RevistaDISSABTE, 4 DE MAIG DEL 2013

ReportatgeRelacions de parella. Com resistirl’erosió del pas del temps8

REVISTAÉS UN SUPLEMENT SETMANAL DE REGIÓ7

SalutEl progrés i l’autonomiadel pacient 9

DIRECTOR:MARC MARCÈ I CASAPONSA.

EMPRESA EDITORA:EDICIONS INTERCOMARCALS SA.

BasarUn bany d’allòmés psicodèlic10

EntrevistaAntonio Elizalde. «El creixement econòmic obsessiona,però la pobresa és d’afecte i identitat»6

ALAN RUIZ

No es pagaambdinersL’ECOXARXA OFEREIXUNA ALTERNATIVA ALCOMERÇ CONVENCIONAL

­ e­gent­que­neda­a­contracorrentsempre­n’hi­ha­hagut.­Però­ésquan­les­coses­van­mal­dadesque­la­resta­se’ls­mira­i­es­pre-

gunta­si,­potser,­no­són­ells­mateixos­els­quehan­estat­nedant­en­la­direcció­equivocada.«A­bona­hora»­és­el­nom­de­l’ecoxarxa­del

Bages.­La­formen­una­comunitat­de­perso-nes­de­la­comarca­i­rodalia­que­han­deciditreplantejar-se­el­seu­paper­com­a­consu-midors,­en­pro­d’unes­relacions­econòmi-ques­més­justes­i­sostenibles.­Ho­han­fet­grà-cies­a­un­espai­a­Internet­d’intercanvi­debéns­ i­ serveis­ que­ ofereix­ la­ plataformavirtual­CES­(Comunity­Exchange­System).L’única­cosa­virtual,­però,­és­la­pàgina­webi­la­moneda­social­que­gestionen,­perquè­elsproductes­intercanviats­són­del­tot­reals;­elsmateixos­que­comprem­amb­euros­cada­dia:una­cistella­de­verdures,­una­sessió­amb­elpsicòleg,­reparacions­de­vehicles­i,­fins­i­tot,una­reforma­al­pis.El­funcionament­és­senzill.­Els­intercan-

vis­ poden­ ser­ directes,­ però­ el­ més­ fre-qüent­és­utilitzar­la­moneda­social:­l’hora(ℏ).­Com­el­seu­nom­indica,­una­unitat­dela­moneda­(1 ℏ)­equival­a­una­hora­de­tre-ball,­ però­ pot­ variar­ força­ depenent­ decada­feina­i,­sobretot,­del­material­emprat.Cada­persona­pot­obtenir­hores­oferint­unservei­ a­ altres­ membres­ de­ l’ecoxarxa,­ igastar-les­obtenint­aquells­que­li­interessin.Posem­un­exemple:­l’Esteve­dóna­classesd’informàtica­a­l’Amàlia,­i­guanya­1 ℏ.­Ales-hores,­l’Esteve­gasta­0,6­hores­comprant­migquilo­de­carn­(1,2­hores­al­quilo)­a­la­Sara.Encara­li­queden­0,4­hores,­que­pot­seguirgastant­o­esperar­a­guanyar-ne­de­nou­percomprar­altres­productes­que­li­interessin.A­part,­les­primeres­24­hores­es­poden­ob-tenir­comprant-les­amb­euros,­a­10 €­l’ho-ra.­Aquests­euros­queden­a­disposició­de­laxarxa­per­finançar­inversions­productives.Aquest­abril,­l’Ecoxarxa­del­Bages­com-

pleix­dos­anys.­Tot­va­començar­amb­els

Mercats­de­ l’Estraperlo,­ trobades­que­or-ganitzava­un­grup­de­persones­per­comer-cialitzar­productes­ecològics­i­de­proximi-tat.­Però­aquestes­trobades­solien­anar­mésenllà­del­simple­esperit­comercial,­i­era­fre-qüent­organitzar­xerrades.­En­una,­es­va­par-lar­de­la­moneda­social,­i­membres­d’altresecoxarxes­ de­ Catalunya­ ja­ en­ funciona-ment­van­explicar­la­seva­experiència.­A­al-gunes­persones­els­va­semblar­una­bonaidea,­i­van­començar­a­reunir-se­per­tal­d’en-gegar­una­ecoxarxa­al­Bages­i­rodalia.­Hi­ha-via­molt­per­discutir,­però­de­mica­en­micala­idea­va­anar­tirant­endavant­i­avui­enca-ra­continua­creixent.A­dia­d’avui­hi­ha­més­de­200­usuaris­re-

