situació del projecte per recuperar la població de conills ... 72.pdf · situació del projecte...

Situació del projecte per recuperar lapoblació de conills silvestres a Mallorca

Seguretat alimentària: l’oli de palma, un controvertit debat d’actualitat

El Col·legi celebra la seva primera assemblea general ordinària a la nova seu

S’inicia un cicle de xerrades sobre les darreres novetats de la malaltia mitral en cans

vsf # els nostres centres # assessoria # Hª de la Veterinària # jubilats # avepa # art al COVIB # cas clínic

Veterinaria 72_ok_Maquetación 1 10/04/2017 11:00 Página 1

editorial sumari

3

SumarEn ocasions, després d’un camí llarg i tortuós, en arribar alfinal, al lloc desitjat, una persona pensa que tot l’esforç previha merescut la pena. Invertir temps que gairebé no es té enestudiar, en matricular-se a cursos, en investigar, en fer méshores... tindrà la seva recompensa. I segurament sigui així; se-gurament és així. Però no és menys cert que de vegades, desde la meta, se té la percepció contrària: Tant aldarull per això?

El Col·legi té ara nova seu social que de moment és ‘úni-cament’ nova seu. Té una seu que són quatre parets, un con-junt de mobles distribuïts en vàries estades i un grapat dellibres i papers encara emmagatzemats dins caixes de cartró.Té una seu en la qual hi treballen espaiosament cinc persones,que duen el dia a dia de l’activitat col·legial. Té una seu en laque la junta de govern s’hi pot reunir per tractar els temesd’actualitat del col·lectiu veterinari balear i abordar aquellesqüestions que han de permetre guia les passes de la institució.Té una seu en la qual s’hi poden dur a terme activitats for-matives pròpies, encara que sigui encara sense l’equip de soi imatge definitiu, que està en procés. Té una seu amb duesaules de formació que podrà llogar per a la altres entitats oparticulars. Té una seu a disposició de tots els col·legiats icol·legiades. I serà aquest moment, quan els col·legiats i col·le-giades disposin d’ella, quan la nova seu se convertirà a la fien seu social, en el lloc de trobada que tots desitjam i quetots, amb la vostra paciència, mereixeu.

Però perquè això succeeixi manca temps i, sobretot, feina.Feina per part de la gent que conforma la junta i pren lesdecisions que considera més adients per al col·lectiu en cadamoment. Una gent que continuarà la línia d’actuació marcadaa l’espera de que se sumin voluntats i propostes o crítiquesconstructives que contribueixin a millorar la tasca del dia adia pel bé de la professió. Que és allò que tots desitjam.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Jesús Martínez. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom). Consell editorial: Lluís Riera, Jorge Cañellas, Manuel Ruiz, Tomeu Martí i Iván Plasencia. Fotografia: Jaime Reina. Maquetació: G. Domenici.Publicitat: COVIB (Av. Comte de Sallent, 2, Principal A i B - Tel: 971 71 30 44/49). Impressió: iDP. Dipòsit legal: PM-495-2013

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles. Veterinària no es faresponsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total oparcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

- Avepa: Formació continuada · actualitat 4

- Seguretat Alimentària: Oli de palma, un debat d’actualitat 5

- Veterinaris sense fronteres 6

- Perfil Col·legial: Amanda Figuerola Olías 7

- Portada: Projecte de recuperació de la població de conills 8

- Actualitat: Assemblea general ordinària del COVIB 12

- Actualitat: Curs medicina felina · Xerrada malaltia mitral 14

- Hª de la Veterinària: Reial Escola de la Veterinària de Madrid 15

- Art al COVIB 16

- Cas clínic: Presentació · Col·legi 17

- Els nostres centres veterinaris: Centre Veterinari Muntanya 18

- Col·lectiu de Veterinaris Jubilats 20

- Assessoria Jurídica: Bufet Antonio Font 21

- Cas clínic: Resolució 22


4

avepa

El dolor en moixos:Seminari de medicina felina

El Congrés dels Diputats diu no al’amputació de la cua per estètica

El Congrés dels Diputats prohibí el passat 16 de març l’amputacióde les cues de cans per raons merament estètiques o d’una pre-sumpta major eficàcia per caçar, ratificant, això sí, amb tres dèca-des de retard, el conveni europeu sobre protecció d'animals decompanyia de 1987, que prohibeix les operacions quirúrgiques amascotes amb l’objecte de “modificar l’aparença d'un animal decompanyia o aconseguir-ne altres fins no curatius”. La norma re-cent aprovada no permet tampoc fer talls a les orelles, la seccióde les cordes vocals, ni l’extirpació d’ungles i dents.

El conveni aprovat contempla les intervencions quirúrgiques en

algunes excepcions. Per exemple, que un veterinari consideri neces-sàries les intervencions “no curatives, per raons de medicina veteri-nària, o bé en benefici d’un animal determinat”. També per impedirla reproducció. En aquests supòsits, sempre s’efectuaran amb anes-tèsia per evitar “dolors intensos” a l’animal per un veterinari o sota laseva supervisió. Les intervencions que no requereixin anestèsia po-dran ser efectuades per una persona competent, d’acord amb la le-gislació nacional. A falta d’una llei marc estatal, en set comunitatsautònomes ja estava vetada la secció de cues de cans: Andalusia,Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid, Múrcia i Navarra.

Delia Saleno, novapresidenta de CEVE

La col·legiada Delia Saleno, presidenta d’EM-VETIB, ha estat nomenada presidenta de laConfederació Empresarial Veterinària Espan-yola (CEVE), en el transcurs de l'AssembleaGeneral de l’organització, a finals de març. Elsempresaris veterinaris han demanat la creaciód’un registre i un reglament de centres d'a-tenció sanitària veterinària, i treballen en la ne-gociació d’un conveni col·lectiu, l’elaboraciód’un manual de responsabilitat corporativa il’entrada com a membres a l'Agència Espan-yola de Normalització.

El 4 de març va tenir lloc a Mallorca el pri-mer seminari del Programa de FormacióContinuada d’Avepa 2017, que versàsobre medicina felina i va ser impartit perIgnacio Redondo, llicenciat i llicenciat engrau, doctor en Veterinària i professor agre-gat del departament de Medicina i CirurgiaAnimal de la Universidad CEU Cardenal

Herrera. El ponent rebutjà antigues creen-ces clíniques com que els moixos no tenendolor articular perquè no coixegen i mos-trà noves tècniques per realitzar anestèsialocorregional. Parlà també d’infradiagnòsticsdel dolor i de la necessitat de reconèixer-lo, així com també del tractament del dolorcrònic en medicina felina.

Espanya ratifica així, 30 anys més tard, el conveni europeu sobre protecciód’animals de companyia que prohibeix aquest tipus d’operacions quirúrgiques

Presentada aMallorca la novavacuna contra laleishmània

El passat 2 de febrer es presentà aPalma la vacuna recombinant contrala leishmaniosi canina. El laboratoriresponsable explicà que es tractad’una vacuna resultat de més de 20anys d’investigació i que s’ha construït“a partir de la unió de cinc fragmentsde quatre proteïnes del paràsit L. in-fantum amb capacitat antigènica”.


5

seguretat alimentària

Aceite de palma, un debate de actualidadMucho se ha venido hablando reciente-mente acerca del uso que hace la industriaalimentaria del aceite de palma para la fa-bricación de multitud de alimentos talescomo margarinas, helados, bollería, paste-lería, galletas y productos de confitería, loque ha causado controversia y confusión.Por ello, con este breve artículo, intenta-remos aclarar un poco el asunto.

El aceite de palma es una grasa vegetalque se obtiene del fruto de la palma africana(Elaeis guineensis), que se cultiva en muchospaíses en latitudes del entorno del ecuador.Contiene una alta proporción de ácidos gra-sos saturados, lo que lo hace inusual ya quela mayoría de los aceites vegetales no loscontienen en tan altos niveles.

Aquí ya surge la primera preocupación,dado que una alta ingesta de grasas satu-radas en la dieta se relaciona con la apari-ción de enfermedades cardiovasculares.Aunque se debe tener en cuenta que haymuchos otros ingredientes que aportanmás grasas saturadas que el aceite depalma en el contexto de una dieta total.

