Sant Pau Recinte Modernista

Un antic hospital ple de llum, colors i natura

Benvingudes i benvinguts,

Us trobeu al Recinte Modernista de Sant Pau, que fou la seu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des del 1916 fins al 2009. Aquest conjunt arquitectònic, obra de Lluís Domènech i Montaner, es va construir entre 1905 i 1930, en diferents etapes. Està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i és una de les obres modernistes més importants del seu temps. És una creació de gran singularitat arquitectònica i artística que esdevé un compendi de l’estil modernista, on es poden trobar la totalitat de les arts decoratives aplicades a l’arquitectura.

El punt de partida de la visita és la sala hipòstila (és a dir, la sala de columnes), situada sota de l’edifici principal. Inicialment es va preveure com un espai per descarregar material per a l’hospital i com una entrada per als malalts i malaltes que no podien accedir per la porta principal. Amb el temps, aquest espai es va convertir en el Servei d’Urgències, un dels primers que va have

1. Els túnels

Els túnels, una innovació absoluta en aquella època, connectaven els pavellons entre si i eren la principal via de distribució de tota la intendència de l’hospital i també dels malalts que no podien sortir als jardins.

En aquest espai podeu fer tocar la paret als vostres alumnes i que diguin com és el tacte. Aleshores els podeu explicar que els murs són de ceràmica i que Domènech i Montaner utilitzava aquest material perquè és molt fàcil de netejar i desinfectar.

Les cantonades arrodonides tenen també aquesta finalitat higiènica, ja que aquest sistema constructiu evitava que els gèrmens s’incrustessin a les cantonades. Però, a més, l’ús de les línies corbes és una de les característiques del modernisme.Més endavant a la visita, es torna als túnels.

2. Pavelló de Sant Salvador, planta 0

En entrar al pavelló de Sant Salvador –el primer que es va posar en funcionament a l’Hospital l’any 1916– trobareu a mà dreta el bust del Marquès de Castellbell, un dels molts mecenes que va tenir l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Podeu explicar la figura del mecenes i parlar de qui va ser el principal mecenes de l’antic hospital: Pau Gil. Es tracta d’un banquer català que vivia a París i que en el seu testament va deixar la meitat de la seva fortuna –uns 4 milions de pessetes de 1891, que avui serien uns 30 milions d’euros– a la construcció d’un hospital a Barcelona per a pobres dedicat a Sant Pau. Per aquest motiu el Recinte és ple de lletres P i G. Una de les característiques de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és que es va construir, pràcticament tot, amb diners de la gent. Donacions, més o menys importants, de gent agraïda a la tasca de l’hospital i als seus professionals.

Sant Pau Recinte Modernista – Un antic hospital ple de llum, colors i natura 2

Aturades dins de l’espai expositiu

Vídeo: Important per entendre on són

Maqueta de l’hospital del Raval

Atureu-vos en aquesta maqueta. Correspon a l’antic Hospital de la Santa Creu, el que hi havia abans que es construís aquest que avui visiteu. Va obrir el 1401 i es va mantenir en funcionament fins, aproximadament, el 1920, ja que els pacients eren traslladats lentament al nou edifici, que és aquest que avui visiteu. És a dir, va funcionar durant cinc-cents anys, fins que es va quedar obsolet. Els podeu preguntar què veuen al mig del pati (la creu) i dir-los que d’aquí una estona la tornaran a veure...

Maqueta de l’hospital modernista

I ara us trobeu davant de la maqueta del lloc on sou avui. És com una ciutat dins la ciutat o una ciutat jardí. Tots els pavellons estan separats els uns dels altres i envoltats de jardins. Domènech i Montaner donava molta importància als jardins, ja que formaven part de la seva proposta terapèutica.

Abans de fer aquest conjunt d’edificis, l’arquitecte va viatjar per tota Europa per conèixer molts hospitals i després va fer el seu projecte.

La part que es veu a la maqueta és la que es pot observar una vegada sortiu als jardins. Són dotze edificis inclosos a la declaració de Patrimoni de la Humanitat, i tots, excepte l’últim situat a l’est, els va fer en Lluís Domènech i Montaner. Aquest últim ja el va fer el seu fill, Pere Domènech i Roura, així com els tres més grans situats a la part nord, que corresponen a l’antic convent (el del centre), la farmàcia (oest) i la cuina (est).

A les pantalles del costat de la maqueta podeu veure plànols originals de Domènech i Montaner. El projecte original de l’arquitecte preveia la construcció de quaranta-vuit edificis, dels quals només se’n van arribar a construir vint-i-set. Domènech i Montaner només en va fer dotze. Els que va fer el seu fill, tot i seguir les premisses constructives del pare, ja no es poden qualificar de modernistes. Són més racionals i sobris, amb menys ornamentació i menys peces decoratives.

A les vitrines d’aquest espai podeu veure diferents elements que expliquen part de la història d’aquesta institució.

Pugeu les escales que trobareu al fons.

