb la taula de ponents al fons, seguida amb atenció per gairebé un centenar d’assistents.

7

Organitzada de manera conjunta per

l’Associació Catalana d’Enginyers de Te-

lecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi

Oficial d’Enginyeria en Informàtica de

Catalunya (COEINF), i encapçalada pel

president de la Generalitat, Artur Mas, la

19a Nit de les Telecomunicacions i la In-

formàtica es va celebrar el passat dia 20

de febrer al Palau de Congressos de Cata-

lunya en un ambient de cert triomfalisme,

derivat en bona part de la gran capacitat

de convocatòria, demostrada amb la par-

ticipació de gairebé un miler d’assistents.

El punt d’arrancada de la celebració –

presentada i conduïda pel periodista Xa-

vier Graset, i puntejada musicalment per

l’actuació en directe de la V Big Band de

Vilanova i la Geltrú–, van posar-lo Joan

Solé, president de Telecos.cat, i Mingo

Olmos, degà del COEINF. L’un i l’altre

van pujar junts a l’escenari de l’Audito-

ri del Palau, des d’on van expressar la

La darrera edició de la festa per excel·lència de les TIC a Catalunya, la 19ª Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, va revalidar l’honor de ser l’esdeveniment anual de referència del sector al nostre país assolint un gran èxit de convocatòria, amb prop de 900 assistents en una cerimònia que va estar presidida per Artur Mas. Professionals i representants d’empreses, administració, entitats i institucions del món de les telecomunicacions i la informàtica van gaudir d’una vetllada que va servir per retre homenatge als creadors d’Internet –amb la conferència inaugural del Dr. Andreu Veà- i que va emmarcar la gala d’entrega dels Premis Salvà i Campillo, Alain Touring i del Premi d’Honor de la Nit.

‘La Nit’ ret homenatge als creadors d’Internet

Premis Salvà i Campillo, Alain Touring i Premi d’Honor

voluntat de ‘telecos’ i informàtics de

contribuir al desenvolupament econò-

mic del país, participant del canvi social

i “no quedant-se en un paper de mers

proveïdors de tecnologia”.

Fet aquest preàmbul, va prendre la parau-

la l’emprenedor i doctor enginyer de Tele-

comunicació, Andreu Veà, per fer la con-

ferència inaugural de la vetllada, centrada

en l’aportació tecnològica dels creadors

d’Internet, als quals ha anat entrevistant

al llarg dels anys fins a completar una ex-

tens recull biogràfic-documental de tes-

timonis de primera mà que ha compilat

en l’assaig ‘Cómo creamos Internet’ (Ed.

Península). Prèviament a la seva interven-

ció, Veà va fer una demostració d’ús de les

ulleres Google Glass per comandar el vol

d’un ‘drone’ sobre l’auditori.

Sobre el tema central de la seva disser-

tació, Veà va començar explicant que el

naixement d’Internet data, tècnicament,

de l’1 de gener de 1983, amb la primera

xarxa de llarg abast WAN, basada en tec-

nologia TCP/IP, posada en marxa per la

National Science Foundation (NSF) dels

R Tots els guardonats amb els representants d’entitats i institucions.

R Els prop de 900 assistents van certificar l’èxit inapel·lable de la 19a Nit.

8

DESTAC ATS

Compromís amb la innovació i l’excel·lència tècnicaEl fet de rebre el premi Salvà i Campillo

com a jove emprenedor de l’any és la

culminació de 5 anys de feina, molta de-

dicació personal i de l’increïble equip de

persones qualificades que han aportat el

seu talent i la seva creativitat per tal que

Social Point es converteixi en una empre-

sa de referencia en el sector dels video-

jocs. Aquest premi també els pertany a

ells. Hem sigut molt afortunats de trobar

gent que ha cregut en nosaltres des del

principi i de poder crear un equip amb

l’energia i les habilitats necessàries per

fer realitat aquest somni. Per a tots nosal-

tres és un gran honor rebre aquest premi

de tant prestigi. De fet, és un privilegi i el

vull agrair molt sincerament a Telecos.cat

i el COEINF, perquè per nosaltres repre-

senta un compromís amb la innovació,

amb l’excel·lència tècnica i amb l’esperit

emprenedor a Catalunya que, com a com-

panyia catalana, compartim. @

Horacio Martos

EUA. Sobre això va dir que “no hi ha cap

dubte”, però en canvi sí que encara es

mantenen moltes imprecisions sobre el

veritable protagonisme dels seus princi-

pals creadors. Precisament per esclarir-les,

va comentar que s’havia dedicat durant

gairebé dues dècades a viure molt aprop

de tot ells (SRI, UCLA, PARC i Stanford a Ca-

lifòrnia; MIT, Harvard i BBN a Boston, o el

Pentàgon a Washington), amb la intenció

de fer el relat històric de la xarxa, explicat

directament per tots i cadascun dels seus

principals protagonistes. D’aquesta mane-

ra va prendre contacte personal amb més

de 300 dels seus creadors, als quals va en-

trevistar de manera metòdica i minuciosa.

Tot plegat amb un resultat que resumeix

petites històries de moltes persones, ori-

entat a cercar l’origen d’Internet, sobre el

qual arriba a la conclusió que són múlti-

ples, i que les peces inicials i necessàries

d’aquest trencaclosques es van construir

en llocs diferents, les unes amb fons pú-

blics i les altres de forma privada. Va clou-

re la seva intervenció amb un vídeo de

deu minuts centrat a presentar diferents

exemples de resultats novedosos en recer-

ca que anticipen el futur tecnològic que

ens espera a curt i mitjà termini.

S’arribava així al moment culminant

de ‘la Nit’, la cerimònia d’entrega dels

Premis Salvà i Campillo 2014 (en les dues

modalitats: ‘Personalitat Destacada’ i

‘Jove Emprenedor’); dels Premis Alan Tu-

ring (en la doble opció: ‘CIO de l’Any’ i

‘Compromís Social’); i també del ‘Premi

d’Honor’. Tot plegat amb la participació,

entre d’altres, del conseller d’Empresa i

Ocupació, Felip Puig.

Premis Salvà i CampilloPersonalitat Destacada: Atorgat a Carlos

Domingo, CEO de Telefónica I+D, distin-

geix la personalitat pública o privada

que ha contribuït de manera notable a la

potenciació o divulgació de l’Electrònica,

les TIC o l’Audiovisual en l’àmbit nacional

o internacional durant l’any 2013. Doctor

en Enginyeria Informàtica i autor del lli-

bre ‘El viaje de la innovación’, és també

‘business angel’ i impulsa entre d’altres

iniciatives el programa de patents de Te-

lefónica Wayra.

R El president de Telecos.cat, Joan Solé, i Mingo Olmos, degà del COEINF, flanquegen al president de la Generalitat, Artur Mas, en la fila zero de l’auditori del Palau de Congressos de Catalunya.

R Andreu Veà, en un moment de la seva conferència inaugural.

R Andrés Bou i Horacio Martos, guardonats amb el premi Salvà i Campillo al Jove Emprenedor.

Vocació de lideratge internacionalSocial Point és, principalment, una empresa

que s’alimenta de la creativitat de Barcelona

i de l’esperit emprenedor. Per a una empre-

sa catalana com la nostra, rebre aquest pre-

mi de la mà de dues de les institucions més

prestigioses del país és un gran honor. Bar-

celona s’està convertint en un nucli d’inno-

vació tecnològica on es dóna la benvinguda

a noves idees i s’encoratja als seus inspira-

dors a fer-les evolucionar cap a negocis com-

petitius i amb vocació de lideratge dels mer-

cats internacionals. Una motivació i afany

emprenedor darrere dels quals hi ha l’excel-

lència i la innovació que s’està impulsant des

de Telecos.cat i el COEINF. Per tant, el fet de

rebre aquest prestigiós premi ens motiva a

continuar apostant per l’objectiu de posar

Barcelona en el punt de màxima referència

mundial de la innovació tecnològica. @

Andrés Bou

9

Rebelarse para contribuir a mejorar las cosasFue una noche mágica, no sólo porque es

un gran honor recibir un premio de tus

colegas, de autoridades del sector donde

has crecido como profesional y como per-

sona; sino porque esto ayuda a poner el

foco sobre la diabetes y las consecuenci-

as que se pueden evitar con una gestión

adecuada, basada en la tecnología. Hace

años, como paciente, vi que había una

necesidad y que teníamos tecnología y

capacidad para cambiar las cosas. Ahora

el Premio Alan Turing ha reconocido la

importancia de rebelarse ante realidades

difíciles y contribuir a mejorar las cosas;

en concreto a la creación de esta aplica-

ción y el sistema que hay detrás, que per-

mite conectar a los pacientes con su salud

y sus profesionales para trabajar juntos.

Tengo la esperanza de que va vamos a se-

guir ayudando a muchas personas a vivir

mejor, a cuidarse más y hacerlo a menor

coste. Hemos recibido algunos premios

en el extranjero pero nada comparado

con ser arropado en casa. La noche estu-

vo llena de momentos memorables, des-

de la ponencia de Andreu Veà explicando

la historia de internet, hasta la emoción

compartida con todos los proyectos que

fueron galardonados en ‘la Nit’ por Tele-

cos.cat y el COEINF. @

Víctor Bautista

Contribuir a la transformació en positiu de les empreses Que els teus propis companys de pro-

fessió decideixin reconèixer la feina feta

com a CIO és una de les recompenses

més boniques que un professional pot

tenir a la seva carrera, n’estic profunda-

ment agraïda.

La nostra, la de CIO, és una professió

canviant amb el temps i que requereix

constant adaptació i formació i on tan

important és conèixer la tecnologia com

el negoci a la que la volem aplicar. I és

trobant aquestes sinergies on podem

oferir valor a les nostres empreses, men-

tre també ens ocupem, òbviament de

mantenir la maquinària sempre en ple

funcionament. Els projectes que impul-

sem, en els que ens hi deixem molts es-

forços contribueixen a la transformació

de les nostres empreses en positiu fent-

les més eficients o ajudant-les a generar

nous ingressos.

Sempre he defensat que el nostre gè-

nere és una circumstància i que el que

ens diferencia com a professionals són

altres capacitats o competències que

puguem tenir i que no van lligades al fet

de ser home o dona. Aquest dies moltes

persones m’han recordat que sóc dona,

ressaltant positivament que una dona

destaqui en un món masculí. Tant de bo

aquest premi també serveixi per recordar

als que prenen decisions a les empreses

que les dones també podem i volem, és

clar que sí. @

Catalina Grimalt

R Víctor Bautista, fundador de Social Diabetes, reconegut amb el premi Alan Turing al ‘Compromís Social’.

R Catalina Grimalt, CIO del Port de Barcelona, distingida amb el premi Alan Turing al CIO de l’Any.

Jove Emprenedor: Concedit de manera

conjunta a Andrés Bou i Horacio Martos

(fundadors de SocialPoint), reconeix a la

persona jove per la seva capacitat empre-

nedora a l’hora de posar en marxa una

iniciativa empresarial d’èxit o innovadora

en l’àmbit de l’Electrònica, les TIC o l’Au-

diovisual durant l’any 2013.

Els enginyers informàtics Andrés Bou

i Horacio Martos van fundar l’empresa

Social Point l’any 2008, amb seu a Barce-

lona, que lidera el sector de jocs per a dis-

positius mòbils, amb més de 50 milions

de jugadors arreu del món.

Premis Alan Turing CIO de l’Any: Lliurat a Catalina Grimalt

(CIO del Port de Barcelona), guardona al

CIO (‘chief information officer’) que ha

destacat per la seva tasca professional en

l’àmbit estatal durant el 2013. Ara mateix,

Grimalt assumeix la responsabilitat de

l’anomenat ‘Smart Port’, un actiu clau en

logística internacional.

R Carlos Domingo, CEO de Telefónica I+D, guardonat amb el premi Salvà i Campillo a la ‘Personalitat Destacada’.

R Víctor Bautista (centre), fundador de Social Diabetes, rep el premi Alan Turing al ‘Compromís Social’, entregat per Oriol Cornudella (esquerra), Managing Director de Tech Data, i pel conseller Felip Puig.

10

DESTAC ATS

R Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, guardonat amb el Premi d’Honor.

Imbricación entre ‘telecos’ e informáticosEl Premi d’Honor me ha proporcionado un

triple motivo de alegría. Por una parte, es

el reconocimiento al trabajo de muchas

personas con las que he colaborado y sigo

colaborando en tareas de investigación. Nos

consideramos personas privilegiadas por el

trabajo que realizamos desde hace 40 años

en la Universitat Politécnica de Catalunya

(UPC) y desde hace 10 años, también, como

miembros del Barcelona Supercomputing

Center. Nuestro objetivo es poder devolver a

la sociedad, aunque sea una pequeña parte

de lo mucho que hemos recibido de ella, con

ideas que puedan ser útiles a nuestro entor-

no y ayuden a generar riqueza.

En segundo lugar, es un premio que con-

cede la ACET y el COEIC. Sabéis que soy in-

geniero de Telecomunicación de profesión y

que he dedicado gran parte de mi actividad

docente e investigadora en el campo de la

informática. En el aspecto académico y en el

de la investigación, las telecomunicaciones y

la informática son dos disciplinas estrecha-

mente interrelacionadas tal como demostró

Claude Shannon hace casi 100 años. Siempre

he propuesto que haya más colaboración en-

tre ambas disciplinas y me alegra saber que

eso es así cada día más. Tal como expresé

al recibir el premio, me gustaría que el Pre-

mi d’Honor pasara a llamarse Premi Claude

Shannon, en honor a la persona que creo que

influyó más en el avance de la informática y

las telecomunicaciones.

Y por último, el tercer motivo de alegría

es porque habiendo nacido y crecido en mi

querido Aragón, he tenido además la suerte

de recibir esta distinción, y de pasar mis últi-

mos 40 años en esta ciudad tan maravillosa,

tanto a nivel cultural como a nivel humano,

que es Barcelona. @

Mateo Valero

Compromís Social: Atorgat a Víctor

Bautista (fundador de SocialDiabetes),

distingeix a l’impulsor d’una iniciativa o

projecte innovador amb un impacte so-

cial positiu, que aporti valor a la societat

en els àmbits de la ciutadania, el medi

ambient, la cultura o la integració soci-

al a Catalunya durant el 2013. Bautista

és programador i diabètic tipus 1, i va

crear el sistema per guanyar autonomia

i millorar la seva qualitat de vida. Ara

pot menjar el que li ve de gust, va a so-

par amb els seus amics quan vol i dorm

tranquil, ja que no té por de patir una

hipoglucèmia. Com que ell ja ha pres el

control de la seva diabetis, ara proposa

que tothom pugui el mateix.

Premi d’HonorLes institucions organitzadores convo-

quen també, de manera conjunta i com

a guardó principal de la cerimònia, el

Premi d’Honor. Concedit a Mateo Valero

(director del Barcelona Supercomputing

Center-Centre Nacional de Supercompu-

tació), reconeix la persona amb una àm-

plia i destacada trajectòria professional

relacionada amb l’Electrònica, les TIC o

l’Audiovisual en l’àmbit tècnic, acadèmic,

empresarial o institucional dins l’Estat

Espanyol. Valero, que ja havia estat reco-

negut amb un Premi Salvà i Campillo l’any

1996, és doctor Enginyer de Telecomuni-

cació i catedràtic de la Universitat Poli-

tècnica de Catalunya (UPC) des de 1983.

Doctor Honoris causa per diverses univer-

sitats, ha publicat més de 600 articles en

l’àrea de l’arquitectura dels computadors

d’altes prestacions. Entre els seus nom-

brosos reconeixements, també es troba el

Premi Eckert-Mauchly 2007, que és el més

important a nivell mundial en l’àmbit de

l’Arquitectura de Computadors.

En el capítol de reconeixements especi-

als, ‘la Nit’ també s’ha complagut a retre

un doble homenatge. Concretament, a

la Corporació Catalana de Mitjans Audi-

ovisuals, pels seus 30 anys, i a l’empresa

Oracle, que n’ha fet 25.

Recta finalJa en el tram final de la vetllada, el pre-

sident de Generalitat, Artur Mas, va

prendre la paraula per fer la cloenda de

‘la Nit’, en què va subratllar el fet que el

sector de les TIC (telecomunicacions i in-

formàtica) és “tractor de l’economia en

general”, perquè no només creix ell per

separat, sinó que “pot ajudar a molts al-

tres sectors a guanyar competitivitat”. @

R El president de la Generalitat, Artur Mas, va cloure la Nit.

R El president de la Generalitat, Artur Mas, lliura el Premi d’Honor a Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center.

VÍDEO-RESUM DE LA NIT:video.lanit.cat

11

L’anàlisi del que pot representar la nova Llei General de Telecomunicacions per al desenvolupament de les xarxes per a l’accès al ‘coneixement’, té diverses lec-tures, però si atenem al quasi absolut suport a la votació al Congrès, hauriem de considerar que és una ‘gran llei’ (i si no ho és, els partits potser hauri-en d’haver reconsiderat el seu suport abans de la votació, especialment els més allunyats del focus de Madrid).

És una llei que, d’una banda, aglutina una gran quantitat d’aspectes que ja estaven recollits en altres disposicions i concentra sobre la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Socie-dad de la Información tot el protagonis-me sobre el seu control. I ho fa en per-judici d’altres organismes com la CMT (ara dins de la CNMC), a la qual pren les competències que tenia fins ara.