gistrats­a­l’ecoxarxa.­Les­estadístiques,­ambtot,­mostren­que­poc­més­de­la­meitat­sónactius­i­han­fet­algun­intercanvi.­El­volumd’intercanvis,­però,­és­considerable.­Cadames­s’intercanvien­de­mitjana­122­hores,­toti­que­és­força­variable.­El­juliol­de­l’any­pas-sat,­per­exemple,­es­van­intercanviar­244­ho-res,­i­el­mes­següent­només­31.­Si­comptemdes­de­l’abril­del­2011,­quan­es­va­registrarl’ecoxarxa,­el­total­d’hores­intercanviadesestà­a­punt­d’arribar­a­les­3.000.

ESPERIT I OBJECTIUS DE FUTURL’actitud­de­les­persones­que­formen­part­del’ecoxarxa­no­és­de­rebuig­a­la­modernitat,sinó­una­oposició­a­alguns­dels­valors­ques’hi­ha­associat:­el­centralisme,­el­desequi-libri­territorial,­la­verticalitat­de­les­relacionsentre­consumidor­i­oferent,­el­creixement­in-sostenible...­El­que­plantegen­no­és­un­re-trocés,­sinó­el­contrari:­­aposten­per­seguiravançant,­però­per­un­altre­camí.­«No­enshem­tornat­bojos»,­assegura­un­dels­mem-bres­fundadors,­Esteve­Badia,­«nosaltres­vo-lem­seguir­vivint­bé,­però­entenem­que­l’ú-nica­manera­ que­ ho­ puguem­ fer­ tots­ ésaquesta».La­ majoria­ dels­ membres­ actius­ de

l’ecoxarxa­es­mostren­molt­satisfets­amb­el

D

Regió7DISSABTE, 4 DE MAIG DEL 20132

REVISTAREPORTATGE

EcoxarxesL’ESFORÇ ÉSLA MONEDADE CANVI

Els membres de l’Ecoxarxa del Bages estan d’enhorabona: lainiciativa compleix dos anys en plena forma. Parlem amb ells perconèixer com funciona el sistema d’intercanvi que, via Internet,utilitzen. Un sistema que busca unes relacions comercials méssostenibles, pròximes i humanes. Per Alan Ruiz Terol

ARXIU PARTICULAR

Amàlia Orive en un camp de la masia de Cal Feixas L’ecoxarxa té l’objectiu d’incidir en la producció i el consum sostenibles

Quan se li pregunten els motius pelsquals algú s’hauria de sumar al’ecoxarxa, a Bonvehí no li faltenarguments. El problema és resumiren poques línies el que aquestsantpedorenc intenta explicar enxerrades d’hora i mitja. Té 44 anys, iforma part de l’ecoxarxa des delprincipi. Deixa clar que, tot i que elnom de la moneda social sigui hora,l’Ecoxarxa del Bages no és un bancdel temps. Pel que fa al futur, veu queté prou potencial per esdevenir unamoneda complementària.

De quina manera hi participa?Hi participo substituint tant com puc els

euros per la nostra moneda, l’hora, en lesmeves transaccions econòmiques. Tanten la meva feina de fuster com en qualse-vol bé o servei que jo pugui obtenir delsmembres de la xarxa. També participo enles reunions de gestió de l'ecoxarxa, que sónobertes a tothom.

Quina mena de feines li han encarre-gat com a fuster?

Doncs feines de tota mena! Per exemple,he fet tancaments exteriors per a cases.També em van encarregar de fer una tau-la per a una formatgeria, separadors per auna sala de massatges i un porxo. A partdels meus serveis com a fuster, però, tam-bé ofereixo altres coses. Llogo un aparta-ment i accepto cobrar-lo 100% amb hores.

