Salaris i ocupacions dels immigrants en el mercat de treball*

Els immigrants cobren salaris inferiors que els natius perquè ocupenllocs de treball menys qualificats i treballen en empreses de salarisbaixos. En arribar pateixen una degradació ocupacional perquè elseu capital humà no està adaptat al nostre mercat de treball. Així,han d’acceptar feines per a les quals estan sobreeducats i pateixenuna penalització salarial molt intensa pels estudis que no poden fervaler. La transferibilitat limitada del capital humà dels immigrants faque les empreses valorin poc tant els estudis com l’experièncialaboral adquirits en origen.

Disposar d’una feina a Espanya, però, els permet acumularexperiència adaptada a les necessitats de les empreses. Així millorenel capital humà, progressen en termes d’ocupació, redueixen lasobreeducació i augmenten els seus salaris. Ara bé, la millora éslenta i limitada a alguns col·lectius.

ESTEVE SANROMÀRAÜL RAMOSHIPÓLITO SIMÓN

Miscel·lània

* Aquest article resumeix els principals resultats de la recerca realitzada pels autors sobre el tema. Per a més detall, es potconsultar SIMÓN, H.; SANROMÀ, E.; RAMOS, R. (2008). «Labour Segregation and Immigrant and Native-born Wage Distribu-tions in Spain: An Analysis Using Matched Employer-Employee Data». Spanish Economic Review, vol. 10, n. 2, p. 135-168(http://dx.doi.org/10.1007/s10108-007-9035-1); SANROMÀ, E.; RAMOS, R.; SIMÓN, H. (2008). The Portability of Human Capitaland Immigrant Assimilation in Spanish Labour Market. IZA DP 3649, august. (http://ftp.iza.org/dp3649.pdf); SANROMÀ, E.; RA-

MOS, R.; SIMÓN, H. (2009). Immigrant Wages in the Spanish Labour Market: Does the Origin of Human Capital Matter?. IZA DP4157, april. (http://ftp.iza.org/dp4157.pdf), i SIMÓN, H.; RAMOS, R.; SANROMÀ, E. (2010). Occupational Mobility of Immigrants ina Low-Skilled Economy. The case of Spain. (mimeo).

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 244

La literatura econòmicasobre immigració i mercat de treball analitza dos granstemes. Un és l’efecte quegenera la immigració sobreles condicions laborals (ocu-pació i salaris) dels natius.L’altre és la situació laboral delsimmigrants en el mercat de treball del país hoste i el seu procés d’assimilació o d’integració en termes d’o-cupació, d’atur, de tipus de contracte i de salari.Aquest article se centra en el segon aspecte i analitza lasituació dels immigrants pro-cedents de països en desen-volupament que han arribatrecentment al mercat de tre-ball espanyol. En concret,s’analitzen aspectes relatiusals seus salaris, a les ocupa-cions que desenvolupen i al’adequació dels seus estudisal tipus de feina que realitzen.

Els immigrants de païsosen desenvolupamentcobren un 29,2 % menysque els natius pel fet detreballar en ocupacionsde baixa qualificació ien empreses que paguensalaris baixos.

Els resultats quantitatius quees presenten estan referits alconjunt espanyol perquè enla majoria dels casos mancainformació estadística repre-sentativa de l’economia cata-lana. Tot i així, atès que elsresultats estimats pel mercatde treball espanyol són sem-blants als que diversos estudis

han obtingut per a altres eco-nomies desenvolupades, rao-nablement podem suposarque les conclusions són apli-cables també a la situaciódels immigrants en el mercatde treball català.

Quant cobrenels immigrantsen comparacióamb els natius?

Segons les dades de l’En-questa d’Estructura Salarialde l’any 2002, els immigrantsprocedents de països en desenvolupament cobren un29,2 % menys que els natius.Com es pot veure al gràfic 1,(24,6 % de la diferència).

