SOBRE EL MER 1 MIXT IMPERI ALS SENYORIUS FEUDALS DE LA CATALUNYA VELLA (SEGLE XIV)

COIIAI. CUAI>RAUA

c. . . diu saiit Agustí així: "Com pot dir lo príncep que el1 servesca a Déu ab ver temor, si el1 no veda ne puneix les coses qui es faii contra la llei c inanamcnt de Dcu?" Car lo rei, en quant hom, serveix a Déu ateiicrit a si mateix que vaja ab veritat e feelment a Uéu, mas cn quant rci a ~ o no hasta, car és tengut de fer servar-ho als altres, c de puiiir-los-en si 110 ho scrvcn)).

1:rancesc Eiximeiiis: Lo Cresliu

Introducció El tema del mer i mixt imperi no ha estat suficientment abordat pcls historia-

d o r ~ caialans dedicats a I'Edat Mitjana, a causa potscr que pocs d'ells s'han dcdicat a la historia agraria i a l'anilisi dels senyorius. Per a tal fet, lcs estructurcs del poder dominant i Iliirs vinciilacions amb la reialesa, des d'una optica més d3interrelaci« quc dc coiijuntura política, així com les conseqüencies de major o rnenor opressió sobre els pagesos en el si dels senyorius, són gairebé inexistents. Pero aquest aspecte ja havia rnerescut la nostra atenció amb anterioritat; i quan tornem a estudiar aquests

punts i d'ai:rcs de coricoii~itiriits,~ aiialití-arit foiiis divcrscs qiie encara 110 havieiii iiti- litzat, el psohleiiia sorgcix altrc cop amb foqa: pler de piints obscurs ciicara pcr rcsoldre. Coiiscieiits qiic selirescnta un tema dilicultós i cotifús, ara i al mateix scgle XIV, en qiie la iiidefiiiici0 era evidcnt i, tal vegada, potscr gaircbc provocada, crciein oportú, iiinb iiiotiii d'aclricst hoiiieriatge, aportar Ics riostrcs dades i la noslra mts receiit rcflcxi6.

Per portar a tcriiic cl nostre estiidi Iiein cmprat difcierits tipus de fonts d'arxiiis divcrsos. piiblicades i tanibC iiicdites. 1 leni treballa1 sobretot a I'Arxiu de la Corona d'Ar;igCi. al de la Catedral de Ijarcclona i a I'Arxiii Patririionial del niarqiics de Bar- bari . al castell de Vilassar de Ilalt. Liri el primer prciiem iiiforiiiació del\ Rcgistrcs de C':iiicclleria i de les Cot-ts d'Arag6, Valencia i Priiicipat de Cataliiriya. Del segoii vi.iieii np«rlaci«ns dociiiiieritals de les ac'ries de pergainins aiionienades I>ivrrs»rurn: del Icrcci; fiiialniciit, provericii dades del foiis eii pcrgaini que catalogiicni en aqiicsts m»111c111\.~

l l mer i rnixt imperi Abiiiis dc tot, caldria definir de la foriiia ines acurada possible el que hciii d'eii-

tcndre com a iiier i iiiixt impcri. Ilonar uiia defiiiició concrcla d'all6 de qui- parlein 6s iriiii iiecessitat inipel.iosíi, Ipcr I I O pcrdre'iis cri divagacions absiirdes, iiialgrat que els siil>jcctes pcr aiialitziir apiircguiii forca vcgades com a extraordiniriamerit corillic- tiiis. Si d'una baiida el dociiiiieritat estiidi de I'errer i Mallol13 detalla les atribiicioiis corrcspoiicrits a In jiirisdicci6 civil i ~ririiinal anib relació amb el iner i niixt iinperi, de I'altra I'lJsatgc xC1V4 ciis especifica les penes: txncar peus i maiis, arlericar els iills, eriiprcsonar per Ilargiics diirades i, si Vos el cas, arribar a I'últiin siiplici, pciijar els cossos dcls dcliiiqiieiits. I l i i i HiiiojosaS qiic uii dels trets caracterictics de I'Edat Mitjana, i taiiibC de la Moderna, és de considerar I'adn~inistració de jiisticia iio coiii uria furició que taii sols pot i Iia <le ser cxercida pcl poder public, sin6 corii un drct ¡¡ti1 i arrciiclablc per part de I'Estat a favor dels particulars. Aquestes jiirisdiccions creii eri extrciii lucratives per als sciiyors, coin la justicia ordinaria Iio erii per al sobi- r i pet- la titilitat i el guaiiy que l i reportaven cls drcts judicials. Coni que ercn una importaiit foiit d'ingrcssos, els coiilliclcs de jurisdicció i cls liligis a qu t aquests do- riavcn lloc loreri la cosa nies freqiieiit a I'Edat Mitjana, i se'n procurava la solució iniijaiicarit ircords ciitrc cls seriyors.

Cal, pcr0, coiiiencar pcr iio gcncralit~ar dc fortna abusiva. Si ens refcriin als seiiyorius, Iieni de delimitai; riecess8riatnent. les dikrents formes que n'cxistieii al Priri- cipat cata1;i al periode iricdieval. iiii primer Iloc, hi havia les baronics de plena juris- dicció, coiii els corritais de l'allars, IJrgell, Empúries, ahsorbits pel comte de Barcelo- iia al seglc X111. Eii segoii Iloc, els seiiyorius rcpresentats pels castclls termenats, com per exeiiiplc el vcsconitat de Cabrcra. En tercer Iloc, Ics novcs concessions i infeuda- cions pcr venda, de les qiials tciiiiii represciitacions als castells de Sant Vicenc/Vilas- sar i Mataró, entre d'altrcs. En darrer Iloc, les quadres, contingudes en niolts d'aquests castells ternienats, 1-astre d'aritigues dominicuture d'aloers o cavallers, amb jiirisdic- cions inolt limitadcs.

