solucionari part llibre tecno1(llarg)

Tecnologia

Joan Joseph i GualFrancesc Garófano i Montoro

Roger Hoyos GarciaJaume Garravé i Berengué

Coordinador de l’àrea

Joan Joseph i Gual

1

ESO

SOLUCIONARISOLUCIONARIO

BARCELONA – MADRID – BOGOTÀ – BUENOS AIRES – CARACAS – GUATEMALAMÈXIC – NOVA YORK – PANAMÀ – SAN JUAN – SANTIAGO – SÃO PAULOAUCKLAND – HAMBURG – LONDRES – MILÀ – MONT-REAL – NOVA DELHI – PARÍSSAN FRANCISCO – SYDNEY – SINGAPUR – SAINT LOUIS – TÒQUIO – TORONTO

PROJECTE[2012]FLUVIÀ

Tecnologia 1 · ESO · Solucionari

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans.

Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

Drets reservats © 2012, respecte a la segona edició en català per:

McGraw-Hill/Interamericana de España, S.L. Edificio Valrealty, 1.ª planta Basauri, 17 28023 Aravaca (Madrid)

Editor de projecte: Dolors Velasco Ataz i Irene NoguerEditor: Trama Equipo EditorialTècnic editorial: Mercè Pérez RigauDisseny d´interiors: Meritxell Carceller BarralIl·lustracions: Trama Equipo Editorial, Pere Lluís Leon, Germán TejerinaComposició: Trama Equipo Editorial

índex

3

Solucionari del Llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Solucionari del Quadern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

SolucionaridelLlibredel’alumne

4

tecnologia 1LA

Unitat 1. el procés tecnològic

1. Quinfetbàsicdistingeixelséssershumansdelarestad’animals?

La capacitat de fabricar eines és un dels fets bàsics que distingeixen els éssers humans de la resta d’animals.

2. Quinadiferènciahihaentreartesaniaitècnica?

L’artesania és la producció d’objectes feta, generalment, per una sola persona utilitzant les mans o eines senzilles. La tècnica, en canvi, són els procediments que cal seguir per fabricar objectes o obtenir un producte servintse de maquinària complexa i interveninthi moltes persones, cadascuna de les quals es dedica a fer tasques diferents.

3. Quines qualitats tenien els antics artesans? Quinesqualitatstenenelstècnicsactuals?

Els antics artesans tenien enginy, coneixien molt bé els materials i les eines i tenien una gran traça a utilitzarlos. Els tècnics actuals també coneixen molt bé els materials i les eines, però, a més a més, entenen el funcionament de la maquinària i saben interpretar dibuixos i esquemes.

4. Buscaaldiccionarielsignificatdelaparaulaenginy.

Enginy = esperit d’invenció, habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d’aconseguir o d’executar alguna cosa.

a)Quinarelaciópottenirambl’artesania?

Per ser un bon artesà cal tenir “esperit d’invenció” i “habilitat per trobar els mitjans per aconseguir alguna cosa”, és a dir, enginy.

b)Escriu algunes paraules derivades del mot enginy iexplica’nelsignificat.

Enginyer·a = Persona que exerceix l’enginyeria. Enginye·ria = Art d’aplicar els coneixements científi cs a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de tècniques dins el camp de es ciències aplicades.

c)Coms’anomenaenginyenanglés?

Invention

5. Elmatalasseresdedicavaaanarpelspoblesfentma-talassosiarreglant-los.Haviaaprèsl’oficid’altresper-sones, i com més experiència tenia, més millorava laseva tècnica imillorsmatalassos feia.Actualmentelsmatalassos es fan en fàbriques i, perquè siguin bencòmodes,estenenencompteelsestudissobrelafor-ma de l’esquena i sobre les propietats de materialscomésaral’acer,el làtex,etc.Quindelsdosprocedi-mentsésunaactivitattecnològica?Perquè?

El matalasser duia a terme una activitat artesanal. Actualment la fabricació de matalassos a la indústria és una

activitat tecnològica perquè utilitza coneixements científi cs, tant per fer millors matalassos com per fabricarlos de la millor manera.

6. Quinssónelsobjectiusdelaciènciaidelatecnologia?

L’objectiu de la ciència és conèixer i entendre el perquè dels fenòmens de l’entorn físic, natural i social. L’objectiu de la tecnologia és satisfer les necessitats humanes.

7. Comdefinirieslatecnologia?

La tecnologia és el conjunt de coneixements tècnics, científi cament organitzats, que tenen per objectiu satisfer necessitats humanes.

8. Perquèesparlaavuidiadetecnociència?

Avui es parla de tecnociència perquè la ciència i la tècnica estan molt relacionades entre si. La ciència ara investiga, no únicament per conèixer, sinó per desenvolupar tecnologies concretes. I ara la tecnologia treballa per satisfer, no solament les necessitats de les persones, sinó també els problemes de la ciència.

9. Latecnologia:comafectal’entornnatural?

La tecnologia modifi ca l’entorn natural perquè n’obté matèries primeres i energia, però també perquè rebutja tot allò que no li és útil. D’altra banda, la tecnologia també aporta solucions per a la conservació de la naturalesa.

10. Creusqueésnecessariconservarl’entornnatural?Perquè?

Resposta oberta.

11. Quinespersonessón responsables de laconservaciódelmedinatural?

Tothom: polítics, empresaris, treballadors, consumidors, etc. Tots som responsables de la conservació del medi natural.

12. L’automòbil ha canviat la nostra societat, ja que enspermetdesplaçar-nosde formaràpida i segura.Peròl’úsdel’automòbilprovocalacontaminaciódel’aireisovintéscausad’accidentsmortals.Davantd’aquestasituacióespodenadoptardiversesactituds:

a)Prohibirl’úsd’automòbilsideixardefabricar-neperevitarlacontaminacióielsaccidents.

b)Continuar-lo utilitzant sense rumiar tant i pensarqueésunelementdeprogrésperalasocietatique,pertant,nopotserdolent.

c)Conèixer bé les seves característiques i les conse-qüències que comporta de servir-se’n per poderfer-neunbonús.

Quinaactitudcreusqueéslamésadequada?Perquè?

Resposta oberta.

TECNOLOGIA 1

5

LA

13. En quin moment es posa en marxa el procés tecnològic?

El procés tecnològic es posa en marxa en el moment en què es detecta una necessitat o un problema.

14. Indica si són certes o falses les a� rmacions següents (si són falses, digues per què):

a) El procés tecnològic serveix per resoldre problemes o satisfer necessitats.

b) El més important en un procés tecnològic és fer totes les accions, sense tenir en compte l’ordre en què es fan.

c) El procés tecnològic és un conjunt d’activitats ma-nuals destinades a la construcció d’objectes o a l’elaboració de productes.

És certa la primera afi rmació. La b és falsa perquè cal que les accions del procés tecnològic es facin ordenadament. La c és falsa perquè les activitats no són exclusivament manuals: també inclouen el disseny i l’avaluació.

15. Per què diem que el procés tecnològic és un mètode de treball?

El procés tecnològic és un mètode de treball perquè permet treballar de manera lògica i ordenada.

16. Quin és el fet que fa possible la millora contínua dels productes tecnològics?

L’avaluació és el fet que fa possible la millora contínua dels productes tecnològics, ja que és en aquesta fase que es poden detectar noves necessitats o nous problemes.

17. Classi� ca les accions següents segons la fase del pro-cés tecnològic a la qual pertanyen:

Dibuixar els plànols de construcció, proposar possi-bles millores, anotar les idees, donar forma a les dife-rents peces d’un objecte, realitzar un pla de treball, de� nir el problema, comprovar si el problema ha que-dat resolt i buscar informació.

Projecte Construcció Avaluació

Dibuixar els plànols de construcció

Donar forma a les diferents peces d’un objecte

Proposar possibles millores

Anotar les idees Comprovar si el problema ha quedat resolt

Establir un pla de treball

Defi nir el problema

Buscar informació

18. Una gerra de vidre ha estat construïda per una perso-na que ha fet totes les operacions necessàries i que n’ha inventat la forma i la decoració. Com s’anomena aquest tipus de producció?

Es tracta d’una producció artesanal.

19. Si la gerra de l’activitat anterior hagués estat dissenya-da per unes persones i unes altres n’haguessin fabricat moltes unitats en poc temps i amb l’ajuda de màqui-nes automàtiques, com s’anomenaria en aquest cas el tipus de producció?

Es tractaria d’una producció industrial.

20. Indica quines de les característiques següents són prò-pies de la producció industrial:

a) Es fan molts objectes en poc temps.

b) S’utilitzen eines i màquines senzilles.

c) Una persona fa totes les operacions necessàries per construir l’objecte.

d) S’utilitzen màquines complexes.

e) En la construcció de l’objecte intervenen diverses persones, cadascuna especialitzada en una fase del procés de construcció.

f) Es fan els objectes en poca quantitat.

Són pròpies de la producció industrial les característi-ques a), d) i e)

21. Tria uns quants objectes i/o productes comercials i fes una valoració de cadascun d’ells, com si fos la fase � nal del procés tecnològic. Justi� ca les teves respostes i proposa les millores possibles en els casos en què ho creguis necessari.

No hi ha solució proposada.

Activitats a l’aula

1. Indica quina necessitat cal satisfer en l’exemple de procés tecnològic estudiat en aquest apartat.

La necessitat que cal satisfer és d’obtenir aigua potable d’uns pous a Xitevele d’una manera fàcil i ràpida.

2. Quin és el tipus d’informació que cal incloure a l’apar-tat «condicions» dels processos tecnològics?

Les condicions son tot allò que ha de complir la solució un cop realitzat un procés tecnològic.

3. Indica en quines fases del procés tecnològic explicat ha calgut fer càlculs.

Cal fer càlculs a la fase de projecte i a la d’avaluació.

4. En l’exemple deus haver observat que el fet de portar tecnologies molt avançades a llocs subdesenvolupats

6

TECNOLOGIA 1LA

pot crear problemes. Algun d’aquests problemes és la «dependència tecnològica»: com que el país on s’instal-la el producte tecnològic no té capacitat per mantenir-lo en funcionament, sempre depèn dels països rics i, per tant, té més di� cultats per progressar. Creus que la idea triada ha estat la millor per a la població de Xite-vele? Per què?

No hi ha solució proposada. Cal parar atenció a l’argu-mentació de la resposta.

5. Intenta donar alguna idea per poder millorar la solució que s’ha donat a l’exemple de procés tecnològic.


6. Construeix un mural per penjar a l’aula on es distingei-xin clarament tots els passos que cal seguir per realit-zar un procés tecnològic. Recorda de posar-los en l’or-dre correcte i agrupats en les tres grans fases.


7. Consulta a Internet les pàgines d’organitzacions no governamentals (ONG) com Intermon Oxfam (http://www.intermon.org) o Enginyers sense fronteres (http://www.esf-cat.org), i selecciona algun dels pro-jectes que duen a terme. Indica, per al projecte que has seleccionat, quina és la necessitat que pretén sa-tisfer, quines són les condicions que ha de complir, qui executa la fase de construcció i com se’n podria fer l’avaluació.


Activitats fi nals

1. L’alimentació és una necessitat bàsica que podem sa-tisfer amb un producte elaborat per la indústria ali-mentària, com per exemple: _________.

Esquiar és una necessitat secundària que podem satis-fer amb un producte tecnològic com _______.

La tècnica és la capacitat que ens permet construir ob-jectes i aparells o elaborar productes.

La tecnologia és el conjunt de coneixements tècnics organitzats cientí� cament.

2. Quina diferència hi ha entre tècnica i tecnologia? Te-nen el mateix objectiu? Justi� ca les teves respostes.

La tècnica és coneixement pràctic, i la tecnologia orga-nitza científi cament aquest coneixements.

3. Aquí tens un fragment del llibre Sapiens, que tracta de l’evolució de l’espècie humana. Llegeix-lo atentament i redacta un petit comentari sobre el seu contingut i la re-lació que té amb el que has estudiat en aquesta unitat.

«Les mans són el que ens ha fet intel·ligents. Són el que ens ha permès fabricar i utilitzar eines que han canviat la nostra relació amb el món. [...] Els humans

hem adquirit una intel·ligència especial, la intel-ligència operativa, gràcies a les mans. És aquesta intel-ligència la que ens permet, quan ens trobem amb un problema, crear una eina per resoldre’l. És una intel-ligència que ens permet preveure què passarà si fem tal cosa o tal altra, que ens dóna consciència del temps. És la intel·ligència que ens ha fet humans.»

