Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya - 9a. època - nº 221 - Octubre

ACataluny

2 3ACataluny

Edició i Coordinació: Manuel QuesadaDisseny i Maquetació: Pau RigolPortada: Adaptació del cartell de "Escuela Nueva" de Pau RigolRedacció Catalunya: Manuel Quesada, Pau Rigol, Marta Minguella, Xavi Rojals, Laura Gómez-Pintado, Daniel Mulero, Gerard Sandoval, Danislava Marinova, Rosalia Molina, Dídac Salau, Rubén Páez, José Cabrejas, Julián Guisado, Patricia MuñozCol·laboracions: Paco Martín, Iru Moner, Òscar Murciano, Ermengol Gassiot, Àlex Tisminetzky, Agustí Guillamón, Carme Álvarez, Joan Salero, Merce Márquez, Jordi F. Fernández, Xarly Lavatelli, Esther Canet, Encarna Salguero, Cynthia Luz, Julia Matildelina, Germinal, Alexis, Acció Ciclista Club Catalunya, Dones Llibertàries i sindicats i seccions sindicals de la CGT de CatalunyaRedacció i subscripcions: Carrer Burgos, 59 baixos 08014 Barcelona

Tirada: 13.000 exemplars

ON ENS TROBEM?

D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titular del qual és el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal.c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, als correus electrònics com: cgt-cat@cgtcatalunya.cat o comunicacio@cgtcatalunya.cat bé a Carrer Burgos, 59 baixos 08014 Barcelona.

editorial tema del mes

SU

MA

RI

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Carrer Burgos, 59 baixos 08014 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 935120481

FEDERACIONS SECTORIALS

· Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)· Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit · Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ)· Federació d'Ensenyament de Catalunya

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 -Igualadacgtanoia@yahoo.esTel/FAX 938042985

TarragonaPlaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici 2, 3a Planta 43005 -Tarragonacgttarragona@cgt.esTel. 977242580 i FAX 977241528

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 -Cornellàcorreu@cgtbaixllobregat.catTel. 933779163. FAX 933777551

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 -El Vendrellcgt.baix.penedes@gmail.comTel/FAX 977660932

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 -Badalonacgt_bn@yahoo.esTel/FAX 933831803

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 -Vilanova i la Geltrúcgtvng@cgtcatalunya.cat Tel/FAX 938934261

MaresmeRosa Sensat 6, baixos, 08302 -Mataró maresme.cgt@gmail.com Tel/FAX 937908261

Vallès OrientalRonda de Oriente 6 , 08100 -Molletcgt.mollet.vo@gmail.com Tel. 935931545. FAX 935793173

Osonacgt-osona@cgtcatalunya.cat638675933

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 -Gironacgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. FAX 972231219

Baix Camp/PrioratPlaça Nen de les Oques 8, 1r D 43202 -Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 -Vilanova i la Geltrúcgtvng@cgtcatalunya.cat Tel/FAX 938934261

Alt Camp i Conca de BarberàCarreer de la Zeta 6, 43800, Vallscgtaltcampconca@cgtcatalunya.cat

PonentDarrere Sant Martí, 15, 1è 25004 -Lleidalleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. FAX 973271630

Terres de l’EbreCasal Popular PanxamplaFrancesc Gil de Frederic, 6. 43500terresebre@cgtcatalunya.cat

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaCarrer Pare Laínez 18-24 08025 -Barcelona flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362 FAX 933107080

BergaBalç 4, 08600 -Bergasad@cgtberga.orgTel. 938216747

ManresaCircumval·lació 77, 2n 08240 -Manresa manre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. FAX 938747559

RubíColom, 3-5, 08191 -Rubí, flcgt_rubi@hotmail.com Tel/FAX 935881796

SabadellRosellò 10, 08207 -Sabadellcgtsabadell@cgtcatalunya.cat Tel/FAX 937450197

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 -Terrassacgtterrassafl@gmail.comTel. 937335006

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 -Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, Tel/FAX 937142121

SallentClos, 5, 08650 -Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel 938370724 -FAX 938206361

ViladecansCarrer de la Muntanya, 16, 08840 Viladecans fl.viladecans@cgtcatalunya.catTel. 936590814 - 610072649

catalunyacgt@cgtcatalunya.cat

TEMA DEL MES DISCURSOS PSICODÈLICS DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ 3-5

SINDICAL EL TELETREBALL: UN PRIVILEGI, UNA TRAMPA I UN DESAFIAMENT PER L’ANARCOSINDICALISME 6-7 SAINT-GOBAIN: MOLT MÉS QUE UN FORN 8-9 LA VAGA DELS MIR ESTRENY CATALUNYA 10 NOTÍCIES SINDICALS 11

OPINIÓ A VOLTES AMB L’OKUPACIÓ 12 CAL CREAR XARXES PER LLUITAR JUNTES 13

L'ENTREVISTA PARLEM AMB ENCARNA SALGUERO 14-15

EL DOCUMENT EL MASSA DESCONEGUT I MOLT ÚTIL “RECÀRREC PER MANCA DE MESURES DE SEGURETAT” 16-17

SOCIAL CICLISTES DIVERSES, UNIU-VOS! 18 CARAVANA OBRIM FRONTERES 2020 19

LES NOSTRES VEUS LES DE LES “BATES VERMELLES”: OBRERES TÈXTILS CONTRA EL FRANQUISME 20-21 YOLANDA 21

INTERNACIONAL VIOLÈNCIA I RESISTÈNCIES A COLÒMBIA 22-23 DINAMITA DE CERVELL EL FAR 24 DICCIONARI MILITANT 25

CULTURA I OCI RECOMANACIONS i RECEPTES 26 HUMOR SOCIAL I PASSATEMPS 27

AL TINTER “ÉS UN JUDICI POLÍTIC A TOT NIVELL” 28

Pandèmia low costL ’ i n i c i d e c u r s h a e s t a t t o t u n è x i t . T a n t , q u e j a h e m a s s i s t i t a u n a s e t m a n a d e v a g a d e p e r s o n a l s a n i t a r i i , e n s e s p e r e n , a q u e s t o c t u b r e , d u e s j o r n a d e s m é s d e v a g u e s a l s e c t o r e d u c a t i u . D e m o m e n t .

H a v í e m p o s a t e s p e r a n c e s , t o t s i g u i d i t . I e l G o v e r n i l e s a d m i n i s t r a c i o n s n o e n s h a n d e c e b u t . M i l e r s d e t r e b a l l a d o r e s a b o c a d e s a l ’ a t u r . C o l · l a p s e m o n u m e n t a l e n m o l t s à m b i t s d e l ’ a d m i n i s t r a c i ó d e l ’ e s t a t q u e d e i x a a m b e l c u l e n l a i r e m i l e r s i m i l e r s d e p e r s o n e s . U n a c a s c a d a d ’ E R T O ’ s i E R O ’ s , t a n c a m e n t s i d e s m a n t e l l a m e n t i n d u s t r i a l . M e t g e s i m e s t r e s m é s e x p l o t a t s , m é s e x p o s a t s . E x p r i m i r e l t r e b a l l . F e r m é s r e n d i b l e e l c a p i t a l .

L a s a n i t a t i l ’ e d u c a c i ó , c o n q u e s t e s a c o n s e g u i d e s a b a s e d e p a t i m e n t s , v a g u e s i s a c r i f i c i s , s ’ a g u a n t e n a r a m a t e i x p e r l a d e d i c a c i ó i l a p r o f e s s i o n a l i t a t d e l s q u i h i t r e b a l l e n . D e l s q u i l e s f a n f u n c i o n a r . R e s n o s ’ e s p e r a d e l ’ E s t a t , m é s q u e e n g r u n e s i p r o m e s e s d ’ u n a v i r t u a l g e s t i ó m í n i m a m e n t d e c e n t . G e l , m a n s , m a s c a r e t a . T o t s h e m d e p o s a r d e l a n o s t r a p a r t . T o t s e n s h e m d e s a c r i f i c a r d a v a n t l ’ e n e m i c . A l t r e c o p , c o m s i l a h i s t ò r i a e s r i g u é s d e n o s a l t r e s , i n v i s i b l e . A l t r e c o p , c a u s a i j u s t i f i c a c i ó d e l ’ a n h e l a d a p a u s o c i a l p a t r o n a l .

D e i a l a n o s t r a e s t i m a d a M a f a l d a q u e s i n o f o s p e r t o t s n o s a l t r e s n i n g ú n o s e r i a r e s . D e r a b i o s a a c t u a l i t a t a q u e s t a a f i r m a c i ó , p e r q u è s i e n s e n f r o n t e m s o l s , j a h e m p e r d u t a b a n s d e c o m e n ç a r a b a t a l l a r . É s i m p r e s c i n d i b l e , a r a m é s q u e m a i , l ’ o r g a n i t z a c i ó . É s m é s n e c e s s a r i q u e m a i e l p o d e r c o l · l e c t i u , l ’ a c c i ó c o l · l e c t i v a , ú n i c a m a n e r a d e f r e n a r l ’ o f e n s i v a c o n t r a e l t r e b a l l d e q u e s o m i s e r e m t e s t i m o n i s . S o l e s n o p o d e m . J u n t e s h o p o d e m t o t .

No compartim necessàriament les opinions signades de les col·laboracions

www.revistacatalunya.cat/ www.fb.com/revistadecatalunya.cat @RCatalunya

#TalMesComAquestEl dia 26 de l’any 1884 es funda a Sabadell la Sección Varia de Trabajadoras Anarco-colectivistas. Entre les fundadores es troben noms com Teresa Claramunt o Federación López Montenegro, figures de capital importància en la creació del feminisme obrerista. Aquest col·lectiu, el primer grup feminista no mixt vinculat a l’obrerisme, serà el més esquerranós de totes les organitzacions adherides a l’Obrera (federació de societats de Sabadell) i marcarà l’inici del feminisme de classe i llibertari.

“Obrir els centres sense

abocar-hi recursos és una decisió política”

Discursos psicodèlics del Departament d'Educació

Però compte, mil lor que et quedi clar que els missatges que s'emeten des del departament estan dissenyats perquè pateixis una alteració de la realitat , és l 'LSD de les xerrades del govern, i d'aquesta manera saber que quan s'acabi l 'efecte de la droga, ens quedarà la realitat , com si fos el gat de Cheshire de la novel· la "Al ícia al país de les meravelles". Això és una advertència i una recomanació, ja que és preferible tocar de peus a terra per afrontar mil lor l 'angoixa i la frustració de les evidències reals.

D'entrada però, pots creure que no ho vas entendre bé o que la pandèmia per la COVID19 t 'ha afectat massa al cer vell . En canvi, quan comparteixes la realitat dels centres amb els teus companys i companyes, te n'adones que són els polít ics els que t ' intenten fer ingerir aquestes píndoles fantasioses dins el teu pensament , i és amb aquests amb qui t 'uneixes per encarar la per versió i depravació que pateixes com a docent que aposta per un sistema públic de qualitat .

De fet , de l 'anàlisi de les polít iques educatives que ha aplicat el Departament d'Educació govern rere govern, se n'extreu una dada objectiva: les decisions que s'han pres han estat sistemàticament destinades a fer agonitzar el s istema educatiu públic en benefici dels interessos econòmics privats, fent-los prevaldre davant dels drets bàsics de la vida i de les persones.

Aquesta tendència no ha canviat en el context actual, el mantra de la COVID-19 com a oportunitat de canvis en benefici de totes s'ha anat esfumant a cada roda de premsa f ins a fer- lo desaparèixer. Al principi de la pandèmia et converties en l 'Al ícia del país de les meravelles, entraves pel forat de l 'arbre i arribaves a l 'habitació on hi havia la porteta petita on treies el cap per veure les meravelles que et venien en els discursos governamentals, i bevies i menjaves pocions i pastissos màgics per poder gaudir- los.

La i l · lusió feia creure que podries sortir del confinament sent petita al costat de tots els espais i mitjans que et proporcionarien, però que les promeses de contractació de professorat , i de ràtios reduïdes, permetrien fer-te gran. És clar que, quan hem trepitjat realitat i ens ha baixat l 'efecte de l 'al · lucinogen, ens hem adonat que, en el mil lor dels casos, ha acabat sent un més dels acudits absurds del personatge del barretaire.

Malauradament , ara ja podem constatar la intenció del govern de material itzar l 'obertura de centres sense abocar-hi recursos. Cal tenir molt present però, que aquesta és una decisió polít ica, i que el Departament d'Educació tenia a les seves mans l 'oportunitat de garantir el dret a l 'educació de l 'alumnat i de protegir la salut de la comunitat educativa prenent decisions acompanyades de recursos per minimitzar els r iscos. >>

En aquesta societat delirar és ben fàcil, només cal que escoltis els discursos del Departament d'Educació que emeten els mitjans de comunicació, i creure-te'ls. Amb aquestes notícies totalment intencionades podràs crear-te un imaginari que esdevé un canvi profund i de qualitat de les polítiques educatives, tal com si t'haguessis pres al·lucinògens que et fan viatjar a un futurible ideal dins el món educatiu.

4 5ACataluny

EL FIL

Sobre l'anunci de Novartis d'externalització i venda de les plantes de Barberà de Vallès i del Masnou a l'empresa Siegfried Holding AG. obrim fil

Des de fa uns anys, l'empresa multinacional Novartis comença un procés de transformació en el qual a poc a poc comença a desfer-se de centenars de llocs de treball a tot el món. A la planta de Barberà de Vallès es tradueix en externalització de serveis interns ...

A l'estiu de 2019, i després d'haver estat la nena bonica de el grup durant 24 anys, s'anuncia que la situació de la nostra planta és altament inestable i la direcció inicia un procés de reestructuració basat en la simplificació de llocs, que es tradueix en .. .

CGT Novartis@CgtNovartis30 de Set. de 2020 Traduït

tema del mes

Jubilacions anticipades i per descomptat, acomiadaments, llocs que han d'absorbir noves funcions, etc ... Crisi evitada?

Arriba la pandèmia, i amb ella una llarga lluita per aconseguir una sèrie de garanties bàsiques de seguretat. El volum de treball comença a veure minvat de manera dràstica. Comença de nou la paranoia entre el personal ...

Pero todos sabemos que las palabras se las lleva el viento, y es por ello que desde @CgtNovartis vamos a luchar con garras y dientes por la firma de un acuerdo legal donde se reconozcan todas y cada una de las condiciones económicas, sociales y laborales de nuestros compañeros

I va arribar la data, després de molts murmuris i rumors, la direcció de Novartis Barberà de Vallès reuneix el Comitè d'empresa a les 7 del matí i comunica la bomba. La nena bonica ha deixat de ser-ho ...

Com en tota successió d'empresa, Novartis es regeix per l'article 44 de l'estatut dels treballadors i assegura, al menys de manera verbal, que tots i cadascun dels treballadors de la planta tenen mes que garantides les seves condicions laborals ...

Federació CGT Ensenyament

La crisi educativa ve de l luny.

Fa molts anys que estem a peu de centre i a peu de carrer per denunciar una realitat que cada vegada empitjora més la situació de l 'educació pública i de les seves treballadores. L'augment de l 'horari lectiu del professorat , la manca de planti l les, el tancament de grups, el deteriorament dels edif icis, la falta de recursos per a fer efectiva l 'escola inclusiva, la pèrdua de condicions laborals i de democràcia els centres i la introducció d'un funcionament en clau competit iva que només fa que augmentar les desigualtats entre centres i alumnat i fer empitjorar un dels altres problemes endèmics de l 'educació a Catalunya, la segregació escolar.

El confinament que es va iniciar el març passat va tenir un impacte molt greu en una educació pública ja malmesa i va agreujar aquesta crisi educativa. L'ensenyament telemàtic condicionat per la manca de recursos de personal i materials i per una manca d' instruccions clares, va provocar que la bretxa digital i de condicions sociofamil iars augmentessin encara més aquestes desigualtats.

Contractacions i reducció de ràtios insuficients i amb trampes.

Al Departament no l i han ser vit de res els errors comesos entre el març i el juny. Tants esforços en rodes de premsa per dir que es treballaria per baixar ràtios i trobar espais per poder fer classes reduïdes han quedat en paraules buides perquè de totes aquestes propostes, no n'ha volgut assumir el cost . I només un govern que aposta per una educació pública de ple dret , no hi escatimaria ni un recurs.

No han volgut planificar el curs en condicions.

S'hagués pogut fer diferent , s 'hagués pogut tenir en compte la veu del professorat i dels sindicats, s 'hagués pogut contractar el personal necessari , s 'haguessin pogut buscar espais, s 'hagués pogut assegurar la connectivitat de docents i d'alumnat , s 'hagués pogut evitar que els centres hagin hagut de prendre la decisió d'el iminar l 'educació especial i d'altres especial itats per poder fer un pla que ens permeti sobreviure aquest curs, s 'haguessin pogut fer testos a mestres i professorat , especialment quan a hores d'ara ja coneixem els resultats en altres comunitats. En definit iva, des de la irrupció de la COVID el mes de març, hi ha hagut prou temps per assegurar la tan necessària educació presencial en condicions, no òptimes (això és impossible en un context de pandèmia mundial) però maximitzant la seguretat . Però una vegada més, poder no sempre va associat a voler. I el Departament , no ha volgut , i ha fet el que fa sempre, deixar-ho tot en mans de direccions, mestres, professorat i AMPAs i AFAs.

Això no s'acaba aquí, els personatges d' 'Al ícia segueixen sent referents universals, i el Departament d'Educació justament ha escoll it aquells que anirien en contra del que podem considerar acceptable dintre d'un ser vei públic. Així , també veiem com des de les instàncies educatives s'ordena tal lar caps, igual que el Rei i la Reina de Cors. Tant és així , que està deixant desemparades dones embarassades que les obliguen a anar a treballar (depenent del ser vei territorial que hagis escoll it) , amb la

ser la prioritat , una salut que implica un personal docent capacitat per portar a terme les classes presencials, i donar una educació de qualitat a un alumnat que es mereix aquests recursos.

En canvi, d'un fet tan transcendent com l 'obertura de centres educatius n'han fet un joc, i han obviat la priorització dels paràmetres més importants, reduir les quarantenes perquè tothom pugui treballar presencialment i d'altra banda, assumir el cost quan aquestes s'hagin de material itzar, que serà ben aviat . Però no, en aquest cas també han decidit que el cost l 'assumim les famíl ies.

Plantegem la mobilització per la vaga perquè els centres funcionin.

Davant les conseqüències ja irreparables que es derivaran de les polítiques (no actuar també és política) del Departament d'Educació, des de CGT Ensenyament obrim el debat per prendre una decisió col·lectiva, que cada vegada s'apropa més a la necessitat de convocar una vaga educativa.

Estem convençudes però, que la mateixa inèrcia d' indignació que portarà la incompetència del departament farà que el col· lectiu de docents vegi en la vaga i les mobil itzacions l 'eina per reclamar, un cop més, la inversió adequada per garantir una educació pública de qualitat . És per tot això que demanem la immediata dimissió del conseller Bargalló i la resta del govern de la Generalitat per la seva mala praxi i la incompetència en la gestió d'aquesta pandèmia i ens reser vem prendre mesures judicials més contundents en cas que el col· lectiu docent i no docent surt greument perjudicat d'aquesta mala gestió.

mateixa virulència, el personal de r isc que no coneix el cr iteri per passar d'un dia per l 'altre a ser catalogat de personal vulnerable, o no, amb una total opacitat per prendre aquestes decisions. I s i tens la mala sort de ser persona de r isc i que no t 'hagi tocat una vacant , s inó una substitució, ets un candidat a quedar-te sense feina, ja que el Departament obliga a renunciar al nomenament . També estan deixant sense nomenaments a aquelles persones que estan en quarantena per presentar símptomes de la COVID-19 o per haver-hi estat en contacte.

