Diari de Girona �DISSABtE, 16 DE GEnER DE 20166

L’HORTET DEL FRARE

a gran acollida assolida pel lli-bre Hortalisses i flors remeieres(Editorial Mediterrània 2014,dues edicions) i també Cuinar

en temps de crisi (Col·lecció l’Ermità 2015)suscitada, segurament, per l’actual interèsper als productes ecològics de proximitat ipel fenomen actual de l’expansió delshorts urbans ha contribuït, també, a lacreació d’aquesta nova secció del Diari deGirona, titulada «L’hortet del frare», on detant en tant, us presentaré algunes de lespropietats remeieres i gastronòmiques deles principals hortalisses de temporada.Enceto, doncs, la sèrie, parlant-vos de l’api.L’api (llat., Apium graveolens; cast., apio)és una hortalissa d’escasses calories quegaudeix de moltes propietats mineralit-zants, vitamíniques, diürètiques i depura-tives de l’organisme. La seva ingesta ésmolt útil per a combatre el reumatisme icontribueix a la neteja de les impuresesdel trànsit intestinal, essent especialmentapte per als que pateixen retencions de lí-

quids i per als que desitgen regularels nivells de colesterol. El pecu-liar gust de l’api, una mica amar-gant, el fa molt estimat enl’àmbit culinari, ja que espot menjar cru en amani-des, cuinat en brous o bédessecat per tal d’emprar-loa guisa de condiment d’algu-nes menges.

De l’api (talment com si fosel «porc» de les hortalisses) s’a-profita tot: la fulla, el tronxo, l’ar-rel i la llavor. L’arrel de l’api ésmolt aperitiva i forma part de latisana dita «de les cinc arrels», in-tegrada per l’espàrrec, fonoll, ju-livert, galzeran i api. Cal posar enrelleu que és particularment ac-tiva l’arrel de la variant hortícolaanomenada «api-rave», que ésmolt agraciada en potassi, ferro icalci. A més, aquesta arrel ésmolt apte per a guarir les malal-

ties del fetge i dels ronyons, tal com jaho posà de manifest el pare de la me-dicina, el famós metge grec Hipòcra-

tes (460-375 a. C.) que elevà l’apial nivell de les plantes medici-

nals més valuoses.En la tradició remeiera

dels frares l’api fou empratper combatre l’asma i latos i, àdhuc, per fondre elstumors, tal com es llegeixen un antic receptari:

«Prendrás una unça de fu-lles seques d’ápit bullides

vint minuts ab un porró d'ai-gua; després quan está tebi se libarreja un got de llet, y pres endejú és molt bo per retornar laveu pels ofecs y per l'asma y latos. Les fulles matxecades ybarrejades ab vinagre y sal ser-veixen per fondre tumors ypels cops. El suc és bo per cu-rar l'escorbut, les llagues degargamella y de les cames»;(APCC, Receptari, s. f.). Pelque fa al conreu de l’api , elsantics hortolans dels caput-

xins escriviren que: «Si se volen tenir unsápits grossos, extraordinaris, se fará un vallde cerca de tres pams de fondo y dos deamplária. Al vall s’hi tira un pam i mig defem, sobre dit fem s’hi posa la terra y s’hiplantan los ápits» (BHC, Lo jardiner horto-lá, IV-60).

Els caputxins sempre han considerat l’a-pi com a una de les hortalisses més salu-dables i nutritives, ja que l’api és una ver-dura ideal per a tots aquells que volen re-duir el seu pes ja que activa eficaçment elmetabolisme. Després d’haver-me referita les principals propietats remeieres de l’a-pi, us parlaré a l’article vinent, si Déu vol, apropòsit de la pastanaga.

LL’api, el «porc» de les hortalisses.

NORBERT FOTO

DE L’API S’APROFITA TOT!

