soriguera pallars sobirà

SORIGUERA Pallars Sobirà

Memòria i normativa específica

NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DE L’ALT PIRINEU Aprovació provisional Desembre 2014

Normes de planejament urbanístic. Municipis de l’Alt Pirineu Servei de Planificació Urbanística. Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme

Normes de planejament urbanístic. Municipis de l’Alt Pirineu

Soriguera PALLARS SOBIRÀ

_INFORMACIÓ Territori L'actual municipi de Soriguera es creà l’any 1.972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d'Estac. Limita al nord amb els termes de Sort, Rialp i Llavorsí, al sud i est amb el Baix Pallars i a l’oest amb Montferrer i Castellbó i les Valls d’Aguilar. Està situat a 1.192m d’altitud al sud de la comarca del Pallars Sobirà i té una superfície de 106km2. Comprèn la vall de Soriguera, en direcció est-oest, afluent per l'esquerra de la Noguera, i drenada pel riu del Cantó, al vessant meridional de la qual s'eleva la muntanya de Sant Quir (1.792m alt) i la de Baén (1.913m alt), i al septentrional la de la Torreta de l'Orri (2.439m alt). El coll del Cantó, al voltant del qual hi ha una extensa zona de pasturatges, separa del terme de l'Alt Urgell (Montferrer de Segre). A les zones més enlairades del terme es combinen les pastures naturals (500 ha) amb les masses forestals de pi roig i pi negre (6.632 ha). La superfície de conreu és de 1.711 ha: prats de dalla, farratge, cereals, patates i petites extensions d'horta. Als diferents nuclis que conformen el municipi de Soriguera s’accedeix des de diferents itineraris. Al nucli de Soriguera i a Vilamur s'arriba per la carretera local que surt cap al sud des de la N-260 que passa per Sort cap a la Seu d'Urgell. Abans de desviar-se per aquesta carretera, al nord hi ha el nucli d'Embonui. La carretera local acaba un altre cop a la N-260, al poble de Rubió. Als nuclis d'Arcalís i Baro s'arriba per la N-260 des de Sort en l'altre sentit, cap a la Pobla de Segur. Abans d'arribar per aquesta carretera a la Ribera de Montardit es pot agafar una desviació per una via local cap a Tornafort. Es tracta d'un municipi eminentment rural, amb catorze pobles petits dedicats principalment a la ramaderia. El municipi compta amb paratges naturals de gran interès, essent el seu sostre el Pic o Tossal de l'Orri (2.439m). Població, economia i habitatge D’acord amb l’Institut d’Estadística de Catalunya a l’any 2007, Soriguera té una població de 341 habitants, distribuïts en 126 llars, de la qual un 22% té una edat superior als 65 anys (2007). En referència al creixement natural de població durant el quinquenni 1996-2001, aquest va ser negatiu (-1,1) i, en canvi, el saldo migratori va ser força positiu (+10,3), el resultat doncs, va ser un creixement total positiu xifrat en +9,2 cada mil habitants, semblant a la dinàmica del Pallars Sobirà. La població activa és del 44,3% i l’activitat principal de la població són els serveis (53,8%), seguit de l’agricultura (22,1%). L'economia se centra, però, en la producció de ramaderia bovina cap a la qual s'ha orientat l'agricultura; hi ha, també, caps de bestiar oví i animals de peu rodó. Els habitatges acabats l’any 2006 van ser de 50 i iniciats 0; l’any 2007 van ser de 9 acabats i iniciats 1. El nombre total d’habitatges del municipi és de 310 unitats distribuïts en 126 principals (40,65%), 148 de secundaris (47,75%) i 36 de vacants (11,62%). D’aquests principals, el 80,10% dels habitatges són de propietat i el 53,30% tenen més de 120m2 de superfície. Morfologia urbana El municipi de Soriguera es composa de diversos nuclis històrics de petita dimensió. En concret comprèn els nuclis de Vilamur, cap del municipi, els pobles de Rubió, Les Llagunes, Soriguera, Tornafort, Puigforniu, Malmercat, Embonui, Baró, Estac, Arcalís, Escós, Mencui i Freixa. I les caseries i quadres de Saverneda i Llavaneres.


La majoria d’aquests nuclis tenen unes dimensions molt reduïdes pròpies d’agregats rurals. Trobem algunes cases abandonades fruit de la despoblació produïda en els darrers 30 anys. En aquest sentit, aquest document considera com a nuclis urbans els següents:

Mencui Escós Estac Baro Arcalís Malmercat Tornafort Embonui Vilamur Puigforniu Soriguera Freixa les Llagunes Rubió

Cal assenyalar, com aspecte morfològic més rellevant de la majoria de nuclis, que la tipologia de casa es basa en l’agregació per juxtaposició d’edificacions orgàniques, les quals són fruit de l’agrupació de diversos volums amb diferents usos a l’entorn d’una era o pati, conformant la unitat de llar. L’edificació es desenvolupa al voltant d’un espai lliure concentrat, en un model similar a les cases amb pati del moviment modern. Els carrers són delimitats per les edificacions o per les altes tanques de pedra de les eres en alineació a carrer, i tenen un traçat i amplada irregular. Aquesta característica comporta que si bé el carrer es troba ben delimitat, el buit (l’era) tingui tanta importància com el ple (casa) en la formació del teixit urbà. Aquest model és bàsic per mantenir les característiques espacials d’aquests pobles. La disposició de les edificacions s’adapta geogràficament i assoleix diferents imatges. En general es defineix fàcilment el límit urbà del no urbanitzable. El cas de Vilamur és diferent, aquí ens trobem amb un nucli força compacte d’edificacions alineades a vials molt estrets que conformen una quadrícula amb aires medievals situada només al sud de l’església romànica. Als extrems del nucli si que trobem construccions típiques en era com a la resta de nuclis i altres edificacions més actuals no adaptades a la morfologia general que distorsionen la imatge del nucli. També un cas a part és el nucli de Baro, situat a la vall, proper a Sort, que conforma els seus creixements a peu de la carretera N-260. Planejament vigent Estat actual Normes de planejament urbanístic dels municipis sense planejament a Catalunya, a l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, aprovades definitivament el 19 d’abril de 2010 i publicades al DOGC 5630 de 17 de maig de 2010. Anteriorment a l’aprovació d’aquestes normes, el municipi disposava d’una delimitació de sòl urbà de l’any 1994, redactada per la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. En aquest document, de manera molt bàsica, es delimita el sòl urbà i es regula la normativa urbanística del sòl urbà i del sòl no urbanitzable. Així mateix es delimiten diferents àrees de ruïna generalitzada i de creació de nous serveis urbans, establint la necessitat de redactar plans especials per a desenvolupar els seus objectius que respectivament són:

- Establir alineacions i rasants dels espais públics i ordenació dels volums resultants que contemplin la cessió gratuïta de vials i places.

- Establiment de les alineacions viàries; ordenació dels creixements a produir en el seu marge; definició respecte l’entorn paisatgístic; establiment de la parcel·lació; etc.


