sumari - barcelona · 2018. 7. 9. · basso i roviralta, alberto villagrasa gil, maría luisa...

Núm. 19 / Any XCIV 30 de juny de 2007

SUMARI

Consell MunicipalActa sessió 23-III-2007 ................................... 1059

Comissió de GovernActa sessió 4-V-2007 ...................................... 1101

CartipàsDesignació regidors de Districte ..................... 1105Facultar provisionalment el gerent del Dis-

tricte de Sants-Montjuïc per assumir lesfuncions de gerent del Districte de CiutatVella ............................................................ 1105

Creació del Comitè Territorial i designaciódels seus membres ..................................... 1105

Delegació d'atribució en el primer tinentd'alcalde ...................................................... 1105

Delegació de competències en la sego-na tinenta d'alcalde ..................................... 1105

Delegació d'atribucions en el tercer tinentd'alcalde ...................................................... 1106

Delegacions d'atribucions en el quart tinentd'alcalde ...................................................... 1106

Delegació de competències en el gerent del'Institut Barcelona Esports ......................... 1108

Consells Municipals de DistricteDistricte 7. Horta-Guinardó. Acords ses-

sió 14-VI-2007 ............................................ 1109

Comissions del Consell MunicipalComissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Actes sessions 13-III-2007 i24-IV-2007 .................................................. 1110

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupaciói Coneixement. Acta sessió 13-III-2007 ...... 1125

Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans iMedi Ambient. Actes sessions 13-III-2007i 2-V-2007 ................................................... 1134

Comissió de Presidència, Hisenda i Coordi-nació Territorial. Actes sessions 14-III-2007i 20-III-2007 ................................................. 1146

Comissió d’Urbanisme, Infraestructures iHabitatge. Acta sessió 14-III-2007 .............. 1163

Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses-sió 15-III-2007 ............................................. 1184

PersonalConcursos

Convocatòria de dos concursos per a la pro-visió de cinc llocs de treball de l'IMH .......... 1189

Responsable d'Atenció Presencial ................. 1190Col·laborador/a amb els contribuents ............. 1191

NomenamentsNomenament funcionaris de carrera ............... 1192

AnuncisAltres anuncis ................................................. 1193

NÚM. 19 a 30-VI-2007a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1059

CONSELL MUNICIPAL

Acta de la sessió celebrada el dia 23 de març de2007 i aprovada el dia 13 de juny de 2007

Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutatde Barcelona, el dia vint-i-tres de març de dos milset, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, ensessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr.Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims.Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Francesc XavierCasas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, ImmaMayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, iCarles Martí i Jufresa, i els Ims. Srs. Regidors i lesImes. Sres. Regidores Assumpta Escarp i Gibert,Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas,Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, ImmaculadaMoraleda i Pérez, Montserrat Ballarín i Espuña,Ferran Julián i González, Sara Jaurrieta i Guarner,Montserrat Sánchez i Yuste, Ramon Nicolau i Nos,Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers iFargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana iLlevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn iChiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M.Fandos i Payà, Eduard García i Plans, AlbertoFernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, JordiCornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, XavierBasso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, María LuisaIbáñez i Boira, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Flo-rensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo,Dolors Martínez i Gesa, Eugeni Forradellas i Bom-bardó, Ricard Josep Gomà i Carmona i Elsa Blasco iRiera, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Casesi Pallarès, que certifica.

Excusen la seva assistència la Ima. Sra. MaravillasRojo i Torrecilla i l’Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas.

Hi és present l’interventor municipal, Sr. AntonioMuñoz i Juncosa.

Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.

Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 23 de febrer de 2007, l’esborrany de la qualha estat tramès a tots els membres del Consistori; is’aprova.

PART INFORMATIVA

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglamentd’organització municipal, es comuniquen les resolu-cions següents:

1. Decret de l’Alcaldia, de 19 de febrer de 2007(S1/D/2007 581), que crea la Direcció de Serveis delConeixement i l’adscriu orgànicament a la Gerènciadel Sector de Promoció Econòmica.

2. Decret de l’Alcaldia, de 21 de febrer de 2007(S1/D/2007 624), que nomena la Ima. Sra. María Lui-

sa Ibáñez i Boira regidora adscrita al Districte deSants-Montjuïc en substitució de la Ima. Sra. ÁngelesEsteller i Ruedas.

3. Decret de l’Alcaldia, de 21 de febrer de 2007(S1/D/2007 625), que designa la Ima. Sra. María Lui-sa Ibáñez i Boira membre del Consell Rector del’Institut Municipal de Mercats de Barcelona en subs-titució de la Sra. María Caridad Mejías i Sánchez.

4. Decret de l’Alcaldia, de 23 de febrer de 2007(S1/D/2007 631) que designa la Ima. Sra. AssumptaEscarp i Gibert membre del Consell Rector de l’Ins-titut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida ensubstitució de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.

5. Decret de l’Alcaldia, de 26 de febrer de 2007(S1/D/2007 674), que estableix les directrius generalsque han de regir la tramitació de les sol·licituds d’au-torització per a la realització de filmacions a l’espaipúblic, i inclou, dins les funcions actuals de la Direccióde Serveis de Gestió del Patrimoni, les d’harmonitzarels criteris d’oportunitat i mobilitat, així com les de ga-rantir l’operativa derivada del compliment de les es-mentades directrius.

6. Decret de l’Alcaldia, de 27 de febrer de 2007(S1/D/2007 764), que crea la Direcció de Serveis dePressupost, adscrita a la Direcció de Pressupost de laGerència Municipal, i adscriu l’estructura organit-zativa de la Direcció de Pressupost a la nova Direccióde Serveis de Pressupost.

7. Decrets de l’Alcaldia, de 28 de febrer de 2007(S1/D/2007 767-1006), que aproven la liquidació delPressupost de 2006 corresponent a l’Ajuntament deBarcelona i als seus organismes autònoms.

8. Decret de l’Alcaldia, d’1 de març de 2007 (S1/D/2007 700), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nosmembre del Consell de Govern del Consorci del Barride la Mina en representació de l’Ajuntament de Bar-celona.

9. Decret de l’Alcaldia, d’1 de març de 2007 (S1/D/2007 797), que crea la Tresoreria Adjunta adscrita ala Tresoreria.

10. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2007(S1/D/2007 978), que designa les Sres. Marina Lópezi Guallar i Mercè Tatjer i Mir vocals de la Comissió deTria i Eliminació.

11. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2007(S1/D/2007 977), que designa els membres de la Co-missió Tècnica del Patrimoni Industrial de Poblenou.

12. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2007(S1/D/2007 976), que proposa al president del Con-sell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barce-lona la renovació de la designació de la Ima. Sra. Ma-ravillas Rojo i Torrecilla com a representant del’Ajuntament de Barcelona a la Ponència col·legiadaconstituïda segons acord del Consell d’Administracióde l’esmentat organisme en sessió de 15 de de-sembre del 2004.

13. Decret de l’Alcaldia, de 16 de març de 2007(S1/D/2007 1022), que designa la Sra. Teresa Sal-

a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 19 a 30-VI-20071060

vadó i Aparicio membre del Consell de Direcció delConsorci d’Educació de Barcelona en substitució delSr. Manuel Blasco i Legaz.

b) Mesures de govern

Mg1. Promoció de nous habitatges protegits i do-tacionals.

El president de la Comissió d’Urbanisme, Infra-estructures i Habitatge, Sr. Casas informa que ambaquesta mesura de govern, que està en la mateixalínia de les presentades cada any des de 2003 ençà,es concreten les reserves de sòl on es podran cons-truir 2.211 habitatges dotacionals i de protecció, delsquals 449 corresponen a la darrera fase del Progra-ma d’habitatge 2004-2007 i els 1.762 restants al nouPrograma 2008-2010 del Pla d’habitatge 2004-2010; ique aproximadament un 73% d’aquests habitatgespermetran crear noves llars i el 27% restant es des-tinarà al reallotjament dels afectats urbanístics.

El Sr. Trias manifesta que els membres del seuGrup estan d’acord amb aquestes reserves de sòl,però consideren que les coses no han anat prou béperquè 449 dels nous habitatges previstos ja hauriend’haver estat acabats aquest any 2007 i, per altrabanda, la mesura de govern conté inconcrecionsgrans, en no concretar quants dels nous habitatgeses destinaran al lloguer i quants a la venda: per tant,volen tornar a insistir que l’accés a l’habitatge és undels grans problemes que pateix la Ciutat, i tanmateixl’Ajuntament ha estat clarament incapaç de donar-liresposta, especialment els darrers deu anys, en elsquals, malgrat la forta onada immigratòria, ha tingutuna manca de previsió ben evident i s’ha limitat a po-sar pedaços sense tirar endavant una política clara idecidida d’habitatge social, de manera que la políticad’habitatge ha estat un dels grans fracassos delpresent mandat.

El Sr. Fernández Díaz considera que sota aquestamesura s’amaga la justificació del pobre bagatge dela política d’habitatge del govern municipal des de lesdarreres eleccions municipals ençà, fet que obliga apresentar ara unes previsions de nous habitatges,però sense concretar ni els calendaris d’execució id’adjudicació, ni el tipus d’habitatges socials que esvolen promoure, i sense tenir encara, en alguns ca-sos, el planejament urbanístic aprovat; que el governmunicipal hauria de presentar un balanç d’allò que harepresentat la seva política d’habitatge durant elsdarrers quatre anys, però no ho fa perquè tindria benpoc a posar damunt la taula ja que està repetintcontínuament la immensa majoria de les novespromocions i nous anuncis d’habitatge i així, con-cretament, el Sr. Alcalde lliurà el gener les claus d’unshabitatges del carrer de Joan Torres i, la darrerasetmana, d’uns altres de l’Eixample, tots els quals jafiguraven al Pla d’habitatge de l’any 2000, és a dird’ara fa set anys, i la mesura de govern en debat,seguint l’estratègia del molí, continua donant voltesentorn als mateixos habitatges, perquè 328 delshabitatges que comprèn, els previstos als carrers dela Ciutat de Granada, dels Almogàvers i d’Alfarràs, jafiguraven en l’esmentat Pla d’habitatge de l’any 2000,confirmant, així, la manca d’eficàcia i la nul·la sen-sibilitat social del govern municipal davant un delsprincipals problemes de la Ciutat donat que, en

realitat, en aquest mandat només haurà promogutuns 4.000 habitatges socials ja acabats malgrat ha-ver-se compromès a fer-ne uns 10.000 i això quan elssocialistes, la darrera campanya electoral, havienpromès construir-ne 100.000.

Insisteix que aquesta, que probablement serà ladarrera sessió plenària del mandat, oferia una magní-fica ocasió per a presentar-hi un balanç de la gestiómunicipal en el camp de l’habitatge, però és benpalès per què l’equip de govern no l’ha volgutaprofitar.

El Sr. Forradellas mostra la seva sorpresa en veureque aquesta mesura de govern pugui interpretar-sedes de punts de vista tan diferents a pesar que s’hipot constatar el compliment dels objectius marcats alprincipi del mandat, quan s’anuncià la promoció de10.000 habitatges i això justament és el que s’hacomplert. Afegeix que la política d’habitatge es des-envolupa amb planificacions a mitjà i llarg termini, iefectivament els darrers deu anys s’ha anat com-plicant perquè en aquest temps l’Ajuntament no harebut de les altres Administracions l’ajut i el suportque necessitava per a poder tirar-la endavant; que laproposta de futur que conté la mesura de govern endebat inclou la garantia que la xifra de 2.000 ha-bitatges adjudicats el 2006 es repetirà el 2007 i con-tinuarà també el 2008 i, per tant, posa les bases d’unaautèntica política d’habitatge; que la Memòria sociald’habitatge presentada fa pocs mesos explicitava lainclusió d’un 54% d’habitatge protegit en els nousplanejaments; que un 31% de l’habitatge acabat aBarcelona el darrer semestre ha estat de protecció;que en aquest mandat s’han posat les bases per acrear, juntament amb altres polítiques com la d’ajutsal lloguer promoguda per la Generalitat, un parcd’habitatge de lloguer de caràcter públic que con-tribueixi a trobar una sortida al greu problema d’ha-bitatge que hi ha a la nostra ciutat; i que el balanç queel Grup del Partit Popular demana el podria fer aquestGrup a partir del nombre de preguntes que se li hancontestat i dels resums i explicacions que se li hanfacilitat en el si de la Comissió d’Urbanisme, Infra-estructures i Habitatge.

El Sr. Martínez subratlla que la mesura de governen debat farà possible la construcció de 2.211 ha-bitatges que contribuiran a crear la massa crítica in-dispensable en el conjunt del territori urbà per acomençar a pal·liar, amb un volum d’habitatge su-ficient, les necessitats d’habitatge dotacional, protegit,de reallotjament, etcètera, de manera que va complintel Pla d’habitatge 2004-2010, en el qual preveu laconstrucció pública o privada de 10.000 habitatges deprotecció, en situar les xifres dels ja impulsats en els6.279; que la consciència col·lectiva de les necessi-tats en matèria d’habitatge ha de tenir caràcterinterinstitucional i, per tant, no s’hi val que cada copque es tracta de l’habitatge en aquest Plenari, es parlide si aquest Ajuntament arriba tard o d’hora, de si nofa prou o de si fa massa perquè no té les com-petències en matèria d’habitatge i, consegüentment,qui arriba tard és, en tot cas, el conjunt de lesAdministracions i, fins i tot, de la societat.

El Sr. Casas nega, atesa l’època de l’any en quès’ha presentat en exercicis anteriors, que la mesurade govern en debat arribi tard, i sosté que s’hapresentat en el temps que esqueia formular aquestareserva de solars que se sumen als altres 200 solars


que s’han destinat durant aquest mandat a construir-hi habitatge protegit d’acord amb el compromísassumit d’impulsar la finalització o l’inici de cons-trucció de 10.000 habitatges protegits entre l’1 degener de 2004 i el 31 de desembre de 2007, previsióque es complirà amb escreix sense cap problemaperquè avui d’aquests 10.000 habitatges previstos, jan’hi ha un 42% acabat i, fins i tot, entregat, un 43% enconstrucció o amb llicència d’obres i inici imminent deconstrucció, i d’aquests més de la meitat quedarantambé acabats abans de finalitzar l’any, i el 15%restant amb llicència d’obres en tràmit i inici deconstrucció abans del 31 de desembre d’enguany, demanera que aquestes xifres multipliquen per 2,5 elscompromisos assumits en el mandat anterior; que el73% de les noves llars, exclosos per tant els ha-bitatges destinats al reallotjament dels afectats urba-nístics, es destinarà al lloguer i la resta a la venda pertractar-se d’habitatges concertats; que, en canvi, elshabitatges destinats als afectats urbanístics es desti-naran principalment a la venda; que el balanç que elGrup del Partit Popular demana és ben fàcil de fer: unpla d’habitatge aprovat, quan abans no n’hi havia;10.000 habitatges protegits impulsats entre l’1 degener de 2004 i el 31 de desembre de 2007; 32 barrisen rehabilitació; 15 barris amb àrea de rehabilitacióintegral; 6 barris, entre ells el del Carmel, objected’especial atenció quan abans no n’hi havia cap;4.000 ajuts al lloguer per a persones amb pocs recur-sos quan el 2003 no n’hi havia cap per causa de lapolítica diferent que mantenien en aquest terreny elsanteriors Govern tant de l’Estat com de la Generalitat;1.000 milions d’euros –166.000 milions de les anti-gues pessetes– que s’han destinat els darrers quatreanys a l’adquisició de sòl i a la construcció d’habitatgeprotegit en els 200 solars municipals posats en elmercat per a promotors públics o cooperatives oentitats sense afany de lucre, quantitat de la qual 300milions corresponen a l’adquisició de sòl, 200 milionsa la construcció d’habitatge per part del Patronat Mu-nicipal de l’Habitatge i els altres 500 a construccions acàrrec d’altres operadors; i un 54% d’habitatge deprotecció previst en les reserves de sòl i habitatgeincloses en el planejament que s’ha estat aprovantdurant el mandat.

Recalca que aquesta política d’habitatge és incon-testable i la voluntat d’aquest Ajuntament és man-tenir-la amb una velocitat de creuer que comporti,com a mínim, que cada any puguin ser posats adisposició de l’ús públic uns 2.000 habitatges quesiguin noves llars, i altres 500 destinats als afectatsurbanístics; i que la mesura de govern en debatgaranteix la construcció d’aquest volum d’habitatgesen l’any 2008, perquè puguin ser entregats el 2009.

El Sr. Trias observa que de les paraules delsrepresentants integrats en l’equip de govern, es des-prèn que l’Ajuntament està actuant molt bé, perquèno s’han limitat a mostrar el vas mig ple, sinó ple deltot, però, això no obstant, els nostres ciutadans iciutadanes no acaben d’entendre aquesta actituddonat que cada dia tenen més dificultats per a accedira un habitatge, cosa que el 2006 els exigeix un esforçeconòmic ponderat que és un 25% més alt que l’anyanterior, situació que li sembla gravíssima. Agregaque la mesura que es proposa és necessària, però,en tot cas, cal determinar prèviament el paper que hade tenir l’habitatge dins un pla de benestar social de

la Ciutat, i veure si l’Ajuntament es pren seriosamentla necessitat de disposar d’un autèntic parc d’ha-bitatge social públic, cosa que, a juí seu, no fa.

El Sr. Casas insisteix que en el present mandats’han impulsat 10.000 habitatges protegits, s’hanatorgat 4.000 ajuts al lloguer quan en el mandat ante-rior no se’n pogué donar cap, i s’ha augmentat, en8.000 pisos, el parc d’habitatge de lloguer, polítiquesque els Grups de l’oposició mai no han recolzat.

Mg2. Impuls de l’ús racional i l’estalvi de l’aigua.La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat,

Serveis Urbans i Medi Ambient, Sra. Mayol, explicaque les polítiques d’ús racional i estalvi d’aigua sónnecessàries sempre, però especialment en lescircumstàncies actuals davant les irregularitats en ladisponibilitat d’aigua en l’àrea corresponent a lesconques de la Ciutat i de les seves rodalies, i l’estalvique es necessita per a protegir els ecosistemesaquàtics i particularment els nostres rius, assegurant-hi els cabals necessaris; que pel que fa a l’evoluciódel consum d’aigua, la situació de partida és rao-nablement bona gràcies a l’esforç de tots els sectorsque han procurat estalviar aigua com deixen benpalès aquestes dades: el consum d’aigua per habitants’ha reduït un 10% en sis anys; el consum domèsticha disminuït en prop de 4,5 milions de metres cúbics,és a dir un 6%, en nou anys; el del comerç i laindústria ho ha fet en un 5% en 10 anys; i el delsserveis municipals ha baixat prop d’un 19% en cincanys, i en el cas de Parcs i Jardins la reducció haassolit un 30%, mentre que, paral·lelament, entre2000 i 2005 el volum d’aigua freàtica consumida pelsserveis municipals ha crescut un 130%.

Continua dient que totes aquestes dades revelenuna actitud responsable per part de les indústries, lespersones i l’Administració municipal i, tanmateix, espretén impulsar encara més l’estalvi i l’ús racional del’aigua mitjançant aquesta mesura de govern quepreveu actuar de manera regular i quotidiana enaquest terreny, hi hagi o no risc de sequera, mit-jançant tres grans paquets de mesures: 1r) la pro-moció de l’estalvi entre els ciutadans i ciutadanes, lesentitats i les escoles mitjançant la continuació de lacampanya de sensibilització; 2n) la gestió més soste-nible de l’aigua consumida pels serveis municipals,tant si es tracta de la relativa als parcs i jardins, comsi es tracta de la relativa a la neteja viària, a les fonts,a les dependències municipals o a l’aigua freàtica, ien aquesta línia ha de remarcar, també, l’esforç ques’està fent a escala metropolitana per a l’aprofitamentde les aigües residuals tant perquè serveixin per arealimentar l’aqüifer, com perquè puguin complirfuncions ecològiques; 3r) les actuacions lligades ambaquelles mesures d’obligat compliment que es derivindel decret sobre la sequera que pugui promulgar laGeneralitat, ja que aquest Ajuntament acorda avuisimbòlicament establir un conjunt d’accions pre-ventives que es puguin activar prèviament a tal decretde sequera quan consideri que el risc existent ésproblemàtic, actuacions que es definiran en relació al’estalvi intern municipal i en relació a la sensi-bilització en els aspectes relatius a la neteja viària, elsparcs i jardins i a les fonts i que seran activades peruna comissió de seguiment quan ho consideri oportú.

El Sr. Puigdollers manifesta que aquest Ajunta-ment, com tots els altres de Catalunya, té respecte al’aigua tres obligacions, l’obligació de garantir-ne:


a) el subministrament, és a dir, la disponibilitat d’unaquantitat d’aigua; b) la qualitat, o sia el bon gust del’aigua que facilita; i c) la qualitat del servei a un preuraonable; però el govern municipal se n’oblida sis-temàticament d’aquesta darrera obligació i davantd’això ell ha de posar damunt la taula les dades delsdos darrers exercicis, segons les quals el preu del’aigua pujà el 2006 un 5,98% i el 2007 un 4,88%,percentatges que superen els de l’evolució de lainflació i, tanmateix, s’està amagant que amb la novamanera de subministrar aigua a la nostra ciutataquestes xifres encara s’incrementaran més.

Pregunta, doncs, fins quan el govern municipalpensa consentir que els ciutadans de Barcelona haginde pagar l’aigua més cara del món ja que dins l’EstatEspanyol els preus satisfets a Barcelona només sónsuperats pel de les aigües distribuïdes a les illesCanàries i a les Balears que tenen unes condicionsben particulars, una gran quantitat de visitants perturisme i la limitació dels seus recursos hídrics percausa de la insularitat: per tant, troba molt bé tot aixòque la Sra. Mayol acaba d’explicar, però vol saberquan s’agafarà el toro per les banyes i es plantejaràseriosament que els nostres ciutadans no hagin depagar més que els de la resta de l’Estat també enrelació al seu consum d’aigües, perquè, com diu avuiel columnista d’un diari, ser barceloní és una realitatque cada vegada en costa més cara.

El Sr. Villagrasa reconeix que la ciutadania de Bar-celona fa cada vegada un ús més responsable del’aigua, però observa que aquest capteniment ciutadàno es correspon després amb el preu que se’ls obligaa pagar a través d’un cànon exagerat, que és el mésalt de tot Espanya.

Considera, més endavant, que la mesura de go-vern en debat no és gens novedosa, perquè preveuactuacions que s’estan realitzant com ara: la recir-culació de l’aigua en les fonts ornamentals, cosa queja s’està fent des de l’any 2003; les campanyes in-formatives; o la utilització de les aigües freàtiques pera la neteja viària, cosa que també s’està fent des defa anys.

Troba, doncs, que aquesta mesura de governinclou unes accions, a juí seu, insuficients davant elDecret 93/2005, de 13 de maig, d’emergències persequera, que es començarà a aplicar, segons sem-bla, la primera quinzena d’abril, perquè creu que s’hihauria de fer referència, també, a la manera com lesAdministracions, i particularment la Generalitat deCatalunya, poden contribuir a aconseguir que a Bar-celona mai no manqui aigua en la quantitat suficient iamb la qualitat indispensable, objectiu que exigeix lainterrelació entre municipis i la solidaritat entre co-munitats, perquè l’aigua és un bé escàs i de primeranecessitat: en conseqüència, la mesura de governpresentada és bona, però incompleta pel seu con-tingut i les seves propostes.

El Sr. Florensa valora positivament la presentaciód’aquesta mesura de govern, la qual coincideix ambla celebració, ahir, del Dia mundial de l’aigua i tépresents, també, els reptes que la protecció me-diambiental representa per als propers anys, espe-cialment atès que Barcelona és una ciutat medi-terrània amb un règim de precipitacions irregular i unaforta pressió demogràfica i això obliga a anar mésenllà de la simple gestió de l’aigua i a passar detractar-la com una simple mercaderia a considerar-la

un bé escàs, implementant els criteris d’una nova cul-tura de l’aigua per tal de gestionar-la de la maneramés racional i sostenible possible tenint semprepresent que es tracta d’un bé públic i d’un recurslimitat: per tant, cal ajudar a introduir canvis d’hàbitsen el conjunt de la societat i fomentar l’estalvi i lagestió òptima i eficient a fi de protegir els ecosistemesaquàtics i evitar situacions d’escassetat.

Subratlla que Barcelona s’ha de convertir, enaquest sentit, en un referent de sostenibilitat per talde proporcionar una major qualitat de vida als seusciutadans i ciutadanes i, en aquesta línia, li semblauna bona notícia el descens del consum d’aigua en elconjunt dels serveis municipals, i també del consummitjà per habitant, que s’han reduït significativamentels darrers anys; que les mesures que planteja la me-sura de govern estan orientades a continuar avançanten aquesta línia ja sigui mitjançant les accions des-tinades a activar un pla municipal en cas de sequera,ja sigui mitjançant les adreçades a reduir el consumd’aigua en els serveis municipals a través de l’opti-mització dels recs, de la plantació en els parcs d’es-pècies que requereixin poca aigua, de la utilització deles aigües freàtiques en la neteja dels carrers, o del’aprofitament de les aigües residuals tractades; i quetambé cal incidir en aquelles accions que promoguinla reducció del consum d’aigua entre els ciutadansmitjançant campanyes informatives, però, sobretot,mitjançant millores en infraestructures, com la xarxade distribució, que permetin continuar avançant enl’objectiu de l’estalvi i l’optimització dels recursoshídrics.

El Sr. Narváez expressa la seva sorpresa en veureles reaccions que han provocat les propostes de laSra. Mayol en els Grups de l’oposició i, especialment,en el de Convergència i Unió, el qual davant lespropostes que s’han formulat pel risc de sequera,s’ha sortit per la tangent i s’ha posat a parlar del preude l’aigua; i posa en relleu que Barcelona és unexemple en molts aspectes de la sostenibilitat i,concretament, en relació a l’aigua també ho és ja que,gràcies als esforços del seu Ajuntament i de la sevagent, s’ha convertit en la primera ciutat espanyolaamb menys consum d’aigua de boca, 128 litres perhabitant i dia, mentre que a Madrid se’n consumeixen158 i la mitjana d’Espanya arriba als 164 litres, dadesque demostren que la nostra ciutadania està per-fectament sensibilitzada i acompanya l’Ajuntament atirar endavant en aquest terreny, mentre que, d’altrabanda, els serveis municipals s’han sumat de maneraentusiasta a les mesures per a aconseguir l’estalvid’aigua a la nostra ciutat.

La Sra. Mayol contesta les intervencions anteriorsdient que, com ha dit el Sr. Narváez, el Sr. Puig-dollers, quan es tracta un tema que no li agrada, solsortir per la tangent i ho ha tornat a fer ara plantejantuna qüestió de tarifes que no s’ha de discutir aquí,sinó en el si de l’Entitat Metropolitana dels ServeisHidràulics i del Tractament de Residus, i davant de laqual ha de puntualitzar, en tot cas, que se sent orgu-llosa de pertànyer a una entitat que ha estat capaçd’establir diferents trams tarifaris en funció del con-sum garantint un cost raonable a un consum que siguitambé raonable, i penalitzant en el preu el consumexcessiu, com propugnava la Ministra Narbona per atot Espanya. Afegeix que el Sr. Villagrasa ha demanatuna ajuda de les Administracions de la Generalitat i


de l’Estat que afortunadament ja ha arribat, perquès’ha aprovat un pla hidrològic nacional alternatiud’aquell que va impulsar el Partit Popular quangovernava l’Estat, i que era destructiu del mediambient i costosíssim, mentre que el Govern de laGeneralitat ja té aprovades 14 actuacions –per unimport de 1.047 milions d’euros finançats en un 70%per la Unió Europea– 9 de les quals ja estan adju-dicades o licitades, que aportaran, el 2010, 130 hec-tòmetres cúbics d’aigua equivalents a una tercerapart del consum de l’Àrea metropolitana, i que si araja estessin en servei, evitarien haver d’activar en lescircumstàncies actuals cap decret de sequera.

Fa notar que davant d’aquesta bona sintonia ambels Governs de l’Estat i de la Generalitat, i d’ungovern municipal responsable que s’avança al decretsobre la sequera articulant mesures preventives queinsisteixen en l’esforç fet els darrers deu anys, elsGrups de l’oposició intenten tirar pilotes fora o situarles responsabilitats en altres Administracions.

El Sr. Puigdollers puntualitza que en comptesd’anar-se’n per les branques, s’ha limitat a posardamunt la taula el debat profund sobre el preu del’aigua que hi ha a la Ciutat; i pregunta per quèmentre els ciutadans de Barcelona han de pagar 1,61euros per metre cúbic d’aigua, els de Madrid nomésn’han de pagar 1,11.

El Sr. Villagrasa indica que l’anterior conseller delMedi Ambient, que pertanyia al mateix partit que laSra. Mayol, fou el responsable que es perdés granpart dels fons per a inversions en infraestructureshidràuliques; que el Pla hidrològic nacional aprovatpel Govern actual rescata bona part d’aquell que fouaprovat sota l’auspici del Partit Popular; i que ell no sesent pas orgullós que Barcelona pagui l’aigua al preumés alt de tota Espanya.

La Sra. Mayol subratlla que el 70% dels 1.047milions d’euros que s’invertiran en infraestructureshidràuliques serà aportat per la Unió Europea, gràciesa les gestions realitzades pel conseller Milà; que eldebat de futur no és el cost de l’aigua, sinó ladisponibilitat d’aigua per mitjà de mesures d’estalvi,eficiència i sostenibilitat; i que gràcies al debat cultu-ral que se suscità a Barcelona i a tot Catalunya encontra de l’anterior Pla hidrològic nacional, s’ha fetavançar la nova cultura de l’aigua.

c) Informes

1. Promoció Econòmica. Informe 2004-2007.El president de la Comissió de Promoció Econò-

mica, Ocupació i Coneixement, Sr. Portabella, co-mença exposant que aquest informe, inèdit en ladinàmica municipal, reflecteix la feina feta a partir dela decisió d’aplegar dins una nova estructura orgànicatotes les actuacions relacionades amb l’economia dela Ciutat per tal de facilitar-ne la coordinació; que elSector de Promoció Econòmica té cura de la imatgeque dóna Barcelona fora del seu territori, i ofereixsuport a les empreses que actuen a Barcelona i laseva Àrea metropolitana; que en un context favorabledurant la darrera dècada a escala mundial, estatal,catalana i barcelonina, els indicadors econòmics de laCiutat s’han anat consolidant i creixent i plasmen unalínia d’evolució que ens ha portat a ser un delsmunicipis més reconeguts i més destacats en el pri-

mer món i en l’àmbit europeu; que aquest Ajuntamentaspira a mantenir un equilibri en l’activitat productivade la Ciutat, objectiu que s’està assolint des de famolt temps i, així, dintre el nostre producte interiorbrut el 80% correspon a les àrees de serveis i el 20%a les industrials, percentatges que es reprodueixenen el terreny de l’ocupació i que situen Barcelona comuna de les ciutats que manté un dels nivells departicipació de les indústries en el respectiu producteinterior brut més alts d’Europa, només comparableamb el d’Stuttgart; que tot això ha estat possiblegràcies a una feina constant, organitzada en diferentselements, entre la qual destaca la feta en la projeccióeconòmica externa que permet Barcelona posicionar-se, promocionar-se i dinamitzar tot el teixit econòmicde la Ciutat tant a casa nostra com a fora; que lacapacitat d’atracció d’empreses que té Barcelona de-riva de l’organització de més d’un centenar d’accionsinternacionals entre les quals esmenta, especialment,els 14 Ponts de negocis organitzats conjuntamentamb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, les12 missions de prospectiva, els 6.000 assistentsestrangers que han vingut a escoltar allò que es deiade la Ciutat en actes promocionals que presentavenBarcelona com una ciutat atractiva, no tan sols al’hora de captar inversions, sinó també a l’hora dedesenvolupar-hi l’activitat econòmica; i que en talsaccions van participar 226 empreses i 112 insti-tucions.

Continua dient que el Sector de Promoció Eco-nòmica s’encarrega també d’oferir ajuda a les em-preses que volen localitzar-se a la nostra ciutat, id’augmentar la satisfacció d’aquelles que ja hitreballen, mitjançant agendes empresarials, accionsde fidelització i projectes d’inversió, dels quals sónexemple les accions d’acolliment de Sanofi-Aventis idel Projecte Iter; que, tanmateix, no s’ha oblidattampoc la cura a les empreses autòctones ubicadesde fa temps a la nostra ciutat, amb les quals s’hatreballat colze a colze, i especialment a les PIME,amb les quals s’han desenvolupat moltes actuacionsconjuntes i jornades sobre temes que els resultavend’interès per a poder desenvolupar amb plenitud lesseves activitats.

Menciona, a continuació, les 11 plataformes públi-co-privades per al desenvolupament de sectors es-tratègics específics tan importants com l’aeroespacial–dintre del qual els darrers anys Barcelona ha tingutla presidència de les ciutats Ariadne–, la societat delconeixement i l’àmbit universitari; així com el Comitède Desenvolupament de Rutes Aèries, en el qual par-ticipen també la Generalitat de Catalunya i la Cambrade Comerç, que ha aconseguit impulsar 10 rutesintercontinentals.

S’excusa després d’estendre’s en les accions des-envolupades en matèria de turisme per haver pre-sentat recentment un informe a la Comissió quepresideix; i en relació a la societat del coneixement,indica que els treballs s’han adreçat a evitar la fractu-ra digital, és a dir la dificultat d’accedir al coneixementi ús d’aquestes noves tecnologies de la informació i lacomunicació, que són un element molt clar de futur notan sols del país, sinó també del desenvolupamenteconòmic i personal de la gent.

Tocant al comerç, esmenta les actuacions en elsmercats i la consolidació del petit i mitjà comerç en elcarrer mitjançant la incorporació de dos nous eixos


comercials que, per tant, són ara 19, tot remarcantque aquesta activitat econòmica, a més de la sevaimportant contribució al producte interior brut de laciutat i a la creació de llocs de treball perquè és unade les que en generen més, contribueix també areforçar el caràcter de Barcelona com a ciutat me-diterrània.

Clou la seva intervenció dient que Barcelona haconsolidat una bona posició econòmica, s’ha convertiten una de les ciutats més destacades en el contexteuropeu i mundial, continua especialitzada en ladiversitat d’activitats econòmiques, però alhora estàincorporant o substituint les seves indústries tra-dicionals per les pròpies de les noves tecnologies,que seran les més importants del segle XXI; i que totaixò permet esperar que l’economia ciutadana podràcontinuar creixent en el futur i traduir-se, després, enserveis socials a la ciutadania.

La Sra. Ortega manifesta que el govern municipalha presentat avui a corre-cuita, amb les pressespròpies d’un final de mandat i que també podrien serles pròpies d’un final de cicle polític, aquest informeen el qual sotmet a debat alhora la promocióeconòmica exterior, la interior, el turisme, la societatdel coneixement, el comerç i els mercats amb unesacotacions temporals –quatre minuts en el seu cas–que no permeten tenir un debat mínimament rigorós,atesa la importància que el seu Grup dóna a totesaquestes qüestions: per tant, no perdrà temps a par-lar de les dades positives que conté l’informe, nitampoc dels grans oblits que també hi ha, com ara lespolítiques de consum o la inexistent política de laciutat del coneixement.

Observa, a continuació, que el seu Grup ha indicatanteriorment en diverses ocasions que aquestaanàlisi s’havia d’exposar prèviament en el si de laComissió de Promoció Econòmica, Ocupació iConeixement, la qual gairebé la meitat de les ve-gades que s’ha reunit, ho ha fet per iniciativa delsGrups de l’oposició, perquè l’equip de govern no hiportava cap informe ni cap proposta a dictaminar,posant així en evidència la seva manca d’interès adebatre tots aquests temes, de manera que, com haquedat ben palès en la intervenció del Sr. Portabella,l’atenció i els recursos s’han focalitzat en la promocióexterior, els mercats i el turisme i, en canvi, s’handesatès els assumptes lligats amb el moll de lapromoció econòmica, com són la promoció interior il’ocupació, a pesar que els esforços per a crear unaactivitat econòmica a la Ciutat no es poden limitar a lapromoció exterior i deixar de treballar per evitar lesdeslocalitzacions, entre les quals cita, com a exem-ple, els casos de Can Ricart i de Can Batlló.

Pensa que tot això obeeix al fet que aquestAjuntament no té una política global de promocióeconòmica i ocupació que englobi totes les àreesmunicipals que actuen en aquest àmbit, és a dir, quemanca en aquest terreny el pla director que el Grupde Convergència i Unió instava crear en la proposiciópresentada en la sessió de l’esmentada comissió el14 de desembre de fa un any, pla que havia de mar-car les directrius i els objectius bàsics a assolir percada un dels organismes i departaments municipalsque incideixen en la promoció de l’economia de laCiutat i vetllen perquè hi hagi nivells competitiusd’ocupació i de treball; però tal proposició fourebutjada amb l’argument que ja s’hi estava treballant

en tal pla des de feia divuit mesos i seria presentatabans d’aquell estiu: per tant, ha de constar l’in-compliment de tal compromís, la manca de lideratgede l’equip de govern i la indefinició del model eco-nòmic, que són les conclusions que treu el seu Grupde l’actuació municipal en el camp de la promocióeconòmica, però que l’informe en debat intentaemmascarar.

La Sra. Esteller significa, d’entrada, que aquest in-forme que el Sr. Portabella ha qualificat d’inèdit és, ajuí seu, a més, parcial perquè hi manquen indicadorseconòmics rigorosos i es basa en opinions de con-sultories que poden tenir el seu prestigi, però no enindicadors objectius que reflecteixin exactament lasituació econòmica de la Ciutat, l’evolució econòmicade la qual és fruit del dinamisme d’una ciutat quecompta amb un teixit, molt diversificat, de petites imitjanes empreses i de treballadors autònoms, totsels quals contribueixen, assumint riscos, a la creaciód’ocupació i a la marxa de l’economia ciutadana; i quel’economia de la Ciutat està creixent des de l’any1996 gràcies a l’impuls que va rebre amb lespolítiques econòmiques de l’anterior Govern del’Estat, aleshores en mans del Partit Popular, però araes ressent de la manca d’una política més ambiciosaimpulsada per l’actual Govern de la Generalitat i, aixòno obstant, en aquest context el govern municipal noha estat capaç de reclamar aquelles polítiques queveritablement la Ciutat necessita per a poder créixerd’una manera que doni més solidesa a la seva estruc-tura econòmica.

Continua dient que el creixement econòmic de laCiutat es basa en la construcció, el turisme i, sobretot,les activitats terciàries, de serveis tant a les personescom a les empreses, que han anat substituint len-tament les indústries, però la Ciutat no pot subsistiramb una economia centrada en els serveis i d’unabaixa intensitat tecnològica i li cal una estratègia quedefineixi com i de quina manera vol créixer i, con-cretament, el pla director de petites i mitjanes em-preses que el govern municipal es va comprometre aaprovar, però encara no ho ha fet; i que es necessitatambé canviar el model de creixement econòmic defons, el qual s’ha de basar en les noves indústries icaptar centres de preses de decisions per tal de po-der afrontar els canvis que s’estan produint en elsmercats com a conseqüència de la globalització, del’ampliació de la Unió Europea, el creixement de laXina i de l’Índia, per a poder competir amb regionseuropees similars a les nostres no en preus, sinó enqualitat, és a dir, amb la posició de les nostresempreses en la cadena de valors, en disseny, encreativitat i en capital humà, tanmateix manca mésambició per fer-ho, cosa que exigeix apostar per laproductivitat i oferir un entorn cosmopolita de societatoberta i culturalment internacionalitzada que estàperdent acceleradament.

Recalca que s’han d’aprofitar les àmplies possi-bilitats que té Barcelona per a esdevenir un pollogístic del sud d’Europa; que cal millorar unesinfraestructures que són clau per al nostre des-envolupament; que l’aeroport del Prat ha de poderoferir vols intercontinentals directes, que són un factorfonamental en les decisions sobre la localitzaciód’empreses; que cal, igualment, finalitzar les obresdel port, perquè sigui líder en la Mediterrània, i tambéfacilitar el trànsit de mercaderies i les connexions


amb Europa i la resta d’Espanya; i que també ésnecessari corregir l’estructura municipal que bloquejala presa de decisions, ja que a Barcelona sobraburocràcia i manca agilitat i els empresaris esqueixen d’aquesta dificultat que els entorpeix tirarendavant els seus projectes empresarials.

Recomana, més endavant: procurar que els nego-cis i les empreses arrelin a la Ciutat; apostar per laforça internacionalitzadora de la Fira de Barcelona ipel comerç com a principal factor de dinamisme de laCiutat, donant suport al de proximitat; vetebrar elturisme fomentant el de qualitat, evitant el de baixcost i promovent el familiar i el cultural; i, en definitiva,fer que arrelin tots aquests instruments que necessitaBarcelona per a créixer amb molta més equitat i soli-dificar aquest creixement de qualitat.

El Sr. Forradellas, sobre la base de la valoració po-sitiva que fa el seu Grup de l’informe presentat, for-mula les següents reflexions:

1r) Que de cara al futur, hi hauria d’haver lavoluntat de definir els sectors estratègics fonamentalsper a la Ciutat a fi d’evitar que es dispersin esforços iprocurar concentrar-los en els dos o tres sectors quepuguin semblar els més interessants, i, a parer seu, elmodel econòmic de la Ciutat s’hauria de fonamentaren R+D, és a dir, en el coneixement, el valor afegit i lainnovació i, en aquesta línia, valdria la pena analitzarles possibilitats que planteja un sector com el de lasalut; per tant, la seva aposta de futur s’inclina perpromoure sectors de serveis d’alt valor afegit o d’altaproductivitat, si bé això no ha d’implicar la desaparicióde la indústria, sinó la seva transformació.

2n) Que una altra cosa a subratllar és la qualitat del’ocupació i, consegüentment, la lluita contra l’eco-nomia submergida i per la competitivitat, i això porta apotenciar en les seves diverses formes l’esperitemprenedor i l’enorme potencial de la població im-migrant que pot anar més enllà del manteniment dedeterminades botigues; i, per tant, pensa que caltreballar més enllà de les empreses tradicionals, desde l’economia social als emprenedors socials i, enaquesta línia, ha d’esmentar la tasca que està portanta terme Barcelona Activa, SA, les accions de la qualhan tingut, com es va poder veure la darrera sessió,un impacte molt positiu en l’activitat econòmica de laCiutat.

3r) Que en relació al turisme, ha d’insistir en lanecessitat de gestionar l’impacte turístic en els barris,de protegir el medi ambient planificant la capacitatd’acollida i d’entendre el turisme de qualitat no noméscom a turisme d’alt poder adquisitiu i de negocis, sinócom a capacitat de generar una oferta diversificadaadequada a cada demanda perquè es puguin gaudirles diferents experiències de la Ciutat.

4t) Que en relació al comerç, vol destacar laimportància de la tasca de potenciació del comerç deproximitat a través dels eixos comercials dels carrers,sobre els quals, juntament amb els mercats muni-cipals, articula el comerç de proximitat, com també lanecessitat de promoure l’associacionisme comercialcom a prestador de serveis i element d’implicació enels projectes de l’entorn del barri, alhora que tambévalora positivament els procés de remodelació delsmercats municipals.

Acaba significant que la promoció econòmica de laCiutat està estretament vinculada amb la millora delsdèficits dels serveis ferroviaris de rodalies i a unes

connexions ferroviàries que assegurin el tràfic demercaderies.

El Sr. Cuervo fa notar que com han reconegut lesintervencions precedents, la situació econòmica deBarcelona és bona; que a això hi ha contribuït l’acciódels successius Governs de l’Estat; que Barcelonas’ha sabut adaptar als reptes de la globalització; quel’èxit de la nostra ciutat en el terreny econòmic no haestat producte de la casualitat, sinó d’una política depromoció econòmica dinàmica, innovadora, receptivaals diversos sectors econòmics de la Ciutat, la qualha llançat propostes que han trobat una bona acollidaen el camp dels innovadors; que les activitats depromoció econòmica són fàcils de desqualificar per-què no produeixen fruits immediats, i, tanmateix, enaquest terreny, a Barcelona s’ha sabut crear una mar-ca, mantenir-la, desenvolupar-la i situar-la en elsmercats globals i això exigeix activitat, dinamisme irecursos; i que s’ha optat per un model de ciutat quesigui per viure-hi i per treballar-hi, que compta amb1.000.000 de llocs de treball i que ha desenvolupat,de manera molt activa, polítiques d’adaptació almercat de treball i de suport als treballadors, de ma-nera que ha conjugat el desenvolupament econòmicamb el foment de l’ocupació, no solament en l’as-pecte quantitatiu, sinó també en el qualitatiu.

Comenta, més endavant, que les infraestructuressón indispensables per al creixement econòmic i lacompetitivitat i, per tant, la Ciutat ha de continuarreclamant-les; que Barcelona ha encertat en plantejarun urbanisme obert a l’economia amb el Projecte22@; que la diversificació de l’activitat econòmicaestà atraient inversions de futur en els camps de lasalut i de les noves tecnologies de la informació i lacomunicació; que el turisme està aportant el 14% alproducte interior brut de la Ciutat, percentatge que lisembla equilibrat dintre de l’estratègia de diver-sificació d’activitats i, per tant, cal fomentar-lo i con-trolar-lo; i que, en definitiva, el singular model decooperació público-privada pel qual optà el governd’esquerres i progressista de la Ciutat fa molts anysquan encara no s’havia posat de moda, ha donat iestà donant els seus fruits en el desenvolupamenteconòmic de Barcelona.

El Sr. Portabella significa que per la seva ex-periència personal d’estar vuit anys en el governd’aquest Ajuntament i vuit anys en l’oposició en elParlament de Catalunya, sap que la tasca d’oposicióés difícil, sobretot si la manera de defensar la pròpiaposició és dir unes coses similars a aquelles que hadit el govern, però dient que no s’han dit; que enquatre minuts no hi ha temps per analitzar unaestratègia econòmica, però en els vuit de què ell hadisposat tampoc n’hi ha; que, en tot cas, no es potparlar de coses que consten en l’informe com si no hifossin o no s’haguessin dit; que l’estratègia de laCiutat en el terreny econòmic és de diversificacióeconòmica, com queda reflectit en el seu producte in-terior brut i també en l’estructura ocupacional de laCiutat, i l’Ajuntament aposta perquè aquesta diver-sificació es basi en la incorporació de sectors quetenen un alt component de coneixement, d’innovació ide suport a l’acció emprenedora, fins al punt que undels onze sectors estratègics és Barcelona CentreMèdic i, d’altra banda, el desenvolupament del Pro-jecte 22@ constitueix una gran esperança estratègicaper a l’actualització de la indústria de la Ciutat a les


necessitats del segle XXI; que no es pot consideraruna deslocalització el fet que una empresa es traslladid’un indret de la Ciutat a un altre dins la mateixaciutat o la seva àrea metropolitana i, fins i tot, delpaís, i més quan el nombre d’empreses ubicades a laCiutat continua creixent per damunt de la mitjana del’Estat i això denota una vitalitat econòmica bennotòria; que l’atenció a les petites i mitjanes empresess’articula a través d’una política sòlida que és fruitd’un acord signat amb PIMEC i SEFES, en virtut delqual s’han organitzat un total de 14 jornades en elsquals s’han tractat diverses temàtiques específiques; ique la Ponència de la Ciutat del Coneixement ha tiratendavant coses tan importants com la definició en laciutat de Barcelona del marc d’utilització, sensediscriminacions, de les noves tecnologies i incorpo-rar-les als recursos culturals i històrics de la Ciutat.

La Sra. Ortega addueix que Barcelona és la ciutatmés cara d’Espanya per a l’activitat logística i indus-trial segons la consultora immobiliària CushmanWakefield – Healy & Baker; que segons l’ObservatoriBarcelona 2006, Barcelona en aquest moment és ladesena ciutat europea quant a la producció científicamentre que el 2004 ocupava la quarta posició; i queaquests i altres indicadors que el seu Grup podriamostrar denoten la manca de lideratge pel que fa a lapromoció econòmica de la Ciutat i, per tant, ha de rei-terar la necessitat d’elaborar un pla director quecoordini l’acció dispersa de totes les àrees municipalsdisgregades que treballen en aquest camp.

La Sra. Esteller demana al Sr. Portabella que nomenystingui l’oposició, ja que a vegades no se sap siell mateix està en el govern o en l’oposició, perquè vaalternant aquest paper segons allò que més li convé,com pot comprovar-se pel seu posicionament respec-te a la plaça de les Glòries o al traçat del tren d’altavelocitat; i li recomana: que promocioni i protegeiximés el comerç ciutadà; que li faciliti la llibertat deretolar els establiments en l’idioma que cada comer-ciant vulgui, i promogui l’eliminació de les sancionslingüístiques; i que aposti perquè les fires i con-gressos arrelin en el teixit productiu de la Ciutat i nonomés estiguin vinculats al comerç; aspectes tots ellsdeterminants per a convertir Barcelona en una àread’excel·lència i una plataforma que atraigui i retinguitalents.

2. Implantació de l’administració electrònica al’Ajuntament de Barcelona.

El president de la Comissió de Presidència, Hi-senda i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, desprésd’expressar, d’entrada, el seu agraïment al personalde l’Institut Municipal d’Informàtica, de les Oficinesd’atenció al ciutadà i a la Direcció d’Organització iSistemes per la tasca desenvolupada ja que l’informeque presentarà tot seguit té com a protagonista lacapacitat tècnica i el sentit d’innovació d’aquestacasa, significa que el govern municipal s’havia com-promés, en dues mesures de govern presentadesl’abril de 2004 i el desembre de 2005, a implementarl’administració electrònica perquè està convençut quepot contribuir a millorar les relacions dels ciutadansamb l’Administració municipal, a fer-los la vida mésfàcil, a fer més productiva la Ciutat i també mésproductiu l’Ajuntament i, per tant, constitueix un factorde competitivitat; però tot això no es pot assolir pergeneració espontània, sinó que exigeix una acció degovern decidida en aquest sentit, la qual es concreta

en el Pla estratègic de sistemes d’informació 2004-207 amb una dotació de 50 milions d’euros, que re-presenten un increment del 75% respecte al mandatanterior, i encara cal afegir-hi els 824 projectes demillora del parc actual executats amb el pressupostde l’Institut Municipal d’Informàtica, inversions quedotaran l’Ajuntament del suport tecnològic necessariper a fer realitat el desig d’introduir les tecnologies dela informació i la comunicació sense cap fracturadigital en la ciutadania.

Continua dient que el compromís del govern amb lainnovació jurídica i institucional queda palès també enl’Ordenança reguladora de l’administració electrònica,una norma pionera amb la qual aquest Ajuntaments’ha avançat a la llei en aquest moment en tràmit enel Congrés dels Diputats, des del respecte a lacomplexitat de les relacions amb els ciutadans en elvessant de la privacitat i confidencialitat de dades, perbé que qüestions com el DNI electrònic i la signaturadigital encara hauran de desenvolupar totes les sevespotencialitats; que un altre eix de l’actuació municipalen aquest terreny ha estat la voluntat de cooperacióamb les altres Administracions que ha portat a signarconvenis d’intercanvi d’informació amb el Consorci del’Administració Oberta de Catalunya, la Generalitat il’Agència Estatal de l’Administració Tributària, i diver-sos programes públics i privats de manera que lainteroperativitat ha permès eliminar milers i milers detràmits perquè les Administracions es comuniquenentre si de manera automàtica les respectives dades;que el servei al ciutadà ha estat un altre principi queha inspirat tot aquest procés i, per tant, s’ha procuratdesenvolupar una tecnologia que fos intel·ligible peral ciutadà i li facilités la vida i, per tant, s’ha fet unesforç importantíssim per a incorporar la tramitacióelectrònica a les relacions habituals entre la ciu-tadania i l’Ajuntament, esforç que s’ha concretat, en-tre altres, en la Carpeta del ciutadà, el Portal deTràmits, la Carpeta de les Empreses i Entitats, elsnous continguts i serveis d’informació, el nou telèfondel civisme, les prestacions de Barcelona Mòbil,etcètera. Afegeix que a través del nou Portal de Trà-mits es pot canalitzar el 80% del volum de la tra-mitació encara que amb un abast diferent que va desd’obtenir informació i impresos, omplir-los telemàti-cament i rebre les respostes a casa, fins a poder aca-bar tots els tràmits, perquè la barrera que impedeixacabar molts procediments per aquesta via és la nodisponibilitat del DNI electrònic i de la signatura digitalindispensable a efectes d’identificació; que s’handesenvolupat accions prioritàries en relació a laGuàrdia Urbana (amb introducció de les agendeselectròniques PDA i les millores de programari i decomunicacions amb una inversió d’uns 17 milionsd’euros), a l’espai públic, a la seguretat, a la gestió dela renda mínima d’inserció (PIRMI), al servei deteleassistència d’atenció domiciliària i al pla del’habitatge.

Acaba destacant que mentre el canal d’internet havist créixer en el 184% les visites, les consultestelefòniques s’han reduït un 17% i el canal presencialha baixat un 17%, dades que denoten ben claramenten quin sentit s’està avançant; i que les tecnologiesde la informació i la comunicació, igual que la logísti-ca, només són notícia quan no funcionen o s’encalleni, en aquest sentit, pot dir que el grau de satisfaccióde la gent és del 7,02 punts sobre 10 i s’excusa


d’explicitar els reconeixements internacionals que elsprofessionals de la casa estan rebent en les ins-tàncies internacionals.

La Sra. Ortega posa de manifest, d’entrada, laincreïble capacitat de sorprendre l’oposició que té elSr. Cuervo, perquè primer lliura un document de duespàgines i mitja i avui mateix n’ha lliurat un altre, méscomplet, de nou pàgines a pesar que donat que s’estàdebatent l’aplicació de l’administració electrònica enaquest Ajuntament, podria haver optat per enviarelectrònicament aquests textos, però no se li haacudit fer-ho, capteniment que denota que el governmunicipal no acaba de creure en tot això; i fa avinentque basarà la seva intervenció en el primer dels tex-tos lliurats.

Reconeix, després, que, efectivament, s’ha avan-çat en la línia correcta, en alguns casos recollint, fins itot, suggeriments i iniciatives formulats pel Grup deConvergència i Unió; però observa que la societat delconeixement exigeix, a més, planificació, recursos,actuacions concretes, il·lusió, iniciatives, esperit pro-actiu o, dit en una sola paraula, ambició i, per tant, laseva crítica s’orientarà principalment cap allò ques’ha deixat de fer.

Recorda que el gener de 2006 formulà diversespreguntes sobre l’aplicació de l’Ordenança reguladorade l’administració electrònica, en les quals demanavainformació sobre el pressupost, el calendari, lesmesures i accions concretes, i indicadors que per-metessin conèixer el grau de satisfacció de la gent;però les respostes, com sol fer el govern municipal,procuraven fugir d’estudi i demostraven que el méscalent era l’aigüera.

Comenta, seguidament, que s’ha presentat unmodel de relació amb el ciutadà continuista i com-partimentat que no dóna resposta a les expectativescreades ni a les necessitats d’una societat, com labarcelonina, que cada vegada està més preparada idemanda més serveis; que el govern municipal notreballa, i el Sr. Cuervo ho ha demostrat avui, amblògica digital i, per tant, els ciutadans han de conti-nuar fent un peregrinatge, ara virtual, que dilata elsproblemes en el temps sota una falsa aparença demodernitat: per tant, el seu Grup insisteix en la ne-cessitat de treballar per tal de millorar la capacitaciódels ciutadans, les infraestructures i la formació delpersonal municipal per tal de poder arribar a unaadministració única, perquè encara no s’ha aprofitatprou l’impuls modernitzador de la Barcelona real i dela Barcelona institucional i no hi ha hagut l’agilitatnecessària i exigible per a aplicar tot això quan Bar-celona, la seva competitivitat i el seu prestigi, recla-men que aquest Ajuntament sigui pioner a impulsarl’administració electrònica i totes aquelles innova-cions que contribueixin a millorar les seves relacionsamb els ciutadans, és a dir, que arrisqui per a serl’avantguarda digital i explori les fronteres de lasocietat del coneixement.

Diu, en conclusió, que, en la seva opinió, es podriahaver fet més i millor, perquè no es tractava nomésde canviar el mostrador presencial per un altre de vir-tual.

La Sra. Esteller significa que des del començamentdel mandat el seu Grup ha presentat múltiplesiniciatives tendents a la implantació de l’administracióelectrònica en aquest Ajuntament, opció que li semblacabdal perquè implica una altra manera de relació en-

tre els ciutadans i l’Administració municipal, és indis-pensable per a incrementar-ne l’eficàcia i millorar elsserveis que es presten als ciutadans, i està estre-tament lligada amb el fet que Barcelona és unaciutat digital ja que pràcticament el 51% del seusciutadans navega per internet, un 60% de les llarsbarcelonines estan connectades a la xarxa i moltagent fa tràmits professionals per internet o veunecessari poder relacionar-se amb aquest Ajun-tament per mitjà de les noves tecnologies de lainformació i la comunicació.

Reclama, doncs, un major compromís del governmunicipal amb la implantació de l’administració elec-trònica en aquesta casa, perquè cal dotar-la de méscontingut vist que un 37% dels ciutadans utilitzainternet en les seves transaccions privades amb elscol·legis professionals, els bancs, etcètera, peròaquest percentatge baixa al 27%, o sia 10 punts,quan es relacionen amb aquest Ajuntament, perquèmentre quan tracten amb entitats privades podenefectuar tota la gestió per tal via i en un sol tràmit,quan ho fan amb l’Ajuntament els resten encarapendents passos intermedis i això treu avantatge a lautilització de l’internet. Per tant, tot i reconèixer elsavenços que han comportat determinades mesures, itambé l’acceptació de bona part de les al·legacionsdel seu Grup en el text definitiu de l’Ordenança elec-trònica, preconitza un compromís trilateral encaminata optimitzar els temps, els procediments i els costos,que constitueixen, a juí seu, la base per a poder im-plantar l’administració electrònica i per a abordar lasimplificació de procediments i tràmits en aquestAjuntament.

Fa notar, més endavant, que en l’informe lliurat nohi ha cap referència a l’objectiu bàsic, ja fixat el 2002però encara no acabat de definir, de construir unaplataforma de connexió telemàtica entre totes lesAdministracions que integri els processos adminis-tratius per tal de poder servir els ciutadans amb mésceleritat i més qualitat, ja que la gent s’ha de poderadreçar a aquest i resoldre, en un únic tràmit, undeterminat assumpte amb independència de quina si-gui l’Administració competent, i això exigeix que lesAdministracions es reorganitzin mitjançant una reen-ginyeria de processos per tal d’adequar les sevesfosses d’informació, ja que només així seran realmentútils i prestaran veritablement servei als ciutadans, encomptes de crear-los traves i barreres quan volen ini-ciar qualsevol mena d’activitat, sigui personal o em-presarial; i, en conseqüència, reclama la implantaciód’una finestreta única, sigui telemàtica o presencial,perquè una persona s’ha de poder adreçar a una solaAdministració i rebre tota la informació i fer tots elstràmits en un sol acte, perquè el seu temps és moltvaluós i l’Ajuntament ha de procurar reduir tràmits iterminis i oferir els seus serveis amb més eficàcia ieficiència.

La Sra. Blasco manifesta que el seu Grup fa unavaloració positiva de la implantació de l’administracióelectrònica, des de l’Ordenança, pionera a l’Estat, finsals convenis amb les altres Administracions passantper tots els tràmits que es poden realitzar a través dela xarxa; que, concretament, l’aplicatiu IRIS ha millo-rat de manera molt contundent la resolució i laresposta d’aquelles qüestions que els ciutadans fanarribar als diferents departaments municipals i, con-següentment, ha augmentat, entre la ciutadania, la


percepció de proximitat de l’Administració municipal,alhora que tampoc es poden oblidar els aplicatius degestió interna que faciliten l’actuació dels diferentsserveis i permeten una millor coordinació de lestasques respectives.

Destaca, seguidament, que l’Ajuntament ha fet unconsiderable esforç inversor en infraestructures iprogramari per tal d’adaptar la màquina municipal alsvertiginosos canvis que experimenta el món d’aques-tes tecnologies; que tampoc es poden ignorar lesmesures adoptades en el terreny de la protecció dedades; que tot plegat ha permès fer l’Administraciómunicipal més accessible, més simple, més imme-diata, més eficaç i més propera a la ciutadania; i quetot i ser una tasca que no s’acabarà mai, aquestAjuntament ha fet ja molt camí i en continuarà fent perestar al dia en les millores tecnològiques i en lespossibilitats que obre la xarxa de relació amb elsciutadans i ciutadanes.

El Sr. Martínez i Monteagudo comenta que elconjunt de mesures per a la implantació de l’admi-nistració electrònica en la nostra ciutat respon a unaconsideració prèvia que és la necessitat de crear unmodel propi d’administració local centrat en l’úsinstitucional i conscient d’internet en particular, i deles noves tecnologies d’informació i comunicació engeneral per a la millora dels serveis públics i lareformulació dels processos de governança de laCiutat, és a dir, d’un model Barcelona.

Posa en relleu la possibilitat de realitzar el 80% dela tramitació municipal a través de la xarxa, la uti-lització de diversos aplicatius telemàtics en la gestióinterna d’aquest Ajuntament, la formació interna, lapreocupació per evitar la fractura digital oferint a lagent facilitats d’accés i formació en els punts deconnexió de les Oficines d’atenció als ciutadans.

Significa que la consolidació d’aquest model d’ad-ministració electrònica aplana el camí cap a un modelde democràcia local, electrònica o no, que facilitil’accés a la informació i garanteixi una respostaràpida; que la incorporació dels sistemes d’admi-nistració electrònica en les normes de participacióciutadana, que ben segur s’hauran de revisar, serà unpas més que es podrà fer gràcies al pack d’admi-nistració electrònica que avui ja tenim implementat;que en el marc de la Barcelona dels barris caldràaugmentar la capacitat de gestió electrònica des-centralitzada i territorial de manera que els Districtespuguin gestionar els serveis i oferir-ne de nous ambplataformes pròpies; i que en l’actual model d’ad-ministració electrònica hi poden tenir cabuda altresplataformes com les tecnologies relacionades amb latelefonia mòbil o els sistemes de recepció delssenyals de televisió.

El Sr. Cuervo agraeix, primer, el to de les inter-vencions anteriors, tot precisant: que el text lliuratinicialment responia a la voluntat de facilitar un resumllegible perquè se’n pogués parlar en quatre minuts,ja que si s’hagués lliurat un totxo molt gruixut se lihauria retret que no hi havia prou temps per discutir-lo; i que no li reca reconèixer les aportacions que hafet l’oposició al procés d’implantació de l’admi-nistració electrònica, encara que avui la Sra. Ortegas’hagi instal·lat en un discurs negativista.

Menciona, tot seguit, com a exponent de la im-plantació de l’administració electrònica en l’Ajunta-ment, que de les sol·licituds presentades per accedir

a l’adjudicació d’un habitatge, el 51%, és a dir 28.000,es presentaren per internet; que el nombre de tràmitsT4 que es poden completar per internet i sensedesplaçament s’ha incrementat en 30; que la preo-cupació per la fractura digital ha portat a situar entotes les Oficines d’atenció al ciutadà terminals d’au-toservei per a l’accés a la informació electrònica, ipersones que facilitin assessorament als usuaris i finsi tot el certificat digital; i que les 140 webs municipalsfuncionen totes perfectament.

Diu, en conclusió, que en el present mandat s’haproduït un salt quantitatiu i qualitatiu molt important enla gestió dels sistemes de les tecnologies de lainformació i la comunicació en aquest Ajuntament,com deixa ben palès el volum de les inversions ques’hi ha aplicat, i en el desplegament de les prioritatsestablertes en aquest terreny pel Programa d’ac-tuació municipal i que estan relacionades amb elsprocessos de gestió d’atenció als ciutadans, laseguretat, el control de gestió: creu, doncs, que tot irestar encara pendents molts reptes, l’Ajuntamentestà ben posicionat i compta amb els instruments pera facilitar l’accés i la utilització normal de les tec-nologies de la informació i la comunicació per partdels ciutadans i per a poder desplegar l’administracióelectrònica i per tant, no té la sensació que s’hagiperdut el temps perquè s’han pres unes bones de-cisions estratègiques per anar construint uns siste-mes que tenen, com ha dit la Sra. Blasco, un desen-volupament vertiginós i, això no obstant, Barcelonaestà ben posicionada, sense caure en el cofoisme,per a estar en el món de les ciutats globals amb unaoferta de serveis adequada, moderna i evolutiva.

PART DECISÒRIA

a) Ratificacions

3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 23 de febrerde 2007 (S1/D/2007 660), que concedeix a ServeisEscènics Goya, SL, una bonificació del 35% sobre laquota de l’impost de construccions, instal·lacions iobres atès l’especial interès o utilitat municipal de lesobres projectades, en executar-se sobre la finca delcarrer Joaquim Costa, 68, amb nivell C de protecció,segons el Pla de protecció del patrimoni arquitectònici Catàleg de Ciutat Vella.

4. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 21 de febrer de2007 (S1/D/2007 0658), que aprova la formalitzaciódel Conveni que desenvolupa i concreta la pròrrogade la creació del Consorci del Pla de rehabilitació deteatres de Catalunya, segons Conveni signat entrel’Administració de l’Estat, a través del Ministerio deEducación, Cultura i Deporte, la Generalitat deCatalunya i l’Ajuntament de Barcelona el 15 denovembre de 2001, en els termes establerts pelPlenari del Consell Municipal en la sessió ordinària de14 d’octubre de 2005.

5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 8 de març de2007, que aprova el Conveni per a la integració delMuseu de la Música de Barcelona en el Consorci del’Auditori i l’Orquestra entre l’esmentat Consorci il’Ajuntament de Barcelona i en delega la signatura enel regidor ponent de Cultura, Im. Sr. Carles Martí iJufresa.


b) Propostes d’acord

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA ICOORDINACIÓ TERRITORIAL

6. Constituir un dret real de superfície a favor de laGeneralitat de Catalunya sobre les finques assenya-lades amb els núms. 41-45 del carrer de Benavent,grafiades en el plànol annex, per un termini de cin-quanta anys i amb caràcter gratuït, per a la cons-trucció i gestió d’una residència per a gent gran i d’uncentre de dia; sotmetre l’expedient a informació públi-ca durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formu-len reclamacions o al·legacions, procedir a constituirel dret; formalitzar-lo d’acord amb les condicions deldocument annex, que s’aproven; practicar les ope-racions de segregació, agrupació o altres necessàriesper a identificar la finca objecte del dret de superfície;declarar, d’acord amb l’article 78 i concordants delReial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, que aprova lesnormes complementàries al Reglament per a l’exe-cució de la Llei hipotecària, la innecessarietat dellicència de parcel·lació; inscriure la constitució deldret de superfície en el Registre de la Propietat; i fa-cultar l’Alcaldia per a la realització de totes les ac-tuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-cutar el present acord.

7. Constituir un dret real de superfície a favor delPatronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca, depropietat municipal, situada al carrer de la ReinaAmàlia, núm. 31, grafiada en el plànol annex, per untermini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït,per a la construcció i gestió d’habitatges amb serveisper a gent gran, i el retorn a la Corporació Municipalde la propietat dels locals baixos i altells amb lafinalitat de destinar-los a equipaments municipals delDistricte; sotmetre l’expedient a informació públicadurant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulenreclamacions o al·legacions, procedir a constituir eldret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord ambles condicions del document annex, que s’aproven;inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultarl’Alcaldia per a la realització de totes les actuacionsencaminades a concretar, clarificar i executar elpresent acord.

8. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal del’Habitatge la finca de propietat municipal situada alcarrer de la Reina Amàlia, núm. 33, grafiada en elplànol annex, per a la construcció d’habitatges deprotecció pública en règim general, de conformitatamb els articles 49 i 50 del Reglament del patrimonidels Ens locals de 17 d’octubre de 1988, prèvia laconstitució de servitud permanent de pas públic per ala connexió dels carrers de la Reina Amàlia i de lesCarretes de conformitat amb les previsions del pla-nejament, que es grafia en el referit plànol; sotmetrel’expedient a informació pública durant un termini detrenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-gacions, tenir per aprovada la cessió, formalitzar-laen escriptura pública, fent esment de l’afectació de lafinca a la dita finalitat garantida amb clàusula dereversió automàtica en els termes de l’article 50 delReglament al·ludit, i facultar l’Alcaldia per a realitzartotes les actuacions encaminades a concretar, clarifi-car i executar el present acord.

S’aproven, per unanimitat, els sis dictàmens pre-cedents.

9. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barce-lona en relació amb les societats privades municipalsBarcelona de Serveis Municipals, SA, Informació iComunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa,SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, ProNou Barris, SA, 22 Arroba Bcn, SA, Societat Munici-pal Barcelona Gestió Urbanística, SA i Agència dePromoció del Carmel i Entorns, SA, els acords se-güents: aprovar els comptes anuals de cada societat iels comptes anuals consolidats de Barcelona d’Infra-estructures Municipals, SA, tancats a 31 de desembredel 2006, integrats pel Balanç, el Compte de Pèrduesi Guanys i la Memòria. Aprovar els corresponents In-formes de gestió. Aprovar la gestió realitzada enl’exercici 2006 pels administradors respectius. Apro-var, per a cada societat, la distribució de resultats del’exercici tancat a 31 de desembre del 2006, segonsconsta en document annex.

Es dóna compte que la distribució de beneficis queconsta en el document annex és la següent:

a) Barcelona de Serveis Municipals, SA: delbenefici obtingut, 10.178.538,56 euros, es destinen4.568.538,56 euros a reserva voluntària i 5.610.000euros a dividend.

b) Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA: elbenefici obtingut, 108.111,91 euros, es destina ínte-grament a reserva voluntària.

c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA:del benefici obtingut, 47.758,37 euros, es destinen4.775,84 euros a reserva legal i 42.982,53 euros a re-serva voluntària.

d) Barcelona Activa, SA: del benefici obtingut,38.777,24 euros, es destinen 3.877,72 euros a reser-va legal i 34.899,52 euros a reserva voluntària.

e) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut, 102.524euros, es destina íntegrament a reserva voluntària.

f) 22 Arroba BCN, SA: el benefici obtingut,18.763,43 euros, es destina íntegrament a reserva le-gal.

g) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística,SA: el benefici obtingut, 55.165 euros, es destinaíntegrament a reserva voluntària.

h) Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA:del benefici obtingut, 27.601,35 euros, es destinen2.760,14 euros a reserva legal i 24.841,21 euros a re-serva voluntària.

El Sr. Cuervo presenta aquest dictamen explicantque tots aquests comptes, que han estat prèviamentaprovats pel Consell d’Administració de la respectivasocietat i arriben avalats pels corresponents informesd’auditoria, reflecteixen, per una banda, la bondat delmodel, pel qual ha optat aquest Ajuntament, d’es-pecialització funcional mitjançant empreses quepermet oferir serveis i executar programes d’inversiómolt ambiciosos i, per l’altra, la capacitat d’aquestesempreses per a gestionar allò que aquest Ajuntamentels encomana, amb agilitat, flexibilitat sota el controlmunicipal i oferint uns resultats econòmics accep-tables per bé que la seva finalitat no és obtenirbeneficis, sinó executar inversions municipals o pres-tar serveis en nom d’aquest Ajuntament amb unescaracterístiques de rigor i autodisciplina i, així, con-cretament: en Pro Nou Barris, SA, allò que importa nosón pas els beneficis que ha aconseguit, sinó el fet


d’haver executat unes inversions de 60 milions d’eu-ros amb una plantilla de 12 persones; Barcelona deServeis Municipals, SA, ha continuat demostrant sertambé una estratègia molt adequada com a holdingd’empreses, però, a més, ha aconseguit uns beneficisde 10 milions d’euros que reverteixen en el seu únicaccionista, aquest Ajuntament, i provenen bàsicamentdels aparcaments no de superfície, sinó subterranis,que fa en aquells emplaçaments on el mercat esresisteix a construir-ne.

Clou, doncs, la seva intervenció refermant-se en ladefensa del model, la defensa dels resultats i en ladefensa de l’estratègia empresarial.

La Sra. Recasens manifesta que a pesar que el Sr.Cuervo ha fet un anàlisi a l’engrós perquè les dis-ponibilitats de temps no permeten fer altra cosa,aquest debat no es pot limitar als aspectes econòmicsi comptables, sinó que ha d’analitzar també la gestió i,en aquest sentit, ella ha de constatar que aquestconjunt d’empreses reflecteix el fracàs d’un model degestió esgotat perquè concretament: a) 22 ArrobaBCN, SA, s’havia fixat com a objectiu generar 130.000llocs de treball, però només n’ha generat 27.854, és adir, el 22%, però, a més, aquesta societat no podia li-quidar les quotes d’urbanització que ha girat per unesquantitats de les quals avui encara se’n desconeixl’import total; b) Pro Nou Barris, SA, no ha fet elmanteniment del Districte que se li encarregà el marçde 2004, i té empantanegat el Pla d’aparcaments, enel qual s’han produït retards que arriben fins als vintanys en el cas d’aquell que havia de construir sobreel Camp de futbol de Ciutat Meridiana; c) a Informaciói Comunicació de Barcelona, SA, es constata la fortadependència –un 85%– de BTV respecte del Pressu-post municipal; d) en relació a l’Agència de Promociódel Carmel i Entorns, SA, encara no ha sentit el Sr.Alcalde exigir el compliment dels compromisos assu-mits per l’Estat i la Generalitat en relació a aquestbarri, a pesar que en un primer moment l’Estat es vacomprometre a invertir-hi 80 milions d’euros, desprésrebaixà la xifra a 16, però finalment només n’han arri-bat 5; e) pel que fa a Barcelona de Serveis Muni-cipals, SA, acabarà el mandat sense tenir enllestit elPla dels cims de Montjuïc, en l’Àrea d’oci no ha donatexplicacions sobre les pèrdues econòmiques del’Hotel Miramar per 130.674 euros que hauran desuportar els barcelonins, ha continuat la indefiniciórespecte al Parc Zoològic on, d’altra banda, no saptampoc si respon als objectius d’aquesta instal·lacióinvertir 1,5 milions d’euros en un gran espai infantil, ila seva actuació més destacable ha estat la inversió,que no pot compartir, de 3 milions d’euros en un res-taurant de luxe en el Fòrum, i en l’Àrea de mobilitatreflecteix unes pèrdues en la gestió de les àrees ver-des, però al seu Grup li agradaria conèixer-ne tambéels resultats socials perquè ha augmentat la conta-minació atmosfèrica, ha augmentat la intensitat deltrànsit i ha disminuït la velocitat.

Acaba anunciant que els membres del Grup deConvergència i Unió no poden donar suport alscomptes en debat.

La Sra. Balseiro considera que en el present man-dat la gestió de les empreses municipals s’ha carac-teritzat, més que mai, per una alarmant obstrucció ala transparència ja que els representants del Grup delPartit Popular han estat exclosos dels Consells d’Ad-ministració d’aquestes societats, que han gestionat al

voltant del 80% de les inversions i serveis municipalsi amb les quals s’ha constituït en la pràctica, com diuel Sr. Fernández Díaz, president del seu Grup, unajuntament a l’ombra, però, a més, el seu Grup s’hatopat amb un autèntic mur quan ha intentat conèixerla gestió diària d’aquestes empreses.

Sosté que avui es planteja un acord de mínims,perquè la informació lliurada és limitada i esbiaixadadonat que només fa referència a una part d’aquestconjunt d’empreses: per tant, ha de preguntar on sónels comptes del holding format per Barcelona deServeis Municipals, SA, presidit per cert pel Sr. Alcal-de, que aglutina un conjunt d’empreses que, a més deprestar serveis públics, desenvolupa també activitatsmés pròpies d’iniciativa privada que d’un ajuntament,entre les quals esmenta l’Hotel de luxe de Miramar iel Parc d’atraccions del Tibidabo; i, concretament,també ha de preguntar on són els comptes de ServeisFuneraris de Barcelona, SA, que està aplicant lestarifes més cares de tot Espanya i obté uns beneficisnets de més d’11,6 milions d’euros, és a dir gairebé2.000 milions de les antigues pessetes; de maneraque hi ha uns 24,67 milions d’euros que no es pot sa-ber d’on provenen ni on aniran a parar.

Significa que la informació facilitada revela queBarcelona de Serveis Municipals, SA, continua cen-trant la seva activitat en serveis on pot aplicar lestaxes i preus públics més cars d’Espanya i quecontinuen engreixant les arques municipals; que elsingressos de les àrees d’estacionament blava i verdas’han quatriplicat, situant-se en els 32,2 milions d’eu-ros, i han proporcionat el 2006 uns guanys d’11,5milions d’euros, quantitat que supera l’aconseguidaabans de la implantació de l’àrea verda sense queaixò hagi anat acompanyat d’un veritable incrementdel transport públic; però, en tot cas, a més de deixarels cotxes pràcticament sense aparcaments lliures ala Ciutat, ara els documents en debat anuncien laconstrucció d’un aparcament de pagament, exclusiuper a motocicletes: creu, doncs, que tot això denotaun èxit des del punt de vista d’enriquiment de lesarques municipals a costa de les butxaques delsciutadans, però alhora un autèntic fracàs des del puntde vista de la mobilitat, que no és responsabilitatúnicament del Sr. Cuervo, sinó especialment de quiera, fins no fa gaire, regidor responsable de la mo-bilitat ciutadana i és avui alcalde de la Ciutat.

Recalca que Barcelona de Serveis Municipals, tot iintentar fer creure que perd diners amb la grua, aplicaper aquest servei les tarifes més altes de tot Espanyai encara les ha incrementades un 37,2%, obté uns be-neficis nets de 10,2 milions d’euros, després d’haverpagat l’impost de societats, però deixa per concretarel futur zoològic i l’impuls a la muntanya de Montjuïc.

Subratlla, a continuació, que el Fòrum, desprésd’haver absorbit durant tres anys la meitat de lesinversions municipals en detriment de la resta de laCiutat, continua rebent diners el 2006 en una xifraque supera la invertida a Montjuïc, on es concentrenles instal·lacions olímpiques; i que en el Carmel lamanca de compliment dels compromisos d’execucióassumits arriba pràcticament al 83%.

Diu, en conclusió, que per totes aquestes con-sideracions els membres del seu Grup tampoc no po-den donar suport al dictamen en debat.

El Sr. Martínez i Monteagudo observa que el dicta-men en debat té dos vessants: l’un, l’aprovació dels


comptes anuals i, l’altre, l’aprovació de la gestió delsadministradors; i com que les crítiques dels Grups del’oposició només s’han centrat en aspectes relatius ala gestió, es pot entendre que els comptes mereixenl’aprovació dels esmentats Grups.

Compara, a continuació, els ingressos, les despe-ses i els beneficis obtinguts per les societats muni-cipals en el 2005 i el 2006; i comenta que el seu Grupcreu en les institucions públiques que han estatdemocràticament elegides i esmercen els diners queobtenen de la ciutadania en benefici d’una gestióacurada, sostinguda i sostenible que ofereixi serveis ala ciutadania, mentre que el discurs que l’Ajuntamentnomés té afany recaptatori és el propi d’una dreta queno veu l’Administració pública amb els mateixos ullsque els partits d’esquerres, per als quals l’Admi-nistració pública ha d’estar al servei dels ciutadans i nopersegueix pas recaptar per recaptar, sinó per prestarels serveis correctament. Afegeix que, igual com enl’exemple típic del got que uns veuen mig ple i altresmig buit, també les dades es poden interpretar demoltes maneres i, així, els Grups de l’oposició sempreretreuen determinades dades d’algunes empreses,però s’obliden de mencionar: GL Events que gestionael Centre de Convencions Internacionals de Barcelonaamb un cent per cent d’ocupació; les 26.000 famíliesque són sòcies del Zoo Club, i els 1.000.0000 devisitants que ha rebut el Parc Zoològic, com si això nofos positiu per a la Ciutat.

El Sr. Cuervo contesta les anteriors intervencionsdient que el dictamen en debat fou discutit durantquatre hores llargues a la Comissió corresponentd’aquest Plenari; que les empreses objecte d’aquestdebat estan subjectes al doble control administratiudels seus Consells d’Administració, de la Intervenciómunicipal i dels Grups, els quals d’aquí uns mesospodran revisar una per una totes les factures quevulguin, i al control dels auditors externs i del RegistreMercantil i, per tant, els esmentats Grups el sobreva-loren si creuen que ell té la capacitat de fer dir a totaaquesta gent allò que li interessa, i que els auditorsno tenen sentit de responsabilitat; que els Grups del’oposició no estan en els Consells d’Administració deles societats municipals que són organismes ope-ratius perquè, probablement, la seva voluntat de con-trol podria conduir a l’obstruccionisme quan la funciód’un govern és, com a vegades li recorden aquestsGrups, governar, però, en tot cas, hi ha una absolutatransparència en la gestió d’aquestes societats; i queles empreses municipals que avui s’estan analitzanttenen per objecte corregir, complementar i cooperarel mercat i oferir tot un conjunt de serveis.

