sessions 2 ntri mestre

8/19/2019 Sessions 2 Ntri Mestre

1/39

Les sessions de treball

Segon trimestre


2/39


3/39

103

Material d’aula relacionatCD I, 30: Audició: Passeig musical en trineu :

«Passeig» (Leopold Mozart).CD I, 31: Audició: Passeig musical en trineu :«Andante, sempre piano» (Leopold Mozart)Cartell d’autors. Leopold Mozart

Objectius didàcticsEscoltar de forma atenta les audicions i res-pondre amb moviment la seva captació.Despertar l’interès i la curiositat per conèi-xer tipus d’instruments, conjunts instru-

mentals i estructures musicals que perme-tin gaudir de l’audició musical.Descobrir, reconèixer i identificar el so delscascavells i respondre amb moviment, gesto paraula a la seva captació.Saber escoltar les audicions i gaudir-ne.

Activitats d’aprenentatge• Aproximació a la figura de l’autor: Leo-

pold Mozart.

Compositor austríac (1719-1787), Leo-pold Mozart ha passat a la posteritat:com a pare que, prudentment i sistemàti-cament, va ajudar a desenvolupar el ta-lent dels seus fills (Maria Anna i Wolf-gang Amadeus, els dos únics superviventsdels set fills que va tenir el matrimoniMozart); com a autor del primer mètodede violí conegut mundialment i, final-ment, com a compositor. Va compondre

obres de caràcter religiós, serenates, con-certs, música de circumstàncies, simfo-nies i divertiments. Leopold Mozart com-pongué música «popular», entenent peraixò una melodia fàcil, una composiciósenzilla amb períodes clars a fi que to-thom –i no tan sols els especialistes– po-gués comprendre la seva música. Ell voliaque les seves composicions agradessin alpúblic i li permetessin de guanyar diners.

• Aproximació a la seva obra: Passeig musi-cal en trineu.

El Passeig musical amb trineu és una obra«d’humor musical». Fou composta per ales festes de carnaval d’Ausgbourg, el mesde gener de 1756, quinze dies abans delnaixement de Wolfgang. En aquesta esdescriu el viatge en trineu d’un grup depersones que es dirigeixen a una festa. Amig camí descansen i després continuenel viatge; arriben a la sala de ball, ballenles danses alemanyes i, finalment, retor-

nen a casa amb el trineu.El fragments que us proposem d’escoltarsón el «Passeig» i «Andante, sempre pia-no». El primer descriu el passeig en trineucap a la festa, i el segon el moment dedescans a mig camí.

• Realitzar una primera escolta del frag-ment del «Passeig» sense interposar gairescoses entre els infants i la música. Fer queverbalitzin el que han descobert.

• Fer-los adonar de l’aspecte descriptiu del’inici del viatge (els gossos i els cavalls) idel passeig (galop dels cavalls, els pica-rols, el fuet del conductor…).

• Moure’s per l’aula lliurement, mentre estorna a escoltar el fragment, imitant elrecorregut del passeig. Uns infants podenrepresentar els cavalls i uns altres elsconductors del trineu.

• Realitzar una primera escolta del frag-

ment del «Andante, sempre piano» i ferque verbalitzin el que han descobert:«Com estaven els cavalls? Heu escoltat elso d’algun instrument conegut?…» Fer-losadonar com els cavalls, acalorats del viat-ge s’agiten.

• Presentar els cascavells i portar a termeuna conversa sobre ells: «Per a què servei-xen? Com es diuen ? De què estan fets?Com els podem fer sonar? Com els aga-

SESSIÓ 1M Ú S I C A 2


4/39

104

fem? Com els hem d’agafar? Com ensagrada que soni?…»

• Moure’s per l’aula lliurement, mentre estorna a escoltar el fragment, imitant l’a-gitació dels cavalls. Podeu repartir casca-

vells i moure’ls en el moment en què so-nen en l’enregistrament.• Tornar a escoltar els dos fragments men-

tre es desplacen per l’aula representant elviatge del trineu i el moment de repòsamb els cavalls agitats.

Activitats complementàries

• Demanar a les famílies que cusin en unagoma elàstica mitjanament ampla, 4 o 6

picarols i ho portin a l’escola. Caldria te-nir-ne uns confeccionats com a modelper mostrar als pares perquè es facin unaidea del que volem, i per indicar quehauran de quedar ben subjectats a lacama del nen, ni massa grans ni massapetits. Amb els picarols col·locats als

turmells, fer seure als infants a terra i,demanant atenció i silenci per escoltarels cavalls i els gossos, començar l’audi-ció. Un cop ja s’han sentit bordar elsgossos… hauran d’aixecar-se, perquè co-

mença el passeig! Hauran de fer veureque troten com els cavalls per tot l’espaide què es disposi a l’aula i amb un copde braç i mà també representar el gestde quan sona el fuet.Com a recurs màgic, l’adult pot tenir con-feti blanc que llençarà de tant en tant al’aire per simular que està nevant.

Continguts

El compositor i la seva obra: Leopold Mo-zart, Passeig musical amb trineu.Percepció i seguiment de la música a partirde l’audició atenta.Reconeixement i diferenciació tímbrica: elscascavells i el fuet.Satisfacció en escoltar audicions musicals.


5/39

105

Material d’aula relacionat

CD I, 30: Audició: Passeig musical en trineu :«Passeig» (Leopold Mozart)CD I, 31: Audició: Passeig musical en trineu :«Andante, sempre piano» (Leopold Mozart)Musicograma: Passeig musical amb trineu :«Andante, sempre piano» (Leopold Mozart)Cartell d’autor: Leopold Mozart

Objectius didàctics

Escoltar de forma atenta les audicions igaudir-ne.Identificar el timbre dels cascavells i del fuet.Relacionar les imatges del musicogramaamb la música que s’escolta.Memoritzar el títol de l’obra i el nom delseu autor.Col·locar els adhesius de la imatge de l’au-tor, Leopold Mozart, i dels instruments (elscascavells i el fuet ) al lloc corresponent.

Activitats d’aprenentatgeActivitats prèvies

• Recordar els dos fragments del Passeig musical en trineu i la figura del seu com-positor, Leopold Mozart, amb l’ajuda vi-

sual de la seva imatge (material d’aula):«Què passava en els fragments escoltats?Quins animals conduïen el trineu? Quinsaltres animals anaven a la vora? Quinsinstruments portaven els cavalls?…»

• Tornar a escoltar els dos fragments i re-presentar-los en moviment per l’aula.

• Presentar el musicograma del fragment«Andante, sempre piano» (material d’au-la). Col·locar el musicograma en un espai

visible per a tots els infants i assenyalar eldiscurs musical mentre s’escolta el frag-ment.

• Fer adonar als infants de:– El grup de músics, interpretant instru-

ments de corda.– Els cascavells que sonen quan el cavall

està inquiet.– La doble barra final i recordar el seu

significat.

T2 Full 6 · Sess ió 2P3 M Ú S I C A


6/39

106

• Proposar a algun infant que asse-nyali el discurs musical mentre estorna a escoltar el fragment «An-dante, sempre piano».

Activitats en el full • Observar la il·lustració i fer-los descriuretot el que hi veuen.• Fer-los adonar que falta la imatge del’autor dels fragments escoltats, LeopoldMozart, i que també hi manquen objectesque han sonat quan s’han escoltat els frag-ments (els cascavells dels cavalls i el fuetdel conductor del trineu).• Extreure els adhesius i encunyats (imatge

de L. Mozart, tres cascavells i fuet) dels fullsd’adhesius i d’encunyats, (pàg. 35 i 37) i en-ganxar-los allà on correspongui.• Tornar a escoltar els fragments proposatsmentre col·loquen els adhesius. Posterior-ment, assenyalar, mentre es torna a escoltarl’audició, els cascavells i el fuet en el mo-ment que sonen.


• Deixar a l’abast dels infants fotografies iimatges on es mostrin cavalls, trineus o béimatges de paisatges nevats.• Deixar la reproducció del musicograma de

l’audició en un lloc visible, per recordar elfragment i poder-lo tornar a escoltar i se-guir en altres moments.• Animar els infants a seguir individual-ment l’estructura musical de l’obra amb elsuport visual del musicograma.

ContingutsEl compositor i la seva obra: Leopold Mo-zart, Passeig musical amb trineu.

Percepció i seguiment de la música a partirde l’audició atenta i del seguiment gràficdel seu esquema (musicograma).Reconeixement i diferenciació tímbrica: elscascavells i el fuet.


