STAR WARS PACK DE AGFAI I I, I I, ,

• I l' . I l'

I l' l '

Bases de la promoción depositadas ante notario. Participar en el concurso implica la aceptación de las bases en su totalidad.Promociónválida hasta el 15/10/99. Formatos:3 carretes de HDCPlus de 24+3o 36 exp., o de CTPrecisa de 36 exp.

BarcelonaMembre de.

UICNUnIÓ Internacional per a la Conservació

de la Natura

~.WWF

I.U.D.Z GThe World Zoo

Orgarusation

Asccrcc on E'pañolo de Zoos y Acuarios

Participantsen programes europeus dereproducció d'espècies en captivitat

ZOO DE BARCELONA

PresidentJordi Portabella

GerentEsteve Tomàs

Director tècnicFerran Costa

Director administratiuJosep M. Deulofeu

&:litada per:SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA

Parc de la CIUtadella, s/n08003 BARCELONA

Telèfon 93 225 67 80 - Fax 93 221 38 53E-mall zoobamawrnail cinet.es

www.zoobarcelona com

DirectorMIquel Sanllehy

Cap de RedaccióM Josep Virgos

Consell de redaccióManel Aresté, Eulàha Bohrgas,Rafael Cebnán, Jordi Fàbregas,

Jesús Fernàndez, Josep - Lluís Melero

FotografiaArxiu Zoo, JCR,

Diputació de BarcelonaPablo Anueiro

ProduccióJosep Vives

PublicitatNuna Rulduà616435772

Realització i coordinacióQuàsar Serveis d'Imatge, SL

FotomecànicaCatalunya Accés, SL

ImpressióGráficas Gómez BOJ,SA

InscripcionsZOO CLUB

Parc de la CIutadella, s/n08003 BARCELONATelèfon 93 225 67 86

Dipòsit legal:B-30671-98

El Parc Zoològrc de Barcelonano es fa responsable de les OpIniOns

exposades pels seus diversos coi laboradors

Prolubida la reproducció total o parcial delcontingut d'aquesta publicació amb finahtats

comercials SIgUI qulO SigUI el mitja o procés de

reproducció, sense autorttzacó de l'editor

EDITORIAL

Benvolguts amigues I amics.

Rebreu aquest nou número de la

revista en plena tardor dies de tempe-

ratures suaus durant els quals és agra-

dable passejar pel Zoo I sentir els raigs

del sol que les fulles calgudes de molts

del, nostres arbre, deixen passar. Mentre carn meu pel Parc, un dels jardms

més macos de la CIUtat, veureu com canvien els colors de la natura urba-

na, però també veureu altre, canvis, perquè, seguint el nostre ntme habi-

tual, continuem les reformes de les mstallacions per tal de proporcionar

més espai a aquelles espècres que estan més amenaçades d'extinció als

seus hàbitats naturals, i per ofenr-vos una expenència més atractiva I

pedagògica a tots vosaltres.

Probablement, per exemple, Ja podreu veure enllestida, a l'edifici del

Terrari, una nova installació dedicada a la nostra fauna herpetològica

autòctona, que reprodueix l'hàbitat natural d'algunes de les nostres serps,

amfibis I rèptils, amb un espai especialment dedicat al ferreret, el conegut

gripau endèmic de la serra de Tramuntana de Mallorca, que ha estat rein-

troduït amb la collaboració del Zoo de Barcelona en aquest biòtop, i que

és Ja un èxrt emblemàtic de la conservació ex situ I les seves possibilitats

com a aliada de la protecció de la biodiversitat. També trobareu persones

treballant al' antiga installació de cervicapres, on ara allotjarem un grup

d'Impales de cara negra, una espècie molt amenaçada de la qual us parla-

rem en un proper número.

En l'àmbit de la recerca, continuem treballant, entre altres projectes, en

la reproducció assistida de gonl les. Per ara, un projecte pioner a Europa

sobre el control dels CIcles ovulatoris de les nostres gonl- les ens ha permès

tornar a tenir-ne cries al nostre Zoo després de força anys. La Nimba I la

Batanga, així com els altres centenars de naixements produits durant l'any

que aviat s'acabarà, I dels quals us parlem en aquestes pàgines, són el frurt

de la suma dels esforços del Zoo de Barcelona amb d'altres centres, zoolò-

gres i institucions diverses. La collaboració en el nostre camp és fona-

mental.

Finalment, vull que sapigueu que el Zoo Club contmua creixent, que

cada cop hi ha més persones que amb el seu suport ens ajuden a protegir la

fauna, la nostra i la de tot el Planeta. Tanmateix, perquè la nostra aportació

per defensar-lo sigui cada cop més rellevant, per dur a terme programes

més ambiciosos i de més importància, ens caldrà molta més ajuda. Pensem-

hi!

ESTEVE TOMÀS

Director gerent

Z O O 1

1 EDITORIAL

3 ZOO NOTíCIES

6 ENTREVISTA

JORDI PORTABELLA I CALVETE

11 EL NOSTRE ZOO

CIGONYES VÉNEN I VAN

17 PARCS NATURALS

ACTIVITATS ORGANIZADES EN CAP DE SETMANA

21 EL NOSTRE ZOO

LA FAMíLIA I 600 MÉS

29 EL ZOO VERD

EL JARDí A LA TARDOR

33 FAUNA MEDITERRÀNIA

LES SERPS DEL BOSC MEDITERRANI IBÈRIC

LA NURSERIA, DINOU ANYS DESPRÉS

39 ELS NOSTRES ANIMALS

NIMBA I BATANGA AVIAT FARA UN ANY

42 ELS NOSTRES ANIMALS

durar el congrés es va posar demanifest la importància que téel disseny de les instal-lacions al'hora de transmetre de mane-ra més eficaç el missatge derespecte pels animals. A més,es va fer la primera trobada derepresentants estatals de zoosper establir una xarxa educati-va europea, que utilitzaràInternet com a eina per com-partir idees i informacions demanera molt àgil i efectiva, ique s'anomenarà ERNIZE.

L'EDUCACIÓ ALS ZOOLÒGICS: UNA FEINA QUE NO S'ATURA!

El juny passat va tenir lloc,aquest cop a Madrid, l'Assem-blea Anual de l'AssociacióEspanyola de Zoos i Aquaris(AEZA). Una de les decisionsque van prendre els 20 mem-bres que la formen actual-ment, com a part d'un paquetde mesures per millorar cadacop més els zoològics espan-yols, va ser el compromís quetots els centres que encara noen tenen creïn un departamentd'educació i treballin plegats

per treure el màxim profit delszoos com a eina pedagògica.

Per posar fil a l'agulla, elmes següent es va organitzar alZoo de Barcelona la primeratrobada d'AEZA per parlard'aquest tema, i també es vaelegir Rafael Cebrián, del nos-tre Departament d'Educació,com a representant dels educa-dors de l'Associació.

Més endavant, a mitjansetembre, va tenir lloc al Safaride Beekse Bergen, a Hiva-

renbeek, una petita localitatholandesa, el congrés anual del'Associació Europea d'Educ-adors de Zoos i Aquaris(EZE), que es va centrar en eltema de l'educació i el dissenyde les instal-lacions. Hi vanassistir més de 120 congressis-tes de més de 23 països dife-rents, i com a representant delZoo de Barcelona hi va partici-par la cap del Departamentd'Educació, M. Josep Notó.Durant els quatre dies que va

Representants d'AEZA al Zoo de Barcelona.

Z o o 3

PARTICIPACiÓ DEL ZOO EN ELIII CONGRÉS DE L'ASSOCIACIÓ

PRIMATOLÒGICA ESPANYOLA (APE)

JORNADES DE PORTESOBERTES AL DEPARTAMENT

D'EDUCACIÓ

components (membres delpersonal o col-Iaboradors)d' aq uesra secció: Luis A.Alcoceba, Georgina Flamme,Helena Marquès i ManuelVelasco. L'accés als primatsque viuen als zoos per part dela comunitat científica potser de gran ajuda per a larecerca. D'aquí la importàn-cia de la nostra participació.

Per tractar el tema Modelsprimatològics de l'evolucióhumana, va tenir lloc, del 20al 22 del setembre passat, a laUniversitat Autònoma deBarcelona, el Tercer CongrésNacional de l'AssociacióPrimatològica Espanyola,presidit en aquesta ocasió perla Dra. Montserrat Ponsà, dela Universitat Autònoma deBarcelona. Van assistir aaquest congrés, que vaincloure una visita al nostreZoo, mig centenar d'especia-listes procedents de totl'Estat. Per part del Zoo deBarcelona van presentar-hicomunicacions i/o participaren taules rodones el directortècnic, Ferran Costa, la con-servadora de primats, M.Teresa Abelló, i els següents

Els dies 13 i 14 de setembre vam organitzar novament alDepartament d'Educació les ja tradicionals Jornades de por-tes obertes, dirigides als mestres d'educació infantil i primà-ria, i als professors de secundària, amb l'objectiu de mostrartotes les propostes educatives que oferim a les escoles a tra-vés de les visites comentades i els tallers de zoologia.

Aquest any la participació ha estat molt nombrosa. 130mestres i professors ens van visitar durant les dues jornades,i van poder estudiar de prop totes les eines pedagògiquesque poden utilitzar al nostre Departament amb els seusalumnes, des de preescolar fins a la universitat!

grup de discussió sobre temesbotànics dintre de l'Asso-ciació.

Conrad Ensefiat: assistènciaa les reunions de! grup decànids (com a copresident), eltigre de Sumatra i e! lleopardde Sri Lanka, i revisió de l'es-tat de la població captiva delllop ibèric, com a coordinadoreuropeu dels programes decria en captivitat d'aquestaespècie.

ció sobre l'estat de les pobla-cions captives de mangabeis aEuropa, com a responsabledels llibres de registre euro-peus d'aquesta especie, iassistència, com a membre, alsgrups de goril.les, mandrils ialtres espècies de primats.