Tanmateix, ateses les cartografies disponibles en el moment de redacció del document, la delimitació no defineix amb precisió l’espai públic (places, carrers, espais lliures,...) del privat ni qualifica els sòls de sistema (vials, torrents, esglésies, ajuntaments, escoles,...) dels que no ho són. Planejament territorial El Pla territorial de l’Alt Pirineus i Aran, aprovat definitivament el juliol de 2006, preveu l’estratègia de desenvolupament de creixement de reequilibri per els nuclis urbans de Vilamur i Baro i l’estratègia de millora i compleció per els nuclis urbans de Mencui, Escos, Estac, Arcalís, Malmercat, Tornafort, Saverneda, Puigforniu, Soriguera, Les Llagunes, Rubió i Embonui. Per una banda, l’estratègia de reequilibri en àrees i nuclis urbans de poca extensió, limitada connectivitat o poca disposició de sòl apte, és preveure creixements necessaris per les dinàmiques demogràfiques i econòmiques endògenes, no essent aconsellable preveure’ls per raons exògenes. Aquestes determinacions es realitzaran en el moment de l’elaboració i revisió del POUM. Per altra banda als pobles on es preveu una millora i complexió l’objectiu és la recuperació i millora d’aquest nuclis, i per tant el planejament urbanístic s’ha de centrar en el manteniment, reconstrucció de les trames urbanes existents, amb especial manteniment de la tipologia arquitectònica dominant. Tot i que el planejament, mitjançant la delimitació i l’ordenació precisa del sòl urbà, pot plantejar petites extensions encaminades a la complexió de l’assentament i la regularització de la franja perimetral. Així mateix, gairebé tot el terme municipal es troba protegit per la legislació sectorial i territorial de Pla d'Espais d'Interés Natural, Xarxa Natura 2000 i Parc Natural de l’Alt Pirineu. En concret, dins el PEIN de la Vall de Santa Magdalena s’incloen els nuclis de Embonui, Vilamur, Rubió, Les Llagunes, Soriguera, Puigforniu, Tornafort, Malmercat i Saverneda. Pla director urbanístic del Pallars Sobirà El Pla director del Pallars Sobirà (PDU PS), aprovat definitivament al juliol del 2008, estableix una sèrie de directrius, a tenir en compte alhora de redactar un nou planejament, que es concreten per a cada municipi i els seus nuclis. Pel que fa als nuclis de Baro i Vilamur, als que el PTP APiA assigna l’estratègia de creixement de reequilibri, el PDU PS es fixa els següents objectius:

- Determinar la modificació d’aquelles extensions dels nuclis que no s’ajustin a les directrius establertes per la Llei d’urbanisme i a les del planejament territorial.

- Establir els criteris d’ordenació espacial i de tipologia i tractament de les edificacions pel que fa a les possibles remodelacions interiors dels nuclis per tal de preservar les característiques pròpies dels pobles d’aquest territori.

- Establir les pautes per a què les possibles noves edificacions de replè de la corona exterior del nucli s’integrin sense que desfigurin la seva imatge exterior.

- Vetllar perquè l’habitatge que gaudeixi d’alguna mena de protecció no és concentri només als nuclis de fons de vall i es distribueixi, raonablement, per les valls laterals i el conjunt de nuclis.

Per als nuclis de Mencui, Escos, Estac, Arcalís, Malmercat, Tornafort, Saverneda, Puigforniu, Soriguera, Les Llagunes, Rubió i Embonui, als que el PTP APiA assigna l’estratègia de millora i compleció, el PDU PS es fixa els següents objectius:

- Valoritzar els nuclis com a patrimoni urbanístic del territori. - Fomentar la residència associada a les activitats rurals. - Fomentar les activitats professionals i artístiques desconcentrades. - Fomentar la segona residència de reutilització. - Fomentar els serveis turístics de qualitat i petita escala. - Incentivar el desenvolupament de les telecomunicacions en el territori.

Per als assentaments no assenyalats en els plànols normatius del PTP APiA, en concret el nucli de Llavaners, el PDU PS fixa directrius, recomanant la delimitació precisa del seu sòl urbà, la definició d’un sector amb l’objectiu de la seva recuperació, o la seva catalogació com a edificacions rurals, segons la seva situació. D’altra banda el PDU PS estableix la necessitat d’una redefinició del límit del sòl urbà per aquells nuclis que considera que no tenen un règim de sòl ajustat al seu perímetre consolidat. Per tal de donar


compliment als objectius, cal que els sòls lliures d’edificació s’incorporin a l’areal del seu entorn. Per als nuclis de Arcalís, Escós, Estac, Malmercat i Saverneda el Pla determina la necessitat que el planejament municipal ajusti la delimitació de sòl urbà, d’acord amb el concepte definit a l’article 26 del TRLU. Es considera que el planejament general vigent ( Delimitació de sòl urbà de l’any 1994), que proposava una classificació de sòl, en el cas d’aquests nuclis no respon als criteris que fixa actualment la Llei d’urbanisme. En últim el PDU PS estableix l’estratègia de recuperació del nucli històric de Freixa, perquè, encara que es trobi deshabitat, considera que la seva recuperació és positiva per a la consolidació de la xarxa de nuclis del Pallars Sobirà. Per a aquest nucli es possibilita la seva recuperació mitjançant la delimitació d’un sector que incorpori la totalitat del nucli i fixi els deures dels propietaris del sòl inclòs. Aquests deures hauran de ser equivalents als fixats pels articles 44 i 45 del TRLU i inclouran, expressament, l’execució dels serveis urbans adequats al caràcter del nucli.


_CRITERIS, OBJECTIUS I PROPOSTES Les dades socioeconòmiqes de la població reflecteixen un municipi sense creixements de població encara que amb majoria de població activa. L’existència d’un 11,62 % d’habitatges vacants, així com un quasi nul moviment edificatori, sobretot en els nuclis situats a més altitud, ens indiquen que aquest és un municipi amb poques necessitats de creixement per causes endògenes. El planejament vigent, de l’any 1994, ja estableix una delimitació de sòl amb àmbits de transformació o creixement que aquest document analitza i manté o no segons l’evolució urbanística de cada poble. En general, les delimitacions actuals són molt poc precises i comprenen zones que actualment no estan consolidades o en les quals no es possible un creixement. Aquest document planteja ajustar la delimitació a les necessitats reals del municipi. Com aspecte rellevant, cal destacar l’entorn paisatgístic privilegiat que envolta gairebé tots els nuclis. Ateses aquestes condicions, el document proposa com a objectiu principal el manteniment de l’estructura urbana existent i la salvaguarda dels espais lliures que envolten el nucli, de manera que es garanteixi la imatge paisatgística característica pròpia d’aquest territori, com a valor turístic a desenvolupar i explotar. Alhora compatibilitzar l’activitat turística amb les activitats existents. En aquest sentit cal evitar que les noves edificacions trenquin amb l’harmonia de l’entorn i amb l’estructura urbana preexistent. També segons el cas es delimiten uns polígons d’actuació als efectes d’aconseguir un mínims de sòls de cessió per a sistemes d’espais lliures i equipaments o millora de la vialitat i estructura urbana existents en terrenys vacants o singulars. Cal destacar, que en gairebé tots els nuclis fa falta una zona d’aparcament i/o millorar-ne l’accés. Aquest document contempla aquest problema comú enfocant-lo de manera diferent segons el nucli. Tanmateix, cadascun d’aquest nuclis té les seves pròpies característiques que analitzem seguidament.