Eudald Carbonell, Robert Sala,Josep Corbella i Salvador Moyà


4. De quines dues maneres es pot dur a terme la fase de construcció en un procés tecnològic? Quina podrem utilitzar nosaltres al taller?

La fase de construcció es pot dur a terme de forma arte-sanal o de forma industrial. Al taller la podem dur a ter-me de manera artesanal.

5. Segur que al teu barri, a la teva població o a la teva comarca hi ha objectes o productes que s’elaboren ar-tesanalment. Busca informació de quins són i com s’elaboren.


6. Què és per a tu la tecnologia?

Resposta oberta.

7. Per a què serveix la tecnologia?

La tecnologia serveix per satisfer determinades necessi-tats humanes.

8. Digues els noms de dues necessitats humanes bàsi-ques i dues de secundàries. Per a cada cas, indica al-gun objecte, aparell o producte que les satisfaci.


9. Un cop feta l’activitat anterior, re� exiona i contesta: per què fem productes tecnològics?

Fem productes tecnològics per satisfer necessitats o re-soldre problemes.

10. L’activitat tecnològica, in� ueix en el medi natural? En cas a� rmatiu, indica de quina manera (positiva o nega-tiva) i justi� ca la resposta.

L’activitat tecnològica infl ueix negativament en el medi natural perquè el modifi ca, però també d’una manera positiva, perquè permet protegir-lo.

11. Imagina per uns instants que l’electricitat no existís. Quines coses que ara fas no podries fer? Doncs bé, la major part d’aquesta electricitat que ens és tan útil es produeix en centrals tèrmiques on es cremen produc-tes obtinguts de la natura, com ara el carbó, el petroli o el gas. El fum produït en la combustió d’aquests pro-

Tecnologia 1

�

LA

ductesésabocatal’atmosferaiprovocalacontamina-ciódel’aireidelmedinatural.

Apartirdelqueacabemd’explicar,contestaalespre-guntessegüents:

a)Comcreusqueéslarelacióentrelatecnologiaielmedinatural?

La tecnologia obté del medi natural el carbó, el petroli i el gas i a partir d’aquestes matèries produeix l’energia elèctrica que ens permet satisfer moltes de les nostres necessitats. Al medi natural va a parar el fum que s’ha produït en la combustió necessària per produir l’electricitat.

b)Estariesd’acordadeixardeproduirelectricitatperevitarlacontaminació?

No hi ha resposta proposada.

c)Sinoestàsd’acordamblapropostaanterior,explicaquèfaries.

No hi ha resposta proposada.

12. Quinarelacióhihaentreciènciaitecnologia?

La ciència i la tecnologia es necessiten mútuament.

13. Enastronomias’observaelcelambl’objectiudesabercom està fet l’Univers i entendre com es mouen elsastres. Els enginyers aeronàutics que treballen a lesagències espacials (com l’europea ESA o l’americanaNASA)utilitzenaquestconeixementcientíficperposarenòrbitaelssatèl·litsdecomunicacionsqueensper-meten,perexemple,veurelatelevisió.Contestaalespreguntessegüents:

a)Quinestasquescorresponenal’astronomiail’engi-nyeriaaeronàutica?Raonalaresposta.

L’astronomia és una activitat científica perquè té l’objectiu de conèixer. L’enginyeria aeronàutica és una activitat tecnològica perquè el seu objectiu és satisfer necessitats com la comunicació entre les persones.

b)Quin objectiu persegueix l’astronomia i quin l’en-ginyeria?

L’objectiu que persegueix l’astronomia és conèixer com és fet l’Univers i com es mouen els astres. L’enginyeria te per objectiu resoldre problemes i satisfer necessitats.

14. Lautilitzaciódeproductestecnològicséssemprepo-sitivaperalasocietat?Justificalaresposta.

La utilització de productes tecnològics de vegades és positiva i de vegades negativa per a la societat.

15. Elsconeixementscientífics,comaralesmatemàtiquesilafísica,hanpermèsdesenvoluparproductestecno-lògicscoml’ordinador.Unproductetecnològiccomelsubmaríhapermèsdescobririndretsdelfonsdelmariaugmentarelsconeixementsenciènciescomlabiolo-giamarina.Apartird’aquestsexemples,explicaquinarelacióhihaentrelaciènciailatecnologia.

La ciència permet obtenir millors solucions tecnològiques, i la tecnologia permet augmentar el coneixement científic.

16. Consultaalgunaenciclopèdiamultimèdia,cerca-hielsnoms de dos científics i dos tecnòlegs i indica ambquininventestanrelacionats.

La resposta depèn del material consultat. Cal tenir present que en molts casos no és fàcil determinar si un personatge és un científic o un tecnòleg, ja que molts personatges han desenvolupat activitats lligades a tots dos àmbits. Cal parar atenció a l’activitat que hagi triat l’alumne/a.

17. Aconsegueix imatges de productes tecnològics queapareguinendiarisirevistesoaInternetifesunmural(oundocumentambunprocessadordetextos) i,decada imatge, indica’n: nom del producte, necessitatquepreténsatisfer, alguna relacióamb laciència,al-guna relació o influència en el medi natural i algunefecteenlasocietat.


18. Enumera,perl’ordrecorrecte,lestresfasesdelprocéstecnològiciexplica-lesbreument.

1) Projecte: definició del problema, investigació, recull d’idees, selecció d’una idea i disseny.

2) Construcció: pla de treball, realització.

3) Avaluació: prova de funcionament, impacte en els medis natural i social, possibles millores.

19. Quinesdiferèncieshihaentreeldisseny i l’avaluacióenunprocéstecnològic?

El disseny pertany a la fase de projecte i és on es decideix com serà la solució, mentre que l’avaluació determina si la solució triada satisfà la necessitat que s’havia detectat.

20. Quinesdiferèncieshihaentreelprojecteilamemòria?

El projecte és una fase del procés tecnològic; la memòria, un document que descriu un procés tecnològic sencer.

21. Tot seguit tens una sèrie d’accions que formen partd’unprocés tecnològic,peròestandesordenades.Lanecessitatquepreténsatisferaquestprocésésjugareltorneigdefutboldelafestamajor.Latevamissiócon-sisteixadiraquinafasepertanycadaaccióiaordenar-lescorrectamentdinscadascunadelesfases.

a)Llegimbélesbasesdeltorneig.

b)Organitzemlesprovesdeseleccióiposemanuncisalstaulers.

c)Unsamicsvolemformarunequipdefutbolperju-gareltorneigdelafestamajor.

8

tecnologia 1LA

d)Podemorganitzarunesprovesdeselecció, ferunatria per sorteig, posar anuncis o demanar ajut alsgermansmésgransoalspares.

e)Comquehemquedattercersdelanostracategoria,decidimtornar-nos-hiapresentarl’anyqueve.Tam-bédecidimqueensentrenaremcadasetmana.

f)Anotemtoteslescosesquecalferiensdistribuïmlafeinaentreelsmembresdelgrup.

g)L’equip hauria de ser prou bo per poder aspirar aquedarentreelsprimers.Caldrientresreservespersihihalesionatsomalalts.

h)Decidimquiformaràpartdel’equipifemlainscrip-cióal’Ajuntament.

Fase de projecte: c) a) d) b) g) f)

Fase de construcció: h)

Fase d’avaluació: e)

22. Imagina’tqued’aquíavintdiesésl’aniversaridelteuamic Ferran. Una petita colla d’amics i amigues heudeciditquelivoleuferunregalmoltespecial:unafes-ta sorpresa! L’activitat consisteix a redactar un petitinformequerecullitoteslesaccionsquecaldràfer,se-guintlametodologiadelprocéstecnològic,persatis-fer lanecessitatplantejada.Elmés importantésquesegueixistotselspassosordenadament.

Resposta oberta, encara que cal parar atenció que hi fi gurin tots els passos ordenadament.

Unitat 2. Sistema informàtic

1. QuèsónlesTIC?Posaunsquantsexemplesd’aparellsidispositiusbasatsenaquestestecnologies.

Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) són tecnologies basades en la microelectrònica, la robòtica, la informàtica i les xarxes de comunicacions. Exemples d’aparells i dispositius basats en aquestes tecnologies: l’ordinador, les xarxes de comunicacions, Internet, els telèfons mòbils, els robots, els satèl·lits de comunicacions, les plataformes digitals de televisió, etc.

2. Comental’impactecultural isocialque,alteuenten-dre,provoquenlesTIC.Descriuelsavantatges,els in-convenientsielscanvisqueprovoquenencadacas.

Les TIC són un factor de transformació social i econòmic de gran transcendència, equiparable al que van representar en la seva època la roda, la impremta o la màquina de vapor. Les TIC es concreten en multitud d’aparells, dispositius, serveis i programes que possibiliten l’accés a grans quantitats d’informació i faciliten la comunicació entre persones, la qual cosa es pot considerar, en principi, com un gran avantatge.

Els canvis que les TIC provoquen en la nostra societat afecten també la manera de treballar, de relacionarnos,

el sistema i el contingut dels aprenentatges, la manera d’accedir a la cultura, la qualitat de vida, etc. Alguns d’aquests aspectes poden presentar inconvenients i, per tant, tenir efectes negatius sobre les persones, la forma de relacionarse i el sistema de vida.

3. Com es podria incrementar la presència d’aquestesnoves tecnologies a la teva escola o al teu institut?Quinespropostesconcretesfaries?

Una manera de fer créixer la presència d’aquestes noves tecnologies a les escoles i instituts és augmentar el nombre d’ordinadors disponibles, destinar més hores a l’ús de l’ordinador, fer servir més l’aula d’informàtica per a l’aprenentatge de les diferents matèries, facilitar l’accés a Internet i als ordinadors a tot l’alumnat (fi ns i tot en horari extraescolar), poder disposar d’algun ordenador a l’aula, utilitzar més les noves tecnologies en la vida quotidiana, dotar les aules d’informàtica dels centres d’una gran diversitat de perifèrics i dispositius sufi cients (CDROM i enregistrador de CD, DVD, escàner, micròfon i altaveus, impressores, càmera web, càmera de vídeo digital, canó de projecció, TV via satèl·lit, etc.).

4. Comenta les propostes de l’activitat anterior amb laresta de companys de classe i considereu entre totsquines són viables de portar a la pràctica de formaimmediata,perquètenenuncostmoltbaixo,simple-ment,perquèsónsenzillesderealitzar.

Resposta oberta.

5. Cercainformaciósobrealgunaparellnouaparegutalmercat, relacionat amb lesTIC, i comenta per a quèserveix,comfunciona,quinsavantatgesaporta,quinsinconvenients té, si provoca algun impacte social oculturalpositiuonegatiu,etc.

Exemple de nou aparell aparegut al mercat relacionat amb les TIC: els telèfons mòbils de darrera generació GPRS. Són telèfons mòbils que, a més de fer la funció pròpia d’un telèfon, permeten un accés ràpid a Internet des de qualsevol lloc del món; enviar missatges i rebre’n; fer xats, escoltar música, fer i enviar fotografi es, enviar i rebre faxos… i també tenen servei d’alerta i funció calculadora… Possibles inconvenients: és car de comprar i de mantenir, podem passarhi massa temps i condicionar les nostres relacions personals amb altres companys, amics o familiars.

D’entrada, si s’utilitza correctament i racionalment, de manera controlada, ens pot aportar avantatges i, de fet, pot tenir un impacte social i cultural positiu.

6. Identificaexternamentelscomponentsd’unequipin-formàticdel’aulad’informàticadel’escolaol’institut.Escriu la relació de dispositius i explica quina funciótenen.

Un exemple d’identifi cació dels components d’un equip informàtic de la teva escola o institut: la unitat central, el monitor, el teclat, el ratolí, els altaveus, la disquetera, el CDROM, l’enregistrador de CD, la impressora, la targeta de so, altres targetes de control dels perifèrics, port USB,

Tecnologia 1

9

LA

port sèrie, port paral·lel, connectors de teclat i ratolí… Altres component que hi podríem trobar: la càmera web, el micròfon, el mòdem, l’escàner…

7. Esmenta tots els perifèrics que hi ha a l’aula d’informà-tica de l’escola o institut i assenyala si són d’entrada, de sortida o d’entrada/sortida. Quins perifèrics conei-xes que no hi són?