Otro de los problemas con los que se re-laciona el aceite de palma es por la presenciade contaminantes químicos, posibles carcinó-genos (3-monocloropropanodiol, y esteresglicidílicos), que puede llevar cuando es so-metido a un refinado a temperaturas supe-riores a 200ºC para eliminar sus aromasnaturales y poderlo emplear como ingre-diente alimentario. Aunque estos contami-nantes también pueden aparecer en otrosaceites vegetales refinados a estas tempera-turas, se ha demostrado que en el caso delaceite de palma aparecen en mayor propor-ción. Así lo manifiesta la Autoridad Europeade Seguridad Alimentaria (EFSA) en sunuevo informe de 3 de marzo de 2016.

Aparte de las posibles repercusionespara la salud, el aceite de palma tambiénse ve involucrado en una controversia me-dioambiental, porque el cultivo del árboldel que se origina se ha asociado con de-forestación de selva vírgen en Malasia e In-donesia, hábitat natural de poblaciones deprimates en peligro de extinción, entre losque se encuentran los orangutanes.

La industria alimentaria defiende su usobasándose en que el aceite de palma esusado en la alimentación desde hace más

de 10.000 años en buena parte del mundo,como en el sudeste asiático, Africa y Brasil, yporque con un refinado del aceite a travésde un proceso en el que no se utilicen altastemperaturas se minimiza la producción decontaminantes químicos. Y en cuanto alproblema medioambiental las principalescadenas alimentarias argumentan que ad-quieren aceite de palma originario deplantaciones certificadas por la Mesa re-donda del aceite de palma sostenible (si-glas en inglés RSPO), que es unorganismo que establece criterios y siste-mas de auditoría para garantizar que laproducción respete los derechos labora-les y de las comunidades indígenas, queno se ocupen nuevas zonas de elevadovalor medioambiental y que no se ame-nace la biodiversidad.

En lo que se refiere a la normativa ali-mentaria cabe resaltar que el uso delaceite de palma está permitido, lo que noexime a las empresas que lo producen aque usen sistemas de refinado tales quegaranticen la mínima presencia de conta-minantes. Por otra parte obliga a que enel etiquetado de los alimentos en los cua-les se han utilizado como ingredientesgrasas y aceites vegetales, se especifiquela variedad utilizada (palma, coco, soja,

etc...), por lo que los consumidores pue-den saber al adquirir un producto cuál seha usado.

La nueva opinión científica emitidapor EFSA en 2016 pone de manifiestola necesidad de seguir trabajando paraconseguir la disminución de la exposicióna través de la dieta de la población a loscontaminantes producidos en el refinadode las grasas y aceites vegetales. En estemomento, se están debatiendo en elmarco de la Comisión Europea nivelesmáximos de la suma de 3-monocloro-propanodiol y esteres glicidílicos lo másbajos como sean razonablemente posi-bles, en aras de conseguir un nivel ade-cuado de protección de la salud.

Aunque algunas asociaciones ecologis-tas y de consumidores han alertado a lapoblación de los riesgos que conllevan di-chos aceites, las recomendaciones quehacen los organismos oficiales vienen a serlas generales encaminadas a que la pobla-ción tome conciencia de que lo más salu-dable es una dieta variada en la que no seabuse de los alimentos procesados. Comoya ha comentado algún nutricionista, elproblema no está en el aceite de palmaen sí, sino en nuestro modelo de alimen-tación actual.


6

veterinaris sense fronteres

Una alimentació ambproductes frescos deproximitat és méssaludable que aquellaque es basa en productesprocessats i envasats.

Decidim sobre lanostra salut però tambédecidim sobre la salut del’economia i la del nostreentorn. 1. Per a més informació sobre la campanya podeu visitar el lloc

web de la campanya:https://vsf.org.es/dame-veneno

Alimentscontral’aturDia 19 de setembre de 2010 un diari in-sular relatava com la propera oberturad'un nou supermercat d'una conegudacadena multinacional generaria 20 nousllocs de treball a l'illa. Dia 23 d'agost de2011 passava el mateix amb un altra co-neguda cadena, però en aquest cas es xi-frava el nombre de llocs de treball creatsentre 35 i 40. No és rar llegir notíciescom aquesta que contribueixen a la per-cepció social d'aquestes grans superfícies(Mercadona, Lidl, Eroski...) com una bonanotícia per a l'economia menorquina.

El missatge que es transmet, i que lasocietat rep, és el d'un doble benefici: escreen llocs de treball i a més la gent tin-drà la possibilitat de comprar alimentsmés barats. Però, és realment així?

Un estudi de l'Institut Nacional d'Es-tadística de l'any 2013 sobre el conjuntdel mercat (no només el sector alimen-

tari) posava de manifest que per un ma-teix volum de vendes, el comerç mino-rista genera més llocs de treball. Demanera més específica per al sector ali-mentari, un altre treball, aquest realitzatper la New Economics Foundation a An-glaterra, conclou que un sistema basat enmercats municipals i circuits alimentariscurts genera el doble de llocs de treballque un altre que estigui basat en super-mercats, i són diferents no només ennombre, sinó també en la qualitat.

Així, diversos estudis suggereixen queles grans cadenes de supermercats supo-sen una pèrdua neta de llocs de treball al-

hora que descapitalitzen l'economia localcom a conseqüència que els beneficisobtinguts no tenen un retorn en l'eco-nomia local. Els diners, per entendre’ns,marxen fora de Menorca en el nostrecas. Aquesta descapitalització genera, in-evitablement, atur i en darrera instànciauna pobresa que no s'arriba a compen-sar amb les donacions més o menyspuntuals de les grans cadenes als bancsd'aliments. Es generen llocs de treball, sí.Però a costa de destruir-ne d'altres demillor qualitat.

Pel que fa al preu dels aliments enstrobem amb un fet ben interessant. Se-gons dades de l'INE, els petits establi-ments comercials no poden competir enpreu pel que fa als productes envasatscom efecte de les economies d'escala(grans volums de compra permeten dis-minuir el cost mig del producte), en canvisí poden ser competitius pel que fa alsproductes frescos quan aprofiten els ca-nals curts de comercialització. Tant enpreu com en qualitat.

Tot plegat ens porta als nostres hàbitsde consum d'aliments. Comprar alimentslocals en petites botigues i mercats deMenorca no és necessàriament més cari millora l'economia local (genera mésllocs de treball i els beneficis queden aMenorca). De retruc, una alimentacióamb productes frescos de proximitat ésmés saludable que aquella que es basaen productes processats i envasats. Amés aquest tipus de consum manté unmón rural viu i també el paisatge quetant ens identifica i que al seu torn ge-nera riquesa a través del turisme.

En aquesta línia una de les propostesque fa VSF Justícia Alimentària en la sevacampanya ‘Enverina’m’ és l’augment delstipus impositius als aliments processats ia la contra reduir o deixar a zero el delsaliments frescos1.

La decisió de quins aliments com-prem i on ho fem té efectes més enllàdel menú diari. Decidim sobre la nostrasalut però també decidim sobre la salutde l’economia i la del nostre entorn.

* Article publicat a la revista SembramMenorca d’Unió de Pagesos (n.º 86).

______

VSF Justícia alimentària


7

perfil col·legial

Amanda Figuerola Olías

Una veterinària en les entranyes del Col·legiAls 5 anys d’edat Amanda Figuerola (Palma,1983) ja deia que volia ser metge d’animals.És una de les coses que pot succeir si unacreix a una llar en la que els animals hi sónmolt presents, com n’era el cas. El seu padrípatern fou un pioner en el seu camp i portàen el si de la família Figuerola l’activitat ambanimals com a professió. Bartomeu Figuerola(a qui Amanda no va conèixer) va ser trac-tant de cavalls, obrí la primera carnisseria decarn de cavall de Mallorca i inicià el negocide calesses a una Palma que començava aveure en el turisme una font de riquesa enuna època en què el cavall i la calessa es con-vertiren en part característica del decorat deCiutat (“Les calesses del padrí apareixen enun parell de pel·lícules espanyoles dels anys60 filmades a Mallorca”, apunta Amandacom a curiositat). Aquesta intensa activitatamb èquids de Bartomeu passà als fills, queseguiren amb el negoci després de la sevamort, l’any 1974. Un d’ells, Joan, el pare d’A-manda, tingué des de sempre animals per caseva i, per tant, també veterinaris. “Jo des deben petitona he vist treballar Jorge Cañellas,Sebastià Cruellas, Mª Antònia Lirola o el paredels germans Oliver, de Balmes, i tenia clarquè era el que volia”, assegura Amanda.Aquest desig la va acompanyar durant total’època escolar, a Santa Mònica, fins acabar elCOU, quan empesa per la seva intenciód’estudiar fora de Mallorca se n’anà cap aLleó a fer la carrera.

