seqüència didàctica: les families

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

I

I CÓM ÉS LA TEUA FAMÍLIA?

FLORIDA UNIVERSITÀRIA

DATA: 29/10/2013

ASSIGNATURA: PLANIFICACIÓ DE LA LLENGUA I LA

LITERATURA EN EDUCACIÓ INFANTIL

AUTORS/ES: David Arcos, Lidia Barbosa, Borja

González, Sheila Jordán i Miguel Ramón

A L’ATENCIÓ DE: JERONI MÉNDEZ

3ºC. Ed. Infantil

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA 1

ÍNDEX

1-INTRODUCCIÓ.................................................................................3

2-TEMPORALITZACIÓ..........................................................................4

3- JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA.....................................................6

4- OBJECTIUS......................................................................................7

5- CONTINGUTS CURRICULARS...........................................................8

6- COMPETÈNCIES BÀSIQUES............................................................13

7- METODOLOGIA.............................................................................14

8-DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS.....................................15

Valencià...................................................................15

Castellà....................................................................17

Anglès......................................................................19

9- AVALUACIÓ.................................................................................23

10- BIBLIOGRAFIA.............................................................................25

3ºC. Ed. Infantil


1-Introducció

Que entenem per seqüència didàctica?

Una seqüència didàctica de programació és la “unitat de mesura” més comuna en la

programació de l’aula. En aquest cas, considerem com a unitat o seqüència, com un seguit

d’activitats o tasques determinades que quasi sempre fem coincidir amb un temps també

determinat.

La seqüència didàctica és una eina de planificació de les tasques docents diàries, és una

proposta de treball que intenta desenvolupar un procés d’ensenyament-aprenentatge el més

complet possible.

Les característiques més importants o beneficis que s’obtenen gràcies a una bona planificació

de una seqüència didàctica les podem trobar en la següent graella:

Control i planificació del procés d’ensenyança- aprenentatges. No dependència de l’atzar

Control sobre els processos. Seguretat en allò que fem

Eliminació de programes incomplets

Facilitat en la presa de decisions

Mediació dels processos d’interacció

Facilitat d’adaptació a les necessitats de l’alumnat

3ºC. Ed. Infantil


2.Temporalització

SESSIONS

1Sessió= 30 minuts

VALENCIÀ

SESSIÓ 1 Introducció seqüència didàctica

SESSIÓ2

SESSIÓ 3

Descripció i dibuix de la família

SESSIÓ 4

SESSIÓ 5

Posada en comú

TOTAL DE SESSIONS = 5

DURACIÓ APROXIMADA

5 DIES

SESSIONS

1Sessió= 30 minuts

CASTELLÀ

SESSIÓ 1

SESSIÓ2

SESSIÓ 3

Realització d’un Auca

SESSIÓ 4 Posada en comú

3ºC. Ed. Infantil



DURACIÓ APROXIMADA

4 DIES

SESSIONS

1Sessió= 30 minuts

ANGLÈS

SESSIÓ 1

SESSIÓ2

SESSIÓ 3

Introducció vocabulari familia

Jocs per a treballar el vocabulari i expressions

Activitats per a consolidar el vocabulari i expressions

SESSIÓ 4

SESSIÓ 5

Introducció al vocabulari del conte “And Tango makes Three”

Lectura del conte

SESSIÓ 6

SESSIÓ 7

SESSIÓ 8

Visualització de vídeos

Realització d’una manualitat

Reflexió final


DURACIÓ APROXIMADA

8 DIES

Cal destacar que hem temporalitzat les activitats d’un forma segmentada, perquè considerem

es tasca del professorat coordinar-se, estipular, decidir que és el que va a treballar-se cada dia

a l’aula, en qui moment i de quina forma s’organitzen les activitats, no obstant això, aquestes

estan pensades per a que puguen treballar-se de forma integrada.

3ºC. Ed. Infantil


3. Justificació de la proposta

La seqüència didàctica que hem creat s’anomena “I cóm és la teua família?”. En aquesta

treballarem l’educació literària mitjançant el tractament de diverses tipologies textuals,

concretament, la narració, la descripció i la poesia. Considerem que aquesta és una bona

forma d’abordar la literatura a l’aula d’Educació Infantil perquè a través dels gèneres textuals

ens assegurem que eduquem amb varietat de materials, fonts d’informació i activitats que tal

vegada no se’ns ocorrerien si no haverem tingut en compte els diversos gèneres textuals

literaris que existeixen. Ensenyar literatura es pot fer de moltes maneres, no tan sols amb un

llibre.

Es per això, que hem investigat a fons per trobar activitats que verdaderament promoguen el

desenvolupament de la competència literària, és per això que moltes de les que hem creat

pertanyen al gènere literari.

A més a més, nosaltres hem fonamentat les nostres propostes en el DECRET intentant que

s’adeqüen el màxim possible a la normativa vigent d’Educació. A banda d’acomplir alguns dels

objectius i continguts del DOCV i treballar les competències bàsiques establertes, hem volgut

recalcar la importància de certs aspectes, es per això, que les activitats estan pensades per a

poder treballar les 5 habilitats bàsiques (llegir, escriure, parlar, escoltar, interactuar) d’una

forma globalitzadora i des d’un enfocament comunicatiu. Així doncs, considerem que aquestes

són fonamentals per al desenvolupament de la competència lingüística i literària de l’alumnat,

i per tant, imprescindibles per al progrés i desenrotllament dels xiquets i les xiquetes, per a la

seua vida, per al seu dida a dia.

