Franz Schubert: Mein Traum

Jo era un germà de molts germans i germanes. El nostre pare i la nostra mare eren bons. Jo estava unit a tots ells per un profund amor. Un dia el pare ens va portar a un alegre banquet. Els meus germans estaven molt contents. Però jo estava molt trist. Aleshores el meu pare se m'acostà i m'oferí aquelles menjes delicioses. Però jo no podia... encoleritzat, el meu pare m'apartà de la seva vista. Vaig encaminar les meves passes més enllà i, amb el cor emmarat d'un amor infinit per aquells que em rebutjaven, vaig errar per contrades llunyanes. Al llarg de molts anys, em vaig sentir dividit entre el més gran dolor i el més gran amor. Aleshores la notícia de la mort de la meva mare em va arribar. Em vaig apressar per veure-la i el meu pare, endolcit per la pena, no em va impedir d'entrar.

Llavors, vaig veure el seu cadàver. Les llàgrimes brollaven dels meus ulls. La vaig veure reposar, com en els bons vells temps en els que, segons la voluntat de la morta, encara ens hi hauríem de moure ara, tal i com ella mateixa ho havia fet fins no feia gaire. En l'aflicció, vaig acompanyar el seu cadàver fins que el taüt va desaparèixer. Des d'aquell dia, vaig restar novament a casa. Aleshores el meu pare em va conduir al seu jardí preferit. Em demanà si m'agradava. Però el jardí m'era del tot antipàtic i no vaig gosar dir res. Aleshores, irritat, m'ho demanà per segon cop. Tremolant, vaig respondre que no. Em va pegar i vaig fugir. I, per segona vegada, vaig encaminar les meves passes més enllà i, amb el cor emmarat d'un amor infinit per aquells que em rebutjaven, vaig errar per contrades llunyanes. Durant llargs i llargs anys, vaig cantar cançons. Si volia cantar l'amor, aquest es transformava per a mi en dolor. I si no volia cantar més que el dolor, aquest es transformava per a mi en amor.

Així em trobava dividit entre l'amor i el dolor. I un dia m'arribà la nova de que una jove pietosa acabava de morir. I un cercle es formava entorn a la seva tomba, pel qual molta gent jove i gran passejava com en estat de Beatitud. Parlaven dolçament per no despertar la jove. De la tomba semblaven sortir, en direcció als joves, continus pensaments celests, com lleugeres gospires que produïen un dolç murmuri. Jo també desitjava entrar i passetjar pel cercle. Però només un miracle, dèia la gent, m'hi introduïria. Llavors em vaig adreçar a passes molt lentes cap a la tomba, amb un recolliment íntim i una fe robusta, el cap baix, i abans de que me n'adonés, em trobava dins del cercle, del que emanava una música encisadora; i vaig sentir la beatitud eterna com concentrada en un instant. També vaig veure el meu pare reconciliat i amant. Em va estrényer en els seus braços i plorà. Però jo encara més.