Fra Valenti SerraRELIGIÓS CAPUTXÍ I COL·LABORADORDE L’ERMITÀDELS PIRINEUS�www.calendariermita.cat

La nova consellera d'Agricultu-ra, Alimentació, Ramaderia i Pes-ca, Meritxell Serret, va prendrepossessió del seu càrrec dijous,afirmant que treballarà perquè elsector segueixi sent competitiu iper intentar donar resposta alsseus reptes amb polítiques pròpiesd'agricultura, ramaderia, pesca idesenvolupament rural.

En el simbòlic acte de traspàs decarteres, el conseller sortint, JordiCiuraneta, va lliurar a la que ja ésla primera consellera d'Agricultu-ra de la Generalitat un llapis dememòria amb informació del de-partament.

En declaracions als mitjans, Ser-ret va assegurar que intentarà do-nar resposta als reptes del sectorperò també als propis del paísque volen tirar endavant, «ambunes estructures d'Estat, amb po-lítiques pròpies d'agricultura, ra-maderia, pesca, forestal i desen-volupament rural».

Va dir que encara el seu nou tre-ball amb molta il·lusió i sabent queté un «repte molt important» i vainsistir que treballarà perquè elsector segueixi sent competitiu i di-nàmic. Serret va mostrar plenadisposició a parlar amb tots elsagents del sector i buscarà els mà-xims consensos per treure els pro-jectes endavant.

Serret s’estrenarà demà com aconsellera en una visita que farà ala Festa del Fesol de Santa Pau, enel marc de la promoció d’aquestproducte amb DOP.

La Federació de CooperativesAgràries de Catalunya (FCAC) vamanifestar ahir la seva voluntat decomençar a treballar immediata-ment amb la nova consellera d’A-gricultura, Meritxell Serret, i elseu equip amb l’objectiu d’afron-tar plegats els reptes del coopera-tivisme i dels seus socis, agricultorsi ramaders. Per aquest motiu, laFCAC va sol·licitar ahir mateixuna primera reunió amb MeritxellSerret a la qual demanarà com-plicitat per posar en marxa, ambcaràcter prioritari, el Pla Marc delCooperativisme Agrari Català comun Acord de Govern per a la prò-xima legislatura.

Valoració dels sindicatsASAJA va agraïr la feina realitzadade l’anterior conseller, Jordi Ciu-raneta, des de que va ocupar el càr-rec a finals de juny de l’any passati fins ara, i al seu equip, que va qua-lificar de «molt bona, tenint encompte, a més, que han hagutd’afrontar el pagament dels nousajuts de la PAC, que eren forçacomplexos i ho han fet molt bé».L’organització agrària va desitjarque la nova consellera, Meritxell

Serret, «sàpiga formar un bonequip, perquè té molts reptes perendavant com perfilar els ajutsde la PAC d’aquest any, les elec-cions agràries a Catalunya i pren-dre mesures per als sectors mésperjudicats per la crisi de preuscom és el cas del porcí i el vaquí dellet, entre d’altres».

Per la seva banda, JARC-COAG

va veure amb bons ulls que lanova responsable de la carterad’Agricultura tingui experiènciaal sector agrari, per poder afrontarde forma urgent les seves prioritats

JARC-COAG també va sol·licitaruna reunió bilateral per plantejarles seves reclamacions sobre elmal funcionament de la cadenaalimentària, els preus baixos en

origen percebuts pels productorsi assegurar que els ajuts directes ar-ribin a tots els productors profes-sionals. Unió de Pagesos, el sindi-cat majoritari, ha decidit esperar afer valoracions, tot i que és previ-sible que també demani una re-unió amb la consellera per expo-sar les problemàtiques del sectoragricultor i ramader.

BARCELONA | EFE/DdG

Serret s’estrenaa laconselleriaambel reptede fer «polítiquespròpies»pera lapagesia

La nova consellera d’Agricultura inicia el seu mandat amb una visita demà a la Festa del Fesol de Santa Pau�

La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, rep un llapis de memòria del seu predecessor, Jordi Ciuraneta.

ACN