Nucli: 1. Mencui

Soriguera Descripció A la capçalera de la vall d'Escós, el poble de Mencui s’enlaira a 1.256m, als vessants SE del serrat de Mencui. Del veí poble d'Escós mena una pista forestal que arriba a Mencui. Actualment hi viuen dos o tres cases durant tot l’any en aquest poble caracteritzat per la seva excel·lent situació a la capçalera de la vall d'Escós. Així mateix, hi trobem la petita església de Sant Clement, que era sufragània de la d'Estac, d’una nau i característic campanar vuitavat que actualment es troba en estat de ruïna avançada. Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant ajustada a l’estat actual. Aquest document planteja l’ajust d’aquesta delimitació i exclou l’àmbit de casa del Batlle, ja que queda a l’altra banda del rierol, desconnectada del nucli i té un difícil accés.


Nucli: 2. Escós

Soriguera Descripció A la part central de la vall d' Escós, al marge dret de la Noguera Pallaresa trobem el poble d'Escós, a 774m d’altitud. El riu homònim baixa per la vall, just a l’oest del nucli fins a morir a la Noguera, a l’extrem sud de la població de Baro. Aquest petit nucli es desenvolupa al llarg d’un carrer principal delimitat per alineacions de cases que configuren agregacions orgàniques. Les edificacions es disposen al voltant d’una era o espai lliure privat, així que els carrers presenten una seqüència de buit i ple que enriqueix la imatge del conjunt. A l’entrada del nucli apareix un solar buit on sembla que hi hagi la previsió de construir. Aquest espai just a l’entrada del nucli, provoca una descompensació de la imatge general del nucli respecte al seu paisatge.

Solar buit a l’entrada del nucli

Cal destacar al nord-oest del nucli les instal·lacions destinades a la cria i reintroducció del Gall Fer en el Pirineu. Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana dividida en dos sub-nuclis, el nucli vell i la zona on actualment se situen les instal·lacions per al Gall Fer. Aquestes Normes proposen una redefinició d’aquesta delimitació del sòl d’acord amb el que estableix el PDU PS per tal que el règim de sòl s’ajusti al perímetre consolidat. Així, s’exclou la zona on es situen les instal·lacions del Gall Fer i d’altra banda es preveu l’edificació de la parcel·la buida situada a l’entrada del poble a través de la delimitació un polígon discontinuo d’actuació urbanística, PAU-1, per tal de completar la imatge del nucli al marge amb el camí de Mencui i aconseguir un espai lliure relacionat amb el paisatge i una zona d’aparcament a l’entrada del nucli.


Nucli: 3. Estac

Soriguera Descripció El poble d'Estac se situa al vessant septentrional de la vall del riu d'Escós o barranc de Milleres, enlairat a 1.200m d’altitud, en un coster dels vessants meridionals de la serra de la Solana, dominant la vall d'Escós. El poble ofereix una imatge compacta i allargada, organitzada a partir de desnivells considerables. Les cases s’enfilen pel coster de la muntanya al voltant d’un nucli central en forma d’ametlla que alberga l’església amb el característic campanar amb torre. Arribant al nucli per la part més alta, al costat del riu, la presència d’una zona amb força vegetació de ribera acompanya la baixada del barranc i configura l’espai d’entrada al poble. La mateixa franja de vegetació lligada al riu tanca la possibilitat d’edificació al sud del nucli definint el límit cap al paisatge. Al límit de ponent es troba l’altre edifici representatiu del nucli, l’escola, que, a més de representar l’ultima construcció meridional del nucli, està lligada a unes parcel·les d’horts que, generant un espai lliure al mig del poble, relacionen el nucli amb al el paisatge que l’envolta. Les edificacions es disposen al voltant d’una era o pati i totes alineades al carrer generen una alternança de buit amb ple característica d’aquest nucli. Els carrers estan ben definits, per amplada i traçat, per les tanques de pedra o per les mateixes agregacions generant un teixit complexe, amb rampes, escales i espais residuals que es converteixen en petites places. Per últim, cal destacar que a la part més alta del nucli, a dalt de l’entrada al poble, les edificacions deixen lloc a una zona de mirador cap al paisatge, des d’on es pot apreciar una bona visió de la vall.


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant àmplia sense definir els espais públics dels privats i que el desenvolupament urbanístic actual encara no ha ocupat. Aquest document proposa una redefinició d’aquesta delimitació del sòl d’acord amb el que estableix el PDU PS per tal que el règim de sòl s’ajusti al perímetre consolidat.


Nucli: 4. Malmercat

Soriguera Descripció A ponent de Tornafort, enlairat sobre la Noguera Pallaresa, se situa Malmercat a 953m d’altitud, a la dreta del barranc amb el mateix nom que aflueix a la Noguera per l’esquerra. El seu accés es produeix per la part més alta a través de la mateixa carretera, provinent de Tornafort, i es bifurca en dos carrers, un cap a la part superior del nucli i l’altre cap a la inferior. Aquests carrers conformen una estructura concèntrica on s’hi van alineant les diverses edificacions, així com les tanques de les seves eres, dins aquesta tipologia de buits i plens característica de l’Alt Pirineu. Passeig perimetral vora la riera Ruïnes a la part més alta del nucli El nucli s’estructura de forma compacta i esglaonada. A la part superior es troba el notable edifici senyorial conegut com a casa Macarena o Castell de Biella, i en la part inferior separat del nucli es troba l’església parroquial de Sant Andreu, d’origen romànic. L’accés a l’església es produeix per uns camins amb vegetació frondosa fruit de la proximitat de la riera del Carcaró. Aquest mateix camí continua pel perímetre inferior del nucli fins arribar a la Font del poble. La majoria de les edificacions consten de tres i quatre plantes i són de pedra rústega amb cobertes tan de pissarra com de teula ceràmica. Hi ha força edificis en estat ruïnós per a rehabilitar.


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant àmplia que el desenvolupament urbanístic d’aquests anys, avui encara no ha completat. Aquest document proposa una redefinició d’aquesta delimitació del sòl d’acord amb el que estableix el PDU PS per tal que el règim de sòl s’ajusti al perímetre consolidat, tot excloent aquelles parts que es consideren innecessàries.


Nucli: 5. Tornafort

Soriguera Descripció El poble de Tornafort a 1.309m d’altitud és emplaçat al vessant septentrional de la serra de Baén, en el coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puigforniu i Soriguera. L’accés es produeix des de la mateixa carretera provinent de Soriguera cap a Malmercat. En arribar al nucli podem agafar uns carrers cap a l’interior del nucli o resseguir el seu perímetre per la part baixa tot gaudint d’unes vistes privilegiades. Al bell mig del nucli emergeix el campanar de l’església de Santa Coloma. El nucli se situa en pendent sobre el vessant, formant un desnivell d’uns 22 m aproximadament des de la part més baixa fins la més alta. Això comporta carrers amb forta pendent, amb una estructura bastant irregular i laberíntica, amb espais buits entre les agregacions, escales i rampes pronunciades i passos soterrats. En la part més alta trobem els carrers amb més pendent, estrets i de circulació no rodada. Passeig mirador al perímetre inferior del nucli Carrers amb desnivells acusats La tipologia del poble es basa en l’agregació per juxtaposició d’edificacions orgàniques, les quals són fruit de l’agrupació de diversos volums amb diferents usos a l’entorn d’una era o pati, conformant la unitat de llar. Els carrers sempre són delimitats per les edificacions en alineació a carrer o bé per les tanques de pedra de les eres d’alçada considerable. Aquesta característica comporta que el buit tingui tanta importància com el ple en la formació de l’espai urbà. La majoria d’edificacions són de dos plantes i tres plantes, de pedra seca i cobertes de pissarra amb careners paral·lels a carrer.