Eulàlia Bohigas: presentaciód'una ponència sobre laimportància de la vegetació alszoos i proposta molt benrebuda de creació d'un nou

europeus. Del nostre Zoo, vanassistir a aquesta importantcita anual el director gerent,Esteve Tomàs, membre delConsell de l'EAZA, i els tèc-nics M. Teresa Abelló (conser-vadora de primats), EulàliaBohigas (conservadora de jar-dineria) i Conrad Enseñat(conservador de mamífers),que, van participar amb lesaportacions següents:

M Teresa Abelló: informa-

El setembre passat va tenirlloc a Basilea (Suïssa) el con-grés anual de l'AssociacióEuropea de Zoos i Aquaris(EAZA). Aquesta associació,que agrupa els millors zoosd'Europa, és la responsable decoordinar i dirigir els diferentsplans de conservació de lespoblacions captives d'espèciesamenaçades, així com de trac-tar sobre les polítiques quehan de seguir els zoològics

4 Z O O

UN BON MACACO

Molt pocs zoos del món poden exhibir el macaco del Tibet.Aquesta és una espècie que només viu als contraforts muntan-yosos de la província xinesa de Sixuan. Al nostre zoo, hi viu unaparella que va ser un obsequi de la ciutat de Xangai a la deBarcelona l'any 1993. Recentment han canviat de casa i hanpassat a ocupar una instal-lació completament remodelada alcomplex de grans antropoides, al costat dels goril.les i els oran-gutans. No deixeu de fer-los una visita. Tindreu l'ocasió de con-templar una espècie que molt poques vegades s'ha pogut veurefora de Xina.

com veureu si llegiu l'articlecentra! d'aquest número, i aixího van poder comprovar elsperiodistes dels 20 mitjansdiferents que van acudir a lanostra convocatòria.

RODA DE PREMSA AL ZOO

tat. L'exposició, formada perterraris naturalitzats i muralsque representen els biòtopsdels animals exhibits, constade tres parts. La primera,dedicada al ferreret, està dis-senyada com a panell inte-ractiu (fins i tot podreu sen-tir el cant del ferreret!), iinclou el primer terrari queexhibeix en un zoo aquest

Jordi Portabella i Esteve Tomàs, president i directorgerent del Zoo respectivament.

El Terrari del Zoo estàenllestint aquests dies unanova secció dedicada a lanostra fauna herpetològica,que fins ara no hi estava prouben representada. Es tractad'omplir un buit per tal queel nostre públic pugui veurede molt a prop uns animalsdels quals l'home urbà estàcada cop més allunyat, i que,

a més, cada dia són mésescassos al seu medi natural.Creiem que la presentaciód'aquesta mostra en formad'exhibició serà molt interes-sant des del punt de vistapedagògic, i esperem quemillori el nivell de coneixe-ment d'aquests animals tanmaltractats i n'augmenti elrespecte per part de la soci e-

El 15 de setembre passat,com cada any, vam presentara!s mitjans de comunicació elsnous animals que hem incor-porat a! Zoo els últims mesos.Ha estat un any força prolífic,

interessantíssim amfibi bale-ar en perill d'extinció. Lasegona exhibeix tres espèciesrepresentatives de les serpsdels nostres boscos. I la ter-cera és una petita mostrad'altres amfibis de la nostrafauna, les poblacions delsquals viuen una davalladaimportant per la degradaciócreixent del medi ambient.

Z O O 5

Entrevista

JORDIPORTABELLAiCALVETENOU PRESIDENT DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DEL ZOO DE BARCELONA

"Hem de serels abanderats del nou

concepte de ZOO"EI medi ambient i la natura han estat una constant en el seu procés vital d'evolució i

formació. Així doncs, la Presidència del Consell d'Administració del Zoo de Barcelona

sembla feta a mida per a aquest jove polític, nascut a la ciutat comtal, tercer tinent

d'alcalde de l'Ajuntament barceloní després de les darreres eleccions municipals.

Jordi Portabella té clar el paperque ha d'assumir l'espècie hu-mana:- Tenim un punt de vista massaantropocèntric sobre el que és elmón -Portabella va desgranantel seu pensament pausadament,ordenadament.- Sovint oblidemque som una espèciemés i creiemque som elsúnics. Hem de tendircap a un pensament més globaldel planeta, més relacionat iinterdependent. I si bé la nostraespècieés la de més rellevància icompta amb una intef.ligènciamés desenvolupada, això no ensha depermetre utilitzar segonslanostra voluntat lesaltresespècies,amb lesquals hem de conviure.

6 Z O O

Jordi Portabella i Calvete ésllicenciat en Biologia per laUniversitat Politècnica deCatalunya. És també consul-tor ambiental i professor demedi ambient a la UniversitatInternacional de Catalunya.Ha estat responsable científicdel Centre Unesco deBarcelona. Participà en laConferència de les NacionsUnides per al Medi Ambient iel Desenvolupament (CNU-MAD) a Rio de Janeiro l'any1992, i en el CongrésMundial per a l'Educació i laComunicació en el MediAmbient a Toronto. És coau-tor del llibre Nosaltres i l'en-

torn (1994), i director de lacol-lecció "Medi Ambient al'Abast" de l'editorial Em-púries- Edicions 62. Els seusconeixements amplis de labiodiversitat li permeten tenirun cert grau d'optimismesobre l'evolució de l'actitudde l'ésser humà:

- Crec que sí. De mica en micaprogressa la nostra sensibilitatper la natura. A mesura quesabem més coses dels animals,aprenem a estimar-los. Tasquesdivulgatives com aquesta revis-ta del ZOO i la que fo el nostreDepartament d'Educaciá, pelqual han passat el darrer any

50. 000 escolarsde Catalunya,ajuden a entendre la relaciósentimental que establim ambels animals i a comprendre quemantenir els ecosistemes ésimprescindible per al desenvo-lupament de l'espèciehumana.

Jordi Portabella es proclama"animalista", i quan era petitsovintejava les visites al ZOOde Barcelona per trobar-seamb els seus animals preferits,sobretot els dofins, els primatsi els felins. No té clar si eltrasllat d'Ulisses va ser unabona operació, però en qual-sevol cas té claríssim que maimés no se l'ha de tornar a

"Sovintoblidem que

som unao espècie més,

i creim quesom elsúnics."

EI nou president delConsell d'Administraciódel ZOO de Barcelona.tercer tinent d'alcalde del'Ajuntament, 38 anys.

Entrevista

EI moment de l'entrevista. EI president amb la revista a la mà. A la dreta, el director depromoció i comunicació del ZOO, Miquel Sanllehy. A l'esquerra, el periodista Joan Castelló Rovira.

trasbalsar amb un altre viatgecom aquell. Quan hom s'inte-ressa per les mascotes del noupresident del Zoo, ho aclareiximmediatament:

- Tinc i he tingut animals decompanyia. Però no com a mas-cotes, sinó com a relació [rater-nal. Ara tinc un gat. M'agradenmés els felins que els cànids. Elgat et coneix i et respecta senseperdre la independència. Té unaplasticitat enorme. Hi és senseser-hi. Una obra d'art mòbil,mai un objecte.

Jordi Portabella és el nou pre-sident i membre de! Conselld'Administració de la SocietatMunicipal SPM Parc Zoològic

8 Z O O

de Barce!ona, SA, un políticapassionat per la seva feina.Nascut e! 1961, és membred'ERC des de! 1987. Va sercandidat a l'Alcaldia del'Ajuntament de Barce!ona pera la legislatura 1999-2003 i ésportaveu adjunt dels grupsparlamentaris de! seu partit.Sentir amor pels animals i

situar-se en e! punt d'observa-ció de la Tinència d'Alcaldia e!converteixen en una veu auto-ritzada davant la polèmicacada cop més encesa de l'agres-sivitat de!s gossos.

- No hi ha cap mena de dubte-expressa Jordi Porta bella- quel'agressivitat d'alguna raça

"M'agraden més els felins queels cànids. A casa tinc un gat.Hi és sense ser-hi. És una obrad'art mòbil, mai un objecte. li

reflecteix elpunt d'agressivitat dela societat. És clar que cal educarel gos, però també són els amosels que han de ser educats per ferun us diferent del seu animal,sobretot quan es busca, servint-sedel gos, una imatge de seguretati con.frontació davant d'un risc.En el procés d'educació els ani-mals aprenen hàbits dels amos.L'esperança és que també lesper-sones siguem capaces d'aprendrecomportaments dels animals.

Catalunya ha estat capdavanteren la regulació d'una llei deprotecció de!s animals. Aixòno semblava tan clar al senyorTavora, qui va tractar, fins aúltima hora, d'estrenar Car-men a Barcelona.

"Eis nostreZOO és una

evolucióconstantcap a la

millora."

- Mai no s'havia d'estrenar.Tavoraha buscat una campanyagratuïta provocant una con-frontació en què mai no podiaguanyar. La nostra llei és pio-nera i està molt clara, i ell hatractat de crear confusió entreel sacrifici d'un ésser viu i elteatre.

Jordi Portabella es passeja pelZOO de Barcelona observantamb detall les installacions,la neteja i, sobretot, el com-portament i l'actitud dels ani-mals.

- Veig el nostre ZOO en unaevolució constant cap a lamillora. I caldrà treballar permillorar-lo encara més, tantpel que fa als aspectes visualsexterns com, sobretot, a allòrelatiu a la quotidianitat delsanimals. Les noves directriuseuropees assenyalen tres fun-cions cabdals per a un zoo: lapreservació i reintroducciód'espècies, la reproducciá i l'e-ducació. Si no ésaixí no té sen-tit. Abans els zoos eren apara-dors defaunes exòtiques difícilsde veure. Avui tenim al nostreabast uns documentals impaga-bles de qualitat extraordinàriai, d'altra banda, la societat delbenestar propicia més que maila possibilitat de viatjar, queabans era privilegi d'una

Jordi Portabella amb Miquel Sanllehy i Esteve Tomàs observen les safatesde menjar per a les aus

minoria. Així doncs, la funciódel zoo s'ha transformat iaquest només té vigència siforma part de la voluntat defer un món més sostenible. Caldir que això ho estemcomençant a complir, i queencara hem d'avançar més.Hem d'abanderar la nova llei.Situar-nos com a locomotoradel nou concepte a escala conti-nental. I fer-ho amb agilitat iurgència per encapçalar aques-ta nova filosofia.

