N.°367 -AnyXXXI ; Setembre, 1983

ANY DE LLUC

A Mbntuïri el nom de Lluc téprofundes ressonàncies. Com moltsde poblesdel PIa de Mallorca hi vaaportar al·lots cantaires «blauets»,molts, encara joves; cèlebres i moltrecordats pares missioners; des delP. Joan Horrach, mort de molt jovea Ia República Dominicana fins alP. Josep Verd, i altres que l'hanseguit.

(Segueix a Ia pagil2)

Sant Bartomeu 83

Breu comentari a les festes1 No donarem una ampla ressenyadel que han estat les festes ja que hidedicam un reportatge amb opi-nions directesde montuïrers entre-vistats. Per Ia nostra part, volemdestacar Ia «gentada» a tots eh ac-tes, especialment a Sa RevetL·i imatí de Sant Bartomeu, l'ornamen-tació dels carrers amb branques depins, l'aspecte que oferia Za plaçael vespre d'En Xesc Forteza (de l'o-

bra hi va haver comentaris diversos,com als «toros»), Ia programacióesportiva per tòta mena de gusts,els conjunts de les berbenes, Iainauguració del Torneig de IaLlum, l'amollada de coloms, l'ac-tuació de les «Majorettes», les ex-

\posicions del Club d'Esplai (fotos) ide ceràmica a Ca Na Costa... I perdavant de tot, 'els Cossiers que ba-

(Passa a Ia 4.a pàg.)

• 20joves exposen les seves opinions sobre les festes de Sant Bartomeu.

• Després de dos anys sense banderes en el campanar ; enguany hi aparegue-ren l'autonòmica i l'espanyola.

• A POfici de tes festes, e/s regidors ocuparen els primers bancs.

• Fou destacada i brillant l'actuacióde /es Majorettes.

• El proper dia 11, pujada des d'Inca a Lluca peu, per a inaugurar el centenari- de Ia coronació de Ia Mare de Déu.

LA NOSTRA HISTÒRIA

Resum dels principals documents històrics

DOCUMENTS DEL SEGLE XIII(Continuació)

EL TESTAMENT DE MARIA, MULLER DE 'BERENGUER CARBÓ

1279, setembre. Testament de Maria mu-ller de Berenguer Carbó que estant malaltamorí a Ia seva alqueria de Ia parròquia deMontuïri, testament que fou rebut per Gue-rau Satriola, rector de l'església de Mon-tueri, en presència de Jaume de Caldes,Berenguer Serola, Simó Serola i Martí deCaldes els quals prestaren jurament tocantels evangelis sobre l'altar de Santa Eulàliade Ciutat en poder de Bernat Costa, batlejmajor, en presència de Castelló Sardina as-<sessor de Ia Cúria de Mallorca i Pere de To-vars, notari i altres. Nomena marmessors el,seu pare Pere Otger i el seu marit BereguerCarbó. Elegeix sepultura en el cementeride Santa Maria de Montueri i es deixa 6lliures per Ia seva ànima i assigna 20 sousal clergue de l'església. Deixa 500 sous alseu marit, 5 sous a laseva sarraïna Fàtima;25 sous als seu'pare i a sa mare Arsenda; ales seves filles Maria i Romia els béns aparts ¡guals. (Prot. 348 f. 316).

UN ALTRE TESTAMENT: UNA CURIOSADISTRIBUCIÓ

i

1282, setembre. Testament de Guillem,Pujol fet en poder de Guerau Triola, rectorde l'església de Muntueri en presència deGuillem de Carrutxa, Borràs Rourich, Pere ¡Duran ¡ Arnau Joan. Nomena marmessorsGuillem Creixell ¡ Guillem Olleguer. Destina10 lliures per Ia seva ànima,. Sepultura en elcementeri de Santa Maria de Muntueri, 10sous al rector per drets funeraris, 5 sous al'obra de l'església, 3 sous a Ia candela, 12diners a les llànties, 4 sous al capellà. Als|frares menors, predicadors,' de penitència,

dones de Santa Clara i Santa Margalida 2sous a cada orde. AIs hospitals de Ciutat 12diners. A l'obra de Ia Seu 3 sous. A SantAntoni de Viana 2 sous. A l'hospital d'Inca12 diners. DeI que sobrarà, vol que un pre-vere celebri misses a l'església de Montueriper espai de mig any. A sa mare 100 sous.A Cília 10 sous. A Ia dona Barcelona mullerde Guillem Damer 15 sous. A Bernat Cava10 sous que Ii deu. A cada marmessor 10sous pregant-los que facin Ia sepulturadigna i amb honor. Fou publicat pel notari.Pere de Tovars. (Prot. 350 f. 199).

1284, GENER

Berenguer deCardona i muller Elisendavenen al seu germà Ramon de Cardonadues jovades de terra de l'alqueria que elseu pare Bernat Ii deixà en testament i leshavia comprades a Samuel Abenvènist,jueu, i són en el terme de Muntueri a Iaporció de Nunó Sanç. Per preu de 85lliures.

1284, DESEMBRE

Testament de Guillem Puigserver quemorí a Muntuïri, fet en poder de RamonMartí i Bartomeu Guerrer, nomenats mar-messors, en poder també de Jaume Conillprevere que ho va escriure en un pergamíen presència de Bernat Ferrer, Pere Puig-server i Berenguer Ferrer els quals presta-ren l'acostumat jurament. VoI esser ente-rrat en el cementeri de l'església de SantaMaria de Muntuïri i deixa 8 sous a l'esglésiaper drets funeraris i 12 diners a l'obra, 12diners a Ia candela, 6 diners a Ia llàntia del'altar de Sant Bartomeu. Deixa 100 sous a

Entre el mobiliari de les cases pageses no hi solien mancar cadires de bova, cadires baixes, cadires derepòs, tibulets, caixes, caixetes, bufets i bancs.

Antigament a moltes cases hi havia el IHt de matri-moni o de camp entorcillat, de llenya de noguer ocaoba. Les cortines de dalt i el rodapeu solien es-ser d'indiana o de fil amb dibuixos de domàs. CaI

dir que Ia gent humil emprava aleshoreselllitd'estisora.

N'EIJsenda filla de Guillem Soler pels servi-cis prestats. Reconeix que sa muller Ale-manya aportà dot de 7 lliures i 10 sous.Re-coneix que deu a Pere que habita amb ell34 sous per salari i ha de servir fins a Iafesta de l'evangelista Sant Marc. Deu 4sous i 6 diners a l'hospital de Sant Antonide Viana. Reconeix tenir 9 lliures de sa pri-mera muller Berenguera. VoI que sa mullerAiamanda tengui Ia roba de Ia cambra, IN illana. Nomena hereu el seu fill Domingo,però sa muller serà senyora dels béns du-rant Ia seva vida. El notari Pere de Tovarsdonà forma pública al testament quan moríel testador, les idus de febrer de 1285.Aquesta herència passà després a l'hospi-tal de Sant Andreu de Ciutat.