En la seqüència didàctica “I com és la teua família?” hem pogut treballar els diferents elements

curriculars, a través d’un eix transversal que en aquest cas és la diversitat familiar. A banda de

ser un tema transversal, la família també és considerat segons Ovideo Dcroly un centre

d’interès per a l’alumnat, la qual cosa afavoreix l’aprenentatge significatiu, doncs els xiquets/es

van a aprendre sabers relacionats amb quelcom que vertaderament els interessa i que forma

part de la seua rutina diària.

Ser conscient de la diversitat familiar actual considerem serà de gran utilitat per a l’alumnat, ja

que, podrà conèixer millor la realitat actual, el món que els envolta, així com, s’educarà en

valors com el respecte, la tolerància, la comprensió, la llibertat. Les activitats que presentem

pensem també seran de gran utilitat per altres docents, ja que el tema de la diversitat familiar

no sol tractar-se molt a l’aula i és complicat trobar recursos per a fer-ho.

Tot el que hem comentat anteriorment ho treballem mitjançant activitats lúdiques, divertides,

entretingudes, on l’alumnat cooperativament aprèn a través del joc. A més, d’una forma

interdisciplinar l’alumnat desenvolupa altres capacitats com la plàstica o intel·ligències

múltiples com la interpersonal i la intrapersonal.

En conclusió, podem dir que les activitats que hem plantejat des d’un enfocament comunicatiu

i mitjançant el mètode TIL (Tractament Integrat de Llengües) considerem són de gran utilitat

educativa, doncs es sabut que com millor s’aprèn és a través de la globalització e

3ºC. Ed. Infantil


interdisciplinarietat, si fragmentem el coneixement en àrees d’aprenentatge, l’adquisició i

consolidació de coneixements no és tan efectiva. Així com, cal destacar que en tot moment el

nostre principal objectiu ha sigut proposar tasques on els xiquets/es pogueren aprendre coses

interessant i útils per a la seua vida d’una forma entretinguda, així com, propiciar un ambient

càlid, segur on pogueren ser el més feliços/felices possibles.

4-Objectius

Partint de l’enfocament TIL (Tractament Integrat de Llengua) hem creat una seqüència

didàctica que integra d’una forma globalitzada diversos coneixements, concretament,

treballarem el desenvolupament de competències bàsiques i l’adquisició de sabers més

específics. Basant-nos en el DOCV ens proposem com a objectiu principal el desenrotllament

d’habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes.

Així com, plantegem com objectius generals aquests cinc:

O1-El tractament de la literatura en l’Educació Infantil.

O2-El desenvolupament de les 5 habilitats bàsiques fent ús de diverses tipologies textuals.

O3-La preparació de l’alumnat per a la vida real.

O4-El tractament de la diversitat familiar.

O5-Implicació de les famílies.

3ºC. Ed. Infantil


5-Continguts curriculars

Els continguts educatius generals de l’Educació Infantil s’organitzaran en àrees corresponents a

àmbits propis de l’experiència i del desenrotllament infantil, i s’aplicaran per mitjà d’unitats

globalitzades que tinguen interès i significat per a les xiquetes i per als xiquets.

Els continguts s’organitzaran d’acord amb les àrees següents:

I. El coneixement de si mateix i autonomia personal.

II. El medi físic, natural, social i cultural.

III. Els llenguatges: comunicació i representació.

Estes àrees han d’entendre’s com a conceptes organitzatius, com a àmbits d’actuació, com a

espais d’aprenentatges en què estan subsumits els continguts actitudinals, procedimentals i

conceptuals, que contribuiran al desenrotllament educatiu, i facilitaran la interpretació del

món atorgant-li significat i facilitant a la xiqueta i al xiquet la seua participació en aquest.

Nosaltres ens centrarem i treballarem l’àrea “Els llenguatges: comunicació i representació”.

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Els continguts d’aquesta àrea s’agrupen al voltant dels següents blocs:

1. Les llengües i els parlants.

2. El llenguatge verbal.

3. La llengua com a instrument d’aprenentatge.

4. El llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i comunicació.

5. El llenguatge plàstic.

6. El llenguatge musical.

7. El llenguatge corporal.

Fonamentarem els continguts generals de la nostra seqüència didàctica en aquells determinats

per el DECRET 111/2007, de 20 de juliol del Consell de la Comunitat Valenciana (DOCV). Els

continguts que cal treballar en cada llengua són la suma dels continguts de la competència

comuna més els de l’específica i estan desenvolupat en el DECRET és per això que a

continuació tan sols esmentarem aquells en els que més incidirem.

Bloc 2. Llenguatge verbal.

Els continguts que integren este bloc són:

Escoltar, parlar i conversar.

3ºC. Ed. Infantil


Aproximació a la llengua escrita.