Segoiis J.M. Pons i C;uri,h la potestat normativa del bar6 o scnyor feudal depe- nia de fins a on arribava el scu imperium, es a dir, fins a quin punt tenia atribucions de cairc judicial. Aqiiests graus de jurisdicció provenien del dret roma, i s'anomena- rcn merum el mixtum imperium.' Segons cls tractadistes niedievals, el mer imperi significava el graii superior de jurisdicció; el rnixt, tina jurisdicció menys important.

A pariir d'arhitrairierirs de 1304.1377, al nicr impcri se li atribueix el corrcsponeiit a crirris públics. Aquests crcii els segiiciits: lesa inajcstat, falsa nioneda, adiillcris, baiisia, hoinicidi a i i i h armes i ainb vcri-, parricidi, fiirts i apropiament de diner públic, liilsificació o ociiltaci(5 tesraineritiria. Actcs de forqa o violeiicia ainb arines, comprar o vcridre vegueries, batllies i altrca oficis públics per dirier. Sostracció de diners pcls oficials eri conccptc de llur ofici o eii coriccpte de falsedat d'escriptiircs, criins de sospitació de tiitor\. pi-cvaricacioiis, fiirts privats iiiiportants, furts niajors o niciiors coiiicsos pcr Iiostalcrs, amos de liaos, nauxers, iiiariiicrs o estraiigers. Lla- dres de caiiiiiis, injiirics i libcls faiiiosos, piiitiircs i cancoris que portin infamia, vio- laci<i i tcncainent de sepulcrcs. rebrc criniirials, bandciats o doriar-los qualsevol aiii- da. <:riin de sluhilionahs o vciidrc iiiiri cosa venuda ámb antcrioritat, dcstr~icció-de iiicrcadcrics o vitualles. Arreticsiiiciil o riiutació de terines de castclls. narroauics o . . viles, sllcrar iiioiieda i lalsilicar iiicsurcs. Agressioiis personals de Les quals pugui vciiir la iiiori, iiiutilació de ineiiibres o perdua del seny, ferides eri general i percus- sioiis que provocliiiii vcssamcnt dc sang, blaus, i ((tocanieiit de tias» -bulcts- que faciii sortir süiig.

El inixt iinpcri. eri canvi, atorgava la jurisdicció sobre les reclamacioiis pcr rcsti- lució »I iniegruirr, :i hvor de rrieriors, ciutats o viles, esglésies, iiicapacitats i absciits eii scrvci de la rcpíiblica, pcr giicria, captiveri o legacici. Noincnüinents de tudors i curadors, t;iiit dc iiiciiors o piibills com de bojos, abseiits i hcr~iicies jaceiits. Rebre ferrires de drei, ciiiai~cipacioirs, iiisinoació de doii:icioiis, autoritzar vendes dc béns vacaiirs. declai-acioiis de bciievisos, bans d'liortcs i vinyes, baralles encara que Sossiii amb exhibició d'ariiics, mciitre iio Ii i hagucs cap riiort o ferit-, cls ribatgcs en llocs de mar. i la cocrció civil cri gerieral en reclainacions patrimoiiials i dirierirics. Algii- tia vcgada, iio scinpi-e, hom desglossn del mixt iiiipcri el qiie eri dcicn jiirisdicció simple, com les causes pecuniii-¡es critie persones privades sobre dcutes, l~redis, ea- scs, masos, camps i vinyes, prCstccs, c«iiiandes, dip¿>sits, coinodats, coiiipi-a-vciidcs, Iloguers, establiinciits o altres coiitractes, acció posscss¿)ria, hipotcdi-ics, rcals, niix- tcs i gestió de ncgocis aliens.

1,a jurisdicció civil i criminal Aixo pel que fa a les ati-ibucioiis de cairc jurisdiccioiial per a cada LIII dels iin-

peris coiisiderats. Com a coiiseqüeiicia del gaudimciit del mer inipcri, el bar6 que el tenia podia imposar pencs de niort i, per taiit, col.locava les forqiics al seu scnyo- riii. Podia niiitilar membres, desterrar, fustigar i cxposar els dcliiiqüents al costell, un altrc iiistriiiiicirt de cistig del qiial juiitaiiicnt amb les forqiics, tractarein més en- davaiit. Podia, a iiiés, fcr córrer als mallactors la vila o tcriiic amb estovaiiicnt i empiesonament, així com imposar Ics peiies que crcgués corivenierits, scgons cls de- lictcs coniesos, anib la possibilitat de rcdoir les pencs corporals a multes pcciiiiiiries, a voluntat del ieudal."oritrolar: aquest 6s el vcritablc siinbol del senyoriu, i tota I'aiitoritat material depeiidri d'aix6, del inajor o menor control que el senyor pugui cxcrcir sobre els seus honics. .la a I'Alta I:dat Mitjaiia, abaiis de la frontera dc I'any iriil, I3oiinasie calciila que, a Catülunyn, els litigis que dcvieri ser dirimits pcls cas- tlaiis corisistieii, cii inés de les tres qiiartes parts, en problemes de propietats, cosa qiie rcprcseritava la forit inés iinportant de guanys.' Logicainent, sOii cls casos d'ina- caiitació i, qualsevol que sigui cl dcstí personal del coridcrnnat, els casos anomenals de sang son cls qiie poden omplir de sobtc cl tresor del senyor,"' Es, dones, aqiiesta

la jurisdicció que I'inieressa ni&, ja qiic, alhora, encarna tanibé el dret públic, del qiial la k>i-ea sera I'emblcnin.