7/39

107

Material d’aula relacionatCD I, 10. Cançó enregistrada «Dalt del cot-

xe» (popular catalana)CD II, 18. Cançó instrumental «Dalt del cot-xe» (popular catalana)CançonerCartells de so i silenciCartells d’instruments: els cascavells

Objectius didàcticsAprendre la cançó «Dalt del cotxe» de me-mòria, escoltant i imitant el mestre o la

mestra.Conèixer la forma i el timbre dels instru-ments: els cascavells.Percebre la regularitat i la pulsació de lamúsica.Sentir i marcar amb els cascavells la pulsa-ció de la segona part de la cançó, seguintles indicacions del mestre o de la mestra.

Activitats d’aprenentatge

• Presentar la cançó «Dalt del cotxe» fentús del suport visual del cançoner i de l’au-ditiu del CD.

• Deixar la reproducció de la cançó que hiha en el cançoner en un lloc visible, perrecordar la cançó i cantar-la en altresmoments.

• Comprensió auditiva: «De què ens parla lacançó? Quin instrument toca «la nina»?Què és una ametlla amarganta?…»

• Aprendre la cançó i cantar-la.• Presentar els cascavells i portar a terme

una conversa sobre ells: «Per a què servei-xen? Com es diuen? De què estan fets?Com els podem fer sonar? Com els aga-fem? Com els hem d’agafar? Com ensagrada que sonin?…»

• Experimentar les diferents sonoritats del’instrument segons com l’agafem: si aga-fem els cascavells amb una mà i aquesta

pica (amb el puny tancat) sobre l’altra màel so resultant serà rítmic, en canvi, si s’a-

gafa només amb una mà i se sacseja lliu-rement, el resultat són sons aleatoris quetambé poden esdevenir rítmics si es mar-ca una pulsació o un ritme amb el movi-ment de tot el braç.

• Determinar dues maneres de tocar-lo: 1)Reproduint cops rítmics amb les duesmans (una sosté els cascavells i l’altra fade suport per aturar el cop). 2) Sacsejantels cascavells amb una sola mà, fent que

els sons no tinguin una aturada concreta.Fer-ho experimentar als infants. Comen-tar que el silenci també es música i el po-dem escoltar si no se sacsegen els casca-vells.

• Moure’s per l’aula segons ho determininels cascavells: cops rítmics, fer passes;sacsejar-los, moure tot el cos fins a nosentir cap so; silenci, aturar-se.

• Recordar que el so i el silenci el podem

escriure. Utilitzar els cartells de so i silen-ci (material d’aula) i ordenar-los per re-presentar diferents motius musicals. Re-partir uns quants cascavells a un grupd’infants i fer que interpretin el que elscartells mostrin.

• Cantar la cançó «Dalt del cotxe» totacompanyant-la amb els cascavells. Ferque els infants mantinguin els cascavellsen silenci en cantar la primera frase de la

cançó. En cantar «que en repica els casca-vells», sacsejar-los lliurement i en cantarla segona part de la cançó «trenta, qua-ranta, l’ametlla amarganta…» que enmarquin una pulsació regular.


• Dibuixar a la pissarra cascavells. Fer ob-servar que l’instrument és tancat i que elscascavells són rodons.



8/39

108

• Buscar per la classe objectes queestiguin fets de metall i imitar ambaquests objectes el so dels casca-vells.

• Cantar la cançó per decidir qui para en els

jocs. Posar els infants en rotllana perquèel mestre o la mestra, des del centre, elsassenyali un per un, seguint el ritme de lacançó. A aquell a qui li toca la darrerrapulsació para.

• Cantar la cançó amb el suport harmònicde la base instrumental enregistrada alCD II, 18.

• Parlar sobre les joguines que els han por-tat els Reis.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó«Dalt del cotxe».

La forma, el material i el timbre dels instru-ments: els cascavells.Experimentació amb instruments per acom-panyar el cant.Elements del llenguatge musical: pulsació.

Dalt del cot - xe hi ha u - na ni - na que en r e - pi - ca els cas - c a - vells, tren - ta, qua -

ranta, l’a-met- lla a- mar- gan - ta, pinyol ma - dur, vés - te’n tu. Si tu te’n

vas, nero, ne- r o, ne - ro; si tu te’n vas, nero, nero, n as.

,

,œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ .œ jœ œ œ

˙ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ œ ˙

& b c œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ ˙ œ œ œ

& b

& b

Dalt del cotxe POPULAR CATALANA

«Dalt del cotxe»

Dalt del cotxe hi ha una nina,que en repica els cascavells,trenta, quaranta, l’ametlla amarganta,pinyol madur, vés-te’n tu.Si tu te’n vas, nero, nero, nero,si tu te’n vas, nero, nero, nas.


9/39

109

Material d’aula relacionatCD I, 27. Dansa enregistrada «Trinco, trinco»

(popular catalana)CD II, 32. Dansa instrumental «Trinco, trin-co» (popular catalana)Cançoner

Objectius didàcticsAprendre la cançó «Trinco, trinco, plou i fasol» de memòria, escoltant i imitant el mes-tre i la mestra.Ballar la dansa «Trinco, trinco».

Experimentar i imitar moviments corporals:caminar de puntetes, caminar de taló.Experimentar i seguir amb el cos i el movi-ment diferents tempos .

Activitats d’aprenentatge• Presentar la dansa «Trinco, trinco» fent ús

del suport auditiu del CD i del visual delcançoner.

• Deixar la reproducció de la cançó-dansa

que hi ha en el cançoner en un lloc visi-ble, per recordar la cançó i cantar-la oballar-la en altres moments.

• La mestra o el mestre cantarà la dansasencera dues o tres vegades tot realitzantels desplaçaments de caminar de punte-tes i de taló seguint la pulsació concretadel cant, en la segona reproducció de lacançó, convidarà els infants a imitar-la.

• Treballar els desplaçaments tot experi-

mentant el fet de caminar de puntetes ide caminar de taló.

• Treballar la rotllana «gran» i la rotllana«petita»: els infants agafats de les mans,caminen endarrere intentant fer una rot-llana molt gran, sense que es trenqui o«quedi oberta». Després van caminant cap

a l’interior del cercle fent la rotllana peti-ta i vetllant per no deformar-la.

• Ballar la dansa mentre s’escolta l’enregis-trament:– Posició inicial: rotllana, encarats cap a

l’interior i amb les mans a la cintura.– Evolucions: caminar de puntetes i en-

davant quan es canta «Trinco, trinco depuntetes» i endarrere i de puntetesquan es canta «no us mulleu les sabate-tes». Es canvia la posició dels peus i escamina de talons i endavant quan es

canta «Trinco, trinco de talons», i endar-rere i de talons «no us mulleu els saba-tons». Agafats de les mans, i en rotlla-na, es gira en sentit contrarellotgementre es canta «Plou i fa sol…».

• Fer adonar als infants dels canvis de tem-po de cada una de les tres repeticions de ladansa. Preguntar com comença, si és ràpido lent, com acaba, etc. Fer adonar, també,que la part de la dansa on es canta «Plou i

fa sol…» sempre s’escolta al mateix tempo .


• Ballar la dansa «Trinco, trinco» amb l’enre-gistrament de la dansa sense les veus (CDII, 32). Fer que els infants experimentin elfet de ballar i cantar alhora, tot atenent-se al tempo de la música enregistrada.

Continguts

Memorització i interpretació de la cançó dela dansa «Trinco, trinco, plou i fa sol».Atenció a les indicacions del mestre o lamestra.Ball de la dansa «Trinco, trinco».Elements del llenguatge musical: pulsació itempo (lent, normal i ràpid).



10/39

110

«Trinco, trinco, plou i fa sol»

Trinco, trinco, de puntetesno us mulleu les sabatetesTrinco, trinco de talonsno us mulleu els sabatons.

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,plou i fa sol, les bruixes porten dol.

& 42 œ œTrin - co,

œ œ œ œtrin - co, de pun -

œ œ œ œte - tes no us mu -

œ œ œ œlleu les sa - ba -

œ œ , œ œte - tes; trin - co,

& ..œ œ œ œtrin - co, de ta -

œ œ œlons no us mu -

œ œ œ œlleu els sa - ba -

œU

tons.

œ œ œPlou i fa

& ...œ jœsol les

1

œ œ œ œbrui - xes es pen -

œ œti - nen

2

œ œ œ œbrui- xes porten

œdol.

Trinco, trinco, plou i fa sol POPULAR CATALANA


11/39

111

Material d’aula relacionatCD I, 32. Audició Carmina Burana. «In ta-

berna quando sumus» (Carl Orff)Cartells de so: intensitat (fort-fluix)Cartell d’autor: Carl Orff

Objectius didàcticsComparar la grandària de les grafies esta-blertes amb les quals es representa la in-tensitat (fort i fluix).Escoltar l’audició «In taberna quando su-mus» i respondre amb moviment la captació

sensorial de sons forts i fluixos.Respectar el treball col·lectiu i participar-hi.