També hi influeix que portenpoc temps a la feina (23,1 % deldiferencial), tenen un nivelleducatiu inferior (13,4 %) ino realitzen tasques desupervisió (7,9 %). En canvi,el fet de ser majoritàriamenthomes ajuda a reduir la dife-rència salarial. L’important,però, és que la doble segre-gació –en ocupacions i esta-bliments– explica més de lameitat de tota la diferènciasalarial. I que només lasegregació en ocupacionsmal pagades explica mésd’una quarta part de la dife-rència total.

El fet que la majoriad’immigrants són homes,ajuda a reduir ladiferència salarial.

245paradigmes / número 4 / juny 2010

35

30

25

20

15

10

5

0

-5

-10

Ocupaci

ó

Antig

uitat

feina

Estud

is

Super

visió

Contrac

te/jor

nada

Altres

facto

rs

Gènere Exp

eriènc

iaEm

presa

Gràfic 1. Causes de la diferència salarial natiu-immigrant(en percentatge)

Font: Estimació a partir de l’EES-2002..

La diferència s’explica pel fet que els immigrants treballen enocupacions de baixa qualificació i amb salaris baixos.

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 245

A què es deu lasegregació enocupacions pocqualificades?

Per a analitzar aquest feno-men i, per tant, per a res-pondre la pregunta, calanalitzar la mobilitat ocupa-cional dels immigrants. L’Enquesta Nacional sobreImmigració 2007 de l’Insti-

tuto Nacional de Estadística(INE) aporta informaciósobre l’ocupació dels immi-grants al seu país d’origen,sobre la primera feina quetroben quan arriben, i sobrela feina actual, després d’unsquants anys de residència.En comparar el tipus d’ocu-pació en aquests tresmoments, s’obtenen el resul-tats que es presenten a lataula 1. Concretament, el69,2 % dels immigrants depaïsos en desenvolupament

accepten una primera feina aEspanya que suposa unadegradació respecte a la quetenien en origen, mentre que tan sols l’11,1 % millora.La feina que declaren teniren el moment de fer-losl’enquesta uns quants anysmés tard suposa una milloraper al 12,7 %, però encaran’hi ha un 31,2 % que haempitjorat respecte a la pri-mera feina. Com a resultat,en comparar el tipus d’ocu-pació actual amb l’ocupacióen el país d’origen, un 16,2 %han millorat, però un 60,6 %dels immigrants treballa enuna feina de nivell inferior.

El 69,2 % delsimmigrants de païsosen desenvolupamentaccepten una primerafeina a Espanya quesuposa una degradaciórespecte a la quetenien en origen.

A partir de la mateixa fonts’ha calculat l’Índex Socioe-conòmic Internacional(ISEI), que aproxima elsrequeriments educatius i elpotencial salarial de cadaocupació i pren valors entre16 (treballadors de la llar) i90 (jutges). Els valors d’a-quest Índex es mostren algràfic 2. Es pot veure que, enel seu país d’origen, elsimmigrants treballen en fei-nes que com a mitjana tenenun estatus de 39,4, que és unnivell intermedi-baix entre elmínim 16 i el màxim 90. Però

Miscel·lània246

Taula 1. Mobilitat ocupacional dels immigrants (en %)

Font: elaboració pròpia a partir de l’ENI-2007.

D’origen De 1a feina D’origena 1a feina a feina actual a actual

Degradació 69,2 12,7 60,6 Estabilitat 19,7 56,1 23,2 Progrés 11,1 31,2 16,2

25

27

29

31

33

35

37

39

País

d’orig

enPr

imera

feina Men

ys

de 1

any

1 any

2 any

s

3 any

s

4 any

s

5 any

s

6 any

s

7 any

s

8 any

s

9 any

s

39,4

26,2 26,6

28,5

28,2 28,4

29,6

29,1

30,430,6 30,0

32,8

Esta

tus

ocup

acio

nal

Gràfic 2. Mobilitat ocupacional dels immigrants

Font: elaboració pròpia a partir de la ENI-2007.

En emigrar, els treballadors pateixen una forta degradacióocupacional de la qual no acaben de recuperar-se.