Perifèrics d’entrada: teclat, ratolí, escàner, micròfon, cà-mera de TV, palanca de control o joystick, unitat de CD (de només lectura), unitat de DVD (de només lectura)…

Perifèrics de sortida: monitor, impressora, altaveus, plòter o traçador gràfic…

Perifèrics d’entrada/sortida: disquetera, disc dur, moni-tors tàctils, mòdem, unitat enregistradora de CD, unitat enregistradora de DVD…

8. Seguint les indicacions del professorat, examina tots els ports i connectors que hi ha a la part posterior de la torre o caixa d’un ordinador de l’aula d’informàtica. Dibuixa’ls i indica per a què serveixen i quins disposi-tius s’hi poden connectar.

Si el professor o professora ho considera convenient, treu la tapa de la torre i examina els components que hi ha dins (placa base, CPU, memòria RAM, ranures d’ex-pansió, targetes controladores, font d’alimentació, disc dur, unitat de CD/DVD...). Escriu els elements que has identificat i explica la funció que realitzen.

Resposta oberta.

9. Classifica la relació d’elements següents en maquinari i programari: monitor, teclat, programa per dibuixar, impressora, joc d’ordinador, ratolí, contingut d’un CD, unitat de DVD, xips, altaveus i placa base.

Maquinari: monitor, teclat, impressora, ratolí, unitat de DVD, xips, altaveus, placa base.

Programari: programa de dibuix, joc d’ordinador, contin-gut d’un CD.

10. Digues si els perifèrics següents són d’entrada, de sor-tida o d’entrada/sortida:

Perifèrics d’entrada: b), c), f)

Perifèrics de sortida: a), d), g)

Perifèrics d’entrada/sortida: e)

11. Quants megabytes hi ha en un gigabyte?

1 GB = 1024 MB

12. Quin arxiu ocupa més memòria, un de 3072 kB o un de 3,5 MB?

Un arxiu de 3,5 MB = 3,5 × 1024 kB = 3584 kB ocupa més memòria que un de 3072 kB.

13. Ordena de menor a major la mida dels següents ar-xius: dibuix.bmp (1536 kB), carta.doc (1048576 bytes), cançó.mp3 (1,4 MB), filmació.avi (0,1 GB)

filmació.avi (0,1 GB), dibuix.bmp (1536 kB), cançó.mp3 (1,4 MB), carta.doc (1048576 bytes).

14. Per fer aquesta activitat necessitaràs un CD-ROM o un DVD que contingui informació. Col·loca’l a la unitat corresponent de l’ordinador, obre l’explorador i respon a les preguntes següents:

a) Quantes carpetes hi ha al directori principal?

b) Quantes subcarpetes conté cadascuna?

c) Quants arxius hi ha al directori principal?

d) Quants arxius són documents de text o documents de Word / OpenOffice Writer? I quants arxius són imatges?

e) Hi ha cap arxiu executable (de tipus aplicació)?

Resposta oberta.

15. En un pendrive o en el disc dur crea una carpeta nova i anomena-la Pràctica1. Dins d’aquesta carpeta, crea tres subcarpetes i anomena-les, respectivament, Do-cuments, Imatges i Sons.

a) b)

c) d)

e)

f)

g)

Localitza a Internet imatges amb extensió .jpg i co-pia’n dues o tres a la subcarpeta Imatges que acabes de crear. Ara, troba arxius d’àudio amb extensió .mid o .wav i copia’n uns quants a la subcarpeta Sons. I per acabar, copia algun document Word / Writer amb ex-tensió .doc, .docx o .odt a la subcarpeta Documents.

10

TECNOLOGIA 1LA

activitats a l’aula

1. Completa el següent diagrama de blocs de l’ordina-dor.

Unitat central

Monitor

Impressora

Teclat

Ratolí

MicroprocessadorCPU

Memòria interna

Targeta de control perifèric

Memòria externa

Perifèrics de entrada Perifèrics de sortida

Escàner

Webcam

Altaveus

2. Classifica els elements següents segons que siguin maquinari o programari.

Element Maquinari Programari

Windows XP x

Micròfon x

El solitari (joc) x

Altaveus x

CD-ROM x

Navegador Internet x

Paint x

Impressora x

Ratolí x

Microsoft Word x

3. Localitza el nom de deu components d’un sistema in-formàtic:

T R G M O N I T O RE C A E L E M E O US U R M I P P C A AC R O O V A R L N NA U F R E C E A E NN D A I R O S T T AN C N A S I S D V DE S O B A T O R E UR I L O T A R I A PC D R O M E A T L C

4. Completa la taula següent assenyalant el tipus de peri-fèric de què es tracta.

Perifèric Entrada Sortida Entrada/Sortida

Altaveus x

Monitor x

Disc dur x

Ratolí x

Router x

Teclat x

Lector-Gravador CD x

Escàner x

Micròfon x

Impressora x

5. A la imatge de la fi gura, assenyala els elements se-güents: escriptori de Windows, barra de tasques de l’es-criptori, icona, fi nestra, barra de menú d’una fi nestra, barra de desplaçament de la fi nestra, botó de tanca-ment de la fi nestra, menú desplegable i quadre de dià-leg.

6. Ordena, de més petit a més gran, els valors de memòria següents: 1,44 MB - 1600 kB - 600 MB – 1 GB – 360 kB – 1020 MB

1 1 020 MB

2 1 GB

3 600 MB

4 1 600 kB

5 1,44 MB

6 360 kB

Escriptori de Windows

Barra de tasques de l’escriptori

Icona

Finestra Barra de menú d’una fi nestra

Barra de

desplaça-ment de la

fi nestra

Botó de tan-cament de la fi -nestra

Menú desplegable

Q u a d re de diàleg

Tecnologia 1

11

LA

7. Quan executem un programa, per exemple Microsoft Word, en quina memòria es carrega? Quin tipus de memòria és?

Quan executem un programa es carrega a la memòria RAM, que és memòria interna.

8. Si mentre treballem amb l’ordinador se’n va de sobte el corrent elèctric, succeirà que... (indica si és cert o fals):

a) Perdrem tota la informació que en aquell moment hi havíem introduït si prèviament no l’havíem desa-da.

b) S’esborrarà del disc dur el programa que en aquell moment executàvem.

c) Si fèiem servir un joc d’ordinador, haurem de tornar a començar des del començament.

d) Quan torni el corrent elèctric podrem continuar tre-ballant allà on érem.

Cert: a)

Fals: b), c), d)

9. Busca informació sobre equips informàtics amb una relació preu/qualitat adequada i fes un resum de les seves característiques tècniques més rellevants: tipus de CPU, velocitat en MHz, memòria RAM instal·lada, capacitat del disc dur, tipus de targeta gràfi ca, caracte-rístiques del monitor, tipus de lector-gravador de CD/DVD, targeta de so, ports USB, preu, altres accessoris incorporats, etc. Comenteu a classe quin és l’equip amb una relació prestacions/preu més interessant.

Resposta oberta.

10. Per grups, confeccioneu un mural sobre components i perifèrics d’un equip informàtic, indicant-ne el nom i alguna característica rellevant.

Activitat oberta.

1. Indica el nom dels diferents components informàtics de la fi gura.

activitats fi nals

2. La branca de la ciència i de la tècnica que estudia el tractament automàtic i racional de la informació mit-jançant l’ús de màquines, s’anomena:

a) Ordinador

b) Windows

c) Informàtica

d) Internet

c) Informàtica

3. El conjunt d’elements físics de l’ordinador s’anomena maquinari, i el conjunt de programes que controlen el funcionament de l’ordinador és el programari.

4. De la taula següent, selecciona quins elements poden classifi car-se com a maquinari i quins com a programari:

teclat, impressora, programa de dibuix, memòria USB, navegador d’Internet, disc dur, joc d’ordinador, router, enciclopèdia multimèdia, ratolí, monitor, CD-ROM, Win-dows.

Maquinari: teclat, impressora, memòria USB, disc dur, router, ratolí, monitor, CD-ROM.

Programari: programa de dibuix, navegador d’Internet, joc d’ordinador, enciclopèdia multimèdia, Windows.

5. Si fem una comparació amb el cos humà, quin ele-ment del nostre cos fa la funció de la CPU? I quins ele-ments fan la funció dels perifèrics d’entrada?

Unitat central Monitor

Càmera web

Impressora

EscànerRatolíTeclat

12

tecnologia 1LA

En el nostre cos, l’element que fa la funció de CPU és el cervell. Els perifèrics d’entrada correspondrien als sentits: els ulls (vista), les orelles (oïda), el nas (olfacte), la boca (gust) i la pell (tacte).

6. LesTICsón:

a)Lestecnologiesdelainformàtica.

b)Lestecnologiesd’Internetielsordinadors.

c)Lestecnologiesdelainformacióilacomunicació.

d)Latecnologiadelacomunicacióidelsmòbils.

c) Les tecnologies de la informació i la comunicació.

7. Digueselnomdedosperifèricsd’entrada,dosdesor-tidaidosd’entrada/sortida.

Resposta oberta.

8. El conjunt de programes que controlen el funcio-nament del maquinari i fan possible la comunicacióentrel’usuariil’ordinadoratravésdelsperifèricss’ano-menasistema operatiu.Posa’nalgunexemple.

9. Elsendollsoconnexionsqueserveixenperconnectardiferentsdispositiusexternsambl’ordinadors’anome-nen ports. Poden ser bàsicament de tres tipus: sèrie,paral·leliUSB.

10. Diguesquinesdelesfrasessegüentssóncertesiqui-nessónfalses:

a)Per processar informació utilitzant la informàtica,caldisposardelsordinadorsidelsprogrames.

b)L’ordinadorésunamàquinaelectrònicacontroladaper un programa que s’utilitza per al tractamentautomàticdelainformació.

c)Elmaquinari (enanglès,hardware)éselconjuntdeprogramesquecontrolenl’ordinadorielfanfuncionar.

d)Elscomponentsfísicsmésimportantsqueconstitu-eixenelprogramarid’unordinadorsóntres:elmi-croprocessador(CPU),lamemòriaielsperifèrics.

e)Elsperifèricsd’entrada/sortidamésimportantssónelmonitor,laimpressora,elteclatielratolí.

Cert: a)

Fals: b), c), d), e)

Unitat 4. l’aula de tecnologia

1. Visiteul’auladetecnologia,identifiqueu-hileszonesiles instal·lacions que conté i escolteu bé les normesqueusdonaranperfer-neús.Després,redacteu-neunbreuinforme.

Resposta oberta.

2. Perquèésnecessariquehihagidiferentszonesal’au-ladetecnologia?

A l’aula de tecnologia hi ha d’haver diferents zones per poder fer diferents tipus d’activitats, com per exemple dissenyar, construir i avaluar.

3. Quin és i quines característiques té el mobiliarid’aquesteszones?

No hi ha solució proposada. Cal parar atenció que es faci una classifi cació que inclogui les tres zones.

4. Construeixunaoracióquetinguiunsentitcorrecteiquecontinguilesparaules«eines»,«operacions»i«materials».

La opció més simple consistiria a dir: “Les eines ens permeten fer operacions sobre els materials per modifi carlos.”

5. Hihaunaditaquediu«Bonaeinafabonafeina».Hotrobescert,això?Perquè?


6. Indicasisóncertesofalseslesafirmacionssegüents.Sisónfalses,indicaelperquè.

a) Cadaeinanomésserveixperferunamenad’opera-ció.

b) Per fer una operació podem triar qualsevol eina,sempreques’adaptibéalanostramà.

c) Lesoperacionsesfanambeinesisobreelsmateri-als.

d) Lesmàquineseinasónuntipusdemàquinesqueserveixenperfabricarleseinesqueutilitzemhabi-tualment.

e) Una mateixa operació es pot fer amb eines dife-rents.

f) L’ús de les eines no influeix de cap manera en elmedinatural.

a) Falsa: amb algunes eines es pot fer més d’una operació diferent; b) Falsa: hem de triar sempre l’eina adequada a l’operació que volem fer; c) Certa; d) Falsa: les màquines eina són eines que porten un motor; e) Certa; f) Falsa: algunes eines consumeixen energia o produeixen soroll.