ELECCIÓ DE SÍNDICS I PROCURADORS

1285, novembre. Congregada Ia Universi-tat de Ia parròquia de Santa Maria de Mun-tueri dins l'església procedeixen a fer elec-ció dels síndics i procuradors que han d'a-nar a Ciutat a retre homenatge de fidelitatal rei Alfons d'Aragó que s'ha apoderat delRegne de Mallorca. Elegiren: Jaume deCaldes,- Pere Company; Ramon Martí, Do-mingo Rafal, Berenguer Carbó i Pere Gual.Hi eren presents per testimonis: Ferrer deJunyac, Guillem Llorenç, Pere Grau, Jaumed'Estaca, Bernat Biber, Pere Martí, GuerauTriola rector de Montuïri i Jaume Conillclergue. (BSAL IX pàg. 49) (Arxiu CoronaAragó pergamins Alfons Il n.° 8).

Ramon RossellóVaquer(Continuarà)

ENTREVISTA

HONORAT MOLL, DIRECTOR DE LES MAJORETTES

Exposa quina fou Ia seva tasca, des dels començaments fins avui

Fa uns dos anys que N'Honorat MoU esva oferir a l'Associació de Pares d'Alum-nes de Montuïri per a organitzar un grupde Majorettes dins de l'Associació; peròcertes dificultats impediren aleshores elnaixement d'aquest simpàtic grup d'al·lo-tetes montuïreres que les passades festesde Sant Bartomeu vérem desfilar pelsnostres carrers.

Però l'any passat ho proposà a GabrielGomila, el qual ho va indicar a les alum-nes del Col·legi; i eUes, com una activitatmés del grup de teatre i amb autonomiapròpia, s'hi entusiasmaren i Llavors nas-queren les Majorettes.

-Al començament, persones ma-jors, et varen ajudar? demanàrema N'Honorat?

—Si. sobretot Na Maria GomiIa i NaConxa EstareLles, i també En Rafel So-cies, el qual féu possible Ia nostra unifica-ció amb Ia banda de cornetes i tamborsde Felanitx, ja que sense el seu ritme noés possible l'a<'iacio de les Majorettes.

—Quin temps va durar Ia prepa-ració?

—Uns tres mesos.

—Quan començaren a actuar?—La primera actuació fou l'any passat

amb motiu de Ia inauguració del «X Tor-neig de Ia Llum» a Montuïri, acompanyatsper Ia Banda de Música del poble.

—Per què realitzau aquesta acti-vitat?

—En certa ocasió em preguntà aixòmateix una nina: no es fa per dobbers,sinó per entretenir-se i entretenir. Es unaactivitat físico-cultural, diguem que ambuna certa semblança a Ia gimnàstica rít-mica en els seus orígens.

—Com responen les componentsdel conjunt?

—Be. Ho demostra Ia seva presència atotes les desfilades en què han participat,on totes compleixen amb la-seva obL'ga^ció, així com el fet de què aUà on han ac-tuat ens demanen que hi tornem l'anyque ve.

—Amb quina il·lusió es presentenen públic?

—Al principi, amb Ia mateixa d'un ac-tor quan esfrena l'obra. Ara, amb Ia segu-retat d'un trebaU ben reah'tzat, amb nirvisalguna vegada, però saben superar-se.

Es una activitat semblant a Ia primitiva gimnàstica rít-mica.

A final de setembre hauran acudit a dotze pobles.

Projectes: actuar amb dignitat i augmentar el nombrede participants.

—Són grosses les despeses?—No. Al començament cadascuna es

va pagar el seu vestit, però Ia vara i Iacapa actual l'aconseguiren amb el seu tre-baU encara que varen haver deconfecciónar-la Qa capa) eUes mateixes:els estalvis no bastaven.

—De quantes es compon elconjunt?

—De 31 persones: de 29 nines més elqui porta l'estendard i jo mateix, diuN'Honorat.

—Entre quines edats oscil·len?—Entre els nou i els setze anys.

—Quina és Ia teva missió?, dema-nam a N'Honorat.

—Després d'haver creat el grup, el pre-par i dirigesc les seves actuacions.

—A quants de pobles heu anat?—L'any passat, quan encara estàvem

en embrió, a més de Montuïri, anàrem aSant Joan i a Petra. Enguany ja hem ac-

(Passa a Ia 4-" pàg.)

\DEPERLA WLAI

BREUCOMENTARI ALESFESTES

lve ae r>nmers D?.c ;

llaren molt, el Dimoni (bon L·imoniiornam tenir), les rodelles, IaBanda de Musica, el podersaluüartantissima sent quefa temps no ha-víem visí... Oue seria de Sant Bar-tomeu sense això darrer que hemanomenat

Dins el caire religiós, l'Ofici deldia de Sant Bartomeu en què Ia Co-ral Parroauiai va cantar Ia «MissaMater Amabilis» del Pare Marto-rell, dirigida pel seu propi autor iamb En Miquel Pons a l'orgue. La

HOMENATGEBONA PAU suneix a l'Hpmenatge

que reté Ia Premsa Forana al Setme-nari «Felanitx» amb motiude com-plir els cent anys de premsa felanit-xera. Dins aquest acte, el Presidentde Ia nostra Associació pronunciàun important discurs.

Missa /ou concelebrada per un grupde fills de Montuïn i va predicardon Jordi Font que va fer una llar-ga exposició de. Ia història, de Lacuitura i de les arrels del nostre po-ble... però tots ens queixàrem—amb raó— dels vint minuts queva durar en un dia que l'esglésiaestà de gom en gom.

íja que parlam defestes, en rela-ció al seu pressupost publicat a Iapassada edició, hem d'aclarir queLa subvenció de l'Ajuntament pelTorneig de Ia Llum, enguany, haestat en feina i no les 20.000 pesse-tes de coets i rodelles de les qualsinicialment se n'havia parlat. Tam,-bé que l'ajuda al futboí no era de10.000 pessetes, sinó del pagamen!del trofeu Sant Bartomeu que vacostar 6.200 pessetes.

CANVIDE REGHX)R

En el ple extraordinari celebratel passat 1 de setembre es va pro-duir el canvi de regidor a l'Ajunta-ment a conseqüència de Ia resoluciódel Tribunal Contenciós Electoral.En Miquel Roig Mestre, número 3del P.S.O.E. va suhstituir a n'EnGabriel Ferrer Sampol, número 6d'Aliança Popular.

