Serveis del Col·legi�� OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r. 43005 TarragonaCorreu electrònic: secretaria@apatgn.comDe dilluns a dijous: de 8 a 14 i de 15:30 a 17:30 hDivendres: de 8 a 14 h

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Secretaria:Montserrat Muñoz Madueño.Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández

Comptabilitat: Àngels Recuero

Visats:Vocals: Josep Anton Teruel i Lluís Borràs. Tècnics: Josep Anguera i Ramon Rebollo.Carme Vallverdú, Eva Larraz i Carme AmatDe dilluns a dijous: de 8 a 17 hDivendres: de 8 a 14 h

Oficina del Vendrell: Òscar Franch.C/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) Tel. 977 155 643Dilluns i dijous: de 16 a 19 h(només col·legiats residents)

Oficina de Reus: Emma Pons.Av. Onze de setembre, 4Tel. 977 331 072Dimarts i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)

�� SERVEIS EXTERNS

OCT: Vocal: Jesús Moreno Martos.Ana AlmansaTel. 977 249 998

Assegurances: Vocal: Josep M. BuquerasCesca ToledanoTel. 977 250 871

�� SERVEI DE BIBLIOTECAVocal: Jesús Moreno Martos.Alexandra FortunyHorari: de 9 a 13:30 h

�� GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓVocal: Jordi Adam Andreu.Lluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)Marisa Rujano (Dinamització)e-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes:L’horari d’oficina

Borsa de treball:L’horari d’oficina

Servei d’inspecció: Josep Anguera

�� AULA INFORMÀTICAVocal: José Luis Hernández Osma.Marcel Ramírez i Jaume Cabrée-mail: informatica@apatgn.com

Consultes i serveis:L’horari d’oficina

�� REVISTA TAGVocal: Jesús Moreno Martos.Josep Maria Sanet Nou Silva Equips (Agustí Gutiérrez) Tel. 977 248 883

�� ASSESSORAMENT JURÍDICEscudé Advocats (Tarragona)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus)Tel.: 977 343 204

�� LABORATORI D’ASSAIGSPolígon Industrial Constantí,Av. Europa cantonada C. Bèlgica illa 14.43120 ConstantíTel. 977 524 537Vocals: Josep Marsal i Antonio Navarrete.Director tècnic: Ernest Valls

EDITA:Col·legi d’Aparelladors i ArquitectesTècnics de TarragonaAv. Francesc Macià 6, 1r43005 TarragonaTel. 977 212 799Fax 977 224 152 e-mail:secretaria@apatgn.comweb: www.apatgn.com

Els criteris exposats als articles signatssón d’exclusiva responsabilitat delsautors i no representen necessàriamentl’opinió de TAG.

Junta de Govern:PRESIDENT:Julio Baixauli Cullaré

VICEPRESIDENT:Josep Ma Buqueras Bach

SECRETÀRIA:Montserrat Muñoz Madueño

TRESORER:Josep Anton Teruel Sánchez

COMPTADOR:Lluís Borràs Calvo

VOCALS:José Luis Hernández OsmaJosep Marsal SansAntonio Navarrete Sánchez Jesús Moreno MartosJordi Adam Andreu

Redacció i producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 248 883Fax 977 248 892e-mail: nse@telefonica.net

Contractació publicitat Inventa’t Comunicació Tel. 658 855 321Fax 977 248 892e-mail: inventat@tinet.org

Dipòsit legal: T-800-93

ISSN: 1134-086 XTAG març 2006

2

EditorialEditorial

ESPAI AL TEMPSLa fundació de Tarragona en la historiografiaLa baronia de la Montoliva

Pàgs. 4-10

URBANISMEFerrocarril, barrera o oportunitat?

Pàg. 11

INFORMÀTICAPDF’s sense Adobe

Pàg. 11

GABINET TÈCNIC El comportament al foc i els projectes d’activitatEnrajolats i paviments ceràmicsLa construcció romana (X)

Pàgs. 13-23

MEDI AMBIENTLa il·luminació ornamenal dels carrers

Pàg. 24

PATRIMONICups per a la verema

Pàg. 26

DIFUSIÓLa nueva viga Óptyma de PrecatVisita del Gremi de Construcció del Baix Camp

Pàg. 28

ASSESSORIA JURÍDICANormes de precaució

Pàgs. 29

VIDA SOCIALII Concurs de dibuix de Tarragona Unida

Pàg. 30

FORMACIÓJornades sobre el CTE i altres

Pàg. 32

DINAMITZACIÓEls reis magsNoves publicacionsViatge a La Mancha

Pàgs. 33-34

TAG

FAÇANA

DEL LABORATORI D’ASSAIGS, AL POLÍGON CONSTANTÍ

Foto NOU SILVA EQUIPS

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

L’oferta de pisos ja supera la deman-da a la demarcació de Tarragona. Els tipus d’inte-rès ja no són tan avantatjosos. Alguns analistesindiquen que són signes “d’estabilització”. Altres“d’alentiment”. Cap no gosa a dir “de crisi”, peròrealment vivim en un punt d’inflexió. Com a qual-sevol ordre de la vida, aquest fenomen sòcioeco-nòmic pot tenir unes conseqüències positives: elmercat es normalitza, els preus no pugen iracio-nalment i els consumidors -tots som consumidors-tenim una millor oferta. Mentrestant, els professio-nals ens preparem per a una major exigència enseguretat en els materials i procés d’obra i en qua-litat pel que fa al producte final. El Col·legi s’es-força per formar i informar als seus col·legiats iper extensió a altres tècnics i institucions. Aquestarevista i els temes que toca constitueixen un exem-ple. Mireu també la revista circular mensual“Enllaç”. No oblideu, és el futur, la pàgina web.Atenció als cursos. El nou Codi Tècnic del’Edificació està aquí. Visiteu físicament la nostraseu, ara més àmplia i amb més servei, amb unhorari molt adequat a les necessitats i amb unamajor mobilitat amb el pàrquing. Ens creiemaquell principi de “pensa global, actua local”.Així ho fem. Ens preparem no només per gestio-nar el present sinó també per anticipar el futur.��

Punt d’inflexió

TAG març 20063

TAG març 20064

Espai al tempsEspai al temps ���

La fundació de Tarragona en la historiografia renaixentista

En el segle XV l’humanisme introduí aEuropa dues noves forces culturals: un coneixe-ment més rigorós de les lletres i del pensamentclàssic, i un nou ideal de pàtria que estimulà lainvenció de fabulosos orígens nacionals i desegones pàtries (lloc de naixença), basats en elprincipi que l’antiguitat i heroisme dels fundadorsels ennoblia i prestigiava. Al mateix temps, en elmón cristià de la Mediterrània s’entronitzavenmonarquies absolutes legitimades per l’Església,en les quals l’aristocràcia que mantenia elspoders polític i eclesiàstic propagava un naciona-lisme cristià que unificava monarquia i religió, for-mulat en el lema “Pro Deo, Pro Regi, Pro Patria”(Deu, Rei i Pàtria).

El sistemac o m p t a v aamb el ser-vei dels his-t o r i a d o r sper utilitzarla Històriacom a ins-trument de

propaganda política, i per això n’explicaven elsprimers capítols amb la intenció de justificarherois fundadors de monarquies, generalmentextrets de la Bíblia, de la mitologia clàssica o sim-plement imaginaris, amb el fi de demostrar qued’ells descendien els monarques a qui servien.

Fou en aquest ambient que a les acaballes desegle, s’incorporà a la historiografia hispànica laciutat de Tarragona entre les que es consideravenfundades per Túbal, fill de Jàfet, nét de Noè, i pri-mer home que segons una antiga tradició trepitjàterra hispànica l’any 143 després del Diluvi Uni-versal. L’inventor d’aquest fet tan fantàstic commemorable que atorgava a Tarragona el privilegi

de ser una de les ciutats més antigues i per con-següent més nobles de la Península Ibèrica, foul’humanista i consumat falsificador italià, JoanAnnio, frare dominicà natural de la ciutat de Viter-bo (1432-1502), dit el Viterbense.1 A més, ambun raonament etimològic Annio establí que eltopònim Tarragona deriva de l’arameu Tharaco-am que significa congregació o ajuntament depastors, sobrenom que donava a Túbal la gent dela seva nissaga que l’acompanyava, en la majo-ria pastors, perquè era expert en bestiar i dispo-sava de molts ramats.2 En conclusió: els funda-dors de Tarragona, és a dir, els primerstarragonins, foren pastors de parla aramea de lanissaga de Túbal.

En aquell temps ningú dubtava que l’expedició deTúbal, procedent d'Armènia, arribà a Ibèria a tra-vés d’Europa guiada pel curs del Sol o per unaestrella fins el Pirineu. No obstant, a mitjans delsegle XVI ja eren molts els partidaris d’un viatgeper via marítima, cosa factible, deien, des queDéu concedí a Noé la facultat de construir vai-xells; però hi havia discrepàncies sobre l’itinerari,de manera que mentre diversos cronistes de parlacastellana eren partidaris d’un periple per lacosta africana amb arribada a terra andalusa, elscronistes catalans sense excepció ho trobavenimpossible per la gran durada del viatge, elsperills que haurien de salvar els navegants en unmar de freqüents i terribles huracans, i la temeri-tat que suposava voltar pel Cap de Bona Esperan-ça, sepultura d’homes i vaixells. Per això mante-nien que Túbal vingué a Espanya creuant laMediterrània, camí més curt i més segur, i desem-barcà al cap de Creus, primer promontori quedescobreixen els mariners venint de Llevant. Unavegada a Catalunya, la primera ciutat que fundàfou Tarragona, i la segona, en opinió del tortosíFrancesc Martorell (1586-1640), Tortosa.3

Amb tot, el Túbal fundador de Tarragona teniacompetidors, i si és veritat que ningú el podiaguanyar en antiguitat, també ho és que més d’unl’igualava o el superava en prestigi i fama, comper exemple Hèrcules, l’heroi de la mitologia gre-

L’humanisme introduí unconeixement mésrigorós de les lletres i unnou ideal de pàtria

5TAG març 2006

collatina de fama universal, o el seu homònimHèrcules libi, fill del rei egipci Osiris, preferit pelscronistes renaixentistes. Un altre competidor degran prestigi era el faraó libi-egipci de la XXVdinastia Taharka, personatge real (689-664 aC),que amb el nom de Taraca/Tarraco/Tarracon/Tearcon, se li atribuí una fantàstica invasió de laPenínsula al cap d’un exèrcit de negres, i la fun-dació de la ciutat de Tarragona, succés que esdemostrava per l’analogia dels noms.4

La nòmina dels pressumptes fundadors no s’acava-va aquí, però la resta són més aviat de segonacategoria i en podem trobar una llista quasi com-pleta acompanyada de les fonts bibliogràfiques enPons d’Icart.5 Per això i per la manca d’espai, ensla saltem. No obstant, per ser curiosíssima, glosemla pintoresca versió de la fundació de Tarragonaque Jeroni Pujades (1569-1635)6 incorporà a lahistoriografia catalana, recollida de La verdaderahystoria del rey Don Rodrigo, en la qual se trata lacausa principal de la pérdida de España y de laconquista que de ella hizo Miramamolin Alman-zor, Rey que fue de África y de las Arabias. Com-puesta por el sabio Alcayde Abu-I-Cacim TarifAbentarique, de nación árabe, y natural de la Ara-bia Petrea. Nuevamente traducida de la lenguaarábiga por Miguel de Luna vecino de Granada einterprete del rey don Phelipe nuestro señor. (Gra-nada, 1592). El tal Miguel de Luna era un hàbilfalsificador especialitzat en històries orientals ambles quals, segons diu Caro Baroja7, volia demos-trar l’assentament de gent oriental de parla caldeaa l’Espanya primitiva. En aquesta història, que ésapòcrifa, el pretés savi àrab traduït per Luna mantéque el fill de Jàfet que s’establí a Espanya i hiregnà s’anomenava Sem Tofall i no Túbal, perso-natge expert en astronomia, matemàtiques i filo-sofia que, al morir, repartí el regne entre els tresfills que tenia, de nom Tarrahó, Sem Tofail i Íber,de tal manera que deixà a Tarrahó el territori de lafutura província Tarraconense romana, i fundà laciutat de Tarragona perquè en fos la capital.

Els cronistes i historiadors que consideraven verí-dics els ficticis i llegendaris fundadors de Tarrago-na, hagueren de dictaminar el sentit que caliadonar al Tarraco Scipionum opus, de Plini el Vell(~24 - ~79) l’única referència en un documentescrit que atribuïa la fundació de l’antiga Tàrracoa éssers de carn i ossos, i havia merescut l’apro-vació de savis de tanta vàlua com Isidor de Sevi-lla (~560-~636)8. El dictamen fou que calia inter-pretar la frase en el sentit que els Escipionsdotaren un petit poblat que ja existia dels princi-pis socioeconòmics necessaris per poder prospe-rar i convertir-se en colònia i capital de provínciaromana. Per tant, Plini volia dir que els germansEscipió no fundaren la ciutat, sinó que engrandi-

ren l’assentament on desembarcaren, anomenatTàrraco.