7. Cominflueixenelmedilautilitzaciódeleseines?

Algunes eines, com les màquineseina, consumeixen energia, que és un recurs que obtenim de la natura i que no hem de malgastar. Altres eines produeixen sorolls que poden resultar molestos a animals o persones que s’hi troben a prop.

8. Totseguitdescrivimunasèried’accions.Indicasisóncor-rectesoincorrectessegonslesnormesestudiades.Sisónincorrectes,explicaquinesconseqüènciespodentenir.

Tecnologia 1

1�

LA

a) Estàapuntd’acabar laclasse i t’adonesquet’hasoblidat de fer una operació.Vas corrents a agafarl’einaquenecessitaràsperacabar l’activitatabansnosiguil’horadeplegar.

b) Etrecullselscabellsietposeslesulleresprotecto-resabansd’utilitzarlaserradevogirelèctrica.

c) Quans’acabalaclasse,deixesleseinesquehasfetservir damunt els bancs de treball perquè les pu-guin utilitzar els companys del grup que ve des-prés.

d) Estàs pintant un projecte i, sense voler, has tacatunazonaquenos’haviadepintar.Entresalmagat-zem i agafes el dissolvent adequat per netejar-laabansnos’assequilapintura.

e) La Laura, una companya del teu grup, fa servir eltrepantdesobretaulaperforadarunapeçametàl-lica.Comqueés laprimeravegadaque feuserviraquestaeinaa l’aulade tecnologia, tu iunsaltrescompanys us hi poseu a prop i tot al voltant perobservariaprendrecomesfa.

f) Desprésdeferunstallsenunesfustesiabansd’aca-bar laclasse, recullsamb l’escombra lesserraduresquehihaalataulailesquehancaigutaterra.

g) Per ajudar el teu company Marc, li subjectes benfortelmaterialperquènoesmogui,mentreelleltallaambelxerrac.

h) Estàs treballant amb una eina elèctrica. S’ha em-brutat i, per netejar-la, la poses sota l’aixeta, vigi-lantdenomullarl’endoll.

i) Hasdetallarunsllistonsitenslesmidesal’ordina-dor.Etsituesalcostatdel’ordinadorpertallar-losipoderveurefàcilmentlesmidesinoequivocar-te.

Correctes: b) i f)

Incorrectes:

a) Si correm a l’aula de tecnologia, podem provocar un accident.

c) Si les eines no es deixen a lloc, després no les trobarem o trigarem molt a trobarles.

d) No s’ha d’accedir sense permís al magatzem ni utilitzar productes químics, com el dissolvent, sense l’autorització del professorat.

e) Dificultarem l’execució de l’operació i podem prendre mal, si surt llençada alguna peça o material que no està prou subjectada.

g) Pots prendre mal si al teu company se li escapa el xerrac; cal utilitzar eines de subjecció com el serrant.

h) Les eines elèctriques no es poden mullar mai, ja que si les tornem a connectar podem provocar un curtcircuit o ens podem enrampar.

i) La pols produïda en tallar els llistons pot fer malbé l’ordinador o algun dels seus elements (ratolí, impressora, etc.).

9. Identificaleseinessegüentsidiguesperaquinaope-racióserveixen:

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: alicates de tall o tallacaps (serveixen per tallar filferro, cables o claus prims), serra d’arquet (serveix per fer talls rectes i no gaire llargs en materials durs, com els metalls), tisores d’electricista (serveixen per tallar i pelar cable elèctric), martell de bola (serveix per clavar claus, adreçar planxa o un filferro, corbar planxa…), clau fixa (serveix per cargolar o descargolar visos de cabota hexagonal i femelles).

10. Quanhasdeferservir lapuntademarcarenllocdelllapis?

Quan el material a marcar és un metall o un plàstic dur.

11. Quinesoperacionsespodenferambl’escaire?

Mesurar, marcar i verificar.

12. De quines dues formes ben diferents tallen les einesdetall?Explica’nlesdiferències.

Fent talls nets (sense que es desprengui material), com fan el cúter, les tisores i les alicates. O bé desprenentse material, com passa amb les serres.

13. Diguescincnormesdeseguretatreferentsal’úsdelaserradevogirelèctrica.

Normes de seguretat

• Demana permís abans de ferla servir.

• Posa’t les ulleres protectores.

• Recullte els cabells, si els duus llargs, i ajusta’t bé els punys de les mànigues.

• Posa les mans sempre a la part superior de la màquina.

• Fixa bé, amb serjants i al banc de treball, la peça que hagis de tallar per poder posar totes dues mans sobre la màquina.

• Assegura’t que el cable elèctric queda fora de la trajectòria del tall.

• Utilitza la fulla de tall adequada al tipus de material a tallar.

• No retiris la serra del material que talles fins que el motor s’hagi aturat completament.

• No manipulis la fulla de tall ni la màquina sense desconnectarla.

• Desconnectala sempre quan acabis de tallar.

14. Quinadiferènciahihaentredesbastar,ajustaripolir?

La diferència consisteix en la quantitat de material que traiem. Quan desbastem, eliminem part del material d’una peça per aproximarnos a les dimensions finals que

14

tecnologia 1LA

ha de tenir; ajustant, donem a la peça les dimensions defi nitives de la manera més exacta possible, i quan polim deixem un acabat llis i fi a les superfícies ajustades.

15. Quinadiferènciahihaentrelallima,laraspailacarda?

La raspa serveix per desbastar materials tous, com és ara la fusta; la llima, per desbastar, ajustar i polir materials durs, com els metalls, i la carda serveix per netejar les raspes i les llimes.

16. Elpaperdevidrepottenirgransdegruixosdiferents.Explicaquanenfariesservirundegrafiiquanundegragruixut.

El de gra fi , per polir o ajustar, i el de gra gruixut, per desbastar.

17. Comenta les diferències que hi ha entre el paper devidreilatelaesmeriladora.

La tela esmeriladora només serveix per polir metalls; té la base de tela. El paper de vidre, en canvi, serveix per ajustar o polir, i la base és de paper.

18. Quètindràsencompteal’horadetriarunabrocaperaltrepant?

El tipus de material que cal foradar i el diàmetre del forat que cal fer.

19. Quinessónlescaracterístiquesprincipalsdelstornavi-sos.Peraquinaoperaciós’utilitzen?

El tipus de punta, la llargària de la tija o el material del mànec. Serveixen per muntar o desmuntar unions amb cargols.


1. Quinesoperacionscalseguirperferunapeçacomladelafigura?

Marcar els contorns exteriors i els centres dels forats, tallar els contorns exteriors, ajustar i polir els talls, fer els quatre forats.

2. Fes servir el peu de rei per mesurar els objectes se-güents:

a) Elgruixdedeufullsdepaper.Quingruixtéunsolfull?

b) Eldiàmetred’unllapisod’unbolígraf(hadeserdesecciócircular).

c)Eldiàmetreexteriorielgruixd’unamoneda.

d)Eldiàmetreinteriordelforatd’unavolandera.

e)Eldiàmetredelatijad’uncargol.

f)Elgruixd’unavolandera.

g)Lafondàriadeltapd’unbolígraf.

Resposta oberta.

3. Fixa’tenlafigurasegüent,quecorresponaunclauer:

a)Indica,demaneraordenada,quinesoperacionssónnecessàriesperconstruirelclauerdelafigura.

b)Diguesenquinsespaisdel’auladetecnologiafariescadascunadelesoperacionsdel’activitatanterior.

c)Quinesinstal·lacionshauriesd’utilitzarperferelclauer?

d)Fes una relació ordenada de les eines necessàriesperconstruirelclauer,suposantqueutilitzessisuncontraplacatdefustade5mmdegruix.

e)Quinesnormesd’úsiconservacióhauriesderespec-tarperconstruirelclauer?

f)Quines normes de seguretat hauries de respectarperconstruirelclauer?

a) 1: marcar els contorns exteriors i interiors, i els centres dels forats; 2: tallar el contorn exterior; 3: ajustar i polir els talls; 4: fer cinc forats; 5: tallar els contorns interiors (triangular i rectangular), i 6: ajustar i polir els talls interiors.

b) La primera operació, a la zona de disseny i experimentació; les altres, a la zona de construcció i muntatge.

36

12

22

ø3

ø6

60

17

6

Tecnologia 1

15

LA

c) La instal·lació elèctrica per fer servir el trepant.

d) Regle, escaire, llapis, contrapunxó, martell, serjant, serra de vogir, paper de vidre, trepant, mordassa, llima plana, llima triangular, cargol de banc.

e) No doblegar el regle; evitar que l’escaire o les llimes caiguin a terra; netejar les llimes amb la carda, i demanar permís per utilitzar el trepant.

f) Recollirte els cabells llargs i utilitzar les ulleres de protecció; manipular el portabroques amb el trepant desconnectat; netejar les eines i la zona de treball un cop hagis acabat.

4. Construeix el clauer de la figura utilitzant elmaterialqueetrecomanielteuprofessoroprofessora(contra-placatdefusta,tàblex,plàstic,llautó,etc.).

Uncopacabat,revisalesrespostesdel’activitatanterioricomprovasihasfetelclauerd’acordamblesprevisions.

Resposta oberta.

5. Alasopadelletressegüenthihaamagatselsnomsdequatreeinesidequatreoperacions.Identifica’lsiclas-sifica’lssegonsquesiguineinesooperacions.

S A L R A S P A L F T I

E U R K O E O Z C Q T E

R Q B E T Y L U P O I L

J H G J D S I A X C J R

A N B X E R R A C B A B

N M J R E C V I O C E S

T A L L P L T S R C E T

Q B A N I R R A B L I A

U E S F J A M O R V O L

Eines: raspa, xerrac, barrina, serjant.

Operacions: marcar, polir, tall, subjectar.

6. Elaboraunafitxadecadascunadeleseinesquet’indi-quielteuprofessorolatevaprofessora.

Lafitxahad’incloureelnomiundibuixde l’eina, lesoperacions que pot efectuar, els materials sobre elsqualspottreballarilesnormesd’ús,deconservacióiseguretatquecalrespectarquans’utilitza.

Resposta oberta.

7. Feselsmotsencreuats.

Horitzontals

1.Operacióqueconsisteixadibuixarelscontornsdelespecessobreelmaterial.

2.Einaperverificaranglesrectes.

3.Serveixperdesbastarràpidamentfustagruixuda.

4.Al’inrevés,einaqueserveixpersubjectarelmaterialmentrefemaltresoperacions.

5.Fanpossiblel’entradad’energiaiaiguaneta.

6.Elementdeproteccióquecalutilitzaramblaserradevogirelèctrica.

7.Einesqueserveixenpersubjectari,devegades,pertallar.

8.Al’inrevés,màquina-einaqueserveixperferforats.

9.Utensilisqueserveixenperferoperacionsaltaller.

Verticals

1.Calfer-hosempreabansdesortirdel’auladetecnologia.

2.Einadepolir.

3.Tambécalfer-hosempreabansdesortirdel’auladetecnologia.

4.Einamanualperferforats.

5.Enpodemferambleseines.

6.Serveixpermarcarelcentred’unforat.

7.Espaideltalleronesguardenmaterialsiproductes.

8.Allò que no s’ha de fer mai a l’aula de tecnologia,perquèésperillós.

1

18

4

6

4

2

2

5

6

5

33

8

9

7

7

10

M A R C A R

E S C A I R E

T N A J R E S

INSTAL·LACIONS

ULLERES

ALICATES ARODAPERT

ESPAIS

EINES

RASPA

BARRIN

EDREÇ

R

NETEJ

R

LL

MA

O

ER

CI

ON

O

TR

P

NX

OR

E

M

G

TZ

M

16

tecnologia 1LA

activitats fi nals

Marcaquinaésl’opcióméscorrectaacadascunadelesex-pressionssegüents:

1. Al’auladetecnologiahihazones...

a)Separadessegonsleseinesautilitzar.

b)Perconstruirinstal·lacions

c)Diferentsperacadaactivitat.

d)Diferentsperacadaconservació.

La resposta correcta és la c

2. Lesinstal·lacionsdel’auladetecnologia...

a)Faciliten les operacions necessàries pel muntatgedelsprojectes.

b)Proporcionenaigua,llum,informacióienergia.

c)Nos’hand’utilitzarenlafasededisseny.

d)Calrespectar-lessempre.

