roma. arquitectura (i)

ARQUITECTURA (I)

ART ROMÀ

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ

ART ETRUSC Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.

2. ARQUITECTURA ROMANA. 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia arquitectònica. 2.3. Arquitectura religiosa

2.3.a. El temple romà (sobretot): tipus.2.3.b. Panteó d’Agripa (excepció). 2.3.c. Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus.

2.4. Arquitectura civil. 2.4.a. Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i palaus). 2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana. 2.4.c. Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis administratius públics com la basílica, i la cúria. 2.4.d. Edificis per a la diversió ( amb finalitat recreativa): teatres, amfiteatres, circs i termes (ARQUITECTURA II). 2.4.e. Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes.

2.4.f. Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …, clavegueram, ports i fars. mausoleus. 2.5. Arquitectura romana en Espanya.

3. ESCULTURA ROMANA.

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.

5. BIBLIOGRAFIA. Comença ARQUITECTURA (II).

ÍNDEX ROMA: ARQUITECTURA

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Anar a índex…

2. ARQUITECTURA

2.1.- Característiques generals.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1.- L’arquitectura romana es caracteritza, en primer lloc, pel seu caràcter pràctic i funcional: cerquen per damunt de tot que les seves obres acompleixin la funció a què estan destinades.


1.- Pragmatisme i funcionalitat: per damunt de l’esteticisme i bellesa grecs (Plató), els romans valoren la utilitat de les construccions (Aristòtil) i per això s’ha dit que eren més enginyers que arquitectes, cosa que explica el desenvolupament major de l’arquitectura, molt per damunt de les altres arts.


2.- Importància dels enginyers - arquitectes anònims (no són considerats artistes) que busquen solucions molt pràctiques a tots els problemes constructius que es plantegen.

2.- Aplicació d’avanços tècnics, que fan possible la grandiositat i monumentalitat.

2.- Escassa teorització: les solucions es prenen més en la pràctica que en la teoria.



3.- Eclecticisme: l’art romà és eclèctic assimila aspectes d’altres pobles. És el resultat de la fusió de les influències dels etruscos i dels grecs, i l’originalitat i pragmatisme romans. L’arquitectura romana mostra clarament aquest eclecticisme.


3.- Eclecticisme: L’arquitectura romana mostra clarament aquest eclecticisme.


3.- Eclecticisme. L’arquitectura romana n’és un bon exemple: copiaven tot allò que els semblava útil i ho combinaven de la manera més pràctica possible per aconseguir una finalitat.

DÒRIC JÒNIC CORINTI


3.- Dels grecs van imitar els ordres arquitectònics (afegint-ne dos més el toscà i el compost), els temples i els teatres.

GRÈCIA


3.- Dels etruscos van adoptar l’arc de mig punt, la volta de canó, la volta d’aresta i la cúpula.

Volta de Volterra


3.- Dels etruscos van adoptar l’arc de mig punt, la volta de canó, la volta d’aresta i la cúpula.


3.- Però l’art romà no es limita a copiar, sinó que també afegeix innovacions i creant construccions noves com els ponts, els aqüeductes, els amfiteatres.

4.- Materials construcció van utilitzar nous materials més consistents i barats, el més utilitzat és el morter romà (opus caementicium: un conglomerat de petites pedres o grava, calç i arena, i aigua, que permetia la construcció de l’arc i la volta -“ hormigón, realizado a base de barro y cantos rodados”-), material de gran duresa, però poc estètic, per la qual cosa es solia decorar amb pintures per embellir-lo.



4.- També usaren el maó, rajola (“adobe, ladrillo”), fusta, ..., els paraments són recoberts de pedra o carreus (amb diferents aparells), o bé amb pintures, mosaics i enlluïts. A partir del segle I utilitzaran la pedra i el marbre.


APARELL (sinònim, Opus). Del llatí apparare: preparar. En arquitectura, forma de disposar els elements o materials constructius emprats en la construcció d’un mur. Principalment carreus de pedra i rajols. (Mirar fotocòpia donada).


4.- Paraments recoberts de pedra o carreus (amb diferents aparells).


5.- Elements i sistemes constructius utilitzen tant el sistema arquitravat grec de columnes o pilars i entaulaments (més estàtic) com l’arc de mig punt.

Arc de Cabanes (s. II dC). Castelló.


5.- Elements i sistemes constructius utilitzen les voltes de canó i, a vegades, les d’aresta, i les cúpules o de mitja taronja d’influència etrusca (més dinàmics).


5.- Elements constructius utilitzen les cúpules o de mitja taronja d’influència etrusca (elements més dinàmics); combinant, moltes vegades, en la mateixa construcció la llinda amb l’arc (superposant el primer element al segon).