84 referències a posteriors ‘real decretos’Si atenem als ‘propòsits’ de la llei, es dibuixen grans objectius, tots ells molt afavoridors del desplegament d’infra-estructures, però que de fons poden amagar excessos facilitadors de la vo-luntat de les grans operadores i una marcada tendència recentralitzadora. Hom sap que una llei defineix el marc general, i l’aplicació pràctica es con-creta a base de reials decrets i altres figures legislatives de rang inferior, però no deixa de ser simptomàtic que una llei que es desenvolupa en 84 ar-ticles tingui, al llarg del seu redactat, fins a 84 referències a posteriors re-gulacions “mediante real decreto”. Per tant, resta a mans del partit del Govern

La nova Llei de Telecomunicacions, aprovada pel Congrès dels Diputats el passat 10 de maig, va modificar el seu nom nomès set dies més tard i va passar de ser ‘nomès’ Llei, a ser ‘Llei General’, degut a una errada en la publicació original. Aquí fem un repàs dels aspectes que ens han semblat més destacables de la nova normativa, que vam debatre el passat 29 de maig en una Jornada celebrada a la seu de Telecos.cat.

Una llei molt ‘general’Anàlisi de la nova Llei General de Telecomunicacions

l’opció de fer prevaldre la voluntat del legislador en aspectes que tenien vo-cació ‘oberta’ en el redactat de la llei, com ara la participació de comunitats autònomes o administracions locals en els processos de decisió, tot i que planteja de forma genèrica l’establi-ment de nous mecanismes de coordi-nació i col·laboració de l’Estat amb les CC.AA. i les entitats locals.

La polèmica, però, ha saltat arran d’una qüestió que tenia exactament el mateix redactat a les lleis 32/2003 i 1/1998, amdues generals de telecomu-nicacions, i és el tema de les ‘possibles’ expropiacions de domini privat, per part de les operadores. Les associaci-ons veïnals i els administradors de fin-ques s’han posat les mans al cap, però potser els caldria tenir més en compte les lleis anteriors per adonar-se que la situació no canvia, en la mesura que fins ara no consta enlloc cap mena d’expropiació derivada de cap inter-

venció. I és que els processos d’ex-propiació són molt llargs i costosos, i les operadores tenen massa pressa a l’hora de desplegar xarxa, per entrete-nir-se en terrats de comunitats.

Les lleis generals de telecomunicaci-ons sempre defineixen marcs de re-ferència favorables a la incorporació dels nous escenaris tecnològics i, en aquest sentit, mostren la voluntat de facilitar el desplegament de xarxes de nova generació, enteses com equipa-ment de caràcter bàsic, raó per la qual la seva instal·lació es configura com a obra d’interès general. S’estableix l’obligació d’instal·lar aquestes xarxes en zones de nova urbanització i es simplifiquen els tràmits per garantir el dret de qualsevol usuari a l’accès a les xarxes ultraràpides. Aquesta simplifi-cació es tradueix en una reducció del control per part dels ajuntaments, la qual cosa no és necessàriament bona, doncs el consistori és l’administració

12

DESTAC ATS

més propera al ciutadà i no disposarà de cap eina per respondre en cas que hi hagi situacions de queixa o alarma social, com per exemple en el tema de les emissions radioelèctriques.

Seguretat i salutA nivell de seguretat i salut, es crea una comissió interministerial sobre radio-freqüències i salut, s’estableixen requi-sits tècnics comuns per al desplegament de xarxes, i també límits màxims únics en tot el territori nacional d’emissió i exposició a camps electromagnètics. Esclar que tot això ja havia quedat clar amb els recursos plantejats i guanyats contra les legislacions autonòmiques, que havien establert limitacions dife-rents a les del Reial Decret 1066/2001.

La Llei incorpora mesures per facilitar el desplegament de les xarxes fixes de telecomunicació en els edificis, l’ús d’elements comuns dels edificis en rè-gim de propietat horitzontal i la reuti-

lització de canalitzacions, conductes i emplaçaments de titularitat pública o d’altres xarxes d’operadors privats.

Pel que fa als serveis a l’usuari, esta-bleix la seva millora per la via d’impul-sar unes condicions més efectives de competència i clarificar l’actuació de les administracions públiques en l’ex-plotació de xarxes i provisió de serveis de telecomunicacions (però val a dir que la CMT ja ho havia fet a través de diverses resolucions). També es fa refe-rència als drets dels usuaris de teleco-municacions relacionats amb la protec-ció de dades de caràcter personal i la privacitat de les persones, per bé que sobre això la Agència Estatal de Protec-ció de Dades ja porta molta feina feta.

En matèria sancionadora, que de ve-gades interpretem amb clau recapta-tòria, es reforça la potestat inspectora i sancionadora per impedir la comissió d’infraccions en matèria de telecomu-

nicacions, i s’eleven les quanties de les sancions, fins als 20 milions d’euros per a infraccions molt greus. Segons el re-dactat, es tracta d’aconseguir una millor protecció de l’espectre radioelèctric.

En definitiva, una Llei que segur que no és la millor que podriem desitjar, però que si facilita el desplegament, i aquest no és desordenat, pot repercutir sobre el nostre col·lectiu, perquè no hem d’oblidar que els operadors necessiten enginyers per poder desenvolupar les seves xarxes. Aprofitem l’oportunitat. @

Ismael BatallerCoordinador del grup de treball Radiocomunicacions, Espectre i Emissions RadioelèctriquesAssociat núm. 550

13

Assegura el teu benestar, el dela teva família i el del teu negoci, perquè res no t'impedeixi assolirels teus horitzons

mapfre.com

Amb les assegurances de Vida, Salut i els Plans de Pensions MAPFRE, la teva família, el teu negoci i tu, tindreu la tranquil·litat d'estar sota la protecció més completa gràcies a unes condicions immillorables per al col·lectiu “Associació catalana d’enginyers de telecomunicacions”. Perquè a MAPFRE treballem perquè en el present i en el futur gaudeixis plenament de la teva vida.

Informa-te’n al 934 037 318

Assegurancesde Vida, Salut iPlans de Pensions

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) ha impulsat un manifest on reivindica l’equiparació immediata dels títols oficials de les Enginyeries de l’ante-rior ordenament universitari, al de l’actual de Màster (nivell 3) dins el nou marc de l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior.

El text -que es va presentar en el marc del II Fòrum d’Escoles d’Engi-nyeria de Telecomunicació- acumula ja més de 600 adhesions i compta amb el suport de rectors, directors i caps d’estudi de diferents centres uni-versitaris de Catalunya.

Tal i com s’assegura al manifest, “de manera implícita, però sense dir-ho, el nou ordenament universitari equipara de facto -pel que fa a les atribucions professionals- la titulació d’Enginyer a la nova de Màster Uni-versitari equivalent, ja que ambdues habiliten per a l’exercici de la mateixa professió. Malgrat això –continua- en no haver-se fet oficial encara aquesta equiparació, ja s’han produït casos en què el títol d’Enginyer no ha estat

reconegut en altres països de la UE com a equivalent a Màster, sinó que ho ha estat com a equivalent a Bac-helor o a Grau”.

El signants consideren que “aquesta situació posa en inferioritat de condi-cions a qualsevol empresa que -tenint en plantilla a enginyers o enginyeres- vulgui concursar en projectes compe-titius, ja que la valoració de la capaci-tació professional de la seva plantilla és veu notablement menysvalorada”.

Tot i que el Ministeri d’Educació ha elaborat un projecte de Reial Decret on estableix, entre d’altres, l’equipara-ció del títol d’Enginyer al nivell 3 del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior (MECES), “la seva tramitació es troba inexplicablement alentida, sinó aturada, per procedi-ments de tramitació”. És per això que es reclama una equiparació immedi-ata, atès que “aquesta situació perju-dica clarament tant la competitivitat de l’empresa del nostre país, com la valoració de les competències profes-sionals dels enginyers i enginyeres formats a les nostres universitats”. @

Els firmants del document, que ja supera les 600 adhesions, consideren que la situació actual “perjudica clarament tant la competitivitat de l’empresa del nostre país, com la valoració de les competències professionals dels enginyers i enginyeres formats a les nostres universitats”

Impulsem un manifest per reclamar l’equiparació immediata dels

titulats en Enginyeria al nivell de Màster Universitari

R El II Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomunicació servia de marc per a la presentació del manifest.

SIGNA EL MANIFEST I CONSULTA EL LLISTAT D’ADHESIONS!

II Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de TelecomunicacióEl 30 d’abril, Telecos.cat reunia rectors, directors i caps d’estudis de diferents centres universitaris de Catalunya en el II Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Teleco-municació, dinar de treball anual que té com a principal objectiu debatre temes d’interès que relacionen el món acadèmic amb el sector professional.

El director general d’Universitats de la Generalitat, Lluís Jofre -que va ser l’encar-regat de presidir l’acte- aprofitava la seva intervenció per destacar la necessitat de posar l’accent en la transferència de conei-xement. "Durant 30 anys les universitats del país han generat un coneixement de primer nivell fins al punt que la intensitat de recerca ens posiciona al món a un ni-vell al que comparativament podria tenir el Barça", afirmava, i afegia: "El que ens toca en els propers 10 anys és ser capaços de transferir aquest coneixement a la societat per generar riquesa".

El Fòrum, que servia de marc per a la pre-sentació del manifest per a l’equiparació dels titulats en Enginyeria al nivell de Màs-ter Universitari, va comptar també amb la participació de representants de l’Associa-ció ITSCool, de la Telecogresca i de Caixa d’Enginyers (patrocinadora de l’acte). @

14

DESTAC ATS

La III Taula de la professió reivindica el valor de la feina de l’Enginyer

de TelecomunicacióEl 19 de juny Telecos.cat acollia la tercera edició de la que ja és un tro-bada de referència per als membres del col·lectiu: la Taula de la profes-sió. Amb l’objectiu de fer visibles les oportunitats i reptes dels Enginyers de Telecomunicació, la jornada ser-via d’aparador per a diversos pro-fessionals –membres dels diferents grups de treball-, que van exposar la seva activitat i van compartir les dificultats i desafiaments amb què es troben habitualment.

Els participants coincidien en rei-vindicar el valor de la feina de l’En-ginyer de Telecomunicació davant el poc reconeixement que a Catalunya i Espanya tenen els professionals d’aquest sector i en assenyalar la

suma de capacitats i la cerca de fór-mules win-win, com a factors claus per trobar i afrontar amb èxit noves oportunitats laborals. @

Liderem la Taula consultiva de les

Infraestructures de Telecomunicació

en les EdificacionsTelecos.cat lidera (juntament amb el COETTC) la Taula Consultiva de les Infraestructures de Telecomunicació en les Edificacions (ICTs), on també participen altres agents d’aquest àm-bit d’actuació, com són Feceminte, CEDOM, AITE-FENITEL, AGIC, la Gene-ralitat (a través de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació), Localret i l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta taula consultiva, que es va constituir el mes de febrer, neix amb la voluntat de ser un punt de referència per a tot el sector, on poder compartir experiències i crear recomanacions i bo-nes pràctiques en l’àmbit de les ICTs. @

15

Consultar validesa de l’oferta a clínica

Pregunta’ns per l’ortodòncia transparent.

CONDICIONS PREFERENTS per a membres del col.lectiu, treballadors i familiars de:

1a Visita: 0€consulta, revisons

i radiografies intrabucals incloses

20% dte.En tot tipus de

tractaments

18 mesos de Finançament

sense interessos i altres opcions

a consultar

Higiene bucal amb revisió

gratuïta inclosa

22€

Barcelona Diputació, 238 933 426 400Barcelona Sardenya, 319 934 570 453Barcelona Av. Madrid, 141-145 934 394 500Barcelona Ramon Turró, 246 932 247 770Barcelona Neopàtria, 55 933 601 070Badalona Av. Martí i Pujol, 254-256 933 894 331

Cornellà Mn. Jacint Verdaguer, 6 934 741 932Girona C.de la Rutlla, 49 972 426 400Granollers Pl. Josep Barangé, 10-11 938 793 228L’ Hospitalet de Llob. Bruc, 51 932 615 800Manresa Mn.Jacint Verdaguer, 15 938 774 597Mataró Camí Ral, 530 937 577 181

Sabadell St. Joan, 23-29 1r 1a 937 275 396Sant Boi de Llob. Mallorca, 40 936 613 500Tarragona Av. Prat de la Riba, 23-25 977 249 966 Terrassa Galileu, 213 937 333 368Vic Rda. Francesc Camprodon, 11 938 869 400Vilanova i la Geltrú Llibertat, 89 938 105 858

Inauguració nova clínica a Barcelona C/Calàbria 236 T. 934 941 810

Promoció especial

també aplicable a Invisalign

IMPLANTS I PRÒTESIS

ORTODÒNCIA

25%dte.

+ Alcalà De Henares Barcelona Castelló Madrid Saragossa València

902 119 321 www.ioa.cat

26 CLÍNIQUES DENTALS AL TEU SERVEI

Ciència i Tecnologia s’escriuen en femeníEl paper actual de la dona a la societat ha sofert un canvi significatiu durant les últimes dècades. Actualment, les dones superen en nivell d’estudis als homes cosa que no s’acaba de traduir en una conseqüent supremacia profes-sional. Quin tipus de societat desapro-fita als individus millor preparats i els relega a feines de menor responsabi-litat? Suposo que la resposta resideix en què no fa molt que a les escoles es repartien manuals de "La bona mes-tressa de casa" i el principal objectiu inculcat en les dones joves era trobar un bon partit.

D’aquesta manera, durant segles s’han menyspreat quantitats ingents de talent femení, un talent que potser ens hauria permès a tots plegats gaudir ara d’un món millor. Aquest desapro-fitament resulta més evident en el cas de les carreres tècniques, considerades "massa masculines" per a les dones.

La meva experiència com a dona en-ginyera ha suposat un enriquiment i creixement personal molt important, ja que he pogut viure i conèixer en pri-mera persona importants aplicacions tecnològiques. A totes les noies que ara han d’escollir els seus estudis superiors,

els enviaria il·lusió i confiança en què tot ho poden fer. És veritat que estem encara a mig camí, però sovint he com-provat que els millors professionals, tant a nivell personal com tècnic, saben valorar el talent per si mateix sense pre-judicis inicials. Hem d’apostar per les persones, no pas pels gèneres. Ciència i Tecnologia s’escriuen en femení. @

Ana Belén de SousaAssociada núm. 1787

Trencant estereotipsAmb el pas dels anys, les dones han tingut un paper cada vegada més relle-vant en el mercat laboral. Si apliquem la lògica, això s’hauria de fer palès tam-bé en el món de les TIC, però la reali-tat és que, tot i haver-se incrementat, el paper de les dones encara és molt lluny del dels homes en aquest sector. Probablement, la societat encara no ha arribat a aquest punt de maduresa. O potser, senzillament, a les dones és un món que no els crida tant l’atenció.

La imatge que es té de les telecomu-nicacions i la informàtica (i de les engi-nyeries en general) és que són carreres per a mentalitats molt quadrades, que poc tenen a veure amb l’àmbit més

El 24 d’abril Telecos.cat se sumava a la commemoració que la Unió Internacional de les Telecomunicacions feia del Dia Mundial de les Noies a les TIC, efemèride que serveix per reivindicar el paper de la dona en un sector majoritàriament ocupat per homes. Ho fèiem a la tertúlia ‘El Cafè de les Telecos’, on dones TIC de diferents generacions compartien la seva experiència. Recollim aquí el testimoni d’Ana Belén de Sousa i Macarena Palau, enginyeres de Telecomunicació i membres del nostre col·lectiu

Dones TIC: posem en valor el talent femení

humà i comunicatiu del desenvolupa-ment d’una professió. S’hauria de fer més campanya per explicar que això no és ben bé així. Un bon enginyer també ha de saber comunicar, enten-dre les necessitats que ha de cobrir el producte o servei que està desenvolu-pant i recollir amb bon enteniment els requeriments que té un client.

El món de les TIC és, a més, un sec-tor en constant desenvolupament, que permet un creixement professional continu a totes les persones que ens hi dediquem. Té infinitat de possibilitats per a descobrir i explotar, i les tasques a dur a terme no sempre estan relacio-nades amb estar tancat en un laboratori muntant robots o arreglant ordinadors. Cal trencar els estereotips que es tenen sobre la presència de les dones en feines TIC, que tot i que cada vegada són menys freqüents, encara hi són presents. I, pot-ser s’hauria de fer més pedagogia des de l’entorn dels nens i nenes per a seguir normalitzant aquesta integració. @

Macarena PalauAssociada núm. 1979

ESCOLTA LA TERTÚLIA SOBRE DONES TIC:

16

DESTAC ATS

Aliança estratègica amb el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya

Telecos.cat i el Clúster de l’Audio-visual de Catalunya han signat un conveni de col·laboració a través del qual ambdues entitats es com-prometen a treballar plegades en pro del sector.

És en aquest sentit que el grup de treball d’Acústica i Audiovisual del col·lectiu comptarà entre els seus membres amb un represen-tat del Clúster per tal de contri-buir al desenvolupament de les activitats pròpies, com són la or-ganització de conferències, semi-naris, cursos i jornades que ser-veixin per fer difusió dels temes relacionats amb aquest àmbit.

Igualment, Telecos.cat assumeix el compromís de col·laborar amb el Clúster per facilitar i fomentar la cooperació entre els agents del sector audiovisual i el sector TIC,

amb l’objectiu de potenciar la in-novació, la creativitat i el talent, promovent el paper de Catalunya com a centre audiovisual de refe-rència internacional. Finalment, l’acord preveu la realització d’ac-tes i esdeveniments conjunts dins dels àmbits esmentats. @

I a més a més... Descobrim l’ull electrònic que controla els autobusos. El mes d’abril, una vinte-na de membres del col·lectiu participa-ven a la visita tècnica de Telecos.cat a les instal·lacions de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) dins l’espai anomenat Triangle. Aquesta activitat permetia als assistents descobrir el conegut com a "ull electrònic" que controla els autobusos i constatar que les telecomunicacions ju-guen un paper determinant en el control de la xarxa de bus de la ciutat de Barcelona.