L’equivalent d’una hora són 10 euros.Quan ofereix un producte en hores es li-mita a convertir el preu?

Normalment no. Per poc que puguisempre intento fer un petit descompte a fa-vor de les persones que formen part de l’e-coxarxa. Però cadascú és lliure de posar elspreus que cregui convenients, jo ho faig per-què crec que així convido la gent a sumar-s’hi.

Com s’ha beneficiat dels serveis i pro-ductes que s’hi ofereixen?

He fet molts intercanvis: des de productesd'alimentació, classes d'anglès, serveis in-formàtics, etc. Però, per a mi, el beneficiprincipal és veure que gràcies a una mo-neda que gestionem els mateixos usuaris,

podem relacionar-nos econòmicamentde manera més neta i transparent queamb l'euro. 

Quins creu que són els punts forts?Els punts més positius són: la relocalit-

zació de l'economia, la transparència delsistema i, sobretot, el fet que puguem de-cidir entre tots com es gestiona la nostramoneda i no haver de deixar-ho en mansd'organismes tan poc democràtics com elBanc Central Europeu o la Reserva Fede-ral nord-americana.

Quin creu que és el perfil de la gent queforma part de l’ecoxarxa?

Doncs gent molt conscienciada social-ment. Gent amb ganes de promoure can-vis en diferents àmbits. Per això hi trobempersones vinculades també a altres pro-jectes, principalment de caire coopera-tiu, com Som Energia (cooperativa d’e-nergia verda), cooperatives d’habitatgeamb model de cessió d’ús, cooperatives deconsum responsable, etc.

Creu que cal fer un canvi de xip per su-mar-se a l’ecoxarxa i participar-hi acti-vament?

I tant, ja no podem esperar que els can-vis vinguin sols, n’hem de ser part!R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

A.R.T. | MANRESA

«Sempre intento ferdeScompteS a la gentque paga amb horeS»

Pere Bonvehí

ARXIU PARTICULAR

FUSTER I MEMBRE DE L’ECOXARXA

Regió7 DISSABTE, 4 MAIG DEL 2013 3

REPORTATGEREVISTA

Carrer Casanova, 11

93 875 24 00 www.viatgesvinolas.com

Aquest estiu no et quedis sense vacances!

Viatja amb nosaltres al millor preu!

funcionament i l’evolució que ha tingutl’organització i confien a continuar creixent.Badia, qui també administra la plataformavirtual de l’ecoxarxa, ho té clar: «aquesta ésuna molt bona idea. Per tant, ha de tirar en-davant».

Es podria pensar que l’ecoxarxa pot ser unreclam per a gent que es trobi en una situacióeconòmica desesperada, per la possibilitatde tornar a treballar i consumir per una novavia reduint d’aquesta manera les despesesen euros. Però la majoria dels seus membressón gent amb feina, gent que, a part de la uti-litat que pugui trobar-hi, forma part de l’e-coxarxa per convicció i compromís amb unsvalors. Encara no hi ha, doncs, una quanti-tat de gent considerable que, arran de la cri-si, hagi trobat en l’ecoxarxa una alternativa.Badia conclou: «la majoria dels que formempart de l’ecoxarxa ja vam fer el canvi de xipmolt abans. Penso, però, que cada cop hi hamés gent que demana canvis profundsi l’ecoxarxa pot ser-ne un. Així que hemde preparar-nos per tenir un sistema politi que no es pugui corrompre quan hi arribila majoria».