5.- Elements constructius La utilització conjunta d’arc i llinda, que idearen els romans i l’expandiren per Occident...,

... proporciona una gran originalitat a l’ arquitectura romana, fent-la més dinàmica, equilibrada i sòlida.


6.- Ús de cinc ordres arquitectònics L’art romà va utilitzar els tres ordres arquitectònics grecs, el dòric, el jònic i el corinti. Però, a més, van introduir dos ordres nous, l’ordre toscà etrusc i l’ordre compost inventat pels romans


6.- L’ordre toscà és una versió de l’ordre dòric grec en què la columna és de fust llis, sense èntasi, i amb una base circular sobre un plint quadrat.

DÒRIC


6.- L’ordre compost és una barreja de l’ordre jònic i l’ordre corinti, en el qual el capitell està format per dues files de fulles d’acant corínties a la part inferior, amb quatre volutes jòniques als extrems superiors.

CORINTI JÒNIC

• 35.2.- COLUMNA COMPOSTA: Combina elements de l’ordre jònic i de l’ordre corinti (utilitzada pels romans).

35.2.- COLUMNA COMPOSTA (A)

• 100.- ORDRE COMPOST: Ordre romà caracteritzat per un capitell que reuneix les volutes de l’ordre jònic i les fileres de fulles d’acant de l’ordre corinti.

• Es cararteritza pel capitell corinti amb volutes jòniques.

• Castellà: Orden arquitectónico compuesto.

Terminologia PAU


6.- Com en la façana del Colosseu: dòric o toscà en la part inferior (per major sobrietat i consistència); jònic i, en la part superior, corinti o compost, per ser més ornamentals i lleugers.

6.- Superposició diferents ordres arquitectònics en una mateixa construcció.


7.- Els entaulaments s’enriqueixen en la seva decoració (garlandes sostingudes per bucranis,...).

Bucrani Santa Capella del Salvador, Úbeda, Jaén.

BUCRANI: Element ornamental en forma de crani de bou, adornat amb garlandes, emprat en els frisos grecs o romans (esculpits o pintats), motiu pres dels sacrificis rituals de l’antiguitat clàssica.


8.- Monumentalitat (grandiositat) i cert luxe front a la mesura humana grega (antropocentrisme), l’art romà busca la construcció de conjunts impressionants, especialment quan té com a objectiu la propaganda de qui l’ha pagat, amb la finalitat d’embadalir els pobles vençuts.

Amfiteatre Flavi o Colosseu (72-80 dC). Roma.

9.- Simetria axial: busquen que les construccions no sols siguin simètriques sobre el plànol (horitzontal), sinó també verticalment.

2. ARQUITECTURA. 2.1.- Característiques generals.



10.- Importància dels espais interiors: front a la importància de l’exterior en l’art grec, els romans donen també importància a l’espai interior, creant espais interns dinàmics i amb amplitud espacial.


11.- Major importància, a Roma, de l’arquitectura civil (més pràctica) front a la major importància de l’arquitectura religiosa (el temple) a Grècia.


Anar a índex…

2. ARQUITECTURA

2.2.- Tipologia arquitectònica.

2. ARQUITECTURA. 2.2.- Tipologia arquitectònica.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2.2. Tipologia arquitectònica: a.- Arquitectura religiosa:

a.1.- Sobretot el temple romà. Tipus; rectangular, circular...a.2.- Panteó d’Agripa (excepció), i.... a.3.- Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus.

b.- Arquitectura civil (és la més important):b.1.- Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i palaus).b.2.- Urbanisme. La ciutat romana.b.3.- Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis

administratius públics com la basílica, i la cúria.b.4.- Edificis per a la diversió (amb finalitat recreativa): teatres,

amfiteatres, circs i termes.b.5.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes.b.6.- Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …, clavegueram, ports i fars.


a.- Arquitectura religiosa:a.1.- Sobretot el temple romà. Tipus; rectangular, circular...a.2.- Panteó d’Agripa (excepció), i.... a.3.- Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus.


a.- Arquitectura religiosa:

b.- Arquitectura civil (és la més important):b.1.- Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i palaus).


b.- Arquitectura civil (és la més important):b.2.- Urbanisme. La ciutat romana.


Reconstrucció fòrum de Roma.

b.- Arquitectura civil (és la més important):b.3.- Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis

administratius públics com la basílica, i la cúria.


b.- Arquitectura civil (és la més important):b.3.- Construccions destinades a

la reunió: fòrum, edificis administratius públics com la basílica, i la cúria.

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi.

Fòrum de Roma.


b.- Arquitectura civil (és la més important):b.4.- Edificis per a la diversió (amb finalitat recreativa): teatres,

amfiteatres, circs i termes.


b.- Arquitectura civil (és la més important):b.5.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes.

b.- Arquitectura civil (és la més important):b.6.- Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …, clavegueram, ports i fars.



