salvador giner catedràtic de sociologia de la universitat ... · “pròleg” a teoria dels...
TRANSCRIPT
“L’influx del periodisme sobre la nostra societat és immens. És per mitjà d’ell que veiem el món” SALVADOR GINER
Catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona “Pròleg” a Teoria dels gèneres periodístics. Pàg 9.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
3
AGRAÏMENTS
A tothom qui ha fet possible aquest treball, tant els que m’han animat a
escriure’l com els que l’han revisat i m’han donat les seves opinions.
Gràcies a l’Imma Carrión, pels seus bons consells i suggeriments sense els quals
aquest treball no hagués estat ni de bon tros el mateix. A la Laura Iglesias, per proposar-
me el tema de recerca i animar-me a redactar-lo. A en Jordi Xifra, pel seu suport i
supervisió des de la Universitat de Girona, a la qual agraeixo els ajuts Botet i Sisó que
m’han facilitat suport tècnic i la consulta del material universitari. Els meus agraïments
també, al personal de la biblioteca Vicenç Vives de Roses, la biblioteca de Figueres i de
la Universitat de Girona per fer-me més fàcil l’accés als arxius i al material bibliotecari.
I en definitiva, a tots aquells que, en un moment o altre, m’han ajudat, aconsellat
o s’han interessat per la feina que estava fent
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
4
ÍNDEX 1.INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 7 2.METODOLOGIA.................................................................................................. 10 3. LA PORTADA EN EL DIARI ............................................................................. 15
3.1 LA PORTADA I LA SEVA IMPORTÀNCIA .............................................. 15 3.2. ESTRUCTURA DE LES PORTADES ON-LINE ......................................... 17
4 . ESTUDI COMPARATIU .................................................................................... 19
4.1. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : ABC.................................................. 19
a) TITULARS ................................................................................................. 19 Declaracions de líders polítics ................................................................. 19 Moviments de les topes aliades i els civils iraquians ................................ 21 Opinions polítiques.................................................................................. 21 Manifestacions contra la guerra ............................................................... 22 Cos de la notícia ...................................................................................... 22 b) FOTOGRAFIES ......................................................................................... 23
Fotografies de les tropes aliades............................................................... 23 Fotografies del poble iraquià.................................................................... 24 Altres fotografies : líders polítics i periodistes ......................................... 25
c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA ................................. 26 Període anterior a l’esclat del conflicte .................................................... 26 Període de desenvolupament del conflicte armat...................................... 26 Període de postguerra .............................................................................. 27
d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES............................................. 28 Encapçalament de les notícies dedicades al conflicte ............................... 28 Enquestes ................................................................................................ 29 Espais especials oberts pel diari ............................................................... 30
4.2. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : EL PAÍS............................................ 32 a) TITULARS ................................................................................................. 32
Declaracions de líders polítics ................................................................. 32 Moviments de les tropes aliades i els civils iraquians ............................... 33 Opinions polítiques.................................................................................. 34 Manifestacions contra la guerra ............................................................... 35 Cos de la notícia ...................................................................................... 36
b) FOTOGRAFIES ......................................................................................... 36 Fotografies de les tropes aliades............................................................... 36 Fotografies del poble iraquià.................................................................... 37
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
5
Fotografies de les manifestacions............................................................. 38 c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA ................................. 39
Període anterior a l'esclat del conflicte........................................................38 Període de desenvolupament del conflicte armat...................................... 39 Període de postguerra .............................................................................. 40
d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES............................................. 41 Encapçalament de les notícies dedicades al conflicte ............................... 41 Altres aspectes importants ....................................................................... 42
4.3. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : LE MONDE...................................... 44 a) TITULARS ............................................................................................... 44
Declaracions de líders polític. La ONU.................................................... 44 Les tropes aliades, els civils iraquians i les manifestacions....................... 46 Cos de la notícia ...................................................................................... 48
b) FOTOGRAFIES ....................................................................................... 49 Líders polítics.......................................................................................... 49 Fotografies de les tropes aliades i els civils iraquians ............................... 49
c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA ................................ 50 Període anterior a l’esclat del conflicte .................................................... 50 Període de desenvolupament del conflicte armat...................................... 51 Període de postguerra .............................................................................. 52
d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES............................................ 53 Vinyetes publicades................................................................................. 53 Altres aspectes importants ....................................................................... 54
4.4. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : THE NEW YORK TIMES .................. 57 a) TITULARS ................................................................................................ 57
Líders polítics i l’ONU ............................................................................. 57 Moviments de les tropes aliades................................................................ 58 Independència envers el govern americà ................................................... 59 Les manifestacions contra la guerra .......................................................... 60 Morts de soldats americanes i de civils iraquians ...................................... 60 Postguerra ................................................................................................ 61
b) FOTOGRAFIES ......................................................................................... 63 Fotografies de les tropes aliades................................................................ 63 Poble iraquià i líders polítics..................................................................... 64
c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA ................................. 64 Període anterior a l’esclat del conflicte ..................................................... 64 Període de desenvolupament del conflicte armat....................................... 65 Període de postguerra ............................................................................... 66
d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES............................................. 66 Espais especials oberts pel diari ................................................................. 67 Anàlisis ..................................................................................................... 68
5. SEGUIMENT DE CASOS CONCRETS ............................................................. 70
5.1. LES MANIFESTACIONS CONTRA LA GUERRA.................................... 70 5.2. LA REUNIÓ DE CAPS D’ESTAT A LES AÇORES................................... 77 5.3. LA MORT DEL PERIODISTA JOSÉ COUSO ............................................ 81
5.4. LA CAIGUDA DEL RÈGIM IRAQUIÀ A BAGDAD................................. 86
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
6
6. ESTADÍSTIQUES ................................................................................................ 90 7. CONCLUSIONS ................................................................................................. 101
7.1 CONCLUSIONS ABC – EL PAÍS ............................................................... 101 7.2. CONCLUSIONS LE MONDE – THE NEW YORK TIMES ........................ 105 7.3. CONCLUSIONS GENERALS................................................................... 108
8. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................ 112 9. ANNEX (Conté les fitxes i les portades on line i es presentaran a part)
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
7
1.INTRODUCCIÓ
La darrera guerra a l’Iraq va ser molt seguida per tots els mitjans de
comunicació. El conflicte va començar a principis del març del 2003. Durant aquest mes
i l’abril del mateix any es van produir les ofensives més intenses de les tropes nord-
americanes sobre l’Iraq per derrocar el règim de Saddam Hussein, suposadament
posseïdor d’armes de destrucció massiva. El conflicte es va allargar més del que
s’esperava i l’Iraq està passant actualment pel període de postguerra. Aquests mitjans
van estar pendents de tot el conflicte i van comunicar permanentment a la societat tot
allò que passava a l’Iraq. Avui en dia, la postguerra segueix ocupant un lloc destacat en
l’actualitat internacional.
El treball es centra en el seguiment que van fer diversos mitjans de comunicació
d’aquest conflicte, comparant i estudiant les informacions que feien arribar als seus
lectors. L’objectiu de La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte és
intentar demostrar si les notícies transmeses pels mitjans de comunicació eren
objectives o si el tractament que se’n feia estava influït per la posició política del govern
del seu país. Al mateix temps, intentaré explicar com aquests mitjans busquen incidir
sobre l’opinió pública i el posicionament de la societat respecte el conflicte.
He decidit fer aquest treball per diferents motius. Per una banda, perquè ha estat
un tema de màxima actualitat i molt controvertit, que ha donat lloc a molts punts de
vista i reaccions. Per altra banda, perquè en un futur m’agradaria estudiar periodisme i
per això estic interessat en esbrinar com són les notícies que donen els diferents mitjans
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
8
de comunicació, de quina manera influeixen en l’opinió pública i el seguiment que han
fet d’un conflicte iraquià que molts continuen reclamant que es podia haver evitat.
Aquest estudi pretén respondre a una hipòtesi inicial : han transmès aquests mitjans de
comunicació exclusivament el que passava a l’Iraq o la seva cobertura ha estat
condicionada per un seguit d’influències polítiques o en busca d’una resposta concreta
de l’opinió pública? En aquest treball doncs, intentaré demostrar que, en moltes
ocasions, els mitjans de comunicació no són simplement testimonis de la realitat, sinó
que a vegades transmeten els fets responent a un seguit d’interessos i intentant incidir
sobre les postures dels lectors.
Durant el temps en el qual la guerra va estar en el primer pla de l’actualitat
informativa, vaig anar recollint les portades on- line publicades per la premsa escrita de
tres països. Aquestes portades van del 17 de març al 18 de maig del 2003 i corresponen
a dos diaris espanyols amb tendències contraposades, però que tenen en comú el fet que
Espanya es va decantar a favor d’un possible atac armat; un diari francès, ja que França
es va oposar clarament al conflicte i un diari americà, el país propulsor de la intervenció
armada.
A partir d’aquest material faré un estudi de les portades, comparant al mateix
temps les notícies dels dos diaris de l’estat espanyol per esbrinar els diferents punts de
vista ideològics i polítics dins d’un mateix país. Així, s’elaborarà un estudi de la
primera plana dels quatre diaris, incidint en aspectes com en els titulars o les fotografies
publicades i així veure com és possible fer arribar al lector un mateix conflicte de
maneres molt diferents, segons els interessos dels diaris o dels governs dels països.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
9
Per últim, cal recordar que aquest treball es va acabar de realitzar al gener del
2004, abans de les eleccions del 14 de març. Per tant, qualsevol al·lusió al govern, fa
referència a l’executiu que en aquells moments encapçalava el Partit Popular.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
10
2.METODOLOGIA
Aquest treball s’ha elaborat a partir de l’anàlisi i comparació de les portades on
line de quatre diaris publicats en tres països diferents durant el període que va del 17 de
març al 18 de maig del 2003, que inclou els dies imminents a l’esclat del conflicte, els
dies més intensos de guerra i els inicis del període de postguerra a l’Iraq.
Aquest conflicte es va desenvolupar a partir del març del 2003 i això va suposar
que hagués de tenir ben clar quin seria el meu treball des d’aquell moment. Per tant,
vaig haver de plantejar el tipus de recerca que volia fer, que responia el meu interès pel
periodisme, abans de l’inici del treball de recerca. Aquest fet va comportar que
comencés a treballar a partir del 17 de març del 2003, doncs si no hagués començat des
d’aquell moment hauria estat impossible realitzar aquest treball.
A partir d’aquest dia, vaig començar a imprimir un dia rere l’altre, les portades
on line que publicaven l’Abc, El País, Le Monde i The New York Times. Recollia les
portades al moment que m’era possible, tenint en compte els horaris de l’institut i la
feina i exàmens que en alguns dies s’acumulaven, però normalment, era entre la tarda i
el vespre. Algun dia, puntualment, pot faltar alguna portada on line, quan em va ser
impossible recollir-les. Les portades s’havien d’imprimir totes en el mateix moment
perquè s’actualitzen constantment i era necessari trobar les mateixes notícies en els
quatre diaris. Aquesta actualització constant de les portades suposa un avantatge
respecte a les portades tradicionals, ja que la diferència horària amb països com els
Estats Units perd importància. Un esdeveniment succeït a l’Iraq en un moment concret,
arribarà a tots els països en el mateix instant i les portades on line permetran que les
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
11
informacions es vagin actualitzant i que per tant hi hagi coincidència entre les notícies
publicades pels quatre diaris.
He escollit dos diaris publicats a l’estat espanyol, el qual es va posar del bàndol
dels països favorables a l’atac, un diari nord-americà, el país que va impulsar l’atac, i un
diari francès, ja que França s’oposava a una ofensiva sense el consentiment de l’ONU.
Els dos diaris espanyols escollits han estat l’Abc i El País, perquè
tradicionalment han estat considerats dos diaris de tendències ideològicament oposades
i són dos dels quatre diaris de l’estat espanyol de més tiratge, i per tant entre ells
existeix una forta competència, a més de ser diaris de referència per l’opinió pública i
pel sistema polític espanyol. L’Abc es considerat un diari històricament conservador i
monàrquic, mentre que El País segons Idoyaga i Ibarra és diari de tendència
socialdemòcrata.1
Per altra banda els altres dos diaris els he escollit pel fet de publicar-se en dos
països importants; Le Monde és un diari parisenc de gran prestigi, que dóna molta
importància al contingut de les seves pàgines centrals i no tanta a la portada. The New
York Times és un diari de referència als Estats Units, de gran difusió i per tant també de
gran incidència sobre l’opinió pública.
És en aquest punt on cal subratllar que he hagut de treballar en quatre idiomes :
català, castellà, francès i anglès, perquè era necessari traduir constantment els titulars i
informacions dels diaris per poder realitzar l’estudi de les seves portades. En el cos del
treball, quan s’esmenta algun titular en anglès o francès, la seva traducció hi apareix al
1 IBARRA, Pedro; IDOYAGA, Petxo. Política Informativa de El País y ABC ante la nueva situación política del País Basco (1998-2000). Revista de estudios de comunicación. Universidad del País Vasco. (www.ehu.es/zer/zer10/idoyaga.html)
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
12
costat en comptes de en notes al peu de pàgina, per així poder fer més còmoda i àgil la
lectura del treball.
Aquestes portades s’han analitzat a partir d’unes fitxes que permetien comparar
les informacions que hi apareixien. Tots quatre mitjans tenen un disseny diferent per la
seva portada on-line, fet que ha suposat un inconvenient a l’hora de crear les fitxes, ja
que les he hagut d’elaborar tenint en compte que els ítems escollits fossin compartits
per tots quatre diaris i que permetessin comparar-los i per tant, en vaig rebutjar d’altres
que no permetien fer-ne un estudi en conjunt.
Aquestes fitxes inclouen : un titular principal, ja que en els quatre diaris sempre
s’hi pot observar una notícia en una posició molt més destacada que les altres; cos de la
notícia, és a dir, el desenvolupament d’aquest titular, que compartien tots els diaris
menys The New York Times que no desenvolupava el seu titular més destacat i és per
això que no es comenta el cos de la notícia d’aquest diari en l’estudi comparatiu;
notícies relacionades amb el titular, un seguit de notícies que apareixien en les portades,
de menys rellevància i que feien referència al titular principal; altres titulars del dia,
titulars també destacats en les portades dels quatre mitjans, però amb una importància
menor a la del titular principal; col·locació del titular del dia a la portada, per indicar la
situació de les notícies en portada i així veure quina transcendència hi tenien; descripció
de les fotografies i dimensions, una breu explicació de la imatge publicada en portada i
les seves dimensions exactes; altres informacions que apareixen en portada, altres
qüestions a destacar, com vinyetes o enquestes i observacions, on comentava cada dia,
les principals diferències que es podien veure en el contingut de cada portada.
Les fitxes m’han permès estructurar la informació de les portades i han estat
analitzades i comparades una a una, per posteriorment poder realitzar l’estudi
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
13
comparatiu i el cos del treball i per finalment poder respondre als objectius del treball.
Totes aquestes fitxes, que són la base d’aquest treball de recerca, es troben a l’annex, on
també hi ha les portades on-line a partir de les quals s’han elaborat. Aquestes fitxes
estan numerades i acompanyades de la lletra a, si es tracten de diaris de l’estat espanyol
i de la lletra b, si són diaris d’àmbit internacional, així les notes a peu de pàgina
indiquen el número de fitxa amb la seva lletra corresponent.
Però no tant sols la meva informació s’ha basat en aquestes fitxes, sinó que vaig
haver de fer diverses recerques. Primer vaig consultar llibres relacionats amb els mitjans
de comunicació, que per exemple, comentessin la importància dels mitjans sobre
l’opinió pública, la manera de formular els titulars, etc. , de la mateixa manera que vaig
cercar estudis a Internet relacionats amb aquest treball. Aquestes consultes les vaig fer a
la biblioteca de Roses, de Figueres (on vaig consultar els arxius dels diaris per
comprovar que les notícies de les portades on line no s’allunyaven massa de les
portades tradicionals) i a les diferents biblioteques de la Universitat de Girona. Cal dir
però, que la majoria dels llibres publicats en aquest àmbit són molt teòrics i vaig haver
de buscar llibres molt concrets per poder aplicar-los al meu treball.
Cal destacar que aquest treball va ser premiat a la 1ª Convocatòria d’ajuts
Botet i Sisó de la Universitat de Girona per a Treballs de Recerca d’estudiants de
Batxillerat, es va presentar el projecte d’aquest treball i va guanyar una beca, que
consistia en un premi en euros i el suport d’un tutor des de la Universitat. Aquests ajuts,
m’han permès accedir el material universitari i l’ajuda d’un tutor assignat per la
Universitat de Girona, el senyor Jordi Xifra, de l’Escola Superior de Relacions
Públiques a Girona. Vaig baixar juntament amb la meva tutora de l’IES Cap Norfeu,
l’Imma Carrión, a la Universitat, i reunits amb en Jordi Xifra, el tutor a Girona, vam
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
14
acordar quin havia de ser el desenvolupament del treball i a partir d’aquest moment,
m’hi he mantingut en contacte enviant-li el meu treball a mesura que l’anava
desenvolupant, rebent a canvi els seus consells.
He escollit les portades on-line en comptes de les tradicionals perquè són de fàcil
accés, actualitzen la seva informació a mesura que sorgeixen notícies importants i els
seus grans titulars no varien excessivament dels que es publicaran en la portada del dia
següent. Aquest ha estat un avantatge respecte a les portades tradicionals, ja que com he
comentat anteriorment, la diferència horària amb Nova York no tenia importància, ja
que el què passava a l’Iraq era recollit al mateix moment per les portades on line dels
tres països.
Totes aquestes portades han estat observades i comparades per poder
desenvolupar la part central d’aquest treball de recerca. En primer lloc he fet un anàlisi
de la cobertura que ha fet cada diari del conflicte, incidint en els aspectes destacats a les
seves portades. A continuació, he fet un estudi de quatre casos que van tenir un gran
ressò i en els quals s’observa clarament una gran varietat a l’hora d’informar d’un
mateix fet. Després unes estadístiques elaborades a partir de l’observació de les
portades, com per exemple, la distribució de les fotografies publicades per cada diari
segons el seu contingut. Aquests tres blocs han estat fonamentals per arribar a les
conclusions que s’exposen al final del treball, on es fa una diferenciació entre l’Abc-El
País i Le Monde- The New York Times abans d’arribar a les conclusions generals, per
demostrar les diferents visions que hi ha hagut a l’hora d’informar d’un mateix
conflicte: la guerra a l’Iraq.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
15
3. LA PORTADA EN EL DIARI
3.1 LA PORTADA I LA SEVA IMPORTÀNCIA
Les portades representen una part molt important dels diaris i més encara si es
tracta de mitjans de comunicació de gran ressò i prestigi en els seus respectius països,
com és el cas de l’Abc, El País, Le Monde i The New York Times.
Les portades són la primera plana de qualsevol mitjà de la premsa escrita, on el
diari destaca un conjunt de notícies importants que seran ampliades en el seu interior.
És per aquest motiu que he decidit comparar les informacions de les portades
d’aquests quatre diaris en comptes de fer un estudi del diari en conjunt, fet que resultaria
molt complicat per l’extensió i la gran quantitat d’informació que contenen aquests
mitjans. En canvi, les portades fan més accessible el seu estudi i ens poden proporcionar
informacions bastant fiables sobre les tendències, polítiques informatives i la cobertura
del conflicte a l’Iraq.
Les portades tenen una importància molt gran, tant pel lector, i per tant per
l’opinió pública, com pel mateix diari. És evident que les portades és el primer que
capta un lector quan passa per davant d’un quiosc o s’atura a qualsevol lloc on hi ha
premsa escrita per donar-hi un cop d’ull. En primer lloc, cal destacar doncs, que les
portades seran de gran transcendència per les futures ventes del diari perquè és el primer
que capta el lector i per tant, si les informacions que hi llegeix o el format de la portada
li resulten prou interessants, decidirà comprar el diari; en canvi, si no criden l’atenció de
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
16
la gent, aquests es decidiran cap a altres portades (considerant que fossin lectors sense
una idea fixa de quin diari compren). Així doncs, és en la portada on aquests mitjans de
comunicació han d’intentar cridar l’atenció del lector amb unes notícies, imatges o
informacions que el decantin cap a aquest mitjà i no cap a un altre.
En segon lloc, s’ha de subratllar que és en la portada on un diari publica aquelles
notícies de l’actualitat que considera més importants. Aquests mitjans de premsa escrita
disposen diàriament d’una gran quantitat d’informació que han de seleccionar, perquè
només les notícies que creguin més importants seran les que apareixeran en portada i
això, com podrem veure al llarg del treball, pot ser important, ja que és convenient
buscar les possibles explicacions sobre les diferents seleccions de la informació que
poden fer els diaris que són objecte d’estudi.
En tercer lloc, cal destacar que tenen una gran influència sobre l’opinió pública,
ja que el diari és la font mitjançant la qual coneixem el que passa arreu del món i per
tant, la seva manera d’informar és la que arribarà al lector, de manera que, una visió o
un titular crític envers un tema, pot suposar que l’opinió pública per influència d’aquest
mitjà adopti la mateixa postura.