Al final del seu periple universitari, l’any2007, Amanda va prendre una decisió queen aquell moment la carregà de confiança ili ajudaria molt en el futur: anar-se’n d’Eras-mus a Toulouse, concretament a l’Ecole deMédecine Vétérinaire de Toulouse, on primeracabà la carrera i després inicià un postgraude medicina equina que féu també a Nantesi París i que ha estat el punt sobre el que se-gurament hauria pivotat la totalitat de la sevaactivitat professional si el COVIB no s’hi ha-gués ficat per enmig. Perquè quan Amandatornà a la Roqueta (qui no hi torna?), perabril de 2009, amb una oferta de feina da-munt la taula, acudí a una entrevista amb elsaleshores president i secretari de la institució,Ramon Garcia i Jesús Martínez, respectiva-ment, per ocupar un càrrec de tècnic en elCol·legi... i resultà elegida. “Era una bona

oportunitat per mi i a més m’oferien la pos-sibilitat de tenir temps per desenvoluparqualsevol altra activitat professional els hora-baixes”, recorda ara Amanda, que afegeixbromejant que “el secretari m’imposà unpoc durant l’entrevista, però tot era façana”.

Animada per son pare, trià aquesta opciói aterrà amb bon peu fent molta feina primeramb el projecte de zoonosis i després arren-cant el sistema d’identificació equina de ca-valls de criança i renta, del que n’ésresponsable. Ben prest se n’adonà quetambé eren indispensables les tasques d’as-sessorament a companys i de suport admi-nistratiu “i el que fes falta”, afegeix, “sempresegons els criteris i indicacions de la junta rec-tora”. Demanada sobre com és la feina dinsel Col·legi, una tasca sovint només vista desde fora, Amanda s’esplaia: “Tinc una bona co-municació amb els companys i companyesque formen la Junta, una relació d’igual a igual,

com amb la resta de l’equip administratiu, iestic molt satisfeta i agraïda per aquesta feina,en la que farà vuit anys que hi som, especial-ment vist el panorama laboral de la professió.Sobretot és gent de gran qualitat humanaque és a la junta per vocació i tothom que laconegui mínimament ho sap. Per altra banda,tenir un tracte de tu a tu amb els col·leguesés essencial i beneficiós per tots, perquè tucom veterinari, saps quina és la situació fora,i els col·legiats, per la seva banda, tenen unapersona a dins per abordar tot allò que nosón qüestions purament administratives.També dic que he de tenir molta paciènciaperquè jo no deixo de ser un suport i la genten ocasions se desfoga amb mi, a vegadesinjustament, però assumeixo que és la mevafeina i n’estic acostumada. Jo també entencdeterminats problemes i situacions i per aixòintentam millorar”. “I en què se pot millorar?”,li demanam a Amanda. “Sempre se pot mi-llorar”, s’apressa a respondre. “A més, espe-ram fer-ho ara amb la gestió del nou sistemad’animals de companyia i de productes a tra-vés del COVIB, així com en el nou sistemad’identificació equina, del que en breu posa-rem en marxa les targetes de movimentequines”, diu. Finalment, Amanda no vol dei-xar passar l’oportunitat per presumir d’ofertaformativa: “El COVIB ofereix 25 o més cur-sos per any, abasta tots els camps i duu pro-fessionals que són referents en els seusàmbits. És la nostra feina, però crec que, almanco, és digne de ser esmentat”.

Però no tot és COVIB, i Amanda trobatemps els horabaixes per fer feina clínica decavalls a la zona de Campos i col·laboraramb dues clíniques de petits de la zona d’EsMigjorn de Mallorca. “M’ajuda a estar al dia,sobretot perquè mai saps què te depararàel futur”, explica. Casada el 2016 amb la sevaparella, Miquel Barceló, plegats obriren unacafeteria a Portopetro (Santanyí), on ell desde la cuina s’encarrega del dia a dia d’un ne-goci que enguany comença ja la seva sisenatemporada i en el que ella se limita a “donarsuport quan fa falta i dinar-hi els diumenges”,bromeja. Esportista practicant, es confessaamant de dormir, la música, la platja i viatjar,cosa que de cada vegada assumeix méscomplicada per falta de temps, un temps quededica en cos i ànima al COVIB.


8

portada

El camp de Mallorca duu camí de quedarsense conills. Fa uns anys, entre 2012 i 2014,s’arribà a la línia vermella (per davall de200.000 exemplar) en què la població deconills silvestres no era capaç de recuperar-se per si mateixa de manera natural. En capde les comarques cinegètiques en què estàdividida Mallorca, la densitat de població nosuperava l’individu per hectàrea, quan allòideal, agafant l’exemple del Parc nacional inatural de Doñana, a Andalusia, és que siguide 40 per hectàrea. La seva disminució sedevia principalment a l’afecció de malaltiescom la pneumònia hemorràgica vírica i la

mixomatosi, a més de ser una espècie ques’estressa fàcilment, morint no sempre percauses víriques (la sarna o mal de potó n’ésun exemple). De sempre, la importància delconill a Mallorca ha estat indiscutible en l’àm-bit rural com a element dinamitzador de l’e-cosistema i com a peça cinegètica, i per això,davant aquesta situació, el Consell de Ma-llorca agafà el passat any el bou per les ba-nyes, o el conill per les orelles, com se vulgui,i engegà el Projecte Experimental de Recu-peració del Conill de Camp ‘Oryctolagus cu-niculus’ a Mallorca, un projecte que arriba araa un dels seus punts decisius.

Conill, caça i ruralia En alguns indrets de la Unió Europea el co-nill silvestre té la consideració de plaga pelsdanys que provoca en finques agrícoles i cul-tius. Demanat sobre per què repoblar l’Illa,Joan Manera, director insular de CooperacióLocal i Caça del Consell de Mallorca, parlade la seva importància: “Històricament el co-nill ha suposat un dels elements més bàsicsd’alimentació de la població, així com deconformació de valors socioculturals mate-rial i immaterials, com ara l'evolució de racesautòctones de cans i d'estructures de pedraen sec. Tot això té un fort component d’i-

Operació retorn?El Consell de Mallorca duu a terme un projecte per recuperar la població deconills silvestres a Mallorca, sota mínims des de fa uns anys, tractant de crearles condicions òptimes per assolir una millora poblacional de l’espècie


9

portada

9

dentitat popular. A dia d’avui, el conill segueixessent essencial en l’activitat cinegètica i, perextensió, en el teixit socioeconòmic de foravila, i alhora és l’espècie clau, tròficament par-lant, en els ecosistemes mediterranis, fins alpunt que grans projectes de conservaciód’espècies amenaçades com ara l'àguila im-perial o el linx, han estat condicionats forta-ment a accions de recuperació del conillcom a font d’aliment”. El director insulartambé admet, per contra, que “una sobre-abundància de conill lesiona els interessosagraris, i per això la cultura de la caça, desde les tècniques i procediments més mo-derns fins a la coneixença i saviesa popularsobre l’espècie, és nuclear a la seva gestió”.“Globalment, –clou Manera– el conill és unparadigma de caça-conservació-desenvolu-pament rural, conceptes indissociables permolt que la societat urbana les vulgui con-frontar, per desgràcia, arran precisament dela distància cada dia major que ella pateix dela realitat d’aquests conceptes”. Per aquestmotiu el Consell de Mallorca decidí dur en-davant aquest projecte.

