sistema endocrÍ apuns me - nursing notes ub · fisiologÍa)humana)))))sílviatoscas) o els)...

FISIOLOGÍA HUMANA Sílvia Toscas

SISTEMA ENDOCRÍ LES HORMONES Característiques principals de les hormones: Ø Son missatgers químics secretats a la sang per cèl·∙lules especialitzades.

Ø Poden ser secretades per cèl·∙lules, grups de cèl·∙lules o glàndules.

Ø Indueixen respostes sobre les cèl·∙lules diana. Ø Realitzen funcions a concentracions molt baixes. Ø Estan involucrades en els processos de:

-‐ creixement i desenvolupament -‐ metabolisme -‐regulació del medi intern (tª, balanç d’aigua, ions) -‐reproducció

Ø Actuen sobre les cèl·∙lules diana de 3 formes diferents: 1. Controlant la velocitat de les reaccions químiques. 2. Controlant el transport de ions o molècules a través de les membranes. 3. Controlant l’expressió del gens i la síntesi de proteïnes.

Ø Actuen mitjançant la unió a receptors (de membrana, citoplasmàtics o nuclears).

o Una hormona pot actuar de diverses maneres depenent de l’etapa de

desenvolupament o el teixit sobre el que te efecte.

§ Exemple: La insulina. Hormona amb múltiple efectes: • Cervell: el metabolisme de la glucosa es totalment

independent de la insulina. • Teixit muscular i adipós: altera les proteïnes de transport de

la glucosa i les enzimes del metabolisme. • Fetge: modula l’activitat enzimàtica però no te efectes

directes en les proteïnes de transport.

o Les respostes que indueix el complex hormona-‐receptor es coneix com mecanisme d’acció cel·∙lular.

o La resposta de l’actuació d’una hormona sobre una cèl·∙lula depèn del tipus de receptor i de la via de transducció de senyals.

§ Diferents receptors= diferents respostes.


Ø Les hormones tenen una duració limitada.

o Motiu: En cas contrari pot provocar efectes negatius sobre l’organisme. § Ex: una prolongació de la durada d’actuació de la insulina (hormona

que actua disminuint la glucèmia quan aquesta està elevada) pot provocar una disminució tan gran de glucèmia que el SNC seria incapaç de funcionar correctament, situació potencialment mortal.

o Tassa de degradació § Mecanisme:

• Les hormones es degraden o transformen en metabòlits inactius mitjançant enzims principalment del fetge i els ronyons.

o Els metabòlits son excretats juntament amb la bilis i la orina.

• Enzims que estan sempre present en el plasma poden degradar les hormones peptídiques unides a receptors.

• El complex hormona-‐receptor ingressa dins la cèl·∙lula mitjançant endocitosi y la hormona es digerida en els lisozims.

§ Depèn de la semivida de l’hormona.

Qui pot secretar hormones?

Ø Glàndules endocrines o Pàncreas o Glàndula suprarrenal o Glàndula tiroides

Ø Cèl·∙lules endocrines aïllades (sistema endocrí difós)

o Ronyó (Cèl·∙lules juxtaglomerulars) o Cor (PNA)

Ø Neurones (neurohormones)

o Hipotàlem

Ø Sistema immunitari (citocines) o Glòbuls blancs (interleucines)

Classificació i tipus d’hormones Les hormones es poden classificar en 3 classes químiques principals:

Ø Pèptids o proteïnes (majoria) Ø Esteroïdals (derivades del colesterol) Ø Amíniques (derivades d’aminoàcids)


Hormones pepUdiques

Caracterísbques

Lipòfobes Incapaces d'entrar dins de la cèl.lula

solubles en aigua

es disolen facilment en el LEC per al seu transport en l'organisme

Semivida molt curta

Resposta celular ràpida

Síntesi En forma inacbva prohormona

Emmagatzemen vesícules secretores alliberades a la sang

exocitosis

depenen [Ca2+]

Mecanisme d'acció celular

S'uneixen a receptors de la membrana

El complex hormona-‐receptor inicia un

sistema de transducció de senyals.