La resposta correcta és la b

3.Leseines...

a)Proporcionen l’energia i la llum necessàries en eltreballaltaller.

b)Permetenaplicar lesnormesdeseguretatal ta-ller.

c)Permeten feroperacionssobrematerialsperobte-nir-neobjectesiartefactesútils.

d)Fan diferents materials per obtenir operacions so-breelsobjectes.


4.Lesnormesdeconservacióensdiuen...

a)Com hem de fer el manteniment de les eines, lesinstal·lacions ielsespaisperquèestiguinsempreapunt.

b)Comhemd’utilitzarleseinesperobtenirunsbonsresultatsalesoperacions.

c)Quèhemdeferoquènohemdeferperevitarsitu-acionsdeperill.

d)Onhemdeguardarcadaeinaperquèestiguisem-preapunt.

La resposta correcta és la a

5.L’operaciódemarcar...

a)Consisteix a dibuixar sobre una peça els contornsd’unmaterial.

b)Sempreesfaambelregleielllapis.

c)S’utilitzanoméspersaberdequiéslapeçaqueaca-bemdetallar.

d)Consisteixadibuixarsobreelmaterialelscontornsd’unapeça.

La resposta correcta és la d

6.Eltall...

a)Potsernetoambdesprenimentdematerial.

b)S’hadefersempreambserra.

c)S’hadefersempreabansdemarcar.

d)Potserambserjantoambbarrina.


7.Elpeuderei...

a)Serveixpermesurarambaproximació.

b)Serveixpermesurarllargàriesdetaulers.

c)Serveixpermesurarambprecisió.

d)Serveixpermesurarradisderodones.


8.Eltrepant...

a)Ésunamàquina-einaperpolir.

b)Ésunamàquina-einaperforadar.

c)Ésunaeinaperferbroques.

d)Porta sempre la broca, que només s’ha de canviarquanesgasta.


9.Lesalicates...

a)Serveixenpertallari,enmoltesocasions,tambéperforadaroperverificar.

b)Serveixenpersubjectari,enmoltesocasions,tam-bépertallarodoblegarmaterials.

c)Nomésserveixenpertallar.

d)Podensercolzades,fixesoangleses.


10. Perferuntallenanglede45°sobreunllistódefustadepiutilitzaria...

a)Unestisoresdeplanxa.

b)Unaserradevogir(manualoelèctrica).

c)Untallacaps.

d)Unaserradebiaixos.


Tecnologia 1

17

LA

Unitat 5. el dibuix tècnic

1. Quines són les diferències bàsiques entre un dibuix tècnic i un d’artístic?

Un dibuix tècnic representa un objecte, aparell, màquina o instal·lació de manera real, a fi de poder-lo interpretar i construir. En canvi, en un dibuix artístic es representen imatges, formes, amb fi nalitats estètiques i de transmis-sió de sensacions.

2. Per què és tan important el dibuix tècnic dins la tecno·logia?

El dibuix tècnic és tan important dins la tecnologia per-què és el mitjà a través del qual es transmeten les idees i els projectes.

3. Què són les normes? Per què és important conèixer·les i aplicar·les?

Les normes són una sèrie de pautes o instruccions que indiquen com s’ha de fer un dibuix. És important conèi-xer-les i aplicar-les, per tal que tothom que tingui forma-ció tècnica pugui realitzar i interpretar els plànols.

4. Quins organismes internacionals i estatals elaboren i publiquen les normes de dibuix?

L’organització internacional que determina les normes és la ISO, en la qual l’Estat espanyol és representat per l’AENOR

5. Indica la numeració d’un llapis de mina dura i la d’un de mina tova. Quan cal fer servir l’un o l’altre?

Mina tova: 2B, mina dura: 2H. La mina dura serveix per dibuixar plànols amb els estris de dibuix (escaires i re-gles) que després s’han de passar a tinta o resseguir. La mina tova s’utilitza per fer croquis o esbossos i també per resseguir les formes principals dels dibuixos que prime-rament s’han fet amb mina dura.

6. Amb l’escaire i el cartabó reprodueix els dibuixos que pots observar a la fi gura següent, en un full A4. A la pàgina web de recursos trobaràs un fi txer anomenat «Exercicis paral·lelisme» per imprimir i fer el dibuix proposat.

Reprodueix els dibuixos amb un llapis dur (2H), i des·prés ressegueix el perfi l de les fi gures amb un llapis tou (HB o 2B). En qualsevol cas, segueix les instruc·cions que et doni el teu professor o professora.

7. Amb els estris de dibuix, reprodueix el dibuixos de la fi gura següent en fulls A4. A la pàgina web de recursos dins la carpeta «Dibuix tècnic» trobaràs un fi txer ano·menat «Exercicis ratlles» i un altre anomenat «Exercici circumferències» per imprimir i realitzar els dibuixos proposats.

Reprodueix els dibuixos amb un llapis dur (2H), i des·prés ressegueix el perfi l de les fi gures amb un llapis tou (HB o 2B). En qualsevol cas, segueix les instrucci·ons que et doni el teu professor o professora.

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup

Làmina:Departament de Tecnologia

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup


18

tecnologia 1LA

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup


8. Representa les formes geomètriques següents en una làmina de dibuix, seguint les instruccions:

a) Un triangle que tingui els costats de 30, 45 i 65 mil·límetres.

b) Un quadrat de 40 mil·límetres de costat.

c) Un rectangle de 30 x 60 mil·límetres.

d) Un hexàgon de 30 mil·límetres de costat.

9. Utilitzant els estris de dibuix dibuixa un camió com el de la figura de sota:

10. Un camp de futbol fa 100 metres de longitud per 60 d’amplada. Determina quines mides ha de tenir en un dibuix a escala 1/200.

100 m = 100 000 mm; 100 000 mm /200 = 500 mm

60 m = 60 000 mm; 60 000 mm /200 = 300 mm

Solució: 500 x 300 mm

11. En un mapa hi ha indicades dues ciutats que a la reali·tat estan separades 50 km en línia recta. Si sobre el paper la separació, també en línia recta, és de 100 mm, a quina escala ha estat realitzat el mapa?

Escala = 100 mm/ 50 000 000 mm = 1/500 000

12. En un plànol a escala 1/20 hi ha representada una peça de la qual no se n’indica la longitud real. Mesu·rant la longitud de la peça sobre el dibuix, resulta que fa 85 mm. Quina longitud real té la peça?

Longitud = 85 mm · 20 = 1700 mm = 1,7 m

13. Digues cinc de les escales de reducció normalitzades més habituals. Què vol dir que són normalitzades?

1/ 2,5; 1/5; 1/10; 1/20;1/50

14. Quines són les línies de cota més importants?

La línia principal de cota i la línia auxiliar de cota.

15. Amb els estris de dibuix, posa les línies de cota als ob·jectes representats a la figura de sota. Per determinar els valors de cota, amida els dibuixos amb el regle i posa els valors obtinguts en mil·límetres talment com si els objectes fossin de mida real.

A la pàgina web de recursos trobaràs un fitxer anome·nat «Exercicis acotament 1» per imprimir i fer el dibuix proposat.

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup


75

2

30

3 57

6

40

50

20

10

ø 8 ø 4

R 420 20

14

42

ø 64

ø 72

ø 48

ø 14

ø 8

ø6

ø20

1212

222

60 12 5

ø15

60

30

36

36

27

Tecnologia 1

19

LA

16. En els dibuixos següents hi ha errors d’acotament. As·senyala’ls.

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup


7

31

12

48

10

20

487

31 20

10

17. Imagina't que vols construir una caixa de fusta per col·locar·hi els llapis, retoladors, etc. Intenta dibuixar·ne un esbós en un full de paper A4.

Resposta oberta.

18. Completa les vistes dels objectes de la figura de sota, dibuixats en perspectiva.

19. Dibuixa les tres vistes de l’objecte representat a conti·nuació.

20. Dibuixa tres objectes per als quals n’hi hagi prou de dibuixar·ne dues vistes.

A la pàgina web de recursos trobaràs un fitxer anome·nat «Exercicis vistes 1» per imprimir i realitzar el dibuix proposat.

20

tecnologia 1LA

21. Quines formes geomètriques podrien tenir objectes amb les tres vistes idèntiques?

Serien formes geomètriques que tinguin simetria res-pecte al tres eixos, com ara una esfera i un cub.

22. Fes un croquis dels tres objectes representats a sota. Inventa’t els valors de les cotes.


1. Amb els estris de dibuix, reprodueix en fulls A4 els di·buixos proposats a escala 1/1 de la fi gura de sota. Se·gueix les instruccions del professor o la professora.

A la pàgina web de recursos a la carpeta «Dibuix tècnic» trobaràs els fi txers «Exercicis objectes 1» i «Exercicis objec-tes 2». Imprimeix·los i realitza els exercicis proposats.

2. Reprodueix la taula següent en teu quadern de treball i omple el requadres buits amb els valors correspo·nents:

Escala Mida real Mida en el dibuix

1/10 2 m 200 mm

1/20 30 cm 15 mm

1/2,5 75 mm 30 mm

5/1 1 mm 5 mm

1/500 30 m 60 mm

2/1 18 mm 36 mm

1/50 250 mm 5 mm

1/1 000 000 50 km 50 mm

2/1 3 mm 6 mm

1/200 11,2 m 56 mm

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup


Estructura

Clau

81

1252A

A

45°22

2

7

1422

70

616

ø20

ø32

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup


Capdemartell

Politja

Llumdepeu

ø50

30

14 104A A

ø4

ø42

60

4020

4

28

304

Tecnologia 1

21

LA

3. Fes un esbós que inclogui les idees bàsiques per cons·truir una làmpada de sobretaula que tingui la fusta com a material bàsic.

4. Dibuixa l’alçat, la planta i el perfi l dels objectes se·güents dibuixats en perspectiva de la làmina següent:

A la pàgina web de recursos a la carpeta «Dibuix tèc·nic» trobaràs el fi txer «Exercicis vistes 2». Imprimeix·lo i fes els exercicis proposats.

5. Pren diversos objectes, com ara una capsa, un tub d’adhesiu o els que els professors et recomanin i inten·ta fer un croquis en un full de paper A4 de les tres vis·tes d’algun d’aquests objectes. Utilitza el regle graduat o el peu de rei per amidar·ne les arestes o determinar·ne el valor dels diàmetres.

Resposta oberta.

6. Dibuixa el croquis de la caixa dibuixada a sota i posa·hi totes les cotes necessàries. Inventa’t les dimensions per posar els valors de cota.

activitats fi nals

1. Fes l’esbós d’una caixa per guardar cargols, femelles i volanderes per a l’aula de tecnologia.

Resposta oberta.

7 38 38 38 38538 5 7

224

1205 5

120

768

334 18 28 32

22

tecnologia 1LA

3. En un plànol d’una habitació realitzat a escala 1/50 hem amidat amb el regle mil·limetrat l’amplada i la longitud d’una habitació i hem obtingut els següents valors: 55 i 65 mm respectivament. Quina ha de ser la mida real en m que haurà de tenir l’habitació?

Amplada = 55 mm x 50 = 2 750 mm = 2,75 m

Longitud = 65 mm x 50 = 3 250 mm = 3,35 m

Solució : 2,75 m x 3,35 m

4. Vols realitzar el plànol d’una peça que té unes dimen·sions màximes de 450 mm x 600 mm. A quina escala s’hauria de dibuixar per tal que hi càpiga bé en un full A4? Recorda que han de caber·hi les cotes i el caixetí. Fixa’t en la figura de la pàgina 106.

En un full A4 les dimensions de l’àrea de dibuix són de 231 mm x 185 mm. Per tant si escollim l’escala 1/5, 450 mm x 600 mm seran 90 mm x 120 mm i ens hi cabrà bé el dibuix i les cotes corresponents.

Escala 1/5.

5. Reprodueix el dibuix de la femella a escala 5/1. Les co·tes expressen les mides en mm.

6. Dibuixa el plànol, a escala 1/2, de les tres vistes de la capsa de plàstic representada al dibuix de sota.

2. Seguint les instruccions del teu professor o professora fes els dibuixos de la figura de sota. A la pàgina web de recursos trobaràs els fitxers «Exercicis d’avaluació 1» i «Exercicis d’avaluació 2». Pots imprimir·los per fer els exercicis proposats.