Aproximació a la literatura.

VALENCIÀ COMPETÈNCIA COMUNA CASTELLÀ

a) La utilització i valoració

progressiva de la llengua oral per a

evocar i relatar fets, per a explorar

coneixements i aprendre; per a

expressar i comunicar idees i

sentiments, per a establir relacions

amb els membres de la seua

societat i per a regular la pròpia

conducta i la dels altres.

b) La iniciativa, l’interés i la

participació en la comunicació oral

en les situacions de la vida

quotidiana a l’aula, com a mitjà per

a establir i mantindre relacions

socials, resoldre un conflicte o

planificar una activitat al mateix

temps que es respecten les normes

socials que regulen l’intercanvi

lingüístic.

c) L’ús progressiu del lèxic valencià

genuí propi de l’estàndard oral, en

substitució de les formes

incorrectes i dels barbarismes

incorporats pel llenguatge

col·loquial.

e) L’ús de les construccions

lingüístiques genuïnes i de les

formes pròpies del valencià que

afavorisquen un domini progressiu

dels elements necessaris per a la

comprensió i les produccions orals

correctes: discriminació auditiva,

entonació adequada i pronunciació

de tots els sons (s sorda i sonora,

distinció b/v, emmudiments,

geminació...).

f) L’ús progressiu, d’acord amb

l’edat, d’una estructuració

gramatical correcta, una entonació

adequada i una pronunciació clara.

f) L’ús progressiu, d’acord amb

l’edat, d’una estructuració

gramatical correcta, una entonació

adequada i una pronunciació clara.

g) La participació i l’escolta activa en

situacions habituals de

comunicació. Acomodació

progressiva dels seus enunciats als

formats convencionals, així com

l’acostament a la interpretació de

missatges, textos i relats orals

produïts per mitjans audiovisuals.

h) La utilització adequada de les

3ºC. Ed. Infantil


normes que regixen l’intercanvi

lingüístic, sobretot el respecte al

torn de paraula i l’escolta atenta i

respectuosa.

i) La construcció compartida en les

diferents situacions d’interacció per

a avançar en la comunicació i

l’intercanvi de comunicació, de

manera que s’ajuste al context per a

ampliar els seus coneixements i

arribar a unes solucions o

conclusions.

j) El descobriment i el coneixement

progressiu del funcionament de la

llengua oral amb curiositat i

l’interés per l’anàlisi dels aspectes

fònics i lèxics.

j) El descobriment i el coneixement

progressiu del funcionament de la

llengua oral amb curiositat i

l’interés per l’anàlisi dels aspectes

fònics i lèxics.

k) L’ús progressiu de les estratègies

bàsiques per a la comprensió:

escoltar atentament, conèixer les

relacions de causa-efecte que

l’ajuden a predir el desenrotllament

de la trama, etc., i connectar el que

s’escolta amb les experiències

personals.

LLENGUA ESTRANGERA

l) El descobriment progressiu de nou lèxic i de noves i genuïnes estructures gramaticals, entonació i

pronunciació.

m) La comprensió de la idea global de textos orals en situacions habituals d’aula i quan es parla de temes

coneguts i predicibles.

n) El coneixement progressiu del funcionament de la llengua oral amb curiositat i l’interés pels seus

aspectes diferencials respecte a les llengües cooficials.

o) L’interés per participar en interaccions orals en les rutines i situacions habituals de comunicació.

Bloc 3. La llengua com a instrument d’aprenentatge.

VALENCIÀ COMPETÈNCIA COMUNA CASTELLÀ

a) El descobriment de la llengua oral

i escrita com a mitjà per a informar-

se, per a aprendre i per a pensar.

b) L’acceptació de l’estàndard oral

valencià i de les formes correctes

genuïnes més pròximes a l’entorn

escolar com a varietat de llengua

formal de l’escola, compatible amb

el col·loquial del carrer, i que cal

3ºC. Ed. Infantil


usar en contextos formals.

c) El coneixement i l’ús dels

procediments implicats en el

llenguatge verbal necessari per a

apropiar-se del coneixement del

món que els envolta.

d) La construcció dels significats

culturals dels elements de la realitat

i del medi en què viuen per mitjà de

la interacció i l’ús del llenguatge

amb altres membres de la seua

cultura o d’altres.

e) L’ús del discurs per a planificar i

dur a terme les activitats

quotidianes de comunicació i

d’organització de la vida diària de

l’aula, de manera que s’expresse

progressivament amb unes

construccions lingüístiques

acurades i amb una pronunciació

correcta.

e) L’ús del discurs per a planificar i

dur a terme les activitats

quotidianes de comunicació i

d’organització de la vida diària de

l’aula, de manera que s’expresse

progressivament amb unes

construccions lingüístiques

acurades i amb una pronunciació

correcta.

f) L’ús precís i apropiat del lèxic

genuí característic de les diferents

àrees, especialment del que ha

sigut substituït per formes híbrides,

incorrectes o per vocabulari

d’altres llengües.

f) L’ús precís i apropiat del lèxic

genuí característic de les diferents

àrees, especialment del que ha sigut

substituït per formes híbrides,

incorrectes o per vocabulari d’altres

llengües.