A més de poder gaiidir de rner i inixt iiiipcri, cls castells rermenats tenicn tainb6 la jurisdicció civil i criniirial, altri i baixa. 1.a jiirisdicció és el poder o legitima auto- rilat pcr goveriiar i posar en exccució les Ileis, dcclararit i aplicant el dret, incritre que I'inipcri, coin heni vist més arniirit, Es la fdcultat d'iisar la coacció i coerció per fer respectar les lleis i coniplir les decisioiis de les autoriiats." 1.a jurisdicció criini- iial podia ser cxcrcida cri difcrcnis grdiis; lii baixa tracrava de I'actiiació coiitra els Ilndrcs, niciitic el.; crinis de niajor ciititat esiaven reservats a I'alta, intimarnent Iliga- da al incr iiiipcri; en caiivi la civil es corresponia amh la Cicultat sancionadora del iiiixt iniperi. Nogerismeiiys, cls limits entre les difererits parcel.les de jorisdicció i d'ini- peri rio crcii gairc clars, i cls cavallcrs dcrniiiiavcri a les <:oris que dcclarcssiii quincs coses pertanyien a la jiirisdicció civil, cnirc cls grciigcs prcsciitats a les de k'erpinyi el 1350-1351.12 Aixi. cxprcssen llur inconformitar en el cas qiic algú domiciliat en Iloc de jiirisdiccid sciiyorial, després d'haver comes iin crini i per tal fet bandejat, i n h i acull en les ciiitdts, ori passats I'ariy i dia sera fet ciutadi. A continuació, diuen qiic si el baiidejiit vol entrar a llurs senyorius anib les scves incrcaderies o pcr altra qiialsevol ra6, cls sciiyors no poden prciidrc'l, car la ciuiat es posara al seu costar ciifronta~it-se al I'ciidal, iisarit els seus privilcgis; per acabar amb Ics segücnts parau- les: xperque placia n la Cort que dcic siiplicar al Sciryor Kcy qiic en aquesla cosa se prena reniey coviiiciit e que cascon piixa usar de soti drec c los crims no roman- giicii iiiipiinits pcr coiitradicció de ncgún, ric per sobreria, en tal rnanera que aqucll qiii aytal riialicia lar& sia poriit en pcrsoiia e bkns, per tcil qiie sia cxcriipli als altrcs)).

IJn cüs pdrticular: I'ere des I<osc I:cridiiriineiit sc~iyorial provocnt pcr les dificiillais degiides a la critica conjuntu-

ra ccoi16riiica derivada de la crisi del scgle XIV, jiint amb la iiitroducció en el món riiral de iioiis tipiis de iiieiitalilat hiigesa, viiidi-A a cinpitjofiir iiotablemeiit la siltia- ci¿i. 1:l sciiyor feiidal és, cii ccrta rrianera, el protagoiiista de tot iin corijuiit de rela- cioiis exisrcrits eiitrc el sol cotii a instruiiicnt dc prodiicció i la societat pagesa, eri Ich qiials la idea de proIlt o guany ecoiioinic Cs niarcacla pcr uii substancial desirite- r2s caracteristic de la iioblesa, atenta sobrctoi al poder i al control fisic dels h ~ m e s . ' ~ I'ci.0 aqiicsta coiicepci0 ciiiivii? arnb la irrupció de la rnentalitat de benefici, propia del patriciai urba, quair aqucst, a la Baixa Edat Mitjaria, es fa aiiib el control de iiiolts sciiyoriiis i cls gestiona scgoiis la seve propia ¿>ptica.'" Dins d'aquest context, eIs rious ~)ropielaris intentaran acaparar del rei tot tipus dc privilegi i, entre aquests, els 1116s prcucii, coin el iiicr iniperi i I'alta jiirisdicció.

Un cxenil>lc coiicrct eris el dóiia Perc des Hose, ciiiladi de Harceloiia i cscriva racioiial, I'asceris del qual, com el d'altrcs funcioiiaris, va Iligdt de forma molt estreta a les diiicullats de la inonarquia.15 Efectivamciit, el febrer (Ic 1343, el rei Pere el Ceriinoniós havia declarat culpable d'iiicomplimeiit de vassallatge i conspirador Jau- me 111 de Mallorca,'" per diir a termc I'ciiiprcsa de rcincorporació d'aquell regne va Iiaver de dciriaiiar ajut Iliiariccr. No ciil ni dir qiic, eiitrc cls prestadors, tindrien uri paper relleveiit els consellcrs i cscriv;iiis, els quals en tniurien, més tard, beneficis beri profitosus. 1)iris de I'adiiiinistració iiiilitai; I'cscriva de ració tciiia una importan- cia lonarrieiitdl, ja que hnvia d'intervcnir eri cls pagaiiients de les soldades, alhora que vetllava perqut es remuncrcssin cls serveis prcstats, aspectc aquest que constituia nrr (lels ;ifers centrals de I'Adinini~ti-aciO.'~

I'crc des Bosc, tot acompliiit aquesta funció, activa les accions contra el regnc de Mallorca. LYaquesta maiiera, el 31 dc julio1 del mateix any, I'escriva advertí el governador de I'illa que no insistís sobrc cls tleutcs de I'asqtial f:oriiit, car prestava el servei de coiiduir l'avituallament per a I'cxercit.lR Pero aquesta no sera I'única em- presa militar eii la qual al seu carrec i corresponents al conccpte «acorriments» ex- traordiriaris," comprovem com des de 1343 firis a 1347 col.labora en les cxpedicions contra Mallorca; el 1344 al Kosselló enfroiit del rei mallorqiii; el 1355 a Sardenya; el 1356 i cl 1357 a Valtricia; dcl 1358 a1 1361 cii la guerra contra Castella i en les expcdicions a Ics fronteres d'Aragó per aqitcsta causa; ocupant-se dels sous dcls ho- mes que scrveixcii el rei contra Castella i Navarra, com tambc de les forces d'in- l ' a ~ ~ t e r i a . ~ ~