Sant Pau Recinte Modernista – Un antic hospital ple de llum, colors i natura 3

3. Pavelló de Sant Salvador, planta 1

Aquesta figura que veieu representa un drac, un símbol molt recurrent en totes les cultures i molt utilitzat en l’arquitectura modernista. Amb aquesta versió contemporània es fa un homenatge a Lluís Domènech i Montaner. Podeu fer remarcar als vostres alumnes que a les imatges que es veuen a les escates del drac són fragments d’altres edificis seus.

A les pantalles situades a la part més baixa del drac teniu l’oportunitat de veure altres edificis o projectes obra de Domènech i Montaner, entre ells el Palau de la Música, Patrimoni de la Humanitat juntament amb el Recinte Modernista.

Abans de sortir a l’exterior podeu fer observar el sostre, de 8 metres d’alçada, i les parets. Són flors i fulles, això és perquè la natura és font d’inspiració i un recurs ornamental molt utilitzat en l’arquitectura modernista. També els podeu explicar la importància que tenia per a un malalt que estava estirat al llit tot el dia el fet d’obrir els ulls i veure la natura a sobre seu. Els colors, tant de sostres com de parets, són suaus i relaxants.La sala que trobeu a mà esquerra, amb grans vidrieres, era la sala de dia dels pavellons de malalts. Tindreu l’oportunitat de veure’n una altra. En aquesta, s’han recuperat motllos d’escultures d’àngels (els protectors dels pacients) de dos dels principals escultors que acompanyen Domènech i Montaner en aquest projecte: Eusebi Arnau i Pau Gargallo.

4. Jardins

Els jardins de l’antic hospital van ser concebuts com un espai on els malalts trobaven tranquil·litat i natura per tot arreu. Mantenien l’espai sanejat i netejaven l’aire. Hi havia jardins d’hivern, amb arbres que deixaven passar més el sol, i d’estiu, amb arbres i plantes que protegien de la calor i feien ombra. L’arquitecte va concebre uns jardins amb arbres i plantes autòctons, resistents als canvis de temperatura i poc necessitats d’aigua. Avui, els jardins segueixen l’esquema de l’arquitecte amb petits canvis. Tenen una gran biodiversitat; s’hi troben fins a seixanta varietats d’arbres, algunes de l’època inicial, i plantes aromàtiques. A més, hi ha cinquanta espècies d’aus que hi viuen o passen per aquí en les seves rutes migratòries.

Podeu demanar als vostres alumnes si reconeixen alguns arbres com els tarongers (depenent de l’època de l’any que vingueu els trobareu florits, amb la deliciosa olor que desprenen, o bé veureu les taronges encara petites o els arbres ben carregats). I també els els podeu fer comptar: en total hi ha catorze tarongers; són amargs, una varietat més resistent i més aromàtica.

També poden identificar l’espígol o el romaní i olorar el seu perfum. Advertiu, però, de la conveniència de no tocar les plantes per evitar que es facin malbé.

Als jardins teniu un rèplica de la creu que hi ha a l’edifici del Raval, el de l’antic Hospital de la Santa Creu, la mateixa creu que han vist a la maqueta.

Sant Pau Recinte Modernista – Un antic hospital ple de llum, colors i natura 4

5. Antic quiròfan

Aquesta sala té forma de mig cercle; se’n diu amfiteatre i era el quiròfan principal de l’hospital. Podeu demanar als alumnes que es col·loquin darrera la barana. Els podeu explicar que aquí és on es posaven els alumnes de medicina, o altres metges, per veure com operava el mestre i així podien aprendre d’ell.

Aquesta sala és molt lluminosa perquè aleshores, a principis del segle XX, l’electricitat podia fallar moltes vegades i el metge no es podia quedar a les fosques enmig d’una operació! Aquí sempre hi havia llum natural. La part vidriada de fora estava recoberta amb alabastre, una mena de marbre transparent que deixava passar la llum però evitava que des de fora es veiés res.

6. Exterior del Pavelló de Sant Rafael

Al Pavelló de Sant Rafael veureu una recreació històrica de com era un pavelló de malalts de fa cent anys, quan es va posar en funcionament l’hospital. Però, abans d’entrar, els podeu fer observar figures en pedra que sobre surten de la cúpula i veure si reconeixen quins animals són.

Aquestes gàrgoles, que es van repetint a cada un dels pavellons, són una mostra de la simbologia present a tot el Recinte. Els animals simbolitzen la vida (animals amb les seves camades) i la mort o la malaltia (monstres). Aquesta dicotomia és visible en tots els exteriors dels edificis.

7. Interior del Pavelló Sant Rafael

Aquí s’explica com era la ciutat de Barcelona, aquest pavelló i la medicina que es practicava als anys vint, quan va entrar en funcionament aquest edifici. Al fons, una petita mostra de com estaven distribuïts els malalts. Tots els pavellons tenien un altar. Aquest era un hospital conduït per religiosos i propietat de l’Ajuntament i l’Església.