El deliri es converteix en malson.

Des de CGT Ensenyament a l 'abri l ja vam exigir una reducció de les ràtios per permetre grups de 10-15 a infanti l i primària i 20 a secundària amb el necessari increment proporcional de les planti l les, assegurant contractacions estables i l 'adaptació d'espais suficients com a mesures imprescindibles per encarar aquest curs. Així veiem com, l luny d'escoltar-nos, el govern prohibeix les reunions de més de 10 persones i , en canvi, permet aules que superen els 25 i 30 alumnes, veiem com que no es posa d'acord en quina és la temperatura que determina marca un possible contagi, però en tot cas, deriva la decisió a una atenció primària que també ho haurà d'afrontar sense recursos addicionals.

Així mateix, des de la primera obertura de centres ja vam denunciar al Departament a Inspecció de Treball , per la manca de recursos per prevenir els r iscos laborals i per la mala praxi en qüestions de seguretat i salut laboral. Creiem que la salut de les persones treballadores haurien de

El preu que pagarem si no actuem és massa alt . És hora de passar a l 'acció.

És l 'hora de créixer com ho fa la protagonista de la novel· la, i plantar-l i cara a uns polít ics que ni tan sols davant una pandèmia mundial són capaços de ser valents i fer polít iques educatives pensant en tot el seu alumnat , és l 'hora de passar a l 'acció perquè el preu ja és impagable per a moltes persones, és hora de mobil itzar-nos contundentment i exigir tot al lò que ens han promès, que ens ho han promès públicament perquè saben que en tenim el dret . N'estem fartes de discursos psicodèlics, volem realitats.

La lluita és l'únic camí!

Mobilitzem-nos per:

>R e d u c c i ó d e r à t i o s : 1 0 - 1 5 a E I -P R I ; 2 0 a S e c u n d à r i a .

>I n c r e m e n t d e p l a n t i l l e s n e c e s s a r i p e r r e d u i r l a r à t i o , a t e n c i ó a l a d i v e r s i t a t i d e s u p o r t a l s a l u m n e s a m b N E E . T E E I s , T I S . . .

>D o t a c i ó d e p e r s o n a l s a n i t a r i a c a d a c e n t r e .

>S u b s t i t u c i ó d e l e s t r e b a l l a d o r e s v u l n e r a b l e s q u e n o e s p o d e n i n c o r p o r a r a l s c e n t r e s .

>I m p l e m e n t a r l e s m e s u r e s d e p r e v e n c i ó i p r o t e c c i ó d e s a l u t : d o t a c i ó d e t o t e l m a t e r i a l n e c e s s a r i a l s c e n t r e s ( m a s c a r e t e s F F P 2 i p a n t a l l e s f a c i a l s , h i d r o a l c o h o l s , t e r m ò m e t r e s ) .

>I n c r e m e n t d e l s r e c u r s o s n e c e s s a r i s p e r p a r t d e l D e p a r t a m e n t i e n s l o c a l s p e r g a r a n t i r l ' a p l i c a c i ó d e l s p r o t o c o l s d e n e t e j a i d e s i n f e c c i ó a l s c e n t r e s .

>C o m p l i m e n t d e l s d r e t s l a b o r a l s p e r l e s p e r s o n e s s u b s t i t u t e s , q u e n o e l s h i t r e g u i n e l s n o m e n a m e n t s , i q u e p u g u i n g a u d i r d e l e s b a i x e s l a b o r a l s q u e e l s h i p e r t o c a p e l f e t d ' h a v e r e s t a t n o m e n a t s .

Il·lustració modificada de

6 7ACataluny

Ja havíem dedicat un semàfor vermell a la senyoreta Díaz Ayuso, per l’afer aquell de les pizzes i l’alimentació dels infants en plena pandèmia. Sembla que no va tenir prou, i aquesta aprenent de les polítiques neofeixistes, ha instaurat una política d’aparheid a la ciutat de Madrid, confinant i reprimint els

barris obrers de la capital del regne. Bé, potser hauríem de fer com en aquella història del gran Pedrolo, Acte de Violència, i confinar-nos totes per acabar amb la tirania d’un sol cop.

Advocat, llicenciat en dret i ciències polítiques, candidat a l’alcaldia per CiU a Terrassa... Aquest jove emprenedor ho ha tingut tot de cara. Ara, ens té de cara a nosaltres. Miquel Samper és el nou conseller d’Interior, i més enllà de la seva trajectòria política, ideologia, principis, i número de calçat,

nosaltres li prometem una cosa: odi etern. Sigui qui sigui, sigui del color que sigui, el psicòpata que es posa al capdavant dels Mossos és el nostre enemic. Miquel, ja no hi ha volta enrere.

Un altre dels relleus governamentals arrel de la barallleta de quotes de poder. Ramon Tremosa, ha iniciat el seu mandat “a lo grande”: Volent trencar la vaga de Saint-Gobain enviant els seus gossos a reprimir piquets. Doncs Ramonet, t’has trobat de cara a la CGT. Llarga lluita ens queda,

contra tu i contra tota la teva estirp. A nosaltres ens trobaràs sempre a peu de carrer, a peu de fàbrica. Ramon Tremosa tremola, perquè a la falange anarcosindicalista la tindràs sempre enfront.

Sí. Aquest mes sí que tenim motius per posar un semàfor verd. Aquest és pel poble de Vallecas i els barris de Madrid Sud. Un poble lluitador que s’ha alçat davant les polítiques antiobreres i d’aparheid de la Comunitat de Madrid. La dignitat es podria mesurar en mobilitzacions, i amb aquesta

mesura la gent de Madrid Sud està al capdavant de l’estat espanyol. A la redacció del Catalunya ens omple d’orgull i satisfacció que Madrid, la Madrid popular, no s’arronsi, no decaigui. Madrid que bien resistes.

EL SEMÀFOR INSURRECTE

Ramon Tremosa Miquel SamperIsabel Díaz Ayuso Poble de Vallecas

sindical

amb la pandèmia passàvem a temps complet.

Tot i que el conveni contempla el teletreball també com a mecanisme de conciliació familiar, la situació de confinament ha fet sortir les limitacions que comporta haver de treballar al mateix temps que s'està a cura de menors, avis o persones en situació de dependència. També ha passat que diferents membres de la família han hagut de fer ús de l'ordinador o altres dispositius i connexions a internet i, finalment, ha sortit a la llum la bretxa digital que s'ha fet evident en l'àmbit d'escoles i instituts.

Malgrat tots aquests factors, el teletreball s'ha presentat com una solució immediata i relativament eficaç per a mantenir en funcionament empreses i institucions que, d'una altra manera, haurien posat en perill un gran nombre de llocs de

Per a molts era evident el seu caràcter de privilegi dins del món del treball, perquè no tots els sectors podrien utilitzar-lo com a modalitat. L'emergència sanitària va deixar en evidència que gran part dels àmbits on es podia dur a terme el teletreball, no estaven preparats per a assumir-lo ni organitzacionalment, ni legalment, ni tècnicament, ni des de la prevenció de riscos laborals. Tot això està canviant ara amb la recent Llei de Teletreball del govern espanyol.

Els treballadors i treballadores de la Universitat Oberta de Catalunya (universitat online) tenim implementat el teletreball des de fa gairebé una dècada i, a més, el tenim contemplat en el primer conveni d'empresa des de l'any 2012. El que en altres àmbits era novetat i podia provocar desconcert, per a nosaltres no ha estat més que una extensió: d'un o dos dies a la setmana, ara

Xarly Lavatelli

delegat CGT en el comitè UOC

treball. En aquest sentit, un privilegi, quan hem vist una successió d'EROs, ERTOs i acomiadaments per tot arreu que han fet estralls entre la classe treballadora, portant sofriment, incertesa i desprotecció a moltíssimes famílies.

Organització del treball o dret laboral?

L'article 22 del conveni d'empresa FUOC defineix el teletreball, les seves funcions, abast i compromisos:

"El sistema d'e-treball es regeix pels principis de voluntarietat, responsabilitat, compromís, reversibilitat, no consolidació, manteniment de condicions bàsiques llevat d'aquelles de les quals es gaudeix per raó de la prestació presencial, acceptació de les condicions addicionades a la relació laboral i, especialment, a la consideració com un sistema d'organització i no

com un dret individual del qual cal una autorització prèvia de la Institució atenent circumstàncies diverses."

En aquesta definició del teletreball com a organització del treball més que com a dret laboral, es descriuen els requisits per a accedir-hi que són bastant generals i sempre dependents de l'organització jeràrquica pròpia d'una empresa. Al seu torn, en un apartat es contempla la conciliació familiar, que esdevé un motiu més per a sol·licitar-lo.

Però com saber que realment s'està treballant?

Més enllà del compromís i la responsabilitat personal que es descriu en el conveni, el treball no presencial està basat a l'autoprogramació i un grau d'autonomia suficient, en un sistema d'objectius que s'han de

complir a llarg termini, sigui amb teletreball o presencialment. Porta aparellada la connexió a un entorn virtual que ens situa en un ordinador remot, amb accés a determinats programes i eines per a dur a terme les nostres tasques. El control de connexions i temps per part de l'empresa es realitza sobre aquest entorn. Si es roman inactiu durant un determinat temps, la finestra es desconnecta i caldrà tornar a posar nom i contrasenya. A més d'això, el seguiment del teletreball passa per les comunicacions per telèfon, correu electrònic o videoconferència.

I aquí ens trobem que el privilegi i el que semblava un seguit d'avantatges, deixa una finestra oberta al que fins ara manteníem ben diferenciat: l'empresa fica un ull on fins ara mai havia pogut entrar, els nostres habitatges, i es genera una situació que fins ara teníem ben diferenciada: una

nociva mescla entre llar i treball.

Allò que en els orígens de la revolució industrial havia estat un dels factors per a la formació de la classe obrera, la separació del treball artesanal de l'àmbit familiar, amb la consegüent concentració dels mitjans de producció en tallers i fàbriques, ara s'està revertint. El procés d'individualització social al qual ens empeny el capitalisme, amb la pandèmia ens retorna a les nostres llars, on pretén individualitzar-nos i diluir-nos, buscant afeblir encara més els llaços de solidaritat que ens identifiquen com a classe social.

En confinament es treballa més i les dones assumeixen més càrregues

Tal com es destaca en un estudi, el teletreball en confinament suma dues hores més a la jornada laboral , es continua connectat més enllà de l'horari. La pressió que s'exerceix fa que la desconnexió digital es torni una prioritat. I també s'ha demostrat la bretxa de gènere, on les dones assumeixen majors responsabilitats en la cura d'infants i tasques de la casa.

Teletreball, el parany d'un vell conte d'explotació

El caràcter de novetat del teletreball no és tal: fa anys que hi ha sectors precaritzats i externalitzats que es veuen sotmesos a aquesta organització d'explotació i desconnexió entre treballadors, sistemes especialitzats a afeblir solidaritats. Pensem en tota la gamma

de falsos autònoms, des dels informàtics aïllats a casa seva, amb dates de lliurament absurdes que els obliguen a treballar caps de setmana sencers, fins al professorat associat, auxiliar o "col·laborador", aquest últim l'eufemisme utilitzat en la UOC per a denominar aquells docents precaris que no tenen contractes laborals, sinó "contractació de serveis".

El teletreball es presta a desenvolupar sistemes d'externalització, precarització i desprotecció legal per a aquells falsos autònoms i altres sectors precaritzats forçats a fer-ho. El privilegi es presenta com una explotació aguda i silenciosa.

Prevenció de riscos i teletreball

Amb el teletreball som

nosaltres mateixos que assumim la responsabilitat i gestió del nostre espai de treball. I en conseqüència qualsevol mena d'accident o malestar que es pugui derivar de la nostra feina. En cas d'accident, la mútua ho qualificarà d'accident laboral o no. Tenim també riscos psicofísics que han augmentat amb el confinament com són insomni, estrès, angoixa, ansietat i depressió.

D'altra banda, es desconeix el dret a la desconnexió digital i es truca al telèfon privat, envien emails o forcen videoconferències fora de l'horari laboral. Un altre dels àmbits on el suposat privilegi es converteix en un maleït parany.

El teletreball, un desafiament per a l'anarcosindicalisme

Encara que se'ns pinti aquesta modalitat de treball com una panacea per al món laboral, no ho és: si alguna cosa ha demostrat el confinament és la necessitat que tenim com a éssers socials que som, d'estar en contacte directe amb els nostres companys, perquè els nostres interessos de classe els podem defensar colze a colze en el mitjà laboral i als carrers; perquè les nostres decisions col·lectives requereixen assemblees i passos a seguir col·lectivament; perquè la solidaritat es consolida presencialment en el dia a dia.

Els mètodes de seguiment, accessos, temps, registres, poden esdevenir un mecanisme de control que permeti a les empreses accedir a informació personal, justificar situacions de penalització

o acomiadament, amb la indefensió que podem preveure.

Si bé el teletreball ens permet fer tasques que no requereixen presència física, no ha d'ocupar mai el 100% del nostre temps de treball. Això significaria la desconnexió del nostre mitjà social. És en aquest àmbit fonamental on ens desenvolupem com a treballadors i com a persones solidàries. En la mescla confusa d'habitatge i lloc de treball, sortim perdent com a classe treballadora. El capitalisme entra a les nostres cases i ens ven un discurs de fals privilegi, amb el qual pretén marcar diferències amb els nostres companys de classe.

El nostre desafiament continua sent el mateix de sempre: combatre els privilegis, les desigualtats i l'explotació capitalista, tant en el nostre centre de treball com als carrers. Apuntar a construir una societat igualitària i llibertària. Hem de desenvolupar estratègies i inventar eines per a enfrontar aquesta i altres noves modalitats de treball que signifiquin altres maneres d'explotació. Hem de desemmascarar el fals aspecte de privilegi del teletreball, el seu costat desestructurant de solidaritats, la seva vella recepta explotadora sobre els sectors precaritzats, la seva invasió de les llars i la pressió tramposa que exerceix sobre treballadores i treballadors.

El teletreball: un privilegi, una trampa i un desafiament per a l'anarcosindicalismeA l'inici d'aquest temps de pandèmia, als mitjans es parlava del teletreball com la gran novetat, una situació estranya el significat de la qual era una absoluta incògnita: com funcionava, qui podria fer-ho, quina era la seva dimensió real en el món laboral.

“ s i a l g u n a c o s a h a d e m o s t r a t e l c o n f i n a m e n t é s l a

n e c e s s i t a t q u e t e n i m d ' e s t a r e n c o n t a c t e d i r e c t e a m b e l s n o s t r e s c o m p a n y s ”

Ilustración: David Blay /amarantas.org

8 9ACataluny sindical

Saint-Gobain: molt més que un forn

El passat dia 25 d'Agost l'empresa Saint-Gobain convoca al Comitè d'empresa per tal de tractar problemes de l'absentisme laboral, quina va ser la sorpresa dels representants dels treballadors quan es van adonar que aquesta reunió era una mentida a la qual els té acostumats aquesta empresa, en comptes de parlar de l'absentisme, van exposar el tancament de la Divisió Glass de la fàbrica i d'iniciar el període de consultes de l'ERO.

La decisió va agafar de sorpresa al Comitè, ja que durant el 2019 l'empresa va guanyar 10,5 milions d'euros i avui dia encara falten dos anys de vida útil del forn de vidre. A poc a poc es va anar descobrint una estratègia de l'empresa que va eliminar la fàbrica dels seus plans de futur l'any 2018 deslocalitzant la producció a Polònia amb

una legislació laboral i mediambiental molt més laxa que la península. Després de dos anys enganyats decideixen tancar a correcuita sense tenir cap mena de sensibilitat amb la plantilla.

Després d'aquesta gran ofensiva de la patronal, la plantilla es va mobilitzar totalment i va aconseguir arrossegar en aquestes mobilitzacions a famílies, amics i veïns. A partir del 6 de setembre es va iniciar una vaga indefinida que significava una parada total de la planta. Veient la unió de la plantilla l'empresa va començar amb el joc brut, alliberant de l'ERO als representants dels treballadors

i coaccionant a la plantilla posant en dubte futures recol·locacions. El que no sabia l'empresa és que aquestes tretes no van fer si mes no unir més que mai a un col·lectiu "cristalero" que òbviament va rebutjar qualsevol privilegi i no va tenir gens de por de la resta de coaccions.

Després d'uns dies de seguiment de la vaga del 100%, el col·lectiu es va adonar que l'empresa havia produït més que mai els darrers mesos i que el material havia d'estar a algun lloc. Aquella ubicació eren els magatzems de Bellvei on van descobrir que les portes no tenien gual, va ser el moment

d'organitzar-se i dividir-se en 3 grups per ocupar les portes del magatzem amb 15 vehicles, 3 torns i set dies a la setmana. En aquell moment va començar #LaHuelgaDelVado,

L'empresa deixava passar els dies, no entrava en detalls a la negociació i es va negar a presentar-se a dues reunions al·legant falsos problemes de seguretat a l'entrada de fàbrica, jugava amb el temps però amb el tancament de Bellvei el temps el controlaven els treballadors. No van trigar en arribar els piquets de la patronal per fer-nos fora, per amenaçar amb multes, amb grues i amb furgonetes ARRO,

però els Cristaleros van continuar asseguts a les seves cadires de plàstic, les mantes per dormir a la nit, el servei d'esmorzar, de dinar i sopar que venien des de l'Arboç on estaven la resta de companys a la porteria de la fàbrica. Els dies van anar passant i els estocs de les fàbriques d'automoció van caure en picat, la urgència per a Saint-Gobain era màxima.

El dijous es van alliberar tres camions de les naus de Bellvei per evitar parar vàries fàbriques a canvi d'un preacord que finalment no va ser ratificat per l'assemblea, perquè en bon criteri faltaven detalls importants per definir. El Comitè no ho van dubtar dues vegades i es va posar mans a l'obra per treballar en un futur acord. Mentre durava el tancament van rebre la visita de molts polítics que estaven més preocupats en fer-se la

foto que en donar-los un salvavides al que agafar-se, un Secretari d'indústria, Raül Blanco, parlant pel mòbil en comptes d'escoltar-nos, un Secretari General del PSC, Miquel Iceta, que se li tancaven els ulls a la sala de premsa, però cal destacar un Conseller d'Empresa de la Generalitat, Ramon Tremosa, que per un costat afalagava l'orella als treballadors i amb l'altra mà els clavava un ganivet ben oxidat per l'esquena. Un Ramon Tremosa que la seva única preocupació era finalitzar el bloqueig de Bellvei i així salvar a les seves fàbriques i poder posar-se la primera medalleta del seu mandat. Cal recordar el seu tweet insultant a la classe treballadora pocs dies després de reunir-se amb la plantilla de Saint-Gobain. No tot han sigut desgràcies, afortunadament el PP i Ciutadans es varen quedar a les trinxeres de la patronal i no han sumat forces amb la ultradreta Catalana. Per sort Els comuns els van obrir les portes del Parlament i la CUP va bolcar-se en la nostra causa recolzant-nos en tot moment.