El sistema de 2n missatger

obre o teaca canals de membrana

modula els enzims metabòlics

modifica les proteïnes de transport. Exemple secreció d'insulina

Van desde pebts pèpbds fins a glucoproteïnes

Hormones esteroidals

Caracterísbques

Totes tenen una estructura química

similar perque deriven del colesterol

Les cèlules on es sintebtzen tenen molt REL (òrganul on es sintebzen les hormones)

Lipòfobs Les hormones difonen fàcilment a través de

la membrana.

No son hidrosolubles

Per aquest mobu es troben lligades a

proteïnes transportadores quan

van per la sang

Protegeix a la hormona de la degradació enzimàbca aumentant la seva semivida.

No obstant, les hormones només poden entrar dins la cèlula diana en forma lliure

no tenen respostes celulars ràpides.

Es sintebza la hormona a mesura

que fa falta

Síntesi

glàldula suprarrenal escorça suprarrenal

gònades producció desteroides sexuals

estrògens

progesterona

andrògens placenta

emmagatzematge no s'emmagazemen

en vesícules secretores

Mecanisme d'acció celular

les hormones difonen a l'interior de la cèlula per difusió simple

complex hormona-‐receptor

(citoplasmàbc o nuclear)

actuen com a factors de transcripció s'uneix a l'ADN

acbven gens generen nou mRNA que permet la síntesi de noves proteïnes

inhibeixen gens


Control de l’alliberació d’hormones

Ø El control de l’alliberació d’hormones depèn de la via reflexa de l’hormona. o Una via reflexa conté:

§ Estímul § Senyal d’entrada § Integració de la senyal § Senyal de sortida § Resposta

Ø En les vies reflexes simple la resposta generalment actua com a senyal de

retroalimentació negativa que interromp el reflex. o Exemple:

§ ↑glucèmia dispara la secreció d’insulina al pàncrees que provocarà una ↓ de la glucèmia, senyal de retroalimentació negativa que interromp el reflex.

o Les vies de control reflexes + simples del sistema endocrí detecten directament l’estímul i responen secretant l’hormona.

§ La cèl·∙lula endocrina actua a la vegada com a sensor (receptor) i com integrador.

§ Exemple: • L’hormona paratiroidea (PTH) • Insulina • Glucagó

Ø Molts reflexes endocrins involucren al sistema nerviós.

o Es veuen involucrades la glàndula pineal i la glàndula hipòfisis.

Hormones amíniques

Triptòfan Melatonina

Tirosina

Catecolaminas

Dopamina

Adrenalina

Noradrenalina

Neurohormones que es comporten + com

h.pepbdiques unintse a receptors de membrana

Hormones broïdals (T3 i T4) Es comporten + como h. esteroidees unintse a receptors intracelulars que acbven gens.


o Els estímuls que s’integren al sistema nerviós central influeixen en l’alliberació d’hormones a través de les neurones eferents.

o Grups de neurones especialitzades secreten neurohormones. § 3 grups principals:

• Catecolamines produïdes per neurones modificades de la mèdul·∙la suprarenal.

• Neurohormones hipotalàmiques secretades por la neurohipòfisis.

• Neurones hipotalàmiques que controlen l’alliberació d’hormones de l’adenohipòfisi.

o La hipòfisi: § Formada per 2 tipus de teixit diferent que s’uneixen durant el

desenvolupament embrionari:

• L’adenohipòfisi o hipòfisi anterior o Glàndula endocrina d’origen epitelial derivada del

teixit embrionari que forma el paladar.

o Secreta 6 hormones: § Prolactina (PRL)

• Controla la producció de la llet de la mama.

• Paper en la regulació del SI, en ambdós sexes.

§ Tirotropina (TSH) • Controla la síntesi i secreció en les

glàndules tiroides § Adenocorticotropina (ACTH)

• Actua sobre certes cèl·∙lules de l’escroça suprarrenal per a controlar la síntesi i alliberació de cortisol.

§ Hormona del creixement (GH) o somatotropina

• Afecta el metabolisme de molts teixits.

• Estimula la producció d’hormones en el fetge.

• Hormona + abundant de l’adenohipòfisi (tipus peptídica).

• La sintetitzen les cèl·∙lules somatotropes de l’adenohipòfisi.


• Es sintetitzen al llarg de tota la vida. (pic a l’adolescència)

• GHRH: hormona alliberadora de GH. S’allibera en pulsos, sobretot 2 primeres h de son.

• GHIH o somatostatina: hormona inhibidora de GH.