Anar a índex…

2. ARQUITECTURA

2.3.- Arquitectura religiosa.


Anar a índex…

2. ARQUITECTURA


2.3.a.TEMPLES

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.-El temple romà.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Els temples són de clara influència grega, ja sigui de manera directa o a través del temple etrusc, model directe del temple romà.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. a.- El temple romà.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

El temple romà ja no és la creació arquitectònica més important, com sí ho era a l’antiga Grècia, però se segueixen imitant els models grecs, encara que amb variacions.

Cal recordar que el romans a més dels déus locals i etruscos, i de la veneració divina a l’emperador, van adoptar, a la seva religió, els déus grecs, canviant-los el nom. A més, el temple romà segueix tenint la mateixa funció que a Grècia, guardar les figures venerades del déus.


Tres tipus de temples: A.- Rectangular. B.- Circular. C.- El Partenó n’és una excepció.

Temples principals:1) Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (mal dit de Vesta), Roma (50 a. C.).2) Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).3) Temple Viril o de Fortuno (dit de Fortuna Viril), Roma (70-40 a. C.).4) Temple d’Ausa, Vic (s. II d. C.).5) Temple de Diana, Mèrida (s. II d. C.).6) Panteó d’Agripa, Roma (Apoliodor, s. II d. C.).


A.- Temples rectangulars El temple romà, que arriba a través de la influència etrusca, segueix el model grec. Diferències: Es construeix sobre un podi i s’accedeix mitjançant una única entrada frontal a través d’una escalinata única (herència dels etruscos). Es dóna, així, una major importància de la façana principal, al contrari que a Grècia, on tenien la mateixa importància les quatre façanes del temple.


A.- Temples rectangulars El pronaos és més profund i desapareix l’opistòdom. Dues parts: pòrtic amb columnes i cel·la rectangular, massissa i tancada. O de vegades, la cel·la dividida en tres naus, quan és dedicat a una triada: en honor als tres déus principals (Júpiter, Juno i Minerva).


A.- Temples rectangulars En l’arquitectura religiosa romana hi ha una preferència pel temples pròstils (columnes només a la part anterior) i, a més, són pseudoperípters (innovació romana: adossar gran part de les columnes de les façanes laterals i posteriors al mur de la cel·la (perden la funció de suport), convertint-lo en perípter fals, per no poder circular entre les columnes i el mur).


B.- Temples circulars Encara que el tipus de temple més comú és el rectangular, també n’hi ha de circulars, per exemple el de Vesta, en Roma.

Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (dedicat a la deessa Vesta). Via Sacra, Fòrum romà. Roma (50 aC). República.


B.- Temples circulars Temple de Vesta temple de planta circular, derivat del tholos grec o tholoi grecs. És de segle I aC. Actualment està en mal estat a causa d’un incendi, després del qual no es va reconstruir.




És d’ordre corinti.

Té esveltes columnes que parteixen directament del terra.

No té l’entaulament.

El sostre amb teula descansa directament sobre el capitell.

Tots els temples dedicats a la deessa Vesta solen ser circulars.


B.- Temples circulars A mida que transcorre el temps, advertim una complexitat en les plantes dels temples com en el cas del dedicat a Venus i Roma per Adrià, que consta de dues cel·les unides pels seus testers i acabades en semicercle.

Temple d’Hèrcules Víctor Olivarius (dedicat a la deessa Vesta, restes). Via Sacra, Fòrum romà. Roma (50 aC). República.


Temple Viril o de Fortuno (dit de Fortuna Viril), Roma (70-40 a. C.).


Temple de Fortuna Viril, Roma (70-40 a. C.).


Temple d’ordre jònic, perquè té el capitell amb volutes.

Elevat sobre pòdium.

Els mateixos elements que els temples rectangulars i la Maison Carrée.

Temple de Fortuna Viril, Roma (70-40 a. C.).


Maisón Carreé és un dels temples millors conservats. Té totes les característiques esmentades. El seu nom significa Casa Quadrada.

Temple de Gaius i Lucius (Maison Carrée), Nimes (16 a. C.).

Elevat sobre pòdium (influència etrusca).

Corinti, hexàstil, pseudoperípter (10 columnes exemptes i 20 adossades a la cel·la).


Escalinata que dóna accés a un pòrtic amb columnes.

Cel.la precedida per un profund pòrtic i s’estén, amb tota l’amplada del pòrtic, fins al fons, i construïda en carreus.

Té tot el entaulament.Teulat a dues aigües amb teules.Dedicat a l’emperador August i situat a Nimes.



Corinti.



Té tot el entaulament.




Planta rectangular.

2. ARQUITECTURA.2.3.- Religiosa. a.- El temple romà.


La millor perspectiva és la frontal.

Hexàstil.



L’ escalinata li confereix una gran majestuositat i l’alta façana domina l’espai que té davant.