La lluita ha estat exemplar, en cap moment han faltat companys per tancar el centre logístic de Saint-Gobain, en aquests moments els treballadors es van veure reforçats amb el suport solidari dels companys i companyes de les diferents confederacions de la CGT. El nerviosisme de l'empresa era patent, els intents de treure vidre de la nau eren cada vegada més desesperats arribant a intentar fer un forat a les parets de les naus al més pur estil delinqüència butronera. Les visites dels mossos d'esquadra cada vegada eren més intimidants, però la plantilla continuava a la vorera, amb cançons i somriures. El xantatge i la coacció es van convertir en pràctiques habituals demostrant una vegada més que el cos de mossos d'esquadra continua sent el braç ferotge de la ultradreta

catalana, prenent nota de matrícules, apropant furgonetes ARRO per intimidar i arribant a coaccionar vàries vegades al Comitè d'empresa amb intervenir amb els antidisturbis si no deixàvem sortir algun camió.

L'empresa per la seva part va decidir que era millor obrir la via penal contra els seus treballadors en comptes de negociar i va procedir a realitzar vàries denúncies al col·lectiu de treballadors per coaccions, i els mossos van trigar poc a tornar a amenaçar-los, però en aquells moments ja era massa tard per tirar-se enrere i els "cristaleros" no van dubtar ni un moment a quedar-se a la seva nova llar "Bellvei", cal dir que la jutgessa de Vendrell desestimà la denúncia interposada per Saint-Gobain, en no existir cap desordre públic. A mesura que avancen els fets, ens adonem que el Polígon està en una situació d'alegalitat i per això el gual no es pot tramitar a l'Ajuntament i l'empresa va decidir anar al basar dels xinessos i posar-los com a efecte intimidatori. El moviment de resistència ara tenia més força que mai, tanta força que ni en un moment tan crític com el dissabte al matí van cedir ni un mil·límetre.

Dissabte al matí la ultradreta Catalana instada per la Dreta rància Euskera perpetra un crim sagnant per qualsevol democràcia. El President de la Generalitat, El conseller d'interior i el Conseller d'Empresa, Quim Torra, Miquel Samper i Ramon Tremosa respectivament, decideixen que és bona idea saltar-se la resolució del jutjat de Vendrell, treure les competències als mossos de Vendrell i donar-se-les a la BRIMO de Sabadell, una BRIMO que van arribar amb 8 furgonetes amb poques ganes de negociar. I que van fer els Cristaleros/as? Òbviament quedar-se al polígon no sense patiment, interposar una denúncia contra als jutjats de guàrdia de Vendrell contra el Conseller d'Interior Miquel Samper. Es va fer una crida a treballador/es, veïns, familiars i companys i companyes de la CGT, que en tot moment del procés han demostrat la seva solidaritat, reforçant aquesta lluita.

Finalment la intervenció de la BRIMO no es va produir per la pressió exercida pel comitè davant la gran mobilització de la ciutadania i l'eco extensiu als mitjans de comunicació. Aquest exercici de pressió

Secció sindical de CGT a Saint-Gobain

Redacció Catalunya

sobre els polítics de la ultradreta catalana, va provocar l'acceptació d'una mediació demanada pel Comitè d'empresa per abordar la legalitat del conflicte de la vaga. Mai ens oblidarem que Saint-Gobain i el govern del PdCat prefereix atonyinar-nos que asseure a negociar.

La mediació va ser realitzada pel Sr. Josep Ginesta, Secretari General de Treball i Enric Vinaixa, Director General de Relacions laborals, va començar a les 12 del migdia amb una actitud de la patronal que ens va provocar vergonya aliena, arribant tard, demanant un recés fins a les 13:50 i per acabar dient que si a les 14 h no es tenia un acord per carregar dos camions per la Mercedes de Vitòria, s'aixecarien de la taula i marxarien. La representació dels treballadors no va acceptar aquesta coacció que va sorprendre tant als mediadors com a aquesta part. Després de 15 h de reunió i finalitzant a les 3 de la matinada, el procés va acabar amb acord de mínims, aturant la vaga i desbloquejant Bellvei. Acord:

- Es va garantir un 100% de recol·locacions mantenint els salaris i l'antiguitat.

- En el suposat de que qualsevol treballador recol·locat fora de la fàbrica de Sekurit, no s’adaptés pels motius que fossin al nou destí, podrà, dins dels tres primers mesos següents a la seva incorporació al lloc de destí, desistir de la mateixa i acollir-se a la percepció de les indemnitzacions per cessament pactades a la lletra- Es negociarà un Pla Social, dins del període legal de consultes de l’ERO, que contempli les següents mesures: baixes incentivades pels treballadors amb edat superior a 60 anys que hauran d’anar acompanyades, a més de les indemnitzacions que es poguessin pactar amb aquest col·lectiu, d’un pla d’acompanyament fins l’edat legal voluntària de jubilació. - Indemnitzacions per acomiadament: en cas de que algun treballador refusés la recol·locació que se li ofereixi, el seu contracte serà extingit a l’ERO i se i abonarà, al moment del cessament, una indemnització equivalent a 60 dies de salari per any de servei, sense límit. Així mateix, tindrà dret a una indemnització addicional a l’anterior de 30.000€.

- Viabilitat del Sekurit de deu anys com a mínim, en el cas d'un tancament total o parcial de la planta es garanteixen les condicions del present acordUn acord que ha significat una victòria de la classe obrera davant dels lobbys econòmics, de la màfia politicopolicial i d'una empresa que no ha parat de mentir, humiliar i menysprear-nos en tot moment. Destacar que és una lluita d'uns 50 obrers contra el 10% del PIB Espanyol en el que queda demostrat que tot és possible, que la unió, la solidaritat i la lluita és l'única medicina contra aquells que ens volen esclafar.

“La lluita ha estat exemplar, en cap moment han faltat companys

per tancar el centre logístic”

10 11ACataluny sindical

NN O T Í C I E S S I N D I C A L S

Els sindicats d’ensenyament de la CGT, juntament amb el Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC SPS) han convocat a totes les docents de l’ensenyament públic a la vaga el proper 9 i 15 d’octubre. S’hi han sumat a la vaga del dia 9, també, les diferents seccions de l’ensenyament universitari de la CGT. Acusen el Departament d’Educació de falta de previsió i irresponsabilitat en obrir les escoles amb una falta total de

mitjans. Denuncien les falses promeses del Departament, que no ha reduït les ràtios, ni ha augmentat el personal ni ha facilitat el material de protecció necessari. Denuncien, a més, que moltes de les persones de risc estan completament desprotegides davant la situació de pandèmia que vivim. La falta de recursos i personal que pateix l’ensenyament públic és fruit d’anys i anys de retallades, segons denuncien els sindicats.

La plantilla de Nobel Plàstiques continua la vaga indefinida en protesta contra l’ERO que suposa més de 200 acomiadaments. Nobel Plàstiques Ibèrica és filial del grup Orhan Holding, dedicada a fabricar peces per l’automoció. L’empresa de Sant Joan Despí comunicà el passat 22 de juliol als sindicats el cessament de la seva activitat al·legant motius

econòmics. Els sindicats però, confirmen que l’objectiu és deslocalitzar la factoria a un indret més rentable. La vaga, iniciada el passat 14 de setembre i secundada per tot el Comitè d’Empresa, té per objectiu la retirada de l’ERO, doncs els sindicats entenen que el motiu del mateix no està justificat, alhora que defensen la continuïtat de l’activitat de la planta i els llocs de treball.

La CGT de Catalunya ha convocat pels propers 10 i 11 d’octubre un ple extraordinari a la ciutat de Lleida. En aquest comici, els 56 sindicats que conformen la confederació catalana es citen a la capital del Segrià per debatre les polítiques i l’acció sindical anarcosindicalista en aquest escenari de (post)pandèmia. L’acció

conjunta contra els ERO’s, la defensa de la salut dels i les treballadores o la possible convocatòria d’una vaga general són algunes de les qüestions que els afiliats i afiliades de la CGT de Catalunya debatran a les assemblees dels seus sindicats. En una “nova normalitat”, cal una acció sindical forta, decidida i unitària.

Vaga a l’ensenyament públic Vaga indefinida a Nobel Plàstiques

Els sindicats de la CGT de Catalunya celebraran un ple extraordinari

els propers 10 i 11 d’octubre

Els passats 22 i 25 de setembre va tenir lloc el judici contra l’empresa d’autobusos Cingles Bus (Sagalés). La raó és una demanada judicial sobre la tutela de drets fonamentals i llibertats públiques. Des d’un temps ençà, sobretot des de la interposició de la demanda de les variables

Demanda judicial contra Cingles Bus (Sagalés)

La vaga dels MIR estreny a Catalunya

Gessamí Forner

Article publicat a El Salto

Els treballadors i treballadores d’Acciona continuen les mobilitzacions contra l’ERO plantejat per la direcció. L’anunci de tancament de la factoria japonesa Nissan va provocar gairebé immediatament que la seva client Acciona plantegés un ERO d’extinció de contractes que afectaria unes 500 treballadores. Des del passat mes

d’agost la plantilla s’està mobilitzant per evitar els acomiadaments. A més, Nissan va anunciar que internalitzarà els serveis que prestava Acciona a Barcelona, el que posa en escac els treballadors de la subcontracta. Després de no fructificar les negociacions, els treballadors d’Acciona han bloquejat l’entrada a Zona Franca, i anuncien més mobilitzacions.

Les treballadores d’Acciona en peu de guerraper diversos conductors-perceptors; els actes probatoris de la qual es van iniciar el 15 de maig del 2019; s’han produït una sèrie de greus greuges que tots sumats, faran que la condemna a l’empresa sigui considerable. La llei sancionadora per analogia serà la Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social.

Els metges residents de Catalunya han pres el relleu als de Madrid i País Valencià: estan de vaga des de la setmana passada, i la taula de negociacions no flueix. Més enllà d'augmentar els sous raquítics (al voltant de 900 euros nets al mes), que arrodoneixen amb guàrdies, el que volen és supervisió i descans real. Deixar d'empalmar jornades de postguàrdia amb setmanes laborals i decisions sobre pacients sense un metge adjunt que les validi i tutoritzi.

Volen —en realitat diuen que necessiten— descansos setmanals de 36 hores seguides, o 72 hores en 14 dies, i un adjunt per cada quatre residents. En quant al salari, aspiren al fet que un metge resident de primer any cobri el mateix que una infermera recentment llicenciada contractada per l’Institut Català de Salut (ICS). És a dir, passar de 16.000 euros bruts anuals a 28.000.

Però sobre aquest punt, avui ja han rebaixat la seva contraoferta: un increment salarial progressiu fins a 2023 per a arribar a cobrar 24.000 euros a l'any. Aquesta xifra tampoc és aleatòria. És la que cobren els residents de l'Hospital Clínic, de gestió privada-concertada i amb conveni laboral propi, el millor de tots.

La Sanitat de Catalunya és un laberíntic camí entrecreuat de consorcis concertats i privats, que gestionen el 56% dels hospitals, a més de centres ambulatoris (al voltant del 20%). Això sembra un brou de cultiu fantàstic per a qui paga el sou: els més de 4.000 residents catalans han de negociar amb dues patronals, i a més, amb l’Institut Català de Salut.

El resident de segon any Marcel Laborda és un dels vuit metges que participa en les negociacions, mediades per un tècnic del Departament de Treball. L'última reunió va tenir lloc la setmana passada, quan els van oferir un augment salarial del 5% (uns 70 euros al mes). No hi ha acord quant a descans —que la normativa europea fixa en 36 hores setmanals ininterrompudes—. Sobre la formació, les patronals i l’ICS ofereixen el compromís d'instaurar ràtios mitjanes d'adjunts en sis mesos, mitjanes que continuarien deixant als MIR hospitalaris sense la supervisió que requereixen, asseguren els residents.

Dels més de 4.000 metges residents catalans, el 92% està secundant la vaga, segons aquest col·lectiu al qual, per primera vegada, se'ls exigeix uns serveis mínims del 100%.

“Si estem en formació, no hauríem de ser part estructural del correcte funcionament sanitari”, alerta Irene Ripoll, resident de quart any. Un altre parany de les exigències a aquest col·lectiu que porta anys alertant que cobra poc, treballa a preu fet i dorm escassament.

En les concentracions del passat 29 de setembre a les places de les capitals catalanes van simular tirar-se a dormir al carrer. El dia 30 van escenificar amb llibres gegants i taüts de cartó la mort de la formació dels MIR.

Formació escassa

Els problemes de formació tenen lloc, sobretot, als hospitals, on tots els metges, encara que la seva especialitat sigui medicina

familiar, han de dur a terme dos anys de MIR, passant consulta en planta i atenent urgències. Però la pandèmia ha modificat també les tutories en els centres d'atenció primària, on ja no passen consulta al contingent de 27 pacients diaris, sinó al que toqui i no sempre amb supervisió: pacients Covid, pacients d'urgències o pacients de contingent, de qualsevol metge.

“Venim d'una Atenció Primària amb una pressió assistencial molt forta, amb un excés de precarització i burocratització. I ara els MIR de família patim una doble precarització, la de l'atenció primària i la de ser residents”, assegura Ripoll.

Laborda també és metge familiar i les seves rondes hospitalàries les va fer en l'icònic Hospital del Mar, gestionat des de fa anys pel Consorci Parc de Salut Mar. Allà es va adonar que els residents del propi hospital, fent exactament les mateixes tasques, cobraven un 50% més que ell, i li doblaven el sou en els mesos de pagues extra.

Laborda no va triar especialitat ni destí seguint criteris econòmics, sinó desitjos laborals (ser metge de família) i de formació, però reconeix que quan va triar “no imaginava que les diferències fossin tan grans”.

Fa anys que Catalunya va deixar en mans de consorcis

i entitats privades almenys el 50% de la seva sanitat i és aquí on els més joves poden trobar millors condicions laborals, precaritzant encara més la sanitat pública catalana, l'únic territori de l'Estat amb setmanes laborals de 37,5h., enfront de les 35 de la resta.

La convocatòria de vaga dels MIR catalans acaba el 2 d’octubre però si les parts no arriben a un acord, els residents no descarten continuar amb accions per seguir reclamant millores en les seves condicions contractuals.

Gràcies a la pressió i l’acció de les assemblees de professorat i alumnat de la Massana s’han desmuntat els arguments de la direcció i del CEB i s’ha evidenciat els seus errors i la seva falta de previsió durant els darrers mesos, tot i la demanda d’un pla d’anticipació per part del professorat. L’escola no té representació de l’alumnat de grau al consell escolar, té un 80% de la plantilla de treballadores del grau interines, i sense possibilitat d’estabilització donat que de fet són PDI (professorat docent investigador) i sense que se’ls valori la tasca de recerca que duen a terme

CGT atura els acomiadaments a l’Escola Massanatot i que gràcies a això el grau disposa d’acreditació.Des de la CGT s’ha defensat el dret de l’alumnat a rebre un ensenyament de qualitat i el dret del professorat a treballar en unes condicions justes i dignes. Ni l’alumnat ni el professorat de la Massana han d’assumir i patir les conseqüències dels possibles errors de gestió de la direcció o del CEB. Finalment la reunió va finalitzar amb el compromís per part del CEB i la direcció del centre que l’afectació resultarà en CAP acomiadament i que es distribuirà la reducció d’hores entre el professorat.

Eleccions sindicals

Simar

Per primer cop, la CGT aconsegueix representació al Comitè d’Empresa de la factoria dedicada a les químiques Simar. Tot i els intents de paralitzar i bloquejar mitjançant reclamacions, coaccions i fins i tot acomiadaments, l’empresa no ha pogut evitar la presència dels anarcosindicalistes al Comitè.

“ Els MIR catalans reivindiquen un descans setmanal ininterromput

de 36 hores per a poder recuperar-se de les guàrdies de 24 hores, més

adjunts per residents i millor salari”

Novartis anuncia la seva venta a Siegfried

Holding S.A. L’empresa farmacèutica, amb presència a Barberà del Vallès i el Masnou, va anunciar el passat 29 de setembre la seva venta a la multinacional Siegried Holding AG a finals d’aquest mateix 2020. En una reunió mantinguda amb el Comitè d’Empresa, amb presència de la secció sindical de CGT, a les instal·lacions de Barberà, l’empresa assegurà que es mantindrien les condicions econòmiques, laborals i socials existents, tal i com dicta l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors. Adverteix la CGT en un comunicat emès el 30 de setembre que no dubtaran en llençar-se a la mobilització si es toca un sol dret de la plantilla de Novartis. Des de la secció sindical a Novartis demanen, a tota l’afiliació de Catalunya i a la classe treballadora en general, restar atents perquè “en breu es comprovarà si la Direcció està disposada a complir la seva paraula”.

La vaga dels MIR catalans (més de 4.000 residents, àmpliament secundada) va arrencar la setmana passada. Demanen millors condicions de descans, formació i salari. Les negociacions amb dues patronals i el servei públic de salut es troben estancades, malgrat la mediació del Departament de Treball.

12 13ACataluny opinió

Davant la incertesa pel començament del curs escolar i com a mare

de tres cr iatures de vuit , quatre i dos anys, veig que el Departament d'Educació està improvisant constantment , t rebal la sobre la marxa, no tenen cap mena de plani f icació, i van funcionant d'acord amb propostes, potser d'Europa. No hi ha cr i ter is n i d irectr ius c lares, i sense cap coordinació amb la resta dels terr i tor is de l 'estat espanyol , les mesures no estan c lares; de fet no hi ha una voluntat de consultar o crear comitès d'experts .

Les famíl ies ara ens estem coordinant arran d'aquesta pandèmia, no estem d'acord amb els protocols , però com aquests són tan confusos, cadascuna ho interpreta d'una manera di ferent , i a ix í es fa molt di f íc i l arr ibar a acords i maneres de trebal lar.

En aquests moments hi ha dues l ín ies de cr i ter is per part de les famíl ies ,

algunes que optar ien per l 'educació v irtual i d 'altres que demanen una educació presencial .

Jo est ic d'acord en fer-ho presencial , les nenes i nens i les joves necessiten social i tzar-se, re lacionar-se, i l 'educació v irtual és a ï l lament social , on es perdrà l 'empatia, la sol idar i tat .

No és e l mateix l 'educació presencial que la v i rtual , la me va f i l la va a una escola que és Comunitat d'Aprenentatge, en aquest t ipus d'escoles es trebal la de forma cooperat iva, es fan debats, assemblees, i a més les famíl ies part ic ipem de manera voluntàr ia i act iva a l 'aula. Però malauradament ara amb la normativa i e ls protocols de distanciament social que estem pat int a la societat i a tots e ls centres educat ius estem perdent la base pedagògica de l 'educació, l 'a lumnat no poden part ic ipar, re lacionar-se, mirar-se als ul ls , no es podrà fer l 'apropament , l 'escal for. . . i les famíl ies tampoc podrem part ic ipar a l 'aula.

A moltes escoles no hi ha l l ibres de text , tot és cooperat iu. A l 'escola de la me va f i l la i f i l ls , funcionen mit jançant una eina molt important que és l 'assemblea, un espai de resolució de conf l ictes, es t rebal la de manera col · laborat iva, molt t rebal l d 'equip, són assemblear is . . . i a ixò potser també es perdrà. Les famíl ies hem d'anar en paral · le l amb el professorat , a casa s 'educa i a l 'escola es forma.