El 1352, compra la jurisdicció dels castells de Sant Vicen~ i Vilassar, al cointal de ~ a r c e l o i i a , ~ ' i aqucst rcprcsciita el principal objcctiii d'invcrsió dels guanys ob- tinguts amb aiiterioritat. I'crc des Bocs adopta iina voluiitat Scrma d'assolir I'esta- nient social superior, cl del dorninu$ pcr tot el qiic cornporta de prestigi personal. A conseqücncia de la scva forinació, l'organit/-ació dcl senyoriii anira dirigida vers ~ i i i control rigorós sobrc cls homes i una regulació econ0iriica a la rccerca cvidcnt del profit i el b c n e f i ~ i , ~ ~ pero, ateses la seva ambició i la scva mentalitat, cl seii com- portament endiirira les rclacions sciiyor/vassalls, que abails mai no havieri cbtat tan fciidalitzades. Cls servcis prcstats a la monarqiiia, serviciis pr r vos nohi.s in diversis oclis jideliler Nnpensis, li propiciaren uiia veritablc acumulació dc privilegis, entre els q~ials la concessió de mcr i mixt imperi et omnimodu~n aiiam jurisdiccionem, eii Iliii- re i franc alou, com a compensació especial pels diners dcixats per poder portar a teriiic la guerra contra ~ a s t e l l a . ~ ' Aqiiesl és u11 cas dels nombrosos als qiials el rei hagué de recórrer per fcr cara, a les clcvades despeses. Eii conseqüencia, opta per vcndre i alienar castclls, viles i Ilocs, jurisdiccioris i altrcs drcts qiic només coinpetien a la Corona. Aprofitatit cl moment, i trobant-se tambC al inig d'aqucsta probleinati- ea, Pere des Bosc trobd I'oportunitat de fer-se, per 12.000 sous, amb la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal, i el mcr i mixt imperi.

A partir d'aquesta concessió, el feudal i cls seus homes, els seus olicials i cls scus succcssors podran, als seus castells, parroquies i termes, cxercir els drets que cri proveneii aiiib absoluta Ilibcrtat. Aixi, castigaran cls inalfactors, crimiiials i culpa- bles, punirentur rnulefudo,is criminosi ef iulpabiles, i tindran únicarnent sola la scva autoritat les Sorques, perxes i altrcs signes de fusta i pedra qiie exprcssin el incr im- peri i I'alta jurisdicció. Podran penjar els rciis, executar, tallar mans i peus i castigar als condemnats ainb penes inajors i menors, i rediiir-les, com ja assenyalavem abans, a multes eii diner qiian aixi cls plaura.

A I'ep«ca dc més gran dificultat financera pcr a la Corona, entre cls anys 1353 i 1358, moinent en el qiial es desfcrmarcn les guerres contra Genova i Castella, prc- doniinava la venda a carta de gracia. En realitat, es tractava d'un einpenyorament, que adoptava la forma d'una venda per donar més garantics zils creditors de la Co- rona, els quals podien disposar d'aqucsta maiiera dels bcns adqiiirils al Patrimoni com a cosa propia, i aprofitar-se dc les rendcs que aquells produissin, rendes que representavcii els interessos del capital prestat. I!elemcnt inCs caractcristic d'aquesta incna de coritracte es el documeiit complcmeiitari. la carta de gricia, compromís no- tarial signat pcl comprador riiitjancant el qual s'obligava a tornar a vendre a la Co- rona els mateixos bCns qiie li havia comprat i al matcix prcu, en el moment que cl venedor dcsitgés.

homes de le\ ciutats i les del rei no poden persegirir els malliictors scnsc cinetrc so, emillendurn sonum, ni imp<)sar-los cap dariy injust. I:article seguent aclareix que aques- tcs accioiis s'han de realirzar sempre amb el consciitiment dels senyors i amb I'auto- ritat del rei.'%l 1321, a Ics Ordiriacions de les Corts de üirona, es manifesta que, si algiin rústec, «b«r&rius» ve1 iuvenis hoino, o qualsevol cristia s'enfronta al seu senyor, no ha de ser dcfcnsat eri contra del feudal ni pel rci, ni per cap infant, ni pcls scus oficials, ni per prelats, ni pcr religiosos, ni per clcrg~ies, rri per rics homes, ni per cavallcrs, ni pcr ci~itadaiis, ni pels horncs de les viles. 1 eri el cas que el pages aribs ;I vi~irc a ciutat o vila reial, iampoc no cs pot dcfcnsar, només en el cas que s'hagirCs r c d i ~ n i t . ~ ~

I'erb, cvidentmcnt, iiiia qücstió era el que quedava acordat a les Corts i I'altra e l interessos del taranna quotidii. La volunrat reial d'iniposar-se, corn los, a tota demosiraci<i ciiitadana o nobiliaria de Sorya irriplicava reaccions iinrnediates. U'aquesta forma, els excmples de conflictes jiirisdicciorials sbii inolt n»rnbrosos, i els Registres de Cancelleria en són plens. Preriern-ne, dones, tari sols uns cxemples. El 1320, el rci Jaurnc es dirigeix a 1:rancesc de I.illet, batlle gciieral de Catalunya, cii relació amb el dret jurisdiccional del seu castcll d'l'raiiipruiiy8, a causa del connite sorgit entre el batlle de la ciutat de Barcelona i el batllc del castcll. IYuna banda la ciutat assegura tenir tota la jurisdicció al teme castral, afegint que aixi por demostrar-ho pcr cartes reials; de L'altra, el batlle del castell diu que té la jurisdicció civil i d'altra coiiipctcrit, excepte el cas in quibus mors ve1 ~nemDlorui?i mulilucio inJligi debunt. Com hom pot suposar, el monarca ratifica I'al.lcgat del seu batlle.'h Uns anys més tard, el 1326, Jaume 11 escriu al jurisperit barceloni Jaume de Montjuic i a Rernat de Cabrera, procurador de Marquesa, comtessa d'Empúries i vescomtessa de Cabrc- ra, sobre una querella que tingué lloc entre aquesta noble dama i els seiis predeces- sors, a raó de I'ús del mer i rriixt irnperi al castell de Cabrera i al lloc d e Roda, aixi com als scus termes. Diu que allí té forques erigidcs on castigar els delinqüents, lum per .suspendiurn quun uliu i u i u criminum quulilules. Empero, fa poc iemps, aques- tcs forqiics Iiaii cstat dcriiolides violcritament pels oficials reials, la qual cosa perju- dica grcurnent Marquesa. I'er tant, cnvia el scu veguer i el seu procurador fiscal per certificar-se que, eri vcritat, la comtessa pugui exercir el mer i mixt imperi, o si, al contrari, li pertany a ell."