La iniciativa, en paraules del propi Ma-nera, consisteix bàsicament en crear “lescondicions òptimes per assolir una millorapoblacional de l’espècie a partir d’un mè-tode que ha donat grans resultats en altresindrets, tant per a conills com per a altresespècies”. El director insular i Bartomeu

Seguí, cap del servei de Caça del Consell deMallorca, es refereixen en concret al pro-jecte pioner a Espanya de l’embassament deLos Melonares, a la serra nord de Sevilla, re-alitzat entre els anys 2002 i 2007, i capitane-jat per Rafael Villafuerte, Doctor en CiènciesBiològiques i Investigador Científic del Con-sell Superior d’Investigacions Científiques(CSIC), qui és, precisament, el director d’or-questra d’aquest projecte experimental a

Mallorca. A Sevilla, Villafuerte millorà primerl’habitat del conill creant nuclis d’alta densitatper afavorir la dispersió natural i permetrel’extracció massiva, i creant àrees de disper-sió al voltant d’aquells nuclis. L’estudi con-firmà que s’assoliren els objectius proposatsi des del primer any s’establí una poblacióde conill estable en equilibri amb les malal-ties. Des d’aquell moment es convertí enprojecte referent per a la conservació i lagestió de les poblacions de conill silvestre.

Segon intent a l’IllaAixí les coses, aquesta no és la primera ve-gada que s’intenta engegar un projecte sem-

blant a Mallorca, tutelat a més pel propi Ra-fael Villafuerte, ja que fa una dècada sedugué a terme un intent de repoblació aAndratx, impulsada per la Societat de Ca-çadors Sa Coma Calenta (de la qual JoanManera era el secretari). En aquella ocasióse tancaren els conills per grups de 5-6 ex-emplars en clapers i s’aconseguí que criessinen un número important durant el primerany, però la incidència de la pneumònia he-morràgica vírica acabà amb tota la poblacióde la zona en el segon any i, per tant, ambaquell projecte.

En aquesta ocasió, explica BartomeuSeguí, hi ha una diferència essencial respecte


portada

10

Col·laboració per a la repoblacióMalgrat l’èxit momentani del projecte, els responsables del Consell de Mallorcainsisteixen en què es tracta d’una tasca important en un moment incipient jaque el nombre de conills que maneja és encara molt baix de cara a poder re-poblar grans àrees de Mallorca. “Aquesta tasca de repoblació dependrà molt dela col•laboració de la gent”, diu Seguí. El cap del Servei de Caça de la institucióinsular desvetlla que “ja hi ha vàries finques i vedats interessats en rebre conills,cosa que implica haver construït nuclis d'acollida amb la metodologia establerta.És una tasca a llarg termini i sempre amb un ull a focus de recuperació de lespoblacions naturals, a partir de processos molt similars als que estam forçantdins els nuclis d'alta densitat, si bé a la natura es produeixen de forma espontàniai a un altre ritme”.

fa una dècada: la no vacunació dels conills.Fins el projecte de 2002 a Los Melonares,les translocacions (repoblacions) que se re-alitzaven de forma habitual a Espanya se ca-racteritzaven per, entre altres coses, lavacunació dels conills prèvia al seu allibera-ment. Segons Villafuerte, no existeixen estu-dis científics que demostrin l’eficàcia de lesvacunacions en associació a les repoblacionsi, per tant, s’optà per no vacunar des de lla-vors. Bartomeu Seguí ho explica: “La vacu-nació és per sí mateixa una primera causad’estrès en els animals. A més a més, el quees cerca és que sobrevisquin els individusimmunològicament més forts, creant aixípoblacions immunes. Els conills joves tenenels anticossos en la llet materna els primersdos mesos de vida i després en generen elspropis. Una part morirà, però l’altra no i tor-narà a criar”. En paraules de Tomeu Martí,veterinari responsable tècnic del laboratori

de Sanitat Animal de Semilla, “la decisió deno vacunar respon a la necessitat de no in-troduir resistències artificials a la poblacióque es cria. A la necessitat de cercar una es-tirp que resisteixi les malalties”.

Així les coses, el projecte començà ambla millora de l’hàbitat, sustentada en investi-gacions prèvies que conclouen que l’Oryc-tolagus cuniculus viu en grups socials la unitatbàsica dels quals és el nucli familiar, constituïtgeneralment per uns quatre o cinc individusque es mouen en unes àrees que tenen unasuperfície mitja d’unes tres hectàrees en lesquals han d’existir zones de refugi, d’alimen-tació i de cria, assolint d’aquesta manera ma-jors densitats. Aquest procés previ demillora de l’hàbitat consistí en la selecció delsanimals (uns 70), la valoració del seu estatfísic i sanitari, presa de mostres parasitològi-ques, marcatge individualitzat i presa demostres genètiques. Tots els individus selec-

cionats complien amb l’empremta genèticapròpia de l’Illa.

Seguint les indicacions de Villafuerte, elpersonal del Consell de Mallorca construíinicialment 14 clapers que, distribuïts endues àrees diferents, tancades, havien d’al-bergar els conills en petits grups. Aquesta


11

portada

Fa poc més d’una dècada començàel descens de la població de conillde camp a Mallorca, que l’any 2006presentava una densitat de 3,095 in-dividus per hectàrea. Gran part d’a-questa davallada és deguda a lamalaltia hemorràgica, anomenadamal ràpid per la rapidesa en queprovoca la mort dels conills aquestvirus, com a resultat del col·lapse delfetge, pulmons, cor i altres òrgans.

primera fase de l’alliberament o translocaciós’inicià el 5 de juliol de l’any passat al CentreCinegètic Capocorb, a Llucmajor, i fou su-pervisada pel propi Villafuerte. Els 70 conillss’introduïren en grups de cinc individus (dosmascles i tres femelles) en els 14 clapers através de tubs de PVC que serveixen de via

d’entrada. Els animals romangueren uns diesdins el tancat aclimatant-se a les noves con-dicions ambientals, afavorint així el seu as-sentament i disminuint la dispersió desprésde l’amollada. Aquesta fase durà uns diesdesprés dels quals se’ls va permetre el pasa l’exterior, moment en què donà inici la fasede seguiment de les actuacions realitzades,uns primers resultats que s’estan començanta conèixer.

Tal com informa Bartomeu Seguí, “actual-ment ja hem passat bona part del períodereproductor, amb un èxit molt gran, ja quehan nascut un gran nombre de conillons.

Estam fent un seguiment dels tancats permedi de càmeres de fototrampeig i la veritatés que els tancats funcionen de forma moltefectiva per a la reproducció, fins a tal puntque aviat esperam treure individus per a co-lonitzar nous tancats”. Seguí explica quetambé s’han produït baixes derivades de ma-lalties i de predació: “Estam monitoritzant lasarna i la pneumònia hemorràgica vírica, queja ha afectat a un bon nombre dels conillonscom a part del propi procés que hem de se-guir. En el moment actual ens trobam en lafase de creixement d'una primera generacióde conills que hauran passat la malaltia”.

El conill de camppresenta unaminva poblacionaldes de l’any 2006

* Gràfic i foto facilitats pel Servei de Caça del departamentde Desenvolupament Local del Consell de Mallorca.


12

actualitat

a una sèrie d’iniciatives per a les quals s’han dedur a terme les corresponents inversions. Enprimer lloc es condicionarà el nou local a nivellaudiovisual per poder acollir cursos i altresactes que fins ara el Col·legi es veia obligat adur a terme en un altre lloc físic, el que li su-posava una despesa afegida. El nivell d’ofertaformativa del COVIB és important i gaudeixde gran acceptació entre els col·legiats. L’anypassat es van oferir 18 cursos de diverses es-pecialitats: veterinària equina, salut pública, clí-nica de petits animals ... un nombre que aquestany es mantindrà o potser s'incrementarà.Garcia informà que s’han sol·licitat un parellde pressuposts a empreses especialitzades.