La major ia de centres educat ius no han pogut crear més espais , moltes vegades perquè no existeixen aquests espais , i no han pogut baixar ràt ios, ja que el

Cal crear xarxes per lluitar juntes i en comunitat

departament no els h i ha enviat més professorat . Són mentida les promeses fetes de més professorat i la demanda de fa molt temps - de tota la comunitat educat iva- de baixada de ràt ios tampoc es compleix ; quan s 'hauria pogut aprof i tar aquest moment per baixar ràt ios.

Quan comencin els a ï l laments, no ens han donat cap recurs a les famíl ies . Ex isteixen moltes di f icultats en l 'àmbit de conci l iació de la v ida laboral i famil iar, a a ltres països d'Europa hi ha recursos i una ver i table conci l iació, la societat sencera tenen uns horar is assequibles, no com aquí amb uns horar is laborals molt l largs. E l govern no té en compte a les famíl ies , no ens a juden ni econòmicament , n i en l 'àmbit de la salut , n i de recursos.

Cal un canvi a escala de societat : fe ines, comerç, ser veis , escoles, etc . per poder aconseguir un est i l de v ida saludable. Ara, les famíl ies ens estem organitzant i fent costat a la comunitat educat iva, e l professorat no pot fer res més del que fan, ens hem unit per poder mi l lorar, n i que s igui localment .

A través de la plataforma per la jornada continua, a lgunes famíl ies ens hem adherit a una vaga de no portar e ls nens a les tardes durant e l setembre, com a forma de pressió, per minimitzar e l r isc minimitzant desplaçaments.

Es podria aprof i tar aquesta s i tuació, fent un aprenentatge, i sobretot per pensar propostes de canvi , sobretot en l 'àmbit pedagògic,ser ia molt important , incloure les mocions, on l 'a lumnat poden opinar, i t rebal lar e ls sent iments, emocions, però precisament ara amb aquest a ï l lament , la separació de les persones, es fa molt di f íc i l . De vegades penso que volen un aï l lament social molt important , ja que els bars , e ls t ransports estan molt plens, però les c lasses separades, sense poder-ne abraçar ni tocar, amb aquest distanciament que ens estan imposant .

Cal t rebal lar en col · lect iv i tat , sobretot localment , ara estem fent una xarxa de suport mutu, i sent im que és molt posit iu. És molt important que es comencin a crear aquestes plataformes i xarxes, penso que s 'hauria de continuar sempre per a totes les l lu i tes , xarxes en l 'àmbit de l 'escola i del municipi , en una l lu ita col · lect iva, tenint a lgú al costat per trebal lar plegades. En altres moviments, quan hi ha una xarxa de suport , tot és molt més fàci l i assequible, e l fet de poder trebal lar juntes i en comunitat , ens mostra l 'empoderament que tenim com a societat de poder trebal lar plegades.

Cal encorat jar a totes les famíl ies a tenir opinions, ser cr i t iques, i crear xarxes. No quedar-se només en el que et diuen, cal tenir opinió pròpia i t rebal lar plegades per una educació pel futur.

Esther CanetMembre de la Plataforma per

l'Educació Pública de Mollet

L'educació virtual

és aïllament social, on es

perdrà l'empatia,

la solidaritat

A voltes amb l’okupacióFa u n s d i e s e l j u tge J oa q u i m B o s c h , d e l ' a s s o c i a c i ó d e j u tge s p e r l a d e m o c rà c i a , d e i a e n u n e s d e c l a ra c i o n s q u e : ' ' e n s et ze a n y s co m a j u tge , n o h e t i n g u t u n a s o l a o c u pa c i ó d e p r i m e r d o m i c i l i ' ' i a s s e n ya l a va q u e ' 's ' h a d ' a p l i ca r l a l l e i , p e rò ta m b é ga ra n t i r e l d ret a l ' h a b i ta tge , s e n s e ge n e ra r p o r s o c i a l p e r i n te re s s o s e co n ò m i c s ' '. Po c s m i t j a n s s ' h a n fet re s s ò d ' a q u e s te s pa ra u l e s , i ta n m a te i x , p o r te m to t l ' e s t i u a s s i s t i n t a u n g ra n e s p e c ta c l e m e d i à t i c e n e l q u a l s e m b l e n h a v e r- s e p o s a t d ' a co rd e l s i n te re s s o s e co n ò m i c s d e l s g ra n s m i t j a n s d e co m u n i ca c i ó, e m p re s e s d e s eg u reta t i d ete r m i n a t s pa r t i t s p o l í t i c s p e r ta l d e ge n e ra r u n a a l a r m a s o c i a l e n to r n d ' u n p ro b l e m a q u e a fe c ta n o m é s a l 0 , 0 1 % d e l s h a b i ta tge s q u e h i h a a E s pa n ya . E l p e rce n ta tge d e v i o l a c i o n s d e d o m i c i l i a pa r t i c u l a rs é s d e l 0 , 0 1 % i n c l o e n t- h i ta n t p r i m e ra co m s ego n a re s i d è n c i a . Te n i n t e n co m p te q u e a l n o s t re pa í s e x i s te i xe n m é s d e 2 5 m i l i o n s d ' i m m o b l e s , d e l s q u a l s n o m é s u n 0 , 3 % e s t ro b e n ' ' o ku pa t s ' ', i d ' a q u e s t s , e l 8 5 % co r re s p o n e n a e n t i ta t s f i n a n ce re s i fo n s v o l to r, co m p o t s e r q u e d i a re re d i a e l s m i t j a n s d e co m u n i ca c i ó pa r l i n d e p e rs o n e s q u e s u r te n a co m p ra r e l pa i e n to r n a r e s t ro b e n l a s e va ca s a o ku pa d a i l a p o l i c i a e l s d i u q u e n o e s p o t fe r re s? Te n i n t e n co m p te q u e , d e d o n a r- s e a q u e s ta s i t u a c i ó e s t ra c ta r i a d ' u n d e l i c te p e n a l q u e fa r i a i n te r v e n i r a u to m à t i ca m e n t a l a p o l i c i a , é s e v i d e n t q u e e n s m e n te i xe n d e s ca ra d a m e n t , p e rò l l a v o rs l a s eg ü e n t p reg u n ta é s : p e r q u è ?

A r re n d a r o co m p ra r u n a ca s a s u p o s a , p e r a u n a p e rs o n a j o v e a s s a l a r i a d a , d e s t i n a r- h i e n t re e l 9 0 , 7 % i e l 6 0 , 4 % d e l s e u s o u n et . A m b l a n o va c r i s i , l ´ a t u r e s d i s pa ra ( i e s p re v e u q u e e n ca ra h o fa rà m é s ) i co m a co n s e q ü è n c i a l ' i m pa ga m e n t d ' h i p o te q u e s , i s o b reto t , l a i n ca pa c i ta t d e m o l te s fa m í l i e s d e p o d e r pa ga r e l s p re u s a b u s i u s d e l s l l o g u e rs a l n o s t re pa í s fa n p re v e u re u n a n o va a l l a u d e d e s n o n a m e n t s e n e l s p ro p e rs m e s o s . Q u a n e l 2 0 0 8 e l s d i fe re n t s m o v i m e n t s s o c i a l s q u e c l a m a v e n p e r l a s i t u a c i ó d e l ´ h a b i ta tge va m m e d i a t i t za r e l s d e s n o n a m e n t s , l a p e rce p c i ó s o c i a l d e l ' o c u pa c i ó va ca n v i a r ca p a p o s i t i u e n u n s e c to r i m p o r ta n t d e l a c l a s s e t re ba l l a d o ra , i a i xò é s q u e l co m q u e n o p o d e n p e r m et re . L a ca m pa n ya d e c r i m i n a l i t za c i ó d e l ' o ku pa c i ó b u s ca q u e l a c l a s s e t re ba l l a d o ra , s e n s e a d o n a r- s e , co m p r i e l d i s c u rs h ege m ò n i c q u e e l d ret a l ´ h a b i ta tge e s tà p e r s o ta d e l d ret a l a p ro p i eta t p r i va d a , re l a t q u e va e n co n t ra d e l s i n te re s s o s d e l a m a j o r i a d e l a ge n t . E l 5 8 % d e l a p o b l a c i ó a m b i n g re s s o s m é s ba i xo s h a d e ga s ta r m é s d e l 4 0 % d e l q u e g u a n ya p e r ta l d e pa ga r u n s o s t re s o ta e l q u e v i u re .

Rubén Paez PérezSindicat de Transports i Telecomunicacions

de la CGT Barcelona

D ' e n çà q u e va co m e n ça r l a c r i s i , m é s d e 1 6 0 . 0 0 0 fa m í l i e s h a n s i g u t e x p u l s a d e s d e l e s s e v e s ca s e s p e r n o p o d e r pa ga r l a h i p o te ca a l ba n c .

E l d ra m a n o h a a ca ba t , p e rò l a p è rd u a d e l d o m i c i l i c l a ra m e n t a ra a fe c ta m é s a fa m í l i e s q u e v i u e n d e l l o g u e r. D e s d e 2 0 1 3 a 2 0 1 8 , 2 1 7 . 0 0 0 fa m í l i e s va n a ba n d o n a r ca s a s e va p e r n o pa ga r l a re n d a m e n s u a l , i l a x i f ra va a u g m e n ta n t . L' a n y pa s s a t , e l n o m b re d e d e s n o n a m e n t s a i n q u i l i n s va s u p e ra r e l s 3 7 . 0 0 0 , e l q u e s u p o s a 1 2 7 p e rs o n e s a l d i a .

D e s d e 2 0 1 4 a 2 0 1 9 e l pa ga m e n t p e r l l o ga r u n a ca s a e s va d i s pa ra r u n 2 5 % , a B a rce l o n a u n 3 6 % i a M a d r i d u n 3 3 % . S ó n l e s d a d e s d ' a v u i , i to t h o m s a p q u e n o m i l l o ra ra n , a n s e l co n t ra r i .

H i h a u n a co n s ta n t v u l n e ra c i ó d e d ret s p e r pa r t d e l s fo n s v o l to r, q u e s ó n co r p o ra c i o n s i n te r n a c i o n a l s m u l t i m i l i o n à r i e s . L a s e va ra ó d e s e r é s e l m e rca t , e l co m e rç i e l b e n e f i c i . Pe r a e l l s , e s ta n a l m a te i x n i v e l l l e s m a ra gd e s q u e l ' h a b i ta tge : a m b d u e s s ó n s u s ce p t i b l e s d e s e r co m e rc i a b l e s . E l fa c to r h u m à n o e l s i m p o r ta .

A q u e s t s fo n s v o l to rs , a m b e l b e n e p l à c i t d e l s p o d e rs e co n ò m i c s i e l s u p o r t d e l s p o d e rs fà c t i c s , s ' h a n a p o d e ra t d e l a i m m e n s a m a j o r i a d e l m e rca t i m m o b i l i a r i . A ra e s t ra c ta d e c rea r u n a m b i e n t h o s t i l e n to r n l e s a s s o c i a c i o n s q u e d e fe n s e n l ' h a b i ta tge co m u n d ret bà s i c , i a q u í e n t ra e n j o c to t e l p o d e r m e d i à t i c , q u e e s p o s a a re n ta r l a ca ra a l s v o l to rs i v e n d re ' l s co m a co l o m s d e l a pa u . L a i n te n c i ó é s d e i xa r u n a cà r rega d e p ro fu n d i ta t a m b l ' o b j e c t i u d e co n fo n d re a l a p o b l a c i ó p e rq u è re b u tg i a l d è b i l i d e fe n s i a l fo r t . L' a p o ro fo b i a d ' a l g u n s m i t j a n s d e co m u n i ca c i ó fa v e rgo n ya . Q u a n v e u re m u n re p o r ta tge s o b re fa m í l i e s v u l n e ra b l e s i l e s ca u s e s e s t r u c t u ra l s q u e p o r te n a o c u pa r e n p re ca r i e n f ro n t d e l a fa l ta d ' a l te r n a t i v e s rea l s?

E l s p o d e rs , e n e l s e u b e n e f i c i , e s d e d i q u e n a a l i e n a r ( d e i xa r s e n s e c r i te r i ) i a co d i f i ca r ( c rea r a u tò m a t s ) a l a p o b l a c i ó. A i x í s ' e m p o b re i x l a ca pa c i ta t d e p e n s a r i ra o n a r.

L a m i s è r i a n o et re s p o n s a b i l i t za , é s l a c u l t u ra i e l fet d ' e n ra o n a r e l q u e et fa a d q u i r i r i d e o l o g i a .

H e m d e fe r e n te n d re a l s n o s t re s ge r m a n s d e c l a s s e q u e s i n o a pa g u e n a v i a t e l s te l e v i s o rs , l a m e n t i d a d e l fet q u e s ó n e l s o ku p e s e l s q u e d e i xe n a l e s fa m í l i e s a l ca r re r i n o e l s ba n c s a ca ba ra n ca l a n t a l e s s e v e s m e n t s . C o m d e i a M a l co m X "s i n o a n e u a m b co m p te a m b e l s m i t j a n s d e co m u n i ca c i ó, u s fa ra n e s t i m a r a l ' o p re s s o r i o d i a r a l ´ o p r i m i t ". I a i x í e s te m , a v o l te s , co m s e m p re .

Arrendar o comprar una casa suposa,

per a una persona jove assalariada,

entre el 90,7% i el 60,4% del

seu sou

14 15ACataluny l'entrevista

Q u a n t s a n y s q u e p o r t e s t r e b a l l a n t e n e l m ó n d e l ' e d u c a c i ó ? Q u i n a é s l a t e v a e s p e c i a l i t z a c i ó ?

F a 1 4 a n y s q u e s ó c d o c e n t . S ó c p e d a g o g a i t i n c d i f e r e n t s e s p e c i a l i t a t s , O r i e n t a c i ó E d u c a t i v a , S e r v e i s s o c i o c u l t u r a l s ( F P ) i F o r m a c i ó i O r i e n t a c i ó L a b o r a l . A c t u a l m e n t , i d e s d e f a s e t a n y s , s ó c p r o f e s s o r a d ' F P a l ' e s p e c i a l i t a t d e s e r v e i s a l a c o m u n i t a t .

C o m s ' e s t à p l a n t e j a n t a q u e s t r e t o r n d e l ' a l u m n a t a l s c e n t r e s e d u c a t i u s p e r p a r t d e l D e p a r t a m e n t d ' E d u c a c i ó ?

L a s i t u a c i ó j a e r a m o l t c o m p l e x a i d e l í m i t s , d o n a d e s l e s r e t a l l a d e s q u e p o r t e m p a t i n t d e s d e l 2 0 1 0 . L a p l a n i f i c a c i ó d e l D e p a r t a m e n t h a e s t a t c a ò t i c a , s e n s e u n a r u t a d e t e r m i n a d a i a m b m a n c a d e s e n s i b i l i t a t c a p a t o t s e l s e l e m e n t s d e l a c o m u n i t a t e d u c a t i v a , a l u m n a t , f a m í l i e s i d o c e n t s . H a d e i x a t f i n s a l ' ú l t i m m o m e n t l ' e x p l i c a c i ó d e t o t e s l e s m e s u r e s i n o h a t i n g u t e n c o m p t e a c a p r e p r e s e n t a n t n i a c a p s i n d i c a t , t a m p o c a l s r e p r e s e n t a n t s d e r i s c o s l a b o r a l s d e l s c e n t r e s . I a m b u n a i n v e r s i ó i d o t a c i ó d e r e c u r s o s p r à c t i c a m e n t n u l · l a , s e n s e a m p l i a c i ó

d e d o c e n t s , n i b a i x a r r à t i o s a s e c u n d à r i a , n i p o s t o b l i g a t ò r i a .E l D e p a r t a m e n t s e g u e i x l a s i n t o n i a d e m e n y s p r e u i r e t a l l a d e s q u e d e i x a a l s c e n t r e s p ú b l i c s d a v a n t u n a d e s p r o t e c c i ó m o l t s i g n i f i c a t i v a i e n q u i s t a d a

Q u è é s e l q u e p l a n t e g e n e l s s i n d i c a t s d e l ' e n s e n y a m e n t ?

To t i q u e h i h a u n i n t e n t d ' u n i ó . i q u e t o t s v e u e n q u e l e s c o n d i c i o n s l a b o r a l s a c t u a l s n o g a r a n t e i x e n l a s e g u r e t a t d e l e s p e r s o n e s a l s c e n t r e s e d u c a t i u s , h i h a u n a m a n c a d ' a g i l i t a t p e r d o n a r r e s p o s t a a u n a s i t u a c i ó c o m p l e x a i l a v e g a d a c l a r a d e d e f e n s a d e l e s d o c e n t s a C a t a l u n y a .

C a l d i r q u e t a m b é h i h a p o c s e g u i m e n t i p o c a o r g a n i t z a c i ó e n t r e e l c o l · l e c t i u d o c e n t i a i x ò t a m b é r e p e r c u t e i x e n p r o p o s a r a c c i o n s c o n t u n d e n t s . A r a m a t e i x h i h a d a m u n t d e l a t a u l a u n a e n q u e s t a s o b r e c o n v o c a t ò r i a d e v a g a , q u e v o l f e r r e f l e x i o n a r e l p r o f e s s o r a t s o b r e l a s e v a n e c e s s i t a t i e l q u e d e c i d i r i a c a d a s c ú , p e r v e u r e s i t i n d r i a f o r ç a .

P e r s o n a l m e n t p e n s o q u e c a l a n a r a l a v a g a , a r a m é s q u e m a i n e c e s s i t e m f e r p i n y a i d e f e n s a r l a t a s c a

e d u c a t i v a , d o n a r - l i p r e s t i g i . U n t r e b a l l a d o r n o p u j a r i a a u n a b a s t i d a s e n s e c o r d a n i s i s t e m a d e p r o t e c c i ó , p e r q u è n o s a l t r e s h i a c c e d i m a f e r c l a s s e s a m b 3 0 a l u m n e s e n u n e s p a i t a n c a t s e n s e d i s t à n c i a f í s i c a ?

L e s f a m í l i e s n o d i u e n r e s ?

L e s f a m í l i e s s ' h a n o r g a n i t z a t d ' a l g u n a m a n e r a p e r r e i v i n d i c a r q u e l a s i t u a c i ó a c t u a l n o p l a n t e j a s e g u r e t a t r e a l p e r a i n f a n t s i a d o l e s c e n t s . Ta n s o l s a l g u n s c e n t r e s p r i v i l e g i a t s p o d e n p l a n t e j a r r à t i o s r e d u ï d e s i p e r s o n a l s u f i c i e n t p e r d e s d o b l a r , d o n a t q u e t e n e n l ' e s p a i a d i e n t . L a m a j o r i a , p e r ò , n o d i s m i n u e i x e n l e s r à t i o s i e l s g r u p s e s t r o b e n a l v o l t a n t d e 2 5 , q u a n l e s r e u n i o n s i l e s t r o b a d e s h a n d e s e r c o m a m à x i m d e 1 0 p e r s o n e s i a m b d i s t à n c i a d e s e g u r e t a t .

P e n s e s q u e e l r e t o r n a l e s a u l e s n o s ' e s t à f e n t a m b l e s g a r a n t i e s s u f i c i e n t s ?