Actualment, resten per rehabilitar algunes edificacions, sobretot a l’extrem nord i oest del nucli. Cal constatar la presència d’una edificació nova just a l’extrem nord en la part més alta del nucli, exemple que caldria evitar en el futur, que per la seva alçada (de quatre plantes) distorsiona la imatge esglaonada del nucli, adaptat des de sempre a la topografia preexistent. Objectius i propostes El planejament vigent estableix una delimitació de sòl urbà bastant àmplia i poc precisa, sense definir amb precisió els espais públics del privats. El present document planteja mantenir quasi la totalitat del sòl urbà proposat per l’antiga delimitació, determinant l’ordenació de la totalitat de les edificacions existents i ajustant els límits, excloent respecte al que proposava el planejament vigent una part de l’extrem est del nucli, ja que es considera que es tracta de terrenys amb difícil accés i forts pendents.


Nucli: 6. Baro

Soriguera Descripció El petit nucli de Baro, se situa a la dreta de la Noguera Pallaresa i es desenvolupa al llarg de la carretera entre el Barranc de Foscaps i la confluència amb el barranc de Milleres o riu d'Escós. A 640m d’altitud aquest nucli es també dit “les cases de Baro” per una estructura caracteritzada per edificacions agrupades al llarg dels marges de la N-260, da camí a Sort. El poble es va formar a causa de la població que, provenint d’Arcalís i Escós, va anar construint cases al peu de carretera per tal d’evitar la duresa de l'hivern, per no tenir que pujar als seus pobles. Per això, la característica d’aquest agregat és essencialment la forma allargada, de poble de carretera i la proximitat amb el riu. Hi ha alguns agregats més antics que els altres que es van articulant en seqüència amb les noves construccions: un correspon al pont del barranc de Foscaps, amb edificacions alineades al carrer i una construcció més antiga aïllada al costat dels ponts. L’altre, al costat del càmping, té una estructura més introvertida on les edificacions es disposen formant una petita plaça interior que alberga els únics equipaments de Baro. Abans d’arribar a la confluència amb el riu d’Escós, destaca la presencia d’unes edificacions totalment aïllades i una nova construcció força gran, d’habitatges plurifamiliars que marquen la fi d’aquest nucli.


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant amplia que actualment ja ha estat pràcticament quasi exhaurida. Aquest document proposa l’ajust de la delimitació del sòl, excloent tota la zona actualment destinada a càmping a la vora del riu, i delimita un polígon discontinuo d’actuació urbanística (PAU-2) per tal d’aconseguir la cessió de nous espais lliures i equipaments i el completament del nucli utilitzant les tipologies existents. Així mateix, el PMU-1, es situa a la confluència amb el riu d’Escós i conté uns terrenys al voltant d’unes cases aïllades existents. L’objectiu principal és millorar l’accessibilitat en aquesta part tot comunicant-la amb les edificacions ja consolidades. Es proposa l’obertura d’un nou vial per la banda est del nucli, que faciliti aquesta comunicació i connecti amb un camí existent per on actualment s’accedeix a una de les cases aïllades. La ordenació proposada té la finalitat de lligar la trama urbana existent alliberant un gran espai per formar una nova plaça relacionada amb l’espai central de plaça i equipament existent. Per altra banda, es vol aconseguir la cessió d’uns sòls destinats a equipament a l’entrada est del nucli, per sota la carretera. Aquest sector té com a càrrega externa la urbanització i adequació del camí existent. Cal destacar que tota la zona està subjecta a risc d’inundació i fenòmens d’erosió associats. Per aquest motiu, prèviament a qualsevol desenvolupament o actuació, es requereix un estudi hidràulic i geomorfològic del riu d’Escós.


Nucli: 7. Puigforniu

Soriguera Descripció A l’esquerra del riu del Cantó a la vall de Siarb, trobem Puigforniu. Aquí conflueixen els vells camins de Soriguera, Vilamur i Tornafort. El poble recolza les seves edificacions sobre la carretereta que va de Soriguera a Tornafort. Aquest nucli està format per l’agrupació de vàries edificacions corresponents a antics pallers que es distribueixen amb dos carrers, amunt i avall respecte la carretera d’accés. Entre aquestes dos parts hi ha un espai lliure buit. A la part més baixa trobem l’església de Santa Cecília. A diferència dels nuclis descrits anteriorment, en aquest nucli tant les edificacions com els carrers no estan fets de la pedra vermellosa característica. La majoria de cases són construccions de pedra seca i coberta de pissarra de tres plantes d’alçada, algunes per rehabilitar, entre elles l’església. També trobem edificacions en estat ruïnós sobre tot a la part alta del nucli. Església Santa Cecilia Ruïnes a la part alta


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana que s’ajusta bastant al desenvolupament urbanístic actual i que aquest document pràcticament manté. Es proposa un polígon d’actuació urbanística discontinu, PAU-3, que té per objecte aconseguir la cessió de l’espai buit en el centre del nucli com a espai de relació i aparcament públic, alhora que es completa la trama urbana en el perímetre nord del nucli, en un àmbit que es considera consolidat per les seves característiques actuals, amb noves edificacions adaptades a la topografia i condicions de l’entorn, de manera que no suposin cap nou impacte respecte l’existent.


Nucli: 8. Freixa

Soriguera Descripció El poble de Freixa, a 1.411m d’altitud, és emplaçat a la capçalera del riu de Castellàs. Ha estat despoblat des de finals dels anys 70 fins l’actualitat. Aquests últims anys, diverses cases, de manera aïllada, s’han anat rehabilitant i un altre cop el poble torna a tenir residents i certa activitat, malgrat això es mantenen la major part de les edificacions en un estat quasi ruïnós. En aquest nucli trobem l’església de Sant Sadurní. El seu accés, des dels nuclis de Soriguera, es produeix des de el port del Cantó, per una pista que condueix fins el mateix poble, encara que l’accés més fàcil es realitza des de la carretera que ve des del nucli de Junyent, al municipi de Valls d’Aguilar. Pel que fa a la seva morfologia, les edificacions es conformen a partir de les eres, les quals s’adapten al terreny en pendent i a la seva vegada es disposen al llarg de dos camins o carrers que es creuen en forma de tisora i tenen el seu centre en l’església. Objectius i propostes Aquest nucli no disposa de delimitació de sòl urbà. El present document planteja com objectiu la rehabilitació i recuperació del nucli de Freixa, reconeixent únicament les edificacions i ruïnes existents que conformen el nucli actual, tot proposant una delimitació que s’ajusta a un perímetre compacte i manté l’estructura i tipologies edificatòries pròpies del lloc. Tal i com preveu el Pla Director del Pallars Sobirà, es podrà delimitar un Pla Especial urbanístic per tal de gestionar la reconstrucció d’aquest nucli i les cessions que siguin necessàries, entre elles les de vialitat i les condicions d’urbanització, en tot cas.


