Capítol 7: La simpatia i l´antipatiaEl llibre del Manel i la Camil·la(Ernst Tugendhat)

El criteri per dividir els capítols del llibre pot ser el dels personatges que comparteixen un mateix temps i espai. Quan canvien els personatges o canvien els moments i l´espai que els envolten, podem dir que ha canviat també l´escena. Una mateixa qüestió pot ocupar diferents escenes o en una única escena els personatges poden plantejar més d´una qüestió. Una de les activitats que hem de fer al llarg del trimestre és dividir els capítols del llibre en escenes a partir del criteri que hem plantejat.

Activitat 1

Quantes escenes podem descobrir en el capítol 7?

Quines són les problemàtiques ètiques que es plantegen?

De quina pàgina a quina pàgina es distribueixen les escenes?

En tota confrontació ideològica, els personatges de mica en mica es van definint cada vegada que intervenen a favor o en contra d´una tesi. Les representacions d´aquestes controvèrsies a l´aula serà una de les activitats que realitzarem al llarg del curs. Un dels exercicis serà com es planteja el debat a partir de les intervencions dels personatges i de quina manera es va estructurant tota l´argumentació fins arribar a una última conclusió.

Diferències entre altruisme i egoisme:

L´objectiu de la moral:

Anomenem egoisme a l´actuar en interès propi.

Les accions són altruistes quan es fan en interès dels altres.

Busca conciliar la necessitat de conviure i cooperar entre individus i la possible inexistència de cap vincle afectiu entre ells. La moral pretén superar aquest conflicte a través de les obligacions, és a dir, de normes morals que obliguen a tothom a respectar-se, sigui amic o enemic.

No es pot parlar de moral animal:

Característiques de les normes morals:

Els actes altruistes dels animals no responen a normes morals, sinó a actuacions programades genèticament.

1- Si no les compleixes els altres reaccionen amb indignació.

2- Depenen d´una regla moral superior: la regla d´or.

3- Són obligacions perquè sempre l´ésser humà, com és una ésser lliure, pot actuar contra la norma moral.

4- Les normes morals s´han d´aprendre en connexió amb els sentiments d´indignació i de sentiment de culpa.

L´ésser humà pot actuar de forma altruista però no moral:

L´altruisme humà per amor o per simpatia és sempre limitat:

Els actes altruistes dels humans provocats només per l´amor o la simpatia no poden catalogar-les com a actes morals.

La moral no és una ampliació de la simpatia. Tant la simpatia com l´amor són sentiments d´un abast molt limitat: no tothom ens cau simpàtic ni podem estimar a tothom. En canvi, el respecte, l´obligació bàsica i principal de tot comportament moral, té com a objectiu la superació de les fronteres de l´antipatia i de l´odi.

Altruisme animal( Guiat pels instintsn Conducta fixada prèviamentp No poden reflexionar si volen

actuar aixío No poden actuar d´una

forma diferentd Aquests actes no es generen

pel respecte que els animals es tenen entre si

i No és producte de les obligacions, perquè no ho necessiten.

q S´anomena també altruisme instintiu

Altruisme humà( Guiat per la reflexiól És una conducta adquiridaa Poden reflexionar abans d

´actuar d´aquesta maneraa Són comportaments lliures: hom

podria actuar de forma diferent

Són actes que es generen pel respecte als altres

r Necessita de les obligacions, de les normes morals per reforçar-lo, perquè els humans podrien actuar en sentit contrari.

n S´anomena també altruisme normatiu.

Sobre un documental Política animal, de la sèrie: “Animales como nosotros” de National Geographic Chanel.

2. Destaqueu cinc comportaments de cinc animals que apareixen al documental.

3. En què consisteix el seu altruisme?

4. Per què aquests actes no poden ser considerats morals?

Sobre les diferents combinacions entre estimar i respectar:

4. Estima-no respecta5. Respecta-no estima6. Estima-respecta7. Respecta-estima8. No respecta-no estima9. No estima-no respecta

Des del punt de vista moral, és a dir, de la generalització dels comportaments resultants

2. les combinacions 5 i 6 són rebutjables sense més,

3. les 3 i 4 hauríen de ser l´ideal més òptim, tot i que resulta difícilment assolible,

4. la 2 és un mínim òptim assolible,

5. mentre que la 1 és la que més problemes planteja.

Àlvar: “Però, ¿com se t´acut que algú que estima a una altra persona no la va a respectar?”