Activitats d’aprenentatge• Aproximació a la figura de l’autor: Carl

Orff. (cartell d’autor, material d’aula)Compositor alemany (1895-1982). Orff va crear un sistema d’educació musicaldestinat als infants basat en la gimnàs-tica rítmica i la dansa clàssica intentant

fer-los desenvolupar la creativitat i laimprovisació. També va dissenyar el con- junt d’instruments (actualment se’lsanomena instruments Orff) de percussióde placa: xilòfons, metal·lòfons i cari-llons.

• Aproximació a la seva obra: Carmina Bu-rana .Amb el nom Carmina Burana es coneix larecopilació de més de 200 poemes pro-

fans del segle XIII de temàtica amorosa. Elcompositor Carl Orff va musicar 24 d’a-quest poemes, donant origen a un oratoriescènic (semblant a una òpera) per a so-listes, cor i orquestra. Aquesta composiciótransmet una gran força generada, enpart, per l’impacte de la percussió i el po-der comunicatiu dels cors.

• Fer escoltar (CD I, 32) el fragment de l’o-bra «In taberna quando sumus» de Carmi-

na Burana, mentre el mestre o la mestrava dirigint amb el gest els canvis d’inten-

sitat (obrir els braços per al so fort i ajun-tar les mans per als sons fluixos). Convidarels infants a imitar aquestes gestualitza-cions.

• Demanar als alumnes que expressin lessensacions obtingudes: «Us ha agradat?Què us sembla el que heu escoltat? Hi ha-vien sons forts? I fluixos?…»

• Dibuixar a la pissarra les seqüències d’in-tensitat corresponents al desenvolupa-

ment de l’obra (en el full de l’alumne es-tan representades a la part inferior delfull). Tornar a escoltar l’audició del CD totseguint el discurs musical assenyalantd’esquerra a dreta els canvis d’intensitatque es perceben.

• Presentar els cartells que representen elso «fort» i el so «fluix» (material d’aula) icomparar la grandària i el color de les gra-fies establertes amb les quals es representala intensitat (fort i fluix).• Repartir alguns dels cartells entre els in-fants i tornar a escoltar l’audició atenta-ment. Demanar que aixequin el cartell cor-responent al símbol que correspongui a laintensitat que s’està escoltant.


• Fotocopiar els símbols de so fort i so fluixi repartir-ne un de cada a cadascun dels in-fants. El mestre o la mestra cantarà unacançó coneguda distingint clarament duesintensitats diferents, els infants hauran dereaccionar a la intensitat escoltada totmostrant el cartell corresponent.



12/39

112

ContingutsElements del llenguatge musical: la in-

tensitat, so fort i so fluix.Audició atenta del fragment musical «In ta-

berna quando sumus» de Carmina Burana de Carl Orff amb respostes gestuals.Saber escoltar una audició i gaudir-ne.


13/39

113


Cartells de so: Intensitat (fort-fluix)CD I, 32. Audició Carmina Burana . «In ta-berna quando sumus» (Carl Orff)

Objectius didàcticsExperimentar amb instruments, la veu i ma-terial sonor divers la intensitat del so.Classificar sons segons sonin fort o fluix.Reconèixer i utilitzar els símbols que indi-quen la intensitat dels sons (fort i fluix).

Escoltar i recordar l’audició «In tabernaquando sumus» i respondre amb movimentla captació sensorial de sons forts i fluixos.Controlar la direccionalitat del traç en l’es-criptura establerta per a les intensitats co-negudes (fort i fluix).Prestar atenció a les indicacions del mestreo de la mestra.

Activitats d’aprenentatge

Activitats prèvies • Repartir als infants materials sonors di-

versos i instruments (fregar papers; reme-nar llapis de colors, bufar xiulets, espan-ta-sogres, harmòniques, etc.) i escoltarels sons produïts. Classificar aquests sonssegons sonin fort o fluix.

• Dividir els nens de la classe en dos grups(fort i fluix); cada infant escull, d’entretots els sons provats el que més li agrada

i es col·loca en un espai determinat de la

classe, segons si el so es fort o fluix.• La mestra o el mestre dirigeix i indica, totmostrant els cartells d’intensitat quanhan d’interpretar, els sons a cada grup.

Activitats en el full

• Observar i comentar quins sons interpre-ten les mans que apareixen en el full.

• Experimentar, tot picant de mans o béamb els dits, les dues intensitats.

• Resseguir amb un color blau fort l’espiralque indica «so fort» i en color blau fluix elque indica «so fluix».

• Observar, comentar i imitar les diferentsaccions de les il·lustracions: bufar un xiu-let, picar amb un dit sobre el palmell del’altra mà, cridar, parlar a cau d’orella.

• Extreure els adhesius de so que repre-senten el so fort o el so fluix del fulld’adhesius i enganxar-los allà on corres-

pongui.• Observar la seqüència de sons forts i flui-

xos del final de la pàgina i realitzar unalectura amb la veu tot verbalitzant «fort»o bé «fluix». També se’ls pot demanar queho interpretin amb un pandero.

• Escoltar i recordar l’audició «In tabernaquando sumus» de Carmina Burana de C.Orff i assenyalar amb el dit sobre el fullels canvis d’intensitat, interpretats en

T2 Full 7 · Sess ió 6P3 M Ú S I C A


14/39

114

l’activitat anterior, que es percebenmentre s’escolta l’audició.


• Inventar i dibuixar una seqüència de qua-

tre intensitats tot dibuixant amb el colorblau fort la intensitat forta i amb blaufluix la intensitat fluixa. Si els costa ferl’espiral, també poden dibuixar un cercleo també podeu repartir els adhesius (elsque els infants demanin, dos de forts i dosde fluixos, tres de forts i un de fluix, etc.)del full d’adhesius i fer que els col·loquinen un full segons el seu gust. Posterior-ment, cal realitzar una lectura amb la veu

tot verbalitzant «fort» o bé «fluix». Tambése’ls pot demanar que ho interpretin ambun pandero.

ContingutsExperimentació, amb instruments, la veu imaterial sonor divers, de la intensitat del so.Classificació de sons segons la seva intensi-tat (fort o fluix).

Elements del llenguatge musical. Les quali-tats del so: intensitat. Fort i fluix.Experimentació de la direccionalitat deltraç en l’escriptura establerta per a les in-tensitats conegudes (fort i fluix).Reconeixement i utilització dels símbolsque indiquen la intensitat dels sons (fort ifluix).Audició atenta del fragment musical «In ta-berna quando sumus» de Carmina Burana

de C. Orff amb respostes gestuals.Atenció a les indicacions del mestre o de lamestra.


15/39

115

Material d’aula relacionatCD I, 11. Cançó enregistrada «Clip, clop»

(Ireneu Segarra)CD II, 19. Cançó instrumental «Clip, clop»(Ireneu Segarra)Cançoner

Objectius didàcticsAprendre la cançó «Clip, clop» de memòria,escoltant i imitant el mestre o la mestra.Memoritzar i cantar la cançó «Clip, clop».Identificar auditivament l’estructura de la

cançó (ABA).Percebre la pulsació de la música adaptantel moviment corporal: lent, normal i ràpid.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «Clip, clop» fent ús del

suport visual del cançoner i de l’auditiudel CD.

• Deixar la reproducció de la cançó que hiha en el cançoner en un lloc visible, per

recordar la cançó i cantar-la en altresmoments.• Comentar la cançó: «De què parla la can-

çó que heu escoltat? L’heu escoltat sem-pre al mateix ritme? Com ha començat,ràpid o lent? Com s’ha acabat la cançó,lent o ràpid?…» Tornar a escoltar la cançóper poder verificar les respostes i les ob-servacions auditives dels infants.

• Aprendre la cançó i cantar-la col·lectiva-

ment.• Jugar amb les onomatopeies «clip», «clop»,

tot realitzant exercicis d’imitació variant-ne les qualitats del so (fort-fluix, llarg-curt, agut-greu) i també el caràcter (con-tents, tristos, plorant…).

• Fer-los representar en moviment l’estruc-tuta de la cançó (ABA).Parts A: galopar per la classe com si fos-sin un cavall (els dos primers compassos

en una direcció i els dos següents en unaltra).