120

40

40

80

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup


Dibuixalatassadelafiguralamàximaexactitudquepuguis

40

28A

R12

R830

Acotalafaroladelafigura.Elsvalorsdecotacorresponenalesmidesdeldibuix

Dibuixal’alçat,laplantaielperfildelafigurarepresentadaenperspectiva

40

28

R12

R830

Escala

Cognoms

Nom

Data

Grup


1)Dibuixauntrianglede40mmdecostat

AA

2)Dibuixaunrectangleambelscostatsde60mmper40mm

3)Dibuixaunacircumferènciade30mmderadi

5)Reprodueixlafiguraaladretaamblamàximaexactitudquepuguis

4)Dibuixaunhexàgonde30mmdecostat

O O

A A

4

R2

Tecnologia 1

23

LA

7. Seguint les instruccions del teu professor/a, realitza els dibuixos de la fi gura de sota. A la pàgina web de recur·sos trobaràs el fi txer «Exercicis d’avaluació 3». Pots im·primir·lo per realitzar l’exercici proposat.

Unitat 6. els materials d’ús tècnic: la fusta

1. En una taula com la proposada, classifi ca els noms que fi guren a continuació, segons que siguin primeres ma·tèries, materials o objectes/productes:

taula, samarreta de cotó, ferro, coure, llibre, paper, lla·pis, troca de llana, cuir, fi l de cosir, bossa de plàstic, llistó de fusta, ciment, grava, totxo, marbre, suro, llana, jersei, gasolina, espart.

Primeres matèries Materials Objectes/Productes

Llana Llistó de fusta Taula

Cuir Ciment Samarreta de cotó

Suro Paper Llibre

Espart Ferro Llapis

Grava Marbre Bossa de plàstic

Coure Jersei

Troca de llana Gasolina

Totxo

Fil de cosir

2. Indica quin és l’origen (mineral, animal o vegetal) de les primeres matèries de l’activitat anterior.

D’origen mineral: grava

D’origen animal: llana, cuir

D’origen vegetal: suro, espart

3. Classifi ca, en una taula com la proposada, els materials següents:

paper d'alumini, llistó de fusta de faig, fi l de coure, vidre pla, fl oc de llana, carbó, full de paper, rajola ceràmica, fi l de cotó, agulla d'acer, petroli, plàstic.

Materials naturals Materials transformats

Floc de llana Paper d’alumini

Carbó Fil de coure

Petroli Vidre pla

Fil de cotó Full de paper

Llistó de fusta de faig Rajola ceràmica

Agulla d’acer

PlàsticEscala

Cognoms

Nom

Data

Grup


72

R 14R 10

R 44

ø6

58

Dibuixalaclaufixaamblamàximaexactitudquepuguis

76

A

Acotalabridadelafigura.Elsvalorsdecotacorresponenalesmidesdeldibuix

20

208

12xanfransde4x45°

A

R6

R3

alçat

Dibuixal’alçat,laplantaielperfildelafigurarepresentadaenperspectiva

76

A

20

208

12xanfransde4x45°

R6

R3

80

408 8

120 40

2

ø4

8

24

24

tecnologia 1LA

4. Quintipusdefustaobtenimdelsarbresdefullacaduca?

Dels arbres de fusta caduca s’obtenen fustes generalment dures com ara el faig, el roure, el bedoll o el castanyer.

5. Quinssónelsobjectiusdelaserra?Idel’assecat?

Amb el serrat dels troncs es transformen el troncs en materials útils com taulons, bigues, posts, etc. Amb l’assecat s’extreu la humitat de fusta.

4. Descriulespropietatsprincipalsdelesfustes.

Les principals propietats de les fustes són la resistència, la tenacitat, l’elasticitat en flexió, la lleugeresa, la combustibilitat i la poca conductivitat tèrmica.

5. Explicaquèvoldirquelafustaésunmaterialhigroscòpic.

La fusta és un material higroscòpic perquè es dilata i es contreu segons l’ambient on es troba. Si l’ambient és humit, absorbeix la humitat i es dilata; si l’ambient és sec, es contreu.

6. Tenint en compte que les fustes són aïllants, indicaquins avantatges o inconvenients té, durant l’hivern,unmarcdefinestrafetdefusta.

Avantatges: no permet que la calor de dins de casa se’n vagi fora, és resistent.

Inconvenients: si no la protegim adequadament, la pluja i el sol la poden fer malbé; per la humitat es pot veure afectada per fongs, també la poden atacar per corcs, tèrmits, etc.

7. Quinessónlesduessubstànciesprincipalsqueconte-nentoteslesfustes?Quinad’aquestesésllargaiprima?

Tota la fusta conté un compost químic anomenat cel·lulosa, que té forma de tubs llargs i prims, els quals estan units entre ells per una altra substància anomenada ligni·na, que fa de ciment.

8. Quèéslavetadelafusta?

La veta de la fusta són unes línies o dibuixos de diferents tonalitats que hi podem observar quan la tallem. Gràcies a la veta podem distingir els diferents tipus de fusta: de pi, de faig...

9. Lesfustessónigualderesistentsentotesdireccions?Justificalaresposta.

No, les fustes no són igual de resistents en totes direccions. Com que tenen una estructura fibrosa en què totes les fibres segueixen la mateixa direcció, una fusta és resistent quan hi apliquem la força en la mateixa direcció de la fibra, mentre que és elàstica quan ho fem en direcció perpendicular a la fibra.

10. Indicatresaplicacionsenquèlafustatinguiunafun-ció principalment decorativa i tres més on la funcióprincipalsiguiaportarresistènciapersuportarpesosialtresforces.

Tot i que en molts casos es compleixen totes dues funcions alhora, proposem alguns exemples. Funció decorativa: revestiments de parets, marcs de portes, marc de fotografia. Funció resistent: biga d’una teulada, seient d’un gronxador, pal de suport d’una línia elèctrica.

11. Éscertqueelstaulersnomésespodenferambfustatransformada?Justificalaresposta.

No, de taulers se’n poden fer tant amb fusta transformada –amb serradures i resines– com amb fusta contraplacada, amb planxes gruixudes de fusta natural.

12. Quinadiferènciahihaentre:

a) untaulóiunapost: El tauló és més prim.

b) untaulóiuntauler: El tauló és de fusta natural mentre que el tauler és de fusta transformada i és més ample que el tauló.

c) unllistóiunamotllura: La motllura és com un llistó, però amb una secció complexa amb finalitats normalment decoratives.

13. Enquèesdiferencienlafustadepiiladeroure?

La fusta de pi és fusta tova, mentre que la de roure és fusta dura.

14. Quinéselprocésdefabricaciód’untaulerdeDMxa-patambfòrmica?

Per fabricar un tauler DM xapat es barregen serradures, que són els residus produïts en els processos d’obtenció i transformació de la fusta natural, amb uns productes químics aglomerants anomenats resines. Les serradures amb que es fan els DM són fetes de petits bocins de fusta.

15. Quines propietats milloren en la fusta contraplacadarespectealamassissa?

La fusta contraplacada és més resistent en totes direccions.

16. Quinessónlesaplicacionsmésimportantsdelafusta?

Les aplicacions més importants de la fusta són diverses:

•En la construcció d’edificis s’utilitzen per fer estructures que aguantin pesos i forces, com ara les bigues, els pilars, les teulades, etc.; per fer tancaments, portes i finestres, o per a una funció decorativa, com el revestiment de parets, de terres (parquet), etc.

•En ebenisteria s’utilitzen per fer tota mena de mobles.

Tecnologia 1

25

LA

•També s’utilitzen per fabricar mànecs d’eines, parts de vaixells, estris de cuina, joguines i objectes de decoració entre d’altres.

17. Descriu com es fan les unions clavades i les unionscargolades.

Les unions clavades asseguren unions permanents i es fan amb claus, mentre que les unions cargolades, que es poden muntar i desmuntar, es fan amb cargols.

18. Fesunsdibuixosamàalçadadecadaunadelestècni-quesd’unióengalzadesdescritesenaquestapartat ipintadecolorsdiferentslespecesques’uneixen.

Resposta oberta.

19. Quineseiness’utilitzenperferlesunionsengalzades?

L’ engalzat manual es fa amb serres, enformadors... i cal ser molt hàbil quan s’hi treballa. També hi ha màquines especials, com ara les freses amb eines de tall adequades.

20. Quines són les coles més utilitzades per unir fusta?Quinaéslamésseguraperutilitzaraltaller?

Les coles més utilitzades per unir fusta són les coles adhesives, les més importants de les quals són les coles blanques i les coles de contacte. La més segura per utilitzar al taller, però, és la cola termofusible.

21. Diguesduesnormesdeseguretatiduesnormesd’úsquecaltenirpresentsenlamanipulaciódecoles.

Normes de seguretat:

1.Cal manipularles lluny del foc o d’espurnes incandescents i en llocs ben ventilats. N’hi ha d’infl amables i n’hi ha que poden produir irritacions als ulls i a la pell i, fi ns i tot, enganxarla.

2.Si fas servir una pistola de cola termofusible, no en toquis mai la punta; et podries cremar.

Normes d’ús:

1.Les superfícies que s’han d’unir han de ser ben netes. La pols, els vernissos, les pintures o el greix eviten una unió correcta.

2.Les peces que es volen unir han d’encaixar bé i fer bon contacte. Com més gran sigui la superfície de contacte, més forta serà la unió.

3.Un cop utilitzat, s’ha de tapar bé l’envàs que conté l’adhesiu.

4.Algunes coles o gomes d’enganxar, com la cola de contacte, cal deixarles assecar una estona abans de fer la unió.

5.Cal fer pressió sobre les peces durant el temps d’assecat de l’adhesiu i mantenirles immòbils, utilitzant serjants si és el cas.

6.S’ha d’aplicar la quantitat apropiada d’adhesiu i repartirlo uniformement en una o en totes dues superfícies (depenent del tipus d’adhesiu) que cal unir. Fes servir un pinzell o una espàtula si cal. No s’ha de fer mai amb els dits.

22. Quines són les operacions bàsiques que, en general,calrealitzarperconstruirunobjectedefusta?

Les operacions bàsiques són marcar, tallar, mecanitzar, polir i muntar.

23. Per a quines operacions s’utilitzen els enformadors?Ambquinaaltraeinas’acostumenautilitzar?

Els enformadors serveixen per tallar la fusta i ferhi encaixos, ranures, etc. manualment. S’acostumen a utilitzar amb l’ajuda d’una massa o un martell.

24. Quinatècnicacalferservirsivolemferunamotlluraapartird’unllistó?

Per fer una motllura manualment cal utilitzar ribots especials com ara garlopes o garlopins amb la fulla de tall adequada. Però el més efi caç és utilitzar una fresa i, industrialment, una tupí.

25. Perquèéstanimportantseguirlesnormesdesegure-tatenlautilitzaciódelamaquinàriadetreballarfusta?

Perquè la maquinària de treballar la fusta en general és molt perillosa. Consta d’eines de tall molt esmolades i que es mouen a velocitats molt elevades. Cal anar amb molt de compte per evitar accidents.

26. Enquèconsisteixladesforestació?Quinesensónlescauses?Quèespotferperevitar-la?

La desforestació és el problema creat per la destrucció dels boscos a causa d’una explotació excessiva o grans incendis. Per evitarla es poden aplicar tècniques per obtenir els recursos dels boscos sense perjudicarne la regeneració, també es poden reciclar els residus de fusta que es produeixen a les serradores o a les indústries de la fusta per obtenir paper, fabricar fusta aglomerada...


1. Recolliumostresdediferentstipusdefusta,naturalsitransformades. Quan les tingueu, elaboreu un petitmural enganxant-les en una cartolina i posant-hi asotaelnomdecadauna,juntambunabreudescrip-ciódelessevescaracterístiquesiaplicacions.

Resposta oberta.

26

tecnologia 1LA

2. Indicaelnomdecadascunadelesformescomercialssegüents:

1 2 3

4

8

5

6

7 9

1. Llistó.

2. Llistó.

3. Biga.

4. Llistó.

5. Tauler.

6. Tauló.

7. Llistó.

8. Motllura.

9. Post.

3. Fesunarelaciód’einesimàquinespertreballarlafus-ta. Indica quines operacions es poden realitzar ambcadaunad’elles.

Resposta oberta.