g) La comprensió de les

explicacions de la mestra o del

mestre sobre un tema d’interés, els

passos d’una tasca, la manera de

buscar informació..., sense que se li

haja d’explicar individualment.

g) La comprensió de les explicacions

de la mestra o del mestre sobre un

tema d’interés, els passos d’una

tasca, la manera de buscar

informació..., sense que se li haja

d’explicar individualment.

h) L’ús de la llengua per a planificar

un projecte de treball o una

xicoteta investigació, per a

construir de manera col·lectiva els

coneixements i per a recapitular i

verbalitzar els resultats, respectant

les normes socials establides que

regulen l’intercanvi lingüístic.

h) L’ús de la llengua per a planificar

un projecte de treball o una xicoteta

investigació, per a construir de

manera col·lectiva els coneixements

i per a recapitular i verbalitzar-ne

els resultats, respectant les normes

socials establides que regulen

l’intercanvi lingüístic.

i) L’ús d’estratègies de comprensió i

d’utilització de recursos i fonts

d’informació escrita (fullets

informatius, llibres divulgatius,

biblioteca d’aula...) i de les

tecnologies de la informació i la

comunicació com a mitjans

d’informació i d’aprenentatge.

j) El descobriment i l’acceptació

d’altres fonètiques i altres formes

amb lèxic diferent de la pròxima,

en la utilització dels recursos, fonts

d’informació i tecnologies de la

3ºC. Ed. Infantil


informació i la comunicació, com a

variants dialectals del mateix

sistema lingüístic.

k) La interpretació i l’escriptura de

textos informatius senzills per

mitjà d’un registre pròxim a la

parla de l’entorn, com a producte

d’una busca prèvia sobre

experiències pròximes a l’alumne i

de l’elaboració col·lectiva del

pretext.

k) La interpretació i l’escriptura de

textos informatius senzills com a

producte d’una busca prèvia sobre

experiències pròximes a l’alumna i a

l’alumne i de l’elaboració col·lectiva

del pretext.

l) La interpretació i l’ús de l’escrit

combinat amb altres formes de

representació (imatges,

fotografies...) amb diverses

finalitats: fer un registre de dades,

elaborar un dossier explicatiu d’una

investigació o un projecte...

m) L’ús de llistes, murals i esquemes

conceptuals en la planificació,

elaboració i avaluació d’una

investigació o un projecte.

n) L’ús de les competències

disponibles i dels coneixements i les

regularitats de la primera llengua,

com a base per a l’adquisició i

construcció de la segona.

LLENGUA ESTRANGERA

k) La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació per a augmentar el vocabulari i les

expressions i disfrutar dels jocs de llengua.

Bloc 4. Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació.

a) L’aproximació a les produccions TIC breus i senzilles.

b) La iniciació en l’ús dels instruments TIC.

Bloc 5. Llenguatge plàstic.

Els continguts que integren aquest bloc i que treballarem són:

-El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació.

-El descobriment i la utilització de la gamma dels colors primaris i de les seues mescles.

3ºC. Ed. Infantil


-L’interés, el respecte i la valoració per les elaboracions plàstiques pròpies i dels altres.

-El manteniment i atenció d’utensilis plàstics bàsics que s’utilitzen per a expressar el llenguatge

plàstic.

-La consolidació de la motricitat per a aconseguir el moviment precís en la producció plàstica.

Aquests són alguns dels continguts curriculars establerts en la legislació vigent, tot i que no els

treballarem en profunditat, hem nombrat la gran majoria perquè considerem que a través de

les activitats que hem plantejat podem treballar a grans trets, iniciar a l’alumnat en allò que

hem exposat anteriorment.

6-Competències bàsiques

Per mitjà de les activitats que hem planificat per a treballar la literatura infanti des d’un

enfocament TIL ( treballar de manera integradora diversos continguts de les àrees de Valencià,

Castellà i Anglès) el que pretenem és que l’alumnat desenvolupe una sèrie de competències

bàsiques. És a dir, una sèrie de destreses, coneixements i actituds que són necessàries per a

seu desenvolupament personal i la seua posterior inclusió en la societat.

Tot i això, no hem de centrar-se en aquestes com el objectiu primordial de les activitats ja que

aquestes van lligades a l’experiència i al curs de la vida, és per això, que no poden exigir-se en

un nivell inicial.

D’aqueta manera, en la LOE s’ha establert quines són les competències bàsiques. Des de les

activitats que nosaltres proposem en la nostra seqüència didàctica desenvolupem gran part de

les competències que fixa la LOE ja que la nostra proposta destaca per tindre una gran varietat

d’activitats, això sí, sempre tenint en compte el fil conductor de la seqüència didàctica.

Per tant, en aquesta, les principals competències que el nostre alumnat desenvoluparà i

adquirirà són les següents:

C 1- Autonomia i iniciativa personal.

C2-Competència en comunicació lingüística.

C3-Competència per a aprendre a aprendre.

C4-Competència social i ciutadana.

Tot i això, la realització d’aquestes activitats també desenvolupen altres competències.

Aquestes són:

C5-Tractament de la informació i competència digital.