Ajudem a optimitzar la gestió del des-patx d’enginyeria. La crisi ens ha obligat a fer-nos més eficients que mai, més pro-ductius, més comercials i més bons gestors del despatx, dels projectes i dels clients en general. És en aquest escenari on una ges-tió eficient es torna vital per sobreviure, i on resulta de gran utilitat l’ajuda d’eines informàtiques específiques per gestionar el nostre despatx d’enginyeria. Partint d’aquesta premissa, Telecos.cat organitza-va el 2 de juliol una jornada adreçada als membres del col·lectiu a càrrec de Jordi Oli-va, enginyer de Telecomunicació i director d’AVANT Global Services.

Participem a activitats de referència. En els darrers mesos, Telecos.cat ha tingut una presència destacada a diverses acti-vitats de referència dins l’àmbit de l’engi-nyeria, la innovació i l’emprenedoria. El 4 Years From Now (setmana de l’empre-nedoria mobile emmarcada en el Mobile World Congress), la Fira Alimentària, el Fòrum Aerotelecom, les Jornades del Ca-ble i la Banda Ampla, els premis Connexió, Femindústria i la Jornada monogràfica so-bre Smart Grids, en són alguns exemples.

Tenim presència destacada als mitjans. La Vanguardia, el diari ARA, els infor-matius de TV3, Catalunya Ràdio i TVE, el programa Els Matins, Generació Digital i la Xarxa de Comunicació Local són no-més alguns dels mitjans de comunicació que han tornat a recórrer a l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació per comptar amb opinió qualificada sobre qüestions tan diverses com la neutralitat de la xarxa, la nova llei de ‘telecos’, la competència entre operadores, el divi-dend digital o la recerca universitària.

Èxit de la V Cursa Intercol·legialEl Port Olímpic de Barcelona va ser l’escenari triat per a una nova edició de la Cursa Intercol·legial, on 13 Col·legis i Associacions de professionals de Catalunya -en-tre elles l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació- van tornar a unir-se a través de l’esport.

Uns 300 corredors van parti-cipar d’aquesta cinquena edi-ció, que repetia recorregut, amb 10 quilòmetres en la categoria d’adults i 5 en la d’infantil.

En acabar, tenia lloc l’entrega de trofeus i el tradicional sorteig d’obsequis entre tots els partici-pants. @

R D’esquerra a dreta, Xavier Guitart (president del Clúster de l’Audiovisual) i Joan Solé (president de Telecos.cat).

Nac

ho O

lam

o

17

Vinton G. Cerf, l’anomenat ’Pare d’Internet’, un sobrenom afectuós que ell prefereix deixar de banda i quedar-se amb el de ’Pioner d’Internet’, continua jugant un paper important en la història de la Xarxa. Ara mateix, quan acaba de complir els 71 anys, ho fa exercint el càrrec de cap evangelitzador d’Internet a Google. El resum de la seva trajectòria és la d’un home que ha dedicat tota la seva vida a resoldre complicats problemes tecnològics mitjançant idees senzilles i solucions brillants. Aquesta entrevista ho fa palès en tota la seva extensió.

Quina ha estat la seva ex-periència professional en el desenvolupament d’Internet?

Quan vaig acabar la carrera a Stanford al juny de 1965 vaig començar a treba-llar per a IBM a la seu coneguda com el centre de dades de Los Ángeles. Uti-litzava un sistema de temps compartit per IBM anomenat Quiktran. Era un sistema interactiu de FORTRAN amb què es manejava en remot l’ordinador central IBM 7044, per escriure i execu-tar programes FORTRAN. Feia anàlisi

“El més important d’Internet és que és agnòstica pel que fa

al transport”

Vint Cerf, cap evangelitzador d’Internet a Google

Foto

© Jo

i Ito

18

E N TREVISTA

de tensió en els edificis i teníem un client que utilitzava el servei per pro-gramar algoritmes emprats en la com-pra i venda d’accions. Existia una gran varietat d’aplicacions, qualsevol que es pogués programar en FORTRAN. Vaig dirigir aquest centre operatiu com a enginyer de sistemes durant dos anys, fins a mitjan 1967. Després vaig obtenir una llicència per tornar a classe perquè tenia la necessitat d’assolir preparació avançada en processament.

Què recorda del seu pas per UCLA?A UCLA vaig cursar un màster i després un doctorat en Ciències de la Compu-tació durant cinc anys i el meu tutor de tesi va ser Gerald Estrin. Per Jerry vaig fer una tesi sobre sincronització de multiprocessos, diversos ordina-dors funcionant en paral·lel. Però també vaig treballar per a Leonard Kleinrock com a programador princi-pal per al Centre de Mesurament de la Xarxa. El nostre treball consistia a injectar trànsit i recopilar dades des d’ARPANET per validar el model de cua que Leonard i els seus alumnes es-taven desenvolupant per a les xarxes de commutació de paquets.

I de la seva experiència a ARPANET?Fruit d’aquestes experiències, ràpi-dament em van atreure les activitats d’ARPANET a finals dels 60 i vaig acabar treballant amb Steve Crocker, Stephen Carr i Jon Postel en el primer protocol entre ordinadors centrals (host to host) anomenat NCP (Protocol de Control de Xarxa). Ho portem a terme i després mostrem el sistema en públic l’octu-bre de 1972 a l’Hotel Hilton de Wa-shington, en la primera Conferència Internacional de Comunicacions per Ordinador (en anglès ICCC, Internatio-nal Conference on Computer Commu-nications). Bob Kahn va organitzar la demostració a petició de Larry Roberts, que dirigia el programa ARPANET per a ARPA, i algunes persones a qui ja ha entrevistat estaven en l’acte, incloent a Louis Pouzin (Cyclades, França). En aquella reunió vam formar un grup anomenat l’INWG(1) o Grup internacio-nal de treball sobre xarxes, que final-ment es va convertir en el grup de tre-

BBN (Bolt, Beranekand, Newman) i va anar a ARPA i jo vaig deixar la UCLA i me’n vaig anar a Stanford, aquesta vegada com a docent i em vaig unir al departament de Ciències de la Com-putació i al d’Enginyeria Electròni-ca. Allà es van iniciar investigacions sobre Internet que comptaven amb el suport de DARPA, i moltes de les persones a qui s’ha entrevistat tre-ballaven per a Bob mentre jo estava ensenyant a Stanford.

Quan es van desenvolupar els proto-cols TCP/IP?De 1973 a 1976. La part IP en realitat no es va separar fins a 1977 i va ser grà-cies a la insistència de Danny Cohen, David Reed i Jon Postel que vam fer la separació de la capa de protocol IP de la de TCP. Al principi estava motivat pel desig de portar trànsit en temps real que no necessàriament havia de ser entregat, mentre que el TCP in-tenta lliurar-ho tot a l’altre extrem, de manera ordenada i sense duplicats. El trànsit en temps real s’havia de lliurar ràpidament encara que no tot arribés realment i fins i tot es podia lliurar de-

Foto

© N

ew M

edia

Day

sball 6.1 IFIP (Federació Internacional de Tractament d’Informació), dedicat a les comunicacions de dades. Aquest grup estava molt interessat en els conceptes d’ordinadors en xarxa i commutació de paquets en particular. Per recomanació de Steve Crocker, em vaig convertir en president. Tot i que opino que d’aquest grup no va sortir cap desenvolupament específic com a grup de treball, sí que hi va haver debats molt útils sobre ar-quitectura de xarxes i protocols.

En quin moment va tenir clar el dis-seny bàsic d’Internet?Al setembre de 1973, Bob Kahn i jo el vam presentar al grup en un docu-ment que s’anomenava INWG # 39. El grup va produir una gran quantitat de documents de treball, i algunes de les persones que han estat entrevistades(2) estaven relacionades amb aquest grup o el documentaven fent d’editors de les sèries de notes. Desconec on són aquestes notes, i seria interessant sa-ber si es troben, o no, al Museu d’His-tòria dels Ordinadors(3).

Després de la demostració, a l’oc-tubre de 1972, Bob Kahn va deixar

19

çament i vaig continuar evolucionant fins a juny de 1986, quan Bob Kahn, que ja se n’havia anat d’ARPA en aquell moment, va decidir crear una empresa anomenada Societat per a les Iniciati-ves d’Investigació Nacional (CNRI).

Aquella organització d’investigació es va creer per dedicar-se a les infra-estructures de la informació i Bob em va preguntar si volia participar en les investigacions. Vaig acceptar i al juny de 1986 em vaig unir a CNRI fins a l’oc-tubre de 1994, quan em van convidar a tornar a MCI per introduir-los en el negoci d’Internet. Vaig acceptar tam-bé i vaig tornar com a vicepresident d’Arquitectura de Dades. Finalment, vaig heretar l’activitat d’enginyeria d’Internet a MCI i em vaig quedar a l’empresa durant els seus pitjors mo-ments, perquè Bernard Ebbers i la seva organització la van adquirir el 1998 i en quatre anys la van ensorrar. Al juny de 2002 l’empresa es va de-clarar en fallida i suposo que podria haver-me’n anat juntament amb molta altra gent, però vaig pensar que era més ètic quedar-me i ajudar a recupe-rar-se. No hi vaig un jugar cap paper important, però vaig tractar de fer tot el que calia per la gent que depenia de mi. Em vaig quedar a MCI fins a finals del 2005 i llavors es va anunciar que Verizon volia comprar l’empresa.

sordenat si calgués necessari. Per això, la divisió de IP i TCP ens va permetre establir una base en el transport de pa-quets, incloent el trànsit en temps real. Provàvem coses com ara veu sobre IP, que ja s’havia tingut en compte en els 70 tot i que no es va fer visible i popular per al públic fins(4) a 1990. Però en els 70 ja ho estàvem provant.

Quan va començar a ARPA?Després de treballar a Stanford, ARPA em va demanar anar a Washington a dirigir el programa de recerca d’Inter-net per a ells. Vaig acceptar i al juliol o agost de 1976 me’n vaig anar a Wa-shington i allà m’he quedat (encara que no a ARPA) des de llavors, d’això fa ja 38 anys. Em vaig comprometre a dirigir el programa d’Internet, el pro-grama de la ràdio per paquets, el pro-grama de paquets per satèl·lit i el pro-grama de seguretat, que vaig heretar de Steve Walker, un altre dels directors del programa d’ARPA.

On va continuar després d’ARPA?Vaig estar a ARPA fins a finals de 1982 i després vaig deixar el govern per unir-me a MCI a fi de desenvolupar el que llavors es deia MCI Mail, que era un servei de correu electrònic comercial que es va llançar el 27 de setembre de 1983. Em vaig quedar després del llan-

Com va ser el seu fitxatge per Google?Si li sóc sincer, en aquell moment pen-sava que havia realitzat una gran quan-titat de treball en la infraestructura d’Internet durant els últims onze anys i que seria raonable i interessant per a mi tornar a les aplicacions de nou, tal com havia fet amb Bob Kahn al CNRI. Se’m va acudir que, probablement, Go-ogle seria el lloc més interessant on anar per acostar-me a les aplicacions d’Internet, i per això vaig enviar un cor-reu electrònic a Eric Schmidt, que era el president de Google i el coneixia des de feia uns quants anys, per preguntar-li si necessitava algun tipus d’ajuda. Em va contestar breument dient-me que si, i va ser així com vaig entrar a formar part de l’empresa a l’octubre de 2005. He es-tat allà fins ara. Quan em van preguntar quin càrrec volia exercir vaig dir el d’Ar-xiduc, però com que em van recordar que l’anterior havia estat Ferdinand i que va ser assassinat el 1914, fet que va desencadenar la Primera Guerra Mun-dial, em vaig adonar que això d’Arxiduc no era tan bona idea. Llavors em van suggerir, tenint en compte la meva tra-jectòria dels últims 30 anys, que hauria de ser cap evangelitzador d’Internet a Google, així que aquest és el meu càr-rec i em passo la major part del temps viatjant per complir aquest paper.

Quines són les característiques essen-cials d’Internet?Crec que la característica més impor-tant és que és agnòstica pel que fa al transport. Tant se val si el paquet es transporta a través de fibra òptica, ca-nal per satèl·lit, ràdio, línia fixa o una Ethernet. No importa si a més no sap el que transporta. L’únic que sap és que està transportant aquests paquets d’Internet, però no sap el que signifi-quen els bits que contenen els paquets. D’aquesta manera, el contingut gestio-nat per les aplicacions d’Internet està subjecte a la interpretació que en facin els ordinadors dels extrems de la xarxa, i en cap cas a la xarxa mateixa. Crec que aquest principi, el principi de connecti-vitat d’extrem a extrem, és molt impor-tant. El que ha fet és donar suport a una explosió d’aplicacions que la gent ha estat capaç d’escriure i que són relati-

R Andreu Veà amb Vint Cerf (el seu mentor i amic) a McLean (Virgínia).

20

E N TREVISTA

Vaig nèixer el 23 de juny de 1943 a New Haven, Connecticut, a l’hospi-tal de la Universitat de Yale. La meva mare vivia amb el seu pare mentre que el meu pare estava en l’escenari europeu de la Segona Guerra Mun-dial. Servia en la Marina i ho feia com a oficial d’artilleria a bord d’un submarí. Abans que la bomba atò-mica caigués al Japó, s’estava pre-parant per embarcar cap a l’escenari del Pacífic, on havien intentat envair el Japó. Però després del llançament dels artefactes nuclears, la guerra va acabar el 1946 i ens vam traslladar de New Haven a Los Ángeles.

Així doncs, en realitat vaig créixer a Los Ángeles. Vivia a la Vall de San Fernando, al nord de la ciutat, en una petita població anomenada Van Nuys. Vaig anar al mateix insti-tut on també havien estudiat Steve Crocker, Jon Postel i Karl Auerbach. Crec que Jon Postel anava un curs per darrer de l’Steve i aquest un curs per darrere meu. Steve i jo érem els millors amics a l’institut, i encara ho som, però cap dels dos coneixia Jon Postel aleshores. De fet, no vam co-nèixer al Jon fins que no vam acabar la carrera a la UCLA .

Quan vaig acabar l’institut, em vaig matricular a la Universitat d’Stan-ford on des des de 1961 fins a 1965, em vaig especialitzar en matemà-tiques i, de manera secundària, en alemany.

El 1965 vaig començar a treballar per a IBM a la seu coneguda com el centre de dades de Los Ángeles.

A partir de 1967, després de cursar un doctorat en Ciències de la Com-putació a UCLA, em vaig trobar tre-ballant a ARPANET, desenvolupant el primer protocol entre ordinadors centrals i el 1972 vaig tornar a Stan-ford com a docent.

El 1976 vaig retornar a ARPA fins que el 1982 em vaig unir a MCI. El 1986 vaig passar per CNRI per tornar a MCI el 1994 fins a 2005.

Andreu VeàDoctor Enginyer de Telecomunicació i biògraf d’Internet

tractem d’utilitzar-ne d’altres de velles que d’una altra manera haaurien desa-paregut. Algú va dir: "No utilitzaré més aquesta aplicació". A nosaltres, la co-munitat d’usuaris d’Internet, ens agra-daria tenir accés a aquest programari per comprovar que encara funciona perquè, altrament, els nostres arxius ja no serien accessibles. Això incrementa les preguntes respecte a la propietat intel·lectual, però crec que ho hem de tenir en compte si no volem acabar en el que seria el bit corromput. @

(1) International Network Working Group.(2) Alexander McKenzie, exempleat de BBN, pot-ser sap què ha passat amb elles i crec que Peter Sevcik també podria saber-ho perquè em sembla que tots dos van ser editors de les sèries.(3) Conegut per les seves sigles en anglès: CHM o Computer History Museum, a Califòrnia.(4) La primera presentació en públic la va fer una empresa anomenada Vocal Tech a Israel el 1996. Skype ha estat un bon exemple del públic interes-sat o que demanava veu sobre IP.

vament independents de l’arquitectura bàsica d’Internet. Únicament opera en ella, i per tant no es necessita cap per-mís d’un ISP per experimentar noves idees. Simplement es fa, i aquesta és una condició que genera grans incen-tius per al desenvolupament de nous productes. No es necessita permís de ningú per intentar qualsevol cosa.

Què opina sobre el futur d’Internet?Crec que la gent utilitzarà Internet per controlar tots els seus dispositius electrònics de manera que els electro-domèstics a casa, al cotxe, a l’oficina o aquells que portis amb tu seran acces-sibles mitjançant Internet. Haurem de lluitar per saber com indexar i interpre-tar el contingut digital de la xarxa.

I què li preocupa?Em preocupa que es perdi l’habilitat d’interpretar els bits. Si es disposa d’arxius per als bits però no hi ha pro-grames que sàpiguen com interpretar les dades i imatges perdran tot el seu significat. Seran només bits, la qual cosa seria terrible. Per això, és impor-tant que trobem una manera d’asse-gurar-nos que podem continuar inter-pretant els bits que estan a Internet i, probablement, això significa que no només haguem d’actualitzar les còpies mitjançant noves aplicacions, sinó que

Currículum vitaeFo

to ©

Ven

i Mar

kovs

ki

21

Constel·lacions de nano-satèl·lits basades

en telèfons mòbilsEl projecte ‘Android Beyond the Stratosphere’ (ABS) té com a objectiu democratitzar l’accés a l’espai mitjançant la creació d’un eixam de nano-satèl·lits basats en telèfons mòbils d’accés obert. Desenvolupat pel laboratori de nano-satèl·lits de la UPC (UPC NanoSat Lab) i impulsat per més de 20 estudiants, acaba de ser premiat amb el ‘Google Faculty Research Award’.