Cal dir que la història fabulosa sempre tingué crí-tics, inclosa la del mateix Viterbense, a pesard’haver estat un autèntic best seller i ser un pilarfonamental de la història primitiva hispànica gai-rebé fins el segle XIX. Precisament, en plenaèpoca renaixentista, un dels que denunciaren lesfantasies i falsificacions del Viterbense amb méscontundència fou el conegut humanista i arquebis-

Pàgina del foli CLXXIV del Libro de las grandezas y cosas memorables de España de Pedro deMedina (1548). Cap. CLXIV. “De la ciudad de Tarragona, de su principio y nombre y cosas memo-rables que en ella an sido”.

TAG març 20066

Cap. IV de De Hispanis: Llibre XII, de Commentaria Antiquitatum de Joan Annio de Viterbo (Primera edició Roma 1498), on apareix per primera vegada la fun-dació de Tarragonaper Túbal, fill de Jàfet, l’any 143 després del Diluvi Universal.

be de Tarragona Antoni Agustí (1517-1587).Arribà a inculpar-lo de falsejar una làpida, ente-rrar-la en una vinya prop de Viterbo, i simularhaver-la descobert amb el propòsit de demostrarpúblicament que la inscripció honrava la ciutat,perquè provava que havia estat fundada per Isisi Osiris dos mil anys abans que Roma.9

En el Segle de les Llums, els renovadors de la His-tòria que integraven el moviment anomenat “criti-cisme històric”, desencadenaren una ofensiva for-mal contra les fàbules i falsificacions. Una mostradel to pujat que utilitzaven en la crítica la trobema la Historia crítica de España y de la culturaespañola de Joan Francesc de Masdeu (1744-1817), en un capítol que titula “Historia de Espa-ña corrompida”, en el qual, en un to sarcàstic queno té pèrdua, deixa el Viterbense i altres fabulis-tes de volta i mitja. Són demolidors els comenta-ris que dedica a “Túbal fundador de Tarragonadonde tuvo su Corte”, o com l’anomena en unaltre lloc, “primer Soberano y Legislador [d’Es-panya], el qual fixó su corte rústica en Tarragonael año 143 despues del Diluvio”.10

Però no tothom era renovador, i a mitjans delsegle XVIII els que es mantenien fidels a la tradi-cional història fabulosa encara escrivien cosescom aquestes: “La antigua Ciudad de Tarragona

fue fundada, segun todos los Historiadores, porTubal, y aumentada por su hijo Tarrahó, y fortifi-cada por Hércules Lívico, y ennoblecida por Esci-pión”.11

Com a colofó direm que en la incorporació deTarragona en el grup de ciutats més antigues dela Península hi contribuí la formació renaixentistadels historiadors i erudits en general, que els per-meté valorar amb tota la seva magnitud la impor-tància política i urbana de l’antiga Tàrraco, icomprendre millor les grandioses restes arquitec-tòniques que encara podien contemplar. Als seusulls, aquella antiga grandesa ennoblia Tarrago-na, i la feia mereixedora de lloances com les queli dedicà l’historiador i polític francès Pere deMarca (1594-1662): “És tan gran la importànciade Tarragona, tan la seva noblesa i la seva fama,que totes les paraules són insuficients per a par-lar-ne”12; i els propis tarragonins colpits per lamonumentalitat de tanta ruïna, deixaren constàn-cia de la pena que sentien per la pèrdua de l’an-tic esplendor de la seva ciutat, en la patètica inostàlgica exclamació, “Tarraco quanta fuit ipsaruina docent!”��

JOSEP MARIA RECASENS I COMES

Historiador

NOTES1. Aquesta referència es troba en el llibre XII titulat “De Hispanis” de l’obra Commentaria Antiquitatum, editada a Roma l’any 1498 que consta de

XVII llibres. El Llibre XII és una història primitiva d'Espanya que té per font principal fragments de la Chaldaica, un resum de la història de Caldeaescrita en grec al segle IV aC, per l'historiador i geògraf babiloni Berossus, complementada amb cites d'autors clàssics (Estrabó, Diodor de Sicília,Plini, Flavi Josep) i de l'historiador cristià Eusebi. Escrita en forma d’annals és una narració fantàstica que detalla cronologia, nom i gestes d’unssuposats 26 reis d’Espanya que regnaren des de l’any 143 fins el 2.131 després del Diluvi, i acaba amb Gàrgoris, darrer monarca independentabans de la invasió cartaginesa.

2. El text d’Annio, origen d’aquesta llegenda diu literalment: “Huius cemodi studium Aramei Tharacoam vocant: id est pastorum congregationem uttam Hieronymus q. Talmudistae exponunt. Hinc Tubali Tharaconem, munus indidit cognomentum: a quo non dubium est Tharaconam dictam: sicutcoloniis suis sagis” (De Hispanis, cap. IV)

3. MARTORELL I DE LUNA, FRANCESC: Historia de la Antigua Ibera (1627). Edició facsímil. Tortosa 1997. Pàg. 43. 4. La versió més completa d’aquesta invasió i de la fundació de Tarragona es troba a D’OCAMPO, FLORIAN: Corónica General de España.

Vol.I,caps. XIII, XIV, XV. Edició consultada,1791. Relacionar dos mots diferents però que presenten una semblança de forma per cercar-ne l’ori-gen era el procediment normal usat pels etimòlegs de l’època (etimologia popular). Vegi’s l’exemple que segueix extret de Pons d’Icart: “Y anti-gament solían las ciutats pendre los noms o dels edificadors, o dels rius com Abelo/Babilònia, Nino/Nínive, Romulo/Roma, Constantino/Conatantinópolis, Asdrúbal Barcino/Barcelona”.(DURAN, EULÀLIA: Lluís Ponç d’Icard i el “Llibre de les Grandeses de Tarragona”, cap. 4, p. 137

5. Llibre de les Grandeses de Tarragona, cap. 4, p.133-138.6. Crònica Universal del Principat de Catalunya (1609), llibre I, cap. 10 7. CARO BAROJA, JULIO: Las falsificaciones de la Historia ( Barcelona,1992), p. 1258. Etimologies, llibre XVI, 19. Dialogo de las medallas. Diàleg 418. 10. MASDEU I DE MONTERO, JUAN FRANCISCO: Historia Crítica de España y de la cultura española (Madrid, 1784-1805). Vol I, Llibre I, “España

Fabulosa, pàg. 3911. LOZANO PARREÑO Y NAVARRO,ANDRÉS: Compendio histórico Chronológico geográfico en que se explica el número de Dignidades, Canonicatos,

Raciones, medias-Raciones, y Beneficios de todas las Iglesias Metropolitanas, y Catedrales de España (Madrid, 1756) 12. Marca Hispànica . Versió catalana de Joaquim Icart (Barcelona 1965), Cap. X, I. pàg. 163.

7TAG març 2006

TAG març 20068

Espai al tempsEspai al temps ���

La baronia de la Montoliva

La Montoliva és una masia del munici-pi de Vilallonga del Camp que s’alça a l’extremoest del terme. Limita amb el camí ral que va deReus a Valls que la separa del terme de la Selvadel Camp, i amb la riera de la Selva. Els seus edi-ficis i terres es troben quasi a mig camí dels nuclisurbans de Vilallonga del Camp i de la Selva delCamp.

Al primer vicenni del set-cents es deia que el termede la Montoliva tenia “de llargària mig quart deampla lo ters de un quart y de rodaria 2/3 de

quart: afronta a llevant y migdia ab Vilallonga, aponent ab la Selva mediant lo Camí Real, y a tra-montana ab la Font de Astor mediant un torrent:té una casa y 5 personas”.1

Seguint amb les definicions setcentistes de laMontoliva tenim la que ens dóna la descripciódel corregiment de Tarragona i que diu que la“Montoliva es cuadra, las jurisdicciones son dePablo Magriñá [recordarem que fou senyor de laMontoliva de 1700 a 1728] de Tarragona (sic),y del Arzobispo de Tarragona, tiene 1 casa con5 habitantes, su situación es llana; linda porlevante y mediodía con Vilallonga, a ponientecon la Selva, y a tramontana con la Font deEstor”2.

Des de la conquesta i colonització cristiana delsegle XII fins als anys trenta del segle XIX ha estatuna baronia jurisdiccional els senyors de la qualhan estat els Montoliu, els Maimó i els Magrinyà.

Origen del nomInicialment la Montoliva fou coneguda com laTorre, però els primers anys del segle XV passà aser anomenada la Montoliva pel fet d’haver esde-vingut propietat de Joana de Jorba, vídua de Gal-ceran de Montoliu, coneguda arreu com la senyo-ra Montoliva i d’aquí s’esdevingué que passés aser anomenada la Torre de na Montoliva i, comescriví Mn. Pié, “d’alloveres ensà s’anomenatsempre la Montoliva aquella Baronia”.3

El concepte baronia/baróCom és ben sabut, baronia és la demarcació feu-dal posseïda per una persona que hi exerceix fun-cions jurisdiccionals i que a Catalunya rep el trac-tament de baró, la qual cosa no implica pas tenirel títol de baró, com és el cas de la Montoliva, onels senyors eren anomenats barons pel sol fet deser reconeguda com a baronia. Dins la baronia lajurisdicció del baró era general i s’estenia a totsels ordres sense altres límits que aquells que esta-ven determinats per la normativa general. Així, enla donació que Àngela Maimó, baronessa de laMontoliva, féu de l’usdefruit de la baronia al seumarit l’any 1680 s’especifica que el baró de laMontoliva té el civil ple i que pot “capturar delin-qüents y fer justícia segons dret que tenen los quetenen baronies en alguns llochs y terres”.4 Com asenyors jurisdiccionals que eren, els barons de laMontoliva tenien la capacitat de nomenar batlles,assessors de la cúria baronial i notaris de la baro-nia. A més eren tractats com a militars, així MariàMagrinyà fou convocat a la reunió del Braç Mili-tar el maig de 1690,5 i a Josep Magrinyà i Giro-na i a Marià Magrinyà i Magrinyà se’ls recone-gué el dret a usar i portar espasa per part delcapità general i la Reial Audiència el setembre de1735, el juny de 1750, l’octubre de 1758 i elsetembre de 1775.6

La Montoliva és una masia del municipi de Vilallonga delCamp, camí de la Selva

Al Sr. Josep M. de Magrinyà i Roig

9TAG març 2006

Els barons de la MontolivaDins el territori de la baronia hi havia una masiaque, almenys des del primer terç del segle XIV,tenia a cens la família Maimó i que era conegu-da com d’en Maimó. Aquesta masia, en tempsde Joana de Jorba, pertanyia per herència aPere Maimó.7

Joana de Jorba traspassà vers l’any 1422, enquè atorgà les darreres voluntats, i com que morí

sense fills els seus béns foren heretats pels seusparents els fills de Guerau de Guimerà. La Torrede na Montoliva, en concret, passà a ser propie-tat de Joan-Manuel de Guimerà, primer, i de Paude Guimerà, després. A la mort de Pau la baro-nia fou heretada per una filla seva que estavamaridada amb Joan d’Icard, de Tarragona.

Els Icard conservaren la baronia almenys fins al1662, en què l’esposa de Joan d’Icard constaencara com a senyora de la Montoliva, però pos-

Escut d’armes de Josep Magrinyà i Girona,baró de la Montoliva. Hom pot veure lesarmes dels quatre llinatges del titular:Magrinyà, Girona, Maimó i Fontcuberta.

NOTES

1. Iglésies, Josep, Estadístiques de població de Catalunya el primer

vicenni del segle XVII, vol. I. Barcelona: Editorial Rafael

Dalmau, 1974, p. 287.

2. Rovira i Soriano, Jordi; Andreu Dasca i Roigé, Descripció del

Corregiment de Tarragona. Segons un manuscrit del segle XVIII

de la Biblioteca Nacional de Madrid. Tarragona: Virgili, editor,

1995, p. 48.

3. Pié, Joan, Anals inèdits de la vila de la Selva del Camp de

Tarragona. Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon

Berenguer IV, 1984, p. 662s.

4. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Parròquia de Sant

Martí de Vilallonga, reg. 44, f. 65v.

5. Arxiu Magrinyà de la Montoliva. Llibre de notes, doc. 274.

6. Ibid., docs. 384, 399, 426 i 461.

7. Pié, Anals., p. 663.

8. Ibid., p. 665.

9 Tot i ser el baró titular va ser designat batlle per la seva mare

Cecília Girona que era la usufructuària de la baronia.

TAG març 200610

teriorment a aquest any la traspassaren alsMaimó i Joan Maimó, ben segur fill de Pere, se’npogué titular senyor.8

La Montoliva restà en mans dels Maimó, quel’any 1510 reberen un privilegi de ciutadà honraten la persona de Francesc Maimó, fins a l’any1679 en què morí Miquel Maimó. La seva filla,Àngela, la darrera dels Maimó contragué matri-moni amb Marià Magrinyà, pagès de la Pobla deMafumet però originari de Constantí, a qui, el 9d’abril de 1680, la seva esposa féu cessió del’usdefruit de la baronia.