§ Hormona foliculoestimulant (FSH) § Hormona luteinzinant (LH)

o Controlen el creixement, metabolisme y

reproducció La prolactina i l’hormona del creixement son les úniques produïdes en la adenohipòfisi que son controlades per hormones inhibidores i alliberadores. Les FSH i LH son conegudes en conjunt com gonadotropines.

Totes les hormones de l’adenohipòfisi, excepte una, tenen com a diana una altra glàndula o cèl·∙lula endocrina.


• Neurohipòfisi o hipòfisi posterior

o Extensió del teixit nerviós del cervell.

o Secreta neurohormones produïdes per l’hipotàlem.

§ Les vesícules secretores que les contenen son transportades per una llarga extensió de la neurohormona cap a la neurohipòfisi, on s’emmagatzema en les terminals cel·∙lulars.

§ Quan arriba un estímul a l’hipotàlem, una senyal elèctrica viatja del cos de la neurona al seu extrem que esta en la neurohipòfisi i el contingut de les vesícules s’allibera a la circulació.

o Allibera 2 neurohormones: § Oxitocina

• Paper important eles conductes sexuals, socials i maternals.

§ Vasopressina o hormona antidiürètica (ADH)

• Regula el balanç d’aigua de l’organisme.

• El les dones, controla la llet durant el període de lactància i la contracció de l’úter durant el part.

Ø Hormones tròfiques: Hormona que controla la secreció d’un altra. o Acaben amb el sufix –tropina. Ex: gonadotropina. o Hormones hipotalàmiques que controlen la alliberació de les hormones

de la adenohipòfisi.

Ø Els bucles de retroalimentació son diferents en el eix hipotàlem-‐hipofisiari. o Les vies mitjançant les quals les hormones de la adenohipòfisi actuen

com hormones tròfiques es troben entre els reflexos endocrins més complexos, ja que involucren a 3 complexos d’integració:

§ L’hipotàlem § L’adenohipòfisi § La diana endocrina de l’hormona hipofisiària

o En comptes de que la resposta actuï com a senyal de retroalimentació

negativa, les hormones en si mateixes actuen com a senyal. Cada


hormona de la via inhibeix la secreció actuant sobre centres integradors anteriors. Exemple:

§ El cortisol segregat en l’escorça suprarenal suprimeix la secreció de les hormones tròfiques alliberades de corticotropina y adrenocorticotròpica.

§ En aquest cas es parla d’una retroalimentació negativa de circuit curt en que les hormones hipofisiàries disminueixen la secreció de les hormones de l’hipotàlem.

§ La ACTH exerceix una retroalimentació negativa de circuit sobre la secreció de CRH.

Ø Sistema porta hipotàlem-‐hipofisiari: o Dirigeix la alliberació d’hormones tròfiques

mitjançant un grup especial de vasos.

o Sistema porta: regió especialitzada de l’aparell circulatori format per 2 grups de capil·∙lars directament connectats per un conjunt de vasos. D’aquesta manera, amb – quantitat d’hormones es pot obtenir una resposta donada.

o 3 sistema porta a l’organisme: § ronyó § sistema digestiu § cervell

Interaccions entre hormones 3 tipus d’interaccions entre hormones:

Ø Sinergisme: o Quan dues o més hormones que tenen la mateixa cèl·∙lula diana,

provoquen un efecte en ella que és superior a la suma del efectes de cada una d’elles per separat.

o Exemple: Adrenalina i glucagó § Adrenalina= eleva glucèmia a 5mg/100ml § Glucagó= eleva glucèmia a 10 mg/100ml § Adrenalina+ glucagó= 22mg/100ml

Ø Permissivitat:

o Una hormona no pot exercir el seu efecte sense la presència d’una segona hormona.

o Ex: desenvolupament sexual.


§ Les hormones de les gònades i les gonadotropines controlen la maduració de l’aparell reproductor, però si les hormones tiroïdals no hi son, la maduració sexual es retarda.

Ø Antagonisme: o Una hormona disminueix l’efecte de l’altra. Tenen accions oposades.

o Pot ser que dues molècules competeixin pel mateix receptor. (inhibidor

competitiu o antagonista)

o Accions fisiològiques oposades.

o Ex: insulina vs glucagó Control homeostàtic del metabolisme

Ø El sistema endocrí te la responsabilitat de regular el metabolisme amb el suport del sistema nerviós.