A la sala central hi havia vint-i-vuit pacients; de fet, totes les sales de malalts estaven previstes per a la mateixa quantitat de malalts. A mesura que van passar els anys i la població de Barcelona va anar creixent i la medicina avançant els pavellons van anar adaptant-se a les noves necessitats. Feia falta més lloc, així que es va aprofitar al màxim tot l’espai disponible, afegint pisos o edificis al costat dels pavellons. Amb el temps, l’obra original de Domènech i Montaner es va anar desdibuixant. La rehabilitació ha consistit a recuperar volumetries, espais i decoració de l’arquitecte.

Els pavellons tenen noms de sants i de santes, en record de familiars de Pau Gil o d’altres mecenes. Els dedicats a sants –ala oest– estaven inicialment destinats als pacients homes,i els de les verges o santes –ala est– a les pacients dones.Una distribució que no va ser mai realitat. De fet, les primerespacients que van venir a aquest hospital, provinents de la SantaCreu, eren dones i van ocupar el Pavelló de Sant Salvador , que ésel que heu vist abans.

Sant Pau Recinte Modernista – Un antic hospital ple de llum, colors i natura 5

Aquest era un hospital per a pobres. En aquella època, les famílies benestants no acostumaven a anar als hospitals. Els metges els atenien als seus domicilis. Tot i així, als pavellons es reserven unes habitacions, en el cos posterior a la sala gran, per a malalts amb més possibilitats econòmiques.

8. Exterior del Pavelló de la Mercè

Just el pavelló que teniu davant del de Sant Rafael és el de la Mercè, que, tot i que s’ha rehabilitat, no es pot visitar perquè a dins hi ha les oficines d’organismes internacionals (com a d’altres pavellons) que treballen en els àmbits de la sanitat, l’educació, la sostenibilitat i la innovació. En aquest cas aquí hi ha l’oficina de l’OMS a Barcelona.

Quan encara funcionava l’hospital, el pavelló de la Mercè era el de la maternitat. Aquí hi van néixer molts nens i nenes de Barcelona i rodalies.

9. Túnels entrada nord

La visita segueix pels túnels, als quals s’accedeix per les escales que es troben al mig del jardí, entre Sant Rafael i la Mercè.

10. Pavelló de la Puríssima

Aquest pavelló de malalts es mostra per tal de veure l’esforç que s’està fent en la rehabilitació. Del primer totalment rehabilitat –Sant Salvador– heu passat a un altre que encara no està rehabilitat –Sant Rafael– però que després de treure els elements afegits en anteriors etapes no estava gaire malmès. En canvi, la Puríssima, al qual només s’han tret els pisos afegits, encara podeu observar les ferides que li queden. Les seves parets estan nues, el sostre s’ha de protegir per tal que no caiguin les rajoletes de fulles verdes i blanques, i es poden observar, a les parets laterals, les restes de les bigues que suportaven el pis que es va afegir.

Sant Pau Recinte Modernista – Un antic hospital ple de llum, colors i natura 6

11. Pavelló de l’Administració

Ara sou al vestíbul del pavelló de l’Administració. Aquest edifici no va acollir mai malalts. Aquí hi havia els serveis administratius de l’hospital, la biblioteca, l’arxiu, una residència del personal mèdic, el col·legi major per a estudiants de medicina i, el més destacable, la porta principal de l’hospital. El sostre rosa està acompanyat de símbols a cada una de les quatre cantonades superior de les voltes. S’hi veuen diferents elements decoratius: els escuts de Barcelona, Catalunya, la Santa Creu i Sant Pau, Pau Gil, París i la banca que regentava... Les flors que adornen els capitells de les columnes són, pràcticament totes, medicinals. És també l’edifici més decorat de tot el Recinte. Precisament, una altra característica del modernisme és que hi ha molta decoració. A més del vestíbul, també podeu recórrer una de les dues galeries, profusament decorades, i accedir a una de les sales laterals. El sostre d’aquestes sales tenen 11 metres d’alçada. La de l’ala est –sala Pau Gil– estava destinada a l’arxiu i la de l’ala oest –sala Cambó– a la biblioteca.

12. Sala Domènech i Montaner

Aquesta imponent sala es diu Sala Domènech i Montaner i abans era la sala d’actes de l’hospital. Té una alçada de 18 metres i tota ella està ben decorada. A més, hi trobeu materials de construcció diversos: fusta, mosaic, ferro forjat, vitralls, marbre... Les escultures que adornen el fris de la porta (Sant Jordi) i el frontal a sobre del mosaic (escut dels hospitals reunits) són de Pau Gargallo. El quadre és d’Aleix Clapers i representa el trasllat de les despulles de Santa Eulàlia des de Santa Maria del Mar a la Catedral. Es va pintar l’any 1920. Una sanefa amb lletres gòtiques rodeja la sala. Es tracta d’una mena de pregària (la podeu intentar llegir directament o bé al plafó que hi ha al vestíbul de la sala).

El recorregut es pot veure modificat per ocupació dels espais.

Sant Pau Recinte Modernista – Un antic hospital ple de llum, colors i natura 7