El primer senyor Magrinyà pròpiament dit fou PauMagrinyà i Maimó, fill de Marià Magrinyà iÀngels Maimó, que senyorejà la baronia des del’any 1700, en què traspassà la seva mare, finsa l’any 1728, en què morí. Succeí el fill JosepMagrinyà i Girona que regí la Montoliva setanta-tres anys per tal com el seu traspàs no s’esdevin-gué fins al 1801; aquest senyor aconseguí l’any1795 el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona.El tercer i darrer de la Montoliva (recordem queels senyorius desaparegueren el 1837) fou MariàMagrinyà i Magrinyà. Val a dir, però, que la des-aparició de la jurisdicció senyorial no comportàpas per als Magrinyà la pèrdua de la propietatde la Montoliva; així, a la mort de Marià, esde-vinguda el 1840, la hisenda passà a mans delseu fill Josep M. Magrinyà i Alegret (1798-1870)

a qui succeí el fill Marià Magrinyà i López (1828-1894) que sabé conservar-la per al seu fill JosepM. Magrinyà i Pascó (1880-1940) que fou suc-ceït pel fill Marià Magrinyà i Morell (1910-1975). Actualment el propietari de la Montolivaés Josep M. de Magrinyà i Roig.

Batlles, assessors de la cúriabaronial i notaris de la MontolivaAcabarem la consideració entorn de la Montolivai els seus barons aportant el nom dels batlles,assessors de la cúria baronial i notaris de la baro-nia que coneixem i que foren nomenats pels sen-yors. Pel que fa als batlles direm que regiren lavara Gabriel Torrent (1597), Joan Rabassa(1690), Josep Magrinyà i Girona (1749);9Gabriel Voltes (1753), Joan Bosquets (1764,1777, 1779), Joan Ribalt (1780), Josep Bellver(1788), Josep Salvat (1788), Ignasi Cogul (1803i 1806) i Joan Navès (1805). D’assessor de lacúria de la Montoliva només coneixem el Dr.Francesc Martí que fou designat l’any 1789, i denotari de la baronia tan sols coneixem FeliciàGirona, notari de Reus, que ocupà el càrrec l’any1789.��

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

Dr. en Història Moderna i professor de la URV

11TAG març 2006

UrbanismeUrbanisme ���

Ferrocarril, barrera o oportunitat?

Els desplaçaments són un dels factors que mésincideixen en l’economia. Abans, produíem al costat d’onconsumíem: dit d’altra forma, vivíem on treballàvem. Avui,no. La mobilitat ha adquirit, per tant, una importància moltsuperior a la d’èpoques anteriors i és un factor a tenir encompte en la planificació del creixement futur dels nostrespobles i ciutats. Ja no es pot fer urbanisme sense tenir encompte la mobilitat.

No descobrim res de nou si afirmem que el vehicle particu-lar ha tocat sostre com a sistema de transport sostenible.No hi ha altres solucions que no passin pel transport públic,i en particular per mitjans de gran capacitat, rapidesa isostenibilitat ambiental i energètica, com seria el cas delferrocarril.

Una de les tasques que ens pertoquen als urbanistes ésdonar solucions als problemes que aquest sistema detransport produeix a les ciutats i pobles, on es consti-tueix sovint en una barrera. Tant per a la connectivitatde les trames urbanes, com per a l’accés als serveis i,en definitiva, per a l’actitvitat econòmica i la relaciósocial. A molts pobles, el tren és una frontera psicològicaentre els que viuen a un costat i a un altre, quan no una fontde greu perill.

La línia ferroviària entre Tarragona i Barcelona n’és un bonexemple, encara que potser seria més correcte dir-ne “malexemple”. En el tram que creua les comarques del Tarrago-nès, el Baix Penedès i el Garraf, la via passa per les pobla-cions d’Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, elVendrell, Calafell, Segur de Calafell, Cunit, Cubelles, Vila-nova i Sitges, creant problemàtiques de tot tipus.

El traçat pel bell mig dels nuclis urbans prové de finals delsegle XIX. Els que el van dissenyar buscaven el terreny plai aquest només es trobava a la vora del mar. Aquella costaestava pràcticament deshabitada perquè era un continud’aiguamolls, amb alguns petits nuclis de pescadors, deresidència no permanent. Avui, en canvi, la vida es fa a lacosta: de fet, el gruix de la població i l’activitat es trobaconcentrada en una estreta franja de no més de cinc quilò-metres.

De solucions a la problemàtica del pas del ferrocarril pelsnuclis urbans només n’hi ha dos o tres: traslladar la línia,tancar-la amb l’adequada permeabilització o soterrar-la.Cada opció és positiva segons l’aspecte del problema quees cregui prioritari i, sobretot, en relació a qui es fa càrrecdel cost. Però, personalment, considero que traslladar la viaterra endins és una alternativa poc satisfactòria a llarg ter-mini. Si els municipis no posen seny urbanístic i controlen elcreixement en direcció al nou traçat, el problema es potreproduir al cap de pocs anys.

Ens queda per analitzar el que crec que és l’autèntica disjun-tiva: apostar pel soterrament o pel tancament de les vies.Sovint es descarta de bon principi el soterrament en atencióa consideracions d’ordre econòmic. Però els números s’hande fer tenint en compte tots els factors. El soterrament és unaopció certament cara, però el tancament, si es fa amb lescondicions imprescindibles, no és barat, precisament.

El tancament a una zona urbana no pot ser el que es fariaa un galliner. Ha de ser un tancat de qualitat i, per fer-hobé i complir totes les normatives en dansa, ha d’inclourebarreres acústiques. Cal construir un seguit de passos sote-rrats o elevats. A banda, els freqüents problemes d’inunda-cions dels passos soterrats, el manteniment dels vallats com-porta uns costos elevats. Una part important de lesdificultats d’aquesta solució és que ni Renfe ni l’Administra-ció central volen assumir els costos de construcció al 100%(com a màxim, accepten pagar-ne el 50%) i es desentenenper complet de les despeses de manteniment.

El soterrament significa una inversió inicial alta, incremen-tada pel fet que el traçat a soterrar no pot ser per municipisaïllats, sinó que ha de tenir una continuïtat el més llargapossible. Altra cosa seria un disbarat conceptual i tècnic.En realitat, l’esperpent de què la via circulés soterrada i ensuperfície “pujant” i “baixant” arbitràriament segons elterme municipal, no l’arribaríem a veure, per ser inviable.Pocs trams locals de via tenen, a la zona que proposem, lasuficient longitud perquè, descomptats els pendents respec-tius, resti alguna cosa soterrada que pagui la pena.

La mobilitat ha adquirit unaimportància superior pel que fa a l’economia i les relacions socials

TAG març 200612

InformàticaInformàtica ���

Crear i llegir PDF sense Adobe

Però el projecte que plantejo no és cap somni. És perfecta-ment realitzable, perquè la diferència de preu entre el sote-rrament i el tancament pot assumir-se mitjançant una gestióurbanística intel·ligent.

En primer lloc, un dels costos més importants de qualsevolobra és la compra del terreny i, en aquest cas, el sòl ja hiés: el propi traçat amb les seves servituds.

En segon lloc, les estacions podrien estar en els mateixosllocs, però soterrades. En els seus actuals emplaçaments espodrien desenvolupar illes d’aprofitament urbanístic ambusos residencial, hoteler, comercial, esportiu, cultural, lleurei de serveis. Fins i tot es podria crear alguna nova estació,ara inexistent, com una a Creixell. L’explotació d’aquestaprofitament seria possible amb figures de gestió com dretsde vol, concessions...

El valor principal d’aquesta idea no és tant sols que el sote-rrament es financiï per sí mateix en grant part. És que elcanvi seria espectacular, ja que una barrera es convertiriaen una franja lliure en superfície. Les ciutats i pobles guan-yarien un sistema general i local de valor incalculable. Foradels nuclis urbans, un paisatge totalment nou, net i endre-çat, amb els abundants i rics espais naturals del recorregut,recuperats... Tot plegat seria, a més, un input econòmic i

turístic de primer ordre per a tota la Costa Daurada.

Nogensmenys, aquest plantejament donaria la possibilitatde configurar un nou servei ferroviari. Un tren de rodaliesde qualitat que enllacés les dues àrees metropolitanes deCatalunya, la de Barcelona i la de Tarragona. Un tren,també, que aportaria a les comarques del Baix Penedès idel Garraf, situades al bellmig, una alternativa de sinergiesen el món del treball, i que compensaria els seus dèficitsestructurals. La comarca del Baix Penedès assumiria autèn-ticament el paper de comarca ròtula entre Barcelona i Tarra-gona.

Sóc dels que pensa que les infraestructures han de ser cap-davanteres en la planificació territorial. I crec que lesinfraestructures que considerem com a “xarxa bàsica” hande ser una locomotora, no el vagó de cua. Crec també quela idea aportada aquí hauria de ser estudiada en profundi-tat en el futur Pla d’Infraestructures de Catalunya. No és unprojecte fantasiós. És una alternativa viable tècnica (a fi decomptes, hem abordat amb èxit obres molt més difícils) ieconòmicament, com crec que s’ha demostrat aquí.��

JORDI SÁNCHEZ SOLSONA

Arquitecte TècnicMàster en Gestió Urbanística UPC

El format PDF, desenvolupat per Adobe, s’ha convertit en elformat estàndard per la transferència de documents per laxarxa. Però, al contrari del que molta gent pensa, és un for-mat obert, i existeixen diverses aplicacions tant per llegir,com per crear aquests arxius, més enllà del conegut AdobeAcrobat. L’opció més interessant, i la més desconeguda perla majoria, és la segona. Com CREAR un arxiu PDF partintd’un document de Word, o de la meva presentació enPowerPoint, o d’un dibuix d’Autocad, o qualsevol altre pro-grama?

Doncs, existeixen un conjunt d’opcions, però us recomanemles següents:

CutePDF Writer o PDF Creator

Aquestes aplicacions, un cop instal·lades, creen una novaimpressora en el nostre sistema. Aquesta impressora enllocd’imprimir en paper, el que fa es CREAR un arxiu PDF. Pertant, solament haurem d’obrir, per exemple un document deWord, donar a IMPRIMIR i escollir la impressora creada peraquests programes, i aleshores ens demanarà una ruta onguardar el nou arxiu en PDF. Un cop creat, podem llegiramb Adobe Acrobat Reader.

Amb aquestes opcions disponibles, és molt fàcil CREARPDFs, i molt més recomanable que utilitzar arxius .doc delWord, que poden variar molt d’un ordinador cap un altre.

Per tant, Microsoft Word (i OpenOffice) per editar i proces-sar documents; PDF per distribuir-los.��

Adreces on descarregar les aplicacionsAplicació Link

Cute PDF http://www.cutepdf.com/download/CuteWriter.exe

PDF Creator http://ovh.dl.sourceforge.net/sourceforge/pdfcreator/PDFCreator-0_8_0_GNUGhostscript.exe

Adobe Reader http://www.adobe.es/products/acrobat/readstep2.html

JAUME CABRÉ

Informàtica COATT

13TAG març 2006

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ���

El comportament al foc i els projectesd’activitats

Aquest article pretén ser una reflexió sobre les einesde què disposa el tècnic per justificar el comporta-ment al foc dels elements constructius i dels materialsen els projectes d’activitats.

L a implantació i funcionament de qual-sevol activitat, industrial o no, requereix, des delpunt de vista administratiu, d’una sol·licitud de lli-cència que a Catalunya, d’acord amb la Llei3/1998, de la intervenció integral de l’adminis-tració ambiental (LIIAA), queden sotmeses arègim:• d’autorització ambiental• de llicència ambiental• de comunicaciósegons la potencialitat de la seva incidènciasobre el medi ambient, la seguretat i la salut deles persones quant a les emissions contaminants.

DocumentacióLa sol·licitud, en qualsevol cas, ha d’anar acom-panyada d’un projecte amb els continguts indi-cats al Reglament de desplegament de la LIIAA(D.136/1999, articles 58 a 66, amb caràctergeneral, i art. 53, pel que fa a prevenció d’incen-dis).

El Decret 143/2003, va modificar elD.136/1999, abans esmentat, pel que fa alsannexos, que inclouen la relació d’activitats classi-ficades, segons el règim d’intervenció, estableix a:• l’Annex IV.A, la relació d’activitats sotmeses a

informe preceptiu de prevenció d’incendis.• l’Annex IV.B, la documentació de seguretat

que ha d’acompanyar la sol·licitud d’autorit-zació o de llicència ambiental en matèria deprevenció d’incendis, diferenciant pel que faa la informació específica contra incendis, lesactivitats de la NBE-CPI, les activitats recreati-ves, d’espectacles i d’oci i les activitats d’in-dústria i magatzem.

La normativa bàsica que s’ha de complir, en matè-

ria de protecció i seguretat contra incendis, és:• RD. 2177/1196, de 4 d’octubre, pel qual

s’aprova la Norma Bàsica de l’Edificació:“NBE-CPI/96: Condicions de protecció contraincendis en els edificis”.

• RD. 2267/2004, de 3 de desembre, pel quals’aprova el Reglament de seguretat contraincendis en els establiments industrials(RSCIEI).

• RD. 2816/1982, de 27 d’agost, pel qual s’a-prova el Reglament general de policia d’es-pectacles públics i activitats recreatives (RGPE-PAR).

• D. 241/1994, de 26 de juliol, sobre condi-cionants urbanístics i de protecció contraincendis en els edificis, complementaris de laNBE-CPI/91.

• RD 1942/1993, de 5 de novembre, pel quals’aprova el Reglament d’instal·lacions de pro-tecció contra incendis (RIPCI).

En aquest sentit l’NBE-CPI/96 indica: “El cumpli-miento de esta norma básica debe quedar refle-jado en el proyecto general del edificio o estable-cimiento, así como en la documentaciónnecesaria para la obtención de las autorizacio-

nes preceptivas, de tal forma que sean fácilmen-te identificables los elementos que no puedenmodificarse sin afectar a las exigencias de segu-ridad contra incendios” (art. 3.1).