D’altra banda, s’informà de la necessitatde canviar la imatge corporativa del Col·legi,suficientment amortitzada en gairebé tretzeanys, un canvi, a més, que esdevé ideal en unmoment de canvi com l’actual. El COVIB

Un esglaó mésEl COVIB incrementa el pressupost per a escometre enguanyuna sèrie d’accions per millorar la seva imatge i funcionalitat,en benefici del col·lectiu veterinari balear

L’Assemblea general ordinària del COVIBreuní el passat 23 de març més d’una tren-tena de col·legiats en el nou local social, aPalma, per passar revista a tot allò que s’hafet en el darrer any i sotmetre a votació lesactes de les assemblees ordinària i extraor-dinària de l'any passat, la liquidació de comp-tes de l’exercici anterior i els pressupostosper a aquest any. Tots s’aprovaren per majoria.La secretaria del COVIB, Margarita Gonzàlez,informà que a 31 de desembre de 2016 elnúmero de veterinaris col·legiats era de 606i que el passat exercici es registraren 42 altesi 31 baixes. Així mateix, es donaren d’alta 17centres (9 clíniques i 8 consultoris), per cincbaixes (2 i 3, respectivament), resultant entotal 182 establiments veterinaris a les IllesBalears (149 a Mallorca, 12 a Menorca, 19 aEivissa i 2 a Formentera). Respecte les de-núncies i expedients oberts per infraccionsdel codi deontològic, la secretària del Col·legiexplicà que sis foren els expedients traslla-dats a la comissió deontològica i que, a més,sobre 11 expedients s’inicià el procedimentdisciplinari, que sis casos es resolgueren ambsanció i que set continuen en tràmit. D’igualmanera, s’explicà que el COVIB ha iniciat di-

versos procediments judicials per via con-tenciosa-administrativa (tots estan en tràmit)informant-ne de l’estat en què es troben i esrenovà el compromís a continuar treballantsense descans per fer front a les actuacionsal marge de la llei que es detectin dins l’àmbitveterinari, un treball que l’any passat obtinguécom a fruit tres sentències penals i cinc con-demnes per intrusisme, falsedat documentali maltractament animal.

De cara a 2017, el president del Col·legi,Ramon Garcia, avançà que s’incrementava elpressupost respecte l’exercici anterior degut

S’iniciarà enguany unprojecte formatiu ambcentres escolars sobrela tinença responsablede mascotes i laimportància de lafigura del professionalveterinari


13

actualitat

també canviarà el lloc web, modernitzant-lo,incrementant les seves prestacions i, en de-finitiva, fent-lo més útil per als col·legiats i mi-llorant-lo com a eina de comunicació méseficient de cara a l’exterior. El web ha de mi-llorar la resposta a una sèrie de responsabi-litats que té el COVIB com és la identificacióanimal i el projecte de triquina i millorar laconnectivitat amb la resta de canals d'infor-mació del Col·legi.

Projecte educatiuEl COVIB també dotarà d’una quantitat eco-nòmica a la posada en marxa d’un projecteque realitzarà amb centres escolars de les Illesper transmetre als més joves el rellevant paperque ha de tenir el professional veterinari enqualsevol presa de decisió pel que fa a la ti-nença d’animals de companyia i les repercus-sions perjudicials que per a la convivència

social o la salut pública pot tenir l’abandona-ment de mascotes o una mala tinença de lesmateixes. El COVIB considera imprescindibleuna educació des de la base en assumptesque moltes vegades es donen per evidentsperò que requereixen d’una assessoria tècnicai d’una informació que no sempre es coneix.Per això posarà els mitjans per impulsaraquest ambiciós projecte. Ramon Garcia re-collí també la petició de dos col·legiats de vi-sibilitzar més el professional veterinari davantla societat, en els medis de comunicació, de-manda que el president aprofità per informarde la intenció de donar una passa més a nivellpromocional com a col·lectiu.

Ramon Garcia explicà també que es re-clamarà al Govern que es reconegui la com-petència del Col·legi com a corporació dedret públic que és i del reglament de clíni-ques del Col·legi, com a única comunitat au-

tònoma que compta amb aquest reglament.També defensà el president la idoneïtat delnou programa del RIACIB, que està en pro-cés d’implantació i que digué que estariaoperatiu 100% en el mes de juliol, un ex-trem (la idoneïtat del programa) no com-partit per algun dels presents, que el titllarende coix i farragós per la quantitat de paperque encara requereix.

Finalment, s’acordà destinar una quanti-tat econòmica sobrant de 2015 (previstaper a la compra del local i que no fou em-prada) al 50% en la millora d’altres partidesi en el fons social de reserva. Ramon Garciainformà per acabar de la realització a Palmadurant el mes de juny d’una jornada sobreresistències antimicrobianes organitzada pelConsell General de Col·legis Veterinarisd’Espanya, que reunirà a l’illa als principalsexperts de la matèria.


14

actualitat

Mar Félix explica els avanços científics en la malaltia mitral

Seminari de medicina felinasobre la diabetis en moixos

El veterinari Félix Vallejo López impartí l’1d’abril a la seu del COVIB el seminari demedicina felina en el qual aprofundí en lesnovetats i els reptes que presenta el diag-nòstic de dues patologies tan comunes enla clínica de petits animals com són la in-suficiència renal i la diabetis felina, així comels nous avanços en el tractament.

El ponent començà la jornada parlant deldesenvolupament i el control de la malaltiarenal crònica felina, estenent-se en conceptescom la proteïnúria i la seva importància clínica,la classificació IRIS i els tractaments mèdics.Posteriorment tractà la diabetis felina tipus II

La col·legiada Mar Félix ha iniciat un cicle de xerrades organitzadespel Col·legi per explicar les darreres novetats que permeten conèi-xer, estudiar i tractar apropiadament la malaltia degenerativa mitralen cans segons el seu estadi sobre la base dels estudis i evidènciescientífiques recents. La veterinària empra tres casos clínics reals através dels quals extreu conceptes d’aplicació clínica publicats re-centment pel que fa a signes clínics, diagnòstic, tractament i pronòsticde la malaltia degenerativa crònica de la vàlvula mitral.

El cicle de xerrades començà el passat 30 de març a la seucol·legial dirigit a clínics de petits de la zona de Palma, Marratxíi part de la Serra de Tramuntana. El 6 d’abril va tenir lloc a laSala d’actes del Claustre del Convent Sant Bonaventura, a Lluc-major, per als clínics de la zona del Migjorn de Mallorca. El 4 il’11 de maig tindran lloc previsiblement dues sessions a Mana-cor i Inca i, finalment, l’1 de juny Mar Félix visitarà Calvià.

(diferències amb els cans), amb els seus abor-datges diagnòstics i de tractament, així comel pronòstic. Finalment, es parlà de la triaditisfelina com a concepte clínic únic.

Félix Vallejo és llicenciat en Veterinàriaper la Universitat Complutense de Madriden 1992, data a partir de la qual començàla seva trajectòria professional detenint-seespecialment en la medicina felina i els ani-mals exòtics. Ha estat el fundador deHappy Animal Veterinaris, Hospital Veteri-nari que dirigí fins al 2015. Ha realitzat unMàster en Traumatologia i Ortopèdia enPetits Animals per la UCM 2009. És diplo-

mat en Medicina Tradicional Xina i Acu-puntura pel Chi Institute en 2012. És Diplo-mat Europeu GP Certificate Feline Practiceper la European School of Veterinary Postgra-duate Studie. Està acreditat com a especia-lista en medicina felina per AVEPA i ésautor de múltiples articles clínics i ponèn-cies en diferents congressos a nivell nacio-nal i internacional. És el fundador de laconsultoria professional www.medicinafe-lina.com per a l’assessorament de profes-sionals veterinaris a l'àrea de la MedicinaFelina. En 2015 funda The Cat´s Smile Ve-terinaris, on exerceix actualment la clínica.


15

La calidad de la enseñanza en laReal Escuela de Veterinaria de MadridComentaba el trimestre pasado, la crea-ción de la Real Escuela de Veterinaria enMadrid, que se puso en marcha el año1793, por el interés demostrado por Car-los III y el impulso definitivo de Carlos IV.Como era de esperar, los alumnos de lasprimeras promociones se integraron en sugran mayoría en el Ejército, debido a lavital importancia que los équidos, en ge-neral, jugaban en esta institución.

