revol burg

Download Revol Burg

If you can't read please download the document

Post on 23-Jun-2015

820 views

Category:

Education

10 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. La revolta del Tercer Estat El 1789 comena latransformacide les estructures delAntic Rgim Reforma fiscal La Monarquia vol fer pagar impostos a laristocrcia La Revoluci Francesa A causa de Crisi de subsistncia Descontentament de la burgesia Difusi de les idees liberals Crisi econmica de lEstat Provoca una Provoca una tensi amb estament privilegiats aquests demanen Convocatria dels ESTATS GENERALS Noblesa Tercer Estat Clergat -Vot per estament -Deliberaci per separat Aquesta situaci permet Amb elJurament de la Pilotaes crea la LAssemblea Nacional Constituent Llus XVI Jurament del joc de la Pilota

2. La Revoluci Francesa A partir de lAssemblea Nacional Constituent podem dividir lpoca de la revoluci francesa en les segents etapes Assemblea Nacional 1789 - 1792 repblica democrtica Convenci Jacobina 1792 - 1794 repblica moderada Convenci Termidoriana 1794-1799 Lpoca NAPOLENICA 1799-1814 Consolat (1799-1804) Imperi (1804-1814) Robespierre 3. Reformes econmiques i socials Constituci de 1791 Abolici dels drets feudals Declaraci dels Dretsde lHome i el Ciutad Construcci de lEstat Liberal LAssemblea elabora els segents documents: Abolici duanes interiors, gremis, unificaci mesures... La Revoluci Francesa La Presa de la Bastilla(14 de juliol de 1789) Lpoca delAssemblea Nacional 1789 - 1792 Comena la Divisi de poders Drets individuals Sobirania nacional Monarquia Constitucional (Llus XVI) Llibertat, igualtat, propietat... Per... Els problemes socials (crisi), poltics (Llus XVI), militars ( guerra ) Provoquen laradicalitzacide la Revoluci 1789 Lintent del rei dacabar amb lAssemblea provoca la revolta popular Llus XVI 4. Execuci de Llus XVI (guerra) Grans reformes socials Exrcit nacional Aplicaci del TERROR Sufragi universal mascul Constituci de 1793 Comit de Salvaci Pblica La Revoluci Francesa Lpoca republicana democrtica CONVENCI JACOBINA (1792 - 1794) La radicalitzaci Sota la direcci de Robespierre Sota la direcci dun DIRECTORI Provoca lapariciDirigida pel La burgesia moderada recuperar el poder amb poca republicana moderada CONVENCI TERMIDORIANA (1794-1799) Cop dEstat Termidor 5. Lpoca NAPOLENICA (1799-1814) Sufragi universal indirecte La derrota de Napole provocar el retorn de labsolutisme Lpoca Napolenica El 18 de Brumari es dna el cop dEstat de Napole -Continua la guerra i la crisi econmica -Una part de la burgesia vol ms ordre i control CONSOLAT (1799-1804) Provoca Nova constituciDna lloc aEs divideix en dues etapes IMPERI (1804-1814) Codi Civil Concordat Sistema educatiu centralitzat Reformes Expansi territorialDifusi del ideals liberals mapa 6. RESTAURACI ABSOLUTISTA1814-1848 G.B, Prssia, Rssia, ustria La Santa Aliana La derrota de Napole provoca el retorn de lesmonarquies absolutistes Defensa del legitimisme caracterstiques Es decideixen al Per tal de defensar aquests principis es crea la La Restauraci i les Revolucions Liberals Defensa de labsolutisme Equilibri territorial Congrs de Viena Per la Restauraci fou un perode inestablepoca de cicles revolucionaris Amb uns trets generals Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econmiques) Les revolucions liberals Dirigides per la burgesia (moderada) Contingut nacionalista 7. els cicles revolucionaris contra la Restauraci La Restauraci i les Revolucions Liberals Poca participaci masses (Trienni Liberal a Espanya) Les revolucions liberals Dirigides per la burgesia (moderada) La Santa Aliana imposa lordre 1820 Comena la guerra dindependncia de Grcia i de les colnies llatinoamericanes Participaci de les masses (crisi econmica i social) 1830 Comena a Frana_ revolta contra Carles X Les Tres Jornades Glorioses Llus Felip dOrleans Independncia i liberalisme a Blgica Simposa un nou rei Sindependitza dHolanda 8. La Restauraci i les Revolucions Liberals Participaci masses i burgesia mitjana Comena a Frana 1848 Revoltes nacionalistes i liberals a lImperi austrac i als Estats alemanys (fracassen) No noms hi ha reivindicacions liberals i nacionalistes, tamb sobre la igualtat social i el sufragi universal lImperi de Napole III Per ja shan despertat molts moviments nacionalistes La primavera dels pobles Repblica democrtica La revolta provoca laparici duna Que donar lloc a Al mateix temps es donen 9. Els moviments nacionalistes Laparici del nacionalisme es veu influenciat per Limperialisme napolenic Ideals liberals (drets del ciutad) Romanticisme Durant la Restauraci Absolutista El nacionalismees converteix encorrent ideolgic Dret a constituir Estats que sidentifiquin amb nacionsLlengua, histria, territori, arrels tniques... 10. El nacionalismedna lloc nous Estats Els moviments nacionalistes procs de la unificaci Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Siclies, Vneto, Llombardia, Parma, Mdena i la Toscana protagonistes Suport de laburgesia del nord dItlia La unificaci dItlia (1859 - 1870) Existien 8 Estats italians El Regne de Piemont LEstat unificador ser Amb uns Vctor Manuel II de Savoia Cavour, el primer ministre Garibaldi 1859,Piemont crea una aliana amb frana (Napole III).Guerra contra ustria Annexi de la Llombardia Revolta i annexi de Parma, Mdena i Toscana 1860, campanya de Garibaldi (expedici dels mil) Annexi de Siclia i Npols (passen a Piemont)Vctor Manuel Rei dItlia. 1866, annexi de Vneto, 1870, annexi de Roma (capital) Garibaldi Cavour 11. Existien 38 Estatsque formaven la Els moviments nacionalistes procs de la unificaci Confederaci Germnica protagonistes Suport de laburgesia del nord dAlemanya, els junkers... La unificaci dAlemanya (1860 - 1870) El Regne de Prssia LEstat unificador ser Amb uns precedents Guillem I Hohenzollern Otto von Bismarck (canceller de ferro) Guerra contra Dinamarca Annexi de Holstein, Lauenburg i Schelesvig 1870, guerra contra Frana Sedan. Creaci del II Reich, annexi dAlscia i Lorena, Pau de Versalles. Revolucions liberals dels 20, 30 i 48 1834, creaci delZollverein Guerra contra ustria Sadowa. Creaci Confederaci dAlemanya del Nord mapa Bismarck 12. Amb inestabilitat poltica i territorial Els moviments nacionalistes De la desintegraci i debilitat de lImperi Otom Interessos de Rssia, ustria i Anglaterra Nous Estats Balcans Apareixen nous Estats als Grcia, 1830 Romania i Srbia, 1878 Bulgria i Albnia, 1913 1853, EUA obre el mercat japons En el Jap del segle XIX Apareixen canvis La Revoluci Meiji (1868) 1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional -Supressi del rgim feudal -Constituci -Monarquia autoritria -Modernitzaci i occidentalitzaci mapa Pas tancat i feudal 13. Mapa poca napolenica 14. Mapa Itlia REGNE DE LES DUES SICLIES PIEMONT LLOMBARDIA PARMA MDENA TOSCANA ROMA Estats Pontificis VENETO 15. Mapa Itlia 1Guerra contra ustria, 1859Pau de Zrich Annexi de la Llombardia, Parma, Mdena i Toscana 2 La guerra contra Npols, Expedici dels mil (Garibaldi), 1860 Annexi de les Dues Siclies 3 Annexi de Vencia (durant la guerra austro-prussiana, 1866) 4 Annexi dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871) Etapes de la unificaci 1 1 2 3 16. Mapa unificaci dAlemanya Etapes 3 La guerra contra Frana 2 La guerra contra ustria 1 La qesti dels ducats 17. Mapa Balcans 18. textos Revoluci Francesa