D’igual forma, el RSCIEI indica:“Los establecimientos industriales..., requerirán lapresentación de un proyecto, que podrá estar

La Llei 3/1998, de laintervenció integral del’administració ambiental,regula l’activitat

TAG març 200614

integrado en el proyecto general exigido por lalegislación vigente para la obtención de los per-misos y licencias, o ser específico; en todo caso,deberá contener la documentación necesaria quejustifique el cumplimiento de este reglamento”.(art. 4.1), especificant, al següent article, que pera la posada en funcionament caldrà aportar cer-tificat d’adequació al projecte i de compliment dela normativa, amb els continguts indicats.

Amb aquestes pautes, bastant definides, és habi-tual que el projecte que arriba a l’Administració,per al seu informe, aporti un Annex específic dejustificació de les condicions de protecció/segure-tat contra incendis, on, fent un seguiment de lesprescripcions reglamentàries que li són d’aplica-ció, es vagi justificant el seu compliment.Això, en principi, no comporta una dificultatexcessiva pel que fa als aspectes de:• Valoració del risc i configuració.• Compartimentació en sectors d’incendi.• Ocupació i condicions d’evacuació.• Instal·lacions de protecció contra incendis...paràmetres que el tècnic controla a nivell de pro-jecte i que ha de tenir en compte i calcular perdefinir les condicions de seguretat contra incen-dis, però que poden influir en el disseny de laindústria/activitat, fent necessàries adequacionso modificacions no previstes inicialment.

No passa el mateix amb les condicions de compor-tament al foc dels elements constructius i dels mate-rials, doncs no sempre es tracta d’una activitat denova implantació, el projecte de la qual s’elaboraconjunta o paral·lelament al de construcció. Moltes

vegades són activitats que es volen implantar enestabliments ja construïts (edificis, naus indus-trials,...), raó per la qual la capacitat de projec-tar/dissenyar es veu limitada, condicionada.

En tots dos casos, el tècnic, amb més o menyscapacitat de disseny, ha de definir o documentar1les característiques dels elements constructius idels materials i, en base a aquestes característi-ques més les millores que puguin requerir, assig-nar uns valors de comportament al foc (EF, RF iclasse de reacció al foc) d’aquests elements, peralgun dels procediments reglamentats, valors quecomparats amb els requeriments normatius per-metin constatar el seu compliment.

Comportament al foc. JustificacióLa normativa esmentada, també coincideix endefinir aquest aspecte i entre els procediments dejustificació del comportament al foc dels elementsconstructius i dels materials estableix els següents:a) Contrast amb valors fitxats a l’Apèndix 1 de la

NBE-CPI/96.b) Marca de conformitat a normes UNE, Segell o

Certificat de conformitat amb les especifica-cions tècniques de la norma.

c) Aplicació d’un mètode de càlcul teòric-experi-metal reconegut.

Contrast amb valors fitxatsAplicable a solucions constructives tradicionals,especialment a parets de fàbrica de maó o debloc. Per a elements de formigó cal adreçar-se al’EHE2.

15TAG març 2006

L’NBE-CPI/96 recull al seu Apèndix 1 tres taulesamb valors de resistència al foc per als següentselements constructius:1. Murs de formigó sense revestir.2. Parets i envans de fàbrica de maó ceràmic o

silico-calcari.3. Murs i envans de fàbrica de bloc de formigó.

Només recull aquests tres tipus d’elements cons-tructius. L’anterior NBE-CPI/91, derogada pel RD2177/1996 que va aprovar l’NBE-CPI/96, reco-llia al seu Apèndix 1 un nombre més extens detaules amb valors d’EF i RF d’elements constructius(fins a 16), que han estat suprimides per la incer-tesa i la manca de rigor que presentaven en tot oen part alguna d’elles.

Aquest mètode, essent el d’aplicació més senzilla,requereix un mínim de dades. Expressions deltipus:• “Es tracta d’una estructura de formigó armat

amb una RF-120 o superior”• “...els elements estructurals tindran una estabi-

litat EF-90”no constitueixen cap justificació ni aporten dadesque permetin contrastar res.

A tall d’exemple per donar com a vàlid el contrastde l’RF d’un mur de fàbrica de maó cal que indi-quem si és de maó calat o massís, i el gruix i eltipus de revestiment, si en té, al menys de la caraexposada al foc. Així podem dir: “Mur de fàbri-ca de maó de 15 cm. de gruix enguixat per lacara exposada al foc, segons la Taula 2 de laNBE-CPI/96, li correspon una RF-180.”. Compodem observar el mateix mur però arrebossatper la cara exposada al foc, només tindria unaRF-90, segons la mateixa taula, la qual cosa l’in-habilitaria com a mur tallafoc (paret mitgera) encas d’activitats regulades per la CPI/96.Per a estructures de formigó armat, es pot fer ser-vir el mètode recollit al Annex 7 de l’EHE, el qualrequereix com a dades: • tipus d’element (pilar, biga, llosa,...)• dimensions de la secció de l’element• diàmetre i revestiment de l’armadura principal

(passiva i/o activa), respecte de la cara/esexposada/es al foc

• determinació del revestiment mecànic equiva-lent, mitjançant una formula que aporta elpropi Annex

amb aquests valors i en funció de la relació b/am(dimensió mínima de la secció/revestiment mec.equivalent) les diferents taules ens aporten elvalor d’RF corresponent3.

Marca, segell o certificat de confor-mitat a normes4

Aplicable a elements constructius i a materials.

Aquest procediment té un gran inconvenient, queen el moment de publicació de la norma encarano existien aquests distintius, essent actualmentuna excepció el nombre de productes acreditatsper aquest procediment.

Per això, l’NBE-CPI/96, admet que mentre noexisteixin aquests distintius es puguin admetre elsassaigs realitzats segons les normes UNE, ques’especifiquen a l’Apèndix 3.

Es poden trobar, amb certa facilitat, productes isistemes de protecció passiva: portes, comportes,particions, segellats, pintures,... que disposin decertificat d’assaig conforme a normes UNE, mit-jançant el qual el producte o sistema assajat asso-leix una estabilitat al foc EF o resistència al foc RFdeterminada.

Pel que fa als materials, específicament els derevestiment, es realitzen nombrosos assaigs perdeterminar la reacció al foc. Cal recordar que elsmaterials tèxtils s’han de sotmetre a un procésd’envelliment previ abans de sotmetre’ls a l’as-saig normalitzat i que els tractaments, de millorade la reacció al foc, tenen data de caducitat.

NOTES

1 El projecte d’execució de l’edifici o de la nau industrial és la referència

bàsica, en aquest cas, per extreure la informació: tipologia estructural,

seccions, armat, materials emprats,... La seva absència comportarà la

necessitat d’efectuar una mínima inspecció “in situ” per disposar d’a-

questes dades, per alguna de les quals caldrà realitzar cales i utilitzar

eines de diagnosi.

2 EHE. Instrucció de formigó estructural (RD 2661/1998)

3 Recordem que la NBE-CPI/91, per determinar l’EF d’un pilar mitjançant la

Taula 1 de l’Apèndix 1 requeria les següent dades: dimensió de la sec-

ció, nombre de cares exposades al foc i revestiment de les armadures.

4 Les marques de conformitat, certificats de conformitat i assaigs de tipus cal-

drà que siguin emeses per un organisme de control que compleixi les exi-

gències del R.D. 2200/1995, de 28 de desembre.

5 Reconeguts pel Ministeri de Foment (actualment Vivenda) i degudament

acreditats.

TAG març 200616

En tots dos casos, per acreditar el compliment deles condicions que la normativa imposa a un ele-ment caldrà, com a mínim, aportar els dos docu-ments següents:

a) Certificat del tècnic autor del projecte i/odirector de l’obra, conforme el material/pro-ducte col·locat a l’obra o el tractament aplicatsobre l’element és l’indicat al projecte i quecoincideix amb el descrit al certificat d’assaignúm. ___ del laboratori ____ que s’acompan-ya.

b) Certificat del laboratori d’assaig5, que ha defer referència a la norma d’assaig vigent perla qual s’ha efectuat, la descripció i caracterís-tiques dels materials i sistema d’aplicació icol·locació, la data de realització, el períodede vigència i la classificació obtinguda.

Totes les estructures són susceptibles de millorar laseva EF o RF mitjançant l’aplicació de revesti-ments, aplacats i/o pintures. En aquest cas, perexemple en una estructura d’acer, una actitud con-servadora –del costat de la seguretat- és assignara l’estructura l’EF/RF que aporta el sistema aplicat(que haurà de reunir els requisits indicats anterior-ment quan al certificat d’assaig) i menysprear lapoca o nul·la estabilitat de l’estructura com a tal iaportar els certificats esmentats.

Mètode de càlcul teòric-experimental reconegutAplicable per a la determinació de l’estabilitat alfoc d’estructures.• Estructures de formigó.

ENV 1992-1-2: 1995. Eurocòdi 2: Dissenyd’estructures de formigó. Part 1-2: Resistènciaal foc.

• Estructures d’acer. ENV 1993-1-2: 1995. Eurocodi 3: Dissenyd’estructures d’acer. Part 1-2: Resistència alfoc.

• Estructures mixtes.ENV 1994-1-2: 1994. Eurocodi 4: Dissenyd’estructures mixtes. Part 1-2: Resistència alfoc.

• Estructures de fusta.ENV 1995-1-2: 1994. Eurocodi 5: Dissenyd’estructures de fusta. Part 1-2: Resistència alfoc.

• Estructures de fàbrica.Eurocodi 6: Disseny d’estructures de fàbrica.Part 1-2: Resistència al foc.

documents del Comitè Europeu de Normalitzacióque es poden obtenir a AENOR (AssociacióEspanyola de Normalització i Certificació).��

FÉLIX GONZÁLEZ REDONDO

Arquitecte TècnicSotsinspector del Cos de Bombers

17TAG març 2006

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ���

Execució d’enrajolats i pavimentsceràmicsCriteris per a la tria de la rajola ceràmicaEl vast ventall de característiques i propietats dels productesceràmics actuals fa que l’elecció del tipus de rajola ceràmi-ca sigui una circumstància molt important a l’hora d’acon-seguir uns resultats adient d’ús i durabilitat.

El material ceràmic s’ha de triar en funció del tipus d’ús delpaviment o enrajolat, de l’ambient al qual serà exposat idel mètode de col·locació. Una vegada concretats aquestspunts, triarem un o altre, exigint-li unes determinades carac-terístiques mecàniques, dimensionals i d’ús. Els criteris estè-tics o d’altre tipus han de supeditar-se a aquests primers.

Característiques dimensionals• Tipus 1. Per col·locar en paviment amb junta.• Tipus 2. Per col·locar en paviment sense junta.• Tipus 3. Per col·locar en paraments verticals sense junta.

Les característiques dimensionals del material ceràmic tipus1, són les menys exigents, i les del tipus 3, les més exigents.Segons taula 1.1.1

CARACTERÍSTIQUES DIMENSIONALS

CARACTERÍSTIQUESDesviacions màximes admis-sibles segons ISO 10545-2

1 PAVIMENT AMB JUNTA 2 PAVIMENT SENSE JUNTA 3 PARAMENT SENSE JUNTA

L < 200 mm L ≥200 mm L < 200 mm L ≥200 mm L < 200 mm L ≥200 mm

LONGITUD I AMPLADA (L)* De la mida mitjana de

cada rajola respecte

- a la dimensió de fabricació

- a la mitjana de lasrajoles de mostra

±3 mm

±1,5 mm

±1,5 % (<4,5 mm)

±1% (<3,0 mm)

1,0 mm

±0,5 mm

±0,6%(<1,8 mm)

±0,5%(<1,0 mm)

±1,0 mm

±0,5 mm

±0,5%(<1,5 mm)

±0,3%(<0,75 mm)

GRUIX

* Del gruix mig de cadarajola respecte al grossor

de fabricació

±5%

RECTITUD DE COSTATS

* De la rectitud ±1,5 mm ±1%

(<3,0 mm) ±0,5 mm ±0,5%

(<1,0 mm) ±0,5 mm ±0,3%

(<0,75 mm)

ORTOGONALITAT

* De l’ortogonalitat ±2,5 mm ±1,5% (<4,5 mm)

±1,0 mm ±0,6% (<2 mm)

±1,0 mm ±0,5% (< 1,5 mm)

PLANITUD DE SUPERFÍCIE

* Curvatura central en rela-ció amb la diagonal

* Curvatura lateral

* Guerxesa en relació ambla diagonal

±2,5 mm

±2,5 mm

±2,5 mm

±1,5% (<4,5 mm)

±1,5% (<4,5 mm)

±1,5% (<4,5 mm)

+1,5/-0,75 mm

+1,0/-0,5 mm

±1,0/-0,5 mm

±0,5%(+2/-1 mm)

±0,5%(+1,5/-1 mm)

±0,5%(+1,5/-1 mm)

+1,5/-0,75 mm

+1,0/-0,5 mm

+1,0/-0,5 mm

+0,5/-0,3%(+2/-1 mm)

+0,5/-0.3%(+1,5/-1 mm)

±0,5%(+1,5/-1 mm)

Taula 1.1.1

TAG març 200618

Característiques mecàniques

• Tipus 1. En paraments.• Tipus 2. Trànsit de persones amb incidència lleu.• Tipus 3. Trànsit de persones amb incidència moderada.• Tipus 4. Trànsit de persones amb incidència mitjana.• Tipus 5. Trànsit de persones amb incidència intensa.• Tipus 6. Trànsit de persones amb incidència molt

intensa.• Tipus 7. Trànsit de tràfic rodat.