SOR ROSA FERRERSE'NVAAINCA

Després de sis anys d'estarentre nosaltres, Sor RosaFerrer ha estat destinada aInca, a Ia Residència de IaTercera Edat.

Són molts els qui hanestat testimonis dels seusafanys, però el seu treball haconsistit, sobretot, en servirels malalts i vells, ha participaten Ia Comisió d' Acció Sociali Catequesi de Ia Parròquia.

A més d ' agrair-li tpt quantha fet pel nostre poble, Iidesitjani una labor eficaç enel seu nou destí.

Honorat Moll

(Ve de Ia 3." pàg.)

tuat i per aquest ordre a Manacor, CaIaEgos, Colònia de Sant Jordi, CaIa d'Or,Sant Llorenç, Montuïri (el 14 i 24 d'agost)i Felanitx. I pel setembre hem d'anar aCalonge, CaIa Bona i CaIa MiUor.

—I els pares de les majorettes,com ho veuen?

—MoIt bé, segons diuen aqueUs ambqui ho hem pogut comentar.

—Quins projectes teniu?—Tots aqueUs que el nostre esforç pu-

gui suportar, però passejant sempre el pa-veUó del nostre poble amb ta major digni-tat. Pt. altra part, voldríem augmentar elnombre de participants admetent aqueUesque acomplesquin les condicions míni-

—Teniu solucionada Ia part eco-nòmica?

—Si; contant amb l'esforç de les prò-pies famnies, amb Ia recaptació que obte-nim dels contractes i amb Ia col·laboraciód'aqueUes famflies que disposen del cotxeper als desplaçaments.

SoIs resta ara desitjar-los un futur tanpròsper i il·lusionat com somrients mos-tren les seves cares i rítmics i harmonio-sos són els moviments de les seves desfi-lades.

O. ARBONA

nc DiTD I A \/ll A

...sa Coral de Ia parròquia es dia des Patró,féusonar ses veus i notes més ciares i bri-llants que mai. Tot molt solemne i lluït.

...en Es Dau hi ha hagut qualque veïnat ques'ha queixat de què es futbiío durava finsmassa tard. Què hauran fet, quan ses ber-benes han durat fins a les 6 de sa rnatnnada?

...els ecologistes montuïrers deuen estarenfadats, per sa quantitat de pins que s'hantallat, per enramellar es Carrer Major...

...qualque vespre d'es Torneig de sa Llumha parescut més bé un «torneig de tocs ibufetades». Però es juvenils mos han fetquedar bé, almanco enguany que han anatvent en popa.

...tenim Ajuntament nou? Hi ha d'haver ba-tle nou? Serà per dos o per quatre anys?...Rum-rum, i estira i amolla!

...en es darrer campionat de futbito sorta-dament només hi va haver dos ferits greus:un montuïrer i jn porrerenc.

...sa pret d'Es Puig ha fet «cuec»! Ja hi po-deu possar remei...

...n'hi ha hagut que els ha caigut malamentque sa corporació municipal ocupàs es pri-mer banc de l'església, a l'ofici de St. Bar-tomeu... Altres, no hi cabien de satisfac-ció... Al cap i a Ia fi, on tot un poble s'hitroba, no hi podien estar al davant es quies poble mateix ha elegit? Conten que, estemps de sa República i tot, hi acudienrepresentacions de tots es grups de re-gidors...

...es diaris, enguany, han parlat molt de sesfestes de Montuïri i denotícies montu'ireresen general. Per què serà? I encara de vega-des, quan n'han parlat, han demostratsen-sacionalisme o poc coneixement de sa rea-litat d'aqui...

...es sermó de sa festa va ser històric... Unva entrar quan es predicador parlava dessegle XIV, i va dir: «Si encar'a ha d'arribaran es nostres dies, anam bé!»... Era unabona peça històrica, però més de mitjahora esperant Es Cossiers... n'hi ha pocsque l'aguantin.

...ets organitzadors de ses berbenes —en-demés d'agranar es duros— hauran d'a-prendre a agranar sa brutor que s'esténper tota s'Avinguda des Dau.

...ses vegues placeres, de davant can Pie-res comencen a ser sonades, sobretot perses cantories d'altura... Només és que devegades qualcú se «desmadra» i pren sesmessions de guàrdia municipal.

...sa Banda de Música estava tan ocupadaen ensais de festes, que el seu Director vacontestar que no tenia temps per gravaruna peça de balls mallorquins per a s'estolde dones balladores... Així mateix, per cincodeu minutets, haguessin pogut fer un es-forç: «digo yo».

...entre llumenària, es focus d'es video i senetedat, l'església era una claredat, aques-tes festes. Qualcú quedà enlluernat.

...es «Molts d'anys» a s'Ajuntamnet foumolt concorregut, i va estar bé.

...es darrer dia de sa festa, es regidors quemés es movien eren En Tomeu «Gelat», EnJoan «Matxo», N'Honorat «Pofanc»... de-vers ses corregudes i pal ensabonat... Allòde què ses festes les havien de dur entretots, no s'ha acabat de veure.

Sa veu des carrer

I VA DE BANDERES...

• Banderes noves en es campanar: saconstitucional i s'autonòmica. Aquesta, en-tregada personalment an es rector pes Pre-sident Canellas, es dia de sa visita... Aixímateix, un bon home —un poc nostàlgic—va fer sentir una veu d'ultratomba que deia:«Volia sa catalana!», però, «què ha estat:no-res...!».

• Ah! També sentiren una altra veu —aquesta vegada femenina— «I què hi faaquest aquí?» —Però Ia cosa va ahar ani-mada... I aquests contrapunts donen vida.

• No hi va haver banderoles de capclasse en es graons. Només verdor demata, que aviat s'assecà.Però sí hi haviaprofussió de banderes al llarg des carrerMajor i Pujol...

• A ses carreres de cavalls va resultaruna festa molt «torera»; tot eren banderesespanyoles; ara, no sabem si ben constitu-cionals... però al cap i a Ia fi Ia cosa resul-tava flamenca.

• No sabem si per represàlia, o per in-cordiar, molta jovenea —i entre ella EsCossiers— es posaren un trocet de telaamb sa senyera de «ses quatre barres».

• Per si qualcú se sentis ferit, Ii volemrecordar uns refranys ben mallorquins: «Sivos agrada, menjau-la-vos torrada, i si novos agrada, tirau-la 'dalt sa teulada»...«Quan cou, cura; quan pica, madura...».