2. ARQUITECTURA.2.3.- Religiosa. a.- El temple romà.

TEMA ART

CLÀSSIC ROMÀ

L’element dels temples grecs que més sorprenia els romans era el peristil exterior de manera que aquest bonic ornament és el que van intentar reproduir prolongant la columnata del pòrtic.

Maison Carrée, Nimes (16 aC).

Corinti, hexàstil, pseudoperípter (10 columnes exemptes i 20 adossades a la cel·la).

I adossant les columnes a les parets laterals i posterior.





Temple del segle I d. C., amb un fris corregut, gàrgoles, però no acroteris.



Gàrgoles, però no acroteris.


Temple d’Ausa, Vic (s. II d. C.).


Temple de Diana, Mèrida (s. II d. C.).


Ara Pacis Augustae (13-9 aC). Camp de Marte. Roma.

Ara Pacis temple de planta rectangular construït per ordre d’August per a commemorar la pau en Hispània i la Gàl·lia (s. I). Destaca pels relleus perfectament conservats, sobretot en els laterals. La decoració inferior és vegetal.


Ara Pacis Augustae (13-9 aC). Camp de Marte. Roma.


Anar a índex…

2. ARQUITECTURA


2.3.b. EL PANTEÓ

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).

C.- Panteó d’Agripa de Roma És l’excepció de l’arquitectura religiosa i, també, el temple romà més impressionant i important (el tractarem com a FITXA 15).


Anar a índex…

2. ARQUITECTURA


2.3.c. MONUMENTS FUNERARISEls monuments funeraris eren diferents segons es practiqués la incineració o la inhumació.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. c.- Monuments funeraris.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

A) Els columbaris Després d’incinerar, les cendres es dipositaven en urnes que, a la vegada, s’introduïen en criptes o columbaris (cambres sepulcrals pròpies de l’art romà, amb nínxols a les parets per a guardar urnes cineràries).

A. Columbaris.


B) Els sarcòfags Fins al segle II els morts s’incineraven, però a partir de mitjans del segle I d. C., amb el triomf de l’estoïcisme, es va imposar la preferència per la inhumació (enterrament). Així es van desenvolupar els sarcòfags que són construccions aixecades del terra dins dels quals es col·locaven els cadàvers. Les classes acomodades els construïen amb proporcions monumentals i sobre la tapa de vegades s’hi representava al difunt i a les parts laterals es realitzaven relleus. Aquests relleus primer estaven realitzats de forma contínua al voltant del sarcòfag, però més endavant la superfície frontal es va dividir en espais separats per columnes, segons una fórmula que més tard van adoptar els cristians. Els sarcòfags podien ser de ceràmica, metall o marbre. Els veurem en escultura.

B. Sarcòfags.


C. Mausoleus.

C) Els mausoleus Eren tombes de proporcions monumentals. El nom deriva de Mausolo, sàtrapa de Caria dels segle IV a. C., a la memòria del qual s’aixecà una tomba gegantina, el mausoleu d’Halicarnàs.

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL GREGA

N’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC).Monumentsfuneraris

Construcció funerària per a albergar el cadàver de Mausolo, d’enormes proporcions, cosa que ha fet que es generalitzés el nom de “mausoleu” per a totes les grans construccions funeràries.

Terminologia PAU

4.5.- ARQUITECTURA CIVIL GREGAN’hi havia molt pocs. Destaca el Mausoleu d’Halicarnàs (350 aC).Monuments

funeraris

Constava d’un basament al qual s’accedia per una escalinata que conduïa a la cambra sepulcral, i sobre ella n’hi havia una columna jònica i, més amunt una graderia que suportava l’estàtua de Mausolo, guiant la seva quadriga.


Mausoleu o sepulcre d’August (segle I d. C.)

C) Els mausoleus A la cultura romana al principi estaven formats per un altar de grans proporcions. Més tard, van esdevenir edificis de planta circular amb una cripta funerària. Per a la inhumació les construccions variaven molt, encara que les més freqüents eren les de forma circular cobertes amb un cos cònic, on es plantaven arbres (eren de procedència etrusca). Normalment, les necròpolis (cementeris) es trobaven fora de les muralles, tal com exigien les lleis romanes i, tan sols, en casos excepcionals trobem tombes dins les ciutats.

C. Mausoleus.


Tomba de Cecília Metel·la (segle I d. C.)

C. Mausoleus.


C. Mausoleus.

Tomba de Cecília Metel·la (segle I d. C.)


Piràmide de Caius Cestius (segle I d. C.)

C. Mausoleus.

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa.

c.- Monuments funeraris.