Nucli: 9. Arcalís

Soriguera Descripció Al marge esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat a 769m d’altitud i dominant la vall, trobem el poble d’Arcalís. Aquest nucli ha experimentat un creixement demogràfic significatiu en els últims anys. El nucli té una estructura molt compacta, amb desnivells moderats, desenvolupats a partir de la cota més alta, al costat de l’església i el cementiri, que constitueixen el límit del nucli cap al nord. La forma general del poble presenta una característica disposició de les edificacions en tres franges. Hi ha les edificacions del perímetre ambdós costats que s’obren més al paisatge. La tercera que defineix l’estructura de carrers, on es produeix una circulació rotatòria, es desenvolupa de nord a sud. Aquesta constitueix l’espina dorsal del poble i en particular cal destacar l’espai central actualment buit davant de l’equipament, que esdevé una de les peculiaritats del nucli. Morfològicament, el poble presenta edificacions alineades al carrer i agregades al voltant d’un espai d’era o pati, definides pels murs que fan façana. Per això, els carrers tenen un clar traçat definit dins d’aquesta tipologia de buits i plens característica de l’Alt Pirineu. Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana bastant àmplia que el desenvolupament urbanístic d’aquests anys, avui encara no ha exhaurit. Aquest document proposa una redefinició d’aquesta delimitació del sòl d’acord amb el que estableix el PDU PS per tal que el règim de sòl s’ajusti al perímetre consolidat excloent aquelles parts que es consideren innecessàries, tot i que es proposen tres polígons d’actuació per tal de completar el teixit urbà i aconseguir uns espais d’aparcament i de relació. Així mateix, es preveu la traça del nou vial de circumval·lació que ha de millorar les condicions de vialitat i evitar el pas de vehicles per l’interior del nucli. Tot i això, s’haurà de tenir en compte les condicions de


l’entorn per tal d’adaptar el traçat del vial i que aquest integri la nova façana límit de la vila i el seu paisatge el qual està protegit especialment com a sòl de valor agrícola. El primer polígon, PAU-4, situat a l’entrada del nucli, proposa una nova edificació a continuació dels agregats existents per tal de completar la imatge de la façana del poble vista des de la carretera principal, a més aconseguir una zona d’aparcament dissuasori emplaçat en la mateixa entrada del nucli, tot condicionant també el carrer existent en aquest punt. El segon polígon, PAU-5, proposa mantenir un gran espai buit situat en el centre del nucli convertint-lo en espai lliure públic al davant de l’equipament actual i completar la imatge del conjunt, proposant una nova edificació adossada a una d’existent per tal de donar façana a aquest espai. El tercer polígon discontinu, PAU-6, proper al cementiri, té la funció d’obrir dos carrers, dels quals un és pròpiament per a vianants, tot aconseguint també un espai d’aparcament per tal de millorar la xarxa viària en el límit sud del nucli. Així mateix es preveu completar el teixit urbà tancant la façana en la part més alta del nucli i l’ampliació del vell cementiri.


Nucli: 10. Embonui

Soriguera Descripció El poble és situat a la tramuntana de Vilamur, a peu de la N-260 en un trencall que arriba fins el mateix nucli, sota el serrat de Sant Feliu. Les cases del pobles s’agrupen les unes amb les altres configurant un lloc molt reduït. Cal destacar l’església dedicada a Santa Eugènia. El nucli s’estructura a través d’un únic carrer que circumscriu les edificacions que s’alineen a aquest. Just a l’entrada del nucli, han aparegut unes noves edificacions, que, tot i que volen mantenir les textures de les edificacions del voltant a través de la utilització de materials similars, distorsionen força la imatge del conjunt del nucli degut a la seva alçada i al seu volum. La majoria de les edificacions antigues estan vinculades a una era, algunes queden per rehabilitar i altres són ruïnes. Totes són de pedra rústega i coberta de pissarra. Objectius i propostes El planejament vigent estableix una delimitació de sòl urbà ajustada, sense però definir amb precisió els espais públics del privats. Aquest document proposa un ajust de la delimitació del sòl urbà, a més de plantejar un millor accés al nucli, així com consolidar una zona per aparcament.


Nucli: 11. Vilamur

Soriguera Descripció Es tracta del centre històric més remarcable i administratiu del terme municipal. Vilamur, situat a 1.264m d’altitud, se situa al peu de la carretera N-260, del Cantó, al vessant sud-occidental de la Torreta de l’Orri i de les Collades on la vall s’eixampla i domina una bona part de la ribera de Sort. Aquest nucli conserva encara un notable aire medieval provinent del vescomtat del mateix nom. Just al centre del nucli, presideix la plaça major l'església parroquial d’origen romànic. Al costat d’aquesta hi ha un portal de construcció moderna que és l’entrada principal al nucli. El castell de Vilamur, que presidia la vila, era el centre del vescomtat de Vilamur. Actualment se’n conserven restes de la muralla.

Zona més ampla just a l’entrada al nucli Arc d’entrada i església Aquest nucli s’estructura a través d’uns carrers ortogonals i majoritàriament regulars que conformen unes illes d’edificacions més compactes en el centre i obertes en els perímetres. La majoria de les edificacions són de dos i tres plantes d’alçada, tot i que hi ha noves edificacions de quatre plantes. El nucli conforma un volum compacte que va esponjant-se en els seus perímetres a través d’una sèrie de buits fruit dels espais lliures que conformen les eres. En tot el perímetre trobem uns camins de terra des d’on es divisen unes bones vistes de la vall.


La majoria de les edificacions estan rehabilitades, tot i que queden alguns solars en ruïnes. La pedra sorrenca vermella i les cobertes de pissarra de les edificacions ofereixen una imatge característica, que al igual que la majoria dels nuclis del municipi de Soriguera, caldria preservar. Quasi tots els carrers estan empedrats amb aquesta mateixa pedra tot i que encara en queden alguns per completar. Trobem algunes construccions noves que tan per la seva alçada com per l’acabat dels paraments distorsionen aquesta imatge. Cal destacar la presència d’algunes granges situades en el límit nord-oest, que degut a la seva dimensió i al escàs tractament dels seus paraments malmeten també la imatge del nucli. Cal destacar que, segon l’informe del Institut Geològic, una part del perímetre sud del nucli té riscos geològics de lliscaments. Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació de sòl urbà força continguda, que aquest document reajusta a partir de diferents condicionats com són el risc de lliscaments geològics, la precarietat en l’accés o les pendents del territori, de manera que el resultat coincideix pràcticament amb el nucli consolidat actual. Es delimiten cinc polígons d’actuació urbanística per tal de consolidar els límits del nucli i per tal, en alguns casos, d’aconseguir cessions per a sistemes d’equipaments i/o espais lliures: Es proposen dos polígons situats al nord-est del nucli, PAU-7 i PAU-8, que tenen per objecte la transformació d’unes granges en habitatges, alhora que es planteja la creació d’un recorregut d’espais lliures donant continuïtat al camí perimetral del nucli que actua també com a passeig-mirador i que connecta amb l’espai d’equipaments previstos al nord. La remodelació de les granges aconsegueix alhora que consolidar la trama urbana, evitar la visió d’unes construccions deteriorades i mitgeres, oferint un front més digne que afavoreixi la imatge del nucli arribant des de la carretera.