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 16/6/10 09:04 Página 246

en emigrar pateixen unaforta degradació ocupacio-nal, i queden relegats a fei-nes d’estatus 26,2, més de 13punts per sota del seu nivella l’origen. És evident que hiha diversos motius queimpedeixen als immigrantsocupar les mateixes feinesque tenien al seu país. Per aesmentar-ne tan sols un, calrecordar que, en arribar, unagran majoria d’immigrants nodisposen de recursos econò-mics per a mantenir-se men-tre cerquen una feinaadaptada a les seves expec-tatives, i es veuen obligats aacceptar les feines que enaquell moment se’ls oferei-xen, que no són altres queles vacants rebutjades per lapoblació nativa (treballs alcamp, feines de la llar, etc).

La millora és molt lentai després de residiraquí quasi una dècadaencara ocupen unesfeines per sota de lesque feien en el seuspaïsos d’origen.

A partir d’aquest primermoment, molt a poc a poc,els immigrants van millorantde feina, de manera que, des-prés de tres anys de viureaquí, han pujat el seu estatusocupacional en 2,2 punts.Tanmateix, després de nouanys la millora ha estat tansols de 3,8 punts. Destaca,doncs, el fet que la millora ésmolt lenta i que després deresidir aquí quasi una dècadaencara ocupen unes feines

per sota de les que feien en el seus països d’origen(estatus 30,0 enfront d’esta-tus 39,4).

Analitzat més en detall, elscol·lectius que en termescomparatius registren unamajor caiguda de nivell ocu-pacional en relació amb elseu país són les dones, els més educats (o quetenien feines de majornivell), els magribins i elseuropeus de l’Est i els immi-grants no regularitzats.

Però, quines són les raonsúltimes que expliquenaquesta segregació en ocu-pacions de la part baixa del’escala, i molt especialmentla degradació en el momentd’arribar al nou país i lamillora, tot i que modesta,que s’observa després?Podria pensar-se, primer detot, en l’existència de discri-minació envers personesd’ètnies i cultures diferents.Però resulta difícil explicarque la discriminació es vagireduint amb els anys d’es-tada al país hoste. Per aixòl’explicació més acceptada secentra en la manca de porta-bilitat del capital humà delsimmigrants. Els immigrantstenen uns estudis centratsen la realitat social del seupaís i probablement cursatsen sistemes educatius ambmenys recursos i, per tant,d’inferior qualitat. A més,l’experiència professionall’han adquirit en una econo-mia en què les tecnologies,les condicions productives,l’organització empresarial,

les exigències de qualitat, la normativa i els costumssocials són diferents delsdels països occidentals.

També l’idioma pot ser dife-rent. Com a resultat, el capitalhumà de l’immigrant no ésprou productiu en el nou país.Per aquesta raó, les feines quehaurà de fer són les quenecessiten poca qualificació ocap, ja que el seu capitalhumà és poc (o gens) aprofi-table en el nou teixit produc-tiu. Però a mesura quel’immigrant resideix al paíshoste, aprèn o millora l’i-dioma, adquireix coneixe-ments del país i adapta la sevaexperiència laboral prèvia ales noves condicions tecnolò-giques i productives, estableixcontactes, accedeix a informa-ció rellevant, adquireix elshàbits socials, aprèn la nor-mativa bàsica i també acu-mula experiència professionaldirectament al nou país. Enalguns casos, fins i tot estudiao convalida els estudis realit-zats en origen. Tot plegat aug-menta i valoritza el seu capitalhumà, la qual cosa li permetprogressar en l’escala ocupa-cional, tal com s’ha vist en elgràfic 2.

Al país d’acollida,l’immigrant haurà de fer feines quenecessiten poca o capqualificació, ja que el seu capital humà éspoc o gens aprofitableen el nou teixitproductiu.

247paradigmes / número 4 / juny 2010

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 247

En què estradueix aquestalimitada o nul·latransferibilitatdel capitalhumà importat?