Ø La regulació depèn fonamentalment de la relació entre insulina i glucagó, 2

hormones secretades pel pàncrees.

Ø Cèl·∙lules del pàncrees: o <2% cèl·∙lules endocrines del pàncrees

o La major part del teixit pancreàtic esta dedicat a la producció i secreció

exocrina d’enzims digestius i bicarbonat.

o Illots de Langerhans: § Grup de 4 tipus de cèl·∙lules disperses per tot el pàncrees

• Cèl·∙lules β (75%)à insulina, amilina • Cèl·∙lules αà glucagó • Cèl·∙lules D à somatostatina • Cèl·∙lules PP (F)à polipèptid pancreàtic


§ Estan estretament associats amb capil·∙lars per on s’alliberen les hormones.

§ Les neurones simpàtiques i parasimpàtiques acaben en les illots de Langerhans, el que proporciona un medi pel qual el sistema nerviós influeixi en el metabolisme.

Ø Relació insulina-‐ glucagó o Actuen de manera antagonista per mantenir [glucosa] dins un interval.

o Estat d’alimentacióà cos absorbeix nutrients

(↑glucèmia) § Domina la insulinaà↓ glucosa § La glucosa es utilitzada per produir

energia i el seu excés es emmagatzemat amb forma de glucogen o grasses.

• D’aquesta manera la [glucosa] torna als seus valor normals.

o Estat de dejú

§ Predomina el glucagóà ↑glucosa § El fetge utilitza el glucagó per

sintetitzar la glucosa que allibera la sang.

Ø Factors que ↑ secreció insulina: o ↑ [glucosa] >100 mg/dL

o ↑ [AA]

o Efectes per pealimentació de les hormones gastrointestinalsà

incretines GIP, GLP § 50% secreció insulina esta estimulada per les incretines,

hormones produïdes per les cèl·∙lules del ileó i jejú en resposta a la ingestió de nutrients. Les incretines viatgen a través de la circulació fins a les cèl·∙lules beta on secreten insulina.

o Activitat parasimpàtica

Ø Factors que ↓ secreció insulina:

o Activitat simpàticaà adrenalina i NA inhibeixen insulina (↑ en

situacions d’estrès)

Ø L ‘insulina promou l’anabolisme o Promou la síntesi de glucogen, proteïnes i grasses.


o Quan hi ha poca quantitat d’insulina les cèl·∙lules entren en el metabolisme catabòlic.

Ø Efectes de la insulina sobre la glucosa:

o ↑ transport de glucosa § mitjançant els transportadors GLUT.

o ↑ la seva utilització i l’emmagatzematge

o ↑ utilització d’AA

§ La insulina activa enzims per a la síntesi de proteïnes i inhibeix els enzims que promouen la degradació de proteïnes. L’excés d’AA es convertit en àcids grassos.

o promou la síntesi de grasses § la insulina promou la conversió del excés de glucosa o

aminoàcids en triglicèrids (lipogènesi). § L’excés de triglicèrids es emmagatzemat en gotetes de lípids en

el teixits adipós.

Ø Teixits diana de la insulina: o Múscul esquelètic o Teixit adipós o Fetge

Ø Teixits que no requereixen insulina per a la captació i metabolisme de glucosa:

o Encèfal o Epiteli transportador del ronyó i l’intestí

Ø Acció de la insulina en els teixits diana:

o ↑ el metabolisme de la glucosa o Regula els transportadors GLUT.

Ø Mecanisme d’acció cel·∙lular de la insulina:

o Fetge:

unió insulina-‐ receptor

acbvació de l'hexocinasa( enzima)

fosforilació de la glucosa

La conversio de glucosa -‐-‐> G-‐6-‐P manté baixa la [glucosa] intracelular

la glucosa difón afavor de gradient pels transportadors GLUT2


§ El transport de glucosa en les cèl·∙lules hepàtiques no es directament depenent d’insulina però està influenciat per la seva presència.

§ Els transportadors GLUT 2 estan sempre presents en la membrana

o Teixit adipós i múscul esquelètic:

§ El múscul esquelètic i el teixit adipós requereixen insulina per a la captació de glucosa.