Si la situació, com veiem, és complexa al primer quart del tres-cciits, passada la pesta es fa quasi insostenible. Els grcuges de les ciutats a les Corts de Perpinya, el 1350-1351, palesen clarament la coirflictivitat, encara més agreujada per les contí- nues vendes pcr part de la Corona. Així s'expresa la ciutat de Lleida: ((que com vos, Senyor, aiats donades algunes jurisdiccions a Cavallcrs c a Nobles e a altres perso- nes, sopliqueri los dits Sindichs que aquelles deiats aplicar e tornar a Vos, segons que abans e r ~ n » ; ' ~ i niés explicitamerit ho trobem en els greuges especials de la ciu- tat de Barcelona: «es agreuiada la dita Ciutat en co, quel Senyor Rey ha fetes diver- ses vendes e alienacions a diverses persones de jurisdicciuiis de castclls, parroquies e altrcs Lochs situats dins la Vagaria de Barchiriona e de Valles e en la Uatlia de Barchiiioiia, c aco contra Costunis e privilegis de la dita Ciutat, e entrc los altres contra aquel1 costum scrit qiic los prohomens de Barchinona jutgen los homens en criminal, e contra 1 altra qiii conté que Ics Vagaries c Batlies qui són acostumades de respondre e ésser de la Vagaria e Hatlia de Barchinona responen e sien de la dita Vegaria c Batlia, axi com fo antigamcrit acostumat, perquk placia al Senyor Rey de reintegrar Ics jurisdiccions dels dits castells, specialmcnt de la jurisdicció quel Senyor

dcfeiisat ncls inateixos cam~crols. els aiials vasscii gaircbé uii sealc litiaant ariib els - . - sciis seriyors.

Uii dociiiiieiit del 1456. iriieresaniissini. rccoll la seiitkncia i cxccutoria a favor dels procuradors fiscals i siiidics de Ics parr¿~qiiies dc Vilassar i d'Argeiitoiia, a inCs de totes les escripturcs aiitig~ics que proven qiic els senyors castrals noitiCs dctcniren el incr imperi i I'alta jurisdicció arian de la conipra de I'cscriva racional, i nomes iiiis quants aiiys, car més tard fou redimida per clls t~ ia tc ixos .~~ l'crO aquesta iio Cs I'úiiica constatació. I'crrer i Malloll explica4" qiie a la iiiajor part de les capitula- cions redactades pcls llocs que es rcdimeixcri hoiii demaria la confiriiiació dels privi- lcgis qiic ;a Leiria concedit cada iiidirt abatis de I'crripeiiyorameiit o hC eii ternps an- terior, i dotia coiri a exeniple, eritrc d'altres, cl castcll de 'hna, dierit qiie en temps de Guillemii dc Montcada -selgc XII1- no estavcn obligais a pagar rcinerices, cn- tradcs, cixides, cxOrquies, arcics, cugiicics i iiltrcs scrvituds, 6s a dir, el caniperolat dc la Plaiia de Vic, alnicriys pcl qiie f:.i a aqucst icriiic concrei, iio Iiavia conegut la iinplairtaci6 dels mals usos firis arribar els tres-ceiits.

Resta, per conclourc, reflexioriar sobre la incidericia assolida per les verides de irier i mixt iiiipcri sobre la societat. Uvidentmcnt, el refús d'aqucstes b u total, i I'bxit ;iconseguit per la inonarqiiia en el irioviinerit de restilució se sustenta sobre amplis scctors socials, pagcsos i ciiitadaiis. Qiic Ics grans ciiitars s'iiitcressesin cii I;i i-eciipera- ció del patriiiioiii rio és quelcom estiniiy, perque les conveni6iicics de la Corona coiri- cidien anib les de les urbs més iniportaiiis, desitjoses de debilitar el poder economic i politic de la noblcsa, encara quc tcnieiit, sobretot pcl quc fa a Barcelona i Giroiia, el perjudici de Iliirs privilegis o veieiit-se a volies mediatitzades pels iiiteressos d'al- giiris ciutadans de I'oligarquia governarit, corivertits tambl: en senyors jiirisdiccionals. De la niatcixa iiiaiiera podcm comprovar tciisioiis provocades pels dctcnidors ccle- siistics dc seiiyoriiis respecte al tema de la rcdc~npció.~'

1 quaii eiis plaiitcgern qirines devicn ser les rcaccions de la pagesia, hem de re- petir, una vegada iiiCs, que aqucsta iio pot rnai considerar-se de foriiia h ~ m o g e n i a . ~ ~ Per taiit, les airibicions d'uns podieii o no correspoiidre amb les dels altres. I'er aquest fet, i com que a Calalunya el prcdomini dels pagariients de la redempció jurisdiccio- n a l ~ recaigué sobre cls niutiicipis afectats, s'articulairii caiials adicnts per organitzar les contribucions, que prcngueren h rma en les assemblecs populars i els sindicats. Hona par1 dcls Iiabiiants de cada lloc era contraria a la coiifirinació del sindicat, sobretot per la carrega economica que representava. En aquest context cal ressaltar I'actuació dels rerncriccs, que juntameiit arnb els grans nobles, cavallers i senyors de quadres s'oposaren a la redernpció, fins i toi resistint-s'hi de forma violenta, com ho fcren a la baronia dc 181 Portella el 1397. El batlle general els sonicté posant-los dogals al col1 i grillons a les carnes i endueiit-se el bestiar «de homens propis del dit iioble I i e r n a t Galceraii de P i n ó s qui iio volien fcrmar en lo dit ~indicatn.~"

I'er taiit, scgons Ferrer i Malloll, I'opinió de la qual ratifiquem, les violi-ncies a qu6 dona Iloc la rcstitució del patrimoni coiitribuircn a crear uii clima de tensió en el carnp catala qiic fou un clar precedent de la revolta ariiiada dels remerces. Que no acceptessin uiia nova carrega pecuniaria és forqa comprensible, car redimir-se de privilegis atorgats pcls monarques no significava canviar llur situació d'homes ads- crits a la terra i subjectes als mals usos,So és a dir, no verria a representar res de nou. De tota manera, com apuntavem més amont, les reaccioiis de forca provenien de I'acapararnent de privilegis per part dels senyors jurisdiccionals, que els utilitzaven per a I'extensió abusiva i gradual de formes no concgudes de soinietiment. La volun-

tat i I'interis manifests deis nous scnyors del segle XIV en fer-se amb la possessio de la jurisdicció i I'imperi palesen la intenció d'exigir prestacions pecuniaries indegu- des als habitants de llurs possessions, tal vegada scnse augmentar els mals usos, pero si controlant de forma molt mes rigorosa els homes i els béns. Curiosament, el prin- cipal inductor a tants moments critics -el rci- es convertia en salvador de la page- sia, i havia cobrat d ' a n t u v i uns privilegis gairebé teorics per tornar a rebre diners, dels pagesos, per redimir el seu patrimoni. I : c i i d e u t a r n e n t arribava a tots els esta- ments rurals, a poc a poc.