És per aquest motiu que les portades de diaris de gran difusió i tiratge, com són
l’Abc, El País, Le Monde i The New York Times, també són un punt de referència pel
sistema polític dels seus respectius països. Com hem dit anteriorment, les informacions
de les portades són el primer que capta el lector i per tant les seves postures poden
influir de manera decisiva sobre l’opinió pública, de manera que en part els partits
polítics necessiten als periodistes i unes portades favorables als seus interessos per tenir
l’opinió pública al seu favor.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
17
3.2. ESTRUCTURA DE LES PORTADES ON-LINE
Pel què fa a les parts que componen la portada del diari i la seva estructura cal
dir que les portades on line no tenen exactament les mateixa forma que les tradicionals.
En aquestes portades hi trobem un índex al marge esquerre que ens estructura el
contingut de l’edició digital. Les notícies es troben situades de major a menor
importància, essent les destacades les que apareixen a la part superior i que acostumen a
estar desenvolupades, mentre que les de la part inferior són les que tenen menys
importància pel diari. Cal tenir en compte que les notícies tenen la següent estructura :
-Titular : frase breu que sintetitza el contingut i que pretén captar l’atenció del
lector. Sol anar destacat gràficament. De vegades pot anar precedit d’un títol que
focalitza la notícia, seguit d’un subtítol que la interpreta.
-Entradeta (o lead) : resum de la notícia que ocupa el primer paràgraf i que
pretén captar l’atenció del lector. Respon a les sis preguntes (Qui? Què? Com? On?
Quan? Per què?). L’entradeta però, no ha tingut cap menció especial durant el treball
perquè no era utilitzada sempre per tots els diaris, i al tractar-se de portades on line, a
vegades no quedava ben clara la diferència entre l’entradeta i el cos, de manera que tot
s’agrupava sota el nom de cos de la notícia.
-Cos : desenvolupa el contingut de la informació en ordre decreixent, de la
informació més rellevant a la de menys importància.
A més, en les portades hi apareix una fotografia de dimensions i de col·locació
diferent (normalment a la dreta o al centre) segons al diari. Envoltant a notícies,
fotografies, vinyetes i a l’índex, hi apareixen un altre seguit d’aspectes que permeten les
portades on line, com enllaços per accedir a espais multimedia.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
18
Tots aquest aspectes presents en la portada del diari i d’altres, són els que es
tindran en compte per redactar l’estudi comparatiu de les portades dels diaris Abc, El
País, Le Monde i The New York Times.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
19
4 . ESTUDI COMPARATIU
4.1. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : ABC
L’Abc, un diari publicat a l’estat espanyol, en castellà i de gran tiratge i difusió,
va fer de la cobertura del conflicte a l’Iraq el centre de la seva activitat informativa, però
amb unes característiques que diferencien aquest diari, teòricament pròxim als partits
més conservadors, de la resta de mitjans.
a) TITULARS
L’Abc va publicar gairebé diàriament notícies referents al conflicte a l’Iraq. Els
seus titulars van seguir en línies generals uns patrons que sovint es poden associar a una
tendència política clara, com veurem a continuació.
Declaracions de líders polítics
Podem observar en diverses portades, així com en moltes notícies del dia, com
l’Abc va escollir com a titular declaracions de líders polítics (generalment del govern
espanyol i americà), que a vegades les adaptava al titular i en altres ocasions les
publicava directament entre cometes.
Aquests tipus de titulars es poden observar fàcilment en el període on encara no
havia començat l’ofensiva armada sobre territori iraquià. En aquells dies, l’Abc va
publicar una sèrie de titulars on recollia declaracions de líders polítics del govern
espanyol, generalment favorables a aquest.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
20
Els primers titulars destacats en aquest sentit, es troben en els dies 17 i 18 de
març del 2003.2 El 17 de març, l’Abc destacava que “Palacio afirma que aún no se ha
decidido la participación militar de España en la crisis de Irak”, mentre que el titular
del 18 de març comentava que “Aznar asegura que no habrá tropas españolas en la
zona de guerra”.
Ambdós titulars semblen transmetre aquelles declaracions que el govern vol
donar a conèixer i que per tant li poden ser favorables. En totes dues notícies es recullen
declaracions en les quals alts càrrecs del Partit Popular semblen negar la participació de
tropes espanyoles a la guerra de l’Iraq. Recordem que en aquells moments gran part de
la població espanyola s’estava començant a manifestar en contra de la guerra i del
suport que li estava donant el govern espanyol, i per tant, el govern intentava
tranquil·litzar a l’opinió pública amb aquest tipus de declaracions. El fet que l’Abc les
publiqui, mostra la seva proximitat al govern, ja que d’aquesta manera difon les
informacions que li són favorables.
En aquests primers dies també podem observar, en portades com la del 17 de
març, que l’Abc tendeix a comunicar decisions que ha pres el govern del Partit Popular
sota el nom de “España” encara que també ho podria fer sota el nom de “Aznar”, com
van fer altres diaris que veurem més endavant, ja que decisions com aquestes (que en
aquest cas fan referència a la reunió de les Açores3) es van prendre sense el
consentiment de bona part de la societat espanyola. Sembla que l’Abc pretén transmetre
una unitat nacional que en aquells moments no existia, característica pròpia de les
tendències de dretes.
2 Consultar fitxes 1a i 2a 3 Consultar fitxa 1a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
21
Moviments de les topes aliades i els civils iraquians Ja durant la guerra en si, l’Abc va dedicar la gran majoria dels titulars al
seguiment dels moviments de les tropes aliades (EEUU i Regne Unit). Com es pot
comprovar en les portades, el primer titular acostumava a explicar la situació de les
tropes americanes i els seus avenços.
Si seguia de tant a prop els moviments de les tropes americanes, era normal que
donés molta importància a la mort d’aquests soldats, però per ser just i ben objectiu,
hauria de donar la mateixa importància a la mort de civils iraquians i no sempre va ser
així. En la portada del dia 31 de març, hi va haver un atac americà que va provocar
nombroses víctimes mortals, però l’Abc no va publicar aquesta informació en cap lloc
de la portada on-line i quan ho va fer el dia següent, va ser en una posició molt poc
destacada, a peu de foto4.
Tot i així, l’Abc solia informar de totes les morts, però el cert és que de vegades
no els hi donava tanta importància com altres diaris, ja que situava aquestes notícies en
“les notícies relacionades” amb una tipografia que les feia ressaltar menys.
Opinions polítiques
També va continuar publicant en els seus titulars declaracions de líders polítics
(majoritàriament de l’administració americana, que rebia el suport del govern espanyol)
com en les portades del 22 i 23 de març 5.
És en aquestes declaracions on també s’observa que l’Abc mostra més
predisposició a publicar les dels líders polítics amb la mateixa posició que Aznar sobre
la guerra. Per posar un exemple, en la portada del 9 d’abril del 2003, es pot llegir una
notícia relacionada amb el titular que diu “ Blair : “no es una sorpresa que no se hayan
4 Consultar fitxes 15a i 16a 5 Consultar fitxes 7a i 8a respectivament
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
22
encontrado todavía armas ilegales en Bagdad, pero esas armas existen”6. És evident
que amb aquesta declaració Blair intentava justificar la guerra, una guerra a la qual el
govern espanyol va donar suport, perquè fins llavors no s’havien trobat les armes de
destrucció massiva. L’Abc acostumava a publicar aquest tipus de titulars que podien
justificar d’alguna manera la posició a favor de l’atac de països com Espanya. Aquesta
declaració no va ser publicada pels diaris que s’estaven mostrant clarament contraris al
conflicte armat
Manifestacions contra la guerra
Un altre cas curiós va ser el de les manifestacions que es van produir arreu del
món contra el conflicte armat. L’Abc hi va dedicar molt pocs titulars al llarg de tot
aquest període i fins i tot les va arribar a qüestionar. La poca importància que els hi va
donar demostra la seva proximitat al govern de l’estat espanyol, ja que aquestes
manifestacions sovint protestaven contra la posició del govern. De totes maneres, aquest
cas es troba desenvolupat en el bloc següent, dins del seguiment que van fer els quatre
diaris de casos concrets.
Cos de la notícia Per últim, cal destacar un aspecte important en portada. El cos de la notícia de
l’Abc gairebé sempre era el titular una mica ampliat, però rarament servia per donar més
informacions, les explicacions eren molt conservadores i només confirmaven els
titulars, a diferència del que feia El País com veurem més endavant, que utilitzava el
cos de la notícia per contrastar el titular.
6 Consultar fitxa 23a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
23
b) FOTOGRAFIES
Les fotografies que va publicar l’Abc durant el període d’estudi de la guerra a
l’Iraq, van anar molt relacionades amb els titulars publicats, però en el cas de les
fotografies, l’Abc va demostrar una tendència diferenciada als altres diaris que són
objecte d’estudi.
Fotografies de les tropes aliades
Tal com hem comentat anteriorment, la majoria dels titulars de cada dia estaven
dedicats als moviments i progressos de les tropes americanes a l’Iraq. Doncs bé, les
fotografies van reflectir gairebé sempre aquests titulars i per tant, moltes d’elles estaven
dedicades a l’exèrcit americà.
D’entre totes les imatges que va difondre diàriament l’Abc, les que mostraven
l’exèrcit americà eren les més nombroses, confirmant així la gran atenció que aquest
diari va parar a aquest bàndol del conflicte. Durant els dies en els quals la guerra era
més intensa les fotografies de l’exèrcit americà es van repetir constantment. Per posar
un exemple, podem mirar les portades dels dies 25, 26 i 27 de març7, on cada dia la
imatge escollida era la dels soldats americans, encara que hi haguessin altres notícies a
destacar, com el dia 26, on es va produir un atac americà contra un mercat a Bagdad, del
qual altres diaris en van publicar imatges.
Continuant en la mateixa línia, l’Abc també va publicar imatges de rescats o
morts de soldats americans, com la del 2 d’abril 8. Aquestes imatges acostumaven a ser
dures i potser el que buscaven era commoure i fer adonar al lector de les dures
condicions i perills que estaven patint els soldats americans enfront les tropes del règim
iraquià. 7 Fitxes 9, 10 i 11 respectivament 8 Consultar fitxa 17a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
24
Fotografies del poble iraquià Oposadament, les portades on apareixia el poble iraquià, o si més no, les
destrosses dels americans eren molt més reduïdes. Eren molt poc freqüents les portades
on apareixien iraquians ferits o desolats per les destrosses que havien provocat els atacs
americans. Aquestes imatges només apareixien els dies on la notícia era realment
important, perquè els atacs americans havien fet grans destrosses o provocat víctimes
civils nombroses. Com a molt, l’Abc publicava imatges de civils fugint de Bagdad.
Aquesta gran diferència en nombre de fotografies dedicades als soldats
americans i als civils iraquians, fa que la diferència no sigui una casualitat i que l’Abc
estigui buscant alguna cosa més. Si publica més fotografies de les accions dels soldats
americans, transmet al lector el patiment i la valentia de les tropes americanes i evitant
les imatges del poble iraquià, no transmet en el mateix grau el patiment dels civils
innocents. Aquest fet es pot relacionar fàcilment amb la tendència conservadora de
l’Abc i la seva proximitat al govern del Partit Popular : de cap manera li serà favorable
al govern la difusió d’imatges de víctimes iraquianes innocents per culpa d’una guerra a
la qual ha donat suport, i de la qual se n’ha qüestionat la legalitat. Una quantitat massa
gran d’imatges del poble iraquià podria posar encara més a l’opinió pública en contra de
la guerra i de la posició del govern, i això sembla no interessar ni al govern ni a l’Abc.
Aquests dos blocs de fotografies són els que van dominar (encara que no
equitativament) en les portades de l’Abc. De la resta d’imatges en destaquen les que
mostren a Saddam Hussein i altres caps d’estat d’altres països
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
25
Altres fotografies : líders polítics i periodistes
Comencem comentant les imatges dels líders polítics. L’Abc gairebé no va
publicar imatges de alts càrrecs polítics de països, i si ho va fer en algun cop contat, va
ser per mostrar José Maria Aznar o algun dels seus aliats, com Blair.
Pel que fa a Saddam Hussein, en va mostrar més imatges, i va aparèixer en
primer pla en aquelles portades on demanava al poble iraquià que resistís i que lluités
contra els americans.
Per altra banda, l’Abc va publicar algun cop la fotografia d’algun periodista
mort. Recordem que a l’Iraq van morir dos periodistes espanyols, Julio Anguita Parrado
i José Couso. L’Abc només va publicar la fotografia de Parrado, que va morir enmig
d’una ofensiva dels iraquians contra els americans, als quals Parrado seguia. Però, no ho
va fer així amb la mort de José Couso, que va morir en un atac americà contra l’hotel
Palestina a Bagdad. L’Abc no va mostrar la foto de Couso, que potser va ser el cas més
problemàtic i que va commoure més a la opinió pública, ja que va ser un atac injustificat
de les tropes americanes. El fet de no mostrar la fotografia de Couso, a canvi de
mostrar-ne una de l’hotel Palestina de lluny, demostra una tendència bastant més
conservadora del diari en qüestió,9 ja que impacta més veure la fotografia d’un
periodista innocent mort que la d’un edifici de lluny que ha estat destruït, i per tant,
l’opinió pública potser no adoptarà una postura tant crítica contra aquells que han matat
a Couso si veu una imatge que impacta menys.
9 Consultar fitxes 21a i 22a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
26
c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA Des del dia d’inici de l’estudi de les portades, és a dir el 17 de març, l’Abc va
començar a publicar diàriament notícies en portada referents al conflicte, que es van
intensificar a mesura que s’acostava la guerra i durant el desenvolupament d’aquesta.
Període anterior a l’esclat del conflicte
En els dies anteriors a l’inici del conflicte armat, l’Abc va tractar el tema donant-
li una importància relativa. Va aparèixer sempre en posicions destacades, però tot i així
no li donava la mateixa importància cada dia.
Malgrat que el conflicte a l’Iraq era el tema de més interès del moment, el 17 de
març10, va ser l’únic dels quatre mitjans de comunicació que no va col·locar aquest
titular com a primera notícia de la portada on-line, per la qual cosa el conflicte quedava
en un segon pla en la portada d’aquell dia. En els dies successius abans de l’esclat de la
guerra, els titulars bèl·lics de l’Abc estaven en la primera posició de la portada, però
normalment només constaven d’un titular, donant així la impressió que els hi podrien
donar més importància de la que els hi estaven donant.
Període de desenvolupament del conflicte armat Durant el desenvolupament de la guerra en si, l’Abc va informar sempre en
portada del què estava succeint a l’Iraq. En gairebé totes les portades es dedicava més
d’un gran titular a informar del conflicte i en alguns casos, les notícies de la guerra
monopolitzaven tota la pàgina.
És cert, però, que en moltes de les portades d’aquest període s’hi troben a faltar
informacions sobre les manifestacions que protestaven en contra de la guerra que
s’estaven produint en aquells moments. L’Abc va passar per alt intencionadament (tal
10 Consultar fitxa 1a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
27
com s’explicarà en el bloc següent) moltes d’aquestes manifestacions en les seves
portades, el que demostra la seva proximitat ideològica al govern espanyol.
Període de postguerra Pel que fa als darrers dies de guerra, podem observar que les notícies en portada
van anar desapareixent progressivament. El dia 21 d’abril11 es pot considerar com el dia
en el qual l’Abc va deixar de banda definitivament el conflicte i aquest va perdre gran
part de l’interès informatiu pel diari. Aquell dia, l’única informació sobre el conflicte en
portada corresponia a una fotografia d’un líder iraquià, amb el seu corresponent peu de
foto. Aquest diari va ser un dels primers de desplaçar el conflicte de les notícies més
destacades del dia.
Durant els dies posteriors al 21 d’abril i ja fins l’últim dia que és objecte
d’estudi, el 18 de maig, cap titular referent al conflicte va ocupar la primera posició del
dia. Només hi va haver una portada amb informacions sobre la crisi, la portada del 26
d’abril, que curiosament mostrava una notícia favorable al govern espanyol12.
Per mitja d’aquella notícia, l’Abc donava a conèixer el resultat d’una enquesta,
segons la qual, gran part de la societat espanyola no canviaria el seu vot per la guerra a
l’Iraq. És curiós veure com, tot i que durant molts dies la seva primera notícia de la
portada on-line no estava relacionada amb el conflicte, el dia 26 d’abril va publicar una
primera gran notícia que afavoria indubtablement el govern del Partit Popular.
En resum, l’Abc va fer un seguiment bastant intens del conflicte, però cal
destacar que els buits de notícies van arribar en la postguerra, quan després de la “gran
victòria americana” la situació a l’Iraq era desastrosa. L’Abc va fer desaparèixer les
11 Consultar fitxa 35a 12 Consultar fitxa 38a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
28
notícies del conflicte de les seves portades ràpidament, un conflicte que al govern potser
li interessava que s’oblidés, perquè la seva imatge, després de donar suport a l’atac, va
empitjorar notablement davant de l’opinió pública. I així va ser, la informació en
portada de l’Abc sobre la postguerra va ser molt reduïda i tampoc van ocupar un espai
massa gran les notícies dels dies anteriors a la guerra, dos períodes en els quals el diari
podia evitar publicar certes informacions, però no així durant la guerra, perquè un mitjà
de comunicació està obligat a informar de tot el que passa en un conflicte d’aquestes
característiques.
d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES Conjuntament amb les notícies i les fotografies de la portada i la col·locació
d’aquestes, hi ha altres aspectes que cal destacar i que l’Abc va incloure en les seves
portades durant el període de guerra com espais especials, enquestes...
Encapçalament de les notícies dedicades al conflicte L’Abc va encapçalar totes les notícies referents al conflicte sota els noms de
“Conflicto iraquí” i “Guerra en Irak”. Amb el nom de “conflicto iraquí” va encapçalar
aquelles notícies que es van produir entre el 17 i el 25 de març. A partir d’aquest
moment i ja fins al 24 d’abril les va publicar precedides de “Guerra en Irak”. Llavors
va deixar de dedicar un espai especial al conflicte i el va incloure en el bloc
“internacional”13. Va ser el primer dels dos diaris nacionals en deixar de tractar el
conflicte d’una manera diferenciada. Per tant, a partir d’aquell moment, l’Abc posava al
mateix nivell les notícies a l’Iraq (que en aquell moment estava començant l’etapa de
13 Consultar fitxa 37a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
29
post-guerra) amb la resta de notícies destacades de les quals el diari es feia ressò i que
passaven fora de l’àmbit nacional.
Enquestes Un altre aspecte a destacar van ser les enquestes que va publicar l’Abc durant el
conflicte; alguna d’elles en especial busca influir sobre l’opinió pública i deixa veure
clarament com les seves notícies no poden ser del tot objectives perquè les enquestes
mostren una tendència política que de ben segur influirà en la comunicació d’aquestes.
El diari va publicar tres enquestes en la seva portada on-line, la primera va ser
present en la portada entre els dies 17 i 27 de març i preguntava ¿Crees que España
debe prestar sus bases para el ataque a Irak?. La segona la va mantenir entre els dies
28 de març i 14 d’abril i deia : ¿Crees que las manifestaciones contra la guerra en Irak
están manipuladas?. Per últim la tercera enunciava : Las amenazas de EEUU a Síria
¿acabarán en un nuevo ataque?
Les enquestes que fa un diari d’una tendència conservadora i pròxim al govern
com l’Abc, serviran perquè el govern del país sàpiga quina és la postura de l’opinió
pública sobre determinats temes d’interès i en conseqüència poder-se plantejar quina
postura és la més adequada per guanyar-se el suport de la societat o també, mitjançant la
seva opinió o plantejant determinats enunciats, intentar modificar l’opinió del lector i
per tant, de l’opinió pública.
Una de les enquestes, la segona, és la més destacada i amb la qual es pot deduir
que les notícies que publiqui l’Abc estaran condicionades per la posició del govern del
Partit Popular. Aquella enquesta, recordem, preguntava : ¿Crees que las
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
30
manifestaciones contra la guerra en Irak estan manipuladas?. És sens dubte la pregunta
més destacada de les tres. L’Abc sembla que actuï com la veu del govern. Aquest,
durant aquest període i davant les continues manifestacions que protestaven contra la
seva posició, va reaccionar dient que les protestes estaven manipulades pels partits de
l’oposició.
Per tant, mitjançant aquesta pregunta no afirma que hagin estat manipulades,
però el simple fet que plantegi l’enunciat d’aquesta manera és per fer dubtar al lector
d’aquestes manifestacions i si pot, fer canviar la postura de l’opinió pública. Ens està
demostrant clarament la seva tendència política.
Espais especials oberts pel diari
Per acabar, hi ha altres aspectes a destacar en les portades. L’Abc va obrir
diversos espais per informar vastament del conflicte.
El primer d’aquests espais es va obrir el 17 de març sota el nom de “Especial :
Conflicto en Irak” i es va tancar el dia 21 d’abril, data que coincideix, com s’ha dit
anteriorment, amb el dia en el qual l’Abc va començar a no informar progressivament de
la postguerra i això concorda amb la desaparició d’aquest espai especial. Són dos
factors, la desaparició d’aquest espai especial i la no informació del conflicte en les
portades, que indiquen l’inici del desinterès de l’Abc per la postguerra.