Asseguram que està escrit sense gens nimica de malícia!

ES TALAIADOR

Rectificacions a un article dins elprograma patronal 1983

Després d'haver redactat l'article«Sant Bartomeu, el dimoni i les fes-tes», vaig notar que, a Ia nostra es-glésia, hi figuren dues imatges mésde St. Bartomeu. Una està en els vi-tralls nous que es posaren deversl'any 1954. L'altra és una pinturamolt interessant, a les voltes, just da-munt el Cor; segurament és de l'any1755, i fou restaurada l'any 1954perIa Srta. Margalida Mateu, de «Meià».

També rectific el que es refereix ales parròquies amb el titular St. Bar-tomeu: no ho és Ia de Consell, peròsi en canvi les d'Alaró i Valldemossa.

BARTOMEU TAULER

20 joves opmeìì

Les festes són dels .x>ves ii deisaltres); per això deaicam aquest«PUPURRï» a Ia jovemui de Mon-tuïr;

Hem mesclat un poc de tot d'allòque hi ña passat. Hi es entrevistada gent jove que ha viscut ies iestes. Així podrem comnrovar comparticipen, com pensen , corveuen ies acuvuats o aetes euiUi-rals i esportius que s'han ceiebrct.

AINA MARLA ROCA «BRESTES>

—Quants de caparrots vares _fer i quènomien ?

—En vaig fer tres, que em quedarenmolt macos. Nomen Filomeno, En CucaBaUaruga i En Xupa Traca.

—Molta participació?—Si, hi va haver bastant d'assistència;

sobretot al·lots, també venien mares iqualque pare.

—Noféreu cap desbarat?—Vàrem emprar pintura «Titanlux»,

que no es pot Devar( de sa roba i sa majo-ria de peces de vestir en quedaren benservides. Ets al·lots varen fer molts de ca-

parrots i caparrotes, però en el passaca-rrers es varen estimar més pintar-se quepassejar-los.

-Fs Dau. devora sa soll des porcs, vnser un ooii Llur per a jer-iii eL taLLcr, peròito ni sentíreu oloreta Y

—¿horabaixa era tranquil, s'ambientera relaxat i se sentia perfum de floretes,pero ¡a mes taru. quan es sol tombava capa Ihoritzó. es movia ventet i ens portavaunaoloradaciepore.. .

JUANJO«EL DEMONI»

—Què ha estat més calorós: aquest es-tiu que fiem passat, o ses teves temporadesa rinfern tenebrós?

—Aqui hi na fet més calor amb moltd'avantatge, perquè aJlà tots són tan do-ients que ja saben graduar ses calderes.

—Thas deixat tocar molt es picarol,aquestes restes

—Una estona, an es nins petits, perquèriauin. i Uavors puguin bravejar entre eUs.

—Què opines des personatge que repre-sentes .'

—Es un element animador. Ha de ferque Ia gent cridi, corri, rjarticipi. Es unatradició moit arrelada en ei nostre poble, isense Ia qual ses festes des poble per-drien molt es seu caire r>opular. Per a mi,es un gust íer de «dimoni», és una di-versió.

«ES COSSBERS»(Pere joan Terric, Miquel Comuna,Pep Bello, Juanito, Vicenç Vaquer,

Pere de s'Agència i Pep Cerdà)

—Trobau que estau benpagats?—Per tant com hem fet enguany, no.

Han abusat un poc de noltros. Ens hanfet ballar molt més que altres anys, i aUocs on no soh'em anar. Això ha estat permotivacions polítiques i partidistes, per-dent Es Cossiers es seu caràcter cultural.Ens penjàrem un trocet de tela amb Ia se-nyera, ja que Ia consideram un elementrepresentatiu de Ia nostra cultura.

—No seria més «guapo» ballar peramor an es vostre poble?

Dos tipus d'opinions.1.a —Es Cossiers participen a ses Fes-

tes igual que sa gent que fa teina per a sa

Crítica, humor i sentit de

preparació (paperí, pins,etc.). I com queeLls cobren —Io qual és molt normal—també noltros volem rebre alguna gratifi-cació. No sols volem cobrar, sinóque pro-porcionalment a s'esforç que hem fet, ensmereixem més doblers.

2.a —Es Cossiers han de ser molt apre-ciats pels montuïrers, però no necessària-ment amb doblers. Hi ha altres maneresde compensació.

—Què significa per a voltrosfer de Cos-siers, en es vostre poble?

—Seguir una tradició que desitjam quees conservi molts d'anys; que hi hagi con-tinuadors. Malgrat es digui que baUam demal gust per part d'una gent que voldriaque baUàssim per no-res, noltros ho feimamb interès.

BIEL FERRER MORA «BACO»

—Sentrada a ses berbenes, no l'has tro-bada cara, pels conjunts que s'han exhi-bit?

—Es preu és normal, comparat amb els

^N

IBT**"

altres pobles de veïnat. I a més, cada ves-pre hi ha hagut tres conjunts.

—I es preus de ses begudes?—Tampoc he trobat molt car es preu

de ses begudes; sempre ho ha de ser mésque en es bars.

—Creus que, si les berbenes fossin gratuï-tes, serien més populars?

—Encara que es fessin de franc, de tot-d'una, hi hauria més gent, però devers lesdues de sa matinada, quedarien es desempre.

MIQUEL FULLANA

—Vos ha duit molta feina preparar sapista dejinkama?

—Si, molt de temps i feina; i això queha estat un circuit improvisat, i de pocsdies de dedicació. Fer un circuit suposaposar-s'hi un mes abans com a mínim,dissenyar-lo, marc J-lo, aplanar-lo, espe-dregar-lo. senyah'tzar-lo... Noltros l'hemhagut de fer, sense ses eines necessàries iamb manca d'aigua.

—Eren molts es joves que hi tre-ballaven ?

—Una dotzena.

—Hi ha hagut molta participació en esjinkama?

—En quant a cotxes, manco que l'anypassat. En quant a motos, molta més.

—Quantes carreresféreu?—Tres: de cotxes, de motos i de moto-

rets. Sense categories. Tothom podiacórrer.

—Tens qualque cosa que dir?—Si, agrair ses facihtats que ens han

donat, tant a s'Ajuntament com l'amo destros, per a celebrar aquest circuit.

PERE MORLÀ(Jugador des Juvenils)

—Vàreufer un bon paper en es Torneigde Sa Llum?

—Si, vàrem quedar primers, i foratocs.

—No trobau que així mateix n'hi va ha-ver de tocs, en es Torneig?

—Si, però només en es partits de Re-gional.