De acuerdo con los datos históricosreunidos sobre la formación académicade los recién titulados veterinarios, la im-presión general obtenida fue muy favo-rable y reconocida reiteradamente, nosolo en el Ejército, sino también por lasentidades civiles y particulares que sebeneficiaron con frecuencia de sus co-nocimientos.

Tenemos como ejemplo en Baleares laactuación de Ramón Martín, de la primerapromoción de la Real Escuela Veterinariade Madrid, nombrado en 1801 MariscalMayor (Veterinario Militar) del Regimientode Dragones de Numancia, destinado porentonces en Palma, en su eficaz lucha con-tra la epizootia de Muermo, declarada enlos équidos de Mallorca entre 1794 y1802, hecho este que ya se ha tocado enescritos anteriores.

Si satisfacción produce el que se re-conozca este buen hacer profesional en

nuestro país, más se aprecia y valora,cuando esta información favorable pro-cede de otros países, como es el caso delos veterinarios integrados en el Cuerpode Ejército expedicionario español, quese desplazó al Norte de Europa, paraafrontar los posibles ataques ingleses alcontinente, obligado por el Tratado deFontainebleau, que se había firmado conFrancia en 1807,

Como hecho de especial relevanciapara nuestras Islas, debe destacarse quela expedición estaba comandada por eldiplomático y militar mallorquín PedroCaro Sureda, Marqués de la Romana,que desarrolló un extraordinario come-tido tanto a la ida como al regreso de lamisma, y que toda España agradeció através de las Cortes Generales y ex-traordinarias en Cádiz, el 8 de Marzo de1811, con motivo de su fallecimiento,acaecido unos meses antes.

Según se recoge en una de las obrasdel Coronel Veterinario y miembro de laReal Academia Nacional de Ciencias Ve-terinarias, Don José Manuel Pérez García,los veterinarios que acompañaban la ex-pedición no solo cubrieron las necesida-des del ganado de la División española,compuesta por más de 3.000 caballos ymulos, necesarios para las unidades enque se encuadraban los casi 15.000 efec-

tivos participantes de la División expe-dicionaria con destino a la península deJutlandia (Dinamarca), sino que ademáscolaboraron con los ganaderos de estepaís, tal como ha referido en sus escritos,recogiendo los comentarios del gran di-bujante de uniformes militares, JoséMaria Bueno Carrera:

“Si bien los españoles eran esperadosen Dinamarca con recelo y temor por lospacíficos burgueses y campesinos, por loque evacuaban a sus mujeres y a los niñosde los pueblos por donde habrían de cru-zar las columnas hispanas, pronto cambia-ron su opinión al ver la actitud abierta ysimpática de nuestros compatriotas. Asínos lo cuenta el Obispo danés Dangard, elcual afirma que el buen orden y disciplinaque mostraban las tropas, así como su re-ligiosidad, alejaron todo temor, y civiles y mi-litares confraternizaron e iniciaronamistosas relaciones, contando igualmenteel mismo, que los campesinos llevaban susbestias enfermas a los veterinarios milita-res españoles, ya que los preferían a lospropios...”, dejando así estos profesionalesuna estela de bien hacer y remarcableformación en los campos sanitario y hu-mano recibidos en la recién creada Es-cuela Veterinaria.

La Història de la Veterinària a les Illes Balears

TOMEU ANGUERA

Foto

ced

ida

per: T

omeu

Ang

uera

.

Marqués de la Romana.


16

art al COVIB

Art itinerant en la nova seu col·legial

Quatre pintures de Toni Font (Mallorca, 1977) han romàs expo-sades durant el primers tres mesos de l’any a l’entrada de la novaseu del Col·legi. Aquesta iniciativa, impulsada fa molts anys pelcol·legiat Toni Perelló, té un lluïment notablement superior a lanova seu, més espaiosa i il·luminada que la seva predecessora, queconfereix una nova dimensió a la idea.

Toni Perelló viu i treballa a Mallorca i va estudiar a l'Escola Su-perior de Disseny ELISAVA (Barcelona), on tingué la possibilitatde realitzar un intercanvi acadèmic a la Universitat Catòlica deXile. Començà a desenvolupar el seu treball creatiu a partir de1999 coincidint amb el final del mil·lenni i des de llavors ha par-

ticipat en diferents exposicions individuals com col·lectives. El seucamp de creació es basa en la relació que té l'home amb el seuentorn, des de la quotidianitat al mes existencial. Li preocupa l'e-quilibri entre les diferents forces del saber i com aquestes s'im-posen sobre nosaltres.

El 2010 va ser premiat per la Fira DEARTE de Madrid per ‘JovenMestro, Un Futuro Dearte’. Cal destacar també que la seva obraforma part de diverses col·leccions d'Art entre les quals són sig-nificatives el Fons d'Art Contemporani del Consell de Mallorca1980-2007 / Gresol 03 i la Col·lecció CA2M Centre d'Art Dosde Maig (Madrid).


17

actualitat

col·legi

Cas clínic presentat per:Mar Félix Fando i Estrella Rodríguez

Altes

1088 - Isabel Fernández OrellanaDes de l’1 de gener de 2017 1089 - Joana Maria Vallés RechachDes de l’1 de gener de 2017 1090 - Marina Ventayol EspinazoDes de l’1 de gener de 2017 1091 - Cinzia PuopoloDes de l’1 de gener de 2017 1092 - Sara Bautista MartínDes de l’1 de gener de 2017 1093 - Francisca Llull RieraDes de l’1 de gener de 2017 1043 - Marta Cifre FerriolDes de l’1 de febrer de 2017 Recol·legiació1094 - Héctor Rosales CarreiraDes de l’1 de febrero de 20171095 - Francisca Salinas RondaDes de l’1 de març de 20171096 - Álvaro Jesús Gutiérrez BautistaDes de l’1 de març de 20171097 - Alejandro Ferrer MayolDes de l’1 de març de 2017

1098 - Josefa Rivera MaríDes de l’1 de març de 2017

Baixes

1075 - Amalia Sanz HiniestoDes del 10 de novembre de 2016 1027 - Gabriel Fiol RoigDes del 28 de desembre de 2016 1040 - Marina Ibáñez RomeroDes del 31 de desembre de 20161032 - Jordi Quirós OliverDes del 31 de desembre de 2016723 - Aina Rotger CerdàDes de l’1 de gener de 20171003 - Laura Quilis BuenoDes del 10 de gener de 2017

Canvi de situació a jubilat

221 - Juan Simón Seguí de VidalDes del 30 de setembre de 2016232 - María Jesús Garmón FrancoDes del 24 de desembre de 2016

Centres Veterinaris

AltesVeterinaris AlaróPlaça del Rosari, 5 - Bajos A07340 AlaróTitulars: Genís Queralt Mairata

Patricia Álvarez MansurVeterinaris VilazooPlaza Mayor, 207458 Can PicafortTitulars: Mª Amparo Ortúñez Navarro

Catalina Serra Bisquerra

BaixesCV M. Bernat i T. Fluxa C.B.C/ Nicolás Taberner, 2707620 LlucmajorTitulars: Antonio Fluxá Cladera

Margarita Bernat TomásVilazoo SC / Centro Vet. VilazooC/ Joan Monjo March, 4307450 Santa MargalidaTitulars: Mª Amparo Ortúñez Navarro

Catalina Serra Bisquerra

Nuestro caso clínico es una perra de raza Golden Retriever, de 10años de edad, hembra esterilizada. Se presenta en consulta por un cua-dro de anorexia, marcada debilidad y taquipnea. En la exploración clí-nica se apreciaron mucosas pálidas, sonidos cardiacos atenuados,distensión abdominal con onda ascítica y pulso débil. La temperaturaera de 37,4ºC. La analítica de sangre era normal.

Se le hizo una ecocardiografía rápida ante la sospecha de tapona-miento cardiaco, el cual se confirmó. También se puso en evidencia lí-quido libre abdominal. Se realizó una pericardiocentesis ecoguiada enla que se extrajeron 150 ml de líquido serosanguinolento. Durante lamisma, se hizo un electrocardiograma (ECG) y en todo momentohubo un ritmo de base sinusal.

Pasada una hora del procedimiento, las mucosas ya eran rosas, lapresión arterial sistémica era normal (120 mmHg, tomada mediantemétodo Doppler) y el ECG continuaba siendo sinusal.