El fet que els immigrants,especialment quan acabend’arribar, treballin en feinespoc qualificades, fa que elsseus estudis siguin superiorsals requerits per a les tasquesque realitzen al lloc de tre-ball. Aquest fenomen esconeix com a sobreeducació.1

Hi ha tres procediments per aquantificar la sobreeducació.El mètode objectiu, que com-para els estudis del treballa-dor amb els necessaris per ala feina segons la valoraciód’uns experts; el mètode sub-jectiu, en el qual és el mateixtreballador qui diu si li man-quen o sobren estudis per afer les tasques que correspo-nen a la seva ocupació; i elmètode estadístic, en el qualla referència és el nivell mitjà

d’estudis (mitjana) o el queés més usual (moda) per atots els treballadors de lamateixa ocupació. Amb lesdades del Cens de Poblaciódel 2001, s’ha calculat lasobreeducació dels immi-grants i també dels natiusaplicant el mètode estadístic(versió moda). Els resultatsobtinguts, i que es presentena la taula 2, mostren que elpercentatge d’immigrantsamb sobreeducació (32,9 %)és superior al de natius(27,7 %).

El percentatged’immigrants ambsobreeducació (32,9 %)és superior al de natius(27,7 %) i estan méssobreeducats, tant en incidència com enintensitat.

Però, entre els immigrants, lasobreeducació també és mésintensa mesurada en nombred’anys «excedents». Així, el 25 % dels immigrantstenen quatre o més anys

d’estudis excedentaris, davantdel 14 % entre els natius. Elproblema s’accentua per alstitulats universitaris. En con-cret, el 66 % dels immigrantsllicenciats treballen en feinesper a les quals no cal tenircap estudi universitari (30 %en el cas dels natius). En sín-tesi, els immigrants estanmés sobreeducats que elsnatius, tant en incidènciacom en intensitat.

També en aquest cas, elsresultats indiquen que commés temps fa que han arribatal país, menor és el percen-tatge dels que continuensobreeducats. Els mecanis-mes abans esmentats (aug-ment del capital humà perl’aprenentatge de la llengua i de la cultura, per acumula-ció d’experiència laboral ialtres) endeguen un procésd’assimilació amb els natiusen termes de sobreeducació,–entesa, per tant, com eltrànsit de sobreeducat a nosobreeducat. Aquest procésés, però, força lent.

Una anàlisi desagregada pera veure si hi ha diferències en

Miscel·lània248

Taula 2. Incidència i intensitat de la sobreeducació

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de Població de 2001.

Incidència IntensitatPercentatge Percentatge Percentatge

de sobreeducats de sobreeducats de sobreeducatsen quatre o més anys en cinc o més anys

Total Total Llicenciats Total

Immigrants 32,9 % 25,0 % 66,0 % 9,0 %Natius 27,7 % 14,0 % 30,0 % 6,0 %

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 248

ginaris de l’Àfrica subsaha-riana (bàsicament, el Senegali Nigèria) i d’Àsia (majorità-riament, el Pakistan i la Xina)com els col·lectius amb mésrisc de marginació social.

L’assimilació éscomparativament mésràpida per als europeusde l’Est i per alsmagribins. La restad’africans i els asiàticsno aconsegueixen sortirde la sobreeducaciómalgrat que augmenti ladurada de la sevaestada.

Quins efecteseconòmicsgenera lasobreeducació?

El fet de treballar en unafeina que no requereix latitulació que s’ha cursatsuposa malbaratar una partdels anys d’estudi. I aquestsestudis no totalment aprofi-tats a la feina tampoc no

seran –en conseqüència– ple-nament remunerats. Per aquantificar aquest fet, s’hanestimat equacions salarials apartir de l’Enquesta d’Estruc-tura Salarial del 2002. Primers’ha calculat per a cada indi-vidu, natiu o immigrant,quina part dels anys que haestudiat són necessaris per ala seva feina i quins lisobren.2 A continuació, s’haestimat la rendibilitat de cadaun dels grups d’anys.