I, com millorar el finança-ment del ZOO?

- Cal crear una fundació perregir-lo. El ZOO de Barcelonaés un dels pocs d'Europa queviu dels ingressos d'una sola

administració. En aquest cas,l'Ajuntament. Tenim l'obliga-ció de continuar-lo i potenciar-lo,però intentaré, i sé que no ésfàcil, que mitjançant una fun-dació s 'hi comprometin tambéaltres agents econòmics, institu-cions nacionals i locals i tambécapital privat, per tal que totsjunts puguin dotar el ZOOd'un pressupost que millori elbenestar dels animals i lavisualització per part dels visi-tants.

No hi ha dubte que, quan elpresident del ZOO parla demillorar el pressupost i crearuna fundació, està pensant enel gran projecte del nou ZOOde Barcelona, dins els terrenysguanyats al mar que formen

pan del Fòrum 2004. Unprojecte problemàtic, ja quesovint es filtren notícies delMinisteri de Medi Ambienten el sentit que s'hi oposa.Recentment Jordi Ponabellava deixar anar en una roda depremsa una afirmació com-promesa: "No hi haurà ZOOsense 2004. I no hi haurà2004 sense ZOO".

- Sí, és compromès, però respona un desig honest i molt autèn-tic. M'explicaré: quan planifi-quem un ZOO nou situat a lapenínsula guanyada al mar, defet estem pensant en un ZOOmarí, que reproduiria les con-dicions naturals que permetentant l'aigua del mar com elsaiguamolls. És a dir, només es

PLANETA Z O O 9

Entrevista

podria fer allí, i diflcilment enun altre lloc. Tots estem d'acordamb la Llei de costes, que tésentit i és bona. Però aquestallei, com totes, ha de poderconsiderar excepcionalmentprojectes prou ben justificats, jaque el nostre no està basat ni enla construcció ni en l'especula-ció. És tan sols l'aprofitamentd'un espai per donar-li un úsnatural que no entra en contra-dicció amb l'esperit de la Lleide costes. És per tot això quepenso que el projecte ha de tirarendavant.

Jordi Portabella treballa enpositiu. És optimista i alhorarealista. Té les idees clares i lesexposa reposadament. Liagrada pensar les paraulesabans de deixar-les anar. Téun gran sentit de la prudèn-cia, la qual cosa li fa reservarrespostes per a més endavant,quan haurà acumulat mésinformació sobre la societatde què acaba d'iniciar laPresidència. El sobta que tot-hom li digui que és jove, quand'altres potser també ho són,però no ho semblen, o a l'in-revés. En qualsevol cas, aportaa l'Ajuntament -i en aquestcas al ZOO- decisió i voluntatper treballar amb cura i dedi-cació. I si bé el projecte del2004 és engrescador, cal tocarde peus a terra i no deixar

El missatge està entès. Cal noadormir-se i batre el campamb destresa per tal d'obteniruna bona nota a les portes del2004 .• ~

perdre ni un gram del prestigiguanyat, i cal, sipodem, augmen-tar-lo per tal que el trasllat esfonen les millors condicions possiblesi en el cim de la credibilitat perpoder comptar en el seu momentamb fonts de finançament públi-ques i privades.

desassistida la ubicació actualal Parc de la Ciutadella.- En aquests quatre exerciasanuals que manquen fins al2004, continuarem millorant lanostra ofèrta. Continuareminvertint i treballarem, entrealtres raons, perquè no podem

TEXT: JOAN CASTELLÓ ROVIRA

FOTOS: MARCEL

10 Z O O

EI nostre Zoo

12 Z o o

Una cigonya dalt d'una corni-sa. Sembla un gran penellblanc que adorna la teuladad'un edifici noble. Tor d'una,l'ocell obre les àmplies ales iemprèn el vol amb elegància.Aquesta és una imatge caracte-rística de moltes viles i ciutatseuropees. Tanmateix, no és elcas de Barcelona, probable-ment des de fa segles.La cigonya blanca és una auque acostuma a nidificar aprop o sobre construccionshumanes. D'entre els animalsque sovintegen les nostrescases, hom la inclou entre elsbenefactors i se la considerasímbol de bon averany, per laqual cosa no és estrany quedesprés de mil-lennis de con-tacte estret entre les dues espè-cies sigui present com a perso-natge positiu en nombrososcontes i altres expressions de lacultura popular, la més famosade les quals és potser la que volque siguin les cigonyes les queporten els nadons.Veurem algun dia cigonyes ales teulades de Barcelona, comes veuen, per exemple, a les deLleida?Podria ser que sí d'aquí a pocsanys. La nova instal-lació decigonyes del Zoo inauguradafa pocs mesos està pensadaperquè això sigui possible.

El Zoo de Barcelona ha man-tingut cigonyes a la sevacol-lecció des de fa més de cin-quanta anys. Aquests indivi-dus es reproduïen amb regula-ritat i per això a mitjan anysvuitanta es va iniciar lacol-Iaboració amb el projectede reintroducció de cigonyablanca al Parc Natural delsAiguamolls de l'Empordà.Així, les primeres vint cigo-nyes que van volar sobre els

Aiguamolls havien nascut a lesinstal-lacions del Zoo.Ara, quan les cigonyes ja sónuna realitat als Aiguamolls, enshem plantejat permetre quevolin lliurement pel recinte delZoo. Això mateix es va fer amitjan anys setanta amb elsbernats pescaires (Ardea cine-rea) i avui el recinte del ParcZoològic allotja la principalcolònia reproductora d'aquestsagrons a tot el terri tori català.Aquesta colònia durant totaquest temps ha servit perreforçar les poblacions silves-tres presents a les zones humi-des del nostre litoral amb unaincorporació constant de nousindividus nascuts al cor deBarcelona.

L'espècieLa Cigonya blanca (Ciconiaciconia) és una au distribuïdaàmpliament per la regióPaleàrtica, des de l'Europaoccidental fins a l'est d'Àsia.Les poblacions nidificantsmillor conservades es troben ala península Ibèrica i al'Europa oriental, especial-ment a Polònia i les antiguesRepúbliques Soviètiques. AEspanya, l'espècie es localitzasobretot a la meitat occidentali a la vall de l'Ebre, i falta aGalícia, la costa del Cantàbrici en zones d'alta muntanya,així com a les Illes i a la majo-ria de províncies orientals. ACatalunya, l'espècie cria aLleida =també a la franja dePonent- (unes 70 parelles), i al'Alt Empordà, on va ser rein-troduïda a partir de 1987. Amés, per Espanya passen enmigració aus provinents d'al-tres països de l'Europa occi-dental. La població espanyolade cigonyes està experimen-tant un augment espectacular

Z o o 13

EI nostre Zoo

14 z o o

des de mitjan anys vuitanta, iactualment el cens es troba perdamunt de les 18.000 parelles.Les raons d'aquest incrementde població cal buscar-les enl'explotació per part d'aquestaau de fonts alternatives d'ali-mentació, com els abocadorsd'escombraries, així com encanvis importants en la sevafenologia migratòria, que laporten cada vegada més a

hivernar a la península Ibèricai no al continent africà, onpateix un fort índex de morta-litat que afecta, sobretot, elsexemplars juvenils.

Malgrat tot, aquest augmentde població es tradueix bàsica-ment en un reforçament delsnuclis de cria ja existents i notant en la colonització denoves àrees, de manera que en

z O O 15

EI nostre Zoo

II

regions amb poca densitat deparelles la tècnica de sedenta-rització d'exemplars pot esde-venir una eina clau per preser-var les poblacions. Seria aqueste! cas de Catalunya, així comd'alguns països de! centred'Europa (França, Alemanya,Itàlia, Bèlgica, etc.), on des defa molts anys es treballa enaq uest sentit.

Els vuit exemplars inclosos ene! projecte són nascuts en cap-tivitat als Aiguamolls del'Empordà. Es troben allotjatsen un gabial construït expres-sament prop de la GranOcellera de Doñana.Actualment està tancat amb

una xarxa a la part superior,

16 Z O O

però després d'uns mesos espodrà descobrir i permetrà queels ocells surtin i volin lliure-ment un cop s'hagin aclimatatal nou entorn i hagin començata reconèixer els voltants.

La visió de cigonyes volant, amés de proporcionar una imat-ge impactant als visitants,donarà noves possibilitats alsprogrames de! nostre Depa-rtament d'Educació, alhoraque reforçarà l'atenció delpúblic sobre aquestes magnífi-ques aus. És més difícil preveu-re si la seva presència tindràefectes sobre la natalitat a lanostra ciutat! .~

JOSEP - LLUís MELERO

Par e s on a tur a I s

PROGRAMACiÓ D'ACTIVITATS EN CAP DE SETMANAALS PARCS NATURALS NOVEMBRE I DESEMBRE DE 1999

MONTSENY 20 de novembre

LA TRAÜNAInformació: 934744678Curs: "La fotografia a la natura",20-21 de novembre

VALLCÀRQUERAInformació: 938 429 361Estada ambiental 20-21 de novembre

Itinerari guiat: "Collformic, el miradormontsenyenc", 21 de novembre

Itinerari guiat:"Des del Brull, una caminada per la històriamontsenyenca", 19 de desembre

EL POLELLInformació: 937 445 002Curs: "Vi i licors medicinals",20-21 de novembre

Curs: "Cuina d'arreu del món",11-12 de desembre

CAN LLEONARTInformació: 932 850 566Itinerari guiat: "Un tomb per Santa Fe",7 de novembre

Itinerari guiat: "De San ta Fe a Passavets",5 de desembre

MONTNEGRE I EL CORREDOR

ÀREA DEL CORREDORInformació: 933 402 541Itinerari guiat:"EI Montnegre de ponent",6 de novembre

Itinerari guiat:"Pels camins dels pous de glaç",4 de desembre

Itinerari guiat:"El mirador de les Solius",al Parc Natural del Garraf,

Itinerari guiat:"Un passeig pel turó de Céllecs",al Parc de la Serralada Litoral18 de desembre

SANT LLORENÇ DEL MUNT I LOBAC

RODABOSCInformació: 938 768 388Itinerari guiat: "Al Montcau",14 de novembre

Itinerari guiat:"El turó de les Tres Creus",21 de novembre

Itinerari guiat: "Santa Agnès"28 de novembre

CASA NOVA DE LOBACInformació: 937855461Itinerari guiat:"Bandolers per a tots",21 de novembre

Itinerari guiat:"La ruta dels bandolers",28 de novembre i 19 de desembre

Itinerari guiat:"La Font de la Portella",5 de desembre

GARRAF

VALLGRASSAInformació: 935 812 985 - 936 654 959Curs:"Iniciació als sistemes d'informació geogràfi-ca (SIG)", 13 - 14 de novembre

VALLGRASSAInformació: 936 751 792 - 932 000 512Curs: "Evolució i estratègies reproductives enel món natural"27-28 de novembre

18 Z O O

Un espai per al lleure i elconeixement

Un parc natural, entre mol-tes altres coses, pot ser el marc'idoni per gaudir d'un contacteamb la natura, fora de l'entornurbà, que és l'habitual i quoti-dià per a la majoria de lapoblació. Així ho interpretenels visitants que, cada cap desetmana, s'apropen a aquestsespais naturals protegits.