Aquí es planteja la qüestió: com és possible que el respecte no vagi indissociablement relacionat amb l´amor? Sembla clar que si tu estimes a algú, alhora el respectes.

D´altra banda hi ha dites populars contràries a aquesta relació tan estreta:

4. “Hay amores que matan”5. “El camino del infierno está

empedrado de buenas intenciones”

Alguns casos dels personatges que intervenen en el diàleg refuten amb exemples aquesta vinculació que sembla indeslligable:

Camil·la: Tinc un amic a qui no li agrada que els seus familiars el besin, Sembla que la seva mare i els seus germans l´estimen tant que no poden parar de donar-li petonets i fer-li carícies tot el dia. Jo crec que ell se sent tractat com si fos una nina.

Manel: Fins i tot si una persona estima molt a una altra, pot passar que tracti d´imposar-li els seus gustos i, d´aquesta manera, va a limitar l´autonomia de l´altra persona.

Glòria: Al meu cosí li passa una cosa semblant. Quan la seva mare li acompanya a l´escola, sempre li dóna uns grans petons de comiat. Però a ell li desagrada molt i jo crec que és perquè els seus companys se n´enfoten d´ell.

Sebastià: Això també es veu quan alguns pares obliguen als seus fills a estudiar una determinada carrera, perquè consideren que això és el que els farà feliços quan siguin adults. Però no consideren el que els seus fills realment volen fer.

El paternalismo consiste en sustituir esa capacidad de error y maldad que tipifica a cada individuo (y a la que podemos llamar libertad) por la providente buena voluntad de unos funcionarios que saben lo que nos conviene mejor que nosotros mismos. La actitud paternalista ayuda a quien no lo había pedido, peor, a quien no quería ser ayudado ni en broma y se empeña en que el ciego cruce la calle aunque se defienda a bastonazos. Pero no toda la culpa la tienen los pobres funcionarios, claro. Hay una insidiosa demanda general de paternalismo: “... y no nos deje caer en la tentación”. O como diría Schopenhauer: “¡Por favor, no me permitas ser quien soy ni mucho menos quien quiero ser!” La injerencia paternalista cuenta con la complicidad de todos los entusiastas del “no le deje, oblíguele, es por su bien”.

Fernando Savater, Paternalismo, El País Semanal, 23/09/1990

Activitats: En quina declaració

dels personatges del llibre es manifesta el paternalisme?

Podeu posar alguns altres exemples de paternalisme?

Què creieu que és el pitjor del paternalisme?

Camil·la: “no n´hi ha prou amb estimar a altra persona, perquè l´amor no eximeix de l´obligació de respectar-la.”

Aquesta és a la conclusió que s´hi arriba al final de l´escena 2.

El filòsof Juan Antonio Rivera distingeix dos tipus de moralitat fonamentades en dos conceptes diferents:

la moralitat calenta, basada en l´altruisme i

la moralitat freda, basada en el respecte.

Moral càlida1. El seu objectiu és un

repartiment igualitari de les conseqüències beneficioses dels nostres actes, sense discriminar entre aquelles persones que volem i aquelles persones que ni tan sols coneixem

2. Pretén universalitzar l´amor

3. Deriva de la versió positiva de la regla d´or: “Fes als altres el que vols que a tu et facin”.

Moral freda1. El seu principi fonamental

és abstenir-se de causar mal amb la nostra manera d´actuar a qualsevol persona, sigui la que sigui.

2. Pretén universalitzar el respecte

3. Deriva de la versió negativa de la regla d´or: “No facis als altres el que no vols que et facin a tu”

Moral càlida La moral d´amor

universal i imparcial és una aspiració desproporcionada i que ningú està en condicions de satisfer.

Moral freda La moral universal del

respecte als drets universals de qualsevol persona, a banda de ser el mínim moral desitjable, està dintre de les possibilitats de la condició humana.

Segons Rivera, la moral freda és la més adequada per a les capacitats naturals humanes en una situació on dominen les societats extenses (globalitzades on hi ha una forta presència de persones d´altres cultures, religions i ètnies).La moral calenta, en canvi, fracassa quan s´intenta aplicar a les societats extenses, perquè només és eficaç en els microgrups: família, amics, socis de clubs, poblacions petites ...)

Juan Antonio Rivera, Moral cálida y moral fría, Claves de razón práctica, septiembre 2006, nº 165

Per què és més fàcil que les nostres tendències altruistes s´activin davant una persona que trobem accidentada en el camí que a una població que pateix una gran necessitat d´aliments en un país llunyà?