C6-Competència cultural i artística.

C7-Competència emocional.

3ºC. Ed. Infantil


7-Metodologia

Per dur a terme la present activitat anem a dur a terme una metodologia basada en la

investigació i en el constructivisme, voldríem que aquesta fomentara la participació, fora

dinàmica, flexible i fonamentada en la democràtica.

Coma professors i professores, adoptaríem un estil docent, un rol de mediador/a, guia i

facilitador/a de coneixements.

Interrogativa i constructiva, perquè en tot moment es té en compte els coneixements previs

de l’alumnat, es proposen activitats adequades al seu nivell de desenvolupament, així com, es

proporcionen les ferramentes necessàries per tal que els xiquets/es per ells/elles mateixa

puguen construir el coneixement per ells/elles mateixa, sempre amb el suport del professorat

que en tot moment, es llança qüestions per a guiar aquest procés de construcció.

Participativa i cooperativa, perquè l'alumnat s'organitza en equips cooperatius de treball per

poder aprendre uns/unes d'altres/as, així com, nosaltres com a mestres oferirem situacions

òptimes per afavorir la participació activa dels nens/as, ja que, la millor forma d'aprendre és

fent, equivocant-se, refent, participant i compartint.

Flexible, perquè tal vegada a la nostra aula pot incorporar-se algun nen/a amb necessitats

educatives especials, per tant hauríem de buscar diversos recursos i adequar la nostra unitat

globalitzada a les característiques i necessitats dels nens/as, no obstant això considerem que

aquesta activitat que proposem, intenta arribar a tot tipus d'alumnes/as.

Democràtica, perquè sempre es té en compte els interessos dels/les alumnes/as, sent ells/elles

els protagonistes de l'educació, se’ls demana la seua opinió, es deixa que s’expressen

lliurement.

Aquest és el tipus de metodologia que durem a terme a l'aula per portar a la pràctica la nostra

seqüència didàctica, però també cal destacar que tindrem en compte diversos principis que

són necessaris per dinamitzar l'aula i tenir més possibilitats d'èxit educatiu i pedagògic:

- Principi d'integració amb el context: fer del context una font d'aprenentatge i una eina de

seguretat.

- Principi d'activitat: proporcionar a l'alumnat activitats que li permetin moure's, manipular i

interaccionar, millorant la seva salut.

- Principi d'interès: educar a l'alumnat en allò que li sigui d'interès i utilitat per a la seva

supervivència i el seu dia a dia.

3ºC. Ed. Infantil


- Principi de socialització: oferir a l'alumnat eines perquè pugui conviure amb altres persones i

formar part d'un col·lectiu o comunitat.

- Principi de llibertat autorreguladora: ensenyar als nens/as a saber gestionar la seva llibertat.

- Principi d'individualitat: fer veure a l'alumnat que tots som diferents i canviem amb el temps,

i la nostra individualitat no és més que diversitat.

- Principi d'estimulació sensorial i lingüística: estimular als nens/as i oferir-los tots els

coneixements que necessiten abans de passar aquesta etapa tan crítica que és l'educació

infantil.

- Principi de clima d'afecte i seguretat: transmetre als alumnes/as un context, un ambient en el

qual estiguin segurs/as, se senten atesos/as i motivats per aprendre.

8-Desenvolupament de l’activitat

La seqüència didàctica que hem creat està composta per una sèrie d’activitats que tenen com

a objectiu principal treballar la literatura a Infantil des d’un enfocament TIL, es a dir,

treballarem d’una forma integrada diversos continguts en les tres àrees lingüístiques :

Valencià, Castellà i Anglès.

Com que a l’etapa d’Educació els elements curriculars no estan fragmentats per assignatures,

sinó que es distribueixen en àrees de coneixement, hem pensat que seria adequat treballes les

tres àrees lingüístiques en un mateix dia, dedicant tan sols 30 minuts per sessió de treball, per

tant, les activitats no les ordenarem temporalment, ja que les treballarem totes de manera

interdisciplinar.

Partint d’aquestes premisses, a continuació anem a detallar les activitats o tasques que

treballarem a la nostra seqüència didàctica.

ACTIVITATS VALENCIÀ

Objectius específics

O2, O4, O5

Continguts específics

-La tipologia textual: la descripció.

-El descobriment del llenguatge plàstic com a mitjà de comunicació i representació.

-Els diversos tipus de famílies.

-La iniciació en l’ús dels instruments TIC.

3ºC. Ed. Infantil


Competències específiques

C2,C4,C5,C7

SESSIÓ 1

Per a començar aquesta seqüència didàctica explicarem a l’alumnat en que consisteix aquesta,

és a dir, els explicarem que durant dues setmanes anem a fer activitats relacionades amb la

família, concretament, treballarem els diferent tipus de famílies que existeixen a l’actualitat.

El primer contacte de l’alumnat amb aquest tema serà a través de la visualització d’una

col·lecció de fotografies recol·lectades pel professorat, a través de la qual despertarem el

interès dels xiquets/es per aquest tema. Tal vegada ells/elles pensen que només hi ha un tipus

de família, per això, el que volem es crear un conflicte cognitiu en l’alumnat per a que

reflexione sobre cóm és la seua família, així como, obriga la ment i senta curiositat per

conèixer altres tipus de vida, altres tipus de famílies.