Són moltes i molt diversesles activitats que tenen el lleu-re com a motivació principal, ique es poden realitzar durantun cap de setmana en aquestsparcs naturals. Totes responena diferents interessos o inquie-tuds. Així, ens podem trobardes de l'esportista que cercaen aquest medi el millorentorn per desenvolupar laseva activitat preferida, elnaturalista aficionat atret perun espai on el contacte del'home amb l'entorn és espe-cialment respectuós, el fotò-graf que busca retratar aquellapanoràmica espectacular oaquella espècie endèmica, pas-sant per la família excursionis-ta que ha trobat un indretamb estímuls a la mesura delsdiferents components.

En definitiva, podem parlarde persones disposades aaprendre divertint-se, tot des-cobrint i redescobrint aquestsespais. En el cas dels parcsnaturals que formen part del'Anella Verda de Barcelona,aquesta proximitat a l'àreametropolitana fa, més que enaltres indrets, que tinguin unpaper més rellevant com aespai per al lleure d'una pobla-ció fonamentalment urbana.

Les activitats en cap de set-mana

El coneixement d'aquestesinquietuds manifestades per la

Una activitat guiada ofereix al visitant un coneixement mésprofund del lloc on es trobaFOTO: KlM CASTELLS

població és el pretext que estroba al darrere de les activitatsen cap de setmana organitzadesdes dels equipaments pedagò-gics del Servei de Parcs Naturals

de la Diputació de Barcelona.Es tracta d'activitats que,

atesa la vocació pedagògica delsprofessionals que hi ha darrered'aquests equipaments, perse-

gueixen unes finalitats clares.D'una banda que el visitant esdiverteixi, que aprofundeixi enla seva percepció del medi, i quedescobreixi la complexitat

ecològica i social d'aquestesàrees protegides. De l'altra, quesimplement aprengui uns conei-xements o practiqui unes habili-tats que tenen el valor afegit defer-se en un espai protegir.

La primavera i la tardor sónels períodes de l'any on es pro-diguen més aquestes activitatsorganitzades, i s'ofereix un ven-tall prou ampli per satisfer lesdiferents demandes. Tot i queen aquests moments ens trobemal bell mig de la tardor, encarasom a temps de gaudir d'algunade les activitats previstes per aaquests dos últims mesos del'any. A continuació us en femuna relació perquè en tingueuconeixement.

JORDI HERNÀNDEZ J

JOSEP MELERa

Servei de Parcs Naturals

EQUIPAMENTS I SERVEIS D'EDUCACIÓ AMBIENTALDiputació de Barcelona

Area d'Espars Naturals

PARC NATURAL DEL MONTSENYEscola de Natura Can LleonartGestionat per TALP;tel. 93 285 05 66Escola de Camp EI PolellGestionat per l'Esbarzer;tel. 908 897 479Casa de Colònies La TraünaGestionat per Auró; tel. 93 4744678Escola de Natura de VallcàrqueraGestionat per l'Associació APREN;tel. 93 842 93 61Càmping de FontmartinaGestionat per SENY; tel. 93 847 51 63

PARC NATURAL DE SANTLLORENÇ DEL MUNT I L'OBACCentre Cultural Casa Novade l'ObacGestionat per CIMA, tel. 93 785 54 61

Centre d'Interpretació de MuraGestionat per CIMA, tel. 93 7855461Centre d'Interpretaciódel Coll d'EstenallesTel. 93 873 30 00

PARC NATURAL DEL GARRAFEscola de Natura Can GrauGestionat per TALp' tel. 93 285 05 66Equipament Pedagògicde VallgrassaGestionat per Naturalistes en Acció,tel. 93 633 14 60

PARC NATURAL DEL MONTNEGREI EL CORREDORCentre d'Informaciód'HortsavinyàTel. 93 7443327Àrea d'Esplai del Corredor

Gestionat per EAA, Equip d'ActivitatsAmbientals; tel. 93 340 25 41

PARC COMARCAL DELCASTELL DE MONTESQUIUEscola de Natura la SolanaEscola de Natura les CodinesGestionades per LA VOLA,tel. 93 851 50 55

INFORMACiÓ:

Servei de Parcs NaturalsDiputació de BarcelonaCI Urgell 187, 3a planta08036 BarcelonaTel. 93 402 28 43httpll:www.diba.esele: s.parcsn@diba.es

Z o o 19

PG DE PUJADES

o-er:UJ::<Oo

RJRFRA

RAMON TURRO

H O RAR

de 9:00 a 21:00 hde dilluns a diumenge

BarcelonaParc de la Ciutadella, sjn

08003BARCELONATel. 93 225 67 80

~

' 4~ SOCIETAT MUNICIPAL...~ D'APARCAMENTS

I SERVBS, S. A.

Gran Via de Carles III, 85 bis08028 BARCELONATel. 934092021

Horari d'atenció al públic dedilluns a divendres de

8 a 15 h i de 16.30 a 19.30 h

Ajuntament ~ de Barcelona

EI nostre Zoo

I

z o o 21

EI nostre Zoo

Doncs bé, òbviament, unade les eines més 1mpOnantsque els zoos tenim per fer lanostra aportació en aquestprojecte tan ambiciós comnecessari és mantenir a lesnostres instal-Iacio ns grupsreproductors d'espècies ame-naçades -u n col-lectiu quecreix a una velocitat alarmant.D'aquesta manera, podem ferel possible per reproduir-lesamb l'objectiu que estiguin apunt per repoblar-ne els hàbi-tats originaris Sl les CIr-

cumstàncies ho permeten,

encara que en molts casos l'es-pera pOt ser molt llarga o finsi tot infructuosa.

Que els zoos havien de com-plir aquesta funció ho va dirben clarament la UnióInternacional per a la Conser-vació de la Natura OUCN)-un dels principals organis-

. . .mes conservaciorustes mrerna-cionals- en un manifest sobrela cria en captivitat, emès ja famés d'una dècada, i ho corro-bora una directiva europeasobre zoològics aprovada elsúltims mesos. Aquestes eren

"Als zoològics i altres centres dedicats a la founa, s'hi crien mésde tres mil espècies de vertebrats, i, quan l'esforç que esfo és seriós,la majoria de les espècies poden reproduir-se en captivitat demanera que sigui possible mantenir-ne poblacions viables a llargtermini. A més, la conservació ex situ (fora de l'hàbitat originari)aporta una experiència riquíssima sobre maneig de founa, medi-cina veterinària, biologia reproductiva, etologia. i genètica. Elszoològics ofèreixen espai a poblacions de molts tàxons amenaçats, iutilitzen recursos que no entren en conflicte amb els emprats per ala conservació in situ [a l'hàbitat propi de l'espècie} ... ". "La con-servació a llarg termini requerirà que es prenguin mesures perreduir aquest risc [de desaparició d'espècies amenaçades], i aques-tes mesures hauran d'incloure el manteniment de poblacions exsitu, per poder donar suport i interactuar demogràficament i genè-ticament amb' lespoblacions salvatges."

The World Zoo Conservation Strategy, IUDZG, 1993

22 Z o o

Cria de guanac amb un progenitor

. 'J~-1 ., "

. ,

•• 1

~;~.;\ ,

r'·

,'.'

"

O' Cangur vermell amb la cria al marsupi

Z o o 23

EI nostre Zoo

algunes de les recomanacionsde la IUeN:

Aquest organisme interna-cional també actualitza cons-tantment la seva anomenadaLlista Roja, que classifica totesles espècies amenaçades segonsel grau de risc d'extinció enquè es troben. Els zoològicshan de donar prioritat a aques-tes espècies a l'hora de selec-cionar la seva col-lecció zoolò-gica, i això és el que estem fental nostre zoo.

Tanmateix, fer aquest esforçseriós que propugna la IueNno és realment bufar i ferampolles. Diguem, per enren-dre'ns, que si entrem en unabiblioteca, no hi trobarem capmanual per a la cria en captivi-tat del goril.la de costa o de lacotorra guaruba, per triar al'atzar dues espècies amenaça-des que s'han reproduït últi-mament al nostre parc. Sivolem assegurar el benestar il'èxit reproductor dels nostres

animals, els zoos hem deconèixer molts aspectes biolò-gics i comportamentals de lesespècies que allotgem. Linrer-canvi d'experiències amb altreszoos, l'aplicació dels diversosavenços que la ciència ha posatal nostre abast en els darrersanys i la col-laboració ambcentres d'investigació i univer-sitats ens són imprescindiblesper aconseguir aquest objec-tiu. l tot just comencem aavançar per aquest camÍ.

