roma sise turo

27
ROMA

Upload: publica

Post on 29-Jun-2015

488 views

Category:

Documents


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Roma sise turo

ROMA

Page 2: Roma sise turo

INDEX• L’Imperi Romà a la línea del temps• Extensió de l’ Imperi• Com vivien• Societat romana• Organització política• Economia: els transports• Avenços tècnics

• Cultura• Concepció del món• Art• Bibliografia

Page 3: Roma sise turo

ELS ROMANS A LA LINEA DEL TEMPS

s. XI aC s. V d C Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

Page 4: Roma sise turo

EXTENSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ

Page 5: Roma sise turo

La civilització romana era fonamentalment urbana, perquè la seva unitat bàsica eren les ciutats, que, creades a imatge i semblança de Roma, van ser el principal mitjà per estendre el model romà de vida per totes les terres sotmeses al domini dels romans.

COM VIVIEN?

Eren emmurallades i disposaven generalment de quatre portes d’accés, a partir de les quals es traçaven els dos carrers principals perpendiculars, el cardum i el decumanus. l seu voltant s’hi trobaven les cases disposades formant illes.

Les ciutats tenien altres edificis públics, com el teatre o les termes (o banys públics) que eren molt populars i un altre important punt de reunió. Fora de les muralles es trobaven el cementiri, situat al costat de les vies que duien cap a la ciutat, i l’amfiteatre, on tenien lloc els espectacles violents com les lluites de gladiadors i de feres salvatges.

Page 6: Roma sise turo
Page 7: Roma sise turo

SOCIETAT ROMANASOCIETAT

HOMES LLIURES ESCLAUS

PATRICIS: Eren rics i es dedicaven a la política.COMERCIANTS: compraven i venien productes.SOLDATS: passaven molt de temps fora de casa conquerint territoris.LLIBERTS: esclaus alliberats de l’esclavitud.

ESCLAUS: persones que pertayiena un propietari i treballaven per a ells sense rebre res a canvi.GLADIADORS: lluitadors professionals en jocs als amfiteatres. Hi havien esclaus, persones capturades a lesguerra i homes lliures.

Page 8: Roma sise turo

ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Hi ha 3 períodes de la civilització romana

ImperiRepúblicaMonarquia

Reis EmperadorSenat

Senat

ABANS DE CRIST DESPRES DE CRIST

IX VIII VII VI V IV III II I 0 I II III IV IV V

MONARQUIAREPÚBLICA IMPERI

Page 9: Roma sise turo

ECONOMIA

AGRICULTURACOMERÇMINERIA

• Mà d’obra esclava.• Noves tècniques agrícoles: Agricultura intensiva. Es cultiva: blat, olivera, vinya, arbres fruiters, hortalisses…

• Mà d’obra esclava.• Excaven mines als territoris

conquerits.• Mines de: or, plata, coure, plom,

ferro, sal…

MARÍTIM: Vaixells pel Mediterrani.TERRESTRE: Construeixen CALÇADES per poder viatjar per tot l’imperi.

Page 10: Roma sise turo

TRANSPORTS

Page 11: Roma sise turo
Page 12: Roma sise turo
Page 13: Roma sise turo
Page 14: Roma sise turo
Page 15: Roma sise turo
Page 16: Roma sise turo
Page 17: Roma sise turo
Page 18: Roma sise turo
Page 19: Roma sise turo
Page 20: Roma sise turo

Els romans ens han aportat moltes coses al llarg de la història, coses que encara conservem tot i que les hem millorat molt.

L’imperi Romà, tant en les seves èpoques paganes (no cristianes) com cristianes, va donar poc o cap impuls a l’estudi de les ciències. Roma era una societat pràctica que respectava la tècnica però considerava la ciència tan poc útil com la pintura i la poesia.

AVENÇOS TÈCNICS

Page 21: Roma sise turo

Moltes llengües europees tenen origen en el llatí, com ara el català, el castellà, el portuguès, el francès,l’italià, entre d’altres.

Algunes de les coses que ens han aportat:

Calçades: Els romans van fer aquesta mena de “carreteres” per així poder anar més fàcilment al lloc on volien anar com pot ser al castell de l’emperador o de gent important (eren obres públiques).

Aqüeductes: Amb els aqüeductes podien transportar l’aigua de les muntanyes fins a la ciutat i així no havien d’anar fins allà caminant.

Termes: Són una mena de banys públics on les aigües estaven a diferents temperatures.Sèquies per regar: Feien una mena de canals a terra des del lloc d’on provenia l’aigua fins als seus camps i així poder regar amb més facilitat les seves plantes.

Page 22: Roma sise turo

L’adob: És una “sorra” que és més tova i per aixó les plantes creixen millor, es fa amb residus de plantes i excrements d’animal.

Els molins de gra: Servien per poder moldre amb més rapidesa el gra, i així obtenir la farina en menys temps que fen-ho manualment. Podien vendre amb més facilitat, en treien molt de profit.

Els nombres romans:El sistema de numeració romana s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana, va tenir el mèrit de ser capaç d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant només set lletres.

Page 23: Roma sise turo

CULTURA

Romanització (què ens van deixar)

A partir de l’Emperador Constantí l’Imperi Romà adoptà el cristianisme.

LLATÍ

DRET ROMÀ

RELIGIÓ CRISTIANA

Deriven totes les LLENGÜES ROMÀNIQUES:

Com el català i el castellà.

Les nostres lleis es basen en el dret romà.

Page 24: Roma sise turo

Encara no coneixien moltes parts del món que avui ens resulten familiars. Els romans concebien el món com un orbis terrarum, és a dir, una "rodona de les terres" rodeajada totalment per el mar Oceà i en el centre estava Roma.

LA CONCEPCIÓ DEL MÓN

Page 25: Roma sise turo

Els romans creien que el món (la terra) era com un cub i que quan arribaven a un extrem del “cub” es queien.

Creien que es queien per aquí

Page 26: Roma sise turo

Arquitectura Escultures Mosaics

ART

Van construir nombroses obres públiques: com les vies, les calçades i edificis públics (com els temples)

Van crear moltes escultures dedicades alsDéus i als emperadors

El mosaic romà és considerat com Una pintura feta amb pedres.

Page 27: Roma sise turo

BIBLIOGRAFIA

• Vicens Vives 5• Text la Galera 5 • Tornassol 5• Google • Google Imatges