El diari va mantenir obert un altre espai interessant del dia 11 fins al 15 d’abril
anomenat “Chat con nuestros corresponsales : charlas sobre la guerra”, que com
podem observar, es va mantenir actiu durant un període de temps més aviat curt.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
31
Ja per acabar, cal observar que les portades on-line de l’Abc constaven d’un
índex al marge esquerre. Doncs bé, dins d’aquest índex, l’Abc va mantenir des de l’inici,
un apartat reservat a la guerra, sota els noms de “Conflicto iraquí” inicialment i de
“Guerra en Irak” posteriorment. Aquests dos espais van desaparèixer el 24 d’abril, de
manera que la guerra va deixar de tenir un paper diferenciat.
Així, el fet que tots aquests espais desapareguessin en un espai tan curt de temps,
ens permet afirmar que el conflicte, en aquest cas la postguerra, va perdre ràpidament
interès per l’Abc, que no va fer un seguiment especial del període de transició com van
fer altres diaris, potser perquè és en aquest període on es veuen les catàstrofes
provocades per aquells govern que, com el del Partit Popular, van decidir atacar l’Iraq
sense el consentiment de l’ONU, i segurament, són el tipus d’informacions que el
govern no vol que arribin en massa a l’opinió pública.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
32
4.2. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : EL PAÍS
El País és un altre diari publicat a l’estat espanyol, que tradicionalment, com s’ha
comentat en la metodologia, manté una ideologia diferent a l’Abc. Aquest mitjà, més
socialdemòcrata i actualment dirigit per Jesús Cebeiro, va tractar el conflicte amb un
estil bastant diferent al diari anterior.
a) TITULARS
El País va publicar també gairebé diàriament molts titulars referents al conflicte
a l’Iraq, però amb una tendència molt diferenciada a la d’altres diaris com l’Abc.
Declaracions de líders polítics En línies generals, El País no acostumava a aprofitar declaracions de líders
polítics per redactar els seus titulars, però quan ho feia, sobretot en el cas del govern
espanyol, era per publicar-les sota un punt de vista més aviat crític.
El fet que El País utilitzés declaracions de líders polítics de l’estat espanyol per
publicar declaracions que podien ésser desfavorables al Partit Popular, es pot observar
en diverses portades, com la del 18 de març 14, on es pot veure perfectament com una
notícia pot ser transmesa per dos diaris de manera diferent. Aquell dia, l’Abc publicava
“Aznar asegura que no habrá tropas españolas en la zona de la guerra”, mentre que El
País publicava un titular que semblava contradir el primer des d’un principi : “España
enviará 900 soldados a Irak aunque “no participaran en el ataque””. Sembla clar, que
si aquest diari estes a prop del govern publicaria un titular com el de l’Abc, però el fet
14 Consultar fitxa 2a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
33
que publiqui una notícia contrària, ja que afirma que hi hauran soldats espanyols a
l’Iraq, indica un cert distanciament respecte la posició del govern espanyol, perquè sap
que notícies com aquestes poden perjudicar al govern de cara a l’opinió pública. A més
aprofita per recordar al lector la participació d’Espanya en un conflicte que no ha estat
recolzat per bona part de la societat.
Aquest tipus de declaracions es poden veure en altres portades en les quals El
País recull declaracions del propi govern que poden perjudicar-lo, com les declaracions
d’Ana Palacio del 17 d’abril15, quan afirmava que la mort de Couso no tenia entitat
suficient per condemnar als EEUU. També es va fer ressò de moltes declaracions que
criticaven al govern com les de la família de Couso atacant a Ana de Palacio 16. Així El
País demostra que no té cap problema en publicar declaracions o notícies desfavorables
al govern espanyol.
També es més habitual que El País eviti referir-se a España en decisions preses
pel govern, i en aquests casos acostuma a iniciar els seus titulars amb “Aznar... “,
situació oposada doncs, a la de l’Abc. Aquesta diferència es pot observar en la reunió de
caps d’estat a les Açores del 17 de març com s’explicarà més detalladament en el bloc
següent. 17
Moviments de les tropes aliades i els civils iraquians
Durant el conflicte en si, El País va publicar en molts casos com a titular
principal notícies que informaven sobre les posicions de les tropes aliades a l’Iraq, però
en molts altres, també va dedicar el seu primer titular a la situació de les ciutats i dels
15 Consultar fitxa 31a 16 Consultar fitxa 33a 17 Consultar pàgina 77
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
34
civils iraquians. Si El País publiqués la gran majoria dels seus titulars referits al
seguiment de les tropes americanes, el lector rebria molta més informació d’un bàndol
que de l’altre, però en canvi, si també publica molts titulars sobre la situació a l’Iraq (a
diferència del que va fer l’Abc), també informarà a l’opinió pública de l’altra cara del
conflicte, és a dir, de les víctimes innocents que s’estan produint entre la població
iraquiana i la situació catastròfica del país després de l’atac. Aquest sembla l’objectiu de
El País, oposat als diaris propers al govern, perquè el Partit Popular no està interessat en
que es faci un gran ressò de les víctimes iraquianes, donat el seu suport a l’atac. És un
altre símptoma d’una tendència política allunyada del govern del Partit Popular.
Altres vegades les informacions sobre la situació a les ciutats iraquianes no
quedava reflectida en els seus titulars sinó que n’informava en el cos de les seves
notícies, destacant-ho amb negreta, com en la portada del dia 24 de març18 on en el cos
de la notícia s’informa de que “... la situación humanitaria empeora por la falta de
agua corriente y energía eléctrica...”. Aquest tipus d’informacions es van repetir el dia
anterior, i no solien aparèixer en diaris més conservadors com l’Abc.
Continuant amb la línia de seguiment de la situació a l’Iraq, El País es va fer
ressò d’una manera especial en les seves portades de les víctimes mortals iraquianes
causades pels atacs americans, com també ho feia amb les víctimes de soldats
americans, però a les morts iraquianes se’ls hi atorgaven grans titulars, sovint
acompanyats de fotografies . Una situació molt diferent al diari anterior.
Opinions polítiques
El País també va utilitzar molts cops les notícies relacionades del dia, per
informar de les postures o opinions polítiques d’aquells que s’oposaven a la guerra, tant
18 Consultar fitxa 3a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
35
en l’àmbit nacional (l’oposició al govern), com en l’internacional (països com França,
Alemanya o fins i tot l’ONU). Exemples d’aquests tipus de titulars els trobem per
exemple a la portada del 18 de març19 on informa que “Zapatero acusa a Aznar de
vulnerar las resoluciones de la ONU” o a la portada del dia següent, on es pot llegir :
“Francia advierte a EEUU de que sólo la ONU “tiene autoridad moral” para
reconstruir Irak”. La millor predisposició de El País per publicar aquest tipus de
notícies en comparació amb l’Abc, fa pensar que aquest diari es troba molt més a prop
de la postura dels partits polítics progressistes i dels països que s’han manifestat en
contra de la guerra a l’Iraq. A més, continua publicant totes aquelles notícies que van en
contra del govern espanyol i contra l’atac a l’Iraq.
Un altre aspecte a destacar és que El País va atacar als mitjans de comunicació
americans per no informar en moltes ocasions de les morts de civils iraquians per atacs
de soldats del seu país. Va ser en la portada del 26 de març 20 quan informava que “Las
webs de los grandes medios de comunicación de EEUU ignoran el bombardeo sobre
un mercado a Bagdad”. Queda clara doncs, la importància que va donar El País a les
víctimes mortals iraquianes.
Manifestacions contra la guerra
Les manifestacions, per altra banda, van demostrar la tendència contrària a la
guerra i la seva distància amb el govern del Partit Popular. A diferència del diari que
hem analitzat en l’apartat anterior, El País es va fer ressò de la gran majoria de les
manifestacions contràries a la guerra, que el govern espanyol defensava que podien
estar manipulades pels partits de l’oposició.
19 Consultar fitxa 2a 20 Consultar fitxa 10a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
36
Cos de la notícia
El País va utilitzar freqüentment el cos de les seves notícies per ampliar
informacions o bé per contrastar notícies. A vegades si en el titular informava de les
tropes aliades, en el cos de la notícia ho feia de la situació a les ciutats iraquianes. En
altres ocasions, utilitzava el cos de la notícia per contrastar les declaracions dels líders
polítics i a vegades desmentir-les, com en el cas del dia 8 d’abril21, on va posar en
evidència les declaracions de l’administració americana després de la mort de José
Couso. (aquest cas s’explicarà més detalladament en el bloc següent)
b) FOTOGRAFIES
Durant tot el conflicte bèl·lic, El País va publicar gairebé sempre fotografies que
acompanyaven als seus titulars, als quals feien referència. Aquestes fotografies eren de
tres temes molt diferents: de les tropes aliades, del poble iraquià i de les manifestacions
que protestaven contra la guerra
Fotografies de les tropes aliades El País va dedicar un bon nombre de fotografies a il·lustrar a l’exèrcit americà,
ja que també molts dels seus titulars hi feien referència. Per tant en moltes portades van
aparèixer fotografies de l’exèrcit americà i britànic.
Cal destacar que aquestes fotografies tot i que van ser moltes, no van arribar a un
nombre tan gran com les de l’Abc, i per tant, les repartia més equitativament amb la
resta de fotografies que es publicaven en portada, sobretot amb les del poble iraquià.
21 Consultar fitxa 22a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
37
A més les imatges de El País no eren tan dures com les que es publicaven al
diari anterior, és a dir, no mostraven els segrestos de soldats americans i soldats morts i
per tant, no pretenien commoure a l’opinió pública amb la imatge de les tropes
americanes, a diferència del que pretenien amb el poble iraquià.
Fotografies del poble iraquià
Les fotografies referents als iraquians van ser molt importants en les portades de
El País, a diferència del que hem observat en l’Abc. Es poden trobar un nombre molt
gran de portades on apareix un poble iraquià indefens i innocent al mig de la guerra. Per
tant, amb aquestes imatges, El País pretenia transmetre el patiment dels iraquians, la
gent del bàndol contrari dels americans, del bàndol contrari del govern espanyol.
El País va mostrar totes aquelles imatges que podien causar un impacte més gran
sobre l’opinió pública: nens, famílies fugint de la ciutat, gent resant, dones amb nens...
Totes aquelles imatges que mostressin la crua realitat a l’Iraq i les conseqüències
devastadores dels atacs de la coalició sobre els més indefensos. Totes aquestes
fotografies són de gran impacte sobre l’opinió pública i en qualsevol moment la societat
es pot posar en contra d’un govern que ha donat suport als atacs que han provocat
aquestes escenes tràgiques. En definitiva, El País mostrava totes aquelles imatges que ni
al govern espanyol ni a l’americà els interessaven que tinguessin massa ressò.
En podem veure dos exemples clars. En la portada del 19 de març, abans de
l’atac armat, aquest diari va mostrar un grup de nens iraquians resant perquè no s’iniciés
la guerra i amb espelmes a les mans22. En la portada del 23 de març, una imatge
impactant d’un home aguantant a una nena ferida que no es pot aguantar dreta23. També
22 Fitxa 3a 23 Fitxa 7a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
38
destaca la fotografia del 10 d’abril24, on uns iraquians es barallen per aconseguir una
ampolla d’aigua, i així transmet la pèssima situació humanitària de l’Iraq.
De vegades una imatge val més que mil paraules, i amb aquestes fotografies, El
País transmet d’una manera evident el patiment del poble iraquià.
Fotografies de les manifestacions Es tracta d’unes fotografies que mai van aparèixer en el diari anterior . El País
va informar sempre de les manifestacions contra la guerra, abans, durant i després dels
atacs aeris i molts cops van anar acompanyades de fotografies.
Les imatges que apareixien en portada no es limitaven a ensenyar els lemes de
les protestes, la majoria mostraven un gran pla general de la zona on s’havia
desenvolupat la manifestació i totes elles tenien un objectiu clar: mostrar la gran
quantitat de persones que participaven en aquestes manifestacions i per tant, el rebuig de
la societat espanyola contra la guerra i la posició del govern. Un exemple d’aquest tipus
de fotografies es pot observar al 30 de març del 2003.25
En resum, totes les fotografies publicades per El País no van ser ni de bon tros
les que hagués desitjat el govern del Partit Popular, perquè va mostrar moltes imatges
del poble iraquià i de les manifestacions en contra de la guerra i de la posició del
govern, demostrant així una tendència bastant allunyada del govern i per tant, una
tendència més progressista.
24 Consultar fitxa 24a 25 Consultar fitxa 14a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
39
c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA
És important analitzar quina importància ha tingut la crisi a l’Iraq en les portades
dels quatre diaris, tenint en compte aspectes com la seva col·locació en portada o la
quantitat de notícies publicades diàriament. Així podrem analitzar quina importància va
donar El País a les diferents etapes del conflicte.
Període anterior a l’esclat del conflicte
Durant els dies anteriors als primers atacs de les tropes americanes, és a dir,
durant els dies 17, 18 i 19 de març del 2003, El País va situar sempre les notícies del
conflicte en la primera posició de la portada.
Sempre va ser el titular més destacat i en els dies 18 i 19 de març26 va anar
acompanyat d’una fotografia, i amb més d’una notícia relacionada amb l’inici de la
guerra.
Per tant, es pot afirmar que, comparativament, El País va donar més importància
al conflicte, encara que la diferència no fos massa gran. Seria adequat veure a l’apartat
d’estadístiques les dades sobre la importància del conflicte en portada.
Període de desenvolupament del conflicte armat Durant el desenvolupament de la guerra, ja en l’època d’atacs i víctimes diàries,
aquest diari va donar una importància molt gran al conflicte.
Com es pot observar, gran part de les portades on-line d’aquest període estan
destinades exclusivament al conflicte bèl·lic, en gran part perquè era, sens cap mena de
dubte, la notícia més important d’aquells moments, de gran transcendència mundial.
26 Consultar fitxes 2a i 3a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
40
A diferència del que hem comentat amb l’Abc, no hi ha buits importants
d’informació, perquè com hem comentat anteriorment, si que va informar de les
protestes contra la guerra que es trobaven a faltar en el diari anterior. Per tant, el
conflicte va tenir molta importància en portada durant el desenvolupament de la guerra.
Període de postguerra
A diferència del que s’ha comentat en el diari anterior, la postguerra a l’Iraq si
que va ser tractada d’una manera especial per El País, i per tant no hi va haver una data
en la qual el tema perdés importància de cop, sinó que la informació en portada es va
anar reduint progressivament i només no apareixia en la portada on-line dels dies 4 i 18
de maig del 2003.
El País va donar una importància especial a la guerra a l’Iraq i en cap cas va
donar la sensació que volgués oblidar el període de transició. A diferència del que havia
passat amb el diari anteriorment analitzat, El País va mantenir un espai reservat per
informar del període de postguerra i així, no va incloure a l’Iraq amb la resta de notícies
internacionals del dia.
A més, cal destacar un aspecte molt important, les notícies que apareixien en
aquesta època. El País va publicar exclusivament notícies referents a la transició a
l’Iraq, o bé per informar del futur del país o bé per explicar les lluites o la situació
humanitària degradant de la zona, mai no les va utilitzar directament amb objectius
estrictament polítics (Recordem que l’Abc en un dels dies de postguerra, va dedicar el
gran titular del dia, a un enquesta en relació a l’Iraq que afavoria al govern espanyol.)27
Per tant, cal remarcar que El País va demostrar un gran interès pel conflicte, tan
en el període anterior a l’esclat d’aquest, com en la postguerra. A més, si durant la
guerra es va interessar per la situació social de l’Iraq, no va deixar de fer-ho en el
27 Consultar pàgina 24
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
41
període de postguerra, i per tant sempre es va interessar per l’altre bàndol del conflicte,
pel bàndol que havien atacat països amb la mateixa posició que el govern espanyol, els
diaris propers al qual van mostrar cert desinterès pel conflicte, potser per por de la
reacció contrària que podria tenir l’opinió pública. Per tant, sembla ser un diari pròxim
als partits de la oposició, més interessat en publicar aquelles notícies que poden posar la
opinió pública en contra del govern i més compromès amb la postguerra a l’Iraq.
d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES
Encapçalament de les notícies dedicades al conflicte
El País va utilitzar tres grans títols diferents per iniciar les notícies del bloc del
conflicte a l’Iraq. Aquests van ser “Amenaza de guerra”, “Objetivo Irak” y “La
transición en Irak”.
El primer “amenaza de guerra”, es va publicar durant els dos primers dies que
són objecte d’estudi, 17 i 18 de març del 200328, durant els quals s’estaven produint les
últimes reunions entre els països impulsors de l’atac i les reunions a la ONU, que
tractaven d’impedir l’inici d’una guerra que semblava imminent.
El segon apartat “Objetivo Irak” va encapçalar totes les informacions de l’Iraq
entre els dies 19 de març, amb l’assentament de les tropes americanes en territori
iraquià, i el 15 d’abril. És curiosa la diferència amb l’Abc, perquè mentre aquest va
començar les notícies referents al desenvolupament de la guerra amb el títol “guerra en
Irak”, el fet que El País ho encapçali amb “Objetivo Irak” respon a un punt de vista
diferent de la guerra per part d’ambdós diaris. D’aquest títol de El País se’n pot extreure
alguna hipòtesi, sembla que per aquest diari la guerra es tant sols l’objectiu dels EEUU
28 Consultar fitxa 1a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
42
sobre l’Iraq amb el suport de països com Espanya, i potser l’hagués titulat guerra a
l’Iraq si no fos pel fet de la diferència abismal d’exèrcit entre els EEUU i l’Iraq.
Per últim, amb el nom de “Transición en Irak”, va iniciar les informacions
referents a l’etapa de postguerra fins el final de l’estudi. Cal destacar que El País també
va posar algun altre encapçalament en algun dia concret com per exemple
“consecuencias de la guerra”, “ayuda humanitaria”... però només va ser en dies
concrets i no es poden considerar un bloc. De totes maneres són elements que confirmen
que El País va estar força pendent de l’etapa de postguerra.
Espais especials oberts pel diari
El País va obrir bastants espais d’interès amb molta informació del conflicte i
que van desaparèixer en les últimes portades, en el període de postguerra.
Aquestes espais eren els següents : l’especial “Guerra en Irak”, diferents videos
com el de la caiguda de l’estàtua de Saddam, “Gráficos del conflicto”,
“Fotogaleria”(que variava segons el dia, podia incloure imatges de manifestacions,
dels atacs...), “Envie sus preguntas : los analistas de El País” i un fòrum on els lectors
podien consultar els seus dubtes sobre el conflicte.
Tots aquests espais van anar variant segons el dia i s’anaven combinant. Cal
destacar que durant els dies d’atacs més intensos, l’espai “Gráficos del conflicto”
s’anava actualitzant, de manera que en la portada on-line es podien veure les zones que
eren atacades.
Altres aspectes importants
En alguna portada de El País apareixien frases pronunciades per líders polítics i
que aquest diari decidia destacar al costat dels seus titulars.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
43
Una d’aquestes frases pot ser important, perquè el fet que la publiqui ens pot
estar definint la seva tendència política i la seva posició en contra del conflicte armat a
l’Iraq.
Aquesta frase va aparèixer a la portada del 18 de març del 200329, va ser
pronunciada per Rodríguez Zapatero i deia : “Paren la guerra y así no tendrán que
hacer ayuda humanitaria”. El País es va mantenir clarament contrari al conflicte i molt
crític contra el govern del Partit Popular, aquesta frase va ser pronunciada per un líder
polític de l’oposició i mostra el rebuig a la guerra. Per tant, sembla que aquest diari està
bastant proper a les postures progressistes del PSOE i de les postures contràries a la
guerra.
Així, sembla que, una vegada més, la política i el periodisme van molt lligats
com en la majoria de casos, ja que com diu Sánchez Noriega, “Los periodistas
necesitan a los políticos, porque son una de las fuentes importantes de información de
temas de actualidad y los políticos necesitan a los medios de masas para crear opinión
pública, buscar equiescencia a sus políticas y llegar al electorado”30
29 Consultar fitxa 2a 30SÁNCHEZ NORIEGA, J.L.Crítica a la seducción mediática. Pàg 26. Ed Pòrtic. Barcelona, 1982
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
44
4.3. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : LE MONDE
Le Monde és un dels diaris més importants publicats a França. Aquest mitjà de
comunicació parisenc es caracteritza per la seva informació objectiva i de qualitat, que li
ha fet guanyar prestigi tant a França com en l’àmbit internacional. La seva cobertura del
conflicte ha estat diferent als altres diaris estudiats fins ara.
a) TITULARS El diari francès Le Monde va seguir el conflicte des d’un punt de vista diferent al
de la resta dels diaris. Els seus titulars es poden relacionar sovint amb la posició política
de França davant del conflicte.
Declaracions de líders polítics. L’ ONU.
Si bé anteriorment hem destacat com tractaven els diaris espanyols les
declaracions dels líders polítics d’Espanya, cal dir que Le Monde no solia publicar en
els seus titulars principals declaracions dels polítics francesos, però sí que informava de
la situació a l’ ONU, on França hi tenia un paper important.
Si comencem a estudiar els titulars publicats en les portades on-line, observarem
com des de l’inici del conflicte, el diari francès va començar a demostrar una posició
bastant crítica envers l’amenaça de la guerra i el seu posterior desenvolupament.