A l’est del nucli, es planteja un altra polígon, PAU-9, que té per objecte aconseguir l’afectació d’un espai que serveixi per a connectar l’accés al nucli amb l’interior i solucioni la imatge d’un espai vacant actualment, situat a l’entrada del poble. S’aconsegueix amb aquesta actuació completar l’estructura urbana amb una nova edificació que s’ajusta a una mitgera existent tapant-la i consolidant el front del carrer de l’entrada. El polígon situat just a l’entrada est del nucli, PAU-10, té per objecte millorar la vialitat, eixamplant un accés al nucli i aconseguint un espai funcional i segur per localitzar una parada de l’autobús, alhora que es consolida amb edificacions la trama urbana existent. El darrer polígon situat al sud-est del nucli, PAU-11, té per objecte completar una mitgera amb una nova edificació, de manera que es dóna solució a la distorsió que actualment trobem en aquest punt, així com afectar una part d’aquest espai per aconseguir un mirador cap a la vall, en el extrem sud-est.


Nucli: 12. Soriguera

Soriguera Descripció Aquest poble se situa a la vora dreta del riu del Cantó, al curs alt, a ponent del cap de les Coties. A 1.192m d’altitud. Forma un nucli esglaonat a l’estreta vall del riu. S’accedeix des de la N-260, un cop passat Vilamur, sobre un trencall a mà dreta. El nucli s’estructura de forma esglaonada a través de carrers irregulars amb fortes pendents on les edificacions i els murets de les seves tanques van alineant-se a aquests configurant un joc de volums de plens i buits. La majoria de les edificacions són pallers amb eres de tres plantes d’alçada i d’aquesta mateixa pedra sorrenca vermellosa característica d’aquesta vall. Els carrers, com en els altres nuclis d’aquest municipi, també estan empedrats d’aquesta mateixa pedra. Aquest fet ofereix una imatge pròpia del municipi A la part més alta es troba l’església de Santa Eulàlia i just al seu davant una placeta que fa de mirador de tota la vall. Des de la part més baixa fins a aquesta placeta de l’església hi ha un caminet per a vianants que ressegueix el perímetre del nucli i ens regala unes vistes a la vall remarcables. Tot i que moltes edificacions estan rehabilitades, encara en resten per reformar i algunes es troben es estat ruïnós. Cal destacar que a la part inferior del nucli es troben algunes cobertes d’uralita en comptes de pissarra que distorsionen la imatge del nucli. Coberta d’uralita Camí perimetral Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana que s’ajusta bastant al desenvolupament urbanístic actual a excepció de la part est que encara no s’ha ocupat i que aquest document en proposa la seva ordenació, a partir de les preexistències i els condicionants topogràfics i d’accés a les parcel·les.


Nucli: 13. Rubió

Soriguera Descripció A llevant del municipi i a la dreta del riuet de les Comes de Rubió, que desemboca al riu del Cantó sota el coll del Cantó, el nucli de Rubió, habitat permanentment, esta situat a una de les altituds més altes dels Països Catalans, 1.687m. El nucli s’estructura a través d’un carrer que s’enfila des de la N-260, resseguint les línees topogràfiques fins les cotes més altes. Les edificacions o els murs de pedra seca de les seves eres s’alineen a aquest carrer oferint-nos un joc de buits i plens propi de l’estructura d’alta muntanya. Els carrers són irregulars, amb fortes pendents, escalinates, alguns encara sense empedrar. A la part est es troba l’església de Sant Salvador. La majoria d’edificacions són de tres plantes d’alçada, amb cobertes de pissarra, amb carener paral·lel a carrer i acabats de pedra rústega tot i que trobem algunes cases sense revestir.

Església i mirador Part més alta del nucli Tot i que hi ha algunes cases arreglades, encara en resten moltes per rehabilitar i altres que estan en ruïnes, sobretot en la part més alta del nucli. Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana que el desenvolupament urbanístic actual encara no ha ocupat. Aquest document proposa l’ajust de la delimitació del sòl urbà, tot excloent aquelles parts que es consideren innecessàries.


Nucli: 14. Les Llagunes

Soriguera Descripció Al llevant del municipi, vora la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó, trobem el poble de les Llagunes. El seu accés es produeix per la N-260, un km més amunt un cop passat el trencall cap a Soriguera. Aquest nucli, situat a una cota altimètrica d’uns 1.300m, s’estructura a partir d’una forma particular de mitja lluna o ferradura, on les edificacions s’alineen a aquest espai lliure central de camps i horts corresponent a l’antiga llacuna, d’aquí el nom del nucli. Aquest espai justament està protegit pel pla director com a sòls de valor i interès agrícola.

Espai de Llacuna antiga

L’estructura dels carrers es conforma a partir de les alineacions de les edificacions i de les seves tanques, de forma semi-radial, equidistant a aquest espai central lliure. Un carrer rodat recorre el perímetre del nucli per la seva part inferior. El nucli es troba ben conservat, la majoria d’edificacions són de tres plantes d’alçada i estan rehabilitades amb cura, totes amb la mateixa pedra sorrenca vermella i coberta de pissarra. Cal destacar l’existència d’una edificació destinada a cobert dins aquest espai de llacuna antiga, que per la seva situació, esdevé un volum puntual aïllat que trenca amb la continuïtat i aparença de la resta. També s’ha rehabilitat una casa just a l’entrada del nucli amb una alçada superior a les demés que distorsiona l’harmonia del conjunt. Vista des del carrer de baix


Objectius i propostes El planejament vigent preveu una delimitació urbana que el desenvolupament urbanístic actual encara no ha ocupat. Es classifica la part central de la Llacuna de sòl de no urbanitzable amb especial protecció. Aquest document proposa l’ajust de la delimitació del sòl urbà. Així mateix, manté la classificació de sòl no urbanitzable per a tot l’àmbit de la Llacuna. Es delimiten dos polígons d’actuació urbanística per tal d’aconseguir un mínim de cessions per a sistemes d’espais lliures i una zona d’aparcament a l’entrada del poble. Un primer polígon, PAU-12, situat a la part oest del nucli, té per objecte aconseguir una zona d’espais lliures connectada amb altra, just al centre del nucli. L’ordenació proposada planteja una nova edificació alineada al vial, situant l’era a sud-est, imitant les característiques d’implantació de les edificacions de l’entorn.

El segon polígon és discontinu, PAU-13 i està situat en uns terrenys al sud, altres al nord de l’anella de la llaguna i uns altres justa davant de l’església. Per una banda té com a objectiu l’abastament d’una zona d’aparcament en aquests terrenys del sud del nucli i la dotació d’equipament en aquest solar central just davant de l’església. Per altra banda, es proposa la consolidació de la trama urbana completant l’anella en la part nord del nucli amb noves edificacions similars a les de l’entorn que completin aquest perímetre tant característic del poble.


PAU - 1 Accés a EscósEscós Soriguera

Polígon d'actuació urbanísticaSòl urbà no consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 1.470,6m2 100%

Sistemes X vialitat 803,8m2 55%

V zona verda 265,0m2 18%

Total 1.068,8m2 73%

Zones 1d3 Nucli obert 401,8m2 27%

Total 401,8m2 27%

HABITATGES 3 hab

SOSTRE MÀXIM 400m2st 100%

Residencial 400m2st 100%

Altres El manteniment de l'abeurador situat al costat del camí de Mencui.

Condicions de gestió i execució

Usos

Es fixa un polígon d’actuació urbanística discontinu. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de sistemes d’espais lliures i vialitat.

Ús dominant: ResidencialÚs compatible: Els admesos en les diferents zones

Condicions d'ordenació

Polígon discontinuo situat en part a l'entrada del nucli d'Escós per l'est i l'altra en el límit amb la feixa de la Trilla, a ponent, en l'inici del camí a Mencui.