Unió insulina -‐receptor (IRS)

Acbvació cascada de transducció de senyals

Les vesícules es mouen cap a la membrana cel·∙lular i inserten els transportador GLUT4 per exocitosi

Les vesícules es mouen cap a la membrana cel·∙lular i inserten els transportador GLUT4 per exocitosi

Les cèlules capten la glucosa del líquid intersbcial mitjançant difusió facilitada

ESTAT DEJÚ

[glucosa]↓

Hepatòcits converteixen els dipòsits de glucògen i AA en glucosa

la glucosa surt del fetge cap a la sang a favor de gradient de concentració mitjançant els transportadors GLUT2


§ El múscul esquelètic durant l’exercici no depèn de l’activitat de la insulina per a captar la glucosa. Quan els músculs es contrauen, els transportadors GLUT4 son insertats en la membrana inclús en absència d’insulina i la captació de glucosa augmenta.

Ø Funcionament de la secreció d’insulina:

Ø La insulina està associada amb un ↑ energia perquè per a que es produeixi l’exocitosi d’insulina es necessari un ↑ de la producció d’ATP.

Ø Acció del glucagó:

o Antagonista de la insulina en els seus efectes sobre el metabolisme.

o Domina en l’estat de dejú.

o Evita la hipoglucèmia § Estímuls:

• [glucosa]< 100 mg/100dL • ↑ [AA]

o Teixit primarià fetge

o Estimula la producció de glucosa mitjançant la glucogenòlisis i la

gluconeogènesi. CONTROL ENDOCRÍ DEL CREIXEMENT I EL METABOLISME Glucocorticoides suprarenals

Ø Mèdul·∙la suprarenal (25% massa interna): Composta per ganglis simpàtics modificats que secreten catecolamines (majorment adrenalina).

Ø Escorça suprarrenal (75% massa externa): Secreta hormones esteroides.

o 3 tipus d’hormones: § Aldosterona o mineralcorticoides § Glucocorticoides § Hormones sexuals

abosrció glucosa en l'intesw prim

↑ glucosa celules beta del

pàncrees

producció ATP ↑ i els canals de K+ regulats per

l'ATP es tanquen

Despolarització celular

obertura canals Ca2+ regulats per voltatge

↑ Ca2+ LIC Exocitosi insulina


o 3 capes o zones:

§ zona glomerular externaàSecreció d’aldosterona § zona reticular interna à Secreció andrògens (h sexuals

masculines) § zona fascicular mitjaà secreció glucocorticoides (↑ [glucosa];

principal glucocorticoides= cortisol)

Ø Vies generals de síntesi d’hormones esteroïdals: o Son les mateixes el l’escorça suprarenal, gònades i placenta. El que

difereix es la distribució de les enzimes que catalitzen les diferents reaccions.

o Totes les hormones esteroides parteixen del colesterol per la qual cosa tenen estructures similars i de la mateixa manera receptors també semblants.

§ La similitud en els receptors pot produir efectes creuats. Exemple: els receptors mineralcorticoides per a l’aldosterona poden respondre al cortisol.

§ No obstant, els receptors mineralcorticoides tenen un enzim que converteix el cortisol en una forma – activa bloquejant aquest efecte creuat.

Ø Via hipotàlem-‐ hipòfisi-‐suprarrenal

o Control de la secreció de cortisol per la ACTH:

Corbsol

Actua com una senyal de retroalimentació negabva inhibint la secreció d'ACTH i CRH

L'hormona adenocorbcotrópica o corbcotropina (ACTH)

Actua sobre l'escorça supra rrenal promou la síntesi i alliberació de corbsol

La hormona alliberadora de la corbcotropina hipotalàmica (CRH)

secretada al sistema porta hipotàlem-‐hipofisiari

transportada cap a la adenohipòfisi

esbmula l'alliberació de ACTH


o Efectes del cortisol: § Te un marcador rítmic diürn (↑ pels matins i ↓ x les nits).

§ La seva secreció ↑l’estrès.

§ Efecte protector contra la hipoglucèmia.

• En absència de cortisol el glucagó es incapaç de respondre en les situacions d’hipoglucèmia.

• Per tant, es necessari per a l’activitat completa del glucagó i les catecolamines (efecte permissiu)

o En el plasma:

• el cortisol es transportat mitjançant una proteïna transportadoraà CBG= Globulina lligadora de corticosteroides.