' lins piiiiilc~2veiii aqucria proi>leoiiii~ca a la riostra resi ducii,ial. dc la qiial extrculein I'excmple de I'cre rlc5 H<i\c. Vcg. 13 Murecoic i,ic,diiievui L<.r i i r r i i dkoon ,~ horonuh di, Maro>*> i de Soni V i c < ~ n d V i i u < i ~ r ( I fb i lo ,J , I+<,nu,tiro i Soi«clal, r e i ~ r r X-.YIV Uciivir,ilai ilc Hiiiccloii;~ 1987. Pleiiii IIiiii> 1987 <<XXIX Convucatbria de M<itiogvafia Hiilhrica>,, Matar" (cn prcmr.i). Qii;iri ciir lefrririi ;, lpiinl, coiici>niitaticr alnb elr del riier i mix! iilipcii volcrri dii C I S iclatiiis ii difcrciits po\iibilil;il\ ~piivilcgiade~ dirir dc la pagiria i reiisions i ~oritlicriviril <[uc i ~ q ~ ~ c s t c s ~ ~ ~ O V O C ~ S C I I . Fil iaq~csl ieiitil. i tanibc pci aiiiilioiii ica friccioiir eiitri ciuials, 1:sglériii i nobiera, l>rci>i8rciii i i i i ; ~ ~otiiiiiiiciicifi pci iil piol~ci co i i g i h dc lc , <'ort> ;$ <';iialitii);i. qi'c ca t i ra ii I%;ircclona, tini11 i l ti101 <<I:II grcclg~~ del ~;igtainciiiui a l b <'i>ita c;italiiiic\i>. ' ii\ixiii del sc$iy<ii K;iii>on dc Cnirici;i. ni;iiquia dc 1larh;ira. ;ti ~ i ~ l c l l ilc Vilvisar dc ¡>alt. es Iroha eri i r i r i i i c doidcnaci<i pei ii i i cqiiip d i ~iiialogeciO lonii;ic ~pcn MI ) . l.¿>pcz, 1'. l'rago. .l. 1.iopar1. H. ~ i l o i i i M. Sunyiil, cota la ii<islrii <liiccciá.

' M.T. 1:crrei I Miill<ill, «El ~paiiiriioiii icial i h reciipciaci¿> dclr seiiyoiiiis jiiiirdiccionsli cri eir erial\ cata- la~ioitr;,goiicsoi ii la li ilcl xgic XIV». Anuuni, di, Ls iur l iu~ Medkvules VI!, Hsicclona, 1970~1971, ~pig. 351~491.

?iisaipe X<'IV: Quid im,icio»i Jiicerc <le »i<,i~~I~iclnrii~,r\ riuriiin <,li soiumt,iodo pulesiulil>us, .scilrcel de ko- ,,iR?iliis, o t lu i i<~r> i~, de i~cre~l i i i i .~ , d i Iolronibus, <ir rui~roriDu.5, <ir. hui<.s<,ionhur. <,, de o1iz.s horninihus ei Jo<i<inr rle i i i ir ,sici<l e$$ viiuni ,/t<eri,; lrioi(lirp pc<l?.s el rnorlin. liuilei<, oi2li<i,i. ic!ic>e cuplox ir? ~orcere iongn lernpurr: ud uirimum veru si OI>US . / u ~ r i i coiuin <<iri>o>u /><.r>iier<,.

L. I>c I1inojur;i. 13 réxit?irii sr,ioriui ). iu <iirrli<iri <igiuri<i rn <oloiuñ" oiurimle iu Edad Merliu. Madrid. ISiJ5. p<ig 124: i lanibi' s Obru<. 1 1 . Madricl 1955. lpig 35~323. 9. M. Poiii i <;iiii nicr ordinacii>ii& hari,riiil~i>. p o ~ ~ e c ~ ~ i . i ~prc~ct~twla a el Col luqui d'Orrlciiaciorir Miiiiici-

1>u1r i H;iio,ia1\. Val¡\ 1986 (cri ~>re,,i\;,). ' S.M. PO^ i <iuri, IP, o?rl,nu~.t<»~~.., CII., veg. iiorii ; i i i leri i>i Aclareix que ela graus dc jitrisdicciá prove-

iicrila del dici ioni i n i e i i iilixl iiii1,cri soii iiiiii iioaieiiclsliira ;icceptiida cn la Coi1 <Ic nliiceioria el 1283, llar:iyr zi i , cap. lr. i ~ ~ p i t o i 2,) .