Aconseguir la cessió d’una zona verda darrera de l'església aixi com una zona d'aparcament a l'entrada del poble a la vegada que es completa la ordenació del nucli.

Àmbit

Objectius


PAU - 3 Espai central de PuigforniuPuigforniu Soriguera

Polígon d'actuació urbanísticaSòl urbà consolidat



Total 631,7m2 50%


Total 635,0m2 50%

HABITATGES 3 hab




Polígon discontinu. Situat en part al centre del nucli i en una feixa vacant al nord.

Aconseguir una espai per aparcament i un un espai de relació en aquest punt central.

Àmbit

Objectius

Altres


Usos

Es fixa un polígon d’actuació urbanística discontinu. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls afectats pel sistema de vialitat.



PAU - 4 Accés a ArcalísArcalís Soriguera




Total 607,8m2 59%


Total 425,0m2 41%

HABITATGES 3 hab



Altres


Usos

Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls afectats pel sistema de vialitat.



Situat a l'entrada nord del nucli d'Arcalís, en terrenys vacants a ambdós costats de l'accés.

Aconseguinr una zona d'aparcament a l'entrada del nucli i consolidar la trama existent.

Àmbit

Objectius


PAU - 5 Centre d'ArcalísArcalís Soriguera


SUPERFÍCIE TOTAL 678,9m2 100%


Total 208,9m2 31%


Total 470,0m2 69%

HABITATGES 2 hab




Situat en el centre del nucli d'Arcalís.

Completar l'ordenació del nucli aconseguint un espai central de plaça mitjançant l'afectació d'una parcel·la existent, al davant de l'edifici d'equipament actual.

Àmbit

Objectius

Altres


Usos

Es fixa un únic polígon d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir els sòls afectats de vialitat.



PAU - 6 Cementiri d'ArcalísArcalís Soriguera




E equipament 45,0m2 3%

V zona verda 191,0m2 12%

Total 627,0m2 41%


Total 730,0m2 47%

HABITATGES 8 hab



Altres


Usos

Es fixa un polígon d’actuació urbanística discontinu. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de sistemes de vialitat i cedir els terrenys per equipament.Caldrà reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, destinant el 20% a HPP en règim de protecció general i especial i el 10% a HPP de preu concertat.



Situat a l'extrem meridional del nucli.

Millorar la vialitat, aconseguir una zona d'aparcament i l'ampliació del cementiri vell. Completar i ordenar la trama urbana al sud del nucli.

Àmbit

Objectius


PAU - 7 Granges de VilamurVilamur Soriguera




Total 914,3m2 62%

Zones 1b Nucli compacte 565,0m2 38%

Total 565,0m2 38%

HABITATGES 8 hab



Altres


Usos




Situat a l'extrem oest del nucli, en el límit amb el sòl no urbanitzable, al costat del cementiri.

Transformació de les granges existents. Consolidació d'un passeig mirador, donant continuïtat al camí perimetral del nucli fins a la zona d’equipaments situada al nord del poble.

Àmbit

Objectius


PAU - 8 Cementiri de VilamurVilamur Soriguera




Total 578,6m2 64%


Total 320,0m2 36%

HABITATGES 3 hab




Situat al darrera del cementiri, al nord-oest del nucli.

Consolidar el passeig mirador, donant continuïtat al camí perimetral del nucli. Completar l'ordenació del nucli regularitzant la trama urbana.

Àmbit

Objectius

Altres


Usos




PAU - 9 Carrer Principal de VilamurVilamur Soriguera



Sistemes X Vialitat 277,9m2 67%

Total 277,9m2 67%

Zones 1b Nucli compacte 140,0m2 33%

Total 140,0m2 33%

HABITATGES 3 hab



Altres


Usos




Situat a l'entrada est del nucli, pròxim a l'església.

Aconseguir l'afectació d’un espai que serveixi per a connectar l’accés al nucli amb l’interior i conformar la façana i la imatge d'accés al nucli

Àmbit

Objectius


PAU - 10 Accés a VilamurVilamur Soriguera




Total 220,3m2 42%

Zones 2c 300,0m2 58%

Total 300,0m2 58%

HABITATGES 2 hab



Urbà tradicional obert


Situat a l'entrada del nucli, en l'extrem nord-est.

Completar l'ordenació del nucli regularitzant la trama urbana. Afectar de vialitat l'espai situat en l'encreuament d'accés a Vilamur.

Àmbit

Objectius

Altres


Usos




PAU - 11 Mirador a VilamurVilamur Soriguera




Total 141,5m2 53%

Zones 2b 125,0m2 47%

Total 125,0m2 47%

HABITATGES 2 hab



Urbà tradicional compacte

Altres


Usos




Situat al marge meridional est del nucli.

Completar l'ordenació del nucli regularitzant la trama urbana. Afectar els horts existents per millorar la vialitat en aquest punt i convertir-los en un espai mirador.

Àmbit

Objectius


PAU - 12 Límit oestLes Llagunes Soriguera




S protecció 42,8m2 13%

Total 113,4m2 35%


Total 210,0m2 65%

HABITATGES 1 hab




Situat al marge de ponent del nucli.

Completar l'ordenació del nucli regularitzant la trama urbana. Afectar de vialitat l'espai sobre el carrer principal per tal de millorar la continuïtat del recorregut d'espais lliures.

Àmbit

Objectius

Altres


Usos




PAU - 13 LlagunesLes Llagunes Soriguera




E equipament 95,1m2 6%

Total 834,6m2 54%


Total 700,0m2 46%

HABITATGES 5 hab



Altres


Usos

Es fixa un polígon d’actuació urbanística discontinu. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de sistemes de vialitat i d'equipament. Caldrà reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, destinant el 20% a HPP en règim de protecció general i especial i el 10% a HPP de preu concertat.



Polígon discontinu. Situat en part al sud del nucli, en part a l'última feixa vacant a nord-est i pel que fa a una edificació en ruïnes davant de l'església, al costat de l'actual zona verda en el centre.

Obtenir una zona d'aparcament al sud del nucli, una zona d'equipament públic en el centre relacionada amb l'església i consolidar el front edificatòri, regualritzant la trama urbana pel nord-est.

Àmbit

Objectius


PMU-1 Riu d'EscósBaro Soriguera

Pla de millora urbanaSòl urbà no consolidat

SUPERFÍCIE TOTAL 5.719,0m2

Sistemes X vialitat

V zona verda 20%

Total

Zones

4 Illa oberta

6a Cases aïllades

1c Nucli antic obert

Total

HABITATGES 45 hab

25 hab.

SOSTRE MÀXIM 0,60m2st/m2s


Situat una part a la entrada oest del nucli, per sota de la carretera N-260 limtant al sud amb la Noguera Pallaresa, a l'oest amb uns terrenys protegits amb valor paisatgístic i a est amb el centre consolidat de Baro.I l'altra part uns prtits terrenys a l'entrada est.