• L’hormona no lligada esta llesta per entrar en l’interior de la cèl·∙lula diana.

o Totes les cèl·∙lules nucleades tenen receptors de glucocorticoides en el citoplasma.

o El complex hormona-‐receptor entra en el nucli i s’uneix a l’ADN modificant l’expressió, transcripció i traducció de gens.

o El cortisol es essencial per a la vida.

o El cortisol es principalment catabòlic:

§ Promou la gluconeogènesi en el fetge. • Part de la glucosa es alliberada del fetge i la resta es

emmagatzemada com a glucogen. • El cortisol ↑ [glucosa] a la sang.

§ Produeix la degradació de proteïnes del múscul esquelètic.

• Per a proporcionar un substrat per a la gluconeogènesi

§ El cortisol augmenta la lipòlisi • D’aquesta manera que es troben disponibles àcids

grassos per a que els teixits perifèrics els utilitzin com a energia.

§ Suprimeix el SI

§ Produeix un balanç negatiu de calci

• El cortisol ↓ l’absorció intestinal de Ca2+ i ↑ la seva excreció renal, amb el resultat de pèrdua neta de Ca2+ al cos.


• El cortisol es catabòlic en el teixit ossi i produeix una degradació neta de la matriu òssia calcificada.

§ Influeix sobre la funció encefàlica

• L’excés o dèficit de cortisol produeix canvis el l’estat d’ànim, alteracions de la memòria i l’aprenentatge.

o Es un agent terapèutic útil § Els seus efectes immunosupressors son útils per a prevenir el

rebuig de transplantaments d’òrgans, i pal·∙liar els efectes de les picadures d’abelles, al·∙lèrgia al pol·∙len...

Hormones tiroïdals

Ø La tiroides: o es una glàndula amb forma de papallona situada damunt de la tràquea

a la base del coll, immediatament baix de la laringe.

o 2 tipus de cèl·∙lules endocrines: § cèl·∙lules C (claras)à secretan calcitonina (hormona reguladora

del calcio) § cèl·∙lules folicularesà secretan hormona tiroidea

o Funcions glàndula tiroides:

§ Les cèl·∙lules fol·∙liculars fabriquen enzims per a la síntesi d’hormones tiroides i una glucoproteïna anomenada tiroglobulina. Aquestes proteïnes son secretades a l’interior del fol·∙licle.

§ Les cèl·∙lules fol·∙liculars absorbeixen el iodur de la dieta (I-‐) utilitzant el cotransportador simportador de sodi i iodur.

§ Les enzimes combinen I-‐ amb tirosina en la molècula de tiroglobulina per elaborar l’hormona tiroidea triiodotironina (T3) y tetraiodotironina (T4) o anomenada també tiroxina. En aquest punt les hormones segueixen unides a la tiroglobulina.

§ El complex tiroglobulia-‐T3-‐T4 torna a les cèl·∙lules fol·∙liculars per endocitosi.

§ Les enzimes intracel·∙lulars alliberen T3 y T4 de la proteïna.

§ Ambdós hormones son lipòfiles, de manera que difonen fora de les cèl·∙lules fol·∙liculars i cap al plasma.


Ø Les hormones tiroïdals: o Tenen efectes prolongats sobre metabolisme.

o No son essencials x a la vida.

§ Essencials x al creixement normal i desenvolupament dels nens. § L’augment i la disminució hormones tiroïdals pot experimenta

una disminució al calor o fred, alteracions de l’estat d’ànim...

o Son amines derivades de l’AA tirosina i contenen iode.

o Síntesià fol·∙licles tiroïdals § Col·∙loide= zona del centre

de cada fol·∙licle que està plena de una barreja espessa de glucoproteïnes.

