Revoluci AmericanaLa Revoluci Americana va ser una agitaci poltica durant l'ltima meitat del segle 18 en el qual tretze colnies a Amrica del Nord es van unir per trencar amb l'imperi britnic , combinant per esdevenir els Estats Units d'Amrica. Primer van rebutjar l'autoritat del parlament de Gran Bretanya per governar en ultramar fora de la representaci , i desprs va expulsar a tots els funcionaris reals. El 1775 cada colnia hi havia establert un congrs provincial o instituci governamental equivalent a governar-se a si mateixa , per tot i aix reconeix la corona britnica i la seva inclusi en l'imperi . Els britnics van respondre enviant tropes per restablir el control realista . A travs del Segon Congrs Continental , els nord-americans es va gestionar el conflicte armat en resposta a la britnica coneguda com la Guerra d'Independncia (1775-1783) .Els britnics van enviar exrcits d'invasi i utilitza la seva poderosa armada per bloquejar la costa. George Washington va esdevenir el comandant nord-americ , treballant amb el Congrs i els estats per formar exrcits i neutralitzar la influncia dels legitimistes . Afirmar l'imperi de George III de Gran Bretanya era tirnic i per tant il legtima , el Congrs va declarar la independncia com un nou pas al juliol de 1776 , quan Thomas Jefferson va escriure i el Congrs va aprovar per unanimitat la Declaracid'Independncia dels Estats Units . Els britnics van perdre Boston en 1776 , per desprs capturat i retingut Ciutat de Nova York . Els britnics capturar la capital revolucionria a Filadlfia el 1777 , per el Congrs escapat , i els britnics es van retirar als pocs mesos .Desprs d'un exrcit britnic va ser capturat per l'exrcit americ a Saratoga , el poder naval francs equilibrada mitjanant la introducci de la guerra de 1778 com aliats dels Estats Units . Els britnics van oferir als nord-americans autogovern colonial , inclosa la llibertat d'impostos sobre els ingressos , per desprs d'anys de guerra , el Congrs es van comprometre a la sobirania i la independncia . Una fora nord-americana -francs combinat capturar un segon exrcit britnic a Yorktown en 1781 , que va posar fi a la guerra als Estats Units . Un tractat de pau en 1783 va confirmar la separaci completa de la nova naci de l'Imperi Britnic , i va donar lloc als Estats Units de prendre possessi de gaireb tot el territori a l'est del riu Mississippi .La Revoluci Americana va ser el resultat d'una srie de transformacions socials , poltics i intel lectuals en la societat nord-americana , el govern i les formes de pensar . Els nord-americans van rebutjar les aristocrcies que van dominar Europa en aquest moment , en lloc d'advocar pel desenvolupament del republicanisme amb base enl'enteniment de la Il luminaci del liberalisme , abandonant el concepte de govern real per dret div . Entre els resultats ms importants de la revoluci va ser la creaci d'un govern representatiu elegit democrticament responsable davant la voluntat del poble . No obstant aix , els debats poltics forts esclatar sobre el nivell apropiat de la democrcia desitjable en el nou govern , amb una srie de Fundadors temien llei del carrer .Qestions fonamentals de la governana nacional es van resoldre amb la ratificaci de la Constituci dels Estats Units en 1788 , que va substituir els articles ms febles de la Confederaci i la Uni Perptua . En contrast amb la confederaci , la Constituci va establir un govern nacional federal relativament fort , que va incloure un executiu , els tribunals nacionals i la competncia fiscal . La Carta de Drets de 1791 Estats Units comprn les primeres deu esmenes a la Constituci , que garanteix molts " drets naturals" que van influir en la justificaci de la revoluci , i van tractar d'equilibrar un govern nacional fort amb fortes governs dels estats i de les llibertats personals generals . El desplaament nord-americ en el republicanisme liberal , i l'augment gradual de la democrcia , va causar una commoci de la jerarquia social tradicional i va donar a llum a l'tica que s'ha format un nucli de valors poltics als Estats Units .