—Quin va esser es partit més bo des1

Torneig?—Montuïri - Porreres, per sa rivahtat

que hi ha entre eUs.

TONIPALOU(Porter des Juvenils)

—T'has plantejat seriosament es teufu-tur, com a porterprofessional defutbol?

—No, degut a què fa poc temps que hifaig, i encara no he pogut posar ses me-ves capacitats síquiques i físiques an esmàxim de rendiment.

—Han resultat molt cansats ets entre-naments depre-temporada?

—No ho són gaire. També és que non'hem fet molts. En es partit d'entrena-ment, es porter és es qui es cansa manco.Més endavant seran molts més pesats.

—De què hi ha més «ressaca», es dematins: d'un entrenament o d'un vesprede «marxa» (i no és «D'Es Güell a Lluc, apeu»)?

—D'una bona «marxa», perquè d'unentrenament, amb sa dutxa, ja en quedesdescansat, i sa «ressaca» d'una «marxa»és més mala de Uevar. No obstant això, ésbo agafar-ne qualcuna.

BffiL MmALLES(Nou segretari de Ia Societat

de Caçadors)

—Quan vares estrenar es càrrec?—Després de sa passada assemblea ge-

nera] de socis, que es va celebrar dia 8 dejuh'ol, a sa que entràrem a formar part desa Directiva tres nous membres: En RafelMiraUes com a nou tresorer, En Toni Or-

tiz, vocal, i jo com a segretari.

—Suposa moltes hores de dedicació es-ser es segretari de Ia Societat?

—Es mínim, un pareU d'hores setma-nals. Quan hi ha més feina és quan s'obrisa temporada, que s'han de renovar escarnets.

Ara bé, hi poden dedicar es temps quevolen, ja que hi ha bastant que fer.

—Què han representat per tu, ses Festesde Sant Bartomeu?

—Com cada any, hi ha hagut moltaparticipació de tota sa gent des poble, ïsobretot de ses entitats populars, senseles quaIs seria impossible entendre unesfestes, i molt manco organitzar-les. En-guany han estat unes festes de molt de«colorido», de molta bandereta.

—I per a Ia Societat?—Sa Societat hi ha contribuït organit-

zant una tirada a Ia tórtora i a colomí, queva ser un èxit de participació: uns 40 par-ticipants.

BffiL MAYOL «LLOBET»

—Hi va haver molta participació locala ses corregudes de cavalls?

—Comparat amb l'any passat, sí. Hi vahaver sis participants d'es poble:

—Vos va donar molta feina preparar escircuit?

—Vàrem haver d'espedregar molt.

—Quantes carreres es varenfer?—Nou, amb sa que jo vaig participar,

corrent a peu contra una egua. S'egua vahaver de donar dues voltes, per jo una, i Iivaig guanyar.

(Passa a Ia 8.a pàg.)

8 t REPORTATGE

Ecos de Sant Bartomeu-83

20 joves opinen ,

TOMEU CLOQUELL

(Ve de Ia 7.a pàg.)

—Quina activitat cultural o esportivahas trobat a mancar, en aquestesfestes?

—Manfluen exposicions, muntatges au-diovisuaIs. conferències, etr..

—Què és allò que més tha agradat iallò que manco t'ha agradat de sesfestes?

—AiIo que més m'ha agradat ha estaies Grup Cucorba. ja que saben fer parb-cipar ets al·lots a sa festa. AUo que mancoés sa comèdia dEn Xesc Forteza. permanca de so. i a més. Ia gent feia molt derenou.

—Has particivat a qualque activitat?—A ses corregudes de joies.

—T'han agradat ses berbenes ''—^a pnmera. si: río pes conjunis. ain>'>

per s'ambient que hi havia. A sa seeoiia.no hi vaig anar.

— \ ares comprar res a ses corroneres.'— Un amic meu, En «Pèl» es va com-

nrar unes uUeres amb dos «corasones». ijo. per no esser manco, em vaie comoraruna «baby mocosete- .

LLORENÇ MAYOL(Biciclista)

—A auè es deu aquestafebre per ses bi-cicletes:1 ¡\o trobes que ara hi ha moítaa/ició, en es pob!c ?

—Molta gent casada s'ha comprat unabicicleta, i sortim en estols, perque rt-suita no tant peresós i més divertit.

—Cinc voltes, a ses carreres at SanlBartomeu, són poques per voltros. que so-leu fer molts de quilòmetres cada diu-menge i demostràreu no estar enforma. Aquè es deu ?

—Vàrem sortir massa fort. No és samateixa cosa fer carretera que fer uncircuit.

—Qui Ia va organitzar?—Es Club Cich'sta de Montuïri.

JOAN MIQUEL «BARRALET»flJn «tio sèrio»)

—Than agradat aquestesfestes?—No; hi ha mancat una competició de

regates...*

—Home, aqui no hi ha Ia mar. .—No, si jo no em referesc a aquestes

«regates»...

—Però, tu dus molta confusió...—Mira, jo només sé que es vespre de

sa Reveda vaig sentir una tronadissa,però no vaig sebre si eren es trons de sesrodeUes o sa sogra que jeu a veïnat...

—I ses berbenes ?—D'entrada em cobraren un «ou», i

quan em va pegar sa set, em Uevaren s'al-tre. Tio, imagina't com estic...

GASPAR MAS(Jugador del C.F. Montuïri)

Com ha anat es Torneig de sa Llum?—Ha estat diferent d'altres anys. Hi va

haver dies que no es jugava cap partit,però aixo no h ha restat emoció.

—A ses berbenes, per què hi vas? Periiigai, L>er oailar, per escoltar música...?

—Home, per a Uigar. si trobes qualque«marxosa». Per a baUar, sempre... I noper escoltar música, perquè no se sentbé, i un no es pot concentrar... (noltrospensam: no serà que se sent massa?)

—Has participat a qualque activitat?—A ses joies, i vaig guanyar una bote-

Ea de conyac, que Ia mos vàrerri beureentre tots.

BIEL SERRAflVIúsic desa Banda)

—Vàreu tocar molt aquestesfestes?—Si, i tocàrem una peça que no trèiem

fa molts d'anys.

—Com començares amb sa Banda?—Va esser quan es Patronat va dur un

horhe per a ensenyar Ia gent jove. De Ua-vors ençà he practicat.

—Et renyen molt, quan t'equivoques?—Vès! Ami m'agrada que em renyin

quan m'equivoc, perquè Uavors ho faigbé.