Part B: gestualitzar el text de la cançó.• Tornar a cantar la cançó seguint la pulsa-ció i anar canviant-ne el tempo , a poc apoc i de pressa, i observar el contrast (rà-pid i lent). El mestre o la mestra pot anarmarcant la pulsació amb l’ajuda d’un ins-trument de percussió. Primer marcar lapulsació a la blanca, després a la negra i,finalment, a la corxera.

Activitats complementàries • El mestre o la mestra va marcant amb un

pandero o una caixa xinesa un ritme regu-lar. Quan el ritme és ràpid, els infants ca-minen de puntetes; a ritme normal, cami-nen fent passos; i a ritme lent, caminen detalons. Cal tenir en compte que el ritmenatural dels infants és més ràpid que el del’adult. El seu ritme de pas «normal» estàal voltant de q = 120 i el de l’adult q = 90.

• Cantar i dansar amb el suport auditiu del’enregistrament de la cançó «Clip, clop»sense les veus (CD II, 19). Fer que els in-fants cantin «a sobre» de l’enregistra-ment, per experimentar l’acompanyamentinstrumental com a suport harmònic queels ha d’ajudar a la correcta afinació i aadaptar-se als diferents tempos donats.

• Repartir instruments de percussió de fusta(closques de nous, closques de coco, caixa

xinesa, claves, etc.) i acompanyar les partsA de la cançó tot marcant-ne el ritme.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó«Clip, clop».Elements del llenguatge musical: pulsació itempo (lent, normal i ràpid).Captació i seguiment de l’estructura (ABA).Gust i plaer per cantar.



16/39

116

Clip, clop I. SEGARRA

«Clip, clop»

Clip, clop,Clip, clop,Clip, clop, clop!Clip, clop,Clip, clop,Clip, clop, clop!

Tinc un cavall,

és de cartró.El meu cavallés el millor!

Clip, clop,Clip, clop,Clip, clop, clop!Clip, clop,Clip, clop,Clip, clop, clop!


17/39

117

Material d’aula relacionatCD I, 12. Cançó enregistrada «El capità»

(Ireneu Segarra)CançonerCartells d’instruments: la trompeta

Objectius didàcticsAprendre la cançó «El capità» de memòria,escoltant i imitant el mestre o la mestra.Representar amb el cos i el moviment l’es-tructura de la cançó (ABA).Utilitzar la veu d’una manera natural, ni

massa forta ni massa fluixa.Conèixer i observar algunes de les caracte-rístiques auditives i visuals de la trompeta.

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «El capità» fent ús del

suport visual del cançoner i de l’auditiudel CD.

• Comentar la cançó: «De quin personatgeparla la cançó que heu escoltat? Com va

vestit? Quin instrument toca? Qui el co-neix? què cal fer perquè soni?…»• Aprendre la cançó i cantar-la col·lectivament.• Presentar la trompeta mostrant-ne el car-

tell (material d’aula).• Descripció de la trompeta: és un instru-

ment d’origen molt antic, conegut per lescivilitzacions més remotes. Als segles XVIIi XVIII es van construir diversos tipus detrompetes de tons diferents. Cap a l’any

1815 aparegué la que pot considerar-sela trompeta moderna, la trompeta de pis-tons. L’invent de les vàlvules de pistonsfou degut als alemanys Stözel i Blümel, ies va perfeccionar gràcies a Adolf Sax i,sobretot, a Périnet (1839).El trompetista pot aconseguir un cert nom-bre de notes emprant els pistons de les tresvàlvules. Cada vàlvula té forats que podendesviar l’aire que vibra cap a una secció la-

teral dels tubs. Això allarga la columnad’aire que vibra dins de l’instrument.

Diferents combinacions de les tres vàlvu-les produeixen sis notes per sota de lesque produeixen els llavis. Segons l’habili-tat de l’instrumentista, els llavis poden fera l’entorn d’una dotzena de notes i lesvàlvules de pistó fan la resta.La missió de les vàlvules de pistons és la d’a-llargar el recorregut de la columna d’aire vi-brant dins del tub de l’instrument. El funcio-nament de cadascuna d’aquestes vàlvules

augmenta la llargada del tub i, aquesta ac-ció, en combinar-se amb la pressió dels lla-vis de l’executant, dóna una àmplia gammade notes amb agilitat, flexibilitat i precisió.Tots els instruments de vent de metall per-meten la utilització de sordines, que es col·lo-quen dins o sobre el pavelló. La missió de lessordines és reduir el volum del so i tambéafecten en gran mesura la qualitat tonal.

• Jugar i manipular objectes que produeixin

so tot bufant (trompetes de joguina, xiu-lets, espanta-sogres, etc.) i realitzar exer-cicis d’imitació variant-ne les qualitatsdel so (fort-fluix, llarg-curt).

• Representar en moviment la cançó «El ca-pità»:Parts A: aturats tot fent el gest de tocarla trompeta en els quatre primers com-passos i, en els quatre darrers, galopar perla classe com si anessin sobre del cavall.

Part B: gestualitzar el text de la cançó.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó «Elcapità».Interès en l’emissió correcta de la veu encantar la cançó.Els instruments de vent: la trompeta.Experimentació de l’estructura musical ABAen moviment.



18/39

118

& b 42 œ œTa - ra - œ œ œrí, ta - ra - œ œ œrà, to - ca, œ œ œ œto - ca la trom - œ œ œ œpe - ta, ta - ra -

& b œ œ œrí, ta - ra -

œ œ œrà, a - ra

œ œ œ œsurt el ca - pi -

Fi

œUtà.

& b œ œDuu u- na

œ œ œ œgor - ra amb u - na es -

œ œ œ œtre - lla, té u - na es -

œ œ œ œpa - sa de deu

œ œ œpams, tam - bé

& b œ œ œ œpor - ta u - na es - co -

œ œ œ œpe - ta i ca -

œ œ œ œval - ca el seu ca -

D.C.œvall.

El capità I. SEGARRA

«El capità»

Tararí, tararà,toca, toca la trompeta.

Tararí tararà,ara surt el capità!

Duu una gorra amb una estrella,té una espasa de deu pams,també porta una escopetai cavalca el seu cavall.

Tararí, tararà,toca, toca la trompeta.

Tararí tararà,ara surt el capità!


19/39

119


CD I, 33. Audició Concert amb trompetes :«Preludi amb trompetes» (M. Richard Dela-lande)Musicograma «Preludi amb trompetes»Cartell d’autors: M. Richard Delalande

Objectius didàcticsEscoltar l’audició «Preludi amb trompetes» igaudir-ne.Respondre amb moviment la captació sen-

sorial de les tècniques instrumentals de bu-far, picar i fregar.Seguir i relacionar les imatges del musico-grama amb la música que s’escolta.

Activitats d’aprenentatge• Aproximació a la figura de l’autor i a la

seva obra: Michel Richard Delalande.Simfonies per als sopars del rei : «Preludiamb trompetes»» (rondeau ).

Compositor francès (1657-1726). Tocavael clavecí i l’orgue. Gràcies a un concursva entrar a treballar a la capella del reiLluís XIV , el «rei Sol». Escoltar música, alsegle XVII, era un privilegi del qual podiengaudir molt poques persones. Només espodia escoltar bona música a les esglésieso a casa d’algunes persones importants iriques, les quals tenien al seu servei elsmúsics i les orquestres.

La música de les Simfonies per als sopars

del rei fou composta per acompanyar lesfastuoses festes que el rei celebrava a Versalles. El sopar constava de quatreplats: les verdures, l’entrant, el rostit i lespostres. El concert de trompetes serviaper marcar l’entrada del rei, que coincidiaamb l’arribada del primer plat. La músicade Delalande s’interpretava entre la fid’un servei i l’inici del següent.

• Escoltar (CD I, 33) el «Preludi amb trom-

petes» del Concert amb trompetes de Mi-chel Richard Delalande i, posteriorment,conversar amb els infants sobre el frag-ment: «Què heu escoltat? Sonava un ins-trument o molts instruments? Hi haviainstruments que sonaven fort? I fluix?»

• Tornar a escoltar el «Preludi» i observar iimitar els moviments que realitza el mes-tre o la mestra (gest de picar en el so delstimbals, bufar en la trompeta i fregar en

els instruments de corda) tot seguint eldiscurs musical.

• Dividir la classe en tres grups, cada un re-presenta una de les tres tècniques instru-mentals en el moment en què sonen.

• Seguir el discurs musical a partir del mu-sicograma de l’obra (material d’aula).

• Presentar el musicograma de l’obra «Pre-ludi amb trompetes» (material d’aula).Col·locar el musicograma en un espai vi-

T2 Sessió 9P3 M Ú S I C A


20/39

120

sible per a tots els infants i assenyalarel discurs musical mentre s’escolta el

fragment.Fer adonar als infants de:– La introducció de l’obra: interpretada

només per timbals.– El desenvolupament: on es van combi-nant dos temes musicals diferents. ElTema A interpretat per les trompetes iels timbals, conjuntament, i el tema B,pels instruments de corda fregada.