Continua dient que els comptes consolidats de Bar-celona de Serveis Municipals, SA, no s’han portatavui justament per respecte a les societats mixtesque integra, les quals disposen de determinats ter-minis per a convocar les respectives juntes generals iaprovar-hi els seus comptes; que a Barcelona hi halliure competència en relació als serveis funeraris i elsciutadans que opten lliurement per recórrer a ServeisFuneraris de Barcelona, SA, i no pas a l’empresacompetidora no ho fan pas perquè són víctimes decap engany; que el paper innovador i dinamitzadord’aquest Ajuntament s’expressa, per exemple, ambiniciatives com la de l’Hotel Miramar que té pèrduesper haver començat fa poc la seva activitat, però esconvertirà en una inversió rendible i l’Ajuntament

podrà recuperar la seva inversió i obtenir guanysd’aquesta empresa en el capital de la qual té unaparticipació del 10% amb la qual pretén, valent-se dela cooperació público-privada, aportar activitat aaquell indret per a contribuir a la seva dinamització irecuperació per a la Ciutat; que, igualment, anirà moltbé un restaurant de suport al Centre de Convencions ia les activitats que es desenvolupen en l’Edifici Fò-rum, en una acció de lideratge i d’assumpció dels ris-cos del mercat, la qual, tanmateix, no comportadeixar aquelles que són les veritables prioritatsd’aquest Ajuntament, les quals sempre es posen perdavant; que coincidint amb la implantació de l’àreaverda d’aparcament, l’oferta d’autobusos de l’EntitatMetropolitana del Transport s’ha incrementat un 12%i la del metro ha augmentat un 13%; i que la grua,l’àrea verda i l’àrea blava han demostrat ser uns bonsinstruments al servei de la mobilitat i la sostenibilitat ino pas elements amb afany recaptatori, perquè elsGrups de l’oposició es creien que a les àrees verdes,la majoria d’usuaris pagarien la tarifa de 2,25 euros al’hora i, tanmateix, en realitat són plenes de gent quenomés en paga 0,20 al dia, de manera que com-pleixen el doble objectiu d’afavorir l’aparcament delsresidents, i de dissuadir l’arribada a la Ciutat devehicles de fora de l’Àrea Metropolitana.

La Sra. Recasens recalca que el govern municipalno pot presentar avui ni un balanç econòmic ni unbalanç social; que el Sr. Cuervo ha reconegut l’exis-tència de pèrdues per diversos serveis que són de-ficitaris, com ara les zones verdes, l’Hotel Miramar,etcètera, però a ella li interessen més els beneficissocials i, en aquest sentit, ha de fer notar que l’HotelMiramar, potser d’aquí a uns anys produirà beneficiseconòmics, però és segur que mai no donarà bene-ficis socials igual com tampoc ho faria el restaurantde luxe del Fòrum; que el govern municipal no haexplicat per què els seus companys de partit quegovernen l’Estat i la Generalitat no estan invertint enels compromisos assumits en el barri del Carmel; quea BTV hi ha manca de lideratge, perquè no estàtrobant els patrocinadors tantes vegades promesos; ique després de la implantació de l’àrea verda d’apar-cament, la intensitat del trànsit s’ha incrementat un2,3% i la velocitat dels autobusos continua a la baixa,de manera que l’Ajuntament ha ingressat 150 milionsd’euros procedents dels vehicles privats, però no fun-ciona ni la mobilitat privada ni el transport públic.

El Sr. Cuervo, en relació al balanç social que s’hareclamat, fa notar que per primera vegada els prin-cipals usuaris del Zoo són les famílies; que el fet quela zona de Montjuïc on hi ha l’Hotel Miramar tinguiactivitats i gent és bo per al conjunt de la Ciutat; i queBTV ha tingut, com totes les altres televisions, pro-blemes per l’entrada de dues cadenes noves, però haaugmentat de manera molt notable els seus in-gressos externs per publicitat i això ha permès reduiro estabilitzar les inversions.

S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contradels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García iles Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso iVillagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta en lapart que estrictament fa referència a l’adopciód’aquest acord per tal d’agilitar-ne la inscripció en elRegistre Mercantil.


10. Designar com a Patrons de la Fundació PrivadaCall de Barcelona, d’acord amb allò que estableixenels seus Estatuts en el apartat c de l’article 8, els re-gidors d’aquest Ajuntament l’Im. Sr. Carles Martí iJufresa, la Ima. Sra. Katy Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, i l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas.

S’aprova aquest dictamen amb l’abstenció dels Srs.Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també delsSrs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i lesSres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

La Presidència disposa, tal com es convingué a laJunta de Portaveus, el debat, en aquest moment, deles mocions següents:

Mc1. Adoptar, en l’exercici de les competènciesreservades a l’Ajuntament com a soci únic de laSocietat Privada Municipal Barcelona d’Infraestruc-tures Municipals, SA, els acords següents: 1r) Desig-nar la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert membredel Consell d’Administració de l’esmentada Societat.2n) Establir que el termini de designació del càrrecque es nomena serà l’establert en els respectiusestatuts, sens perjudici de la renovació que fos pro-cedent en el canvi de mandat consistorial. 3r) Facul-tar indistintament el president i el secretari del Conselld’Administració per comparèixer davant notari i elevara escriptura pública el nomenament anterior, comtambé per complir els tràmits necessaris per a la sevainscripció en el Registre Mercantil i també la correcciód’errors materials en cas necessari.

S’aprova aquesta moció amb l’abstenció dels Srs.Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres.Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també delsSrs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i lesSres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta enla part que estrictament fa referència a l’adopciód’aquest acord per tal d’agilitar-ne la inscripció en elRegistre Mercantil.

Mc2. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 19 de marçde 2007 (S1/D/2007 1399), que: designa la Comissióencarregada d’efectuar el sorteig entre els electorsper al nomenament dels presidents i vocals quehauran de constituir les Meses electorals, formada pelsotsdirector de Informació de Base i Cartografia del’Institut Municipal d’Informàtica, Sr. Lluís Sanz i Mar-co, el cap del Departament de Població de l’esmentatInstitut, Sr. Josep F. Olivé i Figa, la responsable deGestió del Padró, Sra. Alicia Aira i Castro, actuant-hicom a secretari el secretari general de l’Ajuntament, opersona en qui delegui; i fixa el dia 28 d’abril, a les10.00 hores a la Sala Lluís Companys d’aquest Ajun-tament, per a la celebració de l’esmentat sorteig.

S’aprova, per unanimitat, aquesta moció.Mc3. Exercir, de conformitat amb l’article 26.5 de la

Llei 9/1993, de 30 de setembre, sobre el patrimonicultural català i l’article 20 del Pla especial de pro-tecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Bar-celona, en l’àmbit del Districte de l’Eixample, el dretde tempteig respecte de la transmissió de la fincaassenyalada amb els núms. 12-18 del carrer Girona inúms. 30-32 del carrer Ausiàs March, coneguda coma Casa Burés, catalogada amb un nivell de proteccióB (bé cultural d’interès local), a realitzar per la so-cietat Landscape Augusta SL (CIF núm. B-60945359 idomiciliada a l’avinguda Diagonal, núm. 407 pl. 16ade Barcelona), a favor de la societat Rayet Hoteles,

SL, per import de 26.000.000 euros; autoritzar, dis-posar i abonar la despesa de 26.000.000 euros a fa-vor de la societat Landscape Augusta, SL, titularregistral de la finca, amb càrrec a la partida i pres-supostos indicats en el document comptable, per al’adquisició, lliure de càrregues, gravaments i ocu-pants, de l’esmentada finca; requerir-la per tal de quecomparegui mitjançant representant legal no més tarddel dia 30 de març de 2007, a la formalització del’escriptura pública de compravenda i pagament, alcomptat, de la totalitat del preu el dia, hora i en el llocque li comuniqui l’Ajuntament; i facultar l’Alcaldia pera realitzar totes les actuacions encaminades a con-cretar, clarificar i executar el present acord.

El Sr. Cuervo defensa aquesta moció dient quel’equip de govern, que para atenció a la realitat sociali la defensa de l’interés general, ha tingut coneixe-ment de l’operació de compra-venda que gira entorna la Casa Burés i creu convenient exercir el corres-ponent dret de tempteig que l’assisteix en tractar-sed’un edifici catalogat amb el nivell de protecció B –bécultural d’interès local– i abonar a la titular registral elpreu de 26.000.000 d’euros per tal d’incorporar-lo alpatrimoni municipal.

El Sr. Ciurana, després d’advertir que si l’equip degovern hagués estat també atent a una transacció an-terior sobre aquest mateix edifici, l’Ajuntament s’hau-ria pogut estalviar més d’1.000.000 d’euros, anticipal’abstenció dels membres del seu Grup perquè, en laseva opinió, el procés ha estat presidit per una mane-ra errònia de determinar quins han de ser els equi-paments culturals, ja que en un primer moment esdigué que s’hi instal·laria el Museu d’Arquitectura iUrbanisme i això el porta a preguntar quin negoci hi fala Ciutat, ja que el Ministre es va comprometre a si-tuar aquí aquest museu, després va puntualitzar quela part d’Arquitectura s’ubicaria a Salamanca, i ara re-sulta que aquest Ajuntament ha de pagar 26.000.000d’euros per l’edifici on s’instal·larà una part de talmuseu, de manera que mentre el Boletín Oficial delEstado del dia 19 de febrer publicà el concurs per a laremodelació de l’edifici del Banc d’Espanya aSalamanca on s’instal·larà la part del Museu que sesituarà en aquella ciutat, en canvi, aquí els bar-celonins hauran de pagar 26.000.000 d’euros per unedifici que se cedirà o es llogarà a l’Estat perquè hiinstal·li l’altra part, i això, en la seva opinió, pot resu-mir-se en la frase “ser cornut i pagar el beure” vistque Barcelona, a més de no aconseguir la totalitat detal Museu, ha de pagar l’edifici que acollirà la part ques’ubiqui aquí. Afegeix que també s’ha apuntat lapossibilitat que tal edifici aculli un centre d’inter-pretació del Modernisme, però donat que el 2009quedarà pràcticament buit el recinte de l’Hospital deSant Pau, li sembla que aquell seria un magníficindret per a situar-hi tal centre.

La Sra. Esteller comenta que la Casa Burés és unedifici emblemàtic catalogat com a bé cultural d’in-terès local des de 1979, però caldria clarificar elsusos a què es destinarà; i expressa la seva queixaperquè inicialment es va dir que s’hi ubicaria elMuseu d’Urbanisme i Habitatge inclòs en el Conveniamb el Ministeri el qual, per tant, hauria de sufragar lacompra i, tanmateix, ara l’Ajuntament està comprantaquest edifici sense saber qui en sufragarà realmentel cost: per tant, els membres del seu Grup es decan-ten per abstenir-se.


El Sr. Forradellas avança el vot favorable delsmembres del seu Grup tot significant que el governmunicipal, a pesar dels repetits retrets de l’oposició,pot presentar un balanç realment positiu d’adquisicióde patrimoni en el present mandat com deixen benclares les adquisicions de la caserna del carrer deLas Navas de Tolosa, el Canòdrom, l’Scènic, lesCotxeres de l’avinguda de Borbó, l’Alchemica, laFabra i Coats etcètera; que els usos d’aquesta com-pra seran discutits en el seu moment i cadascú hauràde desembutxacar allò que li correspongui; i que a lafrase del Sr. Ciurana, ell n’hi podria contraposar unaaltra de més elegant “molta roba i poc sabó i tant netaque la volen”.

El Sr. Portabella subratlla que el seu Grup estàd’acord en l’exercici del dret de tempteig per al’adquisició d’una casa que està protegida i que téuna gran rellevància històrica i econòmica en la Ciutati, per tant, l’equip de govern ha estat molt amatent aaprofitar l’oportunitat d’adquirir aquest edifici que téuna ubicació estratègica en el sud de la Dreta del’Eixample, i hauria rebut, en canvi, els retrets del’oposició si no l’hagués aprofitada per a instal·lar-hi elMuseu del Modernisme.

El Sr. Cuervo matisa que el preu ve a ser el mateixque s’hauria pagat tres anys abans, si es té encompte la inflació produïda d’aleshores ençà.

La Sra. Escarp remarca que l’acord en debat es li-mita a posar a disposició de la Ciutat aquest immobletan representatiu de la Dreta de l’Eixample i d’allò ques’ha vingut a dir la casa de renda molt característicade finals del segle XIX i principis del XX, decisió quetambé resulta molt encertada per tractar-se d’unazona mancada d’equipaments culturals i d’espaisrepresentatius de ciutat que tinguin caràcter públic.

El Sr. Martí explica, en relació al Museu d’Arqui-tectura i Urbanisme d’Espanya, que s’instal·larà aBarcelona en virtut d’un decret del Ministerio de la Vi-vienda; que aquest Ajuntament fins al dia d’avui s’halimitat a proposar al Ministerio tres opcions, l’una alrecinte de la Fabra i Coats, l’altra a Montjuïc i la terce-ra la Casa Burés, opcions que ahir es mirà elsecretari d’Estat en el curs de la seva visita a Barcelo-na, però encara no han començat les negociacions ones decidirà qui paga.

El Sr. Ciurana diu que el seu Grup no vol que elfacin combregar amb rodes de molí; que si la CasaBurés és tan important per al modernisme, per què nofigura entre els 115 punts de la Ruta del Modernisme;i que el seu Grup podria replantejar-se la seva posiciósi la compra es fes per a destinar l’edifici a equi-paments de l’Eixample.

La Sra. Esteller fa notar que segons el Conveniamb el Ministeri, el Museu d’Urbanisme i Arquitecturaera, com indicaren els mitjans de comunicació, unapeça clau de la inversió de l’Estat a Barcelona; i quela bona relació del Sr. Martí amb tal Ministeri talvegada permetria clarificar els aspectes relatius a laubicació i als costos.

El Sr. Portabella aclareix que la Casa Burés nofigurava en la Ruta del Modernisme perquè estavatancada, però es posà en contacte amb els propie-taris perquè l’obrissin i s’hi pogués incorporar.

El Sr. Martí precisa que allò que ha demanat la Sra.Esteller es farà a temps, és a dir quan escaigui; i quequan parlà del protocol citat per la Sra. Esteller, ell noesmentà en cap moment el museu en qüestió.

El Sr. Alcalde agraeix l’abstenció dels Grups del’oposició, que interpreta com un recolzament implícita una bona decisió per a la Ciutat.

S’aprova la moció en debat amb l’abstenció delsSrs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i lesSres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tambédels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa iles Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

Mc4. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona alssegüents ciutadans, ciutadanes i entitats que proposaaquest Consell Plenari i els respectius Consells deDistricte, com a mereixedors d’aquest guardó per lesseves virtuts i valors cívics i perquè han contribuïtamb els seu esforç, cadascun des del seu àmbitd’actuació, al desenvolupament de la consciènciaciutadana. A iniciativa del Consell Plenari: a Confrariade Sant Marc Evangelista, a Depana Lliga per a laDefensa del Patrimoni Natural, al Sr. Carles Güell deSentmenat, al Sr. Josep Maria Mestres Quadreny i aTamaia Associació de Dones contra la Violència Fa-miliar. A iniciativa dels Consells de Districte de: CiutatVella, als Geganters, Grallers i Bestiari de la Bar-celoneta i al Sr. Enric Sánchez Arias; l’Eixample, alSr. Vicenç Gasca i Grau i als Jesuïtes de Casp;Sants-Montjuïc, a l’Associació Catalana La Llar i al Sr.Lluís Maté i Solé; les Corts, a la Sra. M VictòriaGarcía i Gaitero i al Sr. Enric Rovira i Vall de Vila-rama; Sarrià-Sant Gervasi, a l’Associació Mujeres La-tinas sin Fronteras i a Mossèn Pere Grau i Andreu;Gràcia, a l’Agrupament Escolta Lluïsos de Gràcia i alSr. Albert Torres i Bosch; Horta-Guinardó, al Sr. Beni-to José Durán Sánchez i a la Sra. Montserrat Soler iCarnicer, a títol pòstum; Nou Barris, a la Sra. PepitaFerrer i Martínez i a la Sra. Maria Teresa Salvador iSalvador; Sant Andreu, al Sr. Salvador Angosto Cal-vet i al CEIPM Ignasi Iglesias; Sant Martí, a la Sra.Glòria Bañón i Fábregas i al Sr. Joan Barot Olivé.

La ponent de Relacions Ciutadanes i Institucionals,Sra. Carreras-Moysi, defensa aquesta moció dientque en els deu anys que fa del lliurament per primeravegada d’aquestes medalles d’honor, la millor propa-ganda que se’n pot fer és justament el consens enl’elecció de les persones guardonades, tant pel que faa les atorgades a iniciativa d’aquest Plenari com pelque fa a les atorgades a iniciativa dels Consells deDistricte; que totes les persones i entitats que lesreben han demostrat la vàlua que les fa ser-nemereixedores; i així, concretament: la Confraria deSant Marc Evangelista, creada fa 805 anys, fou unaentitat avançada en el seu temps per la seva tascasocial; Depana és una organització sensible als pro-blemes que la societat actual ha d’afrontar en l’àmbitmediambiental; l’Associació Tamaia té com objectiuajudar les dones maltractades, fenomen malaura-dament massa actual als nostres dies; els Geganters,Grallers i Bestiari de la Barceloneta, o l’AgrupamentEscolta Lluïsos de Gràcia contribueixen a enriquir elnostre món sociocultural; l’Associació Catalana LaLlar s’ha distingit en la seva lluita contra l’esclerosimúltiple a Sants-Montjuïc; els Jesuïtes de Casp i elCEIPM Ignasi Iglesias han dut a terme una tasca edu-cativa impecable. Afegeix que la composició musicalcatalana contemporània està representada en la figu-ra de Josep Maria Mestres Quadreny, el món polític iempresarial en Carles Güell de Sentmenat i en PepitaFerrer i Martínez, incansable lluitadora en la clan-destinitat; que Mossèn Pere Grau i Andreu desenvo-


lupà la seva tasca a les Planes, sempre fidel al seutarannà de recolzament als marginats i desvalguts;que tampoc s’obliden aquelles persones que han de-dicat les seves energies a millorar la qualitat de vidadels barris i el seu entorn com Teresa Salvador albarri de Verdum, Lluís Maté al de la Font de la Guatllai Salvador Angosto a Sant Andreu; i que a títol pòstumes guardona també la Sra. Montserrat Soler i Car-nicer, molt compromesa amb l’educació i la cultura.

La Sra. Mayol remarca que un dels actes mésentranyables que tenen lloc cada any en el Saló deCent és justament el de lliurament d’aquestes me-dalles d’honor, amb les quals l’Ajuntament demostrala seva capacitat per copsar els actius d’aquestaciutat, és a dir, aquelles persones, cadascuna amb elseu estil i compromís, que aporten allò que és millord’elles mateixes al servei de la nostra comunitat;troba, doncs, molt encertat el costum d’aquest Ajun-tament de trobar un moment cada any per a re-conèixer aquestes persones i entitats aparentmentanònimes, a totes les quals expressa l’encoratjament,la felicitació i la gratitud del Grup d’Iniciativa perCatalunya Verds – EU i A.

El Sr. Portabella manifesta que de les medallesd’honor que atorga any rere any aquest Plenari, se’ndesprèn que viure en aquesta Ciutat és un luxeperquè en veure els noms de les persones, lesassociacions i entitats guardonades i en conèixer lesaccions que han desenvolupat per a merèixer talsdistincions, hom s’adona que cada una d’elles haajudat, i molt, a vertebrar la nostra societat i hacontribuït, i molt, al funcionament d’aquesta ciutat: enconseqüència, totes les que explicita el dictamen, deles quals no en vol citar cap, i totes aquelles altresque encara són mereixedores de rebre aquest re-coneixement demostren que vivim en una ciutatpotent i en una societat ben vertebrada i això dónafortalesa i cohesió social a la nostra comunitat.

El Sr. Basso, en nom del Grup del Partit Popular,felicita tots els guardonats i subratlla:

Que Carles Güell de Sentmenat encarna l’essènciade prohom de Catalunya i Espanya, fundà el Partit deCentre Català, fou Diputat a Corts, impulsor de Cen-tristes de Catalunya i regidor d’aquest Ajuntament i laseva inquietud pel desenvolupament econòmic l’haportat a ocupar i a ser, entre altres càrrecs, president ifundador del Cercle d’Economia, Promotor del ComitèEspanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econò-mica, president de la Junta d’Obres del Port Autònomde Barcelona, conseller delegat de Cementos Aslandi president del Círculo Eqüestre, de manera que enatorgar-li aquesta medalla, Barcelona se sent orgullo-sa de premiar un representant de la societat civil cata-lana.

Que el Col·legi dels Jesuïtes de Casp, que el 2006celebrà el seu 125è aniversari, fou fundat per laCompanyia de Jesús el 1881 amb la preocupaciód’oferir als ciutadans i ciutadanes de Catalunya uncentre on formar el seus fills en un ambient cristià dequalitat morals i intel·lectuals, i al llarg dels anys hanpassat per les seves aules més de 25.000 alumnes,alguns dels quals han destacat en la política, la cultu-ra o les arts.

Que la Confraria de Sant Marc Evangelista, o anticGremi de Sabaters de Barcelona, el més antic de laCiutat, celebra enguany el 805 aniversari de la sevafundació el 1202, i els seus representants formaren

part del Consell de Cent i la seva obra cultural és lacreació del Museu del Calçat.

I que Albert Torres ha estat durant molts anysl’ànima incansable de la Festa Major de Gràcia i l’haportada a l’èxit que té a l’actualitat.

El Sr. Ciurana considera que la tasca feta per lespersones i entitats guardonades fa sortir col·lecti-vament a Barcelona i a la seva gent el millor quetenen i que sense elles la Ciutat seria, ben segur,menys justa, menys rica i menys culta: per tant, peraquest fet mereixen el reconeixement i l’admiraciód’aquest Plenari.

El Sr. Alcalde fa seves, sense que serveixi deprecedent, les paraules pronunciades pel Sr. Ciurana;i expressa la satisfacció davant aquest acord quedesprés dóna lloc a un dels actes més entranyablesque es fan en el Saló de Cent, alhora que celebra launanimitat amb què atorguen sempre aquestes me-dalles d’honor a unes persones físiques i entitats quetreballen per una Barcelona millor.

S’aprova, per unanimitat, la moció en debat.

COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURESI HABITATGE

Districte de l’Eixample - Districte de Sant Martí

11. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità enl’àmbit de la plaça de les Glòries i el seu entorn,d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fareferència l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament; resoldre les al·legacions presentadesen el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,de conformitat amb els informes de valoració de lesal·legacions; informes, tots, que consten a l’expedienti, a efectes de motivació, s’incorporen al presentacord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Ur-banisme del municipi de Barcelona per a la sevaaprovació definitiva.

Es dóna compte que es formula la següent esmenad’addició, a afegir després del darrer punt i coma:

Precisar que s’ha incorporat en la Memòria parti-cipativa d’aquesta modificació, el document “Compro-mís per Glòries”, de data 20 de març, com aconclusions del Grup de treball, integrat pels re-presentants de les associacions de veïns i repre-sentants municipals;

La ponent d’Urbanisme, Sra. Escarp, explica queaquest dictamen és el resultat d’un procés tècnic iparticipatiu que marcarà un abans i un després en elplanejament urbanístic; que la Modificació en debatposa les bases urbanístiques per a fer realitat elpaper de centralitat que, en el seu moment, Cerdà vapreveure per a la plaça de les Glòries, i dóna respostaal repte que avui té aquest àmbit en cosir els quatrebarris que hi conflueixen, creant ciutat amb mixturad’usos i centralitat, també a allò que representen laDiagonal i el 22@, i també a un model d’eficiènciaenergètica i de mobilitat sostenible, perquè hi ha unaaposta important pel transport públic amb la creacióde noves infraestructures que tinguin més capacitatque les actuals, i d’un transport d’entrada i sortida dela Ciutat soterrat; que comporta la creació d’un espai


lliure de 10 hectàrees, de 1.000 nous habitatges, i demolts equipaments nous, no només per als noushabitants que tindrà la plaça, sinó també per als veïnsdels quatre barris que conflueixen en tal plaça, moltsdels quals estan mancats d’equipaments; que elprocés de gestació d’aquesta modificació s’ha fet apartir d’una comissió de seguiment i d’un grup detreball amb les entitats implicades que ha portat a sig-nar el “Compromís per Glòries”, el qual implica ferrealitat els equipaments, el parc, la mobilitat, etcètera,i no constitueix un èxit de ningú, sinó que és el fruitdel treball conjunt i de l’audiència pública i el full deruta de l’actuació municipal que es podrà desen-volupar directament i també de la que es demanarà ales altres entitats i Administracions.

El Sr. García significa que el nou planejament quees proposa per a la plaça de les Glòries ha de serl’inici d’un procés que ja no s’aturi fins que siguirealitat i, per tant, el Grup de Convergència i Unió es-pera que, a diferència d’allò que succeí fa vuit anysquan en la darrera sessió plenària del mandat tambés’aprovà un nou planejament per a aquest àmbitdesprés d’un important procés participatiu, aquestavegada es pugui tirar endavant; per tant el seu Grupdóna al govern municipal la benvinguda al “Com-promís per a Glòries”, àmbit amb el qual el Grup deConvergència i Unió està compromès des que l’equipde govern tirà endavant la construcció d’una anellaviària elevada que els veïns no volien, i el seu Gruptrobava un error fins al punt que més endavant el Sr.Molins, que aleshores el presidia, proposà enderro-car-la i fer una plaça com la que ara es proposa, peròdes de les files socialistes els membres del seu Grupvaren ser titllats de demagogs i indocumentats però,tot i això, no varen defallir i han continuat reclamant lanecessitat de reformar aquesta plaça i denunciantl’estat d’abandonament al qual el govern municipal latenia sotmesa mentre jugava a les maquetes.

Anuncia, doncs, que el vot dels membres del seuGrup no pot ser altre que el sí ja que avui s’aprova, enbona part, allò que estan defensant amb els veïns iveïnes de l’entorn des de fa més de deu anys, peròaquest sí és exigent i compromès perquè vetllaranperquè no es perdi pel camí cap dels equipamentspromesos, perquè els Encants puguin situar-se alcostat del Teatre Nacional i no a la Monumental,perquè es compleixi amb l’habitatge públic de lloguer,perquè es resolguin de manera immediata algunsdels problemes de la plaça no lligats amb les obres,com ara la degradació de la plaça o el dèficit històricde transport públic que connecti la plaça ambavinguda Diagonal amunt, i perquè es compleixi elcalendari previst a fi que el somni que ara s’estàaprovant no es converteixi en un malson si les obress’eternitzen i empitjora l’estat de degradació de laplaça, mentre que, d’altra banda, també els agradariaconèixer si també la Generalitat i el Ministerio de Fo-mento s’han incorporat al projecte, ja que la clau del’èxit està justament en els 87 milions d’euros del’aportació d’aquell Ministeri i en els altres 19 que hiha d’aportar la Generalitat abans de 2013.

El Sr. Fernández Díaz manifesta que en apropar-seles eleccions municipals, tornen les presses elec-torals del tripartit municipal amb un dictamen quepretén avui fer creure que ha fet els deures quan, enrealitat, denota que continua incomplint les sevesobligacions de passat, perquè l’ordenació de la plaça

de les Glòries ja figurava en el Programa d’actuació1999-2003 i haurà de tornar a figurar en aquell queaprovi el nou govern municipal resultant de leseleccions municipals d’enguany; que el planejamentfins ara vigent va néixer el 1999 també en una sessióplenària de final de mandat, però també el 1995, en lasessió que tancava el mandat 1991-1995, ja s’havienreconegut edificacions d’usos residencials als carrersde Bolívia, d’Àlaba, d’Àvila i de Badajoz, potser per-què quan arriba el moment electoral, el govern muni-cipal pretén fer creure que té resolt el problema de laplaça de les Glòries, però després el temps el des-menteix. Afegeix que no queda clar com es resoldranmentrestant determinades obligacions de present queté aquest Ajuntament, com ara: la situació d’inse-guretat i marginació que hi ha actualment al Bosquet ique obligà a tancar aquest espai; l’estat de degra-dació en què es troba el solar situat als carrers deCartagena i del Consell de Cent, per on campen ratesi conills; o l’angúnia dels veïns que clamen perquè esresolgui la incertesa que plana sobre les seves llars.

Reconeix, a continuació, que els compromisosassolits amb les entitats veïnals constitueixen unavanç i, per això, anuncia que el vot contrari quepensaven emetre els membres del Grup del Partit Po-pular es convertirà en abstenció, perquè encara res-ten moltes coses encara per definir, com ara el futurdel Mercat dels Encants, les alçades –qüestió en laqual el seu Grup no pot compartir la possibilitat querestin obertes l’edificació de planta baixa i 18 plantesmés–, l’Edifici Ona amb una alçada de 72 metres,l’Edifici Grapadora del Museu del Disseny atès el seuimpacte visual i el seu cost; i expressa, alhora, eldesig que, passades les eleccions municipals, laplaça de les Glòries deixi de ser una assignaturapendent que arrosseguen des de fa més de quinzeanys els veïns dels voltants, i esdevingui un espaiperfectament inserit en la nova Barcelona.

El Sr. Forradellas destaca que el “Compromís perGlòries” és el fruit d’un procés participatiu molt intensi amb resultats ben satisfactoris dels quals cal remar-car la manera com els ciutadans viuen i s’impliquenen els processos de transformació urbanística de lanostra ciutat, que és un dels senyals d’identitat deBarcelona; i que el planejament en debat ha estatobjecte d’una intensa discussió tant amb els veïnscom en el si de l’equip de govern, gràcies a la quals’ha pogut encaixar tot un seguit de propostes i arri-bar a un consens que en el futur l’oposició segu-rament vetllarà perquè es compleixi, però l’equip degovern farà que sigui realitat.

Menciona, seguidament, com a elements positiusdel document en debat els equipaments, els habi-tatges, l’ampliació del cobriment de la Gran Via i elsaspectes relatius a la mobilitat, principalment pel quefa a la necessitat de reduir el trànsit en el conjunt dela plaça i els seus entorns, la concreció de la milloradel transport públic, especialment en superfície, i delsmodes de mobilitat sostenible mitjançant l’increment iconnexió dels carrils bus i la reserva d’espai per altransport públic, l’extensió i connexió de la xarxa decarrils-bici, la millora de la definició dels despla-çaments a peu, la millora de la connectivitat entre elsbarris de l’entorn, la garantia de possibilitat del pasdel tramvia per la Diagonal per a la connexió definiti-va entre el TramBaix i TramBesòs, compromisos quefaran que el projecte urbanístic de les Glòries es


converteixi en paradigmàtic d’una nova mobilitatcomplint, alhora, els objectius del Pla de proteccióatmosfèrica que està elaborant el Govern de laGeneralitat en relació a l’ambient atmosfèric o, dit enaltres paraules, al canvi climàtic.

El Sr. Portabella es felicita de l’evolució que s’haanat produint en la gestació d’aquesta modificació delplanejament de les Glòries a partir de la propostatècnica i política formulada per aquest Ajuntament iamb un nivell de participació elevat per part de lesentitats veïnals i dels veïns a títol personal, en unprojecte complex sobre un indret destinat a ser undels eixos de centralitat de Barcelona per tal derelligar allò que en aquests moments és un buit urbà idonar-li la centralitat que mereix.

Fa notar que ordenar l’entrada i la sortida de laCiutat per la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana,crear una gran plaça amb una superfície equivalent adues o tres illes de l’Eixample, donar permeabilitat atres barris fins ara separats com són el de Poblenou,el Clot i el Fort Pienc, i fer amb els habitatges i elsequipaments, una aposta clara pel model de ciutatmediterrània, compacta que té mixtura d’usos, ja queles plantes baixes dels edificis estaran destinades alcomerç, representa un esforç tant en la proposta for-mulada per l’Ajuntament com en les aportacions,sempre positives, que sorgeixen de les entitatsveïnals i dels veïns afectats.

Creu, en conclusió, que el “Compromís per Glòries”que es desenvoluparà el proper mandat permetràoferir una major qualitat en l’espai urbanístic i unamillor qualitat de vida tant als veïns dels seus voltantscom a la resta de la Ciutat, tot puntualitzant que enintervencions tan complexes que afecten tantes parts,sempre queden coses per acabar de desenvoluparperquè tancar-ho tot costa molt, però no té cap menade dubte que el procés està ben encaminat encaraque quedin per polir alguns aspectes concrets en elsvessants urbanístic i de la mobilitat, perquè estansentades les bases de l’entesa amb tots els implicatsi, per tant, aquesta modificació està ben encarrilada anivell polític, tècnic i veïnal i té visos de consens final.

La Sra. Escarp, després d’agrair el posicionamentdels diversos Grups municipals, subratlla que aquestamodificació del Pla General Metropolità constitueix unèxit de la Ciutat i de tothom; que representa ganes demillorar i capacitat de diàleg per a fer realitat aquestdesig; que Cerdà situà la plaça de les Glòries, centraldel seu eixample, en el punt de confluència de tresvies principals, la Meridiana, la Gran Via i la Diagonal,però el creixement de la Ciutat cap al Llobregat i nocap al Besòs féu molt difícil convertir en realitat laseva idea i això, juntament amb un nus viari com-plicat, ha comportat que aquest espai hagi anantservint la Ciutat en cada període de manera diferent,i, per tant, ara es procura també adaptar-la a lesnecessitats actuals d’obertura cap al Besòs i a lesnoves realitats.

Puntualitza, a continuació, que el Sr. Molins for-mulà la seva proposta dos mesos després de l’acordunànime de tots els Grups respecte d’una propostaque volia mantenir l’estructura viària: per tant, de-mana, encara que sigui difícil donar la raó al governmunicipal, que s’eviti la demagògia respecte aaquesta qüestió.

Recalca que el millor compromís és el que s’estàadoptant ara i el que s’assumí en aprovar el pla-

nejament de la Meridiana Sud; que ja s’està fent elprojecte executiu de la desviació del col·lector; quel’aparcament es fa pràcticament una realitat, igualcom l’esborrany del projecte dels equipaments com-plementaris; i que hi ha voluntat de complir els com-promisos que aquest expedient comporta.

El Sr. García recorda que el Sr. Molins formulà laseva proposta un ja llunyà 10 d’abril de 1999 i el seuGrup apostà de manera clara i diàfana, per l’en-derrocament de l’anella viària, però la majoria, perboca del Sr. Casas, qualificà en la seva resposta elSr. Molins d’indocumentat i continuà mantenint aquestcriteri fins al gener del 2003 quan l’alcalde pujàacompanyat pel Sr. Acebillo, autor del tortell, a lesoficines de la plaça de les Glòries i decidiren ques’havia d’enderrocar, a pesar que mesos abans tantel Sr. Casas com el Sr. Narváez, regidor del Districtede Sant Martí, pronosticaven tota mena de plaguesbíbliques si es tirava a terra, de manera que enaquest punt l’equip de govern, encara que no li agradiadmetre-ho, ha hagut d’afegir-se a la proposta quepatrocinava el Grup de Convergència i Unió, perquèel temps és tossut i a final sempre acaba donant laraó a qui la té.

Fa notar, seguidament, que no se li han precisatquins són els compromisos de la Generalitat deCatalunya i del Ministerio de Fomento quant a tirarendavant el document que s’està aprovant, perquè el“Compromís per Glòries” conté un cronograma ambtots uns costos aproximats, que no sap com s’hancalculat, i s’hi preveuen unes inversions a càrrec delMinisterio de Fomento a pesar que el seu Grup té lacertesa que en aquest moment no hi ha previst res detot això ni cap mena d’intenció de tirar endavant elfamós intercanviador de transport públic i l’estacióferroviària soterrada del mig de la plaça.

Recalca que aquesta qüestió preocupa molt el seuGrup ja que en l’audiència pública quedà ben clar quela principal preocupació dels veïns era que la plaçamillorés i tingués la qualitat que hauria de tenir unespai públic central de la nostra ciutat des de fasegles, perquè hi ha gent que viu en aquell indret desde la meitat del segle XX i d’aleshores ençà té laplaça empantanegada; i que la millor manera devetllar perquè les coses es compleixin és fer-ho desdel govern municipal, i el seu Grup està convençutque hi arribarà.

El Sr. Fernández Díaz manifesta que la plaça deles Glòries és l’exemple d’una planificació equivoca-da, d’una gestió deficient, d’uns incompliments delgovern municipal que s’arrosseguen des de fa mésd’una dècada, i de la improvisació que caracteritza elgovern municipal, el qual ara veu factible enderrocarl’scalextrix quan havia estat negant aquesta possi-bilitat no tan sols fins al 2003, sinó molt més cap aquí,perquè quan el Grup del Partit Popular proposavaenderrocar-lo, li contestava que fer-ho seria unabarbaritat. Afegeix que donat que es planteja elsoterrament de la Gran Via des de la plaça de lesGlòries fins al Poblenou, ha de preguntar per què unaplanificació més acurada no porta a fer les coses decop, en comptes de fer-les a trams que nomésincrementen les molèsties.

Reitera que el document en debat conté inde-finicions que justifiquen l’abstenció dels membres delseu Grup i així, encara que s’incorporen al text elscompromisos amb els veïns –que el seu Grup valora


extraordinàriament i, per tant, confia que tinguin méssort que els assumits el 1998 en relació a laconstrucció del túnel de l’avinguda del General Mitreper dessota de la Via Augusta– continua sense haver-hi un pronunciament sobre el trasllat del Mercat delsEncants, que el seu Grup no es partidari, en cap cas,que es faci a la Monumental, i no s’hi ha introduïtgaranties que la Generalitat inclourà en els seusprojectes els nous equipaments que es preveuen, nitampoc acords amb l’Administració de l’Estat enrelació a aquelles infraestructures que són a càrrecseu.

Acaba reclamant que es compleixi l’horitzó tempo-ral, l’any 2013, que fixa el document en debat ja quedes de 1999 el govern municipal està sempre repetintel mateix compromís.

El Sr. Casas puntualitza que el 1999 hi hagué unacord polític entorn una modificació del Pla GeneralMetropolità que mantenia l’estructura viària i hisituava sota els Encants, però la Generalitat, en acor-dar l’aprovació definitiva de tal modificació, impedíque es pogués fer aquest trasllat perquè no dónaprou metres quadrats d’equipaments; que dos mesosdesprés el candidat a l’Alcaldia pel Grup de Con-vergència i Unió es desdeia d’allò que tal Grup haviaacceptat, cosa que era demagògia, i propugnava unenderroc i un soterrament que era inviable perquèdesconeixia allò que hi havia sota i, per això, fouqualificat d’indocumentat; que el 2003 l’esmentatGrup, com que el soterrament era inviable, proposàfer passar tota la circulació –100.000 al dia– persuperfície, solució que era una barbaritat perquèhauria provocat greus col·lapses de trànsit; i que, encanvi, la decisió presa el 2005 parteix d’uns treballsprevis molt complicats que no són a l’abast del’oposició, i preveu un intercanviador i un semitúnelamb uns retocs que pugen uns dos metres l’es-tructura de la plaça sense necessitat de tocar lesinfraestructures que hi ha sota: espera, doncs, que elposicionament pel qual ha optat avui el Grup deConvergència i Unió sigui més durable que aquellaltre que adoptà el 1999.

El Sr. Narváez, en la seva condició de regidor delDistricte de Sant Martí, constata que l’oposició haadoptat, davant de la plaça de les Glòries, un canvid’actitud que li sembla molt positiu en votar favo-rablement o abstenir-se; i reconeix l’esforç que hanfet els representants de les quatre associacionsveïnals afectades, dues de l’Eixample i dues de SantMartí, i aquelles altres entitats i veïns que hanrepresentat el conjunt d’interessos que es mouen alvoltant de la plaça de les Glòries.

Observa, a continuació, que com que la memòriaés curta, a vegades es fan afirmacions que no escorresponen amb la realitat històrica, de manera queencara que no vol recordar ni la negativa de laGeneralitat en relació als problemes de tal plaça i delsseus voltants ni tampoc les actituds dels membres deConvergència i Unió en relació al pas de vianants delcarrer de la Llacuna i de la rambla del Poblenou, hade precisar que aquest Ajuntament no es va poderplantejar la possibilitat de canviar l’ordenació de laplaça de les Glòries fins després dels canvis que esvaren produir en el Govern de la Generalitat.

La Sra. Escarp destaca que la resposta del Sr. Ca-sas ha posat en el seu lloc les afirmacions del Sr.García; que aquest és un moment d’èxit per part de

tothom, en el qual no s’ha de tirar aigua al vi; que elgovern municipal vetllarà pel compliment dels com-promisos assumits; que l’acord d’avui no constitueixun punt final, sinó un punt i seguit i, per això, s’hanconvocat ja les comissions de seguiment del des-envolupament d’aquest projecte i les demandes a lesaltres Administracions; que la plaça de les Glòries haservit la Ciutat en les condicions requerides en cadamoment i ara es vol adaptar-la a les noves realitats inecessitats de la Ciutat fent que no hi quedin espaisen buit urbà, i cosint dos Districtes i quatre barrisperquè es converteixi en un eix central de la Ciutat.

El Sr. Alcalde demana que es miri endavant i, quesi es vol mirar cap enrere, sigui per a constatar eltreball rigorós que ha permès assolir aquest com-promís entre l’Administració municipal i les entitatsveïnals, el qual és un bon exemple del model Barcelo-na que ja fou aplicat en altres nusos viaris importantsi altres elements estratègics i ara s’aplica a un delsgrans centres de Barcelona: per tant, vol agrairl’esforç d’aproximació de posicions i de rigor tècnicque s’ha fet per aconseguir encabir en aquest espaihabitatges, equipaments i zones verdes, per cosir unsbarris que estaven desconnectats i per resoldre elsreptes de la mobilitat; i també vol agrair el suport,inclosa àdhuc l’abstenció, que ha merescut aquestacord estratègic que no arriba tard i que no s’haimprovisat, el desenvolupament del qual s’ha d’en-carar des de la unitat i des de l’exigència del govern,de l’oposició i de les entitats veïnals perquè es vagiconvertint, poc a poc però sense pauses, en unafantàstica realitat de la Barcelona del futur.

S’aprova, amb l’abstenció dels Srs. FernándezDíaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller,Balseiro i Ibáñez, el dictamen en debat amb l’esmenad’addició transcrita i conseqüentment amb la redacciósegüent:

Aprovar provisionalment, de conformitat amb elsarticles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-na, la Modificació del Pla General Metropolità enl’àmbit de la plaça de les Glòries i el seu entorn,d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fareferència l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament; resoldre les al·legacions presentadesen el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,de conformitat amb els informes de valoració de lesal·legacions; informes, tots, que consten a l’expedienti, a efectes de motivació, s’incorporen al presentacord; precisar que s’ha incorporat en la Memòriaparticipativa d’aquesta modificació, el document“Compromís per Glòries”, de data 20 de març, com aconclusions del Grup de treball, integrat pels re-presentants de les associacions de veïns i repre-sentants municipals; trametre l’expedient a la Sub-comissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona pera la seva aprovació definitiva.

12. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolitàper a la creació de dos nous interiors d’illa: a l’illa de-limitada pels carrers de Calàbria, de Sepúlveda, deViladomat i la Gran Via de les Corts Catalanes, i al’illa delimitada pels carrers de Floridablanca, deVillarroel, de Sepúlveda i de Casanova, d’iniciativamunicipal (Proeixample, SA); resoldre les al·le-gacions presentades en el tràmit d’informació públi-ca de l’aprovació inicial de conformitat amb l’informe


de la Direcció de Serveis de Planejament, de va-loració de les al·legacions, que consta a l’expedient i,a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; itrametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanismedel municipi de Barcelona per a la seva aprovaciódefinitiva.

El Sr. Puigdollers observa que el seu Grup continuasense rebre, tot i haver-se-li lliurat un informe, lafotocòpia, demanada en la Comissió corresponent, deles llicències, maldonades a parer seu, de l’edifici delpassatge de Vintró que obliguen a adoptar ara aquestacord: fet que el porta a preguntar per què s’amagueni a anunciar l’abstenció del seu Grup.

El Sr. Cornet anticipa, igualment, l’abstenció per-què no se li han facilitat les llicències demanades enla Comissió i en la Junta de Portaveus encara que síun informe, i li fa la impressió que això corrobora lasospita que varen ser atorgades sense que com-plissin els requisits exigibles.

La Sra. Escarp puntualitza que tals llicències noformen part de l’expedient sotmès a la consideraciódel Consistori i consistent en una modificació del PlaGeneral Metropolità que possibilita la creació de dosnous interiors d’illa i fa referència a un conveniurbanístic que preveu un traspàs d’edificabilitat; quedesprés de la sessió de la Comissió del Plenari s’haexplicat, en una nota informativa, les dades d’ator-gament de les llicències, el número d’expedient, elque i el com, tanmateix, com que no hi ha voluntatd’amagar-les, si els Grups de l’oposició insisteixen areclamar fotocòpia de la llicència, la tindran.

El Sr. Portabella subratlla que el paper que hanesmentat els Grups de l’oposició era un informe delsServeis Jurídics i explica clarament quina és lasituació legal; per tant li sembla que tals Grupspretenen emmascarar l’èxit de la incorporació de dosnous interiors d’illa de l’Eixample als 33 que ja hi haoberts en aquest moment, de manera que a finalsd’any, sumant-hi els altres que estan en marxa i elsdos objecte d’aquest dictamen, s’haurà arribat als 40,i pensa que la crítica per neutralitzar aquest èxit nohauria de ser la que avui ha triat l’oposició, sinó recla-mar que se n’obrin encara més.

El Sr. Puigdollers matisa que l’abstenció dels mem-bres del seu Grup està motivada perquè no han vistles llicències en qüestió ja que a pesar d’haver-lesdemanat en la Comissió competent i en la Junta dePortaveus, ahir a la tarda només se’ls facilità unpaper sense signar.

El Sr. Cornet indica que el fet que el seu Grup nopugui aconseguir la fotocòpia, demanada, de lesllicències és una mostra de la manera com funcionael tripartit municipal; i que l’informe lliurat ahir no es-pecifica per què, com i quan s’atorgaren tals lli-cències.

La Sra. Escarp pensa que s’està elevant a cate-goria política una anècdota a pesar d’haver-se expli-cat a bastament què passa, quan i com s’atorgà lasegona llicència, què diu el Conveni, quin és el motiude l’expedient i què vol aquesta modificació del PlaGeneral Metropolità: demana, doncs, que es llegeixibé l’informe esmentat i que no s’aixequin ombres desospita sobre una actuació que constitueix un èxit dela Ciutat i del Districte de l’Eixample.

El Sr. Portabella creu que l’oposició no vota a favorperquè no tingui la documentació necessària, sinóperquè no vol.

S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció delsSrs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i lesSres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tambédels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa iles Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

Districte de Ciutat Vella

13. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, laModificació del Pla especial de reforma interior delRaval a la plaça de la Gardunya i el seu entorn,d’iniciativa municipal (Foment de Ciutat Vella, SA),amb les modificacions a què fa referència l’informe dela Direcció de Serveis de Planejament; i resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-forme de l’esmentada Direcció, de valoració de lesal·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex-pedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquestacord.

El Sr. Martí, en la seva condició de regidor delDistricte de Ciutat Vella, exposa que aquest plane-jament obre les portes a l’últim projecte de trans-formació integral del barri del Raval dintre del conjuntde processos de transformació urbana que estanportant aquest barri als nivells de dignificació que esmereixia i que són equivalents als del conjunt de laCiutat; que s’hi compleixen, doncs, aquests objectius:aconseguir que aquest espai deixi de fer la tasca decarreró de darrere i pugui assolir la mateixa dignitaturbana de qualsevol altre carrer o plaça, obrir unasegona via de connectivitat entre la Rambla i l’interiordel Raval a través de la Boqueria i de l’antic Hospitalde la Santa Creu, i dissenyar un espai amb l’equilibripropi que demana el centre urbà i el Districte, i on s’hicompagini: habitatge lliure i protegit tant per a reallot-jaments com de nova disponibilitat; nous equipamentsde ciutat mitjançant l’Escola Massana i, de retruc,l’ampliació de la Biblioteca de Catalunya dins l’anticHospital de la Santa Creu; equipaments de barri ambla nova biblioteca, que es trasllada de l’interior delrecinte de l’antic Hospital a la plaça; la millora delpatrimoni històric amb la rehabilitació d’alguns delsedificis que l’arquitecte Florensa treballà els anys 50; larecuperació d’un espai-plaça i un nou aparcament quetingui la qualitat d’aquells que avui s’estan construint ala nostra ciutat; i una millora substancial dels serveisdel Mercat de la Boqueria. Agrega que aquestatransformació és el resultat de dos anys de feinaintensíssima que ha estat seguida curosament pelDistricte, on ha merescut el suport de tots els Grups:primer es fixaren uns criteris, després s’obrí un procésparticipatiu molt ampli amb els veïns, els experts i elsGrups polítics municipals, i més endavant es redactà elPla director que marcava les diferents fases que s’hananat complint, la primera de la qual fou la convocatòriadel concurs, guanyat per la Sra. Carme Pinós, per a laredacció del corresponent projecte, fruit del qual espresentà aquesta modificació del pla especial sotmesaa l’aprovació del Consistori, la qual consolida la pro-posta de remodelació i permetrà començar les obresen el present exercici.

Acaba agraint la tasca feta per Foment de CiutatVella, SA, i especialment l’arquitecta Maite Hernandoque ha pilotat aquest procés des del seu inici.


El Sr. Trias comenta que es porta a aprovació unpla emblemàtic per al Raval, per a tot Barcelona i peral Mercat de la Boqueria i, malgrat les diferènciesestètiques que pugui tenir en relació a l’ordenació ensuperfície de la plaça, vist que el document en debatha sortit d’un procés de participació que s’ha fet bé, elseu Grup pensa donar-li el seu vot favorable, i mésquan se l’ha informat que s’ha assolit un acord ambels representants del Mercat de la Boqueria, acordque facilita d’una manera correcta les entrades isortides d’aquest mercat.

El Sr. Villagrasa reconeix que el projecte en debatha generat una gran il·lusió en el Mercat de laBoqueria i les entitats del Raval i ha estat objecte d’unprocés de participació ciutadana exemplar; peròpensa que la feina no s’ha sabut acabar de rematar,perquè s’ha obviat un bon projecte, el de DaniFreixas, d’idees clares i ben definides que permetriala convivència de l’habitatge públic i l’activitat comer-cial i establia un espai de convivència i passeig nonomés per als veïns del Raval, sinó per a tots elsciutadans de Barcelona en benefici d’un projecte, aparer seu, esquizofrènic, que fixa una ordenació queningú no entén, i ha perdut una certa visió de conjuntperquè li manca definir i aprofitar tota l’amplitud de laplaça de la Gardunya i estudiar la construcció d’unaparcament soterrani a la plaça del Doctor Fleming, ila façana del Mercat de la Boqueria dóna a la plaçade la Gardunya: en conseqüència, els membres delseu Grup opten per abstenir-se.

La Sra. Vallugera valora també molt positivament elprocés de participació ciutadana, que ha estat moltllarg i ha donat joc a les entitats i també als consellersi conselleres del Districte, cosa que pressuposa quees va avançant vers quelcom que es tractarà al finald’aquesta sessió, és a dir que siguin veritablement laveu del respectius districtes i puguin participar ambtranquil·litat, documentació i confortabilitat en elsgrups de participació que es constitueixin.

Comenta que s’ha aconseguit un planejament querespon a les necessitats del Mercat de la Boqueria, ique ofereix una nova seu a l’Escola Massana, preveuhabitatge i converteix la plaça en un element queacabi connectant-ho en facilitar el pas cap a la rambladel Raval; i si bé els membres del seu Grup formulenun però respecte a l’edifici pot crear algun petit racóque no s’adigui amb allò que ha de ser, en la sevaopinió, l’espai públic, estan segurs que aquest as-pecte quedarà resolt en el projecte constructiu i, peraixò, valoren favorablement aquest dictamen, alhoraque fan notar que la creativitat arquitectònica no potpesar més que la creació d’espais integrats enl’entorn i que infonguin seguretat.

El Sr. Martí agraeix les paraules dels que se sumenal pla en debat, malgrat mantenir certes diferènciesestètiques puntuals o inquietuds sobre els racons; ino acaba de comprendre les paraules del Sr. Villa-grasa perquè a la vista de les altres intervencions, lisembla que l’únic que no entén el document en debatés aquest regidor que, contradint flagrantment allòque els representants del seu Grup votaren en elConsell del Districte, no sap quines posicions estàdefensant en aquest debat perquè, concretament, lafaçana del Mercat de la Boqueria també està compre-sa en l’àmbit d’aquest pla encara que no sigui objectede planejament, sinó d’un projecte arquitectònic del’Institut Municipal de Mercats que ja té encarregat.

El Sr. Trias matisa que el seu Grup estava disposata votar negativament, però ha maldat per a acon-seguir introduir unes millores a favor del Mercat de laBoqueria que li permeten votar afirmativament sensperjudici que ell personalment tingui els seus punts devista quant als racons i a l’edifici que s’ha esmentat.

El Sr. Villagrasa observa que s’han resolt elsproblemes del subsòl, però l’arranjament de la su-perfície no ha convençut ningú, ni les entitats veïnals,ni els representants del Mercat, ni al seu Grup, enopinió del qual s’han de tenir present la seguretat in-tegrada en l’urbanisme; però, a més, els membres delseu Grup s’abstenen perquè no varen poder teniraccés a l’expedient en cap moment del períoded’al·legacions.

El Sr. Martí replica que pot entendre les reservesformals d’accés a l’expedient que invoca el Sr. Villa-grasa, però no pas les altres perquè la modificació endebat és fruit, com ha dit, del projecte d’execucióredactat per la Sra. Carme Pinós, que va anar al Dis-tricte i, per tant, no s’explica el canvi de posicio-nament dels membres del Grup del Partit Popular.

El Sr. Alcalde agraeix el posicionament favorablede quatre Grups municipals i lamenta l’abstenció delGrup del Partit Popular, tot subratllant que la plaça dela Gardunya s’ha de convertir en un dels grans cen-tres del Raval i que el procés de participació hapermès arribar a una tesi compartida a l’horad’arranjar un dels grans centres del barri del Raval enel futur.

S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció delsSrs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i lesSres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

Districte de l’Eixample

14. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació del Pla General Metropolità pera la dotació d’un nou equipament escolar als carrersde la Marina, núms. 193-195 i 197, de la Diputació439.I, i d’un interior d’illa al carrer de València, núm.302, d’iniciativa municipal (Proeixample, SA); i tra-metre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme delmunicipi de Barcelona per a la seva aprovació definiti-va.

15. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic per a la concreció i l’ordenaciód’un equipament al carrer del Comte Borrell, núm.305, d’iniciativa municipal (Proeixample, SA); i re-soldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial, de con-formitat amb l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament, que consta a l’expedient i a efectes demotivació, s’incorpora a aquest acord.

16. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic de protecció i concreció d’usos depart de la finca núm. 34 del carrer de Girona, pro-mogut per Unaper Cinc, SL, amb les modificacions aquè fa referència l’informe de la Direcció de Serveisde Planejament, que consta a l’expedient i a efectesde motivació s’incorpora a aquest acord.

S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-cedents.


Districte de Sants-Montjuïc

17. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plade millora urbana d’ordenació volumètrica de laCotxera d’Autobusos de Transports de Barcelona, si-tuada al polígon industrial de la Zona Franca,promogut per Transports Metropolitans de Barcelona(TMB); resoldre les al·legacions presentades en eltràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, deconformitat amb l’informe de la Direcció Tècnicad’Urbanisme i Infraestructures, que consta a l’ex-pedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquestacord.

El Sr. Puigdollers anticipa el vot en contra delsmembres del seu Grup, perquè consideren que el plaen debat pot generar problemes de mobilitat en unazona molt sensible i que té caràcter absolutamentestratègic per al port.

El Sr. Cornet avança, igualment, el vot en contradels membres del seu Grup i observa que aquest plade millora urbana permet ampliar la capacitat de lacotxera d’autobusos de la Zona Franca de 288 a 453vehicles i això pot provocar greus problemes demobilitat en aquella zona; i que, a més, es canvia laqualificació urbanística d’una parcel·la fins ara consi-derada zona verda, sense compensar-la amb unaaltra.

El Sr. Casas contesta que les entrades i sortides dela cotxera d’autobusos podrien ser problemàtiques siestigués, per exemple, situada a les places de laGardunya o de les Glòries, no pas estant situada enel polígon delimitat pels carrers A i 3 de la Zona Fran-ca i més quan aquella zona podrà disposar de la línia9 del metro; que el pla en debat no comporta capcanvi de qualificacions urbanístiques i aquells ques’acordaren en el seu dia en la Modificació del PlaGeneral Metropolità contenien les degudes com-pensacions de zona verda i, per tant, aconseguirenl’informe favorable de la Comissió Jurídica Assessorai l’aprovació definitiva de la Subcomissió d’Urbanismede Municipis de Barcelona, de manera que el Pla endebat es formula ara sobre la nova qualificació deserveis tècnics que té ara la parcel·la objecte d’aquestdictamen, el qual fa possible l’ampliació, que és bennecessària, de la cotxera.

El Sr. Puigdollers puntualitza que l’opinió que lanova cotxera pot generar problemes de mobilitat noés tan sols seva, sinó que la comparteix el Port deBarcelona en les seves al·legacions; i que lesconclusions de l’estudi de mobilitat adverteixen quecal dotar a la cotxera de les prestacions necessàriesperquè els autobusos puguin sortir en cas d’emer-gència, i, tanmateix, el govern municipal opta per lapitjor de les alternatives que ofereix tal estudi.

El Sr. Cornet declina llegir l’informe de mobilitat irecalca que el govern municipal, a pesar dels ad-vertiments que se li fan, s’entesta a fer sempre allòque pensa sense atendre les recomanacions que se lifan.

El Sr. Casas contesta que la cotxera no està situa-da en zona portuària i, per tant, a l’Autoritat Portuàriase li podria replicar que és d’esperar que l’entrada enservei de l’accés des de l’A-2 en via independent pera camions evitarà la congestió de la Zona Franca;que l’estudi de mobilitat té l’obligació de detectar elspossibles problemes que una sortida massiva d’au-

tobusos en cas d’una emergència pot provocar tanten aquest indret com a Horta o en el TriangleFerroviari, i aportar-hi solucions; i que el lloc mésidoni per a ubicar-hi una cotxera d’autobusos és unazona industrial on, lògicament, causarà menys pro-blemes que no pas si se la situava, per exemple, ales places de Catalunya, de les Glòries o de laGardunya.

S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contradels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García iles Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, itambé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso iVillagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

18. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-polità a l’àmbit de la unitat d’actuació 5 de laModificació del Pla General Metropolità per a lareordenació de les afectacions viàries al barrid’Hostafrancs i de la Modificació del Pla GeneralMetropolità per a la concreció volumètrica i ali-neacions en l’àmbit delimitat pel carrer dels Ferro-carrils Catalans al sector d’Aviadors, d’iniciativa muni-cipal, amb les modificacions a què fa referèncial’informe de la Direcció de Serveis de Planejament;resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial, de con-formitat amb l’informe de l’esmentada Direcció devaloració de les al·legacions; tots dos informes cons-ten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporena aquest acord; i trametre l’expedient a la Sub-comissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona pera la seva aprovació definitiva.

La Sra. Escarp explica que aquesta modificació delPla General Metropolità permetrà l’obertura del carrerde la Diputació per connectar-lo amb el de la CreuCoberta i resoldre els problemes de mobilitat exis-tents en aquella zona, l’optimització dels espaismitjançant l’intercanvi de les zones d’habitatge id’equipament situant en el costat de la plaça Espanyal’habitatge, perquè hi hagi un continu urbà defaçanes, i en l’altra banda l’equipament que passa aser de titularitat pública amb un guany de 4.816metres quadrats de sostre per a la Ciutat i sobretotper al barri d’Hostrafrancs.

El Sr. Puigdollers anuncia l’abstenció dels mem-bres del Grup de Convergència i Unió en no haver-seacceptat cap de les seves al·legacions, tot fent cons-tar que el Grup està absolutament d’acord ambl’obertura del carrer de la Diputació, que ja és hora detirar-la endavant, però ha d’expressar la seva preo-cupació perquè localment s’incrementa la densitat ur-bana sense preveure les corresponents aportacionsen zones verdes i en equipaments, i perquè no que-den prou ben resoltes les desafectacions de deter-minades propietats.

El Sr. Villagrasa avança, igualment, l’abstenció delsmembres del Grup del Partit Popular, perquè no hanpogut accedir a l’expedient en el període d’al·le-gacions; perquè tenen reserves pel que fa a lavolumetria, atès que es redueix la superfície de sòl,però es manté el sostre i això obliga a augmentarl’alçada; i perquè els preocupa que l’obertura delcarrer de la Diputació, amb la qual estan abso-lutament d’acord, en enllaçar amb les Arenes, puguiperjudicar l’eix comercial Creu Coberta-Sants, formatper petits comerços i no pas per grans superfícies.


La Sra. Martínez i Gesa destaca que finalment,després de tretze anys, es pot donar la bona notíciade l’obertura del carrer de la Diputació fins a la GranVia malgrat els problemes que s’han produït en ladefinició dels sistemes de gestió urbanística i en larealització de les expropiacions, i els temps es-merçats en els recursos i en la revisió del pla-nejament; que el planejament sotmès a aprovació lisembla encertat, perquè l’enllaç del carrer de laDiputació amb la Gran Via descongestionarà el trànsiti revitalitzarà aquesta zona. Afegeix que no s’ha deperdre de vista la bona oportunitat que avui esplanteja, ni tampoc la necessitat de continuar parlant inegociant amb els veïns i comerciants afectats per tald’acordar un sistema de gestió, una execució i unescompensacions que siguin satisfactòries per a totesles parts implicades, perquè no s’ha d’oblidar que sibé aquest projecte ja fou previst en l’època deGATPAC quan s’intentà relligar les diferents realitatsque constitueixen Barcelona mitjançant el Pla Macià,la seva concreció final no deixa de ser traumàtica pera aquells que seran expropiats i, per tant, recomanaque la mediació i l’esperit de conciliació presideixin larealització de l’obertura esmentada amb la qual Bar-celona guanyarà un espai important on hi ha previstos45 apartaments per a la gent gran, un casal de 700metres quadrats, també per a la gent gran, i unapetita oficina que impulsi el comerç en aquell districte:per tot això, la proposta en debat té el suport del seuGrup.

La Sra. Moraleda, en la seva condició de regidoradel Districte de Sants-Montjuïc, manifesta que per atal districte l’obertura del carrer de la Diputació entreels de Tarragona i de la Creu Coberta té unaimportància vital en significar l’empenta final al’execució del Pla de reforma interior del barrid’Hostrafancs: agraeix, doncs, els posicionamentsque s’han explicitat, entén, tot i no compartir-les, lesqüestions que ha exposat el Sr. Puigdollers, i comen-ta que el continu comercial entre les Arenes i el carrerde la Creu Coberta queda garantit en el doble sentit.

La Sra. Escarp puntualitza que el trasllat de sostreresidencial es fa des de l’àmbit de Plus Ultra i, pertant, compleix les prescripcions urbanístiques; que esguanyen 4.816 metres quadrats de sostre d’equi-paments públics; i que l’hotel i els habitatges de lazona 18 integren la totalitat d’una illa que té sin-gularitat pròpia i, per tant, tanca molt bé la façana dela plaça d’Espanya.

S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció delsSrs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i lesSres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tambédels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa iles Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

Districte de les Corts

19. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plade millora urbana per a l’adequació de l’ordenació delCampus Sud, subàmbit ponent, als programes fun-cionals universitaris, promogut per la UniversitatPolitècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelonai l’Ajuntament de Barcelona; resoldre les al·legacionspresentades en el tràmit d’informació pública del’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la

Direcció Tècnica d’Urbanisme, que consta a l’ex-pedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquestacord.

La Sra. Ibáñez manifesta que el Grup del Partit Po-pular reconeix la necessitat que Barcelona comptiamb unes instal·lacions universitàries que siguin unareferència en l’àmbit europeu, però opta per abstenir-se d’aprovar aquest Pla de millora urbana perquè espretén aprovar-lo de pressa i sense gaire publicitatdonat que s’està desenvolupant subreptíciament elPla director del Portal del coneixement, del qual for-ma part, a pesar que l’aprovació d’actuacions urba-nístiques parcials impedeix percebre l’impacte delconjunt sobre la zona, mentre que, d’altra banda, nos’ha cercat la participació dels veïns, els quals no hihan pogut formular al·legacions perquè tinguerenconeixement del document en debat quan expirava eltermini d’exposició al públic, motius que induiren elseu Grup a sol·licitar la pròrroga del termini d’ex-posició al públic donat que la nova ordenació generapreocupació entre els veïns pel que fa a la mobilitat,que frega la saturació, a l’increment de l’edificabilitat,als aparcaments, als usos comercials vinculats di-rectament i indirectament a l’activitat universitària forade l’horari lectiu, a les zones verdes: tot això porta elsmembres del seu Grup a instar que hi hagi par-ticipació ciutadana per evitar suspicàcies urbanís-tiques.

La Sra. Sánchez, en la seva condició de regidora deles Corts, subratlla que aquest Consistori s’hauria defelicitar del fet que per primera vegada la UniversitatPolitècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelonatinguin un projecte en comú per a la millora delsCampus Universitari, ja que l’educació és un dels pilarsde la societat i Barcelona es mereix un campusuniversitari que ofereixi un entorn més agradable, quecomporti una millora de la qualitat de vida delsuniversitaris i dels veïns del seu entorn, i que garanteixil’accessibilitat universal mitjançant una ordenacióadequada i una bona xarxa viària tant interior com ex-terior; alhora que assegura que s’estudiaran els as-pectes relatius a les zones verdes, l’aigua, els re-sidus, l’energia, el medi ambient i la mobilitat.

S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció delsSrs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i lesSres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

Districte de Sarrià-Sant Gervasi

20. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic per a la precisió d’usos de l’edificisituat al carrer de la Duquessa d’Orleans, núms. 23-25, promogut per Valuxter, SL.

21. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial integral d’ordenació de la parcel·la delscarrers de Pomaret, núm. 21, i de Margenat, núms.69-71, promogut per Kekova, SL; resoldre les al·le-gacions presentades en el tràmit d’informació públicade l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe dela Direcció de Serveis de Planejament de valoració deles al·legacions, que consta a l’expedient i a efectesde motivació s’incorpora a aquest acord.

22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-


pecial urbanístic per a l’ordenació del recinte delCol·legi Jesús Maria situat a l’illa delimitada pelpasseig de Sant Gervasi, i els carrers del Lluçanès,dels Quatre Camins i de Jesús Maria, promogut per laComunitat de Religioses Jesús Maria, que incorporala prescripció de l’aprovació inicial; resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial de conformitat amb l’in-forme de la Direcció de Serveis de Planejament devaloració de les al·legacions, que consta a l’expedienti a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord;requerir el promotor per tal que, en el termini màximde tres mesos a comptar des del dia següent a lanotificació del present acord, constitueixi la garantia,corresponent al 12% del valor de les obres d’ur-banització, per un import de 46.576,20 euros, alsefectes establerts a l’article 101.3 del Text refós de laLlei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005,de 26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació del’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i lanormativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província deBarcelona als efectes de la seva executivitat, un cops’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat.


23. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació puntual del Pla General Me-tropolità a l’entorn del cementiri de Sant Gervasi iaccessos al carrer de Josep Canaleta, d’iniciativa mu-nicipal, amb les modificacions a què fa referèncial’informe de la Direcció de Serveis de Planejament;resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial, de con-formitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, devaloració de les al·legacions; informes, tots dos, queconsten a l’expedient i a efectes de motivació s’in-corporen a aquest acord; i trametre l’expedient a laSubcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelonaper a la seva aprovació definitiva.

El Sr. Puigdollers anuncia el vot en contra delsmembres del seu Grup, perquè no entenen que elspossibles contenciosos entre aquest Ajuntament i elsseus ciutadans s’hagin de resoldre mitjançant re-qualificacions urbanístiques.

El Sr. Cornet avança, igualment, el vot en contradels membres del seu Grup, perquè no considerenque un increment d’edificabilitat sigui la maneraòptima de resoldre un recurs contenciós del qual en-cara no coneixen l’abast.

La Sra. Escarp expressa la seva sorpresa davant elcapteniment dels Grups de l’oposició a pesar que enla Comissió se’ls indicà que podien consultar lesactuacions legals relatives al recurs, encara que noen podien treure fotocòpies; i aclareix que la Mo-dificació ajusta les qualificacions urbanístiques delssòls destinats a sistemes, adequa la implantació del’edificació del carrer de Josep Canaleta, reconsideral’estructura viària del sector residencial i, sobretot, elsaccessos al tanatori, crea una nova zona de verdprivat i ve a complir el conveni urbanístic signat en elseu moment per aquest Ajuntament.


24. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic de concreció de l’ús i de les con-dicions d’edificació del Parc d’atraccions del Tibidabo,d’iniciativa municipal (Barcelona de Serveis Muni-cipals, SA), amb les modificacions a què fa referèncial’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme i In-fraestructures; i resoldre les al·legacions presentadesen el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció,de valoració de les al·legacions; informes, tots dos,que consten a l’expedient i a efectes de motivaciós’incorporen a aquest acord.

El Sr. Martí explica que des que l’Ajuntament ad-quirí, mitjançant l’exercici dels drets de tempteig i re-tracte, el Parc d’atraccions del Tibidabo s’ha des-plegat tot un seguit d’actuacions: s’hi ha garantit laseguretat del recinte i les instal·lacions, com també laseva accessibilitat mitjançant un nou ascensor queconnecta tots els nivells i la millora de les rampes;s’ha procedit al seu sanejament econòmic; s’haaconseguit restituir en l’imaginari dels barcelonins ibarcelonines que el Tibidabo no forma part tan solsde la memòria històrica, sinó també del present de laCiutat; s’ha produït una millora dels serveis i tambéuna nova política d’ús, en la qual destaca Tibi-club,carnet massivament utilitzat per les famílies de Barce-lona; s’ha assolit la consolidació jurídica i urbanísticade la titularitat de la propietat després d’uns litigis moltcomplexos que s’han clos amb una modificació delPla General Metropolità que considera tots aquestssolars equipaments públics; i s’ha entrat ara en lafase de definició dels projectes de futur que cerca laconsolidació del Parc d’atraccions amb uns 600.000visitants cada any, i en la qual es fixen les líniesmestres estratègiques a través del Pla director itambé es concreten, mitjançant el pla especial endebat, les condicions d’ús i d’edificació d’aquestespai.

Recalca que les orientacions generals de l’es-mentat pla director que responen a la idea de comple-tar els equipaments culturals i de lleure de la Ciutatsón: a) el Parc d’atraccions del Tibidabo ha de conti-nuar sent un espai d’educació en el lleure familiar pera tots els públics amb un vessant educatiu; b) had’estar adequat a l’entorn de Collserola com a granespai de referència i a l’entorn veïnal immediat; c) hade ser un espai obert i tan permeable com siguipossible. Afegeix que tot això el pla en debat ho plas-ma establint: a) els usos del territori, que són una ter-cera part forestal, una altra tercera part de lliureaccés d’espai públic a cota 500 i la restant de recintede pagament amb atraccions; b) les polítiques demobilitat que preveuen el 60% dels accessos mit-jançant els transports col·lectius i el 40% amb vehiclemotoritzat privat, i també les zones reservades avianants i els canvis en les entrades al recinte quehan de permetre millores en la línia 111, en el funicu-lar i en el control de l’aparcament com a mesuresdissuasives de l’accés en vehicle privat, i també enels aparcaments públics per a cotxes; c) la definiciód’uns màxims en els possibles emplaçaments d’atrac-cions i d’edificacions en el parc.

Diu, en conclusió, que amb l’aprovació d’aquestdictamen el Parc d’atraccions del Tibidabo podràcomençar, després d’un llarg període de sanejament,consolidació i definició del seu futur, una fase de


transformació modesta, però necessària perquè siguiun equipament realment públic i tingui el seu sentit.

El Sr. Ciurana anticipa que els membres del seuGrup votaran negativament aquest dictamen: perquèno volen que al cim del Tibidabo s’hi puguin edificar8.305 metres quadrats més; perquè volen consolidar-hi, també jurídicament, les zones forestals existents;perquè no creuen en el model de l’equip de govern decreixement insostenible per al cim del Tibidabo;perquè no s’ha comptat tampoc amb els veïns ni ambel posicionament desfavorable del Districte; perquèno volen que una muntanya russa substitueixi unbosc d’alzines i modifiqui l’sky-line de la Ciutat;perquè volen un Tibidabo obert a tothom i sense unmur que separi els nens que paguen i els que no;perquè desitgen que el Tibidabo sigui un parcd’atraccions familiar bàsicament orientat a les edatscompreses entre els tres i els quinze anys mentre qued’aquesta edat endavant siguin l’esport i el co-neixement de la natura qui agafin el relleu de lesactivitats que es generen al voltant del parc; i perquèvolen un Tibidabo més accessible econòmicament ifísicament, amb unes atraccions dimensionades enfunció de l’espai on es troba, i del públic al qual volservir, i que eduqui les futures generacions en l’ús dellleure respectuós amb l’entorn i no creuen que el cimdel Tibidabo s’hagi de convertir en un Port Aventura2, al qual condueix el model que proposa l’equip degovern.

La Sra. Esteller avança també el vot contrari delsmembres del seu Grup, atès que el pla especial endebat va rebre l’informe desfavorable del Consell delDistricte de Sarrià-Sant Gervasi i no considerenconvenient desenvolupar-lo perquè comportarà, a juíseu, molts problemes de trànsit en les zones del cimdel Tibidabo, de Vallvidrera, de Vista Rica i del Peudel Funicular, donat que els estudis de mobilitatpreveuen l’afluència d’uns 600.000 visitants –o potsermés– cada any, que, vista la situació actual deltransport públic, contribuiran a agreujar el col·lapsecirculatori que ja hi ha actualment en aquesta àrea,motiu pel qual el seu Grup ha reclamat amb in-sistència la incorporació del funicular en el sistemad’integració tarifària i la millora del transport públic.

Addueix, també, que el parc d’atraccions que s’estàproposant supera el model familiar que el seu Grupsempre ha defensat; que la instal·lació de la mun-tanya russa obligarà a tallar l’alzinar; i que les novesinstal·lacions pretenen equiparar el Parc d’atraccionsdel Tibidabo amb Port Aventura.

Demana que el pla en qüestió es procuri con-sensuar amb els veïns, que varen ser expulsats deles comissions en què participaven a l’hora de definirels usos; i que, en definitiva, es faci un pla méscoherent amb un model familiar i racional, en el quals’eviti la col·lisió entre els drets de l’Ajuntament, delsveïns i dels usuaris, i es preservi l’entorn natural delParc de Collserola.

La Sra. Blasco manifesta que, per al seu Grup, elpla especial en debat comporta un gir important en lavocació pública de l’espai lliure que envolta el parcd’atraccions, incorpora criteris de respecte a l’entornque no s’havien tingut en compte en l’etapa no públi-ca del Parc d’atraccions, perquè redueix la superfíciedel recinte del Parc d’atraccions, s’amplien les zonesde passeig ciutadà obert, es consoliden com aforestals tres zones que podien haver format parts

dels equipaments, i l’estudi de mobilitat canvia lalògica d’accés amb vehicle privat en afavorir-hi l’ac-cés amb transport públic.

Precisa que per al seu Grup és irrenunciable que lamobilitat incorpori tot un seguit de mesures molt con-cretes, com ara que la línia de bus de barri puguiabsorbir els passatgers que accedeixin al Tibidabomitjançant el funicular sense perjudicar els veïns de lazona, que s’instal·lin aparcaments dissuassius al peudel Tibidabo, que es reforci amb autobusos el Tram-via Blau, mesures totes elles molt concretes que elseu Grup és conscient que no es poden recollir en elnivell de concreció del document en debat, raó per laqual en l’apartat 9 del pla en debat es preveu laconstitució d’una comissió de seguiment que vagiincorporant les mesures oportunes per a assolirl’objectiu que el 60% dels visitants hi accedeixin entransport públic i només el 40% ho faci en vehicleprivat, i l’establiment d’un programa d’actuacions ambun calendari aproximat.

Anuncia, doncs, el suport del seu Grup al pla endebat tot matisant que la instal·lació de la muntanyarussa no forma part del pla en debat, sinó del Pla di-rector i encara que el seu Grup no satanitza aquestainstal·lació, no està d’acord que la seva ubicació pu-gui entrar en col·lisió amb l’alzinar i, per tant, conside-ra que l’esmentat pla director és revisable i discutible.

El Sr. Florensa significa que el planejament endebat ofereix diversos aspectes que parteixen de lavoluntat global d’ordenar el cim del Tibidabo: en pri-mer lloc, planificant la mobilitat de la zona, reduint-hil’accés en vehicle privat i, consegüentment, l’apar-cament en les bandes, guanyant espai per alsvianants i reforçant l’accés en transport públic mit-jançant el Tibibús, el bus de barri i la prolongació deles diverses línies fins al peu del funicular, el TramviaBlau o el nou funicular; en segon lloc, promovent larecuperació d’espais i la millora dels accessos, obrintal públic zones del parc i del mirador que abansestaven tancades dins el recinte del Parc d’atrac-cions; i en tercer lloc, recuperant, i aquest és un delsmotius del vot favorable del seu Grup, 27.000 metresquadrats de bosc, una zona fins ara també tancada al’accés públic i en un estat de conservació lamentableper la gran quantitat de residus que s’hi acumulaven.

Puntualitza que als membres del seu Grup no elsagrada gaire la tala d’arbres en aquella zona atès elvalor natural que té l’alzinar i el cost de recuperaraquest patrimoni natural; per tant, vetllaran perquè lareposició es faci en una ràtio de dos arbres nous percada un que es tal·li, i perquè es compleixi elcompromís de canviar la qualificació actual d’equi-paments a la d’ús forestal en la propera modificaciódel Pla General Metropolità.

Diu, en conclusió, que les anteriors consideracions,sumades al projecte pedagògic i educatiu establert enel Pla director i orientat al coneixement científic perpart dels infants, porten al seu Grup a votar afir-mativament aquest dictamen.

El Sr. Martí contesta les anteriors intervencionsdient que els Grups de l’oposició no tenen model i hananat canviant successivament el seu punt de vista so-bre el Tibidabo, ja que fins fa quatre dies en defen-saven la privatització; que no entén com el Sr. Ciu-rana pot criticar el Pla en debat perquè es basa, a juíseu, en un creixement insostenible, però alhora de-fensa fer-lo gratuït per a tothom; que els represen-


tants de l’oposició no deuen haver anat a Port Aven-tura des de fa molt temps, perquè aquest parc éstrenta vegades més gran que el Tibidabo; que lamuntanya russa està en el Pla director, però no en eldocument sotmès ara a aprovació i, per tant, subjectaa un debat posterior en el qual es podran expressarles diferents opinions sobre aquesta qüestió abans deprendre una determinació; que els problemes detrànsit que la Sra. Esteller esmenta s’estan produintara i el pla especial en debat vol, precisament,resoldre’ls; i que no s’està legitimat per invocar elsacords presos pels Consells de Districte, quan enaquest Plenari s’ha votat sistemàticament en contrad’allò que havien acordat.

Creu, en resum, que l’oposició no sap què s’ha defer en el Tibidabo, i s’ha limitat a fer comparacionssimplistes i electoralistes a pesar que el pla sotmès aaprovació procura donar continuïtat i coherència alfutur del Parc d’atraccions del Tibidabo.

El Sr. Ciurana lamenta la darrera intervenció del Sr.Martí perquè l’obliga a deixar en evidència el Sr. Al-calde, el qual, en una carta adreçada el proppassat 4de desembre a una ciutadana, indicava que enl’alzinar s’estava instal·lant una muntanya russa que,un cop acabada, seria una atracció respectuosa i inte-grada: per tant, en tal data el Sr. Alcalde o estava malinformat o donava per feta la instal·lació de l’atraccióesmentada.

Fa notar que, malgrat les asseveracions que ha fetla Sra. Blasco, en l’expedient es diu que el documentque es porta a l’aprovació definitiva només incorporamodificacions no substancials i, per tant, entre l’apro-vació inicial i la definitiva no hi ha canviat res d’im-portant.

Suposa, finalment, que les paraules del Sr. Martírespecte al canvi de posicionament en relació alConsell del Districte estan aludint al Grup d’EsquerraRepublicana de Catalunya, que en el Consell delDistricte no donà suport a aquest pla especial.

La Sra. Esteller observa que el seu Grup no hacanviat de criteri, sinó que continua pensant que elParc d’atraccions del Tibidabo s’ha de privatitzar;però, a més, ara davant del pla especial urbanísticque es presenta discrepa de la distribució d’usos ques’hi preveu perquè, a juí seu, perjudica la zona ja queincrementarà substancialment l’afluència de visitantsal Tibidabo, on ja ara s’hi produeixen col·lapses en lamobilitat que no es resoldran amb els mitjans i recur-sos que ara es proposen, mentre que, d’altra banda,la concreció d’usos afectarà l’alzinar i l’arbrat de lazona i la instal·lació de la muntanya russa comportaràuna tala d’arbres: per tot això, el Grup del Partit Popu-lar es pronuncià en contra d’aquest Pla especial en elDistricte i ho torna a fer avui aquí i demana a l’equipde govern que s’obri a la participació veïnal.

El Sr. Martí, després de demanar excuses al Sr. Al-calde per haver-li facilitat una informació errònia jaque, com es pot comprovar, a l’alzinar encara no s’hifa res, precisa que ell no es referia concretament aaquest cas al Grup d’Esquerra Republicana deCatalunya, que també votà favorablement en el Con-sell del Districte, sinó a un dictamen anterior corres-ponent al Districte de Ciutat Vella que el Grup delPartit Popular votà favorablement en el Consell delDistricte, però després aquí canvià el sentit del seuvot, com han fet en altres ocasions tant aquest Grupcom el de Convergència i Unió.