Els resultats confirmen queels anys necessaris per a lafeina tenen una major rendi-bilitat que els anys sobreedu-cats, tant per a natius comper a immigrants, ja que elsanys de sobreeducació rebenuna remuneració positiva,però clarament inferior. Peròel més interessant és compa-rar natius i immigrants. Quanes considera tots els immi-grants junts, es veu que larendibilitat marginal d’un anyaddicional d’estudi, si ésnecessari per a la feina, ésforça similar a la dels natius.Ara bé, la rendibilitat margi-nal d’un any de sobreeduca-ció és molt més elevada perals natius (4,4 %) que no pasper als immigrants (1,7 %).

249paradigmes / número 4 / juny 2010

funció de l’origen geogràficdels immigrants permet con-cloure, en aquest cas, que,efectivament, els originarisdel Magrib (55,4 %) i de laresta del continent africà(48,1 %), seguits dels asiàtics(38,7 %), pateixen una majorincidència de la sobreeduca-ció. Així, doncs, el problemaés més accentuat per alsimmigrants procedents delspaïsos poc desenvolupats iamb una cultura molt dife-rent a la nostra. Sens dubte,el capital humà procedentd’aquests orígens és molt poctransferible al nostre mercatde treball. En canvi, la sobre-educació afecta menys elsimmigrants procedents del’Europa de l’Est (25,5 %) i de l’Amèrica Llatina (26 %).Pel que fa a l’assimilació,aquesta és comparativamentmés ràpida per als europeusde l’Est i per als magribins,mentre que la resta d’africansi els asiàtics no aconseguei-xen sortir de la sobreeducaciómalgrat que augmenti ladurada de la seva estada alterritori espanyol. La sumad’ambdós fets –més sobree-ducació i manca de milloraposterior– permet identificarclarament els immigrants ori-

Taula 3. Rendibilitat marginal de l’educació necessària i de la sobreeducació segonsl’origen

Font: Estimacions a partir de l’EES-2002.

Europa Amèrica Natius Immigrants de l’Est Llatina Àfrica Àsia

Educació necessària 9,0 % 8,3 % 5,6 % 6,5 % 3,1 % 10,0 %Sobreeducació 4,4 % 1,7 % 0,0 % 1,7 % 0,1 % 1,8 %

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 249

Per tant, el mercat de treballpenalitza més la sobreeduca-ció dels immigrants que ladels natius.

El detall per zones d’origenmostra que els asiàtics obte-nen la major rendibilitat delsestudis necessaris per a lafeina que fan (10 %), seguitsdels llatinoamericans (6,5 %),mentre que europeus de l’Est(5,6 %) i sobretot els africans(3,1 %) queden molt per sota.Aquests resultats –atès queestan referits a l’educaciónecessària per a la feina– s’expliquen per l’existència depràctiques discriminatòries enla política retributiva de lesempreses o, alternativament,en la política contractual, queacaba per segregar aqueststipus d’immigrants a empresesde baixos salaris.

Els immigrantsprocedents d’economiesretardades i culturesdistants pateixensobreeducació demanera mésgeneralitzada i mésintensa i no reben cap remuneració pelsestudis realitzats, queno poden utilitzar en el nou mercat de treball.

La rendibilitat dels estudisexcedents (sobreeducació)–menor que la dels estudisnecessaris– és sempre infe-rior a la dels natius. Peròentre immigrants és compa-

rativament superior per alsllatinoamericans (1,7 %),mentre que per a europeusde l’Est i africans és nul·la.Així, doncs, els immigrantsprocedents d’economiesretardades i cultures distantsno tan sols pateixen sobree-ducació de manera mésgeneralitzada i més intensa,sinó que, a més, no rebenabsolutament cap remunera-ció pels estudis que han rea-litzat i que no poden utilitzaren el nou mercat de treball.

Importa l’origendels estudis i laresta del capitalhumà?

Una qüestió que sorgeix delque fins ara s’ha vist és si,estudiant, els immigrantspoden millorar llur situacióen el mercat laboral espanyoli si l’experiència laboraladquirida aquí és mésvaluosa i valorada que la pro-cedent del seu país d’origen.En definitiva, es tracta deveure si els estudis reben unaremuneració diferent en fun-ció de si han estat importatso realitzats a Espanya i elmateix per a l’experièncialaboral.