La primera portada que és objecte d’estudi n’és un bon exemple. En la portada
del dia 17 de març es pot llegir en una de les notícies del dia : “La France veut défendre
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
45
jusqu’au bout la voie diplomatique”31, és a dir, “França vol defensar fins al final la via
diplomàtica”. Mitjançant aquest titular, Le Monde transmet la voluntat tant dels líders
polítics com de la societat francesa de defensar la via diplomàtica, o el que és el mateix,
intentar rebutjar fins al final la solució armada, és a dir, la guerra.
En les altres portades dels dies anteriors a l’esclat de la guerra, s’hi poden llegir
altres titulars que qüestionen la legalitat d’aquesta i que critiquen el possible inici de
l’atac per part dels Estats Units, titulars que en ocasions, més que explicar un fet o fer-se
ressò d’unes declaracions, donaven l’opinió del diari. Si donem un cop d’ull a la portada
del dia 19 de març del 200332, hi veurem un gran titular que anuncia : “La guerre en
Irak, son heure et sa légalité”, o sigui, “La guerra a l’Iraq, la seva hora i la seva
legalitat”. En aquest titular Le Monde anuncia l’inici del conflicte a l’Iraq però al mateix
temps posa en dubte la legalitat d’aquest. Aquest titular està desenvolupat en el cos de
la notícia, on el diari francès denuncia que els EEUU estan a punt d’iniciar el conflicte
sense el suport internacional i recorda la postura de França que diu que un atac sense el
suport de l’ONU seria il·legal.
Per tant sembla que mitjançant aquests titulars, Le Monde està mostrant una
postura bastant propera al govern francès, al mateix temps que es mostra crític davant
un atac que es va produir sense el consentiment de l’ ONU.
Cal destacar que durant el desenvolupament de la guerra Le Monde no va
publicar les declaracions dels diferents líders polítics francesos, al contrari del que
passava a Espanya. Això pot tenir una explicació: mentre que a Espanya hi havia unes
posicions oposades al govern, per part de l’oposició i de la societat, sembla que a França
hi hagués una aparent unanimitat en una postura clarament contrària a la guerra.
31 Consultar fitxa 1b 32 Consultar fitxa 3b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
46
Per aquest motiu, el diari francès estava més pendent del que passava a l’ ONU
que del que declaraven els seus polítics. França mantenia la mateixa postura que l’ONU,
és a dir, defensar fins al final la via diplomàtica i va ser un dels països dins d’aquesta
organització que va mostrar una postura més contrària a la dels EEUU i a la resta de
països que, com Espanya, donaven suport a l’atac, sent a l’ONU on França podia fer
sentir la seva veu. Així, el fet que Le Monde sigui el diari que informi més sobre
l’Organització de les Nacions Unides, l’acosta a la postura d’aquesta organització, la
qual no va donar suport a l’inici de l’atac armat i en la qual el govern francès feia sentir
amb força la seva oposició a la guerra. Un exemple de l’atenció que hi parava és el gran
titular de la portada del dia 3 d’abril, enmig de la guerra : “Combats à Bagdad, débats a
Bruxelles”, o sigui, “Combats a Bagdad, debats a Brussel·les”.
Caldria explicar perquè França es va oposar al conflicte. Entre altres motius, se
sap que França i l’Iraq tenien importants negocis. França importava de l’Iraq petroli a
baix preu i a canvi els hi venia cotxes i maquinària pesant de marques com Renault i
Peugeot. Per tant, la guerra podria comportar pèrdues importants per França, que és el
que ha acabat passant, doncs ha perdut molts negocis a causa de la guerra.
Les tropes aliades, els civils iraquians i les manifestacions
Durant l’atac de les tropes americanes a l’Iraq, cal destacar que Le Monde va
informar sempre del que estava passant a la zona de guerra. Les informacions que es
veien reflectides en els titulars eren força objectives, explicaven el que estava passant i
no solien col·locar en els seus titulars declaracions de líders polítics. Com hem vist en
els diaris anteriors, mitjançant les declaracions que un diari publica, es pot deduir quina
és la seva tendència política, però si dóna més importància als fets que a les
declaracions, com és en aquest cas, el diari sembla més objectiu, i per tant, guanya més
credibilitat.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
47
Tot i així, en diverses portades al llarg dels atacs armats, es pot observar com Le
Monde publicava alguns titulars desfavorables als americans i que demostraven un cop
més la postura contrària del diari al conflicte. Un d’aquests titulars el podem observar,
per exemple, en la portada del dia 26 de març del 2003 33, en la qual Le Monde
publicava “Irak : une guerre plus longue que prévu”, és a dir, “Iraq : una guerra més
llarga del que es preveia”. Així sembla que una guerra que es preveia curta per la
diferència abismal d’exèrcits i que havia d’acabar d’una manera ràpida amb el règim
iraquià, s’estava allargant massa, i una guerra que s’allarga massa temps en cap cas pot
ser bona. Cal recordar que fa un temps, EEUU va tenir molts problemes a Rússia amb
els chechens, doncs una guerra que en principi es preveia curta, es va fer eterna en
convertir-se en una guerra de guerrilles.
També durant el període de guerra Le Monde va informar de les manifestacions
que s’estaven produint arreu del món contra l’atac dels EEUU sobre l’Iraq i també sobre
les morts de civils iraquians que s’estaven donant, com diu en la portada de l’1 d’abril34
“Victimes de plus en plus nombreuses”, és a dir, “víctimes cada cop més nombroses”
També es pot destacar que Le Monde també donava importància al suport que va
rebre França en les seves postures contràries a la guerra, com en la portada de l’11
d’abril35 : “Paris, Berlin et Moscou en quête d’une stratégie”, o sigui, “Paris, Berlín i
Moscou en busca d’una estratègia”.
Per últim també és interessant destacar com en algunes portades Le Monde vol
transmetre la rivalitat existent entre els EEUU i França. Aquest cas es pot observar en la
33 Consultar fitxa 10b 34 Consultar fitxa 16b 35 Consultar fitxa 25b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
48
portada del dia 26 d’abril del 200336, quan Le Monde publicava : “Powell rassure la
France, Bush raconte sa guerre”, és a dir, “Powell tranquil·litza a França, Bush explica
la seva guerra”. En aquest titular es fan paleses les diferències existents entre França i
els EEUU i a més, dient “sa guerre”, el diari francès recorda un cop més que la guerra
la ha iniciat Bush sense el suport internacional.
Afegirem que al final de la guerra Le Monde va seguir amb la seva postura
crítica i qüestionant els resultats de la guerra i el futur de l’Iraq, com en la portada del
25 d’abril37, quan el seu titular anuncia : “Qüestions sur la présence américaine en
Irak”, o sigui, “Qüestions sobre la presència americana a l’Iraq”.
Cos de la notícia
Le Monde va utilitzar el cos de la notícia per ampliar la informació anunciada pel
seu titular del dia. En algunes ocasions el diari francès, al mateix temps que ampliava
aquests titulars, aportava informacions amb les quals potser pretenia influir al lector en
alguns aspectes, criticar o dir aquelles coses que potser no s’atrevia a publicar en els
titulars. En la portada del 18 de març, per posar un exemple, es poden llegir unes
declaracions fetes des de Washington que diuen : “...la guerre commencera au moment
que nous choisirons, a précisé Washington...”. Mitjançant aquesta informació Le Monde
transmet al lector la prepotència dels EEUU, que asseguren que començaran la guerra
quan ells creguin convenient, encara que tingui en contra a bona part de la societat
internacional. Això confirma la línia de Le Monde, que va criticar durament el fet que
els EEUU decidissin atacar l’Iraq sense el suport de l’ONU.
36 Consultar fitxa 38b 37 Consultar fitxa 37b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
49
b) FOTOGRAFIES
Le Monde va publicar un seguit de fotografies en les seves portades on-line que
el diferencien de la resta de diaris que són objecte d’estudi.
Mentre que en els diaris espanyols s’han destacat dos grans blocs de fotografies,
el dels civils iraquians i els de l’exèrcit americà, en el diari francès en sobresurt un altre
bloc de fotografies d’escassa importància en els diaris anteriors : les imatges dels líders
polítics.
Líders polítics
Les fotografies on es mostren personalitats que ocupen càrrecs polítics
importants, apareixen en un nombre bastant elevat de portades, tan sols superades per
les de l’exèrcit americà.
Moltes de les seves fotografies mostren personalitats de l’administració
americana, com Donald Rumsfeld, reunions entre caps dels líders propulsors de l’atac o
dels països que se’n mantenien al marge. Un exemple d’aquestes fotografies el trobem
en la portada de l’11 d’abril 38 on s’observa com el president francès Jacques Chirac es
dóna la mà amb el rus Vladimir Putin, un dels seus aliats en la lluita per evitar la guerra.
Per tant sembla que amb les seves fotografies Le Monde ha intentat ser objectiu,
però mantenint la postura del govern francès, és a dir, donant una gran importància a les
relacions diplomàtiques.
Fotografies de les tropes aliades i els civils iraquians
És curiós veure com les fotografies de l’exèrcit americà i les del poble iraquià
que publica Le Monde no creen un impacte tan gran com el que transmetien l’Abc -amb
38 Consultar fitxa 25b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
50
les seves fotografies de soldats ferits- o El País -amb les seves fotografies de nens
iraquians ferits, per exemple-.
Per altra banda sembla que les càmeres de Le Monde no han arribat fins a peu a
de carrer, és a dir, en contades ocasions es poden observar imatges properes dels carrers
de Bagdad per exemple. Si només tinguéssim en compte les fotografies semblaria que
Le Monde no ha fet un seguiment tant intens del conflicte com el diaris espanyols o
l’americà que veurem més endavant; però això es podria explicar per la posició francesa
davant del conflicte, els francesos es van mantenir al marge dels atacs armats, els
americans van propulsar aquest atac, mentre que Espanya donava suport a l’atac i
participava en una guerra fora de les seves fronteres com no ho havia fet mai.
Això explica que Le Monde publiqui més freqüentment que els altres diaris
fotografies dels líders polítics : França es va mantenir allunyada dels atacs armats i on
feia sentir més la seva veu era en la via diplomàtica, és a dir, totes aquelles reunions,
principalment de l’ ONU on França hi podia tenir un paper destacat.
c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA
El conflicte a l’Iraq va aparèixer gairebé sempre en portada, doncs era la notícia
internacional del moment, de la qual tot el món n’estava al cas. La importància, però,
que van tenir els titulars i fotografies en les portades diàries no va ser el mateix durant
tot el període de crisi.
Període anterior a l’esclat del conflicte
Le Monde va estar pendent des del principi del període de crisi de tot el que
estava succeint i del possible començament de la guerra.
En els dies immediatament anteriors a l’inici de la guerra, el diari francès sempre
va dedicar al seu primer titular del dia per informar d’aquelles notícies relacionades amb
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
51
el conflicte, en una posició molt destacada en portada, ocupant gairebé la meitat
superior de la portada on-line. Així, el diari francès començava donant molta
importància al conflicte, sobre el qual, tan ell com el govern francès, s’hi començaven a
mostrar molt crítics.
Període de desenvolupament del conflicte armat
Durant el desenvolupament de la guerra en si, és a dir, durant el període de
continus atacs de l’exèrcit americà sobre l’Iraq per acabar amb el règim de Saddam
Hussein, Le Monde va donar una importància relativa al conflicte en portada.
Si durant els primers dies dels atacs el diari francès va mantenir constantment el
conflicte com a primera notícia del dia, amb altres informacions abundants en portada,
cal destacar que a mesura que el conflicte s’allargava, algunes vegades Le Monde
decidia allunyar aquestes notícies de les primeres posicions de la portada, prioritzant-ne
d’altres que aquest diari estimava que eren més importants.
Un exemple d’aquest tipus de portades la trobem el dia 31 de març del 200339,
dia en el qual, a pesar dels intensos combats a l’Iraq, Le Monde no va situar les notícies
relacionades amb el conflicte en el primer pla de la portada. Per tant, tot hi que va
informar sempre del que passava a la zona de guerra, la veritat és que va ser el diari que
acostumava a dedicar menys titulars al conflicte. Els diaris espanyols i americans
sempre hi van dedicar més titulars i posicions més destacades en portada; uns, potser
perquè Espanya tenia un protagonisme que no havia tingut en altres conflictes
internacionals, i els altres, perquè el seu país era el protagonista de l’atac. El fet que
França es mantingués allunyada dels atacs sobre l’Iraq concorda amb la informació de
Le Monde, sempre va informar del que passava en portada, però amb una quantitat de
notícies menor a la dels altres tres diaris, i a més, intentant sempre fer molta referència a
39 Consultar fitxa 15b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
52
l’ ONU. En tot cas, Le Monde sempre va tenir informat al lector del que estava passant a
l’Iraq, perquè en portada sempre hi va mantenir espais especials que contenien molta
informació sobre el conflicte.
Període de postguerra
Com la majoria de diaris, després de la caiguda del règim iraquià i el final de la
guerra, l’Iraq va començar a desaparèixer del primer pla de l’actualitat informativa en
les portades de Le Monde, però fins el 17 de maig del 200340 els titulars no van
desaparèixer definitivament de la portada on-line.
Si tinguéssim en compte la importància relativa de la guerra en les portades en el
període de desenvolupament d’aquesta, podríem afirmar que la informació en l’etapa de
postguerra hauria de desaparèixer més ràpidament o si més no, que apareixes en poques
ocasions. Però no va ser així. La postguerra va ser d’especial interès per Le Monde.
Durant els dies posteriors a la fi dels atacs i a la caiguda del règim, Le Monde va
informar detalladament del procés de transició a l’Iraq. El diari francès va fer aparèixer
en les seves portades moltes notícies que feien referència al futur de l’Iraq, i no tant en
clau humanitària sinó més aviat en sentit polític.
Le Monde va publicar notícies en el període de postguerra per informar de com
es duria a terme la reconstrucció de l’Iraq, el paper que la ONU hi tindria, a mans de qui
quedaria la sobirania d’aquest país... Cal destacar que aquestes notícies van ocupar
algun cop el lloc més destacat de la portada, com per exemple en la portada del 2 de
maig 41 , el principal titular de la qual informava sobre els plans europeus per la
postguerra a l’Iraq.
40 Consultar fitxa 45b 41 Consular fitxa 41b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
53
S’ha d’observar com Le Monde ha donat més o menys importància a les notícies
en funció del protagonisme que hi podia tenir França. Si durant el desenvolupament del
conflicte va fer referència sovint a la ONU, durant la postguerra el conflicte va tornar a
recuperar una posició molt destacada, en part perquè ara el govern francès hi podia tenir
un paper important, ja que França podia participar en la reconstrucció de l’Iraq i volia
participar en el repartiment d’aquest país. Per tant, Le Monde sembla donar una
importància diferent a les notícies segons si França s’hi pot veure implicada o no.
d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES En les diferents portades que va publicar Le Monde durant el període del
conflicte que és objecte d’estudi, s’hi poden observar diferents aspectes característics
que determinen la seva posició envers el conflicte i el tractament que n’ha fet
Vinyetes publicades
El diari francès Le Monde, publica gairebé diàriament un seguit de dibuixos que
fan una mena de caricatura dels fets més destacats o de les notícies més importants de
l’actualitat.
Le Monde va utilitzar aquestes vinyetes per criticar durament i sense cap mena
de problema al govern americà pels seus atacs sense el suport internacional, al mateix
temps que demostrava una postura radicalment contrària a la guerra.
Aquestes vinyetes sovint representaven els atacs americans. En veurem alguns
exemples. La primera vinyeta destacada apareixia en la portada del 18 de març del
200342, el segon dia que és objecte d’estudi i abans que comencessin els atacs. Allà hi
apareixia un soldat americà armat amb una màscara per evitar intoxicar-se, al darrera
42 Consultar fitxa 2b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
54
una frase “un nouveau virus par la planète. La guerre”, és a dir, “Un nou virus pel
planeta. La guerra”, i a la dreta un grup de civils iraquians espantats. Amb aquest dibuix
Le Monde transmet unes idees clares : els americans es prenen el conflicte a l’Iraq com
una pel·lícula de ciència ficció de la qual ells en són els protagonistes, ells han de salvar
la terra del que ells creuen que són un virus i l’única solució és la guerra, mentre els
civils iraquians se’l miren sorpresos i espantats al mateix temps. Es tracta d’una crítica
ferotge contra els EEUU.
Van aparèixer diferents tipus d’aquestes vinyetes durant el conflicte com la del
dia 22 de març 43 on es criticava que els americans ataquessin sense suport i sense
escoltar les manifestacions que demanaven la pau.
Totes elles van simbolitzar el rebuig de Le Monde al conflicte i una dura crítica
als atacs americans, al conflicte i a la situació dels civils iraquians innocents. Una
postura crítica que es pot relacionar amb les idees del govern francès contràries a la
guerra.
Altres aspectes importants
Le Monde va obrir un conjunt d’espais que acompanyaven als titulars diaris i que
normalment servien perquè el lector pogués accedir ràpidament a una amplia informació
sobre el conflicte que apareixia en portada.
Tot i que a les portades no hi apareixien una gran quantitat de titulars, els blocs
que anunciaven espais sobre el conflicte estaven presents en la majoria de les portades,
el que transmetia la sensació de poder accedir a una gran quantitat d’informació
fàcilment.
43 Consultar fitxa 6b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
55
Entre els blocs, és a dir, aquells espais especials o articles als quals es podia
accedir des de la portada. cal subratllar aquells punts que acompanyaven al la notícia
principal del dia on destacaven per exemple “ Edition spéciale : l’Irak en ligne de
mire”, “Edició especial : l’Iraq al punt de mira”; “Forums : la guerre en Irak”,
“Fòrums : la guerra a l’Iraq”; “Dossier”, “Dossier”; “La guerre heure par heure”, “La
guerra hora per hora” o espais amb informacions redactades per analistes com “Point de
vue” , o sigui, “Punt de vista”, que sovint contenien cròniques o informacions crítiques
amb el govern americà com suggereixen els seus títols.
També cal destacar que no va deixar la postguerra de banda, com hem comentat
amb El País. Tots dos estan demostrant una postura bastant crítica davant del conflicte i
aquells que l’han impulsat. Això es reflecteix en el fet que va obrir nous espais per
informar de la postguerra com “Edition spéciale : l’Irak après Saddam Hussein”, és a
dir“edició especial, l’Iraq després de Saddam Hussein”, o perquè encapçalava algunes
notícies amb el nom de “après-guerre”, o sigui, “post-guerra”, o si més no sota el nom
de “Irak”, cosa que ja diferenciava aquestes notícies de tota la resta de l’actualitat
internacional. En aquest aspecte coincideix amb El País donant importància a la
postguerra, però es distància de la posició de l’Abc, en el qual el període de transició va
perdre moltíssima importància.
Deixant de banda tots aquests blocs que apareixien entre les notícies o al marge
de la portada, s’ha de destacar un bloc anomenat “multimédia”, o sigui, “multimèdia”
44que va aparèixer en algunes portades digitals durant diversos dies. En aquest espai hi
havia dibuixat un espai de les forces aèries americanes i al costat una sèrie de ítems i
44 Consultar la portada del 9 d’abril del 2003
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
56
vídeos anomenats “Les forces américaines à Bagdad”,és a dir, “Les forces americanes
a l’Iraq”; “Chronologie de l’offensive militaire”, o sigui, “Cronologia de la ofensiva
militar”; “Le déploiement militaire américain”, en català “El desplagament militar
americà” i “Les principales armes américaines”, és a dir, “Les principals armes
americanes”. Tota aquesta gran informació sobre l’exèrcit americà pot donar la sensació
al lector de la diferència abismal de potencial entre l’exèrcit americà i la resistència
iraquiana.
A part de l’esperit crític que ha demostrat Le Monde envers el conflicte, aquests
grans blocs d’informació són els que proporcionen prestigi a aquest diari
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
57
4.4. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : THE NEW YORK TIMES
The New York Times és un dels diaris de més tiratge i difusió dels Estats Units,
un dels mitjans més importants d’aquest país. Aquest diari publicat a Nova York, té,
donada la seva difusió, una gran influència sobre l’opinió pública i les seves portades
són molt tingudes en compte pel sistema polític nord-americà
a) TITULARS The New York Times va fer un seguiment molt especial de la guerra, ja que és un
diari que es publica al país propulsor de l’atac armat, els Estats Units. El diari americà
va publicar molts titulars en portada que feien referència al conflicte en qüestió, s’ha de
tenir en compte, però, que molts soldats nord-americans van ser enviats a l’Iraq, i per
tant, The New York Times va informar vastament de tot el que passava a la zona de
guerra responent als interessos dels lectors de la societat nord-americana.
Líders polítics i l’ONU Des del principi, els titulars de The New York Times semblaven indicar que es
tractava d’un conflicte que només implicava als Estats Units i a l’Iraq, a diferència
d’altres diaris que ja hem vist, on és donava força importància a l’ONU ,als aliats i als
contraris a l’atac. En la majoria de titulars del diari americà aquests altres organismes i
països es veien condemnats a un segon pla en portada.