Arxiu <ic la Coroiw d'AiagUm eii cr i i lawnl A i A . Kegirlze 'Ic Cancellciia, a ~ociliriuaciá Keg. Crrnr: 995, i. 172~~177 : ... rorzdeni/»ioro~ cid .s,ispe,iili<eni in <.;.S i>oner~, e1 rx~~cucioric.~ .~"cere de eisdmri. o olio ~ U W C monu~, p<,<1c.s rt 0ii" »i<,,.>n/>ro ",</',ir<.. <., 0iiot.v /P"us iori>o>uie\, r,,ur">ir., e, ,>I,,I",PS, pr<,v,o,es e, <,,r"ci"res, U<. ,noior~<, oi,o<.a,n<iue i i i i it i inr tiioii.uoc,rp,,iur it,liinurw ouihi<sr.ir,n<iue iiixlo d<,iiclr>rirrn r l excesuunl nuolilaler~i. el ~ r u u l .. ., . . . tnichi PI itiei. ac <Ufi(.iuiibir$ PI iitdicii>u.s ,tiei.? el »ICOTUIII YI<~CTCIIII fu~.!rndt!tn, I I > S ~ S ~ U P penos <orl>urules tu- o<,,,<. ~zir>croir vi~luirs~ir8iu e, n/,, voiiilss<,ri, in />e<< ,rtiiriti co,,vcr«~ri, c, reisstnnk indc/oi.ere, proir! (,ir! e! m e o ~ riiiii placuiciei volui,i;ici. ei ~>roiil iiiichi el siiccisai>ribiir iiieir er «Ilir.ioiibti,! me¡< e! i/zorurn r!i dicrls cmrri.,, pamchi ir e, icr>ni»i.s i8rliirr visu," errrl <~ri,e</ire e! <le mei el mcwru,ri procirle~vi orhilrio seu eirurn volunrole..

"II Iloniia~rie, lu <:oruio,xne du rtiiii<w du Xv U 10 /in du Xle siscie (ir,isr«nce el muluirons diins soc,érd, 'l'oli,sa IY75~197(>: lia<l. csi.: (ufoiu,yo !ti2 unyi crir<,ru. Cr<,ix',,nenl em,ii>mic i u<lvenimcnr del /kudalismr u <'uiuiunyo, dc riii(j«n .segi<, X o/ Jirtui <hi se& X K Hiircilori;$ 19x1, 1, pig. 196.

<;, I)ui>y, l i i .sodlC u u ~ X k el XIII<, .si+c/es ~ U Y S 10 reyron tridcoririar<e, Phrir 1951, php. 256. " l . Coroieii. l . i t i la i Forgar. l as fu?>r>s O<, <iil«iuilo, H;iicclona 1978, p ig 483; 1.M. lont i Kius. «Mciii

y iiiinto iitipc!io>~. I>iccioriu,i<i <Ic /Iisi<irru <i<. L:?/xttk<i Mndiid 1968. ~ > i g . 1024. l 2 ('br1e.s de <olui~iño, 1 2a. piivr, pig. 447.448 i 451. " Iicr a I:ilcr~~ianieiil. a la ~>lena i bair i i Edil1 Miljan;i, del cioii 11piis de ~>rnpielaiis burgesor o ciutitdaiis,

ip<>rlitdors de ki iiovn niccitaliial cconbciiica <lirigida iil guany, veg. G. Clieriibitii. Sig»<ire, co>,r<r<lrni, I>o>*.he.si. K i c ~ ~ , r l ~ r ruiiu .rrici<,«i ir<iiio>iu <Id B~ii<so M<dioevo I:li>veiicla 1974. Pei a la subaaricioi divcriirul de coiiilmita~

sieiit arnb clr senyois de lklta Ecliit Mitjalia, inCs atecirs al podcr que al benefici, vcg. V. I'umtigalli, I<'rro c s~~<reld nell'lrulia I IO~<I?~O. 1 secoli I X e X, l i irtio 1976, pbg. ISX~I59.

" Aquenes coiisideracioiis cs ducumentai Ai~ipliameiii ti Ilblia; eas rcincloi panicuhrmclil a M. Moiilans~ ri. «Mutanienti ecotii>~nico-aociali e transforiii;irioiie del icgiiie alimenta^ dci ceti riiraiin, Ciir?rl>ogne mr~1,evaii Bruf lure produllive, ,u(>porri <ii lovom, .si,$lerni oiirnenrorr. bri r io 1984, pis. 147.173, I'cr a i i i i cxcniple ci>iicret dc vriluntat d'aprapiacid $cnyorial i kudal per IYart d'ilri hiirgC5 barcclorii bsirmedicval. cal vcilrc < . Ciiiidrada, xVerr I'adqui\ició d'iina mentaliiat kudal: Pcrc des Hoac, ciiicada de Barccli>na i la ctiiiipra delb cariills de S;i~ii

Viccris i Vilasar (segle XIV)n, «li>rlslesca, torres, giiaitei i ~iistells dc I;i <:utaluriy;i iniedieval», aiinex 3 di lclo Mediocvoli, Uiiiversiiiit de Barce1oii;i. 1986, pAg. 179-199. '' .TI. Iiiisqiieta, C. Cuadrada. «Clr fuiiciociaris regir i 12 scva inipl;i<itacid cii CI Pla dc I?arceloii;i i e i i el Maresfiie: Un grup social a la coiiqucsta de I'critorn riiial», Wveri(; ~ t i i i r i . 94, 1l;irceloiiii 1986. pbg. 36~41.

'"cr als aspecier relatius s i la histdrie de Ma1lorc;i. cal vcurc A. Saiitamsiia. «Mslloica del Mcdioevii a la Modernidad», Flisroria de Moilorco, ~ouidiliada pcr .l. Macar" 1:ir;irius. Mallorca 1970; i, dcl niateix aiirnr, ~Mallurca eii el siglci XIV» Anuario (le lesludio~.? Mrdicvoi<~.s, VII, 1970-1971, pig. 164238.

"T. Montagut i Estragues, «El$ futicioriaiis i Isditiini\tiació irial a Cafaluciyii (Y. XIII-XIV)», lo sucie,ul l >o r~e lon in~ o lu I3aixo Kdol Mi~ junn, atiiiex 1 ~ ' A w Me<lincvaiio, Universilai de Barcilona. 1983, &lag. 19.

I R E dc Bofariill i Mascard. «Col~cciiin dc dociitiictitos iiicclitos del Arcliivo de la <:ori>iiii dc Arhigdnn, C O i DO. IN, Baricli>iia 1847-1910, XXXI, pbg. 149, iiúni. 856.

I 9 ACA, Reial Ib f i imoni , lrivcnran del Mestrc Ki>cio!irl, iiiiin. 883-891. Idenl., núm. 895 i 896.