É s u n d e s p r o p ò s i t , e s t a n f e n t p r o v e s a m b n o s a l t r e s , v o l e n c o n t r o l a r i s a b e r q u i t é i q u i n o e l v i r u s . N o s ' e n t é n c o m p o t s e r q u e d e i x i n q u e a c a d a c e n t r e f a c i l a s e v a .

Ta m b é s e m b l a u n a p r o v a a l a c a p a c i t a t d e s u b m i s s i ó

i c o n t r o l d e l p r o f e s s o r a t . P r à c t i c a m e n t n i n g ú e s q ü e s t i o n a e l s P l a n s d e c o n t i n g è n c i a d e l s c e n t r e s i l e s n o r m e s e s t r i c t e s q u e e n s f a n o b e i r s e n s e p r à c t i c a m e n t o p o s a r r e s i s t è n c i a , i q u e n o a c a b e n d ' a s s e g u r a r n i g a r a n t i r l a s a l u t n i d e t r e b a l l a d o r e s n i d ' a l u m n e s . A F P e s p o d r i e n h a v e r p l a n t e j a t s i s t e m e s h í b r i d s p e r r e d u i r r à t i o s , t a m b é a B a t x i l l e r a t ; a q u e s t a s p e c t e l ' h a n d e i x a t a d e c i s i ó d e c a d a c e n t r e i e n s t r o b e m a m b i n s t i t u t s m a s s i f i c a t s a l e s a u l e s .

L e s e s c o l e s i i n s t i t u t s n o s ó n s e g u r e s a r a m a t e i x , n o ?

N o , é s i m p o s s i b l e . N o e s c o m p l e i x e n e l s r e q u i s i t s e s t a b l e r t s e n l a r e s t a d e s i t u a c i o n s d e l a v i d a d i à r i a . N o p u c f e r u n a f e s t a o u n d i n a r a m b l a m e v a f a m í l i a q u e s o m 2 0 , p e r ò s i e s t a r a c l a s s e a m b v i n t - i -c i n c , t r e n t a , o t r e n t a - c i n c a l u m n e s / c o m p a n y e s ?

R e c o m a n e n q u e t o t e s f a c i a l ' a i r e l l i u r e , p e r ò h a u r é d ' e s t a r a l a c l a s s e ( e s p a i t a n c a t ) d u r a n t t r e s h o r e s s e g u i d e s s e n s e m o u r e ' m d ' a l l à ? I a i x ò n o p r o p i c i a r à q u e e n s c o n t a g i e m e n c a r a m é s ?

L l a v o r s , q u i n e s s e r i e n l e s m e s u r e s p e r u n a

e s c o l a r i t z a c i ó s e g u r a ?

R e d u i r r à t i o s , d i s t à n c i a f í s i c a i a u g m e n t a r d o c e n t s ( c o m a m í n i m 2 5 . 0 0 0 p r o f e s s o r s , a l v o l t a n t d ' u n t e r ç d e l a p l a n t i l l a ) q u e d o n i n s u p o r t a l ' a l u m n a t i a l s d e s d o b l a m e n t s r e a l i t z a t s .

E n l e s e t a p e s q u e n o e s p u g u i n g a r a n t i r g r u p s r e d u ï t s , r e a l i t z a r p l a n i f i c a c i ó h í b r i d a , a l t e r n a n t p r e s è n c i a a m b f e i n a a c a s a ( s i c a l t e l e m à t i c a ) .

N o s ' h a u r i a d ' h a v e r f e t d e f o r m a c o m p l e t a m e n t p r e s e n c i a l e l r e t o r n s i n o h i h a l e s g a r a n t i e s d e s e g u r e t a t s u f i c i e n t s ?

L' e s c o l a é s n e c e s s à r i a p e r a g a r a n t i r l a i g u a l t a t d ' o p o r t u n i t a t s i l a s o c i a l i t z a c i ó e n t r e l ' a l u m n a t , é s n e c e s s à r i a p r e s e n c i a l m e n t , r e a l m e n t é s c o m t é s e n t i t a n i v e l l e d u c a t i u i d e t r o b a d a e n t r e i g u a l s . A r a b é , s i t o r n e m , t o r n e m a m b n o r m a l i t a t , n o a m b a q u e s t s e g u i t d e c o n d i c i o n s q u e n o a s s e g u r e n q u e e s t i g u e m s a n s i , a m é s , p r e s e n t a u n a s è r i e d ' e l e m e n t s d e c o n t r o l i s u b m i s s i ó p e r p a r t d e t o t s e l s c o l · l e c t i u s i m p l i c a t s m o l t s o s p i t o s a . A a l t r e s p a ï s o s h a n t o r n a t s e n s e m a s c a r e t a i f e n t v i d a n o r m a l

a l ' e s c o l a , t e n e n r à t i o s r e d u ï d e s i e s p a i s c a p a c i t a t s p e r d e s d o b l a m e n t s . L e s r e t a l l a d e s q u e p o r t e m p a t i n t e n s e s t a n p a s s a n t f a c t u r a .

Q u i n s s ó n e l s a v a n t a t g e s d e l l ' e d u c a c i ó t e l e m à t i c a ?

G a r a n t e i x u n a s e g u r e t a t s a n i t à r i e s e n u n s m o m e n t s d ' a u g m e n t d e c a s o s d e c o n t a g i a l t e r r i t o r i m o l t s i g n i f i c a t i v a . P e r m e t t r e b a l l a r t e m à t i q u e s i h a b i l i t a t s r e l a c i o n a d e s a m b e l m ó n d i g i t a l , q u e a c t u a l m e n t s ó n n e c e s s à r i e s .

I e l s d e l a p r e s e n c i a l ?L a p r e s e n c i a l i t a t a l s c e n t r e s é s l a q u e g a r a n t e i x l e s r e l a c i o n s e n t r e e l s i n f a n t s i a d o l e s c e n t s , é s u n e s p a i d e t r o b a d a r e l a c i o n a l i m p r e s c i n d i b l e p e r d e s e n v o l u p a r l e s h a b i l i t a t s s o c i a l s q u e e n s c a r a c t e r i t z e n i d e s e n v o l u p e n , a l a v e g a d a , l a n o s t r a p e r s o n a l i t a t .

Ta m b é é s e l m i t j à a m b e l q u e s ' i g u a l e n a p r e n e n t a t g e s i s ' e s t a b l e i x e n l e s m a t e i x e s o p o r t u n i t a t s a n i v e l l s o c i a l , e r r a d i c a n t l e s d i f e r è n c i e s s o c i a l s q u e e s p u g u i n d o n a r p e r a l t r e s r a o n s s o c i o e c o n ò m i q u e s .

C o m p o d e n i n f l u i r a q u e s t s c a n v i s d e f u n c i o n a m e n t a l ' e n s e n y a m e n t a l ' a l u m n a t ?

Aquestes trobades massives,

sense distància en

espais tancats no es donen en cap altre àmbit de la

societat

E n c a r n a S a l g u e r o

Molt s'està parlant del retorn a les aules, de com el Departament d'Educació està gestionant aquesta crisi sanitària als centres educatius, de què poden fer les famílies i, en definitiva, de com està funcionant i qui està fer funcionar una institució tant important a la nostra societat com ho és l'Escola. Però com ho veuen les persones que treballen dia a dia amb la nostra canalla i joventut? Com s'enfronten a les diverses situacions que s'estan generant? Quines mancances denuncien i quines propostes fan? Entrevistem a l'Encarna Salguero, professora de Formació Professional, afiliada a la CGT i mare de dos nens de cinc i deu anys.

"

"

Redacció Catalunya

i a l e s f a m í l i e s ?

É s d i f í c i l d e p r e d i r , v i v i m u n m o m e n t d i s t ò p i c e s t r a n y i t o t h o m e s t e m i n t e n t a n t p o r t a r - h o a m b à n i m s i r e c o l z a n t - n o s e n t r e n o s a l t r e s . V o l d r i a q u e f o s u n m o m e n t d e c a n v i , q u e e n s a d o n e m q u e a m b l ' e d u c a c i ó s e g u i r a n p l a n t e j a n t a s p e c t e s d e m í n i m s i q u e s i n o r e c l a m e m , e n s d e i x a r a n s e m p r e a m b e l s m í n i m s r e c u r s o s p e r q u è s e m p r e t i r e m e n d a v a n t , e n c a r a q u e s i g u i a c o s t a d e l a n o s t r a s a l u t i d e l ' a l u m n a t .

L' a l u m n a t e s t à r e b e n t u n e s d i r e c t r i u s m o l t m a r c a d e s i s e r à m o l t n e c e s s a r i t r e b a l l a r a v i a t e l r e s p e c t e p e r l e s l l i b e r t a t s p e r s o n a l s , d e d e c i s i o n s i n d i v i d u a l s , p e r q u è l a i d e a d ' h a v e r d e r e b r e c o n s t a n t m e n t e l s p a s s o s a s e g u i r f a q u e l a m a n i p u l a c i ó s i g u i r e l a t i v a m e n t s e n z i l l a .

Q u è p e n s e s d e l e s p r o p o s t e s d e l m o v i m e n t d e f a m í l i e s i p r o f e s s o r a t q u e n o v o l e n p o r t a r l e s n o i e s i n o i s a l ' e s c o l a i q u e d e f e n s e n u n a e d u c a c i ó v i r t u a l ?

E s t i c a f a v o r i l e s r e c o l z o p e r l ' o r g a n i t z a c i ó q u e h a n r e a l i t z a t , j a q u e e l p l a n t e j a m e n t q u e r e a l i t z e n é s l í c i t i t é c o h e r è n c i a a m b l a m a n c a d e r e c u r s o s i e f i c i è n c i a q u e h a d e m o s t r a t e l D e p a r t a m e n t d ' E d u c a c i ó , q u e n o g a r a n t e i x e n r e a l m e n t l a s a l u t a l s c e n t r e s e d u c a t i u s .

L' ú n i c p u n t e n q u è d i s c r e p o é s l a l l i b e r t a t d ' e s c o l l i r -h o , p e r q u è q u i n e s s ó n l e s f a m í l i e s q u e p o d e n p e r m e t r e d e i x a r e l s s e u s f i l l s a c a s a ? L e s q u e d i s p o s e n d e r e c u r s o s i n f o r m à t i c s , l í n i a d ' I n t e r n e t i c a p a c i t a t d ' e s t a r a c a s a . A q u e s t s a s p e c t e s n o s e ' l s p o t p e r m e t r e t o t h o m i a i x ò c r e a r i a d i f e r è n c i e s e n t r e u n s i n f a n t s / a d o l e s c e n t s i d ' a l t r e s . A i x í , s ' h a u r i a d e g a r a n t i r q u e t o t h o m , e n c a r a q u e t i n g u i o n o r e c u r s o s , q u e v u l g u i q u e d a r - s e a c a s a , s e l i f a c i a r r i b a r i s e l i f a c i l i t i t o t e l q u e n e c e s s i t i n ( i n c l ú s p e r m í s p e r p o d e r c o n c i l i a r a n i v e l l l a b o r a l ) .

D a v a n t d e l a p o s s i b i l i t a t d ' h a v e r d e t a n c a r g r u p s o e s c o l e s , c o m c r e u s q u e e s p o d e n o r g a n i t z a r l e s f a m í l i e s ?

É s n e c e s s a r i l a i m p l i c a c i ó d e l e s e m p r e s e s p e r p o d e r c o n c i l i a r e n l ' à m b i t f a m i l i a r . S e m p r e s e l i d e m a n e n e s f o r ç o s a l ' e s c o l a , a l e s f a m í l i e s , a l ' a l u m n a t . . . J a é s h o r a q u e l e s e m p r e s e s

f a c i l i t i n a q u e s t a c o n c i l i a c i ó s i v o l e m u n a s o c i e t a t s a l u d a b l e q u e t é a l c e n t r e l a c u r a i l ' a c o m p a n y a m e n t e m o c i o n a l i s o c i a l d ' i n f a n t s , a d o l e s c e n t s i d e l s s e u s m a r e s i p a r e s .

C r e u s q u e e s p o d r i a a p r o f i t a r a q u e s t a " n o v a s i t u a c i ó " p e r p l a n t e j a r c a n v i s p e d a g ò g i c s a l s i s t e m a e d u c a t i u ?

E m s e m b l a m o l t r e l l e v a n t a q u e s t a p r e g u n t a s o b r e a q u e s t a " n o v a s i t u a c i ó " d e f e r v e u r e q u e " n o p a s s a r e s ".

E s p o d r i a a p r o f i t a r p e r r e p e n s a r l ' e d u c a c i ó i t o t e l s i s t e m a e d u c a t i u , p e r p a r t d e t o t a l a c o m u n i t a t e d u c a t i v a . I j u s t a m e n t e r a e l m o m e n t i d e a l p e r b a i x a r l e s r à t i o s i p o d e r t r e b a l l a r e n p e t i t s g r u p s .

E s p a r l a m o l t d e l s p o s s i b l e s c o n t a g i s p e r p a r t d e l ' a l u m n a t , p e r ò q u i n a p r o p o s t a f a e l D e p a r t a m e n t d ' E d u c a c i ó e n f r o n t d e l s c o n t a g i s a l p r o f e s s o r a t ?

É s d e c e b e d o r a , n o h i h a c a p p l a n t e j a m e n t n i c a p m e n a d e p r e v i s i ó p e r t e n i r c u r a d e l e s t r e b a l l a d o r e s . E n s h a n e n v i a t u n e s m a s c a r e t e s q u e n o e s t a n i n c l o s e s c o m a E P I n i c o m a e l e m e n t d e s e g u r e t a t i n d i v i d u a l . N o h i h a c o o r d i n a c i ó a m b e l s c à r r e c s d e r i s c o s l a b o r a l s d e l c e n t r e n i d e l s s i n d i c a t s .

R e a l m e n t n o h i h a i n t e n c i ó d e c u r a e n v e r s e l p r o f e s s o r a t , m o t i u q u e f a a u g m e n t a r l ' o r g a n i t z a c i ó i c o o r d i n a c i ó e n t r e t r e b a l l a d o r e s , a r a m é s q u e m a i , p a r l a r a l s c e n t r e s , f e r c o m u n i c a t s i d e n u n c i a r - h o p ú b l i c a m e n t , q u e n o h i h a u n e s m e s u r e s r e a l s d e p r o t e c c i ó l a b o r a l s i e t f a n t r e b a l l a r d u r a n t q u a t r e h o r e s d i n s u n a a u l a d e 2 0 m ² a m b 2 5 a l u m n e s ( e n e l m i l l o r d e l s c a s o s ) i q u e p o d e n a r r i b a r a s e r 4 0 a F P o B a t x i l l e r a t . A l g ú e m p o d r i a e x p l i c a r e n q u i n a l t r e à m b i t l a b o r a l / p e r s o n a l e s p r o d u e i x e n a q u e s t e s t r o b a d e s m a s s i f i c a d e s e n e s p a i s t a n c a t s i s e n s e d i s t à n c i a d e s e g u r e t a t ? E x a c t e , e n c a p .

16 17ACataluny el document

Àlex Tisminetzky

A d v o ca t l a b o ra l i s ta i a f i l i a t a CGT

Què és?

El Recàrrec per Manca de Mesures de Seguretat és l’augment de totes les prestacions professionals derivades de l’Accident de Treball o la Malaltia Professional entre un 30% i un 50% en cas de que hagi estat causat per una infracció empresarial. Està regulat a l’article 164 LGSS (antigament al famós article 123), que literalment determina:

«1. Todas las prestaciones económicas que tengan su causa en accidente de trabajo o enfermedad profesional se aumentarán, según la gravedad de la falta, de un 30 a un 50 por ciento, cuando la lesión se produzca por equipos de trabajo o en instalaciones, centros o lugares de trabajo que carezcan de los medios de protección reglamentarios, los tengan inutilizados o en malas condiciones, o cuando no se hayan observado las medidas generales o particulares de seguridad y salud en el trabajo»

Per tant, ha d’haver una infracció en matèria preventiva de l’empresa que hagi causat de forma directa (hi ha d’haver «nexe causal») l’Accident de Treball o Malaltia Professional. Si es dona una infracció empresarial, però sense relació causal amb el sinistre, no s’aplica el Recàrrec, malgrat pugui ser sancionada l’empresa infractora.

A quines prestacions s’aplica?

S’aplica a totes les prestacions presents o futures que derivin de l’Accident de Treball o Malaltia Professional. Per tant, una vegada imposat un Recàrrec, es podria aplicar inicialment només a una prestació actualment existent, i després anar-se aplicant a futures prestacions que vagin apareixent.

Per exemple, podria donar-se que s’imposi un Recàrrec del 40% a un Accident de Treball que actualment ha comportat una Incapacitat Temporal, però que si en el futur les lesions que va causar el sinistre s’agreugessin causant una Incapacitat Permanent, l’augment del 40% s’aplicaria immediatament també a la invalidesa. I si desgraciadament el treballador morís a causa d’aquestes lesions professionals, també s’aplicaria immediatament a les prestacions de viudetat i/o orfenesa professional.

No hi ha cap prestació professional que n’estigui exclosa, i per tant també s’aplicaria a les Lesions Permanents No Invalidants, invalideses en tots els seus graus (parcial, total, absoluta o gran invalidesa) o viudetat/orfenesa.

Però el Recàrrec no s’imposa a cap millora (de les anomenades «voluntàries») de les prestacions a càrrec de l’empresa o d’asseguradores, com ara augments fins el 100% de la baixa establerts per Conveni o indemnitzacions.

El massa desconegut i molt út i l«Recàrrec per Manca de Mesures de Seguretat»

Qui i com s’imposa?

Pot ser sol·licitat per escrit a l’INSS per qualsevol treballador que estigui percebent una prestació professional, o pot ser iniciat d’ofici per la Inspecció de Treball. En tot cas, és la Inspecció de Treball la que ha de fer un informe preceptiu sobre la possible existència d’infraccions empresarials i la seva relació de causalitat amb l’Accident de Treball o Malaltia Professional.

La Inspecció de Treball en el seu informe pot «proposar» (o no) la imposició del Recàrrec, que és posteriorment imposada formalment per resolució de l’INSS.

Procediment de recaptació

L’abonament del Recàrrec és una responsabilitat exclusiva i intransferible de l’empresari infractor, i per tant no pot ser assegurat. Ho ha de pagar directament l’empresari. Però si l’INSS no aconsegueix recaptar-lo a l’empresa, no l’anticipa al treballador, i per tant aquest es quedaria sense percebre’l.

Veiem com ho recapta i calcula l’INSS: L’INSS envia a la TGSS l’expedient, per a que realitzi un càlcul del cost total de totes les prestacions professionals causades (anomenat «capital cost»). És un càlcul que a vegades pot ser senzill (si per exemple el treballador només ha estat 6 mesos de baixa) o més complex, si s’ha causat una prestació periòdica. En aquest cas, la TGSS haurà de calcular quan se li abonarà previsiblement durant tota la seva vida al treballador accidentat. Un cop l’INSS té el càlcul del «capital cost», calcula el Recàrrec imposat i ho recapta de l’empresa.