Una vegada vist el reportatge fotogràfic, dedicarem temps per a comentar les fotos que hem

vist. Així podrem veure els coneixements previs de l’alumnat, veure el que saben sobre les

famílies, el que opinen, el que els agradaria saber, les seues curiositats...

Materials

Algunes de les fotografies que veuríem serien les següents:

3ºC. Ed. Infantil


SESSIÓ 2 i 3

En aqueta sessió demanarem als xiquets/es que realitzen una descripció de la seua família.

L’alumnat que ja s’haja iniciat en el procés de la lecto- escriptura deurà escriure un parell de

línies o fer el que siga capaç. A més, tots/es hauran de fer un dibuix que represente a la seua

família i compartir-ho després amb la resta de companys/es, per a fer-nos una idea de la

diversitat familiar amb la que contem a l’aula, amb la finalitat d’adaptar els continguts a la

realitat d’aula i preparar així més activitats per a reforçar o treballar el que vaja sorgint.

Per a continuar amb la sessió a l’àrea de llengua Valenciana, demanarem als xiquets/es que

per al pròxim dia porten a classe fotografies sobre la seua família, per a presentar-la als seus

companys/es.

Materials

Per a escriure i pintar: folis, colors, retoladors.

SESSIÓ 4 i 5

En l’última sessió que dedicarem a treballar el text descriptiu, consistirà en la lectura en veu

alta de totes les produccions de l’alumnat. Farem un cercle i cada xiquet/a haurà de llegir en

veu alta la descripció de la seua família a la resta de companys/es, així com, l’alumnat amb

l’ajuda del professorat projectarà la fotografia de la família del xiquet/a a la pissarra, per a que

tothom puga veure amb els seus propis ulls com és la família del seu amic/amiga. Així com,

deixarem el temps que siga necessari per a fer comentaris i aclariments.

Materials

Per a compartir: fotografies de l’alumnat.

Per a visualitzar les fotografies: canó de projecció i projector de transparències.

ACTIVITATS CASTELLÀ


O1,O2,O4, O5

-Foment de la lectura (biblioteca d’aula).


-La tipologia textual: la poesia (l’auca).

3ºC. Ed. Infantil


-Les rutines i hàbits diaris.

-Els rodolins.

-Les relacions familiars.


C1, C2, C3, C6

SESSIÓ 1

Per a comprendre un poc més la vida en família, a l’àrea de llengua castellana proposarem a

l’alumnat fer un auca (conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda

escrita en vers, disposades generalment en un sol full de paper, que fan referència als

diferents episodis d'una biografia, d'una història, d'una efemèride, d'un tema, definició).

Aquesta haurà de reflexar la relació del xiquet/a amb la família al llarg d’un dia. Els xiquets/es

hauran de dibuixar en 9 vinyetes el seu dia a dia, es a dir, com viuen la relació amb les seues

famílies al llarg d’un dia, basant-se en les seues rutines i hàbits. Per a facilitar-los el

procediment els posarem alguns exemples com: amb qui esmorze al mati, qui hem porta a

l’escola, que fax a la vesprada, amb qui parle i juge...

L’alumnat tindrà l’ajuda del professorat en tot moment, a més, intentarem fer a les famílies

partícips. Així doncs, aquestes hauran d’ajudar als xiquets/es ha fer els rodolins, ja que

realitzar aquest tipus de text poètic en Educació Infantil resulta un procés complex, no obstant

això, açò no vol dir que les famílies fagen la tasca dels xiquets/es.

SESSIO 4

Per a concloure aquesta activitat el/la professor/a projectarà amb el canó les auques dels

xiquets/es i llegirà en veu alta els rodolins. Per a que el tot el treball i esforç realitzat en

aquesta tasca no derive tan sols en la lectura i presentació de les auques, el professorat les

enquadernarà, farà un dossier que es quedarà la biblioteca d’aula per a que els/les alumnes

puguen agafar-lo, llegir-lo, manipular-lo tantes vegades com vulguen.

Materials

Per a escriure i pintar: llapis, colors, retoladors, ceres, paper...

Per a veure les auques: canó de projecció, projector de transparències.

Algun exemple d’Auca podria ser:

3ºC. Ed. Infantil


3ºC. Ed. Infantil


ACTIVITATS ANGLÈS


O1, O3, O4, O5

-Desenvolupar la motricitat fina.

-Fomentar l’hàbit lector i literari.


-El vocabulari en anglès.

-La tipologia textual: la narració.

-El cinema.

-Els “taumatropos”.


C2,C3,C7

SESSIÓ 1, 2, 3

Començarem aquesta sessió treballant a l’aula vocabulari en anglès sobre la família.

Primer treballaríem amb flash-cards, aquestes estarien fetes per nosaltres mateixa, ja que,

actualment en la majoria de recursos sobre la família, apareix la prototípica i a més, hi ha

imatges en que la mare ix cuinant, amb els fills/es i el pare amb un maletí de treball.