La paciente quedó hospitalizada durante 24 horas para control deposibles arritmias y de la presión arterial.

A las 12 horas de la pericardiocentesis, se vio el siguiente ECG(Figura 1).

1. ¿Cuál es la interpretación de este ECG?2. ¿Darías algún tratamiento antiarrítmico?3. ¿Qué pruebas diagnósticas sugerirías hacer a continuación?

Figura 1

Resolució a la pàgina 22


18

coneguem millor les clíniques veterinàries de Balears

Centre Veterinari Mutanya

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra clínicasurti a la revista , no heu de fer resmés que posar-vos en contacte amb el Col·legimitjançant la pàgina web www.covib.org

Fitxa

Nom: Centre Veterinari Mutanya.

Titular: Rosa Vallori Arrom.

Adreça: C/ Cirers, 44. Local A. 07313. Selva.

E-Mail: [email protected]

Teniu obert des de: Desembre de 2003.

Equip humà que conforma la clínica: 1 veterinària.

Equip tècnic: Microscopi, esterilitzador, lector demicroxips, equip d’anestèsia, autoclau, analítica, RX,bombes d’infusió, ecografia...

Especialitats: Medicina felina, cirurgies, consultes engeneral...

L’aire fresc i net de la Serra entra per lafinestra de darrere, oberta de bat a bat,i aireja l’habitació on descansen els ani-mals hospitalitzats. A més a més, en diescom el d’avui, assolellats, la claror omplela clínica de llum i dibuixa un escenari defeina més alegre i reconfortant. Rosa Va-llori (Selva, 1966) és des de fa més de 15anys la veterinària de petits animals delseu poble i passa moltes hores en el seunegoci, el Centre Veterinari Muntanya.Per això Rosa sosté que allò millor éstenir un lloc de feina il·luminat i espaiós.La clínica està situada en un dels carrersprincipals de l’acollidora població, al cos-tat del centre de salut i la farmàcia, iroman oberta des de l’any 2003, dosanys després de que Rosa comprés ellocal –l’únic disponible en aquell mo-ment–. Anteriorment, per maig de l’any

2000, Rosa havia començat a fer clínicade petits a una petita consulta desprésd’un anys fent altres tasques. Pel que esveu no li ha anat del tot malament.

Rosa Vallori volia ser metja, estudiàBiològiques a la UIB i després d’un curses matriculà en Veterinària a Saragossa,on acabà l’any 1991. Avui reconeix quela seva idea primigènia era la de fer me-dicina equina, però acabà treballant decomercial de medicaments d’humana iveterinària fins que decidí volar per ellamateixa, a dur el timó de la seva profes-sió, i obrí una petita consulta a Selva.Aleshores –no fa tant– hi havia 3 clíni-ques a Inca; avui, n’hi ha set, a més d’altresa Lloseta i Campanet. “Segurament hacrescut la població i la feina, però enaquest redol comarcal hi ha una ofertamolt gran de serveis veterinaris de petits

animals”, diu na Rosa mentre intervé unacussa. Els divendres és el dia en què con-centra les cirurgies. Na Rosa tracta deconcentrar-se la feina. “De moment –continua– la meva és l’única clínica vete-rinària a Selva i obrir-ne una segonasemblaria una decisió empresarial untant irreflexiva en una àrea de poblacióde 3.500 habitants, però coses més es-


19

Balears

tranyes se deuen haver vist”.Després de comprar el local, l’any

2001, na Rosa ideà la clínica que volia.“Allò eren quatre parets amb un pilarenmig i dos pisos damunt”, comenta.Però no era un local qualsevol, ja que laseva situació li permetia tenir oberturesdavant i darrere i, per tant, molta llum. Hiprojectà una recepció, una ampla con-sulta, una sala multidisciplinar amb labo-ratori, biblioteca, etcètera, una sala derajos X, un bany i el quiròfan i l’hospita-lització a la part posterior... i començà. Enaquell moment també realitzava cam-panyes de sanejament per a Ibabsa, peròen quant el volum de feina a Selva cres-qué, na Rosa es concentrà al 100% en elCV Muntanya. Fa tres anys li netejà lacara canviant el mobiliari i adquirintnoves eines de feina. Obre els horabai-xes de dilluns a divendres, els dissabtesde 10 a 13 hores i els matins fa domicilisi concerta cites. “Tanmateix –assegura–sempre som a la clínica”. A banda de lafeina habitual d’una clínica de poble, emi-nentment amb cans i moixos, na Rosatracta de brindar la seva ajuda al municipii fa uns mesos féu una campanya de sa-nejament de moixos a Moscari impul-sada per una associació de voluntàries:“Tenim un greu problema amb les colò-nies felines a la zona i gràcies a aquesta

associació ciutadana, que va voler inter-venir i, sobretot, va voler fer-ho bé i anàa cercar un professional veterinari, atacà-rem d’arrel la situació”. “Són feines quemilloren la qualitat de vida dels animals,minimitzen riscos de salut per a la gent i,la veritat, reporten satisfacció”, conta. Amés a més, Rosa intenta treure temps perseguir amb la seva formació i, segons re-coneix, s’apunta a tot: “Per gener vaig seral Congrés de Medicina Felina del GEMFE

que se celebrà a Tarragona i també recent-ment he fet una estada a la Clínica Felinade Barcelona. Intent anar al màxim de cursd’Avepa i dels que organitza el Col·legi. Elconeixement mai hi és de més”, postil·lana Rosa, a la que encara li manca una ci-rurgia per davant per acabar el divendres.A la nit intentarà desconnectar un poccom li agrada fer-ho: amb una bona sobre-taula després de sopar amb els amics. Idemà és dissabte i toca obrir una estona.


20

col·lectiu de jubilats

El Colectivo de Jubilados del COVIBinicia sus actividades anuales

El pasado día 2 de febrero se celebró laprimera actividad anual del Colectivo que,como es ya tradicional, consistió en unamisa celebrada en la Cripta de la Parro-quial Iglesia de San Sebastián de Palma, enrecuerdo y sufragio de los veterinarios fa-llecidos de nuestro Colegio y que contócon una numerosa asistencia de sus miem-bros, en parte motivados por el recientefallecimiento de nuestro compañero Mar-tín Felani Mesquida, asiduo asistente a lasactividades de este Colectivo.

Tanto al inicio de la misa como du-rante la homilía el sacerdote oficiantededicó unas afectuosas palabras a losasistentes, agradeciendo su numerosapresencia y dedicar la celebración de laSanta Misa a este tan laudable fin.

Al finalizar, y después de realizar lastradicionales fotos en el Portal principalde la Iglesia, los asistentes se reunieron acomer en un restaurante cercano, dondese aprovechó para hablar de las posiblesactividades a celebrar durante el pre-sente año, entre las que parecen priori-zar la visita al Santuario de San Salvador,situado en el Puig de este nombre, ubi-cado en el municipio de Felanitx, y una

visita a la Exposición de Pinturas propie-dad del Fondo Artístico del Fomento deTurismo de Mallorca, ubicada en la Fun-dación Barceló, de Palma.

Una vez tratados estos temas finalizó

la agradable sobremesa con la naturalalegría de este reencuentro tras las fies-tas navideñas.

TOMEU ANGUERA

Durante la homilía elsacerdote oficiantededicó unas afectuosaspalabras a los asistentes,agradeciendo sunumerosa presencia ydedicar la celebraciónde la Santa Misa a estetan laudable fin.

El 2 de febrero se celebróla tradicional Misaa los jubilados difuntosen la Iglesia deSan Sebastián de Palma


2121

La Rambla, 17. 07003 Palma de MallorcaTel. 971 229 160. Fax 971 713 806

www.bufeteantoniofont.com

AbogadosEconomistas

Graduados SocialesAsesoría Laboral y Tributaria

Teniendo en cuenta que la legislación sobre el REGA (Realdecreto 479/2004 de 26 de marzo en su artículo 3. Punto 2)es de carácter público, ¿implica ello que un ganadero tienederecho a conocer cualquier dato de otra cartilla ganadera?

los datos necesarios para el registro que figuran en el anexo IV(1), y ade-más deberá comunicar los cambios en los datos consignados en el re-gistro a la autoridad competente en determinados plazos.