C. Mausoleus.

Monument funerari Torre dels Escipions. Tarraco


Mausoleu de Fabara. Saragossa

C. Mausoleus.


C. Mausoleus. Mausoleu o sepulcre d’Adrià (segle II d. C.)

Mausoleu o sepulcre d’Adrià (segle II d. C.) un dels més famosos per la seva monumentalitat és el mausoleu d’Adrià, a Roma. És també de planta circular i el seu tambor cilíndric està decorat amb escenes. Al voltant del conjunt hi ha un túmul de terra envoltat d’estàtues de marbre. La part superior culminava amb una estàtua de bronze de l’emperador. Actualment reformat per haver estat residència papal. A més se li ha afegit una estàtua d’un àngel, cosa per la qual és conegut amb el nom de Castillo de Sant Angelo.


Anar a índex…

2. ARQUITECTURA

2.4.- Arquitectura civil.

2.4.a. Domèstica: Habitatges.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Les vivendes particulars eren el primer edifici on es veuen les característiques de l’arquitectura romana. Tipus d’habitatges: domus; insulae; villae; i els palaus.

DOMUS (casa romana) TIPUS D’HABITATGEINSULAE (pisos)

PALAUS

VILLAE


A) Domus Casa romanaDeriva de la casa etrusca.


A) Domus Era l’habitatge urbà de les famílies benestants. Són cases de planta rectangular estructurades al voltant d’un pati central, i acostumava a estar formada per tres parts: vestíbul, atri envoltat d’habitacions i a la part posterior un jardí envoltat de columnes.


A) Domus L’atri és un espai rectangular amb columnes de la casa romana. Disposava d’una obertura central (compluvium) que il·luminava, airejava i recollia l’aigua de la pluja a l’estany central (impluvium).


EXEDRA. Obertura semicircular de la basílica romana amb volta de forn (no confondre).

17.- ATRI (A)

• Pati interior (recinte tancat), normalment quadrat i porticat, que precedeix a l’entrada d’un edifici, al voltant del qual s’obrien les distintes cambres, especialment en les cases romanes de tradició etrusca.

• Castellà: Atrio.

Terminologia PAU

Reconstrucció primitiva Basílica de Sant Pere (s. IV). Roma.

Atri

NàrtexCapçalera

Nauslongitudinals

Diaconicum (sagristia)

Pròtasi(PreparacióEucaristia)

17.- ATRI (A)• També, és el pati descobert de les primitives basíliques paleocristianes.

Terminologia PAU

Reconstrucció de la Basílica de Sant Pere (s. IV). Roma.

17.- ATRI (A)SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B: Pati tancat, de caràcter interior, present a les basíliques paleocristianes.

Terminologia PAU

17.- ATRI (A) • Així com és l’espai cobert, tancat amb un mur baix o limitat amb pilars, generalment amb el trespol més alt que el carrer, situat davant la façana d’un edifici, al qual dóna accés.

Vil·la Capra oLa Rotonda,(1566). Vicenza.Manierisme italià.

Andrea Palladio (1508-1580)

Vil·la BadoerTerminologia PAU

A) Domus Al voltant de l’atri es distribuïen, de forma simètrica, les diverses dependències.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romanaTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

culina (12, cuina)

cubicula (11, dormitoris)

tablinium (8, habitació o sala dels senyors de la casa situada a la part oposada a l’entrada)

latrina (bany)

triclinium (9, menjador)


A) Domus Esquema de casa romana de Pompeia.


A) Domus Les façanes eren sòbries, sense decoració i tenien poques obertures cap a l’exterior, ja que els constructors donaven més importància a l’espai interior. Les domus solien disposar de planta baixa i primer pis.

A) Domus Atri d’una casa.


COMPLUVI. Obertura rectangular a la teulada de la casa romana per a la recollida d’aigües pluvials.


A) Domus Entrada i atri d’una casa.

IMPLUVI (sinònim: Impluvium). Estany rectangular o cisterna, situat a l’atri de la casa etruscoitàlica i romana per a recollir l’aigua de la pluja que queia del compluvi.


A) Domus Atri Domus Aurea.


A) Domus Peristil o pati.


A) Domus Triclinium o menjador.


Casa del poeta tràgic (segle I aC). Pompeia


B) Insulae Eren blocs de cases dins les ciutats, normalment de lloguer.


B) Insulae Es construïen al voltant d’un pati rectangular i descobert.


B) Insulae Podien arribar a tenir una alçada de fins a sis altures, encara que els més habituals eren els de tres o quatre pisos.

Reconstrucció d’una Domus i de la Domus Casa de Diana (Ostia)

B) Insulae La planta baixa s’acostumava a reservar per a botigues i tallers. Normalment al primer pis hi vivien les classes mitjanes i als superiors, més petits, les classes populars.



B) Insulae Molts d’aquests blocs estaven superpoblats i els incendis no eren estranys, en estar fets amb materials pobres.