D'altra banda, per tal d'a-conseguir grups idonis per a lareproducció molt sovint no entenim prou amb els nostrespropis naixements, i tambéens cal utilitzar la xarxa dezoos del món i altres institu-cions conservacionistes perobtenir els espècimens que enscalen, a través de préstecs,donacions, intercanvis i com-pres, molt freqüement dintrede programes de cria coordi-nats per responsables regionals

de tot el món. A més, tambéacollim sempre que ens és pos-sible animals decomissats perles autoritats, que són víctimesdel tràfic illegal de fauna sal-vatge i als quals s'ha de trobarun allotjament digne i, si potser, útil en termes de conserva-ció.

Tots aquests moviments d'a-nimals, com anomenem tècni-cament tots els mètodes d'ob-tenció d'animals que hemesmentat, comporten un tre-ball important de recerca,coordinació i col-Iaboracióentre zoos, administracions iorganitzacions conservacionis-tes, i és per això que estemmolt orgullosos de poder afir-mar que, efectivament, la nos-tra família ha crescut, i molt.Les xifres ho demostren: mésde 500 moviments de 138espècies diferents en un any,dels quals 351 són naixementsal nostre zoo. A més, 60 d'a-questes 138 espècies estan

incloses a la Llista Roja de laIUeN, un percentatge moltsatisfactori que ens situa en unnivell cxcel-lent de compli-ment de les directrius auroim-posades pels zoos capdavantersdel món, preocupats per l'a-venç de la destrucció delshàbitats naturals. L'esforç haestat gran, però, com dèiem,encara ho haurà de ser moltmés, perquè l'alternativa ésassistir a la desaparició demilers de formes de vida, iaixò ben bé podria significar ala llarga la desaparició de lavida en la seva totalitat, o unempobriment de conseqüèn-cies imprevisibles fins i tot pera la subsistència de la humani-tat mateixa. No cal dir que elParc Zoològic de Barcelonanecessitarà el suport de tota lasocietat per continuar posantel seu gra de sorra en aquestatasca de tots .• ~

MARIA JOSEP VIRGOS

24 Z O O

~~Cria de bisó europeu avançant encara amb pas insegur Zebra de Chapman

Cocodril nan africà tot just sortint de l'ou

z o o 25

-

EI nostre zoo

ESPÈCIES ( ESPÈCIES INCLOSES A LA LLISTA ROJA DE LA UICN)

Amfibis Rèptils Ocells Mamífers TOTALNaixements 2 (1) 23 (6) 11 (6) 28 (16) 64 (29)

Intercanvi 1 (O) 3 (1) 1 (O) 4 (3) 9 (4)

Compra 4 (1) 2 (O) 3 (O) 9 (5) 18 (6)

Donació O (O) 12 (2) 4 (3) 5 (3) 26 (8)

Préstec O (O) 2 (O) 1 (1) 13 (9) 16 (10)

Decomís O (O) 3 (1) 1 (1) 1 (1) 5 (3)

7 (2) 50 (10) 21 (11) 60 (37) 138 (60)

NOMBRE D'INDIVIDUS

Amfibis Rèptils Ocells Mamífers TOTALNaixements 32 210 23 86 351

Intercanvi 4 5 3 8 20

Compra 12 6 12 53 83

Donació O 24 7 8 39)

Préstec O 9 2 26 37

Decomís O 7 1 1 9

48 261 48 182 539

26 z o o z o o 27

EI nostre zoo

FELiÇOS I FÈRTILS

L'índex de natalitat d'un zoo també és una mena de"prueba del algodón" per a la qualitat del maneigdels seus animals. Així, l'alta natalitat que hemaconseguit aquest any significa que les condicionshigièniques i alimentàries, i el nivell de confortabili-tat en les instal·lacions que oferim a les nostresespècies són adequats. És a dir, que els parespotencials s'hi troben a gust. Si ja s'ha demostrat enels últims anys la importància de tenir tranquil·litat i

28 z o o

bons aliments per a l'èxit reproductor entre elshumans, imagineu-vos si n'ha de ser de vital quan estracta d'animals que viuen en hàbitats forçosamentartificials i que tenen unes possibilitats de triarparella més aviat limitades! Vaja, que sense volercaure en cofoismes, sempre estèrils, volem quequedi ben clar que la fertilitat d'un zoo mai no ésfruit de la casualitat, i que en el nostre hem sabutcrear el clima romàntic propici!

EI Zoo verd

EI Zoo verd

Les plantes també es preparenper passar l'hivern unlirzanr diver-ses estratègies, 1 a! Zoo es pOtadmirar com està variam l'aspectedel jardí. A molts arbres e!s cau lafulla, i gran part de!s arbusts que-den en letargia tot esperam la pro-pera primavera. Però no tot quedaesmorteir i, si observem atenta-me nr, aquesta estació ens potdonar algunes a!egnes.

Els bolets. Aixa pIugats sota e!sarbres, els troncs i els arbusts, hipodem trobar bolets de la varietatmés diversa. Amb una miradaatenta veureu bolets que creixenarrapats als troncs morts, com arael d'esca negre (Phellmus tgma-rius), o un de molt bonic de colorsporpres anomenat científicamentChondrostereum purpureum.

També apareixen, en els parte-rres més humits, alguns boletscomestibles. Els animals ni se'lsmiren, però més d'una persona elsrecull per fer-ne bones truites percompartir amb els companys i lafamília.

Els fruits. També aquesta és]'estació en què una gran part delsnostres arbres i arbusts fan els seusfruits rodons i acolorits, que fanles delícies dels passerells quehabiten el nostre Zoo. Són bonicsels de la Pyracantha, aquesta plan-ta plena de punxes i més aviatesquerpa, que ara fructifica deforma extraordinària. Al voltantde la instal-lació dels guepards enpodeu veure una bona col-lecció.També ca! destacar els fruits delCotoneaster, un arbust asiàtic defulla petita, i els de! margalló, lapalmereta de les nostres terres,que fa uns fruits carbasses i ata-peïts, els quals desprenen unapudor insuportable si s'obren perla meitat.

Altres fruits bons de menjar ique creixen a! nostre Zoo són lescireretes d'arboç. Al voltant de lainsral-lació de!s llops i dins lagàbia de les tortugues mediterrà-

30 Z O O

Floració de recomaria capensis

nies en podeu observar, en lamateixa planta, els fruits vermellsi apetitosos conjuntament amb lesflors blanques.

Del castanyer bord, un arbreformidable originari dels Ba!cans,va! la pena destacar els fruits declosca punxeguda que ara cauende les branques, i que no hem deconfondre amb les castanyescomestibles, ja que tenen compos-tos tòxics i poden ser molt indi-gestes. Hi ha exemplars moltgrans a! parterre a! costat delsbongos.

z o o 31

EI Zoo verd

Russula hemefica. Bolet verinós que creix al nostre jardí Flors d'abèlia

32 Z o o

Les flors, que abundavendurant la primavera i l'estiu, arasón escadusseres i difícils de tro-bar, però encara es pot gaudir deles de la lantana (l'arbust que esconeix com "bandera espanyola"pels colors de la flor) o de l'abèlia,un arbust molt popular al Zoo perla seva resistència a les condicionsd'ombra i sequera. Si passegeu perles muntanyes de Montserrat oaneu a veure els tigres, fixeu-vosen les grans floracions blaves quefa el llessamí blau.

Un dels arbusts que més ensagraden al Zoo és la tecomaria,una bignònia que en aquestaèpoca podeu observar com enta-pissa de color vermell les escalesde la piscina dels lleons marins, amesura que les seves magnífiquesflors van caient de les branques.

Ja veieu que, tot i que no es potcomparar amb la primavera, elsjardins a la tardor també ens apor-ten petites sorpreses. -b

EULÀLIA BOHIGAS

Conservadora de Jardineria

Fauna R1editerrània

s serdel bosc de e eh' eme rterram i erre

De les tl'etze espècies que habiten la península Ibèl'ica, deu estl'oben sovint al bosc meditel'l'ani. Cadascuna pl'esenta difel'ents pl'efel'ències

ecològiques, la qual cosa els pel'met colonitzal' els divel'sos hàbitats que es tl'obendins aquest domini bioclimàtic.

z o o 33

Fauna mediterrània

Elaphe long;ss;ma

Pel que fa a la biodiversitatnumèrica, podríem considerarque el subordre dels ofidis estàmitjanament representat alnostre bosc mediterrani. Si béés cert que una mica mésd'una desena d'espècies no ésun nombre comparable a lesmés de setanta que habiten laselva humida centreafricana, siestablim la comparació ambels biòtops confrontats amb elnostre bosc mediterrani occi-dental, hi observem una majorriquesa relativa. Efectivament,a la zona desèrtica sahariananomés d'una a cinc espèciess'han adaptat a les condicionsde sequedat i temperaturaextremes que determina elclima desèrtic i, de la mateixamanera, el domini climàticcentreuropeu només hapermès l'existència d'un norn-:bre igualment reduit d'espè-cies, però aquí per motius dife-rents, atès que les baixes tem-