Las autoridades competentes de las Comunidades Autónomasprocederán a asignar a cada explotación un código de identificación,que garantice su identificación de forma única («ES» que identifica aEspaña; dos dígitos que identifican la provincia; tres dígitos que iden-tifican el municipio; siete dígitos que identifican la explotación dentrodel municipio).

Una vez recibidos en el registro establecido al efecto en cada Co-munidad Autónoma todos los datos de cualquier explotación, se pro-cederá a realizar la asignación del código de identificación deexplotación, la comunicación a su titular, la inscripción en el registro yla modificación, suspensión o extinción de dicha inscripción cuandocorresponda.

En caso de incumplimiento de lo dispuesto en este Real Decreto,será de aplicación el régimen de infracciones y sanciones aplicable deacuerdo con lo establecido en la Ley 8/2003, de 24 de abril, de SanidadAnimal, y en el Real Decreto 1945/1983, de 22 de junio, por el que seregulan las infracciones y sanciones en materia de defensa del consumi-dor y de la producción agroalimentaria, sin perjuicio de las responsabili-dades civiles, penales o de otro orden que puedan concurrir.

Pues bien, tras este resumen, y conforme a lo visto hasta ahora, alsentido, a la naturaleza, la función y la estructura y composición delREGA, debe concluirse que todo particular, y por supuesto todo ga-nadero, tiene derecho a acceder a los datos que de cada explotaciónganadera, deben aparecer, obligatoriamente, en el citado REGA, sólocon las limitaciones legales en orden a las obligaciones de protecciónde datos de carácter personal.

_______(1) No es posible aquí reproducir los anexos de la norma, si bien, dadasu importancia, recomendamos su consulta.

La respuesta a la cuestión planteada en esta ocasión, recomienda haceruna pequeña exégesis del marco normativo que regula la materia.

La obligación de registrar las explotaciones ganaderas, viene regu-lado a nivel de normativa europea así como nacional (Directiva92/102/CEE del Consejo, de 27 de noviembre de 1992, relativa a laidentificación y al registro de animales, incorporada al ordenamientojurídico español por el Real Decreto 205/1996, de 9 de febrero, porel que se establece un sistema de identificación y registro de las es-pecies bovina, porcina, ovina y caprina).

El Registro general de explotaciones ganaderas (el REGA) se creó através del Real Decreto 479/2004, de 26 de marzo (con diversas refor-mas), de aplicación a todo el territorio nacional, que establece los datosnecesarios para llevar a cabo las inscripciones en éste así como la carac-terización del código de identificación de cada explotación.

El REGA se aplicará a los animales de producción (en particular, alos pertenecientes a las especies mencionadas en el anexo I (1) delReal Decreto). Y en términos generales no se aplicará a los animalesde compañía, a los animales domésticos, ni a la fauna silvestre.

El REGA tiene carácter público e informativo y se constituyó enuna base de datos informatizada. Este carácter tiene evidente rele-vancia en cuanto a la pregunta formulada en la revista colegial.

Las Comunidades Autónomas inscriben en un registro las explota-ciones que se ubiquen en su ámbito territorial, al menos con los datosque se señalan en el anexo II(1), clasificadas según los tipos de explotaciónestablecidos en el anexo III(1), asignando a cada explotación un códigode identificación de explotación. Tras ello, comunicarán a la DirecciónGeneral de Ganadería los datos referidos en el citado anexo II que obrenen sus registros, a los efectos de su inclusión en el REGA.

Las Comunidades Autónomas tendrán acceso informático alREGA para la información que les compete, sin perjuicio de los límitesque legalmente correspondan para la protección de los datos de ca-rácter personal.

Por lo que respecta al titular de explotación, éste debe facilitar a lasautoridades competentes, antes del comienzo de su actividad, al menos


Figura 1.

22

cas clínic. resolució

El ECG se trata de un ritmo idioventricularacelerado, que se caracteriza por ausenciade onda P y un QRS ancho (105 ms,cuando no debería ser superior a 70 ms),intervalos RR regulares y una frecuencia car-diaca normal (140 lpm). Esta arritmia puededarse por causas cardiacas (insuficiencia car-diaca congestiva, cardiomiopatía dilatada, ne-oplasia cardiaca, miocarditis) o en curso depatologías sistémicas extracardiacas (sín-drome de dilatación-torsión gástrica, pato-logías esplénicas, pancreatitis, peritonitis,prostatitis y piometra). En este caso, el ritmoidioventricular acelerado se alternaba conlatidos sinusales, y en ocasiones podían verselatidos de fusión (Figura 1).

Esta arritmia no necesita tratamiento an-tiarrítmico, ya que no suele comprometer lafunción cardiaca. Si derivara en una taquicar-dia ventricular, que tiene las mismas caracte-rísticas que el ritmo idioventricular acelerado,excepto por la frecuencia cardiaca (igual omayor a 180 latidos por minuto en el perro),el tratamiento antiarrítmico indicado seríala lidocaína.

Las pruebas diagnósticas a realizar eneste caso sería una ecocardiografía parahallar la causa del taponamiento cardiaco,y una ecografía abdominal, por si no se en-contraran causas cardiacas que determina-ran la aparición de un ritmo idioventricularacelerado.

Se le realizó una ecocardiografía, en laque se puso en evidencia una masa cardiacahiperecoica en el atrio derecho (Figura 2).En el momento del estudio había leve de-rrame pericárdico que no provocaba tapo-namiento cardiaco. No había otrascardiopatías estructurales y la función sistó-lica fue normal.

A pesar de haber encontrado en la eco-cardiografía una causa de ritmo idioventri-cular acelerado, se decidió hacer tambiénuna ecografía abdominal, en busca de afec-tación neoplásica en otros órganos. En laecografía abdominal se puso en evidenciaun bazo marcadamente aumentado de di-mensión e hiperecoico. El líquido libre pre-sente en abdomen se puncionó, tratándosede un transudado modificado. El resto delos órganos abdominales eran normales.

Se explicó a los propietarios que en sucaso, estaba indicada una pericardiectomíacon auriculectomía y biopsia, para evitarnuevos derrames pericárdicos y conocer laetiología de la masa cardiaca; y además es-taba indicada también una esplenectomía,ante la posibilidad de que los hallazgos eco-gráficos del bazo se correspondieran conuna metástasis de la neoplasia cardiaca.

Finalmente se decidió realizar la esple-nectomía con biopsia posterior, a elecciónde los propietarios. El resultado de la biopsiafue una esplenitis (Figura 3), por lo que se

descartó un origen tumoral de las lesionesesplénicas.

Al día siguiente de la cirugía, la pacientese encontraba estable, con mucosas rosas,presión arterial normal (130 mHg), y conun ECG que mostraba una arritmia sinusalrespiratoria (Figura 4), por lo que se le dioel alta. Los propietarios prefirieron no reali-zar la pericardiectomía con auriculectomía.

En este caso, el origen del ritmo idioven-tricular acelerado no está claro, ya que habíados causas por la que se podía presentar (laneoplasia cardiaca y la esplenitis). No obs-tante, el hecho de que la resolución de laarritmia fuese inmediata una vez hecha laesplenectomía, hace sospechar que la esple-nitis fuera la causa del ritmo idioventricularacelerado que presentó.

Agradecimientos al Hospital VeterinarioAragó por la ayuda en este caso clínico.______

Bibliografía1. SANTILLI RA, PEREGO M. Elettrocardiografia delcane e del gatto. 1ª Edizione. 2009. Elsevier2. SANTILLI RA, BUSSADORI C, BORGARELLI M.Manuale di Cardiologia del cane e del gatto.1ª Edizione. 2012. Elsevier. 3. OYAMA MA, REYNOLDS CA. Ventriculararrhythmias in dogs. Bonagura, JD., Twedt, DC.Kirk’s Current Veterinary Therapy. 15th Edition.2014. Elservier Saunders.

Figura 2.

Figura 3.

Figura 4.


situació del projecte per recuperar la població de conills ... 72.pdf · situació del projecte...

Documents