Recalca que el pla especial en debat no comportaun canvi quantitatiu, ja assolit per altres mitjans, sinóqualitatiu en relació a la funcionalitat, a l’entorn i allleure educatiu.

El Sr. Alcalde comenta que l’equip de govern apos-ta per un Tibidabo que sigui un èxit social; que ambl’aprovació d’aquest pla especial molts metres qua-drats que eren d’accés restringit passaran a serd’accés públic; que el govern municipal se sent moltorgullós de la gestió que s’ha desenvolupat; queentén que a algú li pugui molestar que la gestió públi-ca hagi sabut donar la volta a un projecte que erapatrimoni de tota la Ciutat; que el pla en debat afrontael futur fent uns canvis importants, reposant allò ques’hagi de modificar, doblant els arbres que s’hagin detallar, i apostant, en definitiva, per la qualitat i perl’ambició perquè el Parc d’atraccions del Tibidabo si-gui un gran èxit, respectuós amb l’entorn, i tingui unesquema de mobilitat molt millor que l’actual: per tant,no pot entendre certs discursos amb els quals espretén fer demagògia sostenibilista, perquè ambaquest pla molta més gent podrà pujar a dalt delTibidabo sense haver de pagar per entrar en de-terminats espais.


Districte de Gràcia

25. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, laModificació del Pla especial del recinte de l’antic Hos-pital Militar –Parc Sanitari Pere Virgili– (sector nord),promogut pel Servei Català de la Salut (Catsalut).Resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial, de con-formitat amb l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament, que consta a l’expedient i a efectes demotivació s’incorpora a aquest acord.

26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per a l’ordenació volumètrica del solara la cantonada de l’avinguda del Coll de Portell,núms. 77-79, amb la baixada de la Glòria, núm. 47, ial carrer de Sostres, núms. 14-16, promogut per Me-tro-3, SA. Resoldre les al·legacions presentades en eltràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, deconformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament, que consta a l’expedient i a efectes demotivació s’incorpora a aquest acord.

Districte d’Horta-Guinardó

27. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació puntual del Pla General Me-tropolità en l’àmbit del passeig de la Font d’en Fargas,en el tram situat entre el passeig de Maragall i elcarrer del Doctor Coll, d’iniciativa municipal; resoldreles al·legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial, de conformitat ambl’informe de la Direcció de Serveis de Planejament de


valoració de les al·legacions, que consta a l’expedienti a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; itrametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanismedel municipi de Barcelona per a la seva aprovació de-finitiva.


Districte de Nou Barris

28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del sector A de l’àrea 2 de la Mo-dificació del Pla General Metropolità en l’àmbit delBarri de Torre Baró, d’iniciativa municipal. resoldreles al·legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial, de conformitat ambl’informe de la Direcció de Serveis de Planejament,que consta a l’expedient i a efectes de motivaciós’incorpora aquest acord.

29. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del sector B de l’àrea 2 de la Mo-dificació del Pla General Metropolità en l’àmbit delBarri de Torre Baró, d’iniciativa municipal, amb lesmodificacions a què fa referència l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament; resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-forme de l’esmentada Direcció de valoració de lesal·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex-pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen aaquest acord.

S’aproven els dos dictàmens precedents ambl’abstenció dels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forni García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega iFandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet,Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro iIbáñez.

30. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo-dificació del Pla especial de reforma interior de Portaper a l’ordenació i ajust d’alineacions en el camp defutbol de la DAMM, al carrer de l’Escultor Ordóñez,promoguda per Patrimonio Inmobiliario, SA, amb lesmodificacions a què fa referència l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament, que consta al’expedient i a efectes de motivació s’incorpora aaquest acord.

S’aprova, per unanimitat, aquest dictamen.

Districte de Sant Andreu

31. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial integral i de millora urbana per a la concreció iordenació del sòl destinat a habitatge dotacional del’àmbit de l’antiga Fabra i Coats, en la nau del carrerde Parellada, núms. 7-13, d’iniciativa municipal (Ba-gursa); resoldre les al·legacions presentades en eltràmit d’informació pública de l’aprovació inicial deconformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament, que consta a l’expedient i a efectes demotivació s’incorpora a aquest acord.

S’aprova aquest dictamen amb el vot en contradels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i

les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i ambl’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso iVillagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

32. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del sector 1, Colorantes-Renfe, sub-àmbit 2, promogut per Barcelona Sagrera Alta Veloci-dad, SA; i resoldre les al·legacions presentades en eltràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, deconformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament, de valoració de les al·legacions, queconsta a l’expedient i a efectes de motivació s’in-corpora a aquest acord.

El president de la Comissió d’Urbanisme, Infra-estructures i Habitatge, Sr. Casas, exposa que aquestpla de millora urbana desenvolupa un subàmbit prourellevant, el de Colorantes-Renfe 2, del sector deSant Andreu-la Sagrera i permet la construcciód’habitatge lliure, de protecció i dotacional en unspercentatges que, després de les modificacions pun-tuals pertinents, hauran passat del 70% d’habitatgelliure i 30% d’habitatge protegit previstos en l’apro-vació de la Modificació del Pla General Metropolità, al60% d’habitatge lliure, 35% d’habitatge protegit i 5%d’habitatge dotacional.

El Sr. Puigdollers anticipa el vot contrari delsmembres del seu Grup en no haver-se atès les sevesal·legacions, especialment la que feia referència a laseva disconformitat amb el fet que tractant-se de sòlsde titularitat pública –Renfe, Adif i Ajuntament–, elpercentatge d’habitatge protegit sigui únicament elque fixa la llei.

El Sr. Cornet significa que tant per al Grup delPartit Popular com per a l’Associació de veïns deSant Andreu, s’està presentant una proposta elec-toralista i propagandística i els membres del seu Grupno poden donar-li suport en haver-se desaprofitatl’oportunitat d’augmentar el percentatge d’habitatgeprotegit, ja que l’increment que ara es presenta és elresultat d’haver incrementat no la superfície, sinó ladensitat prevista en la modificació del Pla GeneralMetropolità; en conseqüència, opten per abstenir-se.

El Sr. Forradellas expressa el vot favorable delsmembres d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A totrecordant que quan l’assumpte es discutí en elDistricte, ja es remarcà que segons la Memòria sociald’habitatge hi havia com a mínim un 30% d’habitatgeprotegit i, no obstant això, avui encara es porta unaproposta que incrementa aquest percentatge fins al35% o fins al 40% si es compta també el dotacional,xifres que els semblen raonables i més quan l’acordinicial sobre el Pla Sant Andreu-la Sagrera es moviaal voltant del 20%. Afegeix que el Partit Popular quantingué a les seves mans la Renfe, podia haver tingutun detall en el sentit que avui tant preocupa elrepresentant d’aquesta formació política; que l’incre-ment de 175 habitatges protegits no li sembla pas unamesura demagògica, sinó una prova de la voluntatd’oferir unes possibilitats d’accés a l’habitatge al sec-tor de la nostra població que més ho necessita, i en-cara sumant-hi les modificacions puntuals del PlaGeneral Metropolità, explicades als representants veï-nals, a l’entorn de la Sagrera i al sector de Prim,l’increment pot arribar al voltant d’un miler d’ha-bitatges protegits més.

El Sr. Casas observa que el Sr. Forradellas hasituat la discussió en el seu punt just; que és inad-


missible que es digui que el percentatge protegit arri-ba escassament al 30% quan el document que esporta a aprovació ja preveu d’entrada un 35%, peròque, després d’una modificació del Pla General Me-tropolità, obligada per a poder desenvolupar el polí-gon 2, podrà assolir, com a mínim, el 40%; i tot aixòquan el 1996 s’imposaren unes edificabilitats que noarribaven a 1,2 en considerar que es formulava unplanejament excessivament dens malgrat els metresquadrats de zones verdes existents en aquell espai, sibé després amb la revisió de 2004 s’aconseguí ferpujar tal paràmetre fins a 1,35 i tot l’increment esdestinà pràcticament a habitatge protegit, el per-centatge del qual pujà, per tant, fins al 30%. Afegeixque els acords polítics assolits en el si de l’equip degovern han plantejat la qüestió de manera que ambles modificacions que ara es porten a aprovació, ambla que es troba en tràmit d’aprovació inicial relativa al’entorn de la Sagrera i amb els acords per a lamodificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dePrim es podrà disposar, en el conjunt de SantAndreu-la Sagrera, d’uns 1.000 habitatges protegitsmés, però encara la possible inclusió d’habitatgesdotacionals pot, segurament, fer arribar la xifra finsals 1.200, 1.300 o 1.500 habitatges de manera queamb tot això, en el conjunt de Sant Andreu-la Sagrerala proporció d’habitatge protegit se situaria en el 46%d’habitatge protegit i el 54% d’habitatge lliure gràciesa modificacions tant dels Plans de millora urbana comdel Pla General Metropolità.

Troba, doncs, fora de lloc que es titlli d’electoralistaaquesta proposta, i més quan fa quatre dies s’haviaacusat l’equip de govern de ser incapaç de respondrea la sensibilitat social en no saber com augmentar elshabitatges protegits, i quan, comptabilitzant l’habi-tatge dotacional, el percentatge d’habitatge protegitpodria assolir a Sant Andreu-la Sagrera, tot i partir deles servituds de partida, el 50% que és el que s’aplicaen les noves modificacions del Pla General Me-tropolità.

El Sr. Cornet insisteix que l’habitatge social nos’incrementa en el percentatge que s’ha dit, i l’in-crement que es produeixi que no passa del 4 o del 5per 100 es deu a haver incrementat la densitat quepreveia d’un habitant per cada 100 metres quadratsde sostre, a una altra que preveu un habitant per cada80 metres quadrats de sostre, cosa que permet incre-mentar el nombre d’habitatges; i rebutja que l’habi-tatge dotacional es faci sobre el sòls d’equipaments,perquè l’augment de població pot generar dèficits enels equipaments de barri.

La Sra. Jaurrieta, en la seva condició de regidorade Sant Andreu, aclareix que al Districte hi ha onzeassociacions de veïns i en el curs del debat l’oposiciónomés n’ha citat una, quan no totes volen pas méshabitatges protegits en aquesta zona de la Ciutat; queen l’àmbit de les Casernes de Sant Andreu hi ha un60% d’habitatges protegits; que s’està aprovant unplanejament que situa en uns terrenys actualmentdeserts un projecte que els omplirà de vida, querelligarà barris que tenen solars per veïns, i querespon a un model integrador, compacte, amb barrejad’usos com vol la Ciutat i el seu govern, respectantels valors arqueològics i històrics del Rec Comtal.

S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contradels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García iles Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i amb

l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso iVillagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

Districte de Sant Martí

33. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per a la transformació dels edificisindustrials consolidats situats al carrer del Perú,núms. 186-186i, promogut per Ingabarsa, SL i Pro-mocions GRW 18, S.L, amb les modificacions a quèfa referència l’informe de la societat municipal 22Arroba BCN, SA, que consta a l’expedient i a efectesde motivació s’incorpora a aquest acord.

34. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plade millora urbana de l’illa delimitada pels carrers delsAlmogàvers, de Pamplona, del Pallars i de Zamora–Districte d’activitats 22@bcn–, d’iniciativa municipal,amb les modificacions a què fa referència l’informe dela societat municipal 22 Arroba BCN, SA; i resoldreles al·legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial, de conformitat ambl’informe esmentat, que conté, també, la valoració deles al·legacions presentades; informe que consta al’expedient i a efectes de motivació s’incorpora aaquest acord.

35. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del subsector 10 del Pla de millora ur-bana per a la reforma interior del sector Llull-Pujades(Ponent) –Districte d’activitats 22@bcn–, d’iniciativamunicipal, amb les modificacions a què fa referèncial’informe de la societat municipal 22 Arroba BCN, SA;resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial de con-formitat amb l’esmentat informe, que conté, també, lavaloració de les al·legacions; informe que consta al’expedient i a efectes de motivació s’incorpora aaquest acord.

36. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del subsector 11 del Pla de millora ur-bana per a la reforma interior del sector Llull-Pujades(Ponent) –Districte d’activitats 22@bcn–, promogutper Miete, SA, amb les modificacions a què fareferència l’informe emès per la societat municipal 22Arroba BCN, SA; i resoldre les al·legacions pre-sentades en el tràmit d’informació pública de l’apro-vació inicial, de conformitat amb l’esmentat informe,que conté, també, la valoració de les al·legacions; in-forme que consta a l’expedient i a efectes de moti-vació s’incorpora a aquest acord.

37. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana de les illes delimitades pels carrers deCristòbal de Moura, del Pallars, de l’Agricultura i delTreball –Districte d’activitats 22@bcn–, promogut perEstudios y Servicios de Empresa SL, Rentamòvil, SL,Domasa, SA, Delmet Promocions Industrials, SLU,Udin, SL, i Inversiones y Edificios Industriales, SL,amb les modificacions a què fa referència l’informeemès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA;resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial de confor-mitat amb l’esmentat informe, que conté, també, la


valoració de les al·legacions; informe que consta al’expedient i a efectes de motivació s’incorpora aaquest acord; requerir el promotor per tal que, en eltermini màxim de tres mesos a comptar des del diasegüent a la notificació del present acord, constitueixila garantia, corresponent al 12% del valor de lesobres d’urbanització, per un import de 32.664,77euros, als efectes establerts a l’article 101.3 del Textrefós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret le-gislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ ala publicació de l’anunci d’aquest acord; i publicar elpresent acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficialde la Província de Barcelona als efectes de la sevaexecutivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment delrequeriment indicat.

S’aproven, per unanimitat, els cinc dictàmens pre-cedents.

38. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana de l’illa delimitada pels carrers de PereIV, del Fluvià, de Bolívia i de la Selva de Mar, “La Es-cocesa” –Districte d’activitats 22@bcn– promogut perRenta Corporación Real Estate ON, SAU, amb lesmodificacions a què fa referència l’informe emès perla societat municipal 22 Arroba BCN, SA; resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial de conformitat amb l’es-mentat informe, que conté, també, la valoració de lesal·legacions; informe que consta a l’expedient i aefectes de motivació s’incorpora a aquest acord. Re-querir el promotor per tal que, en el termini màxim detres mesos a comptar des del dia següent a lanotificació del present acord, constitueixi la garantia,per un import de 108.000 euros, corresponent al 12%del valor de les obres d’urbanització als efectesestablerts a l’article 101.3 del Text refós de la Lleid’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació del’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i lanormativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província deBarcelona als efectes de la seva executivitat, un cops’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat.

La Sra. Escarp explica que l’illa de “La Escocesa”té una doble característica, per una banda les sevesdimensions, que corresponen pràcticament a duesilles de l’Eixample, i, per l’altra, el potencial, com apatrimoni industrial, del conjunt de “La Escocesa”,catalogat com a bé cultural d’interès local, aspecteque el Pla de millora urbana ve a desenvolupar; queen el planejament anterior el recinte de “La Escocesa”estava afectat per l’obertura del carrer de Provençals,afectació que ara se suprimeix fent que aquest carreracabi en el de Pere IV; que dues de les naus de “LaEscocesa”, la interior i la que tanca el recinte, seranequipaments públics i les altres hauran de serrehabilitades mantenint-hi tot allò que consta en elcatàleg; que es consolida també el front d’habitatgeque tanca el recinte industrial per davant, és a dir, pelcarrer de Pere IV; que la grandària de l’illa tambépermet resoldre, cap a la banda del carrer del Fluvià,el nou sostre per a activitats 22@, equipaments ihabitatge protegit en un edifici de planta baixa i sismés que taparà les mitjeres dels carrers de Bolívia idel Fluvià, alhora que es consolida l’habitatge delcarrer de Bolívia, i la zona verda incorpora tota latraça de l’antiga llera de la Llacuna; i que també espreveu netejar el recinte d’algunes edificacions per tal

de dignificar tot allò que està catalogat com a bé cul-tural d’interès local.

El Sr. García manifesta que el seu Grup no pot do-nar suport a aquest pla relatiu a “La Escocesa”,perquè, tot i ser molt més curós en el tractament deles pedres, fa la impressió que el govern municipal haaprès la lliçó que no tot pot quedar engolit per latrituradora immobiliària del 22@, però suspèn encarala lliçó dels usos i de les persones donat que a “LaEscocesa” encara hi resta força activitat creativa i,tanmateix, la primera víctima del nou planejament és,com en el cas de Can Ricart, la gent que viu o treballaen el recinte i això és intolerable per al seu Grup imés quan el govern ha presentat un programa cultu-ral que parla de factories culturals, tanmateix ignora odesmantella les ja existents: per això, el Grup deConvergència i Unió propugna, en relació a “La Esco-cesa”, un canvi que, a partir d’una acció municipal de-cidida, preservi el recinte fabril com un espai decreació autogestionat pels mateixos artistes i conservil’ús social dels habitatges que tenen la seva façana alcarrer de Pere IV i que varen ser edificats per allotjar-hi els obrers d’aquesta fàbrica.

El Sr. Cornet explicita, igualment, el vot contraridels membres del Grup del Partit Popular, perquèconsideren que, malauradament, es desaprofita l’opor-tunitat d’establir per al recinte una protecció més in-tensa no en l’aspecte legal, sinó en el real a fi que laciutadania pugui entendre què era realment el com-plex de “La Escocesa”, i de mantenir, alhora, elstallers d’artistes d’una alta creativitat que actualmenthi estan instal·lats, mentre que, d’altra banda, tampocels agraden ni els edificis, ni les alçades, ni lesperspectives que el planejament en debat preveu.

El Sr. Forradellas anticipa el vot favorable dels mem-bres del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i Aal pla de millora urbana de “La Escocesa” perquè,seguint la línia iniciada en Can Ricart on el 80% delsostre que es conserva és municipal, es procura, enconcordança amb el Pla del patrimoni industrial,també la màxima preservació d’aquest recinte fabril i,concretament, de tots els elements catalogats amb elnivell de protecció C, que són pràcticament tot elrecinte excepte unes petites naus adossades a l’in-terior del pati, com també del conjunt dels habitatges,s’obtenen dues peces com equipaments públics quepodran ser utilitzats com a espais culturals d’acordamb el Pla estratègic de cultura, perquè els artistespuguin tirar endavant les seves propostes.

Troba sorprenent i injust que el Sr. García hagiqualificat el 22@ de trituradora immobiliària, tot re-cordant que el Grup del qual forma part aquest regi-dor votà favorablement els comptes de la societat queel gestiona en el seu Consell d’Administració.

La Sra. Vallugera significa que en els tres anys dediscussions sobre temes de preservació del patrimoniindustrial del Poblenou, els membres de l’oposiciósempre pronosticaven que a “La Escocesa” es fariaun desastre i, tanmateix, en la darrera Comissió esmostraren d’acord amb la proposta que es pre-sentava, encara que hi expressaren reserves perquèno els quedava clar què passaria amb l’activitateconòmica que s’hi desenvolupava; per tant, resulta,doncs, fàcil d’entendre que el Grup d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya voti favorablement un pla queincorpora tots els elements de respecte patrimonial id’explicació de la nostra història, alhora que indica la


conveniència de plantejar-se el paper que té la culturadintre del Projecte 22@ perquè, en la seva opinió, caldonar un impuls a la fortíssima força transformadoraque la cultura pot tenir en l’activitat @, ja que, en laseva opinió, pot contribuir a generar també activitateconòmica i hauria de formar part de la filosofia del22@.

El Sr. Narváez, en la seva condició de regidor delDistricte de Sant Martí, comenta que la decisió sobre“La Escocesa” es va prendre quan es discutia amb laParròquia del Sagrat Cor què es feia amb la plaça delSagrat Cor i s’arribà a l’acord de deixar-la tal comestà i alinear-la amb la futura alineació del carrer dePere IV, moment en què el capellà de la parròquiaplantejà també la petició de conservació de les casesde “La Escocesa”, a la qual s’accedí; per tant, dir ques’ha après la lliçó de Can Ricart quan la decisió queara es planteja es va prendre molt abans, és un intentde voler treure mèrits a les persones que participarenen un procés que, al final, ha tingut una solució quedóna satisfacció a tota la gent que viu o fa algunaactivitat religiosa al voltant de “La Escocesa”.

La Sra. Escarp diu que el cas de “La Escocesa”s’ha de veure com una gran oportunitat per al Po-blenou i per a la protecció del seu patrimoni industrial,perquè és un exemple de com es transforma aquestbarri, que avui s’ha fet també palès en altres sisplans, que comporten una transformació en la pell,però no en l’esperit del Poblenou en concordançaamb allò que s’aprovà en el Pla de protecció delpatrimoni industrial del Poblenou; que no hi haprotecció més forta que agafar un recinte industrial icatalogar-lo com a bé cultural d’interès local; i que elPla estratègic de cultura preveu fàbriques de creacióartística i tindran un paper important al Poblenou,igual com també altres indústries relacionades ambels “media”, les quals també es poden considerarculturals.

El Sr. García puntualitza que justament el neguitdels membres del seu Grup, que els porta a votarnegativament, no està provocat pas per l’interès asalvar alguna pedra més, encara que els sembliinteressant conservar alguna part de les naus ques’enderroquen, sinó pels usos i la gent que viu enaquest recinte, ja que el govern municipal no haacabat d’entendre que a Can Ricart es varen des-cobrir les pedres perquè les persones que hi tre-ballaven les varen ensenyar, i al final s’acabà salvantles pedres, però no els usos que hi havia i que feienque aquell recinte, a banda del continent, fos tambéinteressant pel contingut.

Recalca que això, en el cas de “La Escocesa”, ésencara més extrem perquè en el seu interior, tot i quede mica en mica se la va traient, hi ha encara unaforta activitat creativa a la qual li agradaria romandreen aquest recinte. Afegeix que en la bucòlica reunióamb la Parròquia del Sagrat Cor es plantejà la con-servació de les cases, però, vist que moltes d’aques-tes cases ja estan buides i que els pocs veïns que en-cara hi queden estan pendents d’haver de marxar-ne,pensa que cal fer un pas més endavant i entrar en elsusos i fer-ho d’una manera respectuosa amb la gentque viu o treballa en aquest recinte, perquè el millorpaissatge urbà del Poblenou és justament la riquesade la mixtura d’usos de la gent que hi viu i hi treballa i,tanmateix, el 22@ no procura incrementar-la, sinó totel contrari.

El Sr. Cornet fa notar que el Pla en debat respon ala iniciativa d’un promotor privat; que allò que real-ment importa és que en aquest indret hi ha una inicia-tiva artística privada que cal conservar; i que elrecinte fabril s’ha de preservar per la seva història iper poder explicar en el futur a la gent què era.

El Sr. Narváez mostra la seva sorpresa en veureque uns Grups municipals que votaren a favor del22@ ara hi tinguin reserves, a pesar que aquestprojecte garanteix la presència massiva d’artistes alPoblenou gràcies a equipaments com els previstos enel pla en debat.

La Sra. Escarp aclareix que ella creu en el 22@ ien el Poblenou; que es protegeixen les pedres ialhora els usos; que en els planejaments que s’handebatut avui relatius al 22@, s’ha fet també una apos-ta per l’habitatge social preveient-ne 215 de nous,consolidant els habitatges situats en el front del carrerde Pere IV del pla en debat, i també altres habitatgescorresponents als altres plans avui aprovats, igualcom s’hi consolida també activitat econòmica i se’ngenera de nova; que amb el Pla estratègic de culturaalguns dels espais d’equipaments, especialment lesnaus centrals i laterals de “La Escocesa”, es con-vertiran en fàbriques de creació artística; i que, en de-finitiva, el govern municipal decideix el planejamentper i amb la gent i, sobretot, comptant amb ella.

El Sr. Alcalde lamenta que el Sr. García hagi titllatde trituradora immobiliària, expressió que troba im-presentable, un projecte tan important i estratègic pera la Ciutat com és el 22@.

S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contradels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana, Forn i García iles Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i tam-bé dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villa-grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

39. Aprovar la proposta de Conveni de col·labo-ració per a l’assumpció de la gestió, el manteniment ila conservació del Parc Fluvial del Besòs, a subs-criure entre la Diputació de Barcelona, els Ajun-taments de Barcelona, de Santa Coloma de Gra-menet, de Sant Adrià de Besòs i de Montcada iReixac, i el Consorci per a la defensa de la Conca delriu Besòs.

40. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, laModificació del Pla especial de concreció del tipusd’equipament i ordenació als carrers de Provençals,dels Pellaires, del Taulat i dels Ferrers, promogudaper l’Escola Grèvol, S.C.C.L.

S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmensprecedents.

COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEISURBANS I MEDI AMBIENT

41. Prorrogar, per raons d’interès públic, el terminide vigència del contracte de neteja viària i de recollidade residus sòlids urbans de la ciutat de Barcelona(2000-2007), aprovat per acord del Plenari del Con-sell Municipal, de 22 de desembre de 1999, fins al’entrada en vigor del nou contracte de neteja viària ide recollida de residus sòlids urbans de la ciutat deBarcelona, i com a màxim per vint-i-quatre mesos,conforme allò que estableix la clàusula 6 del plec de


clàusules administratives particulars, i atesa la con-formitat dels contractistes, d’acord amb els informesjustificatius que s’acompanyen en el present expe-dient i amb el Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 dejuny, que aprova el Text refós de la Llei de contractesde les Administracions públiques (LCAP). Autoritzarla despesa del contracte número 99007095, en con-cepte de pròrroga i corresponent a la zona Est del’esmentat contracte adjudicat a l’empresa Cespa,SA, per un import total de 80.998.527,86 euros, delsquals corresponen a l’exercici 2007 la quantitat de6.493.469,22 euros, a l’exercici 2008 la quantitat de40.105.545,15 euros, i a l’exercici de 2009 la quantitatde 34.399.513,49 euros. Requerir l’adjudicatari per-què, en el termini màxim de quinze dies naturals, apartir de la data de recepció de la notificació d’aquestacord, constitueixi la garantia definitiva per un importde 3.239.941,11 euros i comparegui a formalitzar elcontracte en el termini màxim de trenta dies naturalsa partir de la mateixa data. Autoritzar la despesa delcontracte número 99007096, en concepte de pròrrogacorresponent a la zona Sud de l’esmentat contracteadjudicat a l’empresa FCC Fomento de Construc-ciones y Contratas, SA, per un import total de58.236.025,56 euros, dels quals corresponen al’exercici 2007, la quantitat de 4.768.987,06 euros, al’exercici 2008, la quantitat de 28.989.726,97 euros, ia l’exercici de 2009 la quantitat de 24.477.311,53euros. Requerir l’adjudicatari, perquè en el terminimàxim de quinze dies naturals, a partir de la data derecepció de la notificació d’aquest acord, constitueixila garantia definitiva per un import de 2.329.441,02euros i comparegui a formalitzar el contracte en eltermini màxim de trenta dies naturals a partir de lamateixa data. Autoritzar la despesa del contracte nú-mero 99007098, en concepte de pròrroga correspo-nent a la zona Nord de l’esmentat contracte adjudicata l’empresa Urbaser, SA, per un import total de65.410.690,71 euros, dels quals corresponen a l’ex-ercici 2007 la quantitat de 5.229.115,29 euros, al’exercici 2008 la quantitat de 32.364.867,14 euros, i al’exercici de 2009 la quantitat de 27.816.708,28 euros.Requerir l’adjudicatari, perquè en el termini màxim dequinze dies naturals, a partir de la data de recepció dela notificació d’aquest acord, constitueixi la garantiadefinitiva per un import de 2.616.427,63 euros i com-paregui a formalitzar el contracte en el termini màximde trenta dies naturals a partir de la mateixa data. Au-toritzar la despesa del contracte número 99007097,en concepte de pròrroga corresponent a la zonaOest de l’esmentat contracte adjudicat a l’empresaFCC Fomento de Construcciones y Contratas, SA,per un import total de 49.401.231,74 euros, delsquals corresponen a l’exercici 2007 la quantitat de4.061.317,87 euros, a l’exercici 2008 la quantitat de24.615.425,61 euros, i a l’exercici de 2009 la quantitatde 20.724.488,26 euros. Requerir l’adjudicatari, per-què en el termini màxim de quinze dies naturals, apartir de la data de recepció de la notificació d’aquestacord, constitueixi la garantia definitiva per un importd’1.976.049,27 euros i comparegui a formalitzar elcontracte en el termini màxim de trenta dies naturalsa partir de la mateixa data. Autoritzar la despesa delcontracte número 99007099, en concepte de pròrrogacorresponent a la neteja i manteniment de papereresde l’esmentat contracte adjudicat a la UTE Cooperati-va de Usuarios del Servicio de Limpieza Domiciliaria

de Barcelona - Concesionaria Barcelonesa, per unimport total de 6.707.426,50 euros, dels quals corres-ponen a l’exercici 2007 la quantitat de 551.202,64 eu-ros, a l’exercici 2008 la quantitat de 3.341.931,16 eu-ros, i a l’exercici de 2009 la quantitat de 2.814.292,70euros. Requerir l’adjudicatari, perquè en el terminimàxim de quinze dies naturals, a partir de la data derecepció de la notificació d’aquest acord, constitueixila garantia definitiva per un import de 268.297,06euros i comparegui a formalitzar el contracte en eltermini màxim de trenta dies naturals a partir de lamateixa data. Aplicar els imports amb càrrec a lesconsignacions que s’indiquen en el document comp-table.

El ponent de Serveis Urbans i Manteniment, Sr.Narváez, explica que aquesta pròrroga prevista en elplec de condicions d’aquesta contracta respon a lavoluntat de fer bé la propera licitació atesos els canvisque s’estan produint tant en les infraestructures comen els sistemes de recollida, que han evolucionatnotablement els darrers anys, motiu pel qual elstècnics municipals estan treballant, de valent, en lapreparació d’una nova contracta de neteja i recollidade residus urbans que estigui en consonància ambles necessitats presents i futures de la nostra ciutat.

La Sra. Balseiro manifesta que el Grup del PartitPopular no pot votar favorablement aquesta proposta,donat que no vol convertir-se en còmplice d’unaflagrant vulneració, a juí seu, de la llei, perquè superael límit del 20% establert per a les ampliacions delscontractes després de la seva adjudicació, i arriba al78%, és a dir, als 1.189 milions d’euros.

El Sr. Alcalde interromp la Sra. Balseiro per preci-sar que no hi ha cap vulneració de la llei, perquè,altrament, la proposta no es portaria a l’aprovaciód’aquest Plenari.

La Sra. Balseiro insisteix que la llei fixa un per-centatge d’ampliació del 20%, però la proposta endebat arriba al 78% i tot això quan, segons l’últimauditoria de l’any 2003, la qualitat del servei enqüestió ha experimentat una davallada, raó per laqual els mateixos auditors instaven a controlar elsadjudicataris, cosa que el govern municipal es negà afer però, a més, renuncià a fer més auditories, de ma-nera que els ciutadans estan rebent uns serveis desaldo que paguen a preus de luxe en un rebut queestà camuflat amb el de l’aigua: per tant, reiterant lapetició formulada en el seu moment, demana que estorni a contractar una auditoria sobre aquests serveis.

El Sr. Cuervo puntualitza que en el rebut de l’aiguaes paga el tractament i no pas la recollida d’es-combraries.

El Sr. Narváez comenta, sense ànim de ser cruel,que des de fa un mes els tècnics municipals i ellpersonalment estan intentant explicar-ho a la Sra.Balseiro que avui no es porta a aprovació capampliació del contracte inicial, sinó simplement unapròrroga: per tant, li sorprèn la intervenció de la Sra.Balseiro, perquè és fruit o de la ignorància o de lavoluntat de mentir, a pesar de la informació que se liha facilitat.

La Sra. Balseiro es ratifica en la seva primeraintervenció perquè, segons els seus càlculs, el dicta-men comporta un increment del 78% en relació a laconsignació inicial, donat que en nou anys s’hauranacabat pagant per la contracta de neteja i recollida deresidus 1.189 milions d’euros i se superen amb


escreix els límits marcats per la llei. Agrega que en elseu moment el contracte que ara es prorroga foupresentat com aquell que Barcelona necessitava,però els anys han demostrat tot el contrari alsciutadans i als auditors que constaten, i potser peraixò el govern municipal ha renunciat a contractarmés auditories, que hi ha un davallada en aquestsserveis, i insten a controlar els operadors però governmunicipal s’ha resistit a fer-ho i encara premia ara alsoperadors amb una pròrroga: davant d’això, el seuGrup insta el govern a convocar un nou concurs iconfia que, pel maig, es demostrarà que per a Barce-lona hi ha futur malgrat el seu govern actual.

El Sr. Narváez veu en la ignorància la causa de lesafirmacions que fa la Sra. Balseiro.

S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contradels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa iles Sres. Esteller, Balseiro i Ibáñez.

COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ IBENESTAR SOCIAL

La Presidència disposa, tal com es convingué en laJunta de Portaveus, el debat conjunt dels dos dic-tàmens que segueixen en l’ordre del dia.

42. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Sr.Josep M. Huertas Clavería, periodista, per la seva in-cansable reivindicació d’un periodisme compromèsamb la democràcia, que el portà a denunciar sense te-mor tot allò que anava contra la llei i la justícia durant ladictadura, i, ja en democràcia, a adquirir un fermcompromís amb la societat civil barcelonina, a treballarper aconseguir una Barcelona digna, justa i igualitàriaa través de la recuperació de la història i de la identitatde cadascun dels barris de la Ciutat; i expressar elcondol del Consistori pel seu traspàs que, malau-radament, es produí el dia 4 de març de 2007.

43. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Sr.Joan de Sagarra, crític teatral i articulista, per lesseves apassionades cròniques de la vida culturalbarcelonina, i per haver creat, a través dels seusarticles, vincles culturals entre Barcelona i les prin-cipals ciutats de l’entorn cultural europeu, com araParís, Roma o Nàpols, seguint una tradició periodísti-ca molt arrelada a la Ciutat.

El ponent de Cultura, Sr. Martí, presenta els dosdictàmens precedents dient que l’Ajuntament s’ho-nora a atorgar aquestes medalles al mèrit cultural ados ciutadans que, cadascun, amb el seu respectiuestil, representen el millor periodisme i unes actitudsque es poden resumir: per una banda, en el constantdesig de saber, de conèixer i de fer pública itransparent part de la realitat que ens envolta, en defi-nitiva, en la capacitat de fer-se les preguntes in-tel·ligents que la societat necessita que algú es facien un determinat moment; i per l’altra, en el seucompromís amb la Ciutat, amb el poble de Catalunyai amb les seves idees; des d’aquests dos pilars elsguardonats han construït un periodisme que reflecteixel millor de la seva professió, i han ofert a Barcelonaun mirall on mirar-se perquè la Ciutat, de tant en tant,necessita reflexionar i qüestionar-se a si mateixa peragafar nous impulsos i emprendre nous camins, comqueda ben palès en el text de les respectivespropostes que llegeix.

La Sra. Mayol recorda que el diumenge proppassatJoan de Sagarra escrivia a La Vanguardia, parlant deJosep M. Huertas Clavería, que quan a finals delsanys 60 coincidí amb Huertas a la redacció delTelexprés, batejà, tant a ell com als altres companysque practicaven el periodisme social, com elsHuertamaros per allò dels Tupamaros, algú es pensàque amb això es prenia a befa aquell tipus deperiodisme quan no era així; i que no podia afirmar,com Josep Maria Martí Gómez, que amb HuertasClavería se n’hagi anat una part de la seva vida, peròsí que amb la seva marxa, havia perdut un bon amic ique el periodisme havia perdut una part de lanoblesa, de la generositat i de l’entusiasme que enca-ra li restaven.

Veu, doncs, en aquestes paraules la millor manerad’expressar l’agraiment a Josep M. Huertas Clavería ia Joan de Sagarra, aquest últim un cronista de la vidacultural barcelonina que glossa el periodista que, desdel seu compromís amb els veïns i veïnes dels barrisde la Ciutat, ha treballat per la dignitat i la jústicia a lanostra ciutat; i afegeix al comentari de Joan deSagarra sobre Huertas Clavería, que es trobarà a fal-tar les seves reflexions sobre els actuals petits reptesdels barris concrets de la Ciutat, i la seva feina durantla seva etapa massa curta al capdavant del Col·legide Periodistes de Catalunya.

El Sr. Portabella expressa la seva complaençadavant l’atorgament d’aquestes dues medalles d’or almèrit cultural de la Ciutat tot destacant:

Que Joan de Sagarra, nascut a París durant l’exilidel seu pare i la seva mare, ha tingut la sort i elprivilegi de poder gaudir de la cultura paterna i de lacolla de l’Ateneu, i de descobrir una nova cultura desde la primera infància a la rue du Bach, i la pèrdua dela II República que exilià els seus pares, i ha estatguardonat el 2006 per la República Francesa amb laMedalla de l’Orde de les Arts i les Lletres donat queés un gran coneixedor de la cultura francesa, de la li-teratura europea, del teatre europeu, de la chanson ide la cançó, per citar només algunes de les discipli-nes artístiques en què ha tingut una tasca divulgadoramés contínua; tanmateix Joan de Sagarra, recordantaquelles paraules d’Ovidi Montllor que tant li agraden“queda clar que són covards els que obliden lesarrels, només seran branca empelt en altres prats”,sempre ha tingut en el pensament la Ciutat i en el capel teatre català i ha estat un autèntic veí de Barcelonaque ha direccionat la Ciutat i que no ens ha deixatindiferents com a crític teatral, com a crític cultural icom a persona culta.

I que el cas de Josep M. Huertas Clavería és simi-lar, perquè en la seva llarga trajectòria professionald’implicació ciutadana sempre ha estat una personareivindicativa que des dels diversos diaris en què hatreballat ha fet un periodisme de proximitat i com-promés, i en la cinquantena de llibres que ha escrit hareflectit la quotidianietat de la societat barceloninasense perdre mai el to reivindicatiu.

El Sr. Fernández Díaz subratlla que avui es pro-posen dues medalles d’or al mèrit cultural a unes per-sones de trajectòries diferents que han compartit unavocació comuna d’informar en llibertat; que ambduessón un referent per al periodisme, però el reco-neixement que avui se’ls tributa no és pas per lesopinions que han expressat, que podien ser o nocompartides, sinó per la coherència, l’honestedat i el


compromís cívic amb què les han expressades; quede Joan de Sagarra vol subratllar les sevesCròniques culturals barcelonines, i el fet d’haver estatun dels intel·lectuals catalans que, des de fa anys, hadefensat el valor del bilingüisme i la necessitat dereconèixer que Catalunya i els catalans tenen duesllengües; que Josep M. Huertas Claveria, que ens hadeixat sobtadament, fou en temps difícils una personacoherent i fidel a les seves conviccions i representavaun periodisme de raça arrelat als barris i abocat alsgrans conceptes de la vida i als grans conflictes deles nostres societats; i que per aquests motius elGrup del Partit Popular dóna el seu vot favorable a lesmedalles que es proposen per a guardonar aquestshonorables veïns de Barcelona.

El Sr. Ciurana expressa la satisfacció del Grup deConvergència i Unió per l’atorgament d’aquestesmedalles, ja que tant Joan de Sagarra com Josep M.Huertas Clavería representen dues mirades, duesactituds i, en certa manera, dos relats de la Ciutat,que sovint, seguint la seva trajectòria, podrien sem-blar diferents i paral·lels, però que tanmateix sóncomplementaris, es troben i tenen uns punts d’in-tersecció de manera que sumats expliquen la Ciutat.

Remarca que un dels primers records que té de laTransició democràtica la gent de la generació delsanys 60 és precisament l’episodi que, per causa de lamanca de llibertat d’expressió, portà Josep M. Huer-tas Clavería cap a la presó i, per tant, a més del seutalent periodístic, cal destacar també el seu com-promís cívic que el portà a no arribar mai tard a capdels debats que s’estaven generant en la societat ca-talana i barcelonina, compromís gràcies al qual avuisom tots més lliures.

S’aproven, per unanimitat, els dos dictàmens endebat.

c) Proposicions

Del Grup Municipal de Convergència i UnióPp1. Constituir urgentment la Comissió Assessora

sobre la Publicitat Institucional de Barcelona, integra-da, com a mínim, per un representant de tots i ca-dascun dels Grups municipals que conformen elConsell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, aixícom per membres de reconegut prestigi en aquestàmbit, amb les funcions, entre d’altres, d’establir elscriteris per a vetllar per la veracitat de la publicitatinstitucional evitant-ne l’ús partidista i d’informar iassessorar en les consultes que li siguin enco-manades.

El president del Grup de Convergència i Unió, Sr.Trias, defensa aquesta proposició dient que el Sr.Hereu, en prendre possessió del càrrec d’alcalde deBarcelona, anuncià que dedicaria els propers mesosa donar-se a conèixer, i està complint aquest com-promís d’una manera inacceptable perquè les des-peses de publicitat de 2006 previstes inicialment en4,8 milions d’euros han assolit els 11,7 milions, però,a banda d’això, les despeses imputades com serveiscontractats a tercers però que són publicitat (inau-guracions, carpes, guies, tríptics, etcètera) varenassolir els 12,3 milions d’euros el 2006 i han pujat jaen els mesos que portem enguany a 3,8 milions i en-cara, a part de tot això, hi ha les despeses que fan elscontractistes, però que repercuteixen en el cost de les

obres i al final les acaba pagant tota la Ciutat, enfideuàs, sardinades, etcètera, com es pogué consta-tar l’altre dia mateix en ocasió de la inauguració de laGran Via, i a totes les xifres que acaba de facilitar s’hiha d’afegir les quantitats que gasten les empreses iinstituts municipals.

Considera que tot això és un absolut escàndol: pertant, per motius d’higiene, el seu Grup ha propugnat,en repetides ocasions, la creació d’una comissióassessora sobre la publicitat institucional d’aquestAjuntament a fi de regular aquestes pràctiques im-presentables, a parer seu, davant de la gent, espe-cialment ateses les necessitats que hi ha en el país; iho torna a demanar ara que ja no pot afectar l’actualequip de govern, perquè en el proper mandataquestes despeses estiguin degudament controlades.

La Sra. Esteller explicita el suport del Grup delPartit Popular a la creació de la Comissió Assessorade Publicitat Institucional perquè pugui vetllar per laveracitat i la legalitat d’aquest tipus de campanyes, jaque el seu Grup sempre ha defensat insistentment unmajor rigor en l’elaboració de tals campanyes, i lasuspensió d’aquelles que proliferen amb l’ànim devendre l’acció de govern, i que no s’ajusten a lalegalitat.

Addueix que la Llei de publicitat institucional im-pedeix, en el seu article 4, fer-ne per a vendre l’accióde govern i en el mateix sentit la Llei de l’audiovisualtambé la prohibeix quan prescriu que la publicitatinstitucional només pot tenir per objecte informar so-bre els serveis públics, que no pot destacar ni l’acció,ni els objectius de govern i que no pot, ni directamentni indirectament, induir confusions amb elements iden-tificatius de partits polítics; però, no obstant tot això,l’equip de govern no respecta la legalitat perquè lescampanyes institucionals que desenvolupa aquestAjuntament confonen l’acció de govern amb eslògansdel Partit dels Socialistes i basta recordar, en aquestalínia, la campanya del cor amb l’eslògan “Barcelonabatega” que el seu Grup ha reclamat insistentmentsense, però, aconseguir-ho, que sigui suspesa perquès’hi dóna tal confusió, de manera que el Sr. Alcaldeestà pagant, amb diners públics, la seva promoció per-sonal i davant de tot això un diari econòmic parlava, enel seu titular, de com vendre un alcalde sense ma-quinària propagandística electoral ni de partit.

Sosté que d’ençà del seu accés al càrrec, el Sr. Al-calde ha consolidat aquesta trajectòria i, concre-tament, en els mesos de gener i febrer aquestAjuntament ha endegat més de 29 campanyes depublicitat institucional i en el corrent mes de març n’hainiciat altres 17 sense concretar cost de tot això, finsal punt que el Sr. Cuervo, en la darrera reunió de laComissió que presideix, es negà a respondre, i fins itot mentí quan al·legà que no tenia constància de capcampanya rellevant a emetre per televisió a Barcelo-na a pesar que ella podria recordar que hi ha unacampanya d’espais públics a través de TV3, K33,TVE, Antena 3 i BTV entre el 15 de març i el 3 d’abril,és a dir pràcticament fins la signatura del Reial Decretde convocatòria de les eleccions locals: per tant,sumant-hi les campanyes radiofòniques i els anuncis,creu que s’estan apurant al màxim les accionspromocionals del Sr. Alcalde i de la gestió del governmunicipal, i que s’estan utilitzant els diners públicsamb un propòsit, partidista i electoralista, de con-solidació en el poder.


El Sr. Forradellas observa que ni el text de laproposició ni el to de les intervencions que la de-fensen són propicis a la creació del clima de consensnecessari per a aconseguir la creació de la Comissióque s’hi proposa; que els Grups de l’oposició hanutilitzat tot un seguit de dades que tenen delsPressupostos i de la informació que han obtingut deles preguntes que han formulat, i, per tant, no podenal·legar que hi hagi hagut voluntat d’amagar res; quecap ajuntament no pot, en l’exercici de la sevaactivitat política, renunciar a una política d’informació icomunicació; que durant el mandat hi ha hagut intentsd’arribar a punts de trobada sobre la qüestió endebat, però ha estat difícil arribar-hi quant a la pre-sència de l’oposició en els organismes municipals dedifusió i aquest no és pas tampoc el millor momentper aconseguir-ho, especialment quan, a més, ja hiha uns instruments legals en funcionament com és elConsell de l’Audiovisual de Catalunya, al qual es pre-senten les diverses campanyes perquè pugui emetrela seva opinió; i que, en definitiva, el Grup d’Iniciativaper Catalunya Verds – EU i A està obert a trobarmecanismes i punts de trobada sobre la qüestió endebat, però no pot admetre en cap cas que esqüestioni la veracitat de la publicitat institucional i s’hivegi un ús partidista i, fins i tot, es parli de prendremesures higièniques i, per això, votarà negativamentla proposició en debat.

El Sr. Martínez i Monteagudo no creu que laproposició en debat vagi en la línia de vetllar per laveracitat de la publicitat institucional i evitar-ne l’úspartidista; i demana als Grups de l’oposició que pro-curin entendre les diferències que hi ha entre difusió,publicitat, màrqueting i informació sense intentarbarrejar aquests conceptes i els seus elements po-sant-los tots en el mateix sac i presentant-los com apublicitat que no s’ajusta a la veracitat: per tant, elsmembres del Grup d’Esquerra Republicana de Ca-talunya votaran en contra de la proposició en debat.

La Sra. Escarp, després d’anunciar que el Grup So-cialista no donarà suport a aquesta proposició, voldeixar molt clar: que ni el treball del Sr. Alcalde és im-presentable ni allò que es fa és cap escàndol perquès’està parlant sobre un 0,5% del Pressupost munici-pal; que és obligació de l’Ajuntament informar i donara conèixer els seus serveis i les seves actuacions, iaixò és justament allò que defineix la publicitat ins-titucional, perquè és un principi democràtic garantirl’accés igualitari de tothom a la informació i alsserveis municipals; que l’Ajuntament de Barcelona,en totes i cada una de les seves campanyes ins-titucionals, compleix estrictament totes les regula-cions tant de la Llei estatal com de la Llei autonòmicaque regula el Consell de l’Audiovisual de Catalunya;que des de la regulació implantada el 2005, el fet queles campanyes s’enviïn a aquest Consell prèviamenta la seva difusió i tancament garanteix el caràcterinstitucional de les campanyes que promou aquestAjuntament; i que la creació d’una comissió d’aquesttipus exigeix consens i, per tant, li sorprèn que elGrup del Partit Popular doni suport a aquesta mesura,quan està absolutament impossible arribar a unconsens amb ell sobre altres mesures com ara laparticipació en els mitjans de comunicació propis.

Acaba demanant als Grups de l’oposició que aban-donin aquest vel de permanent sospita sobre lapublicitat institucional, que l’única cosa que fa és po-

sar sota sospita les institucions públiques i això no ésbo per a ningú.

El Sr. Cuervo, per al·lusions donat que la Sra.Esteller l’ha acusat de mentir, puntualitza que recordamolt bé allò que contestà a aquesta regidora en laComissió, però la Sra. Esteller s’irrità en considerarque no se li havia contestat, i els representants delGrup del Partit Popular s’aixecaren indignats; que,concretament, li digué que l’abril i el maig no es fariacap campanya per televisió i que totes es fariend’acord amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya;que quan la Sra. Esteller parlà de la ràdio, el diari idels pamflets, ell no li contestà; que el juliol de 2006ell ja féu una previsió de tancament pressupostaripels conceptes que provoquen aquest debat, la qualgirava al voltant dels 12 milions d’euros que són laxifra que ha manegat el Sr. Trias; que quan cada dosmesos se li preguntava si hi havia desviacions, ellreiterava que la xifra estava al voltant del 0,54% delPressupost; i que ell pot no haver contestat algunescoses, però no ha mentit.

El Sr. Trias comenta que estava convençut queaquesta proposició no rebria el suport dels Grups dela majoria en el govern, perquè allò que s’hi proposafou també demanat pel seu Grup el desembre de2005, el febrer i el setembre de 2006 i el 9 de marçd’enguany: per tant, en presentar-la volia denunciarclarament que l’equip de govern no vol crear talcomissió i està fent allò que vol amb la publicitatd’una manera escandalosa i impresentable; i queaixò, ho faci qui ho faci, és un problema d’ètica políti-ca i no pot continuar així: per tant, assegura que el dia28 de maig, tant si està en el govern com enl’oposició, continuarà treballant perquè es creï lacomissió esmentada, perquè li sembla una vergonyaque els fons públics es gastin d’aquesta manera jaque si fent cas als seus col·laboradors, hagués portatla propaganda que aquest Ajuntament ha fet elsdarrers mesos, no hauria pogut entrar en aquestasala perquè l’hauria omplert.

Recalca que una cosa és donar-se a conèixer il’altra fer ús d’una propaganda absolutament il·lògica iamb la qual es llencen els diners.

La Sra. Esteller observa que el Sr. Cuervo li diguéque no hi hauria cap campanya a televisió i, tan-mateix, hi ha autoritzacions per a fer-ne fins al dia 3d’abril; que ella en la seva pregunta feia tambéreferència als mesos de març, abril i maig i, per tant,el Sr. Cuervo no se cenyí a la veracitat i, tal vegada,no li volgué contestar per encobrir aquest cost; que elConsell de l’Audiovisual de Catalunya només auto-ritza les campanyes audiovisuals o radiofòniques, demanera que les campanyes que es fan amb fulletons,díptics, etcètera, no estan subjectes a cap auto-rització d’aquest organisme i, tanmateix, en comptesde difondre serveis, fan propaganda del govern muni-cipal i del Sr. Alcalde; i que els logotips s’utilitzen demanera molt subtil amb el mateix objectiu depromoció.

La Sra. Escarp comenta que la Junta Electoral nodeixa usar la paraula alcalde fins al moment de laconvocatòria de les eleccions: per tant, la campanya“L’alcalde pel canvi” no respon pas a l’ètica políticaque el Sr. Trias proclama.

Es rebutja la proposició en debat amb setze votsfavorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers,Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich,


Ortega i Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz,Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiroi Ibáñez– i vint-i-tres en contra de la resta de mem-bres del Consistori presents.

Del Grup Municipal del Partit PopularPp2. Constatar que la liquidació del Pressupost

municipal de l’any 2006 incompleix les determina-cions bàsiques del Pressupost aprovat per aquestConsell Plenari, en no haver-se assolit les polítiques iactuacions amb les quals el Govern havia avalat laseva aprovació definitiva en la sessió de 23 dedesembre de 2005.

El president del Grup municipal del Partit Popular,Sr. Fernández Díaz, defensa aquesta proposició dientque formalment qualsevol pressupost públic és unaexpressió xifrada d’ingressos i de despeses en quèes fixen les prioritats polítiques del govern que el for-mula, però, en tot cas, per a ell el moment mésimportant políticament no és el de l’aprovació delpressupost, quan es diu en què i com es preveu gas-tar els diners, sinó el de la liquidació, quan es potconstatar en què i com s’han realment gastat; i queen el despatx d’ofici d’aquesta sessió s’ha donatcompte de la liquidació del Pressupost municipal deldarrer exercici que ve a exemplificar perfectamentquines han estat les polítiques i l’acció del govern mu-nicipal no tan sols durant l’any passat, sinó també alllarg de tot aquest mandat, ja que s’hi confirma ques’han produït desviacions greus i que el govern muni-cipal té unes prioritats equivocades, perquè s’hagastat més d’allò que s’havia previst i, a més,malament.

Continua dient que en el moment d’aprovar-lo, esdigué que les previsions d’ingressos i de despesesperseguien donar cobertura a unes prioritats que erenentre altres la seguretat, el civisme i les polítiquessocials, però tant la liquidació pressupostària, queserà analitzada més endavant, com el Baròmetre mu-nicipal revelen que l’equip de govern ha estat incapaçd’assolir els seus objectius polítics ja que, con-cretament, fa un any es va dir que el Pressupostpretenia augmentar la seguretat ciutadana i, tan-mateix, el Baròmetre municipal constata que aquestobjectiu no s’ha assolit i que tres dels principalsproblemes que indiquen els barcelonins, la inse-guretat, la immigració i la mobilitat corresponen aresponsabilitats que estaven a càrrec del Sr. Hereuabans d’accedir a l’Alcaldia: considera, doncs, que laliquidació esmentada confirma el fracàs de lespolítiques del govern municipal i ratifica la reprovacióde la seva gestió.

La Sra. Recasens explicita que els membres delGrup de Convergència i Unió donen suport a laproposició en debat, perquè porten molts anysdenunciant que el Pressupost municipal és gairebé unmiratge ja que el govern municipal desvia desca-radament a l’alça les partides destinades a publicitat i,en canvi, és incapaç d’esgotar les partides socials.

Addueix, també, que en els ingressos continua ladependència financera respecte al Govern de l’Estat,ja que les negociacions al respecte són lentes i esmanté la política de peix al cove; que la liquidaciópressupostària mostra uns ingressos a l’alça en lestaxes i en les multes, tanmateix hi ha multes malnotificades i problemes en el cobrament d’aquellesque s’imposen a persones residents fora de la Ciutat,i per causa de les butlletes que no entren en el siste-

ma, i l’equip de govern ha reconegut que noméspodia cobrar un 27% de les multes per infraccions dela zona blava; i que, com indica l’Interventor munici-pal, hi ha una bossa de 281 milions d’euros de difícilcobrament i això quan ja se n’han anul·lat 57 milions.

Fa notar, a continuació, que el 2004 aquest Ajun-tament dedicà a l’atenció a les persones el 30% delseu Pressupost, però el 2006 aquest percentatge vacaure 10 punts i se situà en el 20%; que igualment,segons dades del govern municipal mateix, el 2004es destinà un 25% del Pressupost municipal alsserveis municipals i al manteniment, però el 2006aquest percentatge va baixar, i això en el mandat delcivisme, fins al 19%: per tant, li dol constatar quel’equip de govern no compleix amb els objectiusprogramats i que Barcelona està perdent embranzida,fins al punt que hi ha un estudi que pronostica que lanostra ciutat perdrà onze posicions en el rànquing deciutats que generen més riquesa, i es veurà sobre-passada per Madrid, que tindrà un ritme de creixe-ment superior al de Catalunya, i que lamenta que Bar-celona no figuri entre les ciutats tecnificades comAtlanta, Dublín, Estocolm o Seattle, i això malgrattenir el Projecte 22@ i la Ponència de la Ciutat delConeixement.

El Sr. Martínez i Monteagudo, després d’anunciarel vot contrari dels membres del Grup d’Esquerra Re-publicana de Catalunya, expressa la seva sorpresaen sentir que el Sr. Fernández Díaz no afegia, comsol fer sempre, la manca de Guàrdia Urbana tambéals tres principals problemes de la Ciutat que haesmentat, la inseguretat, la immigració i la mobilitat i,per tant, confia que ho faci en el segon torn d’in-tervencions; i fa notar, també, que la intervenció de laSra. Recasens s’ha centrat només en els ingressosquan la proposició fa un balanç de la gestió municipalen el seu conjunt i que quant a la valoració que ha fetaquesta regidora del moment de la Ciutat, bastaveure l’atractivitat que té Barcelona en els camps cul-tural, econòmic, etcètera, el creixement dels vols in-tercontinentals i dels vols internacionals, la inversióinterna i l’externa i l’aposta per les noves tecnologiesde la informació i del coneixement.

El Sr. Cuervo significa que el Reglament preveu lesproposicions com la via a través de la qual l’oposiciópugui formular les seves iniciatives sobre allò que volfer a la Ciutat i, tanmateix, en aquest cas el Grup quela signa se n’ha servit per a fer oposició; que no enténcom el Sr. Fernández Díaz pot comparar l’informeadministratiu de l’interventor municipal sobre la li-quidació del Pressupost de l’any passat amb elBaròmetre municipal; que la Sra. Recasens s’halimitat a recomanar que es procuri cobrar les multesde trànsit, tot i que aquest aspecte no afecta pas ni lasolvència d’aquest Ajuntament ni el romanent detresoreria.

El Sr. Fernández Díaz puntualitza que la idea depresentar aquesta proposició li va suggerir la set-mana passada el mateix Sr. Cuervo que considerà laliquidació del Pressupost prou important com per aconvidar els representants dels mitjans de comu-nicació a un dinar i a una posterior roda de premsasobre el seu contingut.

Considera que la liquidació del Pressupost de 2006constata allò que el Grup del Partit Popular ha de-nunciat en repetides ocasions: que el govern munici-pal recapta tan bé, com gasta malament, és a dir, que


aplica una fiscalitat de màxims i ofereix uns serveissota mínims, especialment en neteja, seguretat iGuàrdia Urbana.

Recalca que els impostos municipals no s’incre-menten més no pas perquè aquest sigui el desig delSr. Alcalde, sinó perquè la majoria d’ells ja estan enels màxims permesos per la llei i, per això, ara elsincrements se centren en les taxes i els preus públics,conceptes en els quals s’han produït, sobre lesquantitats que es varen preveure fa un any, unsincrements del 60%, o sia 145 milions d’euros quetenen com a figures estel·lars la recaptació de leszones d’aparcament blaves i verdes, la qual hapassat de 8 milions d’euros el 2004 a més de 32 el2006, és a dir quatre vegades més; que en la pre-sentació del Pressupost es digué que els ingressosfiscals que reflecteixen l’esforç fiscal dels barceloninsrepresentarien el 40% del total dels ingressos muni-cipals, no obstant això, en la liquidació aquest per-centatge ha arribat al 52%, però, a més, l’esforç derecaptació incideix sempre en els mateixos, elsciutadans que compleixen les lleis i les ordenances,mentre que gent forània i incívica encara deu al’Ajuntament, per defectes en la recaptació, gairebé300 milions d’euros en impostos i multes de difícilcobrament.

Significa, més endavant, que al principi del mandat,quan el Partit Popular encara governava l’Estat, se liretreia que Barcelona tenia els impostos més alts detot Espanya perquè el Govern de l’Estat no aportavaprou diners a la nostra ciutat, per tant, tres anysdesprés que un triple tripartit governi Barcelona,Catalunya i Espanya, ha de preguntar on són aquellestransferències que havien de venir de l’Estat, atèsque aquella argumentació ha caigut com un castell decartes i, en canvi, les rebaixes del triple tripartit hanarribat a tots els àmbits de la ciutat, barris, salut,guarderies, seguretat (en forma d’efectius delsMossos d’Esquadra) i al final del mandat resten enca-ra pendents sis centres d’atenció primària, quatrecentres de salut mental, tres centres sociosanitaris,més de mil places de guarderies, tres institutsd’educació secundària, i molts equipaments socialsperquè cada cop l’atenció a les persones té un menorimpacte pressupostari mentre que, paral·lelament, elseu Grup ha denunciat l’excés de despesa municipalen publicitat, en la qual s’esmercen diàriament mésde 6.000.000 de les antigues pessetes quan elsdiners públics s’haurien d’invertir en coses mésserioses i, d’altra banda, encarregant les inversionsreals a les empreses municipals s’està creant ungovern municipal paral·lel i a l’ombra, i en la despesacorrent hi ha hagut un increment del 30%.

Creu, en conclusió, que les liquidacions dels Pres-supostos, que són on realment es pot comprovar sis’estan complint els objectius pressupostaris i políticsdel govern municipal, demostren que hi ha una altramanera de fer ciutat i de governar que posi l’accenten allò que és realment prioritari per als barcelonins,és a dir, més atenció a les persones, més atenció alsbarris i les polítiques de seguretat.

La Sra. Recasens constata que l’equip de governno compleix els seus compromisos i que quan se lipregunta al Sr. Alcalde com va l’Ordenança delcivisme, contesta que molt bé perquè s’han posatmoltes multes, tot i saber que si aquestes multes nos’acaben cobrant, l’Ordenança no servirà per a res:

això la fa preguntar per què s’han hagut d’anul·lartantes multes, quina és la bossa que hi ha de multesde difícil cobrament, i per què els percentatges de lesdespeses socials i de manteniment han baixatrespectivament del 30 al 20 per 100 i del 25 al 19 per100. Agrega que tampoc no s’ha explicat res respectea les negociacions sobre els ingressos previstos a laCarta municipal, que també era un objectiu programatal començament de mandat, el qual es tancarà sensehaver-lo assolit.

El Sr. Cuervo replica que les explicacions que oferíals periodistes estaven farcides de xifres que l’opo-sició ha estat incapaç de desmentir; que l’aparcamenten superfície era més rendible quan només hi haviaàrea blava; i que els ingressos es multipliquen perdos i les despeses per tres.

Concreta que en les operacions corrents hi hahagut un estalvi de 682 milions d’euros i en lesoperacions de capital la diferència a favor és de 437milions; que el superàvit abans d’operacions finan-ceres fou de 240 milions d’euros; que l’endeutamenttornat totalitzà 77 milions d’euros; i que el superàvitpressupostari assolí els 168 milions d’euros.

Creu, doncs, que l’oposició no pot entendre con-ceptualment que l’esquerra progressista i transfor-madora administri bé els béns públics i atengui eldesenvolupament econòmic i les necessitats socials.

Acaba subratllant que segons el paper al qual elsGrups de l’oposició han pogut accedir, el 2006 lesdespeses corrents augmentaren un 6,9% respectel’any anterior, les dedicades als serveis a les perso-nes varen créixer un 11,9, i les dedicades a la cura del’espai públic i a la seguretat i mobilitat ho varen feren el 10%, percentatges que multipliquen per quatreel creixement de la inflació; que segons la mateixaliquidació, la recaptació pels impostos locals s’incre-mentà un 2,2% i, en canvi, les transferències estatalsaugmentaren un 7,4%; i que malgrat les minoracionsque anualment es fan en els saldos de dubtóscobrament, bàsicament multes, la solvència d’aquestAjuntament és esplèndida perquè compleix la Lleipressupostària, té superàvit, pot atendre les necessi-tats socials i acompanyar el creixement econòmic dela Ciutat; i que, en definitiva, per tot això el Grup delPartit Popular ha de recórrer a aquesta proposició enel seu intent de fer oposició.

Es rebutja la proposició en debat amb setze votsfavorables –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciu-rana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Or-tega i Fandos, i també pels Srs. Fernández Díaz,Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiroi Ibáñez– i vint-i-tres en contra de la resta de mem-bres del Consistori presents.

d) Mocions

Han estat tractades i debatudes després del puntnúm. 10 de l’ordre del dia.

PART DE CONTROL

a) Precs

Del Grup Municipal de Convergència i UnióPc1. Demanem que l’alcalde expliqui al Consell

Municipal el motiu pel qual no s’ha produït cap avenç


significatiu en els tres aspectes claus del tram estatalde la Llei especial de Barcelona com són la par-ticipació en la gestió de les infraestructures de l’Estat,un millor finançament per a la ciutat de Barcelona i laimplantació de la justícia de la proximitat; i per què, alfinal del mandat municipal 2003-2007, la Carta Muni-cipal en els seus aspectes claus no és aplicable enbenefici de les veïnes i veïns de Barcelona.

El Sr. Trias manifesta que la Carta municipal pre-veu la participació d’aquest Ajuntament en la gestiód’infraestructures que són competència de l’Estat,com ara el port, l’aeroport, els serveis ferroviaris, itambé preveu la justícia de proximitat i el finançamentde la Ciutat a través de la cessió d’impostos de l’Estati la participació en aquests impostos: per tant, el seuGrup vol saber què s’està fent per a fer realitat totaixò.

El Sr. Cuervo contesta que el ritme de desen-volupament està marcat per la confluència de dosprocessos molt importants, la Carta Municipal i l’Es-tatut d’Autonomia de Catalunya, tanmateix l’Ajunta-ment treballa intensament i va a tots els fòrums ambcapacitat propositiva sobre el triangle normatiuconstituït: per les normatives de la Generalitat deri-vades de l’Estatut, la legislació estatal i les normespròpies de l’Ajuntament; que està consolidada lapresència municipal, que ningú ha qüestionat, en lesinfraestructures, l’aeroport, els serveis ferroviaris derodalies i el port; que la justícia de proximitat està su-peditada a la reforma, que està aturada, de la Lleiorgànica del Poder Judicial; i que també es treballaintensament en la relació amb la Generalitat i el nousistema de finançament.

El Sr. Trias diu que, per la seva experiència, liconsta que les coses en els terrenys que s’han es-mentat no són fàcils, però això exigeix prendre, com aAjuntament, posicions clares respecte a les infra-estructures, a la justícia de proximitat, qüestió en laqual se sent absolutament enganyat perquè accedí aeliminar-la de la Carta Municipal sota la promesa queel text aniria endavant, com també respecte alfinançament: i, en conseqüència, ell es queixa del fetque aquest Ajuntament no sigui capaç de tenir unposicionament compartit a l’hora de reclamar allò quenecessita Barcelona.

El Sr. Cuervo, donat que hi ha moltes coses encomú, confia poder anar plegats a l’hora de reivindi-car-les; però fa notar que no toca a aquest Ajun-tament decidir quan es traspassen els serveis ferro-viaris de rodalies donada la confluència dels dosprocessos que ha esmentat; que el Ministre complíperquè presentà en el Congrés del Diputats unprojecte de llei que modifica la cassació i crea lajustícia de proximitat; que la millora del finançamentes farà per la via de l’augment de la participació enels impostos estatals tant si arriba a aprovar-se unallei autonòmica de finançament local, com si hi ha unareforma global; i que, en tot cas, Barcelona, com acapital de Catalunya, en els esmentats processosparal·lels anirà d’acord amb la Generalitat i donaràprioritat al desenvolupament de l’Estatut.

Del Grup Municipal del Partit PopularPc2. Que l’Ajuntament de Barcelona, en el marc

dels plans d’acollida, realitzi xerrades i cursos adre-çats als col·lectius de persones immigrades i aquellesaltres que són referents d’aquestes per tal de donar-lis a conèixer els valors democràtics i de convivència

de la nostra ciutat amb la finalitat que els coneguin,respectin i assumeixin com a propis.

El Sr. Fernández Díaz expressa la seva sorpresaperquè en els darrers quatre anys aquest Plenari, queavui celebra la darrera sessió del mandat, no hagiestat capaç d’aprovar dos plans que són cabdalsperquè representen dos dels principals problemesque preocupen els barcelonins: concretament, un plade seguretat i un pla d’immigració, la qual, en elsdarrers sis anys, s’ha multiplicat per cinc passant de40.000 persones immigrades en l’any 2000 a més de250.000 en l’actualitat, gent que té diferents orígens,cultures i religions i, per tant, valors i costums que, amés de ser diferents, poden ser contradictoris; peraixò el seu Grup considera, i aquest és el sentit delprec que formula, que l’Ajuntament ha de tenir unpaper actiu a donar a conèixer a les persones im-migrades i també al conjunt de la ciutadania, elsvalors democràtics i de convivència de la nostrasocietat i a exigir-los que assumeixin com a principisaquests valors per tal de garantir una bona in-terrelació social.

El Sr. Nicolau contesta que qualsevol personaestrangera que arriba a la nostra ciutat i s’hi empadro-na passa a ser veí de Barcelona amb tots els drets iobligacions excepte el dret a vot i, per tant, tél’obligació de conèixer les nostres institucions demo-cràtiques; que no s’ha fet un nou pla d’immigracióperquè ja n’hi ha un de vigent que fou aprovat perunanimitat en aquest Plenari el 2002, dintre del quales preveu l’elaboració d’un manual d’acollida decomú acord amb les centrals sindicals i amb totes lesentitats socials que es dediquen a l’acollida d’immi-grants, manual que ja estan aplicant una seixantenad’entitats i els serveis municipals i que preveu infor-mar del funcionament democràtic de les nostresinstitucions, de la nostra cultura i de la nostra llengua,que són les úniques coses discriminatòries de mane-ra positiva que es fan per les persones immigrants, jaque això és necessari per a la seva integració en lanostra societat.

El Sr. Fernández Díaz considera que Barcelona hade ser tan acollidora com exigent en el respecte delsnostres valors per part de tothom, també les personesimmigrades i, per això, cal donar a conèixer aquestsvalors, fomentar-los i exigir-los amb un protagonismeactiu de l’Ajuntament entre col·lectius d’immigrants,donat que determinades formes d’interpretar la sevacultura o la seva religió poden entrar en col·lisió ambalguns dels nostres principis bàsics de convivència:aquest prec busca, doncs, aquest protagonisme actiude l’Ajuntament, que no pot actuar com a simple es-pectador i situar-se en la passivitat, a fi que cap per-sona immigrada, apel·lant a la seva cultura, a la sevareligió o al seu país d’origen pugui infringir les normesbàsiques de convivència com pot ser, per exemple, lano discriminació de la dona, i també busca traslladarel missatge molt clar que les persones immigrades notenen tan sols drets, sinó també obligacions i la pri-mera és integrar-se i respectar la ciutat i el país queles acull.

El Sr. Nicolau indica que, efectivament, les perso-nes immigrants tenen drets i obligacions i així constatambé en el Pla municipal per a la immigració; que,per tant, totes les accions que aquest Ajuntamentdesenvolupa, sessions informatives, edició de mate-rial, treballs amb les entitats d’immigrants, van en la


línia de fomentar que coneguin la societat d’acollida is’hi integrin; i que aquesta tasca es deu haver fet proubé quan la normativa emanada de la Comunitat i del’Ajuntament de Madrid els darrers tres anys és unacòpia d’aquest model que és el que està preconitzanten tot l’Estat i que té una doble direcció, perquè pro-cura que les persones nouvingudes coneguin elsnostres usos i costums i, alhora, que les entitatsautòctones estiguin disposades a acollir, a acom-panyar i a facilitar el coneixement de la nostra llenguai la nostra cultura a aquestes persones, que cal queestiguin ben integrades en la nostra societat.

b) Declaració de Grup

Del Grup Municipal de Convergència i Unió1. Atesa la petició de la Federació de Persones

Sordes de Catalunya (FESOCA) per tal d’aconseguirla plena participació i integració social de les perso-nes sordes expressades al document “Necessitats idemandes de les persones sordes a l’àmbit munici-pal”.

D’acord amb els articles 64.3 i 100 del Reglamentorgànic municipal, es formula la declaració de grupsegüent:

Ens comprometem a incloure en el Pla d’actuaciómunicipal, per al mandat 2007-2011, les propostesdel document “Necessitats i demandes de les perso-nes sordes a l’àmbit municipal”, amb l’objectiu d’acon-seguir la plena participació i integració social de lespersones sordes.

El Sr. Forn considera que les propostes contin-gudes en el document esmentat, que han estatlliurades als diferents Grups municipals, són abso-lutament justes i poden ser compartides per tot elConsistori i, per tant, quan s’acaba el mandat és unbon moment per a garantir que en el proper seranassumides unes propostes que persegueixen unaplena integració del col·lectiu de persones sordes ique se centren bàsicament en la participació ciu-tadana, l’accés als mitjans audiovisuals, els serveissocials municipals, el lleure, la cultura i l’esport,l’educació, la integració laboral, l’accessibilitat alstransports públics, ja que encara que s’ha avançat is’han fet coses en favor de les persones ambdeficiències sensorials, resta encara un camí perrecórrer i les propostes, tot i ser presentades per unade les entitats que treballen en aquest camp, sónjustes i poden contribuir a la plena integració delcol·lectiu de persones sordes: per tant, espera queaquesta declaració trobi el suport de l’equip degovern.

El Sr. Gomà contesta que aquest Ajuntament ha fetun gran esforç, reconegut fins i tot fora de Barcelona,a favor de l’accessibilitat amb resultats molt remar-cables: s’ha tirat endavant i s’ha culminat el Pla muni-cipal d’accessibilitat en la seva dimensió d’eliminacióde barreres físiques i arquitectòniques i s’ha impulsattambé un bon conjunt d’accions a favor de les perso-nes amb discapacitat auditiva i, així, l’impuls del’accessibilitat comunicativa universal com a dret deles persones s’ha traduït, entre altres mesures, en elprocés d’incorporació del sistema de senyalització vi-sual en la xarxa de transport públic, en la recerca deles noves tecnologies per adaptar la prestació deserveis socials a persones sordes fràgils que viuen

soles, i concretament en l’acord entre aquest Ajunta-ment i la Universitat Politècnica té per objectiul’adaptació de la teleassistència a les personessordes, en la instal·lació d’anelles magnètiques en unbon nombre d’edificis municipals, com ara les seusdels Districtes, els centres cívics, en la incorporacióde la llengua dels signes i de la transcripció en panta-lla en tota mena d’actes municipals de caràcterinstitucional, cultural, popular, etcètera.

Està convençut que en el futur s’han d’enfortiraquestes línies de treball i posar en marxa nousàmbits d’actuació, perquè en la societat del coneixe-ment la comunicació accessible s’ha de situar en l’eixde les polítiques d’accessibilitat i com una de lesmàximes prioritats: així es farà des del diàleg i des dela receptivitat a les propostes de la Federació deSords de Catalunya que valora molt positivament,però també d’altres entitats i col·lectius que utilitzen lalectura labial com a modalitat de comunicació; tot aixòdes de les polítiques públiques per a l’autonomia deles persones amb discapacitat, obertes i receptives ales propostes de tothom, però sempre a partir de lacapacitat municipal de síntesi i de lideratge.

El Sr. Forn recull la intenció que el Sr. Gomà acabad’expressar; i creu important el consens en aquestaqüestió.

Del Grup Municipal del Partit Popular2. Atès les nombroses deficiències i interrupcions

del servei de la xarxa ferroviària de rodalies i en parti-cular el balanç de la Ministra de Foment en aquellesactuacions que incideixen directa o indirectament enla ciutat de Barcelona.

Atès la darrera visita del president del Govern al’aeroport de Barcelona.

D’acord amb el Reglament orgànic municipal, elGrup municipal sotasignant proposa la declaració degrup següent:

1. Exigir la dimissió de la Ministra de Foment per laseva incapacitat en la gestió de la xarxa de Renfe-Rodalies, i constatar la manca de compromisos delpresident del Govern de l’Estat, en la seva darrera vi-sita a l’Aeroport de Barcelona, en relació a lesinfraestructures que precisa Barcelona i també en eldesenvolupament de l’aeroport.

2. Reclamar les actuacions inversores, de man-teniment i millora de la xarxa de Renfe-Rodalies itanmateix les d’aquelles infraestructures cabdals peldesenvolupament de la Regió Metropolitana.

El Sr. Fernández Díaz justifica aquesta declaraciódel seu Grup dient que s’hi fa referència a duesinfraestructures cabdals per a la ciutat de Barcelona,d’una banda el bon funcionament i les inversionsnecessàries en els serveis de Renfe-Rodalies, de-cisives per a la mobilitat dels barcelonins i d’aquellsque vénen a visitar la nostra ciutat o a treballar-hi; i del’altra, l’aeroport, una infraestructura essencial per agarantir el progrés social i econòmic de la nostraciutat.

Comenta que, tanmateix, en opinió del seu Grup,mai no hi havia hagut tanta negligència i tantesdeficiències continuades en el temps en els serveisferroviaris de rodalies, situació que no es pot excusaren les obres del tren d’alta velocitat, i tampoc mai nohi havia hagut improvisació i tant menyspreu enversels usuaris d’aquests serveis; i que l’exigència deresponsabilitats per tot això no s’ha d’aturarassenyalant un cap de turc, com fou el gerent de tals


serveis cessat fa uns mesos, sinó que ha d’arribartambé a la Ministra de Foment, perquè mai no n’hi hahagut cap que fos tan incompetent en tots els seusàmbits al seu càrrec: el servei de Renfe-Rodalies, elsretards en la construcció del tercer carril de l’AP-7que també tenen incidència en la nostra ciutat, elsendarreriments en els accessos viaris i ferroviaris delport, l’enrenou generat en relació a l’adjudicació de laTerminal Sud de l’aeroport, que obligà ahir la societatcivil catalana i els seus agents socials i econòmics aesmenar la plana a unes institucions catalanes que,en comptes de posar-se al capdavant d’allò queconvé a la Ciutat, es posaren darrera la Ministrajustificant la seva incompetència.

Diu, en conclusió, que la seva declaració reclama:que es facin actuacions inversores i millores en lesinfraestructures que Barcelona necessita; i que laMinistra de Foment assumeixi les seves respon-sabilitats pel caos que pateix la nostra ciutat,presentant la seva dimissió.

El Sr. Casas reconeix, d’entrada, que els darrersmesos s’han produït a Catalunya i en l’Àrea metropo-litana una llista d’incidències i deficiències en elsserveis públics ferroviaris que han provocat molèstiesa les persones i en el transport, però creu que laMinistra ha assumit les responsabilitats que licorresponen i ha revelat la causa d’aquesta situacióque és doble: per una banda, les obres que s’estanrealitzant per a l’arribada del tren d’alta velocitat; i, perl’altra, la deficiència absoluta d’inversió al llarg demolts anys, després d’aquelles que va promoure unapersona tan estimada per aquest Consistori com és laSra. Mercè Sala, per la negligència de dos ministresben concrets del Partit Popular a fer les actuacions derodalies que Catalunya necessitava.

El Sr. Fernández Díaz replica que no el sorprèn laresposta anterior que una vegada més, seguint la po-lítica del retrovisor, és a dir de procurar traslladar alsaltres la culpa d’allò que un no és capaç de gestionaramb eficàcia, atribueix, una vegada més, respon-sabilitats al Partit Popular oblidant que fa tres anysque ja no governa l’Estat; per tant, demana que elPartit Socialista assumeixi les pròpies responsabi-litats donat que fa un any la Ministra de Fomentpresentà un pla de mesures urgents per a garantir unbon funcionament de Renfe-Rodalies, però la realitatles ha desmentit i que, d’altra banda, l’aeroport, l’altrainfraestructura cabdal per a Barcelona, ha provocaten un any quatre declaracions institucionals d’aquestPlenari però, això no obstant, la situació continuasense desbloquejar-se.

El Sr. Casas puntualitza que la Ministra no plantejàque la culpa fos únicament del Partit Popular, i explicàclarament les deficiències que s’havien produït per lacoincidència de traçats amb la línia d’alta velocitat;que a Catalunya mai no s’havia invertit en infraes-tructures tant com ara i els propers anys, i així,concretament, el Ministerio de Fomento té amb laGeneralitat el compromís d’invertir en la xarxaferroviària catalana 3.560 milions d’euros, dels quals1.853 es destinaran a la de rodalies, mentre en elsvuit anys anteriors a l’accés dels socialistes al Governde l’Estat, no s’havia pogut aconseguir, malgrathaver-ho intentat repetidament, un acord en aquestalínia que neix de les propostes ferroviàries de ro-dalies, en les quals aquest Ajuntament hi ha tingutpart a través de l’Autoritat del Transport Metropolità.

Dels Grups del govern municipal3. Atès que les diverses formacions polítiques avui

representades en el Plenari del Consell Municipal hananat manifestant la voluntat d’aconseguir que l’elecciódirecta dels consellers i les conselleres de districte si-gui possible segons es va exposar mitjançant de-claració institucional en la sessió de 24 de març de2006 del Consell Municipal.

Atès que el Pla d’actuació municipal 2003-2007afirma –en l’apartat 7.1.3 Participació ciutadana– quees treballarà perquè sigui possible, en el seu àmbit,l’elecció directa dels consellers i conselleres de dis-tricte, demanant les modificacions legislatives neces-sàries per fer-la efectiva.

Atès que la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de laCarta Municipal de Barcelona afirma, en el seu article23, que el Reglament orgànic municipal ha de regularla composició dels consells de districte i llurs mem-bres.

Atès que la Constitució Espanyola afirma que elmunicipi és el marc institucional de representació,però no exclou que la representació dels veïns iveïnes residents d’un municipi d’articuli en un sistemaelectoral que contempli una circumscripció diferent ala del territori del municipi i de superfície menor.

Atès que l’Ajuntament disposa de diversos estudisque assenyalen que una reforma de la Llei orgànicadel règim electoral faria possible l’elecció directa delsconsellers i conselleres de districte.

Per tots aquests motius, els Grups municipals so-tasignants, de conformitat amb l’article 64 del Re-glament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barce-lona, presenten al Plenari del Consell Municipal del’Ajuntament de Barcelona la següent declaració degrups:

El Consell Plenari acorda traslladar als Grups par-lamentaris del Congrés de Diputats la següent

Proposició de llei de reforma de la Llei orgànica5/1985 del règim electoral general per a establir-hil’elecció directa dels consellers i conselleres de districte.