Han preparat i recollit aquestes entre-vistes:

MIQUELMARTORELL «TERRIC»JAUME CLOQUELL «CIGALA»RAEMUNDO ARBONA

^s

áN-OTICIARI LOCALi

Primera vísfta a Montuïri del primer President del Govern Autonom

Igual que Ia resta de pobles de l'IUa,Montuïri també fou visitat el dimecres 3d'agost pel primer President de Ia Comu-nitat Autònoma, Gabriel CanyeUes. L'a-companyaren Joan Verger Pocoví, mon-tuïrer i vicepresident del ConseU Insularde MaUorca; Miquel Fiol, montuïrer i con-seLler i el conseUer de l'Interior del C.Insular.

Fou rebut per l'Ajuntament de Mon-tuïri, encapçalat pel Batle, Miquel Car-deU als sons de Ia Banda de Música.Molta gent —que augmentava a mesuraque es feia més tard— va acudir i aixòque en dia feiner..

Pujats al saló d'actes, Joan RamoneU—tinent de batle— va fer Ia salutació,quaJificant el dia com a històric, ja queera Ia primera vegada que el Presidentdel Govern Autònom de les Dies Balearsens visitava; que poguès servir per a gau-dir d'unes relacions cordials amb el Go-vern Autònom; que es poguessin dur aterme les obres programades i que el Pre-sident sabés que l'Ajuntament trebaUavapel poble.

Gabriel Canyelles

«Què hem anat a cercar en aquestavolta? —comença dient el President Ca-nyeUes— Veure Ia problemàtica i les ne-cessitats més urgents de cada locaütat.Que sigueu voltros que les pogueu dir...No és Ia Comunitat Autònoma qui té l'ex-clusiva de les solucions, aquestes actitutsles hem d'adoptar entre tots».

Obsequi de Ia bandera de Balears

A continuació, va entregar al nostrerector, Tomeu Tauler, Ia bandera de IaComunitat Autònoma que havia sol-h'citat«perquè presidís des del campanar lesfestes de Sant Bartomeu». EIs assistentsque omph'en el saló d'actes responguerenamb els més forts aplaudiments de l'hora-baixa.

PETICIONS

Seguidament es va iniciar l'acostumatcapítol de peticions.

Unió de Pagesos de Mallorca

Joana Tugores va entregar un escrit delque extractam les peticions següents:

—Pinsos bases subvencionats, pel bes-tiar.

—Llavors híbrides per a sembrar.

—Subvencions per a modernitzar foravila.

—Inclusió, ara ja, del poble en el PIaGeneral de ITRYDA i un pla General deCamins, de 6 metres com a mínim.

—Servei de gas-oil agrícola al poble.—Ajuda econòmica a Ia Cooperativa i

organització de cursets.—Bàscula per a pesar camions.

Patronat de Musica i Ajuntament

El Patronat de Música va demanar aju-des per a l'escola seva i per a comprarinstruments per a Ia Banda.

Les tres principals peticions formula-des pel Consistori es relacionaven amb IaFira l'arranjament del Camí de Ia Paii iSes Doriades i que el Camí VeU de Porre-res passàs al ConseU Insular.

Entitats esportives

El C.D. Montuïri es va referir a les ne-cessitats de promocionar el futbol base i aIa construcció de vestuaris en el camp defutbol.

L'escrit redactat pel Patronat Munici-pal d'Esports anava dirigit cap a miUoresde tipus material: EIs necessaris vestuarisen Es Dau i Ia reixeta metàl·Mca a Ia partEst de Ia pista; també, Ia construcciód'un Pohesportiu en el camp de futbol.

Societat de Caçadors i AssociaciódePares

Continuar Ia Fira de Sa Perdiu, crear IaI Mostra de Ca Me i que Ia Mostra del CaEivissenc prengui caire internacional,preocupen a Ia Societat de Caçadors; aixícom k plaça d'un Professor d'EducacióFísica a l'Associació de Pares del Col·legiPúbHc d'E.G.B.

Ambdues entitats ho assabentaren alPresident.

Brindis

Després de l'acte dins Ia Casa de IaViIa, es va «anar a beure» i a «picar unesoHvetes» a Can Pieres. Abans de despe-dir-se, el Senyor CanyeUes va brindarperquè «passi Io que passi i comandi quicomandi, Montuïri per damunt de tot».Brindis que tots ens hem de fer present,ara i sempre.

El darrer acte fou Ja visita al Dau perveure «in situ» Ia necessitat de construc-ció de vestuaris i les sortides del clave-gueram de Montuïri que requereix promp-ta solució.

Tensió

No podem deixar d'esmentar el relatiucUrnax de tensió i Ia mica de nerviosismeque es palesà durant Ia visita del Presi-dent. Era fresca Ia decisió del Contencióssobre els vots electorals i el canvi de re-gidor.

G. GOMU,A

imiiiiiiiiiiiiiimiiimimiiiiiiiiiimiiiiiiiiiii

85 anys enrera

Octubre 1958

Foren moltes les hores que les' campanes tocaren Ia senyal per Ia

mort del Papa Pio XII, dia 9 d'Octu-bre. Però el dia 28 repicaven gojosa-ment anunciant l'elecció del nouPapa Joan XXIII. Molts de feels as-sistiren a uns i altres actes religiososorganitzats per tals efemèrides.

110 ESPORTS

Xl TORNEIG DE LA LLUM

Enguany, un nou Comité integrat per re-gidors dels tres partits, directius del C.D.Montuïri, nous elements i membres de l'an-tic Comité uniren esforços i dugueren aterme l'organització de l'onzena edició delTorneig de Ia Llum.

Ressaltem l'acte d'Inauguració, la.quali-tat del grup alevin i infantil, el bon ioc delsnostresjuveniis (merescuts campicnsï. Ianombrosa assistència a tots els partits, irom a aspectes negatius, les necessitatsmaterials dei recinte esporitu, el aarrer liccdei Montuïri de Preferent i el baixissim ni-vell del grup de iuvenils de I divisió.

Ouadre d'honc>r

ALEViNS: Campió, La Salle. seguit perCide. Porreres i Montuïri.

iNFAMTILS- Campió. La SaIIe. a conti-nuació Cide. Margalida i Espanv'd.

JUVENILS «B»: Campió PoliesDortiuMontuin seguit per Sant Gaieta -B->. >-":••rreres i Campoi.

JUVENIi-S «A": Campio, Sant Gaieia «A»;posteriorment Santanyí. Cide «A» i vergeae Lluc «A-

REGIONAL: Campio, Esoanvs de Lluc-major, seguit per Algaida. Porreres i Mon-tuïri.