Un exemple el podem veure a la portada del 17 de març del 200345; aquell dia
tots els diaris anteriors ( Abc, El País i Le Monde ), van destacar la reunió a les Açores
entre els Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya, i que com a conseqüència d’aquesta,
s’obrien les portes a un possible atac sense el consentiment de l’ONU. Doncs bé, en el
45 Consultar fitxa 1b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
58
titular d’aquell dia, The New York Times publica : “U.S. Ends effort for U.N war
approval and declares diplomatic window closed”, és a dir, “Els EEUU donen per
acabats els esforços perquè l’ONU aprovi la guerra i declaren tancada la via
diplomàtica”. Per tant, en aquest titular el gran protagonista és EEUU, aïllant d’aquests
als altres dos països destacats pels altres diaris. Aquests altres països, Espanya i Gran
Bretanya sí que s’esmenten més endavant, en el peu de foto del dia, però amb una
importància més petita que en el titular.
Cal destacar que en els primers dies del conflicte, com es pot observar en la
portada del 17 de març i en el titular mateix que s’ha comentat, The New York Times va
informar reiteradament de la postura contrària de l’ONU. En els seus titulars, com
també en el desenvolupament de les notícies, el diari americà recordava als seus lectors
que els EEUU iniciarien l’atac sense el recolzament de l’ONU ni del Consell de
Seguretat. Sembla doncs, que malgrat ser un diari nord-americà, el fet que ho remarqués
en portada, pot voler dir que The New York Times es mantenia contrari a la guerra
perquè aquesta no tenia un consens internacional.
Moviments de les tropes aliades The New York Times, d’acord amb el protagonisme del seu país en el conflicte,
va ser el primer diari que va començar a destacar en els seus titulars tant les estratègies
de l’exèrcit iraquià com la presa de posicions de les tropes americanes a la zona del
conflicte.
Anteriorment hem comentat com Le Monde en les seves vinyetes criticava als
EEUU, transmetent al lector que els americans es prenien la guerra com una pel·lícula
de ciència ficció. Doncs bé, alguns dels titulars de The New York Times semblen
confirmar aquesta hipòtesi, doncs alguns d’aquests, tot i informar del que passava,
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
59
s’acosten al que podria ser el diàleg d’una pel·lícula bèl·lica de ciència ficció :“With
U.S. poised to attack, Baghdad says it is ready”, aquest titular es podia llegir en la
portada del 18 de març, que deia que “amb els EEUU planejant l’atac, Bagdad diu que
està a punt (preparats)”, com diria Gómez Mompart “Titulares que podrían
perfectamente servir de base sonora a informativos o documentales de televisión”46
Durant el desenvolupament del conflicte, The New York Times, va demostrar
constantment com en les seves portades on-line el que tenia més importància eren els
moviments de les seves tropes per territori iraquià, les seves accions i els perills que
podien córrer per les accions de la resistència iraquiana. Així mateix, el diari nord-
americà va estar molt pendent de l’administració americana, destacant totes aquelles
declaracions que informaven sobre el desenvolupament del conflicte i en especial sobre
les accions i moviments dels seus soldats. Aquests dos aspectes es troben sintetitzats,
per exemple, en la portada del 22 de març del 200347, el titular de la qual informa que
“U.S. Says Iraq is relocating missile sites as ground forces advance toward Baghdad”,
és a dir, “EEUU diu que Iraq està resituant els míssils mentre les forces terrestres
avancen cap a Bagdad”.
Independència envers el govern americà
Per altra banda, en algunes portades s’observen titulars que mostren que The
New York Times és un diari bastant independent de l’administració americana, doncs
són notícies on el diari posa en dubte el bon desenvolupament del conflicte, critica el fet
que l’administració americana no vulgui parlar del cost de la guerra, etc. Ho podem
46 GÓMEZ MOMPART, J.L., Los titulares en prensa, pag. 24. Textos de Periodismo. Ed. Mitre. Barcelona, 1982 47 Consultar fitxa 6b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
60
observar en una notícia de la portada del dia 25 de març “The goal is Baghdad, but at
what cost?” (“l’objectiu és Bagdad, però a quin preu?)48
Les manifestacions contra la guerra
És en aquesta mateixa portada on s’observa un altre aspecte que cal subratllar.
En la part inferior esquerra hi apareix un titular i una fotografia que informen de les
manifestacions contra la guerra que s’estan produint dins els EEUU (per tant es fa ressò
del sector de la població contrari al govern americà). A més, en altres portades també
comunica les protestes que hi havia arreu del món, com en la portada del 23 de març49 :
“Around the world, thousands protest the war”, és a dir, “Arreu del món, milers de
persones protesten contra la guerra”. Si fem una comparació, veurem que The New York
Times va dedicar molts més titulars a les manifestacions que diaris com l’Abc o Le
Monde, i per tant, es pot deduir que tot i ser un diari nord-americà, també estava
interessat en fer sentir la veu d’aquells que s’oposaven al conflicte, per tant podria ser
un diari pròxim als partits demòcrates americans, ja que fins ara s’està mostrant crític
però prudent.
Morts de soldats americanes i de civils iraquians
Si tenim en compte que aquest diari va dedicar gran part dels titulars a les seves
tropes, no es estrany que The New York Times fos molt sensible a les baixes que s’hi
produïen a les seves tropes pels atacs de la resistència iraquiana. Un bon exemple el
trobem a la portada del 23 de març del 200350 , el titular de la qual deia textualment :
“U.S. Forces are killed, wounded, captured in intense battle for southern Iraqi
Capital”, o sigui, “Forces americanes han estat assassinades, ferides, i capturades en
48 Consultar fitxa 9b 49 Consultar fitxa 7b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
61
intenses lluites pel sud de la capital iraquiana”, recolzades per unes declaracions de
Bush : “Bush expects Iraq to treat prisoners humanely”, literalment, “Bush espera que
l’Iraq tracti als presoners humanament”.
Per altra banda The New York Times sempre acostumava a informar de les morts
de civils iraquians, però mai els seus titulars ocupaven un lloc tant destacat ni se’ls hi
donava tanta importància com a les morts de soldats americans i britànics. Fins i tot en
algunes ocasions deia que l’Iraq havia informat de morts de civils, sense assegurar-ho.
Un cas especial es troba al 26 de març del 200351, aquell dia El País denunciava
que les webs dels mitjans de comunicació americans havien ignorat la notícia de l’atac
sobre un mercat comercial que havia causat moltes morts de civils iraquians. The New
York Times sí que en certa manera publica aquesta notícia -de manera que s’aparta dels
altres mitjans de comunicació americans-, però ho fa d’una manera especial dient “Iraq
says U.S. missiles kill 14 in Baghdad”, que traduït significa “Iraq diu que els missils
americans han matat a 14 civils a Bagdad”; en tot cas, es veu que la manera de formular
els titulars es molt diferent, perquè el diari americà posa en boca dels altres la notícia i
en cap cas la confirma. Així sembla que The New York Times es mostrava més reticent a
parlar de morts causades per les seves tropes que per parlar de morts de les tropes
causades per la resistència iraquiana, que per altra banda ocupaven un lloc força més
destacat. Per tant, a l’hora d’informar de morts, la balança pel què fa en importància en
portada, es decantava cap als soldats americans.
Postguerra
Ja pel que fa a la postguerra, el diari americà hi va dedicar bastants titulars,
doncs les seves tropes continuaven i continuen ara a l’Iraq. Alguns d’aquests titulars
51Consultar fitxa 7b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
62
recollien les declaracions dels líders polítics americans satisfets per l’evolució de la
guerra o pels bons resultats que segons els americans havien tingut les seves accions. El
suposat control i la satisfacció s’observen en portades com les del 9 d’abril52 on es
destaca el creixent control dels americans sobre Bagdad. Tot i així més endavant també
apareixen notícies en moltes portades informant del caos a la ciutat.
En tots aquests titulars de la postguerra potser es troben a faltar més
informacions sobre la situació humanitària, la transició del país i el paper que pot jugar
l’ONU en la reconstrucció, perquè dóna la sensació que The New York Times es basa,
potser excessivament, en les notícies sobre els soldats americans i els líders polítics
d’aquest país, com el titular següent : “Rumsfeld says U.S. victory will serve as
powerful message”, és a dir, “Rumsfeld diu que la victòria dels EEUU servirà per ser
un missatge poderós”. Encara que tot això és comprensible per la gran quantitat de
tropes nord-americanes presents a la zona.
Cal destacar, per últim, que tot i que The New York Times va publicar diverses
enquestes on anunciava que gran part de la societat americana donava suport a l’atac
armat, també es veritat que el diari americà es va fer ressò del patiment de les famílies
que tenien soldats a l’Iraq, que encara s’engrandia més si eren famílies que s’havien
oposat a la guerra. Aquesta idea es recull en una notícia del dia 14 d’abril del 200353:
“For those who questions the war, complications amid loss”, o sigui, “Per aquells que
qüestionen la guerra, complicacions enmig de pèrdues”. En aquest titular, tal com es pot
llegir a la portada on-line, el diari va informar que més de 100 famílies americanes
havien perdut un familiar a la guerra i que el drama era pitjor per aquelles famílies que
52 Consultar fitxa 23b 53 Consultar fitxa 28b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
63
s’havien oposat al conflicte armat. Per tant, sembla donar a conèixer una informació que
va contra els interessos del govern americà.
b) FOTOGRAFIES En les portades on-line del diari americà s’hi van publicar diversos tipus de
fotografies, encara que unes més abundants que les altres, coincidint amb les notícies.
Fotografies de les tropes aliades Si s’ha comentat que la gran majoria dels titulars estaven dedicats a les tropes
americanes, seria normal que les fotografies que mostren soldats o el conjunt de
l’exèrcit nord-americà fossin les més abundants i així va ser. Sens dubte eren les més
nombroses en portada, per la qual cosa es demostra el gran seguiment que es va fer de
l’exèrcit americà. Cal comentar que les imatges publicades no van ser mai tan xocants
com les que va publicar l’Abc, que havia mostrat fotografies de soldats ferits. The New
York Times publicava fotografies com la del 4 d’abril54, on hi ha la imatge del l’exèrcit
americà preparant-se a les afores de Bagdad, prop de l’aeroport. El diari americà potser
no buscava impactar sobre l’opinió pública amb imatges dures, conscient potser de les
moltes famílies que tenien soldats a l’Iraq.
Si bé durant la postguerra es veien els pillatges i la situació de caos, The New
York Times també tendia a publicar aquelles imatges on s’observés el control de les
tropes americanes a l’Iraq, com la fotografia del 9 d’abril del 200355. Imatges en
definitiva, que demostraven la victòria dels Estats Units i que justificaven l’atac. Com
54 Consultar fitxa 19b 55 Consultar fitxa 23b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
64
hem dit, però, també hi ha moltes fotografies on es mostra el caos a les ciutats, per la
qual cosa la balança queda força equilibrada.
Poble iraquià i líders polítics
Els altres blocs de fotografies com els civils iraquians o els líders polítics van
aparèixer en una proporció més petita. Si es tractés d’un diari, com els espanyols, que
formés part d’un país sense tropes lluitant al conflicte, seria censurable que mostrés
moltes més fotografies d’un bàndol que de l’altre, perquè indicaria una tendència clara
favorable a un dels bàndols. En aquest cas també és riticable que The New York Times
mostri més el que passa a un bàndol del que passa a l’altre; però, s’ha de tenir en
compte que pertany a un país, els EEUU, que té molts soldats a la zona de guerra, i per
tant, el que reclama la societat americana és saber el què els hi està passant als seus
soldats. I tot i així, les fotografies de civils iraquians són força semblants a les de diaris
com Le Monde o l’Abc.
Per tant, tal i com s’ha comentat en les notícies, les fotografies es centren
sobretot en el que els passa als EEUU per sobre del que passa als iraquians, però per
sobre de raons polítiques, sembla que la veritable raó es troba en la demanda
d’informació de l’opinió pública americana.
c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA
Període anterior a l’esclat del conflicte Des del primer dia d’anàlisi, el 17 de març del 2003, les notícies dedicades al
conflicte iraquià van ocupar la part més destacada en les portades on-line. El diari
americà va ser l’únic dels quatre diaris que va dedicar gairebé tota la portada a aquests
titulars que a més, anaven sempre acompanyats d’una fotografia. Així doncs, des del
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
65
primer dia The New York Times va donar una gran importància al conflicte, ja que el seu
país, els EEUU, es trobava al centre de l’actualitat internacional i per tant, el seu exèrcit
i les declaracions dels seus polítics eren notícia constantment. Gran part d’aquestes
notícies eren anunciades en portada.
Període de desenvolupament del conflicte armat
The New York Times va ser sense cap mena de dubtes el diari que va donar més
importància a tot el que estava succeint a l’Iraq durant els dies més intensos de combats
i en especial com hem comentat anteriorment, a les accions dels seus soldats en la zona
del conflicte bèl·lic.
En gairebé la totalitat d’aquest període les notícies referents al conflicte
monopolitzaven les portades on-line, amb les seves corresponents fotografies. El
conflicte era la gran notícia internacional del moment i el centre d’atenció de la societat
americana, per la qual cosa era el tema principal en portada. Moltes, a més de publicar
les informacions i declaracions més importants del dia, incloïen anàlisis de la guerra
fetes per analistes del diari, de manera que encara es donava més ressò a les notícies,
analitzant-les des de diversos punts de vista.
Cal destacar que l’immens protagonisme d’aquestes notícies, a més de l’interès
de la societat americana en aquest, es pot explicar pel gran ventall d’informacions de les
que disposava The New York Times. El seu país era, deixant de banda a l’Iraq, el centre
d’atenció internacional, del qual sortien informacions i declaracions que podien ser
notícies en qualsevol moment, i a les quals el diari americà hi tenia un accès molt més
ràpid que els altres tres diaris que són objecte d’estudi. A més, és clar que el conflicte
afectava molt més directament als Estats Units que a França i a Espanya.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
66
Període de postguerra
A diferència de la resta de diaris, The New York Times va publicar sempre
alguna notícia en portada que feia referència al conflicte, de manera que fins el 18 de
maig del 2003, es pot afirmar que mai va perdre l’interès informatiu.
Si bé mai van desaparèixer, és cert que els titulars es van anar reduint
progressivament en les portades. Un exemple clar es troba al dia 20 d’abril del 200356
on The New York Times només va dedicar un sol titular important al conflicte.
És important veure la diferència amb dos diaris que sembla que es van oposar
clarament al conflicte. Aquests dos, El País i Le Monde, van mantenir també bastants
dies aquestes notícies en portada, però era per informar sobretot de la situació
humanitària i del procés de transició americana. En canvi, The New York Times, en gran
part perquè és un diari nord-americà, va centrar les informacions de la seva portada,
sobretot en la comunicació de la situació dels soldats americans a l’Iraq i les
declaracions del govern dels EEUU. Per tant, si bé la importància en portada va ser molt
més gran que en altres diaris, les informacions que hi destacaven eren ben diferents i per
tant, no buscaven impactar de la mateixa manera sobre l’opinió pública.
d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES The New York Times afegia en les seves portades un seguit d’espais o
informacions a les quals podia accedir al lector i que acompanyaven a les notícies que
sortien cada dia publicades en les portades digitals.
A diferència dels altres diaris The New York Times no utilitzava cap
encapçalament per iniciar les notícies estrictament lligades al conflicte iraquià, per dues
56 Consultar fitxa 34b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
67
raons principals : les notícies del conflicte bèl·lic, com hem dit anteriorment, ocupaven
gairebé sempre bona part de la portada on-line, per la qual cosa el diari va renunciar a
posar-les sota un títol. A més, el disseny de les portades fa que no sigui possible un
espai diferenciador, ja que en aquestes, el diari americà exposava les notícies del dia una
sota l’altra, sense necessitat de diferenciar-les.
Espais especials oberts pel diari
Pel que fa referència als espais especials, cal remarcar que aquests concorden
amb el desplegament que va fer The New York Times per informar del conflicte i la gran
quantitat de notícies que apareixien en portada.
Per començar es pot observar com en moltes portades, el diari nord-americà hi
incloïa una tira de fotografies a la part inferior de la portada que permetien veure una
gran galeria d’imatges molt diverses.57 Era en aquestes on moltes vegades The New
York Times hi feia aparèixer moltes imatges de les quals n’informava menys en les
notícies, eclipsades en part per el seguiment de l’exèrcit americà. Tot i que no es
publicaven de forma tant insistent en els titulars, el fet que les publiqués ja podia fer
veure al lector totes les parts implicades en la guerra. En destaquen blocs de fotografies
com “Iraq’s civilians”, és a dir, “civils iraquians”; “Protests around”, o sigui
“Protestes arreu del món” o “Scenes from the Front”, que vol dir “escenes des del front
de guerra”.
Al marge dret de les portades hi apareixien molts altres blocs i apartats que
ampliaven molt les notícies i indicaven un seguit d’ítems mitjançant els quals es podia
accedir a una gran quantitat d’informacions. És un altre factor que indica la gran
57 Consultar, per exemple, la portada del 23 de març del 2003
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
68
importància que va tenir el conflicte per The New York Times, i per extensió, per tota la
societat americana.
Algunes d’aquestes seccions eren : “Multimedia”, “Interactive”, o sigui
“Interactiu”- on hi podien aparèixer per exemple, gràfics del conflicte- o
“developpment”, és a dir, “desenvolupament”.
A més, molts dels titulars portaven adherits uns títols que informaven de la
possibilitat d’accedir a arxius d’audio o de vídeo. Aquesta mena d’arxius els utilitzava
per acostar els lectors a les declaracions de líders polítics destacats, com podien ser les
de Saddam Hussein.
Anàlisis Per últim i com ja s’ha esmentat anteriorment el diari americà incloïa
informacions destacades a la mateixa alçada que les notícies més importants del dia on
hi havia informacions fetes per analistes del diari. Aquestes informacions introduïen
altres punts de vista d’analistes que sovint mostraven una postura independent de les
posicions del govern americà.
Per exemple, se’n pot trobar un a la portada del dia 19 d’abril del 200358 que diu
“For all sides, war envolved not quite according to the plan”, és a dir, “Per totes
bandes, la guerra no s’ha desenvolupat tal com els plans preveien”. Així en aquesta
anàlisi, el diari demostra mantenir-se en una postura independent al govern americà,
sense acostar-se tampoc als que s’hi van oposar, tal com es pot llegir en la portada,
perquè la guerra no havia estat, ni tan fàcil ni inofensiva, com proclamaven els
propulsors, ni tan dolorosa ni dramàtica com deien els contraris al conflicte. Sembla que
en aquest cas es mostra bastant neutral, però en altres portades publicava altres anàlisis
58 Consultar fitxa 33b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
69
més crítics contra el govern, com el del dia 29 de març “Bush’s Peril : ..”59, (“el perill
de Bush”), on The New York Times informa al govern que l’opinió pública americana se
li pot girar en contra en sentir-se enganyada, doncs el govern havia promès que seria
una guerra ràpida i no ho estava sent.
Tot això sembla indicar que The New York Times, malgrat ser un diari americà i
de donar suport a les accions dels seus soldats a la zona de guerra, en algunes ocasions
va qüestionar el conflicte iniciat pel seu país, com es veu en alguns titulars i en les
anàlisis que en feia, per tant, sembla que mantenia una posició independent de l’òrbita
del govern encapçalat per George Bush.
59 Consultar fitxa 13b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
70
5. SEGUIMENT DE CASOS CONCRETS
Aquest apartat tracta de casos concrets, és a dir, notícies o fets que van tenir una
gran transcendència, dels quals els mitjans de comunicació se’n van fer molt ressò o van
tenir molta importància en el desenvolupament del conflicte. Aquests quatre casos han
estat escollits perquè mostren una gran diversitat de maneres d’enfocar la mateixa
notícia
5.1. LES MANIFESTACIONS CONTRA LA GUERRA
Abans del començament del conflicte i durant el desenvolupament d’aquest, es
van produir arreu del món protestes multitudinàries per reclamar que no s’iniciés la
guerra. Aquestes manifestacions, un cop convocades per estudiants, altres per
plataformes pacifistes, etc.. no van tenir el resultat desitjat, perquè en cap cas van
aconseguir frenar l’inici del conflicte armat. Tots els diaris que són objecte d’estudi van
publicar en les seves portades aquestes concentracions, en major o menor mesura, i
aquest va ser el seguiment que en van fer :
SEGUIMENT DE LES MANIFESTACIONS PER PART DE L’Abc
L’ Abc va ser, sense cap mena de dubte, el diari que va mostrar més desinterès
per les manifestacions contra la guerra i és en aquest cas on es pot veure millor la
diferència de tendències respecte a l’altre diari nacional, El País.
L’Abc només va publicar titulars que feien referència directa a les protestes anti-
bèl·liques en dues ocasions, una xifra insignificant en comparació amb la gran quantitat
de manifestacions que es van produir arreu del planeta.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
71
Les portades on hi apareix un titular, són les dels dies 22 i 30 de març60, quan el
conflicte armat ja havia començat. Cal destacar que, a més, la notícia del 30 de març
anava acompanyada d’una enquesta amb una intenció clara, com es comentarà més
endavant.