Modificació del Capítol IV de la Llei orgànica 5/1985,de 19 de juny, del règim electoral general. S’afe-geixen nous articles amb el següent contingut:

“Article.Els Districtes municipals determinats per la Llei es-

pecial de la ciutat seran considerats fraccions terri-torials del municipi, constituint cadascun d’ells unacircumscripció electoral destinada a l’elecció delsconsellers i conselleres de districte que configuraranels Consells de Districte.

Article.L’elecció dels consellers i conselleres de districte

es farà de forma simultània i coincident a la con-vocatòria per a les eleccions municipals.

Article.A cada districte s’elegirà el nombre de consellers i

conselleres que resulti de la següent escala:Fins a 90.000 residents: 15 consellers o conse-

lleres.De 90.001 a 140.000: 17 consellers o conselleres.De 140.001 a 190.000: 19 consellers o conselleres.De 190.001 a 240.000: 21 consellers o conselleres.Més de 240.001 residents: 23 consellers o conse-

lleres.Article.L’atribució dels llocs de conseller o consellera per a

cada Consell de Districte es realitza seguint el pro-


cediment previst a l’article 163.1 d’aquesta Llei ambl’excepció que no seran considerades aquelles candi-datures que no superin el 5 per 100 dels vots vàlidsen aquell districte.

Article.Pel que fa a la presentació de candidatures per a

l’elecció de consellers o conselleres de districte, seràd’aplicació allò que estableix l’article 187.”

El Sr. Martí explica que els Grups que integren elgovern municipal porten a aprovació, en complimentd’allò que preveu la Carta Municipal, aquesta pro-posta que defineix el mecanisme per a fer possiblel’elecció directa dels consellers de districte a la nostraCiutat a través d’una modificació de la Llei electoralen el sentit d’afegir-hi determinats articles on s’es-tableixi que tal elecció, per a la qual cada districteconstituirà una circumscripció electoral, es faci persufragi universal coincidint amb les eleccions muni-cipals, que el nombre de consellers de districteestigui, proporcionalment a la seva població, entre unmínim de 15 i un màxim de 23 consellers, que el sis-tema electoral d’atribució dels llocs a cada llistaapliqui la llei d’Hondt amb l’excepció que no seranconsiderades les candidatures que no superin el 5%dels sufragis vàlids, i que les condicions per a lapresentació de candidatures seran les generals es-tablertes per llei per a les eleccions municipals.

Considera que aquesta proposta és la possible i lamés coherent amb la voluntat que els consellers dedistricte obtinguin la màxima legitimitat democràticapossible, compatible alhora amb el fet de ser òrgansmunicipals que pertanyen a la mateixa administracióque aquest Plenari, de manera que es pugui avançaren la descentralització política cosa que vol dirrespondre a les demandes de la proximitat senseperdre la unitat de govern que la Ciutat necessita.Afegeix que en el futur, si aquesta via tira endavant,el pas següent serà determinar com els nome-naments del president del Consell de Districte i el re-gidor del Districte poden fer-se entre aquests con-sellers, que tindran la legitimitat de les urnes.

La Sra. Mayol expressa la satisfacció del Grupd’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A per aquestadeclaració ja que, tant en aquest Plenari com en laComissió de Govern, ha insistit en la necessitat detrobar una fórmula que doni resposta als compromi-sos assumits per tots els Grups en, com a mínim, lescampanyes electoral en les quals ella ha pres part, lade 1999 i de 2003; però lamenta que no s’hagi pogutassolir el consens, malgrat haver-se buscat.

Destaca que l’aprovació de la proposta en debatper part del Congrés dels Diputats comportarà un saltqualitatiu en la dinàmica de la Ciutat pel que fa a laimplicació ciutadana en la designació de les personesque ocupen el lloc de conseller de districte, i sig-nificarà una redefinició d’aquest càrrec i dels districtesi també un pas més en la democràcia representativa,que l’aproparà a la democràcia participativa; que laproposta que es presenta és realista i possible inomés necessita el compromís de les forces polí-tiques que estan aquí i en el Congrés dels Diputats; ique, tanmateix, encara queda una assignatura pen-dent molt important per al seu Grup: que en lesproperes eleccions municipals puguin també votar lespersones immigrants.

El Sr. Portabella subratlla que aquesta declaració téun alt contingut polític i ve a completar un seguit

d’actuacions que s’han dut a terme en el presentmandat, perquè parlar de la descentralització adminis-trativa mitjançant el reforçament dels districtes, parlarde la descentralització política mitjançant la Barcelonadels barris i parlar de l’elecció directa dels consellersde districte forma part tot d’un mateix pack que té coma finalitat crear un model polític vertebrat sobre unterritori i que pugui acollir i respondre a les necessitatsde la gent amb més facilitats i amb més plenitud: lisembla, doncs, que aquesta és una d’aquelles propos-tes a les quals val la pena parar l’orella i tirar-la en-davant i, per això, es fa un pas més cap a allò que elsGrups del govern posaren en el Programa d’actuació2003-2007 i que fou objecte de la declaració institu-cional aprovada el 24 de març de 2006, en determinarcom s’hauria de produir l’elecció dels consellers de dis-tricte i el seu nombre en funció de la població respecti-va, cosa que els permetrà dedicar una major atenció alseu territori, alhora que es fa palesa, també, la neces-sitat d’anar parlant del nou estatut dels consellers i lesconselleres de districte tenint present la descentra-lització no només administrativa, sinó també política.

Creu, en definitiva, que la proposta expressa lavoluntat d’aprofundir en la participació directa en leseleccions municipals, d’aprofundir en la proximitat id’apropar la política als barris i als districtes i, en defi-nitiva, a la gent.

El Sr. Fernández Díaz pregunta, d’entrada, per quèel govern municipal sempre formula aquesta propostaquan està a les portes d’unes eleccions municipals i nopas al començament del mandat; per què fa una anys’aprovà una declaració institucional que constituïa unaponència que mai no ha estat convocada; per què fados anys es lliurà un esborrany de proposta de reformade la Llei electoral que hauria de permetre l’elecciódels consellers i conselleres de districte tot remarcantque constituïa una gran oportunitat que podia coincidiren el temps i en el debat amb la Carta Municipal queestava en tràmit d’aprovació en el Congrés dels Di-putats, però mai més no s’ha tornat a saber res de nousobre l’elecció directa dels consellers i conselleres dedistricte; i per què les forces que formen el govern mu-nicipal no han presentat directament la seva propostaen el Congrés dels Diputats, donat que els Grupssignants d’aquesta declaració saben perfectament queno han cercat pas el consens de la resta de Grups mu-nicipal ja que, en tal cas, haurien procurat convocar laponència esmentada.

Pensa, doncs, que la declaració que es presentano té possibilitats reals de prosperar i només preténrentar la cara dels Grups que la presenten, en discur-sos políticament correctes davant de determinadesassociacions de veïns en ocasió de les propereseleccions municipals; i que si realment es creu, comho fa el Grup del Partit Popular, en la descentra-lització no tan sols s’han de poder escollir directamentels consellers i conselleres de districte, sinó que caltambé aprovar un nou reglament dels districtes quedoni més competències i recursos propis, i que cal,en definitiva, encarar aquest debat des del consens ino tan sols des de la part, sinó des del tot, és a dir,d’allò que realment necessiten els districtes per a ferrealitat i garantir la voluntat participativa de la nostraciutat i dels veïns dels districtes i dels barris.

El Sr. Trias manifesta que s’ha presentat una de-claració absolutament lamentable perquè quan espretén canviar un règim electoral, cal procurar trobar el


màxim consens entre el govern i l’oposició i actuar amblleialtat institucional en comptes de formular propostesamb finalitats partidistes i sectàries com les que cercaaquesta declaració, la qual, a juí seu, és una vergonya jaque, concretament, s’ha afirmat que s’havia cercat elconsens i, tanmateix, ell encara està esperant que eltruqui algú, i també s’havia dit que es faria una ponènciaconjunta que ell ha de preguntar on és perquè no s’hacomplert en absolut allò que decidí aquest Plenari, peròara, com que el Programa d’actuació municipal preveuaprovar aquest assumpte, es presenta a corre-cuitaaquesta declaració del tripartit municipal.

Explicita que ell no està disposat a secundaraquesta iniciativa, malgrat ser el primer defensor del’elecció directa dels conselleres i conselleres dedistricte sempre que les coses es facin bé i sensesubmissió a les lleis aprovades a Madrid donat quel’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article160, estableix que correspon a la Generalitat la com-petència electoral dels ens locals creats per aquellaamb excepció dels constitucionalment garantits, pre-cepte que significa que l’elecció directa dels con-sellers de districte es pot decidir a Catalunya, la qual,en la seva opinió, també hauria de poder decidirl’elecció dels regidors: per tant, no sap què s’hi had’anar a fer a Madrid i creu que l’aprovació d’aquestadeclaració és un gravíssim error que lamenta que esprodueixi en el que, probablement, serà l’últim acted’aquest Plenari abans de les properes eleccionsmunicipals.

El Sr. Martí replica que l’omple d’orgull que un delsúltims actes d’aquest Plenari abans de les eleccionssigui justament aquest; que el Sr. Trias porta tota lasessió intentant defensar grans posicionaments mo-rals i donar lliçons d’ètica, però abans ja s’ha vist queen matèria de publicitat no en pot donar gaires i araes torna a veure en aquesta qüestió, perquè fa tressetmanes ja oferí un model alternatiu de com haviad’anar tot plegat, i ara reclama consens a pesar quedes de fa temps fa pel seu compte propostes to-talment inviables: li prega, doncs, que abandoni un toimpropi i desencertat davant d’una qüestió que ésespecialment crucial i sensible per a molts ciutadans iciutadanes de Barcelona.

Continua dient que el Sr. Fernández Díaz en sos-tenir que els Grups del govern municipal es podienestalviar de portar aquesta declaració per aquestPlenari, ha entrat en flagrant contradicció amb totesaquelles coses que aquest regidor reivindica quepassin per aquest Plenari; i que, en definitiva, mésenllà de polèmiques totalment estèrils, ha quedat clarque l’oposició fa electoralisme en no voler-se po-sicionar sobre el contingut de la declaració en debat,la qual fa un pas concret, no fet fins ara, sobre ladefinició del model de l’elecció directa dels consellersi conselleres de districte, pas que caldrà complemen-tar, efectivament, amb un nou reglament del consellerde districte i amb un nou estatut dels consellers iconselleres i també amb canvis, fins i tot en la CartaMunicipal, per a determinar com un d’aquests potconvertir-se en president del respectiu consell dedistricte o regidor del districte en coherència amb lalegitimitat total i absoluta que tindrà la seva elecció.

Assegura que el futur de la Ciutat veurà tot això itambé el desenvolupament dels barris que l’oposiciótambé votà negativament, en favor d’una major des-centralització política dels districtes.

La Sra. Mayol lamenta les lliçons que el Sr. Triaspretén donar, perquè s’han fet les oportunes consul-tes jurídiques de les quals resulta que tal com estàredactat l’Estatut d’Autonomia, la decisió que el Sr.Trias pretén no es pot prendre a Catalunya: per tant,confia que el consens es pugui retrobar en el Congrésdels Diputats perquè si hi ha acord en el fons, no hiha d’haver raons de procediment que el facin im-possible; i en contestació a la intervenció del Sr.Fernández Díaz, diu que la proposta s’ha portat aquíper respecte a la Ciutat i per la seva importància polí-tica, però dilluns serà òbviament elevada al Congrésdels Diputats, i que vist que el president del Grup delPartit Popular ha fet tantes preguntes, ella també li volpreguntar per què quan l’11 de febrer de 2002 aquestassumpte es tractà en el Congrés dels Diputats, totesles forces polítiques hi votaren a favor excepte elPartit Popular, aleshores en el Govern de l’Estat, quehi votà en contra i impedí que es tramités la propostade modificació de la Llei electoral.

El Sr. Portabella rebutja les acusacions d’oportu-nisme electoralista que s’han fet en relació a laproposta en debat, la qual, tanmateix, deriva d’unadeclaració institucional que tenia el suport de quatreGrups municipals, i hauria estat presentada inicial-ment, també, com a proposta de declaració institu-cional comptant que podria obtenir el suport de totsels Grups municipals, intenció aquesta que permetrebatre les connotacions electoralistes que l’oposicióhi vol veure, en haver estat compartida per tots.

El Sr. Fernández Díaz observa que fa un any totsels Grups del Consistori es posaren d’acord en lacreació d’una ponència per aconseguir tots plegatsallò que s’està perseguint des de fa vint-i-un anys enaprovar-se les Normes reguladores de l’organitzaciódels districtes i, tanmateix, l’única novetat que s’haproduït ha estat aquesta declaració que ara hi hadamunt la taula, que no li sembla la millor forma desuscitar el consens i que s’ha presentat quan ja sesap que la seva virtualitat és més que limitada; queper a enfortir la descentralització, cal començar pelsfonaments i no pas per la teulada, és a dir ambl’elecció directa dels consellers i conselleres dedistricte, i, per tant, el seu Grup propugna que tot aixòse cimenti també en l’atribució de més competències,una nova organització i més recursos als barris i alsdistrictes per evitar la paradoxa que els veïns puguinelegir els consellers de districte, però aquests nopuguin escollir els regidors de Districte que és tancom dir que aquest Plenari tingui regidors escollitsper la ciutadania, però tingui, en canvi, un alcalde quesigui una espècie de governador civil imposat.

El Sr. Trias reconeix que aquests dies està fentconstantment propostes electorals, però, això noobstant, no se li acut portar-les a aquest Plenari; iremarca que quan s’havia pres la decisió de crearuna ponència conjunta per a discutir com es tiraendavant la qüestió de l’elecció directa dels consellsde districte, és un disbarat presentar una propostacom la que s’està debatent, amb la qual, a parer seu,els Grups que la presenten s’equivoquen en les for-mes, i per això demana que se sol·liciti un informedels Serveis Jurídics per saber si cal o no elevar-la alCongrés dels Diputats.

La Sra. Mayol precisa que segons la informació alseu abast, si no hi ha llei electoral catalana, calcanviar la Llei electoral estatal.


El Sr. Martí significa que el Sr. Puigdollers el trucàl’altre dia per dir-li que no volia ni sentir parlard’aquesta declaració, i ara el Sr. Trias intenta nedar iguardar la roba perquè ha vist que no tocava peu,però si fos coherent, hauria de portar les sevespropostes aquí perquè les eleccions municipals enca-ra no estan convocades i no ho seran fins al mesentrant: per tant, al Sr. Trias se li veu el llautó perquèsi realment vol compartir la proposta en debat, l’ha denegociar i votar favorablement.

Diu, també, en resposta a les consideracions delSr. Fernández Díaz, que la proposta no comença pasla casa per la teulada, sinó pels fonaments, perquèpretén que els consellers de districte tinguin legitimitatdemocràtica, cosa que els canviarà qualitativament ipermetrà fer després els altres passos.

El Sr. Puigdollers matisa que trucà al Sr. Martí perdir-li que fa un any aquest Plenari aprovà, per una-nimitat, la creació d’una ponència conjunta amb re-presentants de tots els Grups municipals, que teniacom a finalitat redactar les modificacions necessàriesde les normatives que estableixin l’elecció directadels consellers i les conselleres dels districtes deBarcelona; i que el resultat d’aquest acord ha estatla proposta que hi ha damunt la taula, però en capmoment, durant tot un any, no s’ha tingut la capacitatde convocar tots els Grups municipals amb talintenció.

El Sr. Martí replica que el Sr. Puigdollers no li diguépas, per telèfon, res d’allò que acaba de dir ara.

S’aprova la declaració en debat amb nou vots encontra –emesos pels Srs. Trias, Puigdollers, Ciurana,Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega iFandos–, set abstencions –dels Srs. Fernández Díaz,Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiroi Ibáñez– i vint-i-tres favorables de la resta de mem-bres del Consistori presents.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

De tots els Grups municipalsÚnica. I. Atès que la no discriminació és un principi

fonamental de la Unió Europea, recollit al Tractatd’Amsterdam, i que la Declaració Universal de DretsHumans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Po-lítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, So-cials i Culturals, el Conveni per a la Salvaguarda delsDrets Humans i les Llibertats Fonamentals, la CartaSocial Europea i els altres instruments internacionalsper a la protecció dels drets humans s’apliquen a tots icadascun dels ciutadans de Barcelona.

II. Atès que els drets humans són universals, in-divisibles i interdependents, i atès el valor suprem dela igualtat de totes les persones sense que prevalguidiscriminació alguna ni per raó de gènere, ni depertinença cultural, ni de salut física i mental, nid’edat, ni d’orientació sexual, ni de condició eco-nòmica i/o social, valor recollit a la Declaració Univer-sal dels Drets Humans, i que tots els poders públicssón responsables de la garantia d’aquests drets.

III. Atès que la Carta Municipal de Barcelona diu enel seu article 38 que “l’Ajuntament de Barcelona ha devetllar perquè a la Ciutat no es produeixin conductesdiscriminatòries negatives per raó de raça, religió, co-lor, ascendència, edat, gènere, sexe, discapacitat olloc de naixement”.

IV. Atès que el 18 de maig de 2000 Barcelona vasignar la Carta Europea de Salvaguarda dels DretsHumans a la Ciutat que proclama amb solemnitat iclaredat les llibertats públiques i drets fonamentalsreconeguts als habitants de les ciutats, i el compromísde les autoritats municipals de garantir-los en el res-pecte de les competències i dels poders que detentenlegalment.

V. Atès que el Parlament Europeu i el Consell de laUnió Europea han declarat l’any 2007 l’Any europeude la igualtat d’oportunitats per a tothom – Cap a unasocietat justa (decisió número 771/2006/CE), ambl’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública sobre elsavantatges d’una societat justa i cohesionada.

Els Grups sotasignants, de conformitat amb elsarticles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del Reglament orgànicmunicipal de l’Ajuntament de Barcelona, presenten alPlenari del Consell Municipal la declaració institucionalsegüent:

1r) Manifestar l’adhesió de l’Ajuntament de Barce-lona a l’Any europeu de la igualtat d’oportunitats per atothom (2007) – Cap a una societat justa.

2n) Donar el seu suport i participar en la celebraciód’aquesta iniciativa europea, adoptant iniciatives con-cretes de conscienciació per tal de rebutjar lesactituds i conductes discriminatòries i proporcionarmés informació als ciutadans i a les ciutadanes sobreels seus drets i obligacions legals.

S’aprova, per unanimitat, aquesta declaració insti-tucional.

El Sr. Alcalde comenta que serà la Junta de Por-taveus qui decidirà si aquesta és o no la darrerasessió del present mandat però, per si de cas, ell volagrair a tots els membres del Consistori el treball ques’ha dut a terme durant el present mandat; i acontinuació fa un repàs dels temes més importantstractats avui: l’habitatge; l’ús racional de l’aigua;l’economia de la Ciutat; l’administració electrònica; laCarta Municipal; els comptes de les societats mu-nicipals; el reconeixement a determinats ciutadansque treballen per la Ciutat a través dels barrismitjançant l’atorgament de les medalles d’honor de laCiutat; el reconeixement a Josep M. Huertas Claveria,a qui s’ha honorat amb la Medalla al Mèrit Cultural; lacessió de solars per al Pla d’equipaments i del Plad’habitatge; la creació de dos nous interiors d’illa al’Eixample; la modificació del Pla General Metropolitàen l’àmbit de la plaça de les Glòries, i del pla especialde reforma interior del Raval a la plaça de la Gardunya;l’obertura del carrer de la Diputació; l’adquisició de laCasa Burés; l’ordenació del Camp Sud; l’aprovació desis instruments de planejament relatius al 22@;l’aprovació del Pla de millora urbana del sector 1 Colo-rantes-Renfe i del pla especial urbanístic relatiu al Parcd’atraccions del Tibidabo; la pròrroga dels contractesde neteja i recollida de residus sòlids urbans; l’acordrelatiu a l’elecció directa dels consells de districte;acords tots ells en els quals veu la demostració de lavitalitat de la Ciutat que enllaça amb l’acte, que tinguélloc ahir, en el qual moltes personalitats i entitats delpaís varen debatre sobre el desenvolupament d’una in-fraestructura tan vital per al país i per a la Ciutat, comés el nostre aeroport.

No havent-hi altres assumptes per a tractar, laPresidència aixeca la sessió a les setze hores i deuminuts.


Acta de la sessió celebrada el dia 4 de maig de2007 i aprovada el dia 13 de juny de 2007

A la Sala nova de Govern de la Casa Consistorialde la Ciutat de Barcelona, el dia quatre de maig dedos mil set s’hi reuneix la Comissió de Govern ensessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs.Tinents d’Alcalde, José Ignacio Cuervo i Argudín, iCarles Martí i Jufresa, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs.Regidors, Assumpta Escarp i Gibert, Francisco Nar-váez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carre-ras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda iPérez, Montserrat Ballarín i Espuña, Ferran Julian iGonzález, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sán-chez i Yuste, Pilar Vallugera i Balañá, Dolors Martínezi Gesa, Eugeni Forradellas i Bombardó i Elsa Blasco iRiera, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases iPallarès, que certifica.

Excusen la seva assistència la Ima. Sra. ImmaMayol i Beltran i Maravillas Rojo i Torrecilla i els Ims.Srs. Jordi Portabella i Calvete i Ramón Nicolau i Nos,Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Mon-teagudo i Ricard Josep Gomà i Carmona.

També hi és present la gerent municipal, Sra. PilarSolans i Huguet.

Constatada l’existència de quòrum legal, laPresidència obre la sessió a les deu hores.

Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 18 d’abril de 2007, l’esborrany de la qual haestat tramès a tots els membres de la Comissió; is’aprova.

I) INFORMACIÓ DE L’ORDRE DEL DIA DELPLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL

No es formulen propostes en aquest apartat.

II) INFORMACIÓ DE L’ORDRE DEL DIA DE LESCOMISSIONS PLENÀRIES

No es formulen tampoc propostes en aquestapartat.

III) ORDRE DEL DIA DE LA COMISSIÓ DE GOVERN

Part Decisòria

a) Propostes d’acord

Donat compte de les propostes incloses a l’ordredel dia, s’acorda:

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA ICOORDINACIÓ TERRITORIAL

1. Aprovar el Conveni de col·laboració entre elDepartament d’Economia i Finances de la Generalitatde Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona en virtut delqual es transmet, a títol de compravenda, la finca depropietat municipal situada en el passeig del Taulat,núms. 286-288, pel preu de 6.740.250 euros, mésl’impost del valor afegit, per a la ubicació de diversoscentres directius i entitats en què s’organitza aquestDepartament; formalitzar el Conveni; formalitzar lacompravenda en escriptura pública d’acord amb lesprevisions de tal conveni; i inscriure-la en el Registrede la Propietat.

2. Autoritzar a la Sra. Marta Taure Sanroma (Mat.25230) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac-tivitat municipal en aquesta Corporació com a fun-cionària interina, amb la categoria de Tècnica Mitjanad’Arquitectura i Enginyeria en el lloc de treball detècnica de Llicències en el Departament de Llicènciesi Inspecció del Districte de Sants-Montjuïc, i l’exercicilliure de la professió d’arquitecta tècnica per comptepropi, excloent qualsevol manifestació del seuexercici en el terme municipal de Barcelona, per tald’evitar possibles coincidències entre l’activitat públi-ca i la privada, garantint d’aquesta manera l’ob-jectivitat, la imparcialitat i la independència que ha depresidir la seva actuació com a funcionària i per sal-vaguardar l’interès públic que podria sortir perjudicaten cas de produir-se aquella coincidència; tanmanteixla seva dedicació professional privada no podrà supe-rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent al’Administració Pública, tot de conformitat amb elsarticles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembred’incompatibilitats del personal de les Administracionspúbliques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’in-compatibilitats del personal al servei de l’Adminis-tració de la Generalitat, i d’acord amb allò que dis-posa el Reglament del personal al servei de lesEntitats Locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30de juliol, en els seus articles 329 i 330. La presentautorització està condicionada a l’estricte complimentdels deures públics i restarà sense efecte en elssupòsits següents: si l’activitat privada impedís omenyscabés l’estricte compliment dels deures o encomprometés la seva imparcialitat o independència;si l’activitat privada tingués alguna relació amb elsassumptes que la persona autoritzada conegui perraó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi delloc de treball municipal; per variació de les sevescircumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interèspúblic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o defamiliars i les reduccions de jornada establertes per laLlei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliacióde la vida personal, familiar i laboral del personal al

COMISSIÓ DE GOVERN


servei de les Administracions públiques de Catalunya,són incompatibles amb l’autorització de compatibilitatque resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini dela reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

3. Autoritzar a la Sra. Irene Díez Gea (Mat. 25241)la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat mu-nicipal en aquesta Corporació com a funcionària inte-rina, amb la categoria de Tècnica Mitjana d’Arqui-tectura i Enginyeria en el lloc de treball de tècnica deLlicències en el Departament de Llicències i Inspecciódel Districte de Gràcia, i l’exercici lliure de la professiód’arquitecta tècnica per compte propi, excloent qual-sevol manifestació del seu exercici en el terme muni-cipal de Barcelona, per tal d’evitar possibles coin-cidències entre l’activitat pública i la privada, garantintd’aquesta manera l’objectivitat, la imparcialitat i laindependència que ha de presidir la seva actuaciócom a funcionària interina i per salvaguardar l’interèspúblic que podria sortir perjudicat en cas de produir-se aquella; tanmateix la seva dedicació professionalprivada no podrà superar la meitat de la jornada labo-ral setmanal vigent a l’Administració Pública, tot deconformitat amb els articles 11 i 12 de la Llei 53/1984de 26 de desembre d’incompatibilitats del personal deles Administracions públiques, la Llei 21/1987, de 26de novembre d’incompatibilitats del personal al serveide l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb elque disposa el Reglament del personal al servei deles Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30de juliol, en els seus articles 329 i 330. La presentautorització està condicionada a l’estricte complimentdels deures públics i restarà sense efecte en elssupòsits següents: si l’activitat privada impedís omenyscabés l’estricte compliment dels deures o encomprometés la seva imparcialitat o independència;si l’activitat privada tingués alguna relació amb elsassumptes que la persona autoritzada conegui perraó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi delloc de treball municipal; per variació de les sevescircumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interèspúblic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o defamiliars i les reduccions de jornada establertes per laLlei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliacióde la vida personal, familiar i laboral del personal alservei de les Administracions públiques de Catalunya,són incompatibles amb l’autorització de compatibilitatque resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini dela reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

4. Autoritzar a la Sra. Elisabet Boleda Martí (Mat.26187) la compatibilitat sol·licitada entre la seva acti-vitat municipal en aquesta Corporació com a fun-cionària interina, amb la categoria de Tècnica supe-rior d’Arquitectura i Enginyeria en la Direcció deServeis Tècnics del Districte de Ciutat Vella, il’exercici lliure de la professió d’arquitecta per comptepropi, excloent qualsevol manifestació del seu exer-cici en el terme municipal de Barcelona, per tald’evitar possibles coincidències entre l’activitat públi-ca i la privada, garantint d’aquesta manera l’ob-jectivitat, la imparcialitat i la independència que ha depresidir la seva actuació com a funcionària i per sal-vaguardar l’interès públic que podria sortir perjudicat

en cas de produir-se aquella coincidència; tanmateixla seva dedicació professional privada no podrà supe-rar la meitat de la jornada laboral setmanal vigent al’Administració Pública, tot de conformitat amb elsarticles 11 i 12 de la Llei 53/1984 de 26 de desembred’incompatibilitats del personal de les Administracionspúbliques, la Llei 21/1987, de 26 de novembre d’in-compatibilitats del personal al servei de l’Admi-nistració de la Generalitat, i d’acord amb el què dis-posa el Reglament del personal al servei de lesEntitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 dejuliol, en els seus articles 329 i 330. La present au-torització està condicionada a l’estricte complimentdels deures públics i restarà sense efecte en elssupòsits següents: si l’activitat privada impedís omenyscabés l’estricte compliment dels deures o encomprometés la seva imparcialitat o independència;si l’activitat privada tingués alguna relació amb elsassumptes que la persona autoritzada conegui perraó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi delloc de treball municipal; per variació de les sevescircumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interèspúblic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o defamiliars i les reduccions de jornada establertes per laLlei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliacióde la vida personal, familiar i laboral del personal alservei de les Administracions públiques de Catalunya,són incompatibles amb l’autorització de compatibilitatque resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini dela reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

5. Autoritzar al Sr. Javier Pascual Gurpegui (Mat.25652) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac-tivitat municipal com a funcionari eventual, amb lacategoria director d’Organització en el Sector deServeis Generals, i l’activitat pública com a professorassociat a temps parcial de la Universitat Politècnicade Catalunya, per al curs acadèmic 2006-2007 ipròrrogues que es puguin produir, d’acord ambl’acord del Consell Municipal de 16 de juny de 1996,l’article 3 i següents de la Llei 53/1984, de 26 dedesembre, d’incompatibilitats del personal de les ad-ministracions públiques, article 4 de la Llei 21/1987,de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal alservei de l’Administració de la Generalitat i l’article324 i següents del Reglament del personal al serveide les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de30 de juliol, amb les limitacions previstes als articles7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 de la mateixa Llei21/1987, i als articles concordants del Decret 214/1990.La present autorització està condicionada a l’estrictecompliment dels deures públics i restarà sense efecteen els supòsits següents: si l’activitat privada impedíso menyscabés l’estricte compliment dels deures o encomprometés la seva imparcialitat o independència;si l’activitat privada tingués alguna relació amb elsassumptes que la persona autoritzada conegui perraó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi delloc de treball municipal; per variació de les sevescircumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interèspúblic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o defamiliars i les reduccions de jornada establertes per laLlei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliacióde la vida personal, familiar i laboral del personal al


servei de les Administracions públiques de Catalunya,són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat,que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini dela reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.



6. Desestimar el recurs de reposició interposat pelSr. Francisco del Cuerpo Ortega, contra l’acord de laComissió de Govern de 17 de gener de 2007d’aprovació definitiva del Projecte d’urbanització delnou espai públic entre el carrer de Sant Pere mésBaix i el carrer dels Carders. Jardins Pou de laFiguera, d’acord amb l’informe emès pels ServeisJurídics de Foment de Ciutat Vella, S.A., el 22 demarç de 2007, que a efectes de motivació es dónaper reproduït; i notificar-lo als interessats en aquestprocediment.


7. Aprovar definitivament el Projecte executiu d’apar-cament subterrani situat als carrers de València-Calàbria i a l’avinguda de Roma i d’urbanització de lasuperfície, per import de 9.541.127,41 euros, el 16%de l’impost del valor afegit inclòs, formulat per Barce-lona de Serveis Municipals, SA, amb les modifica-cions a què fa referència l’informe de la Direcciód’Urbanisme, que consta a l’expedient i a efectes demotivació s’incorpora a aquest acord; precisar quecaldrà donar compliment a les condicions establertesen els informes emesos per la Direcció de Serveisd’Actuació Urbanística el 4 de desembre de 2006, iper la Direcció d’Urbanisme el 6 de febrer de 2007,que figuren a l’expedient i es donen per reproduïts;publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia i en un diari dels de més circulació de Cata-lunya; notificar-lo als interessats en aquest proce-diment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme,Infraestructures i Habitatge.


8. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitzacióde la plaça del Districte de Sants-Montjuïc, delimitadapels carrers d’Ermengarda, de Llobet, de MiquelBleach i un nou edifici al carrer del Callao, per importd’1.458.425 euros, el 16% de l’impost del valor afegitinclòs, corresponent al Pla especial de millora urbanade la finca situada als carrers de Miquel Bleach,núms. 23-25 i del Callao, núms. 17-19, aprovat de-finitivament el 22 de desembre de 2004, formulat perGestora Inmobiliaria Besòs, SA; resoldre les al·le-gacions presentades en el tràmit d’informació públicade l’aprovació inicial, de conformitat amb els informesdels serveis municipals, de valoració de les al·le-gacions, que consten a l’expedient i, a efectes demotivació, s’incorporen a aquest acord; publicar

aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i enun diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-necompte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures iHabitatge.

9. Aprovar definitivament el Projecte executiu delpasseig dels Cims de Montjuïc, Fase E, amb un pres-supost per “execució de contracte” de 2.438.076,71euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs,formulat per Barcelona de Serveis Municipals, SA;resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial, de con-formitat amb els informes dels serveis municipals, devaloració de les al·legacions, que consten a l’ex-pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen aaquest acord; publicar aquest acord en el Butlletí Ofi-cial de la Província i en un diari dels de més circulacióde Catalunya; notificar-lo als interessats en aquestprocediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Ur-banisme, Infraestructures i Habitatge.

Es dóna compte que la proposta anterior téaquesta nova redacció:

Aprovar definitivament el Projecte executiu del pas-seig dels Cims de Montjuïc, Fase E, amb un pressu-post, per execució de contracte, de 2.833.097,48euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs,formulat per Barcelona de Serveis Municipals, SA, deconformitat amb l’informe emès per Barcelona deServeis Municipals, SA, el 30 d’abril de 2007; resoldreles al·legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial, de conformitat amb elsinformes dels serveis municipals, de valoració de lesal·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex-pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen aaquest acord; publicar aquest acord en el Butlletí Ofi-cial de la Província i en un diari dels de més circulacióde Catalunya; notificar-lo als interessats en aquestprocediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Urba-nisme, Infraestructures i Habitatge.

S’aprova amb aquesta nova redacció.


10. Aprovar definitivament el Projecte executiu deltram comprès entre els carrers d’Homer i del Puig-reig, corresponent a la remodelació de la ronda delMig, ronda del General Mitre – Travessera de Dalt:Balmes – Lesseps, per un import de 4.528.876,72 eu-ros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, formulatper Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA,(BIMSA); resoldre les al·legacions presentades; publi-car aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i enun diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-necompte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures iHabitatge.


11. Aprovar, el Projecte modificat d’urbanització delPla especial de reforma interior del barri de Porta,corresponent a la unitat d’actuació V, formulat perBagur, SA, el qual no afecta al pressupost, per aconeixement de l’Administració, aprovat en el seu dia,d’acord amb l’informe de 20 d’abril de 2007 de la


Direcció de Gestió d’Obres de Projectes d’Urba-nització i Edificació de Barcelona de Gestió Urbanísti-ca, SA, el qual consta a l’expedient i es dóna perreproduït; notificar-ho als interessats i donar-necompte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures iHabitatge.


12. Aprovar definitivament el Projecte executiu pera un aparcament subterrani i ordenació de superfícieals carrers de Bilbao i de Ramon Turró, per import de8.330.576,91 euros, el 16% de l’impost del valorafegit inclòs, formulat per Barcelona de ServeisMunicipals, SA; precisar que caldrà donar complimenta les condicions establertes en els informes emesosper la Direcció d’Urbanisme el 17 de gener de 2007 iper la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística el16 de febrer de 2007, que figuren a l’expedient i esdonen per reproduïts; publicar aquest acord en elButlletí Oficial de la Província i en un diari dels demés circulació de Catalunya; notificar-lo als inte-ressats en aquest procediment; i donar-ne compte ala Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

13. 1r) Aprovar definitivament el Projecte d’Estatutsi Bases d’Actuació de la Junta de Compensació delPla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrersde Pere IV, de la Selva de Mar, del Marroc i delTreball, formulat pels propietaris que representen el100% de la superfície total de l’àmbit. 2n) Aprovar laconstitució de la Junta de Compensació del Pla demillora urbana de l’illa delimitada pels carrers de PereIV, de la Selva de Mar, del Marroc i del Treball,formalitzada mitjançant escriptura pública atorgada el22 de novembre de 2006 davant del Notari de Barce-lona Sr. Tomás Giménez Duart, sota el número 4319del seu Protocol. 3r) Traslladar a la Direcció Generald’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, ladocumentació que prescriu 192 del Decret 305/2006,de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de laLlei d’urbanisme. 4t) Designar el Sr. Andreu RomaníBlancafort, director de Gestió Urbanística de 22 Arro-ba BCN, SA, representant d’aquesta Administració enl’òrgan rector de la Junta de Compensació. 5è) Publi-car aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província ien un dels diaris de més difusió de la província i notifi-car-lo individualment a tots els interessats enl’expedient. 6è) Donar-ne compte a la Comissiód’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT

14. Computar el termini de quinze dies per a poderpresentar esmenes al Projecte normatiu de l’Orde-nança reguladora de les condicions de protecció con-tra incendis, d’acord amb el tràmit previst en elsarticles 111 i següents del Reglament orgànic munici-pal de l’Ajuntament de Barcelona, a partir de la dataen què quedi constituït el nou Consistori.

b) Mocions



Desestimar el recurs potestatiu de reposició in-terposat pel Sr. Llorenç Cortadella i Morral, actuanten nom i representació del Sr. Josep Sellarés Garcési la Sra. Sílvia Llobet Macian, contra l’acord de laComissió de Govern, de 7 de març de 2007, pel quals’aprovà definitivament, a l’empara de l’article 150 delText refós de la Llei d’urbanisme, la necessitat del’ocupació directa que implica la declaració d’urgènciadels béns i drets afectats, de determinades porcionsde terrenys de les finques ubicades als números 44,46 i 48 del carrer dels Jocs Florals incloses dinsl’àmbit del polígon d’actuació urbanística número 1Cde la Modificació del Pla General Metropolità per al’ordenació de l’Estació de Sants i el seu entorn, ques’ha d’executar mitjançant el sistema d’actuació dereparcel·lació en la seva modalitat de cooperació, perles raons contingudes en l’informe jurídic de 2 demaig de 2007; i conseqüentment desestimar la peticióde suspensió de l’executivitat de l’acord abansesmentat, pels motius que justificadament i raonadas’exposen en el mateix informe de 2 de maig de 2007que consta en l’expedient i es dóna per reproduït; no-tificar-ho individualment al recurrent, amb trasllat del’informe citat.

S’aprova, per unanimitat, la moció anterior desprésde declarar-se’n, també per unanimitat, la urgència.

No havent-hi altres assumptes per tractar, laPresidència aixeca la sessió a les deu hores i quinzeminuts.


Decret. En ús de les facultats atribuïdes a l’Alcaldiaper l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona,disposo:

Designar regidors/es de Districte en cadascun delsàmbits territorials següents:

Ima. Sra. Itziar González i Virós, Districte de CiutatVella

Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Districte del’Eixample

Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, Districtede Sants-Montjuïc

Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste, Districte deles Corts

Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner, Districte deSarrià-Sant Gervasi

Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño, Districte deGràcia

Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, Districte d’Horta-Guinardó

Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón, Districte de NouBarris

Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, Districte deSant Andreu

Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, Districte de SantMartí

Barcelona, 19 de juny de 2007. L’alcalde, JordiHereu i Boher.

(Ref. 2608)

* * *


Facultar, amb caràcter provisional, el Sr. JosepGarcía i Puga, gerent del Districte de Sants-Montjuïc,per tal que assumeixi així mateix les funcions deGerent del Districte de Ciutat Vella, fins que esprocedeixi al nomenament del nou gerent d’aquestDistricte.


(Ref. 2609)

* * *


Primer. Crear el Comitè Territorial per tal de coordi-nar l’actuació dels districtes municipals.

Segon. Designar membres del Comitè Territorial,les persones següents:

President:Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, primer tinent d’al-

calde.

Membres:Ima. Sra. Itziar González i Virós, regidora del

Districte de Ciutat VellaIma. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, regidora del

Districte de l’EixampleIma. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez, regidora

del Districte de Sants-MontjuïcIma. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste, regidora del

Districte de les CortsIma. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner, regidora del

Districte de Sarrià-Sant GervasiIm. Sr. Guillem Espriu i Avendaño, regidor del

Districte de GràciaIma. Sra. Elsa Blasco i Riera, regidora del Districte

d’Horta-GuinardóIma. Sra. Carmen Andrés i Añón, regidora del

Districte de Nou BarrisIma. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, regidora del

Districte de Sant AndreuIm. Sr. Francesc Narváez i Pazos, regidor del

Districte de Sant MartíBarcelona, 20 de juny de 2007. L’alcalde, Jordi

Hereu i Boher.(Ref. 2644)

* * *

Decret. En ús de les atribucions que em confereixl’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dis-poso:

Delegar en l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, primertinent d’alcalde, la resolució dels recursos adminis-tratius regulats a l’article 25.2 de la Carta Municipalde Barcelona, que s’interposin contra els actes dictatspels òrgans dels Districtes.


(Ref. 2631)

* * *

Decret. En ús de les facultats atribuïdes a l’Alcaldiaper l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona iels articles 10 del Reial Decret 1398/93, de 4 d’agost,i 2 del Decret 278/93, de 9 de novembre, disposo:

Delegar en la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran,segona tinenta d’alcalde, les competències següents:– Atorgament de llicències de canalitzacions per a

l’execució d’obres a la via pública.– Atorgament d’autoritzacions a particulars per a la

col·locació de fites, tanques protectores i senyalsorientadors.

– Potestat sancionadora: incoar, nomenar, instruir iresoldre amb imposició de la corresponent sanció,els expedients referents a: Infraccions tipificadesa l’Ordenança d’Obres, Instal·lacions i Serveis en

CARTIPÀS


el Domini Públic Municipal, Ordenança dels usosde la Via Pública i en l’Ordenança Municipal delMedi Ambient Urbà en les matèries referents a:1. Neteja.2. Protecció de l’atmosfera.3. Control de contaminació i consum d’aigües.4. Control de la contaminació per agents físics imines.5. Pous d’aigua i aqüeductes.6. Zones naturals i espais verds.


(Ref. 2658)

* * *


Delegar en l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats,tercer tinent d’alcalde, les atribucions següents:– Cancel·lar i retornar els dipòsits i garanties cons-

tituïts, quan aquesta facultat no hagi estat delega-da en altres òrgans municipals.

– Aprovar, donant-ne compte al Plenari del ConsellMunicipal, els expedients de generació de crèditsper majors ingressos i d’incorporació de roma-nents de crèdit i les transferències de crèdit noatribuïdes al Plenari del Consell Municipal.

– Ordenar pagaments.– Signar els comptes de Cabals, els comptes de

liquidació i dels llegats que administra aquestAjuntament.

– Signar les resolucions que aprovin comptes depagaments a justificar censurades per la inter-venció municipal.


(Ref. 2660)

* * *


Delegar en l’Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín,quart tinent d’alcalde, les atribucions següents:– La resolució dels recursos administratius que s’in-

terposin contra els actes dictats per desconcen-tració d’aquesta Alcaldia.

– La resolució dels recursos potestatius de reposicióregulats a l’article 52.1 de la Llei 7/1985, de 2d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local,que s’interposin contra els altres actes dictats perdelegació d’aquesta Alcaldia.

– La resolució dels recursos administratius ques’interposin contra les resolucions dictades pelsòrgans dels Organismes i Entitats Municipals do-tats de personalitat jurídica pròpia, a excepciódels que s’interposin contra actes de gestió i ins-pecció tributàries i de recaptació.

– Contractar el lloguer d’immobles dels quals dis-posa la Corporació.

– Concertar pòlisses d’assegurances concertadesper a cobrir responsabilitat i riscs de l’Ajuntament.

– Signar, en representació de l’Ajuntament, les es-criptures o actes administratius per a la forma-lització de tota classe de contractes, concessionso autoritzacions.

– Aprovació de llicències per als usos comuns es-pecials i privatius dels béns de domini públic aixícom la iniciació, tramitació i la resolució d’expe-dients sancionadors relatius a aquesta matèria,quan aquestes funcions no hagin estat delegadesen altres òrgans.

– Adquisició de béns immobles i alliberament decàrregues i gravàmens quan la seva quantia noexcedeixi de l’1% dels recursos ordinaris delPressupost.

– Acceptació de béns a títol lucratiu, si és incondi-cional.

– Aprovació de les agrupacions, segregacions, de-claracions d’obra, divisions de propietat horit-zontal, expedients de domini, actes de notorietat,represa del tracte successiu i altres operacionsdestinades a adequar la situació registral delsimmobles i la seva realitat física.

– Alienació de béns mobles no utilitzables quan laseva quantia no ultrapassi l’1% dels recursosordinaris del pressupost.


(Ref. 2659)

* * *

Decret. En ús de les facultats atribuïdes per l’article13 de la Carta Municipal de Barcelona i l’article 22 delReglament orgànic de l’Ajuntament de Barcelona,disposo:

Primer. Delegar en l’Im. Sr. Ramon García-Braga-do i Acín, quart tinent d’alcalde, les atribucions se-güents:

1. En matèria de planejament urbanístic i altresinstruments urbanísticsa) Aprovació inicial dels instruments de planejament

derivat i les seves modificacions.b) Aprovació inicial de les modificacions de les

Ordenances Metropolitanes d’Edificació en l’àmbitde la ciutat de Barcelona.

c) Suspensió de tramitacions i de l’atorgament dellicències, potestativa i preceptiva, amb motiu del’elaboració i tramitació del planejament derivat.

d) Exposició al públic dels avanços de planejamentde modificacions del Pla General Metropolità quanno s’acordi simultàniament la suspensió dellicències, i del planejament derivat.

e) Pròrroga de l’exposició al públic dels instrumentsde planejament o acordar-ne noves exposicions.

f) Formalització de convenis urbanístics en matèriade planejament derivat.

g) Aprovació inicial dels projectes d’urbanització es-tablerts a l’article 70 del Decret Legislatiu 1/2005,de 26 de juliol, que aprova el text refós de la Lleid’Urbanisme de Catalunya.

h) Aprovació inicial dels projectes d’urbanitzaciócomplementaris establerts a l’article 87.6 del De-cret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que aprova


el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunyaquan aquests hagin de ser sotmesos a exposicióal públic.

i) Resolucions sobre l’inici dels treballs de plane-jament urbanístic, quan s’escaigui, i mesures departicipació.

2. En matèria d’execució del planejament urbanísticA. Instruments de gestió

a) Aprovació inicial de la delimitació de polígonsd’actuació urbanística no contemplada en el pla-nejament i la seva modificació.

b) Aprovació inicial de la modificació de polígonsd’actuació o d’unitats d’actuació delimitades en elplanejament no adaptat al Decret Legislatiu 1/2005,de 26 de juliol, que aprova el text refós de la Lleid’Urbanisme de Catalunya.

c) Aprovació inicial de projectes de reparcel·lació enles seves diferents modalitats, inclosos els pro-jectes de regularització de finques.

d) Aprovació inicial de les bases i estatuts de les jun-tes de compensació o entitat urbanística col·la-boradora en la modalitat de compensació perconcertació.

e) Aprovació inicial dels estatuts de les juntes deconservació.

f) Aprovació inicial d’estatuts de les associacionsadministratives de cooperació.

g) Aprovació inicial del canvi de sistema d’actuació ode la modalitat corresponent en el sistema dereparcel·lació.

h) Pròrroga de les exposicions al públic dels instru-ments de gestió o acordar-ne noves exposicions.

i) Aprovació inicial dels comptes de liquidació defini-tiva dels projectes de reparcel·lació en les sevesdiferents modalitats.

j) Aprovació d’operacions jurídiques complemen-tàries de projectes d’execució urbanística en elssupòsits de l’article 168.1 del Decret 305/2006, de18 de juliol, que aprova el Reglament de la Lleid’Urbanisme.

k) Aprovació inicial d’operacions jurídiques comple-mentàries de projectes d’execució urbanística enels supòsits de l’article 168.2 del Decret 305/2006,de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Lleid’Urbanisme.

l) Sotmetre a exposició al públic els projectes de ba-ses del concurs i projectes de conveni en lareparcel·lació en la modalitat de compensació perconcertació.

m) Sotmetre a exposició al públic els trets bàsics dela modalitat de cooperació i projecte de bases delconcurs per a la concessió de la gestió urbanísticaintegrada en la reparcel·lació en la modalitat decooperació.

n) Incoació dels expedients d’ocupació directa i sig-natura de les corresponents actes d’ocupació.

o) Acceptació de la cessió gratuïta de terrenys qua-lificats de vials o d’altres sistemes derivats d’ex-pedients de llicències no descentralitzades o de lagestió urbanística.

p) Acceptació de la constitució de servituds i dretsd’aprofitament parcial derivats de l’execució delplanejament urbanístic.

q) Aprovació i formalització dels convenis urbanísticsper a l’execució del planejament.

r) Aprovació de convenis urbanístics per a la cons-trucció d’habitatges protegits en qualsevol de les

seves modalitats, dels habitatges destinats a rea-llotjament d’afectats urbanístics, així com els con-venis per a la rehabilitació d’habitatges la com-petència dels quals, per raó de la matèria, sigui del’Alcaldia i la quantia dels quals no superi els6.010.121,04 euros ni els quatre anys de durada.

s) Desnonament i llançament dels ocupants de lesfinques derivat d’instruments de gestió.

t) Signatura d’escriptures i formalització d’actes ad-ministratius i convenis en matèria de gestió urba-nística.

u) Ordre d’enderroc en l’àmbit d’instruments de ges-tió.

v) Declaració d’innecessarietat de la reparcel·lació.B) Expropiacions

a) Aprovació inicial de la relació de béns i drets detotes les expropiacions.

b) Iniciar les expropiacions centralitzades en les ma-tèries següents:

– Execució pel sistema d’expropiació de polígons iunitats d’actuació.

– Derivades de l’incompliment de les obligacionsdels propietaris afectats en els sistemes com-pensació o cooperació o en les diferents moda-litats del sistema de reparcel·lació.

– Per incompliment de la funció social de la pro-pietat (104.1 e) LU).

– Per a la constitució o ampliació del patrimoni mu-nicipal d’urbanisme.

c) Aprovació definitiva de la relació de béns i dretsde les expropiacions sempre que la competènciacorrespongui a l’Alcalde.

d) Aprovació inicial dels projectes de taxació conjun-ta.

e) Resolucions i acords en matèria d’apreuamentsempre que, per raó de la quantia, la competènciacorrespongui a l’Alcalde.

f) Signatura de les actes de pagament i d’ocupacióde totes les expropiacions centralitzades.

g) Desnonament i llançament dels ocupants de lesfinques en expropiacions no descentralitzades.

h) Ordres d’enderroc de les finques expropiadescentralitzades.

i) Signatura de les actes de reversió.3. En matèria de recursos administratius de con-

tingut urbanística) La resolució dels recursos administratius regulats

a l’article 25.2 de la Carta Municipal de Barcelona,que s’interposin contra els actes dictats pelsòrgans dels Districtes.

b) La resolució dels recursos administratius que s’in-terposin contra els actes dictats per desconcen-tració d’aquesta Alcaldia.

c) La resolució dels recursos potestatius de reposicióregulats a l’article 52.1 de la Llei 7/1985, de 2d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local,que s’interposin contra els altres actes dictats perdelegació d’aquesta Alcaldia.

d) La resolució dels recursos administratius ques’interposin contra les resolucions dictades pelsòrgans dels Organismes i Entitats Municipals do-tats de personalitat jurídica pròpia, a excepciódels que s’interposin contra actes de gestió iinspecció tributàries i de recaptació.

e) La resolució dels recursos administratius inter-posats contra els acords de les entitats urbanís-tiques col·laboradores.


Segon. Establir que en les resolucions adminis-tratives que es dictin en exercici de les facultats de-legades en aquest decret es farà constar expressa-ment que s’actua per delegació expressa de l’Alcalde.Així mateix, les resolucions administratives que esdictin en exercici de les facultats delegades en aquestdecret exhauriran la via administrativa, d’acord ambl’article 52 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril i 109 de laLlei 30/1992, de 26 de novembre.


(Ref. 2672)

* * *

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquestaAlcaldia per l’article 13 de la Carta Municipal de Bar-celona, disposo:

Primer. Delegar en el Sr. Albert Soler i Sicilia,gerent de l’Institut Barcelona Esports, les compe-tències següents:a) Aprovar els projectes d’obra i instal·lacions i adju-

dicar els corresponents contractes que no superinels 505.000 euros, inclosos els de caràcter plu-rianual, si no tenen una durada superior a tresanys, sempre que l’import acumulat de totes lesanualitats no superi l’esmentada quantitat; i laseva formalització, novació, resolució i rescissió;cancel·lació i devolució de dipòsits i garanties;imposició de sancions contractuals i la resta deqüestions incidentals.

b) Aprovar i adjudicar les concessions que no tinguinuna durada superior a tres anys, i la seva for-malització, novació, resolució i rescissió; can-cel·lació i devolució de dipòsits i garanties; im-

posició de sancions contractuals i la resta deqüestions incidentals.

c) Aprovar i adjudicar la resta de contractes i pactesde qualsevol naturalesa que no superin els300.000 euros, inclosos els de caràcter plurianual,si no tenen una durada superior a dos anys,sempre que l’import acumulat d’ambdues anua-litats no superi l’esmentada quantitat; i la sevaformalització, novació, resolució i rescissió; can-cel·lació i devolució de dipòsits i garanties; im-posició de sancions contractuals i la resta deqüestions incidentals.

d) Autoritzar i disposar despeses i reconèixer obli-gacions que no superin els 300.000, incloses lesde caràcter plurianual, si no tenen una durada su-perior a dos anys, sempre que l’import acumulatd’ambdues anualitats no superi l’esmentada quan-titat.

e) Presidir les Meses de Contractació de les lici-tacions.

f) Ordenar els pagaments a què hagi de fer frontl’Institut.

g) Compromisos d’ingrés a favor de l’Instituth) Reconeixement i recaptació d’ingressos a favor

de l’InstitutSegon. En el desenvolupament dels assumptes

enunciats, s’haurà de fer constar necessàriament ques’actua per delegació expressa de l’alcalde.

Tercer. L’alcalde podrà, en tot moment, revocar to-tal o parcialment les delegacions concedides o avocarel coneixement d’un determinat assumpte, assumint,conseqüentment, el ple exercici de la corresponentfacultat.


(Ref. 2692)


CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE

AcordsDistricte 7. Horta-Guinardó

Acord de la sessió celebrada el dia 14 de juny de 2007

Únic. Aprovar l’acta de la sessió ordinària celebrada el dia 13 de març de 2007.



A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 13 de març de 2007, s’hi reuneix laComissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sotala presidència de l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas. Hiassisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: RicardJosep Gomà i Carmona, Montserrat Ballarín i Es-puña, Sara Jaurrieta i Guarner, Carles Martí i Jufresa,Immaculada Moraleda i Pérez, Pilar Vallugera i Ba-lañà, Xavier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i San-glas, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos iPayà, Ángeles Esteller i Ruedas, Xavier Basso iRoviralta i María Luisa Ibáñez i Boira, assistits pelsecretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases iPallarès, que certifica.

Excusa la seva absència l’Im. Sr. Joaquim FornChiariello.

S’obre la sessió a les deu hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anteriorS’aprova.

II) Part Informativa


En compliment de l’article 63.1 del Reglamentd’organització municipal, es comuniquen les reso-lucions següents:

1. Sector de Serveis PersonalsDe la gerent municipal, de data 20 de febrer de

2007, que aprova el plec de clàusules i convocaconcurs, per adjudicar el contracte de prestació delservei d’habitatge jove de Barcelona, per als exercicis2007-2008, i per un import de 408.774,54 euros.


2007, que aprova el plec de clàusules i convocaconcurs, per adjudicar el contracte del servei derecollida, transport, emmagatzematge i custòdia pro-visional de béns i estris procedents de desnonamentsjudicials, per als exercicis 2007-2008, i per un importde 296.720,53 euros.

3. Districte de Sarrià-Sant GervasiDe la gerent municipal, de data 7 de febrer de

2007, que aprova el plec de clàusules i convoca

concurs, per adjudicar el contracte de concessió de lagestió de serveis de gent gran Can Fàbregas i CanCastelló, la gestió del centre cívic de Can Castelló i ladinamització del sector de la gent gran del Districte deSarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2007-2009, iper un import de 798.729,73 euros.


2007, que anul·la la despesa del contracte de con-cessió de la gestió de serveis de gent gran Can Fá-bregas i de Can Castelló, la gestió del centre cívic deCan Castelló i la dinamització del sector de la gentgran del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per un errormaterial en els càlculs del pressupost, per als exer-cicis 2007-2009, i per un import de 667.954,23 euros.


2007, que aprova el plec de clàusules i convocaconcurs, per adjudicar el contracte de concessió de lagestió, dinamització i coordinació del centre cívicVil·la Florida, situat al carrer de Muntaner, 540-548,per als exercicis 2007-2009, i per un import de761.425,33 euros.

6. Districte de GràciaDe la gerent municipal, de data 13 de febrer de

2007, que aprova el plec de clàusules i convocaconcurs, per adjudicar el contracte de gestió deserveis públics, en la modalitat de concessió, per a lagestió i explotació de serveis de promoció, dina-mització i organització de les activitats culturals,artístiques i socioculturals en el centre cívic del Coll,al Districte de Gràcia, per als exercicis 2007-2009, iper un import de 558.203,21 euros.

7. Districte de Sant MartíDe la gerent municipal, de data 30 de gener de

2007, que adjudica a la societat Tasca Serveis d’Ani-mació, SL el contracte de gestió i explotació dels ser-veis públics de promoció, dinamització i organitzacióde les activitats de caire cultural, artístic i socio-cultural en el centre cívic del Parc Sandaru, per alsexercicis 2007-2009, i per un import de 348.308euros.


2007, que autoritza i adjudica a la societat Canon Es-paña, SA el contracte de lloguer d’una màquinafotocopiadora multifuncional homologada Canon, per

COMISSIONS DEL CONSELLMUNICIPAL

Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social


al Servei d’habitatge jove, ubicat la Districte de Grà-cia, durant un període de quaranta-cinc mesos, perals exercicis 2007-2010, i per un import de 6.368,40euros.

9. Districte de Sant MartíDe la gerent municipal, de data 19 de febrer de

2007, que autoritza la despesa del contracte de lagestió cívica del centre cultural la Farinera del Clot,mitjançant conveni signat en data 14 de desembre de2006, a favor de la Federació d’Entitats Clot i Campde l’Arpa, per als exercicis 2007-2010, i per un importde 820.000 euros.

b) Mesures de governc) Informes

A la Comissió:1. Programa municipal per a la infància i l’ado-

lescència 2007-2010.El Sr. Gomà presenta el programa que completa el

desplegament dels programes dels diferents col·lec-tius d’atenció, després que s’hagin aprovat els degent gran, de famílies, de joventut i de dones. El pro-grama té com a marc de referència les cartes deciutats educadores i de salvaguarda dels drets hu-mans a la ciutat signades per l’Ajuntament, el progra-ma de ciutats amigues de la infància impulsat per laUNICEF, el compromís establert en el PAM i lespropostes del grup d’infància del Consell Municipal deBenestar Social, que ha treballat de manera molt di-recta en el procés d’elaboració del programa con-juntament amb tècnics de les àrees centrals del’Ajuntament i els referents d’infància i d’adolescènciade cadascun dels districtes de la ciutat. Adopta siscriteris rectors: 1. La infància i l’adolescència com aetapes del cicle vital distingint-ne tres: la petitainfància (0 a 3 anys), la infància (4 a 11), i l’ado-lescència (12 a 16); es dissenyen les polítiques mésadaptades a cadascuna de les etapes; 2. Els dretsdels infants i dels adolescents (cobertura de ne-cessitats bàsiques, desenvolupament personal, pro-tecció i participació); 3. Els infants i adolescents coma subjectes de ciutadania activa; 4. Infants i relacionsfamiliars de qualitat; 5. Xarxes i corresponsabilitat enel desenvolupament dels infants; i 6. Protecció davantde la vulnerabilitat.

Explica que, a partir d’aquests criteris, es fa unasistematització de l’oferta de 38 tipus diferents deserveis públics municipals, que conformen una ofertaconsolidada de serveis de proximitat. Puntualitza quealguns d’aquests serveis són específics i d’altres vanadreçats a la infància i a l’adolescència en el marcd’una cobertura de població més àmplia on es podendistingir sis sectors temàtics: l’atenció social, lapromoció social, l’educació, la salut, els esports i lacultura. Destaca conjunts molt consolidats de serveiscom, per exemple, l’acció socioeducativa en mediobert, la xarxa de centres oberts, els EAIAS, elsequips d’atenció a la infància en situació de risc so-cial, els centres d’acollida, els centres residencialsd’acció educativa i tot el conjunt de serveis educatiusque se situen més enllà de la xarxa d’educació for-mal, com la xarxa d’escoles bressol, l’educació espe-cial, els espais familiars, els espais d’ensenyamentartístic l’activitat esportiva o bé tots els programesculturals de la xarxa de biblioteques i de museus. Afir-

ma que, establerta la sistematització dels serveis queara dóna l’Ajuntament, el programa entra en la sevapart de proposicions i defineix una gradació entre 5línies estratègiques, 19 objectius operatius i 65 ac-cions concretes per dotar el programa de la ope-rativitat necessària. Diu que la primera línia es-tratègica se centra en la participació i el protagonismeactiu de la infància amb 4 objectius operatius i 16accions concretes; la segona se centra en l’atenció in-tegral a les famílies i al suport a les funcions parentalsamb 4 objectius operatius i 12 accions; la tercera secentra en l’acció socioeducativa amb 3 objectius i 13accions; la quarta té com a objectiu la consolidaciódel sistema d’atenció i protecció a la infància ensituació de risc i vulnerabilitat amb 5 objectius i 13accions i, finalment, la cinquena estableix dos àmbitsd’acció el treball en xarxa entre l’Ajuntament i lesentitats i promoció de les eines d’anàlisi de la realitatque permetin conèixer les tendències i les dinà-miques de la infància a la ciutat. Explica que el pro-grama, que té un esquema de seguiment i avaluació,es tanca amb un pressupost que està estructurat enels sis àmbits sistematitzats i arriba a una quantitatpropera als 140.000.000 euros. Recorda que el pro-grama s’ha pogut elaborar a partir de l’anàlisi en de-tall de les principals dades sociodemogràfiques de lainfància a la ciutat de les quals vol destacar-ne tresaspectes: el primer, el repuntament a la ciutat des de2001 del col·lectiu d’infants i adolescents que ara sesitua en 225.000 quan, fa 5 anys era de 210.000; elsegon, la lenta però sostinguda recuperació del nom-bre de naixements d’infants a la ciutat, ja sigui per lapoblació nouvinguda, ja sigui per l’increment de lanatalitat i, el tercer, l’estructura molt diversificada deles llars on es produeix aquest repuntament quetendeix a un augment del nombre de llars, però a unareducció del nombre de persones per llar. Posa derelleu la molt àmplia presència de recursos socio-educatius a la ciutat i, pel que fa a la infància ensituació de risc social, diu que es detecta unatendència a l’estancament i al control a través dels3.000 casos que cada any atenen els onze equipsd’atenció a la infància i l’adolescència i que amb eldesplegament dels equipaments d’atenció a la in-fància previstos en el conveni amb la Generalitat espot afirmar que el sistema d’atenció a la infància ensituació de risc estarà ben dimensionat.

La Sra. Fandos observa que el regidor fa una bonaexplicació, i que els no entesos en la matèria es po-den creure el que diu, però que trontolla quan s’es-tudien a fons les seves paraules. Li sorprèn quel’informe arribi en la última Comissió, recorda que en-tre les recomanacions del Consell Municipal deBenestar Social de 2002, ja es demanava que s’apro-vés aquest pla i pensa que s’han superat totes lesprevisions d’endarreriment possibles. Dedueix que elregidor s’ha vist obligat a presentar el programaabans de finalitzar el mandat atès l’informe presentatper la Síndica de Greuges, crític quant a tot elreferent a l’atenció a la infància que, entre altres co-ses, considera absolutament insuficients els recursosdels EAIA. Pensa que el programa és una declaraciód’intencions perquè la plantilla de personal de 2007no ha aprovat ni una sola plaça nova pels EAIA, i elComitè d’Empresa de Serveis Socials considera queels EAIA són un dels punts més crítics. Afirma que laplantilla dels EAIA és insuficient per cobrir baixes i


suplències, hi ha molts interins en places estructuralsi insisteix que aquesta crítica no la fa CiU, sinó que lafan els mateixos treballadors. Agraeix que el regidorpresenti un pressupost i li agradaria saber si aquestpressupost és el mateix dels altres anys o si el pro-grama ha significat un augment; també demana quèaporta de nou que no es fes anteriorment. Pensavaque el programa seria més rigorós amb l’avaluació, jaque els ha semblat excessivament genèric, i seriamés interessant que hi hagués indicadors acció peracció, que mostressin si s’ha complert l’objectiu;també hi troba a faltar que no es digui qui farà cadaacció.

La Sra. Esteller recorda que el PP, des de l’inicid’aquest mandat, ha demanat insistentment el plaperquè calien unes mesures que responguessin a lesnecessitats actuals de la infància i un programaseparat per afrontar les situacions de risc. Tambéconsideraven necessària la incorporació de mesuresde caràcter transversal amb contingut i pressupostsuficient coordinades amb el programa de la Ge-neralitat per millorar la situació de la infància il’adolescència a la ciutat. Constata que es presenta elprograma a final de mandat i, per tant, caldrà veurequi serà el responsable de tirar-lo endavant o si serànecessari modificar el seu contingut. Fa constar quel’avaluació del programa anterior, amb vigència fins al2004, encara no s’ha presentat a aquesta Comissió ino pot servir de guia a les actuacions que ara s’hande tirar endavant. Diu que el programa que es pre-senta és continuïsta i no significa ni un salt endavantni cap canvi estructural alhora que presenta un seguitde mesures per redefinir serveis municipals ja enfuncionament evidenciant la manca de reflexos delgovern per detectar els problemes de funcionamentde molts d’aquests serveis. Insisteix que en el progra-ma hi ha poques polítiques novedoses i que es limitaa anunciar alguns projectes sense concretar-los com,per exemple, redefinir el model de casal infantil, deludoteca; creu que el programa ja hauria d’incloure laredefinició o ja hauria d’abordar des de l’acciósocioeducativa les situacions de conflicte al carrer ies pregunta quins són els instruments que es des-envoluparan per donar compliment als projectes, jaque les línies establertes són insuficients perquè novan acompanyades de les que han d’implementar lesmesures. Fa constar que el pla no inclou indicadorsd’avaluació i, per tant, es desconeixerà el seu ritmed’execució i, finalment, torna a repetir que és un plapoc ambiciós i de continuïtat davant d’una situaciópreocupant com és l’increment de menors noacompanyats o la manca de recursos municipals perdonar suport a les famílies. Conclou que en el seuconjunt no hi ha un salt qualitatiu per poder abordaramb més determinació el problema de la infància itampoc no aborda, perquè és massa generalista, lasituació de la infància en situació de risc. Finalment,diu que el pressupost no conté una dotació única i ex-clusiva per tirar endavant aquest pla, no es fa unaacció integral, sinó que diferents capítols del pressu-post municipal s’inclouen en aquests àmbits.

El Sr. Gomà afirma que al llarg d’aquest mandats’ha treballat a fons en el desplegament i en la millorade les polítiques públiques d’infància a l’Ajuntamentde Barcelona i que, en paral·lel, s’ha treballat tambéen les instàncies participatives i en els territoris peruna elaboració sistematitzada de totes aquestes po-

lítiques fins que s’ha pogut articular un document pro-grama. Posa com a exemples de la tasca feta l’in-crement del 18% de la atenció domiciliària decaràcter socioeducatiu, l’increment del 30% dels ser-veis d’educació precoç, la millora i ampliació del pro-grama d’acció socioeducativa en medi obert a partirdel carrer amb un increment d’un 34% de joves iadolescents vinculats, la xarxa de centres oberts amb10 centres conveniats amb l’Ajuntament que oferei-xen 700 places i cobreixen 900 adolescents, l’in-crement del nombre de professionals en els equipsdirectament vinculats a la infància, passant de 136 a165, els 16 nous educadors socials que treballen enels equips EAIAS des de principis de l’any 2006 i quesignifiquen passar de 50 a 66 treballadors amb uncanvi quantitatiu i qualitatiu important perquè la figuraprofessional de l’educador social s’incorpora alsequips d’atenció a la infància. Diu que també s’ha fetun increment substancial de l’oferta municipal devacances d’estiu passant de cobrir 30.000 infants iadolescents a 55.000, s’ha incrementat l’oferta d’es-coles bressol i s’ha tirat endavant el projecte educatiude ciutat. Insisteix que s’han fet moltes polítiquespúbliques d’infància que han marcat les tendènciesque després han quedat plasmades en el documentque avui es presenta. Manifesta que el grup de treballd’infància ha treballat amb els tècnics de l’Ajuntamenten l’elaboració d’aquest programa i la seva feina estàmolt present en totes les seves línies estratègiques.Diu que és cert que en el programa no hi ha elementsd’evolució pressupostària en la mesura que és d’unaenorme complexitat fer-los, però pot donar algunesdades: el conveni marc Ajuntament-Generalitat per laprotecció de la infància en risc ha crescut durant elmandat un 44% i el global del pressupost d’atenciósocial a la infància ha crescut per sobre del 30%.Quant a la concreció dels indicadors i dels actors decada una de les accions, diu que s’anirà fent perquèqualsevol programa que fixi un horitzó temporal comaquest ha de tenir un grau de detall suficient per noser purament retòric, però no pot tenir un grau de de-tall com s’ha demanat en algunes intervencionsperquè invalidaria el seu procés d’implementació iperquè el desplegament d’un programa ha de ser viu,s’ha d’adaptar a la realitat territorial i al temps i ha detenir un marge d’autonomia pel replantejament de lesaccions en el territori i creu que el programa se situaen aquest grau d’equilibri. Quant a la continuïtat o alssalts endavant, puntualitza que en parlar del noumodel de casal, del nou model de centre obert o delnou model de protecció de la infància en risc s’estanproduint salts qualitatius.

La Sra. Fandos no vol discutir els recursos que elregidor ha dit que s’han invertit, però segueix dient, iho diuen els treballadors dels EAIA, que els recursosno s’han ampliat. Insisteix que l’informe de la Síndicaposa de manifest que el que manquen són recursos icoordinació eficaç, no idees ni predisposició, i queaixò porta a un sistema de protecció de menors encrisi. Repeteix que el que s’ha treballat mereixaquesta avaluació feta per la Síndica i entén que elprograma arriba tard. Diu que no es pot posar com unexemple de feina feta ara el projecte educatiu deciutat perquè fa molts anys que es va redactar. Se-gueix pensant que el regidor té bona voluntat, peròarriba tard i que segurament ha recollit els dèficits quedurant molts anys hi ha hagut en atenció a la infància.


La Sra. Esteller pensa que no es pot dir que ara espresenta el Pla i que després s’anirà desenvolupantperquè no hi ha temps, el mandat s’acaba d’aquí ados mesos i quan es presenta un programa tan tard,si com a mínim es vol donar credibilitat que es volencanviar les coses, s’ha de presentar complet perquèles accions es poden detallar. Diu que hi ha progra-mes d’actuació en l’àmbit de la infància que inclouenmesures, indicadors i grau d’execució i calendari que,naturalment, és complicat, però si ja es treballa ambcriteris ben definits i amb instruments per mate-rialitzar-lo quan es presenta es pot fer en un solpaquet. Insisteix que la primera crítica és que el pro-grama arriba tard incomplet, amb ambigüitat i sensedefinició de models. D’altra banda, creu que manquenlínies d’actuació concretes implementades amb ca-lendari i amb dotació pressupostària, també són in-suficients els recursos i el material, el regidor parlavade les 16 persones que s’han incorporat com aeducadors, però tothom està d’acord que sóninsuficients i fins i tot la Síndica diu que per treballar ala ciutat de Barcelona no hi ha mitjans i que elsresultats són negatius. Quant als centres d’acolliment,diu que no s’ha posat en marxa cap dels equipamentsinclosos en el Pla d’equipaments socials 2005-2007 ique, per tant, hi ha insuficiència de recursos. Re-peteix que les línies del programa són ambigües i novan acompanyades dels recursos necessaris perabordar les qüestions que s’apunten. Pensa que,atesa la greu situació actua, el programa està moltper sota del que cal a Barcelona per atendre lainfància i l’adolescència amb l’eficiència i l’eficàcianecessàries.

El Sr. Gomà, atès que s’ha fet referència continua-da a l’informe de la Síndica, diu que quan es vaconèixer aquest informe ells mateixos van dir que erauna aportació molt positiva a l’anàlisi de la situació dela infància en risc a la ciutat i, per tant, el van valorarcom a una molt bona aportació que, alhora, marcaunes línies de treball que coincideixen plenamentamb l’agenda de treball de l’Ajuntament i creu queaquesta coincidència és important. Diu que el sistemade protecció a la infància, que és molt complex, i vamés enllà de les competències municipals requereixd’elements de millora qualitativa i d’enfortimentdesprés de molts anys de manca d’inversió pública enel sistema de protecció a la infància del Govern de laGeneralitat. Repeteix que fa cinc anys hi havia 32EAIAS a la ciutat i que avui n’hi ha 67.

El Sr. Alcober felicita a tots els qui han participat enel programa que desenvolupa polítiques transversals,moltes de les quals s’estan duent a terme ambincrements importants.

Es dóna per tractat.2. Llei d’autonomia personal i atenció a les perso-

nes en situació de dependència. Impacte i dispositiusd’implementació a Barcelona.

El Sr. Gomà fa constar que aquesta llei és unamagnífica oportunitat per fer un salt endavant en elsserveis d’atenció social a la ciutat. Afirma que és unfactor important d’inclusió social perquè preveu l’ac-cés a noves prestacions en tant que dret social deciutadania de caràcter subjectiu i que també serà unfactor d’inclusió en l’espai econòmic perquè ajudarà afer front a situacions de vulnerabilitat econòmica igenerarà ocupació al col·lectiu de professionals vin-culats a la prestació d’aquests serveis. Diu que

l’objectiu de la llei són les persones en situació dedependència, però també els entorns dels cuidadorsd’aquestes persones, molt especialment les dones, itambé aquelles persones, en situació d’atur, quepodran accedir com a cuidadors a un lloc de treballremunerat públicament. Explica que la llei que defi-neix la dependència com la manca d’autonomia i lanecessitat d’altres persones per poder realitzar lesactivitats de la vida diària, i defineix els seus graus:moderada, severa i gran dependència i estableix uninstrument per la seva valoració que el primer Reialdecret de desplegament de la llei haurà de concretar.La llei estableix també un calendari d’aplicació ambtres grans fases: l’any 2007 per al desplegament de lagran dependència, el període 2008-2010 per al des-plegament de la dependència severa i el període2011-2015 per al desplegament de la dependènciamoderada. La llei fixa la participació dels governslocals a través de la gestió dels serveis i l’enfortimentde l’àmbit públic en la mesura que aquests serveissocials no podran ser de titularitat privada. Diu quesegons l’estudi de l’Institut Català de l’Envelliment, elconjunt de persones que hauran de tenir cobertura afinals de 2015 se situa entre les 47.000 i les 49.000 ique les persones amb grau de gran dependència quehan de ser ateses el 2007 són entre 8.000 i 9.000amb una distribució per districtes relativament homo-gènia. Respecte al total de Catalunya, aquests núme-ros se situen en una franja que significa entre el 26 i32% de les persones que hauran de tenir cobertura.Explica que les accions concretes a desenvolupar perdesplegar la Llei de la dependència són cinc: la pri-mera és la informació, que és una peça clau perquètotes les persones que hi tinguin dret puguin accedirals serveis i perquè hi hagi una gestió correcta en laelaboració de les sol·licituds i en la seva tramitació.L’objectiu és que aquesta informació es pugui fer arri-bar a la ciutadania de manera entenedora i pel màximde canals possibles, en aquest sentit l’Ajuntament i laGeneralitat coordinaran tot el flux d’informació a tra-vés dels canals telefònics, de manera presencial iamb la web municipal. La segona és el registre i latramitació de les sol·licituds, que ha de ser accessiblei fàcil, la tramitació també haurà de ser àgil. La terce-ra és la valoració i el reconeixement del grau dedependència, caldrà desplegar en els districtes elsequips de valoració de la dependència que sónequips de composició interdisciplinar, quan la va-loració sigui positiva i generi dret de protecció s’hauràde posar en coneixement dels serveis socials d’aten-ció primària, que seran els encarregats d’elaborar elsprogrames individuals d’atenció. La quarta acció ésl’elaboració del programa individual d’atenció que esfarà des dels centres de serveis socials de maneraconjunta amb la persona afectada i la seva famíliatenint en compte quines són les necessitats i lespossibilitats de suport de l’entorn familiar. Diu que elsplans incorporaran tots els serveis que estiguinidentificats a la cartera de prestació de la llei amb dosobjectius: el màxim d’autonomia personal per a lapersona en situació de dependència i el major graude comoditat i comfortabilitat per part del seu entorncuidador. Finalment, la cinquena acció serà el se-guiment dels plans individuals d’atenció. En síntesi,diu que s’està definint el que haurà de ser el modelBarcelona de desplegament de la Llei d’atenció a ladependència i al llarg dels propers mesos d’abril i


maig s’hauran de posar en marxa els dispositiusd’informació, de formació i d’atenció perquè quan elsdecrets que despleguin la Llei marquin el punt d’inici,la ciutat estigui a punt per fer-ho amb tots elsdispositius desplegats i partir del període de tresmesos que marca la llei els equips d’atenció primàriaconvenientment reforçats per acord de l’Ajuntament ila Generalitat en el seu finançament, puguin iniciar elsprogrames d’atenció personal i les 8.000 persones ensituació de gran dependència puguin tenir al seuabast la cartera de serveis per aconseguir el màximd’autonomia personal i de suport en el seu entorn.

La Sra. Fandos fa constar que és coneguda laposició de CiU que no va donar suport a la Llei perconsiderar-la que limitava molt la capacitat d’actuaciói de decisió de les institucions i entitats catalanes,quan les necessitats de la societat i de les personesdependents de Catalunya no són les mateixes que lesque es puguin tenir en altres indrets de l’Estat. Diuque són conscients que les competències per al’establiment d’un sistema de protecció de la de-pendència estan distribuïdes entre l’Estat, les co-munitats autònomes i els ajuntaments i també sabenque el Pacte de Toledo diu que s’ha de crear un siste-ma únic de protecció a la dependència, però no estand’acord amb què les bases del model català deprotecció a la dependència, que afecten matèries quesón competència exclusiva de la Generalitat, hagin desupeditar-se totalment al sistema definit per l’Estat.Cita un seguit d’aspectes amb els quals tampoc no hiestan d’acord: és un projecte que ha oblidat lesclasses mitjanes, ja que en establir un model decopagament únic no discrimina territorialment elsdiferents costos d’accés als serveis socials que espoden produir entre territoris de l’Estat; no garanteixla llibertat d’elecció i opta perquè siguin els equips devaloració qui determinin la prestació a què té dret lapersona dependent i no respecta prou la llibertatd’elecció de les persones afectades i de la sevafamília; no s’aplica sobre la totalitat de personesdependents –malalts d’alzheimer en fase inicial,discapacitats psíquics– i, finalment, també creuenque el finançament és insuficient i molt dirigit des del’administració de l’Estat quan les competències sónde Catalunya. Explica que CiU defensava que elfinançament de la dependència s’incorporés al fi-nançament general de les comunitats autònomestenint en compte la variable de persones dependentsque hi ha a cada comunitat i, a partir d’aquí, que cadacomunitat definís el seu model de protecció a ladependència, però s’ha optat per fer convenis entrel’Estat i les comunitats i qui determina, per tant, el sis-tema de protecció a la dependència és l’Estat. Tambédiu que els preocupa que el sistema funcioni en règimde cofinançament perquè pot fer que es redueixinaltres serveis socials que fins ara prestava la Ge-neralitat.

Quant al document que avui presenta el regidor,diu que ella es va reunir amb personal del sector deserveis socials, que estaven molt preocupats, perquèen anunciar que la Llei s’havia aprovat, els ciutadansja preguntaven per la seva aplicació i fins fa duessetmanes no s’havia donat cap directriu als pro-fessionals, que s’han passat molts dies sense saberquè respondre. Manifesta que té dubtes de coms’aplicarà la Llei perquè el regidor ha explicat ques’informarà, s’enregistrarà la tramitació i es reco-

neixerà el grau de dependència, però el que elshauria agradat saber és, per desenvolupar la Llei,quantes persones més hi haurà a serveis socials,quin és el pressupost que s’amplia, quin és l’in-crement real de prestacions sobre la previsió properaa les 8.000 persones i escaig que s’hauran d’atendreel 2007 i quines són les novetats, perquè explicar eltràmit com ha fet el regidor és quelcom que s’hauriad’explicar als treballadors, però no a la Comissió. Pre-gunta si és que fins ara no es fan els tràmits que elregidor ha citat.

La Sra. Esteller celebra que avui s’hagi presentatl’informe que el seu Grup va demanar en el Plenaridel Consell Municipal passat, petició que recorda quealeshores va ser rebutjada. Fa constar que el regidorha citat l’estudi de l’Institut de l’Envelliment relatiu aallò que haurà de fer l’Ajuntament per donar com-pliment a la Llei i diu que el PP considera queindependentment de les administracions que l’haginde desenvolupar, hi ha competències compartidesper abordar la dependència, cal que la gent entenguique totes les administracions actuaran de formatransversal amb l’únic objectiu d’atendre els quipateixen dependència i que els recursos que es desti-naran seran suficients per donar resposta a les perso-nes i a les seves famílies. Fa constar que la situacióés complexa; repeteix que hi ha competències com-partides, però que l’objectiu final és coordinar-lesperquè la gent no ha de saber qui li presta el servei, nide qui és la competència, sinó que han de rebre elservei amb eficàcia i eficiència i ser atesos a tempsper tenir els serveis coberts. Valora positivament quees prevegi el nombre de persones que s’hauràd’atendre (8.666 persones en el grau 3) i, per tant, caluna resposta imminent. Pensa que l’informe no éssuficientment complet, perquè no hi consten els re-cursos econòmics i personals necessaris per aplicarla Llei. Pregunta quins serveis, que ara no es donen,s’hauran de prestar de més, amb quins mitjanscompta l’Ajuntament i quins recursos hi haurà. Re-corda que el conveni és de la Generalitat amb l’Estat il’Ajuntament haurà de quantificar el pressupost ne-cessari per Barcelona tenint en compte el dèficitexistent i totes les despeses impròpies que des-envolupa l’Ajuntament i que hauran d’estar cobertes.