4. Indicaquatrenormesdeseguretatenl’usd’adhesius.

Resposta oberta.

5. Quinesoperacionshacalgutfer(desdelatalaalbosc)perobtenirelsobjectesdefustacomelsdelesfiguressegüents?

Per als dos objectes, cal serrar l’arbre per obtenir taulons, a partir dels quals obtindrem, també serrantlos, taulers, posts i llistons. Per a l’objecte de l’esquerra caldrà un tauló o una post i rebaixarlo a l’obradora i ferhi els encaixos amb la fresa o amb la tupí.

Per a la caixa de la dreta, cal serrar llistons a les mides adequades i tallar un tauler o una fullola per ferne el fons. Després s’han de muntar tot encolant i clavant les diferents unions.

6. Buscainformacióalaxarxasobrelesoperacionsespe-cífiquesquepoden fer lesmàquinessegüents:obra-dora, regruixadora, tupí, torn i polidora de bandes.Redactaunbreuinformeamblainformacióobtingu-da.

Resposta oberta.

7. Buscainformacióielaborauninformesobreelproce-dimentperobtenirpaperapartirdefusta.

Resposta oberta.

8. Indicaelnomdecadaundelsencaixosdelafigura.

1 2 3

4 5 6

1. Encaix en cantonada.

2. Encaix de forquilla en angle.

3. Encaix de forquilla en T.

4. Encaix de carcassa.

5. Encaix de fuste.

6. Encaix de bastidor.

activitats fi nals

1. D’onobtenimelsmaterials?

Els obtenim de la transformació de les primeres matèries provinents del medi natural.

2. Posadosexemplesdematerialsd’origenmineral,dosmésd’origenvegetalidosd’origenanimal.

D’origen mineral: l’or, l’acer, el petroli.

D’origen vegetal: la fusta, el cotó.

D’origen animal: la pell, certes coles, la seda, la llana.

3. Indica l’origen (mineral, animal o vegetal) de les pri-meresmatèriessegüents:

petroli, seda, cotó, llana, cànem, argila, sorra, espart, guix, fusta, suro, marbre, cuir, ossos, lli, làtex.

Mónanimal: cuir, os, seda.

Mónvegetal: cotó, cànem, espart, fusta, suro, lli, làtex.

Mónmineral: argila, sorra, guix, marbre, petroli.

Tecnologia 1

2�

LA

4. Quèsónelsmaterialstransformats?

Els materials transformats són aquells que, tot i ser d’origen natural, necessiten un important procés de transformació abans de ser utilitzats. Per exemple el paper, el vidre...

5. Posatresexemplesdematerialsnaturalsitresdema-terialstransformats.

Materialsnaturals: la fusta, la pell, el cotó, la llana.

Materials transformats: el plàstic, el cartró, l’acer, la fusta aglomerada...

6. Ordenaadequadamentlesfasesdel’obtenciódelafus-ta:tallar,assecar,esbrancar,serrar,transportar,talar.

Es tala, s’esbranca, es talla, se serra, s’asseca i es transporta.

7. Quines operacions cal fer per disposar d’un materialcomlafusta?

Primer cal tallar un arbre per la base; seguidament se’n tallen totes les branques (esbrancament). Desprès es tallen tots els troncs amb la mateixa llargada (tall) per tal de ser transportats. Finalment els troncs es porten a la serradora, on passaran per un procés de transformació que consisteix a serrar els troncs per obtenir les formes desitjades i assecarlos (assecat) per reduirne el contingut d’humitat.

8. Quins inconvenients es poden evitar envernissant opintantlafusta?

Envernissant o pintant la fusta s’evita que absorbeixi la humitat i sigui afectada per fongs i insectes.

9. Quinespropietatstenenlesfustes?

Les principals propietats de les fustes són la resistència, la tenacitat, l’elasticitat en flexió, la lleugeresa, la combustibilitat i la poca conductivitat tèrmica.

10. Indicaquinesdelesfustessegüentssónnaturalsiqui-nestransformades:

DM, llistó, post, aglomerat, biga, xapa, contraplacat,motllura,tàblex.

Naturals: llistó, post, biga, motllura.

Transformades:cotntraplacada, aglomerada, tàblex, DM, xapa.

11. Indica el nom de tres objectes de diferent tipus quehaginestatconstruïtsambalguntipusdefustatrans-formada.

Armaris de cuina, mobles com cadires, armaris, taules, portes, etc.

12. Digueselnomdesisfustesdiferentssegonsl’arbredequèprocedeixen.

Fusta de pi, de roure, d’alzina, de faig, d’avet, d’om...

13. Quinssónelstipusd’uniómésempratsenelmuntat-ged’objectesdefusta?

Les unions clavades, les unions cargolades i les unions engalzades.

14. Als tallers de fusteria, quines són les màquines mésutilitzades?

Les maquines més utilitzades als tallers de fusteria són les serres circulars, les serres de cinta, les màquines universals o obradores, les regruixadores, els tupís, els torns i les polidores. També les màquines fresadores, els ribots, les garlopes, els guilleumes i les gúbies, etc.

15. Quinsproblemesprovocal’úsexcessiudefusta?Comespodensolucionar?

L’ús excessiu de fusta pot provocar la desforestació. Per evitarla es poden aplicar tècniques per obtenir els recursos dels boscos sense perjudicarne la regeneració, també es poden reciclar els residus de fusta que es produeixen a les serradores o a les indústries de la fusta per obtenir paper, fabricar fusta aglomerada...

16. Quins aprofitaments es poden fer dels residus de lafusta?Perquècalaprofitar-los?

Els residus de la fusta poden ser útils per fabricar taulers de fusta transformada, com l’aglomerada, el DM o el tàblex. També poden ser reciclats per fabricar paper. Finalment, quan no poden ser reciclats es poden incinerar, recuperant així energia en forma de calor, que pot ser transformada en electricitat.

Cal aprofitarlos per reduir el consum de fusta natural, col·laborar en la regeneració dels boscos i evitarne així la desforestació.

17. Quines conseqüències mediambientals provoca unconsumexcessiudeproductesdefusta?

Un consum excessiu de productes de fusta pot provocar la desforestació i l’extinció de certes espècies d’arbres.

18. Observalesfotografiessegüentsiindicadequintipusdefustaestracta.

1 2

28

tecnologia 1LA

3 4

5

1. Mostra de faig.

2. Mostra de roure.

3. Mostra de cirerer.

4. Mostra de pi.

5. Mostra de sapel·li.

Unitat 7. el circuit elèctric

1. Fesunallistadedeuaparellsqueutilitzeshabitualmentiquefuncionenambelectricitat.Indica’nlafunció.

Resposta oberta.

2. De la llista anterior, quins funcionen connectats a lainstal·lacióelèctricaiquinsambpiles?Perquè?

Orientació: Funcionen amb piles els aparells portàtils que generalment són de poc consum i funcionen a poc voltatge.

3. Anomenadosavantatgesiuninconvenientdel’elec-tricitat.

Entre els avantatges podem dir què és fàcil de generar i de transportar a grans distàncies, i com a inconvenient, que no es pot emmagatzemar en grans quantitats.

4. Dóna almenys dues raons que expliquin per quèl’energiaelèctricas’haimposatcomafontd’energiaalaindústria,alsserveisial’habitatge.

Dues raons serien que és fàcil de transformar en altres energies sense generar residus, ni fums, ni fer gaire soroll i és fàcil de transportar.

5. Explicabreumentcomrepercutiriaenlestevesactivi-tatshabitualspassartotundiasenseelectricitat.

Resposta oberta.

6. Dibuixa l’estructura d’un àtom, i indica les partículesqueelformenilasevadisposició.

7. Completalesfrasessegüents:

a)Elselectronstenencàrregaelèctricanegativa,ielsprotons,positiva.

b) Un àtom té el mateix nombre d’electrons que deprotons;pertant,lasevacàrrega elèctricaésnul·la.

c)Elcorrent elèctric ésundesplaçamentd’electronsatravésd’unmaterial.

d) Quan els àtoms d’un cos perden o guanyen elec-trons,aquestcoshaadquiritcàrrega elèctrica.

8. Explicaquèvoldirqueuncos...

a)técàrregaelèctricapositiva:que té més protons que electrons.

b) técàrregaelèctricanegativa: que té més electrons que protons.

c) no té càrrega: que té el mateix nombre d’electrons que de protons.

9. Quèésuncircuitelèctric?

Un circuit elèctric és un conjunt d’elements enllaçats de tal manera que permeten que hi circuli el corrent elèctric.

10. Enumeralescondicionsques’handedonarenuncircuitelèctricformatperunalàmpadaconnectadaaunapila,perquèhicirculielcorrentelèctric.Dibuixa’nl’esquema.

Els dos extrems de la làmpada han d’estar connectats amb fi l conductor, l’un al pol positiu de la pila, i l’altre al pol negatiu.

Nucli: protons + neutrons

Electrons

Tecnologia 1

2�

LA

11. Enuncircuitelèctric,quèsignificaquanesdiuqueésobert?Dibuixal’esquemad’uncircuitobert.

Un circuit elèctric és obert quan el camí que han de seguir els electrons s’ha interromput en algun punt. En aquest cas, el corrent elèctric no es produeix.

+ -

12. Quina diferència hi ha entre el corrent elèctric quesubministraunapilaielquesubministraunendoll?

El corrent elèctric que subministra una pila és corrent continu, CC, és a dir, els electrons sempre és desplacen en el mateix sentit a través del circuit, del pol positiu al negatiu (sentit convencional). En canvi, els endolls que tenim a casa subministren corrent altern, CA, de manera que el sentit del corrent s’inverteix alternativament.

13. Quinaéslafunciódelgeneradorenuncircuitelèctric?

El generador és l’element que subministra l’energia que fa desplaçar els electrons en el circuit, és a dir, l’energia elèctrica.

14. Quinaéslaprincipaldiferènciaentreunapilaiunacu-mulador?

Les piles s’esgoten quan els seus reactius químics s’acaben, i cal substituirles. En canvi, quan els acumuladors s’esgoten, es poden recarregar connectantlos a un CC, i tornarlos a utilitzar per alimentar un circuit.

15. EnelscircuitsdeCAelsendollsrepresentenelgenera-dordelcircuit.Explicabreumentperquè.

En els circuits de CA els generadors s’anomenen alterna·dors i es troben a les centrals elèctriques. El que arriba a casa nostra són els terminals d’aquests alternadors, que són els endolls; per això diem que representen els generadors en els circuits de CA.

16. Fesundibuixdelsdiferentstipusdepilesquealimen-tenelsaparellsportàtilsquenormalmentutilitzes.Se-nyala-hilapolaritatiindica’nlatensió.

Resposta oberta.

17. Dibuixauncableconductor.Senyala-hilespartsiex-plicalafuncióquetécadascuna.

La funció del fil o cable conductor metàl·lic és transportar el corrent elèctric, i el de la coberta aïllant, és de protegir el conductor del contacte amb els altres conductors i amb les persones.

18. Quinarelacióhihaentrematerialsconductors,materi-alsaïllantsiresistènciaelèctrica?

Un material conductor ha de tenir una resistència petita perquè no dificulti el pas del corrent elèctric. En canvi, un material aïllant ha de tenir la resistència més gran possible, per permetre que el corrent hi circuli.

19. Quinssónelsmaterialsconductorsmésutilitzats?Perquè?

Els materials conductors més utilitzats són el coure i l’alumini, perquè són materials dúctils (se’n poden fer fils) i tenen un preu relativament moderat.

20. Quècaltenirencompteal’horadeconnectarunre-ceptorenuncircuitelèctric?

Per connectar un receptor a un circuit elèctric hem de tenir en compte si són compatibles per: la classe del corrent, el voltatge, i la potència.

21. Explica quina és la funció dels aparells de comanda-mentenelscircuitselèctrics.

Els aparells de comandament tenen la funció de governar o controlar els circuits elèctrics.

22. Dibuixa l’esquema d’una làmpada accionada per uninterruptor.

Coberta aïllant Cable conductor

�0

tecnologia 1LA

23. ExplicaladiferènciaentreuninterruptoriunpolsadorNO.

L’ interruptor canvia a la posició de treball (tancat) o de repòs (obert) en accionarlo, i es manté en aquesta posició fins que s’acciona de nou; en canvi el polsador NO només manté la posició de treball (tancat) mentre l’accionem i torna a la posició de repòs quan cessa l’acció.