L’Enquesta Nacional sobreImmigració 2007 de l’INEconté informació que permetseparar els anys d’estudi endues parts: els cursats al paísde procedència i els realitzatsa Espanya. També els anysd’experiència laboral poden

Miscel·lània250

dividir-se entre experiència alpaís d’origen i experiènciaacumulada al mercat de treballespanyol. És més, a partir deles respostes al qüestionari,també és possible calcular eltemps efectivament treballat iel període que l’immigrant haestat sense feina. Amb totaaquesta informació s’hanestimat equacions salarialsper veure si la rendibilitatd’ambdós components ésdiferent; és a dir, si són valo-rats de manera diferent pelmercat de treball.

Els resultats indiquen que larendibilitat marginal delsestudis fets a Espanya pelsimmigrants (3,9 %) és moltpropera a la que obtenen elsnatius (4 %, segons les esti-macions més recents). I, entot cas, és clarament superiora la rendibilitat marginal delsestudis realitzats en origen(1,5 %). Aquesta menor ren-dibilitat de l’educació impor-tada posa de manifest que laseva transferibilitat al nostremercat laboral és limitada.

La rendibilitat marginaldels estudis fets aEspanya pels immigrants(3,9 %) és molt properaa la que obtenen elsnatius (4 %) i claramentsuperior a la rendibilitatmarginal dels estudisrealitzats en origen.

Alguns estudis han mostratque la valoració que fa elmercat de treball dels estudis

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 250

importats pels immigrants ésmés positiva si s’han com-pletat amb estudis realitzatsal país de destí, de maneraque la situació dels immi-grants –probablement mésjoves– que poden estudiarun cop arribats al nou destíés diferent de la d’aquellsque emigren per treballar. Encontrastar aquesta hipòtesi,s’ha confirmat que els estu-dis fets en origen dels immi-grants que han vingutdirectament a treballar tenenuna valoració molt inferior ala dels títols estrangers ques’han completat amb estudisrealitzats a Espanya (4,5 %).Com que aquest 4,5 % no éssubstancialment diferent dela rendibilitat que obtenenels natius, es pot afirmar querealitzar estudis en destírevalida totalment la forma-ció reglada cursada en ori-gen i la valoritza en elmercat de treball espanyol.

L’experiència laboral en ori-gen3 té una rendibilitat mar-ginal del 0,6 %,4 la qual cosarevela una transferibilitattambé limitada al mercat detreball espanyol. Tot i així, lavaloració és comparativa-

ment favorable, atès que elsresultats obtinguts a païsoscom els EUA, el Canadà iIsrael parlen d’una nul·la oquasi nul·la rendibilitat del’experiència en origen. Una explicació d’aquestresultat podria basar-se enles diferències tecnològiquesque hi ha entre aquests països avançats i una econo-mia de tecnologia intermè-dia, com l’espanyola. Commés avançat sigui el nivelltecnològic del país, proba-blement menys valoraran lesempreses una experièncialaboral acumulada en unpaís d’inferior nivell de desenvolupament.

Com més avançat siguiel nivell tecnològic delpaís, menys valoraranles empreses unaexperiència laboralacumulada en un paísd’inferior nivell dedesenvolupament.

El rendiment d’un any d’ex-periència laboral efectiva aEspanya és del 2,9 %, resul-

tat que indica l’existènciad’un progrés salarial impor-tant any rere any, un cop esté una feina al mercat laboralespanyol. Cal destacar que lamera estada en un entorneconòmic i social no suposauna avantatge per als immi-grants si no aconsegueixenun lloc de treball. Els resul-tats obtinguts mostren queel temps passat sense treba-llar (ni estudiar), buscantfeina o com a inactiu, té unarendibilitat totalment nul·la,no té cap efecte positiu sobreel salari. Així, doncs, són elsaprenentatges pràctics en ellloc de treball i no la simpleconvivència amb una llenguai una cultura el que valorenles empreses.