El Sr. Gomà insisteix que valora molt positivamentla Llei, que dóna un pas extraordinari per l’ampliació ila consolidació de l’estat del benestar. Diu que elprincipi de la Llei no és el copagament, sinó el dretsubjectiu de la ciutadania i això marca la diferènciaentre una llei universal i progressista i una llei es-trictament assistencial. Recorda que fins ara elsmecanismes de copagament formaven part del nuclisocial, però ara el nucli és un dret subjectiu, com lasalut o l’educació, i el copagament s’estableix com aun instrument de finançament en determinades ti-pologies de serveis i per determinats nivells de renda,però el gruix del finançament és públic i de caràcterparitari entre l’Estat i les comunitats autònomes. Ex-plica que, igualment, les prescripcions dels plansd’intervenció personal i del seguiment dels serveissón de caràcter estrictament públic des de la pro-ximitat i, per tant, amb la participació de les personesi dels entorns familiars i cuidadors, i que el modeladoptat per la llei està en línia amb les lleis mésavançades de l’estat del benestar dels països delcentre i del nord d’Europa. Diu que en el procés


d’elaboració de la llei el conjunt de col·lectius cobertss’ha anat ampliant i la petita infància, la malaltia men-tal i la discapacitat intel·lectual han quedat finalmentrecollits en la llei i la seva protecció acabarà de con-cretar-se en els tres decrets de desenvolupament.Sobre com es faran operatives les diferents accions,diu que s’està a l’espera de l’aprovació del decret debarem, del decret de cartera de prestacions i deldecret de règim de seguretat social de les personescuidadores i que la Generalitat els traduexi i fixi comes desplegarà tot això a Catalunya. Manifesta queserà necessària una negociació bilateral entre elGovern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona iuna planificació conjunta en el Consorci de ServeisSocials perquè en un termini molt breu de temps posien marxa els mecanismes d’informació, valoració ielaboració de programes d’intervenció a través del’atenció primària. Puntualitza que això requerirà elreforçament dels dispositius d’informació, l’establi-ment d’equips de valoració interdisciplinaris i elreforçament de ràtios de la primària per fer front alnou volum de treball que serà el fruit d’una negociacióentre l’Ajuntament i la Generalitat bilateralment o enel marc del Consorci que estarà dimensionada per ferfront a l’increment de treball derivat del desplegamentde la Llei. Diu que tant a Barcelona com en el conjuntdel país i de l’estat els que avui suporten un per-centatge més elevat de l’atenció a les persones ensituació de dependència són els entorns familiars,principalment pel que fa a la baixa dependència i a ladependència severa, i que en la gran dependència hiha més presència de recursos públics, una de cadatres persones en situació de gran dependència estàatesa en algun tipus de centre de caràcter residencial,ja sigui públic o privat. La Llei consolidarà la situacióde les persones que ja estan ateses amb recursosresidencials de caràcter públic com un dret i, per tant,no subjecte a la disponibilitat pressupostària, i les queestan ateses en centres de caràcter privat podranaccedir bé a un recurs públic, bé a una prestació decaràcter econòmic que permeti finançar per la via dedret el recurs privat en el qual estan sent ateses. Faconstar que hi ha entre un 60% i un 70% de personesamb gran dependència que estan ateses en els seusentorns familiars que seran les qui, en sentit positiu,veuran més alterada la seva situació. Diu que hi haun percentatge petit de persones que estan atesesper dispositius que no són els adequats a la sevasituació de gran dependència, com l’atenció domi-ciliària, i puntualitza que són els centres de dia i elsestabliments residencials els que hauran de concretarl’atenció d’aquestes persones o els programes devida independent en les persones amb discapacitat,dels quals l’Ajuntament n’ha estat pioner, i ja té enmarxa un projecte pilot de vida independent que faque, a través del perfil professional de l’assistent per-sonal, persones amb gran discapacitat puguin teniruna vida autònoma sense necessitat d’un ingrés resi-dencial.

La Sra. Fandos fa constar que no se saben moltescoses perquè s’estan esperant els decrets de l’Estat icom els traduirà la Generalitat. Aquest fet li preocupamolt i mostra el gran fracàs de les polítiques socialsdel tripartit, que ha estat incapaç d’establir un sistemacatalà propi i únicament adapta i tradueix el que fanels seus companys de Madrid. Manifesta que CiUestà d’acord en què hi ha d’haver més drets socials i

puntualitza que programes innovadors com “viure enfamília” els va fer CiU. Pensa que no cal recordar alregidor que l’article 149 de la Constitució diu quel’Estat no té cap competència en matèria d’assis-tència social en les comunitats autònomes i quedurant tres anys s’ha intentat explicar que calia unnou Estatut per després renunciar i acceptar que desde l’Estat es digui quin tipus de polítiques socialss’han de fer a Catalunya. Demana al regidor quecompari els preus de l’habitatge i de l’IPC de Ca-talunya amb altres indrets de l’Estat i, com que la Lleitractarà tothom per igual, els ciutadans de Catalunyapagaran més que altres persones de l’Estat per rebreles mateixes prestacions. Diu que els hauria agradatmés que l’actual tripartit hagués estat capaç de fer unprojecte català de política social i recorda que quanel seu Grup era al govern van desenvolupar pro-jectes pioners que a la resta de l’Estat encara nos’apliquen.

La Sra. Esteller agraeix l’explicació del regidor,però veu que encara queden molts aspectes per deta-llar i pensava que la Generalitat tindria més infor-mació i coneixeria amb més detall com es desen-voluparan els decrets que el regidor ha mencionat.Espera que quan tinguin més informació els la facinarribar, com és aviat millor, i demana que des del’Ajuntament es presioni a la Generalitat perquè actuïamb rapidesa i es pugui intervenir; creu que l’Ajun-tament ha de ser protagonista a l’hora de definircadascun dels serveis i no anar a remolc de laGeneralitat. Pensa que la difusió de la llei ha tingutcaràcter propagandístic i la gent dependent creu queha de tenir tots els servis coberts. Demana, per últim,que s’arbitrin els recursos suficients per materialitzarels serveis.

El Sr. Gomà diu a la Sra. Fandos que ella hareconegut la necessitat de l’existència d’un nou dretsubjectiu de protecció a la dependència en l’àmbit del’Estat i ell creu que aquesta Llei el plasma. No estàd’acord amb la regidora en la valoració de les po-lítiques públiques que els diferents governs de laGeneralitat han impulsat en aquest àmbit durant elsúltims anys, diu que durant els 23 anys de govern deCiU no es va aprovar una sola Llei de serveis socialsque establís un dret subjectiu de ciutadania aCatalunya, puntualitza que la Llei de serveis socialsde l’any 1995 és de caràcter assistencial i no generadrets de ciutadania i diu que tampoc no es va aprovarni una sola llei de prestacions econòmiques d’assis-tència social. Recorda que des del canvi de govern ala Generalitat el govern ha redactat la nova Llei deserveis socials que serà aprovada pel Parlament ique reconeix drets universals de ciutadania i està jaaprovada pel Parlament de Catalunya la Llei deprestacions econòmiques d’assistència social i, pertant, el canvi és radical. Diu a la Sra. Esteller que amesura que es concretin els dispositius de maneratransparent s’aniran informant.

El Sr. Alcober insisteix que els equips pertinentsestan treballant per posar en marxa la implantació dela Llei, que és complexa en diferents aspectes, que téun gran cost econòmic i que cal garantir que tindrà undesplegament correcte des del punt de vista de recur-sos humans i tècnics. Vol fer constar que és ungovern socialista qui fa la llei, que es començarà aaplicar a Catalunya amb un govern de progrés, peròinsisteix que el compromís del govern és la resposta


que es doni a les persones que tenen aquestes ne-cessitats.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:3. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 21 de febrer de

2007 (S1/D/2007 0658), que aprova la formalitzaciódel Conveni que desenvolupa i concreta la pròrrogade la creació del Consorci del Pla de Rehabilitació deTeatres de Catalunya, segons Conveni signat entrel’Administració de l’Estat, a través del Ministerio deEducación, Cultura i Deporte, la Generalitat de Ca-talunya i l’Ajuntament de Barcelona el 15 de no-vembre de 2001, en els termes establerts pel Plenaridel Consell Municipal en sessió ordinària de 14d’octubre de 2005.

El Sr. Ciurana fa constar que encara se signenconvenis que ignoren el nou Estatut i pregunta envirtut de quin títol, o competència intervé el Ministeri,ja que aquesta és una pròrroga del conveni anterior,de l’any 2001, que va ser subscrit en un marc jurídicdiferent; també observa que la decisió de prorrogar elconveni és de 14 de juny del 2005, que la Generalitatno en va tenir coneixement fins al 17 de gener de2006 i el Consell de Ministres no el ratifica fins al juliolde 2006. Considera que ha transcorregut un tempsexcessiu i es pregunta què ha passat.

La Sra. Esteller pregunta quin és el motiu de lapròrroga i quines són les qüestions que encara nos’han pogut materialitzar i estan per fer, també vol sa-ber quantes convocatòries d’ajuts de rehabilitaciós’han resolt i quins han estat els beneficiaris delsajuts.

El Sr. Martí diu que el fet que els tràmits formalss’hagin allargat no ha impedit les convocatòriesanuals i que teatres privats es poguessin acollir aaquestes subvencions i ajuts extraordinaris. Explicaque el Consorci, que deriva d’una iniciativa de laciutat que després es va estendre al conjunt deCatalunya, es prorroga perquè les necessitats con-tinuen, cada any s’ha fet una convocatòria i és uninstrument útil que fa un servei a la Cultura del paísdonant suport a institucions que encara que sónprivades tenen un paper obvi en la difusió cultural.Diu que ara no pot donar les dades concretes quedemana la Sra. Esteller, però puntualitza que si laregidora li pregunta per escrit o en la propera sessiód’aquesta Comissió, li donarà la resposta. Manifestaque no vol discutir sobre la intervenció del Ministeriperquè aquesta és una consideració política i ja hi haels òrgans corresponents per vetllar pel complimentde l’Estatut de Catalunya.

El Sr. Ciurana recorda que CiU sempre ha insistitque es tinguessin en consideració no només elsteatres comercials, sinó també els espais escènicspropietat d’entitats o ateneus i casals que moltesvegades tenen problemes acústics importants, deseguretat, de mesures contra incendis, etc. i elsagradaria que aquest extrem tornés a estar presenten la nova convocatòria. Quant a la presència delMinisteri de Cultura, diu que ho assenyala perquè lisembla important posar de relleu que s’ha aprovat un

nou Estatut i és bo tenir una posició clara sobre lescompetències administratives sense confusió institu-cional i si la presència del Ministeri és per la sevaaportació dinerària cal dir-ho obertament.

La Sra. Esteller troba positiu que per part de totesles administracions es contribueixi a millorar elsteatres de la ciutat i pensa que l’Estat hi ha de contri-buir. Considera benvinguts tots els recursos i tambétroba positiu que es continuïn fent convocatòriesperquè els teatres puguin beneficiar-se dels ajuts.Avança que demanarà per escrit el detall i lavaloració del conveni anterior.

El Sr. Martí respon al Sr. Ciurana que hi ha un pro-grama específic de la Generalitat per a ateneus icasals i que el coherent és que els ajuts vinguind’aquest programa. Recorda que en el Consorci esvan establir uns criteris que tenen a veure amb elnombre de funcions i d’activitats culturals que elsteatres posen a disposició dels ciutadans al llarg del’any i si un ateneu o una entitat de caràcter socialdisposa d’un equipament capaç de donar aquestaoferta cultural, també té dret a la subvenció. Fi-nalment, diu que fins que no hi hagi la nova via per laqual es pugui posar en marxa aquest suport, pensaque no s’ha de renunciar a l’actualment existent. Afir-ma que la seva consideració política és que cal, entots els camps i en aquest també, ser coherents ambel nou l’Estatut de Catalunya.

Es dictamina amb el posicionament favorable delPSC, ERC, ICV-EU i A i PP i amb la reserva de vot deCIU.

4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 8 de març de2007, que aprova el conveni per a la integració delMuseu de la Música de Barcelona en el Consorci del’Auditori i l’Orquestra entre l’esmentat Consorci il’Ajuntament de Barcelona i delega la seva signaturaen el regidor ponent de Cultura, Im. Sr. Carles Martí iJufresa.

El Sr. Alcober explica que la ratificació fa referènciaal conveni d’integració del Museu de la Música deBarcelona inaugurat recentment amb molta assis-tència de públic.

Es dictamina amb el posicionament favorable detots els Grups.

b) Propostes d’acord5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Sr.

Josep M. Huertas Clavería, periodista, per la seva in-cansable reivindicació d’un periodisme compromèsamb la democràcia, que el portà a denunciar sensetemor tot allò que anava contra la llei i la justíciadurant la dictadura, i, ja en democràcia, adquirint unferm compromís amb la societat civil barcelonina,treballant per aconseguir una Barcelona digna, justa iigualitària a través de la recuperació de la història i laidentitat de cadascun dels barris de la ciutat; iexpressar el condol del Consistori pel seu traspàsque, malauradament, es produí el dia 4 de març de2007.

El Sr. Alcober proposa tractar aquest punt i elsegüent conjuntament.

El Sr. Martí diu que sempre és un orgull proposarl’atorgament d’aquestes medalles que són un reco-neixement públic a persones que tenen una signi-ficació especial en la comunitat perquè han estat ca-paces de projectar la nostra ciutat més enllà delsseus límits perquè la seva obra i la seva trajectòria


personal són excepcionals o bé, com és en aquestsdos casos, dissortadament d’una d’elles s’ha de dir enpassat, perquè són persones capaces de fer-nos re-flexionar col·lectivament a través de l’exercici noble iprofund de la seva professió, el periodisme. Manifestaque tots dos, cadascun amb el seu estil, més directe icombatiu en un cas, i més irònic en l’altre, però semprede forma incisiva, i que no deixa indiferent, han posatdavant dels nostres ulls realitats que com a ciutat enshan fet reflexionar i progressar i per això és per a ell unorgull presentar, en nom de l’equip de govern, aaquesta Comissió i al Plenari del Consell Municipal, laproposta d’atorgament d’aquestes medalles als se-nyors Josep M. Huertas Clavería i Joan de Segarra.

El Sr. Ciurana expressa el suport total del seu Grupa l’atorgament de les dues medalles, malauradamenta títol pòstum al Sr. Josep M. Huertas Clavería,perquè tots dos han contribuït a dibuixar i configuraruna determinada idea de ciutat.

El Sr. Basso anuncia el posicionament favorabledels seu Grup a l’atorgament de la medalla al Sr.Josep M. Huertas Clavería i la reserva de vot al’atorgament de la medalla al Sr. Joan de Segarra.


6. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Sr.Joan de Sagarra, crític teatral i articulista, per les se-ves apassionades cròniques de la vida cultural bar-celonina, i per haver creat a través dels seus articlesvincles culturals entre Barcelona i les principalsciutats de l’entorn cultural europeu, com ara París,Roma o Nàpols, seguint una tradició periodística moltarrelada a la ciutat.

Es dictamina amb el posicionament favorable delPSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb la reserva de votdel PP.

IV) Part decisòria



7. Modificar, d’acord amb allò que disposen elsarticles 59 i 101 del Text Refós de la Llei de con-tractes de les administracions públiques, el contractede gestió interessada del Poliesportiu Sagrada Famí-lia, per raons d’interès públic concretades en lanecessitat d’alterar l’àmbit físic mitjançant l’ampliaciódel seu espai a la finca del passatge Vilaret, núm. 30,modificar la forma de càlcul del cànon i autoritzar laconstitució d’hipoteca que gravi la gestió interessadai, com a conseqüència, donar nova redacció a lesclàusules 1a, 5a, 8a d) i 14 b7 del contracte de gestióinteressada de 20 de desembre de 1996, segons eltext que figura en el document unit, mantenint inalte-rables la resta del contingut del contracte: sotmetre lamodificació del contracte a informació pública durantel termini de vint dies i, si no s’hi formulen recla-macions o al·legacions, tenir per elevat automàti-cament aquest acord d’aprovació inicial a definitiva; iformalitzar la modificació mitjançant addenda al con-tracte de gestió interessada.

El Sr. Alcober explica que amb aquest acord esmodifica el contracte de gestió del poliesportiu Sagra-da Família.

La Sra. Fandos diu que avui es constata el que CiUha manifestat moltes vegades, la manca a la ciutatd’un model de gestió de l’esport, ja que es presentencinc expedients diferents: s’autoritza la compra d’unedifici que després se cedeix a l’Ajuntament, s’auto-ritza hipotecar, s’atorga una subvenció o es perdonauna part del cànon. Avança el vot favorable del seuGrup perquè la Fundació Claror no té la culpad’aquests problemes de gestió, però es preguntaperquè es tracta millor uns concessionaris que unsaltres. Li sorprèn que no s’hagin liquidat els excedentsdels exercicis anteriors i que ara es compensin amb lacessió de l’edifici que compren i li preocupa que s’hagipermès un incompliment del contracte durant totsaquests anys. Demana que consti en acta quel’expedient —no en farà el detall perquè és unassumpte molt tècnic— té un seguit d’aspectes jurídicsi de la intervenció curiosos i vol que quedi clar que elseu vot és favorable per ajudar a la Fundació Claror.

La Sra. Esteller pensa que aquesta és una mesuraper garantir la viabilitat econòmica de l’esport, peròavança l’abstenció del seu Grup.

El Sr. Alcober defensa el model actual de gestió,afirma que és viu i que, per tant, s’haurà d’anarmodificant. Resum dient que la Fundació Claror com-pra un espai, ara i no abans, té l’oportunitat de fer-hoper donar millor servei als usuaris que ara té no peranar a buscar més volum de negoci i des de l’InstitutBarcelona Esports la idea els sembla magnífica, i esdóna l’oportunitat que la Fundació aporti aquest sòl ique s’estableixi una hipoteca que faci possible laconstrucció.

La Sra. Esteller diu que el PP creu que el model degestió indirecta és bo i que la gestió que s’estàportant a terme a través de moltes entitats també hoés, però el problema radica en el plantejament globalde les condicions i en com s’estan fent les coses. Diuque s’abstenen en la votació no per menysprear lafeina de la Fundació, que és bona, sinó perquè lescondicions de la cessió, les quantificacions de lesoperacions o l’ambigüitat de moltes redaccions l’ex-pedient i les observacions fetes des de la Intervenció iels Serveis Jurídics, tot i donar conformitat a l’expe-dient, qüestionen algunes de les seves formes.

El Sr. Alcober diu que les modificacions que esconsiderin necessàries es faran sempre que reper-cuteixin en benefici de les instal·lacions que sónpúbliques i donen servei als ciutadans.

La Sra. Fandos vol fer constar que a CiU tenen lasensació que tot es fa sobre la marxa, a mesura quesorgeixen els problemes. Sap que en aquest casconcret ha sorgit, com ha dit el regidor, una opor-tunitat, però també es podia haver optat perquèl’Ajuntament adquirís el solar i la Fundació no s’ha-gués d’hipotecar; espera que d’aquí a uns anys no si-gui necessari donar-los una subvenció com ha passaten altres casos i també els preocupa que la Fundació,durant uns anys, no hagi pagat els excedents quehavia d’haver abonat. Insisteix que no s’actua de ma-nera clara i recorda que CiU sempre ha demanat queel risc sigui assumit per l’Ajuntament i no pels clubs ientitats.

El Sr. Alcober observa que la regidora demana quees modifiqui un model en el qual creu l’equip degovern i que, per tant, no el canviarà. Té la seguretatque es treballa amb un seguiment professionalrigorós i acurat de tots els equipaments.


El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.


8. Atorgar una subvenció finalista de 445.550 eurosal Secretariat d’Entitats de Sants-Hostafrancs i laBordeta (amb NIF G58186180), adjudicatari del con-tracte de gestió de serveis públics, en la modalitat deconcessió, per a la gestió dels serveis esportius delPoliesportiu Municipal de la Bordeta i de l’ampliacióde la instal·lació actual, per un període de trenta anys,perfeccionat per acord de la Comissió de Cultura,Educació i Benestar Social de 14 de febrer de 2006,tot això per fer front a les despeses d’inversió su-portades per l’entitat concessionària, generades pelcanvi de projecte constructiu d’acord amb els re-queriments de l’Institut Municipal d’Educació, que esfarà efectiva dins el pressupost de despesa de capitalde l’exercici pressupostari 2007, i per mantenirl’equilibri econòmic de la concessió d’acord amb elpla de viabilitat de la instal·lació 2006-2033 aportatper l’entitat concessionària i l’informe efectuat, ainstància del Districte de Sants-Montjuïc, per GECSA-Ingeniería GPO que figuren a l’expedient.

El Sr. Alcober explica que en aquest cas s’atorgauna subvenció per a la modificació del projecte inicial.

La Sra. Fandos avança el vot favorable del seuGrup pel mateix motiu que en el punt anterior, ja queel Secretariat de Sants tampoc és qui ha de patir lamodificació del projecte que obeeix a determinatsrequeriments de l’Institut Municipal d’Educació. Re-corda que no fa massa temps, un acord sobre aquestmateix equipament ja es va sotmetre a la Comissióperquè la Societat Ubae Fitness, que també s’haviapresentar al concurs per a la gestió d’aquest equi-pament, va formular un recurs. Vol saber de quinamanera la subvenció ha afectat l’obra i es pregunta sialtres empreses s’haurien presentat al concurs enhaver conegut la possibilitat d’aconseguir una sub-venció.

La Sra. Esteller valora aquest expedient en lamateixa línia dels altres que s’incorporen a aquestaComissió. En aquest cas es dóna una subvenció fina-lista, però afirma que sempre cal replantejar elsprojectes i al seu Grup li agradaria que es garantísdes de l’inici la seva viabilitat. Avança el vot favorabledel seu Grup, però repeteix que cal replantejar el sis-tema.

El Sr. Alcober recorda que hi ha una propostaguanyadora del concurs amb un projecte constructiu ique des del Districte de Sants, atenent necessitats dela mateixa illa de cases que té també un centre esco-lar i una escola bressol, es demana que es facin unesmodificacions al projecte, que generen un cost su-plementari, que beneficia el conjunt de l’illa i, per tant,sembla just que se’n faci càrrec el Districte, motiu pelqual s’atorga la subvenció. Pensa que aquest equi-pament significarà una gran millora per a una zona dela ciutat i agraeix el vot favorable de tots els Grups.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.

Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova.


9. Aprovar l’Estudi de viabilitat modificat presentatel 12 de febrer de 2007 per la Federació Catalana deBasquetbol, d’acord amb l’article 227.5 del Reial De-cret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprovael Text refós de la Llei de contractes de les Admi-nistracions públiques (TRLCAP), i el plec de pres-cripcions tècniques particulars, el plec de clàusulesadministratives particulars, el plec de condicionstècniques i d’altra documentació tècnica annexa queha de regir el contracte de concessió d’obra públicaper a la redacció del projecte bàsic i executiu, ladirecció d’obra, la construcció del poliesportiu munici-pal del Putget i la posterior gestió i explotació de ditainstal·lació esportiva ubicada al carrer de Marmellà,núms. 23-27; sotmetre’ls a informació pública durantun termini d’un mes, d’acord amb els articles 232.2del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprovael Reglament d’obres, activitats i serveis dels Enslocals de Catalunya i 227.3 del TRLCAP, i considerar-los aprovats definitivament si no s’hi formulenal·legacions dins d’aquest termini d’informació públi-ca; convocar concurs obert per a l’adjudicació del’esmentat contracte de concessió d’obra pública,d’acord amb l’article 231 del TRLCAP, i ordenar lapublicació de la licitació al Butlletí Oficial de la Pro-víncia, d’acord amb l’article 78 del TRLCAP.

El Sr. Alcober explica que l’expedient fa referènciaal poliesportiu del Putget i recorda que quan el plecde condicions es va sotmetre a informació pública perprimera vegada es van presentar unes al·legacionsde la Federació Catalana de Basquetbol que van servalorades positivament i incorporades al plec, que aratorna a ser sotmès a informació pública.

La Sra. Fandos avança el vot favorable del seu Grupi agraeix a la Federació Catalana de Basquetbol quehagi presentat el pla de viabilitat que ha mostrat l’errorinicial i ha obligat a fer una adaptació dels plecs.

La Sra. Esteller avança el vot favorable del seuGrup perquè amb l’acceptació de les al·legacions dela Federació Catalana de Basquetbol es millora elprojecte constructiu, pel que fa especialment a laseva viabilitat econòmica.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova.


10. Autoritzar a UBAE, adjudicatària del contractede gestió de serveis públics per a l’explotació delPoliesportiu Municipal del carrer del Perill, a efectuarla inversió, per import de 3.500.580 euros, segons laproposta formulada per l’esmentada Entitat gestora,prèvia l’obtenció de les corresponents llicències admi-nistratives; establir la compensació de fins al 90% delcànon variable en funció de la inversió que s’auto-ritza, per tal de mantenir l’equilibri econòmico-finan-cer del contracte, de conformitat amb l’article 249 del


Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens localsde Catalunya, i segons l’estudi de viabilitat presentat,i aprovar, conforme a la proposta de la Comissió deSeguiment de 5 d’octubre de 2006 i d’acord amb laclàusula tretzena, apartat b.2) del document de for-malització del contracte, el Programa bàsic de promo-ció esportiva incorporat com a annex al present acord.

El Sr. Alcober explica que es proposa millorar iactualitzar el poliesportiu del carrer Perill perquè elsserveis que ara es donen són diferents dels que esdonaven fa quinze anys. Diu que cal fer una inversióimportant en la instal·lació i es planteja que el cànonque s’ha de pagar a l’Ajuntament es reverteixi en lamateixa instal·lació, sempre que hi hagi acord entre elgestor i l’Ajuntament.

La Sra. Fandos avança el vot favorable del seuGrup perquè és evident que l’equipament del carrerPerill va ser pioner, però també és veritat que ha anatperdent abonats any rere any, segurament per lacompetència que hi ha i perquè necessiten actualitzarles instal·lacions. Estan d’acord en la proposta, peròpensa que caldria una revisió general del model. Pre-gunta si UBAE ingressa els excedents del resultateconòmic de l’explotació i quins són els ingressosque s’han fet durant els últims anys d’acord amb laclàusula 12 del plec de condicions. Demana al regidorque si ara no té la resposta, la hi faci arribar.

El Sr. Alcober es compromet a fer-los arribar laresposta.

La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup.El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la

Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.


11. Declarar desert el concurs per a l’adjudicacióde la gestió de la pista poliesportiva municipal JoanPujades en no haver-s’hi presentat cap oferta durantel termini de presentació de pliques finalitzat el 8 degener de 2007, d’acord amb la proposta de la Mesade Contractació.

La Sra. Fandos fa constar que davant d’un concursque ha quedat desert no es pot dir res, però pensaque cal revisar els plecs.

La Sra. Esteller avança l’abstenció del seu Grup.El Sr. Alcober repeteix que considera que el model

és bo, que els plecs de clàusules es revisen i ac-tualitzen tenint en compte també la complexitat de lesdiferents instal·lacions. Pensa que la capacitat que hiha hagut per invertir és motiu de satisfacció i que lesaccions endegades han significat un bé per a l’esporta la ciutat.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:12. Des de la regidoria de la Dona s’impulsaran

accions concretes per aconseguir augmentar la pre-

sència de dones en tots aquells àmbits laborals mu-nicipals on encara, avui, és clarament minoritària.

La Sra. Fandos recorda que en el Dia internacionalde la Dona, diferents institucions van fer propostesposant de relleu que encara hi havia desigualtats. Diuque hi ha professions que encara són molt mascu-lines i que des de l’administració és important donarsuport a les empreses per anar cap a la igualtat,però també és important que l’Ajuntament sigui elprimer a donar exemple. Posa de manifest que hi haun seguit de professions, on encara hi ha moltadesigualtat entre homes i dones; posa l’exemple laplantilla de la guàrdia urbana –no sap el per-centatge–, però és evident que està molt des-compensada, i fa constar que en la plantilla demossos d’esquadra la presència de dones és moltamés; la mateixa descompensació es dóna en el cosde bombers o entre els conductors d’autobusos demetro o de taxis. Per aquests motius, formulen laproposició, tot i entendre que les accions concretesno les ha de fer la Regidoria de la Dona, però sí quecal que vetlli perquè es duguin a terme.

El Sr. Alcober dóna la benvinguda a la Sra. Ibáñez,com a membre de la Comissió.

La Sra. Ibañez avança el suport del seu Grup a laproposició perquè consideren positives totes lesiniciatives que contribueixin a impulsar les accionsper augmentar la presència de la dona a la societat.

La Sra. Vallugera respon que des de l’equip degovern es dóna suport a la proposició. Explica que elque es proposa l’Ajuntament ja ho està fent. Diu quedes de Barcelona Activa juntament amb la Gene-ralitat, per exemple, s’han iniciat tres programes enparal·lel: per a conductores d’autobús, per a conduc-tores de taxis i per a instal·ladores de telecomu-nicacions on ja hi ha inscrites 15, 16 i 12 dones,respectivament. Està d’acord amb el diagnòstic fetper la Sra. Fandos i diu que s’han emprès accions permodificar la situació amb el matís que no és la Re-gidoria de la Dona qui ha de fer les accions concre-tes, sinó les entitats, les institucions i les regidoriesimplicades en ocupació. Diu que la Llei per la igualtat,que està en tràmit al Congrés dels Diputats i el cinquèPla d’Acció de la Generalitat, preveuen el tipus d’in-tervencions que es demanen en la proposició i queaquesta és una filosofia compartida per tots elspartits. Repeteix que accepta la proposició.

La Sra. Fandos agraeix que s’aprovi la proposició.Demana les dades concretes, quant a la guàrdia ur-bana i els bombers, i manifesta la conveniència d’en-degar campanyes específiques per incrementar-hi lapresència de les dones.

La Sra. Vallugera fa constar que igual que hi haactivitats municipals molt masculinitzades, d’altresestan molt feminitzades, per exemple, en el sectorde Serveis Personals, i afirma que cal buscar laparitat. Diu que els mossos d’esquadra, que era unapolicia ex novo, va tenir més fàcil aconseguir unamajor presència femenina. Diu que és interessant ferl’estudi d’impacte de gènere en les convocatòriesper a la provisió de places de cadascun d’aquestscol·lectius.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Ibañez expressa el vot favorable del PP. S’aprova.


Del Grup Municipal PP:

13. I. Instar a la Generalitat de Catalunya a que elnou Decret d’admissió de l’alumnat als centres d’en-senyaments sufragats amb fons públics incorpori coma mínim, els 15 punts que fins ara s’aplicaven perafavorir a les famílies nombroses a l’hora d’accedirals centres escolars. II. Instar a la Generalitat de Ca-talunya a que el nou Decret d’admissió de l’alumnatals centres d’ensenyaments sufragats amb fons pú-blics incorpori la puntuació que afavoreix als alumnesque pateixen algun tipus de malaltia crònica.

La Sra. Esteller formula la proposició que té aveure amb el decret d’admissió d’alumnat en els cen-tres d’ensenyament sufragats per fons públics. Diuque el decret suprimeix la puntuació que rebien lesfamílies nombroses a l’hora d’accedir als centresescolars i el criteri actual, tot i que ha millorat laredacció inicial, no és suficient per beneficiar lesfamílies nombroses. Pensa que també han de rebrepuntuació els alumnes que pateixen algun tipus demalaltia crònica.

La Sra. Fandos avança el suport a aquest puntperquè va en la línia d’algunes intervencions que jaha fet el seu Grup en sessions anteriors.

La Sra. Ballarín diu que la proposició fa referènciaal decret d’admissió presentat a l’inici de gener pelDepartament d’Educació de la Generalitat i que enca-ra està en fase de tramitació ja que el Departamentestà mantenint converses amb les associacions querepresenten les persones a les quals afecta, com perexemple a l’Associació de famílies nombroses, denens amb malalties cròniques, etc. Diu que, enaquest moment de la tramitació, les famílies nom-broses tenen reconegut el dret a tenir punts en labaremació, que tenen caràcter complementari i no-més entren en joc en cas d’empat, i li consta quetambé s’està estudiant aquest tractament pel que fa ales malalties cròniques. Avança el vot contrari a laproposició perquè és un assumpte sobre el quall’Ajuntament ja s’ha pronunciat a través del ConsellEscolar Municipal, s’ha tractat en aquest òrgan departicipació i l’Ajuntament s’ha pronunciat a través delConsell. Explica que el 16 de gener passat es van re-unir les Comissions de matriculació i immigració delConsell Escolar i van establir unes observacions queposteriorment s’han fet arribar al Departament d’Edu-cació i, pel que fa a les famílies nombroses, es faconstar que el Consell Escolar Municipal de Barcelo-na veu amb preocupació que hi hagi dues tipologiesfamiliars susceptibles de patir més dificultats –lesnombroses i les monoparentals–, que no són objectede consideració específica en el barem.

Pensa que aquesta és una proposició reiterativa,en la darrera Comissió ja es va tractar aquestassumpte, i la qualifica d’electoralista perquè amb ga-nes de crear confusió s’està tractant el dret fona-mental a l’educació que es mou entre dos principis: eld’igualtat i el de llibertat. Fa esment a les declaracionsdel Sr. Fernández Díaz, aquest últim cap de setmana,que actuant de manera manipuladora, es refereix ales àrees de proximitat. Creu que al PP no li interessaaquest assumpte perquè podia haver participat en elsgrups de treball del Consell Escolar Municipal quesón oberts, però no ho van fer.

La Sra. Esteller diu que la regidora ha iniciat laseva intervenció raonant el fons del decret, però creu

que després el subconscient l’ha traïda i ha començata veure aspectes electoralistes, que són els únicspels quals l’equip de govern es mou, però que no po-den generalitzar als altres partits. Diu que el PP hamantingut coherència en totes les polítiques desen-volupades entorn a l’educació i les famílies nom-broses i altres tipus de famílies que cal protegir, hantingut sempre com a principi bàsic que les famílieshan de rebre suport per part de les administracions enfunció de les càrregues que suporten i qualsevolfamília que tingui una càrrega superior a la mitjana hade tenir uns suports especials. Diu que per això lesfamílies nombroses tenen una llei i uns ajuts es-pecífics. Puntualitza que el que la regidora apunta noes va plantejar en aquesta Comissió, sinó en la dePresidència, on es va incorporar un paquet de me-sures de caràcter més fiscal en les quals van plan-tejar un seguit de qüestions relatives a les famíliesque la llei reconeix, però que l’equip de govern noaplica. Addueix que no hi ha ni demagògia nielectoralisme en la formulació de la proposició i consi-dera que la regidora no pot esmentar persones queno estan a la Comissió, com el President del Grup delPP, tot i que les seves declaracions coincideixen ambel que ella mateixa va manifestar en el Plenari delConsell Municipal. Pensa que discrepar és bo i diuque l’equip de govern formula un model profun-dament intervencionista que limita la llibertat dels pa-res a l’hora d’escollir el tipus d’educació que volen perals seus fills i el tipus de centre. Diu que el model delPP ha estat sempre de plena llibertat d’elecció i quel’han mantingut en tots els programes electorals, en eldels anys 2003 i 2006, i demana a la regidora queaccepti la discrepància. Considera que l’equip degovern vol limitar la capacitat d’elecció i, per això, elPP també està en contra de les àrees de proximitat.Insisteix que no fan electoralisme i diu que quan espresenten els projectes, com fa l’equip de governamb molt de retard i al final del mandat –les àrees deproximitat es van presentar en el Plenari passat– elseu Grup es pronuncia. Atès que ara s’està treballantel decret d’admissió, demanen a la regidora que facigestions i tingui un protagonista actiu a l’hora dedefensar aquests punts per a les famílies nombroses.Destaca que les negociacions del decret estan forçaparalitzades i els punts que ara es reconeixen nomésactuen en cas d’empat. Insisteix en la conveniènciadels 15 punts que el PP creu necessaris atorgarperquè aquestes famílies puguin compatibilitzar tre-ball i família i no hagin de portar un fill a cada escola.Insisteix, també, en la necessitat de fer prevaldre lallibertat d’elecció dels pares.

La Sra. Ballarín ratifica els arguments anteriormentapuntats i diu que la regidora no ha contestat, quant ala participació. Pel que fa a la defensa de les famíliesnombroses, diu que la regidora l’acusa d’incompli-ment de la llei, però afirma que es compleix la llei ique des de diferents sectors municipals s’estan fentpolítiques molt actives de protecció a les famíliesnombroses i a altres tipologies de família. Diu que elmotiu pel qual es planteja ara el decret d’admissió iles àrees de proximitat és l’aprovació el juny passatde la llei que obliga a reformar tots aquests as-sumptes.

La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.


Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal PP:14. 1. Informi del balanç de funcionament i impacte

en l’entorn del centre de venopunció de Baluart i deVall d’Hebron, que inclogui les persones ateses i elcost econòmic de l’obertura i manteniment d’aquestscentres, desglossat per cadascun dels conceptes. 2.Presenti el mapa d’equipaments per atenció a dro-godependents a la ciutat de Barcelona en el ques’inclogui el replantejament de la ubicació dels cen-tres de venopunció de Baluart i Vall d’Hebron aemplaçaments més idonis en altres zones menyspoblades de la ciutat.

La Sra. Esteller recorda que el seu Grup pensa queaquests equipaments no s’haurien d’haver obert,però, atès que existeixen, vol saber el balanç del seufuncionament. Demana que es presenti el mapad’equipaments d’atenció a drogodependents de laciutat on s’inclogui la reubicació dels centres devenopunció de Baluard i de la Vall d’Hebron a altreszones menys poblades. Diu que aquestes duespropostes, el PP les ha presentades al Plenari delConsell Municipal, a aquesta Comissió i les ha de-fensades en el grup de treball de drogues. Consideraque cal establir entre tots els districtes, de forma dia-logada, el mapa d’equipaments amb redistribució decàrregues en funció de les necessitats.

El Sr. Fina fa constar que tots els membres de laComissió saben que sempre que s’ha presentat unapregunta relativa a la drogaaddicció ha vingut a donarla resposta la Sra. Mayol, com a Presidenta del’Agència de Salut Pública, perquè aquestes polí-tiques es desenvolupen de forma coordinada amb elConsorci Sanitari i, per tant, són polítiques compar-tides. Diu que avui la regidora no ha pogut venir, peròli ha fet arribar per escrit la seva resposta, que ellpassa a llegir. El primer punt del prec fa referència ales dades d’assistència dels centres de Baluard i de laVall d’Hebron i diu que durant el 2006, al Centre deBaluard, s’han atès 123.427 visites, que suposen unamitjana de 338 visites al dia. Insisteix que aquest ésel nombre de visites, no de malalts i han estat ateses8.768 persones, cosa que representa unes 730 per-sones cada mes. Al centre de la Vall d’Hebron, s’hanatès un total de 174 persones i la sala de consumsupervisat ha atès 152 persones, cosa que suposaunes 0,9 puncions diàries. Recorda que des del pri-mer d’agost, el centre de la Vall d’Hebron estàvinculat al Servei de psiquiatria de l’Hospital i, pertant, és gestionat per l’Institut Català de la Salut. Diu ala regidora que si vol algun altre aclariment esdirigeixi directament a l’Institut Català de la Salut o alConsorci Sanitari de Barcelona. Quant al cost eco-nòmic de l’obertura i el manteniment d’aquests cen-tres, la resposta correspon al Consorci Sanitari deBarcelona del que depèn l’Agència de Salut Públicade Barcelona, com a organisme autònom admi-nistratiu. Ell, com a regidor, afegeix que li sembla que

la pregunta és malintencionada perquè el govern mu-nicipal, pel que fa a la salut pública i quant a l’atencióa les persones, no es planteja mai quins són els cos-tos perquè aplica els recursos que calen amb decisió,contundència i, per tant, voldria que la Sra. Estellerentengués que la pregunta en un assumpte tancomplex i delicat socialment no es pot fer perquè se-ria el mateix que si demanés què costa cada diabètico cada pacient amb glaucoma, quan la tasca és donarresposta amb contundència a aquestes problemà-tiques sanitàries. En tercer lloc, quant a l’impacted’aquests centres, la resposta de la Sra. Mayol faconstar que l’Agència de Salut Pública no té dades dequè hi hagi hagut cap mena de problema entorn alsdistrictes corresponents. Diu que el Consell de Salutde Ciutat Vella ha analitzat en diverses ocasions elfuncionament del Centre de Baluard i que a Horta-Guinardó és des d’ara el Consell de Salut, l’en-carregat de fer aquest seguiment continuat. Respecteal mapa d’equipaments, diu que el Pla d’equipamentses va adjuntar al Pla de drogodependències aprovatpel Plenari del Consell Municipal de febrer de 2006 iel seu desplegament i concreció es farà durant elperíode corresponent a la vigència del Pla –entre2006 i 2008– i seguint el procediment establert en elmateix Pla. Diu que és perceptiu l’informe positiu delgrup d’experts en el que hi serà present el districtepotencialment afectat i es donarà informació a totesles entitats veïnals i als membres del Consell de Salutcorresponent allà on estigui constituït i insisteix queels Consells de Salut estan jugant un gran paper aescala de participació ciutadana. Quant als empla-çaments, no els ho pot dir ara, però avança que no esplanteja cap reubicació del Centre de la Vall d’Hebronni del centre Baluard perquè va quedar clar, en elprocés polític, tècnic i participatiu, que va acom-panyar la definitiva aprovació del Pla de drogode-pendències i el Pla d’equipaments la necessitat delsdos centres i la validesa del seu emplaçament actual.Fa constar que aquí acaba la resposta de la Sr. Mayoli ell, com a regidor, vol afegir que la ciutat de Barcelo-na s’ha convertit en capdavantera d’un tractamentacurat, modern i amb grans resultats d’allò que ha deser l’abordatge de la dependència tòxica de la ciutat.

La Sra. Esteller creu que hi ha hagut una confusióamb el plantejament perquè ella fa una pregunta alregidor de Salut Pública i en tot cas també a la presi-denta de l’Agència de Salut Pública, però no alportaveu de l’Agència, que només respon amb lesdades parcials que té l’Agència; quant al nivell i cober-tura sanitària, vol saber les dades en el seu conjunt idemana al regidor que respongui tots els extrems delprec formulat ja que ell ha de tenir totes les dades del’Ajuntament independentment de qui sigui el com-petent en aquesta matèria i ha de tenir les dades sobrel’impacte d’aquests dos centres al territori indepen-dentment que les tingui o no l’Agència. Torna a de-manar al Sr. Fina que doni les dades del cost de lesdues sales de venopunció des que es van crear i delseu manteniment, com al seu impacte a la zona. Res-pecte al mapa, torna a demanar que s’aporti i que esdigui quin és el calendari del seu desenvolupament.Pensa que l’equip de govern no vol donar tota lainformació respecte a aquests dos recursos.

El Sr. Fina repeteix que mai desglossaran, respec-te als malalts de la ciutat, el cost econòmic perpatologies perquè no es vol criminalitzar ningú.


La Sra. Esteller puntualitza que demana les dadesno per malalts, sinó per centres.

El Sr. Fina diu que els pressupostos dels centressón clars i nítids, però repeteix que per ètica públicano desglossaran mai els costos per patologies i pensaque la pregunta no és ètica. Quant al Pla d’equi-paments, diu que els centres se situaran en els llocsque es creguin oportuns en cada moment.

Es dóna per tractat.15. Replantejar el model educatiu de les escoles

bressol municipals de la ciutat, per tal de que puguincomptar amb els recursos humans i econòmics ne-cessaris per tal de prestar una atenció de qualitat alsnens i nenes de 0 a 3 anys.

La Sra. Esteller formula el prec. Fa constar que enles antigues escoles bressol hi havia onze educadorsper centre i en la nova organització només hi ha uneducador per grup i un educador cobrint la totalitat delservei educatiu en horari partit amb un suport perso-nal auxiliar al migdia. Pensa que aquesta és una me-sura que perjudica la qualitat de l’atenció a lesescoles bressol i que cal replantejar-la perquè elsnens rebin una millor atenció.

La Sra. Ballarín no està d’acord amb la necessitatdel replantejament perquè les escoles bressol muni-cipals, d’acord amb el nou model que ja funciona desde fa un temps, han donat proves del seu bon fun-cionament. Afirma que les escoles bressol municipalssón un exemple de qualitat i de bon servei educatiuals nens i nenes i convida la regidora a què les visiti ipugui comprovar la gran qualitat dels seus espaisfísics, i que moltes d’elles són noves. Diu que hi hagran qualitat de material i de recursos i una granprofessionalitat i dedicació de totes les persones quehi treballen, des dels educadors al nou personal desuport que aporta joventut i altres valors al centre.Insisteix que no cal replantejar el nou model i ma-nifesta la seva satisfacció pel seu funcionament.

La Sra. Esteller diu que l’equip de govern justifica lamesura per una reducció del cost que suposa tenirmenys personal i tancar mitja hora abans les escolesbressol, fet que dificulta la conciliació i és contrari alque estan fent molts municipis d’allargar l’horari fins ales 19.30 perquè la conciliació laboral i familiar impli-ca adoptar aquests horaris. Diu que molts educadorspensen el que ella ha dit, es queixen de la reduccióde la plantilla i de la precarietat laboral perquè el per-sonal complementari suposa gairebé el 36% de laplantilla i molts d’ells són estudiants en pràctiquesque provenen d’escoles que tenen conveni ambl’Ajuntament, hi ha també la queixa que molts pareshan perdut el contacte directe amb el tutor de l’infantperquè ja no coincideixen amb ells a les horesd’entrada i de sortida i totes aquestes qüestions difi-culten l’objectiu bàsic de les escoles bressol. Fa cons-tar que els educadors i les associacions de pares imares d’alumnes denuncien que l’Ajuntament noméspensa a reduir despeses en detriment de millorar laqualitat pedagògica del model. Manifesta que elSíndic de Greuges fa també un seguit de reco-manacions al respecte i diu que les contractacions aterceres empreses de monitors i monitores fan que endeterminades franges horàries es generi una altarotació de persones que dificulta l’evolució de l’infant itambé diu que caldria revisar l’organització del tempsdel migdia i considerar-lo tan educatiu com la resta del’horari i també recomana una reducció progressiva

del nombre d’infants per unitat per reduir les ràtiosd’infants per educador. Insisteix en la necessitat demillorar el nou model que només fa uns mesos quefunciona.

La Sra. Ballarín no comparteix en cap dels seusextrems la diagnosi de la regidora i afirma que hi hahagut una extensió del model que és el que realmentnecessiten les famílies per poder conciliar la sevavida laboral i familiar. Diu que el 85% de les escolesbressol, per exemple, no han tingut durant el mes degener cap rotació. Diu que el nou model es va de-batre fa temps i es va aprovar amb el consens demoltes persones i agents, no per unanimitat absoluta,però sí amb el consens d’alguns sindicats. Explicaque s’ha fet una enquesta de qualitat a les famíliesdels nens i nenes de les escoles amb uns resultat devaloració mitjana de les escoles d’un 8,3 sobre 10 ique el 78,7 % dels centres se situen entre un 8 i 10 depuntuació sobre 10 i que la mitjana per cadascun delsdiferents ítems amb puntuació sobre 5 ha estat elsegüent: equipaments i instal·lacions de l’escola 4,3;funcionament global 4,4; servei d’alimentació 4,3; co-municació amb l’educador 4,3; aprenentatges 4,4;cura personal 4,3; informació de l’evolució de l’infant4,2; comunicació amb la direcció de l’escola 4,9; ca-nal d’informació escola-família 3,9. Insisteix que aixòés el que diuen els usuaris i es ratifica en què no calreplantejar res, sinó continuar treballant perquè aquestmodel funcioni com ho està fent.


b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:16. En quina data s’ha creat la Fundació Laureus

Sport for Good España? Quin és el detall de projectesi activitats locals que actualment s’estan finançant através de la Fundació Laureus a la ciutat de Barcelo-na? Quines es tenen previstes finançar en el futur?

La Sra. Fandos formula la pregunta perquè el regi-dor ja sap que CiU està en contra de la despesa de3,8 milions d’euros anuals d’aquesta gala.

El Sr. Alcober diu que això no és cert.La Sra. Fandos afirma que el conveni té aquest

import i que l’equip de govern va dir que els Laureuscosten 3,8 milions d’euros. Avui vol parlar d’un altreapartat del conveni que obliga la Fundació Laureus acrear una Fundació Nacional de l’Esport per Espanya,a ells els hauria agradat més que el nom de la Fun-dació fos per Barcelona o Catalunya, que invertirà entotal 500.000 euros en tres anys per finançar pro-jectes i activitats locals i, per aquest motiu, formula lapregunta.

El Sr. Alcober diu que respondrà en la mesura quepugui respondre perquè ell no és membre de laFundació Laureus i, per tant, no sap la data amb quèes va fundar, però li sembla que va ser l’any passat.Diu que la Fundació, de la que l’Ajuntament no éspatró, va adoptar un primer acord d’activitats vin-culades a l‘Ajuntament amb un projecte anomenatGrumet, que gestiona el Far amb una aportació de300.000 euros. Li consta que també han tingut con-tactes amb la Fundació Johan Cruyff.

A la Sra. Fandos li sorprèn la resposta del Sr.Alcober perquè, tot i que ell no ha signat el contracte,ho ha fet BSM i entén que el signa amb nom del’Ajuntament. Puntualitza que l’Ajuntament es com-


promet a pagar i la Fundació Laureus a finançar lesactivitats i el regidor no pot dir que no sap si ho hanfet o no perquè la seva obligació i la de BSM ésvetllar perquè es constitueixi la Fundació i saberquins són els seus projectes. Pregunta a quin projecteconcret es destinen els 300.000 euros del Far.

El Sr. Alcober no diu que aquest sigui l’únic pro-jecte i puntualitza que, evidentment, es complirà elconveni. Insisteix que la Fundació està constituïda ique si a la regidora l’interessa saber la data, hopreguntarà. Diu que la Fundació té en marxa diversosprojectes i el que correspon a l’Ajuntament és elprojecte Grumet. Recorda que la Fundació el Far varecuperar a través de tallers ocupacionals, i al llargd’uns anys, un vaixell noruec clàssic que actualmentes pot visitar i que l’acció anava lligada a un altreprojecte, el projecte Grumet, de caire totalment pe-dagògic, perquè a través de la vela clàssica es potestimular el treball en equip, i seguint aquests prin-cipis, diu que projecte Grumet, del que li pot fer arri-bar els continguts pedagògics, està especialmentdirigit a nois i noies amb fracàs escolar.

Es dóna per tractada.17. Sol·liciten que se’ls informi de la situació de

cadascun dels equipaments destinats a residènciesassistides amb centres de dia (Pere Virgili, Empordà,Illa Skoda, Via Favència, Augusto César Sandino,Can Ferrero, Caserna de Sant Andreu, Benavent-CanBacardí, Mercat del Guinardó, Pare Claret-Guinardó,Arc de Sant Cristòfol) fent esment de la formalitzacióo no de la cessió, si es disposa d’un projecte d’obres isi aquestes s’han iniciat i quan està previst que lesresidències entrin en funcionament.

La Sra. Fandos formula la pregunta perquè elconveni signat entre el Departament de Benestar iFamília de la Generalitat i l’Ajuntament, del 13 de juliolde 2005, establia que durant el període 2005-2007 esconstruirien deu residències assistides amb els seuscorresponents centres de dia per a gent gran amb untotal de 1200 places i 320 places de centres de dia.

El Sr. Gomà diu que, en primer lloc, ja s’ha forma-litzat la cessió de tots els solars previstos en el Plad’equipaments, està resolta la formalització dels dretsreals de superfície de tal manera que es pugui iniciarel procés de construcció.

Diu que hi ha tres casos en els quals el Depar-tament d’Acció Social i Ciutadania ja ha licitat l’en-càrrec de redacció del projecte; en altres cinc casosla redacció del projecte ja ha estat adjudicada –PereVirgili, Augusto César Sandino, Illa Skoda, Via Fa-vència i Can Ferrero– i d’aquests, en tres, ja s’halliurat l’avantprojecte –Illa Skoda, Via Favència i CanFerrero– i finalment el Centre de dia Campo Sagradode l’Eixample ja està en funcionament. Diu que pelque fa a persones amb discapacitat, ja s’han for-malitzat també les cessions i pel que fa a equi-paments concertats amb entitats, sis ja estan assig-nades i estan en fase d’elaboració del projecte o deconstrucció. Creu que aquest és un ritme moltcorrecte de desplegament del conveni.

La Sra. Fandos agraeix la informació. Constata queen funcionament només hi ha un equipament irecorda que el conveni deia que el 2007 haviend’estar tots en funcionament.

El Sr. Alcober agraeix a tothom la feina feta enaquesta Comissió.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per tractar, laPresidència aixeca la sessió a les tretze hores i cincminuts.

Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia24 d’abril de 2007 i aprovada el dia 13 de juny de2007

A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 24 d’abril de 2007, s’hi reuneix laComissió extraordinària de Cultura, Educació iBenestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. PereAlcober i Solanas. Hi assisteixen les Imes. Sres. i elsIms. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, MontserratBallarín i Espuña, Sara Jaurrieta i Guarner, CarlesMartí i Jufresa, Pilar Vallugera i Balañà, JaumeCiurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, JordiCornet i Serra, M. Luisa Ibáñez i Boira i Xavier Bassoi Roviralta, assistits pel secretari general de laCorporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusa la seva absència la Ima. Sra. ImmaculadaMoraleda i Pérez.

S’obre la sessió a les deu hores.El Sr. Alcober fa constar el condol per la sobtada

mort del regidor Ignasi Fina i Sanglas i demana queconsti en acta el sentiment de tots els membres de laComissió.

Indica que, tal com va aprovar la Junta de Por-taveus, aquesta sessió és extraordinària.

El Sr. Ciurana no comparteix el criteri de la Juntade Portaveus, ni considera, quant als assumptesinclosos a l’ordre del dia, que la sessió tingui caràcterextraordinari. Recorda que el seu Grup va presentaruna proposició per donar suport a Acció Cultural delpaís valencià perquè les emissions de Televisió deCatalunya es puguin continuar veient al país valenciài demana al President que admeti la proposició is’utilitzi en aquesta Comissió l’última oportunitat queté l’Ajuntament per pronunciar-se sobre aquest as-sumpte. Li sembla que la proposta és perfectamentassumible seguint el compromís de la Junta dePortaveus de no aprofitar aquesta Comissió per ferbatalla política.

El Sr. Cornet recorda que el seu Grup, a la Juntade Portaveus, va defensar el criteri de poder presen-tar una proposició i dos precs i amb l’ordre del diaconstata que la presidència no ha acceptat aquestcriteri. Demana que consti a l’acta de la Junta dePortaveus i en la d’aquesta sessió, que per l’últimaComissió convocada, que després es va anul·lar en laJunta de Portaveus, el seu Grup ja havia presentatuna proposta i dos precs que, en estar pendents dedebatre’s, entén que s’haurien d’haver inclòs enl’ordre del dia de la present Comissió i demana ques’incorporin.

El Sr. Alcober diu que en aquesta Comissió noméses tractaran els assumptes que es van acordar a laJunta de Portaveus i que són els que figuren enl’ordre del dia.


El Sr. Martí informa al Sr. Ciurana que la Comissióde Govern va prendre l’acord que ell demana i que,per tant, l’Ajuntament s’ha posicionat sobre aquestassumpte.

El Sr. Alcober puntualitza que la convocatòria d’a-questa Comissió extraordinària es basa en un acord dela Junta de Portaveus, que ara no es modificarà.

El Sr. Ciurana considera que el president pot modi-ficar l’ordre del dia; entén els condicionaments, peròinsisteix que la posposició que el seu Grup hapresentat no pretén la confrontació política i pensaque s’hauria de discutir. Quant a l’acord de la Co-missió de Govern, no sap quin és l’àmbit ni elsextrems, com tampoc no sap el contingut de la dis-cussió i, precisament perquè li sembla que és unelement prou important perquè la posició sigui el méscompartida possible, ha demanat a la presidènciad’aquesta Comissió que es prengués un acord de laComissió de Cultura ja que entén que té més forçaque un acord de la Comissió de Govern.

El Sr. Alcober insisteix en el caràcter extraordinarid’aquesta Comissió.

Part decisòria

Propostes d’acord

1. Prorrogar el contracte núm. 02C00008 que té perobjecte la gestió del Centre municipal de serveisd’atenció social d’urgència, durant un període de sismesos (des de l’1 de juliol fins el 31 de desembre de2007), per un import de 609.000,59 euros, de con-formitat amb allò que preveu la clàusula 6 del plec re-gulador d’aquest contracte. Autoritzar, per a fer front al’esmentada pròrroga, la despesa de 609.000,59 eu-ros, que anirà amb càrrec a la partida 227.31 311.310201 del Pressupost de 2007. Disposar l’esmentadaquantitat a favor de a l’entitat CHC, Personalia Fun-dació Privada (amb CIF núm. G-63122626), adjudica-tària del contracte. Requerir l’adjudicatari perquè en eltermini de quinze dies naturals des del següent al de lanotificació de la present pròrroga del contracte, ingres-si a la Tresoreria municipal la quantitat de 24.360,02euros en concepte de garantia i perquè, en el terminide trenta dies naturals des del següent al de la no-tificació d’aquest acord, es personi a les depen-dències de la Secretaria Tecnicojurídica del Sector deServeis Personals (avinguda Diagonal, núm. 233, 6aplanta) per a la formalització de dita pròrroga, fent-liadvertiment que de no complir aquests requisits,l’Administració podrà declarar resolt el contracte.

El Sr. Gomà explica que la pròrroga del contractees proposa fins a finals de desembre amb l’objectiude poder preparar les bases del proper concurs i queel nou contracte es pugui iniciar el gener de 2008.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CiU i el Sr.Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova.


2. Adjudicar la gestió i explotació del Camp deFutbol Parc de la Catalana, a la entitat Club de Futbol

Barceloneta, amb NIF G-58044108, amb subjecció alplec de clàusules administratives particulars, al deprescripcions tècniques, i a l’oferta econòmica pre-sentada. Requerir a l’adjudicatari perquè en el terminide quinze dies naturals, a comptar des de la data derecepció de la notificació d’aquesta resolució, cons-titueixi la garantia definitiva de 3.000 euros, i com-paregui per formalitzar el contracte, en el terminimàxim de trenta dies naturals a partir de la mateixadata. Cancel·lar i retornar a l’adjudicatari la garantiaprovisional, una vegada hagi estat dipositada la ga-rantia definitiva, i signat el corresponent contracte.Facultar al regidor del Districte de Ciutat Vella per a laformalització o signatura d’aquest contracte en repre-sentació de l’Ajuntament, així com també per a laresolució de les qüestions incidentals que no modi-fiquin substancialment les condicions del contracte ique no impliquin una obligació econòmica amb càrrecal pressupost municipal i/o que no tinguin unaincidència econòmica en el contracte.

El Sr. Alcober diu que amb aquest acord s’adjudicala gestió del camp de futbol parc de la Catalana al’entitat Club de Futbol Barceloneta.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CiU i el Sr.Cornet expressa el vot favorable del PP. S’aprova.


3. Atorgar la subvenció finalista de 160.000 euros ala Fundació Privada Claror, adjudicatària del con-tracte de gestió de serveis públics, en la modalitat degestió interessada, per a l’explotació de l’Esportiu Mu-nicipal Claror, per a finançar parcialment l’execucióde les obres d’actualització ambiental de l’esmentatcomplex esportiu, per tal de mantenir l’equilibrieconòmico-financer del contracte, d’acord amb elsarticles 269 i 249 del Reglament d’Obres, Activitats iServeis dels ens locals; autoritzar i disposar ladespesa per l’import esmentat amb càrrec amb lasegüent partida del pressupost 2007: codi orgànic0606, codi econòmic 780.20, codi funcional 432.30,PGC 65680003; facultar el regidor del Districte deGràcia per a subscriure el corresponent conveni ambl’esmentada entitat per tal d’establir els compromisosi condicions que han de regular la subvenció ques’atorga, de conformitat amb l’article 28.1 de la LleiGeneral de Subvencions i abonar l’import de lasubvenció conforme al previst a l’actuació inversoranúm. 24024.014 aprovada pel Comitè de govern endata 16 de març de 2007, en les condicions ques’estableixin a l’esmentat conveni.

El Sr. Alcober explica que amb aquest acords’atorga una subvenció finalista a la fundació privadaClaror per finançar obres d’actualització ambiental del’esportiu municipal Claror.

La Sra. Fandos avança el vot favorable del seuGrup, però demana que consti en acta, un cop més,que al seu Grup no li sembla que el sistema siguianar atorgant subvencions puntuals per casos con-crets, sinó fer un replantejament general del sistemade gestió.

El Sr. Alcober explica que amb la gestió actual esfa un seguiment acurat del compte d’explotació i que,


quan alguna situació provoca la manca d’equilibrifinancer, l’Ajuntament inverteix en les instal·lacionsper donar un servei satisfactori als seus usuaris iusuàries.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CiU i el Sr.Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova


4. 1r) Adjudicar el contracte que té per objecte lagestió de l’Escola de Música Municipal Nou Barris(centre-sud), mitjançant la forma de concessió previs-ta a l’article 156 a) del Text refós de la Llei de con-tractes de les Administracions públiques (TRLCAP), ala Fundació Pro Escola de Música La Guineu (ambNIF núm.: G-59052993), per un període de deu anys,per un import de 3.490.334,60 euros, l’impost del va-lor afegit inclòs; 2n) disposar la despesa amb càrrec ales partides pressupostàries corresponents i d’acordamb el desglòs que s’indica en el document comp-table; disposició de despesa que quedarà sotmesa ala condició suspensiva d’existència de crèdit adequati suficient en els exercicis dels anys 2008 i següents;3r) requerir l’empresa adjudicatària per tal que, en el

termini dels quinze dies hàbils següents a la recepcióde la notificació d’aquest acord, acrediti haver cons-tituït la garantia definitiva per un import de 13.748euros a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, icomparegui el seu legal representat el dia i hora quese li indiqui per tal de formalitzar el contracte; 4t) fa-cultar la regidora ponent d’Educació i Vicepresidentade l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona per ala signatura d’aquest contracte, així com també per ala resolució de totes aquelles qüestions incidentalsque no impliquin una obligació econòmica amb càrrecal Pressupost municipal i/o que no tinguin una inci-dència econòmica en el contracte.

El Sr. Alcober fa notar que amb aquest acords’adjudica el contracte per a la gestió de l’Escola demúsica municipal Nou Barris.

Agraeix a tots els membres de la Comissió la feinafeta.

El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CiU i el Sr.Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

No havent-hi altres assumptes per tractar, laPresidència aixeca la sessió a les deu hores i quinzeminuts.

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 13 de març de 2007, s’hi reuneix laComissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Co-neixement, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Por-tabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i elsIms. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Ignasi Fina iSanglas, Joana Ortega i Alemany, Sònia Recasens iAlsina, Xavier Basso i Roviralta, i M. Àngels Esteller iRuedas, assistits per la tècnica d’Administració Gene-ral, Sra. Rosa Martín i Niubó, la qual actua perdelegació expressa del secretari general i certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.:Montserrat Ballarín i Espuña, Pere Alcober i Solanas,Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, ImmaculadaMoraleda i Pérez, Dolors Martínez i Gesa, i Teresa M.Fandos i Payà.

S’obre la sessió a les setze hores i quarantaminuts.


La Sra. Ortega demana que s’alteri l’ordre depresentació de les proposicions.

El Sr. Portabella s’hi mostra d’acord, i afegeix que,en funció de l’hora, també s’alterarien els punts enquè hagués d’intervenir la Sra. Rojo.


a) Despatx d’oficib) Mesures de governc) Informes

A la Comissió:1. Turisme 2006.El Sr. Portabella presenta l’informe sobre l’activitat

turística de la ciutat de Barcelona durant l’any 2006.L’activitat promocional de Turisme de Barcelona s’hadut a terme en diverses accions: 55 viatges defamiliarització (fam trips), que consisteix en presentarla ciutat majoritàriament a empreses que treballen enel món del turisme i que poden, de manera pràctica,portar turistes a la ciutat; 60 presentacions i tallers(workshops), que són presentacions públiques endiferents indrets del món; 40 presències a firesespecífiques de turisme; 57 visites comercials; i 36trobades amb premsa d’arreu del món (press trips).

Els mercats prioritaris per Turisme de Barcelonadurant el 2006 han estat, per una banda, els EstatsUnits, aprofitant que hi havia tres viatges directes deBarcelona als Estats Units que enllacen amb tres


hubs. Hi han enviat un petit grup de persones que hanviatjat per tot el país i han fet múltiples reunions sobreturisme de reunions i de vacances. Per altra banda, aAlemanya s’han centrat en el turisme de reunions, al’Europa de l’Est s’han centrat tant en turisme dereunions com de vacances i, finalment, aprofitant lanotable millora de les connexions aèries amb elspaïsos escandinaus, també han fet promocions es-pecífiques en aquests països. Finalment, han ins-tal·lat un petit pont amb la Xina, i han establert un Chi-na Desk a Barcelona, és a dir, una persona quenomés s’ocupa de temes de la Xina pel que fa acaptació de congressos i de turistes, i van a la Xinaamb periodicitat per captar-hi turistes.

Turisme de Barcelona gestiona 20 punts d’infor-mació turística, una de les xarxes més importantscomparat amb altres ciutats. El Consorci manté tornsde 40 informadors de manera permanent, amb tornsde matí, tarda i cap de setmana. El servei d’atencióturística s’ofereix en 20 idiomes, si bé no s’ofereixentots alhora en tots els punts. En tot cas, es ga-ranteixen en tot moment el català, el castellà, l’anglèsi el francès. Fa avinent, també, que hi ha un acord decol·laboració amb els Mossos d’Esquadra per oferiratenció especialitzada a les comissaries de la ciutaton van més turistes, específicament la de les Ram-bles, amb l’objectiu de poder-los atendre en la sevallengua. Diu que fa dos anys que funciona el servei,no perquè hi hagi vagin molts turistes, sinó perquè,quan s’atén en la seva llengua els turistes que hi van,se n’alegren.

Pel que fa a la promoció online, informa que hantingut un milió de visitants, han incorporat la pàginaweb barcelonaturisme.cat, si bé mantenen la webbarcelonaturisme.com. També han posat en marxauna botiga online i, segons el PageRank de Googlede webs de promoció de les principals ciutats, Barce-lona empata al capdavant amb Londres, Nova York iParís.

Pel que fa al nombre de turistes i ocupació hotele-ra, el nombre de pernoctacions ha augmentat un11,2% del 2004 al 2005, i el nombre de turistes hacrescut un 7,8% en el mateix període. En relació alperíode 2005-2006, el creixement ha estat del 20,5%en nombre de pernoctacions, i del 19,2% del nombrede turistes. És a dir, el temps de permanència delsturistes a Barcelona ha augmentat comparativament,tenint en compte que hi ha un 1,3% de diferència, is’han superat els 12 milions de pernoctacions i els 7milions de turistes. Observa que aquest any hi hahagut un canvi de metodologia, ja que sempre hihavia petites diferències entre les dades de l’InstitutNacional d’Estadística, les de la Generalitat i les del’Ajuntament i ara ja ho han resolt.

Pel que fa a l’oferta d’allotjament hoteler i ocupació,el nombre d’habitacions és de 27.000, un 6,4% mésque l’any passat, i l’ocupació ha estat del 77,7%, queimplica un creixement del 2,3%, i ho considera moltpositiu perquè significa que la nova oferta s’estàabsorbint. Aclareix que les puntes d’ocupació delsanys 1998 (81,2%) i 2000 (84,0%) corresponen almoment que Barcelona va quedar estancada en nom-bre d’habitacions, fins i tot va disminuir una mica,mentre que des de l’any 1999 fins a avui ha crescutde forma sostinguda ha mantingut un grau d’ocupaciólleugerament creixent els darrers anys i per sobre deles expectatives.

Seguidament, compara el nombre de turistes deBarcelona amb els resultats de deu ciutats europeesentre els anys 1990 i 2005, i fa avinent que Barcelonaés la ciutat on més ha crescut el nombre de turistes,concretament un 248%. Segons el seu origen, un decada dos turistes que pernocta a la ciutat procedeixde la Unió Europea, un de cada 4 procedeix de l’Estatespanyol, i pràcticament un de cada quatre procedeixde la resta del món. Quant al percentatge de per-noctacions internacionals, observa que gairebé totsels turistes de Praga són de fora de Txèquia, un per-centatge que també és molt elevat en el cas d’Ams-terdam, Dublin o Viena. Londres manté una posiciómolt bona, i més tenint en compte l’elevat nombre deturistes i pernoctacions que té, i Barcelona, en sisèlloc, manté un alt grau d’internacionalització entre elsseus turistes, bastant per sobre de Roma i de París, imolt per sobre de Madrid o Berlín i, per tant, Barcelo-na és més cosmopolita que aquestes ciutats.

Pel que fa a la repercussió econòmica i als in-dicadors, diu que la despesa extrahotelera del tu-risme és de gairebé 97 euros per persona i dia. Teninten compte que Barcelona té turisme familiar, enténque aquesta mitjana és alta, de fet és la més alta del’Estat i de les més altes d’Europa. El total de ladespesa generada és 1.173.898.390 euros. Quant ala despesa del turisme internacional amb targeta decrèdit (Visa i MasterCard, no inclou el grup 4B), encomparació amb altres ciutats de l’Estat, Barcelonaés la ciutat on els turistes fan més despesa i elpercentatge de creixement respecte de l’any anteriorés més alt. A més, un de cada cinc euros que elsturistes gasten a l’Estat espanyol, se’l gasten a Barce-lona i, per tant, conclou que el nivell de despesa delsturistes a Barcelona és força alt. Com a novetat, des-taca que Madrid ha superat Màlaga i és ara la segonaciutat de l’Estat en despesa del turisme internacionalamb targeta de crèdit.

Pel que fa al nombre de visitants als 30 principalsequipaments culturals de la ciutat, el 65,5% sónturistes i la progressió és molt alta i, concretament, elcreixement de visites l’any 2006 ha estat del 13,5%,cosa que demostra que el tipus de turisme de Barce-lona és un turisme cultural. Creu que, si bé enocasions s’ha qüestionat, Barcelona ha tingut sempreun turisme cultural i que, en tot cas, amb les dadesactuals ja no es pot discutir.

Pel que fa al Bus Turístic, pensaven que ja nopodia créixer més el nombre de passatgers, però lesdades mostren un creixement del 13,3%, amb1.873.670 visites, que estan al voltant de les visitesque poden tenir equipaments com la Sagrada Fa-mília. Per altra banda, s’han venut 107.632 targetesde la Barcelona Card, un 6,7% més que el darrer any.Es tracta d’un sistema de preu únic amb el qual espoden visitar moltes instal·lacions de la ciutat i quesurt molt econòmic a partir de la tercera visita. Creuque és un sistema de finançament molt positiu per aTurisme de Barcelona, ja que aquests ingressoss’obtenen directament i després els poden reinvertir i,en aquest sentit, celebra que tingui una bona acollida.Afegeix que el més destacable és la progressió devenda d’aquesta targeta, ja que es va implantar el1999 i, en aquests set anys, s’ha passat de 16.000targetes venudes a 107.000.

Seguidament, en relació a l’evolució del mercat, diuque el motiu de la visita, ja sigui per vacances (46%,


inclòs oci, cultura o visites familiars) o per negocis(54%, inclòs fires i congressos), està molt equilibrat.Per altra banda, es mostra satisfet d’haver deses-tacionalitzat el turisme. Aclareix que Barcelona teniauna gran concentració turística entre els mesos demaig a octubre i que, gràcies a l’activitat econòmica,han aconseguit desestacionalitzar-lo, de manera quela diferència de visitants entre els mesos de més imenys afluència sigui petita. Diu que es deu, sobretot,a incorporacions que tenen molta potència d’atraccióturística en els mesos d’hivern, congressos i con-vencions com, per exemple, el 3GSM, amb 60.000persones el mes de febrer, o el Bred&Butter, amb50.000 persones el mes de gener.

Pel que fa al rànquing mundial d’incentius de lesprincipals ciutats de turisme de reunions, segons l’en-questa de la revista britànica Conference & IncentiveTravel, de desembre de 2006, Barcelona se situa comla quarta ciutat del món, després de Dubai, Londres iCiutat del Cap, de manera que Barcelona és lasegona ciutat d’Europa.

Pel que fa al mercat de creuers, Barcelona és lídera Europa i onzena al món, darrera de deu ports delCarib, i el creixement en nombre de passatgers eldarrer any ha estat del 14,5%. Comparat amb elsaltres ports d’Europa, en dades de 2005, Barcelonaés líder, mentre que Palma de Mallorca se situa en latercera posició. Remarca que, de forma sorprenent,els ports grecs han anat perdent posicions els últimsanys.

Finalment, informa que l’Aeroport ha rebut 30 mi-lions de passatgers, que suposa un creixement del10,7% respecte de l’any anterior, mentre que elpercentatge de vols internacionals se situa lleuge-rament per sobre del 50%.

La Sra. Ortega lamenta que, en aquest mandat, nos’hagi pogut fer un debat en profunditat sobre elturisme a la ciutat, si bé el seu Grup ho ha demanatdiverses vegades. Considera que l’evolució del tu-risme és, en general, molt positiva, si bé hi haaspectes que haurien de millorar. Seguidament, so-bre la premissa que el turisme és una de les poquescoses reeixides de la ciutat, observa que l’informeque s’acaba de presentar conté algunes dadesinconnexes i que aporten informació esbiaixada. Con-sidera, també, que calen dades comparatives per po-der veure l’evolució, cosa que no s’ha fet en tots elsindicadors, i que l’informe ha fet algunes omissions ialgunes contradiccions amb la informació que surt ala web de Turisme de Barcelona a la que abans ha fetreferència. En tot cas, diu que no entrarà a debatre axifres, sinó que farà algunes reflexions.

Per una banda, pregunta si les dades sobre per-noctacions inclouen només els hotels i pensions, o bées refereix també a altres establiments, en especialels apartaments turístics, albergs, etc. Per altra ban-da, troben a faltar algun indicador sobre el volum devisitants que pernocten fora de Barcelona però que hivénen en excursions, sovint d’un sol dia. Creu que ésun col·lectiu nombrós que de vegades té efectesnegatius en la mobilitat de la ciutat, i recorda quel’Ajuntament té pendent resoldre els problemes delsautobusos que aparquen en zones on només hauriende fer encotxada i desencotxada. Diu que, tot i queaquest tema ha anat millorant, encara no està resolt.

Seguidament, diu que Barcelona encara té moltcamí per córrer en relació al turisme familiar, si bé

l’informe no aporta molta informació sobre aquesttema, i demana dades, si les tenen, de la incidènciadel turisme familiar, perquè pensa que aquestaspecte que pot millorar molt. Pel que fa al turismecultural, que ha tingut resultats força espectaculars,diu que el seu Grup insisteix fa anys que cal fer méspromocions per tal que l’oferta cultural arribi alsturistes, per tal que puguin conèixer esdeveniments isingularitats més enllà dels habituals i, per exemple,observa que les festes populars han tingut una granresposta per part dels turistes.

Pel que fa al Bus Turístic, constata el seu creixe-ment exponencial, que es visualitza en les llarguescues a les parades i, en aquest sentit, pensa que calmillorar-ne la gestió, buscar noves rutes i zonesd’influència per tal que arribi a tot el conjunt de laciutat.

També volen reconèixer el mèrit del sector privaten la consolidació de Barcelona com una destinacióturística important. Pensen que Barcelona pot seguircreixent i que s’ha de seguir millorant el posi-cionament en l’àmbit turístic i, en aquest sentit,pensen que la col·laboració entre el sector privat i elpúblic ha estat molt positiva. Creu, però, que cal se-guir treballant per assolir aquestes fites i que la ciutatha d’aconseguir millorar de manera constant perquèl’entorn és molt competitiu, especialment amb l’en-trada dels països de l’est com a destí turístic, i aixòimplica agafar quotes d’excel·lència en tot allò que éspúblic. Considera que això és responsabilitat directade l’Ajuntament, que ha de procurar garantir aspectescol·laterals com la seguretat, la senyalització turística,la neteja, el soroll, el transport públic i, en aquestsentit, menciona els problemes de transport públicdurant el darrer congrés de telefonia mòbil 3GSM.

També posa de manifest que l’èxit de la ciutat coma destinació turística ha arribat a causar malestar en-tre els veïns i que, en certs moments, hi ha hagut unacerta confrontació entre veïns i turisme. Recorda queaixò es volia resoldre amb l’Ordenança de con-vivència, però entén que cal fer pedagogia, conciliarels interessos de la ciutat i els del turisme i que, per afer-ho, cal millorar la gestió de l’espai públic i garantirla seguretat i la convivència.

Pel que fa a l’Aeroport de Barcelona, recorda queel Sr. Portabella deia fa poc que Barcelona perd migmilió de pernoctacions a l’any per la manca de volsintercontinentals i, en aquest sentit, pensa queaquesta és una assignatura pendent i que cal sumaresforços per poder tenir l’aeroport competitiu que laciutat de Barcelona i el país necessiten. En aquestsentit, espera que el Govern municipal i el Governcatalà tinguin clar el model de gestió de l’aeroport, ique la seva capacitat d’incidència en el Govern cen-tral tingui certa resposta.

Per últim, com ja ha dit altres vegades, pensa queseria bo analitzar periòdicament la percepció d’ex-cel·lència dels diferents aspectes relatius al turismeper no acabar morint d’èxit, perquè cal ser al màximrealista en un món canviant. Lamenten, per tant, queun cop acabat el mandat no hagin tingut ocasió defer-ho i que únicament puguin parlar-ne un cop a l’anyquan se’ls remet l’informe.

El Sr. Basso observa que, segons el balanç que elsacaben de presentar, Barcelona es consolida comuna de les ciutats turístiques més importants d’Eu-ropa. Considera que l’Ajuntament és qui lidera aquest


moviment, però que cal reconèixer, també, el mèritque correspon als agents turístics i a la societat civil,que també estan treballant en aquest àmbit, així comles qualitats intrínseques que té Barcelona per ellamateixa, que també atrauen turisme. Considera unadada positiva el fet que el turisme de negocirepresenti més d’un 50% del total, així com també lisemblen molt positives les dades sobre el turisme cul-tural. Per altra banda, demana que s’aclareixin lescaracterístiques del turisme familiar com a tal, a fi quees pogués potenciar. Creu que aquestes dadesobjectives s’han de valorar d’una manera qualitativa ipromocionar més encara el turisme de qualitat i elcívic. Saben que totes les forces i cossos de se-guretat estan fent esforços en aquest sentit i pensaque estan avançant. Per últim, voldria saber si,globalment, es pot saber l’ocupació que genera elturisme –és a dir, no només en el sector de l’hos-teleria–, així com l’estimació dels ingressos globalsque proporciona.

El Sr. Portabella retreu a la Sra. Ortega que, encomptes de reconèixer que el turisme va bé i dir quecaldria aprofundir més en un o altre aspecte, de laseva intervenció es desprengui que l’Ajuntament noté pràcticament res a veure en el bon funcionamentdel turisme. Considera que l’Ajuntament no s’atribueixmai els mèrits dels altres, però tampoc no s’ha detreure el mèrit a la feina que fa. Per altra banda, esmostra perplex pel fet que la Sra. Ortega digui quemai s’ha produït un debat sobre el turisme, perquèaquest és el vuitè informe que fan, en Plenari o enComissió, en els últims vuit anys i, en aquest sentit,creu que demanar un debat sobre el turisme desprésde totes aquestes oportunitats té un valor relatiu,perquè l’haurien pogut plantejar en aquesta sessió oen qualsevol de les anteriors. Afirma que no tenencap problema en fer un debat en profunditat sobreturisme i que, de fet, justament aquestes presen-tacions en què fan un balanç anual permeten feraquesta discussió sobre el model turístic de la ciutat.Barcelona té un model turístic equilibrat entre elturisme econòmic i de negocis i el turisme de va-cances i d’oci i, de manera transversal, l’Ajuntamentpromociona la ciutat pràcticament només des d’unaòptica cultural i, només en alguns casos, promo-cionen la ciutat amb finalitats econòmiques, com en elcas d’una fira important o com a seu per congressos.També ha expressat la voluntat de desestaciona-lització del turisme i, en aquest sentit, pensa quetenen un model molt clar i ben definit.

Pel que fa al turisme familiar, diu que no té xifresespecífiques i que miraran de tenir-les per l’anyvinent. Explica, però, que és difícil obtenir aquestesxifres perquè no existeix un únic model de família,sinó diferents models i, per això, és difícil d’identificar.Creu que això només es pot aconseguir introduint unapregunta directa en una enquesta i, en aquest sentit,espera començar a tenir xifres de turisme familiar apartir d’aquest mateix any 2007.