L’accés a l’espai sempre ha es-tat restringit a grans corpo-racions, degut a l’altíssima inversió en temps, dedicació

i diners que cal fer per posar un satèl·lit en òrbita. Durant els últims anys han aparegut diferents iniciatives orientades a democra-titzar l’accés a l’espai, com ara telescopis d’accés públic (ILU X-Lunar Telescope, Arykyd), satèl·lits de disseny obert (Ardusat, Equisat), o satèl·lits ‘crowd-funded’ (KickSat, LunarSail). Però, tot i que aquests projectes han suposat un punt de partida cap a un accés públic a l’espai, la població en gene-ral encara n’està exclosa degut tant a l’alt cost dels llançaments com als requisits ci-entífics, en termes de coneixement d’engi-nyeria necessaris per a llançar-los i ope-rar-los. És per això que el projecte ‘Android Beyond the Stratosphere’ (ABS) té com a objectiu oferir un accés lliure i obert a l’es-pai a través de la creació d’una ‘Open Space Station’ (OSS): estació espacial d’accés pú-blic configurada per eixams de nano-satèl-lits basats en telèfons mòbils Android. Aquesta estació permetrà una doble ves-sant educativa i científica.

En primer lloc, permetrà a qualsevol usuari d’arreu del món executar aplicacions An-droid a l’espai (utilitzant els propis recursos hardware de l’estació com ara sensors i experiments científics) i rebre’n les dades. Així, qualsevol usuari podrà dissenyar les seves pròpies aplicacions (presa de foto-grafies, captura de dades dels sensors, etc.)

a través de l’entorn de desenvolupament Android i enviar-les a l’estació per tal que siguin executades.

En segon lloc, qualsevol entitat, universitat o comunitat podrà desenvolupar experi-ments científics o càrregues útils i conec-tar-los a través d’una plataforma Arduino als pico-satèl·lits d’ABS, fet que permetrà esquivar els requisits habituals i més selec-tius tant en volum d’inversió com de temps necessari per enviar un dispositiu a l’espai.

1ª generació ABS: plataforma de pico-satèl·lits basats en telèfons mòbilsLa plataforma ABS és una configuració oberta de hardware i software que permet crear un pico-satèl·lit a partir d’un telèfon Android. Utilitza només components COTS (‘commertial of the shelves’) ampliament disponibles i de baix cost, i permet fabricar ràpidament satèl·lits ABS compatibles amb l’Open Space Station a tots els col·lectius que s’hi vulguin implicar des de qualse-vol lloc del món. El conjunt de software i hardware, dissenyat des de zero sota les premisses de màxima modularitat i escala-

bilitat, conté tots els components necessa-ris per tal de convertir un telèfon mòbil en un pico-satèl·lit funcional.

2ª generació ABS: la Open Space Station com a arxipèlag de pico-satèl·litsLa Open Space Station està constituïda per un arxipèlag de satèl·lits ABS que volen en formació (conformant un eixam), operen de manera conjunta i poden intercanviar re-cursos (energia i dades) entre ells. Així, els usuaris poden enviar aplicacions a l’estació, que un cop a l’espai es distribuiran entre els diferents satèl·lits per ser executades, segons el nivell de càrrega i energia dis-ponible en cadascun. Aquesta estació, que és un projecte a 5-10 anys vista, requerirà busos sense fils per a l’intercanvi de dades i energia, i també mecanismes anti-col·lisió entre satèl·lits. Aquestes dues tecnologi-es, així com l’estudi de l’escalabilitat de la Open Space Station (en terme de nombre de satèl·lits i nombre d’usuaris a terra) con-formen els tres reptes principals de la sego-na generació del projecte ABS. @

PROJECTE ‘ANDROID BEYOND THE STRATOSPHERE’ (ABS), GUARDONAT AMB EL ‘GOOGLE FACULTY RESEARCH AWARD’

Eduard Alarcon i Elisenda BouEnginyers de Telecomunicació

22

TE C NOL OGIA

La Generalitat de Catalunya ha apostat per la tecnologia Cloud, situant-la com un dels pilars en la transformació del servei que s’està duent a

terme en el marc de la implantació del nou model TIC. En l’aspecte d’inversió en tecnologia, els contractes de llarga durada en els que es basa el model han permès a les empreses adjudicatàries dels contractes de la Generalitat, pla-nificar i executar grans inversions en infraestructures i centres de referència a Catalunya, dels quals cal destacar els quatre nodes cloud.

A aquest respecte, el director gerent del Centre de Telecomunicacions i Tec-nologies de la Informació, Jordi Escalé, ha remarcat que “la Generalitat esdevé una peça clau en l’augment de la com-petitivitat a Catalunya, la creació d’ocu-pació qualificada i l’aposta per les noves tecnologies com a factor de creixement del país. La transformació del model de relació i de governança de les TIC està generant estalvi, eficiència i innovació”.

Catalunya vol convertir-se en un punt d’atracció d’empreses tecnològiques i l’esforç fet, tant des del sector públic com des del privat, està començant a tenir els seus fruits d’acord amb les darreres dades del Departament d’Em-presa i Ocupació. Segons aquestes, el sector TIC donava feina a finals de 2013 al 2,9% de la població catalana ocupa-

arribi als 124 milions d’euros en els pròxims anys. Aquests nodes tenen una superfície d’entre 1000 m² (en el cas de T-Systems) i 200 m² construïts ca-dascun. La suma total arriba als 3044,8 m2 construïts d’infraestructura i un es-pai per desplegaments cloud que pot arribar als 10Kw/rack. Tots els centres disposen de dos nodes, un principal i un de back-up, i ofereixen un nivell de disponibilitat mínim de TIER III (nivell de disponibilitat del 99,98%).

A més de les capacitats tecnològiques, els centres cloud també tenen un im-pacte social i econòmic directe en el seu entorn. Per una banda, col·laboren activament en la creació de llocs de tre-ball qualificats en el sector tecnològic. Per altra banda, la utilització d’infraes-tructures cloud té un impacte positiu en el medi ambient, ja que redueix l’empremta de carboni que tenen els servidors tradicionals. @

Catalunya es posiciona com a referent de Cloud Computing

El nou model TIC de la Generalitat de Catalunya ha impulsat grans projectes en infraestructures entre els quals destaquen els nous centres cloud. Les inversions en aquesta tecnologia permetran optimitzar l’eficiència energètica, una reducció de l’impacte en el medi ambient, el creixement d’empreses del sector i la creació de milers de llocs de treball.

da, una xifra que suposa un creixement del 6% respecte a l’any 2012. A més, es comptabilitzaven 12.000 empreses en el sector, que respecte el 2008 suposa un creixement del 24,5%.

En aquest context d’inversió tecnològi-ca, el cloud o informàtica al núvol és una nova solució amb múltiples avantatges que s’està adoptant ràpidament en totes les indústries i sectors i que compta amb una base sòlida a Catalunya i potencial per seguir ampliant les seves capacitats actuals. En concret, trobem quatre grans nodes en funcionament que correspo-nen a IBM, T-Systems, HP i la UTE de Nexica/Unitecnic respectivament, situ-ats a Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Entre els seus clients es troben tan empreses privades (Ipsos, Nextret, etc.), com algunes de les principals institucions públiques catala-nes (Generalitat de Catalunya i Ajunta-ment de Barcelona).

Els nous centres cloud sumen a hores d’ara una inversió de 78,01 milions d’euros i es preveu que aquest import

R CPD de les instal·lacions d’HP.

S Centre d’IBM.

S Instal·lacions de T-Systems.

23

Des de fa un parell d’anys el concepte de robòtica educativa s’ha anat popularitzant arreu de Catalunya. Però què entenem per robòtica educativa? Des del meu punt de vista, es tracta d’una eina transversal que podem utilitzar per millorar altres àmbits d’ensenyament o, si més no, oferir experiències diferents i innovadores amb el seu ajut. Així doncs, la robòtica educativa fa referència a l’ús del robot com a eina tecnològica per millorar l’aprenentatge. Sobretot, dels joves a partir dels 3-4 anys i fins a l’edat universitària, tot i que també es podria oferir a gent més gran.

Tenint en compte que la ro-bòtica és una eina trans-versal en l’àmbit industrial i professional (s’aplica a

diferents àmbits de producció: sanitat, indústria, fotografia, cinema, estalvi energètic, neteja…), té sentit que quan parlem de robòtica educativa es faci també des d’aquesta vessant. Per tant, quan treballem amb robots educatius, cal utilitzar-los per ensenyar altres te-màtiques, amb l’objectiu d’afavorir una experiència molt més enriquidora, di-vertida, motivadora i real.

ClauTIC es dedica, des de fa 3 anys, a la robòtica educativa per a nois i no-ies de 8 a 18 anys, que la disfruten en campus d’estiu, vacances de Nadal i Setmana Santa, i també preparant una competició online que començarà a l’octubre i utilitzarà diferents robots (des dels famosos Lego Mindstorms als de les marques Vex o Pleo, aquestes dues últimes incorporades enguany al nostre catàleg).

Convé deixar clar que no només de-manem a les eines robòtiques que funcionin bé i siguin adequades per poder ensenyar als nois i noies. Més enllà d’aquests requeriments mínims,

els punts forts de les nostres activitats són també la tematització, el treball en equip i la comunicació. I és que uti-litzem els robots per ensenyar cultura catalana (gastronomia, modernisme ar-quitectònic, personatges històrics, art), cinema (recreant escenes de diferents pel·lícules, o simulant filmacions amb una càmera posada sobre el robot i amb moviment), sobre famosos inventors i científics, o sobre cultures antigues com l’Antic Egipte, els romans o els grecs. Di-guem que els robots, en aquest cas, han de ser l’eina d’aprenentatge. Per des-comptat que aprenen a construir i pro-gramar robots, així com a utilitzar els diferents sensors, però també és impor-tant que a la vegada aprenguin sobre al-tres temes. Relacionat amb això, sembla que hi ha una línia clara d’intentar fer entrar els robots a les aules com a eina d’aprenentatge per poder treballar des de literatura a matemàtiques passant per física o geografia, i tant de bo sigui així. Segur que la robòtica educativa no és l’eina més eficient per treballar tots els camps educatius, però segur que pot ser un gran primer pas per canviar les formes d’aprenentatge, ja sigui a dins de l’aula o bé a fora.

Eines d’ús més habitualUn cop presentada la robòtica educa-tiva i plantejat el propi punt de vista sobre com s’ha d’utilitzar, m’agradaria parlar de quines eines són les que avui dia s’estan utilitzant més i per a qui-nes edats són més adients. Podríem estar parlant sobre diferents marques de robots i quines són més adequa-des, però sobre això hi ha molts blocs i webs que en parlen. De tota manera, sí que m’agradaria comentar algunes de les eines que s’estan fent servir més actualment. Per a menors de 8 anys, te-nim el Lego We Do, de la marca Lego, que permet crear personatges amb uns

ROBÒTICA EDUCATIVA

MIR ADOR

sensors i motors (muntats amb peces de Lego) que es poden programar per-què interactuïn amb els nens i nenes. Són robots programables de forma molt intuïtiva.

A partir dels 8 anys, l’oferta és molt més extensa, començant per la joia de la corona, el Lego Mindstorms (o EV3, en la seva nova versió), que fa servir la majoria d’empreses i col·legis, i que també és programable a través del pro-pi software (si bé també es pot fer mit-jançant Scratch, Labview, EasyC o Java).

Per a aquesta mateixa franja d’edat, hi ha també els robots de la marca Vex (competència bastant directa dels Lego Mindstorms), en les seves dues versions Vex IQ (plàstic) i Vex Standard (acer), també programables de forma molt senzilla, ja sigui a través d’EasyC o d’un programa propi. I no ens podem descuidar dels Koreans Ollo de Robo-tis (els mateixos fabricants que el robot Bioloid) o les famoses plaques Arduino o Raspberry Pi, que amb l’ajut d’unes quantes peces afegides permeten l’ob-tenció d’un robot.

Si pugem un esglaó més (i ens situem en l’edat universitària), veiem que es fan servir els robots de Vex, plaques Ar-duino (i també plaques pròpies), Picaxe (molt utilitzat també en instituts per a mòduls d’automàtica i robòtica) i d’al-tres com la placa Imagina, creada des de l’INS La Garrotxa, organitzadors de la competició Robolot.

Uns dels robots més cars i que encara podríem etiquetar com a educatius són el famós Darwin i els Nao. Per acabar, cal fer especial menció del petit robot Pleo en forma de dinosaure. Incorpo-ra un conjunt de sensors i actuadors, i molta gent l’està fent servir fins i tot de mascota. En el nostre cas, estem dispo-sats a introduir-lo en l’àmbit educatiu aquest any (a través dels campus d’estiu a Barcelona), per fer una prova relacio-nada amb Jurassic Park.

No voldria acabar sense parlar dels àmbits als quals s’està incorporant ac-tualment la robòtica educativa i dels que podrien disfrutar-la en el futur. Per un costat, les competicions. De les

existents avui a Catalunya, cal destacar la First Lego League, una competició creada per la Fundació First i l’empre-sa Lego. En uns quants països la ges-tionen diferents associacions més o menys relacionades amb la robòtica. En aquesta competició, només hi po-den participar equips d’un màxim de 8 jugadors de 10 a 16 anys, proveïts del Lego Mindstorms (per això el gran èxit també aquí d’aquest robot).

Cal destacar també que una de les competicions pioneres a l’Estat espa-nyol i que ha estat creada aquí, és el Robolot que es fa a Olot, amb la par-ticipació de diferents robots que com-peteixen. En aquest cas, hi ha 4 cate-gories: dues només per a robots Lego Mindstorms i per a joves de 10 a 16 anys i dues més per a qualsevol edat i marca. En aquestes, normalment hi participen alumnes de mòduls o Se-cundària amb robots amb placa prò-pia: Arduino, Raspberry pi…

Altres competicions que s’estan fent són la World Robotics Olympiad, també per a Lego Mindstorms, i la competició de Vex, per a robots Vex, una part dels quals és totalment autònoma i l’altra està ràdiocontrolada. Una característi-ca diferenciada d’aquesta competició és que inclou un apartat de cooperació entre diferents equips i que, en la com-petició, s’enfronten un robot contra un altre dins d’un mateix camp. Això no passa en cap de les altres competicions.

En l’àmbit universitari, destaquen les competicions organitzades per AESS, ja sigui en format 24 hores o en d’altres.

Ja per acabar, convé comentar que des de ClauTIC, aquest 2014, hem creat una competició nova que millora alguns as-pectes de les altres, la ClauTIC League: una competició internacional creada aquí, que és online i multimarca, per a joves de 8 a 18 anys, on no competiran per marca, sinó per lligues. @

P Joves treballant en la creació d’un robot de competició.

Marc Gálvez Fundador de ClauTICAssociat núm. 1959

25

Afinals del l’any 2013, en col·laboració amb l’Associ-ació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, vaig

fer un cicle de conferències en un dels diaris més prestigiosos del país (‘La Van-guardia’) sobre ‘mobile journalism’ (MoJo). Aquest article resumeix el con-tingut d’aquestes jornades i posa èmfasi en les conclusions més importants.

Què és el periodisme mòbil?L’acrònim MoJo va nèixer el 2006 a Flo-rida (EE.UU) i fa referència al ‘mobile journalism’ o també ‘mobile journa-list’, dit d’aquell reporter que escriu articles sobre el que l’envolta i forma part del seu terreny d’acció i actuació, mitjançant equipament tecnològic de tipus càmera digital o videogravadora, portàtil amb connexió wifi amb banda ampla o telèfon intel·ligent.

El periodisme, com qualsevol altra ac-tivitat, rep la influència de l’avanç de la tecnologia. Fa anys, les màquines d’escriure van ser substituïdes pels or-

‘MOBILE JOURNALISM’ (MOJO)

Tendències d’ús del mòbilUnes quantes xifres sobre l’ús del mò-bil ens ajudaran a comprendre la seva importància ara mateix.

1. El 71% dels usuaris de telèfon intel-ligent no surt de casa sense aquest dispositiu

2. El 30% dels usuaris de ‘smartphone’, si hagués de triar entre aquest i el televisor, es quedaria amb el primer.

3. El 80% del usuaris de ‘smartphone’ són àvids consumidors de vídeo.

4. El 60% del usuaris cerca informació lo-cal almenys una vegada a la setmana.

Claus d’èxit del MoJoEl MoJo té, per definició, unes qualitats que el fan únic i diferent del que sem-pre hem entès com a periodisme:

a) És Important per arribar a llocs i no-ticies als quals el periodisme tradici-onal trigarà més a arribar (inundaci-ons, huracans...).

b) És ideal per compartir a Twitter, Fa-cebook i Instagram, perquè la noti-cia és digital des del moment mateix de la seva generació.

c) Portarà tràfic a la web on la notícia es pot desenvolupar més tard.

d) Amb un ‘smartphone’ i accionant només el seu teclat tothom pot as-sabentar-se del que està passant a qualsevol persona i en qualsevol lloc.

Aquest vídeo fet per un MoJo (Carl.Corry; carlcorry.com; @CarlCorry) expli-ca molt bé aquests avantatges: http://bit.ly/QKOtnO.

Canvi de paradigmaEstem possiblement davant d’un canvi de paradigma en referència al perio-disme i les seves eines tal i como l’hem entès fins ara: la potència dels disposi-

El mantra ‘first mobile’ és aplicable a qualsevol disciplina i activitat que tingui relació amb Internet i la comunicació. Abans era una tendència, ara és un fet. Podem acceptar-ho o mirar cap a un altre lloc, però ha arribat per canviar-nos la vida, i a molts, la forma de treballar en periodisme. És el que es coneix per ‘mobile journalism’ (MoJo).

Únic i diferent del que sempre hem entès com a periodisme

dinadors de sobretaula, i més tard pels portàtils. Doncs ara arriba el moment de les tablet i el mòbils, en la mesura que es perfilen com les eines de treball més importants del periodista. I si ens fixem en els mitjans de comunicació, ja fa anys que Internet competeix amb els diaris de paper, pel protagonisme en la difusió i generació de notícies. Possi-blement, la conclusió sigui que tots dos formats han de coexistir, cadas-cun amb el seu model d’ús prioritari. Més complicat serà esbrinar el model de negoci que hi ha darrere d’aquests formats, però aquest no és el tema que tractarem aquí.