Les característiques mecàniques fan referència a la càrregade ruptura i al tipus d’abrasió a la qual serà sotmès el pavi-ment. Així doncs, com veieu, és molt important triar el tipusde material ceràmic adient a l’ús per al qual es preveu.

Des del punt de vista de les característiques mecàniques, laincidència del trànsit al qual hagi d’estar sotmès el materialceràmic, serà una condició indispensable per tal de triar elmés idoni, com es pot comprovar al quadre 1.1.2. A majorintensitat de trànsit, també són majors els requerimentsmecànics exigits al material. Altrament, si bé un tipus 7 ofe-reix un màxim rendiment, no l’hauríem d’utilitzar quan pre-veiem unes exigències tipus 1, hem de tenir en compte cri-teris estètics, econòmics i d’altre tipus que ens obliguen adestriar d’una manera acurada la rajola que necessitem.

La taula 1.1.2 recull els diferents tipus amb les exigències iprestacions d’una manera acurada.

CARACTERÍSTIQUES MECÀNIQUES

TIPUS ÚS

Càrrega detrencament a

la flexió

RAJOLA ESMALTADA RAJOLES NO ESMALTADES

Resistència a la abrasió Duresa Mohs Resistència a la abrasió

Segons ISO10545-4

Segons ISO 10545-7 Segons exUNE 67-101

Segons ISO 10545-6

Canvi visible iresistència ataques (1).

Eta-pa

Pèrdua mitjana delluentor a 60° en

etapa de 600 revo-lucions (2)

Volum de matèriaeliminada

1 PARAMENT > 450 N

2

PAVIMENTTRÀNSITPEATONALLLEU

> 900 N

≥ 600 revolucions

< 2.356 mm3

3

PAVIMENTTRÀNSITPEATONALMODERAT

Mínim 4

< 1.419 mm3

4

PAVIMENTTRÀNSITPEATONALMIG

≥ 1.500 revolucions

< 15

< 649 mm3

5

PAVIMENTTRÀNSITPEATONALINTENS

≥ 2.100 revolucions

Mínim 6

< 393 mm3

6

PAVIMENTTRÀNSITPEATONALMOLT INTENS ≥ 6.000 revolucions < 175 mm3

7 PAVIMENTTRÀFICVEHICLES

> 2.000 N

Taula 1.1.2

19TAG març 2006

Altres característiques segons l’ús

• Tipus H. Ús higiènic.• Tipus E. Ús exterior.• Tipus EH. Ús exterior higiènic.• Tipus A. Ús antilliscant.• Tipus AH. Ús antilliscant higiènic.• Tipus AE. Ús antilliscant exterior.• Tipus AEH. Ús antilliscant exterior higiènic.

CARACTERÍSTIQUES D’ÚS

TIPUS ÚS Resistent a àcids i bases

Resistent a les gebrades

Coeficient de fricciódinàmica en mullat

Sense lletra

H Higiènic *

E Exterior *

EH Exterior i higiènic * *

A Antilliscant *

AH Antilliscant Higiènic * *

AE Antilliscant Exterior * *

AEH Antilliscant Exterior Higiènic * * *

Taula 1.1.3

* Característiques requerides per a aquest tipus derajola

Grau de lliscament dels sòls

La pròxima entrada en vigor del CTE, introduirà el conceptede grau de lliscament dels paviments. Serà a partir de llavorsquan al projecte haurem de definir en funció de l’ús al qual esdestini aquest, un tipus determinat de material ceràmic en rela-ció al seu grau de lliscament.

A fi de limitar el risc de relliscar, els sòls dels edificis i zonesd’ús hospitalari, docent, comercial i pública concurrència tin-dran una classe adequada conforme a la taula 1.2, on s’indi-ca les classes que, com a mínim, han de tenir els sòls, en fun-ció del tipus de zona. La dita classe es mantindrà durant lavida útil del paviment independentment dels productes de nete-ja i conservació o de qualsevol altra mesura aportada perpal·liar les glaçades.

Els sòls es classifiquen, en funció del seu valor de resistènciaal lliscament (SRV), d’acord amb allò que s’ha establert a lataula 1.1:

Taula 1.1 Classificació de sòls

Resistència al lliscament RD Classes de sòls

RD =20 Classe 0

20< RD =35 Classe 1

35< RD =45 Classe 2

RD > 45 Classe 3

El valor de resistència al lliscament RD es determina mitjan-çant l’assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la normaUNE-ENV 12633:2003 emprant l’escala C en provetessense desgast accelerat. En paviments amb relleu, s’haurà de cuidar que la mostraseleccionada s’assagi en el sentit més desfavorable.

Taula 1.2 Classe de grau de lliscament exigible als sòls

Zona Classe del sòl Zones interiors eixutes - superfícies amb pendent menor que el 6% Classe 1- superfícies amb pendent igual o major que el 6% i escales Classe 2Zones interiors humides, tals com banys, cuines, piscines cobertes, etc.1- superfícies amb pendent menor que el 6% Classe 2- superfícies amb pendent igual o major que el 6% i escales Classe 3Zones interiors on, a més d’aigua, pugui haver-hi agents que redueixinla resistència al lliscament (greixos, lubricants, etc.) tals com cuines industrials,escorxadors, garatges, zones d’ús industrial, etc. Classe 3Zones exteriors. Piscines 2 Classe 3

(1) S’inclouen els sòls de l’entorn de les entrades als edificis des de l’espai exterior, excepte quan es tracti d’accessos directes ahabitatges o a zones d’ús restringit, així com les terrasses cobertes. (2) En zones previstes per a usuaris descalços i en els fons dels vasos, a les zones en què la profunditat no excedeixi d'1,50 m.

TAG març 200620

Paviment Parament

Sense junta Amb junta Sense junta Amb junta

1.1.1 LOCALS EXTERIORS

1.1.1.1 Porxos, galeria, terrassa, zona d’accés o de circulaciód’aire lliure

2-3-AEH 1-3-AEH 1-1-EH 1-1-E

1.1.2 LOCALS INTERIORS

1.1.2.1 Recintes eixuts

1.1.2.1.1 Entrada, i altres recintes amb obertura directa a l’exte-rior (jardí, terrassa, traster) 2-3 1-3 3-1 1-1

1.1.2.1.2 Habitació, estança, dormitori o altre recinte sense accésdirecte a l’exterior 2-2 1-2 3-1 1-1

1.1.2.1.3 Escala individual, passadís i àrees de circulació 2-3- 1-3- 3-1 1-1

1.1.2.1.4 Garatge, zona d’aparcament cobert 2-7-H 1-7-H 3-1 1-1 1.1.2.2 Recintes humits

1.1.2.2.1 Cuina, mini cuina en l’àrea d’estar, safareig 2-3-H 1-3-H 3-1 1-1

1.1.2.2.2 Banys 2-2-H 1-2-H 3-1 1-1

Quadre resum on es combinen les diferents característiques dimensionals, mecàniques i d’us dela rajola, i l’espai a l’habitatge

*característiques dimensionals - característiques mecàniques - característiques d’ús.

Criteris i condicions d’execució d’enrajo-lats i pavimentsLa evolució dels materials, tant pel que fa als suports com ales rajoles –baixa porositat, gran format de les peces, nousadhesius...-, ha modificat en gran manera les habituals con-dicions d’execució d’enrajolats i paviments.

Per tal de garantir d’una banda una bona adherència i del’altra la durabilitat de l’enrajolat o del paviment, l’execucióapropiada hi conciliarà el tipus de suport, el ciment o adhe-siu i la tècnica de col·locació.

Hi ha dues tècniques de col·locació de rajoles en funció deltipus d’aglomerant que utilitzem, en capa gruixuda o tradi-cional i en capa fina.

Tècniques de col·locacióLa col·locació en capa gruixuda es fa directament sobre elsuport, normalment fàbrica de maó, de bloc, formigó, i uti-litzant com aglomerant un morter de ciment o mixt deciment i calç amb un gruix que pot oscil·lar entre els 2 i 3cm. Els avantatges d’aquest tipus de tècnica són diversos,la reducció de costos, la correcció de possibles defectes deplanor en el suport i l’aplicació directa sobre el mateix. Elprincipal desavantatge és la poca adherència.

La col·locació en capa gruixuda no és recomanable quanles dimensions de la rajola són superiors a 20x20 cm oquan la superfície del suport no és prou regular, i és del totdesaconsellable sobre superfícies de guix, prefabricat de

guix o paraments revestits amb rajoles.

La col·locació en capa fina és la més estesa actualment irequereix o es recomana emprar sobre una capa prèvia deregularització, generalment un arrebossat mestrejat. Utilitzacom aglomerant morters cola i adhesius, els qual donenuna major adherència. Es poden fer servir amb qualsevolrajola i sobre qualsevol suport, sense les limitacions d’unacol·locació en capa gruixuda. L’ús d’adhesius facilita lacol·locació, permet una major deformació del suport,garanteix una major adherència i no requereix realitzardosificacions a peu d’obra.

Quan la peça és de grans dimensions o volem millorar l’ad-herència, es recomana realitzar un encolat doble, és a dir:aplicar l’adhesiu mitjançant una llana dentada tant alsuport com a la rajola.

L’elecció d’una tècnica o una altra és molt important i estàlligada íntimament amb el tipus de material lligant que uti-litzem, el tipus de suport i el tipus de material ceràmic.

El material lligantPer determinar el material lligant hem de considerar, en fun-ció de l’ús i l’ambient, l’adherència, l’estabilitat dimensionaldel suport i la resistència al contacte permanent amb l’ai-gua, que l’hi demanarem. A banda del morter de cimenttradicional, hi trobem tres tipus d’adhesius: els adhesiuscementosos (C), grup format pels diferents morters cola ambuna dosificació variable de resina; els adhesius de disper-

21TAG març 2006

Tècnica de col·locació Material Adherència DeformabilitatResistència al

contacte de l’aigua

Capa gruixuda MC Morter de ciment Baixa Poca Mitja

Capa fina

A1 Morter cola Mitja Poca Bona

A2 Morter cola especial guix Mitja Poca Mitja

C1 Morter cola alta adherència Mitra- Alta Poca Molt bona

C2 Morter cola amb Additiupolimèric Alta Alta Bona

D Pasta adhesiva Alta Alta Poca

R Resines de reacció Molt bona Mitja Molt bona

sió o pastes adhesives (D); i els adhesius de resines de reac-ció (R), constituïts per resines, un enduridor i sorra de sílice.Cadascun d’aquest grups comprèn a més a més diferentstipus amb característiques i actituds físiques aptes per adiferents usos. En qualsevol cas, per assegurar una bonadurabilitat, hem de seguir en tot moment les instruccionsd’ús i utilització que el fabricant ens dóna sobre l’adhesiu,és a dir: si es tracta d’un material per a interior o exterior,per a paviments o enrajolat de paret, etc.

La tria d’un o altre és funció del material ceràmic, del suporti l’ús. Per exemple, una superfície poc porosa requereixuna adherència de tipus químic i no mecànica, fet que ensdur a la tria d’un adhesiu, un morter cola, i no pas un mor-ter de ciment, i a la col·locació en capa fina.

En qualsevol cas, per col·locar qualsevol material ceràmic pelmètode de capa fina, per tria el tipus d’adhesiu, cal conèixerles característiques d’absorció d’aigua de la rajola –porosi-tat–, i en funció d’aquesta, establirem quin adhesiu utilitzaremper tal d’aconseguir les millors condicions d’adherència.

Tipus de suport.Hem de considerar dos tipus de suport: els tradicionals i elde tipus especial. El primer grup estaria format pel maóceràmic –revestit amb morter o no-, el bloc ceràmic, el pre-fabricat de formigó, la placa de cartó guix o el guix. Elgrup de nous materials comprèn revestiments ceràmics pre-existent, revestiments de pedra o la fusta.

A l’hora de triar el mètode de col·locació hem de tenir encompte l’estabilitat dimensional del suport, la flexibilitat–principalment amb els terres-, la sensibilitat a l’aigua, l’a-cabament superficial del material i la planeïtat del suport.N’hi ha d’irreversibles, pròpies del suport, com l’estabilitatdimensional, el grau de deformació o l’afectació per l’ai-gua; i d’alterables, com l’acabament superficial o la planei-tat. Quan la superfície d’un suport no ens garanteix unabona adherència, perquè és poc porós o sense relleu, si éspossible, hem de millorar aquestes característiques aug-mentant la seva rugositat. Quan no sigui possible alterar lescondicions superficials, triarem un adhesiu adient a les con-dicions especials del suport.

La planeïtat del suport és molt important, no hem d’accep-tar una desviació superior a 2 mm en 3 m, comprovantamb regle quan el mètode de col·locació és amb capa finai directament sobre el suport. En aquets cas s’haurà de rea-litzar un arrebossat mestrejat sobre el suport per tal degarantir la bona adherència.