34 Z O O

peratures i el llarg hivern limi-ten les condicions favorablesper a la supervivència. Altreszones del domini climàticmediterrani, com ara el sud deCalifòrnia, la punta sud d'À-frica o el Mediterrani orientalmateix l són més riques quantal nombre d'espècies, potserperquè estan mancades d'unobstacle geogràfic de l'entitatdel desert del Sàhara, que fun-ciona com a barrera a l'expan-sió de les espècies cap al nord.Les espècies pròpies del boscmediterrani tenen en comú uncicle de vida anual caracterís-tic, com a adaptació als canvisen el medi ambient que marcael pas de les estacions.Així, durant aquesta estació del'any no és difícil veure-lesescalfant-se al sol durant llargsperíodes de temps, i tambés'observa una major freqüènciadels desplaçaments perquènecessiten trobar parella. I

també els ocupa gran part de lajornada la cerca d'aliment percompensar el forçós dejunihivernal. Els mascles d'algunesespècies, com els dels escu-rçons, lliuren incruentes bata-lles nupcials que precedeixenles còpules.Durant l'estiu, els períodesd'activitat diària de les serpscanvien. Aquestes són activesprincipalment a primera horadel dia o al capvespre. Durantla resta de la jornada, s'estanen repòs, ben arrecerades delsraigs solars, perquè l'excés deradiació solar d'aquesta estacióels podria resultar letal atèsque no disposen, igual que laresta de rèptils, de regulació dela temperatura interna. Peraquesta causa és tan difícilpoder observar-les en ple diadurant els mesos de la canículamediterrània.A la tardor tornen a fer-se mésvisibles i augmenten les hores

dedicades a la insolació, enmoltes ocasions sobre pedres,murs o camins. Per aquest raóaugmenta també la Ïrequènciaamb què són atropellades a lescarreteres on acudeixen peraprofitar la calor acumulada al'asfalt. També augmenta elritme d'alimentació perquè calacumular prou reserves per al'hivern.A poc a poc, mentre va trans-corrent l'estació, l'activitat vadecreixent i els animals vanbuscant el lloc on passaran benamagats els mesos més freds del'any. Els llocs que escullen sónmolt variats, des de caus derosegadors fins a forats entroncs vells, coves o esquerdesentre les pedres. Tampoc no ésestrany que busquin recer enedificis humans, quadres,pallers o golfes. En ocasions,en llocs especialment favora-bles, es poden trobar unsquants exemplars hivernantcol.lectivament, de vegadesfins i tot d'espècies diferents.El repòs hivernal també té unagran importància des del puntde vista fisiològic en les espè-cies de zones temperades, per-què és l'època en què la baixa-da de temperatures provoca lamaduració dels gàmetes ocèl-lules sexuals. En els animalsen captivitat, als quals no espermet d'entrar en hivernaciómantenint-los a temperaturesaltes, la reproducció s'inhibeix.

LES SERPS DELSNOSTRES BOSCOS

La serp verda.Malpolon monspessulanusÉs una de les serps més repre-sentatives del biòtop medite-rrani, on freqüenta gairebé totsels ambients, des de les dunesfins als boscs d'alZines i elsmarges dels camps de conreu.

BiÒTOPS IDEALS DE LES SERPS DELBOSC MEDITERRANI

.... CORONELLA GJRONDJCA

NATRJX MAURA

li;

COLUBER HIPPOCREPIS ~

.. MALPOLON MONSPESSULANUS

.. Wf\'. ":::~" .','!y'. •~ ,.' f..

.. VJPERA LATASTI

~, ¡ r t..r;.

~ MACROPROTODON CUCULLATUS

També es troba en descampatsi zones suburbanes, per exem-ple els que envolten la ciutatde Barcelona, És comuna enrota la seva àrea de distribució,tot i que cada vegada és mésescassa en llocs on antigamentera molt abundant. És unagran colobra que pot arribar a

..ELAPHE SCALARIS

~ ELAPHE LONGISSIMA .......

VIPERA ASPIS

..

fer, en casos excepcionals, finsa 2,5 metres. És ràpida, àgil iforta. Pot defensar-se valenta-ment en sentir-se acorralada,situació en la qual bufa insis-tentment i fins i tot arriba amossegar amb força. Es des-plaça activament per alimen-tar-se, alçant el cap de la

mateixa manera que la cobraper ajudar-se de la visió per talde localitzar la presa.

La serp blanca,Elapbe scalarisÉs una altra colobra del nostrepaís. Es pot trobar en granquantitat de formacions vege-

NATRIX NATRJX

tals mediterrànies, sobretot enboscos clars, a les zones dematoll i a les vores dels boscos.Fa d' 1,40 a 1,60 metres demitjana. En els exemplarsadults, dues ratlles longitudi-nals travessen rot el cos de l'a-nimal; en els joves aquesteslínies estan unides per radies

z O O 35

Fauna R1editerrània

transversals en forma querecorda la d'una escala. És unaserp robusta, àgil i ràpida (notant, però, com la serp verda).Si és atrapada pot mossegaramb força.Aquesta serp compleix unpaper ecològic important atèse! gran nombre de rosegadorsque devora. Encara és relativa-ment freqüent.

La serp d'Esculapi.Elaphe longissimaÉs una espècie centreuropeaperò també mediterrània.Habita els alzinars de munta-nya i els boscos mixtos de sure-des i pins. A Catalunya, la tro-bem als boscos dels vessantsde! Montseny, a les Guilleries itambé al Prepirineu. És decolor oliva. Els adults fan nor-malment d'1,40 a 1,70 metres.Aquesta serp és una grimpado-ra excel-lent, que en moltes

36 Z O .o

Elaphe scalar;s

ocasions s'alimenta de polletsd'ocells. Quan s'espanta inten-ta fugir, però si se sent acorra-lada es manté davant l'intrúsen postura alerta i mou la bocacom si volgués mastegar. Enl'antiguitat va ser venerada permolts pobles i va esdevenir e!símbol d'Esculapi, e! déu romàde la medicina. Avui dia formapart de l'emblema de la medi-cina. Es considera una espècieescassa i en regressió.

Serp d'aigua.Natrix mauraEstà molt lligada al medi aquà-tic i freqüenta una gran varie-tat d'hàbitats: tolles, canals,maresmes, canals de rec,embassaments,... També éspresent, però amb menys pro-porció, en rius cabalosos. Elcolor i e! dibuix de la pellrecorden els de l'escurçó, comtambé els moviments defen-

sius: aplana e! cap, bufa, es car-gola. Però la serp d'aigua maino mossega, ni tan sols obre laboca.Les poblacions d'aquesta espè-cie presenten e! nombre mésgran d'efectius entre totes lesespècies d'ofidis ibèrics. Enalgunes ocasions l'excessivaproliferació posa en perill lespoblacions d'amfibis ja reduï-des prèviament.

Serp de collaret.Natrix natrixEs reconeix amb facilitat perl'existència d'un collaret foscal coll i la base de la nuca, sibé en ocasions pot faltar en elsexemplars adults.Aquesta colobra ha estat loca-litzada en boscos de ribera,pinedes i boscos mixtos. Eslocalitza en zones molt humi-des i fresques en les qualshabita la serp d'aigua. És la

Zones de -dunes':hàbitat ideal per a

V;pera 'ataste;

Alzinar de ~ya,hàbitat ideal per •

Elaphe longJssiqp

menys aquauca de les serpsd'aigua europees i sovint espot trobar a uns quants quilò-metres de qualsevol punt d'ai-gua significatiu.Té e! curiós costum de fingirque és morta quan se lamolesta, i arriba a deixar

caure gotes de sang de la boca.En zones com ara l'àreametropolitana de Barce!ona iles comarques adjacents esconsidera que està extingida,especialment a causa de lacontaminació de les aigüesque habita.

Serp de ferradura.Coluber hippocrepisÉs una espècie pròpia delsambients mediterranis àrids itemperats caracteritzats per l'a-bundància de matolls, aixícom dels boscos mixtos depInS i alzines. Presenta duescaractensuques ecològiquesque li condicionen l'hàbitatque ocupa: és molt termòfila irupícola. Sovint, com a substi-tut de les zones rocallosesnaturals, escull construccionshumanes i habita estables igolfes. A la rodalia deBarcelona es troba al massísde! Garraf.Presenta una coloració atracti-va, vivament contrastada, ambdibuixos en forma de ferradu-ra per tot e! dors. La talla mit-jana no supera l,50 metres. Ala península Ibèrica no estàamenaçada tot i que caldriaprotegir algunes poblacionsde! nord de la seva àrea de dis-tribució.

Serp llisa meridional.Coronella girondicaEs tracta d'una espècie bastantgeneralista que ocupa una granvarietat de biòtops, com e!bosc mediterrani (alzinar,sureda, pineda, etc.), e! mato-llar mediterrani o ambientsmodificats, com ara les zonesde conreu.És una serp de mida petita(50,65 centímetres), termòfila,poc dinàmica i bastant lentaque normalment no mossega,de coloració i hàbits de vidadiscrets. Sempre oculta entre labrolla o sota les pedres, la sevapresència passa freqüentmentdesapercebuda fins i tot per alsherpetòlegs.Les poblacions són més impor-tants a les zones que sustentenpoblacions de saures atès queen són l'aliment preferit.

z O O 37

Fauna mediterrània

Serp de caputxó.Macropotodom cuculla tusÉs una serp petita amb elmusell aplanat i el cap pocprominent i bastam diferen-ciat del tronc. S'anomena serpde caputxó perquè la nuca i elcoll sovint estan coberts peruna taca fosca que recorda unacaputxa o cigulla. Té hàbitsterrícoles, crepusculars i noc-turns. És bastam inquieta i potmossegar si és arrapada. És unaserp que presema adaptacionscorporals a la vida subterràniaperquè en aquest medi és on estroba normalment. Raramentes troba a la superfície i es des-plaça poc i tan sols durant elcrepuscle.És el colúbrid mediterranimés escàs de la penínsulaIbèrica. No es troba aCatalunya. Curiosament, ésmés abundant a les illes deMallorca i Menorca, on va serintroduïda i on segurament vaafectar les poblacions de sauresautòctons.

