Siringa

Arantxa Rey García1er Batxillerat B

En aquest mite tenim dos protagonistes Siringa i Pan.

Siringa era una nimfa d’Arcàdia, que destacava per la seva fama entre les nimfes dels arbres. També li agradava caçar amb arc.

Pan era déu pastor i déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada. Era mig home i mig animal i li agradava perseguir nimfes al bosc.

Syringa Arcadie nympha erat

Pan

Un dia Pan va veure a Siringa quan baixava del Mont Liceu i es va enamorar d’ella. Va començar a perseguir-la pel bosc fins al riu Ladó.

Olim Pan eam videbat et eam amare coepit

Pan eam persecutus est per silvam visque ad rivum.

Siringa es va llançar al riu i va demanar a les seves germanes nimfes que la salvessin. Les nimfes la van convertir en un canyar.

Syringa suis sororis nymphis petivit ut eam salvarent

Nymphae in harundiretum eam mutaverunt

Quan Pan va arribar només va poder abraçar unes canyes de riu mogudes pel vent.

Les canyes produien un so musical.

Pan harundes, quae antea Syringa erant, prehensit.

Pan en escoltar aquest so, les va agafar i va crear un instrument musical.

Pensava que així podria conversar amb la noia que havia estimat i la tindria a prop sempre.

Pan instrumentum creat ut cum ea semper loqueretur

Així va ser com va crear la siringa que en el nostre món és el flabiol de canons o flauta de Pan.