24. Hem d’instal·lar un aplic amb una làmpada per il-luminarlaportad’entradadelnostrepisquanobrimlaporta.Peraccionar-lodisposemd’uninterruptorid’unpolsadorNO.Quinutilitzarem?Perquè?Dibuixa l’es-quemadelcircuitelèctriccorresponent.

Utilitzarem l’interruptor, perquè amb el polsador NO per tenir la làmpada encesa hauríem de mantenir el polsador accionat.

25. Dibuixal’esquemadelcircuitd’accionamentdelalàm-padade lanevera,queenobrir laportas’encén ientancar-las’apaga.

26. Quèpassariasiperfersonarl’avisadoracústic(timbreo brunzidor) de la porta d’entrada d’una casa fèiemservirunpolsadorNT?

Que l’avisador acústic només deixaria de funcionar quan accionaríem el polsador NT.

27. Què és un commutador? Quina és la seva aplicacióprincipal?

El commutador és un aparell que té tres borns de connexió: una entrada i dues sortides. La seva aplicació principal és d’encendre o apagar una o més làmpades des de dos llocs diferents, associat amb un altre commutador.

28. Dibuixal’esquemad’uncircuitcommutatqueenunaposicióaccionaunalàmpadaienl’altraunbrunzidor.

+ -

29. Quinaésladiferènciaprincipalentreelcommutadorielcommutadord’encreuament?

El commutador, que té una entrada i dues sortides, connecta l’entrada amb una sortida diferent a cada una de les dues posicions de funcionament. El commutador d’encreuament té dues entrades i dues sortides, i inverteix la connexió de les entrades amb la de les sortides a cada una de les dues posicions de funcionament.

30. Dibuixaelsesquemesdedoscircuitsquecontrolinelfuncionament d’una làmpada, el primer des de dospunts,ielsegon,desdetres.

31. Enrelacióambelsdoscircuitsanteriors,enquinsca-sosesfanservirenlainstal·lacióelèctricad’unhabi-tatge?

S’utilitzen bàsicament per controlar les instal·lacions d’enllumenat de les diferents estances. El primer circuit, en habitacions individuals, i el segon, en habitacions dobles.

32. Per què les instal·lacions elèctriques han de complirunanormativamoltestricta?

Per garantir la seguretat de les persones, els seus béns i el bon funcionament de la mateixa instal·lació elèctrica.

33. Indicaduesnormesdeseguretatquesemprehasdetenirencomptequantreballisambcircuitselèctricsal’auladetecnologia.

Abans de manipular els circuits elèctrics, cal desconnectarlos de la xarxa o del generador.

No s’ha de connectar cap circuit sense permís o supervisió del professor/a.

Tecnologia 1

�1

LA


1. Muntauncircuitcomeldelafotografia:

Dibuixal’esquemadelcircuit.

a)Fixa’tquehasutilitzatunapilaiunabombetaielshasenllaçatambunscableselèctrics;sino,nofun-cionaria,ésadir,nos’encendrialabombeta.Ambelllapis, segueix el muntatge realitzat. Partint de lapila,tornesaarribaralapila.Elrecorregutdelllapishaestablertuncircuit.

Dibuixal’esquemadelcircuit.

b)Fixa’tque,enelmuntatgedelalàmpada,quandes-connecteselfildelpolpositiudelapila,labombe-ta s’apaga. Comprova que passa el mateix si el filquedesconnectesésdelpolnegatiu,oeldequal-sevoldelsbornsdelportalàmpades.Siagafesellla-pis i segueixes el circuit, en qualsevol dels casosdescritsenaquestapartat,ettrobaràsquenopotscompletarelcircuit,perquèelcamíestà interrom-put,ésadir,elcircuitnotécontinuïtat.

c) Ara connecta els dos fils de la bombeta al mateixpol,alpositiuoalnegatiu,agafaelllapisisegueixelcircuit;encaraqueel recorregutnos’interromp, labombeta no s’encén, perquè el circuit només estancasivadelpol+alpol–ininterrompudament.

Dibuixal’esquemadelcircuit

-+

2. Explicaperquè,enelsmuntatgesrealitzatsenl’activi-tatanterior,

a)sielcircuitestàobert,labombetaestàapagada.

Perquè les càrregues elèctriques, els electrons, no poden anar del pol negatiu al positiu. Llavors no hi ha corrent elèctric i la bombeta està apagada.

b)sielcircuitestàtancat,labombetaestàencesa.

Perquè les càrregues elèctriques, els electrons, si que poden anar del pol negatiu al positiu. Llavors hi ha corrent elèctric i la bombeta està encesa.

3. Muntauncircuitcomeldelafotografia,observaquehihemafegitunoperadordecomandament,queper-met governar el funcionament de la bombeta ambméscomoditat:

a)Quinaparelldecomandamentés?

Un interruptor.

b)Fesl’esquemadelcircuit.

4. Munta un circuit com el de la fotografia, comprovaquequanfuncionaunalàmpadal’altraestàapagada.

a)Quinnomrebenaquestscircuits?

Circuits commutats.

b)Quinaparelldecomandamenthiutilitzem?

Commutador.

c)Fesl’esquemadelcircuit.

�2

tecnologia 1LA

5. Vésal’aulad’Informàticaiambunprogramadesimu-lació de circuits (Cocodrile Clips, Edison...) realitza elfuncionamentdelssegüentscircuitsicomprova’ls.

a)Làmpadaaccionadaambuninterruptor.

b) Accionament d’una làmpada i un motor amb uncircuitcommutat.

+ -

M

c)Làmpadaaccionadaambdoscommutadors.

d)TimbreaccionatambunpolsadorNO.

e)Làmpadaaccionadadesdequatrepuntsdiferents.

+ -

6. Amb la informació obtinguda a través d’Internet feslesactivitatsproposades:

a) Redactaunbreu informesobreelsaparellsdeco-mandamentutilitzatsenlesinstal·lacionsdelshabi-tatgesiadjunta-hialgunesfotografiesdelsmateri-alsmésutilitzats.

b) Fesunpetittreball,adjuntant-hialgunafotografia,sobrealgunainnovacióenelpetitmaterialelèctricdestinatalamilloradelainstal·lacióelèctricadelshabitatges.

c) Fesunpetittreball,il·lustratambalgunafotografia,sobre els detectors de moviment en els circuitsd’enllumenat.

Perbuscarlainformacióalaxarxapotsutilitzarlespa-raules«pequeñomaterialeléctrico»enelteucercadorhabitual.

Resposta oberta.

Tecnologia 1

��

LA

activitats fi nals

1. Elcorrentelèctricésdegutaldesplaçamentdels:

a)àtoms.

b)electrons.

c)protons.

d)neutrons.


2. Uncircuitelèctricelementalésformatper:

a)ungenerador,unreceptoriunsconductorsqueelsuneixen.

b)uninterruptor,unreceptoriunsconductorsqueelsuneixen.

c)ungenerador,unreceptoriuninterruptor.

d)ungenerador,un interruptor iunsconductorsqueelsuneixen.


3. Enuncircuitelèctricelgeneradorésl’elementque:

a)transforma l’energia elèctrica en un altre tipusd’energia.

b)transportal’energiaelèctricacapalsreceptors.

c)controlaelfuncionamentdelsreceptors.

d)subministral’energiaelèctricaalcircuit.


4. Un interruptor és un aparell de comandament delscircuitselèctricsquetélafunció:

a)d’obrirotancarelcircuit,ideixar-loenqualsevoldelsdosestatsfinsques’accioniunaltrecop.

b)detancarelcircuit,nomésquanésaccionat.

c)de tancar o obrir el circuit des de dos punts dife-rents.

d)d’obrirelcircuit,nomésquanésaccionat.


5. Uncircuitelèctricqueaccionaunalàmpadaésobertquan:

a)lalàmpadaestàencesa.

b)lalàmpadas’encénis’apagaalternativament.

c)lalàmpadaestàapagada.

d)lalàmpadaestàencesainoespotapagar.


6. La manipulació inadequada dels circuits i aparellselèctricsésperillosaperquè:

a)elcircuitdeixadefuncionar.

b)elsaparellsescremenoespodenfermalbé.

c)poden ser causa d’accidents personals que podenresultarfinsitotmortals.

d)lacompanyiasubministradoraenstallariaelsubmi-nistramentd’electricitat.


7. Indicaelscomponentsd’uncircuitelèctricelementaliexplicalasevafunció.

Els components fonamentals d’un circuit elèctric són el generador, els conductors i el receptor. El generador subministra l’energia elèctrica al circuit; els conductors transporten el corrent del generador cap al receptor, i d’aquest cap al generador, tancant el circuit elèctric; el receptor s’encarrega de transformar l’energia elèctrica en una energia que ens és útil (llum, calor, moviment, etc.).

8. Classificaelsmaterialssegüentssegonsquesiguinaï-llants i conductors: coure, paper, porcellana, fusta,acer,plàstic,cotó,alumini,plomicartró.

Aïllants: paper, porcellana, fusta, plàstic, cotó, cartró.

Conductors: Coure, alumini i plom.

9. Posaelnomdel’operadorquecorresponacadasímbol:

pila interruptor Punt de llum timbre

commutador Polsador NO motor

10. Completalesfrasessegüents:

a) ElpolsadorNO(normalment obert),enestatdere-pòs,mantéelcircuit obert inomésel tancaquanelpremem;elpolsadorNT(normalment tancat)mantéel circuit tancat i interromp el pas del corrent quanprememelpolsador.

b) Elcommutadorésunaparelldecomandamentdetres borns de connexióquepermet tancar i obrirel

�4

tecnologia 1LA

circuitelèctricatravésdedos caminsdiferents.

c)Quanesvolcontrolarelfuncionamentd’unalàmpa-dadesdecincpunts,s’hadecombinarl’acciódedos commutadorsambladetres commutadorsd’encre-uament.

11. Dibuixal’esquemadelcircuitelèctricquepermetiac-cionar un punt de llum d’una estança destinada adormitori,desde:

a)laportad’entrada.

b)laportad’entradaid’uncostatdelllit.

c)laportad’entrada, totsdoscostatsdel llit, i tambédesdelatauladetreball

+ -

12. Enunprojectedetecnologiaesnecessitadissenyaruncircuit que compleixi les funcions que indiquem totseguit.Ambunaparelldecomandaments’had’activarunpetitmotorelèctric,demaneraquequaneldesac-

tivem s’encengui un llum indicant que el motor s’hadesactivat.Entornar-loaactivar,elllums’had’apagar.Proposa una solució, tot dibuixant l’esquema corres-ponentiindicantelmaterialnecessari.

+ -

M

13. Dissenya l’esquema elèctric d’un circuit que permetiaccionar:

a)untimbredesd’unpunt.

b)dueslàmpadesdemaneraque,quanfuncional’unanofuncionil’altra.

c)cinc làmpadesdemaneraque,enactuarsobreuncomandament,s’encenguilaprimera;després,actu-antsobreunaltrecomandament,s’apaguilaprime-rais’encenguilasegona;acontinuació,actuantso-bre un altre comandament, s’apagui la segona is’encengui latercera; iaixísuccessivamentfinsa lacinquena.

Tecnologia 1

�5

LA

+ -

14. Enelcircuitdelafigura:

a)Identificaelselementsd’aquestcircuit. Una pila, un commutador, un polsador, un interruptor,

un commutador d’encreuament un brunzidor i una làmpada

b)Indicaquinsreceptorsfuncionaranencadaunadelesposicionspossiblesdelsoperadorsdecomanda-ment.

En l’estat de l’esquema, el brunzidor s’activarà si premem el polsador, i es desactivarà en accionar o el commutador o el commutador d’encreuament.

c)Volem afegir-hi un operador que permeti que nofuncionin ni la làmpada ni el timbre. Quin aparellutilitzaràs?Onelconnectaràs?

Un interruptor. Caldria connectarlo a la sortida de la pila, tot just després del pol positiu o del pol negatiu.

15. Observa els circuits d'enllumenat de la instal·lacióelèctrica de les diferents habitacions o estances decasatevaiemplenalataulasegüent:

Estança Punts de llum Punts de coman·dament

Interruptors Commutadors Encreuaments

Resposta oberta.