Per posar un exemple (molt simplificat per fer-lo més comprensible): imaginem que un treballador de 30 anys pateix un Accident de Treball, el reconeixen en situació d’invalidesa total amb una pensió de 1000 euros, i s’imposa a l’empresa un Recàrrec del 50%. La TGSS calcularà que cobrarà 12.000 euros anuals, i fins als 80 anys (edat mitja de vida) li falten 50 anys, i per tant percebrà durant tota la seva vida de la prestació d’invalidesa total de 6000.000 euros. El 50% del recàrrec és de 300.000 euros, que l’INSS intentarà recaptar a l’empresari infractor. Fins que l’INSS no aconsegueixi recaptar aquesta quantia de 300.000 euros, no anticiparà cap quantitat al treballador accidentat, però un cop recaptada li abonarà al treballador accidentat un complement de 500 euros mensuals amb la seva invalidesa total de 1000 euros inicial durant tota la vida.

Per tant, és evident que pot significar una despesa molt important per a les empreses infractores, i un «al·licient» per a que compleixin la normativa preventiva.

Prescripció i data d’efectes (s’ha de demanar el més aviat possible)

La prescripció de la sol·licitud del recàrrec és de 5 anys, a comptar des del reconeixement de la darrera prestació professional reconeguda. Per tant, tenim un període bastant llarg per a poder presentar l’acció.

Però hem de tenir molt en compte que (sobretot a partir d’unes polèmiques sentències del Tribunal Suprem de 2016) la data d’efectes és de només 3 mesos cap a endarrere des de la sol·licitud. Per tant, només s’abonarà el recàrrec amb una retroacció de 3 mesos des de la presentació de la sol·licitud.

Per exemple, si el treballador accidentat només ha estat un període d’un any de baixa o té reconeguda una invalidesa, el recàrrec imposat només s’aplicaria a partir dels 3 mesos de retroacció des de la sol·licitud, restant un període de la baixa i/o d’invalidesa sense cap Recàrrec.

Per tant, és important presentar la sol·licitud el més aviat possible.

Execució de les resolucions de recàrrec i no obligació de retornar el percebut

La resolució que imposa el Recàrrec és executiva des de que és emesa. Independentment de que l’empresa pugui presentar demanda, l’INSS inicia tot el procediment de recaptació. I si finalment es recapta, s’abona el recàrrec al treballador accidentat malgrat la resolució encara no sigui ferma, per estar pendent de sentència judicial.

Malgrat ser un tema inicialment polèmic, les darreres sentències del TSJC i el Tribunal Suprem han determinat la doctrina clara de que, en cas d’estimar-se la demanda de l’empresa, el treballador no ha de retornar el que ja li han abonat en concepte de Recàrrec, malgrat deixar de percebre el que li resta per cobrar.

Conclusió

Per tant, el recàrrec (malgrat el seu desconeixement en amplis sectors de la classe treballadora) és una eina molt útil, tant pel treballador accidentat (pot suposar un augment molt important de les seves prestacions professionals) com per l’acció col·lectiva sindical, ja que és una normativa pensada per sancionar especialment els empresaris infractors en matèria preventiva, i que pot suposar un incentiu important a les empreses per a fer complir la normativa en matèria de PRL i per fer respectar la salut laboral.

En el cas de que un Accident de Treball sigui causat per una infracció de l’empresa, la normativa preveu un (potser massa desconegut) augment de totes les prestacions professionals entre el 30% i el 50% a càrrec de l’empresari infractor. Un Recàrrec que pot representar no només un complement molt important de les prestacions professionals pel treballador afectat, sinó també un «al·licient» per l’empresari infractor per a complir la normativa preventiva, degut als costos molt elevats que li pot comportar, i per tant és també important tenir-lo en compte en l’acció sindical en matèria de PRL.

18 19ACataluny social

Alliberament nacional

Davant l'estat d'excepció en el qual ens trobem, ens posicionem en la defensa dels drets polítics del poble català a determinar lliurement el seu estatus polític, així com al lliure exercici d'emancipació nacional enfront l'imperialisme lingüístic i cultural als que es veu sotmès. Sense oblidar al conjunt de persones empresonades, exiliades i represaliades, en defensa del legítim dret a l'autodeterminació.

Drets i compromisos

Per tal de garantir el correcte funcionament de l'associació, així com els drets i compromisos, del conjunt de les sòcies; s'estableix un model de gestió horitzontal per tal d'assegurar l'equitat entre aquestes. Per mantenir la independència econòmica de l'associació, aquesta es dota del conjunt de quotes de les seves associades, a més d'oferir una sèrie de prestacions.

Acció Ciclista Club Social

El club social de l'associació neix amb l'objectiu d'aglutinar les diferents activitats d'oci relacionades amb la pràctica del ciclisme dins la mateixa entitat, tant de caràcter popular com professional; així doncs possibilitant la participació de la mateixa associació en esdeveniments esportius.

Campanyes i accions

Des d'Acció Ciclista hem participat del conjunt d'accions en defensa de l'ús de la bicicleta (implementació de carrils bici, pacificació de zones urbanes, etc.); a més de desenvolupar campanyes pròpies. Aquestes han estat:

En l'actualitat ens trobem a les portes del major col·lapse ambiental de la nostra era, degut a les polítiques econòmiques i socials englobades sota el paradigma del capitalisme, on el benefici i el creixement infinits (oxímoron), estan destruint tota mena de formes de viure i de vida que no s'englobin dins la retòrica del mercat (oferta-demanda).

En aquest context de crisi ambiental estan sorgint nombroses "alternatives", algunes dins la mentalitat capitalista (capitalisme verd, greenwashing) i altres que busquen crear espais i eines per a superar aquestes formes d'organització social, política i econòmica, per tal de revertir la situació, en la mesura del possible.

Acció Ciclista s'erigeix en eina en defensa del sector de la bicicleta per tal de fer front al paradigma de la mobilitat sostenible des d'una perspectiva transversal i crítica per a la transformació social. Per tal d'incidir en la societat ens vertebrem en tres eixos diferenciats:

Poder popular

Quan parlem de poder popular ens referim al concepte que implica l'exercici efectiu del poble organitzat de manera democràtica i participativa dels diferents aspectes de la seva vida comú.

Ecofeminisme

L'ecofeminisme parteix d'una visió del món que considera que els éssers humans som alhora éssers socials i biològics, sociodepenents i ecodepenents, que es desenvolupen i operen en contextos socials i ecològics particulars.

El patriarcat no només condiciona i sotmet als cossos, ments i vides humanes, sinó que també sotmet als altres éssers vius i la natura no humana.

Ciclistes diverses, uniu-vos!

La Xarxa d'entitats i col·lectius que formem part de la Caravana Abriendo Fronteras hem tornat a organitzar la trobada anual, una Caravana feminista i europea amb l'objectiu de denunciar la violència i el silenci mortal de les fronteres. Fa just quatre anys, organitzàvem la primera caravana amb rumb a Grècia i continuaríem els anys següents assenyalant les violències i els assassinats a la frontera sud de l'Estat espanyol, arribant fins a Ceuta i Melilla, i fins i tot a Itàlia. Un rumb que ens ha permès articular vincles amb milers d'activistes d'arreu d'Europa i treballar per trencar el silenci de les polítiques migratòries de la Unió Europea, la vulneració dels drets humans i la militarització de les fronteres europees. Com a membres d'Ensorrem Fronteres CGT, formem part de la xarxa a Catalunya, Obrim Fronteres. Aquest any, malgrat aquest format "atípic", hem participat un important nombre de companyes de CGT, de diferents territoris.

Enguany, l'actual crisi sanitària ens va fer canviar el rumb de la Caravana que planejàvem cap a la Ruta Balcànica. Però aquesta situació no ha pogut amb la nostra xarxa, que ha seguit més activa mitjançant trobades virtuals i adaptant-nos a la nova situació, continuant amb la denúncia de la complicitat dels governs europeus en les guerres a l'Àfrica i Orient Mitjà, origen del desplaçament forçós de centenars de milers de persones. I enfortint la xarxa europea per donar una resposta a la situació de les persones migrades i refugiades que s'ha vist greument empitjorada per la pandèmia. També vam denunciar les conseqüències del racisme institucional a casa nostra fent referència als milers de persones colpejades per la llei d'estrangeria i per a les quals s'exigeix una regularització incondicional com a mecanisme de justícia social. Per tot això, la Caravana 2020 es va transformar en un programa simultani, del 26 al 30 d'agost, al País Valencià, el País Basc i Itàlia, amb els mateixos eixos de treball. Malauradament al País Basc van haver de modificar l'estructura inicial a causa de la normativa de restriccions a causa de la pandèmia, per accions de denúncia en diferents poblacions.

Un total de cinc dies plens d'activitats per denunciar la situació "insostenible" de les persones migrades i

Rosalia Molina

Membre d’Obrim Fronteres CGT

• La Bicicleta no és delicte, en contra de la criminalització de l'ús de la bicicleta durant el confinament per la COVID-19.

• La bicicleta transport del poble, campanya per afavorir l'ús de la bicicleta, així com l'edició d'una petita guia ciclista militant.

• Riders, una història de precarietat, on denunciem la precarietat laboral que s'amaga darrere d'un sector creixent en la nostra societat actual, a més de donar suport als diferents col·lectius en defensa del sector.

En l'actualitat estem gestant la nova campanya d'associades que veurà la llum en les properes setmanes, per tal de seguir implementant-nos i creixent. Això ens permetrà dotar-nos de més recursos per seguir desenvolupant accions concretes en defensa del sector de la bicicleta i transformant radicalment l'estat actual de les coses.

Animem a totes aquelles persones que tinguin relació amb la bici a unir-se a nosaltres i a sumar esforços per esdevenir ferramentes útils en la transformació social.

Ningú és imprescindible, però totes som necessàries.La bicicleta com a ferramenta per la revolució social!

teixir aliances entre els diferents col·lectius Els 4 eixos temàtics que es van treballar van ser:

1. Fronteres i desaparicions: Balcans i Mediterrani

2. Ports de Solidaritat i Ports de guerra

3. Explotació Laboral, Resistència i Alternatives: Rural & Urbà

4. Drets Humans. Conclusions i Accions a Futur Eix 1 Fronteres i desaparicions: Balcans i Mediterrani.

Frontera Balcans: a càrrec de No Name Kitchen. Frontera Sud Melilla & Nador al Rif. Solidary Wheels Eix 2 Ports de Solidaritat i Ports de guerra.

Mercaderes de muerte: Indra Aquest eix temàtic dels ports, s'ha treballat des de dues perspectives: ports de solidaritat i ports de guerra.

Els ports de guerra (Sagunt), són utilitzats per la indústria armamentística, i està dins del circuit internacional del comerç d'armes, facilitant el negoci de les guerres. Els ports anomenats de pau, son ports de solidaritat (Borriana), on arriben la majoria dels vaixells de rescat de ONGs europees que treballen al Mediterrani central, com el Alan Kurdi, el Sea Watch o l'Open Arms. El port els ofereix moltes facilitats per atracar i fer reparacions i avantatges en les taxes, sent així un lloc de referència per les organitzacions civils de rescats humanitaris. El vaixell Louise Michel, finançat per l'artista Bansky, havia marxat el dia abans.

A Burriana es va fer el debat: "Els reptes per a la pau i el desarmament a càrrec del Centre Delàs d'estudis per la pau." Segons dades proporcionades per aquest centre el 2019 l'Estat espanyol va destinar 20.050 milions d'euros a la despesa militar.

En aquesta línia de visibilitzar la despesa militar i la indústria armamentística, les companyes de Catalunya vam presentar una acció de denúncia que es va fer a l'empresa Indra, que negocia amb la indústria armamentística i és una empresa líder en el control fronterer.

Caravana Obrim Fronteres 2020

Acció Ciclista Club Catalunya

Eix 3. Explotació Laboral, Resistència i Alternatives: Rural & Urbà. Explotació laboral i cadena invisible de cures

Denúncia de les vulneracions de drets en el treball agrari.

Col·lectius de suport i denúncia: El mar d'oliveres de Jaén i la taronja de València , Conca Minera i temporeres de Huelva, El mar de plàstic i horta d'Europa Almeria. València Acull.

Resistència i alternatives. Cooperatives agràries: Iniciatives solidàries: Associació Solidaritat del taxi de Sevilla, Autoorganització: Sindicat de Manters Madrid,Girona Acull.

Les cadenes invisibles de cures, amb perspectiva feminista.

Retrospectiva i mundialització i sistema de Cures. Models d'autoorganització: Sindillar Barcelona i Aiphyc València, on van denunciar la doble opressió per ser dona i migrant. Vam completar la jornada amb una manifestació exigint la regularització incondicional de totes les persones migrants que viuen a l'Estat espanyol en situació irregular.

Eix 4. Drets Humans. Conclusions i propostes de futur.

L'últim dia es va celebrar una assemblea de valoració on se'n van compartir reflexions, i propostes de futur.

La taula de Drets Humans va treballar amb diferents associacions i entitats: Crida contra el racisme, CIES NO València, Azadi Jin, plataforma Solidaritat amb el poble Kurd

I amb aquests lemes, es va tancar la Caravana 2020

Respectant la distància de seguretat, però "acuerpándonos"

Rentant-nos les mans, però posicionant-nos.

Amb la mascareta, però sense callar.

20 21ACataluny Les nostres veus Llibertàries i feministes

Les de les "Bates Vermelles": obreres tèxtils contra el FranquismeFa quaranta-sis anys succeïa una de les lluites obreres més emblemàtiques durant el franquisme i la transició: la vaga de les joves obreres tèxtils de la fàbrica Valmeline a Tarragona, conegudes com les de les "bates vermelles".

La història de les dones treballadores està plena de relats i gestes. El seu protagonisme ha estat un component essencial en allò que va significar la gran 'oposició obrera' al Règim franquista, que es va manifestar amb intensitat des de la dècada del 1940 i va continuar el seu desenvolupament fins a aguditzar-se durant els últims anys del Franquisme.

El rol que han exercit les treballadores en la conflictivitat laboral en aquesta època està relacionat perquè al segle XX, el treball assalariat femení havia crescut enormement, sent crucial en el desenvolupament econòmic i industrial sota un capitalisme en auge que requeria més mà d'obra femenina. D'aquesta manera, s'estava posant en qüestió tot l'aparell ideològic, la religió i la ciència, que buscaven impedir que la dona es converteixi en assalariada. Però alhora, aquest va anar creixent sota els mateixos patrons ideològics de la divisió sexual i complementarietat dels sexes, per justificar majors desigualtats, discriminació i des-jerarquització del treball de la dona fora de la llar.

D'aquesta manera, la conflictivitat de les dones s'ha desenvolupat amb una característica particular: la 'doble presència' en el treball assalariat i en el treball domèstic. El seu protagonisme estava impregnat d'una experiència a través de la qual, mentre lluitaven contra l'explotació a les fàbriques, qüestionava a un règim dictatorial en les seves arestes més misògines (Mary Nash, 2010). Les obreres tèxtils: pioneres en les onades de vagues contra el Franquisme. Van ser les obreres tèxtils les que van protagonitzar els primers conflictes, sent les fàbriques d'aquest sector un dels motors de l'economia i del comerç a Catalunya. I on les dones patien unes condicions laborals precàries, baixos salaris i jornades infinites, juntament amb les tasques reproductives que significaven una pesada càrrega.

En aquest context, l'estiu de 1974, es va desenvolupar l'emblemàtica lluita de les obreres de la fàbrica tèxtil de tall i confecció de samarretes, Seidensticker, que en 1973 es va anomenar Valmeline. Una lluita contra les dures condicions laborals imposades als setanta a les fàbriques tèxtils, on la mà d'obra femenina era fàcilment intercanviable i sense cap mobilitat cap a llocs qualificats. Llocs com la direcció, cap de producció, encarregat o tècnic, estaven reservats exclusivament per als homes. Això evidentment influenciava en la desigualtat salarial, els homes tenien accés a mobilitat de categories i per tant a millors salaris, qüestió que per a les dones estava totalment negat.

A més de la discriminació, les treballadores

sofrien condicions laborals d'extrema explotació: "El treball era dur perquè era un treball a preu fet i en cadena, significa que "les peces anaven passant i si et trobaves malament, les teves peces quedaven endarrerides i en el descans o al final les havies d'acabar", explica una treballadora. Un cronòmetre controlava la producció de les treballadores, que havien de complir un nombre de peces cada tant temps. Si superaven les peces que hi havia estipulades en el temps marcat, cobraven una sobrepaga que es deia a preu fet. Algunes treballadores entrevistades expliquen que trigaven 20 segons a acabar una peça i que si no s'arribava a complir el temps, l'hi descomptaven del destajo.

La primera vaga havia estat l'any 1965, davant l'anunci de la patronal de dividir la jornada laboral, que sempre havia estat continuada. La resposta de la patronal va ser l'acomiadament d'una de les treballadores, que va haver de ser readmesa perquè les dones van amenaçar amb majors accions de solidaritat.

A pesar que el corrent majoritari de CCOO -PSUC-PCE- no atenia a les reivindicacions de les treballadores, aquestes -moltes d'elles sindicalitzades- van saber confeccionar una forma d'organització per trencar l'aïllament tant dins com fora de la fàbrica, aconseguint una important xarxa de solidaritat d'altres fàbriques i sectors de treballadors i treballadores, "Sortim en grupets de dones, que participem bastant

activament de la línia sindical oficial, però intentant trencar les pautes que ens marcaven des del propi sindicat", va afirmar una activa treballadora dins del món sindical de l'època.En 1974 la fàbrica comptava amb 300 treballadores –anteriorment van ser 500-amb una mitjana d'edat de vint anys. Començava la negociació del conveni de l'empresa el juny de 1974, en la qual les treballadores reclamaven millors condicions laborals i es presentaven a negociar a través de la "comissió de treballadores" amb elles al capdavant. No es va arribar a un acord amb la patronal, per la qual cosa van decidir en una assemblea fer una

YolandaGioconda Belli. Rebel·lions i revelacions.

“Si ets una dona forta preparat per a la batalla: aprèn a estar sola a dormir en la més absoluta

foscor sense por a que ningú et llenci cordes quan brami la tempesta a nedar contracorrent.”