“Hi ha persones que el seu benestar ens preocupa més que el d´altres (...) No som altruistes perfectes, quan actuem, tendim de forma natural a discriminar i donar més importància a la nostra felicitat i a la felicitat dels més propers a nosaltres.”

Juan Antonio Rivera, ob. cit.

Activitats:Llegiu el text del Francisco Mora

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/calidesa-i-fredor-moral.html

o En què estan d´acord un filòsof com Juan Antonio Rivera i un neuròleg com Francisco Mora?

a Com explica la neurociència l´altruisme humà?

e Esteu d´acord en què l´ètica tingui en compte el que diu la ciència? Per què?

Francisco Mora

Diuen que molestem als altres mentre encara no hem desenvolupat un sentit del valor propi. Volem saber qui som i quin valor tenim, per això necessitem delimitar-nos dels altres.

Burlar-se dels altres és una manera de desvaloritzar-los. Així, quan ho fem, ens sentim, en comparació, una mica més segurs del nostre valor. (Senyoreta Mònica)

Activitats: “Per afirmar-nos

necessitem negar els altres.” Podeu explicar aquesta frase?

Què succeiria si no hi hagués que aturés aquesta tendència a menysprear els altres?

Jo crec que el que passa en els camps de futbol és un bon exemple. Els seguidors d´un equip diuen coses molt fortes als seguidors de l´altre equip, per afirmar el valor del seu equip. (Àlvar)

És veritat. El que passa en el futbol és similar a les burles dels nens petits. (Senyoreta Mònica)

Activitats: Podem dir que el

que fan els seguidors radicals d´un equip de futbol és una forma d´infantilisme? Per què?

... els Estats són com els individus. Desenvolupen un orgull nacional que reforça el seu sentiment de valor propi i que pot convertir-se fàcilment en agressió contra l´Estat veí. S´amenaça i es provoca igual que als nens. Això és perillós perquè les amenaces poden sortir de mare i acabar en guerres. Però també és perillós, perquè en la bogeria de les guerres es desfiguren els conceptes morals. (Senyoreta Mònica)

Activitats:

Per què les relacions internacionals poden explicar-se de la mateixa manera que expliquem com els nens petits es fan mal entre si?

Llegiu el text de Sigmund Freud:

http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/narcisisme-de-les-petites-diferencies.html

Activitats:( Què vol dir

narcisisme de les petites diferències?

i Com sorgeix? Per què serveix?

Quina relació pot tenir amb el sentiment de valor propi?

El estadio es un vomitorio de agresividad social. A través de las patadas de los jugadores, del tenso ejercicio de confrontación física reglamentada que es un partido de fútbol, se proyectan fantasías y se derrotan fantasmas que por otras vías podrían conducir a batallas feroces. En la grada, personas de orden y reputación sueltan sin miramientos los demonios que llevan dentro, evitando quizá que éstos vayan directamente al rostro de la mujer, de un hijo o de un empleado. De modo que grandes cantidades de violencia potencial latentes en la sociedad se desbravan entre los muros del estadio, para que el lunes por la mañana la vida siga rodando razonablemente.Josep Ramoneda, A por ellos, El País, 07/10/2008

Què vol dir que l´”estadi és un vomitori de l´agressivitat social?”

Quina relació hi ha entre el futbol i la violència, segons l´autor d´aquest article?

Conclusions capítol 7

1ª Un dels objectius de ls moral és fer compatible la necessitat de convivència i de cooperació amb l´antipatia que poden sentir uns humans envers uns altres.2ª L´altruisme humà està guiat per la reflexió, no per l´instint.3ª Els éssers humans són lliures perquè podien actuar d´una manera diferent a la que obliguen les obligacions morals.4ª Les obligacions morals són adquirides (s´aprenen)5ª Respectar els altres és reconèixer els seus drets.6ª El respecte i la simpatia són coses diferents, i gual que l´amor i el respecte són diferents entre si.7ª La maduresa moral s´aconsegueix quan la consciència moral té prou força per frenar la tendència a desvaloritzar els altres.8ª L´educació moral no ha de pretendre simplement reprimir l´agressivitat, l´ha de canalitzar sàviament.9ª El respecte ha d´ atravessar els límits de les persones que formen part de la nostra comunitat, el nostre país o la nostra cultura.10ª La percepció de la diferència és una de les causes de l´aparició de la tendència a menysvalorar als altres.11ª El reforçament del sentiment dels valor propis va en detriment de la valoració dels que no són com nosaltres.