Per altra banda, vol aclarir que aquest any no hi hahagut problema amb els taxis en el Congrés 3GSM.Informa que l’Ajuntament de Barcelona va fer vintreunions preparatòries, gairebé dues al mes, perquèun congrés de 60.000 persones, que tensiona tots elsserveis de la ciutat, no es fa d’avui per demà. Explicaque ja han començat a preparar el congrés de l’anyvinent, que aquestes reunions es fan per resoldre la

situació en relació a l’any anterior i que, si els or-ganitzadors del 3GSM estan tan contents que hanprolongat el seu contracte per quatre anys més, ésperquè han estat capaços de resoldre les seves de-mandes, que principalment es referien a la seguretat ia la mobilitat. Creu que han resolt la qüestió dels taxisi que, si bé no hi ha mai res satisfactori al cent percent, ha deixat de ser motiu de queixa per part delsorganitzadors.

Pel que fa a l’aeroport, diu que, efectivament, ésuna llàstima que no estigui a l’Estatut i que CIUtingués pressa per arribar a un acord sobre l’Estatutjustament quan s’estava debatent aquest tema. Se-guidament, afirma que Barcelona vol un aeroport devols intercontinentals amb un hub intercontinental.Això implica canviar la filosofia, és a dir, que l’Aero-port de Barcelona no vagi de punt a punt, sinó que si-gui un punt de recollida d’altres vols a partir del quales va a altres indrets. Diu que l’estratègia del hub ésla que tenen Heathrow o la T4 de Madrid i, en aquestsentit, li preocupa una informació que ha sortit a lapremsa que diu que la ciutat de Barcelona, per ellamateixa, no genera prou activitat com per ser un hub.Afirma que gairebé cap aeroport de cap ciutat delmón i, en tot cas, cap de l’Estat, genera prou activitatper ella mateixa com per tenir un hub, i compara lasituació de Barcelona i d’Amsterdam: Barcelona i laseva àrea metropolitana és la cinquena amb mésactivitat econòmica d’Europa, i cap de les quatre queestan al davant és Amsterdam; la població de Barce-lona és d’1,6 milions i la d’Amsterdam de 0,8; l’àreametropolitana de Barcelona és més gran que lad’Amsterdam. Essent així les xifres, es pregunta comés que Schiphol és un aeroport i un hub inter-continental i Barcelona no, i la resposta és que allí hivan vols d’altres indrets a fer l’enllaç i aquí no. Pertant, entén que la qüestió del hub és de mentalitat.

A continuació, observa que és molt difícil dequantificar els llocs de treball que genera el turisme,perquè a més dels llocs de treball generats als hotelsi a les oficines d’atenció, es tenen en compte tambémolts llocs de treball en sectors diversos com l’àmbitcultural, la restauració, el comerç en determinats llocsde la ciutat, etc. Així doncs, si es tenen en comptetots els sectors que ha mencionat, s’estima que elsllocs de treball vinculats al turisme són de 180.000 a200.000, i la creació de llocs de treball és similar alssectors del comerç, l’alimentari o la construcció.Quant als ingressos globals generats pel turisme, hiha una dificultat similar. Disposen d’un únic informede la Universitat de Barcelona, i estan mirant d’afinar-ne la metodologia. Explica que van estar molt detemps elaborant-lo i que van fer un compte satèl·litque, aclareix, és un intent de tancar una activitat ibuscar-li tant els vincles directes com els indirectes iels induïts per obtenir una xifra final. Diu que això ésmolt difícil de fer ja en àmbits grans com un país,perquè hi ha molta interconnexió i, per tant, encara ésmés complicat limitar-ho a una ciutat i a una activitatconcreta. En tot cas, la xifra que els va donar laUniversitat de Barcelona era de 7 milions d’euros/dia.

La Sra. Ortega diu que el Sr. Portabella no ha demarcar el to de les seves intervencions, i lamenta quenecessiti que li diguin que fa bé les coses, perquè siel seu Grup municipal considera que no és així, li hodiran. En tot cas, aclareix que ha volgut destacar elpaper del sector públic en l’èxit de la ciutat, però


també el paper del sector privat i, en aquest sentit,reitera que la feina i la col·laboració del sector privat idel públic ha estat molt important però, tot i això, hadetallat alguns aspectes importants que cal millorardes del sector públic.

Per altra banda, no creu que el debat en profunditatsobre turisme que han reclamat en diverses ocasionssigui el que es fa en aquesta Comissió, perquè lapresentació d’aquests informes es limita a l’exposiciód’una sèrie de dades, i creu que això no és un debat.A més, recorda que, abans que el Sr. Portabella fosregidor de Turisme d’aquest Ajuntament, CIU estavapresent en el Consorci de Turisme de Barcelona, onsí que es feia aquest debat, mentre que ara no hi sónpresents. Per tant, li demanen poder participar en eldisseny i, sobretot, en la millora del turisme a la ciutat.En aquest sentit, aclareix que les reflexions que ha fetno han volgut ser crítiques sobre el Sr. Portabella,però sí sobre aspectes de la gestió que pensen quecal millorar. Remarca que precisament han destacatla millora del turisme cultural, que creien que era unaassignatura pendent de la ciutat, i, per altra banda,creu que s’ha de poder accedir a les dades relativesal turisme familiar.

Per últim, pel que fa a l’Aeroport, diu que cadavegada que en parlen, el Sr. Portabella té necessitatd’excusar el no a l’Estatut del seu partit. Atès queestan governant a Barcelona i a Catalunya, i que do-nen suport al Govern de Madrid, és important queprenguin la iniciativa i diguin quin model d’aeroportvolen, i que treballin per assolir-lo, perquè creu que jano val seguir donant les culpes als altres.

El Sr. Portabella considera que la polèmica es ge-nera quan no hi ha arguments, i que s’ha limitat adescriure la realitat del que va passar amb l’Aeroport il’Estatut, encara que pugui ser una realitat incòmodaper a CIU i per al país. A continuació, recorda que enl’últim Consell Plenari van aprovar, també amb elsuport de CIU, la quarta declaració institucional en unany sobre l’Aeroport i, per tant, creu que no estàjustificat que ara li demani el posicionament com ainstitució. Finalment, li agraeix el reconeixement capa Turisme de Barcelona, i diu que sap que Turismede Barcelona té 21 anys d’antiguitat, mentre que ellnomés hi ha estat vuit anys com a representant muni-cipal.



a) Ratificacionsb) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

Propostes d’acord

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:2. Garantir la continuïtat de l’activitat econòmica de

les empreses dins del recinte de Can Batlló fins al seuefectiu trasllat a les ubicacions alternatives, i per tantmantenir les empreses dins del recinte fins que noestiguin les naus alternatives construïdes en els nous

terrenys que el Consorci de la Zona Franca posa a laseva disposició.

La Sra. Recasens diu que han portat diverses ve-gades en aquesta Comissió de Promoció Econòmicael tema de Can Batlló, i diu que els empresaris haninterposat un recurs contenciós perquè veuen que laseva situació com a empresa perilla. Seguidament, faavinent que ja coneixen el conveni entre el Consorcide la Zona Franca i l’Ajuntament, que crea uns com-promisos marc, un Conveni que no ha estat signatpels empresaris. És per això, que en el seu momentvan reclamar una Comissió de Seguiment on sí que hiparticipessin els empresaris, juntament amb l’Ajun-tament i el Consorci de la Zona Franca, perquè estàconvençuda que, d’aquesta manera, les coses hau-rien anat millor. A continuació, recorda que el Conve-ni preveu d’entre 10.000 m2 i 12.000 m2 per reubicaraquestes empreses i buscar solucions alternatives i,en cas de no ser suficient, es diu que es buscaranuns altres terrenys. També recorda que actualment hiha 4.700 m2 a l’Hospitalet, dels quals només 1.000 m2

són en planta baixa i, per altra banda, hi ha una reser-va de 10.000 m2 pendents encara de requalificar. Da-vant d’aquesta situació, diu que encara falta molttemps perquè es facin les naus i, a més, dels 4.000m2 inicials encara faltaria un any per crear i construirles naus industrials.

Donada aquesta situació, es mostra perplexa pelfet que no arribi fins ara la proposta de fer un cens del’activitat econòmica que s’està desenvolupant a CanBatlló, perquè li sembla que és fer les coses al revés,ja que s’han compromès a reubicar les empresessense conèixer-les abans. A més, moltes de lesempreses que hi ha no poden anar ubicades en unaplanta pis perquè utilitzen maquinària molt pesada.Per últim, reconeix que és necessari transformar elbarri d’Hostafrancs i fer l’operació urbanística de CanBatlló, però creu que no pot ser, com ha dit laregidora del Districte, que els empresaris siguin eldany col·lateral d’aquest procés d’urbanització. És enaquest sentit que formula la proposició.

La Sra. Esteller anuncia el vot favorable del seugrup perquè pensen que és molt necessari.

El Sr. Portabella assegura que els empresaris noseran el dany col·lateral d’aquest procés d’urbanit-zació de Can Batlló, i agraeix que precisi que estan ala Comissió de Promoció Econòmica, perquè tambés’ha presentat una proposició molt similar a la Co-missió d’Urbanisme. Seguidament, diu que, des del’últim cop que van plantejar el tema de Can Batlló enaquesta Comissió fins avui, no han deixat de reunir-se i de parlar sobre la situació amb els afectats.Concretament, el 21 de febrer va participar en una re-unió amb els industrials afectats, i en tenen previstauna altra el 14 de març i, per tant, assegura que hiestan bastant a sobre. Per altra banda, recorda que hiha quatre interlocutors –l’Ajuntament, el Consorci dela Zona Franca, els empresaris i els propietaris deCan Batlló– i, per tant, és més complex que un acordbilateral. Per últim, diu que, efectivament, els em-presaris no han signat el conveni.

La Sra. Recasens diu que, en aquesta Comissió, elseu Grup no vol parlar de la transformació urbanísticade Can Batlló, dels equipaments que s’hi faran ni delcalendari, sinó que vol garantir la continuïtat d’unaactivitat econòmica i, per tant, entén que aquesta Co-missió és plenament competent. Destaca, també, que


és un tema molt important en relació a l’ocupació, jaque, si s’acaben expulsant empreses de Barcelonavol dir perdre llocs de treball de la ciutat. Per altrabanda, recorda que els empresaris han presentat unrecurs contenciós administratiu, que pot tenir con-seqüències per a la transformació urbanística delbarri, i, en aquest sentit, considera que el diàleg hafracassat, i creu que, en comptes de reunir-se tant,podrien votar aquesta proposta on es reflectiria lavoluntat de tirar endavant. Seguidament, retreu al Sr.Portabella que no concreti res sobre les naus delConsorci de la Zona Franca. Finalment, assegura queno obliden el paper de la propietat en aquest procés,però creu que l’Ajuntament està fent massa con-cessions, ja que han aconseguit els habitatges,l’edificabilitat i el calendari que volien, i sembla quetambé estan aconseguint pressionar les empreses,algunes de les quals tenen uns contractes d’arren-dament a punt d’acabar, perquè amb el pla urbanísticaprovat, a la propietat li han canviat els interessos i,per tant, també li ha canviat la relació amb lesempreses, ja que abans es dedicava a gestionar elslloguers. És per això que demanen a l’Ajuntamentque hi intercedeixi i que voti a favor d’aquesta pro-posició.

La Sra. Esteller lamenta la resposta del Sr. Por-tabella perquè pensa que l’Ajuntament, a més de lesnegociacions que està portant a terme les diversesadministracions, hauria d’estar al costat dels em-presaris i, en aquest sentit, li demanen que lideri ladefensa d’aquests interessos per tal que aquestesempreses puguin mantenir-se a Can Batlló fins que hihagi un acord sobre on han d’anar i tinguin definidesles opcions de viabilitat, perquè les empreses fan unafeina destacada. Recorda que el seu Grup també haportat aquesta iniciativa en vàries Comissions i creuque, per les circumstàncies de la negociació, enaquest moment caldria un major suport per part del’Ajuntament.

El Sr. Portabella recorda que l’acord inicial es vaproduir entre el Sector d’Urbanisme, el Districte deSants-Montjuïc, els propietaris, el Consorci de laZona Franca i els empresaris i, per tant, PromocióEconòmica no hi va tenir un paper directe. Tot i això,assegura que Promoció Econòmica hi ha intervingutperquè defensen totes les empreses de la ciutat i, enaquest sentit, entén que la deslocalització a la ZonaFranca continua sent dins del terme municipal de Bar-celona. Seguidament, aclareix que actualment hi hauns metres quadrats que no estan ocupats i que, pertant, estan disponibles, uns altres metres quadratsque poden estar disponibles en molt poc temps i,finalment, n’hi ha uns altres que requereixen aproxi-madament un any per estar-ne.

Per altra banda, diu que l’Ajuntament es reuneixamb aquestes empreses i indústries de Can Batllóperquè vol que tinguin continuïtat, però considera quecal que signin un conveni amb el Consorci de la ZonaFranca, que està sobre la taula fa més d’un any, en elqual s’establiria el preu per m2. En aquest sentit, creuque és molt difícil tancar acords amb els empresarismentre aquest conveni no estigui signat, ja que lanegociació sobre el preu/m2 segueix oberta. Creu quela Sra. Recasens s’està posant enmig d’aquesta ne-gociació i que no li correspon aquest paper, sinó queentén que el rol de l’Ajuntament de Barcelona ha deser facilitar l’ampliació de l’oferta de superfície.

Per tant, vol deixar clar que donen suport a lacontinuïtat de l’activitat d’aquestes empreses, que, toti que el sector de Promoció Econòmica no ha estatsubjecte actiu del pacte, hi intervé per donar suport, ies mostra convençut que acabaran donant una so-lució satisfactòria per tothom a aquesta situació.

La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, elSr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.Recasens expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:3. Atesa la denuncia presentada per les agencies

de viatges contra l’Ajuntament de Barcelona: Quel’Ajuntament de Barcelona no realitzi activitats quepuguin ser susceptibles d’intrusisme o competènciadeslleial.

La Sra. Esteller considera que l’Ajuntament de Bar-celona s’hauria d’abstenir de realitzar algunes ac-tivitats econòmiques duu a terme perquè entén que hiha agents privats que ja ho fan i que, per tant, seriafer competència deslleial. En tot cas, el seu Grup creuque l’Ajuntament de Barcelona entra en l’àmbit privaten àmbits on no cal, independentment que sigui o nolegal, i que algunes activitats caldria reservar-les alsens privats. Seguidament, diu que en el cas concreten què les agències de viatges han presentat unadenúncia contra l’Ajuntament perquè consideren queha promogut un producte, relatiu al viatge a la nostraCiutat Vella, on consideren que hi ha un cert in-trusisme. Aquesta activitat que realitzen està con-cebuda en el Decret que regula les activitats quali-ficades de paquet de viatge, perquè en aquestaactivitat es pot pernoctar en un hotel. Per tant, enténque aquesta és una activitat reservada a les agènciesde viatges i que l’Ajuntament està fent una activitatper a la qual no està facultat. És en aquest sentit queformula la proposició, independentment del resultat fi-nal de la denúncia de les agències de viatges.

La Sra. Ortega anuncia el suport a aquesta pro-posició perquè entén que aquesta no és la funció del’Ajuntament de Barcelona, que és un exemple de lacooperació pública i privada, i creu que aquestaactivitat està reservada per llei a les agències deviatges.

El Sr. Portabella aclareix que el Districte de CiutatVella va arribar a un acord amb el Gremi d’Hotelersper tal de, fora de temporada, tenir unes nits pactadesper gent del barri. Creu que és una mica exageratconvertir un fet puntual en una activitat municipal re-glada i continuada, perquè es refereix només a unnombre petit de persones, que viuen al mateix barri ique tenen l’oportunitat de passar un cap de setmanaen un dels hotels que hi ha al seu barri i conèixer laseva ciutat una mica més amb un programa cultural.Considera que, si això fóra un mètode de treball habi-tual, la seva proposició tindria sentit, però tenint encompte que és una activitat excepcional, que nos’havia produït mai i que no creu que es torni aproduir, entén que no es pot considerar com unaactivitat constant, pròpia, continuada i reglada del’Ajuntament.

La Sra. Esteller creu que el Sr. Portabella altera elsignificat de la llei i que s’ho ha fet una mica a mida,perquè les lleis s’han de complir sense excepcions, idiu que el seu interès és aclarir si l’Ajuntament hacomès o no una infracció, independentment de la


voluntat que hi hagi darrera. En aquest cas, el Sr.Portabella presumeix que hi ha bona fe per part delDistricte a l’hora de poder fer aquest tipus de viatgescombinats o forfaits, que estan clarament tipificats. Pertant, entén que la llei ho prohibeix i que reserva a lesagències de viatges aquesta activitat que porta a termeel Districte de Ciutat Vella. Per tant, independentmentque sigui o no una activitat puntual, diu que han comèsuna ingerència i que han realitzat una activitat per laque no estan facultats i, per tant, els demana ques’abstinguin de fer una activitat econòmica reservada aaltres operadors i, independentment que sigui legal ono, entén que no és una funció de l’Ajuntament de Bar-celona, si bé deixa clar que li sembla que, en aquestcas, la llei ho prohibeix. Per últim, observa quel’Ajuntament hauria pogut fer el mateix programa, nodirectament, sinó a través de les agències.

El Sr. Portabella demana que, si s’entra en laqüestió del marc legal, deixin que Turisme de Ca-talunya es pronunciï, cosa que de moment no ha fet.En canvi, diu que el que sí ha fet és dir que espronunciaria en un futur i no establir mesurescautelars, i creu, per tant, que no s’ha de fer capsupòsit sobre la decisió que prendrà Turisme deCatalunya. Per altra banda, diu que les agències deviatges no tenen en el seu catàleg el producte “cap desetmana en el seu propi barri” i, per tant, si bé semprees pot filar més prim, entén que és relatiu parlar decompetència deslleial en relació a un producte que noexisteix.

La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, elSr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Or-tega expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precsb) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:4. Quan s’implantarà el nou model de clàusula so-

cial en els Plecs de condicions de la contractació mu-nicipal? Quina avaluació i seguiment es fa delsresultats del model de clàusules socials aplicat finsara? Quin impacte ha tingut sobre l’ocupació a laciutat de Barcelona?

La Sra. Recasens recorda que la qüestió de lesclàusules socials als plecs de condicions de lacontractació municipal que planteja en aquesta pre-gunta ve d’una mesura de govern presentada l’any2002 i que el seu Grup ho ha anat seguint. Recorda,també, que el desembre de 2004 van demanar a laComissió de Benestar Social el resultat del treball dela Comissió creada per portar aquest tema, i el Sr.Gomà els va dir que s’havien vist dificultats per posar-ho en marxa, però que es creaven dos grups detreball per avançar en aquest objectiu. Considera quefruit de tot això s’ha avançat una mica, i que als plecsde clàusules s’han inclòs algunes consideracions,però fa avinent que el gener de 2006 el Sr. Gomà vareconèixer que hi havia dificultats per veure si real-ment hi havia resultats o no i que, fruit d’aquestes

reflexions, crearien un nou model de clàusula social.Per altra banda, recorda un dictamen del ConsellEconòmic i Social de Barcelona (CES) que, en lesseves conclusions, considerava convenient sol·licitara l’Ajuntament una avaluació de l’impacte de lautilització de les clàusules socials, crear una TaulaRodona formada per l’Ajuntament de Barcelona iagents socials experts que elaborés una proposta declàusules socials, i recomanava millores en elsprocediments de licitació electrònica i la difusiód’aquestes qüestions entre els proveïdors. És enaquest sentit que formula la pregunta.

La Sra. Rojo agraeix la pregunta i diu que laresposta te aspectes més qualitatius que quantitatius.Considera que encara hi ha camí per recórrer, peròno perquè no s’hagin posat en marxa actuacions con-cretes, sinó perquè, legalment, cal tenir cura de ga-rantir la competitivitat i la competència i a la vegadaafavorir la incorporació social de determinats col·lec-tius. A continuació, aclareix que el dictamen del CESque ha mencionat la regidora és exploratori, és a dir,fa una anàlisi d’una situació, no una proposta definiti-va i vinculant. En aquest dictamen exploratori esconstata, en primer lloc, que existeixen una mesurade govern i unes clàusules socials incorporades alplec de condicions normalitzat de l’Ajuntament i, pertant, insisteix que no és una mesura de governpendent de fer, sinó que s’està aplicant des de l’any2002. En segon lloc, el CES fa una valoració positivadel procés recorregut des de la seva aprovació i, entercer lloc, i per tal de seguir avançant, proposa unaTaula formada per l’Ajuntament, per agents socials iper experts. En aquest sentit, fa avinent que el 22 demarç de 2002 el Consell Plenari va aprovar aquestamesura de govern, el 22 d’abril es va constituir laComissió de Seguiment formada només per personesde l’Ajuntament, i el 28 de juny es va incorporar laclàusula al nou model de plec de clàusules admi-nistratives particulars i, per tant, el plec de condicionsexisteix i està a l’abast de tots els proveïdors ilicitadors. Aquest model de plec tipus de clàusulesadministratives particulars afecta els contractesd’obres d’edificació, conservació i manteniment de lavia pública i dels seus elements, conservació imanteniment d’edificis, neteja de la via pública, netejade parcs i jardins i de l’arbrat, gestió de recollidad’escombraries, gestió de serveis socials, gestió deserveis de la infància i la joventut, i gestió de serveisculturals. Concretament, això està incorporat a laclàusula 19 de les obligacions dels contractistes i 24de responsabilitat en l’execució del contracte. Sónclàusules contractuals d’obligat compliment i, enaquest sentit, és responsabilitat seva reservar elsllocs de treball per a les persones incloses en aquestscol·lectius de foment de l’ocupació. Quan es van in-corporar aquestes clàusules, l’Ajuntament va anaruna mica més enllà del que preveu la normativa enaltres administracions i, en cas d’ampliació de planti-lla, va reservar un 3% del personal a contractar o,com a mínim, un lloc de treball. Per tant, elscontractistes que amplien plantilla per raó del tipus decontracte al que liciten han de contractar directamentpersones d’aquest col·lectiu, o subcontractar a unaempresa de promoció o inserció laboral. Per això,considera, com ha dit abans, que és sobretot un temaqualitatiu i no quantitatiu, perquè no sempre ésincorporació directa de persones.


Seguidament, diu que el CES explica també en elseu informe que hi ha quatre tipus de clàusulessocials, no només la contractació de col·lectiusdesafavorits, i recorda que l’Ajuntament ha desplegattambé el programa oficina verda, que inclou criteris iclàusules ambientals, la compra ètica, etc.

Pel que fa al seguiment de l’aplicació d’aquestaclàusula, diu que van constatar que, tot i que és elcontractista qui té l’obligació de demostrar que hacomplert les condicions, van establir, fa dos anys, unsistema en el SIGEF-contractes en el qual elsadministradors han d’informar quins contractes que-den afectats per aquesta clàusula. Això ha permèsdetectar quants contractes quedaven afectats peraquesta clàusula (103 l’any 2005, i 152 el 2006), peròno els ha permès conèixer quantes persones que-daven afectades, perquè la major part de les em-preses que han d’ampliar la plantilla subcontracten.Per altra banda, han detectat que, en els contractesd’adjudicació directa per raó de la quantia, l’Ajun-tament té un conjunt molt ampli de bones pràctiquesamb empreses d’inserció o de col·lectius ambespecials dificultats. Així, diu que és habitual veure enels districtes contractacions de càtering, manteni-ment, arts gràfiques, neteja, distribució de corres-pondència, etc., que es fa amb aquest tipus d’em-preses.

La Comissió de Seguiment es va posar en contacteamb els agents socials i amb grups d’experts i, enaquest sentit, diu que van avançant cap al tipus decomissió que els demana el CES. Aquesta Comissióva considerar que era important veure com divul-gaven aquestes bones pràctiques per aquest tipus decontractes, i informa que han elaborat unes fitxes,disponibles informàticament, per a contractació sub-jecta a clàusula social o contractació amb empresesd’inserció social o similar. Diu que aquest model elspermetrà, el 2007, conèixer, no només la tipologia decontracte, sinó també el nombre de persones afec-tades, que no vol dir necessàriament increment decontractació.

Per últim, informa que han facilitat a tots els àmbitsde l’Ajuntament una web de la Fundació Un Sol Mónanomenada el Portal de la Igualtat, que permet identi-ficar tots els proveïdors socials, proveïdors que sónempreses d’inserció, centres especials de treball,etc., per a àmbits diversos (arts gràfiques, bugaderia,missatgeria, neteja, reciclatge, etc.), i diu que aixòs’està incrementant substancialment. Conclou, pertant, que creu que aquest és el camí que han de se-guir i que els portarà a ampliar el concepte de “mercatcaptiu” amb segments especials del mercat de treball.

La Sra. Recasens reconeix que s’ha avançat enaquest tema, però creu que els resultats presentatssón bastant escassos. Recorda que la mesura degovern és de 2002 i que ara estan al 2007 i, per tant,han passat molts anys i ara s’hauria de poder mostrarresultats més concrets. A més, recorda que la mesurade govern va venir perquè el Síndic de Greuges varecomanar la incorporació d’aquestes clàusules so-cials en els plecs de condicions. Per altra banda, diuque l’Ajuntament hauria de començar a complir ellmateix, perquè moltes empreses i instituts no com-pleixen la llei en no haver-hi, a la seva plantilla, un 2%de persones amb discapacitat.

Seguidament, pel que fa a la dificultat de fer elseguiment a causa de la subcontractació, recorda que

l’Ajuntament té l’obligació de controlar aquestessubcontractacions i que ara hi ha un debat sobre lataula en relació als accidents laborals provocats peraquestes subcontractacions i, per tant, creu quel’administració no pot restar-hi al marge.

Pel que fa a la Comissió de seguiment, creu queaixò no és una qüestió de govern i que, per això,caldria incloure-hi tots els grups municipals i, enaquest sentit, considera que potser s’hagués avançatde manera més contundent si hi fossin tots repre-sentats.

Per últim, per avaluar l’impacte d’aquesta mesura,pregunta quin percentatge representen sobre el totalde contractes que fa l’Ajuntament els 103 contractesdel 2005 i els 152 del 2006.

La Sra. Rojo insisteix que és un tema complex i esmostra disposada a seguir aclarint el que siguinecessari. En tot cas, reitera que pocs mesosdesprés de la mesura de govern l’Ajuntament ja teniaen marxa l’aplicació de la clàusula social incorporadaen el plec de condicions generals i, per tant, l’equip degovern no va deixar de banda el tema en capmoment, sinó que s’està aplicant. Recorda, però, queles clàusules es refereixen només als casos en quèles empreses licitadores hagin d’incrementar plantillai, per tant, no s’ha de confondre, per una banda, elcontrol de la licitació, la contractació i la subcon-tractació i, per altra banda, que pel fet de contractars’hagi d’incrementar plantilla i, en aquest sentit, creuque el percentatge que sol·licita la regidora no tésentit, perquè no es pot deduir automàticament que laclàusula social vulgui dir increment de plantilla. El queestà dient és que la majoria d’empreses no els calampliar plantilla i, per tant, l’aplicació de la clàusulano suposa la contractació de persones incloses enalgun dels col·lectius de foment de l’ocupació. Unaaltra cosa és que l’Ajuntament ha de ser exemplaramb el que marca la llei per a les empresesmunicipals i l’Ajuntament i, per tant, creu que ambaixò estan tots d’acord.

Es dóna per tractada.5. Quantes empreses s’han instal·lat a Barcelona

gràcies al Pla del 22@ i quants nous llocs de treballnets s’han generat al 22@, tenint en compte els llocsde treball nous, els llocs desplaçats a altres zones dela ciutat o fora de la mateixa i els que han desa-paregut?

La Sra. Ortega formula la pregunta, que té perobjecte saber quin ha estat el balanç de l’ocupaciógenerada al districte 22@, és a dir, el saldo net dellocs de treball generats.

El Sr. Portabella diu que el nombre d’empleats ésde 28.000, el 60% dels quals són relatius als clústersidentificats com a estratègics, és a dir, tecnologies dela informació i la comunicació, medias, tecnologiesmèdiques i energia. S’han instal·lat 300 empreses, ien destaca les últimes que s’han incorporat: Vista-Print, Yahoo R+D, Telemedicina i Adamo, i el nombrede treballadors que ha marxat del districte és de 523,dels quals 246 s’han quedat al mateix barri, però foradel 22@.

La Sra. Ortega aclareix que s’han creat 28.000llocs de treball nous i, per tant, li lliga amb les xifresde què ja disposa. Recorda, però, que quan es vapresentar el projecte del 22@ es fixava com aobjectiu la creació de 130.000 llocs de treball aldistricte i, amb el pas del temps, s’ha anat veient que,


o bé eren molt ambicioses, o bé que la gestió ques’ha fet en aquest camp no ha estat tan reeixida comcalia esperar. Concretament, a 31 de desembre, lesxifres disten molt d’aquest objectiu fixat, perquè elsllocs de treball a l’àmbit del 22@ amb les empresesinstal·lades són 17.824. En aquest sentit, voldria sa-ber si segueixen mantenint aquesta magnitud com avàlida, i a què es deu la diferència entre els 130.000previstos a l’inici del 22@ amb la realitat d’ara quesón 27.963.

El Sr. Portabella diu que no hi ha una diferència,sinó que el 22@ encara està en procés i, per tant, nos’ha desenvolupat en tota la seva plenitud. De fet, hiha diferents modificacions del Pla General Metropolitài diferents plans especials que encara s’estan apro-vant i, en tot cas, tenen l’esperança que, un cops’hagi acabat tot el procés de transformació del 22@,hi hagi els llocs de treball que es van mencionar. Defet, diu, és el procés de transformació d’aquest tipusmés important que s’està produint a Europa i, creuque van ben encaminats.

Es dóna per tractada.Del Grup Municipal PP:6. Quines línies de vols intercontinentals de l’Aero-

port de Barcelona s’han anul·lat des de l’any 2004 finsa l’actualitat?

La Sra. Esteller formula la pregunta.El Sr. Portabella informa que Air Europa i Air Plus

Comet han anul·lat el vol amb Shanghai i, el 2006,fruit de la caiguda d’Air Madrid, s’han anul·lat els volsamb Cartagena d’Índies, Guayaquil, Buenos Aires,Santiago de Chile i Bogotà. Actualment hi ha elssegüents vols: 4 vols amb Estats Units, concretamenta Filadèlfia, Atlanta i Nova York –aquest darrer destíofert per dues línies aèries diferents–; 2 vols aLlatinoamèrica, concretament a Buenos Aires i aBogotà; i 4 vols a l’Àsia, concretament a Singapur,Dubai, Shenzen i Hong Kong, tenint en compte queaquests tres últims destins són de càrrega.

La Sra. Esteller lamenta l’anul·lació dels vols aShanghai. Retreu a l’Ajuntament que l’anunciessincom un mèrit i en fessin molta difusió, mentre que araveuen que aquest vol, que havia generat expectativesen molts empresaris, ha estat una gran decepció, s’hasuspès i ningú no ha dit res. Recorda que era unareivindicació dels empresaris des de feia tempsperquè oferia la possibilitat que Barcelona fos la portad’entrada a la Xina. En aquest sentit, voldria saberquè ha fet l’Ajuntament per evitar que aquests vols sesuspenguessin. Per altra banda, creu que l’Ajun-tament de Barcelona fa moltes declaracions sobre po-tenciar els vols intercontinentals, però fan molt po-ques actuacions, tant aquí com a la Generalitat i alGovern de l’Estat.

El Sr. Portabella es mostra d’acord a deixar almarge la reflexió al voltant d’Air Madrid i, per tant, secentrarà, com ha fet la regidora, en els dos vols aShanghai. Seguidament, recorda que el vol d’Air Eu-ropa es va iniciar el desembre de 2005 i el d’Air PlusComet el gener de 2006, és a dir, que en un mes vanaparèixer de sobte dues companyies aèries queanaven a Shanghai, i creu que això no va beneficiarla ciutat perquè la competència entre les duescompanyies, que pertanyen a dues aliances diferents,era molt forta per a un mercat que, probablement,donava per a una línia però no donava, de cop, perdues.

Pel que fa a les consideracions sobre la contribucióde l’Ajuntament a la captació de vols interconti-nentals, diu que, durant l’any 2006, dels 10 volsintercontinentals que ha citat, l’Ajuntament de Barce-lona, juntament amb la Generalitat de Catalunya i laCambra de Comerç, n’ha captat cinc. Per tant, fa no-tar que, en un sol any, han doblat els vols inter-continentals, i creu que és injust dir que algunes co-ses s’anuncien i després s’obliden de les que nofuncionen, perquè les 10 rutes intercontinentals por-ten en aquests moments 417.000 passatgers i 19.000tones de càrrega als Estats Units, Llatinoamèrica iÀsia, i això ha representat, només en vols intercon-tinentals, un increment l’any 2006 del 65% delspassatgers i del 25% en transport de càrrega. Tambédisposen de les dades sobre passatgers obtingudes apartir dels vols del Comitè de Rutes, però creu que nocal entrar en aquestes xifres.

Es dóna per tractada.7. Quina és la valoració que fa el president de la

Comissió de Promoció Econòmica, respecte a lessancions lingüístiques imposades als comerços a laciutat de Barcelona en els darrers tres anys?

La Sra. Esteller formula la pregunta, aclarint que estracta de les sancions que ha imposat la Generalitatde Catalunya, que és qui té les competències.

El Sr. Portabella diu que, si no els agrada una llei,la poden canviar pels mecanismes democràtics esta-blerts però que, mentre són vigents, les lleis s’han decomplir. El 13 de desembre de 2005 l’Ajuntament vaadreçar una carta a tots els comerços anunciant-losque es començaria a aplicar la normativa lingüísticaals comerços i que, per tant, calia que s’adaptessin ala nova llei. En aquest sentit, considera que vancomplir el seu deure fent aquest recordatori, i reiteraque ningú no es pot saltar ni aquesta llei, ni capaltra.

La Sra. Esteller diu que l’any 2004, a la ciutat deBarcelona, es van imposar 5 sancions als comerçosper vulneració dels drets lingüístics i, el 2005, se’nvan imposar 52, per un import de 95.400 euros. Con-sidera que aquestes sancions són contràries a lallibertat lingüística i que lesionen drets fonamentalsdels ciutadans de Barcelona i perjudiquen la imatge ila projecció de la ciutat. En aquest sentit, creu queaquesta situació és contrària a l’interès econòmic dela ciutat, ja que entén que se sancionen els comerçosper utilitzar una llengua que és oficial a Catalunya, elcastellà, i que s’està donant una imatge de Barcelonacontrària a la de ciutat capdavantera i oberta. Lisembla molt intervencionista, i més tenint en compteque s’està utilitzant un idioma que també és oficial, ientén que va en contra de la llibertat individuald’expressar-se en l’idioma que cadascú vulgui.

El Sr. Portabella creu que poden estar molt sa-tisfets perquè a Barcelona hi ha 31.000 comerços inomés s’han imposat 52 sancions, cosa que significaque el nivell de compliment de la llei és molt alt i que,per tant, la Generalitat fa bé quan recorda a aquellsque creuen que no cal complir aquesta llei, que la lleiés per a tothom. Reitera que no hi pot haver uncompliment discrecional de la legislació aprovadaperquè això seria la fi de la democràcia i, en aquestsentit, creu que la Sra. Esteller no pot sostenir que noes compleixi allò que ha aprovat la Cambra en la queel seu partit està representat, encara que hagi estatamb el seu vot en contra.


Per tant, el compliment d’aquesta llei forma partdels fonaments de la democràcia, i amb ella esgaranteix l’equiparació del català. Per consegüent,creu que el que preocupa a la Sra. Esteller és ques’equipari el català com a llengua oficial, cosa que nocomparteix i que, a més, li preocupa, perquè creu quetenen una gran oportunitat de fer una aportació almón, que és la cultura i la llengua pròpies, i Barcelonaés la capital econòmica, social, cultural i lingüísticad’un país. En aquest sentit, creu que és lògic que laGeneralitat de Catalunya tingui cura que s’apliquin les

Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 13 de març de 2007, s’hi reuneix laComissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i MediAmbient, sota la presidència de la Ima. Sra. ImmaMayol i Beltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i elsIms. Srs.: Francesc Narváez i Pazos, Ferran Julian iGonzález, Xavier Florensa i Cantons, Eduard García iPlans, Emma Balseiro i Carreiras, i M. Àngels Estelleri Ruedas, assistits per la tècnica d’Administració Ge-neral, Sra. Rosa Martín i Niubó, la qual actua perdelegació expressa del secretari general i certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Maravi-llas Rojo i Torrecilla, Dolors Martínez i Gesa, i MagdaOranich i Solagran.

S’obre la sessió a les divuit hores i deu minuts.La Sra. Mayol planteja que la proposició del Partit

Popular es debati més tard per tal que la pugui sus-tentar la Sra. Esteller, que es troba a la Comissió dePromoció Econòmica que s’està celebrant en elmateix moment, i els membres de la Comissió s’himostren d’acord.




En compliment de l’article 63.1 del Reglamentd’organització municipal, es comunica la resoluciósegüent:

1. Districte de Ciutat VellaDe la gerent municipal, de data 27 de febrer de

2007, que autoritza i adjudica a la societat HeringInterpublic, SL el contracte d’instal·lació d’una cabinasanitària automàtica, per als exercicis 2007-2010, iper un import de 185.902,76 euros.

La Sra. Balseiro demana accés a l’expedient.




1. Prorrogar, per raons d’interès públic, el terminide vigència del contracte de neteja viària i de recollidade residus sòlids urbans de la ciutat de Barcelona(2000-2007), aprovat per acord del Plenari del Con-sell Municipal, de 22 de desembre de 1999, fins al’entrada en vigor del nou contracte de neteja viària ide recollida de residus sòlids urbans de la ciutat deBarcelona, i com a màxim per vint-i-quatre mesos,conforme allò que estableix la clàusula 6 del plec declàusules administratives particulars, i atesa la con-formitat dels contractistes, d’acord amb els informesjustificatius que s’acompanyen en el present expe-dient i amb el Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 dejuny, que aprova el Text refós de la Llei de contractesde les Administracions públiques (LCAP). Autoritzarla despesa del contracte número 99007095, enconcepte de pròrroga i corresponent a la zona Est del’esmentat contracte adjudicat a l’empresa Cespa,SA, per un import total de 80.998.527,86 euros, delsquals corresponen a l’exercici 2007 la quantitat de6.493.469,22 euros, a l’exercici 2008 la quantitat de40.105.545,15 euros, i a l’exercici de 2009 la quantitatde 34.399.513,49 euros. Requerir l’adjudicatari per-què, en el termini màxim de quinze dies naturals, apartir de la data de recepció de la notificació d’aquestacord, constitueixi la garantia definitiva per un importde 3.239.941,11 euros i comparegui a formalitzar elcontracte en el termini màxim de trenta dies naturalsa partir de la mateixa data. Autoritzar la despesa delcontracte número 99007096, en concepte de pròrrogacorresponent a la zona Sud de l’esmentat contracteadjudicat a l’empresa FCC Fomento de Construccionesy Contratas, SA, per un import total de 58.236.025,56euros, dels quals corresponen a l’exercici 2007, laquantitat de 4.768.987,06 euros, a l’exercici 2008, laquantitat de 28.989.726,97 euros, i a l’exercici de2009 la quantitat de 24.477.311,53 euros. Requerir

lleis que s’aproven al Parlament, i insisteix que és unabona notícia que el percentatge d’infractors d’aquestallei sigui tan petit.



No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les divuit hores i trenta-cinc minuts.


l’adjudicatari, perquè en el termini màxim de quinzedies naturals, a partir de la data de recepció de lanotificació d’aquest acord, constitueixi la garantia defi-nitiva per un import de 2.329.441,02 euros i compa-regui a formalitzar el contracte en el termini màxim detrenta dies naturals a partir de la mateixa data. Au-toritzar la despesa del contracte número 99007098,en concepte de pròrroga corresponent a la zona Nordde l’esmentat contracte adjudicat a l’empresa Ur-baser, SA, per un import total de 65.410.690,71 eu-ros, dels quals corresponen a l’exercici 2007 laquantitat de 5.229.115,29 euros, a l’exercici 2008 laquantitat de 32.364.867,14 euros, i a l’exercici de2009 la quantitat de 27.816.708,28 euros. Requerirl’adjudicatari, perquè en el termini màxim de quinzedies naturals, a partir de la data de recepció de lanotificació d’aquest acord, constitueixi la garantia defi-nitiva per un import de 2.616.427,63 euros i compa-regui a formalitzar el contracte en el termini màxim detrenta dies naturals a partir de la mateixa data. Auto-ritzar la despesa del contracte número 99007097, enconcepte de pròrroga corresponent a la zona Oest del’esmentat contracte adjudicat a l’empresa FCC Fo-mento de Construcciones y Contratas, SA, per un im-port total de 49.401.231,74 euros, dels quals corres-ponen a l’exercici 2007 la quantitat de 4.061.317,87euros, a l’exercici 2008 la quantitat de 24.615.425,61euros, i a l’exercici de 2009 la quantitat de 20.724.488,26euros. Requerir l’adjudicatari, perquè en el terminimàxim de quinze dies naturals, a partir de la data derecepció de la notificació d’aquest acord, constitueixila garantia definitiva per un import d’1.976.049,27euros i comparegui a formalitzar el contracte en eltermini màxim de trenta dies naturals a partir de lamateixa data. Autoritzar la despesa del contracte nú-mero 99007099, en concepte de pròrroga corres-ponent a la neteja i manteniment de papereres del’esmentat contracte adjudicat a la UTE Cooperativade Usuarios del Servicio de Limpieza Domiciliaria deBarcelona - Concesionaria Barcelonesa, per un importtotal de 6.707.426,50 euros, dels quals corresponen al’exercici 2007 la quantitat de 551.202,64 euros, al’exercici 2008 la quantitat de 3.341.931,16 euros, i al’exercici de 2009 la quantitat de 2.814.292,70 euros.Requerir l’adjudicatari, perquè en el termini màxim dequinze dies naturals, a partir de la data de recepció dela notificació d’aquest acord, constitueixi la garantiadefinitiva per un import de 268.297,06 euros i com-paregui a formalitzar el contracte en el termini màximde trenta dies naturals a partir de la mateixa data.Aplicar els imports amb càrrec a les consignacionsque s’indiquen en el document comptable.

El Sr. Narváez fa avinent que a finals d’aquest anyacaba el contracte de neteja de Barcelona. Informaque Manteniment i Serveis està fent un estudiexhaustiu de les ciutats més importants, comparablesa la ciutat de Barcelona, per veure com hauria de serla nova contracta de la ciutat en el present i en elfutur. Per tal de poder fer la nova licitació ben feta iper garantir que la contracta compleixi les necessitatsde recollida i de neteja de la ciutat, plantegen, dins dela legalitat i de les previsions del contracte, lapossibilitat de prorrogar-la per un termini màxim dedos anys.

El Sr. Garcia anuncia el vot favorable del seu Grup.Fa constar, però, que tot i que és complicat feraquests plecs, ja se sabia quan acabava el termini i,

per tant, creu que s’hi haurien d’haver posat abansper tenir-los llestos a temps. Creu que els nous plecss’han de fer ben fets i que no ha de passar com ambels plecs actuals, que han anat patint ampliacionsconstants i, en aquest sentit, com més complerta siguila plica, menys ampliacions s’hauran de fer en elfutur. Reitera, però, que aquesta pròrroga és el finalde la trajectòria d’aquests anys de constants impro-visacions i d’haver d’anar darrera dels fets. Creu queho haurien d’haver previst abans que se’ls tirés eltemps a sobre.

La Sra. Balseiro anuncia la reserva de vot del seuGrup, i recorda que ja van presentar una iniciativa pertal que el Govern municipal convoqués un concursper adjudicar la nova contracta de neteja urbana, queva ser rebutjada. Considera que s’han fet modifi-cacions substancials al contracte inicial, d’aproxima-dament 670 milions d’euros, que s’ha anat incre-mentant en diferents modificacions. Entén que, fins almoment, les modificacions suposen el 39% respectede la contracta inicial i que, per tant, s’està vulnerantla llei de contractes de les administracions públiques.La pròrroga que ara es presenta suposa una am-pliació de més de 260 milions d’euros, les modifi-cacions totals sumen al voltant de 520 milions d’eurosi, per tant, l’increment total és del 78% respecte de lacontracta inicial. Continua dient que, si amb això esgarantís un servei de neteja de qualitat, ho podrienarribar a compartir, però creu que passa tot elcontrari. Recorda que fa uns mesos van demanar lesauditories sobre la qualitat del servei i que se’ls varespondre que l’última auditoria encarregada corres-ponia a l’exercici 2003 i, per tant, sembla que elGovern municipal ha renunciat a fer un seguiment dela neteja de la ciutat de Barcelona durant tota la legis-latura.

El Sr. Narváez diu que hi ha molts sistemes dife-rents de controlar la qualitat de la neteja a la ciutat, nonomés amb auditories. Considera que, per més quehi insisteixin, no es pot dir que Barcelona és unaciutat bruta, sinó que considera que té una netejaraonable. Seguidament, aclareix que el Govern no esguia per opinions individuals que manifestin elstècnics, els regidors o els treballadors de la neteja,sinó que es guien per l’opinió dels ciutadans mostra-da a l’Enquesta de Serveis, una enquesta que es facada any i que de la qual es lliura còpia a tots elsGrups, i que demostra que la neteja va millorant a laciutat. Considera que la decisió que estan prenent araés encertada, que estan utilitzant un instrument que lamateixa contracta ja deia que es podia utilitzar, lapròrroga, i que, per tant, estan complint la llei.

La Sra. Balseiro diu que s’està superant el límit del20% establert per la llei de contractes de les admi-nistracions públiques. Aclareix que, actualment, estanun 38% per sobre de l’adjudicació inicial i, si s’hiafegeix l’increment fruit d’aquesta pròrroga, se situaràen el 78%, i és en aquest sentit que entén que s’estàvulnerant la llei de contractes.

Pel que fa a l’estat de la neteja de la ciutat, faavinent que el cap de setmana anterior ha estat a Ma-drid i que té molt present el bon estat de la via públicaen aquella ciutat i que, en comparació, Barcelona hisurt perdent pel que fa a la netedat.

Finalment, lamenta que es conformin amb el serveide neteja actual a la ciutat perquè creu que els ope-radors no estan complint els compromisos adquirits, i


el Govern municipal, en comptes de vetllar pel seucompliment, afronta el tema amb desídia.


IV) Part decisòria

a) Propostes d’acordb) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:2. Facilitar la mobilitat de la zona on se celebrarà la

prova aèria de la Red Bull i garantir la seguretat a lesplatges de Barcelona durant aquell cap de setmana.

El Sr. Garcia es mostra preocupat perquè s’haanunciat el compromís del Govern municipal de cele-brar la segona edició de la Red Bull Air Race el dia 23de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Joan.Recorda que la primera celebració d’aquesta com-petició aèria va generar un col·lapse a la part baixa dela ciutat, i considera que difícilment podrà conviureamb la revetlla de Sant Joan si es té en compte queaquesta competició aèria també ocupa una partimportant de les platges de la ciutat. És en aquestsentit que formula la proposició.

La Sra. Mayol anuncia el vot favorable perquè diuque ja ho estan fent i, per tant, no té cap inconvenienten donar suport a aquesta proposició. Informa que,en aquests moments, ja hi ha una Comissió de Tre-ball que coordina els serveis de seguretat, protecciócivil, circulació, mobilitat, coordinació de les platges,serveis urbans, serveis d’emergències, salvamentmarítim, Delegació del Govern, Ports i Transports iCreu Roja i que, justament, vetlla pel que planteja laproposició. Així doncs, donaran suport a aquestaproposició per tal que la segona i última edició de laRed Bull Race surti sense problemes de mobilitat, talcom planteja la proposició.

El Sr. Garcia es mostra satisfet que votin a favord’aquesta proposició. Fa avinent, en tot cas, que laseva preocupació és que no es repeteixin els pro-blemes de l’any anterior, i que es tingui en compteque la Red Bull Race posa a les platges elements,com la benzina, que són incompatibles amb elspetards i que, per tant, fan difícil la convivència entrela revetlla i les instal·lacions provisionals de la platja.Pel que fa específicament a les llançadores, creu quel’única manera de garantir que no quedin atrapadescom l’any anterior és establir carrers únicament per al’autobús. Considera, també, que cal millorar aspec-tes de l’edició anterior, com una gestió més acuradade les rondes o preveure el trànsit dels aparcamentsdels centres comercials. Reitera la preocupació per laconvivència de les instal·lacions provisionals a lesplatges amb l’activitat pròpia de la revetlla, ja quecreu que són incompatibles, i més si es té en compteque el civisme a la revetlla no ha millorat, encara quees digui el contrari, perquè, a la matinada, la gent fales mateixes bestieses ara que fa uns anys. En totcas, reconeix que ha millorat la precisió a l’hora de feracabar la revetlla a la platja i els mecanismes deneteja, que permeten que a les deu del matí la genttrobi les platges en condicions.

La Sra. Mayol precisa que l’any anterior hi vanhaver circumstàncies especials, com la Fira Cons-

trumat i la Feria de Abril, que no van precisamentajudar. Seguidament, diu que els horaris no sóncoincidents perquè la Red Bull Race es fa a la tarda ila revetlla a la nit i, per tant, la gent que arribarà per larevetlla de Sant Joan ho farà després que s’hagicelebrat la Red Bull Race i els serveis de mobilitat,que estan treballant de forma coordinada amb tot-hom, ja establiran els criteris per garantir que lamàxima accessibilitat.

Per últim, considera que sí que hi ha hagut unaevolució positiva en el comportament a les platges, sibé no tota la que desitjarien; diu que l’any passat hi vahaver menys brutícia a la sorra i més brossa a lespapereres que altres anys i, si bé comparteix la ideaque no hi hauria d’haver brutícia a la sorra, entén quela nit de Sant Joan té la disculpa que és difícil que elspetards es puguin recollir d’una manera endreçada ique, de fet, afecta tota la ciutat encara que la gent nosigui incívica.

La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del seuGrup i celebra que l’equip de govern tingui en marxauna Comissió per assegurar la coordinació dels dife-rents serveis municipals. Espera que el amb el pasdels mesos no es desvirtuï aquesta voluntat i que totacabi funcionant correctament.

El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC,el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, laSra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. García expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Balseiro expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

Del Grup Municipal PP:3. Instar al govern municipal a destinar més in-

versió als barris de Collserola i el Tibidabo per lamillora de les infrastructures i serveis municipals comara equipaments, seguretat, neteja, enllumenat, urba-nització dels carrers, alhora impulsar l’ampliació de lacobertura telefònica, tot impedint la tala massivad’arbres a la muntanya per tal de preservar la zonaforestal.

La Sra. Esteller agraeix que s’hagi posposat eldebat d’aquesta iniciativa, i formula la proposició. Diuque pot semblar que demana moltes coses, però creuque és una zona molt castigada, que no té bonescomunicacions telefòniques, on molts carrers ne-cessiten una ràpida urbanització, que té deficiènciesd’enllumenat i hi manca seguretat. Seguidament, des-taca uns quants barris del conjunt de Collserola comCan Rectoret, Vallvidrera, Mas Guimbau o la Font delMont, que, a més, estan patint un increment d’afluèn-cia de persones a la zona, cosa que dificulta elsdesplaçaments i agreuja la manca de manteniment.Continua dient que a aquesta situació s’hi afegeix arael projecte del Cim del Tibidabo, que preveu lainstal·lació d’una muntanya russa, l’impacte de la qualserà molt negatiu perquè preveu la tala d’unescinquanta alzines que, finalment, haurien de ser més,tant per les recomanacions dels experts com pelcompliment de la normativa. Entén que aquestselements deterioraran Collserola i, en aquest sentit,l’objectiu de la proposta és demanar més inversions,que es plantegin molts dels projectes que s’estannegociant amb algunes entitats. En aquest punt, pre-cisa que no es dialoga amb totes les entitats, ja que aalgunes se les va expulsar d’alguna Comissió. En totcas, pensa que cal preservar Collserola com el pulmóde Barcelona, que l’Ajuntament ha de ser actiu al’hora de fer inversions i de no talar més arbres, en


consonància amb la futura llei que s’està tramitant alParlament de Catalunya, que el qualifica de Parc Na-tural.

La Sra. Mayol considera que el més normal seriadebatre aquest tema al Districte, que és qui haaprovat un Pla d’Actuació de Districte (PAD), i diuque, fins que no ha vist l’última part de la pregunta, noha entès per què la portava en aquesta Comissió. Entot cas, recorda que la Sra. Carreras, en el darrerPlenari del Districte, va fer un balanç de totes lesinversions que s’han fet a Sarrià–Sant Gervasi que,òbviament, conté la inversió feta als barris deCollserola que, per cert, creu que és bastant significa-tiva. Per tant, com a resposta, recorda que la regidoraja disposa d’un dossier, que va ser lliurat en el Plenaripassat, on hi ha tot el llistat d’actuacions i inversionsfetes en infraestructures, serveis municipals, equi-paments, etc.

Pel que fa al manteniment, informa que, dins delPla de manteniment de l’espai públic 2004-2007, desde Serveis Urbans i Medi Ambient, d’acord amb elDistricte de Sarrià, s’han dut a terme a la zona deVallvidrera, el Tibidabo i Les Planes moltes actua-cions de millora de la vialitat, accessibilitat i enllu-menat, amb un import de 2.476.000 euros. Per altrabanda, durant aquest mandat hi ha hagut unaactuació especial a la zona de Collserola i el Tibidabopel que fa al treball a la zona forestal i de reparaciódels boscos. Aclareix que aquest treball s’ha fet ambuna aportació molt important de Parcs i Jardins encol·laboració amb la Generalitat de Catalunya, i que hihan participat persones en situació de llibertat vigila-da, etc. Diu que els pot lliurar aquesta informació siels interessa.

Pel que fa al Pla del Tibidabo, creu que la Sra.Esteller té alguna cosa malentesa i, si bé diu quetindran ocasió de parlar-ne en el proper Consell Ple-nari, en el qual s’aprovarà el Pla Especial del Tibi-dabo, per aclarir alguns aspectes. Per una banda,precisa que cal diferenciar aquest Pla Especial, quees debatrà al proper Plenari, del Pla Director delTibidabo. Per altra banda, aclareix que la mesura queha mencionat la regidora va al Pla Director del Tibi-dabo i, per tant, no al Pla Especial, i considera unamica simplista que, de les moltes coses que signi-ficarà el Pla Especial del Tibidabo, s’hagi fixat nomésen una mesura que, a més, és del Pla Director.

Seguidament, exposa diverses mesures del Pla Es-pecial del Tibidabo: facilitar-hi l’accés en transportpúblic, cosa que significa una reconducció molt im-portant de la mobilitat de Barcelona; la millora iampliació substancial de la zona de lliure accés i depasseig en relació al que hi havia fins ara, amb mésespai públic per al gaudi ciutadà sense necessitatd’entrar pagant al Parc d’atraccions i, en aquestsentit, recorda que la cota 500 ja està oberta des dela setmana passada; també es redueix considera-blement el Parc d’atraccions i s’incorporen tres zonesque fins ara estaven qualificades de 7 (equipaments) ique passen a ser zona forestal i, de facto, això vol dirguanyar pel parc del Tibidabo una important zona fo-restal. Tot això és molt important per al Tibidabo i pera la ciutat, i té un caire sostenibilista.

Reitera que el Pla Director del Tibidabo no s’aprovaen aquest Pla Especial i, per tant, el debat sobre lamuntanya russa no es farà en aquesta aprovació.Seguidament, diu que, segons les paraules del presi-

dent de l’organisme del Tibidabo, el Pla és revisable, iremarca que en aquests moments no s’està plan-tejant talar cap arbre. Continua dient que té sentittrobar una fórmula atractiva pel Parc d’atraccions ique, com a Govern, hi ha el compromís d’estudiar afons altres alternatives a la muntanya russa, a lapossible ubicació o a l’atracció en si, que permetinmantenir l’atractiu del Parc d’atraccions i que no quediobsolet. En aquests moments, però, no acaben deveure la ubicació de la muntanya russa a l’alzinar ipensa que es poden buscar ubicacions millors. En totcas, insisteix que aquest tema no serà debatut enaquest Pla Especial, i que, de moment, no hi ha capamenaça de tala d’arbres.

El Sr. Garcia anuncia l’abstenció del seu Grupperquè coincideix amb la presidenta que bona part dela proposició no s’ajusta a la Comissió de Soste-nibilitat, però també els preocupa el tema del Cim delTibidabo i de la muntanya russa. Seguidament, diuque és cert que el Pla Director no diu que lamuntanya russa hi hagi de ser forçosament, peròtambé és cert que obre la porta perquè hi sigui i, enaquest sentit, li preocupa tant l’arbrat com l’impactevisual que tindrà aquesta atracció en la muntanya delTibidabo.

La Sra. Esteller recorda que, al Districte, el seuGrup va incorporar moltes de les inversions del PAD,i considera que, en tot cas, les inversions que vaexposar la Sra. Carreras en el passat Ple són in-suficients, i que hi ha un abandonament i un oblitd’aquesta zona. Per altra banda, diu que molts barrisvinculats a Collserola que són de Sarrià, però que n’hiha d’altres Districtes i, en aquest sentit, va més enllàde la informació facilitada per la Sra. Carreras.

En relació al Tibidabo, diu que coneix tant el Pla Di-rector com el Pla Especial, que va ser informat ne-gativament pel Districte fa una setmana, i consideraque el Pla Especial perjudica la zona. Seguidament,constata que hi ha una divisió en el Govern municipal,atès que el que acaba de dir la presidenta no és elmateix que diu el Sr. Carles Martí, que afirma que jaestà decidit on anirà la muntanya russa i, a més,sembla que les alzines estaven ja senyalitzades i, enaquest sentit, demana al Govern municipal que emetiun comunicat al respecte perquè els veïns estandesconcertats.

Seguidament, reitera que la zona està col·lapsada ique cal un pla de mobilitat amb integració tarifària imolt més transport públic, ja que els veïns es veuenmolt afectats cada vegada que la gent va al Tibidabo.També observa que es van expulsar uns veïns de lescomissions on s’estan tractant aquestes qüestions, idemana l’opinió de la presidenta sobre el tema i veuresi pot fer alguna gestió perquè se’ls torni a admetre,perquè creu que és la millor manera d’obtenir elmàxim consens.

La Sra. Mayol diu que a la Comissió d’Urbanismeque se celebra demà es farà públic l’acord del governque reflecteix la posició que acaba d’expressar enrelació al Pla Director i el Pla Especial.

A continuació, afirma que la inversió municipal alsbarris de Collserola i del Tibidabo ha estat especial-ment important aquest mandat, i cita algunes d’aques-tes inversions: renovació de la plaça del Centre Cívicde Vallvidrera; reurbanització del carrer dels ReisCatòlics a Vallvidrera; renovació de les escales deLicorella, que enllacen el carrer dels Reis Catòlics


amb el barri del Turó de Vallvidrera; construcció de lesvoreres del carrer Mont d’Orsà; enllaç del bosc deGratallops amb la carretera de les Aigües, una obra deconnectivitat entre els barris de la font del Mont i el Peudel Funicular; carrer Major del Rectoret, des del Pontde l’estació Baixador de Vallvidrera fins al carrerAmarant; urbanització del camí de la Reineta; inici del’obra del carrer Pi i Forcat; camins itineraris del pantàde Vallvidrera; més de 15 actuacions de reposició depavimentació a les Planes; a totes les obres, so-terrament de les instal·lacions elèctriques; renovacióde l’enllumenat i la senyalització; en conjunt, s’han so-terrat més de 2.000 metres de línies elèctriques aèries.

Pel que fa als equipaments, cita els següentsexemples: Can Borni, on s’ha efectuat la restauracióde l’espai botànic, paisatgístic i arquitectònic del viverde Can Borni; Can Soler, una masia de propietat mu-nicipal situada al barri de Sant Genís, on s’ha iniciat larehabilitació perquè sigui una escola taller de Barce-lona Activa i per adequar-la a ús de la ciutat com acasal d’entitats mediambientalistes, i on s’hi ha fet unhort urbà que farà que sigui un centre de referènciade l’agricultura biològica; també s’ha fet un conjuntd’actuacions de drenatge al Pantà de Vallvidrera; s’haconstruït un nou dipòsit antiincendis; està en projecteun dipòsit a Mas Sauró, la instal·lació d’hidrants alsbarris del Tibidabo, Mas Sauró, Mas Guimbau i CanRectoret; actualment està en licitació la construcciódel casal de Can Rectoret i s’està ampliant el serveidel CAP de Vallvidrera. Per últim, s’ha establert perprimer cop la presència de Parcs i Jardins i de lesbrigades de manteniment de les zones verdes iforestals tot l’any, i recorda que això s’ha fet encol·laboració amb la gent del CIRE (Centre d’Ini-ciatives per a la Reinserció) de la Generalitat.

Finalment, diu que és molt probable que totesaquestes intervencions no cobreixin totes les ne-cessitats, però remarca que aquest mandat ha estatespecialment amatent amb aquesta zona i que no espot negar l’evidència.

El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, elSr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr.García expressa l’abstenció de CIU i la Sra. Balseiroexpressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal CIU:4. Demanen que, prèvia a la celebració de la

comissió se’ls faciliti l’informe de cadascun dels te-mes següents per debatre’s en el decurs de la co-missió: 1) A les actuacions per la defensa de la sorrade les platges de Barcelona. 2) A la situació de lacontaminació atmosfèrica en el municipi de Barcelo-na. 3) A la política de gestió de residus. 4) A l’estatd’elaboració del mapa del soroll a la ciutat de Barcelo-na. 5) A la reducció de les emissions de gasos queprovoquen l’efecte hivernacle. 6) Assegurar la pro-tecció definitiva de Collserola.

El Sr. Garcia diu que, com que aquesta Comissióserà segurament la darrera d’aquesta legislatura,

amb aquest prec pretenien fer un balanç de la gestióambiental de la ciutat duta a terme pel Govern. Enconcret, demanaven sis informes corresponents alsaspectes que consideren més emblemàtics d’aquestàmbit i en els que hi havia compromisos concrets,però no els han rebut i, per tant, no poden fer aquestbalanç.

La Sra. Mayol diu que, formalment, aquest precestà mal formulat i no el poden acceptar. Aclareix queun prec no pot demanar un informe per endavant ique es faci davant de la Comissió perquè seriaincórrer en un error del Reglament. En tot cas, per tald’esmenar la qüestió formal, els lliuren la documen-tació que demanen, que es correspon amb l’informede seguiment del Pla d’Actuació Municipal que ja vanlliurar en el Consell Plenari el mes de desembre de2006, al que hi afegeixen uns fulls annexos per com-plementar la informació sobre les qüestions en lesque hi ha hagut modificacions des de la data del’informe.

El Sr. Garcia insisteix que el seu Grup sí vol ferbalanç d’aquest mandat i, en aquest sentit, consideraque aquests quatre anys no han estat del tot apro-fitats si es comparen els compromisos inicials amb onestem en aquest moment. Pel que fa a la protecciódefinitiva de Collserola, recorda el compromís eratreballar per transformar Collserola en un Parc Natu-ral, i considera que durant aquests quatre anys nos’ha fet res al respecte. Quant a la contaminacióatmosfèrica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle,constata la incapacitat de fer front al problema i diuque, si bé en alguns casos concrets pot haver millo-rat, en conjunt no es compleixen els compromisos deKioto i algunes emissions estan en un procés preo-cupant. Pel que fa a la política de gestió de residus,diu que les dades constaten, com ha dit el seu Grupdiverses vegades, que els ecoparcs no funcionenperquè la recollida no es fa de forma satisfactòria i,per això, acaben anant a l’abocador més residus delsque hi haurien d’anar, si bé coincideixen amb l’èxit dela incineració. Per últim, pel que fa al mapa de soroll,creu que continua sent una assignatura pendentperquè s’acabarà el mandat sense haver-lo fet.

Es dóna per tractat.Del Grup Municipal PP:5. Que es cobreixin els escocells que envolten els

arbres de la ciutat de Barcelona per tal de garantir laseguretat en la mobilitat dels ciutadans i ciutadanes.

La Sra. Balseiro formula el prec motivat perquèconsidera que hi ha determinats escocells que posenen perill la seguretat dels vianants, especialment de lagent gran i persones amb mobilitat reduïda.

La Sra. Mayol diu que aquesta és una qüestió molttècnica i que s’han assessorat abans de fer una pro-posta d’actuació. En aquest sentit, diu que, tècnica-ment, això que proposen no es pot fer perquè elsescocells de l’arbrat viari de la ciutat són l’única viaque permet la respiració del sòl del qual es nodreixenles arrels dels arbres i l’aportació d’aigua necessàriaper a la seva supervivència. A continuació, informaque han de tenir una fondària aproximada de 15centímetres per permetre l’adequada recollida de lesaigües del rec o pluvials i que, en els escocells quedisposen de la instal·lació de rec per degoteig, lafondària és de 5 centímetres; en tot cas, allà on esdetecta una modificació d’aquesta fondària s’hi aportasauló per augmentar el nivell de la terra. D’altra ban-


da, per facilitar la mobilitat a peu, els arbres se situena les voreres en alineació al costat de la façana. En elPla de gestió de l’arbrat viari, presentat i debatut afons en aquesta Comissió, Parcs i Jardins recomanano plantar arbres en voreres inferiors a 2,5 metres, jaque no hi podria passar una persona en cadira derodes, amb un cotxet, un carret de la compra, etc., irecomana també regular-ne la grandària segonsl’amplada de la vorera.

S’estan fent proves amb diversos materials poro-sos en alguns escocells per mirar que quedin almateix nivell del paviment, com per exemple s’ha feta La Rambla i en alguna altra zona, perquè els equipsde neteja baldegen cada dia i, com que fan servirforça aigua, els escocells es podrien embassar i elsarbres es podririen. S’ha utilitzat un àrid drenant quepermet el pas de l’aigua sense que s’ofegui, però en-cara està avaluant el resultat del creixement i des-envolupament d’aquests arbres. Assegura que enaquests moments no està garantit que el tipus desauló utilitzat permeti una bona vida de l’arbre a llargtermini i, en tot cas, saben segur que els arbres depetita grandària o acabats de plantar no viurien i, peraixò, ho han provat només amb arbres vells i grossos.Continua dient que s’estan introduint modificacions enel projecte, si bé no entra en detalls tècnics, i afegeixque, a més de no tenir encara garanties sobre elsresultats, aquest paviment és molt costós i, si escobrissin tots els arbres, costaria 15 milions d’euros.Per això, pensa que han de ser sensats amb aquesttema i veure, primer, si funciona pels arbres i, en casque funcioni, decidir quins llocs s’han de prioritzar pertal que el cost sigui raonable. En tot cas, en carrersestrets s’inclinen per la plataforma única per garantirque la mobilitat.

Per tant, conclou que no poden acceptar el prec enels termes que està formulat perquè s’està en períodede proves, si bé comparteixen la preocupació de vigi-lar o trobar el millor sistema perquè els arbres visquinbé a la ciutat i es garanteixi alhora la seguretat. Tèc-nicament, però, la millor mesura no és posar a totarreu el mateix que s’està provant a La Rambla.

La Sra. Balseiro lamenta la postura del Govern mu-nicipal en el tema, si bé celebra que almenys s’estiguiexperimentant amb materials porosos. A continuació,agraeix les qüestions tècniques que ha exposat, peròinsisteix que, si de debò comparteixen l’objectiu degarantir la seguretat dels barcelonins, especialment lad’aquells que tenen una mobilitat reduïda com la gentgran o persones amb discapacitat física, trobarien lamanera de tapar els escocells o de millorar-ne laseguretat. Creu que, per a fer-ho, haurien d’aprofitarl’experiència d’altres ciutats com Madrid, on elsescocells ja estan tapats, tot garantint la seguretatdels arbres i de les persones.

Pel que fa al cost de tapar els escocells, precisa,per una banda, que no ha dit com s’havia de fer exac-tament, de manera que podria ser a partir d’algunelement del mobiliari urbà o altres elements –nol’enreixat actual, que dificulta encara més la mobilitat.Per altra banda, diu que han vist com, amb elsmaterials porosos, els arbres estan en bon estat ialhora es garanteix la mobilitat i, si el cost és de 15milions d’euros, es podria fer una llista de lesdespeses que gasta aquest Ajuntament i que sónprescindibles com, per exemple, les despeses depublicitat, que l’any 2006 van ser d’uns 13 milions

d’euros. En aquest sentit, afirma que la seva prioritatés la seguretat dels vianants i no fer publicitat del’alcalde de la ciutat, i creu que el Govern municipalhauria d’estalviar diners en allò que no és necessari iaprofitar més altres experiències més sensibles en-vers les necessitats dels veïns i veïnes i no nomésenvers la salut dels arbres, que són dos aspectes quecal conciliar.

La Sra. Mayol posa de manifest, per una banda,que aquesta experiència de Madrid ha fracassat i, peraltra banda, que en el Congrés d’arboriculturacelebrat recentment a València es va parlar de lesexperiències de cobriment dels escocells i es va dirque, allà on s’han generalitzat, no han funcionat, tanta Madrid com a Vitòria, ambdues ciutats governadespel Partit Popular. Per tant, reitera que tècnicamentno funciona. Per altra banda, diu que segur que lacampanya publicitària que farà el Sr. Fernández Díazper les eleccions tampoc no és absolutament ne-cessària per la seguretat de la gent de Barcelona ique, si volen aportar aquests diners per cobrir elsescocells, estaran encantats, com a Ajuntament, derebre’ls. Per últim, creu que la seguretat de les perso-nes no s’aconsegueix només cobrint els escocells,sinó mitjançant un Pla d’accessibilitat pioner a laciutat que farà que, juntament amb totes les polítiquesque es fan de guals, voreres, etc., Barcelona siguiuna ciutat molt accessible.

En conclusió, diu que procuraran tenir un mètodeque els funcioni, encara que sigui més car que la res-ta, i que l’aplicaran allà on sigui estrictament ne-cessari i, per tant, afirma que estan treballant en lalínia que expressa el prec, però creu que seria fer unmal ús dels diners implantar de forma generalitzadauna mesura que no estigui del tot provada i que costi15 milions d’euros.

La Sra. Balseiro precisa que la campanya pu-blicitària que farà el candidat del PP, que estarà mar-cada per l’austeritat, estarà pagada amb fons del PP ino pas amb fons públics, com s’està fent amb lapublicitat de l’alcalde de la ciutat.

La Sra. Mayol recorda que els partits polítics tambéreben finançament públic i, per tant, les campanyestambé.


b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:6. Quins són els criteris que preveu el govern muni-

cipal utilitzar per fer efectius els compromisos ad-quirits per l’alcalde de Barcelona en la reuniómantinguda per l’alcalde de Barcelona amb el regidorde Cultura, el gerent de l’Institut de Cultura de Barce-lona, amb els representants de l’Associació de Salesde Concert i amb la Unión de Músicos de Cataluña,en què l’Ajuntament de Barcelona oferirà un miliód’euros en subvencions per acondicionar els locals demúsica en viu.

El Sr. Garcia diu que s’ha anunciat que a partird’ara hi haurà unes ajudes per a totes aquelles salesque es vulguin declarar com a sales on s’hi fa músicaen viu, i és en aquest sentit que formula la pregunta.

La Sra. Mayol diu que, efectivament, el dia 26 defebrer hi va haver una reunió de l’alcalde i el Sr. Martíamb l’Associació Catalana de Sales de Concerts i, enl’àmbit municipal, es van comprometre a dues coses:


d’una banda, a preparar una modificació de l’Or-denança de les activitats i dels establiments deconcurrència pública que ampliï la definició de barmusical, que actualment preveu només l’ambientaciómitjançant música enregistrada, amb l’ambientaciómitjançant música en directe; d’altra banda, a plan-tejar la posada en marxa d’una línia d’ajuts per alslocals que vulguin fer música en viu, per tal de garan-tir que estiguin ben preparats acústicament. Enaquest sentit, informa que l’Institut de Cultura estàpreparant una normativa sobre aquests ajuts, similara la que ja existeix a les sales de teatre, i que lideraràuna Comissió que treballi sobre aquest tema, en laque hi col·laboraran els serveis centrals de control dela contaminació acústica, així com també hi ha altresrecursos a disposició dels Districtes per tal de veurecom s’ha de fer i en quines condicions. Diu que laproposta se centrarà en l’oferta la música en viu depetit format –quartet de cambra, trio de jazz, etc.– i,per tant, es posa l’accent en una oferta cultural queara mateix és escassa a la ciutat, tot garantint que nopertorbi el descans dels veïns. En conclusió, qual-sevol mesura adreçada a millorar l’oferta culturals’haurà de fer en locals adequats acústicament, i laComissió tècnica de l’Ajuntament treballa en lamodificació de l’Ordenança i en els criteris desubvenció i d’adequació dels locals.

Es dóna per tractada.Del Grup Municipal PP:7. Quins són els horaris de recollida d’escom-

braries de cada tipus de residus i el nombre decamions que es fan servir, tot distingint per nivells desonoritat?

La Sra. Balseiro formula la pregunta.El Sr. Narváez informa que la recollida domiciliària

nocturna es fa aproximadament entre les 22.00 i les4.45 hores, i es distribueix en tres viatges: de 22.00 a23.30 hores, de 0.30 a 2.15 hores, i de 3.00 a 4.45hores. En aquest últim viatge, la quantitat de tonesrecollides no és tan important com en els dos primers.Continua dient que la recollida selectiva es fa gairebésempre en horari diürn, i la flota que s’utilitza ac-tualment a la ciutat és de 370 vehicles en conjunt,dels quals 73 són de gas i 30 són elèctrics.

La Sra. Balseiro diu que la gestió municipal és lentaperquè l’any 2005 el Sr. Villagrasa va presentar unainiciativa al respecte, i el Govern municipal es vacomprometre a prendre mesures per reduir les mo-lèsties que causaven tant els horaris de recollidacom, molt especialment, l’increment de camions ivehicles menys sonors. Diu que l’informe de laSíndica de Greuges de Barcelona posa de manifestque els veïns encara es queixen de les molèstiescausades per la recollida de residus, i es queixen tantde la recollida de residus nocturna com de la recollidaselectiva diürna, i posa l’exemple de la recollida devidres que, segons sembla, s’acostuma a fer a les7.00 hores, dissabtes inclosos, i que molesta elsciutadans que tenen els contenidors a prop de casa.En aquest sentit, proposa que es tinguin en con-sideració les recomanacions de la Síndica deGreuges i que procedeixin a redefinir els horaris deles zones on actuen els diferents camions i considerarla possibilitat de retardar la recollida selectiva que esfa els dissabtes al matí.

El Sr. Narváez diu que els serveis de l’Ajuntamentno són lents, ja que van atendre de forma immediata

totes les modificacions relatives als casos que Sr.Villagrasa va demanar, i que van quedar resolts.Seguidament, assegura que la implantació de re-collida d’escombraries s’ha fet de la millor manera percausar els menors problemes a la ciutat. Afirma que370 camions no podrien treballar a les 11.00 horesdel matí per la ciutat perquè seria caòtic i, per tant,creu que el servei ha millorat i que la proposta del PPhagués empitjorat la situació. En aquest sentit, creuque el nombre de queixes que reben és suportable ique la proposta que fa la Sra. Balseiro els portaria atenir un major nombre de queixes per part delsciutadans.

Per tant, segueix pensant que la millor manera degestionar la distribució del servei és aquella queproposen els tècnics de l’Ajuntament, que són delsmillors de tot l’Estat, com han reconegut companysd’altres ciutats, i confien en ells per dur a termeaquesta tasca.

Per altra banda, assegura que estan atents davantde qualsevol situació que es plantegi i que estigui enmans de l’Ajuntament de millorar i que, per des-comptat, contesten de forma ràpida i, la majoria devegades, positivament.

La Sra. Balseiro diu que els demana que tinguin enconsideració el que diu la Síndica de Greuges, isembla que de la resposta del regidor es desprèn queaquesta recomanació suposaria portar Barcelona auna situació pitjor. Ella creu, a canvi, que es poden ferles coses de manera que hi surti guanyant tothom,tant la ciutat com el descans dels veïns.

El Sr. Narváez precisa que l’informe de la Síndicadiu una cosa diferent i que, com a norma general, fareferència a temes puntuals en els que, segurament,ja han intervingut.



No havent-hi altres assumptes per tractar, laPresidència aixeca la sessió a les dinou hores i deuminuts.

Acta de la sessió extraordinària celebrada el dia 2de maig de 2007 i aprovada el dia 13 de juny de2007

A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 2 de maig de 2007, s’hi reuneix laComissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i MediAmbient, en sessió extraordinària, sota la presidènciade l’Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos. Hi assisteixenles Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Xavier Florensa iCantons, Dolors Martínez i Gesa, Eugeni Forradellas iBombardó, Joan Puigdollers i Fargas, Magda Oranichi Solagran, Eduard García i Plans i Emma Balseiro iCarreiras, assistits pel secretari general de laCorporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva absència la Ima. Sra. Imma Mayoli Beltran, i els Ims. Srs. Ricard Josep Gomà iCarmona, i Ferran Julian i González.


S’obre la sessió a les tretze hores i cinc minuts.La Sra. Balseiro diu que van presentar en temps i

forma unes iniciatives per ser tractades en aquestasessió de la Comissió de Sostenibilitat i que, a ladarrera Junta de Portaveus, van demanar que s’in-corporessin a l’ordre del dia. Com que no ha estataixí, vol deixar constància de la queixa del seu Grupsobre aquest fet.

El Sr. Narváez fa avinent que ja ha contestat perescrit aquesta qüestió mitjançant una nota dirigida alSr. Cornet en la qual, d’acord amb un informe jurídic,es diu que el fet que sigui una Comissió extra-ordinària fa que només hi hagi els punts de l’ordre deldia que generen la seva convocatòria, i no d’altres.

El Sr. Puigdollers considera que hi hauria d’haverl’acta de l’anterior sessió de la Comissió perquè, en-cara que la sessió actual sigui extraordinària, tindriasentit aprovar-la. Per altra banda, fa avinent que elGovern municipal ha decidit que sigui una Comissióextraordinària en contra de l’opinió del Grup de CIU jaque hi havia prevista una Comissió ordinària pelsmateixos dies.

El Sr. Narváez aclareix que, pel mateix motiu queno s’inclouen proposicions, precs ni preguntes, tam-poc no s’inclou l’acta de la darrera sessió per a laseva aprovació.

El Sr. Cases aclareix que hi ha una sessió específi-ca d’aprovació d’actes abans de la dissolució de laCorporació.

La Sra. Balseiro considera, també, que aquesta nohauria de ser una Comissió extraordinària, sinó or-dinària, atès que estava prevista en el calendari ordi-nari de sessions aprovat en el seu moment per laJunta de Portaveus.

El Sr. Narváez reitera que aquestes qüestions notenen cabuda en una sessió extraordinària. Seguida-ment, proposa tractar conjuntament els dos punts del’ordre del dia, atès que estan molt relacionats.

Part decisòria

Propostes d’acord:

1. Aprovar els projectes modificats, les memòriesdescriptives, els plecs de prescripcions tècniques i elspressupostos de les obres de millora integral de l’es-pai públic (2004-2007), vialitat, continguts en l’expe-dient, modificar els contractes números 04003013,04003014, 04003015 i 04003016, d’acord amb elsprojectes que l’acompanyen i el Reial Decret legislatiu2/2000, de 16 de juny, que aprova el Text refós de laLlei de contractes de les Administracions públiques,ampliar la consignació pressupostària del contractenúmero 04003013, corresponent al lot número 1,Districtes de Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc,adjudicat a l’empresa COPCISA, SA (amb NIFA08190696), per un import de 3.063.488,48 eurosamb càrrec al pressupost i partida indicats en eldocument comptable. Requerir l’adjudicatari perquèen el termini màxim de quinze dies naturals, a partirde la data de recepció de la notificació d’aquestaresolució, constitueixi la garantia definitiva comple-mentària, per un import de 122.539,54 euros, i com-paregui per formalitzar la modificació del contracte enel termini màxim de trenta dies naturals a partir de lamateixa data. Ampliar la consignació pressupostària

del contracte número 04003014, corresponent al lotnúmero 2, Districtes de les Corts i Sarrià-Sant Ger-vasi, adjudicat a l’empresa Acciona Infraestructuras,SA (amb NIF A81638108), per un import de 250.000euros amb càrrec al pressupost i partida indicats en eldocument comptable. Requerir l’adjudicatari perquèen el termini màxim de quinze dies naturals, a partirde la data de recepció de la notificació d’aquestaresolució, constitueixi la garantia definitiva comple-mentària, per un import de 10.000 euros, i compa-regui per formalitzar la modificació del contracte en eltermini màxim de trenta dies naturals a partir de lamateixa data. Ampliar la consignació pressupostàriadel contracte número 04003015, corresponent al lotnúmero 3, Districtes de Gràcia, Horta-Guinardó i NouBarris, adjudicat a l’empresa Corsan-Corviam Cons-trucción, SA (amb NIF A79222709), per un import de2.530.781,03 euros amb càrrec al pressupost i partidaindicats en el document comptable. Requerir l’adju-dicatari perquè en el termini màxim de quinze diesnaturals, a partir de la data de recepció de la noti-ficació d’aquesta resolució, constitueixi la garantia de-finitiva complementària, per un import de 101.231,24euros, i comparegui per formalitzar la modificació delcontracte en el termini màxim de trenta dies naturalsa partir de la mateixa data. Ampliar la consignaciópressupostària del contracte número 04003016, cor-responent al lot número 4, Districtes de Sant Andreu iSant Martí, adjudicat a l’empresa FCC Construcción,SA (amb NIF A28854727), per un import de2.222.013,96 euros amb càrrec al pressupost i partidaindicats en el document comptable. Requerir l’adju-dicatari perquè en el termini màxim de quinze diesnaturals, a partir de la data de recepció de la no-tificació d’aquesta resolució, constitueixi la garantiadefinitiva complementària, per un import de 88.880,56euros, i comparegui per formalitzar la modificació delcontracte, en el termini màxim de trenta dies naturalsa partir de la mateixa data.