Els resultats per zones deprocedència mostren que elrendiment dels estudis fetsen origen és més gran perals immigrants procedentsde l’Amèrica Llatina (1,8 %)i de l’Europa de l’Est (1,1%)que no pas per als de laresta del món (0,04 %).Compartir idioma i cultura,en el cas dels primers, i lamenor distància cultural, enel cas dels europeus de

251paradigmes / número 4 / juny 2010

Taula 4. Rendibilitat marginal d’estudis i experiència en funció de l’origen

Font: Estimacions a partir de la ENI-2007.

Països en Amèrica Europa En percentatge (%) desenvolupament Llatina de l’Est Resta del Món

Estudis en origen 1,49 1,77 1,10 0,04 Estudis a Espanya 3,88 4,45 3,63 2,46 Experiència en origen 0,57 1,37 0,24 0,00 Experiència efectiva a Espanya 2,96 4,58 1,21 0,00

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 251

l’Est, podrien explicar lesdiferències en portabilitatdels estudis.

També s’obtenen valoracionsdiferents dels estudis realit-zats aquí, sempre millors perals llatinoamericans (4,4%) ieuropeus de l’Est (3,6%) queper als procedents de la restadel món (2,4%). Aquestesdiferències podrien estarrelacionades amb l’existènciade discriminació en el mercatde treball, tot i que tambépoden reflectir que l’aprofita-ment dels estudis cursats aEspanya pot estar condicio-nat per la baixa qualitat delsestudis realitzats en origen,que són la base de les etapessuperiors.

L’experiència laboral en ori-gen només té un clar efectepositiu sobre els salaris perals immigrants llatinoameri-cans (1,4 %), que és moltmenor per als europeus del’Est (0,2%) i nul per a laresta. Ja s’ha comentat queaquesta rendibilitat nul·la del’experiència acumulada enpaïsos de baix nivell de rendaés un resultat habitual alspaïsos avançats.

L’experiència laboral efectivaen el mercat laboral espanyolté una rendibilitat marginalelevada tan sols per alsimmigrants procedents del’Amèrica Llatina (4,6 %).Aquest ritme elevat demillora salarial anual, en sernotablement superior al delsnatius, suposa implícitamentque –com a mínim durant elsprimers anys d’estada– la

diferència salarial amb elsnatius es redueix, procésconegut amb el nom d’assi-milació salarial. En canvi, perals europeus de l’Est l’expe-riència efectiva a Espanyacomporta una millora salarialanual força més lenta (1,4 %).Per últim, africans i asiàticsno aconsegueixen millorar laseva situació salarial al nostremercat de treball, ja que l’ex-periència laboral efectiva queacumulen aquí no té capvaloració positiva per lesempreses. Podria ser que lesfeines escassament qualifica-des que aconsegueixen no elspermetin millorar el seu capi-tal humà específic.

Africans i asiàtics noaconsegueixen millorarla seva situació salarialal nostre mercat detreball, ja quel’experiència laboralefectiva que acumulenaquí no té cap valoraciópositiva per lesempreses.

Conclusions

La principal conclusió és queels immigrants cobren salarismés baixos que els natius decaracterístiques similars per-què ocupen llocs de treballmenys qualificats i treballenen empreses que paguensalaris baixos. El motiu ésque, en arribar, pateixen unadegradació ocupacional pel

fet que el seu capital humà(estudis i experiència profes-sional) no és transferible jaque no està adaptat al mercatde treball espanyol. Com aresultat, han d’acceptar feinesper a les quals estan teòrica-ment sobreeducats. Així, lasobreeducació és més extensai més intensa entre els immi-grants que entre els natius. A més, la penalització salarialnormalment associada alsanys d’educació excessiva pera la feina que es fa és moltmés intensa en el cas delsimmigrants.

Aquests obtenen una baixarendibilitat tant dels estudisfets al seu país com de l’ex-periència laboral acumuladaallà, la qual cosa vol dir queel mercat de treball valorapoc aquests actius, suposada-ment perquè són poc produc-tius en el nostre teixitempresarial, tecnològicamentmés avançat. En canvi, elsestudis fets aquí pels immi-grants tenen una valoraciómolt més positiva. En el casdels que han estudiat aquí,els estudis fets al seu paísd’origen també acaben sentvalorats de manera claramentpositiva per les empresesespanyoles.