MILLORS JUGADORS: Francesc wianii(Cide alevín). Alex Mascaró (La Saile inian-tii). Gabriel Matas (Poliesportiu Montuíri iu-venil «B«), Mique! Rigo (Santanyí juvenil•A») i Delfí Mulet (Algaida de I regionaH

CICLISME I ESPORTS FESTES

A Ia carrera Sant Bartomeu va auanyarEn Rafel Cerdà de «Roxa» merce a Ia dife-rència de temps aconseguida en ei sectordel matí per carretera. La prova de l'hora-

baixa, guanyada p'En Joa,n Gomila de «Lim-tec-Marratxí», no tingué interès Ja gue totestava Ja decidit. El que sí en va tenir fou Iacarrera de locals amb 22 corredors que ini-ciaren Ia prova. Obtingueren trofeu En Llo-

renç Cerdà («Molondra») i En Rafel Roscar.Sis corredors feren les cinc voltes comple-tes sense adreçar o aturar-se abans d'hora.Així tot, cal alabar l'entusiasme de tots ellsi l'any que ve es pot organitzar millor. A Iadarrera de cadets quedà campió En Fran-cesc Soler, de BuJa; a Ia d'alevins localsN'Andreu Alcover (fins a 5 classificats) i a Iad'infantils, N'Amador Mestre.

Unaaltra vegada es feren carreres de ca-vaMs. El ret mes destacsï ;oj el que En BielMayol («Llobet») guanyàs les messions co-rrent a peu contra una egua.

EIs «moteros» disfrutaren amb les provesde Ia seva especialitat i Ia de cotxes. Enaquesta darrera Toni «Viejo» (amb el Re-nault d'En Sitos d'es forn) va conquistar IamiMor puntuació, mentre que En MiquelFuliana, en Ia de moios.

FUTBOL REGIONAL

Ei campionat de I Preferent es va encetarei passat 4 ae l'actual setembre (mes exac-tament el dissabte 3). Cioura el 29 d'abril.E!s rivals del C.D. Montuïri. per aquest or-dre: son els següents: Llosetense, Petra,Andratx. Campos. Cultural del Port de Po-llença. Rotlet, Arenal. Can Picafort. Espcr-ies. tscoiar. Espanya. Caoe Peguera. Re-creatiu La Victòria, Pollença. Cardassar.Aiaró i Juventut Bunyola. Total 34 partits.

Desores de molts d'esforços, s'ha pogulfederar l'equip juvenil. Això sí. amb el nomde Poliesportiu Montuïri perquè el C.D.Montuïri està sancionat per tres anys sensepoder participar degut a una retirada delcampionat abans que començàs. Per

aquest ordre s'enfrontarà als següentsequips: At. Vivero «B». Olímc-'r: «0'-. Po-blense «B», Sant Joan, Juventut D. Inca,Llubí, Constància, Alqueria Blanca, Marge-lidà. Sant Jaume de Binissalem. Cardassarde Sant Liorenç. Sineu, S'Horta, At. Inca.Santa Maria i Joventut del Port de Po-llença. La lliga principia el 25 de setembre iarroqoneix el 10 de juny. Total 32 partits aIII divisió regional.

El C.D. Montuïri ha federat un altreequip: els alevins. Participaran a Ia recent-ment constituïda III regional.

ENTRENADORS

Un nou quadre tècnic ha incorporat elC.D. Montuïri. L'equip de I Preferent estaràentrenat p'En Llorenç Capellà al qui aju-darà En Llorenç Amengual; els juvenilsp'En Joan Verger Ramonell, ajudat per dosFranceses, Ramis i Sitjar; mentre que elsalevins restaran a les ordres de TomeuFerrer. G. Gomila

TORNEIG D'ESTIU DE FUTBITO

Dia 13 d'agost va acabar el torneig defutbito corresponent a Ia temporada d'es-tiu. No podia acabar millor: s'enfrontaren aIa darrera jornada els dos equipos més re-gulars. Fou una gran final, tant per l'expec-tació que hi va haver, com per l'emoció i elnerviós partit que jugaren Can Pieres i CanToni. Acabà amb el resultat d'empat a ú elqua fa afavorir al primer club per dur unpunt més que Can Toni en Ia classificaciófinal. Cap dels dos equips havien perdut unsol partit. Únicament Can Toni n'havia em-patat un contra Pina A.

CaI assenyalar que dels quinze equipsparticipants, el campió i subcampió fossenmontuïrers i també Ia bona labor dels arbi-tres i organitzadors.

EIs quatre primers equips del poble dis-

putaren un torneig quadrangular per l«sfestes de Sant Bartomeu del qual oferim in-formació a l'apartat «Setmana Poliespor-

. tiva>>.

CLASSIFICACIÓ FINAL

Ca'n Pi, 'es A

Ca'n ToniAlgaidaBar «Es Centro •Seguridad y LimpiezasCa'n Tomeu APorreresPina A *Music-Bar «Es Dau» •VolàtilsTomeu's BoysPina BCa'n Tomeu MFiligranesCa'n Pieres B

PJ

14

14

14

14

14

14

14

14

14

14

14

14

14

14

14

PG

13

12

11

9

8

8

6

8

6

4

4

3

3

1—

PE

1

2

—

—

1

—

3

1

1

1

1

2

1

3

1

PP GF—

—

3

5

5

6

5

5

7

9

9

9

10

10

13

108

116

81

79

46

84

46

82

60

39

33

42

48

52

37

GC

34

25

42

41

48

60

48

54

59

76

68

72

103

124

118

P

27

26

22

18

17

16

15

15

13

9

9

8

7

5

1

• L'equip de PINA A, va esser sancionat amb 2punts menys, per abandonar un partit abans d'a-cabar.

RAIMUNDO ARBONA

MISCEL·LÀNIA

E S P O R T S

IV SETMANA POLIESPORTIVA

DEMOGRAFIAAGOST1983

CASAMENTSDia 1.— Antoni Bisanyes Merino amb

Margalida Vich Barceló (de Palma).Dia 20 — Alvaro Anglada MoII amb Cata-

lina MoII Riera.

DEFUNCIONSDia 31 de juliol— Maria Ribas Gomila,

viuda, de 74 anys, «Borreona».Dia 2 d'agost— Francesca Bibiloni

Bauzà, viuda, de 91 anys, «Baldiva».J**t̂ £.

PLUVIÒMETREPluja caiguda a Montuïri per metre quadrat

AGOST 1983Dia 23 5,5 ItS.Dia 26 15,30 ItS.Dia 28 13,40 lts.

Quan redactam aquesta informació s'haarribat al final de les competicions de fut-bito. Ens alegram d'informar que moltagent hi haassistit, tant de Ia vila com ex-terns. Principalment, el diumenge hora-baixa, dia de les finals. Llàstima de Iamanca de vestuaris ¡ del «show» que elsequips han de fer per canviar-se de roba.