C) Villae Eren grans cases rurals d’esbarjo amb una estructura similar a les domus, encara que eren més grans i donaven més importància a l’espai enjardinat.


C) Villae més importància a l’espai enjardinat.


C) Villae Les vil·les podien tenir dues funcions. Per una part, podien estar dedicades a l’esbarjo del ciutadans més rics. En aquests casos, les vil·les estaven profusament decorades amb frescos i mosaics, que mostraven la riquesa de llurs propietaris, com la vil·la Adriana a Tívoli o la casa de Lívia, a Roma.


Vil·la Adriana a Tívoli.


C) Villae Per altra banda, les vil·les també podien ser unitats d’explotació agrària, és a dir, la casa on residia el propietari i des de la qual dirigia l’explotació de les terres del voltant.


D) Palaus Eren les residències imperials o les grans vivendes dels patricis rics, a la ciutat, i sabem de la seva magnificència gràcies als textos escrits. Destaca el Palau de Dioclecià del segle IV a. C., de planta quadrada, estava situat a la vorera del mar i subdividit, emmurallat i tenia diverses torres.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Domèstica. a.- Habitatges: La Casa romana


D) Palaus La seva magnificència.


2. ARQUITECTURA


2.4.b. Urbanisme: La ciutat romana.

Anar a índex…

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. b.- Urbanisme: La Ciutat romana.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana L’origen de la majoria de les ciutats romanes es troba en els campaments militars que es van assentar en els territoris ocupats i, amb el temps, es convertiren en ciutats.

Planta del campament de Timgag (s. II-III). Algèria.


2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana És per això, que l’estructura de les ciutats de nova fundació es planifica coincidint amb les dels campaments romans i aquesta estructura és la màxima aportació de l’art romà a l’urbanisme.

Campament de Timgag (s. II-III). Algèria. Vista panoràmica

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. b.- Urbanisme: La Ciutat romana.


La ciutat romana estava envoltada de muralles i tenia quatre portes, una a cada costat de la muralla.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. b.- Urbanisme: La Ciutat romana.


Urbanisme: Tarraco, ciutat romana

La ciutat romana L’urbanisme grec, probablement a través dels etruscos, va influir en el romà.

El plànol típic de la ciutat romana és rectangular, amb dues vies principals que es creuen perpendicularment en els centre, on es situa el fòrum. La via que

travessa la ciutat de nord a sud s’anomena CARDUS (cardo) i la via que la travessad’est a oest, més llarga, s’anomena DECUMANUS, a partir d’elles es

dissenyen la resta de carrers menors paral·lels, formant una quadrícula.

45.- DECUMANUS MAXIMUSSinònim: Via Decumana, Decumà

Decumanus

Cardo

Terminologia PAU

• Via central que travessava les ciutats i campaments de l’antiga Roma d’est a oest, i que s’encreua amb el cardo màximum en el fòrum (o perpendicular a ell).

• Decumanus: Via paral·lela al decumanus maximus.

• Castellà: Decumano máximo o decumanus maximus; decumano i decumanus.

Plànol ideal d’un campament romà


Cardo

Decumanus

Terminologia PAU


CARDO MÀXIMUM. Carrer principal d’una ciutat romana. Va de Nord a Sud.

La ciutat romana L’amplada de la ciutat solia ser dos terços de la seva longitud. Aquesta descripció correspon a l’arquetip de ciutat romana que no sempre es podia construir de forma regular a causa dels obstacles físics del terreny.

Plànol romà de Caesaraugusta, Saragossa.

S’observa el DECUMANUS MAXIMUS (1) y el CARDUS MAXIMUS (2).

45.- DECUMANUS MAXIMUS

Traçat hipotètic de les primeres muralles romanes

(K-D-D'-H-K) i la seva possible ampliació (H-L-N-K) sobre el plànol viari actual.

Col·legi d’arquitectes de Palma, Mallorca. Illes Balears.

45.- DECUMANUS MAXIMUSTerminologia PAU

45.- DECUMANUS MAXIMUS

DECUMANUS MAXIMUS de l’antiga urbe romana de Palmira, Síria. S’observa la direcció est-oest per l’ombra de la llum solar (cap el nordest, cosa que indica la

posició del sol en hores de la tarda, cap el sudoest).

Terminologia PAU

45.- DECUMANUS MAXIMUS i CARDO

CARDO MÀXIMUS romà, Jerash (a 45 km d’Amman), Jordània. Carrer ample de pedra que arranca de la part septentrional del Fòrum i s’estén uns 800 metres fins arribar a la Porta Nord. Carrer principal de la ciutat, flanquejat per pòrtics dels quals queden més de 500 columnes de les 800. El cardo estava tallat per dos decumanus.

Terminologia PAU


1r DECUMANUS en direcció Oest, Jerash (a 45 km d’Amman), Jordània. Carrer que tallava el CARDO MAXIMUS.