26

MIR ADOR

tius mòbils és tal que permet a una sola persona desenvolupar tasques i rols que tradicionalment les han assumit persones o equips diferents. Per exem-ple: el reporter, el productor, el fotògraf, l’editor, el càmera, el tècnic de so, etc. Aixó no vol dir que el periodisme tra-dicional estigui obsolet, sinó més aviat que el periodisme DIYS (‘do it your self’, fes-t’ho tu mateix) ara té al seu abast eines tecnològiques molt potents que li permeten arribar a una audiència global i fer-se un lloc al costat del pe-riodisme tradicional. De fet, hi ha diaris de prestigi internacional que estan inte-grant el MoJo a la seva estructura infor-mativa, com ara el Wall Street Journal, amb WSL Live (http://live.wsj.com/), o The Guardian, amb The Guardian Wit-ness (http://witness.theguardian.com), la qual cosa ens dóna una idea de la im-portància d’aquest nou concepte.

10 apps gratuïtes per al MoJoAquesta és una llista d’apps gratuïtes d’utilitat i qualitat contrastada. No es tracta, això sí, d’establir un rànquing de les millors apps en cada categoria, sinó més aviat d’aportar referències sobre apps que funcionen bé i que cobreixen aspectes concrets relatius al MoJo. Per a més informació, recomano visitar el meu blog (http://bit.ly/1nx4Jq9).

EvernoteNotes, recordatoris, llistes de coses a fer, recordatoris amb audio. / La capacitat per cercar i la capacitat de sincronització.

DropboxDisc dur al núvol (‘cloud’) amb sincro-nització lleugera. / Àudio, vídeo, fotos, documents, el que sigui. / Capacitat per compatir carpetes i documents.

BufferProgramació de l’enviament dels mis-satges, fotos o vídeos a les xarxes soci-als. / Oblida’t de concentrar tots el teus posts en un moment concret del dia.

Genius ScanScanner que detecta el marc de la pàgi-na i corregeix la perspectiva. / Exporta a Dropbox, Box, Evernote o Google docs.

iTalkGravador d’alta qualitat amb cancel-lació automàtica de soroll. / Enviar per mail directament des de l’app.

ProcameraControl de l’exposició i el focus, anti-vibració, histograma en viu. / Modus nit, ràfega, horizó virtual, protecció EXIF (copyright).

UstreamDifusió en directe des del dispositiu, des de qualsevol lloc i moment. / Inte-racció en viu amb l’audiència, amb en-questes o xats.

TwitterMicroblogging per excel·lència.

Facebook‘Engagement’ / Posts més llargs que el de Twitter.

FoursquarePer trobar gent de referència a un lloc, per descobrir tendències i publicar continguts. / El New York Times té un acord de col·laboració amb 4S en forma de Tips a restaurants i llocs de moda, amb links a la seva web.

Tendències a Internet: First Mobile Per últim, i en relació amb la mobilitat en general, no voldria acabar sense as-senyalar un canvi molt important que està succeint. Des que tenim Internet,

l’estratègia de publicació de qualsevol generador de notícies o de contingut ha tingut present una pregunta clau: el meu contingut estarà també a Internet, o el meu contingut es farà per Internet?

Molta gent encara està intentant tro-bar una resposta a aquesta pregunta, però molts altres, els més avançats, ja en tenen una altra al cap: el meu con-tingut estarà també en format mòbil, o es farà pel mòbil?

I els més avançats dels avançats ja te-nen resposta la resposta. L’any 2012 Google va anunciar que seria “First mobile”. Després va ser Facebook i Ya-hoo. Es tracta d’una onada d’impacte comparable a la irrupció d’Internet el 1995, que bàsicament vol dir que en comptes de generar contingut i després adaptar-lo al mòbil (traient funcionalitats o detalls) i la seva pe-tita pantalla, el que es fa és generar el contingut pensat primer de tot pel mòbil, i després adaptar-lo a altres dis-positius amb més capacitat i pantalla més gran, i altres suports. @

Fernando NavarroConsultor IT & e-CommerceCo-founder de Jamonify.comAssociat núm. 641

27

La mobilitat és clau a la nostra societat: ens habilita per treballar i viure, malgrat que alhora també ens imposa condicionants i elevats costos econòmics, tant en termes de dependència energètica com de contaminació ambiental i acústica. Per tractar de superar-los i, al mateix temps, anar fent camí cap a un model de ciutat més ‘smart’, capaç de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, arriba ara el vehicle elèctric, concebut per guanyar eficiència en mobilitat.

LA MOBILITAT ELÈCTRICA FA CAMÍ CAP

A LA ‘SMART CITY’

Si hi ha alguna raó essenci-al que justifiqui el pas que cal fer cap a les ‘smart citi-es’, és la necessitat d’in-

crementar significativament l’eficiència i la sostenibilitat del nostre model de consum de recursos i, en l’extrem, del nostre model de vida. L’electrificació del transport és clarament un driver que ens permet d’avançar en aquest sentit i ens obre el camí a evolucionar les infraestructures d’energia per aten-dre les noves oportunitats i models productius. Avui en dia ja disposem d’elements suficients, tècnics i comerci-als, per donar passes concretes i en ferm en aquesta línia.

En l’electrificació del transport el pri-mer que cal considerar és la incorpo-ració del motor elèctric al sistema de tracció del vehicle, millorant dràstica-ment l’eficiència en l’ús de l’energia per moure el cotxe: passem de menys del 30% –valor màxim– amb els motors de combustió a més d’un 90% –valor típic– en el cas dels elèctrics. Amb un exem-ple es veu clar: si cada Kg de benzina genera uns 13 kWh d’energia, el motor de combustió només és capaç d’entre-

gar uns 1’7 kWh a les rodes. I aquest fet és especialment rellevant en ciutats, on les baixes velocitats i les constants atu-rades i arrancades impliquen règims de consum més alts. La tracció elèctrica, que entrega tot el parell motor ja des de zero revolucions, significa en ciutat màxima eficiència energètica, amb nul-les emissions locals i, a més, un major dinamisme en la conducció.

La tracció elèctrica va indissoluble-ment associada a les bateries, i aquí cal començar a establir compromisos. Comencem pel que és negatiu: convé no enganyar-se. En comparació amb els combustibles, les bateries encara no tenen prou densitat energètica, ni un preu prou baix, ni es carreguen tant ràpidament. Però mirem també l’aspecte positiu: els avenços han es-tat enormes en els darrers temps i el desenvolupament de noves bateries està desfermat. Es poden trobar con-figuracions de vehicle que permeten de tenir importants guanys en con-sum, emissions i comoditat.

Vehicles híbrids: el millor d’ambdós mónsEl primer exemple són els vehicles hí-brids, com a solució de compromís que ja porta anys als nostres carrers i que darrerament ha explotat al sector del taxi. El Toyota Prius, amb bateries de només 1’3 kWh en el seu model tradicional, suposa a Barcelona el 16% del total de vehicles i és majoritari en les matriculacions dels darrers anys. El seu model d’hibridació, conegut com ‘full’, permet posar el cotxe en marxa

28

MIR ADOR

Zero emissions, 100% elèctricSi tornem a la ciutat, és evident que l’aspiració última de la ciutat intel-ligent és aconseguir el paradigma d’emissions nul·les a través de vehi-cles integralment elèctrics. I és que són una alternativa ferma al motor de combustió, quant ja hi ha una bona i creixent oferta de cotxes i furgonetes, la majoria d’ells amb autonomies entre 145 Km i 200 Km. Les bateries actuals, amb una capacitat típica d’entre 22 i 26 kWh, només necessiten 20 minuts per assolir un 80% d’energia en una esta-ció de càrrega ràpida.

Però més important encara: es poden carregar amb un endoll estàndard de 230 VAC i 16 A en unes 8 h (en con-dicions de bateria completament ex-haurida). N’hi ha prou amb fer un petit càlcul que contempli autonomia, distàncies típiques de desplaçament, temps que els vehicles estan aturats i el baix cost de disposar d’un endoll tant bàsic, per poder veure fàcilment la vi-abilitat de l’automoció elèctrica per un ús quotidià.

El sector professional, amb milers de ve-hicles, és el següent gran beneficiari de l’oportunitat que representa la mobili-tat elèctrica. Tres fabricants –Nissan, Ci-troën i Renault– ja disposen de vehicles professionals 100% elèctrics amb cos-tos que permeten la seva amortització de forma perfectament previsible. Cal, però, assegurar a aquests usuaris que podran disposar de punts de recàrrega prop dels seus punts normals d’aturada.

‘Smart grids’ per a la ‘smart city’El vehicle 100% elèctric representa al-hora un gran repte i una gran oportu-nitat per al sistema elèctric. Gestionar

la càrrega de milers i milers de vehicles pot permetre de minimitzar la sobre-càrrega de la xarxa en hores punta, desplaçant de forma controlada la de-manda cap a zones vall, amb el conse-qüent estalvi econòmic i major segu-retat, tant per als productors com per als usuaris. Més enllà encara, el vehicle elèctric pot representar un gran suport per a la xarxa en termes de disponibi-litat d’energia.

El concepte ‘vehicle-to-grid’ (V2G) re-presenta justament la possibilitat que els cotxes elèctrics puguin aportar energia al sistema en temps i quanti-tat controlada segons la necessitat de la xarxa. Els dos estàndards definits per a la càrrega del vehicle elèctric (l’euro-americà ISO15118 (SAE J2836) i el japo-nès ChaDeMo), contemplen perfecta-ment els ‘use cases’ associats a càrrega i descàrrega en funció d’horaris, perfil de l’usuari, preus i ubicació del vehicle. Fins i tot, al Japó, el fabricant Nichicon comercialitza, en col·laboració amb Nis-san, un kit d’alimentació per a la llar a partir de les bateries del Nissan Leaf. Compatible amb l’estàndar ChaDeMo, aquest kit permet que una llar normal pugui viure fins a dos dies integralment de l’energia emmagatzemada en el Leaf.

ConclusionsEn el camí de la mobilitat elèctrica, només ens cal ja un punt de decisió i d’empenta. Disposem de l’oferta co-mercial, les raons econòmiques i les tecnologies estan disponibles. Els parti-culars i empreses podem i ja hem de fer via cap a aquest camí, però cal també que les institucions s’hi posin en ferm, desplegant la infraestructura de recàr-rega que ens cal i empenyent i moti-vant la creació de la nova ‘smart grid’. Tot en benefici de la nostra salut: tant física, com econòmica i ambiental. @

Marc MartinMembre del grup de treball d’Energia i TICAssociat núm. 826

amb tracció elèctrica, incorporant trac-ció de combustió un cop assolida una determinada velocitat, sempre de for-ma coordinada per un caixa de canvis automàtica. Una excel·lent gestió de les bateries (que es recarreguen tant a través d’un generador associat al motor de combustió com per frenada regene-rativa), permet assegurar una durada del pack de piles superior a 300.000 Km sense degradacions significatives.

Si en política ha fet fortuna la dita: ‘és l’economia, estúpid!’, cal pensar que l’éxit dels híbrids en el sector del taxi es deu a que aporta rendibilitat. Amb estalvis de prop d’un 40% en combus-tible (i per tant en CO₂) en cicle urbà, menys desgast mecànic degut a factors com ara la frenada regenerativa i auto-matització del vehicle, conducció més descansada i sense limitació d’autono-mia en carretera gràcies al motor de combustió, veiem que la tracció elèc-trica ja ha arribat per quedar-se, en la mesura que els estalvis que genera permeten amortitzar amb certesa i co-moditat una inversió inicial que, sens dubte, és més alta.

I no només en vehicles petits, també el sector del transport de persones i mercaderies incorpora solucions híbri-des. Dos apunts a tall d’exemple. Pel que fa al transport de persones, TMB ja disposa d’autobusos híbrids amb motor elèctric i motor dièsel, dotats de bateries de liti, amb estalvis del 30% en gasoil. També cal destacar la iniciativa Wave de Walmart, el gegant americà de la distribució, que ha desenvolupat un tràiler de tracció integralment elèc-trica amb bateries de liti de 45 kWh de capacitat, alimentades per una turbina d’alta pressió multicombustible.

29

Nous descomptes exclusiusEn els darrers mesos, Telecos.cat ha arribat a diversos acords per tal d’oferir als membres del col·lectiu nous descomptes exclusius en sec-tors molt diversos, que van des de l’oci i el consum, als serveis de for-mació o coaching.

The Language Hub (centre d’en-senyament d’idiomes), L’Hortet del Baix (agricultura ecològica), Círcol Maldà (teatre, música i dansa), Next-HE (coaching), Jamonify (pernil de gla com a regal de luxe), Avancar (carsharing), Eix Estels (colònies d’estiu), ClauTIC (campus de robòti-ca) o Masia Ventanell (turisme rural) són algunes de les empreses amb ofertes exclusives per a membres de Telecos.cat (tota la informació dispo-nible a l’apartat Serveis/Avantatges i Descomptes de www.telecos.cat). @

Sortejos i promocions

Són diversos els sortejos i promo-cions que Telecos.cat ha posat en marxa durant el primer semestre de l’any: sis invitacions per al Mo-bile World Congress, 10 per al Sa-badell Smart Congress, sis per a la Telecogresca, 50 per al club d’oci BDiagonal, el llibre ‘Cómo creamos Internet’ d’Andreu Veà a un preu especial...

A més a més, el mes de febrer sor-tejàvem un iPad mini entre els 150 participants a l’enquesta ‘Ajunda’ns a millorar’, que guanyava l’associa-da núm. 1979 (Macarena Palau). @

Una borsa de treball millorada amb el doble d’ofertes i nous serveis

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació arrencava aquest 2014 estrenant borsa de treball i nous serveis exclusius per a les em-preses que ofereixen feina i per als candidats que en busquen. Gràcies a un acord de col·laboració amb l’em-presa Talent Clue -una eina SaaS de reclutament- la nova borsa de treball de Telecos.cat (disponible a l’apartat Serveis de www.telecos.cat), permet als associats accedir a tota la infor-mació sobre els serveis d’Orientació laboral i Promoció professional, així com consultar les ofertes de treball gestionades des de la pròpia Associa-ció, com les externes que també són d’interès per al col·lectiu.

Pel que fa a les empreses -i tenint en compte que trobar els millors candi-

dats el més ràpid possible és un factor clau per al seu èxit-, la nova platafor-ma també introdueix millores. De for-ma gratuïta i il·limitada, les empreses interessades poden donar visibilitat a les seves ofertes d’ocupació, tant al portal de Telecos.cat, com també a les xarxes socials i a la seva pròpia web. Igualment, poden rebre tots els candi-dats en aquesta eina, tant els que hi accedeixin a través de Telecos.cat, com els que ho facin a través de les xarxes socials o de la seva web.

Prova de l’èxit d’aquesta renovada Borsa de Treball, és que des que es va posar en marxa el nombre d’ofer-tes recollides s’ha incrementat en un 250% (amb fins a 236 processos de selecció publicats durant el primer se-mestre de l’any). @

OFERTE S COMERC IALS I SERVEIS

30

Dos mesos de subscripció gratuïta

al diari ARAFruit d’un acord de col·laboració amb el diari ARA, els membres de Telecos.cat poden gaudir de dos mesos d’accés digital gratuït a tots els continguts del diari, així com a la resta d’avantatges de ser subs-criptor de l’ARA. Aquesta promoció permet, per exemple, llegir el diari cada dia en suport PDF des de la web o bé amb iPad i Android; gau-dir de tots els continguts Premium (també des de tots els formats tec-nològics); veure les versions ínte-gres de les entrevistes d’Ara TV o disposar de descomptes exclusius en les compres a la Botiga de l’ARA i de descomptes especials en diver-sos productes i esdeveniments cul-turals (tota la informació a l’apartat Serveis/Avantatges i Descomptes de www.telecos.cat). @

Fòrum Telecos.cat: nou punt de trobada dels

‘telecos’ a la xarxaUn fòrum és un lloc on es discuteixen idees, es proposen accions, es resolen dubtes i s’exploren col·laboracions. Ara els membres de Telecos.cat disposen del seu propi Fòrum, una xarxa social privada on només hi poden participar els membres del col·lectiu.

La plataforma s’estructura al voltant dels temes que donen nom als dife-rents grups de treball i està oberta a qualsevol proposta. Es tracta, en defi-nitiva, d’un espai pensat per preguntar i respondre qüestions sobre els temes d’interès que afecten als ‘telecos’, de manera que els usuaris tinguin al seu abast informació útil i contrastada –ge-nerada pels propis participants al Fò-rum-, i a més guanyin visibilitat entre els companys de professió. De moment s’han plantejat les següents qüestions:

• Quins reptes i oportunitats té el sec-tor de l’edificació per als ‘telecos’?

• És viable actuar professionalment com autònom?

• Què prefereixes, créixer professio-nalment en especialització tècnica o en habilitats de direcció?

• Quines accions o activitats t’agradaria que organitzéssim des de Telecos.cat?

• Explica en aquest espai la teva darre-ra activitat professional @

ENTRA I PARTICIPA AL FÒRUM TELECOS.CAT!forum.telecos.cat

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

32

One of the most common stories about aid is that some of it gets wasted on corruption. It is true that

when health aid is stolen or wasted, it costs lives. We need to root out fraud and squeeze more out of every dollar.

But we should also remember the rel-ative size of the problem. Small-scale corruption, such as a government of-ficial who puts in for phony travel ex-penses, is an inefficiency that amounts to a tax on aid. While we should try to reduce it, there’s no way to eliminate it, any more than we could eliminate waste from every government pro-gram —or from every business, for that matter—. Suppose small-scale corrup-tion amounts to a 2 percent tax on the cost of saving a life. We should try to reduce that. But if we can’t, should we stop trying to save lives?