Aquesta poca cobertura de les manifestacions, respon clarament a la seva posició
pròxima al govern. El govern del Partit Popular havia donat un suport incondicional a
l’inici del conflicte armat i veia com s’estaven organitzant grans manifestacions que
protestaven contra aquest i també contra el govern espanyol. Una gran part de la opinió
pública es va oposar a aquest conflicte. Una difusió excessiva d’aquestes manifestacions
no seria en cap cas bona pel govern i segurament aquesta és la raó per la qual l’Abc va
donar tan poca importància a les protestes, ja que seguia els interessos del govern.
Algú podria pensar que la no publicació de les manifestacions respon a una
simple selecció de les notícies, perquè és impossible parlar en portada de tots els
esdeveniments. Però si aquests buits d’informació es reprodueixen amb una freqüència
considerable, com és el cas, tindrem dret a pensar que hi ha una política informativa
mancada d’objectivitat i amb símptomes de ser tendenciosa. Això ens pot estar mostrant
clarament la tendència conservadora de l’Abc.
Si ens fixem en la notícia del dia 30 de març, veurem que a sota va acompanyada
d’una pregunta d’una enquesta que es va començar a publicar el 28 de març61 “¿Crees
que las manifestaciones contra la guerra de Irak están manipuladas?”. Aquesta
pregunta ens està confirmant un cop més la tendència conservadora del diari, perquè
sembla que aquesta pregunta hagi estat formulada pel Partit Popular, ja que va ser el
partit que en aquells moments estava afirmant que les manifestacions estaven
manipulades pels partits de l’oposició.
60 Consultar fitxes 6a i 14a 61 Consultar fitxa 12a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
72
Deixant de banda aquesta qüestió, es pot deduir que el diari està intentant fer
canviar l’opinió del lector sobre aquestes manifestacions, ja que si bé no afirma que
estan manipulades, com a mínim, amb aquest enunciat, ja pot fer dubtar al lector de la
espontaneïtat d’aquestes protestes, que és el que realment vol transmetre. Com afirma
Llorenç Gomis “El mitjà no sap què pensa exactament el seu públic, però sap que el
públic opina i que l’opinió s’estimula amb l’opinió”62.
SEGUIMENT DE LES MANIFESTACIONS PER PART DE EL PAÍS
El seguiment per part de El País de les manifestacions contra la guerra va ser
radicalment diferent al de l’Abc. El nombre de informacions dedicades en portada a les
protestes és abismalment superior.
El País va publicar nou dies titulars en la portada online on informava de les
manifestacions : el 20, 21, 22, 23, 26 i 30 de març i el 3, 12 i 16 d’abril, molt per sobre
del seguiment del diari anterior.
Cal destacar també que El País va publicar fotografies que acompanyaven als
titulars dels dies 20, 26 i 30 de març i el 12 i 16 d’abril63. En totes aquestes fotografies
es veu la gran multitud de gent que va participar en aquestes manifestacions, que és el
que realment ens intentava fer veure.
Això indica una gran diferència amb l’Abc. El País es va fer ressò de la gran
majoria de manifestacions que protestaven contra la guerra, cosa que no feien els diaris
conservadors. D’aquesta manera El País demostra una posició molt allunyada del
govern de l’estat espanyol, al qual no li interessa en absolut la gran difusió d’aquestes
informacions que el perjudicaven de cara a l’opinió pública.
62 GOMIS, Llorenç. Teoria dels gèneres periodístics. Pàg 64. Col·lecció Estudis i Recerques 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1989 63 Fitxes 4a, 10a, 14a, 26a i 30a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
73
En cap cas El País publica enquestes o notícies que puguin posar en qüestió
aquestes protestes, ben al contrari, informant de tantes manifestacions i mostrant les
fotografies on es veu a un munt de gent protestant contra el conflicte, vol transmetre la
gran oposició de la societat espanyola contra la guerra i la posició del govern espanyol
respecte aquesta.
Així en el seguiment de les manifestacions, es reflexa la tendència progressista
d’aquest diari, ja que ha insistit en fer veure les protestes anti-bèl·liques contràries a la
posició del Partit Popular, un partit conservador, demostrant així que queda molt lluny
de l’òrbita d’aquest.
Sembla clar que la cobertura que han fet els dos mitjans de comunicació de les
manifestacions ha estat molt diferent, ha reflectit clarament les seves tendències i ha
quedat demostrat qui no té cap problema per publicar les protestes que afecten al govern
i qui les intenta difuminar.
SEGUIMENT DE LES MANIFESTACIONS PER PART DE LE MONDE
El diari francès Le Monde també va fer el seu propi seguiment de les
manifestacions contra la guerra a l’Iraq. Si bé el nombre de portades on s’incloïen les
protestes ciutadanes han estat reduïdes, aquestes han estat superiors a les de l’Abc
Le Monde va informar en portada de les manifestacions els dies 22 de març i 9 i
13 d’abril. Es podria considerar que el diari francès no ha tingut massa en compte les
reaccions ciutadanes dedicades al conflicte. Si ho comparem amb l’Abc, veurem que
només hi ha dedicat un titular més, però s’ha de tenir en compte que el diari espanyol,
pel seu disseny de la portada, va publicar diàriament moltes més notícies en relació a la
guerra que el diari francès, per tant, proporcionalment, les ha tingut més en compte Le
Monde.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
74
Le Monde no sempre ha informat de les protestes antibèl·liques mitjançant
titulars concrets que informaven de la guerra. Ha utilitzat altres mètodes. Un exemple
n’és la portada del 22 de març, un dels seus titulars és “Europe : fortes mobilisations
contre la guerre”, o sigui, “Europa : grans mobilitzacions contra la guerra”, però si la
continuem observant, veurem que més endavant publica un dibuix on també s’està
informant de les manifestacions i les utilitza com a instrument de crítica contra
l’ofensiva americana.
En aquest dibuix, per posar un exemple, es veu l’exèrcit americà atacant Bagdad,
mentre uns manifestants protesten demanant la pau64, sense ser escoltats. Per tant quan
Le Monde informava de les manifestacions, informaven també al lector que els nord-
americans no les estaven tenint en compte, ja que tot i que gran part de la societat estava
en contra del conflicte, els americans van iniciar l’ofensiva. Això és sens dubte, una
dura crítica al govern americà. És en aquests dibuixos on el diari francès atacava més
durament a americans i anglesos. Aquests dibuixos eren una interpretació del que estava
passant a fi d’explicar el què passava, i amb aquesta deixava clara la seva posició
contrària al conflicte.
Si bé no ha publicat masses titulars per comentar les manifestacions, el cert és
que en moltes portades el diari francès ha explicat periòdicament que els americans
estaven iniciant la guerra sense massa suport internacional, transmetent així la postura
del govern de França, que rebutjava una guerra que no comptava amb aquest suport,
com va fer Le Monde en les seves portades.
64 Consultar fitxa 6b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
75
SEGUIMENT DE LES MANIFESTACIONS PER PART DE THE NEW
YORK TIMES.
The New York Times va publicar també les manifestacions en contra de la guerra
que creixien arreu del món oposades a l’acció del seu país, els Estats Units.
El diari americà tot i pertànyer a un país, el govern del qual donava un suport
incondicional a la guerra, va publicar una quantitat força elevada de notícies en portada
referents a les manifestacions en contra de la guerra, per la qual cosa, es podria deduir
una posició més aviat crítica envers el conflicte propulsat pel seu país.
Si tinguéssim en compte el nombre de portades on apareix la notícia, situaríem
el diari en una posició neutral però molt per sobre de diaris que han publicat poques
notícies dedicades a les manifestacions : ni publica la gran quantitat de protestes d’altres
diaris - com ha fet El País -, ni una quantitat molt minsa - com ha fet l’Abc -.
Cal destacar que les notícies del 22 i 26 d’abril mostren uns aspectes destacats.
La del 22 va acompanyada d’una fotografia d’una manifestació als Estats Units i la del
26 destaca que hi ha hagut protestes contràries al conflicte a dos països que li han donat
suport : Espanya i Austràlia. Fa veure que en els països que han donat suport a la guerra,
no tota la societat hi ha estat d’acord.
Tot i que no sabem quin criteri van seguir els altres diaris americans, aquestes
informacions ens donen dret a pensar que The New York Times manté una tendència
informativa independent del govern dels Estats Units. Si fos un diari que estes a prop
del govern de Bush, potser s’hauria estalviat publicar bona part d’aquestes
manifestacions (com sembla que ha passat amb l’Abc), però en canvi les publica i també
fa conèixer a la societat que, una part dels americans estan en contra de la guerra i
repeteix en aquestes notícies que les manifestacions contra el conflicte s’estan
reproduint a tot el món.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
76
En resum, el seguiment de les manifestacions no ha estat tractat igual per aquests
quatre mitjans de comunicació; ha permès veure una clara diferència entre l’Abc i El
País, que com Le Monde comença a demostrar una posició contrària al conflicte i The
New York Times tot i pertànyer al país que ha impulsat el conflicte, sembla que hi està
mantenint una postura bastant equidistant.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
77
5.2. LA REUNIÓ DE CAPS D’ESTAT A LES AÇORES
El 17 de març del 2003, es van reunir a l’arxipèlag de les Açores els caps d’Estat
dels Estats Units, Regne Unit i Espanya, Bush, Blair i Aznar, per debatre el futur del
conflicte. Després d’aquesta reunió es va decidir no presentar una segona resolució ( la
primera ja l’havien presentat anteriorment) i no sotmetre-la a votació de l’ ONU. Els
tres caps d’Estat van obrir així un gran debat, ja que aquesta resolució defensava la
intervenció armada a l’Iraq. L’inici de la guerra estava molt a prop. En aquest cas també
es pot veure una varietat a l’hora de informar d’aquest fet.
SEGUIMENT PER L’Abc DE LA REUNIÓ
L’Abc va informar de les conseqüències de la reunió a les Açores en la portada
on line del dia 17 de març del 200365. Hi va dedicar un sol titular. Va ser l’únic diari del
dia que va situar aquest titular en un segon pla a la portada.
La notícia de l’Abc era la segona notícia en portada i afirmava textualment que
“EEUU, Reino Unido y España renuncian a una nueva resolución y despejan el camino
para la guerra sin el apoyo de la ONU.”
D’aquest titular se’n desprèn una postura més aviat conservadora comparada
amb el titular publicat per El País. L’Abc informa del què ha passat a les Açores,
utilitzant un vocabulari bastant denotatiu, és a dir, que no transmet cap posició ni
contrària ni a favor del conflicte armat.
Cal destacar, però, que l’Abc es refereix en tot cas a “Estados Unidos, Reino
Unido y España”, la qual cosa donaria a entendre al lector que ha estat una decisió dels
tres països, dels governs amb el suport de les societats. Era evident que els governs no
65 Consultar fitxa 1a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
78
tenien el suport de tota l’opinió pública d’aquests països, dins dels quals hi havia moltes
discrepàncies sobre el paper favorable al conflicte que havien adoptat els seus respectius
caps d’estat.
No seria més apropiat, potser, parlar dels caps d’estat dels EEUU, del Regne
Unit i d’Espanya que eren els que realment havien pres la decisió? Potser al diari li
interessa vendre la unitat nacional d’aquests països encara que no sigui certa (recordem
que, com hem vist, l’Abc no va publicar moltes de les protestes de rebuig a l’inici de la
guerra), i possiblement en el cas d’Espanya, l’Abc intenta destacar que el govern
espanyol està present en la presa de les grans decisions mundials del moment, junt amb
els EEUU i el Regne Unit.
SEGUIMENT PER EL PAÍS DE LA REUNIÓ
El País també va publicar la notícia el dia 17 de març, com la resta de diaris. Va
decidir col·locar el titular en primer pla de portada, la primera notícia del dia, amb una
tipografia que la feia destacar més que en la portada de l’Abc.
El País comentava que “Bush, Blair y Aznar no someterán a votación la
resolución que permite la guerra”.D’aquest titular si que se’n pot despendre una
postura més aviat crítica a aquesta resolució. No és el mateix dir que “..renuncian a una
nueva resolución y despejan el camino para la guerra sin el apoyo de la ONU “(titular
de l’Abc) que “...no someterán a votación la resolución que permite la guerra” (titular
de El País). El titular d’aquest últim diari estableix una relació molt més clara i directa
entre la decisió i la guerra. La resolució permet la guerra, si no es sotmet a votació,
aquesta, començarà. Es pot interpretar que fa responsables a Bush, Blair i Aznar de
l’inici de la guerra, que també diu l’Abc, però amb un vocabulari més conservador i no
tant directe.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
79
Per altra banda El País utilitza Bush Blair y Aznar en comptes del nom dels
països com ha fet l’Abc. El País estava transmetent que la decisió havia estat únicament
dels tres caps d’estat, en cap moment incloent-hi el país que governen. El País no parla
en nom de tot un país, potser perquè és conscient que no tota la societat hi està a favor :
no transmet la mateixa unitat que l’Abc.
A més, si consultem la portada, veurem que en El País hi afegia també un seguit
de notícies relacionades, que permet deduir que quantitativament donava més
importància que l’Abc al període que va precedir a la guerra.
SEGUIMENT PER LE MONDE DE LA REUNIÓ
Le Monde va informar de la notícia d’una manera diferent als diaris espanyols.
Va publicar la notícia en primer pla, i per tant, donant-li molta importància.
El seu titular va ser “Irak : retrait du projet de la deuxième resolution”, és a dir,
“Iraq : retirada del projecte de la segona resolució”. És tracta d’un titular absolutament
denotatiu i que no dóna cap mena de detall del què ha passat a la reunió de caps d’Estat.
Le Monde sembla mirar la notícia des de lluny, és a dir, sembla que s’hi impliqui
menys que els diaris anteriors, potser perquè França no ha estat present en aquesta
reunió, ja que aquest país es va oposar a la guerra. De totes maneres informa de la
retirada de la resolució en el cos de la notícia i del fet que Bush està a punt per anunciar
l’inici del conflicte.
En tot moment sembla que Le Monde està transmetent la notícia d’una manera
força objectiva, sense demostrar cap tipus de tendència en el seu titular.
Tot i així, destaca en un altre titular en relació a aquest, la voluntat de França -
incloent-hi tot el país i per tant el diari també, de defensar fins al final la via
diplomàtica, de manera que en aquesta notícia sí que podríem interpretar una certa
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
80
oposició a la via armada per resoldre el conflicte, però no en el titular que estem
comparant, que com hem dit abans es mostra força objectiu.
Per últim, cal dir també que Le Monde ha deixat en segon pla el Regne Unit i
Espanya, els altres propulsors de la resolució, per deixar-los sota l’ombra dels Estats
Units, ja que no publica una foto dels caps d’estats dels tres països, sinó una fotografia
de Colin Powell.66
SEGUIMENT PER THE NEW YORK TIMES DE LA REUNIÓ
En la portada del 17 de març, The New York Times publica un gran titular
relacionat amb la reunió a les Açores, una notícia que també explica a peu de foto.
El seu gran titular del dia diu que els Estats Units finalitzen els esforços pel vist i
plau de l’ ONU i declaren la finestra diplomàtica tancada. Sota del titular, hi ha una
fotografia dels tres caps d’estat anunciant la retirada de la segona resolució.
Cal observar que, si no fos per la foto, el diari americà no donaria massa
importància a aquesta reunió, ja que la majoria de les altres notícies en portada
destaquen declaracions dels americans o notícies que ja deixen com a absolutament
segur l’inici del conflicte armat.
The New York Times tampoc dóna massa importància al Regne Unit, a Espanya
ni a l’ ONU, es centra molt en les declaracions dels líders polítics americans,
consolidant així la seva tendència a estar molt pendent de les declaracions americanes i
no tant del que passa al voltant d’aquest país.
Tot i així va mantenir una posició bastant neutral respecte a aquesta notícia, no
la va criticar en cap moment, però tampoc va demostrar estar a favor de la postura del
seu govern
66 Consultar fitxa 1b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
81
5.3. LA MORT DEL PERIODISTA JOSÉ COUSO
José Couso, natural de Ferrol i de 37 anys, va morir a Bagdad el 8 d’abril del
2003, enmig del període d’atacs més intensos sobre Bagdad. La mort de Couso, càmera
de Tele 5, es va produir com a conseqüència d’un atac aeri de les tropes americanes
sobre l’hotel Palestina, un dels hotels on hi havia establerta una gran part de la premsa
internacional. La seva mort va tenir molt ressò a l’estat espanyol, potser perquè les
circumstàncies d’aquesta van ser especials, fins a tal punt que s’ha arribat a qualificar
d’assassinat per alguns sectors. Ha estat un cas destacat en els mitjans de comunicació,
sobretot els nacionals, però el seu seguiment no ha estat ni de bon tros el mateix.
SEGUIMENT DEL CAS PER PART DE L’Abc
Quan es va produir la mort del càmera José Couso, l’Abc no va dubtar en
mostrar aquesta notícia en els titulars : “Muere José Couso, cámara de Tele 5, al
atacar EEUU el hotel Palestina de Bagdad”, va ser la primera notícia del dia i la més
destacada, a més, la foto que apareixia en portada feia referència al titular, ja que
aquesta mostrava l’hotel.. No va publicar la foto de Couso.
En un principi, semblava que l’Abc es va commovia amb la mort del camera : el
seu titular no es limitava a informar de la seva mort, especificava també que s’havia
produït com a conseqüència de l’atac de les tropes americanes. Un titular que semblava
criticar als EEUU. Si seguim observant la portada del 8 d’abril67, veurem que aquesta
denuncia la mort del periodista a peu de foto, doncs confirma que l’atac a l’hotel
Palestina no va ser un simple atac defensiu.
Però no totes les informacions són desfavorables als americans. En una de les
notícies relacionades del dia, l’Abc comunica que “La coalición informa a Defensa que
67 Consultar fitxa 22a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
82
el hotel Palestina era objetivo militar y que había avisado a los periodistas”. Aquesta
informació rep un tracte diferent al que li va donar El País, com veurem més endavant.
La notícia sembla en certa manera exculpar als nord-americans de la mort de Couso,
perquè si suposadament havia avisat als periodistes que l’hotel era un objectiu militar,
aquests ja estaven avisats, sabien que estaven en una zona perillosa. A més també recull
unes declaracions de Federico Trillo, aconsellant els periodistes que abandonin la zona.
Si ens centrem en aquesta portada es poden observar diferents aspectes. L’Abc
ha destacat molt aquesta notícia i ha demostrat una postura crítica en molts aspectes,
però és normal si tenim en compte que és una mort d’un periodista espanyol i per tant,
d’una persona que ha treballat en els mitjans de comunicació. Per altra banda mostra
una postura més conservadora en informar de les declaracions dels EEUU, ja que no les
contrasta per demostrar si són certes o no.
El seguiment que aquest diari va fer en els dies posteriors d’aquest cas va ser
més aviat reduït, de manera que només va publicar notícies relacionades amb la mort
del càmera en dues portades més, les del 9 i 12 d’abril. Així la cobertura de l’Abc
d’aquesta mort ha estat petita en comparació amb la que ha fet El País. Aquest aspecte
es pot relacionar amb la tendència política del diari, tradicionalment conservadora, a
prop del govern del Partit Popular. Li interessava al govern que la mort de Couso
tingués massa ressò? És fàcil de deduir que la resposta es negativa. La mort d’un ciutadà
espanyol de manera injusta, fent la seva feina, enmig d’una guerra a la qual el govern va
donar suport, no li és favorable. No de cara a l’opinió pública. Si els mitjans de
comunicació esborren la notícia dels primers titulars serà més ràpidament oblidada per
la societat. Potser això és el que buscava a llarg termini l’Abc.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
83
SEGUIMENT DEL CAS PER PART DE EL PAÍS
El dia de la mort de Couso, la portada de El País ressaltava com a primera
notícia del dia aquest cas, destacava en el titular que “La coalición decidió hace dos
días que el hotel de los periodistas era objetivo militar”. Incloïa dues fotografies
referents a la notícia, de dimensions més grans que l’Abc, un pla de l’habitació de
Couso després de l’atac i un primer pla del periodista mort.
En una primera impressió es podria considerar que el titular de El País
coincideix amb la postura conservadora que abans s’ha criticat de l’Abc, però no és així,
perquè El País arriba més lluny que l’Abc
El País no es limita a informar que els americans havien declarat l’hotel
Palestina com a objectiu militar i que ja havien informat als periodistes. Contrasta
aquesta informació. En el cos de la notícia afirma que els seus corresponsals a Bagdad,
desmenteixen totalment aquesta informació, de manera que els propis periodistes
asseguren que en cap cas el govern americà va informar-los de res. El País està posant
en evidència al govern dels EEUU. Deixa entreveure que el govern americà ha mentit,
l’està criticant.
Per un altre costat, les fotografies en portada són bastant més expressives : a més
de publicar un primer pla de Couso, que l’Abc no ha fet, mostra l’habitació destrossada
del càmera amb una gran taca de sang. Està clar que si una imatge val més que mil
paraules, les fotografies de El País transmeten molt més que les de l’Abc, on només es
veu una imatge llunyana de l’hotel.