L’ecoxarxa convoca els seus usuaris perdebatre com seguir avançant

Per celebrar els 2 anys d’ençà que l’Ecoxar-xa del Bages va començar a fer les primerespasses, avui se celebra una jornada assemble-ària per fer-ne balanç i discutir quina és la mi-llor via per seguir creixent. Els membres de l’organització es mostren sa-tisfets de l’evolució que ha tingut, però tot iaixò admeten que «cal seguir avançant perquèhi ha moltes coses a millorar. Una d’elles ésveure com es pot facilitar la participació de to-thom a l’ecoxarxa». És per això que es convocatots els usuaris a «fer caliu, pensar quines sónles properes metes, revisar el sistema d’orga-nització i trobar maneres que facilitin la parti-cipació».La trobada tindrà lloc a la masia de Cal Feixas,a Camps (Fonollosa). L’hora d’arribada està pro-gramada per a les 10 del matí, i durant tot eldia se celebraran actvitats dinamitzadores. Lajornada acabarà amb un sopar popular.

TROBADA DELS DOSANYS AL BAGES

ARXIU PARTICULAR

L’ecoxarxa té l’objectiu d’incidir en la producció i el consum sostenibles

A dia d’avui, més de 25.000 persones for-men part de la xarxa internacional d’usua-ris del CES, distribuïts en més de 56 païsosi més de 500 comunitats locals. Espanya és,amb diferència, el país amb més ecoxarxes:un total de 151, el 28% del total mundial. Pas-sa al davant de països amb tanta poblaciócom els Estats Units (87), Austràlia (35) i Sud-àfrica (36), on van tenir lloc les primeres ex-periències de comunitats d’intercanvi via In-ternet. En una entrevista publicada al llibrePeople Money, the promise of regional cur-rencies, el creador del CES, Tim Jerkins, esconfessa: «mai hauríem predit tal creixe-ment, però ha esdevingut tan popular per-què el model és simple i pots accedir-hi enpocs minuts, com Facebook. Sempre estematents als comentaris i suggeriments que re-bem, o sigui, que en certa manera podemdir que el web està dissenyat pels mateixosusuaris».

En els temps de l’apartheid, ser blanc i defamília benestant no va impedir a Jerkins serun activista en pro dels drets de les perso-nes negres, i es va unir al Congrés NacionalAfricà (ANC). Les activitats clandestines vanfer que el condemnessin a 12 anys de pre-só, pena que va esquivar fugint de la presód’alta seguretat de Pretòria i es va exiliar alRegne Unit. A principi dels anys noranta,amb l’abolició de l’apartheid i l’elecció deNelson Mandela com a president, Jerkins vatornar a Sud-àfrica, però, segons diu, «tot ique l’apartheid es va acabar en un sentit le-gal, les estructures econòmiques (on esta-

va l’autèntic poder) continuaven sent les ma-teixes».

Jerkins coneixia l’experiència d’inter-canvi LETS (Local Exchange Trade Sys-tem) a Austràlia, i va intentar implementarun sistema similar a Johannesburg, on l’a-tur era del 25%. L’experiència va durartan sols un any, l’organització eraencara rudimentària i el registredels intercanvis es feien ambpaper i boli, però va ser l’em-brió del que Jerkins va crearanys més tard.

Ja a la dècada del 2000, Jer-kins desenvolupa un sistemainformàtic per registrar elsintercanvis, i a força d’orga-nitzar mercats locals perdonar a conèixer la ini-ciativa la gent s’hi va anarsumant. De mica enmica van anar sorgintdiverses comunitats queutilitzaven el software deJerkins, i ell les va allotjaren un mateix servidor, demanera que van onar lloc,ara sí, al CES.

espanya és el país ambmés ecoxarxes del món

diFusió

Regió7DISSABTE, 4 DE MAIG DEL 20134

REVISTA REPORTATGE

Un dels tòpics literaris delRenaixement va ser l’anomenat«Beatus Ille» (beneït aquell). Feiareferència a l’anhel d’una vidaplàcida al camp, lluny de maldecaps,com els negocis i la política, que tantfreqüents eren a les ciutats. Passenels segles, però hi ha anhels quepersisteixen en el temps. AmàliaOrive i Esteve Gimferrer hancomplert el desig que la majoria degent ha jurat tenir alguna vegada:deixar-ho tot i fer-se pagès. Elstrobem a Camps (Fonollosa). Juntshan creat l’empresa Menjar Sa(www.menjarsa.com) i són usuarismolt actius de l’ecoxarxa.

De quina manera participa a l’Eco-xarxa del Bages?