A mesura que passen anys deresidència a Espanya, els immi-grants acumulen experièncialaboral adaptada a les caracte-rístiques del nostre teixit pro-ductiu i a les necessitats de lesempreses, sempre i quan acon-segueixin treballar efectiva-ment. D’aquesta maneramilloren el seu capital humà,

Miscel·lània252

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 252

progressen en termes d’ocupa-ció i redueixen la seva sobree-ducació. Tot plegat fa que augmenti la rendibilitat del seucapital humà i, en el millor delscasos, es redueixin les diferèn-cies amb els natius, tant en ter-mes d’ocupació com de salari.

Però la millora és en generallenta i limitada a alguns col·lec-tius. El fet que sigui lenta potestar vinculat a les peculiaritatsdel model de desenvolupamentdels darrers anys, molt centrat

en sectors intensius en mà d’o-bra i amb poc contingut tecno-lògic i en ocupacions de baixaqualificació. Si bé aquest tretprobablement ha incentivat lamigració i ha facilitat l’accés auna primera feina a una granmajoria dels immigrants aca-bats d’arribar, es pot haver con-vertit en una trampa en la qualmolts han quedat atrapatsdurant anys.

La millora, a més de serlenta, es limita a determinats

col·lectius, bàsicament immi-grants procedents d’AmèricaLlatina i d’Europa de l’Est,mentre que els africans i, enalguns indicadors també elsasiàtics, no progressen en elmercat de treball espanyol.Per tant, aquests immigrants,amb independència dels seusnivells educatius, tenen unrisc elevat de treballar per-manentment a les feines mésmal pagades sense aconse-guir integrar-se econòmica-ment i socialment.

253paradigmes / número 4 / juny 2010

Notes

1. En cap cas, però, tenir sobreeducció o estar sobreeducat vol dir que al treballador li sobren qualificacions per a la feina, sinó tan solsestudis. Així, és del tot normal que, en acabar uns estudis, es tingui la titulació, però ben poca experiència per a exercir la professió, demanera que no es disposa de totes les qualificacions requerides. Per això els joves estan molt més sobreeducats que els adults amb mésexperiència en el lloc de treball. Concretament, els immigrants poden tenir els estudis, però els manquen qualificacions aprofitables enel mercat de treball espanyol. Per això han d’acceptar feines poc qualificades per a les quals formalment estan sobreeducats.

2. En sentit estricte també hi ha treballadors als quals els falten estudis perquè treballen fent feines que requereixen més anys d’estudique els que ells han cursat. En aquest cas es parla d’infraeducació. Però ens centrarem a comentar els resultats de la sobreeducació,perquè és el problema que més afecta els immigrants.

3. Amb la informació disponible no es pot conèixer quant temps s’ha treballat efectivament al país d’origen, de manera que es tractad’experiència potencial.

4. S’ha calculat per al valor mitjà de l’experiència en origen d’aquest col·lectiu (12,65 anys).

5. Calculat per al valor mitjà de l’experiència efectiva a Espanya (3,58 anys).

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 253

Miscel·lània254

HIPÓLITO SIMÓN

Doctor en Economia per la Universitat d’Alacant.

Ha rebut el II Premi Lluís Fina a l’excel·lència en la investigació teòrica o aplicadaen el camp de l’Economia Laboral.

RAÜL RAMOS

Economista.

Investigador del Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-IREA) de la UB i del’Institute for the Study of Labor (IZA).

ESTEVE SANROMÀ

Doctor en Economia.

Catedràtic d’Economia Aplicada de la UB, investigador de l’Institut d’Economia deBarcelona i membre del seu consell directiu.

Ha estat director de l’Institut d’Estudis Laborals de la UB i del Servei d’AnàlisiEconòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Ha rebut el premi d’Economia de l’Institut d’Estudis Fiscals i el premi d’economiaAntoni Pugés.

04_30_Sanroma_2esOK.qxp:núm.2 7/6/10 17:32 Página 254