– El final de l’obra, simbolitzat amb la doblebarra final, cal recordar-ne el significat.

• Proposar si algun infant vol assenyalar eldiscurs musical mentre es torna a escol-tar l’obra.

Continguts

El compositor i la seva obra: Michel RichardDelalande, Simfonies per al sopar del rei :«Preludi amb trompetes».Percepció i seguiment de la música a partirde l’audició atenta i del seguiment gràficdel seu esquema (musicograma).Reconeixement i diferenciació tímbrica:timbals, trompetes i instruments de corda.


21/39

121


CD I, 33. Audició Concert amb trompetes :«Preludi amb trompetes» (M. Richard Dela-lande)Musicograma «Preludi amb trompetes»Cartell d’autors: M. Richard DelalandeEncunyat de l’audició «Preludi amb trom-petes»

Objectius didàcticsEscoltar l’audició «Preludi amb trompetes»,

identificar i reconèixer les tècniques instru-mentals de picar, bufar i fregar.Reconèixer visualment i auditiva els instru-ments: timbals, trompetes i instruments decorda. Captar i seguir contrastos tímbrics apartir de la visualització del musicogramade l’obra.Ordenar les tres tècniques instrumentals totfent referència a l’ordre escoltat.


• Recordar l’obra «Preludi amb trompetes» ila figura del seu compositor, M. RichardDelalande: «Què passava en l’obra escol-tada? Quins instruments sonaven? Comes fan sonar?…»

• Tornar a escoltar l’obra tot seguint el dis-curs musical amb el suport visual del mu-sicograma (material d’aula) i, posterior-

ment, deixar-lo en un lloc visible, per re-

cordar l’obra i poder-la tornar a escoltar iseguir en altres moments.


• Aquesta activitat té relació amb l’encu-nyat de l’audició «Preludi amb trompetes»de la pàgina 33.

• Observar el full i fer-los descriure tot elque hi veuen. La imatge de l’autor de l’o-bra, els músics, els instruments…

• Escoltar atentament l’obra «Preludi ambtrompetes» i donar als infants les tres tèc-niques instrumentals separades perquèles enganxin, segons l’ordre d’aparició enl’audició, en un altre full.

• Tornar a escoltar l’obra i assenyalar sobreel full els instruments en el moment quesonen.


• Fer experimentar les diferents tècniques(picar, bufar i fregar) amb els materialssonors de què es disposi. Per exemple:fregar paper, bufar trompetes de joguina ipicar panderos. Dividir la classe en tresgrups o bé fer sortir tres infants i organit-zar un petit concert combinant les tècni-ques tot seguint un esquema que el mes-tre o la mestra haurà escrit a la pissarra.

T2 S es si ó 10 · En cu ny at sP3 M Ú S I C A


22/39

122

ContingutsEl compositor i la seva obra: Michel-

Richard Delalande, Simfonies per al sopar del rei : «Preludi amb trompetes».Percepció i seguiment de la música a partir

de l’audició atenta i del seguiment gràficdel seu esquema (musicograma).

El timbre i la tècnica (picar, bufar i fregar)per fer sonar els instruments.Reconeixement i diferenciació tímbrica:timbales, trompetes i instruments de corda.Atenció i autonomia.


23/39


24/39

124

Material d’aula relacionatCD de festes, 14. Cançó enregistrada «Car-

nestoltes» (popular catalana)CD de festes, 38. Cançó instrumental «Car-nestoltes» (popular catalana)Cançoner de festes

Objectius didàcticsConèixer algunes celebracions populars iparticipar-hi: Carnaval.Aprendre la cançó «Carnestoltes» de memò-ria, escoltant i imitant el mestre o la mestra.

Caminar seguint un ritme regular (pulsació).

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «Carnestoltes» fent ús

del suport visual del cançoner i de l’audi-

tiu del CD.• Comentar la cançó: «De què parla la can-

çó que heu escoltat? Qui és en Carnestol-tes? Què vol dir «canalles»? Què és unadisfressa?…».

• Aprendre la cançó i cantar-la col·lectiva-ment.

• Cantar la cançó «Carnestoltes» tot ges-tualitzant la tornada de la cançó:

• Exercitar la marxa: el mestre o la mestra,amb l’ajuda d’un pandero o d’un altre ins-

trument de percussió, va marcant un rit-me regular tot integrant la pràctica de lamarxa en un context atractiu per als in-fants (en Carnestoltes passeja, som unssoldats que fem una desfilada, etc.):– Els infants, col·locats en fila un darrere

l’altre, van caminant al ritme, sense to-car-se.

– Els infants, col·locats lliurement, cami-nen picant de peus i amb les mans a la

cintura.

– Els infants, col·locats en fila un darre-re l’altra, van imitant la manera de ca-minar d’un soldat, amb balanceig de

braços.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó«Carnestoltes».Atenció, interès i participació en el cant.Reconeixement d’algunes manifestacionsde la pròpia cultura: el Carnaval.Exercitació de la marxa atenent-se a un rit-me regular.


Tiroliro, –(posar-se els dits polzes als costats del front i moure la resta de dits)tiroliro, –(fer «pam i pipa» sobre del nas)tiroliro, –(posar-se els dits polzes als costats del front i moure la resta de dits)tirolà. –(picar de mans el ritme)Quan arriba, –(moure els peus, sense desplaçament, com si s’anés a passejar)Carnestoltes

tots sortim

a passejar.Tiroliro, –(posar-se els dits polzes als costats del front i moure la resta de dits)tiroliro, –(fer «pam i pipa» sobre del nas)tiroliro, –(posar-se els dits polzes als costats del front i moure la resta de dits)tirolà. –(picar de mans el ritme)


25/39

125

«Carnestoltes»

Ara arriba Carnestoltestots sortim a passejar,ens posem una disfressa

per slatar, cantar i ballar.

Tiroliro, tiroliro, tiroliro, tirolà.Quan arriba Carnestoltestots sortim a passejar.Tiroliro, tiroliro, tiroliro, tirolà.

Ai, mares, a les canallesposeu-los un bon vestitper anar a veure en Carnestoltes

que és un home divertit!


Carnestoltes quinze voltesi dilluns de més a més,cada dia fossin festes,la Quaresma mai vingués.


& # 43 .œ œA - ra ar-

œ œ .œ œri - ba Car - nes-

œ œ .œ œtol - tes, tots sor -

œ œ .œ œtim a pas - se -

˙ .œ œ jar; ens po-

& # œ œ .œ œsem u - na dis-

œ œ .œ œfres - s a per sal -

œ œ .œ œtar, can - tar i ba -

˙ .œ œllar. Ti - ro -

œ œ .œ œli - ro, ti - ro -

& # œ œ .œ œli - ro, ti - ro -


˙ .œ œlà. Quan ar -

œ œ .œ œri - ba Car - nes -

œ œ .œ œtol - tes tots sor -

& # œ œ .œ œtim a pas - se -

˙ .œ œ jar. Ti - ro -




& # ˙là.

Carnestoltes POPULAR CATALANA


26/39


Material d’aula relacionatCD de festes, 14. Cançó enregistrada «Car-

nestoltes» (popular catalana)CD de festes, 38. Cançó instrumental «Car-nestoltes» (popular catalana)Cançoner de festes

Objectius didàcticsCantar la cançó «Carnestoltes» acompa-nyant-la de moviments.Orientar-se per l’espai tenint com a punt dereferència un estímul auditiu.

Identificar i localitzar la font d’on prové elso.

Activitats d’aprenentatge• Recordar i cantar la cançó «Carnestoltes»

fent ús del suport visual del cançoner i del’auditiu del CD.

• Deixar la reproducció de la cançó del can-çoner en un lloc visible, per recordar-la icantar-la en altres moments.

• Cantar la cançó «Carnestoltes» tot dan-sant:– Col·locació inicial: rotllana, amb les

mans a la cintura i encarats en sentitcontrarellotge.