Molt sovint introduir una capa entre el suport i el materialceràmic és imprescindible. Per prevenir problemes de defor-mació o dilatacions en paviments és recomanable nocol·locar el material ceràmic directament sobre el forjat,sinó introduir una capa de desolidarització mitjançant unaxapa de morter de 2 o 3 cm de gruix. Les bases de col·loca-ció de la rajola més freqüents són la sorra en el cas de pavi-ments o la xapa de morter en paviments o parets.

Com a conclusió, podríem dir que els millors resultats elspodem obtenir amb una base de morter M-60 o M-80, unadhesiu del tipus A1, C1, quan es tracta de rajoles moltporoses, i del tipus C2 amb resines polimèriques, per arajoles amb baixa porositat. En rajoles amb un grau mig deporositat, l’adhesiu C1 és tant eficient com el C2. És moltimportant no col·locar la rajola sobre el suport de morterfins que aquests no hagi, eliminat l’aigua i s`hagin produïtles retraccions que es generen durant l’enduriment.

Les juntes.L’objecte de la junta és, d’una banda funcional, perquèabsorbeixi les deformacions del suport sense que es pro-dueixi el despreniment del material ceràmic; i d’altra banda,estètic, si bé important, auxiliar respecte del primer.

Es considera col·locació amb junta quan la separació entrerajoles és igual o superior a 3 mm, i sense junta quan ésinferior. Hem de tenir en compte que no s’hauria de perme-tre una col·locació amb juntes inferiors a 1.5 mm.

Control d’execució

Col·locació en capa gruixuda.És molt important submergir en aigua les rajoles i deixar-lesdesprés a l’ombra perquè s’oregin durant unes hores i aixíevitar que absorbeixin aigua d’amasat del morter. Aquest

TAG març 200622

temps dependrà de la porositat del material. S’ha d’eliminarde la superfície del suport qualsevol residu o material adhe-rit durant l’execució de les obres. Per exemple, guix o grei-xos susceptibles de generar problemes d’adherència.

Abans de començar la col·locació hem de comprovar la pla-neïtat del suport mitjançant un regle de 2 m i es permetrà unadesviació màxima de 3 mm. Es realitzarà una capa de regu-larització amb morter 1:4, la qual s’espolvorejarà ambciment, adhesiu o barbotina.

Finalment abans d’enrajolar mullarem el suport perquè noabsorbeixi aigua d’amasat del morter. El morter de cimentcobrirà tota la superfície de la rajola amb un gruix uniforme.

Quan s’hagin de realitzar perforacions en la rajola per sal-var instal·lacions, aquestes seran 1 cm majors al tub o ins-tal·lació la qual salven.

Col·locació en capa fina.S’ha d’eliminar de la superfície del suport qualsevol residuo material adherit duran l’execució de les obres. Per exem-ple guix o greixos susceptibles de generar problemes d’ad-herència.

Abans de començar la col·locació hem de comprovar laplaneïtat del suport mitjançant un regle de 2 m i es perme-trà una desviació màxima de 3 mm. Quan la desviaciósigui superior, el suport es regularitzarà mitjançant un arre-bossat mestrejat, recomanable en qualsevol cas.

Quan s’hagi fet l’arrebossat mestrejat, i abans d’executar lacol·locació de la rajola, deixarem transcòrrer 48 hores.L’adhesiu cobrirà tota la superfície de la rajola amb ungruix uniforme.

Quan s’hagin de realitzar perforacions en la rajola per sal-var instal·lacions, aquestes seran 1 cm majors al tub o ins-tal·lació la qual salven.��

GABINET TÈCNIC DEL COATT

BIBLIOGRAFIA

Solados y alicatados

María Dolores Crespo Cortés

[Sant Vicenç del Raspeig, Alicante]: Club Universitario, DL

2003; 168 p.: il., dib.; 24 cm

ISBN 84-8454-306-4A la Biblioteca: 09.06.00 CRE

Guía de la baldosa cerámica

Instituto Tecnológico de la Cerámica (ITC)

D. Gonzalo Silva

Universidad Jaume I. Campus del Riu Sec 12006 Castellón

Pliego de condiciones técnicas Adhesivos – Materiales de rejun-

tado

Asociación Nacional de Fabricantes de Morteros

Industriales

Estudi de comportament de rajoles ceràmiques a tracció i cisa-

lladura segons tipologies de col·locació

Consorci Lleidatà de Control i Àrea d’Investigació de

l’Institut Tecnològic de Lleida

Esborrany Codi Tècnic de l’Edificació. SIU – Seguretat d’utilit-

zació.

NTE-RPA

V i s i t e u l a n o s t r a p à g i n a w e bw w w . a p a t g n . c o m

L E G I S L A C I Ó A C T U A L I T Z A D A , D O C U M E N T S , T R À M I T SI M O L T E S M É S E I N E S P E R F A C I L I T A R L A V O S T R A T A S C A

23TAG març 2006

Gabinet TècnicGabinet Tècnic ���

La construcció romana (10)

FÀBRIQUES DE PEDRA

a. OPUS SILICIUM (s. V-IV aC) Igual que els micènics, les poblacions itàliques dels s.V al s.IV aC protegeixen les seves ciutats amb muralles megalíti-ques. En aquell temps, però, la colossal arquitectura micè-nica ja té més de mil anys d’antiguitat. La forma mes acu-rada del opus silicium és l’aparell poligonal fet amb blocsde cares a tocar i el parament pla. (Palestrina s.IV aC).

b. LES ESTRUCTURES MIXTES (s. IV-III aC)Són murs de pedra de diferents mesures i qualitats. Les mesimportants són:

L’Opus Africanum (s. IV aC), tècnicament format per cade-nes verticals de blocs de carreu, alternant-se pedres verti-cals i horitzontals, formant l’element portant del mur. Aques-tes cadenes van unides a la resta del mur amb pedra deparedar. És una tècnica semblant als entramats de fusta.

Aparell en dàmer (s. III aC), s’alternen blocs de carreu ambfunció estructural amb replens de pedra de paredar. Es trac-ta d’economitzar el material.

c. L’OPUS INCERTUM (s. III-II aC)És l’aparell de pedra més simple i senzill. Es la típica fàbri-ca de pedra de l’època republicana (Temple de MagnaMater en el Palatí. Roma). S’utilitzen pedres de paredarsense forma, a les quals cal però retocar-ne la cara exteriorper dotar-les d’una superfície plana.

Aquesta fàbrica s’abandona, per motius estètics, al aconse-guir-se una millor col·locació i una tria mes acurada de lespedres, en quant a mesures. Tot això ve donat per un pro-cés l’estandardització dels materials.

d. L’OPUS SPICATUM (s. II aC)És un aparell en espiga. Les pedres es juxtaposen unes ambles altres amb una inclinació de 45°, alternant-se en cadafilada el sentit de la inclinació. Unes pedres col·locadeshoritzontalment (verdugades) asseguren la planor de lesfilades. S’utilitzà molt en murs de contenció per a drenatgesde terres.

e. OPUS QUADRATUM (s. II aC)Amb el pas del temps, el mètode de treballar la pedra pelsromans es millora i modela, sobretot a partir de l’impulshel·lenístic. Pot ser:

Aparell pseudoisòdom,Les filades no són totes de la mateixa alçada.

Aparell isòdom, Totes les filades són de la mateixa alçada. És d’origen greci els roman solament l’utilitzen com a element decoratiu(epidermis). Permet una completa adequació als edificisregulars, aportant estabilitat als elements i una satisfaccióòptica per a les línies horitzontals i verticals. Els junts esrealcen per mitjà d’un fi rebaix de molt poca profunditat.(Biblioteca d’Adrià, Atenes).

f. L’OPUS RETICULATUM (s. II aC al s. II dC)Vitruvi en parla així: hi a dos tipus de paredad o maçone-ria, el reticulat que es fa servir actualment i l’antic anome-nat incert.

Apareix a partir d’una major industrialització dels materialsi alhora una estandarització i normalització dels treballs. Idegut al morter dels junts, ofereix un aspecte més uniforme,encara que es treballi amb pedres no sempre iguals, peròamb unes dimensions aproximadament semblants.

Conforma unes parets mot decoratives i la col·locació es faseguint unes línies inclinades a 45°. Alhora permet fabricarmurs de gran longitud amb un aspecte exterior regularsense la servitud d’haver de controlar els junts horitzontalsi evitar així les alineacions verticals minimitzar-ne els defec-tes visuals.

Aquesta disposició presenta el problema de resoldre elgalze dels angles sortints, degut a la falta de filades horit-zontals. La solució està en encadenats en angle de pedra omaó.

Quan les dimensions de les pedres i la col·locació no sónmassa acurade, s’anomena opus quasi reticulatum. Laregressió d’aquest sistema ve donada per la fabricacióindustrial del maó.

g. L’OPUS VITTATUM (s. I al s. IV dC)Podem dir que es un aparell Isòdom o Pseudoisòdom realit-zat amb carreuons col·locats amb morter. Consisteix encol·locar pedres de perfil quadrangular de la mateixa alça-da en filades horitzontals i amb junts de 2 cm. (Muralles deNimes) ��

ANTONI BLADÉ

Arquitecte tècnicProfessor de Construcció

TAG març 200624

Medi AmbientMedi Ambient ���

La il·luminació ornamental dels carrers

Vivim en la societat del benes-tar on a tothom li agrada que la zona on visquiestigui ben il·luminada, per tenir una bona mobi-litat de nit (per exemple). Ara bé, aquest benes-tar pot comportar una alteració de l’equilibri delmedi. Per tant, Administració i societat han d’és-ser conscients de l’efecte negatiu en la persona ien el medi natural de qualsevol excés d’il·lumina-ció.

Per aquest motiu, l’Administració ha considerat

precís determinar una normativa referent a l’orde-nació ambiental de l’enllumenat. La qual és la Llei6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambientalde l’enllumenament per a la protecció del medinocturn, amb l’objectiu que la il·luminació exte-rior mantingui al màxim les condicions naturalsde les hores nocturnes en benefici de les perso-nes, la fauna i la flora; i el Decret 82/2005, de3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dedesenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 demaig, d’ordenació ambiental de l’enllumenamentper a la protecció del medi nocturn, amb l’objec-tiu de determinar mesures per disminuir significa-tivament l’impacte ambiental causat per la il·lumi-nació artificial, i també per millorar l’eficiènciaenergètica que constitueix una part fonamental deles polítiques i mesures disposades en el Protocolde Kyoto i el VI Programa d’acció de la UnióEuropea.

Amb aquesta normativa, l’objectiu concret que espretén aconseguir és el d’harmonitzar l’activitatde les persones i l’equilibri de la fauna i la flora.És a dir, el que es pretén és:• Preservar el paisatge de nit. El cel nocturn és

part del paisatge natural, per tant, una pèrduad’aquest paisatge representa pèrdua del patri-moni cultural.

• Fer compatible la salut i l’equilibri de les per-sones amb la necessària il·luminació per al’activitat, mobilitat i seguretat nocturnes.

• Respectar, en el màxim possible, els ciclesvitals dels animals nocturns i de determinadesplantes, per evitar-ne qualsevol alteració.

• Minimitzar el consum d’energia elèctrica perdisminuir l’emissió de diòxid de carboni i d’al-tres gasos contaminants a l’atmosfera o dismi-nuir residus nuclears. Disminuir el consum derecursos naturals no renovables.

• Minimitzar la despesa econòmica del ciutadàper mantenir i fer possible en el futur aquestasocietat moderna i del benestar.

Per aconseguir aquest objectiu, el Reglament des-envolupa la Llei determinant una sèrie de criterisa seguir, com són:• Zonifica el territori català segons la protecció

del territori segons la contaminació lumínica.• Estableix característiques de les instal·lacions i

els aparells d’il·luminació segons les zones deprotecció on s’ubiquen.

• Regula la intensitat lluminosa emesa en lesdiferents zones.

• Estableix una regulació horària per a lail·luminació, i també regula el flux lluminós.

• Estableix els terminis per a l’adequació de lail·luminació exterior i també preveu fer planspilot per a l’adaptació de la il·luminació exte-rior existent.

• Determina les competències de l’administraciólocal i les del Departament de Medi Ambient iHabitatge sobre la prevenció de la contamina-ció lluminosa.

• N’estableix el règim d’inspecció, de control isancionador.

Aconseguint així un estalvi anual de:• de 160 gigawatts-hora d’energia elèctrica i

de més de 11 milions d’euros

La societat del benestar il’excés d’il·luminació potcomportar una alteració en elmedi ambient

• de 14.000 tones equivalents de petroli• l’emissió a l’atmosfera de 50.000 tones de diòxid de

carboni, 1.000 tones de monòxid de carboni i 2.4000tones de diòxid de nitrogen; en el cas de considerar quetota l’energia estalviada tingués el seu origen en la com-bustió de recursos fòssils.

Aleshores, de l’argumentat es pot concloure que, tenir unnivell de benestar gràcies a la il·luminació artificial no ésincompatible amb la protecció del medi natural nocturn, iper tant, una prevenció de la contaminació lluminosa com-portarà tant beneficis ambientals com beneficis socials.

Aquests són objectius a aconseguir per l’ús en la vida quo-tidiana de la il·luminació dels carrers. Però durant unaèpoca concreta de l’any, augmenta la il·luminació delscarrers dels pobles i les ciutats per un fet en concret, és l’è-poca de celebració de les tradicionals festes nadalenques.