Si tenim en compte el seguiment posterior del cas, veurem com aquest diari l’ha
tingut present en més portades. Han aparegut informacions relacionades els dies 9, 10,
12, 13, 17 i 19 d’abril. A més les notícies mostren una tendència clarament oposada a
les de l’Abc. El País ens està recordant contínuament la mort del periodista i les seves
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
84
informacions s’allunyen del govern per acostar-se més aviat als familiars. Podem
observar la notícia publicada el dia 19 d’abril68, aquí el diari recull unes declaracions
que suposen una gran crítica al govern espanyol “La familia de José Couso tacha de
“execrables” las declaraciones de Ana Palacio” (unes declaracions publicades del dia
1769 on Ana Palacio diu que la mort de Couso no té entitat per condemnar els EEUU i
que no van ser publicades per l’Abc)
L’Abc i El País han demostrat diferents maneres de tractar aquestes notícies i
que el tractament que n’ha fet l’Abc és més favorable al govern que no les de El País.
SEGUIMENT DEL CAS PER PART DE LE MONDE
El diari francès dóna menys importància a la mort de Couso, pel fet que no es
tracta d’un periodista del seu país, però tot i així, en la seva portada del 8 d’abril del
200370 hi apareix una notícia que n’informa i que és bastant crítica amb els Estats Units.
La notícia diu textualment Des tirs américains tuent trois journalistes à Bagdad,
és a dir, “Els bombardeigs americans maten a tres periodistes a Bagdad”; està clar que
Le Monde mostra una postura clarament contrària a l’acció dels americans, ens està
dient que els marines han matat a tres periodistes a Bagdad, aquest titular sense cap altra
explicació, ja fa crear una idea contrària a les tropes americanes
SEGUIMENT DEL CAS PER PART DE THE NEW YORK TIMES
Tal i com hem comentat en Le Monde, el ressò que es fa de la notícia també és
menor, perquè no ha mort cap periodista americà. Però, deixant de banda aquest fet, el
titular que hi dedica està enfocat d’una manera considerablement diferent a la del diari
francès. 68 Consultar fitxa 33a 69 Consultar fitxa 31a 70 Consultar fitxa 22b
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
85
La notícia comenta “At least 3 journalists die during fightning” in Bagdad, és a
dir, que “almenys tres periodistes han mort durant les lluites a Bagdad”. En cap cas diu
que les tropes americanes hagin matat als periodistes, ni que hagi estat culpa seva. El
seu titular és radicalment diferent al de Le Monde i també al dels dos diaris espanyols.
Hem de recordar que el govern francès es va oposar al conflicte i això es veu
reflectit en la notícia de Le Monde, que critica durament als americans; la notícia de
The New York Times es molt més conservadora en aquest aspecte, el seu país ha estat el
gran protagonista del conflicte i potser hagin estat les seves tropes les responsables
d’aquestes morts, però no ho confirmarà fins que no s’hagi demostrat.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
86
5.4. LA CAIGUDA DEL RÈGIM IRAQUIÀ A BAGDAD
El 9 d’abril del 2003 es va produir un esdeveniment simbòlic que anunciava que
el final de la guerra s’acostava. Aquell dia, les tropes nord-americanes i angleses van
entrar a Bagdad sense trobar la resistència que s’esperaven i van anunciar que el règim
de Saddam Hussein ja no controlava Bagdad. Va ser en aquell moment quan els
americans van enderrocar l’estàtua de Saddam Hussein, unes imatges que van donar la
volta al món, i que suposaven una victòria dels països aliats a Bagdad. Els diaris també
es van fer ressò a l’instant de la notícia i la van publicar en portada.
SEGUIMENT PER L’Abc DE LA NOTÍCIA
L’Abc va col·locar, com tots els diaris del dia, la notícia de la pèrdua de control
del règim iraquià a Bagdad en la primera posició del dia. Va mostrar a més la fotografia
de l’estàtua de Saddam Hussein.
El seu titular va ser “Los aliados aseguran que el régimen de Sadam ya no
controla Bagdad”71. L’Abc va decidir redactar en el titular unes declaracions dels aliats
(Estats Units i el Regne Unit) sobre el que havia passat. És curiós el fet que triï com a
titular unes declaracions, en comptes d’explicar el que està passant sense eludir-les.
És perfectament legítim el fet que reculli les declaracions dels governs dels
països amb la mateixa posició política que Espanya per publicar en el seu titular, i és en
aquest punt on es podria observar una tendència més aviat conservadora perquè es
limita a publicar les declaracions sense contrastar-les o comprovar si són veritat o no.
71 Consultar fitxa 23a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
87
La seva fotografia mostra la imatge de l’estàtua de Saddam Hussein tapada per
una bandera nord-americana, que transmet més una situació de victòria americana que
no pas la caiguda del règim.
Per altra banda l’Abc ha destacat molt més la notícia de la pèrdua de control de
l’exèrcit americà a Bagdad que no pas el caos que hi ha a la ciutat, ja que aquesta
notícia està col·locada d’una manera més discreta en portada, acompanyada de més
declaracions de Blair i de Bush, aliats d’Aznar. Sembla que en tot moment l’Abc està
molt pendent de les declaracions d’aquests líders polítics i més si els hi poden ser
favorables; són petits detalls que ens podrien indicar una postura més propera al govern
d’Aznar. A més les declaracions de Blair, intenten justificar la guerra, doncs afirmen
que existeixen armes il·legals a l’Iraq, postura que també compartia el govern espanyol.
SEGUIMENT PER EL PAÍS DE LA NOTÍCIA
El País també va col·locar la gran notícia del dia en primera posició en portada i
acompanyada d’una fotografia similar a la de l’Abc : en totes dues es pot observar
l’estàtua de Hussein.
La seva notícia del 9 d’abril deia que “EEUU toma el centro de Bagdad
mientras el régimen de desmorona”72. Com podem veure El País no ha destacat les
declaracions en el titular, sinó que les ha inclòs en el cos de la notícia, on informa també
que la batalla al centre de Bagdad no ha estat tan gran com s’esperava
La foto publicada per El País també mostra l’estàtua de Saddam Hussein, però
no en la mateixa posició que l’Abc, sinó que es veu com l’estàtua de Saddam s’està
enderrocant. Per tant la situació que transmet no és la mateixa, no tan la victòria dels
americans sinó que sembla que fa evident la caiguda del règim.
72 Consultar fitxa 23a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
88
Al peu de foto comunica: “Bagdad en manos de saqueadores”, amb una
tipografia que la fan destacar més que una informació similar del diari anterior. Per tant,
El País sembla interessat també en mostrar quina és la situació de caos que ha provocat
l’acció americana. Per tant tot hi que els dos diaris informen del mateix, en El País es
destaca més la situació de caos.
SEGUIMENT DE LA NOTÍCIA DE LE MONDE
Le Monde va dedicar gran part de la portada per informar d’aquest fet, però amb
un format que transmetia una situació totalment diferent de la de The New York Times,
com veurem més endavant.
El seu titular deia “Le régime perd le contrôle de Bagdad”, és a dir, “el règim
perd el control de Bagdad”, però no era el que destacava més de la portada. La
fotografia, de grans dimensions era el que més ressaltava a simple vista, i no era, com
en casos anteriors per mostrar la victòria dels americans, sinó per mostrar el gran caos
que es va viure a Bagdad, ja que s’hi podia veure un gran aplec d’iraquians, esverats,
trepitjant l’estàtua de Hussein.
En canvi, les notícies més favorables als americans, les deixa en segon pla, en el
cos de la notícia. En aquest desenvolupament del titular és on explica que els soldats
han estat aclamats a Bagdad, però aquesta no és la informació que ha volgut destacar.
Es veu clarament que Le Monde està més interessat en mostrar la situació de
caos que hi ha Bagdad després del conflicte (les conseqüències negatives), que la
caiguda del règim de Sadam (més favorable als interessos americans).
Per tant, en aquesta portada Le Monde vol transmetre les conseqüències
negatives de la guerra, una guerra a la qual França s’ha oposat clarament.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
89
SEGUIMENT DE LA NOTÍCIA DE THE NEW YORK TIMES
En aquest cas es veu una manera molt diferent de donar una notícia amb
comparació amb el diari francès.
La seva primera notícia del dia 9 d’abril del 200373 deia : “Celebrations and
looting in iraqi capital as U.S. control grows and resistance falls”, és a dir,
“celebracions i pillatges a la capital iraquiana mentre el control dels Estats Units creix i
la resistència cau”.
És l’únic diari, com podem observar, que inclou en el titular les celebracions que
han provocat l’arribada de les seves tropes a Bagdad, demostrant així que la seva
presència és positiva.
La seva fotografia és totalment contraposada a la publicada per Le Monde,
mostra uns soldats americans caminant al costat d’un nen iraquià content per la seva
arribada. Aquesta fotografia transmet una situació de tranquil·litat a Bagdad i demostra
el suposat control que les tropes americanes tenien a Bagdad.
És clara, per tant, la diferència entre els dos últims diaris, el francès destaca el
cantó negatiu de la ocupació americana, mentre que The New York Times dona molta
més importància a l’èxit de les operacions americanes i, per tant, també en certa mesura,
a l’èxit de la guerra. Així enfoquen de manera diferent una mateixa informació. I és que
“la notícia és una interpretació d’allò que ha passat a fi de dir simplement què ha
passat”.74
73 Consultar fitxa 23b 74 GOMIS, Llorenç. Teoria dels gèneres periodístics. Pàg 64. Col·lecció Estudis i Recerques 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1989
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
90
6. ESTADÍSTIQUES La gran quantitat de portades on line en les quals es basa aquest treball, han
permès fer unes estadístiques quantitatives de diferents temes, que ens mostren uns
resultats molt útils a l’hora d’extreure conclusions.
a) TEMA DEL PRIMER TITULAR DE LES PORTADES ON-LINE
0
2
4
6
8
10
12
14
16
ABC EL PAÍS Le Monde The NewYork
Times
Decisions/declaracionspaïsos aliats
Tropes aliades
Situació dels combats al'Iraq
Civils iraquians
ONU - Futur de l'Iraq
Règim iraquià
Altres
El gràfic ens mostra com l’Abc va dedicar gran part dels seus titulars a dos temes
: les decisions o declaracions del països amb la mateixa posició que el govern espanyol,
és a dir, Estats Units i França , i als moviments de les tropes americanes. En canvi
dedicava pocs titulars a l’altra cara del conflicte, les conseqüències de l’atac al qual
havia donat suport el govern espanyol, com el futur del país o la mort de civils
innocents. Per contra El País si que va informar en moltes ocasions d’aquests temes, ja
que a més de publicar abundants notícies sobre els combats a l’Iraq, va disminuir el
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
91
nombre de declaracions de líders polítics amb la mateixa posició que el govern espanyol
i en canvi, va posar al mateix nivell les tropes americanes i els civils iraquians, a més de
donar més importància que l’Abc al futur de l’Iraq, i per tant sembla que a diferència
d’aquest, s’allunya dels interessos del govern espanyol.
També podem observar com en Le Monde, en destaquen sobretot els titulars que
informaven dels combats i de les declaracions dels líders polítics propulsors de l’atac,
però també, totes aquelles notícies que feien referència a l’ONU i al futur de l’Iraq amb
una proporció més gran que la resta de diaris, l’explicació a aquest fet cal buscar-la en
el paper de França, que compartia la posició de l’ONU intentant evitar al conflicte i que
podia fer sentir la seva veu de nou en la reconstrucció del país. Per últim, s’observa com
els titulars de The New York Times, van estar dominats per les informacions sobre les
seves tropes i les declaracions dels seus polítics, que és lògic ja que és un diari nord-
americà que respon a les demandes de la seva societat, però que en els titulars va deixar
en un discret segon pla les informacions on el seu país no n’era el protagonista directe
com les morts de civils iraquians o el paper de l’ONU.
b) CONTINGUT DE LES FOTOGRAFIES DE LES PORTADES
0
2
4
6
8
10
12
14
16
ABC EL PAÍS Le Monde The NewYork
Times
Polítics de països favorables al'atac
Liders del règim iraquià
Tropes aliades
Civils iraquians
Imatges de les ciutats
Manifestacions
Altres
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
92
D’acord amb els titulars, l’estadística de les imatges també mostra que l’Abc i El
País van mostrar uns interessos diferents pel que fa als objectius de les seves imatges.
L’Abc va dedicar un gran nombre de les fotografies a ensenyar els moviments i
patiments de les tropes nord-americanes a l’Iraq i en canvi, el nombre d’imatges del
poble iraquià i les de les ciutats són bastant inferiors. Per tant, aquest diari només
mostrava el que passava en un dels bàndols, el dels països com Espanya que havien
donat suport a la guerra. En canvi, El País va seguir una tendència totalment diferent
perquè es va mostrar molt més favorable a publicar imatges de les destrosses i del
patiment i morts d’un poble iraquià innocent i menys per les tropes americanes. És a dir,
El País transmetia al lector la part de les notícies que no afavorien als països propulsors
de la guerra, com les morts de civils innocents pels seus atacs. A més va ser el diari on
es van poder veure més manifestacions que protestaven contra la guerra i per tant,
contra els seus impulsors. Aquestes mai van ser mostrades per l’Abc que semblava no
voler fer-se ressò d’aquest tipus d’informacions desfavorables al govern espanyol.
Le Monde també va publicar moltes fotografies de les tropes americanes, i
poques dels civils iraquians, però aquí cal destacar el gran nombre d’imatges dedicades
a líders polítics, molt superior al nombre que hi van dedicar els altres diaris.
L’explicació a aquesta qüestió pot trobar-se en el fet que França feia sentir la seva veu
sobretot per via diplomàtica, fent sentir les seves crítiques als Estats Units i en les
reunions de l’ONU. A més durant la postguerra, la via diplomàtica tornava a guanyar
importància, perquè França i l’ONU podien entrar en la reconstrucció. Per tant, podríem
dir que la gran quantitat de fotografies dedicades a aquest bloc és un reflex dels
interessos de França.
Per últim cal destacar que The New York Times va donar moltíssima importància
a les seves tropes en les seves imatges, doncs mols soldats nord-americans es trobaven a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
93
la zona. Però cal remarcar que no es veu una postura incondicionalment favorable al
govern americà, perquè és el segon diari que mostra més imatges dels civils iraquians i
de les protestes contra la guerra després de El País
c) PORTADES AMB INFORMACIONS REFERENTS A LES
PROTESTES CONTRA LA GUERRA.
0 2 4 6 8 10
ABC
EL PAÍS
Le Monde
The New York Times
Aquest gràfic consolida el que s’ha dit en apartats anteriors. L’ Abc va fer un
seguiment molt pobre de les manifestacions arreu del món contra la guerra i els països
que com Espanya li havien donat suport, a diferència de El País que sens dubte és el
diari que més es va fer ressò d’aquelles veus amb opinions contràries al govern
espanyol i dels Estats Units, per exemple, per la qual cosa tornen a demostrar posicions
allunyades.
Le Monde tot i no publicar una gran quantitat en notícies en portada, va superar a
l’Abc en el ressò de les manifestacions, encara que és possible que a França es
s’haguessin produït menys protestes contra el conflicte si tenim en compte que el
govern francès ja s’hi va oposar, a diferència de l’espanyol.
I sorprenentment The New York Times, va ser el segon diari que va donar més
importància a aquestes notícies, la qual cosa ens pot indicar que si feia sentir la veu dels
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
94
que arreu del món i també dins els EEUU rebutjaven la guerra, podria voler dir, que el
diari compartia en part aquesta postura i en conseqüència, s’apartava de les idees de
l’administració americana.
d) PORTADES AMB NOTÍCIES QUE INFORMAVEN DE LA
SITUACIÓ HUMANITÀRIA
0 2 4 6 8 10 12
ABC
EL PAÍS
Le Monde
The New YorkTimes
El gràfic ens mostra a El País com el diari més “pro-iraquià” i més compromès
amb aquests, ja que és el mitjà de comunicació que els hi va dedicar més fotografies i es
va fer més ressò de les morts i va publicar una quantitat major notícies que informaven
de la situació humanitària a l’Iraq, com la manca d’aliments, de llum... També Le
Monde hi va dedicar forces notícies, per la qual cosa tots dos semblen interessats en
ensenyar l’altra banda del conflicte (confirmant la hipòtesi que tots dos van tenir molt
present també la postguerra).
Aquest fet no es demostra ni en l’Abc, ni sobretot en The New York Times , ja
que tots dos van donar moltíssima més importància a les tropes de la coalició que a la
degradant situació humanitària present a l’Iraq a mesura que evolucionava el conflicte.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
95
e) IMPORTÀNCIA DELS TITULARS EN PORTADA
Aquests gràfics ens mostren la col·locació en portada de les notícies durant el
conflicte a l’Iraq. A primer cop d’ull, podem afirmar que The New York Times va ser el
diari que va donar més importància al conflicte sempre va publicar en portada alguna
informació referent a l’Iraq durant el període que és objecte d’estudi. Hem de recordar
que els Estats Units tenien i continuen tenint molts soldats a la zona i per tant s’ha
d’informar permanentment de la seva situació.En segon lloc s’hi situaria El País, el
diari dels tres restants que va oblidar en menys ocasions el conflicte de la seva portada
on-line i que com s’ha dit va fer un seguiment de la postguerra, de la mateixa manera
que Le Monde. El diari francès va fer un especial seguiment de la postguerra en portada,
quan l’ONU podia tornar a tenir un paper important, per la qual cosa també va seguir
bastant la postguerra i com a conseqüència se situa com el tercer diari que va informar
més intensament del conflicte en les seves portades. Per últim, però molt igualat amb Le
0
5
10
15
20
25
30
35
40
ABC EL PAÍS Le Monde The NewYork
Times
Primer titular
Segon pla en portada
No apareix
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
96
Monde, s’hi situaria l’Abc, i per tant seria el diari que va donar menys importància al
conflicte. És el que comparativament va utilitzar els titulars de l’Iraq com els primers
del dia en menys ocasions, i que a més va deixar de publicar les notícies referents al
conflicte més freqüentment que El País, ja que com s’ha comentat sembla que l’Abc
estava predisposat en fer oblidar una guerra que podia haver desgastat la imatge del
govern de l’estat espanyol davant de l’opinió pública.
d) COMPARACIONS
1. La primera comparació és entre l’Abc i El País , dos diaris publicats dins del
mateix país i que ambdós van recollir declaracions de líders polítics de l’estat espanyol
però amb objectius diferents.
- ABC – EL PAÍS : UTILITZACIÓ DE LES DECLARACIONS
DELS LÍDERS POLÍTICS
ABC EL PAÍS
Declaracions del governque li són favorablesdavant de la opiniópública
Declaracions del governque li són desfavorablesdavant la opinió pública
Altres declaracions delgovern
Declaracions crítiquesde la oposició
Altres declaracionsfavorables al govern
Altres declaracionsdesfavorables al govern
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
97
Si observem el gràfic veurem com l’Abc va publicar majoritàriament
declaracions fetes pel mateix govern o per altres persones que podien afavorir-lo de cara
a l’opinió pública, algunes d’aquestes defensaven la intenció d’Espanya de participar
per sobre de tot en la tasca humanitària o la intenció de no enviar soldats a l’Iraq, és a
dir, que l’Abc demostrava així una proximitat al govern, destacant les declaracions que
podien posar a l’opinió pública del seu costat. També va destacar altres declaracions
favorables com comentaris de Blair defensant la postura d’Aznar. Però a la vegada, tot i
que s’hi troben declaracions difícils de classificar, la quantitat d’aquestes fetes per la
oposició o comentaris que podien desafavorir el govern davant l’opinió pública és molt
més minsa, per la qual cosa, sembla que l’Abc tendeix sempre a publicar informacions
properes als interessos del govern i deixar de banda aquelles que li van en contra.
Però, un cop més El País mostra una tendència totalment contrària a l’Abc pel
que fa al tractament de les declaracions. Si s’ha comentat que l’Abc ha demostrat una
tendència conservadora publicant majoritàriament aquelles declaracions favorables al
govern, El País fa tot el contrari, doncs els blocs més grans corresponen a aquelles
declaracions que militants del Partit Popular han comentat i que podria ser que no
agradessin a l’opinió pública, a la vegada que també destacava altres declaracions però
en aquest cas també desfavorables al govern, per la qual cosa s’allunya de l’òrbita
conservadora. Un exemple clar el trobem en les declaracions dels dies 17 i 19 d’abril75 :
“ Ana de Palacio : La muerte de Couso no tiene entidad para condenar a EEUU” i “La
familia de Couso tacha de “execrables” las declaraciones de Ana de Palacio”. Ambues
declaracions, com és evident, no afavoreixen al govern espanyol de cara a l’opinió
pública.