– Evolucions:Estrofa: caminar al tempo de la música ensentit contrarellotge, en la primera frasede la cançó. En cantar «ens posem unadisfressa per saltar, cantar i ballar», imitar

les accions aturats al lloc i encarats decara al centre de la rotllana.Tornada: aturats al lloc i encarats al cen-tre de la rotllana, gestualitzar els movi-ments del «Tiroliro…» (posar-se els ditspolzes als costats del front i moure la res-ta de dits, fer «pam i pipa» sobre del nas,

posar-se els dits polzes als costats delfront i moure la resta de dits, picar de

mans el ritme i moure els peus, sense des-plaçament, com si s’anés a passejar).• Quan la cançó «Carnestoltes» sigui del tot

coneguda pels infants, fer-la cantar idansar amb el suport auditiu de l’enregis-trament de la cançó sense les veus (CD defestes, 38). Fer que els infants cantin «asobre» de l’enregistrament per experi-mentar l’acompanyament instrumentalcom a suport harmònic que els ha d’aju-

dar a la correcta afinació i a mantenir-seen un tempo donat.• Jugar a localitzar el so: els infants estan

col·locats lliurement per un espai lliure demobles i amb els ulls tapats. Un infant es-collit prèviament, es col·loca en un anglei pica de mans o toca un ritme amb uninstrument de percussió. Els altres infantshan d’anar a l’angle on senten el so.– L’infant que fa els sons, només pot tor-

nar a picar de mans o tocar l’instrumentuna vegada si veu que els altres nos’han orientat.

– El primer que arriba, és qui pica demans la propera vegada.

NOTA: És aconsellable jugar al joc ambgrups reduïts (5 o 6 infants cada vegada).La resta del grup classe observa, en silen-ci, l’evolució del joc.

ContingutsMemorització i interpretació de la cançó«Carnestoltes» en moviment.Orientació espacial tenint com a punt dereferència un estímul auditiu.Identificació i localització de la font d’onprové el so.

126


27/39


28/39

– El mestre o la mestra va mostrantels cartells de so fort o so fluix in-dividualment a cada un delsalumnes. Aquests han d’interpre-tar una petita invenció rítmica

amb l’instrument que tenen a lesmans atenent-se a la intensitatdel cartells que se’ls ha mostrat.

– Un infant inventa un ritme i la resta decompanys el reprodueixen. Posterior-ment cal comentar com ha estat el so:fort, fluix, etc.

– Els infants inventen una seqüència il’han d’interpretar combinant el so forti el so fluix.

• Cantar la cançó «En Patufet» i interpretaramb instruments l’acompanyament de lacançó.– Fer tres grups d’instrumentistes: els que

toquen el pandero; els que toquen lesclaves i els que toquen la caixa xinesa.Explicar que el grup dels panderos sem-pre tocarà fort i els altres dos grupsfluix.

– Treballar amb el grup dels panderos.

Cantar i picar a ritme de negra la frase:«paTIM, paTAM, paTUM».– Treballar amb el grup de les claves.

Cantar i picar a ritme de negra la frase:

«HOmes i DOnes DEL cap DRET».– Treballar amb el grup de les caixes xi-

neses. Cantar i picar a ritme de negra lafrase: «NO trepitGEU en PAtuFET».

– Interpretar la cançó sencera. És impor-

tant que tots els infants cantin tota lacançó i estiguin atents a les indicacionsdel mestre o de la mestra en el momenten què han de tocar la seva frase.

ContingutsCançó: «En Patufet».El conte d’«En Patufet».Elements del llenguatge musical. Les quali-tats del so. Intensitat: fort i fluix.

Instruments de percussió: el pandero, lesclaves i la caixa xinesa.Interpretació de seqüències rítmiques on escombinin el so fort i el so fluix.

128

«En Patufet»

Patim, patam, patum,homes i dones del cap dret

Patim, patam, patum,no trepitgeu en Patufet.

En Patufet POPULAR CATALANA


29/39


CD I, 13. Cançó enregistrada «En Patufet»(popular)CD II, 21. Cançó instrumental «En Patufet»(popular)Cartells de so: intensitat (fort-fluix).Cartells d’instruments: pandero, claves icaixa xinesa.

Objectius didàcticsRecordar i cantar la cançó «En Patufet».

Utilitzar instruments de percussió (el pan-dero, les claves i la caixa xinesa) per acom-panyar el cant.Reconèixer i utilitzar els símbols que indi-quen la intensitat dels sons (fort i fluix).


• Recordar i cantar la cançó «En Patufet»fent ús de suport visual del cançoner i de

l’auditiu del CD.• Recordar el nom i les característiques dels

instruments de percussió: el pandero, lesclaves i la caixa xinesa.


• Observar la il·lustració i descriure-la:«Sona fort o fluix quan els pares criden aen Patufet»? Com se sent el què ell respondins de la panxa del bou?…»

• Extreure els adhesius de so fort i fluix del

full d’adhesius i enganxar-los dins de lesbafarades que corresponguin.• Observar la «partitura tímbrica» i recordar

el que han interpretat per acompanyar lacançó «En Patufet». Assenyalar i anome-nar els instruments i, posteriorment, in-terpretar l’acompanyament.

Activitats complemetàries• Cantar amb el suport auditiu de l’enregis-

trament de la cançó «En Patufet» senseles veus (CD II, 21). Fer que els infantscantin «a sobre» de l’enregistrament perexperimentar l’acompanyament instru-mental com a suport harmònic que els had’ajudar a la correcta afinació.

• Representar el conte d’«En Patufet».

ContingutsCançó: «En Patufet».

El conte d’«En Patufet».Elements del llenguatge musical. Les quali-tats del so. Intensitat: fort i fluix.Interpretació de la pulsació amb el pandero,les claves i la caixa xinesa de la cançó, se-guint les indicacions del mestre o de lamestra.Ús d’instruments per acompanyar el cant.

129

T2 Ful l 9 · Sess ió 15P3 M Ú S I C A


30/39

Material d’aula relacionatCD I, 34. Audició Les quatre estacions : «La

primavera» (Antonio Vivaldi, allegro )Cartells de so: intensitat (fort-fluix)Cartell d’autor: Antonio Vivaldi

Objectius didàcticsEscoltar amb atenció i silenci l’audició «Laprimavera».Conèixer l’obra Les quatre estacions : «Laprimavera», dient el nom de l’autor i l’obra.Representar amb el cos i el moviment els

canvis d’intensitat que s’escolten o s’hanescoltat.

Activitats d’aprenentatge• Escoltar (CD I, 34) l’allegro de «La prima-

vera» de l’obra Les quatre estacions d’A. Vivaldi i, posteriorment, conversar ambels infants sobre el fragment: «Us haagradat? L’heu trobat bonic? Sonava uninstrument o molts instruments? Hi havia

moments que sonava fort? I fluix?»• Presentar la figura de l’autor i la sevaobra: Antonio Vivaldi (cartell d’autor, ma-terial d’aula). Concert per a violí Les qua-tre estacions : «La primavera», allegro .Compositor italià (1678-1741). Fill d’unviolinista, Vivaldi va aconseguir ser tanfamós en la seva època com ho és ac-tualment, fins i tot figurava a les guiesper a turistes de Venècia. Pertanyia al

clergat secular i era conegut pel nom de«capellà roig» a causa del color del seucabell. Creà una autèntica escola de mú-sica, ja que va ser mestre de violí d’unorfenat de noies a Venècia, ciutat onnasqué i on treballà gairebé tota la sevavida. Els arxius mostren que, en una de-terminada ocasió, va haver de justificar-

se per haver interromput el sacrifici de lamissa per tal d’escriure una melodia que

li va venir al cap de cop i volta. A part deser clergue, també fou director del con-servatori femení Ospedale della pietà,molt valorat per les personalitats del seutemps i, sobretot, per l’emperador Carles

VI i el príncep elector de Baviera, Carles-Albert. Fou convidat a Amsterdam a diri-gir la part musical per a la celebració delcentenari de la fundació del seu teatre iaquesta fou la seva única sortida a l’es-

tranger, a excepció del seu misteriósviatge a Viena el 1741 on morí pobre isol.

Va estar força temps malalt al llit i, ensentir-se sol, s’entretenia escrivint músi-ca. Com que des del llit podia veure, a tra-vés de la finestra, un paisatge que anavacanviant amb el pas de les estacions, vatenir la idea d’escriure un concert per acada estació de l’any. Al voltant de 1725,

publicà Le quattro stagioni , que són elsprimers quatre concerts d’una col·leccióde 12 titulats col·lectivament Il cimento dell’armonia e dell’inventione (La lluitaentre l’harmonia –la raó i la invenció– i laimaginació) dedicats al comte de Bohè-mia, Morzin. Tots els concerts estan ins-trumentats per a orquestra de corda i vio-lí solista, i cada un dels concerts esvincula a uns sonets descriptius que con-

tenen al·lusions onomatopeiques. En elconcert, titulat «La primavera» es podenescoltar imitacions de sons i fenòmens dela natura com ara el cant dels ocells, elssons d’una tempesta, etc.El sonet que acompanya la partitura del’allegro de «La primavera» diu:

130



31/39

131

• Mostrar als infants el cartell amb la imat-ge del compositor Antonio Vivaldi (mate-rial d’aula) i comentar-la: «Amb què escri-

via la música? Observeu què té a la mà?Una ploma! A l’època de Vivaldi no hi ha-via llapis ni retoladors!!. Quin instrumentté a les mans? Com va vestit? Porta perru-ca? Es veuen els seus cabells rojos?…»

• Tornar a escoltar l’allegro de «La primave-ra», i observar i imitar els moviments querealitza el mestre o la mestra (gest d’obrirmolt els braços en escoltar una intensitat

forta i ajuntar les mans formant uncercle petit en escoltar una intensi-tat fluixa) tot seguint el discurs musical.