Li agrada fer-se fotos, vestida tota elegant, amb posat i esperit captivador. Les envia per wasap a la seva família: àvia, fill, filla i netes, que estan molt lluny, com a demostració que està bé i que malgrat tots els diners que els envia encara li’n queden per ella. És feliç en aquesta terra d’acollida.Yolanda va néixer a Chinandega, Nicaragua, fa 54 anys. L’he coneguda en un poblet de la comarca del Camp Belchite. Treballava com a cuidadora d’una veïna del barri, la Manuela, que havia tingut una tenda de queviures i, encara que està molt bé del cap i ens coneix quan arribem de Barcelona, li manquen les forces per caminar i fer les obligacions diàries per cuidar-se, com el dinar, la higiene personal, etc. Per això té la Yolanda que viu amb ella. A canvi del sou, casa i menjar, la cuida i fa tota la feina.La contractació de dones per a la llar és una opció molt estesa en aquests poblets on no hi ha a prop una residència per a gent gran on viure o, simplement, no els agrada l’opció d’abandonar la casa i marxar lluny de família i amistats. La majoria d’aquestes dones que venen a fer aquest servei de cura de persones són joves emigrants llatinoamericanes o de països de l’est. Yolanda m’explica la seva odissea fins arribar a aquell poblet perdut entre grans extensions de camps de cereals.La mare l’havia abandonada de petita i quan morí el seu pare en fer els 12 anys es quedà a viure amb l’àvia paterna, l’Anastàsia López, doctora en medicina. Anà a l’escola fins a secundaria. Quan compleix els 14 anys fins els 23, juntament amb altres noies del poble van i venen a Costa Rica on treballen en feines de la llar per a famílies jueves, alemanyes i ticos, nom pel qual es coneix als costa-riquenys.Els esdeveniments s’amunteguen en els anys següents amb molts canvis en la seva vida. És mare d’un fill i una filla als quals deixa amb l’avia Anastàsia quan decideix marxar amb el pare a provar fortuna a El Salvador. Hi viuen dos anys i des d’aquest país intenten creuar Mèxic per entrar als EEUU. No s’estén en explicar-me el perillós procés migratori, acompanyats de coiots, que resulta infructuós i retornen a Chinandega. Dono per suposats els moments dolorosos que no agraden de recordar. L’any 2009, amb 43 anys, vista la penúria econòmica, sorgeix l’oportunitat de viatjar a Saragossa. Unes amigues li presten els diners per comprar el bitllet d’avió i 2000 euros de moneder per poder entrar al país. Després les haurà de tornar amb el producte del seu treball. El fill i la filla de nou es queden amb l’àvia Anastàsia.El viatge és llarg a través de Nicaragua, Costa Rica, Veneçuela, París i Saragossa.A Saragossa s’hi està dos mesos treballant de substituta en hospitals com a companyia de gent gran i discapacitada. Moment en què una amiga li ofereix anar a Moyuela per tenir cura de la Manuela. Yolanda l’accepta. Els estalvis que recull els envia a l’Anastàsia i als seus fills que es fan una casa a Chinandega i tenen la possibilitat de tenir una vida digna i formar-se. A Moyuela va per les cases, neteja, planxa, renta i cuina.Yolanda coneix a Mateo, un solter del poble que viu amb la seva mare. S’agraden i sorgeix l’amor. Comencen la relació de parella i després de conviure 8 anys decideixen casar-se celebrant una boda esplèndida a la qual no falta la família nicaragüenca.

Carme Álvarez Militant de Dones llibertàries

Cynthia Luz Burgueño

Dones Llibertàries

“El seu protagonisme ha estat un

component essencial en allò que va

significar la gran 'oposició obrera' al Règim franquista”

aturada que van començar el 10 de juliol, cada dia durant una hora. L'empresa, que els havia promès negociar després de les vacances d'estiu, va respondre amb una sanció de tres dies de sou i jornades de treball per a tota la plantilla. Les treballadores van continuar la vaga i l'empresa va respondre de forma més dura encara, amb l'acomiadament de 162 treballadores.La decisió de la plantilla va ser continuar la vaga ocupant la fàbrica. La policia les va desallotjar per la força i les treballadores, lluny d'acoquinar-se, van començar a mobilitzar-se per les altres fàbriques difonent la seva situació. Fins i tot van enviar una comissió informativa a Alemanya on estava la seu de l'empresa, amb la finalitat que la vaga tingués repercussió internacional. Les Bates Vermelles de la dignitat demanaven "Pa i Justícia" Les treballadores de Valmeline van rebre solidaritat de moltes fàbriques, de treballadors i treballadores, organitzacions sindicals i polítiques d'esquerra. I amb el lema "Pa i Justícia a les Obreres de Valmeline S.A." van publicar una octaveta en la que explicaven amb detalls la causa del seu conflicte. El dia 24 d'agost, una massiva manifestació va recórrer la Rambla Nova de Tarragona en solidaritat amb les obreres, van marxar amb els seus uniformes, amb bates vermelles, que es van convertir en un símbol de "dignitat", perquè les seves reivindicacions i el motor de la seva lluita era per la millora de les condicions laborals. Amb les seves bates vermelles van encapçalar, des d'aquesta data, totes les manifestacions: "En les manifestacions ens enviaven a la policia, i quan ens veien en el Sindicat deien "Què Vénen les de les bates vermelles. Sempre que baixem a Tarragona anàvem amb l'uniforme perquè ens veiessin." L'última lluita de les obreres de la Valmeline va ser l'any 1980, enfront de l'anunci de l'empresa de tancament al·legant motius de crisi, encara que el que s'estava preparant era una deslocalització de la fàbrica, en un context de crisi i recessió econòmica en tot l'Estat, especialment al sector tèxtil. La resposta de les treballadores va ser contundent i van ocupar la fàbrica durant vint-i-vuit dies, quelcom habitual en aquells anys. Finalment la fàbrica va acabar tancant. Però els anys de lluita de les obreres tèxtils de Bates Vermelles, van quedar en la memòria i tradició de la lluita de les dones treballadores i la classe treballadora, durant el franquisme i la Transició.

Una tradició i memòria de la qual la recuperació és una tasca necessària. Perquè la lluita de les dones, inscrita en la lluita de classes, no ha començat avui, sinó que té fils de continuïtat per recuperar en l'actualitat.

22 23ACataluny internacional

Violència i resistències a ColòmbiaColòmbia viu temps difícils, cada notícia sepulta l'anterior. És difícil conviure amb les notícies d'assassinats i massacres que marquen el nou cicle de violència que van inaugurar uns acords de pau entre l'estat i la guerrilla de les FARC-EP que el govern colombià mai ha complert. Escollim quatre notícies que han marcat els darrers dos mesos i ens ajudem de la concepció del poble Misak per a entendre que necessitem la història per interpretar el que s'està vivint a Colòmbia. Potser no és lineal, sinó que camina com el dibuix de la closca d'un cargol, i a cada volta de l'espiral, creix, canvia o s'aprofundeix. A més, el poble Misak està insistint a dir la seva part. Comencem el camí per aquí.

16 de setembre: El poble originari Misak tomba l'estàtua del conqueridor Sebastián de Belalcázar

Popayán, capital del departament del Cauca, és coneguda com la ciutat blanca per la seva arquitectura colonial al centre històric, i és un clar exemple de l'herència colonial a Colòmbia. La seva imatge emblemàtica no representa un territori on un quart de població s'autoreconeix com indígena i gairebé un 17% com afrodescendent. Amb Belalcázar, al s. XVI va arribar no només la imposició de la religió i l'idioma, sinó també el cadastre que va permetre l'escriptura de les terres. Els descendents d'aquells que se les van repartir, són avui els grans terratinents i empresaris. Un exemple: Incauca, la indústria sucrera més gran del país, compta amb unes 44.000 hectàrees de canya de sucre cultivades al Cauca. La collita no només es tradueix en sucre, sinó també en bioetanol. Els indígenes reclamen com a pròpies moltes d'aquestes terres, ja que la violència de les guerres repetides els van arraconar a les muntanyes i han perdut àrees cultivables. El poble Nasa a aquestes recuperacions de terres les anomenen "liberación de la madre tierra". Per això, el poble Misak proclama avui que venen "amb la sang indígena a les venes a lluitar contra els qui tenen la sang indígena a les mans".

Matinada del 8 de setembre: La Policia mata a un home a Bogotà a cops i descàrregues elèctriques de tasser

Massa semblant al cas de George Floyd, viralitzat i convertit en un clam contra la policia als Estats Units. Un vídeo igual de dolorós comença a compartir-se per xarxes socials. S'hi veu clarament com dos agents immobilitzen a Javier Ordoñez, i a terra li apliquen repetidament descàrregues elèctriques amb un tasser. Javier, de quaranta-tres anys, suplica en va, "Ya, por favor, no más". Diu la policia que estava begut i havia tingut una baralla al barri... i el van condemnar a mort. No és ni la primera ni l'última víctima per violència policial ni a Bogotà ni a Colòmbia, però encén l'espurna. Milers de persones surten a protestar enfront dels CAI (Centro de Atención Inmediata), petites comissaries als barris, estesos per tota la ciutat. Ràbia contra la policia i ràbia acumulada per tants mesos de confinament

Julia Matildelina

Col·lectiu Maloka

i pandèmia que han portat les classes populars a l'extrem. Tot esclata. Els CAI es consumeixen en el foc i la policia respon amb més violència. Disparen indiscriminadament uniformats, però també vestits de civil sense separar-se dels seus companys amb uniforme. Entre el 9 i l'11 de Setembre, maten a 13 persones més, incloses 2 menors d'edat.

Colòmbia és un país centralitzat, i altres casos recents d'assassinats a mans de la policia han passat més inadvertits, com el d'Anderson Arboleda. Va ser el 19 de maig, quan la policia va colpejar fins a la mort al jove afrodescendent de dinou anys, acusant-lo de trencar la quarantena. Tot i que el seu cas es va denunciar i reivindicar amb un #BlackLivesMatter a la colombiana, no va generar mobilitzacions ni moltes més reaccions. Tal com passa als Estats Units, a Colòmbia ser negre també et posa en perill enfront de la policia. Potser per passar a una població allunyada de la capital, per ser afrodescendent i perquè no va ser registrada en vídeo la seva mort, va ser el cas d'Ordoñez i no el d'Arboleda qui va fer esclatar la ràbia.

Durant les mobilitzacions a Bogotà i la seva perifèria, alguns CAIs es van transformar en biblioteques populars. Una il·lusió que va durar pocs dies, ja que la policia va desallotjar-los, però que va posar en relleu la creativitat i la força de les protestes. El crit contra la policia és divers, hi ha qui parla d'abolir-los, hi ha qui parla de reforma, però el que està molt clar és que les joves estan cansades d'una societat militaritzada on es prioritza la policia i l'exèrcit enfront l'educació i els drets bàsics de la població.

S'acostuma a dir que a Bogotà poc se sap de la guerra que segueix viva a territoris rurals de Colòmbia, però les perifèries de la ciutat i els seus carrers estan plens de població desplaçada. La pobresa urbana té molt a veure amb gent que s'ha vist obligada a marxar del seu territori. Exiliats interns. La violència i la manca de terres com a protagonista de nou. Com als temps de Belalcázar.

11 d'agost: Massacre de Llano Verde, Cali

Assassinen a cinc adolescents afrodescendents d'entre 14 i 16 anys. Estaven al lloc equivocat, una plantació de

canya on recentment havien matat un dels vigilants. De nou, el racisme no va ajudar. A Llano Verde, als afores de Cali, viuen famílies desplaçades pel conflicte armat. De fet, és una zona amb risc d'inundacions. El barri limita amb plantacions de canya, que en el seu moment van ser de la Corona Espanyola i ara són del municipi i empresaris. El fiscal va explicar que els acusats d'homicidi van posar als joves al seu punt de mira, tot i no tenir res a veure amb l'assassinat del vigilant.

Als mitjans, i a les xarxes socials no van esperar per a criminalitzar-los. Delinqüents, drogoaddictes, lladres..., plouen els assenyalaments d'una societat que ni els coneixia. Però eren joves i negres. Cada vegada que hi ha un assassinat, algú té el valor de justificar-lo. I això resulta esfereïdor si l'estat ho empara.

És difícil parlar d'un cas, però pitjor és parlar només en xifres. Tot i això, multipliqueu Llano Verde per 61. És el nombre de massacres al país només en el que portem de 2020 fins que començo a escriure aquestes línies. Són 246 vides menys. Però a això li hem de sumar més de 200 assassinats selectius a activistes, líders comunals i socials. Des de la firma de l'acord de pau entre la insurgència de les FARC-EP i l'estat colombià, el novembre del 2016, han estat assassinades més de mil persones que estaven involucrades en la defensa dels territoris i el medi ambient, lluites indígenes, camperoles,

Revoltes i respostes populars en temps de pandèmia i d'acords de pau incomplets i incomplerts

"No hay nada sin historia. Quien no la tiene, se acabó.Los blancos dicen a los indios: cuénteme un cuento.Y si ellos hablan, los blancos dicen que es cuento.Y sólo queda eso: un cuento.Y allí se acabó la historia.La historia es de todos; cada uno debe hablar su parte;entre todos se da un redondeo".

Taita Abelino Dagua, Exgobernador Misak[Guambianos: hijos del aroiris y del agua]

afrodescendents, i la construcció de pau des de la base.

La majoria d'aquestes massacres han estat a territoris rurals fortament militaritzats. Llocs on la sortida de les FARC va deixar un buit de poder, però a on ja operaven també grups narcoparamilitars que exercien control poblacional. Amb la partida de la guerrilla, van esclatar noves disputes o senzillament els narcoparamiltars es van apoderar del control. Tampoc és casual que es tracti de territoris geoestratègics o amb gran riquesa natural. Com als temps de Belalcázar, els armats operen on hi ha interessos econòmics.

Reescriure la història

Potser els temps de Belalcázar no han acabat, i per això no es tracta només d'una estàtua: és una forma de reescriure la història. Com en una espiral, passar sobre els mateixos fets i reescriure'ls. Potser per això, la part més "blanca" de Popayán s'ha sentit amenaçada i el seu alcalde ha ofert 5 milions de pesos (1.200 euros aprox.) per informacions sobre els responsables de l'acció i ha amenaçat amb detencions i processos judicials. Els Misak, que tenen reconeguda la justícia pròpia davant l'estat, defensen que han celebrat un judici on a Belalcázar se'l considera culpable de genocidi, espoli i acaparament de terres; desaparició física i cultural dels pobles; furt del patrimoni cultural i econòmic; repartiment arbitrari

de terres; violació de dones; esclavització de la mà d'obra indígena per a enriquiment il·lícit; imposició de costums i creences com el cristianisme; profanació de llocs sagrats i desharmonització espiritual, entre altres crims.

L'acció, que replica d'altres que ja han fet a Xile els maputxes, ha posat a debat nacional, les desigualtats creades des de la conquesta pels espanyols. I com aquestes són l'origen d'una violència que no ha parat, a un país on el 81% de les terres està en mans d'1% de propietaris.

Per part nostra, falta un altre debat. No és casualitat que més de 500 empreses espanyoles estiguin presents al país, o que el grup comunicatiu Prisa controli Caracol TV, el canal colombià de més audiència. Qui habitem el "Reino de España", siguem part de la diàspora colombiana o no, tenim el deure de visibilitzar les lluites per la vida enmig de la mort. La solidaritat internacional és una forma de protecció i des de Colòmbia ens demanen que posem la mirada sobre les seves lluites, però també que busquem els responsables a casa nostra per desarticular la història colonial.

“No és casualitat que més de 500 empreses espanyoles estiguin

presents al país”

24 25ACataluny dinamita de cervell

Orígens dels comitès de defensa de la CNTEl 14 d'abril de 1931 s´havia proclamat la República. El 25 d'abril, onze dies després, en un Ple de Locals i Comarcals reunit a Madrid, la Confederació Nacional del Treball (CNT) va adoptar dues mesures organitzatives que assolirien un enorme èxit posterior: la formació dels sindicats de barri i la fundació dels comitès de defensa.

La CNT en els anys trenta no era només un sindicat entès a la manera clàssica com una organització que defensa els drets laborals dels seus afiliats. La CNT formava part d'una xarxa llibertària de solidaritat i acció, que abastava tots els aspectes de la vida del treballador, tant els socials com els culturals, familiars, lúdics, polítics i sindicals. Aquesta xarxa estava formada pel sindicat de barri, els ateneus (amb les seves selectes biblioteques), les escoles racionalistes, les cooperatives, el comitè de defensa econòmica (que s'oposava als desnonaments), els grups d'afinitat anarquistes, els grups de defensa (coordinats a nivell de barri i després de districte i ciutat) i els sindicats de barri; constituint en la pràctica quotidiana una forta, solidària i eficient societat autònoma, amb valors alternatius als capitalistes.

Si no entenem la importància d'aquesta xarxa llibertària de solidaritat i acció, no comprendrem mai la força i radicalitat del moviment llibertari a Barcelona i Catalunya durant la Guerra civil, ni les seves conseqüències:

1. Negació, en la seva totalitat, de la forma de vida imposada pel capital, assajant en teoria, i sobretot en la pràctica, noves vies en les relacions socials i individuals, en la cultura, en l'economia, etcètera. Ara parlaríem d´una mena de contracultura.

2. Negació teòrica i pràctica de l'Estat en la futura societat postrevolucionària, que posicionava contra l'auge de l'estatisme en els partits reformistes socialistes i contra-estalinistes, així com en contra de tota mena de col·laboracionisme en les institucions estatals.3. Pràctica de noves relacions socials i assajos de noves societats al marge dels diners, del salari, la propietat privada, la jerarquia social i la mercantilització de la vida quotidiana. Les expropiacions, les col·lectivitzacions i la socialització de l'economia van ser assajos i experiències pràctiques d'un moviment subversiu profundament revolucionari, que tendia a transformar la utopia en realitat palpable.

4. No es combatia per una ideologia abstracta, sinó en una experiència col·lectiva pràctica que transformava la societat i la realitat.

5. Els comitès revolucionaris de barri eren el moviment social real que en la seva pràctica quotidiana substituïa totes les funcions estatals i que amb la seva mera existència encarnaven la revolució social en curs.

El 1923, Joan García Oliver havia aixecat l'organització pràctica del que es va anomenar "gimnàstica revolucionària", secundat per Aurelio Fernández i Ricardo Sanz. Era el final dels anys del pistolerisme. La CNT havia hagut de defensar la vida dels seus militants de

que es lliuressin les reivindicacions a l'autoritat i alguns treballadors sortissin al balcó de la Generalitat per a dissoldre la manifestació.

Els comitès de defensa es presentaven, doncs, no com un grup "terrorista" o militar, aliè a la classe treballadora i al poble, sinó com una peça més, indispensable a la lluita de classes, al costat del sindicat, l'ateneu, l´escola racionalista o la cooperativa. Els comitès de defensa protegien els drets dels treballadors, perquè no existien més drets que els apropiats per la lluita de carrer, perquè no existien més drets que els que podien defensar-se, posant-los en pràctica.

Però la tàctica insurreccional de la "gimnàstica revolucionària", consistent en armar-se ràpidament per a l'ocasió, proclamar espontàniament el comunisme llibertari en un poblet o en una comarca i esperar que la resta del país s'unís a la insurrecció va mostrar aviat els seus límits, i sobretot, els seus inconvenients i desavantatges. Les insurreccions de gener de 1932 i de gener i desembre de 1933 havien desarmat als comitès de defensa, sotmesos a una fortíssima repressió que havia conduït a la majoria dels seus components a la presó, de manera que la tàctica de la "gimnàstica revolucionària" no havia fet més que desmantellar als comitès de defensa. Calia donar un cop de timó i canviar de tàctica.

la liquidació física a què eren sotmesos per l'aliança del terrorisme de la patronal i l'Estat, que finançaven als pistolers de l'anomenat Sindicat Lliure i donaven carta blanca als assassinats dels sindicalistes de la CNT per part de la policia i de la guàrdia civil, amb la pràctica de l'anomenada "llei de fugues", consistent en assassinar als presos i detinguts en el moment del seu trasllat o alliberament, pretextant un intent de fugida.