Millora de la imatge de la zona més antiga del nucli i el marge del riu. Aconseguir una zona d'aparcament i zona verda, millorar la connectivitat viària del conjunt i aconseguir un nou espai de zona verda a l'entrada est del nucli. Ordenació inidcativa de les zones, es recomana la 1c en el discontinu est

Àmbit

Objectius

Altres Tota la zona està subjecta a risc d’inundació i fenòmens d’erosió associats. Per aquest motiu prèviament a qualsevol actuació es requereix un estudi hidràulic i geomorfològic del riu d’Escós, que indiqui les mesures necessàries per a garantir la seguretat del nou creixement El pla de millora urbana haurà de demostrar la seva compatibilitat amb l’article 9 del RDPH i amb l’article 6.5 i DT 1a i 2a del RLLU, pel que fa a la inundabilitat i/o riscos hidrogeomorfològics del riu d’Escós i a la inundabilitat de la Noguera Pallaresa.


Usos

Es fixa un polígon discontinuo d’actuació urbanística. Sistema de reparcel•lació amb la modalitat per compensació. S'haurà de cedir i urbanitzar els sòls qualificats de sistemes d’espais lliures i vialitat Caldrà reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantació, destinant el 20% a HPP en règim de protecció general i especial i el 10% a HPP de preu concertat.



Fitxa normativa de l’edificació Vilamur,Soriguera,Rubió i les LlagunesPlanaUn vessant *

Quatre vessantsComplexesTeula roja o terrosaPissarra XLlosaRajola ceràmicaAltres<5%5<x>25%25<x>35%>35% X

XVolat amb bigues XVolat amb estructura complexaAmb cornisaEnrassatsAcroteri

XCarejadaRústega XTotxanaObra vistaMorter *Fusta

Ortogonals Verticals XHoritzontalsQuadrades *Complexes *

Amb arc Mig puntApuntatRebaixatRogencs XTerresGrisencsClaresMitges XFosquesMates XSatinadesBrillants

Coure XCeràmicsGalvanitzats *

Vernissada/Tenyida/Natural XPintadaAnoditzat fosc *Lacat mateBlancColorOpaques XCaladesMixtesPedra XArrebossadesFusta Metàl·liquesCeràmiques<0,80 m0,80<x<2,2m X2,20<x<3,00m X

X Opció dominant * Opció compatible justificadament

Baixants i canalons

Fusteria Fusta

Pedra

X

X

Tons

Intensitats

Ceràmica

Revestida

Llucanes

Balcons

TIPOLOGIA Cobertes Forma

Material

Pendent

Textures

Façanes i mitgeres

Obertures façanes

Cromatisme façanes

FormaTanques

Ràfecs

Solanes/ porxos/ eixides/galeries

Dues vessants amb el carener paral·lel a carrerDues vessants amb el carener perpendicular a carrer

Altres

Materials

Alçada

Alumini

PVC


Fitxa normativa de l’edificació Tornafort, Embonui i FreixaPlanaUn vessant *

Quatre vessantsComplexesTeula roja o terrosaPissarra XLlosaRajola ceràmicaAltres<5%5<x>25%25<x>35%>35% X




Amb arc Mig puntApuntatRebaixatRogencsTerres XGrisencsClaresMitges XFosquesMates XSatinadesBrillants


Vernissada/Tenyida/Natural XPintada *Anoditzat foscLacat mateBlancColorOpaques XCaladesMixtesPedra XArrebossadesFusta Metàl·liquesCeràmiques<0,80 m0,80<x<2,2m X2,20<x<3,00m X


Alçada

Ràfecs



Altres

Materials

Alumini

Cromatisme façanes

Fusteria

TIPOLOGIA

Tanques

Balcons

Baixants i canalons

PVC

Cobertes Forma

Material

Pendent

Textures

Façanes i mitgeres

Obertures façanes

Fusta

Pedra

Forma

X

X

Tons

Intensitats

Ceràmica

Revestida

Llucanes


Fitxa normativa de l’edificació Estac, Malmercat, Puigforniu, Escós. Arcalís i MencuiPlanaUn vessant

Quatre vessantsComplexesTeula roja o terrosa XPissarra XLlosaRajola ceràmicaAltres<5%5<x>25%25<x>35% X>35% X






Vernissada/Tenyida/Natural XPintada *Anoditzat foscLacat mateBlancColorOpaques XCaladesMixtesPedra XArrebossadesFusta Metàl·liquesCeràmiques<0,80 m0,80<x<2,2m X2,20<x<3,00m X


Baixants i canalons

Fusteria Fusta

Pedra

X

X

Tons

Intensitats

Ceràmica

Revestida

Llucanes

Balcons


Material

Pendent

Textures

Façanes i mitgeres

Obertures façanes

Cromatisme façanes

FormaTanques

Ràfecs



Altres

Materials

Alçada

Alumini

PVC


Fitxa normativa de l’edificació BaroPlanaUn vessant

Quatre vessantsComplexesTeula roja o terrosa XPissarra XLlosaRajola ceràmicaAltres<5%5<x>25%25<x>35% X>35% X

Volat amb bigues XVolat amb estructura complexaAmb cornisaEnrassatsAcroteri

X

CarejadaRústega XTotxanaObra vistaMorter XFusta

Ortogonals Verticals XHoritzontalsQuadradesComplexes *


CoureCeràmicsGalvanitzats X

Vernissada/Tenyida/Natural XPintada *Anoditzat fosc *Lacat mateBlancColorOpaques XCaladesMixtesPedra XArrebossadesFusta Metàl·liques *Ceràmiques<0,80 m *0,80<x<2,2m X


Baixants i canalons

Fusteria Fusta

Pedra

X

Tons

Intensitats

Ceràmica

Revestida

Llucanes

BalconsGaleries


Material

Pendent

Textures

Parets

Obertures façanes

Cromatisme façanes

FormaTanques

Ràfecs

Solanes/ porxos/ eixides


Altres

Materials

Alçada

Alumini

PVC


Llistat de patrimoni arquitectònic i cultural Soriguera

Protecció arqueològica

Santa Creu de L1agunes BCIl01/09/2008Els CabanotsSant Julià d'EscósNecròpolis de Sant ValentíPrat MuntanéEl BurgDespoblat de TolzóNecròpolis de l'Hort de la MoreraJaciment Paleontològic de BaróEsglésia de Santa Maria de VilamurTosal de Sant Joan de VilamurCova de l'Home Mort

Conjunt de defenses de l'exèrcit nacional de Vilamur BClL 14/12/2009


Llistat de patrimoni arquitectònic i cultural Soriguera

Protecció arquitectònica

Recinte fortificat de Vilamur BCIN-MH R-I-51-6488 Decret 22/4/49 BOE 5/5149Santuari de la Mare de Déu d'Arboló BCIl29/04/2011Església parroquial de Sant Martí de L1agunes BCll 13/05/2003Església parroquial de Santa Coloma de Tornafort BCIl09/03/2009Església parroquial de la Mare de Déu de Medina de Vilamur BCIL 22103/2005Antic Estudi d'Estac BClL 06/10/2005Església parroquial de Sant EulàliaArcadaEsglésia parroquial de Sant L1iserCapella de la Mare de Déu del RoserEsglésia parroquial de Santa EugèniaEsglésia parroquial de Sant EsteveCasa Batlle VellEsglésia parroquiaL de Sant MarçalErmita de Sant SebastiàCapella de Santa EulàliaCasa MacarenoArcada de Pas a PuiforniuEsglésia parroquial de Sant SalvadorCasa Morreres de SavernedaCarrer Major PorticatCasa Faduguet BCIL 06/10/2005BCIL 22103/2005

soriguera pallars sobirà

Documents