El Sr. Narváez diu que estan proposant una am-pliació de contracte relativa al Pla Integral de Mante-niment, una inversió molt important d’aquest mandata la ciutat de Barcelona. A continuació, fa avinent quevan anar detectant noves demandes que no estavenincorporades inicialment en el Pla Integral de Man-teniment, sinó que van anar apareixent a mesura ques’anaven obrint els carrers com, per exemple, modi-ficació de serveis o millores de serveis soterrats comel clavegueram, etc. Les previsions pressupostàriesd’aquesta despesa estan a bastament cobertes, entred’altres, per les aportacions realitzades pels Distric-tes, i constata que estan parlant del mateix àmbit, queabasta la pràctica totalitat dels barris.

Seguidament, es mostra satisfet de l’avanç ques’ha fet en la millora de la qualitat de vida als espaispúblics i, en aquest sentit, en destaca la importànciaque hi ha tingut el Pla Integral de Manteniment, queha estat present durant tot el mandat.

Finalment, indica que a l’expedient consten tots elsinformes favorables dels òrgans de l’Ajuntament, aixícom l’informe de la Comissió Jurídica Assessora que,independentment dels comentaris que fa, expressaunes opinions que no són contràries a la tramitació del’expedient.

El Sr. Puigdollers posa de manifest que s’estàparlant de dos expedients que fan referència a in-versions i no al manteniment de la ciutat, i diu que, si


es tractés de contractes que s’acabessin ara i queafectessin despesa corrent podrien entendre i, fins itot, compartir, que es convoqués una sessió extra-ordinària d’aquesta Comissió, tenint en compte ques’està entrant en període electoral i que, per tant, po-den passar alguns mesos fins que hi torni a haver unasessió ordinària. No obstant això, no entenen la ne-cessitat de fer una sessió extraordinària de la Co-missió per aprovar la modificació de dos contractesd’inversió.

A continuació, posa de manifest que una de lesobres que s’està adjudicant en aquests moments ésen un carrer proper a casa seva, les obres del qual esvan fer la setmana passada i, en aquest sentit, consi-dera una irregularitat administrativa molt greu quel’òrgan de contractació adjudiqui les obres quan lafeina ja està acabada. Per això, demana formalmentel llistat de totes les obres que s’adjudiquen enaquests dos contractes i que ja estan acabades enaquest moment.

Seguidament, procedeix a comentar l’informe de laComissió Jurídica Assessora que, considera, és unamica dur, i procedeix a llegir-ne alguns passatges, totposant de manifest que serveix per il·lustrar tots doscontractes ja que, encara que les xifres siguindiferents, les consideracions que fa són molt similars.

En primer lloc, l’increment de la modificació ques’està aprovant supera el 20% del preu originari delcontracte i s’aproxima a un 40% de diferència respec-te del preu inicial, cosa que el seu Grup consideraque reflecteix improvisació del Govern municipal.L’informe continua dient que aquestes modificacionsde contractes sempre han d’estar justificades perraons d’interès públic i, en aquest sentit, demana alGovern municipal que els digui, obra per obra,l’interès públic d’aquesta modificació de contracte,perquè considera que no queda reflectit en l’ex-pedient. Continua llegint l’informe, que posa de ma-nifest que, per la via de pròrrogues, modificacions enel preu originari, etc., es pot vulnerar el principi delliure concurrència propi del dret europeu i, en aquestsentit, com que s’està aprovant una modificació tanimportant, d’uns 8 milions d’euros i superior al 40%del contracte, el Sr. Puigdollers considera que és moltgreu rebre l’advertiment que es pot haver vulnerat elprincipi de lliure concurrència.

La Comissió Jurídica Assessora adverteix l’Ajunta-ment d’algunes faltes de rigor en el procediment queconforma l’expedient transmès. En concret, fa avinentque només es podran fer modificacions de contractequan es produeixin necessitats noves o per causesimprevisibles, que s’han de justificar degudament al’expedient. L’informe remarca que aquests con-ceptes s’han d’entendre en sentit estrictament jurídic,i que no significa més del mateix, és a dir, d’allò queconforma l’objecte inicial del contracte, salvant ex-cepcions. Aquests termes han de fer referència a al-guna cosa no existent en el moment de la con-tractació, no a aspectes que es van passar per alt oque no es van tenir en compte i que, en conse-qüència, haurien pogut portar l’Administració a feruna adjudicació poc afinada quant al preu. En aquestsentit, el Grup de CIU considera que no es donen lesnecessitats noves o causes imprevisibles, que noestan justificades a l’expedient i, per això, insisteix enquè s’acrediti degudament l’interès públic de ca-dascuna d’aquestes obres.

Per altra banda, la Comissió Jurídica Assessoraconsidera que l’any 2005, quan es va adjudicar elcontracte, ja es percebien elements relatius a ladinàmica de repercussió negativa que generen, enuna ciutat com Barcelona, la falta de civisme, elsvisitants, els turistes, etc., i que, per tant, ja s’hauriad’haver previst en els projectes d’obres. També posade manifest que els contractes s’han d’adjudicar pelpreu que resulti adequat, que no sempre serà laproposició econòmica més favorable, i recorda lanecessitat de justificar, també, les raons que fanimpossible o inconvenient procedir a una nova lici-tació i posterior adjudicació. En aquest sentit, el Grupde CIU considera que l’Ajuntament de Barcelona nojustifica a l’expedient cap de les consideracions quefa la Comissió Jurídica Assessora. Al final del Dicta-men, la Comissió Jurídica Assessora insisteix quesón coneguts els elements que incideixen en la fatigai el desgast de la ciutat –visitants, incivisme...– aixícom la necessitat de preveure una constant renovaciódels elements que componen l’adequada viabilitat,però diu que aquestes circumstàncies no eximeixende fer un tractament documental rigorós, amb lanecessària justificació de les modificacions. El Grupde CIU considera, per tant, que amb aquests dic-tàmens la Comissió Jurídica Assessora posa enevidència l’actuació de l’Ajuntament.

Per tot això, expressa l’abstenció del seu Grup enaquests dos expedients, reiterant la petició que s’in-clogui a l’expedient la justificació de la urgènciad’aquestes obres, i que se’ls digui la data de co-mençament i d’acabament de cadascuna d’elles.

La Sra. Balseiro comença la seva intervenció fentun balanç del Pla Integral de Manteniment de l’Ajun-tament de Barcelona, anunciat aproximadament elfebrer de 2004, un Pla que, tot i que no era massaconcret, sí que fixava algunes actuacions que arapermeten fer aquest balanç. En primer lloc, posa demanifest que aquests contractes no es van adjudicarfins al gener de 2005, és a dir, gairebé un any méstard de l’anunci del Pla Integral de Manteniment. Con-sidera que aquesta adjudicació tenia diversos de-fectes, i en destaca la manca de concreció, que ja vaadvertir ella mateixa en la Comissió que va adjudicaraquests contractes. En aquell moment va dir que nos’especificaven les actuacions concretes que s’haviende realitzar ni els carrers sobre els que s’haviad’actuar, i lamentava que els Districtes no haguessinparticipat en la seva elaboració. Aleshores, el Sr.Narváez va respondre que sí que s’havia comptatamb els Districtes i que totes les actuacions ques’havien d’abordar durant aquests anys estaven pre-vistes en el PAD, i considera que ara, tres anys méstard, es demostra que les advertències que va fer enaquell moment es confirmen. Per tant, quan es vanfer aquestes adjudicacions hi va haver fortes baixes imolts carrers no estaven contemplats, i lamenta queaixò els obligui ara a fer aquestes modificacions.

Continua dient que aquesta situació es va traduir,també, en una rebaixa substancial en el pressupostpromès l’any 2004, que era de 130 milions d’euros ique, finalment, es van convertir en una adjudicacióper 75,5 milions d’euros, és a dir, un 42% menys. Enaquell moment el Govern municipal ho va justificar enla conjuntura del sector de la construcció, que haviamotiva una baixa important en el preu de la partd’obra. Per tant, suposa que les diferents modifi-


cacions dels contractes demostren que allò que va dirja no té credibilitat.

Pel que fa als resultats, que aquests dies s’hanpresentat als mitjans de comunicació, el Govern mu-nicipal assegura que han actuat en 800 carrers de laciutat gràcies al Pla de Manteniment, però recordaque l’any 2004 van prometre actuar en 1.600 carrersde la ciutat i, per tant, han assolit només la meitat delque van prometre. A més, aquest Pla havia de su-posar també assolir els objectius en matèria d’ac-cessibilitat de la ciutat, i fa avinent que hi ha moltscarrers de la ciutat que, potser, tenen la rampa de lavorera, però no té la dimensió mínima perquè hi pu-guin passar una cadira de rodes, un cotxet o un carretde la compra.

Per altra banda, considera molt greu que, nova-ment, es demani l’aprovació de la modificació d’unscontractes que vulneren la legislació vigent, com ja vapassar amb la pròrroga de la contracta de neteja en ladarrera Comissió de Sostenibilitat. En aquesta oca-sió, les modificacions que es porten a aprovació –gai-rebé un 40% en el contracte de vialitat, i un 25,6% enel d’enllumenat i instal·lacions semafòriques– tambésuperen àmpliament el límit que estableix la llei i, enaquest sentit, considera que no hauria de seguir latramitació d’aquests expedients i demana al Sr.Narváez que retiri els dos punts de l’ordre del dia.

Seguidament, fa avinent que l’informe d’Intervencióadverteix que, vistos els anteriors informes –és a dir,els informes jurídics que figuren a l’expedient–, laIntervenció procedeix a la fiscalització de l’expedientsens perjudici de la responsabilitat del redactor delprojecte i, en aquest sentit, considera que està re-coneixent que s’està vulnerant la legislació vigent.

Pel que fa a l’informe de la Comissió JurídicaAssessora –que, sembla ser, ha estat el motiu pelqual s’ha convocat més tard aquesta Comissió extra-ordinària–, considera que el contingut és força greu,perquè parla de faltes de rigor i perquè no consideraque hi hagi necessitats noves o causes imprevisiblesque justifiquin la modificació del contracte, sinó quees tracta de fer “més del mateix” i que, potser,l’Ajuntament de Barcelona va fer una adjudicació pocafinada quant al preu, per la qual cosa ara es veuenobligats a fer aquestes modificacions. L’informe con-sidera, també, que no es pot apel·lar a la manca decivisme i a l’increment de visitants i turistes per feraquestes modificacions, perquè aquests elements jaes percebien l’any 2005. Per últim, també diu que nos’ha d’adjudicar necessàriament a la proposició eco-nòmica més favorable i, en conclusió, pensa queaquestes advertències posen de manifest que l’Ajun-tament va fer, potser, una adjudicació a la baixa queara està obligat a modificar. Per últim, la Comissió Ju-rídica Assessora posa de manifest que l’expedientque s’ha fet arribar a no inclou la memòria justificativad’aquestes modificacions que, entén, s’haurien d’ha-ver incorporat.

Així doncs, la Comissió Jurídica Assessora diu quel’Ajuntament de Barcelona no ha presentat un ex-pedient amb tota la documentació, que haurien d’ha-ver fet un tractament documental més rigorós, i elsadverteix que tots els aspectes esmentats hauriend’haver quedat suficientment acreditats a l’expedient.Finalment, conclou que s’informa aquest expedient,però no s’informa favorablement i, per això, pensaque hi ha certes reserves.

En conclusió, considera que estan davant d’unexpedient que, entén, vulnera la llei de contractes deles administracions públiques, que els informes d’or-ganismes independents com són la Comissió JurídicaAssessora i de la Intervenció municipal formulen re-serves i, davant d’aquesta situació, demana queretirin de l’ordre del dia aquests expedients. Diu queel seu Grup no vol ser còmplice d’aquesta situació,perquè l’administració ha de garantir, més que ningúaltre, que actua d’acord amb la llei, i creu que, enaquests moments, hi ha sospites que s’està in-complint. Finalment, creu que, si aquest expedient tiraendavant, es constatarà la manca d’escrúpols delGovern municipal en la seva actuació perquè nogaranteix que actua d’acord amb la llei.

El Sr. Narváez retreu a la Sra. Balseiro el to ambquè s’ha dirigit al Govern municipal i els insults queha proferit, i diu que aquesta Presidència no hotornarà a admetre. Seguidament, considera que con-fon les coses i que, si no tingués formació econòmica,podria entendre que es tractés d’una confusió però,com que no és el cas de la regidora, només pot pen-sar que menteix sabent que les barbaritats que estàdient són falses.

Per una banda, no entén la importància que li dónaal darrer apunt de l’informe d’Intervenció, atès que ésun apunt habitual que fa perquè no entra a valorardeterminats aspectes de l’expedient. A més, fa avi-nent que no només l’informe d’Intervenció és favora-ble, sinó que també ho és el de Secretaria. Pel que faa l’informe de la Comissió Jurídica Assessora, re-marca el fet que no és un informe desfavorable, i faavinent que no comparteixen les argumentacions del’informe relatives al deteriorament lògic de la ciutat acausa de l’ús intensiu de l’espai i l’incivisme, ja queconfon l’esperit del contracte i el tipus d’intervencióque s’està fent amb el Pla Integral de Manteniment:s’està fet un esforç d’inversió molt important pertransformar espais que, no només són al centre de laciutat, que pateix un ús més intensiu, sinó que tambéarriba a tots els barris.

A continuació, recorda que pràcticament tota laintervenció que es fa mitjançant els diferents con-tractes relatius al Pla Integral de Manteniment haestat debatuda i pactada amb els Districtes –tambéles ampliacions i modificacions que s’han hagut de feren funció del que han anat trobant en el moment derealitzar les intervencions–, i es mostra sorprès per lainsistència de la Sra. Balseiro en aquest tema que jaha aclarit en altres ocasions.

Seguidament, aclareix que els 860 carrers a què fareferència el balanç del Pla Integral de Mantenimentes refereix a les intervencions relatives a voreres,fanals, senyals, paviment, etc., però no hi han inclòsels més de 800 carrers en els quals, també d’acordamb el Pla Integral de Manteniment, han canviat lesbombetes existents per les de vapor de sodi, que sónmés sostenibles. Per tant, han actuat en els 1.600carrers previstos de forma estimativa en el momentde fer la contractació.

Per tant, considera que, globalment, el Pla Integralde Mantniment ha millorat de forma molt important laqualitat de molt espai públic de la ciutat, i tant és aixíque el proper mandat, si els ciutadans així ho consi-deren, tornaran a repetir aquest Pla Integral deManteniment que, recorda, ha estat molt dirigit tambéa millorar l’accessibilitat. En aquest sentit, retreu a la


Sra. Balseiro que insinuï que en aquesta ciutat nos’ha fet res en matèria d’accessibilitat, perquè asse-gura que Barcelona és, amb diferència, la ciutat mésaccessible de tot Europa en aquests moments. Re-corda que, actualment, a Barcelona només queda perfer accessible l’1,35% de la superfície de la ciutat ique, en tot cas, aviat s’arribarà al 100%. A més, s’hafet un gran esforç en transport públic de superfícieaixí com també, encara que amb retard, en la millorade l’accessibilitat al metro. Per tant, no entén la postu-ra de la regidora, i més quan altres ciutats comValència o Madrid estan molt per darrera de Barcelo-na, perquè no es tracta només de fer accessible elcentre de la ciutat, sinó també els barris. En tot cas,insisteix que el Pla Integral de Manteniment ha fetuna inversió importantíssima per ajudar de forma de-cisiva a millorar l’accessibilitat a tota la ciutat.

Seguidament, reitera que tots els informes del’Ajuntament que obren a l’expedient són favorables ique creu que la Comissió Jurídica Assessora haconfós alguns conceptes i ha informat els expedientsamb criteris diferents. Per exemple, diu que elscontractes s’han adjudicat al licitador que ha ofert elpreu més baix i, si bé és cert en algun cas, no ho ésen tots, com es pot comprovar, perquè l’adjudicaciós’ha fet al licitador que ha guanyat en funció delconjunt de criteris establert al plec de condicions. Enaquest sentit, recorda que els criteris a l’hora de valo-rar i adjudicar els contractes han anat canviant amb eltemps i que, en tot cas, les adjudicacions s’han fetd’acord amb el plec de condicions, que valorava tantel preu com altres condicions tècniques que po-guessin incorporar les empreses.

Per tant, afirma que no tenen cap problema perportar a aprovació aquests dos expedients, insisteixque els Districtes han estat els protagonistes dedissenyar el Pla Integral de Manteniment concretat enel territori i entenen que aquestes modificacions decontracte són perfectament legals, tal com ho corro-boren els informes tècnics que hi ha a l’expedient.

Per últim, diu al Sr. Puigdollers que no tenen capinconvenient a donar-li una llista del que representaaquesta ampliació de contracte, amb el dia i hora decomençament de les obres, perquè no entenen que hihagi cap inconvenient.

El Sr. Puigdollers considera que les afirmacionsque ha fet el Sr. Narváez són molt greus perquè laComissió Jurídica Assessora és un organisme inde-pendent, format per juristes de reconegut prestigi queanalitzen determinades accions de les administra-cions públiques des del punt de vista jurídic i creuque, quan un òrgan com aquest elabora un informecom el que ha fet –que, entén, és molt dur i con-tundent amb l’Ajuntament i que només dóna perinformat l’expedient, però no de forma favorable–, elGovern municipal no hauria de menystenir-lo.

Fa avinent, també, que els polítics han de complirla llei i, d’acord amb aquest informe de la ComissióJurídica Assessora, l’Ajuntament no l’està complint lallei de contractes de les administracions públiques,com tampoc està complint la llei d’accessibilitat delParlament de Catalunya, ja que el Sr. Narváez hareconegut que a Barcelona queda l’1,35% dels espaisper adequar als efectes de complir amb aquesta llei,que va entrar en vigor l’1 de gener de 2007, i posa demanifest que, en tot cas, aquesta dada no és la cor-recta segons el seu Grup. Seguidament, posa alguns

exemples d’espais que no són accessibles, com lacruïlla del carrer de Pau Claris amb el carrer Dipu-tació que, curiosament, en una de les cantonades noté el gual fet, o un nou equipament públic al Districtede Sarrià, l’antiga escola Orlandai, l’ascensor del qualno funcionava. Per tant, creu que el compliment de lallei s’ha de posar davant de tot, i que no s’ha de com-parar amb el que passa a Madrid o a Valènciaperquè, independentment de la situació d’aquellesciutats, el que és important és que a Catalunya s’hade complir la llei d’accessibilitat, cosa que l’Ajun-tament de Barcelona no està fent.

La Sra. Balseiro diu que no ha insultat ningú, per-què això pressuposa faltar a la veritat, considera queles qualificacions que ha fet respecte al Govern muni-cipal no són falses i, en tot cas, demana al Sr.Narváez que ho demostri.

Pel que fa a les adjudicacions d’aquests contractes,considera que es van fer a la baixa, com es desprèn del’informe de la Comissió Jurídica Assessora, cosapodria constituir una falta greu respecte de la llei decontractes. A més, reitera que el Pla Integral de Man-teniment es va adjudicar inicialment per 75,5 milionsd’euros, i no pels 130 milions previstos, i que, amb eltemps, s’ha vist que els motius que adduïa el Governmunicipal –que la situació del sector permetia aquestabaixada de preus– no eren vàlids. Insisteix, també, queen el seu moment no van concretar les actuacionsprevistes dins de cada adjudicació, tal com ellamateixa va reclamar, i lamenta que el Govern munici-pal no les concretés llavors i ara segueixi sense con-cretar-les. Troba que aquest fet és molt greu, i fa avi-nent que la Comissió Jurídica Assessora els adverteixque s’han d’incorporar a l’expedient totes les actua-cions que tenen previstes. En aquest sentit, no enténper què no hi ha encara una memòria justificativa deles modificacions del contracte i per què no la va rebrela Comissió Jurídica Assessora. A continuació, insis-teix que el Govern municipal va prometre actuacionsen 1.600 carrers i considera que incompleixen perquèhan anunciat, sense tenir garanties que això sigui cert,que s’ha actuat només en 800 carrers de la ciutat.

Pel que fa a l’accessibilitat, mostra un mapa de laciutat on hi ha marcats els carrers accessibles i elsque no ho són o no han rebut una actuació en aquestsentit. Atès que no s’ha actuat en gairebé la meitatdels carrers, posa en dubte la xifra de l’1,35% desuperfície de la ciutat. Per altra banda, recorda que elGovern municipal va prometre substituir el mobiliariurbà de la ciutat per elements multifuncionals, comper exemple els fanals que havien d’agrupar indi-cadors, senyalització i llum, i lamenta que només se’npugui trobar un al carrer Fontanella. Així mateix, esvan comprometre a substituir tots els semàfors –tam-bé els anteriors a l’any 1975 i que estaven obsolets–per semàfors LED i minimitzar així el risc d’apagadesen cas de pluja abundant, però no ha estat així, elssemàfors se segueixen apagant i, per tant, això signi-fica que encara hi ha els semàfors antics en fun-cionament que no han estat substituïts. A més, hicontinuen havent moltes queixes de ciutadans quediuen que el seu carrer és fosc o, al contrari, que elsfanals enlluernen el veí que dorm en una habitacióque dona al carrer. Considera que, tot plegat vol dirque el Govern municipal no ha actuat correctament.

Considera que el més greu de tot és que el Governmunicipal no han fet la feina que li corresponia i ara


volen fer trampa traspassant el llindar de la legalitat, ino ho diu el seu Grup municipal, sinó que ho estaninsinuant tant la Intervenció municipal com la Co-missió Jurídica Assessora. Considera que han de cor-regir la falsa promesa que van fer als mitjans decomunicació l’any 2004 i que, en tot cas, ara estandemanant al seu Grup que recolzi una decisiód’aquest Govern municipal que se salta totes les lleisaplicables. Insisteix que no poden recolzar aquestainiciativa perquè supera la contractació en gairebé un40% respecte l’adjudicació inicial i no es volen con-vertir en còmplices d’aquesta decisió i, en aquestsentit, reitera la petició de que ho reconsiderin i retirinels punts de l’ordre del dia per no córrer el risc queaquest Govern municipal acabi on no els agradariaque acabés cap Govern municipal ni cap representantpolític d’aquesta ciutat. Creu que aquest Govern estàconvertint l’excepcionalitat en un costum i queconstantment s’estan saltant la llei. Per això, diu quetant de bo que ningú presenti un contenciós admi-nistratiu o qualsevol altra iniciativa judicial que puguiportar aquest Govern municipal allà on no seriadesitjable que acabés cap ciutadà, i menys un re-presentant polític que té a les seves mans la gestiód’una ciutat.

El Sr. Forradellas suposa que, quan acabi aquestasessió, la Sra. Balseiro anirà als Jutjats a denunciartot el que acaba de dir perquè, si no fa això, la sevaintervenció és una suma d’afirmacions irresponsablesi mancades d’escrúpols, travessant la legalitat, ja queha insinuat on anirien a parar, és a dir, els ha ditgairebé que eren uns delinqüents i que havien de serjutjats per això.

El Sr. Narváez no entén que precisament algú de laformació política del PP vingui a donar lliçons, i de-mana a la regidora que es fixi en el que passa arreude l’Estat per adonar-se que aquestes afirmacionsque fa estan fora de lloc.

Seguidament, reitera el que ja ha intentat aclarir enaltres ocasions, és a dir, que els 130 milions d’eurossorgeixen de la suma total de l’àrea de Manteniment iServeis, de Parcs i Jardins i dels Districtes en temesde manteniment integral de l’espai públic, i es mostraperplex que una persona amb formació econòmicacom la Sra. Balseiro no sigui capaç de comprendre-ho. En aquest sentit, entén que la intervenció de laregidora no presenta cap argument, és simplementparlar per parlar i insultar per insultar, cosa que la-menta.

Pel que fa a l’accessibilitat, diu que, efectivament,hi ha una llei del Parlament que estableix que el 31 dedesembre de 2006 tot Catalunya hauria de ser ac-cessible i, en aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelonava elaborar un Pla d’Accessibilitat que acompanyavaaquesta llei. Reitera que Barcelona està adaptadagairebé al 100%, ja que queda pendent només un1,35% de la superfície de la ciutat, i aclareix que noes refereix a un 1,35% dels carrers, perquè no tésentit, ja que no es poden comparar, per exemple, laGran Via i el carrer Duran i Bas. L’accessibilitat de laciutat es completarà quan acabin les obres que hi hainiciades i, per tant, és cert que quan acabi aquestalegislatura no s’haurà acabat de fer accessible tota laciutat, però reitera que Barcelona és avui en dia, ambdiferència, la ciutat més accessible.

Per altra banda, recorda que, amb una llei apro-vada per tots els partits, el Govern de CIU a la

Generalitat no va fer les inversions en accessibilitaten allò que era competència seva, és a dir, al metro, iel Govern actual ha hagut d’accelerar les inversionsper la desídia del Govern anterior. Les obres d’ac-cessibilitat al metro del conjunt de l’àrea metropolita-na, per tant, no s’han acabat perquè era impossibleatès el retard tan important que arrossegavenaquestes inversions, i retreu a l’anterior Govern de laGeneralitat manca de sensibilitat en aquest tema.

Pel que fa al pas de vianants de la cruïlla delscarrers Pau Claris i Diputació, diu que, efectivament,en aquesta cruïlla hi ha tres passos de vianants ambel gual fet i un que no està fet, i aclareix que el motiués que sota de la llamborda de la vorera hi hal’encofrat de l’entrada d’un pàrking subterrani i, en lasituació actual, si es talla l’angle per fer el pas devianans, aquest es podria ensorrar amb el pas de lagent. Per això, els tècnics estan estudiant en aquestsmoments alguna solució tècnica que permeti fer elpas de vianants complint, per una banda, les normesd’accessibilitat pel que fa a la via pública, però també,per altra banda, les normes de seguretat pel que fa al’entrada del pàrquing. En tot cas, assegura que laseguretat de l’entrada del pàrquing és el primer aprotegir però, insisteix, estan intentant trobar unasolució tècnica.

El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC,el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa l’abstenció de CiU i la Sra.Balseiro expressa el vot contrari del PP. S’aprova.

2. Aprovar els projectes modificats, les memòriesdescriptives, els plecs de prescripcions tècniques i elspressupostos de les obres de millora integral de l’es-pai públic (2004-2007), instal·lacions d’enllumenat i ins-tal·lacions semafòriques, continguts en el present ex-pedient. Modificar els contractes números 04003007,04003008, 04003009 i 04003010, d’acord amb elsprojectes que l’acompanyen i el Reial Decret Le-gislatiu 2/2000, de 16 de juny, que aprova el Textrefós de la Llei de contractes de les Administracionspúbliques; ampliar la consignació pressupostària delcontracte número 04003007, corresponent al lot nú-mero 1, Districtes de Ciutat Vella i Eixample, adju-dicat a l’empresa Serveis Integrals de MantenimentRubatec, SA (amb NIF A60744216), per un import de292.655,21 euros amb càrrec al pressupost i partidaindicats en el document comptable. Requerir l’adju-dicatari perquè en el termini màxim de quinze diesnaturals, a partir de la data de recepció de la no-tificació d’aquesta resolució, constitueixi la garantiadefinitiva complementaria, per un import d’11.706,21euros, i comparegui per formalitzar la modificació delcontracte en el termini màxim de trenta dies naturalsa partir de la mateixa data. Ampliar la consignaciópressupostària del contracte número 04003008, cor-responent al lot número 2, Districtes de Sants-Mont-juïc i les Corts, adjudicat a la UTE EMTE-ACSAAGBAR Alumbrado (amb NIF G63719686), per unimport de 147.630,87 euros amb càrrec al pressuposti partida indicats en el document comptable. Requerirl’adjudicatari perquè en el termini màxim de quinzedies naturals, a partir de la data de recepció de lanotificació d’aquesta resolució, constitueixi la garantiadefinitiva complementària, per un import de 5.905,23euros, i comparegui per formalitzar la modificació delcontracte en el termini màxim de trenta dies naturals


a partir de la mateixa data. Ampliar la consignaciópressupostària número 04003009, corresponent al lotnúmero 3, Districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia,adjudicat a la UTE Telvent Trafico y Transporte, SA –Instalaciones Inabensa (amb NIF G63670889), per unimport d’1.300.627,30 euros, amb càrrec al pressu-post i partida indicats en el document comptable. Re-querir l’adjudicatari perquè en el termini màxim dequinze dies naturals, a partir de la data de recepció dela notificació d’aquesta resolució, constitueixi la ga-rantia definitiva complementària, per un import de52.025,09 euros, i comparegui per formalitzar la mo-dificació del contracte en el termini màxim de trentadies naturals a partir de la mateixa data. Ampliar laconsignació pressupostària número 04003010, cor-responent al lot número 4, Districtes d’Horta-Gui-nardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, adjudicata l’empresa Instalaciones y Montajes Eléctricos y Sa-neamiento, SA (IMES) (amb NIF A28010478), per un

import d’1.726.090,07 euros, amb càrrec al pressu-post i partida indicats en el document comptable. Re-querir l’adjudicatari perquè en el termini màxim dequinze dies naturals, a partir de la data de recepció dela notificació d’aquesta resolució, constitueixi la ga-rantia definitiva complementària, per un import de69.043,60 euros, i comparegui per formalitzar lamodificació del contracte en el termini màxim detrenta dies naturals a partir de la mateixa data.

El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC,el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa l’abstenció de CiU i la Sra.Balseiro expressa el vot contrari del PP. S’aprova.

No havent-hi altres assumptes per tractar, laPresidència aixeca la sessió a les catorze hores i deuminuts.

Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 14 de març de 2007, s’hi reuneix laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial, sota la presidència de l’Im. Sr. José Cuervo iArgudín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:Assumpta Escarp i Gibert, Montserrat Ballarín i Es-puña, Ricard Martínez i Monteagudo, Pilar Vallugera iBalañà, Eugeni Forradellas i Bombardó, Sònia Re-casens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, JoanPuigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, EmmaBalseiro i Carreiras i Àngeles Esteller i Ruedas,assistits pel secretari general de la Corporació, Sr.Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents els Srs.: Alfredo Jorge Juani Andrés, gerent del Sector de Serveis Generals,Josep M. Rius i Medina, director de Patrimoni, JoanRaurich i Llach, director de Pressupostos, Ricard Do-mingo i Clarós, director d’ICB, i Antonio Muñoz iJuncosa, interventor general.

Excusen la seva absència la Ima. Sra. CatalinaCarreras-Moysi i Carles-Tolrà.

S’obre la sessió a les nou hores trenta minuts.El Sr. President inicia la sessió i dóna pas al debat

dels assumptes de la Comissió de Seguiment i Con-trol de BTV, el contingut del qual es transcriu en elspunts 16 a 19 d’aquesta acta.




En compliment de l’article 63.1 del Reglamentd’organització municipal, es comuniquen les reso-lucions següents:


2007, que deixa sense efecte la resolució relativa alcontracte de prestació del Servei de programacióradiofònica del Districte de Gràcia, per canvi decriteris de les condicions de la prestació del servei,per als exercicis 2007-2008, i per un import de 80.000euros.


2007 que aprova el plec de clàusules i convocaconcurs, per adjudicar el contracte de prestació delServei de programació radiofònica del Districte deGràcia, per als exercicis 2007-2008, i per un importde 119.999,67 euros.


2007, que aprova el plec de clàusules, mitjançantprocediment negociat, del contracte de la direcció deles obres del casal infantil del Drac, a la Via Trajana,per als exercicis 2007-2008, i per un import de 58.000euros.


4. Sector de Serveis GeneralsDe la gerent municipal, de data 7 de febrer de 2007,

que adjudica a la societat Ara Vinc Servei Urgent aDomicili, SL el contracte de transport de productesgràfics, paqueteria, materials i utensilis del Depar-tament d’Imatge i Producció Editorial, per als exercicis2007-2008, i per un import de 94.301,85 euros.

5. Sector de Serveis GeneralsDe la gerent municipal, de data 6 de març de 2007,

que adjudica a la societat Aliance Brother, SL elcontracte de servei de trasllat i moviment d’arxius imobiliari divers municipal i de serveis d’assistència iornamentació d’actes ciutadans i protocolaris, per alsexercicis 2007-2008, i per un import de 360.141,16euros.

6. Sector de Serveis GeneralsDe la gerent municipal, de data 27 de febrer de

2007, que prorroga fins al 29 de febrer de 2008 lavigència del contracte de servei de neteja del Sectorde Serveis Generals, lot 1, i que adjudica a la societatLimserco, SL per als exercicis 2007-2008, i per unimport de 771.292,32 euros.


2007, que prorroga fins al 29 de febrer de 2008 lavigència del contracte de servei de neteja del Sectorde Serveis Generals, lot 2, i que adjudica a lasocietat La Bruixa, Neteges Generals i Manteniment,SL, per als exercicis 2007-2008, i per un import de539.987,46 euros.

8. Districte de Nou BarrisDe la gerent municipal, de data 19 de febrer de

2007, que prorroga fins al 31 de desembre de 2007 lavigència del contracte de la gestió de serveis públics,en la modalitat de concessió, per a la gestió del’Ateneu Popular de Nou Barris, i que adjudica al’entitat Bidó de Nou Barris, per a l’exercici 2007, i perun import de 235.030,57 euros.

9. Districte de Nou BarrisDe la gerent municipal, de data 19 de febrer de

2007, que prorroga fins al 31 de desembre de 2007 lavigència del contracte de la gestió de serveis públics,en la modalitat de concessió, per a la gestió delsserveis del casal de barri de Prosperitat, i que adjudi-ca a l’entitat la Prosperitat Cultura en Acció, per al’exercici 2007, i per un import de 138.446,98 euros.


2007, que autoritza i adjudica a la societat Canon Es-paña, SA la despesa del contracte de lloguer del faxaccessori a la fotocopiadora Canon durant el períodefebrer 2007-desembre 2008, i per un import de 1.073euros.


2007, que autoritza i adjudica a la societat NRGGroup Spain, SA el contracte de lloguer d’una fo-tocopiadora multifuncional de color, per al centre cul-tural la Farinera, per als exercicis 2007-2009, i per unimport de 6.352 euros.


2007, que autoritza i disposa la despesa a favor de lasocietat Delmet Promocions Industrials, SL per allloguer del local situat al carrer Agricultura, 67, per alsexercicis 2007-2008, i per un import de 165.759,06euros.

13. Districte de Sant AndreuDe la gerent municipal, de data 27 de febrer de

2007, que anul·la totalment l’autorització de despesadel contracte de gestió integrada del casal de gentgran Bon Pastor, en no haver-se presentat cap licita-dor i haver-se declarat desert el concurs, per alsexercicis 2007-2008, i per un import de 25.200 euros.

14. Sector de Serveis GeneralsDel president de la Comissió de Presidència, Hi-

senda i Coordinació Territorial, de data 29 de de-sembre de 2006, que aprova modificacions de crèditdel Pressupost 2006 (Generació de crèdits peringressos), per un import de 191.557,93 euros.

15. Sector de Serveis GeneralsDel president de la Comissió de Presidència,

Hisenda i Coordinació Territorial, de data 26 de febrerde 2007, que aprova modificacions de crèdit delPressupost 2007 (Generació de crèdits per ingres-sos), per un import de 253.600 euros.

16. Sector de Serveis GeneralsDe la gerent municipal, de data 21 de novembre de

2006, que aprova les bases i la convocatòria d’unconcurs per a la provisió de dos llocs de treball detècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis Per-sonals (nivell 22).

17. Sector de Serveis GeneralsDe la gerent municipal, de data 29 de novembre de

2006, que aprova les bases i la convocatòria per a laprovisió d’un lloc de treball de responsable de logísti-ca (nivell 24).


2007, que aprova les bases i la convocatòria d’unconcurs per a la provisió d’un lloc de treball de res-ponsable de llicències d’ocupació de la via pública(nivell 20).


2007, que aprova les bases i la convocatòria de lesproves selectives per a la provisió de nou places detècnic auxiliar educador/a d’educació especial, mit-jançant concurs oposició lliure.


2007, que aprova les bases i la convocatòria de lesproves selectives per a la provisió de trenta placesd’educadors/educadores d’escola bressol, mitjançantconcurs oposició lliure.

21. Sector de Serveis GeneralsDe la gerent municipal, de data 1 de març de 2007,

que aprova les bases i la convocatòria d’un concurs


per a la provisió de dos llocs de treball de tècnic/ade gestió i/o planificació de Serveis Personals(nivell 22).

22. Sector de Serveis GeneralsDe l’alcalde, de data 19 de febrer de 2007, que

nomena funcionari eventual el senyor Jordi RocaCarles per desenvolupar les funcions de director deserveis de la Ciutat del Coneixement, adscrit al Sec-tor de Promoció Econòmica (2850E).

23. Sector de Serveis GeneralsDel gerent del Sector de Serveis Generals, de data

6 de febrer de 2007, que nomena la senyora EulàliaDordal Culla per ocupar el lloc de treball de responsa-ble de logística (2499X).


14 de febrer de 2007, que nomena les senyoresInmaculada Sampe Soler i M. Teresa Bertrán Cortésper ocupar els llocs de treball de tècniques de gestiói/o planificació de Serveis Personals (2238X).


14 de febrer de 2007, que nomena la senyora Jo-sefina Toscas Santamans per ocupar el lloc de treballde responsable d’Administració Econòmica (1888X).


14 de febrer de 2007, que nomena la senyora ElenaBoira Orantes per ocupar el lloc de treball de tècnicade gestió i/o planificació de Serveis Personals(2238X).


16 de febrer de 2007, que nomena les senyores Isa-bel Gual Ferrer i Montserrat Babot Sardà per ocuparels llocs de treball de supervisores d’equips i/o sis-temes d’atenció al ciutadà (1847P).


16 de febrer de 2007, que nomena la senyora MariaRosa Llobet Audicana per ocupar el lloc de treball dedirectora de centre de Serveis Socials (2071X).


20 de febrer de 2007, que nomena la senyoraGeorgina Comas Arbós per ocupar el lloc de treballde directora de Centre de Serveis Socials (2071X).


20 de febrer de 2007, que nomena la senyora NúriaHernandez Casado per ocupar el lloc de treball de di-rectora de Centre de Serveis Socials (2071X).


1 de març de 2007, que nomena la senyora ClaudiaRaya Ruiz per ocupar el lloc de treball de tècnica degestió i/o planificació de Serveis Personals (2238X).

32. Sector de Serveis GeneralsDe l’alcalde, de data 1 de març de 2007, que inte-

gra com a contractada laboral indefinida a la plantillade l’Ajuntament de Barcelona la senyora LauraAlemany Juan, deixant sense efecte la seva ads-cripció al Consorci d’Educació de Barcelona (nivell26).

Acords de la Comissió de Govern de 7 de març de2007:

33. Autoritzar al Sr. Adrià Gomila Civit (Mat. 24158)la compatibilitat sol·licitada entre la seva activitat mu-nicipal com a funcionari amb la categoria Tècnic su-perior d’Arquitectura i Enginyeria en el Grup de Tre-ball de Planificació i Estudis de Mobilitat del Sector deSeguretat i Mobilitat, i l’activitat pública com a pro-fessor associat a temps parcial en la UniversitatPolitècnica de Catalunya, per al curs acadèmic 2006-2007 des del 12 de setembre de 2006 fins al 31 degener de 2007 i pròrrogues que es puguin produir,d’acord amb l’article 3 i següents de la Llei 53/1984,de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personalde les Administracions públiques, l’article 4 de la Llei21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats delpersonal al servei de l’administració de la Generalitat iarticles 324 i següents del Reglament del personal alservei de les Entitats locals aprovat pel Decret214/1990, de 30 de juliol, amb les limitacions pre-vistes als articles 7 i 16. 4 de la Llei 53/1984, 5 i 6 dela mateixa Llei 21/1987 i els articles concordants delDecret 214/1990. La present autorització està condi-cionada a l’estricte compliment dels deures públics irestarà sense efecte en els supòsits següents: sil’activitat privada impedís o menyscabés l’estrictecompliment dels deures o en comprometés la sevaimparcialitat o independència; si l’activitat privadatingués alguna relació amb els assumptes que la per-sona autoritzada conegui per raó del càrrec; si ladedicació horària de l’activitat privada coincidís ambla jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici-pal; per variació de les seves circumstàncies; o perraons sobrevingudes d’interès públic. Les excedèn-cies per a tenir cura d’un fill/a o de familiars i les re-duccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida perso-nal, familiar i laboral del personal al servei de les Ad-ministracions públiques de Catalunya, són incompati-bles amb l’autorització de compatibilitat, que restasuspesa d’ofici fins al finiment del termini de la reduc-ció o de l’excedència. Donar-ne compte a la Comissióde Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.

34. Autoritzar a la Sra. Anna Angel Mendivi (Mat.23211) la compatibilitat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal com a funcionària amb la categoriaTècnica mitjana en Ciències Socials en el Centre deServeis Socials Guineueta-Verdum-Prosperitat delDistricte de Nou Barris, i l’activitat privada com atreballadora social en un espai terapèutic en pro-cessos d’adopció per compte propi, atès que aquestaactivitat privada no figura compresa en les causesd’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de laLlei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitatsdel personal al servei de les Administracions pú-bliques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobreincompatibilitats del personal al servei de l’Admi-nistració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 delReglament del personal al servei de les Entitats


locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, ino resulta afectat l’interès públic. La present au-torització està condicionada a l’estricte complimentdels deures públics i restarà sense efecte en elssupòsits següents: si l’activitat privada impedís omenyscabés l’estricte compliment dels deures o encomprometés la seva imparcialitat o independència;si l’activitat privada tingués alguna relació amb elsassumptes que la persona autoritzada conegui perraó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi delloc de treball municipal; per variació de les sevescircumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interèspúblic. Les excedències per a tenir cura d’un fill/a ode familiars i les reduccions de jornada establertesper la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures deconciliació de la vida personal, familiar i laboral delpersonal al servei de les Administracions públiquesde Catalunya, són incompatibles amb l’autorització decompatibilitat, que resta suspesa d’ofici fins alfiniment del termini de la reducció o de l’excedència.Donar-ne compte a la Comissió de Presidència,Hisenda i Coordinació Territorial.

35. Autoritzar a la Sra. Laura Cordoba del Aguila(Mat. 39438) la compatibilitat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal com a funcionària amb la categoriaTècnica mitjana en Ciències Socials en el Centre deServeis Socials Guineueta-Verdum-Prosperitat delDistricte de Nou Barris, i l’activitat privada com a pe-dagoga en un espai terapèutic en processosd’adopció per compte propi, atès que aquesta activitatprivada no figura compresa en les causes d’incom-patibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats delpersonal al servei de les Administracions públiques,de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre incom-patibilitats del personal al servei de l’Administració dela Generalitat, i pels articles 329 i 330 del Reglamentdel personal al servei de les Entitats locals, aprovatpel Decret 214/1990, de 30 de juliol, i no resultaafectat l’interès públic. La present autorització estàcondicionada a l’estricte compliment dels deurespúblics i restarà sense efecte en els supòsits se-güents: si l’activitat privada impedís o menyscabésl’estricte compliment dels deures o en comprometésla seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri-vada tingués alguna relació amb els assumptes quela persona autoritzada conegui per raó del càrrec; sila dedicació horària de l’activitat privada coincidísamb la jornada laboral; per canvi de lloc de treballmunicipal; per variació de les seves circumstàncies; oper raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce-dències per a tenir cura d’un fill/a o de familiars i lesreduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vidapersonal, familiar i laboral del personal al servei deles Administracions públiques de Catalunya, són in-compatibles amb l’autorització de compatibilitat, queresta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de lareducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

36. Autoritzar al Sr. José Miguel Pedroso González(Mat. 24462) la compatibilitat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal com a funcionari interí amb lacategoria Auxiliar d’Administració en el lloc de treballd’informador-tramitador en l’Oficina d’Atenció al Ciu-

tadà del Districte de l’Eixample, i l’activitat privada detècnic de futbol femení del Futbol Club Barcelona,atès que aquesta activitat privada no figura compresaen les causes d’incompatibilitat previstes pels articles11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’in-compatibilitats del personal al servei de les Admi-nistracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 denovembre, sobre incompatibilitats del personal alservei de l’Administració de la Generalitat, i pelsarticles 329 i 330 del Reglament del personal al serveide les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de30 de juliol, i no resulta afectat l’interès públic. Lapresent autorització està condicionada a l’estrictecompliment dels deures públics i restarà sense efecteen els supòsits següents: si l’activitat privada impedíso menyscabés l’estricte compliment dels deures o encomprometés la seva imparcialitat o independència;si l’activitat privada tingués alguna relació amb elsassumptes que la persona autoritzada conegui perraó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi delloc de treball municipal; per variació de les sevescircumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interèspúblic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o defamiliars i les reduccions de jornada establertes per laLlei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliacióde la vida personal, familiar i laboral del personal alservei de les Administracions públiques de Catalunya,són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat,que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini dela reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

37. Autoritzar al Sr. Abraham Giménez Tomeo(Mat. 24222) la compatibilitat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal com a funcionari amb la categoriaAuxiliar d’Administració general en l’Oficina d’Infor-mació i Tramitació de Guàrdia Urbana del Sector deSeguretat i Mobilitat, i l’activitat privada de secretaride l’associació, sense ànim de lucre, El Poder delAnillo, la finalitat de la qual és el desenvolupament i lapromoció del modelisme, els jocs de miniatures id’estratègia i la literatura fantàstica, amb fins d’oci idivulgació cultural, atès que aquesta activitat privadano figura compresa en les causes d’incompatibilitatprevistes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de26 de desembre, d’incompatibilitats del personal alservei de les Administracions públiques, de la Llei21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitatsdel personal al servei de l’Administració de la Ge-neralitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament delpersonal al servei de les Entitats locals, aprovat pelDecret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectatl’interès públic. La present autorització està condicio-nada a l’estricte compliment dels deures públics irestarà sense efecte en els supòsits següents: sil’activitat privada impedís o menyscabés l’estrictecompliment dels deures o en comprometés la sevaimparcialitat o independència; si l’activitat privadatingués alguna relació amb els assumptes que la per-sona autoritzada conegui per raó del càrrec; si ladedicació horària de l’activitat privada coincidís ambla jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici-pal; per variació de les seves circumstàncies; o perraons sobrevingudes d’interès públic. Les exce-dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i lesreduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,


de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vidapersonal, familiar i laboral del personal al servei deles Administracions públiques de Catalunya, són in-compatibles amb l’autorització de compatibilitat, queresta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de lareducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

38. Autoritzar a la Sra. Inès Pérez Gallego (Mat.26057) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac-tivitat municipal com a funcionària interina amb lacategoria Tècnica mitjana en Ciències Socials en elCentre de Serveis Socials Zona Nord del Districte deNou Barris, i l’activitat privada de treballadora socialen l’empresa Xanel Centre Geriatric SL, atès queaquesta activitat privada no figura compresa en lescauses d’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incom-patibilitats del personal al servei de les Adminis-tracions públiques, de la Llei 21/1987, de 26 de no-vembre, sobre incompatibilitats del personal al serveide l’Administració de la Generalitat, i pels articles 329i 330 del Reglament del personal al servei de lesEntitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 dejuliol, i no resulta afectat l’interès públic. La presentautorització està condicionada a l’estricte complimentdels deures públics i restarà sense efecte en elssupòsits següents: si l’activitat privada impedís omenyscabés l’estricte compliment dels deures o encomprometés la seva imparcialitat o independència;si l’activitat privada tingués alguna relació amb elsassumptes que la persona autoritzada conegui perraó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi delloc de treball municipal; per variació de les sevescircumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interèspúblic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o defamiliars i les reduccions de jornada establertes per laLlei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliacióde la vida personal, familiar i laboral del personal alservei de les Administracions públiques de Catalunya,són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat,que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini dela reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

39. Autoritzar a la Sra. Ana Maria Ortega Bravo(Mat. 26061) la compatibilitat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal com a funcionària interina amb lacategoria Tècnica mitjana en Ciències Socials en elCentre de Serveis Socials del Districte de Sarrià-SantGervasi, i l’activitat privada de treballadora social enla Fundació Suport, atès que aquesta activitat privadano figura compresa en les causes d’incompatibilitatprevistes pels articles 11 i 12 de la Llei 53/1984, de 26de desembre, d’incompatibilitats del personal alservei de les Administracions públiques, de la Llei21/1987, de 26 de novembre, sobre incompatibilitatsdel personal al servei de l’Administració de la Ge-neralitat, i pels articles 329 i 330 del Reglament delpersonal al servei de les Entitats locals, aprovat pelDecret 214/1990, de 30 de juliol, i no resulta afectatl’interès públic. La present autorització està condicio-nada a l’estricte compliment dels deures públics irestarà sense efecte en els supòsits següents: sil’activitat privada impedís o menyscabés l’estrictecompliment dels deures o en comprometés la seva

imparcialitat o independència; si l’activitat privadatingués alguna relació amb els assumptes que la per-sona autoritzada conegui per raó del càrrec; si ladedicació horària de l’activitat privada coincidís ambla jornada laboral; per canvi de lloc de treball munici-pal; per variació de les seves circumstàncies; o perraons sobrevingudes d’interès públic. Les exce-dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i lesreduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vidapersonal, familiar i laboral del personal al servei deles Administracions públiques de Catalunya, són in-compatibles amb l’autorització de compatibilitat, queresta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de lareducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

40. Autoritzar al Sr. Xavier Mendo Gea (Mat.26073) la compatibilitat sol·licitada entre la seva ac-tivitat municipal com a funcionari interí amb la cate-goria Auxiliar d’Administració general en el Depar-tament de Subministrament i Estalvi Energètic delSector de Serveis Generals, i l’activitat privada demonitor en activitats esportives extraescolars en elsMaristes de les Corts, atès que aquesta activitat pri-vada no figura compresa en les causes d’incom-patibilitat previstes pels articles 11 i 12 de la Llei53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats delpersonal al servei de les Administracions públiques,de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre in-compatibilitats del personal al servei de l’Admi-nistració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 delReglament del personal al servei de les Entitatslocals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, ino resulta afectat l’interès públic. La present au-torització està condicionada a l’estricte complimentdels deures públics i restarà sense efecte en elssupòsits següents: si l’activitat privada impedís omenyscabés l’estricte compliment dels deures o encomprometés la seva imparcialitat o independència;si l’activitat privada tingués alguna relació amb elsassumptes que la persona autoritzada conegui perraó del càrrec; si la dedicació horària de l’activitat pri-vada coincidís amb la jornada laboral; per canvi delloc de treball municipal; per variació de les sevescircumstàncies; o per raons sobrevingudes d’interèspúblic. Les excedències per tenir cura d’un fill/a o defamiliars i les reduccions de jornada establertes per laLlei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliacióde la vida personal, familiar i laboral del personal alservei de les Administracions públiques de Catalunya,són incompatibles amb l’autorització de compatibilitat,que resta suspesa d’ofici fins al finiment del termini dela reducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.

41. Autoritzar a la Sra. Maria Sagrario FernándezVázquez (Mat. 38643) la compatibilitat sol·licitada en-tre la seva activitat municipal com a funcionària ambla categoria Tècnica mitjana en Ciències Socials enl’Agència Municipal de Serveis Associatius del Sectorde Serveis Generals, i l’activitat privada de professoraen la UNED per compte propi, atès que aquestaactivitat privada no figura compresa en les causesd’incompatibilitat previstes pels articles 11 i 12 de laLlei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitatsdel personal al servei de les Administracions públi-


ques, de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobreincompatibilitats del personal al servei de l’Admi-nistració de la Generalitat, i pels articles 329 i 330 delReglament del personal al servei de les Entitatslocals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol, ino resulta afectat l’interès públic. La present auto-rització està condicionada a l’estricte compliment delsdeures públics i restarà sense efecte en els supòsitssegüents: si l’activitat privada impedís o menyscabésl’estricte compliment dels deures o en comprometésla seva imparcialitat o independència; si l’activitat pri-vada tingués alguna relació amb els assumptes quela persona autoritzada conegui per raó del càrrec; sila dedicació horària de l’activitat privada coincidísamb la jornada laboral; per canvi de lloc de treballmunicipal; per variació de les seves circumstàncies; oper raons sobrevingudes d’interès públic. Les exce-dències per tenir cura d’un fill/a o de familiars i lesreduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006,de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vidapersonal, familiar i laboral del personal al servei deles Administracions públiques de Catalunya, són in-compatibles amb l’autorització de compatibilitat, queresta suspesa d’ofici fins al finiment del termini de lareducció o de l’excedència. Donar-ne compte a laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial.




1. Constituir un dret real de superfície a favor de laGeneralitat de Catalunya sobre les finques assenya-lades amb els núms. 41-45 del carrer de Benavent,grafiada en el plànol annex, per un termini de cin-quanta anys i amb caràcter gratuït, per a la cons-trucció i gestió d’una residència per a gent gran i uncentre de dia; sotmetre l’expedient a informació públi-ca durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formu-len reclamacions o al·legacions, procedir a constituirel dret; formalitzar-lo d’acord amb les condicions deldocument annex, que s’aproven; practicar les ope-racions de segregació, agrupació o altres necessàriesper a identificar la finca objecte del dret de superfície;declarar, d’acord amb l’article 78 i concordants delReial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, que aprova lesnormes complementàries al Reglament per a l’exe-cució de la Llei hipotecària, la innecessarietat dellicència de parcel·lació; inscriure la constitució deldret de superfície en el Registre de la Propietat; i fa-cultar l’Alcaldia per a la realització de totes les ac-tuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-cutar el present acord.


2. Constituir un dret real de superfície a favor delPatronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca, depropietat municipal, situada al carrer de la ReinaAmàlia, núm. 31, grafiada en el plànol annex, per untermini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït,per a la construcció i gestió d’habitatges amb serveis

per a gent gran, i el retorn a la Corporació Municipalde la propietat dels locals baixos i altells amb lafinalitat de destinar-los a equipaments municipals delDistricte; sotmetre l’expedient a informació públicadurant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulenreclamacions o al·legacions procedir a constituir eldret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord ambles condicions del document annex, que s’aproven;inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultarl’Alcaldia per a la realització de totes les actuacionsencaminades a concretar, clarificar i executar elpresent acord.


3. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Ha-bitatge la finca de propietat municipal situada al carrerde la Reina Amàlia, núm. 33, grafiada en el plànolannex, per a la construcció d’habitatges de protecciópública en règim general, de conformitat amb elsarticles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Enslocals de 17 d’octubre de 1988, prèvia la constitucióde servitud permanent de pas públic per a la connexiódels carrers de la Reina Amàlia i de les Carretes deconformitat amb les previsions del planejament, quees grafia en el referit plànol; sotmetre l’expedient ainformació pública durant un termini de trenta dies i, sino s’hi formulen reclamacions o al·legacions, tenir peraprovada la cessió, formalitzar-la en escriptura públi-ca, fent esment de l’afectació de la finca a la ditafinalitat garantida amb clàusula de reversió auto-màtica en els termes de l’article 50 del Reglamental·ludit, i facultar l’Alcaldia per a realitzar totes lesactuacions encaminades a concretar, clarificar iexecutar el present acord.


4. Adoptar, en l’exercici de les competències reser-vades al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelo-na en relació amb les societats privades municipalsBarcelona de Serveis Municipals, SA, Informació iComunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa,SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, ProNou Barris, SA, 22 Arroba Bcn, SA, Societat Munici-pal Barcelona Gestió Urbanística, SA i Agència dePromoció del Carmel i Entorns, SA, els acords se-güents: Aprovar els comptes anuals de cada societat iels comptes anuals consolidats de Barcelona d’Infra-estructures Municipals, SA, tancats a 31 de desembredel 2006, integrats pel Balanç, el Compte de Pèrduesi Guanys i la Memòria. Aprovar els corresponents In-formes de Gestió. Aprovar la gestió realitzada enl’exercici 2006 pels administradors respectius. Apro-var, per a cada societat, la distribució de resultats del’exercici tancat a 31 de desembre del 2006, segonsconsta en document annex.

El Sr. Cuervo explica que aquest any la presentaciódels comptes anuals de les societats privades 100%municipals s’ha avançat al mes de març, i indica quehan estat aprovats pels seus respectius consellsd’administració, tret del consolidat de BIMSA ques’aprovarà demà, i que els informes d’auditoria de-finitius estan en fase de signatura, sense que en elsprovisionals hi consti cap nota.

Fent un resum de totes les societats, informa que,en el seu conjunt, han tingut un balanç positiud’explotació de 168 milions d’euros, unes despesesd’explotació de 133 milions i, per tant, un resultat


positiu d’explotació de 5 milions per a tot el grup quees distribueixen en els resultats d’explotació positiusde Barcelona de Serveis Municipals, BIMSA, Pro-NoBa, l’Agència de Promoció del Carmel, i Barcelonade Gestió Urbanística, i els negatius de 22 ArrobaBcn, i Informació i Comunicació de Base o BarcelonaActiva. Quant al resultat net, que incorpora despeses iingressos totals, els resultats són tots positius i arri-ben a un total per a tot el grup d’empreses de10.578.000 euros, amb un cash flow de 28 milionsd’euros. Remarca que en aquestes empreses deserveis, bàsicament Barcelona de Serveis Municipalsi ICB, els ingressos i despeses d’explotació estanrelacionats amb els serveis que presten, i cal as-senyalar que han fet una inversió per compte del’Ajuntament de 183 milions d’euros i una part d’in-versió pròpia.

Finalment, conclou que els resultats han estatsatisfactoris tant des del punt de vista d’assolimentdels objectius polítics i socials com econòmics i hancomplert amb el que estableix el PAM, de maneraque es reafirma la validesa de l’especialització funcio-nal com a instrument àgil de producció, amb eficàcia ieficiència.

La Sra. Recasens observa que enguany han volgutcórrer molt a presentar els comptes, no obstant això,continua passat el mateix que altres anys: el menys-preu absolut al debat que generin els resultats. Fa no-tar que es tracta d’empreses molt importants, quemouen un gran volum de recursos i que, tot i que ahira la tarda encara estaven rebent els esborranys deles opinions d’auditoria, avui se’ls demana que esposicionin. És a dir, no només no han complert eltràmit preceptiu de donar-los la informació ambquaranta-vuit hores d’antelació, sinó que el mateix Sr.Cuervo ja s’ha avançat a aquest debat oferint unaroda de premsa sobre els comptes.

Remarca que, un any més, no han estat presentsen els consells d’administració de les empreses, perla qual cosa la fiscalització es converteix en una tascagairebé impossible. Així doncs, avança que no dona-ran suport als comptes d’aquestes empreses i de-mana un seguit d’aclariments. Pel que fa a Barcelonade Serveis Municipals, empresa amb un notableincrement de beneficis, remarca que troba a faltar lainformació de petites empreses que consoliden ambella. En aquest sentit, demana explicacions i preguntaquè passa amb Carsharing SA, si continua tenintpèrdues; amb la situació de l’empresa Hotel Miramar,que també es gestiona a través de BSM i que tambété pèrdues importants, i a la qual només es dedicauna sola línia en la Memòria. Destaca, també, la man-ca d’informació respecte al Museu Olímpic, al quals’han destinat 3 milions d’euros; com tampoc no handonat comptes de la gestió del servei Bicing, depréstec de bicicletes, del qual només es limiten a dirque, durant el 2006, s’ha posat en funcionament eldisseny i s’ha procedit al concurs que, tal i com ja hanexpressat en aquesta comissió, ha estat polèmic i delqual encara no n’han tret l’entrellat, per la qual cosaaprofita per reiterar la demanda d’explicacions.

Remarca que en la roda de premsa d’ahir van ex-plicar que la grua i la zona verda eren deficitàries,cosa que considera una veritat molt esbiaixada, quepretén negar l’evidència i rebatre que es tracta d’unamesura recaptatòria. En aquest sentit, observa queno es pot entendre la zona verda sense la zona blava,

i que la zona mixta és la que proporciona mésingressos –que s’han multiplicat per cinc–, tenint encompte que s’ha incrementat des del 2004 amb deumil places d’estacionament regulat. Precisa que, si escomptabilitzen conjuntament les zones blava i verda ila grua, els beneficis són de 5.852.264 euros. Entén,òbviament, que en la gestió pública hi hagi serveisque resultin deficitaris, però, en tot cas, cal retrecomptes a la ciutadania d’altre tipus de benefici quepuguin proporcionar, com ara els que figuren en laMemòria on consta que aquesta mesura d’esta-cionaments regulats ha servit per disminuir la con-taminació atmosfèrica, millorar la mobilitat i la cir-culació, i li demana que especifiqui amb xifresaquests beneficis. Igualment, pregunta en què esbasaven per preveure recaptar 375.020 euros enconcepte de zona verda només per a residents, quanla realitat és que han acabat recaptant 1,2 milionsd’euros.

Tot seguit es refereix al Zoològic, on considera quecontinua la indefinició i on les úniques inversions ques’hi han fet durant el 2006 han estat en: una gran àreade jocs infantils que, a banda de ser molt bonica, noconsideren que sigui una necessitat atès que alzoològic s’hi va a veure animals; en la botiga i en lanova senyalització del recinte, sense que s’hagiinvertit res en evitar la disminució del nombred’espècies.

Pel que fa Montjuïc, també en destaca la indefiniciói el fracàs i, sense voler entrar en detalls, consideraque el govern municipal no gosa presentar un plad’usos que és rebutjat pels veïns dels barris que limi-ten amb la muntanya, i que s’executa parcialmentmitjançant projectes.

De Barcelona Activa, destaca que, malgrat que vanéixer com una eina molt important, amb el pas deltemps s’ha convertit en un gestor més i que haassumit rols que no s’adrecen directament al fomentde la iniciativa emprenedora, i que la recerca definançament i la resolució de les dificultats bu-rocràtiques i de gestió acaben en fracàs.

Respecte al Fòrum, reclama explicacions més cla-res de la seva gestió i, en concret, sobre les inver-sions que, segons consta en la Memòria, s’han fetenguany per import de 3 milions d’euros per posar enmarxa el restaurant Klein, i replica que no entenenper què l’ajuntament s’ha de dedicar a finançar unrestaurant.

Quant a ICB demana explicacions pel fet que elpressupost de BTV depengui, en un 85%, exclu-sivament de les subvencions de l’Ajuntament. Pel quefa a les despeses, recorda que l’Ajuntament deu aICB 1,2 milions d’euros, i pregunta per quins motiuss’ha incrementat notòriament el deute a BTV; per quès’han incrementat en un 8% les despeses de personalsi la plantilla compta amb una persona menys; perquè les despeses d’explotació han crescut un 40%,especialment important la partida de “serveis pro-fessionals”; alhora que destaca l’increment substan-cial de la partida “altres serveis”, sense que hagindonat cap mena d’explicació.

De l’Agència de Promoció del Carmel, demana queexpliquin: per què només s’ha invertit el 22% del quehi havia compromès, els motius pels quals el 2006 haestat un fracàs en la gestió del Carmel; el perquè,dels 16 milions d’euros que havia d’invertir l’Ajun-tament, només n’ha invertit 4 milions; com és que el


govern de la Generalitat i el de l’Estat tampoc noacompleixen els seus compromisos i, per què elscomptes de l’Agència de Promoció del Carmel no do-nen els resultats esperats.

Per acabar, discrepa de les conclusions del do-cument anomenat “Liquidació del pressupost i Comp-tes de les empreses” –que donen als mitjans decomunicació i que està penjat al web municipal–, onconsta que els serveis a les persones, la seguretat i lamobilitat han estat els eixos centrals del pressupost.Remarca, en aquest sentit, que el 2004 es dedicavaun 30% del pressupost als serveis a les persones, ique el 2006 se’ls ha dedicat el 20%; en la mateixalínia, els serveis urbans i manteniment, passen de re-presentar el 25% del pressupost al 19% l’any 2006.

Per la part dels ingressos, remarca que en la rodade premsa d’ahir, el Sr. Cuervo va informar que lestransferències de l’Estat s’havien incrementat, peròno va explicar com estan les negociacions delspercentatges de finançament a la Carta Municipal, iaprofita avui per preguntar-ho.

Finalment, reclama l’informe jurídic que els vanprometre quan van preguntar, en una ocasió anterior,si 22 Arroba Bcn podia cobrar les quotes d’urba-nització, i que avala que podien continuar cobrant-les,mentre que hi ha sentències que diuen el contrari.

Tot seguit, intervé el Sr. Puigdollers per demanarque, de cara a la Junta de Portaveus, els precisin quèrepresenten els impostos que, com a Ajuntament deBarcelona, es paguen per la gestió d’aquestes em-preses, i pregunta com afecta una resolució de laUnió Europea sobre l’IVA que afecta a les empreses.i, una altra qüestió que planteja és per quin motiu laCaixa d’Estalvis de Sabadell ha deixat Proeixamplejustament en el moment en què té pèrdues per valorde 50.000 euros, i el perquè d’aquesta pèrdua.

La Sra. Balseiro comenta, d’entrada, la presentaciódels comptes anuals en un restaurant on es va convi-dar els mitjans de comunicació, i que el seu grup vahaver de consultar al web municipal. En aquest sentit,demana que consti en acta la queixa del Partit Popu-lar perquè aquesta manera de procedir posa demanifest, una vegada més, la manca de consideraciódel govern municipal cap als grups de l’oposició, ambl’agreujant que, suposa, aquest dinar es va finançaramb diners públics. Igualment, vol deixar constànciaque la consulta a través de la informació del web noels permet fer una valoració acurada dels comptesanuals de les empreses municipals, de la mateixamanera que han disposat de la informació encomptagotes, cosa que ha dificultat la feina d’estudiarla documentació a fi de poder-la debatre.

D’entrada, mostra el seu desacord amb l’afirmaciódel Sr. Cuervo que les empreses han assolit el com-pliment del Pla d’Actuació Municipal i entén que, atèsque acaba la legislatura, cal fer una valoració nonomés del 2006, sinó de tot el mandat. En aquestsentit, considera que aquesta legislatura està marca-da pel fet que els grups de l’oposició, i parla enconcret del Partit Popular, han deixat d’estar presentsen els Consells d’Administració de les empreses,justament quan el seu volum pressupostari es dispa-ra. S’han incrementat les inversions a les empreses,descentralitzades a fi que les puguin gestionar di-rectament, cosa que, al seu parer, suposa una in-terferència contundent a la transparència de la gestióo, si més no, que provoca un retard en l’arribada de la

informació una vegada tancats els exercicis. Igual-ment, destaca que s’ha incrementat l’endeutamentd’aquestes empreses i que hi ha hagut un despla-çament de l’endeutament de l’Ajuntament cap a al-gunes en particular. Remarca que algunes d’aquestesempreses, especialment BSM, gestionen taxes degran importància que atenyen no només l’àrea de lagrua, sinó també els serveis funeraris.

Troba a faltar, en referència a BSM, uns comptesanuals consolidats; a canvi, Barcelona d’Infraestruc-tures Municipals, els va lliurar, això sí, en l’últimmoment. Amb això vol dir que la valoració global queen puguin fer serà molt segmentada, atès que encarano disposen d’informació dels instituts municipals, nidels organismes autònoms en general, sinó quetampoc no la tenen d’un nombre important d’em-preses que, tot i que no són un cent per cent detitularitat municipal, sí que hi tenen bona part del capi-tal social.

No vol passar per alt els ingressos que gestionaBSM –sense comptar les empreses que en depenen–,i vol destacar que l’any 2006 es van incrementar res-pecte l’any anterior en 36,3%, és a dir fins a 61,8milions d’euros; i va obtenir, el mateix any, 10,2 mi-lions d’euros de benefici net, un cop descomptatl’impost de societats i totes les despeses atribuïbles aaquesta empresa. En aquest sentit, se sorprèn queaquest ajuntament digui que la gestió de grua i Àreatenen pèrdues, atès que l’aplicació dels costos vin-culats amb el servei de grua municipal són fullcosting, és a dir, no només de les despeses directes,sinó també dels costos indirectes, per la qual cosabona part de les despeses de l’estructura de BSMs’imputen directament al cost de la grua. Així doncs,si s’imputa la part atribuïble dels serveis externs –23milions d’euros en aquest cas que encara no saben aquè s’han destinat– s’explica que la grua es considerideficitària. Creu que està al marge de la legalitatl’atribució de determinades despeses de costosindirectes a la comptabilitat de la grua, i qualificad’immoral aplicar una despesa d’infraestructura a unagrua municipal d’una empresa que genera més deldeu milions d’euros de benefici net.

Vist l’estat de coses, entén que el govern municipalvulgui camuflar la realitat i els beneficis generats perl’àrea d’estacionament regulat, però informa que elseu grup ha pogut desvetllar, amb una tasca minucio-sa de compilació de dades i d’estudi de probabilitatsque, efectivament, l’àrea té beneficis; que segons elsconstava fins al tercer trimestre de 2006 havien estatde 32,2 milions d’euros, per la qual cosa, a final del’exercici només calia sumar-hi la part proporcionalcorresponent al quart trimestre. A partir d’aquestesdades, vol demostrar que, d’ençà de la implantaciótotal de la zona verda, els ingressos s’han multiplicatper quatre respecte a les previsions del 2004.

Sospita que hi ha alguna cosa que no quadra quanel govern municipal admet beneficis en l’àrea blavade 9 milions d’euros, però, en canvi diuen que a l’àreaverda hi ha pèrdues de 8,5 milions d’euros. Es pre-gunta, si el 2005, amb tota l’àrea verda pràcticamentdesplegada, van obtenir beneficis, com és possibleque el 2006 tinguin pèrdues importants en la gestiód’aquesta mateixa àrea.

Seguidament, reprèn l’assumpte dels 23 milionsd’euros atribuïbles als serveis externs de BSM i que,com ja ha dit, no saben on han anat a parar, com


tampoc no saben què se n’ha fet dels 7,3 milionsd’euros que, pel mateix concepte, corresponen a Bar-celona d’Infraestructures Municipals. Se centra, totseguit, en el gruix d’empreses que depenen de Barce-lona d’Infraestructures Municipals i en l’estat d’exe-cució de les inversions que els van encarregar. En elcas de 22 Arroba Bcn, indica que només s’haexecutat el 62% de les actuacions previstes per al2006; o el cas de BIMSA, tampoc s’han esgotat lesprevisions inicials, o Pro Nou Barris SA que, gairebéha complert les actuacions previstes.

Destaca, també, el cas de l’Agència del Carmel ientorns, en què es van comprometre, en el pressu-post del 2006, a impulsar un seguit d’inversions perun total 24,72 milions d’euros pel que feia al fi-nançament públic; a dia d’avui, manifesta que hanconstatat que, dels ingressos del finançament previs-tos, només ha arribat una quantitat minsa que s’apro-xima al 21,9% dels compromisos assumits; de l’Ajun-tament de Barcelona, l’Agència només ha obtingut un27,2% del finançament previst; i del Ministeri i de laGeneralitat, només ha rebut 11,8 euros de cada centeuros pressupostats. Si es valora la inversió efectivaexecutada, les dades encara són més decebedores:de cada cent euros previstos, només s’han invertit enconjunt 16,75 euros. Entén que aquestes dades signi-fiquen una manca de compromís i sensibilitat per partd’aquest Ajuntament, canalitzat a través de l’Agènciade Promoció del Carmel i entorns, envers als afectatsdirectes i indirectes de la zona.

Respecte a l’empresa Informació i Comunicació deBarcelona –ICB– recorda que va començar la legisla-tura amb una operació acordió, d’ampliació i conse-güent reducció del capital social a fi de compensarpèrdues i, en finalitzar el mandat, acaba amb unaevolució preocupantment semblant, amb un resultatd’explotació de 3.347,6 milions d’euros de pèrdues,malgrat l’aportació d’aquest Ajuntament en transfe-rències corrents de 14,4 milions d’euros, més lessubvencions de capital que s’apliquen al resultat,cosa que fa que resulti força equilibrat. I destaca el fetque BTV, tot i els esforços per reconduir la situació,ha costat a l’Ajuntament durant la legislatura més decinquanta-tres milions d’euros, a banda que BTV hapatit una reducció de 5,7% en l’índex d’audiència en-tre el 2005 i el 2006.

D’aquesta situació, malgrat les dificultats que elsgrups de l’oposició troben per accedir a la documen-tació, se’n pot deduir que millora la gestió d’aquellesempreses que, d’alguna manera, repercuteixen elsseus serveis a les butxaques dels contribuents, és adir, que gestionen les principals taxes, com la grua,les zones Àrea o serveis funeraris.

Per tot el que acaba d’exposar, manifesta que nopoden votar positivament als comptes anuals de lesempreses municipals, i els demana que completin lainformació que encara queda pendent abans de lacelebració del proper Plenari, alhora que insta algovern municipal a guiar la gestió de les empresessempre tenint com a horitzó la satisfacció de lesnecessitats de la ciutadania i no pas en l’enriquimentde les arques municipals a base de taxes, i sense quel’obtenció de beneficis es reinverteixi, per exemple,en la millora del transport públic per contribuir a unareducció de l’ús del vehicle privat.

El Sr. Cuervo reconeix que en la recta final delmandat es pot repassar amb perspectiva el que pre-

tenien fer, així com la solidesa dels seus arguments oprofecies.

Considera, però, que hi ha qui pretén analitzaraquests comptes, més que amb tècniques de comp-tabilitat analítica, establint hipòtesi com ara que lazona verda és una zona blava camuflada, quan elsnúmeros i la recaptació ho desmenteixen. Insisteix,en aquest sentit, que el 90% de la zona verda estàocupada per residents que paguen tarifa tova. I elsremet a les previsions que va fer el setembre de l’anypassat, que s’han acomplert fil per randa en finalitzarel darrer trimestre i són les que va presentar en laroda de premsa d’ahir. En referència a aquella pre-visió, els recorda que va dir que els ingressoss’havien multiplicat per dos, però, també, que lesdespeses s’havien multiplicat per tres. Així doncs, elsdemana que en fer l’anàlisi dels comptes, valorantessencialment els ingressos, hi afegeixin, també, lesdespeses.

Observa que les xifres es poden combinar demoltes maneres i treure’n les conclusions que mésconvinguin en cada cas. De tota manera, no es potendegar un debat econòmic establint, abans de tenirles xifres, un eslògan, una hipòtesi, a partir de la quales justifica, a banda de les xifres i la informació queels puguin donar, la correcció i la veracitat de lahipòtesi. Tanmateix, centrant-se en xifres reals i con-cretes, és evident que la zona verda mixta no es com-porta com una zona blava, i si s’aplica això, les xifresja no quadren.

Lamenta, tot seguit, el discurs que s’empra enocasions per recriminar determinades despeses, comara el dinar que ahir es va fer amb els mitjans decomunicació, que considera del tot justificat i que te-nia un objectiu concret i conegut de manera que, pre-cisa, no s’han d’amagar de res, i remarca a la Sra.Balseiro que qui administra amb tota responsabilitatla informació de totes les despeses és ell i que sesent molest per les seves paraules.

Quant a la manca de transparència de què els acu-sen i del temps escàs per estudiar la documentació,considera que han tingut el temps suficient a jutjar perl’exposició prou detallada que han fet en ambduesintervencions, alhora que encara els queda un tempsfins al Plenari, a banda de la posterior rendició delscomptes municipals. Rebat per tant l’acusació demenyspreu i especifica que han actuat amb la lògicadel control, de la informació i del govern, i els recordaque estan en els Consells d’administració d’ICB i 22Arroba Bcn i, per tant, no és cert que no tenenrepresentació en cap d’elles, com també és cert queno han volgut aplicar el model que els ha permès es-tar en aquestes dues empreses en la resta de casos.Observa, també, que els comptes d’aquest Ajun-tament passen diversos mecanismes de valoració, abanda de la fiscalització dels grups de l’oposició, elscomptes dels quals, en canvi, no els audita ningú. En-tre aquests mecanismes de fiscalització i valoraciódels números municipals hi ha l’Interventor i elsauditors i, a més, en els casos en què l’oposició dis-crepa del mètode es pot arribar, fins i tot, als tri-bunals, cosa que ha succeït tres vegades en aquestexercici. Una de les vegades ha estat perquè con-sideraven que emprar la comptabilitat analítica percalcular les despeses de la zona verda era errònia iestava manipulada, i el Tribunal Superior de Justíciaha dictaminat que era un mètode correcte; en el


segon cas hi han acudit per impugnar l’aplicació dedues tarifes a la zona verda, i tampoc no han obtingutuna sentència favorable; i, en el tercer cas, hanimpugnat el compte general d’aquest Ajuntament permanca d’informació, i el TSC tampoc no els ho haadmès. Insisteix que mai no han considerat aquesteszones com una mesura recaptatòria, sinó com demobilitat, i davant la insistència obstinada de ferhipòtesi incorrectes, els han demostrat la rendibilitatsocial i l’impacte sobre la mobilitat i recorda que lazona blava tenia més rèdit econòmic abans de laimplantació de la zona verda.

Manifesta que no té intenció d’estendre’s més enaquest aspecte dels comptes, tot i que era moltconscient que era en el que esmerçaria més temps ique suposava sacrificar altres aspectes com ara lesinversions de patrimoni o la disminució de l’endeu-tament per càpita.

Creu, sincerament, que, en conjunt, els resultats dela gestió duta a terme per aquest ajuntament parlenper si mateixos; que els beneficis obtinguts han estatmolt moderats tots ells, i que la importància rau en laseva salut patrimonial.

Conclou, doncs, que s’ha obtingut un balanç globalpositiu en la rendició de comptes, tant en els aspectessocials de l’activitat de les empreses com en el rigoreconòmic i en la disciplina de la seva gestió; i enténque, a final de mandat, a l’oposició li interessi distor-sionar i enfosquir el missatge de l’obra de govern,motiu pel qual, ahir mateix va convocar els mitjans decomunicació per explicar-los aquesta gestió.

La Sra. Recasens interpreta que el Sr. Cuervo hapretès amb una resposta de tall ideològic, aplicant-hil’estratègia de fer d’oposició de l’oposició, evitar do-nar una resposta precisa al que li han plantejat avui.Precisa que aquest govern municipal ha creat cadavegada més empreses, amb molts serveis exter-nalitzats, cosa que no significa, però, que puguin ob-viar retre’n els comptes ni que se sotmetin a un con-trol de qualitat.

Observa que la intervenció del Sr. Cuervo s’hacentrat molt en la grua i la zona verda, passant per altque li demanen comptes de totes les empreses.D’altra banda, en preguntar concretament on s’inver-teixen els beneficis obtinguts en aplicació d’aquestapolítica de mobilitat o quin és el seu resultat social, sis’ha apreciat millora en la qualitat atmosfèrica o sis’ha reduït la sinistralitat, la resposta que obtenen ésque han de preguntar per molts d’aquests aspectes al’àrea de mobilitat, i considera que es tracta d’unaresposta evasiva perquè els paràmetres esmentatsno han millorat. Remarca, per tant, que el Sr. Cuervoté gran interès en insistir en què aquests àmbits tenendèficit i, al seu parer, ho fa per justificar que no haobtingut bons resultats en els indicadors de qualitatde les polítiques de mobilitat.

Reitera les preguntes de la seva primera inter-venció en relació a Carsharing, al servei Bicing depréstec de bicicletes, amb l’Hotel Miramar, i al MuseuOlímpic i pregunta, també, per què l’única inversióque s’ha fet al Fòrum en tres anys ha estat un restau-rant de luxe, sense que se sàpiga quina és la políticaque se segueix en aquest espai pretesament de novacentralitat.

Lamenta, doncs, que la dinàmica de respostes ales seves preguntes –que requereixen un esforç depreparació– sempre sigui posposar-les a properes

sessions perquè en aquell precís moment mai nodisposen de la informació adient, mentre que l’arri-bada d’aquesta resposta s’eternitza. En aquest sentit,recorda que fa mesos que demanen si 22 Arroba Bcnpot cobrar quotes d’urbanització, i sempre els res-ponen que tenen un informe jurídic que contradiu lasentència en contra al cobrament i reitera, per tant, lademanda.

La Sra. Balseiro comprèn que incomodi l’equip degovern haver de donar explicacions sobre l’esta-cionament de l’Àrea i de l’estacionament regulat engeneral, i que no vulguin reconèixer que l’Àrea Verdai la grua no són serveis deficitaris. Recorda queaquestes zones verdes són responsabilitat directa del’actual alcalde que no només en va ser l’inventor,sinó també el màxim responsable durant la sevaimplantació atès que era regidor de Mobilitat i Se-guretat i, en aquell moment, es va assegurar queaquesta implantació havia incrementat l’ús del trans-port públic. De tota manera, segons els darrers infor-mes presentats per l’EMT es pot comprovar quel’increment del nombre de passatgers de TMB vaaugmentar d’un 1,1%, increment pràcticament insig-nificant; de la mateixa manera que valoracions d’al-tres sectors relacionats amb la mobilitat aprecien unincrement en l’ús del transport privat. Així doncs, esreafirmen en l’asseveració que l’Àrea Verda no ésnomés una eina de recaptació al servei de les arquesmunicipals –que passa dels 8 milions d’euros pres-supostats el 2004 a ingressar-ne 32, 2el 2005– sinóque, fins i tot, empitjora el foment de transport pública la ciutat i trasllada la composició de parc devehicles de transport privat en benefici de l’incrementde la motocicleta. Insisteix, per tant, que ja els vanavisar que la millora de la mobilitat venia per l’in-crement de la qualitat del transport públic i l’extensióde la seva xarxa.