Escurçó ibèric.Vipera latasteiEl cos, en conjunt, és relativa-ment curt, gruixut, pesant,amb el cap eixamplat i unapetita banya que sobresurt almusell. La pupil. la és vertical(a diferència de les colobresprèviament esmentades). Unalínia dorsal fosca en forma deziga-zaga destaca sobre un fonsgrisenc o marró més clar.Prefereix les localitats ambbosc baix, els alzinars i lespinedes de clima temperatcàlid. També freqüenta leszones de dunes i és típic tro-bar-la a Doñana.L'espècie ha desaparegur a lamajor part de zones amb pressióhumana. Prefereix fugir, però siés molestada mossega amb forçai pot injectar un verí mitjana-

38 Z O O

ment actiu que, si bé no ésperillós per a les persones adul-tes en bones condicions físi-ques, sí que ho és per alsinfants, els ancians o personesmalaltes.

punta d'aquest només estàencorbada cap amunt.És present en una àmpliagamma de biòtops, queinclouen alzinars, suredes ipinedes.Selecciona com a hàbitat leszones més assolellades delsmarges dels boscos i de les cla-rianes. Es pot considerar comuna espècie del bosc medite-rrani muntanyà, i assoleix lacota longitudinal mínima de400 metres i la màxima per

MANEL ARESTÉ

Conservador del Terrari

damunt dels 2.500 metres alPirineu Central.És una espècie comuna en elseu àmbit ibèric i es troba finsi rot en expansió en algunspunts de Catalunya(Montseny i el Corredor).La toxicitat del verí variasegons l'àrea geogràfica i lespoblacions del Pirineu sem-blen més tòxiques .• !I

Escurçó pirinenc.Vipera aspisTé la forma clàssica de l'es-curçó: cos rodanxó, cap trian-gular i pupil-la vertical, però adiferència de l'escurçó ibèricno té la banyeta al musell i la

Els nostres anilTlals

Nimba i Batangaaviat faran un any

Fins ara, les dues femelleshan estat sota l'atenció de!Servei Veterinari de! Zoo, a laNurseria que s'ha habilitat pertenir-ne cura, ja que durantaquests primers mesos de vidaera indispensable i primordialassegurar e! desenvolupamentcorrecte de les cries, lluny dequalsevol malaltia o infecciópossibles.

Efectivament, Nimba iBatanga van haver de ser sepa-rades de les seves mares,Machinda i Kena, a les poqueshores de néixer. Això és degut

al fet que, en els primats, laconducta materna no ésnomés instintiva, sinó que elscal un aprenentatge dintre de!grup familiar o social propi del'espècie. Les femelles joveshan de tenir l'oportunitat depresenciar les atencions que lesfemelles adultes prodiguen ales seves cries, i fins i tot parti-cipar-hi. D'altra banda, en e!cas de Machinda i Kena, ani-mals nascuts els anys setanta alnostre Zoo, aquestes cir-cumstàncies no s'haviendonat, ja que també van ser

separades de la seva marecriades a mà, i, per tant, novan poder fer l'aprenentatgenecessari per cuidar correcta-ment les seves cries.

En els últims anys, als zoosla criança de goril.les a mà s'hafet quan les cries ja tenienaproximadament tres o quatreanys, però les últimes dadessembla que demostren queaquestes reintroduccions sónde vegades difícils o fins i totimpossibles, ja que en aquestaedat les cries ja haurien deconèixer determinades pautes

de comportament, perquè, encas contrari, poden ser agredi-des pels adults, que és e! quede fet succeeix moltes vegades.El resultat, molt sovint, sónanimals poc socials, que pre-senten certes incapacitats en e!seu comportament social i, pertant, també en e! reproductor.

Per intentar evitar aquestsproblemes, e! Zoo de Bar-ce!ona vol intentar reintroduirles dues cries en e! grup de lesseves mares de molt jovenetes.Aquest procés només s'ha duta terme un cop a Europa ambun goril.la d'un any que va serreintroduïr a la seva tia, unamare ja experta, davant del'absència de comportamentmatern en la seva mare, de laqual va ser separat en néixer.En e! nostre cas, la dificultats'agreuja pel fet que les maresno són gens hàbils en l'art d'e-xercir com a tals.

Tenim dos objetius

I) Intentar que les cries crei-xin en un entorn social propide la seva espècie, tot aprenentla seva cultura.

II) Fer e! possible perquè lesmares, femelles ja adultes,aprenguin, a través de la criade les seves filles ja una micadesenvolupades i autosufi-cients, com han de cuidar-les

Z O O 39

Els nostres ani~als

40 z o o

correctament, amb l'esperançaque en pròxims parts no ensvegem obligats a separar de lesmares les cries acabades de néi-xeL

Coril-IitzacióPer evitar una influència

excessiva del comportamenthumà en les dues gorilles, se'nva establir un procés demaneig basat en la simulaciódel comportament de les sevesmares i congèneres. Per aaquesta tasca, vam tenir l'ajudad'estudiants voluntaris que desde feia més d'un any col-labo-raven en feines diverses de laSecció de Primats del Zoo.Aquests voluntaris passavenunes hores al dia a la Nurseriaajudant en el maneig de lescries. El seu comportamentamb aquestes havia de ser comel d'un goril.la, per a la qualcosa grunyien com goril.les, esmovien com goril.les i intenta-ven estimular al màxim l'acti-vitat de les cries, que, perexemple, hauran de reconèixerla tos d'un goril.la com a se-nyal restrictiu per part delsadults, o hauran d'evitarmirar-los directament als ullsamb una mirada sostinguda,cosa que per a un goril.la sig-nifica desafiament.

Nimba i Batanga, que tenenaproximadament deu mesos,es troben ja actualment alPavelló de Primats, que és comanomenem l'edifici on dor-men els goril.les, orangutans iximpanzés. Els responsablesdel seu maneig diari són elsmateixos cuidadors de laSecció, que han iniciat un pro-cés de readaptació dels animalsal nou entorn: un ambientnou, olors noves i sons nous.Quan els animals es trobin benadaptats començarem els con-tactes visuals amb les seves

mares respectives, però evi-tant-ne el contacte físic. Amesura que tant les mares comles cries es familiaritzin unesamb altres, en el cas que es vegiuna afinitat satisfactòria s'ini-ciaran els contactes físics.

Per aconseguir un bon resul-tat és indispensable unambient tranquil i distès queafavoreixi la bona disposicióper part dels animals impli-cats. Això ens obliga a dur aterme aquests processos en

presència rrururn personalnecessari. Com que som cons-cients de l'interès que aquestescries desperten tant en e! per-sonal de! Zoo com en elpúblic, periòdicament faremenregistraments d'algunes ses-sions per poder mostrar en unmonitor col-locat a la Nurseriaimatges actualitzades de lesenes.

Direm, per acabar, queaquests processos són llargs.En experiències anteriors d'in-troducció de primats superiorshi ha hagut casos que hannecessitat més d'un any, i fins itot de vegades s'ha fracassat iha estat impossible l'associacióde determinats individus.Esperem que e! nostre esforç iuna bona predisposició perpart dels animals ens ajudin aculminar amb èxit aquestaexperiència. _'-

MARIA TERESA MELLÓ

Conservadora de Primats

Z O O 41

Els nostres anilTlals

42 z o o

EI mes de gener de 1978 vanéixer Machinda, l'actual fillagran de Floquer de Neu i marede Nimba, i al cap d'uns diesva néixer el seu germà Urko.L'any següent va néixer Ntao,una altra filla de Floquer, il'any 1980 van néixer Bindungi Kena, la mare de Batanga.

És a dir, fa 21 i 19 anys quela Nurseria va rebre les maresde les perites Nimba i Batanga,les nétes de Flequer de Neu.

Hem de dir que per a l'anticequip de la Nurseria, amb duesabsències enyorades i unaincorporació, retrobar-nosamb les filles d'aquellesgoril.les després de tant detemps va ser un repte nou iuna il-lusió enorme; per a tot-hom eren les primeres nétes deFloquet, però per a nosaltreseren la segona generació i decop fèiem un salt en el temps iens tornàvem a trobar ambgoril.les petits.

EI nostre sistema de treball,com va ser amb les sevesmares, ha estat molt semblantal d'una nurseria d'humans; ésa dir, cada dia se'ls prenia elpes i la temperatura, s'observa-ven unes normes d'higiene

estrictes i s'adequava una ah-men tacró específica. Hemseguit el programa de vacuna-cions marcat pel nostre veteri-nari, Jesús Fernández, que jun-tament amb un pediatre hananat controlant el desenvolu-pament físic de les nostresgoril.les.

Les cries de goril.la quanneixen -tot i que d'adulta unafemella pot pesar 100 kg i unmascle 250!- són molt petites,podríem dir que són com nensprematurs. EI pes de Nimbaera de 1,755 kg i el de Batanga1,800 kg.

Cada dia les hem pesat a lamateixa hora i han presentat lacorba de pes que es reflecteix algràfic que us mostrem.Actualment pesen 6,800 kg.

La temperatura corporaldels goril.les és una mica méselevada que la dels humans: laseva temperatura normal seriade 37,5 oc. Val a dir queNimba i Batanga han estat unsanimals molt forts i sans, inomés un parell de dies vamtenir Nimba amb unes duesdècimes de febre causada per lasortida de les dents.

Als goril.les els surten els

7000

6000

5000

4000gr.

3000

2000

1000

Oo- o- o- o- o- o- o- o-o- o- o- o- o- o- o- o-<, <, ..... <, <, <, <, <,

N N M M ~ ~ li><, ..... <, <, <, <, <, <,- ~ CIO ~ CIO - li> 0-M N - N - N

La Teresa Miralles amb Bindung i Kena fa dues dècades

primers incisius als dos mesosaproximadament, i als vuitmesos ja presenten vuit inci-sius i quatre premolars. Ladentició, com en els nens, pro-voca trastorns i molèsties, peraixò els vam donar mossega-dors i agraïen molt quan elsfregàvem les genives.

EI calendari de vacunacionsés el mateix que el delshumans; han estat vacunadesde poliomielitis, diftèria, tosferina i tètanus.

Penseu que encara quesiguin petitones tenen mésforça que un nen, i a méstambé poden fer el gest depinça amb el peu, com si fosuna altra mà; per això no ensva sorprendre que en l'últimavacunació ens donessin feina, ique el pediatre, el Dr. QuicoCambra, que com podreuimaginar no està gaire acostu-mat que els nens li agafin lamà amb el peu, va haver dedemostrar la seva habilitat.

7000TAULA DE CREIXEMENT DE NIMBA

6000

5000

4000gr.