Les classificacions han estat les se-güents:

Mini (7 i 8 anys): Campió, Montuïri A, se-guit d'Algaida, Sineu i Montuïri B.

Benjamin B (9 i 10 anys): Campió, Mon-tu't'ri, seguit d'Algaida, Sineu i Vilafranca.

Benjamin A (federats): Campió, La SaIIe,seguit per Sant Gaietà i Campos. Si Mon-tuïri alevin haguès puntuat, hagués quedatsubcampió.

Infantils (13 i 14 anys): CampIó, RamonLIuII, seguit per Sineu, Montuïri i Vilafranca.

Sèniors (locals): Campió, «Seguridad yLimpiezas», seguit per Can Toni, Can Pie-res i Can Tomeu.

"Teulespintades» tretes de Ia vella teulada dels alts de Ia sagristia. Esposaven fent canal, de maneraque des de baix poguessin veure els dibuixos. Poden tenir més de 300 anys. Aqui es pot veure una

. figura del sol amb Ia cara humana, una espèciede lliri o corona, i una parella, o qui sap!si «Els cossiers», tot en formes molt ingènues i populars.

Total 34,20 ItS.

ENDEVINALLESSOLUCIONS ALSPASSATEMPS D'AGOST

1. El capell que va volar fou el vermell. Elva recollir En Vicenç.2. Les edats dels tres germans són: 2,3 i

5.3. Jo tenc les de guanyar, doncs hi ha tresvegades més de possibilitats de què surti

parell.4. S'haurà d'afegir 16 litres d'aigua;5. Portaven 40 i 60 ous respectivament.

.El dimoni surt del carrer Des Mig. EIs-noms dels carrers del plànolsón:

Carrer de Palma, carrer de Mtre. JosepPorcel, carrer des Cossiers, carrer SaTrona, Avda. Es Dau, carrer des Pou del Reii carrer Ramon LIuII.

,i'-r

ESGLÉSIA EN CAMÍ

ANYDE LLUC(Ve de Ia 7.a págr.jj

Les peregrinacions i sortides alSantuari a peu no s'han interrom-put d'una o altra manera. La devo-ció a Ia Mare de Déu de Lluc, pa-trona de tota Mallorca, ha tingutun lloc preferent a les famílies i ales llars de Montuïri. La capelktadedicada a aquesta advocació, aun costat del Roser, rep constantsvisites de persones que confien lesseves preocupacions, els seus goigs,dubtes i esperances a Ia Verge Mo-reneta.

Enguany —dia 11 de setembre—s'obri elCentenari de Ia coronaciópontifícia de Ia imatge de L·i Marede Déu. La presència dels montuï-rers, l'esforç de Ia nostra comunitatcristiana s'han de fer notar. Seràuna bona oportunitat per a revisar irejovenir Ia nostrafe.

El bisbe ha escrit una llarga imolt important Carta Pastoral so-bré aquesta memòria extraordinà-ria pel nostre poble, al cor de L·imuntanya, i dins l'ànima dels ma-llorquins. Haureu tingut l'oportuni-tat de llegir-ne algunes parts al«Full dominical».. A partir d'ara les Comissions delCentenaritreballen a bon ritmç: enperegrinacions, en Ia pregària, enjoventut, en cultura, en mitjans decomunicació, en obres, etc. Lespa-rròquies donaran l'oportunitat d'a-profundir en una catequesi sobre ellloc de Maria en l'Esglésía i en elmón d'avui.

Com escriu Ia Comissió de Comu-nicacions Socials de Ia diòcesi,«aquest esdeveniment històric delCentenari obrirà una sèrie de con-vocatòries i celebracions variades.Perquè certament a Lluc, s'hi va,des de sempre, amb motivacions va-riades: de tipus religiós, en primerlloc, però també pel contacte ambIa natura,per interès cultural, perafirmaci6 patriòtica, ètc. Però, jades d'ara, és indispensable recordarque l'objectiu principal assenyaUitpel Bisbe i el Consell de Pastoral,és revitaUtzar l'essència i compro-mís evangèHc de l'Església de Ma-Uorca». «

- |BARTOMEU TAULER

DepostVU^e)t=.M, 133-19SS^

La tercera creu, abans albarracar, irecent-mentreins1al.larJaa l'0ntrada det Santuari. f

A les 22,30: Revetla de Ia D^DA.A les 24:Acarnpada per sectors (dur sac

de dormir i tenda).

DIUMENGE,11A les 9: Despertada perla Banda de Mú-

sica i Xeremiers.A les 11: SOLEMNE CONCELÉBRACIÓ

EUCARÍSTICA, presidida pels- tres bisbesde les illes Balears.

A les 16: Arribada des «Bovet des Cosco-nar». Envestides i corregudes.

TRACA FINAL.

PUJADA A PEU, DIA 11 DE MATÍiI Des de Montuïri, partirem enautocar cap' a Inca, a les 4 de Ia matinada de dia 11.

Llavors, seguirem a peu fins a Lluc, perparticipar en el programa ja esmentat. I Iatornada serà l'horabaixa. EIs joves que hihaginpujat el dissabte, es podran unir al'autocar cap a Montuïri, si avisen d'hora.

CURSET PER A TOTS ELS CATEQUISTES

A Ia nostra parròquia tindrem sís vespresde preparació, en pla obligatori per a totsels qui ajuden en Ia catequesi dels al·lots,joves i adults. Seran els dies 12-13-14 i 19-20-21 de setembre, a les 9,30 del vespre, aIa Rectoria.

SÀVOLTADESBLAT

PRIMERES PEREGRINACIONS«ANY DE LLUC» -OBERTURA

El dissabte dia 10 de setembre hi ha or-ganitzada a Llüc una.trobada, vetla i acam-pada de joves.

DISSABTE,10Des de les 11 matí: Competicions espor-

tives, jocs i festa.A les 19: Commemoració de Ia «Tro-

bada»: processó ambllumenerets.Ales 21,30: VETLA JUVENIL A STA. MA-

RIADELLUC.

Ja s'.estan recollint els sobres de sa Voltades blat, que es repartiren a totes les cases.Enguany es destinarà sobretot a pagar lesescales noves i Ia neteja de l'església, quees féu ben a fondo.

CANVI D'HORARI DE MISSES

Acabat el mes de setembre, ja no es di-ran les misses en Es Puig, i tes misses delsvespres, a Montuïri, seran a les 8. EIs de-matins seguiran'a Ia mateixa hora. El canvicoincidirà ambel de l'horari oficial.

Imprimeix: Apòstol i Civilitzador -TPAra