Terminologia PAU


2n DECUMANUS en direcció Est, Jerash (a 45 km d’Amman), Jordània. Carrer que tallava el CARDO MAXIMUS.

Terminologia PAU

Cardo i decumanus es creuaven en el centre, formant el FORUM, plaça pavimentada i decorada amb estàtues, columnes i arcs de triomf.


Plànol ideal d’una ciutat romana i Fòrum de Jerash, Jordània

Decumanus

Cardo

Terminologia PAU


2. ARQUITECTURA


2.4.c. Construccions destinades a la reunió.

Anar a índex…

2.4.- Arquitectura civil (és la més important):2.4.c.- Construccions destinades a la

reunió: A.- fòrum. B.- Edificis administratius públics com la basílica. C.- I la cúria.

Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Construccions de reunió.

A) El fòrum


2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. A.- El fòrum.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

A) El fòrum Era un espai obert, de forma rectangular, situat al centre de les ciutats romanes, on es creuaven el cardus i el decumanus.

18. Foro de Roma (reconstrucción)


A) El fòrum plaça pavimentada amb lloses i decorada amb estàtues, columnes i arcs de triomf, era on es situaven els edificis públics i religiosos més importants i era el centre de la vida comercial, política i religiosa de la ciutat, ja que allí es celebraven els mercats, les assemblees polítiques i les ofrenes religioses.

Reconstrucció fòrum de Roma


Fòrum de Roma

45.- DECUMANUS MAXIMUS i 60.- FÒRUMEdificis més significatius del Fòrum

Terminologia PAU


A) El fòrum Totes les ciutats romanes en posseïen almenys un.

Fòrum de Ponpeia


A) El fòrum El més important és el Fòrum Màgnum de Roma. A la capital de l’imperi alguns emperadors van fer aixecar els seus propis fòrums.


Fòrum de Trajà. Roma


Fòrum de Roma

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica.


B) Basílica Entre els edificis administratius públics cal destacar les basíliques. Aquesta té el sostre voltat.

Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ


B) Basílica Edifici administratiu públic de l’època romana, de caràcter multifuncional seu de tribunals o mercat (a més de la seva funció judicial d’administració de justícia, la basílica també s’utilitzava com a espai de transaccions comercials, i es realitzaven actes públics).






B) La basílica Edifici de planta rectangular, amb una o, més sovint, dividit en tres nau.




B) La basílica La nau central, més ampla i alta que les laterals i coberta amb una volta de canó, i les laterals amb voltes d’aresta, i separades per files de columnes. El desnivell s’emprava per a il·luminar l’interior.




B) La basílica Podia tenir un absis (una exedra) en un extrem o dos absis (un a la capçalera i un altre als peus), rematats per mitges cúpules (voltes de forn en què acaben cadascun dels dos fons).

2. 4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. B.- Administració pública: Basílica.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

B) La basílica Solia tenir un absis o capçalera semicircular,que era el lloc on seien els magistrats que impartien justícia.


Estàtua de Constantí



B) La basílica La basílica de Magenci i Constantí, o la basílica Úlpia, a Roma, i la basílica de Pompeia en són bons exemples.

Basílica i part del fòrum de Pompeia.



Basílica Ulpia, Roma (98-117 d. C.).



B) La basílica La basílica de Magenci i Constantí, o la basílica Úlpia, a Roma, i la basílica de Pompeia en són bons exemples.





Estàtua de Constantí



Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma



PRIMERA FASE

1

2

1.- Construcció dels elements del perímetre amb funció de contraforts.2.- Construcció de les voltes de canó (naus laterals) amb cintres (“cimbra”).




TERCERA FASE

1

1.- Consolidació i formalització de la volumetria del conjunt.2.- Construcció dels sostres i pòrtic lateral.


2

2



Basílica Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma

B) La basílica La basílica romana va ser utilitzada com a model pels cristians quan aquests van deixar de ser perseguits i se’ls va permetre un culte públic. Aquests cristians van copiar l’estructura de la basílica romana per a construir els primers temples cristians (basíliques paleocristianes).

21.- BASÍLICA (FITXA 20)

Interior de la Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma. Itàlia.

Terminologia PAU

• L’estructura arquitectònica de la basílica romana es va perpetuar i va servir de base per a la construcció dels temples cristians, que en prengueren també el nom.

• Així també defineix l’edifici de l’església paleocristiana, que per la seva forma recorda la basílica romana, de planta longitudinal, amb número imparell o senar de naus, la nau central coberta a dos vessants, i a un vessant les laterals, amb sostre de fusta, atri a l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat, pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la basílica paleocristiana).

• També església important que, per la seva antiguitat, història, etc., gaudeix de certs privilegis.