§ Transportant activament iodur a través de l’epiteli.

o Formació de les hormones tiroïdals T3 i T4. (ààà)


o Funció principal en els adults: § Proporcionar substrats per al metabolisme oxidatiu § ↑ consum d’oxigen en la majoria dels teixits. § Juntament amb altres molècules modulen el metabolisme de les

proteïnes, hidrats de carboni i grasses.

o Funció principal en els nens: § Es necessària per a l’expressió completa de la GH. § Necessària per al desenvolupament del sistema nerviós (en els

primers anys de vida la formació de mielina requereix T3 i T4)

Ø Cas d’hipertiroïdisme: o Produeix canvis en el metabolisme

§ ↑ catabolisme proteic produint debilitat muscular

o Canvis en el SN § reflexes hiperexcitables i trastorns psicològics que van des de la

irritabilitat fins a insomnis i episodis psicòtics.

o Canvis en el cor § les hormones tiroides influeixen en els receptors beta-‐

adrenèrgics del cor els quals amb la hipersecreció causen ritmes accelerats i ↑ força de contracció degut a la regulació positiva dels receptors beta1 sobre el miocardi.

Ø Cas d’hipotiroïdisme: (afectat pels mateixos sistemes que l’hipertiroïdisme) o ↓ secreció insulina ↓ el metabolisme i el consum d’oxigen. Els pacients

es tornen intolerants al fred perquè estan generant menys calor intern.

o ↓ síntesi de proteïnes que produeix aprimament del cabell i pell seca i fina. També produeix mucopolisacàrids baix de la pell que provoquen el mixedema. Els nens amb hipotiroïdisme tenen creixement ossi i tissular lent més baixos del normal.

o Els canvis en el SN en els adults inclou reflexos lents, alentiment en els processos de parla, sensació de fatiga, cretinisme (disminució de la capacitat mental).

o Principal canvi cardiovasculars en l’hipotiroïdisme es la bradicàrdia (freqüència cardíaca lenta).

Ø La TSH controla la glàndula tiroides.

o TRH= hormona alliberadora de la tirpotropina (hipotàlem): § Controla la secreció de la hormona de la adenohipòfisi

tirotropina (=hormona tiroestimulant (TSH))


o La TSH actua como una senyal de retroalimentació negativa per evitar l’hipersecreció.

o Acció tròfica sobre les glàndules tiroides: produeix engrandiment, o hipertrofia, de les cèl·∙lules fol·∙liculars.

o En situacions patològiques es formen bocis (“vulto” causat per l’engrandiment de la glàndula tiroides) degut a l’estimulació excessiva per TSH. Hipotiroïdisme primari causat per falta de iode en la dieta. Sense iode no es poden formar la T3 i T4. La disminució d’aquestes hormones fa que ↑ la secreció TSH i l’estimulació de TSH agranda les glàndules tiroides.

Hormones de creixement

Ø Característiques: o Hormona + abundant de l’adenohipòfisi (tipus peptídica)

o La sintetitzen les cèl·∙lules somatotropes de l’adenohipòfisi.

o Es sintetitzen al llarg de tota la vida. Pic + alt a l’adolescència.

o GRH: Hormona alliberadora de GH

§ Neuropèptid hipotalàmic que promou l’alliberació de GH. § S’allibera en pulsos, sobretot les 2 primeres hores.

o GHIH o somatostatina: Hormona inhibidora de GH.

Ø Control endocrí del creixement:

o Implica:

§ GH o somatotropina § Glucocorticoids suprarenals § H. Tiroïdals § Hormones que regulen metabolisme del calci § Hormones que regules metabolismes de la glucosa.

Ø Hormona de creixement: creixement teixits

o Requereix: § GH i IGF

• Increment síntesi de proteïnes i divisió cel·∙lular. • Permeten hipertròfia (augment tamany cel·∙lular) i

hiperplàsia (augment nº de cèl·∙lules).

§ Insulina • Estimula la síntesi proteica i proporciona glucosa. • Efecte permissiu sobre el creixement.


§ Hormona tiroïdal • Efecte permissiu sobre el creixement. • Actua directament sobre el sistema nerviós.

Ø Hormona de creixement: creixement ossiàquan la matriu òssia deposita + q

no es reabsorbeix. Mentre les plaques epifisiàries estan actives o Requereix:

§ Hormones § Proteïnes § Ca2+

Ø Trastorns: o Enanisme: Dèficit greu de GH. o Gegantisme: Hipersecreció de GH o Acromegalia: secreció excessiva de GH produeix allargament de la

mandíbula, trets facial grans i creixement dels peus i mans.

sistema endocrÍ apuns me - nursing notes ub · fisiologÍa)humana)))))sílviatoscas) o els)...

Documents