Pot semblar que aquesta il·luminació de carrers i façanes,que creen un ambient festiu amb la seva ornamentació, notingui cap tipus d’impacte en el medi ambient i a les perso-nes. Doncs, tot el contrari, i per aquest motiu la normativacitada anteriorment regula la prevenció de la contaminaciólluminosa singularment per aquesta època de l’any.

És a dir, la Llei i el Reglament citats determinen que durant

el període nadalenc els Ajuntaments poden establir:• Períodes especials d’il·luminació ornamental, essent un

període màxim entre el penúltim divendres del mes denovembre i el 6 de gener.

• Durant aquest temps autoritzar un màxim de 168 horesde funcionament d’aquest tipus d’il·luminació.

• Les instal·lacions de la il·luminació ornamental han d’in-cloure sistemes d’eficiència energètica (fer servir làmpa-des de molt baix consum, com són les làmpades demenys de 5 W, el fil lluminós, les microbombetes, etc).

• Els sistemes utilitzats per a la prevenció de la contami-nació lluminosa han d’evitar l’enlluernament a les perso-nes.

• La il·luminació intrusa no ha d’ultrapassar els límits esta-blerts a l’Annex establert del Reglament citat.

Així doncs, es pot concloure, que una il·luminació per peti-ta que sigui pot agreujar l’alteració de l’equilibri del medi.I, per tant, s’ha de ser conscient que per molt poc que esfaci, com s’ha fet referència a l’ornamentació dels carrersen època nadalenca, tot ajuda a preservar el medi ambienti contribueix a un bon desenvolupament de les generacionspresents i futures.��

MÍRIAM FERRER FERNÁNDEZ

Llicenciada en Dret��� Un municipi amb una FORTA PROJECCIÓ

� UBICACIÓ ESTRATÈGICA al Camp de Tarragona

� El segon POLÍGON INDUSTRIAL de Catalunya

� ESTACIÓ FERROVIÀRIA de mercaderies

� Cruïlla de COMUNICACIONS TERRESTRES

� AEROPORT Reus-Tarragona

� VIURE A 5 MINUTS de Tarragona i de Reus

� Òptims EQUIPAMENTS esportius i culturals

� Centcelles PATRIMONI DE LA HUMANITAT

ConstantíUN ESPAI D’OPORTUNITATS

TAG març 200626

PatrimoniPatrimoni ���

CupsEl cup és un dipòsit per guardar la verema trepitjada i elmost perquè fermentin. Poden tenir la base circular quadra-da o rectangular. Normalment són enterrats i tenen lesparets encaironades. Disposen de dos departaments. Lapart més gran del cup es comunica amb la cubella que ésper on es treu el most quan es trascola. Dins de la cubellas’hi posa una mena de camisa feta de fusta o, sovint, decanya.

Abans, quan al Penedès no es collia gaire vi, els cups noeren molt grans i acostumaven a ser de fusta. L’any 1598

al castell de la Bisbal hi havia dos cellers que, entre altrescontenien ...dos cups de fusta vells, sinch botes de cadiretagrosses, tres botes de quatre carreges quiscuna, dos carre-tells quiscun d’una carrega, quatra botas de una carregaquiscuna, una bota de tres carregas... O sigui, per emma-gatzemar el vi al castell tots els recipients eren de fusta, encanvi, al celler de l’oli el cup estava encaironat ...un cup decayró lo qual se indica haverhi trescents cortans de olimesura de Barcelona.

Geroni Vidal de Freire, l’any 1584 va vendre a JoanRomeu, hostaler dels Monjos ...un cup gran de fusta grossade tinguda de sinquanta carregas poch mes o mancho, unabota de fusta grossa ab sa cadireta de tinguda de vuytcarregas...

Al celler de Cal Garriga de Sansuies l’any 1642 hi havia...Dues botas de cadireta grans buides, un cup de fusta,una bota petita, duas botas de duas carregas de vi plenas,una bota de quatre carregues plena...

Alguns cups molt vells estaven fets amb carreus de pedra,N’he vist un de circular en una casa que hi ha prop del cas-tell de Calafell. Potser és del segle XV o fins i tot anterior.

Més endavant quan es va intensificar molt el conreu de lavinya, aquells cars cups de pedra que només podien tenirels poderosos o els petits cups de fusta van caure en desús.S’havia de disposar cups de gran capacitat i fàcils de cons-truir. S’adoptà el sistema de fer-los enterrats, disposant unaparet d’obra cuita entre la terra i l’interior del cup que des-prés s’encaironava. D’aquesta manera gairebé tothom dis-posava d’un o més cups situats sovint a l’entrada de lescases. Alguns eren molt grans, com un que hi havia a lacasa de la Riba de la Bisbal amb una capacitat de 500càrregues, més de 60.000 litres. També a la masia de CalLlach hi havia cinc grans cups, en un dels quals hi cabien300 càrregues. Totes des masies en tenien uns quants.Modernament han quedat obsolets i en alguns casos s’hancomunicat i s’hi ha fet escales per baixar-hi i poder-los des-tinar a diversos usos.

Si bé la majoria de cups eren enterrats, alguna vegada esfeien per sobre del nivell del terreny constituint els anome-nats cups de raig, ja que es podien registrar a la seva base.N’hi ha a Cal Figuerola, Cal Pros, el Corralot, Gosc, laMasieta i en alguna altra masia del terme. També es ferencups de raig en alguna casa del poble, sobretot en lescases del carrer Major que donaven als carrers del darreraque són de cota més baixa. Llavors s’aprofitava el desnivell

per situar el cup que tenia l’accés pel carrer de dalt i l’aixe-ta i el raig, al pis de sota.

Com és natural, els cups eren a les masies i cases de la vila,n’hi ha algun, però, fet a la vinya mateix com ara a cal Cos-met i el cup del Viduet, sobre ca l’Arbosset. Un cup que erauna raresa i que, malauradament ha estat enderrocatenguany (2004), és el cup de raig del Mas de l’Arengadaque estava adossat a una barraca de pedra i es podiaespinjolar des d’una cadolla que hi havia a dins.

La verema trepitjada fermentava i bullia dins del cup. Aixòhavia produït més d’un disgust i, fins i tot, alguna mort:...1752 Ramón Fernández se alfegà en un cup, de edat 30anys... (La Bisbal) ...1789 morí Ofegat en un cup de brisa,en que caigué sens saber com Joan Janer boter, de edattrenta ÿ dos anys... se le administrà sub conditione lo sagra-ment de la extremaunció per dubtarse si era vivint... (La Bis-bal) ...1869 José Ricart Virgili, del Pla de Cabra... muertoanteayer de muerte repentina por haberse caído en unlagar y haberse ahogado en él con el vinoso vaho... 68años (El Montmell).

A partir del segle XVIII cada vegada es va fer més impres-cindible disposar d’un cup a les cases dels pagesos bisba-lencs. Pau Junquer, l’any 1744, va vendre una casa aJaume Ferrer al carrer de l’Hort Nou. Una de les condicionsque li va posar és la que segueix: ...Ab pacte que lo cup(que) se troba en dita casa nos en pugam servir nosaltresdits venedor i comprador cada anÿ y que vos dit compra-dor siau lo primer de posar la berema en ell, y al cap dequatre dias (que) la tindreu en lo cup tingau de treure aque-lla de ell, y despues jo dit venedor hi posare la mia, obser-vantse cada anÿ.

Abans de veremar, l’interior del cup i la part superior esnetejaven bé amb aigua i escombralls. Després, s’hi aboca-ven els raïms que es trepitjaven amb els peus agafant-se avegades amb una corda lligada a una anella o barra perno relliscar i caure dins el cup. L’estampa era exactament lamateixa que ha quedat gravada a la paret d’alguna vil·laromana. Res no havia canviat durant moltes centúries.Quan el cup estava ple de verema es tapaven amb posts lesdues obertures del dipòsit, la més gran i l’anomenada cube-lla. Dins d’aquesta darrera, com he dit, es col·locava unaarnera de canya o fusta. Al fons de la cubella hi havia unacadolla. Quan el vi havia bullit i fermentat de manera quefins i tot aixecava les posts que tapaven el cup, arribava elmoment de trascolar. Amb una galleda o perol d’aram s’a-nava traient el most que rajava cap a la cubella i es trans-portava a les bótes. El transport es feia amb mesures i a lesparets dels cellers bisbalencs i a la fusta de les bótes hi haquedat gravats els comptes que es feien per saber quant devi entrava en cada bóta i si era gaire plena. Per cada mesu-ra que s’abocava a dins, es dibuixava una ratlla o pal ver-tical com si fos numeració romana. Quan hi havia tres palsarrenglerats, amb la quarta mesura es traçava una ratllatravessera que els ratllava tots tres. Allò volia dir que s’ha-

via abocat una càrrega de vi. Després s’omplien les porta-dores de brisa i es traslladaven a la premsa o trull per treu-re la resta de vi que quedava a la rapa o pellofa. Abans detreure la brisa s’arriava una espelma encesa baix del cupper comprovar que no hi hagués baf que pogués produiralgun accident desgraciat com els que he referit.

Era un ritual invariable en el temps, fet de gestos coneguts,olors, fortors i besllums ancestrals dels cellers. Més enda-vant, amb un punxó s’espirallava o espinjolava la bóta perfer sorgir i tastar un raig de vi novell. ��

BENJAMÍ CATALÀ

Arquitecte Tècnic

27TAG març 2006

TAG març 200628

DifusióDifusió ���

PRECAT diseña la nueva viga Óptyma

El Gremi del BaixCamp visita elLaboratori

Precat ha diseñado la nueva viga Óptyma, de 90 cm decanto y 1,20 m de alas. El diseño y las dimensiones de estaviga permiten luces de hasta 33 m e interejes máximos de9,2 m. Además, está diseñada con un alma de 10 cm, quepermite alcanzar una RF-90. Con esta viga, Precat obtieneuna nueva opción para su sistema de cubiertas de navesindustriales.

Precat apuesta por un diseño de cubiertas de curva ligeratipo “sándwich”, para el que utiliza las vigas Cóndor,Copa y Óptyma de sección constante, entre 0,90 a 1,20m. Precat ha desarrollado, junto con los fabricantes dechapa curva, perfiles de chapa plegada, con radios de cur-vatura y espesores suficientemente capaces de soportarcuerdas de hasta 8 m, llegando a proyectar cubiertas cur-vas con interejes de vigas de hasta 10 m.

Además de Óptyma, Precat ofrece las vigas Cóndor y

Copa. Con la viga Cóndor, de canto de 1,20 m y 2 m dealas, Precat pone al mercado una solución integral decubierta para naves compartimentadas, en el que la propiaestructura de hormigón de cubierta da respuesta a unaresistencia al fuego normalizada con valores de RF-120,viga expuesta a tres caras y EF-90 a un metro por cadalado del eje de los parámetros divisorios de las naves. Laviga Copa, en cambio, es de 1,20 m de canto pero 0,74cm de alas, lo que permite luces de hasta 40 m e interejesmáximos de 9,2 m, con un alma de 15 cm que permitealcanzar una RF-120.

Precat es una empresa dedicada a la fabricación de ele-mentos prefabricados de hormigón, que ofrece solucionesintegrales en materia de construcción industrializada, y seencarga de todas las fases del proceso de construcción: elproyecto inicial, la ejecución de la obra y el seguimientoposterior.

El passat 6 de febrer una delegació delGremi de la Construcció del Baix Camp vavisitar el Laboratori d’Assaigs al Polígon i vaser rebuda pel president del col·legi Julio Bai-xauli, el vocal del CITAM Josep Marsal ialtres membres de la Junta. S’està estudiantun conveni de col·laboració entre ambduesentitats que afecta el laboratori, la OCT, lesassegurances decennals i altres.

29TAG març 2006

Assessoria JurídicaAssessoria Jurídica ���

Normes de precaucióEl Llibre d’ordres, la Memòria, els materialsi la coordinació en la seguretat

Cada vegada més s’està exigint més i més al’arquitecte tècnic, volent-lo fer sistemàticament responsablede tot el que passa a una obra. Davant d’aquesta disbau-xa i d’aquestes ganes de demanar responsabilitats, com siels arquitectes tècnics fossin els parallamps d’un edifici, ésaconsellable, encara que sigui a costa de que se’m titlli depesat, reforçar les eines de defensa perquè a l’hora d’exi-gir responsabilitats sigui molt més difícil la pretesa atribucióde responsabilitats.

En aquest sentit, hauríem de poder disposar al despatx d’undossier de cada obra, on hi figurin les incidències i modifi-cacions més rellevants de l’obra.

El Llibre d’ordres convé tenir-lo ben guardat i, naturalment,correctament anotat amb els fets més importants, on hi cons-tin també totes les modificacions adoptades. En algunscasos els arquitectes no estan per la labor. Això als arqui-tectes tècnics no els convé. Si no hi ha Llibre oficial, s’ha dedemanar un Llibre d’Obra al Col·legi o habilitar un fullsparticulars, i demanar al constructor o al promotor que elssignin. També hauríem de guardar els resultats dels labora-toris i dels controls de qualitat. I, a més, recomano, perquèés molt fàcil, disposar d’un reportatge fotogràfic, aprofitantels avantatges de les càmeres digitals, que podem guardaral ordinador, amb constància de les dates i hora de lesmateixes. Aquestes fotografies són molt importants en lesfases més rellevants del procés edificatiu i acrediten les nos-tres visites i l’estat de la construcció.