A les assemblees, fent intercanvis i alsmercats de l’estraperlo. La meva dona, l’A-màlia, i jo vam crear una empresa amb laqual distribuïm menjar a un reduït nom-bre de persones. No tenim segells de qua-litat, però molts dels nostres clients són met-ges. Aquesta és la millor garantia de qua-litat que podem tenir!Com està evolucionant el nombre de

persones que formen part de l’ecoxarxa?Fa poc que hem començat, i de mica en

mica va sumant-s’hi gent. Esperem quecada vegada creixi més. Els enginyers sa-bem que els canvis no són lineals, sinó ex-ponencials. Al principi es va lent, pero demica en mica s’accelera. Per això creiemque com més persones s’hi sumin, més rà-pid creixerem.Quan decideix anar a viure a la masia

amb la seva dona?Fa 8 anys. Nosaltres teníem una vida cò-

moda, som enginyers, però crèiem que lescoses no seguirien així per gaire temps. Però aleshores encara no havia escla-

tat la crisi econòmica.Ja ens la vèiem a venir. Hem basat el nos-

tre creixement en l’explotació de pràctica-ment una única font d’energia: el petroli.Està demostrat que l’extracció arribarà a unpunt que no podrà augmentar, cosa que síseguirà fent la demanda. El creixement, pertant, és insostenible. Vam tenir sort, i ara po-dem dir que hem canviat completament devida.Com és la vida a la masia?Treballem 12 hores al dia. De fet, en una

masia no tens jornada laboral. Has de de-dicar-t’hi a temps complet. Ens llevem aquarts de vuit, i fem el tomb de rigor per cui-dar els animals. Ara bé, no ens avorrim per-què cada dia és diferent. La feina depèn deltemps, de les estacions. Hi ha un temps depoda, de fer la collita, de plantar... Un diapots dedicar-te a preparar iogurts, i un al-tre a preparar pa.Hi ha hagut moments durs?Sí. Sobretot al principi. Veies que la fa-

mília, els amics, duien una vida molt bona,i nosaltres no tant. Ells viatjaven, i nosaltreshavíem de cuidar-nos de la masia. Però cre-iem que el temps ens ha donat la raó, i tam-bé ho han fet alguns d’aquests familiars iamics. Som conscients que fem camí, peròde moment no hem arribat al lloc.Pot semblar que el que han fet és ser

poc ambiciosos a la vida.És una manera de veure-ho. Però creiem

que el que hem fet també és ser ambicio-sos, però d’una altra manera. No és l’am-bició de tenir cada vegada més i més, unaambició acaparadora, sinó de trobar lafelicitat en l’estabilitat que ens dóna lamasia. Tenim prou per sobreviure i gaudimde la companyia de la gent.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

A.R.T. | MANRESA

«Vam anar a Viure auna masia perquè jaens Vèiem a Venir lacrisi econòmica»

Esteve Gimferrer

ARXIU PARTICULAR

PAGÈS, ENGINYER I MEMBRE DE L’ECOXARXA

Alguns membres de l’ecoxarxa (i d’altrespersones que no en formen part) organit-zen periòdicament trobades per intercan-viar productes en una jornada alegre i dis-tesa, i així donar a conèixer l’ecoxarxa. De fet,els mercats són anteriors a la formació de l’e-coxarxa, i va ser en una xerrada sobre mo-neda social celebrada a Artés que es va de-cidir emprendre el projecte.

Moià, Castellgalí, Artés... són alguns delsdarrers pobles de la comarca que han aco-llit un Mercat de l’Estraperlo. L’últim de lallista, Sallent. L’efemèride va tenir lloc el dis-sabte 20 d’abril, el dia que també se cele-brava la Setmana Sultural al poble.