3000

2000

1000

oo- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o-o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o- o-<, ..... <, '<, ..... <, ..... <, <, <, <, <, <, <, ..... <, ..... <, <, ..... <, ..... '<, <,.... .... CIO CIO CIO o- o- - N N M M ~ ~ li> li> -ci -e .... .... CIO CIO CIO o- o-<, <, ~ <, ..... ..... <, <, <, ..... <, <, <, <, <, <, <, <, ..... ..... ~ <, <, <, <,~ CIO li> 0- N -e ¡:; ~ CIO ~ CIO - li> 0- M -e O ~ CIO li> 0- N -e- N - N - N - N - N NDIES N - ... - N

Z O O 43

Els nostres aniR1als

La Marga Rossell, també membre de l'equip, ambNimba i Batanga de molt menudes

En la primera fase de l'ali-mentació vam prendre com abase la composició de la lletd'una goril.la per proporcio-nar-los l'aliment més semblantal matern. Així, vam haver decomençar amb una llet senselactosa, composta de proteï-nes, hidrats de carboni, grei-xos, àcid linoleic, vitamines,tiamina, riboflavina, etc.

Les primeres setmanes pre-nien biberó cada 2 o 3 hores, ivam anar espaiant les preses iadaptant les quantitats segonsl'augment de pes.

L'alimentació dels goril.les

es basa en fruites i verdures.Nosaltres havíem d'anar-lesintroduint i aquest és un pro-cés llarg i lent, ja que cada noualiment ha de ser tolerat, és adir, cal veure que no hi hagiproblemes digestius, etc.

Vam començar amb unacullerada de pastanaga tritura-da en e! primer biberó, desprésuna de poma en e! segon bibe-ró, i així fins aconseguir unadieta mixta alhora que s'anavarebaixant la quantitat de llet.

La introducció de sòlids(fruita) va coincidir amb l'arri-bada de l'estiu, cosa que va fer

44 Z O O

L'equip de la Nurseria, gairebé al complert, amb lesgoril.letes. Les nurseres són, d'esquerre a dreta,TeresaMiralles, Begoña Teruel i Àfrica Pibernat

que la dieta pogués ser mésvariada, i, com que elles prefe-rien els aliments sucosos itous, e! fet de poder donar -lostaronges, meló i síndria, a mésde plàtan, pera o poma, va fermés fàcil una tasca que quasibé tots els qui heu tingut nenssabeu que és dura i que fa quet'hagis de carregar de pacièn-cia. Nimba i Batanga tampocno ho van posar fàcil. Sempreels semblava que e! millor erae! que tenia l'altra, i es preniene! menjar. Batanga ha estatdifícil fins que ha agafat l'hà-bit; al principi es posava tros-sos grans a la boca i feia mos-segades molt grans. Havíemd'estar molt a l'aguait perquèno s'ennuegués; en canvi, al'hora de! biberó sempre era laprimera i se l'acabava en unmoment.

La motricitat dels goril-lespresenta un desenvolupamentmolt ràpid respecte al delshumans: es posen drets, trepeni fan tombarelles, i fins i totriuen, als pocs mesos. Perexemple, als tres mesos ja s'ai-xequen aguantant-se amb lescames i els braços.

Ara ja s'ha acabat e! tempsd'estar amb nosaltres, totsvolem que visquin amb lesseves mares i creiem que esta-ran molt millor amb elles. Peraixò ha arribat e! moment de!comiat.

Han estat uns mesos gratifi-cants, plens d'experiències dià-ries i records, i hem gauditentre les quatre de comentariscom: "És igual que la sevamare: recordes que si no lidonaves a ella primer e! biberós'enfadava?", o "Això que fa ésde! seu oncle Urko", o "Quanfa aquesta cara és igual queBindung".

Per a nosaltres formen partd'una nissaga molt volguda.Ara se'n van amb els nostrescompanys d'Antropoides, alsquals els espera una tasca difí-cil per introduir-les al seu grupde congèneres. Els desitgemèxit, i a vosaltres, petites, quetingueu molta sort! .~

TERESA MIRALLES, ÀFRICA

PIBERNAT, MARGA ROSSELL,

BEGOÑA TERUEL

Equip de la Nurseria delParc Zoològic

ADOPTANTSPARTICULARS

Família LAMUELA ANTONINa1 GOSSET DE LES PRADERlES

ZAIDA AZNÁREZ i AMOR1 PAl\JTERA (.lEGRA

Família ORTIZ GÓMEZ1 SURlCATA

MARC BONET i SIMÓ1 DRAGO DE CUA PLANA

RAMON ESCOLÀ i TORÀ1 FALSA CORALL

Família ESCOLÀ i SIMÓ1 ORlL

EDGAR ESCOLÀ i SIMÓ1 LLANGARDAIX DE CUA ESPINOSA

ARANTXA CATALÁN i GÓMEZ1 TITí EMPERADOR

JORDI i JAUME DAMIÀ i ROSAL1 CÈRVOL COMÚ

JOSEP IBÁÑEZ i FARGAS1 CONILL

OLGA PAPIÓ i DE LOS AIRES1 LLÚDRlA

MARC AVENZA iLABRAÑA2 PINGÜINS

ANNA M. CRISTÓBAL iCRIBILLÉSJAWI

XAVIER SÁNCHEZ iBLASCO1 LLOP

MONTSERRAT QUILES i MUÑOZ1 XIMPANZÉ

EMPRESES I ENTITATS COL.LABORADORES

CONTRATAS Y OBRAS

DROMEDARI

~Top-vallès

E X PR E S S, S t

~ FUJIFILM

LLEÓ MARí LLEÓ D'ANGOLADE CALIFÒRNIA

GASELA DAMA CAPIBARAMOHOR

,NDUST.,AS TITAN, S.A.

TIGREDE SUMATRA

li§]CALlER

LABORATORIOS

PORC IBÈRIC

PUBLISERYEI

GUEPARD

TORTUGAGEGANT DE LES

SEYCHELLES

CÒNDORDELS ANDES

•BASI, S.A.

COCODRILDEL NIL

Pundacró !~~Territori i Paisatge

CAIXA CATALUNYA ..

LLÚDRIA

AGFA.

GUARÀ

Entrar isortir del vostreZoo tantes vegades

com vulgueu, que per a aixòtindreu un carnet!

Rebre gratuïtamentaquesta revista que

publiquem trimestralment

Formar part dels Al, elsAmics del Zoo, un col.lectiu

de socis que col·laborenactivament i de maneraaltruista amb el Zoo en

l'organització d'activitats iserveis diversos.

Fer sortides al camp ia la muntanya amb

altres socis,acompanyat perbiòlegs del Zoo.

Participar, apreu d'amics,

en les activitatsque organitza el

Departamentd'Educació per al

públic general: dissabtesinfantils, cursos, tallers de

zoologia, visites comentades, casals de zoologiai celebració d'aniversaris.

Beneficiar-vos de descomptes especials a la ZooTenda i al Punt d'Informació del Zoo,

i en totes les nostres ofertes.

Benvingut al

Barcelona

Doblegueu i enganxeusobre la solapa inferior

Preusd'inscripció

Quota d'ingrés(una sola vegada)

2.000 ptes.

Quota de soci anual

FAMILIAR

7.700 ptes.

INDIVIDUAL

3.850 ptes.

Talleu per la línia de punts

Preus a partir de gener del 2000

INDIVIDUALNom i cognoms DNI ..

Nom i cognoms DNI .DomIcIlI.......................................................... Telèfon: .

Codi postal Població ..

FILLS (només menors d'edat i en proposta FAMILIAR):

Nom i cognoms .

Data naixement DNI (si en té) .

Nom i cognoms .

Data naixement DNI (si en té) ..~-Nom i cognoms .

Data naixement DNI (si en té) .

Si teniu més fills, indiqueu-ne les dades en un foll a part)

Codi compte dient (CCC)

UilJ UilJ W LilUWliJEntitat Oficina Control Núm. de compte

Signatura

N . NÚM. SOCI PROPONENT:om I cognoms .(No oblideu el meu xec de regal. Gràcies)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA:

A l'atenció del / de la

BANC / CAIXA: ..

Senyors, els agrairé que fins a nou avís carreguin al meu

compte corrent els rebuts que a nom de:

els presenti el Zoo de Barcelona

Barcelona / / 19 .

SignaturaCodi compte dient (CCC)

UilJ UilJ W LilUWliJ~'--E_n_t_it_a_t __ O_fi_lc_i_n_a_C_o_n_t_ro_I__ N_ú_m_._d_e_c_o_m_p_te-----"

IIIIIIIIIIIIIII-----------------------------------------------------------------------------------1.----------,-

Resposta comercial _ IAuronrzacró núm. 16071 _ NO I(BOC 95 de 31/10/97) NECESSSITA

"------ __ ----' _ SEGELL I- FRANQUEIG A I_ DESTINACIÓ I

- I- I55 PARC ZOOLÒGIC :_ DE BARCELONA I- I_ Apartat ED. núm. 888 I_ 08008 Barcelona I

- I- I= I-----------------------------------------------------------------------------------11

IIIIIIIIIIIII

Remitent .

....................................................................................

....................................................................................

I'Ialleu r= Ia línia de p~". c:r\!

•

La recomanaciód'un nou sociper amistat

us dóna dreta rebre

un xec-regal,que podreu

canviar al Zoo.

Pocas veces la mente y el corazónestán de acuerdo.

l(]fffiAuól

Descubra el nuevo Audi A4 en Barna Wagen,su concesionario oficial Audi.

Es difícil encontrar una ocasión en que mente y corazónestén de acuerdo. Ésta es una de ellas: Audi A4. Unaberlina que seduce por su elegancia y estilo deportivo.Un automóvil donde encontrará toda la tecnologíaexclusiva Audi: 5 válvulas por cilindro o el TDI V6 de125 CV a 193 CVen versiones gasolina y de 110 CV a 150 CV

en versiones TDI. Y con toda la seguridad que proper-cionan los 4 airbags de serie, ABS de quinta generación,EDS y EBV así como el programa de estabilidad ESP.Todo ello para que se sienta realmente cómodo y prote-gido. Le invitamos a que lo descubra por sí mismo enBarna Wagen, su concesionario oficial Audi.

Barna Wagen, S.A.París, 208 esq. BalmesTel. 932 380 304 - 08008 Barcelona

Paseo Valle Hebrán, 101Tel. 932 123 366 - 08035 Barcelona