2' Sohm la cuinpra de les jurirdiccionr. vcg. C. Ciiiidisda. @Y,\ ibdquisici<i.., c i l . pbg. 194-196. 22 Els aarpcctc5 dc contrr>l ecoiibiriic dcl sciiyoriii crtiiii Irsctatr a la "ostra tcsi, El Mi,r<,.>r?ie rnedicvoi.., cir,

a I ' aq~ ta t 3r. dc la 2a. part: «Els iiiterits de red re^ i ~xp inac ió ccnnbiiiica ilel seiiyoriun. ACA, Heg. C i ~ n c 995, f. 172~~177: ra siil?lirrl, que propter gucrrurn luric vig"nl?m inler vos el regeni

Co.stelle, o~>purlcl>ol vos prccuniom undique r>mcurur<,, oirem prov id~n. p<i;.elis equiri1iu.r qui <onIinuc sl<rbaizl in /ronloriir reznorum Arosonum el Vulmcic. oro r<,rnliendo c<rnohr invu<lere rmne el Ierms ~<~51ro.s. m-r lernrr?l - . . er niare, n dompna inferre. que porera, pro quorunr regnomm ei lrrrorum ve.slrarti,?i defensione, el od .sclis(r- cicndum i~~cess i lo l i l~ur d i c e guern: «lo!» N i<rnl<, oun l noba necr.s.s<~ri<, quonlilulibus prccunie, quod ?ion sufi - cicbur vubi.? u b r i d i o que o ve.slris suhdifis Vil~ueliuniur. irntno n<,cc.s.so>io non opliomiero, el oq,pvrcl>ul miro,

villas rr loca, ir.iuris<Iiccione.s el olio tum v<.~lro i,rnllere ci olienure.. " ideii: ... egu d mer\ resri~ueronu.~ e/ mrnotemus vobis <Iicium in.r~romenrum venrlicionis inde per vnr, diclum domtnutn Regem, michi el meis focle el o1io.s cor1u.s .I<,cienles rlielo vendicione .S<,ZI ,fuceremu.? inde vohr.?, di r lo domino Rege el ve.slrii. revendicionem pro ronsimrlr ~>rec<a

idem: ... qwrcumqur f u c o i '21 p e r l i m el olio quumvir szgne <Irnoruncio ,rierutn i?,iperiu,?i el uliorn yuonl- cutnque oliurn ruridiccionotn ... o J l m e, op~~osi,u.$, veel qlfzxo .seu op~,o,.si!o quoquorno~lo perlrnus, diruunl, evr llrrnr el od I x x p f o u m deilrutml ..

26Arxiu »itrimonial del rnarqiibr d i Barbaib, cn ciiilavant SGV. pergainiris, ;i coritinuui-id perp. 2-2-15 i 2-4-29.

"En relacid arnb 13arpccte visiial dels elei~iciirs rrpressiur, vcg. C. Cuadrada, aPcr a iiii;i Iiistbria del p a i ~ aatge medieval: CI mapa de I'iiigvert>,, aiticle I>er a Acrn M<,diu~vulio, [Jniversitat de Bar~cloiia. 1988. (eti prcmra).

2N ACA, R C ~ . con<: 24n, F. 267. SGV. 1 1 ~ . 2-3-28 ... o >nodo voleoris el pub& oi. ve~l>is AY bcirurn in <,r.,, scilicei I o m n locis de quo

videbilur ~uv le l lum i ive cu.sfello errgere n r<.nere, ac deirn<~uenlus i l~idem Jksligore el eciom «usolore» ac flagellrn~ scu JIogeIIuri el <ioCotari» el olio omniu freri..

S<%', pem. 2~4.29. " Arxiu de la Catedral d i Ilarceluna, en endavant ACB per& 1P7~3888. " ACA, Reg. Conc 207, 1 131 v.: Mondmnus el <Il<irnus vohk quorenu3 co<luver Michoeli, de /%>dio viridi

in dwro loco surpensi pmmilalis depnni o furm e( I r d i sepullurc " K Carreras i Caiidi, Ordinacionr urI>onm de bon povein o Cololuny<! lre~1r.s X I I u XVIII) , 1HKAHL.LB.

X i XII, pig. 292-334 i 365~431, e ip~~ialmel i t pig. 301 i 312~313. Ir Corres de Co~olu>l<i, 1, pkg. IM. '' idem, 1x88. 265. '"CA, Keg. Cunc 246. 1 159: ... osseren1 ornnem iuridircionrm iivilern rr olio er coni~>rlerc !n evdem

~ o i l r o er lerminis excepris casihu.~ m quibur m o n ve1 rnembrorurn rnulilano infiingi dehunl. " ACA, Heg Canc 188, E 42. '' (hr1es de Catoluao, 1, 2a. pan. pbg. 419. " idein. péa. 431.

idem, &p. 438.439, 41 de C ~ ~ O I U ~ ~ , 11, pag. IM i un

cortes <le ~ o l ~ l u a o , 111, p2g. 158-159.

43 Ídcrn, pag. 239-240. 44 M7: Ferrei i Malloll. E¡ ,,atrimoni.., cit., pag. 355. 45 ACA, Reg. Conc 3309, F 87-92 v.

M T Ferrei i Malloll, El palrimuni.., c;I, pdg. 427. " ldein, p. 385. " En relació smb I'arpecti dc ia diveriitiit dins del si de la pagesia, cal veisre C. Cuadrada, Lo pogesia

merliewl, una rlu,sse homogr'niu? funUlisi de la mndiriú social dels p<rye.~m del Maresme, segies XIII-XIV), cco- municacio prcrciitada sil 11 Col.loqiii d'Hislbria Agrdria. Barcelona 1985 (en premsa).

49 M.T. Rirsr i Malloll, M ~~olr imoni . . , ciL, j>Bg 413 i nota 335. '"dein. l~ ig . 432. Qüesliona les hipbtesis dc Vicens i Vives eii relació amb I'augmant de I'aolicaci6 dcls

mals iisos, ~ I < > E L L S quc la rede~npció jiirisdiccioiial hauria aturat veg. nota 31. No creiem que les vendes de privile- accentu~ssirl la seivitud, pero si qiie provocaren altres tipus de control sobrc la pagesia, veg., mes amunt,

itotes 21 i 22.