You may have heard about a scandal in Cambodia last year involving a bed net program run by The Global Fund

to Fight AIDS, Tuberculo-sis and Malaria.

Cambodian officials

w e r e

There is a double standard at work here. I’ve heard people calling on the government to shut down some aid program if one dollar of corruption is found. On the other hand, four of the past seven governors of Illinois have gone to prison for corruption, and to my knowledge no one has demanded that Illinois schools be shut down or its highways closed.

Melinda and I would not be support-ing The Global Fund, or any other program, if the money were being misused in a large-scale way. Malar-ia deaths have dropped 80 percent in Cambodia since The Global Fund start-ed working there in 2003. The horror stories you hear about —where aid just helps a dictator build a new pal-ace— mostly come from a time when a lot of aid was designed to win allies for the Cold War rather than to improve people’s lives. Since that time, all of the actors have gotten much better at measurement. Particularly in health and agriculture, we can validate the outcomes and know the value we’re getting per dollar spent.

More and more, technology will help in the fight against corruption. The In-ternet is making it easier for citizens to know what their government should be delivering —like how much mon-ey their health clinic should get— so they can hold officials accountable. As public knowledge goes up, corruption goes down, and more money goes where it’s supposed to. @

More and more, technology will help in the fight against corruption. The Internet is making it easier for citizens to know what their government should be delivering —like how much money their health clinic should get— so they can hold officials accountable. As public knowledge goes up, corruption goes down, and more money goes where it’s supposed to.

caught taking six-figure kickbacks from contractors. Editorial writers trotted out headlines like “How to waste foreign aid money.” One arti-cle mentioned me as someone whose money was being wasted.

I appreciate the concern, and it’s a good thing when the press holds in-stitutions accountable. But the press didn’t uncover this scheme. The Global Fund did, during an internal audit. In finding and fixing the problem, The Global Fund did exactly what it should be doing. It would be odd to demand that they root out corruption and then punish them for tracking down the small percentage that gets misused.

Bill GatesCo-Chair of the Bill&Melinda Gates Foundation

Technology against corruption

V I NCL ES

33

Cap de les més de 320 per-sones que han intervingut en la creació d’Internet i a les quals ha entrevistat

l’Andreu Veà (tal com reflecteix el seu llibre ‘Cómo creamos Internet’), no po-dia preveure el seu resultat actual. Per això, sempre que algú li pregunta com serà el futur d’Internet contesta que, “en tot allò que fa referència a la xarxa com a infraestructura, podem assenyalar una tendència clara: cada cop serà més ràpi-da, més petita i més barata. En canvi, pel que fa als serveis, és impossible determi-nar-ho. I qui sigui que digui el contrari, és a dir, que pot predir el futur d’Inter-net, s’equivoca perquè les innovacions en aquest àmbit no són incrementals sinó disruptives. De fet, ni els mateixos amos de Facebook i Whatsapp podien pensar res semblant al que ha acabat succeint amb les seves aplicacions”.

Una altra de les lliçons que ensenya la historia de Internet és també, en pa-raules de Veà, “l’enorme potencial que té d’interconnectar la intel·ligència hu-mana de forma oberta”. Amb aquest objectiu, la prioritat que cal establir és “mantenir les bases del que ha estat el seu origen, resumides en això: cal que sigui oberta i neutral”. Sobretot per-què “en cas contrari, no hi haurà una única xarxa sinó unes quantes, i ja no serà el mateix”.

La principal amenaça diu que ve d’al-guns governs i grans corporacions. So-bre els primers explica que “estan in-tentant controlar la xarxa i no entenen que Internet és ingovernable. Per po-der-la governar hauria de ser una xarxa local sotmesa a una política adminis-trativa molt estricta. Potser funciona-ria d’aquella manera, però segur que

ses, posa els exemples de “Facebook, Whastsapp i fins i tot Google”, sobre les quals afirma que “el repte que plante-gen és que amb les seves aplicacions d’ús massiu i global tendeixen a fer-se cada cop més amos de la xarxa, i per tant a convertir-la en propietat privada”.

Sobre els inicis d’Internet a Espanya, An-dreu Veà hi reconeix l’esforç d’alguns protagonistes: “Una de les primeres persones d’aquí que es va interessar per Internet (concretament, l’any 1984) va ser el professor de la UPC. Manuel Me-dina, que això sí, no intervingué en la seva implantació. Un altre impulsor ini-cial espanyol va ser Pepe Barberá, quan era director general de la xarxa acadè-mica RedIris. Estem parlant d’implanta-dors, un cop ja dissenyada la xarxa. En aquest mateix àmbit, però en un segon ordre d’importància es poden assenya-lar empreses com Asertel (de la qual vaig ser cofundador) i unes quantes més (Servicom, Hispanet, etc.), totes de tipus ISP (Internet Service Provider).” @

J. Duch

El president de ISOC en l’àmbit espanyol i autor de l’assaig ‘Cómo creamos Internet’, Andreu Veà, té la convicció que, de la mateixa manera que l’email va ser la ‘killer application’ de la xarxa, en la seva fase inicial, ara la veu sobre IP (VoIP o telefonia IP) podria repetir aquell èxit esclatant, per la via d’impulsar

“una segona gran onada d’expansió d’Internet, capaç d’abastar els 5.000 milions de persones que encara no en gaudeixen”. El seu raonament és aquest: “Com que no tothom sap llegir i escriure, i encara menys utilitzar un ordinador, però en canvi sí que tothom parla i escolta, cal suposar que els futurs 5.000 milions de nous usuaris d’Internet hi accediran per fer-la servir com un telèfon barat”.

Andreu Veà, pioner i biògraf de la xarxa amb el llibre ‘Cómo creamos Internet’

no seria el mateix perquè no tindria la capacitat d’innovació constant que de-fineix la xarxa actual, com a resultat de ser un caos autoorganitzat”.

On diu que ara mateix és més real l’amença de fraccionament d’Internet és a la Xina, “on ja hi funciona una In-ternet paral·lela i sota control”. I pel que fa a l’amenaça d’algunes grans empre-

« La VoIP portaràInternet a 5.000 milions

de nous usuaris »

V I NCL ES

34

El banc de les millors empreses. I el teu.

SabadellProfessional

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHABNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNBBDEHPKFLEMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIBNKPNOMFIAFEIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILPPJIJHCFAEKOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFCEJKIFEFJJFBOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJMFFFNNEPLGNDMBACFDCIMIOIAHFHAEMOGAPBBBPAPILMFIHMIDMJGCFHEEHEEGJHJGHHHHHHHPHHHHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatges exclusius.Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te una pòlissa decrèdit professional amb uns avantatges exclusius, per tal de mantenir la tevatresoreria personal equilibrada al llarg de tot l’any i pagar els interessosnomés quan la utilitzes.

Si ets membre de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació i volspromoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valorsprofessionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucionsfinanceres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses.O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiuprofessional, organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

Al final de la dècada actual, Catalunya vol situar-se en el grup de les 10 regions europees capdavanteres en TIC, d’acord amb les previsions de l’Agenda Digital per a Catalunya 2020. Per assolir aquest objectiu, des de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, s’impulsa un seguit d’iniciatives estratègiques. Una de les més rellevants és

“posicionar Catalunya en el sector del ‘big data’. Segons el seu resposable, Jordi Puigneró, “les dades són el petroli del segle XXI”.

Segons l’índex iDigital 2013, Catalunya se situa actualment en la posició 19 d’entre les 269 regions

europees, mentre que l’any 2012 es trobava en la vintena posició. Per reta-llar els vuit punts que encara li falten per arribar al Top-10 de les regions cap-

les administracions públiques, i de les infraestructures crítiques, al mateix temps que treballa en la sensibilització de ciutadans i empreses amb projectes com internetsegura.cat”.

Finalment, sobre l’objectiu ‘digita-litzador’, al·ludeix a l’aposta ferma i decidida per “situar les TIC al capda-vant d’una estratègia de transforma-ció del país mitjançant l’aprofitament de la capitalitat mundial del mòbil i marcant-nos com a objectiu convertir Catalunya en una ‘smart region’ que permeti reactivar l’economia i generar llocs de treball”.

Abans d’assumir la direcció general de Telecomunicacions i Societat de la In-formació de la Generalitat, Puigneró va ser l’impulsor del projecte ‘smart city’ a Sant Cugat del Vallès, que va abordar des de la perspectiva que “una ciutat només pot definir-se com a intel·ligent quan les inversions realitzades esti-mulen un desenvolupament econòmic sostenible i eleven la qualitat de vida, mitjançant una gestió intel·ligent dels

Jordi Puigneró, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

davanteres en TIC, el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalu-nya, Jordi Puigneró, diu que “cal un aposta clara per les TIC per part dels diferents àmbits de la societat i, especi-alment, del sector públic i empresarial”. Des del Govern de la Generalitat afirma que “s’està impulsant una estratègia TIC amb tres objectius principals, que són: ‘enxarxar’, ‘securitzar’ i ‘digitalit-zar’ Catalunya”.

Sobre el primer, al que anomena ‘en-xarxar’, assegura que “s’està treballant per fer arribar la connectivitat adequa-da arreu del territori col·laborant estre-tament amb els operadors de teleco-municacions i vetllant per la completa cobertura dels serveis TIC, mitjançant projectes com ara Catalunya Connecta, Banda Ampla Industrial o XFOCAT.”.

Pel que fa a ‘securitzar’ Catalunya, ex-plica que “el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) és l’encarregat d’executar les iniciati-ves de vigilància de la seguretat TIC a

« Les dades són el petroli del segle XXI »

V I NCL ES

36

Quatre àmbits tecnològics prioritarisL’any passat, el sector TIC va ocupar uns 81.800 catalans, un 6% més que l’any anterior. Una altra dada que demos-tra que es tracta d’un sector en creixe-ment, és que el nombre d’empreses TIC a Catalunya ha augmentat d’un 20% els darrers 5 anys, factor que assenya-la clarament el seu nievll de fortalesa i resistència en aquests moments de crisi econòmica. Al mateix temps, la ciutat de Barcelona, que concentra el 80% del sector TIC català i que actualment és Ca-pital Mundial del Mòbil (Mobile World Capital), Capital Europea de la Innovació (iCapital) i un referent mundial pel que fa a les ‘smart cities’ (l’Smart City Expo World Congress s’organitza a Barcelo-na), fa que Catalunya visqui un molt bon moment de projecció i posicionament internacionals en el sector TIC.

Per tot plegat, el director general de Te-lecomunicacions i Societat de la Informa-ció de la Generalitat, Jordi Puigneró, creu que “s’obren més oportunitats de creixe-ment, especialment pel que fa a quatre àmbits tecnològics prioritaris, que són: la mobilitat, les ‘smart cities’, el ‘cloud’ i el ‘big data’, tots ells elements fonamen-tals de l’estratègia catalana d’‘smart regi-on’ que estem impulsant”.

En aquest escenari, en què la telefonia mòbil i les telecomunicacions “són les infraestructures estratègiques del segle XXI”, el paper dels seus professionals ha de ser “liderar aquests processos de can-vi cap a una societat de la informació i el coneixement, millorant la competiti-vitat de les empreses, creant nous pro-ductes i serveis que millorin la qualitat de vida i el benestar de la societat i im-pulsant nous serveis electrònics per mi-llorar l’eficiència i qualitat dels serveis prestats per l’Administració”. Puigneró no dubta a qualificar aquest paper de “clau, especialment ara que Catalunya es troba immersa en un moment decisiu de la seva història, en què cal dotar-nos d’estructures d’estat sòlides i adaptades als nous temps”. @

recursos i una governança participa-tiva”. Per assolir-ho, atorga un paper fonamental “al desplegament de so-lucions TIC que permetin una gestió de la informació en temps real, ne-cessària per a la presa de decisions i millora dels serveis públics”.

S’adona també, en aquest sentit, que “no tots els reptes de les ciutats es po-den resoldre exclusivament en clau ur-bana, com per exemple, la mobilitat, la gestió de l’energia i l’aigua, o fins i tot la identificació digital”. I d’això al-tre: “Que no tots els municipis poden afrontar, ni organitzativament ni eco-nòmicament, els reptes de desplegar una estratègia de tipus ’smart city’”.

‘Smart region’ i ‘smart citizens’ Precisament per aquest motiu, apun-ta que “des de la Generalitat s’està impulsant una estratègia catalana d’‘smart region’ amb la qual es vol estendre el concepte d’‘smart city’ a escala nacional mitjançant un pro-grama que integri i coordini les inici-atives locals i supralocals, doni suport a les empreses i desplegui iniciatives ‘smart’ en clau de país”.

El primers passos en aquesta direc-ció han de començar per “definir una estratègia pròpia i establir el full de ruta”. Sobre l’estratègia, apunta que “ha de fomentar el desplegament de les infraestructures i eines tecnològi-ques necessàries, com ara les xarxes de telecomunicacions, els centres de processament de dades, els serveis ‘cloud’, ‘big data’, etc., alhora que pro-moure un entorn de cooperació tant a nivell públic com privat que faciliti l’escalabilitat i extensió territorial de les iniciatives”.

Sobre el full de ruta, centrat en el su-port als municipis, afirma que “la Ge-neralitat ha de jugar un rol facilitador, mitjançant la coordinació i intercanvi d’experiències locals; promoure la compartició de dades i serveis entre municipis, i ajudar els ajuntaments més petits a establir el seu full de ruta i a tancar acords amb el sector privat”.

No dubta que el desenvolupament de Catalunya com a ‘smart region’ gene-

Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’

rarà grans oportunitats empresarials, i que “caldrà utilitzar-les per potenci-ar tant els sectors tradicionals (com ara el turisme, el comerç, l’alimenta-ció, etc.), com els nous sectors tecno-lògics emergents relacionats amb els conceptes ‘smart’, ‘big data’ i mobi-litat TIC”. En aquest sentit, assumeix que “l’objectiu de la DGTSI és impul-sar al nostre país una nova indústria, que jo anomeno “de les dades”. Les dades són el petroli del segle XXI, i posicionar Catalunya en aquest sec-tor és absolutament estratègic”.

Per treure el màxim profit de tot ple-gat, acaba demanat la implicació de la ciutadania. “Es essencial fer partícips els ciutadans de tot aquest procés im-pulsant iniciatives que els ‘enganxin’ en tos els sentits: tant en la vessant de generació d’informació com en la presa de decisions. Hem d’aconseguir el que anomenem ‘smart citizens’: ciutadans amb les capacitats i eines de la nova era digital que s’impliquen en la millora dels serveis”. @

37

« S’està treballant perincloure SocialDiabetesen el sistema sanitari »

Guardonat amb el Premi Alan Turing al Compromís Social en la passada 19a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, Víctor Bautista s’ha guanyat a pols aquest i molts altres reconeixements (un altre de molt recent és el Big Impact Award atorgat en els Mobile Premier Awards 2014), sempre com a creador de l’aplicació mòbil SocialDiabetes, que dóna major autonomia als malalts de diabetis i en aquest sentit millora la seva qualitat de vida. Un resultat del qual ell és el primer beneficiat, en tant que diabètic tipus 1.

Víctor Bautista ja pot men-jar el que li ve de gust, anar a sopar amb els seus amics quan vol i dormir

tranquil. Com a diabètic tipus 1 ja no té por de patir una hipoglucèmia: ha pres el control de la diabetis amb la seva aplicació mòbil SocialDiabetes

més de 11.000 aliments, calculado-ra de carbohidrats, càlcul automàtic d’insulina en funció de l’estat actu-al, opció de desar el tractament tant de tipus 1 com de tipus 2, gràfiques d’anàlisi, estadístiques, teleassistèn-cia virtual i seguiment en temps real de l’evolució de la malaltia, incloses les recomanacions abans d’anar a dormir per evitar hipoglucèmies noc-turnes”. Tot això diu que ho fa possi-ble “el sistema d’algoritmes estadís-tics que fa servir per preveure el teu comportament”.

I no s’acaba aquí el llistat de prestaci-ons més novedoses, que inclou també “el sistema de geolocalització, que per-met als pares de saber on està el seu fill en tot moment, o veure el seu últim control i trucar (a l’escola per exemple) perquè es mengi la fruita abans de sor-tir al pati”.

El seu creador, Víctor Bautista, guanya el Premi Alan Turing al Compromís Social (19a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica)

(www.socialdiabetes.com) i al mateix temps ha aconseguit que tothom pu-gui fer el mateix.

La gènesi de tot plegat es remunta a “quan em van diagnosticar diabetis”. Això el va portar a “pensar que neces-sitava una aplicació per controlar-me. Em vaig posar a buscar apps l’AppStore i en vaig estar provant unes quantes, algunes molt bones (OnTrack per a Android, per exemple), però cap co-bria les meves necessitats o el que jo pensava que necessitava per tenir un control òptim de la meva malaltia”. Va ser llavors, diu, que “va néixer una app sense nom (la futura SocialDiabetes), de moment per a ús exclusiu meu i sense cap altra pretensió”. Va comen-çar a pensar d’anar més enllà a partir del primer any de malaltia, “en el mo-ment que demano consell al seu met-ge i aquest em guia en el camí a seguir per fer una primera versió de l’app, de la qual al cap poc temps, i al costat de Maria Salido, acaba naixent oficialment SocialDiabetes”.

Ara mateix Social Diabetes assoleix “les 45.000 descàrregues, la majoria d’usu-aris ‘free’, ja que aquesta modalitat co-breix bona part de la funcionalitat de l’APP”. Però el seu objectiu no s’acaba aquí. Aspira “a ser la comunitat de dia-bètics més gran del món i no tant en la monetització a curt termini pel paga-ment de llicències”.