Primerament l’alumnat aniria aprenent el vocabulari per imitació (repeteix el que diu el

professor/a). Després faríem alguns jocs com per exemple, “fer parelles”, es posa a terra les

flash-cards (hi ha dues de cada) i els xiquets/es per equips, han d’alçar-ne dues, si aquestes no

són iguals les deixen al seu lloc, però si aquestes coincideixen han de dir el nom o la paraula

que representa, si la saben es queden les flash-cards, si no ho saben les deixen.

Una altre joc que faríem seria un “Bingo”, proporcionaríem a

l’alumnat uns cartons, amb una sèrie de imatges amb la paraula

corresponent, el/la professor/a tindria a les mans les flash-cards, les

barrejaria i aniria agafant-ne cada vegada una i dient la paraula en

veu alta, l’equip que tinguera la imatge corresponent a la paraula,

hauria de dir “Here”, així fins que algun equip fera “bingo”.

Si l’alumnat sabera jugar, no faria falta explicar les normes o el

funcionament del joc.

Per a finalitzar l’activitat treballaríem amb el llibre Famílium XX1,

3ºC. Ed. Infantil


que és un conta- joc el qual fomenta la lectura, el diàleg i la comunicació entre adults i

xiquets/es d’un forma lúdica. Així doncs, l’alumnat jugant, manipulant, experimentant amb el

llibre, podran conèixer els diferents models familiars de la realitat social que els rodeja també

en anglès.

Per a apropar aquesta realitat també a totes les famílies del nostre alumnat, deixarem aquest

llibre tos els/les alumnes per a que se’l emporten a casa durant dies i puguen també gaudir

d’aquest amb els seus pares, mares, oncles, ties, iaios, amics, amigues...

Materials

-Flash-cards sobre la família.

-Cartons de Bingo.

-Conta-joc Famílium. Citat a la webgrafia.

En aquest cas, no podem posar exemples de flash-cards ni de cartons de Bingo perquè a

Internet no trobem imatges dels diferents membres de la família que comporten una

connotació sexista i estereotipada.

SESSIÓ 4, 5

Aquesta sessió començaria també amb la introducció al

vocabulari que apareix al conte “And Tango make

Three” que es un llibre que narra la historia real dus

pingüins al zoològic de Central Park (New York), Roy i

Silo que són dos pingüins mascles parella, que acaben

incubant un ou.

Per a treballar el vocabulari del llibre presentaríem el

vocabulari acompanyat d’imatges. Posaríem a la pissarra

o per les parets,a través d’imans o targetes amb velcro,

diverses imatges desordenades amb dues paraula al

davall. Els xiquets/es haurien (per equips) haurien de construir el puzle i escollir quina paraula

representa aquest.

Una vegada hem treballat el vocabulari necessari per a comprendre o captar la historia del

conte, narraríem als xiquets/es la historia presentada en “And Tango makes three”.

Materials

-Imatges, targetes plastificades.

-Velcro, blue-tag, o xinxetes.

-Conte “And tango makes three”. Citat en la webgrafia.

3ºC. Ed. Infantil


En aquest cas no podem aportar les imatges amb les quals treballaríem el vocabulari d’aquest

llibre perquè realment encara no hem treballar amb aquest llibre i per tant no les hem

creades.

SESSIÓ 6,7,8

Com a tasques finals, ens agradaria també treballa el cinema, així doncs, en aquestes dues

últimes sessions realitzaríem la visualització de diversos vídeos muts, amb la finalitat que

mitjançant aquests l’alumnat reflexione sobre tot el que hem treballat anteriorment. El

professorat anirà llançant qüestions com per exemple: Què li agrada fer al ratolí?

Com li fa sentir això al pare del ratolí?, Com li fa sentir al ratolinet que al seu pare no li agrade

el que a ell li agrada?, Què passa perquè el pare del ratolí canviï d'opinió?, Com és que ara es

sent diferent? en el cas d’un vídeo i en l’altre, Com se sent la vaca? Per què? Se sent sola,

exclosa dels altres animals?.

A banda de la visualització d’aquests vídeos que podeu trobar detallats en la webgrafia, també

farem una manualitat relacionada amb el cinema com a

producte final de la seqüència didàctica. Aquesta

consistiria en realitzar un “Wonderturner” és una joguina

que reprodueix el moviment mitjançant dues imatges,

aquesta forma d’animar imatges, es relaciona amb cóm es

fan dibuixos animats fotograma a fotograma. El

“Wonderturner” o taumatropo en castellà, esta format

per un disc amb dues imatges diferents en tots dos costats

i un tros de corda a cada costat del disc. Ambdues imatges

s'uneixen estirant la corda entre els dits, fent al disc girar i

canviar de cara ràpidament. El ràpid gir produeix òpticament la il·lusió que ambdues imatges

estan juntes.

Finalment la nostra seqüència didàctica acabarà en una assemblea de classe, on tots/es els

xiquets/es podran compartint el que pensen, el que han aprés, el que desitjarien, així com,

podran expressar el que han sentit.

Materials

-Vídeos: citats en la webgrafia.

-Per a fer el “wonderturner”:

plantilla, cordell, tisores, llapis,

retoladors i adhesiu.