També és molt important demanar a l’arquitecte que, enacabar una construcció, faci una memòria en la qual esfacin constar totes les variacions que s’han produït al llargde l’obra, canvis de sistemes constructius, de qualitats, dedistribució, etc. Cada dia més es demanda perquè l’usuarifinal se sent defraudat al comprovar que en el projecte queconsta a les Administracions es contemplen partides iextrems diferents dels que s’han fet a l’obra i llavors recla-ma a tots els intervinents en l’obra perquè considera quetots han de garantir la qualitat i que la construcció s’ajusta

al projecte. A més, aquest tema és ara exigible amb la LOE.No hauríem de passar per alt aquest tema perquè si esdocumenten les variacions i, a més, es signen per l’arqui-tecte, tenim molta més força a l’hora de evitar les responsa-bilitats.

Quant als materials, és clar que els arquitectes tècnics sónel tècnics especialistes i, per tant, responsables dels matei-xos. L’article 13 de la LOE és claríssim. Si han de respon-dre pels materials, caldrà que es facin valer les facultatsque tenim per demanar que l’autor del projecte puntualitzicom han de ser aquests materials i com es col·loquen a l’o-bra. D’entrada, això ho he dit moltes vegades, S´HAURIENDE REBUTJAR ELS REVESTIMENTS DE PEDRA ARTIFICIAL,també hauríem d’exigir, agradi o no, que en el cas derevestiments de façanes amb pedra, que es fixin les pecesamb elements metàl·lics a modus de tornilleria. Si això falleig, i no li agrada a l’autor del projecte, hauríem de ferconstar en el Llibre o en un document que, a pesar de laindicació de fixar les peces de forma contundent, l’arquitec-te no ho autoritza, i deixa constància d’aquest fet afegint lanecessitat de verificar la qualitat del morter o del materiald’adhesió vertical per Laboratori, per si mai passa algunensurt, acreditar que no és atribuïble a l’arquitecte tècnic.

En matèria de seguretat a l’obra, si no s’assumeix la funcióde coordinació, caldria esmentar de forma clara al fulld’encàrrec que el treball encarregat és limitar a les funcionsde Director de l’Execució de les obres previstes en el pro-jecte, sense cap missió quant a la seguretat, per haverdesignat el promotor un altre tècnic competent exclusiva-ment per aquesta missió. En el cas de que s’assumeixiaquesta missió, caldrà exigir de forma documental la desig-nació per part de cada constructor del nom del Delegat dePrevenció amb noms i cognoms.

Per últim, mai s’ha de signar una certificació d’acabamentsi l’obra no està totalment acabada. Tenim molts problemesper aquest tema. En definitiva, hem de poder acumular mit-jans provatoris que siguin beneficiosos en cas de resultardemandat o denunciat.��

F. XAVIER ESCUDÉ NOLLA

Lletrat-assessor

TAG març 200630

Vida socialVida social ���

II Concurs de dibuix de Tarragona Unidaper un món més humà i global

Jordi Gené Genovés9 anys

PARTICIPANT

La Fundació Tarragona Unida ha organitzat persegon any el concurs de dibuixos pintats a mà,amb llapissos de color i blanc i negre, adreçat anens de 4 a 10 anys, principalment fills, filles,nets i netes dels col·legiats i empleats del Col·legi.Tots els treballs concursants han estat exposats ala sala d’actes a partir de les festes nadalenques.La participació registrada ha estat similar enquantitat i qualitat a la de l’edició passada.

Els participants han estat guardonats amb lots dellibres de contes escrits pel nostre company apa-rellador, escriptor de literatura per a tots elspúblics i especialista en ball: Aleix Cort.

Al jurat, precisament, figurava també Aleix Cort,a més del pintor i aparellador Ángel MartínezLanzas, el professor, pintor i aparellador Marià

Casas, el president del Col·legi Julio Baixauli i elel membre de la Junta Jesús Moreno.

La finalitat ha estat, a banda de fomentar la crea-tivitat i la participació dels més petits, que aquesttinguin una visió del món més global i solidàriaamb els qui menys tenen. Afirmen els pedagogsque pensar en gent diferent i conviure (gent d’al-tra capacitat o família o cultura o país) soluciona-ria molts conflictes i diferències que avui malaura-dament es produeixen. Cal seguir somniant.

Recordar que entre els objectius de TarragonaUnida, Fundació propiciada pel nostre Col·legi,estan l’ajudar a eliminar les barreres arquitectòni-ques (en queden moltes), desenvolupar l’àmbit dela construcció humanitària i col·laborar tècnica-ment amb altres ONG’s i entitats. ��

Jordi Cortada5 anys

PARTICIPANT

Maria Cortada Torbellino9 anys

PARTICIPANT

Joel Barrio Granados5 anys

PARTICIPANT

Alejandro Fdez. de Caleya Miquel5 anys

FINALISTA

Victor Carcellé Medina4 anys

FINALISTA

DIBUIXOS PARTICIPANTS I FINALISTES

31TAG març 2006

Maria Llauradó Manresa8 anys

FINALISTA

Mar Roman Blázquez7 anys

PARTICIPANT

Josep Ma. Marsal Fargas6 anys

FINALISTA

Adrià Moreno Dalmau10 anys

FINALISTA

Pau Saenz Solano4 anys

PARTICIPANT

Paula Llauradó Manresa5 anys

PARTICIPANT

Pau Llovera Oliver4 anys

FINALISTA

Maria Sevil6 anys

PARTICIPANT

Agustí Sevil de Llobert8 anys

PARTICIPANT

Núria Roman Blázquez5 anys

PARTICIPANT

Jacqueline Ramal Argany5 anys

PARTICIPANT

32TAG març 2006

FormacióFormació ���

Conéixer noves lleis i nous materials

El Col·legi continua amb un ritme sostingut pel que fa orga-nitzar cursos (amb explicació i aplec documental) que dotinde més elements tècnics els companys aparelladors i altresprofessionals. Un altre cop, després del Coordinador deSeguretat, hem arribat a un acord amb la Fundació UPC(de la Universitat Politècnica de Catalunya) per endegaruna interessant Jornada, en aquest cas sobre el Codi Tèc-nic de l’Edificació. Però anem per parts i repassem aquestprimer trimestre de l’any.

Pintura, fusta i projectes d’activitats

Quant a materials bàsics a la construcció, es van fer duessessions de 2 hores cadascuna sobre pintura i sobre fusta.

De pintura va parlar Gregorio Albacar, químic de Sikkens,el qual també ens va introduir en les noves tecnologies i elsrecobriments per a la protecció i decoració de superfícies.Especials, les varietats per a façanes tant en pintures orgà-niques com en minerals i polisiloxanos. Quant a la fusta,l’orador va ser l’enginyer tècnic de Macusa, Onofre Boqué,qui va començar sobre els conífers i va continuar amb elsderivats (laminats), els tractaments de prevenció, el càlculd’estructures i els comentaris sobre construccions.

Al febrer i març, es van desenvolupar dues jornades sobreprojectes d’activitats (9 hores) i sobre errors i ruptura depilars i bigues (12 hores). De projectes d’activitats, el tècnicmunicipal de Tarragona, Manuel Montesinos, va informarper redactar-los i tramitar-los davant de l’Administració. Leslleis i els reglament hi van ser els protagonistes.

Codi Tècnic, web metaBase i altres

L’abril es centrarà en el CTE i la metaBase. Per al CTE elsprofessors del Departament de Construccions Arquitectòni-ques de l’Escola Politècnica d’Edificació de Barcelona de laUPC (Francesc Jordana, Joan Olona, Montserrat Bosch,Sebastià Messeguer i Francisco Ruiz) subratllaran els aspec-tes claus i les exigències en seguretat d’estructures, con-traincendis, energia i altres. Sens dubte aquest Codi modi-ficarà la pràctica habitual dels professionals. Anoteu lesdates i les dades: dimecres 5 i dijous 6 d’abril, de 16 a 20hores, 48 euros per als col·legiats, 72 per als altres. Perqualsevol dubte: formacio@apatgn.com

El dimarts 25 d’abril, l’Institut de Tecnologia de la Construc-ció de Catalunya i el Col·legi han convocat una sessió enla qual Xavier Casademont, cap de la Unitat del BancBEDEC, parlarà sobre la metaBase, un sistema d’informacióque facilita l’accés, a través de la web de l’ITeC, a les basesde dades d’aquest Institut: preus, plecs de condicions,característiques tècniques, empreses, certificacions, imat-ges de produces i dades mediambientals. Apunteu l’adreçaelectrònica: www.itec.es/metabase.

Des de l’àrea de dinamització i formació, també s’estàmirant la possibilitat al maig de convocar trobades formati-ves per a: experiències i errades en la col·locació i segellatde baldoses ceràmiques, protecció passiva contraincendis,i impermeabilització de cimentacions i estructures enterra-des.

33TAG març 2006

DinamitzacióDinamització ���

Els reis amb els petits, i els desvalguts

Publicacions

El nostre company aparellador icol·laborador a la revista, BenjamíCatalà Benach, recull tota una sèried’estudis històrics, tècnics i gràficssobre el patrimoni (principalmentrural) de la seva comarca –Benjamíés de la Bisbal del Penedès. Unaobra en la línia de la dedicada alMontmell. Recompensa llegir-la, con-sultar-la, guardar-la. Lluny dels sofre-gits i els estudis clònics i ràpids,aquesta és una obra que salva lamemòria i quedarà en el temps.

Marià Casas Hierro continua amb laseva prolífica labor de divulgació decoses de l’ofici i de l’art, amb parau-les i imatges, la majoria dibuixades.Precisament, aquest darrer llibre ésl’exemple d’aquesta forta vocació decompartir la bellesa i també l’amor ila saviesa de la feina ben feta. Ladedicatòria, una declaració d’inten-cions. Espera Marià Casas que elsacrifici dels arbres per la fabricaciódel paper emprat es vegi compensatpel gaudi i l’estima per la natura.

La nostra col·lecció de més difusió (atot el país) “Manuales Profesionales”en el número VI aborda transversal-ment l’assumpte de l’estructura. Lacoordinació, a càrrec de la Asocia-ción de Consultores de Estructuras.L’autoria: Ferran Anguita, JosepBaquer, Robert Brufau, David Gar-cía, Juan Ramón Goitia, FructuósMañà, Antoni Massagué, JordiVelasco, Xavier Mateu, Pamias Servi-cios, Josep Sotorres i Enric XercavinsL’experiència, mestra de la vida.

La diada de Reis és un dia gran al nostre Col·legi per l’esperit de germanor, per les cares il·luminades (de goigo respecte) dels més petits i per la generositat que arriba a tothom. La nostra sala d’actes es va omplir de gom agom per rebre a les seves magestats màgiques, les quals una estona abans van visitar invitades per TarragonaUnida el Centre de la Muntanyeta, un centre per a nens amb paràlisi cerebral, una experiència humana i única.

D’entre el 3 o el 6 de desembre passats, es va realitzar unviatge organitzat pel Col·legi d’Arquitectes Tècnics a un llochistòric, la Mancha o la Manxa, a un any històric, el quartcentenari de la publicació del personatge literari espanyolmés universal, el Quijote o el Quixot -no oblidem que tambéforma part de l’imaginari català, recordem totes les peripè-cies a Barcelona.

PRIMER DIA: Sortida de Tarragona, direcció pantà de Peña-rroya i Argamasilla de Alba, població de Ciudad Real onva estar empresonat l’autor del Quijote, Miguel de Cervan-tes, i on va començar la segona part de la seva novel·la.Recordem que Cervantes coneixia molt La Mancha atès queva ser recaptador d’impostos. El grup es va hostatjar a l’Ho-tel Paraíso de Ciudad Real.

SEGON DIA: Visita al Toboso, poble de l’estimada i idea-litzada Dulcinea. Una vil·la manxega molt típica, en ple cord’una immensa comarca plana, com Campo de Criptana,també visitada pel nostre grup i caracteritzada pels seusmolins i ser la màtria de Sara Montiel, amb un museu i tot.

TERCER DIA: La següent escala: Villanueva de los Infantes,on va morir un altre escriptor universal Quevedo, el qual hitenia algunes possessions. Després San Carlos del Valleamb una església i una de les places majors més boniquesdel país. A la tarda, visita a Almagro, lloc tradicional decomèdies, amb un Corral únic, i encara en funcionament.

QUART DIA: LLacunes del Ruidera, el lloc on de petits apre-níem que neixia el riu Guadiana. Unes aigües encantades.Precisament el dinar va ser a l’Hostal Guadiana. Tornada.a casa.

INSCRITS AL VIATGEEnrique Suárez, Francisca Baldris, Francesc Alsina, IgnasiaMata, Matias Soriano, Montserrat Gallofré, AntonioGermán Mateu, Encarnación Pozo Gómez, AntonioGómez Uribe, Maria Julia Fernández Camaleño, SilverioPérez Zarco, MariLuz Arias, Pere Joaquim Villar Sanz,Elena Venini, Ton Feliu Borrell, Montserrat Urpi, JosepAlonso Ferran, Montserrat Urgell, Julio Baixauli, SílviaBaixauli, Antonio Bergadà Anglès i Isabel Góngora.

34

ViatgesViatges ���

La Mancha: ruta quixotesca i històrica

TAG març 2006