Pel que fa a les últimes novetats que incorpora SocialDiabetes, Víctor Bau-tista presumeix de tenir “una de les apps més completes per a l’autocon-trol de la diabetis, amb un llistat de

V I NCL ES

38

Solució integral a través d’una interfície fàcil d’utilitzarSocialDiabetes és una aplicació mò-bil disponible en català i nou idiomes més ideada per a les persones amb di-abetis tipus 1 i 2, i que ofereix al paci-ent una solució integral, a través d’una interfície fàcil d’utilitzar. L’aplicació treballa offline o en temps real amb el metge i fa recomanacions de consum d’insulina basades en la ingesta real d’hidrats de carboni i en els nivells de glucosa a la sang de l’individu. A més de sincronització en el núvol, fa se-guiment de l’exercici i ofereix enfoca-ment de medicina preventiva basada en l’historial i els patrons de conducta mèdica de l’individu. @

Sobre la importància que té per a un diabètic compartir les seves experièn-cies, en comunitat i en xarxes socials com la mateixa Social Diabetes, Bau-tista diu que és fonamental i que creu “cegament en l’autogestió i autores-ponsabilitat del pacient diabètic”. En-tre d’altres raons perquè “el teu metge no pot estar-se 24 hores al teu costat, però en canvi tu sí que vius les 24 ho-res amb la teva diabetis. Per tant, ningú no té tanta informació com tu sobre la teva malaltia i això és el que ens fa ser més forts per lluitar i aconseguir uns bons controls. Si aquest coneixement el compartim, hi guanyem tots. Una cosa tan senzilla como escanejar un ali-ment en un supermercat i compartir la informació en la nostra base de dades global, pot ajudar després a una altra persona a calcular la racció adequada de carbohidrats que ha de consumir. Igualment, compartir emocions i do-nar-nos suport els uns als altres fa que tot funcioni millor”.

De cara al futur, diu que està “desenvo-lupant la integració amb glucòmetres i en constant col·laboració amb la comu-nitat d’usuaris per millorar cada dia”. En aquest sentit, apunta que “s’està treballant per incloure SocialDiabetes en el sistema sanitari. Això permetria als metges poder-la recomanar amb totes les garanties, i faria també que la pròpia aplicació gaudís de la coberta del servei públic sanitari”.

Sobre el procés d’expansió de SocialDi-abetes, Bautista assenyala que “ja està internacionalitzada (s’ha traduït a 10 idiomes) i que els EUA són el segon país en descàrregues, seguit de Llatinoamè-rica”. Una fita excepcional aconseguida “per sorpresa, perquè mai hem fet cap campanya de màrqueting i, per tant, sorprèn molt adonar-te que et coneixen a mig món. Per exemple, Xile i Brasil es-tan avaluant SocialDiabetes per inclou-re-la en el seu sistema sanitari”. @

J. Duch

Anuncio_media_pag_traz.indd 1 30/06/14 12:30

empreses estan en les fases inicials. El guanyador d’aquest premi ha estat el projecte ‘Viuing’, que obre una oportu-nitat (un oceà blau) amb un nou canal de comunicació televisiu portàtil i d’un sol ús per a l’espectador individual en el mateix lloc on presencia el gran es-deveniment (per exemple, carreres de Fòrmula1 o GP, MastersGolf, etc).

El Jurat va atorgar també dos accèssits per als projectes ‘Devicare’ i ‘Signa-turit’. Pel que fa a ‘Devicare’, és una solució innovadora per a la monitorit-zació, prognosi, diagnosi i tractament de malalties cròniques, especialment d’aquelles que es poden controlar des de casa del pacient.

El passat 29 de maig, l’Auditori Pompeu Fabra del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va acollir l’acte de presentació i entrega de premis dels projectes finalistes de la 5a edició del Concurs Femindústria, convocat per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials a través d’Enginova (el seu servei de foment de l’emprenedoria), amb la SalleTechnova, Leitat Technological Center i Tecno Campus Mataró-Maresme.

El Concurs Femindústria ha arribat a la cinquena edició premiant un seguit de nous projectes innova-

dors i tecnològics, vinculats a l’engi-nyeria i/o a la indústria. El president de Telecos.cat, Joan Solé, va ser l’encarre-gat d’obrir l’acte, juntament amb Josep M. Román, director d’Enginova. Tot se-guit es van presentar els projectes fina-listes i el jurat va fer públic el veredicte de les dues modalitats: ‘Empresa amb Futur’ i ‘d’Una Idea a una Realitat’.

Premi ‘Empresa amb FuturAquest premi guardona l’empresa in-novadora amb més de 2 anys d’acti-vitat i que destaqui per la trajectòria i fites aconseguides. El seu guanyador ha estat el projecte de l’empresa ‘Keonn’, focalitzada en una innovació disruptiva en el món del ‘retail’ per millorar l’expe-riència de compra. ‘Keonn’ ha integrat verticalment una solució des del nivell hardware fins al de plataforma softwa-re i serveis (components i sistemes, amb un gran desenvolupament en sistemes RFID ad hoc per al ‘retail’). Podem dir que estan portant les solucions ‘e-com-merce’ al món real.

El Jurat va atorgar també dos accèssits per als projectes ‘Blueknow’ i ‘Barcelo-na Housing Systems’. En el primer cas, ‘Blueknow’, es tracta d’una solució ori-entada a augmentar la conversió i el valor mitjà de la cistella de compra en ‘e-commerce’. Pel que fa a ‘Barcelona Housing Systems’, és una solució in-novadora i disruptiva de fabricació de vivenda, seguint un procés industrial respectuós amb el medi ambient (sen-se aigua ni ciment), de qualitat, a preus assequibles i en temps rècord.

Premi ‘D’una Idea a una Realitat’En aquest apartat es presenten empre-ses amb una idea innovadora i amb una bona oportunitat de negoci. Les

Es tracta del primer dispositiu a nivell mundial en ‘lit-control’ per a la preven-ció de la litiasis renal i urinària. En el segon cas, ‘Signaturit’, és sistema tan senzill i segur com rupturista, concebut per signar documents online amb va-lidesa legal a través d’Internet, dispo-sitius mòbils de tipus ‘smartphones’ i mitjançant un simple correu electrònic.

Creat l’any 2009, el Concurs Femin-dústria respon a la necessitat d’esti-mular la creació i desenvolupament d’empreses innovadores de base tec-nològica, encapçalades de manera preferent per enginyers amb experi-ència, i amb l’objectiu de promoure l’esperit innovador de les iniciatives professionals. Tot plegat, de cara a consolidar el posicionament del teixit empresarial català com a referent a nivell europeu, i per extensió també a Catalunya com una de les regions motores d’Europa i del món.

El jurat del 5è Concurs Femindústria l’han format: Tania Sagarte (La Salle-Technova Barcelona), Ricard Granados (EIC’s), Juan Pérez (La Salle-Techno-va Barcelona), Sergi Artigas (Leitat Technological Center), Emma Feriche (TecnoCampus Mataró-Maresme), José María Román (Enginova) i jo mateix, en representació de Telecos.cat.

Des de l’Associació Catalana d’Engi-nyers de Telecomunicació us enco-ratgem a què us presenteu en alguna de les dues modalitats a la propera convocatòria. @

Antoni BarniolMembre del jurat de FemindústriaAssociat núm. 304

Femindústria premia el talent emprenedor

V I NCL ES

40

La darrera edició del festival universitari més important del país, la Telecogresca 2014, va tornar a ser un èxit clamorós. El Parc del Fòrum es va omplir de gom a gom el passat 5 d’abril de joves estudiants de l’ETSETB i de molts altres de la resta de carreres del Campus Nord i Zona Universitària, per gaudir d’un seguit d’actuacions de grups de renom. El moment àlgid de tota la nit va arribar amb la sortida a l’escenari del grup madrileny Ska-P, que va fer saltar i cridar a ritme de rock embogit als 12.000 assistents.

La Telecogresca, el festival musical universitari més important del país, que cada any organitza l’Asso-

ciació Cultural Telecogresca, fundada el 1978, ha demostrat en la seva 36a edició que manté la força i vitalitat del primer dia. Com cada any, la seixante-na d’estudiants que hi han treballat, s’han ocupat d’un seguit d’aspectes es-sencials per assegurar la seva continuï-tat: contractació dels artistes, infraes-tructura dels escenaris, seguretat, màrqueting… Tot plegat amb un resul-tat molt meritori: una nit inoblidable protagonitzada per uns quants grups de renom i una autèntica multitud d’as-sistents a un festival que és referència consolidada entre el jovent del país.

L’Associació té una llarguíssima histò-ria darrere. La van fundar fa 36 anys un grup d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomuni-cacions de Barcelona (ETSETB), quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a l’Escola. Uns comicis en què només es va acceptar una única candidatura de director, amb l’excusa que la resta no complien els requeri-ments oficials. En aquestes circumstàn-cies, els alumnes i el professorat van redactar un programa per assegurar un millor funcionament i ensenyament a l’Escola però el candidat el va rebut-jar. Com a conseqüència, es va decidir organitzar una festa per commemorar, amb to reivindicatiu, el triomf demo-cràtic i celebrar, de passada, que final-ment s’havia trobat una localització estable on impartir la carrera, després d’uns quants anys de trasllats continus.

Gairebé quatre dècades després, la festa ha continuat amb una Associació que ha anat creixent dia rere dia. I no és estrany, perquè la Telecogresca és una manera divertida d’aplicar a la vida real tot el que s’aprèn a la carrera. Com

el nostre sistema ja va ser el principal mitjà de venda d’entrades online.

Segurament els fundadors de la Teleco-gresca poc es podien imaginar que 36 anys després l’Associació seguiria més viva que mai, amb nous reptes com l’organització de l’Engresca’t, un con-curs de grups musicals emergents, que s’ha convertit en només sis anys en el segon més important del país. Sovint, però, la visibilitat de tota aquesta fei-nada és molt escassa i és per això que, després de tots aquests anys de treball, de molta il·lusió i dedicació, ens agra-daria demanar suport per aconseguir la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona. Pensem que suposaria, sim-bòlicament, el reconeixement tant a moltíssima gent que ha dedicat moltes hores del seu temps a fer-ho possible, com a una Associació que ha acabat sent referent per al jovent universitari del nostre país. @

Associació Cultural Telecogresca

Èxit clamorós de la Telecogresca 2014

36 anys d’història del festival universitari més important del país

que s’intenta subcontractar el menor nombre possible de tasques a terceres empreses per tal d’abaratir costos i po-der oferir entrades a preus populars, els membres de l’Associació han de ser polivalents i molt professionals en la seva feina. I és que no estem parlant de qualsevol cosa, sinó d’un festival amb un aforament d’unes 12.000 persones. Un bon exemple n’és la implementació d’un sistema propi de venda d’entrades per Internet i la seva corresponent apli-cació per validar-les. Després de fer-se’n una prova pilot el 2013, aquest any

41

sum. Sense anar més lluny, una família de 4 membres pot disposar fàcilment de fins a 7 serveis contractats: quatre línies de telefonia mòbil, una línia de telefonia fixa, un accés fix a Internet i un servei de televisió de pagament. Segurament, això també influeix en el volum de les reclamacions d’usuaris relacionades amb els serveis de telecomunicació, molt superior a qualsevol altre servei. I no només dels usuaris domèstics sinó també de les organitzacions empresa-rials i institucionals, en la mesura que cada cop depenen més de la disponibili-tat i qualitat d’uns serveis de comunica-ció que s’han d’adaptar a les necessitats de la seva activitat. Una circumstància que explica molt bé que la despesa en serveis de telecomunicació sigui cada cop més elevada, tant per part tant de les famílies com de les empreses, mal-grat la rebaixa progressiva de tarifa.

Un dels focus del grup de treball serà, per tant, el contacte fluid amb els usu-aris, tant particulars com d’empresa, les operadores i l’Administració, a tots els quals convidarem regularment a les nostres reunions. Una voluntat que ja hem expressat de manera fefaent des de la constitució del grup de treball, fa només uns pocs mesos, iniciant els primers contactes amb operadores, associacions de consumidors i usuaris, l’Agència Catalana del Consum i associ-acions empresarials. @

GRUP DE TREBALL D’USUARIS, SERVEIS I OPERADORS DE TELECOMUNICACIÓ

Radiografia dels grups de treball de Telecos.cat

La nostra intenció és arribar a establir criteris de base que ens permetin plan-tejar recomanacions susceptibles de ser tingudes en compte per part dels usua-ris, les ‘telecos’ i l’Administració.

Certament, aquest no és un tema me-nor, ja que avui el nombre de contractes per serveis de telecomunicació és supe-rior al de qualsevol altre àmbit de con-

Si una tercera part de les reclamacions que es pre-senten anualment fan re-ferència als serveis de te-

lecomunicacions, no hi ha dubte que existeix una relació complicada entre els seus usuaris i les operadores que els presten. Es tracta d’una problemàti-ca que es manté a pesar de l’extensa normativa en l’àmbit de les telecomu-nicacions, publicada específicament per regular la prestació del servei i que tendeix a protegir als usuaris en dife-rents aspectes, com ara les condicions per a la prestació dels serveis, el servei universal, la llei orgànica de protecció de dades, la qualitat del servei o els serveis de tarifació addicional.

Conscients d’aquesta situació, a finals de l’any passat l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Tele-cos.cat) es va plantejar què podria fer per contribuir a la millora de la relació de les ‘telecos’ i els seus clients, raó per la qual el mes de març passat es va constituir el grup de treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de Telecomunica-ció. El grup neix, per tant, amb la idea d’entendre, d’una banda, les expectati-ves dels usuaris en relació a la comerci-alització i les condicions dels serveis en els que poden estar interessats i, de l’al-tra, les dificultats de les operadores a l’hora d’oferir i prestar aquests serveis.

Guillermo CanalCoordinador del grup de treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de TelecomunicacióAssociat núm. 240

Des de fa més d’una dècada les operadores de telecomunicacions pugen cada any al pòdium dels serveis al consumidor que són objecte de més queixes i reclamacions per part de la població, tant a Catalunya com a tot l’Estat espanyol. Ho posen de manifest tots els estudis anuals elaborats en aquest àmbit, tant d’abast català i estatal com també local. En aquest context, el grup de treball d’Usuaris, Serveis i Operadors de Telecomunicació vol contribuir a rebaixar el grau de conflictivitat, plantejant recomanacions que puguin ajudar a encaixar les expectatives dels usuaris amb els interessos de les operadores.

'I N T E RNOS '

42

meys ampli, mai s’elimina del tot– de la millor manera, tenint en compte les di-mensions i particulariats de cada cas), aprofitant que ja hi ha una normativa força desenvolupada i en constant re-visió, com ara la ISO 27000, ITIL, i orga-nismes com ISACA, etc.

Finalment ja només em resta només animar a tots aquells companys que es dediquen a la seguretat en les TIC, a afegir-se al grup de treball. Hi trobaran companys que lluny de competir el que fan és compartir, i per tant aprofiten la seva feina i experiència per millorar com a persones i, sobretot, per dignifi-car i fer més visible –els enginyers en general som massa solitaris i poc pro-clius al màrketing i la publicitat– l’exer-cici de la professió. @

GRUP DE TREBALL DE SEGURETAT DE LA INFORMACIÓ

Radiografia dels grup de treball de Telecos.cat

és aquí on s’haurien de prioritzar els esforços i les inversions.

3 Col·laborar amb Telecos.cat en la fixació de les normes i paràmetres d’avaluació de la documentació sobre seguretat de la informació per al servei de certificacions documentals que ha posat en marxa, en l’àrea de seguretat de la informació.

A mig termini, s’albiren moltes possi-bilitats, per bé que encara estan una mica verdes i per tant m’estalviaré de comentar-les aquí. Però en qualsevol cas, hem de constituir-nos com una referència a Catalunya en quant a im-plementació de bones pràctiques (no tant pel que fa a la seva definició sinó a l’aplicabilitat, mitjançant paràmetres que permetin als nostres associats ges-tionar el risc –el risc es gestiona, és a dir sempre hi ha un risc residual més o

Quan tot just començava a endinsar-me en el món de la seguretat a les TIC (d’ai-xò ja fa uns anys), em van

donar la definició següent: "Seguretat és un estat d’ànim". Dit d’una altra ma-nera, seguretat és allò que et dóna un nivell de tranquil·litat raonable, amb una despesa raonable. És amb aquesta intenciò doncs, la de donar tranquil-litat als nostres companys –i a nosaltres mateixos, tot sigui dit de passada– que al sí de l’Associació Catalana d’Engi-nyers de Telecomunicació (Telecos.cat) ha nascut el grup de treball de Segure-tat de la Informació.

El grup el formem avui dia un grup heterogeni d’enginyers amb una vida laboral molt diversa que va des de l’exercici lliure de la professió fins a la direcció IT de grans empreses o corpo-racions, passant pel tècnic especialis-ta o el petit empresari, però tots amb l’activitat orientada cap a la seguretat de la informació, la qual cosa ens per-met apropar-nos a les necessitats del nostre col·lectiu amb una mirada poli-èdrica i flexible.

A curt termini, ens hem fixat tres objec-tius fonamentals:

1 Difondre i facilitar l’opció de la se-guretat en els sistemes d’informació com una sortida laboral per als nostres joves –i no tan joves – enginyers.

2 Donar un servei d’assessorament professional i/o arbitratge als nostres companys en el nostre camp, en el benentès que l’excés d’informació a les xarxes avui dia impedeix a molta gent poder destriar el gra de la palla. A tall d’exemple, malgrat tota la pu-blicitat sobre hackers, virus, etc, més del 80% dels problemes de seguretat a les empreses són d’origen intern, i

Josep PuyPortaveu del grup de treball de Seguretat de la InformacióAssociat núm. 423

En paraules de Miguel-Angel Hervella, enginyer i membre també del grup de treball, podríem definir la seguretat informàtica com un conjunt de mesures destinades a protegir els sistemes d’informació i comunicacions per tal de garantir-ne la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la informació gestionada o del servei que presten aquests sistemes.