      • La Declaraci dels Drets de l'home i el ciutad.
      • Article 1r.Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials noms poden fundar-se en la utilitat comuna.
      • Article 2n.L'objecte de tota societat poltica s la conservaci dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets sn la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistncia a l'opressi.
      • Article 3r.El principi de tota sobirania resideix essencialment en la naci. Cap individu ni corporaci no pot exercitar autoritat que no emani expressament d'ella.
      • Article 4t.La llibertat consisteix a poder fer tot all que no perjudica d'altri (...).
      • Article 6.La llei s l'expressi de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concrrer la llur formaci personalment o per representants.
      • Article 10.Ning no ha d'sser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses...
      • Article 11.La lliure comunicaci dels pensaments i de les opinions s un dret dels ms preuats de l'home.

19. textos: Restauraci lobedincia al legtim sobir s un deure religis... Les constitucions sn obra dels homes, que han gosat rectificar els designis de Du...Mai no sha pogut imaginar que lhome pugui crear un arbre; com sha pogut imaginar ,doncs, que lhome tingus poder per a crear una constituci? . J. de Maistre 20. textos: Restauraci

      • "No s en el liberalisme prussi, sin ms aviat en la fora i la potncia de Prssia on Alemanya t els ulls posats. Baviera, Wttemberg i Baden poden lliurar-se al liberalisme; per ning noels assignar el paper de Prssia; Prssia ha de reunir les seves forces i esperar el moment oport. Les fronteres que el Congrs de Viena ens va donar no sn correctes. Aquest no s un tema ni per fer discursos ni per buscar el vot de la majoria; les grans qestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang."
      • Bismarck,Pensaments i records , 1899.