• Dividir la classe en dos grups i fer que esmoguin lliurement per l’espai segons soni

la música. Cada grup representa una deles dues intensitats.– Grup dels sons forts: moure’s amb els

braços col·locats com si fossin un grancercle.

– Grup dels son fluixos: moure’s amb elsbraços ben «enganxats» al cos i cami-nant de puntetes.

Continguts

El compositor i la seva obra: Antonio Vival-di, Les Quatre estacions : «La primavera»,allegro .Elements del llenguatge musical: les quali-tats del so. Intensitat: fort i fluix.Reconeixement i diferenciació auditiva: sofort i so fluix.Sensibilitat i plaer davant l’expressió mu-sical.

Ja és aquí la primavera i també els fes-teigs.Els ocells la saluden amb alegres cants.A les fonts l’aigua brolla i dringa joiosamentre corre l’alè de la primavera».

–Vénen els núvols, que cobreixen el celd’un negre mantell,i els llamps i els trons ens ho fan saber.I després, un cop callats,els ocells reprenen el seu cant encisador.


32/39

Material d’aula relacionatCD I, 34. Audició: Les quatre estacions : «La

primavera» (Antonio Vivaldi, allegro )Cartells de so: intensitat (fort-fluix)Cartell d’autor: Antonio Vivaldi

Objectius didàcticsImitar i reproduir seqüències d’intensitat.Respectar el treball col·lectiu i participar-hi.Discriminar auditivament diferents inten-sitats.

Activitats d’aprenentatge• Seguir un ritme marcat amb un pandero.

Poden seguir-lo tot picant de mans o bécaminant. En el moment en què el mestreo la mestra interpreta els cops més forts,els infants miraran enlaire i quan s’inter-pretin sons fluixos, els infants tancaranels ulls.

• Mostrar als infants els cartells de «so fort»

i «so fluix» i fer que en veure el cartell de«so fort» piquin de mans amb els palmellsben oberts i en veure el cartell de «sofluix», piquin amb els dos dits d’una màsobre el palmell de l’altra.

• Cantar cançons o cantarelles conegudesatenent-se al cartell que mostri el mestreo la mestra.

• Repartir els cartells d’intensitat als in-fants i fer que els ordenin, segons el seu

gust, en seqüències de 4 sons, i els col·lo-quin ordenats en un espai visible per atots els companys. Per exemple:Fort-fort-fluix-fluixFort-fluix-fort-fluixFort-fluix-fluix-fluixCada infant interpreta amb la veu la sevacreació musical tot dient «fort» (ben fort)i «fluix» (ben fluix) mentre assenyala elcartell corresponent. Una vegada ha aca-

bat la seqüència, la resta de la classe l’i-mita a tall d’eco.

• Tornar a escoltar l’allegro de «La primave-ra» i moure’s per la classe lliurement se-gons soni fort o fluix. Caldrà determinar,prèviament, quins moviments es volen re-alitzar per cada intensitat.

• Escoltar l’allegro de «La primavera» imoure’s per la classe segons la històriasegüent: uns nens i unes nenes van a pas-sejar per un bosc per a observar la prima-vera.

TEMA A (00:00–00:32): Ja ha arribat laprimavera! Passegem alegrement pelbosc.TEMA B (00:33–01:04): El cant delsocells: movem els braços i caminem depuntetes com si fóssim uns ocellets.TEMA A (01:04–01:12): Passegem alegre-ment pel bosc.TEMA C (01:12–01:27): El murmuri de lesfonts. Ens ajupim per veure aigua de la

font i escoltem el so de l’aigua.TEMA A (01:27–01:43): Passegem alegre-ment pel bosc.TEMA D (01:43–02:12): La tempesta. Pi-quem de mans imitant la pluja i corremper aixoplugar-nos.TEMA A (02:12–02:20): (Trist i apagat)Passegem pel bosc en compte perquè en-cara plou una mica.TEMA E (02:20–02:49): El cant dels ocells:

movem els braços i caminem de puntetescom si fóssim uns ocellets, però, encompte, perquè encara no se sap si torna-rà a ploure!TEMA A (02:49–03:27): Passegem alegre-ment pel bosc, ja no plou més!

ContingutsAtenció, interès i participació.Elements del llenguatge musical. Les quali-

132



33/39

tats del so: intensitat (fort i fluix).Interpretació de seqüències inventades quecombinin el so fort i el so fluix.

El compositor i la seva obra: Antonio Vival-di, Les quatre estacions : «La primavera»,allegro .

133


34/39

Material d’aula relacionatCD I, 14. Cançons enregistrades «Pedra, pe-

dreta» i «Roda, roda» (populars catalanes).CD I, 35. Audicions: «La guitarra» i «Pedra,pedreta» (populars catalanes)Cartells d’instruments: la guitarraCançoner

Objectius didàcticsAprendre les cantarelles «Pedra, pedreta» i«Roda, roda» de memòria, escoltant i imi-tant el mestre o la mestra.

Saber asociar el gust a la melodia.Conèixer i observar algunes de les caracte-rístiques auditives i visuals de la guitarra.Reconèixer auditivament la melodia de lacançó «Pedra, pedreta»Saber escoltar una audició i gaudir-ne.

Activitats d’aprenentatge• Presentar les cantarelles «Pedra, pedreta»

i «Roda, roda» fent ús del suport visual del

cançoner i de l’auditiu del CD.• Aprendre les cantarelles i cantar-lescol·lectivament.

• Cantar les cantarelles realitzant jocs mo-trius: en cantar «Pedra, pedreta», col·locarel palmell de la mà a terra fent el gestd’arrodonir pedres i, en cantar «Roda,roda», estirar-se de panxa a terra i anarrodolant sobre el propi cos. També podeuposar matalassos a terra i realitzar tom-

barelles.• Tornar a cantar les cantarelles canviant-

ne el tempo (a poc a poc i de pressa).Observar el contrast (ràpid i lent), tam-bé en podeu variar la intensitat (fort-fluix).

• Escoltar en el CD I (track 14) les duescantarelles «Pedra, pedreta» i «Roda,roda». Posteriorment el mestre o la mes-tra explica que entre les veus dels in-

fants que canten han escoltat el so de laguitarra.

• Presentar la guitarra mostrant-ne el car-tell (material d’aula).• Descripció de la guitarra. Té una forma

que recorda el número 8, té sis cordes,fetes generalment de niló o acer (antiga-ment eren de tripa). Molts guitarristesutilitzen els capcirons dels dits o les un-gles per polsar les cordes, mentre que al-tres prefereixen emprar un plectre, queés un petit estri de banya, de fusta, de

metall o de plàstic. Els trasts permetenque el músic, amb la mà esquerra, allar-gui o escurci les cordes per produir lesdiferents notes que punteja la mà dreta.Al cap del mànec, hi ha les clavilles d’a-finació que sostenen les cordes i perme-ten tensar-les o destensar-les per afi-nar-les.

• Escoltar atentament l’audició (CD I, track 35) mentre s’observa la forma de la gui-

tarra i les seves parts. Explicar que a lapersona que toca la guitarra se l’anome-na guitarrista.

• Promoure un diàleg sobre què els ha sem-blat el so, la peça escoltada, etc.

• Cantar les cantarelles tot fent el gest detocar la guitarra i/o també el gest de pi-car i arrodonir pedres.


• Si és possible, us recomanem fabricar uninstrument de corda (col·locant unes go-mes elàstiques ben tenses en una caixa decartró), per fer entendre als infants comes pot produir so. El so es produeix a par-tir de la vibració de les cordes, en ser pin-çades pel músic. El so de la vibració de lacorda s’amplia per mitjà de la caixa deressonància.

134



35/39

135

ContingutsMemorització i interpretació de les canta-relles «Pedra, pedreta» i «Roda, roda».Gust i plaer per cantar.