3ºC. Ed. Infantil


9. Avaluació

Com que, a infantil no podem avaluar els continguts com a tal, el que hem de fer es avaluar a

l'alumnat en base a la seva experiència, al que ha mostrat a l'aula, a la seva actitud, i, una mica

també, l'evolució del nen o nena, quan finalitza les activitats, comparant els seus

"coneixements" inicials amb els adquirits al final de la seqüència didàctica.

Per tant, realitzarem una avaluació formativa, de la globalitat del procés d’ensenyança-

aprenentatge. Específicament, per a cada alumne o alumna, el professorat aura d'omplir la

següent graella, indicant en cada varem el nivell de conformitat o disconformitat:

GENS POC NORMAL PROU MOLT

Es mostra actiu i participa positivament

en totes les tasques proposades pel

professorat.

Mostra una actitud reflexiva i respecta a

la resta de companys i companyes.

Accepta la diversitat i les opinions

diferents a les seves, comprenent-les i

respectant-les, encara que no les

comparteix-ne.

S'expressa adequadament en castellà (en

base al nivell exigit).

S'expressa adequadament en valencià

(en base al nivell exigit).

S'expressa adequadament en angles (en

base al nivell exigit).

Realitza les tasques encomiades

satisfactòriament.

Ajuda a la resta de companys i

companyes si ho precisen.

Desenvolupa tècniques apropiades.

Manipula els materials correctament.

3ºC. Ed. Infantil


Així com, basant-nos en el DECRET, considerem també seria important tenir en compte els

següents criteris d’avaluació:

-Expressar-se i comunicar-se utilitzant mitjans, materials i tècniques propis dels diferents

llenguatges artístics i audiovisuals, mostrant interés per explorar les seues possibilitats, per

gaudir amb les seues produccions i per compartir amb els altres les experiències estètiques i

comunicatives.

- Utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació positiva amb els

seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i comprendre missatges orals

diversos, mostrant una actitud d’escolta atenta i respectuosa.

- Mostrar interés pels textos literaris i pels escrits presents a l’aula i en l’entorn pròxim iniciant-

se’n en l’ús, en la comprensió de les finalitats i en el coneixement d’algunes característiques

del codi escrit, i interessar-se i participar en les situacions de lectura i escriptura que es

produeixen a l’aula.

-Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per a comunicar-se en activitats dins de l’aula i

mostrar interés i satisfacció per participar en estos intercanvis comunicatius.

- L’aprenentatge del llenguatge oral i escrit es realitza a través de el intercanvi verbal que els

xiquets i les xiquetes realitzen entre ells i amb altres membres de la societat; per mitjà d’estos

intercanvis controlen i regulen els intercanvis socials en contextos comunicatius diversos.

Sobretot a l’Educació Infantil serà primordial com ja hem dit abans dur a terme una avaluació

formativa, per això, hem de tenir en compte tota una sèrie d’ítems que haurem recopilat al

llarg del procés d’ensenyança-aprenentatge través de l’observació sistemàtica. Tot això, amb

la finalitat de poder detectar qualsevol evidència de malestar o retard i així poder prendre les

mesures necessàries per a millorar la nostra pràctica docent i afavorir el desenvolupament feliç

e integral de l’alumnat.

3ºC. Ed. Infantil


10. Bibliografia

DECRET 111/2007, de 20 de juliol del Consell de la Comunitat Valenciana (DOCV).

REAL DECRET 1513/2006, de 7 de desembre, per el que s’estableixen les ensenyances mínimes

de l’Educació primària.

Webgrafia

“Soñando cuentos”: contes per a treballar la diversitat familiar a l’aula. Comentari sobre el

conte And Tango makes Three. Disponible en:

http://sonandocuentos.blogspot.com.es/2010/03/tres-con-tango.html (25 d’Octubre de 2013)

Rainbow Project (Rights Against INtolerance: Building an Open-minded World): materials

educatius per a treballar la diversitat familiar. Vídeos disponibles en:

http://www.rainbowproject.eu/material/es/papas_boy.htm

http://www.rainbowproject.eu/material/es/mobile.htm (25 d’Octubre de 2013)

Rainbow Project. Manualitat relacionada amb els vídeos: “Taumatropo” Disponible en:

http://www.rainbowproject.eu/material/pdf/Thaumatrope.pdf

Famílium Página web creada per a divulgar el valor del respecte i la tolerància vers la diversitat

familiar. Conta-joc per a treballar aquest tema. Disponible en:

http://www.bfamilium2.com/es/main.html (25 d’Octubre de 2013)

Rodolins. Cat: L’auca. Disponible en:

http://www.rodolins.cat/pages/auca.html (26 d’Octubre de 2013)

http://sonandocuentos.blogspot.com.es/2010/03/tres-con-tango.html

http://www.rainbowproject.eu/material/es/papas_boy.htm

http://www.rainbowproject.eu/material/es/mobile.htm

http://www.rainbowproject.eu/material/pdf/Thaumatrope.pdf

http://www.bfamilium2.com/es/main.html

http://www.rodolins.cat/pages/auca.html

seqüència didàctica: les families

Education