43

vés d’un partner local), el procediment esdevé relativament simple, els tràmits són ràpids i econòmics; en el nostre cas ens va suposar una inversió de 24 ho-res i pocs centenars de dòlars. Aquesta senzillesa contrasta amb la complexitat en què ens vam trobar a l’Estat espa-nyol. Potser per a aquesta raó els Estats Units han estat sempre un mercat na-diu per a la creació d’empreses.

Per altra banda, i ja més a nivell estatal, l’entorn econòmic no és el més favora-ble per a una nova empresa, però sem-bla que la delicada recuperació econò-mica fa crèixer l’afany d’engegar nous projectes, i el que és més important des del meu punt de vista, la il·lusió per pro-var coses noves i arreglar la situació ac-tual. Concretament, la indústria, un dels nostres motors econòmics, està recupe-rant la seva posició dins l’escala global, gràcies a la seva millora en competitivi-tat per l’increment dels processos de fa-bricació amb sistemes d’alt valor afegit. Precisament degut a aquesta aposta, estem ara mateix en contacte amb unes quantes empreses del sector amb l’ob-jectiu de portar les nostres solucions a les seves cadenes de muntatge.

Per tant, i per acabar, només vull afegir que malgrat les condicions adverses a què ens enfrontem, sempre es pot tro-bar un camí. Només cal il·lusió i ganes de treballar. Com diu el refrany francès: “Ne regarde pas d’où tu viens, regarde où tu vas”. @

PERSEVERAR I REINVENTAR-SE PER FER EL SALT INTERNACIONAL

Som ‘telecos’, som notícia

Concretament, un dels nostres primers projectes internacionals va ser amb una consultora suïssa centrada en so-lucions de processament d’imatge per al mercat audiovisual. Vam dissenyar conjuntament i actualment desenvo-lupem un nou entorn de sistemes im-mersius susceptibles de ser integrats en centres educatius del país. Més re-centment, s’ha arribat a acords amb empreses nord-americanes per tal de desenvolupar projectes al país, fet que ens brinda l’oportunitat d’obrir un nou despatx en terreny americà.

Com en molts altres casos, obrir un despatx als Estats Units no és tasca fà-cil, aconseguir un visat de treball per operar-hi és un requisit complex, però un cop s’obté (majoritàriament, a tra-

Com qualsevol enginyer novell, en acabar la carre-ra vaig començar a buscar feina a les borses de tre-

ball existents, i com la majoria de tots nosaltres, sense èxit. Va ser en aquell moment que amb uns amics vam deci-dir crear el nostre propi futur: l’empre-sa Vidian.

Els inicis d’una empresa sempre són complicats. Trobar clients, trobar pro-jectes, gestionar el dia a dia sense te-nir una experiència prèvia, fa que cada dia t’hagis de parar a pensar què és el que s’està fent bé i què és el que s’està fent malament. Un mètode molt simple però que demostra que la millor mane-ra d’aprendre i millorar professional-ment és la prova i error.

Gràcies a això, des de Vidian hem po-gut portar a terme diferents projectes: des de sistemes de monitoratge ‘em-bedded’ en temps real, fins a uns altres de visió per computador, aplicats tant al control de qualitat industrial com en l’entorn multimèdia. Per altra banda, to-tes les iniciatives ens han permès d’anar coneixent el mercat i poder trobar nous nínxols on poder aplicar les nostres so-lucions. Degut a això i a la perseverança d’anar-nos reinventant cada dia, hem aconseguit no només establir noves re-lacions professionals sinó també poder fer el salt internacional.

Sergi AriasImage Processing Solutions and Suport a INFAIMONAssociat núm. 1848

Es podria dir que la meva trajectòria com a enginyer de telecomunicació és relativament curta, però ha estat intensa. Durant els dos anys aproximadament des que sóc enginyer la situació no ha estat fàcil. L’entorn econòmic en què ens trobem no ens dóna gaires facilitats per començar. Ara bé, fent ús de la imaginació i la il·lusió un pot arribar a desenvolupar-se tant o millor que en d’altres entorns.

'I N T E RNOS '

44

sembla que moltes mirades s’han girat cap a la videocol·laboració.

El tema està ben calent doncs, amb apostes clares com les de Microsoft amb Lync (després d’haver comprat Skype ja fa temps), o darrerament de Google amb Chromebox for Meetings, després de les adquisicions que ja van fer Cisco amb Tandberg, Avaya amb Radvision o Logitech amb Lifesize, els darrers anys.

Animo doncs a tothom a provar-ho (més enllà de Skype, que està bé però li falten coses molt importants per poder ser realment l’eina adient en aplicaci-ons professionals) i a incorporar-ho al dia a dia de la feina, sigui quin sigui l’àmbit professional de cadascú. @

20 ANYS DE TELEPRESÈNCIA I MOLTS MÉS PER DAVANT

Som ‘telecos’, som notícia

de lloguer (sense cap compromís de permanència, per tal que les empreses ho puguin provar sense por).

Com que estem convençuts que hi ha molt camp per córrer en l’àmbit PIME (les grans empreses ja ho coneixen de més aprop i moltes ja són clients de Techno Trends), ara provem d’anar més enllà amb aquesta proposta única a tot el món, orientada sobretot a permetre que les pimes s’animin a provar-ho sense necessitat d’haver-se de ‘casar’ amb un tema que encara no tenen clar si els encaixarà.

Per acabar, només comentar que tot aquest sector està molt mogut darre-rament. És un moment apassionant en què ha entrat amb molta força la paraula ‘cloud’ (com en tots els altres espais TIC), i malgrat que molts cops ho hem vist com un negoci ‘nínxol’ i en 20 anys no ha acabat d’aixecar el vol, ara

Ja fa temps que em pre-sento com ‘el tossut de la videoconferència’ i penso seguir predicant-ne les se-

ves virtuts i avantatges fins que tothom ho hagi entés i adoptat, o fins que algú em demostri que estic equivocat. De moment, puc afirmar que hi ha un ne-goci interessant i real, i que a més a més creix a molt bon ritme (l’any passat l’empresa va facturar 8,5 milions d’eu-ros i preveiem increments del 20% anu-al per aquest any i els següents).

Ja veieu, doncs, que malgrat ser un ‘te-leco’, i conservar l’interès per entendre els ‘datasheets’ i les arquitectures de comunicació que proposem als nostres clients, fa molt temps que ja m’he ha-gut d’anar distanciant del detall tècnic i reubicant-me en l’àmbit d’empresa i direcció. Ara mateix, crec que em de-fineix molt millor el terme ‘empresari’ o el càrrec de director general d’una empresa de serveis TIC.

Si bé com a emprenedor sempre tens l’antena posada, a l’aguaït de possibles noves oportunitats de negoci (siguin variacions del que ja fem a l’empresa, o possibles projectes afins), la meva activitat professional avui per avui està molt centrada en tot el que es mou al voltant de la videoconferència profes-sional (també utilizem molt el terme ‘telepresència’) i les solucions de col-laboració visual a distància (comunica-cions unificades, webconferència, etc.)

També m’agradaria destacar un nou projecte que he dissenyat i llançat fa poc al mercat. S’anomena Linkypro (www.linkypro.com), i pretén ‘democratitzar’ totes aquestes solucions en l’àmbit de la petita i mitjana empresa, amb una fórmula extremadament senzilla i asse-quible de servei ‘cloud’ al 100%, que in-clou fins i tot equips hardware en règim

Ernest CompanysFundador i director general de Techno TrendsAssociat núm. 720

Aquest any cumpleixo 20 anys al capdavant de Techno Trends, un projecte que va començar el 1994 per intentar explotar l’oportunitat que suposava en aquell moment la llavors recent estrenada xarxa XDSI, i que ben aviat es va anar centrant en una de les seves aplicacions: la videoconferència.

45

Manual de divulgació dels fonaments bà-

sics de les telecomunicacions, que explica

els conceptes elementals per entendre el

funcionament dels senyals i els diferents

dispositius emprats en la transmissió de

veu, dades o imatges, les tecnologies i

protocols utilitzats en les xarxes telefòni-

ques –fixes i mòbils–, en les de dades –

tant d’àrea local com estesa–, i els serveis

que es presten sobre aquestes, així com

la legislació que els regula. Tot això s’ex-

plica d’una manera clara i senzilla, però

alhora rigorosa, amb una metodologia

basada en l’experiència que l’autor ha

acumulant com escriptor i docent al llarg

de més de 30 anys. Es tracta, en conjunt,

d’una completa introducció a les teleco-

municacions, que s’estructura en 6 capí-

tols, que desenvolupen un ventall molt

extens de continguts. Alguns dels més re-

llevants són: les tecnologies transmissió:

PDH, SDH i GPON; la fibra òptica (WDM) i

les microones; els satèl·lits de comunica-

cions: sistemes VSAT i GPS; les tècniques

de commutació i multiplexació; xarxes

LAN i WAN; les tecnologies de banda

ampla: xDSL, VDSL, FTTH; el protocol IP,

Internet i la WWW: VoIP i IPTV; la xarxa

telefònica commutada: RDSI i PBX; l’es-

pectre radioelèctric: antenes i radiacions;

les comunicacions mòbils: GSM, GPRS,

UMTS i LTE, etc.; les xarxes sense fils Wi-Fi,

Bluetooth, RFID, WiMAX, etc. En l’apartat

final s’inclou també un extens glossari de

termes i una àmplia llista de referències

bibliogràfiques. @

Big Bang DataFins al 26 d’octubre de 2014

El Centre de Cultura Contemporània de

Barcelona acull l’espai expositiu Big Bang

Data, un projecte que s’endinsa en el fe-

nomen de l’explosió de dades en el qual

estem immersos. Dels últims cinc anys

ençà, existeix una àmplia consciència

entre els sectors acadèmics, científics,

les administracions, l’empresa i la cul-

tura que generar, processar i, sobretot,

interpretar dades està transformant radi-

calment la nostra societat. Tots generem

dades, des del dispositiu mòbil, a través

dels sensors, de les xarxes socials, de fo-

tografies i vídeos digitals, de registres de

les transaccions de compra i dels senyals

del GPS. La novetat és que cada vegada

és més fàcil emmagatzemar i processar

aquestes quantitats ingents de dades que

detecten patrons (d’incidències, de com-

portament, de consum, de vot, d’inversió,

etc.). Aquest fet està canviant completa i

molt ràpidament la forma de presa de de-

cisions a tots nivells. Participen en el pro-

jecte diferents creadors de diferent perfil

professional: enginyers, economistes, ar-

quitectes, investigadors, programadors,

comunicadors, dissenyadors, educadors,

analistes, cartògrafs, activistes…. Es trac-

ta d’una plataforma de debat al voltant

d’aquest tema de màxima actualitat, que

acull tallers, ‘hackatons’, programes edu-

catius i trobades de comunitats locals i

internacionals.

+ info: http://bigbangdata.cccb.org @

Portal de la producció científica de la UPCFutur (http://futur.upc.edu), el nou portal

de la producció científica i tecnològica de

la UPC, dóna accés obert, per primer cop,

a les publicacions científiques dels investi-

gadors i investigadores de la Universitat, i

ofereix informació sobre la seva trajectòria

professional. Es tracta d’un aparador de la

innovació i la recerca desenvolupada a la

universitat en l’àmbit internacional i inclou

dos tipus de continguts: dades actualitza-

des sobre els investigadors i l’organització

de la recerca a la universitat, i informació

sobre les publicacions en obert, com ara

llibres, articles, ‘papers’, tesis o patents, en-

tre d’altres. Aquesta informació també es

troba catalogada per grups de recerca, de-

partaments, centres de recerca, instituts...

i es complementa amb informació sobre

recursos i serveis que necessiten els inves-

tigadors i les investigadores per publicar.

Desenvolupat pel Servei de Biblioteques,

Publicacions i Arxius de la UPC, el portal

digital Futur neix amb la voluntat de difon-

dre i donar accés a les publicacions en text

complet. Aquest fet, sumat a la facilitat de

navegació, suposa una innovació rellevant

en la catalogació de la producció científica.

Està previst anar-hi afegint més prestaci-

ons i millores, com ara les dades dels pro-

jectes de recerca (‘open data’), informació

de les empreses i socis participants en els

projectes, estudis bibliomètrics, mapes de

la ciència de la UPC, etc. L’objectiu és que

aquest web esdevingui l’eina de referència

per a la difusió de tota la informació relaci-

onada amb la producció científica i tecno-

lògica de la universitat. @

Telecomunicaciones. Tecnologías, Redes y ServiciosAutor: José Manuel HuidobroEditorial: Ra-Ma

C A L I D OSCOPI

46

Els enginyers de teleco-municació sabeu millor que ningú que el recent guardó que ha rebut Bar-celona com a Capital Eu-

ropea de la Innovació, no és fruit de la casualitat sinó d’un treball rigorós, fet amb molt convenciment pels professi-onals de diferents àmbits de la ciutat. Professionals motivats i compromesos amb el futur de Barcelona.

El guardó reconeix l’aposta transversal que Barcelona està fent per les noves tecnologies. Una aposta que té com a màxim objectiu reactivar l’economia i ajudar a crear llocs de treball. Perquè tenim el ferm convenciment que les ciutats i les àrees metropolitanes hem de jugar un paper protagonista en la definició d’un nou model de creixe-ment econòmic, basat en la millora de la productivitat, els serveis avançats, la innovació i la tecnologia.

La candidatura que va presentar Bar-celona mostrava la integració dels tres principals sistemes que componen el nostre ecosistema innovador. D’una banda, les ‘smart-cities’ o la integració de les noves tecnologies en la millora de la gestió dels serveis públics. En se-gon lloc, les tecnologies mòbils, que ofereixen les eines, els recursos i les oportunitats necessàries per consoli-dar Barcelona com a Capital Mundial del Mòbil. I finalment, el Govern Obert, que promou la transparència, la parti-cipació i la implicació dels ciutadans en el govern de la ciutat.

Un dels aspectes que va destacar la Co-missió Europea (CE) de Barcelona com a

UN ECOSISTEMA INNOVADOR

Capital Europea de la Innovació, va ser l’ús que estem fent d’aquestes tecnolo-gies per posar-les al servei de les perso-nes. Aquest fet de vincular les TIC amb la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones, és el que ens fa ser diferents i referents en aquest àmbit.

Aquest reconeixement ens converteix en un ‘hub’ per a les empreses del sector digital, que aporten solucions innovadores en àmbits tan importants com el treball, la salut, l’educació i els serveis a les persones. Les tecnologies de ciutat intel·ligent, els sensors i les aplicacions mòbils, ja ens estan aju-dant a millorar serveis tan importants com el transport públic, l’enllumenat, l’aparcament, la gestió dels residus i de l’aigua, o l’atenció social i sanitària.

Aquesta és una aposta també per la sos-tenibilitat, amb l’aprofitament energètic per a xarxes de calefacció i climatització en àmplies zones de la ciutat com el Fò-rum i el 22@. Com ho és també per la implantació del vehicle elèctric, que a Barcelona estem duent a terme a través d’autobusos, taxis i bicicletes elèctriques.

La CE també va destacar la nostra apos-ta per la innovació social, la transparèn-cia i el govern obert, així com la promo-ció d’aliances públiques i privades per compartir els millors projectes de futur. Per això contribuïm a l’impuls de la City Protocol Society, per definir els estàn-dards de qualitat que han de complir les ciutats intel·ligents. Una aliança forma-da per ciutats, empreses i universitats de tot el món, que treballem juntes per-què tothom en pugui sortir beneficiat i aprendre els uns dels altres.

A l’hora de teixir aliances, no voldria deixar d’esmentar com n’és d’impor-tant la col·laboració públic-privada, perquè les solucions més innovadores ens ajudin a millorar el present i el fu-tur de la ciutat. Per això em sento molt satisfet que Barcelona estigui ja col-laborant amb empreses com Cisco, Mi-crosoft, Telefónica, Schneider i Alcatel-Lucent, entre d’altres, per ajudar-nos a construir aquest nou model de ciutat del segle XXI.

Com podeu veure, la Capital Europea de la Innovació s’ha aconseguit grà-cies a moltes persones, entitats, em-preses i institucions. Com a alcalde, m’agradaria poder seguir comptant amb vosaltres, amb tots els membres de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació. Perquè una ciutat innovadora i intel·ligent és aquella que aprofita tot el talent i oportunitats del seu entorn per generar valor afegit. @

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

Integra ‘smart-cities’, tecnologies mòbils i Govern Obert

T R I BU NA

47

Informa’t al 93 551 33 22serveis@telecos.catPl. Ramon Berenguer el Gran, 1 entresòl – 08002 Barcelonawww.telecos.cat

El suport per al teu creixement professional

com a enginyer

POSICIONAMENTDefensa i promoció de la professió.CAP, enginyer registrat, segell Wifi, premis, certificats, directori web, convenis, col·laboradors preferents de l'administració...

SERVEISExclusius per als membres del col·lectiu. Networking, visibilitat, ser referència, prestigi - posicionament, borsa de treball, formació, fons documental, licitacions internes, AQPE, disponibilitat d'espais, mail professional, descomptes...

XARXAProximitat i networking.Delegats territorials i internacionals, actes, jornades, seminaris, celebracions, Fòrum Telecos, agenda de contactes, reunions territorials, relacions institucionals...

INFLUÈNCIAOpinió independent i qualificada.Grups de treball, La Nit, aparició als mitjans, revista Telecos, butlletins, informes, estudis, segells...

Consulta el nostre catàleg de serveis a:

cataleg.telecos.cat