Els instruments de corda: la guitarra.Esforç per escoltar amb atenció.Audició: «Pedra, pedreta».

«Pedra, pedreta»

Pedra, pedreta,ben rodoneta,tirolirolà,tiroliroteta.

«Roda, roda»

Roda, roda, baldirona,perquè surti ben rodona,ben rodona i saltirona.

& 42 œ œ œPe - dra, pe -

œ œdre - ta,

œ œ œben ro-d o -

œ œne - ta;

œ œ œ œti- ro- li- ro -

˙là,

œ œ œ œti- ro- li- ro -

œ œle - ta.

& Œ œ œRo- da,

œ œ œ œro- da, bal- di -

œ œ œ œro- na, per-què

œ œ œ œsur - ti ben ro -

œ œ œ œdo- na, ben ro -

œ œ œ œdo- na i sal - ti -

œ œro- na.

Pedra, pedreta POPULAR CATALANARoda, roda


36/39


CD I, 14. Cançons enregistrades «Pedra, pe-dreta» i «Roda, roda» (populars catalanes)CD II, 22. Cançons instrumentals: «Pedra,pedreta» i «Roda, roda» (populars catalanes)CD I, 35. Audició: la guitarra «Pedra, pedre-ta» (popular catalana)CançonerCartell d’instruments: la guitarra

Objectius didàctics

Recordar i interpretar les cantarelles «Pedra,pedreta» i «Roda, roda».Utilitzar les tècniques plàstiques d’arrugari d’arrodonir mentre es canten les canta-relles.Reconèixer auditivament i visualment la gui-tarra.Identificar la partitura com a representaciódel llenguatge musical, sense fer-ne unaanàlisi.


• Recordar i cantar les cantarelles «Pedra,pedreta» i «Roda, roda» fent ús del suportvisual del cançoner i de l’auditiu del CD.

• Deixar la reproducció de la cançó del can-çoner en un lloc visible, per recordar lacançó i cantar-la en altres moments.

• Conversar amb els infants sobre què re-

corden de la guitarra i deixar en un espai

visible de la classe la seva reproducció(material d’aula) per recordar-la i obser-var-la en altres moments.


• Observar i comentar la il·lustració fentadonar als infants de tot el que hi ha,d’aquelles accions que sonen i aquellesque no.

• Repartir plastilina o bé trossets de paper

de seda i, mentre canten les cantarelles,fer que arrodoneixin els materials per talque en surtin petites boles.

• Enganxar dins del cistell els trossets depaper de seda arrugat o bé les boletes deplastilina.

• Fer adonar als infants de la presència dela partitura com a representació del llen-guatge musical, sense fer-ne una anàlisi.El mestre o la mestra en pot fer una am-

pliació i col·locar-la en un lloc visible ianar cantant amb el nom de les notes lamelodia de les cantarelles, mentre va res-seguint amb el dit la seva evolució.


• Cantar amb el suport auditiu de l’enre-gistrament de les cantarelles «Pedra, pe-dreta» i «Roda, roda» sense les veus (CD II,22). Fer que els infants cantin «a sobre» de

136

T1 Full 10 · Sessió 19P3 M Ú S I C A


37/39

l’enregistrament per experimentar l’acom-panyament instrumental com a suportharmònic que els ha d’ajudar a la correc-ta afinació. També caldrà ensenyar els nensi les nenes a mantenir el silenci en els in-

terludis instrumentals i a recordar els so dela guitarra.

ContingutsMemorització i interpretació de lescantarelles «Pedra, pedreta» i «Roda, roda».Reconeixement auditiu i visual de la guitarra.Utilització les tècniques plàstiques d’arru-

gar i d’arrodonir.Nocions bàsiques: dins.

137


38/39

138

Material d’aula relacionatCD I, 15. Cançó enregistrada «L’arc de Sant

Martí» (popular)Cançoner

Objectius didàcticsAprendre la cançó «L’arc de Sant Martí» dememòria, escoltant i imitant el mestre o lamestra.Interpretar la cançó «L’arc de Sant Martí»utilitzant diferents intensitats.Diferenciar i reconèixer diferents intensitats

(fort i fluix).

Activitats d’aprenentatge• Presentar la cançó «L’arc de Sant Martí»

fent ús del suport visual del cançoner i de

l’auditiu del CD. Preguntar als infants quèhan escoltat i quins sons coneguts hi ha a

l’enregistrament.• Deixar la reproducció de la cançó del can-çoner en un lloc visible, per recordar lacançó i cantar-la en altres moments.

• La mestra o el mestre cantarà la cançósencera dues o tres vegades. Es parlarà del’argument de la cançó: «Què es l’arc deSant Martí? Com podem imitar el so de lapluja? (Fer-ho.) I si plou molt? (Fer-ho.)…»

• Aprendre la cançó «L’arc de Sant Martí» i

cantar-la col·lectivament.• Jugar amb la intensitat, tot realitzantexercicis d’imitació. Per exemple en can-tar les frases de la cançó, fer:

L’arc de Sant Martí, (cantar molt fluix)la pluja, la pluja; (cantar fluix i picant amb dos dits sobre el palmell

de l’altra mà imitant el so de poca pluja)L’arc de Sant Martí», (cantar molt fluix)la pluja és aquí. (cantar fort i picant amb quatre dits sobre el

palmell de l’altra mà imitant el so de molta pluja)


• Jugar a dir frases amb diferents intensi-tats. El mestre o la mestra pot recitarrítmicament la frase: «Ai, quin tro!

Brrrrrrrumm, brrrummm, quina por!», ambuna intensitat forta i acompanyant el textamb l’expressió corporal d’obrir molt elsbraços. Els infants l’imitaran a tall d’eco.Seguidament recitar fluix «Xip, xap, xip,xap. Ja plou, ja plou. Ai! quin enrenou!» iacompanyar el text amb l’expressió cor-poral d’ajuntar les mans (com si estigués-sim aguantant un ocellet). Els infantstambé ho imitaran.

• Proposar als infants d’inventar frases ique les recitin fort o fluix com s’ha fetamb la frase del tro i la de la pluja. Cada

vegada que un infant inventi una frase,entre tots l’imitarem amb el gest corres-ponent a la intensitat escoltada.

• Classificar els fenòmens atmosfèrics se-gons la intensitat en què els podem es-coltar: en fluix o bé, fort i molt fort. «Comsona el vent? I els llamps?…»

• Imitar una tempesta amb instruments:– Trons: panderos.– Llamps: plats.


39/39

– Vent: tub sonor (fer-lo girar a diferentsvelocitats).

– Pluja: pals de pluja o bé picant amb elsdits.

El mestre o la mestra primer fa de model

demanant a quatre infants que sostinguinels instruments de cara a la resta delscompanys i va dient: «Passejàvem pelbosc i va començar a ploure (fer girar elspals de pluja o fer picar de dits), cada ve-gada plovia més i més (fer girar els palsamb més velocitat i picar amb més dits).Oh! Quin ensurt! (Pica diferents cops rít-mics sobre el pandero.) Quants trons! Ui,ui, ui, anem a aixoplugar-nos! (Pica dife-

rents cops rítmics sobre el plat.) Quinsllamps! (Torna a picar sobre el plat.) Quinsllamps!! Per fi, ja he trobat una caseta peraixoplugar-me! Quin soroll que fa el vent(fer girar el tub sonor o bé fer bufar). Oh!Escolto el vent i la pluja (tub sonor i palde pluja), que bé que estic aquí dins, noem mullo gens!, etc.»

• Agrupar els infants segons l’instrumentque vulguin interpretar per trons, pluja,

vent o llamps i fer «El concert de la tem-pesta» seguint les indicacions que marquiel mestre o la mestra.


• Observar els colors de l’arc de Sant Martíi dir-ne els noms.

• Escoltar l’allegro de «La primavera» (CD I,34) i repartir als infants els cartells d’in-

tensitat (material d’aula) i seguir eldiscurs musical tot aixecant el car-tell corresponent a la intensitat escolta-da. També es pot tornar a «jugar» expres-sant corporalment la història d’uns nens

i d’unes nenes que van a passejar per unbosc per observar la primavera. (Vegeu,les activitats de la sessió 17 del segontrimestre.)

ContingutsInterpretació i memorització de la cançó«L’arc de Sant Martí».Elements del llenguatge musical. Les quali-tats del so: intensitat (fort i fluix).

Ús d’ instruments de percussió per repre-sentar una tempesta.

L’arc de Sant Martí POPULAR

«L’arc de Sant Martí»

L’arc de Sant Martí,la pluja, la pluja;l’arc de Sant Martí,la pluja és aquí.

sessions 2 ntri mestre

Documents