El mercat es va situar a la plaça de SantAntoni Maria Claret, on també es va instal·larla ràdio municipal i un escenari amb mú-sics tocant en directe. Els veïns curiosos vanpoder conèixer els productes que s’oferienal mercat: cistelles d’hortalisses, ratafia ca-solana, samarretes... I en acabar, tothom vapoder gaudir d’una deliciosa i econòmicapaella vegetariana.

mercats del’estraperlo

Els participants a l’ecoxarxaofereixen un ventall de pro-ductes molt ampli

implantació

Queralt Jorba és una usuàriaentusiasta de l’ecoxarxa del Bages.Quan un s’assabenta que amb lamoneda social ha pagat visites almetge, un disseny gràfic o, fins i tot,una reforma al seu habitatge, éspossible adonar-se de fins a quin puntté potencial el sistema d’intercanvi del’ecoxarxa. ella, a canvi, es dedica aoferir els seus serveis com a psicòloga.L’experiència d’aquesta manresana de26 anys és l’exemple perfecte quemostra fins a quin punt són diversosels beneficis que un pot obtenir al’ecoxarxa. I també és la prova que unintercanvi, a dia d’avui, no ha deconsistir necessàriament en el clàssic«jo et dono ous i tu em dones llet», sinóque es pot adaptar als nous temps.

Què ofereix a l’ecoxarxa?Com a usuària ofereixo orientació i te-

ràpia psicològica, així com psicoteràpia através de la dansa. També faig un grup set-manal d'expressió corporal en què les per-sones que hi participen tenen l’oportuni-tat de pagar amb moneda social a un preumés econòmic. Esporàdicament ofereixoobjectes que ja no utilitzo però que potserpoden tenir un valor per a altres personesde la xarxa.

I a canvi, de quins productes i serveiss’ha beneficiat?

La meva principal inversió va ser una re-forma al menjador de casa, i ara he tornata estalviar hores per fer més reformes,amb un molt bon paleta, tot un manetes,que hi ha a l'ecoxarxa. També he pagat ambhores alguna visita mèdica, el fisioterapeuta,alguna peça de roba i algun treball de dis-seny gràfic.

Quins punts negatius creu que hi ha?Costa que les persones que s'hi inscriuen

comencin a participar en l'ecoxarxa. Cal vo-luntat per fer un canvi de xip. Sembla ungran esforç, però és simplement adequar-te a unes regles de joc una mica diferents.Nosaltres estem molt obertes a ajudar lespersones a fer el primer pas, fent els primersintercanvis conjuntament per tal que elsnouvinguts s’hi acostumin i entenguincom funciona tot plegat. De fet, tot sovint,quan ve una persona nova mirem de fer in-tercanvis conjuntament amb ella, i això liserveix per familiaritzar-se amb la pàginaweb.

Un cop a dins hi pot haver altres pro-blemes?

Bé, una altra qüestió és que el funcio-nament de l’ecoxarxa no és tan pràctic compot ser anar a comprar a les botigues delbarri, perquè no formen part de l’ecoxar-xa. El dia que les botigues del meu barri, iles persones del meu entorn, vegin lespotencialitats que té aquesta iniciativa,entenguin els beneficis que els reporta acanvi del petit esforç que requereix  i s'hi su-min, encara que sigui en productes selec-cionats que ofereixen de la comarca o en untant per cent dels seus productes... aquestdia serà un dia feliç per a mi!

Quins creu que són els punts forts?D’aspectes positius n’hi ha moltíssims!

D’entrada tens força garanties que acon-seguiràs productes o serveis de qualitat iproximitat. Sé que els meus diners es que-daran a la xarxa, a la zona i que no anirana grans multinacionals. És una forma deconsumir diferent que et fa valorar més elproducte i gaudir de la mateixa acció decomprar. L'acció de comprar com a quel-com especial, divertit, un acte de socialit-zació i de conèixer gent del teu entorn encontra d'una acció compulsiva i anònima.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

A.R.T. | MANRESA

«m’agraDarIa qUE lESbotIgUES DEl mEUbarrI SE SUmESSIn al’Ecoxarxa»

Queralt Jorba

ARXIU PARTICULAR

PSICÒLOGA I MEMBRE DE L’ECOXARXA

Regió7 DISSABTE, 4 DE MAIG DEL 2013 5

reportatge REVISTA

Membres de l’ecoxarxaal Mercat de l’Estraperlo

celebrat a Sallent