En 1931, la creació dels comitès de defensa significava la refundació dels grups d'acció dels anys del pistolerisme (1917-1923), encara que ara orientats no només a la protecció dels vaguistes i de les manifestacions reivindicatives, sinó com a garantia indispensable per exercir els drets fonamentals de reunió, expressió, associació, premsa, manifestació, sindicació o vaga, encara no reconeguts per una República constituent que havia d'aprovar una constitució, però que tanmateix no havia dissolt a la ciutat de Barcelona als sometents, això és, a l'odiosa guàrdia cívica dretana, especialista en trencar vagues i en perseguir els sindicalistes.L'1 de maig de 1931, en el míting de la jornada, van aparèixer per primera vegada unes enormes ensenyes roig-i-negres com a senyal d'identitat de la CNT. Es va acordar elaborar una plataforma de reivindicacions que serien portades en manifestació al Palau de la Generalitat. En arribar els manifestants a la plaça de Sant Jaume (on hi són les seus de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat) van ser rebuts a trets. El tiroteig, que va ser respost pels comitès de defensa, va durar tres quarts d'hora, fins que es va permetre

Pandèmia en context de misèria obrera (2a part)

La Soli reproduïa un bàndol de l'ajuntament pel qual sabem que per alguns carrers havia de ser habitual circular amb cabres, que les escombraries dels habitatges esperaven al carrer durant dies, o que eren nombrosíssims els pisos on no existien lavabos o aigua corrent, i es donava un termini de 6 mesos perquè els propietaris d'habitatges construïssin "Watter" on no n'hi ha. Sona a ironia la crida final on s'aconsellava als ciutadans que una forma de combatre eficaçment l'expansió de la pandèmia era "que mengessin sa i abundant", oblidant que un dels problemes més greus que patien les classes populars era precisament la fam, com va posar de manifest un editorial del 14 d'octubre. El títol "l'altra pandèmia" es referia precisament a la fam com un dels factors que contribuïen a la manca de defenses enfront de la infecció.

Es va denunciar també l'abús dels acaparadors que, emparant-se en les necessitats bàsiques de la població, apujaven els preus. Així s'informava des de Vigo: "Aprofitant-se de l'ocasió, els acaparadors han elevat escandalosament el preu de la llet i dels medicaments" Era la mateixa denúncia que es feia del servei de Pompes Fúnebre de Barcelona que havia apujat els preus i les autoritats no van fer res. Aquesta crítica anava afegida a les dades que deien que el dia 22 s'havien enterrat a Barcelona 354 cadàvers, però que era una situació que s'arrossegava des de dies anteriors, en els quals a Barcelona morien diàriament unes 300 persones.

En la mesura que avançava el mes d'octubre, la desesperació abatia a moltes persones, que acabaven suïcidant-se, com a Gavarda (València), on el secretari de l'ajuntament "atacat per l'epidèmia, va pujar a la segona planta de la casa que habita i es va llançar des del balcó al carrer quedant mort a l'acte". Un cas semblant va passar a Bilbao el dia 19, com també a Almeria: "Un malalt de grip es penja al seu domicili quan la seva dona havia sortit a la recerca de metge" o, també a la mateixa ciutat, "Un malalt que es trobava a l'hospital d'epidèmies es va llançar per una finestra ... A una alçada de 14 metres i va morir a l'acte".

Als pobles de Lleó, la malaltia s'acarnissava en famílies senceres, sobretot "per la manca de medicaments i auxilis facultatius" fins al punt que faltaven braços per donar sepultura als cadàvers, "ja que els enterramorts han emmalaltit i els obrers es neguen a substituir-los". Situació semblant a Didar (Granada), on "el cementiri va resultar insuficient, i no es tenen enterradors al poble"

Una sèrie d'editorials de la Soli, a finals de mes, exposava amb tota cruesa la situació de les classes treballadores en barris i fàbriques. La denúncia era clara, més que a la grip, les víctimes calia atribuir-les a les condicions higièniques i a la misèria. No hi havia res a esperar de l'Estat ni de la burgesia, era, per tant, funció dels mateixos treballadors abordar el problema: "No reconeixem a l'Estat capacitat ni voluntat de voler millorar les condicions higièniques si nosaltres, els treballadors, no ho obliguem. Hem de confiar en el nostre propi esforç". L'Estat i la burgesia, es denunciava, han fet només el més bàsic amb la intenció que les malalties infeccioses que patien els treballadors "no arribessin als seus daurats habitatges. Han procurat aïllar-se, abandonant-nos que morim entre brutícia i immundícia".

L'editorial insistia en els temes higiènics: "hem de reclamar també més higiene als solls que tenim per habitatges i en els presidis que ells anomenen fàbriques (...) El que ens semblaria una ineptitud imperdonable ... Seria l'abandonament absolut de la qüestió higiènica ... Això el lamentaríem

E L FA R

Agustín Guillamón

D I CC I O N A R I M I L I TA N T

Juanjo Gallardo. Historiador i afiliat a la CGT

tots, perquè si examinem les condicions en què tots vivim, però majorment els treballadors, si ens parem una mica a mirar les condicions d'higiene de les grans urbs, el contacte, l'amuntegament d'uns individus amb d'altres, la hacinación (sic en castellà) d'unes famílies en una habitació reduïdíssima, aquesta promiscuación (sic en castellà) de sexes i d'edats, de persones malaltes i sanes, d'atacats de malalties cròniques i infeccioses, en grau moltes vegades màxim ... i s'ha de conviure amb les persones afectades, veuríem amb sorpresa que un nombre considerable d'aquestes últimes serien arrabassades a la parca i evitaríem aquesta mortaldat excessiva que ens delma a tots, emprant una higiene profilàctica, millorant els nostres habitatges i els tallers en què ens veiem obligats a guanyar-nos la vida".

D'aquests escrits es dedueix que els treballadors operaven en locals gairebé sense espai, havien de menjar en el lloc de treball, no tenien menjador, ni lloc on escalfar el menjar o preparar-la: "com actualment (passa) que han de menjar els menjars freds, asseguts a terra, incòmodes i en pèssimes condicions" No es disposava de lavabos ni banys, ni un espai o sala on canviar-se de roba. L'atmosfera dels tallers era irrespirable en alguns sectors, sense ventiladors que poguessin eliminar "totes les miasmes que es desprenen de les matèries que s'elaboren i de l'aglomeració de moltes persones en un mateix local". La denúncia es completava amb la reflexió sobre les malalties que es podrien evitar, com els problemes de visió a causa dels nombrosíssims locals en què es treballava, durant tot el dia, sense llum natural "condemnant a l'individu a romandre setmanes i setmanes sense veure la claror natural res més que al migdia a l'hora de dinar i els diumenges", i es feien referències a les condicions en què havien d'operar les treballadores embarassades, amb jornades de 10 hores i respirant la pols que desprenia el cotó en el sector tèxtil.

Per als redactors de la Soli, les millores de les condicions de vida als barris, amb millora dels habitatges, amb polítiques de salut pública i col·lectiva, amb higienització de carrers i solars, així com la millora de les condicions d'higiene i salut en els tallers, seria el factor més important de fre a l'epidèmia de grip, però no només, sinó també d'aquelles que afectaven intensament a les classes populars, com el tifus, la verola, la tisi, etc.: "Totes, excepte la tuberculosi, serien menys virulentes, o es podrien erradicar, si s'observessin els principis higiènics". I aquestes millores havien de ser reivindicades pels sindicats quan plantejaven conflicte o vaga a la patronal.

Més que a la grip, les

víctimes calia

atribuir-les a les

condicions higièniques i a la misèria.

26 27ACataluny

Literatura

Música

Sèries

cultura i oci

Solució al problema anterior:1... Cxe7+! I les negres estan perdudes per-què perden, sigui com sigui, la seva dama.

EscacsBlanques juguen i aconsegueixen avantatge decisiu

Mijail Tal (blanques) contra Burkhard Malich (negres) Olimpiada de Vama 1962. Un cop un periodista preguntà a Tal quina peça li agradaria ser. Ell va contestar que “acostumava a ser el rei”, però que li agradaria ser “un peó passat, perquè així tindria futur”. Aquesta situació del diagrama és una de les seves exquisides jugades. El seu oponent amenaça ...Dxb2#, però tal demostrà que el rei vertaderament dèbil era el negre. Què va fer?

El joc de paraules Aquestes paies han perdut la parella a Delhi (de 10 lletres) per @jocsdeparaules _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Sudoku

79

52

39

8

79

4

53

9

86

53

7

82

57

42

68

61

34

sud

oku

#3

00

1

87

43

96

15

2

56

12

47

89

3

32

95

81

74

6

23

67

19

48

5

45

78

32

96

1

91

86

54

23

7

18

24

63

57

9

74

39

25

61

8

69

51

78

32

4

solu

ción

#3

00

1

51 6

7

39

46

5

89

14

67

82

9

97

4

41

76

91

35

2

sud

oku

#3

00

2

75

63

91

48

2

24

18

56

97

3

38

97

42

16

5

52

89

14

73

6

41

35

67

82

9

69

72

83

51

4

96

41

28

35

7

87

24

35

69

1

13

56

79

24

8

solu

ción

#3

00

2

87

4

59

87

96

46

85

15

9

89

24

57

9

94

85

56

2

sud

oku

#3

00

3

36

28

59

74

1

57

94

16

23

8

48

12

37

59

6

92

46

71

85

3

61

35

84

92

7

85

79

23

16

4

23

57

68

41

9

79

61

42

38

5

14

83

95

67

2

solu

ción

#3

00

3

Sudo

ku-o

nlin

e.or

g - d

ifíci

l

Partint d'alguns nombres ja disposats en algunes de les caselles, cal completar les caselles buides amb números del 1 al 9 sense que es repeteixin per fila, columna o regió.

Solu

ció:

Sabem com morirem. La rebel·lió al gueto de Varsòvia

La mort aguaitava. Varsòvia era el punt de concentració dels jueus que serien deportats cap al seu destí final, el camp d’extermini de Treblinka. Enmig d’aquells dies terribles de 1943, un petit grup rebel de joves dirigit per Mordecai Anielewicz es preparava per presentar la batalla de la seva vida contra les tropes nazis que controlaven a milers el gueto on els jueus estaven amuntegats. Una obra de Paco Ignacio Taibo I.

Queridos blancos

Aquesta producció de Justin Simien, basada en l’aclamat film, ens narra la història de d’uns estudiants afroamericans en una prestigiosa universitat “blanca”, satiritzant l’època post racial als Estats Units i posant el racisme estructural actual a sobre la taula. Amb certa dosi de sarcasme, explora la bellesa, la humanitat, la gent i els llocs, sense deixar d’introduir la crítica social amb subtilesa.

Ginestà

La història del conjunt català format pels dos germans de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, Júlia i Pau Serrasolsas, sembla que tot just comença. Amb la seva música d’estils mescolats com la música pop, els folk i els sons experimentals, els germans s’han fet amb el Premi Enderrocl 2020 al millor disc de cançó d’autor, “Ginestà”, editat el passt 2019. Amb aquest i l’anterior àlbum “Neix”, Ginestà ha irromput definitivament a l’escena musical catalana.

Solució al problema anterior: Polsim

Recomanacions

Les Receptes Damunt un cel de fil

Ingredients

Un litre de beguda d'arròs

Festucs, avellanes i ametlles (50 g de cada)

Una cullerada sopera de melassa d'arròs o de sucre de canya

Una cullerada sopera de kuzu

15 g d'agar-agar en flocs

250 g de xocolata per fondre

Elaboració

Es posa a bullir un litre de beguda d'arròs en una cassola, juntament amb la xocolata i la melassa o el sucre. Es remena tota l'estona.

Quan comença a bullir s'hi afegeix l'agar-agar (una substància gelatinosa derivada de certes algues vermelles) i s'abaixa el foc. Se segueix remenant sense parar, durant cinc minuts, amb una batedora de barnilles.

S'hi agreguen els fruits secs i s'apuja de nou el foc perquè torni a arrencar el bull.

S'hi afegeix el kuzu (un midó que s'extreu de l'arrel d'una planta enfiladissa molt utilitzada per la medicina tradicional xinesa) prèviament dissolt en aigua freda.

Posem la massa en un motllo i la deixem reposar tres hores a la nevera.

Se serveix a temperatura ambient.

TORRÓ D'AGAR-AGAR, XOCOLATA I FRUITS SECS TORRÓ D'AGAR-AGAR, XOCOLATA I FRUITS SECS

7 9 5 2

3 9 8

7 9 4

5 3 9

8 6 5 3 7

8 2 5 7

4 2 6 8

6 1 3 4

sudoku #3001

8 7 4 3 9 6 1 5 2

5 6 1 2 4 7 8 9 3

3 2 9 5 8 1 7 4 6

2 3 6 7 1 9 4 8 5

4 5 7 8 3 2 9 6 1

9 1 8 6 5 4 2 3 7

1 8 2 4 6 3 5 7 9

7 4 3 9 2 5 6 1 8

6 9 5 1 7 8 3 2 4

solución #3001

5 1

6 7

3 9 4 6 5

8 9 1 4

6 7 8 2 9

9 7 4

4 1

7 6 9 1

3 5 2

sudoku #3002

7 5 6 3 9 1 4 8 2

2 4 1 8 5 6 9 7 3

3 8 9 7 4 2 1 6 5

5 2 8 9 1 4 7 3 6

4 1 3 5 6 7 8 2 9

6 9 7 2 8 3 5 1 4

9 6 4 1 2 8 3 5 7

8 7 2 4 3 5 6 9 1

1 3 5 6 7 9 2 4 8

solución #3002

8 7 4

5 9

8 7 9 6

4 6 8 5

1 5 9

8 9 2 4

5 7 9

9 4 8 5

5 6 2

sudoku #3003

3 6 2 8 5 9 7 4 1

5 7 9 4 1 6 2 3 8

4 8 1 2 3 7 5 9 6

9 2 4 6 7 1 8 5 3

6 1 3 5 8 4 9 2 7

8 5 7 9 2 3 1 6 4

2 3 5 7 6 8 4 1 9

7 9 6 1 4 2 3 8 5

1 4 8 3 9 5 6 7 2

solución #3003

Sudoku-online.org - difícil

(Restaurant vegetarià de Terrassa)

ACataluny al tinter

i el meu CDR, però no tenia en ment tota la

gentada que es va bolcar en nosaltres. El meu

pare, quan ens veiem o parlàvem per telèfon,

sempre m’explicava la quantitat de gent que

hi havia darrera nostre. Un cop vaig sortir, vaig

entendre la dimensió del què m’ havia explicat.

A: Al principi no ho sabia, després l’Anna, la meva

companya, m’ho deia, i poc a poc vaig anar

veient la magnitud de la xarxa de solidaritat, aquesta ha estat molt

important i sento un gran agraïment per a totes les

persones que ens estan ajudant.

Com us sentiu un cop sortiu de la presó?

G: Desbordat, de tant

escalf, alleugerit i amb la sensació de que el dia 23, s’havia parat el món,

per nosaltres, però que el món havia continuat

i ens havíem perdut tres mesos i escaig de la vida, com si haguéssim estat a

una altra realitat.

A: Desbordat, desubicat, com si fos un espectador. No acabava de sentir cap

alegria... encara no he acabat de recuperar-me.

Quines problemàtiques us trobeu un cop fora?

G: En el meu cas, em

van respectar la feina, i l’empresa em va donar tot el seu recolzament. A nivell familiar, va ser un cop dur, la situació

amb la meva ex-parella ja estava en conflicte i la

Quant de temps vau estar tancats a la presó?

Germi: Per ser exactes, 110 dies des del segrest.

3,5 mesos.Alexis: Jo vaig estar 95

dies, tres detingut a comissaria i després a

Soto del Real.

Què se sent durant aquest

empresonament?

G: Uf, moltes coses... Por, sobretot al principi,

durant els primers moments. Incertesa,

que encara continua; preocupació, per la

família, pels amics i les companyes d’arreu.

Neguit, confusió, incredulitat... I molts

moments de ràbia continguda... molts d’ells encara continuen, per la

repressió, que segueix i per les repercussions

que van tenir els fets del 23S. Però també

alegria, companyerisme, i comprensió de com

funciona el sistema judicial i la seva

politització. Però sobretot agraïment,

per tota l’ajuda rebuda, l’escalf i el suport.

A: De tot, des de la ràbia més profunda, fins

l’emoció més bèstia, des de la soledat absoluta

fins l’escalf més fort, veient solidaritat i

humanitat fora i dins.

Dins la presó, éreu coneixedors de les

xarxes de suport que es van crear arrel del vostre

empresonament?

G: Inicialment no, comptava amb els amics

detenció va acabar per trencar-la. Hi han hagut

molts canvis a la meva vida des de que vaig

sortir. Des de sacrificar la meva gossa, fins a moltes

altres més.

A: He hagut d’assumir que l’opció laboral que tenia abans de

la detenció, que era treballar per hores

-sóc autònom i tinc fibromialgia i fatiga crònica- ara no em

servia, veure que la vida es queda en standby...

amb un futur molt incert.

Es triga molt en adaptar-se a la “realitat de fora”

un cop surts?

“És un judici polític a tot nivell”

G: Encara l’estic fent.

Realment, com que la repressió continua i

seguim tenint un futur incert, no podem fer

gaires plans més enllà d’una o dues setmanes. Vaig trigar a centrar-me

tres setmanes, que va ser quan vaig reincorporar-

me a la feina, i a la rutina.

A: No l’he fet encara, em sento controlat i vigilat,

m’espanto quan els gossos borden, em sento

incòmode en ambients que estigui molt exposat.

Com està ara mateix la causa a nivell jurídic?

G: És complicada, seguim sota investigació i en

espera a que s’acabi aquesta etapa per poder

continuar, encara no sabem ni l’acusació

fiscal, per tant, encara tampoc hi ha data pel

judici. Tot és molt incert, i hi ha moments molt

desesperants. Però això també demostra que

és un judici polític a tot nivell, ens tindran a

l’espera fins que a ells els interessi. Per sort, tenim

un equip d’advocats, que no paren i que estan molt

a sobre del cas.

A: Vam sortir amb llibertat sota fiança

de 10.000€, a l’espera de judici i anant un cop de setmana als

jutjats. Ara mateix, amb

aquesta pandèmia, molt complicat. Els

terminis d’instrucció han començat des de 0

quan ja s’haurien d’haver acabat, i a més han afegit

ara a quatre companyes més – tres d’elles també companyes de Mollet- a

la mateixa causa. Sentim que poden continuar la

repressió sempre que vulguin, de fet, ho estan

fent.

Des de la redacció del Catalunya, els mostrem

el nostre suport, solidaritat i força en la

lluita.

www.cgtcatalunya.cat

VOLS AFILIAR-TE?Descarrega’t aquí el full d’afiliació

Omple’l i porta’l a qualsevol seu de CGT de Catalunya o envia un correu electrònic a: afiliacio@cgtcatalunya.cat

o la nova afiliació online a la direcció: www.cgtcatalunya.cat/afiliacio

El passat 23 de setembre va fer un any de la coneguda com Operació Judas, on van ser detinguts diferents integrants dels CDR de Catalunya. La Guàrdia Civil detenia a cops i de forma il·legal a

nou companys i companyes, dues de les quals del CDR de Mollet, l’Alexis i el Germi. Les acusacions de terrorisme i tinença d’explosius van resultar objectivament “inexistents” segons els propis informes policials. A causa d’aquesta operació, set persones van passar tres mesos de presó

preventiva en règim FIES i, dos d’elles, en aïllament social complet a Soto del Real.Per parlar de tot això entrevistem el Germi i l’Alexis. La seva vida va canviar profundament i les

conseqüències a nivell familiar, laboral i personal encara perduren.

Rosalia Molina

Redacció Catalunya