• Castellà: Basílica.

21.- BASÍLICA (A)

Planta de basílica paleocristiana occidental.

Terminologia PAU

• Així també defineix l’edifici de l’església paleocristiana, que per la seva forma recorda la basílica romana, de planta longitudinal, amb número imparell o senar de naus, la nau central coberta a dos vessants, i a un vessant les laterals, amb sostre de fusta, atri a l’entrada i nàrtex (nàrtex: passadís porticat, pòrtic o vestíbul que comunica l’atri amb la basílica paleocristiana).

21.- BASÍLICA (A)

Dibuix d’antiga basílica paleocristiana.

Secció transversal de basílica paleocristiana.

Terminologia PAU

• SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/A: Edifici civil dedicat a l’administració de justícia i les relacions comercials a la Roma clàssica.

21.- BASÍLICA (A)



Terminologia PAU

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. C.- La cúria.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

C) La cúria Era l’edifici on es reunia el senat que dirigia el govern de cada ciutat romana. Es situava a prop del fòrum i solia tenir una planta rectangular.

Fòrum de Roma

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. c.- Reunió. C.- La cúria.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

C) La cúria Solia tenir una planta rectangular.


2. ARQUITECTURA


2.4.d. Edificis recreatius.

Anar a índex…

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Edificis Recreatius.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

La política romana de donar-li al poble pa i circ (panem et circenses) fa que es construeixin teatres, amfiteatres, circs i termes amb finalitat recreativa o de diversió, i que siguin construccions molt importants, com a símbol i lloc de propaganda política.

Anar a índex…

2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

A) Teatre FUNCIÓ: Edificis destinats a la representació teatral (comèdies, tragèdies, farses,...), però també es podien celebrar cerimònies religioses. Tenien un evident ús polític: entretenir a les masses i transmetre-li consignes polítiques, a més de la propaganda de patrocinar l’espectacle o edifici.


A) Teatre ESTRUCTURA: Deriva del teatre grec, però a diferència del grec no aprofita l’orografia del terreny sinó que és una construcció exempta. Van mantenir les mateixes parts que la construcció original, però amb algunes variants.

A) Teatre ESTRUCTURA. Tres parts: a.- Grada o càvea semicircular dividida en tres parts; b.- Orquestra semicircular; c.- Escena més gran amb fons arquitectònic arquitravat, dividit en tres cossos.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil.

d.- Recreativa. A.- Teatre.

A) Teatre Però, els romans van introduir una sèrie de modificacions, que incrementen la seva funcionalitat. En primer lloc, els teatres romans no construeixen la càvea sobre el vessant d’un turó, sinó sobre una infraestructura de galeries cobertes amb voltes de canó, per tant, poden estar totalment exempts.



A) Teatre Infraestructura de galeries cobertes amb voltes de canó, disposades de forma que facilitin el moviment de grans multituds. Passadissos interiors de la grada que, mitjançant escales, hi donen accés pels vomitoris, i que possibilitaven la ràpida entrada i sortida del públic.


A) Teatre La planta i l’orquestra no són ultrasemicirculars, sinó semicirculars, ja que en les representacions romanes no hi havia cors i, per tant, no es necessitava tant d’espai només pels músics.


A) Teatre De vegades es reservava l’orquestra per a espectadors importants.


A) Teatre L’escena és més gran, és una plataforma alta i rectangular amb una amplada similar a la de les grades.

Exemples:Teatre Marcel, Roma (23-11 a .C.). Teatre de Mérida (18-8 a. C.). Teatre de Sagunt (segle I d. C.). Teatre d’Aspendus (Turquia). Teatre d’Orange (França). Teatre de Verona (Itàlia). Odeó d’Herodes Àtic (Atenes, 131 d. C.).



A) Teatre L’escena posseeix un front (front scenae), articulat com una façana de palau, ricament decorat (combina els arcs amb les columnes, i les estructures arquitravades), tenia una alçada igual a la càvea, i servia de teló de fons a l’acció teatral, a la vegada que millorava l’acústica del recinte.

Teatre romà de Mèrida (16-15 aC).

A) Teatre L’aspecte exterior de la façana està més cuidat, decorat amb escultures decoratives i es solen superposar els ordres arquitectònics en façana i escena.


2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre.

Teatre Marcel, Roma

(23-11 aC).




Teatre Marcel, Roma

(23-11 aC).


Teatre Marcel, Roma (23-11 aC).


Teatre romà de Sagunt (segle I dC).





Teatre romà d’Aspendus, Turquia.



Teatre romà d’Orange, França.



Teatre romà de Verona, Itàlia (a prop de Vicenza).



Odeó d’Herodes Àtic, Atenes (131 dC).

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Comença… ARQUITECTURA (II)

ART ROMÀ

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

roma. arquitectura (i)

Education