75 Consultar fitxes 31a i 33a
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
98
2. La segona, compara Le Monde i The New York Times, dos diaris que en
ocasions escollien com a titular una informació que no explicava exactament el que
estava passant, sinó que era més aviat una opinió del diari, de les quals se’n poden
extreure algunes dades
- Le Monde – The New York Times : PORTADES AMB
TITULARS CRÍTICS AL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE O A
LES ACCIONS AMERICANES
Aquest últim gràfic ens mostra com malgrat tot, tant Le Monde com The New
York Times van demostrar una postura bastant crítica davant el desenvolupament del
conflicte i les accions americanes en aquells titulars on donaven la seva opinió. Le
Monde va demostrar aquesta posició en moltes ocasions amb les seves vinyetes, però en
altres amb titulars com el del dia 19 de març del 2003 : “La guerra en Irak, son heure et
sa legalité”, és a dir, “La guerra a l’Iraq, la seva hora i la seva legalitat”, que clarament
qüestionaven el conflicte bèl·lic. The New York Times, encara que en una mesura
inferior a Le Monde, pot ser l’exemple d’un diari que, dins els Estats Units, en ocasions
pot haver demostrat una postura crítica i per tant també allunyada de l’administració
nord-americana, com es pot veure en la publicació de titulars en portada com el del 25
0 2 4 6 8 10 12
Le Monde
The New YorkTimes
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
99
de març del 2003 : “ The goal is Baghdad, but at what cost?”, o sigui, “L’objectiu és
Bagdad, però a quin cost?” , notícies que posaven en dubte el bon desenvolupament de
les accions de les tropes americanes i que feien sentir veus discordants a les operacions
iniciades per George Bush.
En resum, una visió general d’aquestes estadístiques quantitatives ens permet
afirmar que l’Abc va dedicar una part molt destacada tant dels titulars com de les
fotografies a aquelles informacions que sorgien de governs com l’espanyol o l’americà,
que havien donat suport a la guerra, i va tornar a mostrar-hi la seva proximitat informant
de moltes declaracions que els hi podien ésser favorables. Va ser el diari que va donar
menys importància al conflicte en portada, degut en part a la seva poca cobertura d’una
postguerra que mostrava les conseqüències dels atacs de la coalició, de la mateixa
manera que tampoc es va fer gaire ressò d’aquelles informacions referents a la situació
denigrant dels civils iraquians.
En gairebé totes les estadístiques El País mostra una situació contraposada. Tant
els titulars com les fotografies mostraven objectius diferents, allunyant-se més dels
interessos dels govern per acostar-se més a la situació dels iraquians, per donar més
importància a la postguerra i a la situació humanitària i a unes manifestacions a les
quals l’Abc havia donat una rellevància gairebé nul·la i que anaven en contra de les
decisions del govern del Partit Popular.
S’observa que Le Monde tot hi que fotogràficament va publicar moltíssimes
imatges de les tropes nord-americanes, gran part de les seves notícies informaven també
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
100
del paper de l’ONU, dins de la qual França hi guanyava un paper més important. També
hi va destacar la postguerra, quan el seu país podia participar en la reconstrucció, per la
qual cosa, va donar comparativament més importància al conflicte que l’Abc. I cal
subratllar que va criticar o qüestionar en moltes ocasions en portada als americans i a
una guerra que no considerava justa.
Per últim The New York Times ens mostra dues cares, per una part, hem observat
que els titulars i fotografies s’han basat majoritàriament en els moviments de les tropes i
les declaracions dels seus polítics, deixant a banda temes importants com la situació
humanitària, clarament influenciat pel fet de ser un diari publicat als Estats Units. Però
per altra banda com s’observa en l’últim gràfic, també va qüestionar les decisions del
seu país i va fer sentir en les manifestacions la veu d’aquells que s’oposaven a aquesta
guerra, per tant, sembla que aquestes estadístiques confirmen que mantenia una postura
crítica al govern tot i ser un diari nord-americà.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
101
7. CONCLUSIONS
7.1 CONCLUSIONS ABC – EL PAÍS
L’Abc i El País són dos diaris de gran tiratge i difusió a l’estat espanyol, punts
de referència per l’opinió pública. Durant aquest seguiment del conflicte a l’Iraq, han
demostrat unes tendències, uns objectius i uns interessos molt diferents.
Ja en els seus titulars he pogut començar a observar diferències prou
significatives. Com ens demostren les estadístiques l’Abc va dedicar la majoria de
titulars a les notícies que sorgien dels països que, com Espanya, donaven suport a l’atac
contra l’Iraq, com els moviments de les tropes aliades, de manera que el lector rebia
molta més informació d’un bàndol que de l’altre. El País, si bé també va publicar
nombrosos titulars referents a aquest sector, va informar més dels combats i molt més
que l’Abc del poble iraquià. D’aquesta manera, l’Abc s’ha mostrat més predisposat a
informar de l’èxit de l’ofensiva que defensava el govern del Partit Popular, mentre que
El País ho feia informant de les conseqüències negatives d’aquesta, gens favorables als
països impulsors de la guerra, amb un vocabulari que feia interpretar la seva postura
contrària al conflicte i que a vegades destacava en negreta la situació humanitària.
Per altra banda, la proximitat o distància envers el govern del Partit Popular
durant el conflicte s’ha fet evident en altres aspectes com les manifestacions : l’Abc es
va mostrar molt reticent a parlar-ne i fins i tot les qüestionava, compartint clarament la
postura del partit que hi ha al govern, mentre que El País feia sentir constantment les
veus que protestaven contra una guerra que consideraven injusta. Una cosa similar
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
102
passava en les declaracions que decidien publicar ambdós diaris, perquè mentre El País
publicava moltes declaracions que podien resultar desfavorables al govern de cara a la
opinió pública, l’Abc feia més aviat al contrari, i en casos on les crítiques contra els
països propulsors a l’atac eren més fortes, com en les morts de periodistes, l’Abc
informava del que havia passat però sense qüestionar mai les paraules dels països aliats
com Espanya, els Estats Units i la Gran Bretanya. El cert és que mai es pot veure una
crítica clara de l’Abc al conflicte, sempre semblava disposat a fer arribar al lector els
postulats del Partit Popular, oposadament a El País que mitjançant la publicació de les
notícies al llarg del conflicte, demostra la seva oposició a aquesta guerra i al govern de
l’estat espanyol.
Anàlogament, les fotografies van seguir una tendència molt similar a les dels
titulars. L’Abc sempre va tendir a publicar imatges dels bons progressos de les tropes de
la coalició tant nord-americanes com angleses, molt per sobre dels altres blocs de
fotografies. A vegades, ensenyava imatges de soldats ferits que podien impactar al
lector, aquest impacte El País el va buscar en aquelles fotografies d’iraquians
desconsolats o de nens ferits, que era bloc predominant, com també les destrosses a les
ciutats. Per tant, una altra vegada, l’Abc i El País mostren objectius oposats, el primer es
decantava a publicar opció imatges que demostressin el bon progrés de l’ofensiva i els
avenços de les tropes, ben al contrari del que feia El País, més interessat en donar a
conèixer les conseqüències negatives del conflicte que l’Abc no acostumava a mostrar.
Com va passar en els titulars, les manifestacions només van ser publicades per un dels
dos diaris, El País, que demostrava la seva oposició al conflicte i la seva llunyania del
govern en fer veure les imatges de tots aquells que defensaven una postura contrària al
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
103
govern del Partit Popular, l’Abc no en va publicar imatges, incidint en la seva postura
pròxima al govern i compartint l’opinió de que aquestes estaven manipulades.
Pel que fa al seguiment del conflicte, també va ser diferent. L’Abc des d’un
principi utilitzava un vocabulari que incloïa el conjunt de la societat espanyola en les
decisions del govern, mentre que El País preferia referir-se a “Aznar” per exemple, fent
veure que tan sols era decisió del govern el fet de donar suport a l’atac sobre l’Iraq. El
desenvolupament del conflicte va ser molt seguit pels dos diaris, encara que amb
objectius diferents, com he explicat en els titulars. En l’etapa de postguerra la diferència
es va fer més palesa. Així, l’Abc va fer desaparèixer ràpidament el conflicte de la
portada, suprimint-ne els espais especials que n’informaven, i en ocasions, les notícies
feien referència a enquestes sobre la crisi que afavorien al govern, en comptes
d’informar de l’etapa de transició o la situació humanitària. Semblava que l’Abc estes
interessat en fer oblidar a l’opinió pública un conflicte que podia haver desgastat la
imatge de la dreta espanyola. El País va donar més importància a la postguerra,
informant al lector de la degradant situació humanitària després dels atacs i del procés
de transició polític.
Altres aspectes com les enquestes de l’Abc posant en dubte que les
manifestacions no fossin manipulades, o la tendència més gran de El País de publicar
declaracions de l’oposició demostren que l’Abc va fer un seguiment del conflicte d’un
diari pròxim al govern, informant d’aquest des d’una òptica que recolzava i afavoria
aquelles informacions que el Partit Popular i per extensió, dels països favorables a l’atac
preferien que arribessin a la opinió pública, mentre que El País demostrava la seva
oposició al conflicte i a les decisions del govern espanyol, intentant fer arribar al lector
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
104
les conseqüències negatives de la guerra, acostant-se més al poble iraquià i fent sentir la
veu d’aquells que rebutjaven el conflicte, informacions que sens dubte, s’acostaven més
a perjudicar els governs dels països impulsor de l’atac que a afavorir-los.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
105
7.2. CONCLUSIONS LE MONDE – THE NEW YORK TIMES
Le Monde i The New York Times, són dos diaris publicats en dos països que van
mantenir una postura radicalment diferent davant la guerra, mentre França s’hi va
oposar de manera contundent, els Estats Units van ser els promotors d’aquest atac. Tot i
així, encara que van enfocar el conflicte des d’òptiques bastant diferents, les seves
postures no van ser del tot oposades.
Le Monde, tot i ésser un diari que dóna molta importància a les seves pàgines
centrals, va demostrar en les seves portades una postura molt crítica envers el que
passava a l’Iraq. Els seus titulars, com demostren les estadístiques, van estar centrats en
gran mesura en la situació dels combats en territori iraquià, fet que fa guanyar
objectivitat al diari, però en altres ocasions utilitzava els titulars per criticar obertament
el desenvolupament de la guerra, qüestionant-ne la legalitat, o la durada excessiva de
l’ofensiva, notícies que més que explicar una situació, transmetien l’oposició del diari al
conflicte i a les accions americanes. Aquesta tesi es confirma si s’observa que la posició
de l’ONU es destaca en moltes portades, i aquesta organització no va donar el
consentiment a l’inici de l’atac.
The New York Times va dedicar potser excessivament massa titulars als
moviments de les seves tropes, marginant d’aquests les morts dels civils iraquians, però
aquesta tendència és comprensible perquè es tractava de la informació que sol·licitava
una societat nord-americana que podia tenir amics o familiars a la zona del conflicte.
Però tot i així, va publicar informacions que l’allunyaven de l’administració americana,
on posava en dubte el bon desenvolupament del conflicte o el cost d’aquest. A més va
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
106
superar a Le Monde en la publicació de notícies referents a les manifestacions arreu del
món contra la guerra i va fer sentir també la veu d’aquells que dins dels Estats Units
rebutjaven el conflicte, la qual cosa ens indica una independència bastant gran del
govern del país, perquè en cas contrari no donaria gens d’importància a aquestes
protestes, com va fer l’Abc.
Les fotografies ens permeten veure que estadísticament, Le Monde va concedir
una bona part de les imatges a la via diplomàtica defensada per França, és dir, aquell
seguit de fotografies que sorgien de reunions de líders polítics europeus o assemblees de
l’ONU on es dialogava sobre el futur de l’Iraq o la situació d’aquest país, una via
contrària als atacs armats iniciats per les tropes nord-americanes . Per tant, sembla
també respondre als interessos del seu propi país, doncs sempre tendia més a mostrar
fotografies a nivell diplomàtic, on França podia fer sentir la seva veu o d’aquelles
reunions de postguerra o de l’ONU. The New York Times, coincidint plenament amb els
titulars va publicar de manera continuada imatges de les seves tropes, però cal destacar
que no va oblidar tampoc els civils iraquians ni les manifestacions.
The New York Times, va fer, evidentment, el seguiment més gran d’un conflicte
que havia impulsat el seu país i no va oblidar mai el conflicte en portada, bàsicament
centrat en els últims dies en la situació dels seus soldats. Le Monde, encara que va
publicar menys notícies en les seves portades on-line també va fer un seguiment força
intens del conflicte a l’Iraq, i cal destacar que en períodes com el de postguerra les
notícies hi guanyaven pes, doncs sempre les informacions eren molt més denses quan
tractaven qüestions on el govern francès hi podia intervenir, com la reconstrucció de la
zona, que altres notícies de menys interès pel govern i la societat francesa.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
107
Le Monde va demostrar la seva postura més crítica contra l’acció dels americans
en les seves vinyetes en portada, en aquests dibuixos acusava als americans i a Bush de
prendre’s el conflicte com una pel·lícula i també criticava els bombardeigs dels
americans sobre unes ciutats iraquianes plenes de civils innocents.
Tots dos diaris van publicar en diverses ocasions en portada informacions
contràries a la guerra o a aquells que la van promoure. Aquestes van ser molt abundants
en Le Monde, un diari que va fer un seguiment bastant crític de la crisi a l’Iraq,
coincidint en moltes ocasions amb els interessos i posicions del govern francès. The
New York Times també va publicar certes portades amb informacions crítiques a
l’administració americana. Encara que va centrar molt les seves informacions en les
declaracions del seu govern o en els moviments de les seves tropes i no tinguem
comparatives amb altres diaris americans, es pot afirmar que The New York Times es va
mantenir independent de l’administració americana. Sembla que no va compartir la
posició del govern encapçalat per George Bush d’atacar l’Iraq, sense renunciar mai a
publicar les informacions que la societat americana demanava.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
108
7.3. CONCLUSIONS GENERALS Mitjançant aquest estudi comparatiu he pogut observar com és possible informar
d’un mateix conflicte de gran importància des de punts de vista diferents i comprovar
que en moltes ocasions els mitjans de comunicació no transmeten únicament el que
passa, sinó que reben un seguit d’influències que condicionen les seves notícies i
busquen crear una opinió pública favorable als seus interessos.
Dels diaris publicats en països que es van posicionar a favor de l’ofensiva, l’Abc,
El País i The New York Times, l’únic que no ha criticat de manera clara el conflicte i ha
recolzat sempre les opinions del govern del seu país ha estat l’Abc. Aquest diari va fer
arribar a l’opinió pública sobretot aquelles notícies, imatges o declaracions que podien
afavorir tant al govern del Partit Popular com a l’administració americana i també
informacions que podien justificar l’atac. Va parlar molt més del bàndol dels països de
la coalició que van atacar l’Iraq que dels civils iraquians innocents que morien durant
els atacs. Evitava de la mateixa manera donar una importància massa gran a aspectes
com les protestes contra la guerra o la mort de periodistes a l’Iraq, que podien perjudicar
al govern del Partit Popular de cara a l’opinió pública. En resum, l’Abc mostrava més
predisposició per comunicar tot allò que afavoria als països impulsors del conflicte i que
podia posar als lectors del seu bàndol, que per transmetre les informacions que podien
provocar al contrari, és a dir, el rebuig de l’opinió pública als govern que havien
provocat l’atac.
The New York Times, tot i publicar-se en el país que va iniciar l’ofensiva i aliat
del govern espanyol, els Estats Units, va mostrar una actitud crítica envers el conflicte
dins dels Estats Units, encara que lluny dels altres dos diaris, El País i Le Monde. El
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
109
diari americà va fer el seguiment que havia de fer un diari dels Estats Units, és a dir,
publicar el què els hi passava a les tropes nord-americanes a la zona del conflicte i la
situació dels combats, però a més, va demostrar en diverses portades, amb anàlisis
crítics contra l’acció del seu país o fent sentir la veu dels qui protestaven contra la
guerra, una posició no favorable a l’ofensiva, de manera que, amb la seva cobertura, es
pot deduir que The New York Times era partidari d’evitar l’atac a l’Iraq sense el suport
de l’ONU, allunyat doncs, de la postura de l’administració nord-americana. Tot i així els
diaris que s’han mostrat més crítics envers el conflicte han estat El País i Le Monde.
El País ha estat l’altra cara del conflicte a l’estat espanyol. Ha fet una cobertura
del conflicte gairebé oposada a l’Abc. El País va demostrar que estava en contra de
l’ofensiva al llarg de les portades on-line. Va tendir a ser un diari més pro-iraquià i més
compromès amb aquells que protestaven contra la guerra, ja que en les seves portades
van destacar per sobre dels altres diaris les fotos dels civils iraquians innocents o de les
destrosses provocades per l’ofensiva i de les manifestacions, tant per mitjà dels titulars
com de les fotografies. Durant tot el període he pogut observar que El País estava més
predisposat a publicar notícies o declaracions que perjudiquessin o ataquessin al govern
del Partit Popular davant de l’opinió pública. De la mateixa manera, es mostrava molt
crític amb un dels aliats del govern espanyol, l’administració americana, desmentint
informacions que aquests donaven, com l’explicació que van fer creure de la mort del
periodista José Couso i que El País es va encarregar de posar en dubte. Per tant, com
s’ha comentat al llarg de tot el treball, El País va ser un diari crític amb el conflicte i
amb les postures del govern del Partit Popular però coincidint moltes vegades amb
l’opinió dels partits de l’oposició.
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
110
Le Monde ha confirmat la postura de França en contra d’una ofensiva a l’Iraq
sense el consentiment de l’ONU, doncs durant tot el conflicte ha qüestionat l’atac en els
seus titulars i ha criticat durament les accions dels soldats americans en els seus
dibuixos de les portades, defensant sempre la postura de l’ONU i destacant sobretot en
el període de postguerra les informacions on el govern francès pogués tenir-hi un pes
important, com en el cas de la reconstrucció, i generalment, va mostrar un gran interès
per la via diplomàtica, la via defensada per França, enfrontant sovint les idees
americanes i franceses.
En resum, dins dels dos països favorables a la guerra he pogut observar
tendències diferents, i s’ha demostrat que dins l’estat espanyol, l’Abc era favorable a la
postura del govern, mentre que El País ha enfocat el conflicte d’una manera totalment
oposada, mostrant-s’hi molt crític. The New York Times, tot i publicar-se dins dels
Estats Units, ha mostrat un cert nivell de desacord amb les decisions del seu país i el
desenvolupament de la crisi en general. Mentrestant, el diari publicat en un país contrari
a la ofensiva, Le Monde, ha coincidit amb el govern francès en el fet de rebutjar la
guerra i les accions dels països que van decidir atacar l’Iraq.
En definitiva, aquest treball ha demostrat com es pot informar d’un conflicte de
maneres molt diferents. Els mitjans de comunicació són moltes vegades els nostres ulls
per veure el que passa arreu del món, i és per això que el sistema polític els necessita
per crear una opinió pública al seu favor. Si aconsegueixen tenir un mitjà de
comunicació que comparteixi la seva ideologia, ens transmetran el conflicte destacant
allò que els hi és més favorable perquè compartim la seva opinió, mentre que un diari
que s’oposa a un conflicte o a un govern també ens hi intentarà posar en contra.
Nosaltres som al cap i a la fi, els que decidim d’on volem rebre la informació i saber
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
111
triar quina de les visions que ofereix el periodisme, molt lligat al sistema polític,
preferim. La crisi a l’Iraq, va ser explicada de manera molt diferent pels quatre mitjans,
tots van seguir els seus propis principis i ideologies, que en ocasions els feien contradir,
però al final, totes les postures són totalment respectables, encara que les informacions
no siguin del tot objectives.
Aquest estudi es podia haver fet des d’altres mitjans de comunicació o des
d’altres punts de vista, per tant, aquest àmbit de recerca és molt obert. Seria interessant
fer un estudi comparatiu tenint en compte tot el contingut sobre la guerra, no només la
portada. O també seria bo veure punts de vista diferents dins dels Estats Units o
diversificar més la quantitat de diaris, o fins i tot, veure com es va viure el conflicte
dels de països àrabs, molts d’aquests contraris als Estats Units, des de cadenes com Al-
Jezira, que darrerament havien pres les últimes grans exclusives informatives a les
cadenes nord-americanes.
Aquest treball m’ha servit per veure la gran relació que existeix entre els mitjans
de comunicació de gran difusió, l’opinió pública i el sistema polític en general. I que en
menys o més proporció, tots els mitjans ens fan arribar les notícies en funció de les
seves ideologies, tendències o influències polítiques que reben i, per tant, és molt difícil
que davant d’un conflicte internacional d’aquesta importància, un diari es mantingui
totalment objectiu sense mostrar la seva postura en algun moment
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
112
8. BIBLIOGRAFIA
- GÓMEZ MOMPART, Josep Lluís. Los titulares en prensa. Col. Textos de
periodismo. Editorial Mitre. Barcelona. 128pp. 1982.
- GOMIS I SANAHUJA, Llorenç. Teoria dels gèneres periodístics. Col.
Estudis i recerques, 1. Centre d’investigació i la comunicació. Generalitat de
Catalunya. Barcelona. 199 pp. 1989
- LÓPEZ MAESTRE, Mª Dolores. Análisis del estilo de los titulares del
periódico “The Times”, periodo 1970-1990. Universidad de Murcia. Murcia.
4 microfitxes i 1 fulletó (13 pp.). 1995
- SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis. Crítica de la seducción mediática..
Editorial Tecnos. Madrid. 473pp. 1997.
- WOLF, MAURO. Els efectes socials dels mitjans de comunicació de
masses. Editorial Pòrtic S.A. Barcelona. 205pp. 1992.
WEBS UTILITZADES
- http://www.abc.es
- http://www.elpais.es
- http://www.lemonde.fr
- http://www.nytimes.com
- http://www.ehu.es/zer/zer10/idoyaga.html (Revista d’estudis de comunicació
de la Universitat del País Basc)
_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte
113