Insisteix que la grua obté beneficis i que s’apliquenunes despeses, que qualifica d’immorals, que notenen res a veure amb la gestió del servei i, per tant,considera molt lamentable que s’apliquin incrementsabsolutament desproporcionats pel servei.

Tot seguit, demana que els aclareixin les despesesper serveis externs, atès que no saben en què s’handestinat, i que tampoc no apareixen en la memòria deBarcelona de Serveis Municipals.

Observa, doncs, que moltes d’aquestes despeses,no tan sols les de Barcelona de Serveis Municipals,sinó també les de Barcelona d’Infraestructures Muni-cipals o BTV no es detallen enlloc, i només n’hanobtingut una informació esbiaixada que no els permetfer una anàlisi profunda.

Conclou la seva intervenció recriminant al governmunicipal la manca de transparència en la rendició decomptes, les traves que els posen i l’escassesa detemps de què disposen finalment per estudiar elscomptes, tot i que això no és obstacle per constatarincompliments escandalosos dels compromisos assu-mits per l’Agència de Promoció del Carmel, perexemple, o del fet que de les 40.000 places d’esta-cionament regulat repartides per tota la ciutat; 7.000són Àrea blava i, la resta, Àrea verda, de la qual el17% són d’ús exclusiu de residents, per la qual cosaes ratifica en l’ús del qualificatiu encunyat pel cap delseu Grup municipal “d’àrees blaves tenyides de verd”.

Entén, per tot el que acaba d’exposar, que tot ple-gat no és responsabilitat directa del Sr. Cuervo, sinó


de l’alcalde, i que per molt que els incomodin lesdades, es pot comprovar que no han repercutit en lamillora de la mobilitat, dels serveis a les persones, dela mateixa manera que es continua obstaculitzant latransparència en un intent, sense èxit, perquè elsciutadans no s’adonin de la mala gestió del tripartitmunicipal.

El Sr. Cuervo, ateses les apreciacions de la Sra.Balseiro i a fi d’aclarir conceptes que s’han vistabsolutament tergiversats, avisa que és la darreravegada que explica que en el programa d’estacio-nament regulat cal distingir entre: l’àrea exclusiva deresidents; àrea mixta, on poden aparcar per 0,20euros els residents i per 2,65 euros la resta d’usuaris,i precisa que el 90% dels usuaris de l’àrea verda mix-ta –amb dues tarifes– són residents, atès que la tarifaper als no residents és més cara que la de l’àreablava o la dels aparcaments subterranis. Puntualitzaque, segons les xifres de tancament, els residentshan aportat 1 milió d’euros, i els usuaris forans5.855.000 euros.

Així doncs, demana a la Sra. Balseiro que rectifiquiles seves argumentacions, atenent a les xifres queacaba de donar, i que accepti la realitat, atès que,després, li mancaran arguments per qualificar d’”ins-trument recaptatori” aquestes zones d’aparcament.Igualment, entén que hauria estat interessant establirun debat sobre els instruments i mesures que per-meten millorar la mobilitat, sobre la millor manerad’invertir els diners recaptats, si posant vigilants juratssobre el conjunt de la mobilitat; establir peatges perentrar en les entrades de la ciutat; aparcamentsregulats, però tanmateix s’ha arribat a unes inter-vencions desenraonades, plenes d’acusacions i sar-casmes.

Considera que hi ha un nivell de discussió legítim,però cal defugir de valorar aspectes secundaris oarbitraris com a elements cabdals de cara a l’obtenciód’una informació transparent. Amb això no vol dir queno es puguin tractar, sinó només que s’ha de fer en laproporció justa de l’impacte relatiu que tenen sobre lamarxa de l’empresa.

Es dictamina amb el posicionament favorable delPSC, ERC i ICV-EU i A i amb el posicionamentcontrari de CIU i PP.

5. Designar com a Patrons de la Fundació PrivadaCall de Barcelona, d’acord amb el que estableixen elsseus Estatuts en el apartat c de l’article 8, els regidorsd’aquest Ajuntament l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, laIma. Sra. Katy Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, i l’Im.Sr. Pere Alcober i Solanas.

El Sr. Ciurana avança la reserva de vot, atès que javan anunciar, en aprovar els estatuts de la Fundació,que no entenien per què no es feia en una sola unitatd’acte la designació dels patrons i van demanar quees fes entre l’aprovació inicial i la definitiva al Plenari.Igualment, van demanar que hi estiguessin repre-sentats tots els grups polítics, i malgrat tot s’ha tornata la dinàmica –certament habitual– d’exclusió.

La Sra. Esteller també anuncia reserva de vot perpart del grup Popular i els demana que, d’aquí alPlenari, es replantegin el nombre de membres quepoden formar part de la Fundació i que hi incloguintots els grups.

Es dictamina amb el posicionament favorable delPSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot deCIU i PP.

IV) Part decisòria


6. Constituir un dret real de superfície a favor delConsorci de la Zona Franca de Barcelona sobre la fin-ca municipal situada en el carrer de Roc Boronat,núms.117-127, grafiada en el plànol annex, per untermini de cinquanta anys, per a la construcció del’Edifici 22@MediaTic al Districte d’activitats 22@Bcn;formalitzar la constitució del dret de superfície enescriptura pública, d’acord amb les condicions que re-sulten del Conveni, que s’aproven; inscriure’l en elRegistre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a larealització de totes les actuacions encaminades aconcretar, clarificar i executar el present acord.

El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i elSr. Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

7. Constituir un dret real de superfície a favor delConsorci de la Zona Franca de Barcelona sobre lesfinques de propietat municipal situades al passeig delTaulat, núms. 106-116, carrer del Perelló, núms. 2-4, isubsòl dels Jardins de l’Arenal de Llevant (passeigdel Taulat, núms. 90X-100X), grafiades en el plànolannex, per un termini de setanta-cinc anys i ambcaràcter onerós, per a la construcció d’un edifici ambla finalitat de destinar-lo al Banc de Sang i Teixits i aequipaments municipals del Districte; practicar lesoperacions registrals d’agrupació, segregació o altresnecessàries per a identificar les finques objecte deldret; declarar, d’acord amb allò que preveu l’article 78i concordants del Reial Decret 1093/1997, de 4 dejuliol, en virtut del qual s’aproven les normes com-plementàries al Reglament per a l’execució de la Lleihipotecària, la innecessarietat de llicència de par-cel·lació; formalitzar la constitució del dret de su-perfície en escriptura pública d’acord amb les condi-cions del document annex, que s’aproven; inscriure’len el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per ala realització de totes les actuacions encaminades aconcretar, clarificar i executar el present acord.

El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i elSr. Cornet expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

8. Aprovar l’Addenda a l’Acord marc subscrit el 24de maig de 2006 entre l’Ajuntament de Barcelona i laFundació Larcovi para el Desarrollo per al fomentd’un parc d’habitatges de protecció oficial en règim devenda i lloguer en el municipi de Barcelona i, enconseqüència, constituir un dret real de superfície afavor de la dita Fundació sobre la finca de propietatmunicipal situada en el carrer d’Aiguablava, núms. 2-14, grafiada en el plànol annex, inclosa, entre altres,en la Modificació del Pla General Metropolità per a lacreació del sistema d’habitatge dotacional i concreciódels sòls als quals s’assigna aquesta qualificació, perun termini de cinquanta-dos anys, per a la construcciói gestió d’habitatges de protecció oficial de caràcterdotacional, destinats a lloguer, per a gent jove i gentgran; formalitzar la constitució del dret en escripturapública d’acord amb les condicions que figuren enl’esmentada Addenda; inscriure’l en el Registre de la


Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització detotes les actuacions encaminades a concretar, clarifi-car i executar el present acord.

El Sr. Puigdollers pregunta què és la FundacióLarcovi.

El Sr. Rius puntualitza, tal i com consta enl’enunciat, que el nom complet és Fundació Larcovipara el Desarrollo, però que no disposa d’altra in-formació per poder respondre la pregunta del Sr.Puigdollers i que tan aviat com la tingui els la faranarribar.

El Sr. Cuervo anuncia que aquest punt es deixa so-bre la taula a fi de poder complementar-ne lainformació.

SOBRE LA TAULA

9. Aprovar l’Addenda a l’Acord marc subscrit entreel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, la Caixade Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per alfoment d’un parc d’habitatges de protecció oficial enrègim de venda i lloguer i habitatge dotacional en elmunicipi de Barcelona i, en conseqüència, constituirun dret real de superfície a favor de la societatProviure CZF, SL, sobre la finca de propietat munici-pal situada en el carrer de l’Encuny, núm. 7, grafiadaen el plànol annex, per un termini de cinquanta-tresanys, per a la construcció i gestió d’habitatges deprotecció oficial de caràcter dotacional destinats alloguer per a gent jove; formalitzar l’Addenda i laconstitució del dret en escriptura pública d’acord ambles condicions que figuren en l’esmentada Addenda;inscriure el dret de superfície en el Registre de laPropietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització detotes les actuacions encaminades a concretar, clarifi-car i executar el present acord.

El Sr. Cornet manifesta que en aquest punt faranuna abstenció perquè, tot i considerar positivament laimportància de l’assumpte, caldria fer-ho mitjançantun concurs públic.


b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:10. Constituir urgentment la Comissió Assessora

sobre la Publicitat Institucional de Barcelona, integra-da, com a mínim per un representant de tots icadascun dels grups municipals que conformen elConsell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, aixícom per membres de reconegut prestigi en aquestàmbit, amb les funcions, entre d’altres, d’establir elscriteris per vetllar per la veracitat de la publicitatinstitucional i informar i assessorar en les consultesque li siguin encomanades.

La Sra. Recasens puntualitza que ja han portataquest assumpte altres vegades a aquesta comissió,una de les quals fa un any. Recorda que, en aquellaocasió, els van demanar que tinguessin confiançaperquè tenien la intenció d’obrir un procés de reflexióprofunda pel que fa a la regulació de la publicitatinstitucional, els criteris de comunicació i, en definiti-

va, els criteris a imposar per vetllar per la veracitat dela publicitat institucional.

Tanmateix, una vegada han comprovat que del’esmentat procés de reflexió res de res, i que, llunyde situar-se en un terme raonable per a una ad-ministració pública seriosa, l’equip de govern continuadesbocant-se en matèria de publicitat. En aquestalínia, esmenta la nova guia “Passeja per Barcelona”,que a partir de demà estarà disponible a les OAC, abanda de la Guia de la Ciutat que s’ha fet arribar alsdomicilis, a més de la inserció de pàgines i méspàgines de suplements informatius en els mitjans decomunicació. Per tot això, tornen a demanar-los laconstitució de la Comissió Assessora sobre la pu-blicitat institucional en els termes especificats enl’enunciat de la proposició.

La Sra. Esteller avança el suport del seu Grup a laproposició atès que també ho han demanat en al-gunes ocasions. Entén que és bàsic que es vetlliperquè la publicitat institucional s’adeqüi a uns re-quisits i que només tingui per objecte la informaciósobre els serveis públics, com tampoc no pot pro-moure campanyes que destaquin gestió o objectiusde govern, ni induir a confusió amb elements iden-tificatius de partits polítics.

Considera que aquest Ajuntament, amb la cobertu-ra de promoure serveis, ven acció de govern, tal icom demostren gran nombre de campanyes que, enel cas dels audiovisuals estan controlades pel CAC ique moltes ocasions s’han avançat a l’obtenció de laseva autorització. En el cas, però, en què les cam-panyes no estan sotmeses a l’autorització del CACfan el que volen, i venen acció de govern amb l’ex-cusa de promoure serveis. En aquest sentit, recordaque una vegada aprovat el decret de convocatòriad’eleccions, el 4 d’abril, s’hauran de suspendre totesles campanyes.

El Sr. Cuervo anuncia que rebutjaran la proposició iinsisteix que compleixen amb l’obligació d’informarels ciutadans sobre la gestió municipal, difonent ser-veis i activitats, en campanyes que se sotmeten al’aprovació del CAC.

Quant a la constitució d’una comissió assessorasobre publicitat institucional, recorda que ja ho vandiscutir el 2005, quan la Sra. Escarp els va informarque s’estava elaborant un reglament regulador de laparticipació dels Grups municipals en els òrgans dedifusió. Informa que aquesta comissió requereix unamodificació del ROM i la creació d’un mecanismeinstitucional que generi la suficient confiança, i preci-sa que l’equip de govern no ha tancat aquesta línia dereflexió ni la proposta sobre la creació de la comissió.

Conclou, per tant que rebutgen la proposició,d’entrada, perquè no comparteixen el diagnòstic iperquè, tal i com ja els va dir la Sra. Escarp en el seumoment, l’elaboració del reglament és complexa i noha arribat al bon port que hauria suposat obtenir elconsens dels grups.

La Sra. Recasens dissenteix amb què la publicitatinstitucional es limiti a informar sobre els serveis iactivitats municipals als ciutadans, i observa que engran part tot són projectes de futur cosa que en moltscasos indueix a engany i, precisament per això,demanen la creació de la Comissió Assessora.

Tot seguit, demana al Sr. Cuervo que no faci refe-rència al CAC ja que, com saben tots molt bé, nomésregula la publicitat audiovisual, i en aquest cas es


refereix bàsicament a les campanyes que s’instal·len encarpes, exposicions, revistes o fullets que s’envien adomicili i que no estan sotmesos a la regulació del CAC.

Qualifica de manca de voluntat política que, des-prés d’un període de reflexió de dos anys, ni tan solss’arribi a fer una proposta, i addueix que l’excusa queaquest període encara no ha acabat és una argúciaper guanyar temps i poder continuar bombardejantamb publicitat en favor del seu candidat a base de re-cursos públics.

La Sra. Esteller, en la mateixa línia, considera queempren l’argument del reglament com a tàctica dila-tòria, atès que la llei estatal ja regula suficientment lapublicitat institucional, i en el seu article 4 diu que lescampanyes institucionals no poden promoure l’accióde govern i s’han de limitar a comunicar i informar so-bre els serveis públics; i el mateix concepte està recolliten l’article 109 de la llei del CAC; el Parlament deCatalunya va aprovar el 2000 la Llei de publicitatinstitucional. És a dir, existeix un marc legal prou ampliper tenir clar el que es pot fer i el que no, i el límit estàen utilitzar la cobertura legal d’informar els ciutadansd’un determinat servei públic, però, indirectament, pro-mocionar la figura de l’alcalde amb diners públicssense emprar mecanismes de propaganda política departit, sinó a través del càrrec que ocupa institu-cionalment. Considera que el govern municipal coneixmolt bé els límits i com vulnerar la llei i, per aquestmotiu, no creu que estiguin elaborant un reglament.

El Sr. Cuervo insisteix que no ha faltat voluntat polí-tica, tot i que admet que, provablement, sí que hafaltat habilitat política i esperit per part de tots.

El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, laSra. Recasens expressa el vot favorable de CIU i laSra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Esrebutja.

Del Grup Municipal PP:11. Instar al Govern Municipal a presentar, d’acord

amb el procediment legalment establert, una propostade modificació de l’Ordenança de mesures per fo-mentar i garantir la convivència ciutadana a l’espaipúblic de Barcelona, tot elaborant la refosa de la refe-rida Ordenança amb l’Ordenança d’Us de les Vies iels Espais Públics de Barcelona d’acord ambl’establert en la disposició final tercera.

El Sr. Cornet llegeix l’enunciat de la proposició i ob-serva que el pacte amb què es posar en marxaaquesta ordenança i l’objectiu amb què va néixer nos’han acomplert tal i com s’ha pogut comprovar enaquest any i escreix transcorregut des que ha entraten vigor.

El Sr. Cuervo avança que rebutjaran la proposicióperquè la informació de què disposa és que serveisjurídics ja ha realitzat la compilació, pas previ a larefosa, a partir de la qual es pot iniciar algun procésd’innovació.

El Sr. Puigdollers fa avinent que estan d’acord ambla part de la proposició que reclama la refosa del’ordenança, que no seria altra cosa que complir ambcompromís del govern en pactar l’ordenança decivisme. No estan d’acord, tanmateix, amb la pro-posta de modificació de l’ordenança de civisme.

Així doncs, avança que s’abstindran ja que no espoden votar separadament les dues parts de la pro-posició.

El Sr. Cornet precisa que entén que el vot contraria la proposta és per part de tot l’equip de govern,inclòs el grup d’ICV-EU i A que, d’entrada, no varecolzar l’ordenança.

Tot seguit fa un balanç breu d’aquest tempsd’aplicació de l’ordenança, que s’ha materialitzat engrans actuacions com ara batudes, més que en cer-car solucions per als problemes del dia a dia. Destacatambé, l’actitud del mateix alcalde, que reconeix queno han estat capaços d’eradicar determinats com-portaments com l’exercici de la prostitució a la rondade Sant Antoni, o l’increment de la venda ambulant enmolts punts cèntrics de la ciutat. Tal i com ja vanpredir, la manca de guàrdia urbana per a l’aplicacióefectiva de l’ordenança; la manca de col·laboració perpart dels mossos d’esquadra; les deficiències en elcobrament de les sancions, demostren la mancad’avaluació per part del govern municipal de l’efec-tivitat de l’ordenança.

Igualment, considera que no és un problema derefosa, sinó que cal avançar un pas més i modificar-laa fi de convertir-la en un instrument efectiu.

El Sr. Forradellas intervé per les al·lusions del Sr.Cornet i creu que, més que mostrar estranyesa,hauria de veure la lògica del comportament del seugrup, que va qüestionar l’elaboració del text, no pernegar els problemes ni la voluntat de resoldre’ls, sinóde la manera com es proposava abordar-los, i pertant hi van votar en contra. De tota manera, això novol dir, ni de bon tros, que estiguin d’acord ambaquesta proposició, sinó que hi estan en una posiciódiametralment oposada.

El Sr. Cuervo reitera que estan treballant en larefosa, procés que conclourà en breu, alhora queconstata que no hi ha suficient majoria per començara discutir una modificació.

El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i el Sr.Cornet expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal CIU:12. Que s’informi del cost total de la Guia de Barce-

lona, desglossant el cost d’edició, impressió i l’en-quadernació, manipulació, retractilat, distribució, dis-seny creatiu de la campanya i de la campanya depublicitat (a la premsa escrita, ràdio, TV, internet, icartells, opis, banderoles...) i sobre el capteniment delGovern municipal per posar en marxa aquestacampanya publicitària d’un producte que tots elsbarcelonins han rebut a la seva llar.

La Sra. Recasens formula el prec i aprofita per ob-servar que la guia és un producte del qual ja disposentotes les llars atès que fa quatre anys ja es va repartir.

El Sr. Cuervo indica que han cregut convenientmillorar-la i se n’ha fet una nova edició actualitzada.Precisa que és una guia de serveis molt ben valoradaper la ciutadania, el 85% de la qual la qualifica de no-table o d’excel·lent; que s’intenta fer arribar al màxim


nombre de persones possible i que va acompanyadaper una campanya publicitària, sobretot per informara les persones que no l’han rebuda de com la podenobtenir.

Quant al cost per exemplar de la guia, incloent-hi lacampanya, el disseny, el cost d’edició, la impressió,l’enquadernació, distribució i mitjans de comunicacióés de 4,24 euros.

La Sra. Recasens constata l’intent del Sr. Cuervod’empetitir la xifra del cost de la guia donant-la perunitat, i valora que, com a mínim, el cost total ha estatde 3.180.000 euros.

Observa, tot seguit, que si el que pretenien ambaquesta campanya era que el ciutadà que no l’harebuda –supòsit que hauria de ser l’excepció– s’assa-bentés de com obtenir-la, haurien pogut recórrer aaltres mitjans, com ara incloure-la en les revistes ialtres informacions que envien als domicilis, o a tra-vés de les Oficines d’Atenció al Ciutadà.

Rebat l’argument que calia actualitzar i millorar laguia de fa quatre anys, atès que la nova conté granquantitat d’errors i oblits, alguns dels quals creu quesón intencionats, i posa alguns exemples il·lustratiuscom ara que no hi apareixen algunes escoles con-certades, col·legis professionals, equipaments cultu-rals o teatres i remarca que li costa entendre elscriteris que els han portat a assenyalar en la car-tografia alguns equipaments i a obviar-ne d’altres.Igualment, subratlla que hi ha errors flagrantsd’ubicació d’equipaments o la desaparició d’algunesdenominacions, i destaca com a oblit flagrant, al seuparer intencionat, la desaparició de totes les esglé-sies, parròquies i espais de culte religiós.

Així doncs, demana explicacions per tot aquestseguit d’incidències que ha esmentat, tot i que n’atri-bueix bona part a les presses per la proximitat de lacampanya per a les municipals.

El Sr. Cuervo observa que aquesta darrera deman-da de la Sra. Recasens no estava inclosa en l’enun-ciat de la pregunta, motiu pel qual li respondrà quanla presenti per la via preceptiva a fi de poder-li donartota informació que demana i no pas una resposta im-provisada.


b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:13. Quina ha estat la recaptació de l’estacionament

regulat en superfície diferenciant l’àrea blava, l’àreaverda exclusiva per residents, l’àrea verda d’ús mixt, il’àrea blava per autocars, corresponents a l’exercici2006 i quin ha estat el nombre de multes imposades(tant a l’àrea blava com a l’àrea verda) i el seupercentatge de cobrament?

El Sr. Cuervo respon que el nombre aproximatd’infraccions és de dues-centes mil; l’import liquidatés de 8.684.000 euros; l’import recaptat 2.402.000euros; i el cost directe de gestió extra per a l’InstitutMunicipal d’Hisenda, 645.000 euros.

En referència a la recaptació de l’àrea blava per aautocars, indica que li enviarà abans de la Junta dePortaveus perquè no disposa de les dades.

La Sra. Recasens demana que desglossi les mul-tes imposades en zona blava i en zona verda, i pre-gunta a què correspon l’import extra per a l’InstitutMunicipal d’Hisenda.

El Sr. Cuervo precisa que aquest import extra esrefereix a la gestió, sobretot a la de les sancions ques’imposen als no residents, que ha comportat lainstal·lació a l’Institut Municipal d’Hisenda d’un ope-ratiu de seguiment i identificació de dades fiscals.

Es dóna per tractada.Del Grup Municipal PP:14. Quines són les campanyes publicitàries i/o de

comunicació, el seu contingut, mitjans on s’insereixeni cost que es duen a terme o es duran a terme enperíode comprés entre els mesos de març a maig,ambdós inclosos?

El Sr. Cuervo respon al prec formulat per la Sra.Esteller que no hi ha cap previsió de fer campanyesen televisió durant el període indicat.

La Sra. Esteller precisa que el que demanen ésquines són les campanyes publicitàries, continguts imitjans on s’emetran.

El Sr. Cuervo, davant la insistència de la Sra. Es-teller, reitera que, a televisió, no hi ha prevista capcampanya institucional, tot i que sí que s’han previstaccions de comunicació descentralitzades.

La Sra. Esteller insisteix a preguntar si s’han pre-vist campanyes mitjançant la introducció de falquesde ràdio, ja que li consta que han sol·licitat auto-rització al CAC per emetre-les.

El Sr. Cuervo expressa que la planificació encarano està acabada, però, en aquest moment, li potrespondre que campanyes de televisió institucionals irellevants, no n’hi haurà.

La Sra. Esteller lamenta el que qualifica d’obs-trucció de la informació atès que no obté respostaconcreta a la seva pregunta, i demana al secretari dela Corporació que expressi si el Sr. Cuervo estàobligat a respondre.

El Sr. Cuervo indica que només respon a allò dequè disposa informació contrastada pels seus respon-sables i remarca que la resposta se cenyeix estric-tament a la pregunta.

Es dóna per tractada.15. Atès el viatge oficial de l’alcalde de Barcelona a

Nova York. Quin eren els objectius del viatge, quinss’han assolit, quines persones han acompanyat a l’al-calde, tot distingint càrrecs electes, treballadors muni-cipals i altres, la justificació de la seva presència, el costdel viatge i les raons per les quals l’alcalde de Barcelo-na no es va entrevistar amb l’alcalde de Nova York?

El Sr. Cuervo respon que el motiu fonamental delviatge era correspondre a la invitació del MetropolitanMuseum of Art per a la inauguració de l’exposició“Barcelona i la modernitat”, que es va fer amb dosactes importants repartits en dos dies, un en quèassisteixen els mitjans de comunicació i represen-tants institucionals de la Generalitat, l’Ajuntament i lesdireccions dels museus i, després, es va celebrar unsegon acte institucional on va assistir una delegaciódels Amics del MNAC i una representació importantde la societat civil, a més de representants de lacolònia catalana a Nova York. Concreta que, per partde l’Ajuntament, van assistir a aquests actes l’alcalde,el segon tinent d’alcalde, la tercera tinent d’alcalde, elcap de gabinet de l’Alcaldia, el cap de premsa i la di-rectora de Relacions Internacionals, acompanyats perun funcionari de premsa, un de protocol i un derelacions internacionals.

Durant aquest viatge, a més, l’alcalde es va entre-vistar amb Woody Allen, qui té la intenció de rodar


una pel·lícula a Barcelona el proper estiu, a fi d’oferir-li l’ajuda necessària per a aquest rodatge. Igualment,l’alcalde es va reunir amb el primer tinent d’alcalde del’Ajuntament de Nova York amb la voluntat d’incre-mentar l’intercanvi d’experiències i coneixements entemes estratègics per a les dues ciutats, com són elmedi ambient o la recuperació urbanística del frontmarítim, entre altres. Precisa que l’alcalde Hereu, perproblemes d’agenda, no es va reunir amb l’alcalde deNova York.

Quant als costos, indica que només incloïen els deviatge i hotel, atès que la resta va córrer a càrrec delsamfitrions, i manifesta que els serveis de Protocol i deRelacions Internacionals encara no han tancat elscomptes de despeses.

El Sr. Cornet insisteix que els donin les xifres delque ja ha estat liquidat, és a dir, els costos detransport i d’allotjament ja que, altrament, interpretaràla negativa com a opacitat en la informació i, atès quel’empara la llei, apel·la al secretari general, com afedatari públic, que en el termini d’un mes com amàxim puguin disposar d’aquesta informació.

Tot seguit, interpreta la puntualització expressa queel Sr. Cuervo ha fet dels problemes d’agenda del’alcalde de Barcelona que li van impedir reunir-seamb l’alcalde de Nova York com una excusa, atèsque es corresponia a una invitació feta amb moltaantelació i creu que s’hauria pogut preveure.

Pregunta, tot seguit, si a la reunió amb el Sr.Doctoroff, primer tinent d’alcalde de Nova York, comen la que va mantenir amb el director de cinemaWoody Allen, també hi van assistir els tinents d’al-calde acompanyants del Sr. Hereu, i pregunta si lasegona també estava prevista en l’agenda.

El Sr. Cuervo respon que els objectius políticsfixats eren prou importants per justificar el viatge i ques’han assolit en la seva totalitat i precisa que els tresmàxims representants de l’equip de govern van parti-cipar en aquest assoliment. Considera que entrar enun altre grau de detall no és rellevant en un àmbit dediscussió política, i afegeix, per tant, que discrepa del’acusació d’opacitat informativa que li ha fet el Sr.Cornet.



COMISSIÓ DE SEGUIMENT I CONTROL DE BTV

Del Grup Municipal CIU:16. Quin són els criteris que regeixen la distribució

al plató dels representants dels partits polítics con-vidats als debats de BTV?

El Sr. Ciurana formula la pregunta que fa referènciaexpressa als debats-tertúlia dels dilluns al migdia quees fan un cop al mes, on hi ha una distribució delsdiferents grups polítics en el plató que desconeixen aquins criteris correspon.

El Sr. Domingo precisa que són debats entre jovesparlamentaris de tot l’arc polític català que tracten so-bre assumptes i iniciatives del Parlament de Cata-lunya, tot i que de vegades, excepcionalment, el re-presentant d’algun partit no és parlamentari. Pel quefa a l’organització en el plató és semblant a la delParlament, és a dir, els tres partits del govern seuen

un al costat de l’altre i, els tres de l’oposició, seuen acontinuació.

El Sr. Ciurana considera que no és un criteri vàlid,atès que no són tertúlies de govern contra oposició enforma de blocs, sinó que són debats amb repre-sentació dels partits polítics, atès que, altrament,podrien exigir que el govern estigués representat perun membre només. Així doncs, demanen que es fixiel criteri de major a menor o a l’inrevés. Demana, pertant, que reflexionin sobre aquest assumpte i aprofitaper fer avinent la demanda del Sr. Puigdollers quefacin un debat entre polítics grans.

El Sr. Domingo entén que els criteris, mentre siguincompartits i consistents, tots són vàlids i, si cal canviar-los, estan disposats a parlar-ne, tot i que recorda queno estan en període electoral i, per tant, sotmesos a lesnormes que marca la llei en aquest sentit.

El Sr. Ciurana remarca que les imatges i les ubi-cacions en un plató de televisió no són aleatòries nineutrals per la qual cosa és lògic que hi hagi un criterique respecti un ordre de major a menor en referènciaal nombre d’escons parlamentaris, i insisteix a de-manar que això s’hagi resolt per al proper programa.

Es dóna per tractada.17. Quantes vegades ha estat entrevistat l’alcalde a

BTV des del seu nomenament i en quins programes?El Sr. Domingo respon que l’alcalde va ser en-

trevistat al programa Ciutat 08 en accedir al càrrec, el8 de setembre de 2006, i a Contrapunt el 23 denovembre; a Tele Monegal el 9 de gener d’enguany; i,ha estat entrevistat a La Porteria el 12 de març. Abanda d’aquestes quatre entrevistes, les úniques ques’han fet durant aquest període, va estar present alplató que es va instal·lar a la plaça de Catalunya ambmotiu de la Mercè.

El Sr. Ciurana recapitula, per tant, que ha estatentrevistat cinc vegades al marge de les altresaparicions i declaracions, i considera que aquestnombre d’aparicions en menys de cinc mesos indicael que sovint el seu Grup ha remarcat, que l’alcaldede la ciutat sembla, més aviat, el presentador decontinuïtat de molts programes de BTV. Entenendoncs, que hi ha una utilització partidista d’aquestatelevisió i, per tant, els demanen que s’aturi i que,d’aquí al 28 de maig, es reguli aquesta presènciaexcessiva.

La Sra. Escarp puntualitza que les entrevistes finsal 28 de maig ja han estat pactades en el Conselld’Administració de BTV, on es va establir la presènciade tots els presidents de Grup a fi de garantir lapluralitat i, en cap moment, s’ha incomplert aquestpacte. Recorda, de tota manera, que s’ha produït elfet excepcional del canvi d’alcalde que ha motivat, nonomés la seva presència a BTV amb alguna entrevis-ta extraordinària, sinó que també ha aparegut enaltres televisions.

El Sr. Ciurana insisteix que, en la seva opinió, hi haun desequilibri evident quant a la presència a BTVdels caps de llista en comparació amb les aparicionsde l’alcalde.

Es dóna per tractada.Del Grup Municipal PP:18. Que BTV produeixi o encarregui la producció

d’un programa informatiu amb locucions en totes lesllengües co-oficials a Espanya.

La Sra. Esteller fa referència als “Infos” del cap desetmana, espai informatiu en 18 llengües i 2 dialectes


que corresponen als idiomes de les comunitats es-trangeres que viuen a Barcelona i, atès que l’objectiude l’espai és vincular-les amb les seves comunitatsd’origen, consideren que s’hi haurien d’incloure lesllengües co-oficials d’Espanya.

El Sr. Domingo vol aclarir, d’entrada, que “Infos” noés un sol espai informatiu en totes les llengües queha esmentat la Sra. Esteller, sinó que són 18 espaisdiferents a fi que cada comunitat idiomàtica, a travésd’una instància representativa, generi el seu infor-matiu propi, alhora que remarca com a fet molt positiui integrador que cada vegada més “Infos” se subtitulinen català. Fa avinent, tanmateix, que sempre que espugui garantir aquest sistema, no tenen cap incon-venient a incrementar el nombre d’”Infos”, i observaque la proposta del Grup Popular és crear un únicespai amb les llengües oficials de l’estat espanyol,model que difereix dels criteris amb què es fan elsaltres espais, tot i que reitera que no hi ha capinconvenient a fer-ho.

La Sra. Esteller precisa que coneix perfectament elsistema d’elaboració del “Infos”, atès que ja en altresocasions havien interpel·lat sobre el sistema de con-trol i supervisió dels continguts d’aquestes informa-cions. Apunta que es podrien establir convenis ambles comunitats espanyoles a fi que poguessin emetrecontinguts propis als “Infos”, i demana al Sr. Domingoque, si estan oberts a la proposta, facin les gestionsadients perquè es pugui materialitzar o, si contrària-ment, són les instàncies representatives de cadacomunitat les que s’hi ha de posar en contacte.

El Sr. Domingo manifesta que estudiaran la pro-posta.

Es dóna per tractada.19. Quines són les campanyes institucionals que té

previst emetre Barcelona Televisió durant el propertrimestre? (detallis període de contractació, adminis-tració contractant i contingut de la campanya).

El Sr. Domingo respon que durant els propers me-sos només hi ha prevista una campanya amb duradaanual, la de la Loto 6/49 de la Generalitat de Cata-lunya; les altres campanyes contractades són dedurada molt més curta i no cobreixen el trimestresencer. Precisa que hi ha la campanya “Barcelona il’educació dels nens”, que acabarà el 18 d’aquestmes; una campanya sobre els espais públics, queacabarà el 5 d’abril; una de la Generalitat sobre ajutsfamiliars, que finalitzarà el 13 d’abril; i una de turismei temps de neu que finalitza el 31 d’aquest mes.

La Sra. Esteller puntualitza que l’enunciat no esrefereix a campanyes amb una durada de tres mesos,sinó a les que estan previstes per a un trimestre; i elSr. Domingo reitera que són les que ha enumerat.

La Sra. Esteller recorda que, a partir del 4 d’abril noes podrà difondre cap campanya institucional del’Ajuntament de Barcelona ni d’entitats locals i de-mana que BTV sigui molt curosa en aquest sentit,atès que ja en altres ocasions el CAC li ha obertexpedients per incomplir-ho, i que no emeti capcampanya sense la preceptiva autorització d’aquestConsell i fora del període autoritzat per llei.

El Sr. Domingo vol aclarir que, dels expedients queha obert el CAC, cap no ha acabat en sanció.


No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les tretze hores.

Acta de la sessió extraordinària i urgent celebradael dia 20 de març de 2007 i aprovada el dia 13 dejuny de 2007

A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 20 de març de 2007, s’hi reuneix laComissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Ter-ritorial, sota la presidència de l’Im. Sr. José IgnacioCuervo i Argudín. Hi assisteixen les Imes. Sres. i elsIms. Srs.: Assumpta Escarp i Gibert, MontserratBallarín i Espuña, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Ramon Nicolau i Nos, Ricard Martínez i Mon-teagudo, Pilar Vallugera i Balañà, Eugeni Forradellas iBombardó, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana iLlevadot, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Cornet iSerra, Emma Balseiro i Carreiras, assistits pel se-cretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases iPallarès, que certifica.

També hi són presents l’Im. Carles Martí i Jufresa iel Sr. Antonio Muñoz i Juncosa, Interventor general.

S’obre la sessió a les onze hores.

1. Declaració d’urgència de la sessió.

El Sr. Cuervo, abans d’entrar en les propostes adictaminar, dóna informació sobre temes que s’haviacompromès a respondre en sessions anteriors.

Sobre la pregunta de per què la Caixa de Sabadellva deixar Proeixample SA, explica que d’acord amb lainformació facilitada per Proeixample, la Caixa deSabadell va argüir que la seva estratègia actual eraconcentrar les seves actuacions en empreses mixtesmunicipals en l’àrea del Vallès, així com que lesseves 2.400 accions van ser adquirides per BIMSApel valor nominal de 60 euros cadascuna.

Quant a la pregunta sobre l’àrea blava d’autocars,facilita dades del 2007 tals com que hi ha 27 placesd’estacionament, que la tarifa és de 2,25 euros l’hora–amb un temps màxim d’estacionament de dueshores– i un percentatge d’ocupació del 9,3%, i que larecaptació ha estat de 13.852 euros.

Sobre la pregunta en referència a la possibilitat quela societat 22 Arroba emeti quotes d’urbanització, ex-plica que aquestes provenen de dos conceptes: prin-cipalment les derivades de projectes de reparcel·lacióaprovats per la Comissió de govern, és a dir, actua-cions sistemàtiques i, en algun cas, amb actuacionsde transformació que es poden realitzar per llicènciadirecta atorgada per l’òrgan competent. Per a aquestdarrer concepte explica que es va donar el cas d’unaempresa que va sol·licitar llicència i es va negar a pa-gar les quotes d’urbanització, per la qual cosa laquota que els corresponia va ser requerida en viaexecutiva a través de l’IMH. Davant el recurs pre-sentat per l’empresa, el Consell Tributari va resoldreque la societat 22 Arroba no podia emetre documentsrelatius a quotes d’urbanització derivades de llicèn-cies, per la qual cosa a partir d’aquesta resolució s’hasuspès el procediment executiu, i la societat nomésemet quotes d’urbanització derivades de projectes dereparcel·lació aprovats per la comissió de govern. Apetició del grup CIU, es compromet a passar perescrit aquesta informació, així com el nombre dequotes emeses per 22 Arroba per aquest darrerconcepte i el seu import, el possible perjudici que hagi


pogut causar aquesta resolució, i l’informe jurídic quees va fer de resposta al Consell Tributari. Sobre lapregunta de la planificació del servei bicing, informaque ja estan en funcionament 14 estacions amb 200bicis, el mes de maig 36 estacions amb 500 bicis, i elmes de juliol 750 estacions amb 1.500 bicis, amb unaprevisió de costos d’1.600.000 euros per la posada enmarxa d’aquest equipament. Quant al carsharing in-forma que la participació de BSM és d’un 6%, per tantminoritària, i que en encara no s’han reunit els seusòrgans per aprovar la liquidació.

Propostes a dictaminar

Ratificacions:

2. Ratificar el decret de l’Alcaldia que designa laComissió encarregada d’efectuar el sorteig entre elselectors per al nomenament de presidents i vocalsque hauran de constituir les Meses Electorals, forma-da pel sotsdirector de Informació de Base i Carto-grafia de l’Institut Municipal d’Informàtica, Sr. LluísSanz i Marco, el cap de Departament de Població del’esmentat Institut, Sr. Josep F. Olivé i Figa, la res-ponsable de Gestió del Padró, Sra. Alicia Aira i Castroi actuant com a secretari el secretari general del’Ajuntament, o persona en qui delegui, i fixar el dia 28d’abril, a les 10.00 hores a la Sala Lluís Companysd’aquest Ajuntament (Edifici Novíssim, 2a Planta), pera la celebració de l’esmentat sorteig.


b) Propostes d’acord:

3. Exercir, de conformitat amb l’article 26.5 de laLlei 9/1993, de 30 de setembre, sobre el PatrimoniCultural Català i l’article 20 del Pla especial deprotecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat deBarcelona, en l’àmbit del Districte de l’Eixample, eldret de tempteig respecte de la transmissió de la fincaassenyalada amb el núm. 12-18 del carrer Girona inúm. 30-32 del carrer Ausiàs March, coneguda com aCasa Burés, catalogada amb un nivell de protecció B(bé cultural d’interès local), a realitzar per la societatLandscape Augusta SL (CIF núm. B-60945359 i do-miciliada a l’avinguda Diagonal, núm. 407 planta 16ade Barcelona), a favor de la societat Rayet HotelesSL, per import de 26.000.000 euros; autoritzar,disposar i abonar la despesa de 26.000.000 euros afavor de la societat Landscape Augusta SL, titular re-gistral de la finca, amb càrrec a la partida i pres-supostos indicats en aquest mateix document, perl’adquisició lliure de càrregues, gravàmens i ocupantsde l’esmentada finca; requerir-la per tal de quecomparegui mitjançant representant legal no més tarddel dia 30 de març de 2007, a la formalització del’escriptura pública de compravenda i pagament alcomptat de la totalitat del preu el dia, hora i en el llocque li comuniqui l’Ajuntament; i facultar l’Alcaldia pera realitzar totes les actuacions encaminades a con-cretar, clarificar i executar el present acord.

El Sr. Cuervo informa que la propietària de l’edificiconegut com a Casa Burés, una promotora immo-biliària de la ciutat, va fer una transacció per destinar-la a l’ús hoteler, i que en comunicar el dret de temp-

teig a l’Ajuntament per un valor de 26 milions d’euros,aquest ha decidit exercir-lo per incorporar-la al pa-trimoni cultural, atès que, tant pel seu valor intrínseccom a exponent del Modernisme de l’Eixample, comper l’interès estratègic per a l’ús alternatiu en el campcultural de la ciutat de Barcelona.

El Sr. Ciurana demana conèixer els motius de fonsque han fet prendre aquesta decisió, en el sentit de sila decisió s’ha pres perquè ha sorgit l’oportunitat i aras’obre un procés per veure què s’hi ubica o bé si s’hapres la decisió per ubicar-hi el Museu de l’Arqui-tectura i del Modernisme i, en aquest cas, que s’acla-reixi la contribució del govern central al seu finan-çament i, pel que fa a l’opció del museu delmodernisme, manifesta que el seu grup consideramés adient que s’ubiqui a l’hospital de Sant Pau jaque l’any 2009 es preveu alliberar tots els seuspavellons i així aprofitar el potencial de la de SagradaFamília i el seu eix amb l’avinguda Gaudí.

El Sr. Cornet pregunta si a dia d’avui ja està deciditper part de l’Ajuntament el destí que es donarà al’edifici, si el museu de l’arquitectura d’àmbit nacionalo el museu del modernisme. I, depenent de la res-posta a aquesta pregunta, elaboraran la seva inter-venció al Plenari.

El Sr. Cuervo informa que, des del punt de vistapatrimonial i de procediment, aquests tipus d’adqui-sicions es fan quan la propietat en comunica la venda.

Tot seguit, la Sra. Escarp precisa que, davant lapossibilitat, es decideix exercir el dret de tempteig perincorporar la finca al patrimoni cultural, que lescaracterístiques i l’emplaçament de la finca semblenadequats per a un ús cultural i museístic, cosa que faque es facin diverses propostes com a centre culturalrelacionat amb el modernisme, però sense que hihagi res tancat pel moment, entre altres coses perquèprimer cal fer un anàlisi del procés de rehabilitació.

També intervé el Sr. Martí que informa que la fincas’adquireix pel seu important valor patrimonial i per laseva ubicació, ja que cal entendre que, en aquestazona de l’Eixample, una institució pública significauna font de reequilibri i de fer barri i, òbviament,ciutat, i que un cop presa la decisió es treballa ambdiferents propostes, i es produeix la casualitat en eltemps de què hi ha la proposta sobre el museud’urbanisme, que és una de les opcions, la principal, ique es plantejarà verbalment al Ministerio de la Vi-vienda perquè ho contempli com a possibilitat. A par-tir d’aquí, vindran les negociacions sobre el seufinançament, si al ministeri li sembla interessant.

El Sr. Ciurana pregunta si s’ha adquirit l’edifici ambel mobiliari modernista, tal i com consta en la fitxa delcatàleg, a la qual cosa el Sr. Cuervo i la Sra. Escarpcontesten que el serveis de Patrimoni han realitzat uninventari del que es compra.


4. Atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona alssegüents ciutadans, ciutadanes i entitats que proposaaquest Consell Plenari i els respectius Consells deDistricte, com a mereixedors d’aquest guardó per lesseves virtuts i valors cívics i perquè han contribuïtamb els seu esforç, cadascun des del seu àmbitd’actuació, al desenvolupament de la consciènciaciutadana. A iniciativa del Consell Plenari: a Confrariade Sant Marc Evangelista, a Depana Lliga per a la


defensa del patrimoni natural, al Sr. Carles Güell deSentmenat, al Sr. Josep Maria Mestres Quadreny i aTamaia Associació de dones contra la violència fami-liar. A iniciativa dels Consells de Districte de: CiutatVella, als Geganters, Grallers i Bestiari de la Bar-celoneta i al Sr. Enric Sánchez Arias; l’Eixample, alSr. Vicenç Gasca i Grau i als Jesuïtes de Casp;Sants-Montjuïc, a l’Associació Catalana La Llar i al Sr.Lluís Maté i Solé; les Corts, a la Sra. M VictòriaGarcía i Gaitero i al Sr. Enric Rovira i Vall de Vila-rama; Sarrià-Sant Gervasi, a l’Associació Mujeres La-tinas sin Fronteras i a Mossèn Pere Grau i Andreu;Gràcia, a l’Agrupament Escolta Lluïsos de Gràcia i alSr. Albert Torres i Bosch; Horta-Guinardó, al Sr. Beni-to José Durán Sánchez i a la Sra. Montserrat Soler iCarnicer, a títol pòstum; Nou Barris, a la Sra. PepitaFerrer i Martínez i a la Sra. Maria Teresa Salvador iSalvador; Sant Andreu, al Sr. Salvador AngostoCalvet i al CEIPM Ignasi Iglesias; Sant Martí, a la Sra.Glòria Bañón i Fábregas i al Sr. Joan Barot Olivé.


Part decisòria

Propostes d’acord:

5. Aprovar l’Addenda a l’Acord marc subscrit el 24de maig de 2006 entre l’Ajuntament de Barcelona i laFundació Larcovi para el Desarrollo per al fomentd’un parc d’habitatges de protecció oficial en règim devenda i lloguer en el municipi de Barcelona i, enconseqüència, constituir un dret real de superfície afavor de la dita Fundació sobre la finca de propietatmunicipal situada en el carrer d’Aiguablava, núms. 2-14, grafiada en el plànol annex, inclosa, entre altres,en la Modificació del Pla General Metropolità per a lacreació del sistema d’habitatge dotacional i concreciódels sòls als quals s’assigna aquesta qualificació, perun termini de cinquanta-dos anys, per a la construcciói gestió d’habitatges de protecció oficial de caràcterdotacional, destinats a lloguer, per a gent jove i gentgran; formalitzar la constitució del dret en escripturapública d’acord amb les condicions que figuren en

l’esmentada Addenda; inscriure’l en el Registre de laPropietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització detotes les actuacions encaminades a concretar, clarifi-car i executar el present acord.

El Sr. Cuervo, sobre la Fundació Lacorvi para elDesarrollo, informa que pertany al grup constructorLacorvi, i que funciona des del 1980, que li confereixuna llarga experiència i és posseïdora de diversesqualificacions ISO pel que fa a la construcció d’ha-bitatge social. És un operador conegut en moltescomunitats autònomes, com per exemple en el PaísBasc on ha treballat en la remodelació integral delbarri d’Urko a Barakaldo, i que ara té la voluntat departicipar en el Pla d’habitatge de Barcelona.

En relació al dret de superfície que se li adjudicaexplica que és per a construir habitatge públic enrègim de lloguer per a gent jove i gent gran, i que laFundació accepta, per a l’adjudicació dels habitatges,les normes de l’Ajuntament de Barcelona, així commantenir el preu de lloguer, i que es compromet a quèen el cas que s’obtinguin més beneficis dels taxats,reinvertir-los en la promoció del Pla d’habitatge deBarcelona.

A la pregunta del Sr. Puigdollers sobre si el cons-tructor és el mateix grup Lacorvi, contesta afirma-tivament, i sobre la pregunta de si els treballadors iaccionistes d’aquesta empresa tindran un tracte pre-ferencial d’adjudicació, contesta que no ja que elcontracte estableix expressament que les normes queregiran les adjudicacions seran les de l’Ajuntament deBarcelona.

El Sr. Cornet precisa que la seva abstenció enaquest acord està motivada exclusivament per la for-ma d’adjudicació del contracte, com ja s’ha manifestaten anteriors ocasions.


No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les onze hores i vint-i-cincminuts.

Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 14 de març de 2007, s’hi reuneix laComissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge,sota la presidència de l’Im. Sr. Xavier Casas i Mas-joan. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Pi-lar Vallugera i Balañà, Assumpta Escarp i Gibert,Carles Martí i Jufresa, Immaculada Moraleda i Pérez,

Francesc Narváez i Pazos, Eugeni Forradellas iBombardó, Elsa Blasco i Riera, Joan Puigdollers iFargas, Eduard García i Plans, Jordi Cornet i Serra iAlberto Villagrasa i Gil, assistits pel secretari generalde la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certi-fica.

També hi són presents els Srs.: Ramon Massagueri Meléndez, gerent d’Urbanisme i Infraestructures,Oriol Clos i Costa, director d’Urbanisme - arquitecteen cap i Ricard Fayos i Molet, director tècnic d’Ur-banisme i Infraestructures.


Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.:Jordi Portabella i Calvete, Joana Ortega i Alemany,Ángeles Esteller i Ruedas.

S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cincminuts.




En compliment de l’article 63.1 del Reglamentd’organització municipal, es comunica la resoluciósegüent:

1. Districte d’Horta-GuinardóDe la gerent municipal, de data 6 de març de 2007,

que aprova el plec de clàusules i convoca concurs,per adjudicar el contracte de redacció del projecteexecutiu i direcció de les obres de reforma del casalde la Font d’en Fargas, per als exercicis 2007-2009, iper un import de 270.513 euros.

Acords de la Comissió de Govern de 7 de març de2007:

2. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de l’article113.2.a) del Text refós de la Llei d’urbanisme aprovatpel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, el Projectede reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, de launitat d’actuació núm. 3 de la Modificació puntual delPla General Metropolità a l’illa compresa entre l’avin-guda de Vilanova, els carrers de Roger de Flor i d’AliBei i el passeig de Sant Joan, que inclou la finca si-tuada al carrer d’Ali Bei, núms. 18-20, i una part de lafinca situada al passeig de Sant Joan, núms. 12-14,formulat pels propietaris d’ambdues finques. 2n) De-terminar que la fermesa de l’acte administratiu d’apro-vació definitiva del Projecte de reparcel·lació produeixessencialment els efectes econòmics i jurídics con-tinguts a l’article 121 del Text refós de la Llei d’urba-nisme. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficialde la Província i en un diari dels de més circulació dela província; i notificar-lo als interessats afectats. 4t)Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infra-estructures i Habitatge.

3. 1r) Resoldre els recursos de reposició presentatscontra l’acord d’aprovació definitiva del Projecte dereparcel·lació de la unitat d’actuació núm. 5 de laModificació puntual de les unitats d’actuació núms. 3 i5 de la Modificació del Pla General Metropolità per ala reordenació d’afectacions viàries al barri d’Hosta-francs, en el sentit i pels motius que s’exposen en in-forme de la Direcció de Serveis de Gestió Urbanísticade 21 de febrer de 2007, que consta a l’expedient, i,que en els seus propis termes, es dóna per reproduït.2n) Desestimar els recursos de reposició presentatsper la Sra. Carmen Coll Ortiga, el 2 de gener de 2007;per la Sra. M. Rosa Ferrer Clarà, l’11 de gener de2007; pel Sr. Pablo Varas Álvarez, actuant en nom irepresentació de la societat Espectáculos Reunidos92, SA, el 15 de gener de 2007; i, pel Sr. AntonioCanals Duran, actuant en nom i representació de la

societat Barna Terra, SL, el 19 de gener de 2007, deconformitat amb els motius continguts en l’informe aque s’ha fet referència en el present acord. 3r) Notifi-car aquest acord a tots els propietaris i altres inte-ressats en l’expedient. 4t) Donar-ne compte a laComissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

4. Resoldre les al·legacions formulades pel GrupMunicipal de Convergència i Unió de l’Ajuntament deBarcelona, en relació al Projecte d’urbanització del’àmbit de la 1a fase de remodelació del barri delPoble Sec, de conformitat amb els motius exposatsen l’informe de la Direcció de projectes d’obresd’urbanització i edificació de BAGURSA, de 20 defebrer de 2007, el qual consta a l’expedient i es dónaper reproduït i, en conseqüència; aprovar definiti-vament l’esmentat projecte, amb un pressupost, per aconeixement de l’Administració, de 7.262.802,31 eu-ros, l’impost del valor afegit inclòs; publicar aquestacord en el Butlletí Oficial de la Província i el Diari Ofi-cial de la Generalitat de Catalunya i a la Gaseta Muni-cipal; notificar-lo als interessats i donar-ne compte ala Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

5. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de l’article113.2.a) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme,la substitució de la modalitat de compensació bàsicaper la de cooperació dins del sistema de repar-cel·lació determinat per a l’execució de la unitat d’ac-tuació 1 del Pla especial de definició de volums,reequipament i millora del sector delimitat pel carrerdel Foc, l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans i elcarrer de la Mare de Déu de Port, de conformitat ambl’informe de 19 de febrer de 2007 que consta al’expedient que es dóna per reproduït. 2n) Publicaraquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i enun diari dels de més circulació de la província; i notifi-car-lo individualment als interessats afectats. 3r) Do-nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge.

6. Resoldre les dues al·legacions presentadesdurant el termini d’informació pública de la modifi-cació complementària de la relació de béns i dretsafectats, i del Projecte de taxació conjunta del PAU2a i 2b de la Modificació del Pla General Metropolitàper a l’ordenació de l’estació de Sants i el seu entorn,en el sentit que consta a l’Informe elaborat per Barce-lona d’Infraestructures Municipals, SA, el 19 de febrerde 2007; i aprovar definitivament la modificació com-plementària de la relació de béns i drets afectats, i delProjecte de taxació conjunta del polígon d’actuació ur-banística (PAU) 2a i 2b de la Modificació del Pla Ge-neral Metropolità per a l’ordenació de l’estació deSants i el seu entorn, la tramitació del qual es va ini-ciar per acord de la Comissió de Govern de 8 denovembre de 2006; aprovació definitiva que compor-ta, de conformitat amb l’article 107 del Decret legis-latiu 1/2005, de 26 de juliol, la declaració d’urgentocupació de les finques que hi són incloses, al’empara dels articles 16 i 72 de la Llei 22/1998, de laCarta Municipal de Barcelona; donar-ne compte a laComissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

7. Aprovar definitivament, de conformitat amb elprocediment previst l’article 150 del Decret legislatiu1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refósde la Llei d’urbanisme, i amb allò establert als articles215 i 218 del seu Reglament, la necessitat de l’ocu-pació directa i que implica la declaració d’urgència


dels béns i drets afectats: de la porció de terreny de35,88 m2. de la finca del carrer dels Jocs Florals,núm. 44, propietat de la Sra. Sílvia Llobet Macian i delSr. José Sellarés Garcès; de la porció de terreny de27,06 m2. de la finca del carrer dels Jocs Florals,núm. 46, propietat de la Sra. Felipa Prado Díez i delSr. Antoni Vega García; i de la porció de terreny de2,98 m2. de la finca del carrer dels Jocs Florals, núm.48, propietat de la Sra. Maria Farriol Ferrer, delshereus del Sr. Antonio Surribas Mas, dels hereus dela Sra. Maria Rosa Surribas Díez; i de la Sra. Francis-ca Natividad Surribas Díez, qualificats de zona verda(clau 6), inclosos en el polígon d’actuació urbanística1C, de la Modificació del Pla General Metropolità pera l’ordenació de l’Estació de Sants i el seu entorn, ques’ha d’executar mitjançant el sistema d’actuació dereparcel·lació en la modalitat de cooperació; pelsmotius i la justificació que consta en l’informe que fi-gura en l’expedient i que es dóna per reproduït. Esti-mar: les al·legacions formulades (al·legacions núm. 1i núm. 8) pels propietaris de la finca del carrer delsJocs Florals, núm. 48, en el sentit que s’assenyala al’informe jurídic de 19 de febrer de 2007 que consta al’expedient i es dóna per reproduït; la petició formula-da (al·legació núm. 3) pels titulars del cens que gravala finca del carrer dels Jocs Florals, núm. 48, en elsentit que s’assenyala a l’informe jurídic de 19 defebrer de 2007 que consta a l’expedient i es dóna perreproduït; les al·legacions i peticions formulades(al·legació núm. 5) pels propietaris de la finca delcarrer dels Jocs Florals, núm. 46, en el sentit ques’assenyala a l’informe jurídic de 19 de febrer de 2007que consta a l’expedient i es dóna per reproduït; lapetició formulada (al·legació núm. 2) per la propietatde la finca núm. 27 del carrer de Bonaventura Pollés,en el sentit que s’assenyala a l’informe jurídic de 19de febrer de 2007 que consta a l’expedient i es dónaper reproduït. Estimar parcialment les al·legacionsformulades (al·legació núm. 7) pels propietaris de lafinca del carrer dels Jocs Florals, núm. 46, en el sentitque s’assenyala a l’informe tècnic de 15 de febrer de2007 que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.Desestimar la sol·licitud i les al·legacions formulades(al·legacions núm. 4 i núm. 6) pels propietaris de lafinca del carrer dels Jocs Florals, núm. 44, en el sentitque s’assenyala a l’informe jurídic de 19 de febrer de2007 i a l’informe tècnic de 15 de febrer de 2007, queconsten a l’expedient i es donen per reproduïts; publi-car l’esmentada necessitat de l’ocupació directa ambla relació que conté la determinació provisional delsaprofitaments urbanístics susceptibles d’adquisiciópel propietari dels terrenys; les valoracions de lesindemnitzacions; i amb la relació de terrenys, béns idrets afectats, i la resta de titulars de drets sobre elsterrenys objecte de l’ocupació, mitjançant inserciód’anuncis en el Butlletí Oficial de la Província, a undiari dels de més circulació de la província, i en eltauler d’edictes de la Corporació, amb notificació per-sonal a tots els propietaris i altres afectats; donar-necompte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures iHabitatge.

8. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitzaciódel passatge comprès entre els carrers d’Arenys i deFastenrath, per import de 443.296,38 euros, el 16%de l’impost del valor afegit inclòs, corresponent al Plade millora urbana d’ordenació de volums i concreciód’alineacions i rasants als carrers de Fastenrath,

núms. 43-53, i d’Arenys, núms. 50-59, aprovat de-finitivament el 21 de març de 2003, formulat perInmocarbó, SA, d’acord amb l’informe emès per laDirecció d’Urbanisme el 14 de febrer de 2007, que fi-gura a l’expedient i es dóna per reproduït; publicaraquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i enun diari dels de més circulació de Catalunya; notificar-lo als interessats en aquest procediment; i donar-necompte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures iHabitatge.

9. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanitzaciódel Pla de millora urbana T-1 la Taxonera de la Valld’Hebron, per import de 2.483.132,96 euros, el 16%de l’impost del valor afegit inclòs, corresponent al Plade millora urbana per a l’ordenació volumètrica delsector Taxonera 1 de la Vall d’Hebron, aprovat defini-tivament pel Plenari del Consell Municipal el 6d’octubre de 2006, formulat per Puigfel, SA, d’acordamb l’informe emès per la Direcció d’Urbanisme el 12de febrer de 2007, que figura a l’expedient i es dónaper reproduït; publicar aquest acord en el Butlletí Ofi-cial de la Província i en un diari dels de més circulacióde Catalunya; notificar-lo als interessats en aquestprocediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Ur-banisme, Infraestructures i Habitatge.

10. Resoldre les al·legacions formulades pelsGrups Municipals de Convergència i Unió i del PartitPopular de l’Ajuntament de Barcelona, en relació alProjecte d’urbanització de cinc illes al Turó de la Peira– 2a Fase (illes P i Q). Districte de Nou Barris, d’acordals motius exposats en l’informe de la Direcció deProjectes d’Obres d’Urbanització i Edificació deBAGURSA, de 20 de febrer de 2007, el qual consta al’expedient i es dóna per reproduït i, en conseqüència;aprovar definitivament l’esmentat projecte, amb unpressupost, per a coneixement de l’Administració,d’1.250.414,70 euros, l’impost del valor afegit inclòs;publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de laProvíncia i el Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya i a la Gaseta Municipal; notificar-lo als inte-ressats i donar-ne compte a la Comissió d’Urba-nisme, Infraestructures i Habitatge.

11. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanit-zació del carrer de Costa Rica, entre el de la Ciutatd’Elx i de Josep Estivill, i del carrer de Josep Estivill,entre final d’aquest carrer i el carrer de la Sagrera,per import d’1.252.766,82 euros, el 16% de l’impostdel valor afegit inclòs, corresponent al Pla GeneralMetropolità aprovat definitivament el 14 de juliol de1976, formulat per CEVASA, Proyectos Inmobiliarios,SLU, empresa absorbent de Inmobiliaria VS, SL,d’acord amb l’informe emès per la Direcció d’Urba-nisme el 15 de febrer de 2007, que figura a l’ex-pedient i es dóna per reproduït; publicar aquest acorden el Butlletí Oficial de la Província i en un diari delsde més circulació de Catalunya; notificar-lo alsinteressats en aquest procediment; i donar-ne comptea la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-tatge.

12. 1r) Estimar parcialment el recurs de reposicióinterposat pel Sr. Juan Codina, respecte la superfíciesituada al carrer del Pallars, núm, 95 bis, i desestimarla pretensió d’una nova valoració de la indemnitzacióassignada en el Projecte de Reparcel·lació, mantenintla indemnització reconeguda en el Projecte de Re-parcel·lació econòmica pel Sr. Juan Codina Agulle, ti-tular de dret d’arrendament, de la parcel·la del carrer


del Pallars, núms. 95 bis, 97-99 del Pla especialurbanístic del Centre d’Activitats Professionals (Dis-tricte d’Activitats 22@bcn), pels motius que constenen l’informe de la Direcció de Gestió Urbanística de lasocietat 22@BCN, SA, incorporat a l’expedient. 2n)Notificar-lo als interessats en l’expedient. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge.

13. 1r) Resoldre les al·legacions presentades du-rant el termini d’informació pública del Projecte dereparcel·lació, en la modalitat de cooperació, del polí-gon d’actuació urbanística únic (PAU) de la Modifi-cació puntual del Pla especial de reforma interior delRaval en el sector Drassanes, aprovat inicialment el28 de juny de 2005, en el sentit que justificadament iraonada, figura en l’informe de 21 de febrer de 2007,que consta a l’expedient i que es dóna per reproduït;2n) aprovar definitivament, a l’empara de l’article113.2.a) del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovatpel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, el Projectede reparcel·lació del polígon d’actuació urbanísticaúnic de la Modificació puntual del Pla especial de re-forma interior del Raval en el sector Drassanes,formulat per la propietat que representa el 84,37%dels terrenys inclosos en l’àmbit del PAU de re-ferència, amb introducció de les modificacions nosubstancials derivades de la resolució de les al·le-gacions presentades que consten en el referit informede 21 de febrer de 2007; 3r) determinar, de con-formitat amb l’article 153 del Decret 305/2006, de 18de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Lleid’urbanisme, que la fermesa en via administrativa del’acord d’aprovació definitiva del Projecte de repar-cel·lació, produirà essencialment els efectes econò-mics i jurídics continguts a l’article 121 del Text refósde la Llei d’urbanisme, i per tant, entre d’altres,l’extinció dels drets i càrregues que es relacionen endocument annex 1 per ésser incompatibles amb elplanejament; 4t) publicar aquest acord en el ButlletíOficial de la Província de Barcelona i en un dels diarisde més circulació de la província, i notificar-lo indivi-dualment a tots els propietaris i d’altres interessats enl’expedient, amb trasllat als al·legants de l’informe de21 de febrer de 2007; 5è) donar-ne compte a laComissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

14. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article113.2.d) del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol,que aprova el Text refòs de la Llei d’urbanisme, i del’article 164 del seu reglament de desplegament, elProjecte de reparcel·lació voluntària, en la modalitatde cooperació, del polígon d’actuació urbanísticadiscontinu, constituït per la finca del carrer de Con-cepció Arenal, núms. 165-185, i la finca situada enfront del carrer del Pallars, entre els de l’Agricultura ide Josep Pla; publicar aquest acord al Butlletí Oficialde la Província i en un diari dels de més circulació dela província, i notificar-lo individualment a cadascundels interessats; donar-ne compte a la Comissiód’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

El Sr. Puigdollers sol·licita l’accés als expedientsrelatius als punts 3, 5 i 11 del despatx d’ofici i el Sr.Casas contesta que aquests expedients estaran a laseva disposició a Secretaria General.



a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:1. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 23 de febrer

de 2007 (S1/D/2007 660), que concedeix a ServeisEscènics Goya, SL, una bonificació del 35% sobre laquota de l’impost de construccions, instal·lacions iobres atès l’especial interès o utilitat municipal de lesobres projectades, per executar-se sobre la finca delcarrer Joaquim Costa, 68, amb nivell C de protecció,segons el Pla de protecció del patrimoni arquitectònici Catàleg de Ciutat Vella.

El Sr. Casas presenta la ratificació del decretd’Alcaldia sobre la bonificació de la quota de l’impostde construccions, instal·lacions i obres d’una fincaprotegida del carrer Joaquim Costa.


b) Propostes d’acord

Districte de l’Eixample - Districte de Sant Martí

2. Aprovar provisionalment, de conformitat amb elsarticles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-na, la Modificació del Pla General Metropolità enl’àmbit de la plaça de les Glòries i el seu entorn,d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què fareferència l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament; resoldre les al·legacions presentadesen el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,de conformitat amb els informes de valoració de lesal·legacions; informes, tots, que consten a l’expedienti, a efectes de motivació, s’incorporen al presentacord; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Ur-banisme del municipi de Barcelona per a la sevaaprovació definitiva.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene-ral Metropolità en l’àmbit de la plaça de les Glòries i elseu entorn.

La Sra. Escarp destaca que la tramitació d’aquestdocument ha estat objecte d’un ampli debat arran del’audiència pública que ha tingut lloc aquesta mateixasetmana.

El Sr. Garcia, prèviament a intervenir sobre Glòries,demana per darrer cop en aquest mandat el progra-ma d’inversions municipals perquè sempre se’ls haanat facilitant el seguiment dels projectes però maihan tingut el programa inicial, cosa que impedeix ava-luar la seva execució.

El Sr. Casas contesta que el pla d’inversions muni-cipal 2004-2007 estava inclòs en el pla d’actuació mu-nicipal, amb les magnituds globals i la distribució alllarg dels quatre anys i és per això que no és certal’afirmació que han fet i sí ho és que els grups del’oposició han pogut seguir l’execució dels 1.854milions d’euros del programa d’inversions directes,els 450 del programa del capítol IV si s’estavacomplint o no en base, precisament a les infor-macions que se’ls han facilitat pel que fa al seguimentde les inversions aprovades en el comitè de governque és l’instrument per fer el seguiment. Explica que,a més, el tancament de comptes de cada any ex-pressava de manera més que suficient en la seva


documentació el que són les inversions anualsproduïdes per l’Ajuntament any rere any. I, en aquestsentit, han tingut accés a la informació que reclamen.En conseqüència, el govern municipal ha informatdocumentalment, tal i com estableixen les normativessobre el programa municipal, la seva previsió eco-nòmica financera i el rendiment de comptes anuals,amb el benentès que en els pressupostos anualsconstaven com a partides compromeses o plurianualscompromeses tot allò que a data inici d’any -en elmoment de elaboració del pressupost- es comptavaque es realitzaria com a inversió. La resta és la sevaaprovació a través del comitè de govern i, pos-teriorment, s’inicia el procés de redacció de projecte,licitació, adjudicació i obligació de la despesa que ésel que els ha estat lliurat amb una precisió i unapuntualitat trimestral acordada.

El Sr. Garcia manifesta la reserva de vot del seuGrup sobre la proposta de Glòries i planteja unes pre-guntes. Demana saber les garanties que té l’equip degovern sobre la possibilitat de compliment del cro-nograma que es va lliurar en la Audiència Públicaperquè és una previsió en el temps ple de lletra petita,la qual cosa fa pensar que no es del tot factible. Elsagradaria saber quins compromisos hi ha, o fins aquin punt existeix la seguretat que al 2013 estarà fetal’estació ferroviària amb la despesa del ministeri defoment de 59 milions d’euros; que al 2013, l’inter-canviador de transport públic estarà fet, és a dir, queFoment afegirà 24 milions d’euros més. O si laGeneralitat de Catalunya, el 2012, haurà construït unnou CAP destinat al Poblenou i si el 2012 haurà fet unaltre CAP que serà el del Clot o que el CEIP de la Sa-grada Família a inicis del 2013 estarà construït, i així,podrien anar seguint fins a l’import total del cost de lareforma de la plaça. Quan es comença a mirar lalletra petita ens adonem que hi ha remissions a altresadministracions, és a dir, que les operacions que s’hiposen estan dependents d’altres administracions i apartir d’aquí no entén el mètode que han seguit perdeterminar que totes aquestes operacions estaranfetes el 2013. És per això, que avui fan reserva devot, perquè consideren que un dels problemes quepot tenir el planejament que avui es dictamina és,precisament, la inconcreció del calendari i aquest ésel dubte i la preocupació que se’ls planteja.

El Sr. Cornet manifesta la reserva de vot del seuGrup perquè, a banda de les incògnites que elsplanteja la proposta i la certesa que no es compliranmolts dels compromisos adquirits en l’àmbit. No elsagrada el sistema de mobilitat plantejat que molt aviatquedarà obsolet i generarà grans problemes, i elspreocupa el fet que en el punt central de la plaça hihagi un desnivell d’uns 7 ó 8 metres. Tampoc no elsagraden moltes incerteses com ara tot un seguitd’infraestructures que no depenen de l’administraciómunicipal, sinó de l’Estat i de la Generalitat. No estand’acord amb l’ubicació dels Encants, i que a dia d’avuiencara no és definitiva. Consideren que en matèriad’equipaments i d’habitatge social s’ha fet un esforç,però també és cert que el percentatge és molt baix enrelació a les necessitats del barri que reclamaven elsveïns i això és una llàstima ja que es podia haveravançat molt més. Pregunta si l’equip de govern hadecidit, finalment, on aniran els Encants si anirà enuna de les illes de l’entorn de la plaça o anirà a laplaça de braus la Monumental.

El Sr. Forradellas destaca que avui es proposa undocument l’elaboració del qual ha estat llarga peròtambé amb un procés participatiu molt intens i in-teressant que s’ha de recollir com un dels aspectesmés positius, amb una Audiència Pública molt nom-brosa que significa una proposta que sintonitza ambles necessitats dels veïns i ciutadans. Evidencia elsdiferents posicionaments que han tingut els com-ponents de l’equip de govern fins a arribar a un puntde trobada satisfactori i destaca a més dels aspectesaconseguits quant a equipaments i habitatges, eltema de la mobilitat que ha estat un dels més im-portants on s’ha demanat concreció en tres aspectes:la reducció del trànsit del conjunt de la plaça i elsseus entorns; concretar millores del transport públic,especialment dels transport en superfície en una pri-mera fase; increment i connexions del carril bus i deles reserves d’espai per a transport públic i extensió iconnexió de la xarxa del carril bici, millora en ladefinició dels desplaçaments a peu i connectivitat en-tre els barris de l’entorn i, finalment, la garantia depossibilitar el pas del Tramvia cap a la Diagonal per laseva connexió definitiva del Trambaix i del Tram-besòs. Per tot això, el seu Grup es posiciona favo-rablement a la proposta.

La Sra. Vallugera expressa el vot afirmatiu del seuGrup a la proposta i explica que en la seva tramitaciós’hi han introduït millores suficients com per sentir-semolt més còmodes amb el seu plantejament. Re-flexiona sobre el fet que tots els processos departicipació en profunditat requereixen temps i creuque el procés de participació amb les Glòries ha estatparadigmàtic i el destaca com un dels grans encertsd’aquest planejament. Aquest procés ha fet que enmatèria d’habitatge protegit s’hagi arribat fins al 50%,percentatge que, al seu parer, era molt important.Destaca els aspectes lligats a la mobilitat que ja haanalitzat el Sr. Forradellas i assenyala que aquellplantejament inicial de fer desaparèixer el tambor percrear ciutat amb mixtura d’usos amb equipaments deciutat i de barri amb serveis als barris veïns ambaquesta gran peça que significarà un gran parc per ala ciutat i que resoldrà la confluència de les tresartèries principals d’aquesta ciutat els fan pensar queatès a la complexitat ha sortit una proposta prouresolta. Pel que fa al tema dels Encants explica queaquest planejament al seu entendre havia de recollirles dues possibilitats i així ho fa i el termini en ques’ha de resoldre finalitzarà amb l’aprovació definitiva iserà una decisió que s’adoptarà d’acord amb el criteriprimordial d’interès públic per a la ciutat. En qualsevolcas, tot allò que és definició de la trama urbana quetambé implicarà una mobilitat sostenible i per això elsfa sentir còmodes aquest projecte de mobilitat.

La Sra. Escarp assenyala que la posició del governés clara en tots els aspectes del planejament de laplaça de les Glòries i insisteix que no hi ha cap altrecalendari que el que s’han fixat en el grup de treball ien la comissió de seguiment, l’Ajuntament i els grupsd’entitats i associacions de veïns. No hi ha pre-cipitació ni cap altre calendari que el que s’ha marcatel govern municipal juntament amb la participacióveïnal i conjunta dels ciutadans. Recorda que ambaquest planejament s’està fent ciutat i s’estan relligantquatre barris importants i densos: Clot, Poblenou,Fort Pienc i Sagrada Família; relligant dos districtesque, de vegades, estan allunyats: Eixample i Sant


Martí; creant ciutat amb espais lliures com és la plaçai amb serveis de proximitat i també amb l’habitatge,amb mixtura d’usos que confirmen la idea de cen-tralitzat i de trama urbana que afavoreixi la convi-vència en aquest espai de la ciutat. Pel que fa al temade mobilitat, esmenta que el Sr. Forradellas ho haexplicitat àmpliament i és evident que no només esdeconstrueix el tambor, sinó que se soterra l’entrada ila sortida, és a dir, la pròpia definició de l’entrada i lasortida de vehicles de la ciutat per Gran Via i Diago-nal, sempre comptant amb un carril de transportpúblic, en definitiva, una aposta per una mobilitat sos-tenible que connecti els barris. Destaca algunes da-des com són: 192.000 m2 de zona verda; 33.700 m2

d’equipaments, de 140.000 m2 de vials, de 90.000 m2

de sostre amb activitat econòmica i amb habitatge(1.013 habitatges), del qual el 50% és protegit. Desta-ca la transparència i la participació que ha tingut latramitació d’aquest document que queda reflectit iprecisa que s’ha previst el calendari del seu des-envolupament sense cap ocultació i amb totes lesconseqüències, ja que el fet que hi hagi decisions queno depenguin de l’administració municipal significa elcompromís de treball en profunditat per aconseguir elcompliment d’aquestes previsions; és per això queaquest document s’anomena Compromís per Glòries,de totes les parts que han format part del Grup deTreball. Quant a les cotes, comenta que actualment jaté un desnivell i el que es fa és incrementar-lo en unmetre aproximadament, pel que fa al tema delsEncants, com ha esmentat la Sra. Vallugera, hi hauna reserva d’equipament en la zona que dónaresposta a la proposta que els Encantistes van pre-sentar en les seves al·legacions i en el documenttambé es deixa oberta la possibilitat que, si hi haguésaltra ubicació possible per als Encants, aquest equi-pament quedaria relligat en tota la xarxa d’equi-paments de la zona.

El Sr. Garcia admet que el pla d’avui és millor queel que es va presentar inicialment, i que en algunsaspectes és rotundament millor, com ara la solucióque s’incorpora per al cobriment de la Gran Via, desde la Rambla del Poblenou fins la plaça; quant al’habitatge o fins i tot la solució d’ubicar els Encants alcostat del Teatre Nacional, solució que més que pro-visional la veurien com a definitiva. Estan d’acord queen certs aspectes s’ha fet un llarg camí, però els con-tinua preocupant el temps; el seu Grup mai esqueixarà del temps invertit en negociar i consensuaramb els veïns, però sí que els preocupa el temps quees trigarà a executar aquest planejament i la de-gradació de la plaça en tot aquest temps en què nos’ha fet res en un espai tan central de la ciutat. Quanla Sra. Escarp afirma que no hi ha més calendari queaquell que ens hem marcat, això té un problema i ésque aquest calendari s’ha establert sense que lesadministracions de les que depenem per a fer-loefectiu s’hagin compromès a fer res. Dir que el 2013,la nova estació ferroviària estarà feta, és una menad’autoengany i una publicitat enganyosa per a tots elsciutadans, i es per això que demana més rigor. Signi-fica que en l’Audiència Pública es va poder palpar unscomuns denominadors: d’una banda, la queixa perl’estat actual de la plaça i la preocupació que allò quees decideixi i aprovi s’acabi sense fer, com va passarfa dues legislatures, perquè seria fatal per a la ciutataprovar ara un planejament amb tot un conjunt d’in-

certeses que desprès no siguem capaços de tirar-hoendavant.

El Sr. Cornet considera que, des d’una perspectivaelectoralista, queda molt bé enllestir el document queen el seu dia van dir que farien, però està per veure siho podran executar. Quant als Encants, ja és horaque es defineixi on aniran a parar, perquè, de res-postes vagues i inconcretes, ja portem molts anys, iara el tripartit s’ha de definir; s’ho mereixen elscomerciants i tots els ciutadans malgrat les dife-rències dins l’equip de govern. Evidencia que aquestaproposta és millor que la inicial, i destaca, pel que faal gran intercanviador d’infraestructures ferroviàriesde diferents operadors, l’informe que finalment exis-teix, resulta que no es favorable i això vol dir ques’hauria de qualificar el sòl de sistema ferroviari. Re-sulta que la base de tota aquesta ordenació es basaen unes infraestructures que no estan acordades ambles altres administracions i amb una incertesa absolu-ta. Reitera la pregunta sobre l’alçada que tindrà lapart central de la plaça.

El Sr. Narváez agraeix a la comissió tècnica muni-cipal la feina negociadora, així com als veïns que hanparticipat en fer possible aquest gran pacte que propi-cia aquest magnífic projecte. Comenta que algunesde les intervencions li han recordat debats del realit-zats referits al cobriment de la Gran Via on l’argumen-tari de l’oposició era molt semblant i, afortunadament,la realitat ha demostrat que s’ha aconseguit amb totun procés participatiu que culminà amb un pacte, laseva execució i la seva finalització amb la inauguraciódel proper dissabte, és a dir, del pessimisme inicials’ha passat a un entusiasme general. Tornant aGlòries cal dir que, en aquests moments se sap quès’ha de fer i com es vol fer i, això, en aquest indret dela ciutat és molt important.

El Sr. Puigdollers lamenta que el Sr. Narváez tinguitan mala memòria històrica quan ha parlat del co-briment de la Gran Via, ja que el seu Grup en unaassemblea convocada en el local del Centre Cívic deSant Martí de Provençals es va posicionar claramenta favor del cobriment de la Gran Via mentre que el Sr.Narváez, que va parlar desprès d’ell, no ho va dirclarament.

El Sr. Cornet replica l’adjectiu que ha utilitzat el Sr.Narváez sobre el suposat pessimisme del Partit Po-pular i recorda la frase d’un regidor del govern que vadir, l’any 2003, que enderrocar l’scalextric de Glòriesera una barbaritat perquè col·lapsaria la zona enhores puntes.

El Sr. Narváez destaca que en l’assemblea ques’esmenta el Sr. Casas ja va tenir una primera reunióamb la plataforma per al cobriment de la Gran Via, onl’ Ajuntament de Barcelona ja havia compromès, fins itot, quantitats econòmiques, cosa que la Generalitatde Catalunya i el partit de Convergència i Uniónegaven.

La Sra. Escarp demana centrar-se en el debat deGlòries i declara el seu agraïment al treball realitzat ia la voluntat de fer les coses com s’han de fer, i noperd l’esperança de poder aprovar aquest planeja-ment de manera unànime ja que la construcció de laciutat es fa entre tots. Recorda que el Sr. Garcíademanava que els acords que s’adoptin s’executin, iaixí es farà perquè el compromís de Glòries és lavoluntat política i tècnica de fer-ho, sense perjudici dedestacar que, mentrestant, en aquest indret s’han fet


coses, només cal que es recordi el cobriment de laGran Via, el nou pàrquing que està acabat, s’haaprovat el planejament de Meridiana-sud i treballs pergarantir el millor manteniment i conservació de laplaça i el seu entorn; es important examinar aquestindret tan complex amb una determinada perspectiva.Reitera la contesta que ha donat per als Encants:abans de reubicar-los cal tenir l’aprovació definitivad’aquest planejament per part de la Generalitat deCatalunya. El tràmit, fins a aquesta aprovació, pottrigar uns mesos i recorda que, en l’Audiència publica,els Encantistes van demanar poder parlar entre ellsper poder recollir la seva l’opinió majoritària sobre lanova ubicació i el que es reflexa en el document és lapossibilitat d’encabir qualsevulla de les alternativesesmentades

El Sr. Casas concreta alguns temes. En aquestsmoments, i segons projectes d’urbanització, el des-nivell que suposaria augmentaria entre un i dosmetres en els punts on s’ha de construir el túnel deviari en relació a les cotes de nivell actuals. Per tant,sobre el que avui hi ha de desnivell no s’afegirà mésd’un o dos metres, com a màxim, en funció de podertenir aquest fals túnel que es construirà sobre leslínies actuals de Renfe i de metro i que acabaràlligant-se amb el projecte tècnic definitiu. Pel que fa al’al·lusió de la barbaritat, reitera que l’afirmació con-testava a una proposta que deia que tota l’estructuraviària aèria passava a funcionar amb estructura ensuperfície a la plaça i, davant d’aquest plantejament,la resposta va ser que això era una barbaritat perquèl’estructura aèria avui es proposa en túnels. Enrelació a la menció sobre la qualificació urbanística,no té sentit el que s’ha esmentat ja que d’aquestamanera la qualificació de sistema ferroviari hauriad’aplicar-se a la plaça Catalunya i al carrer Aragó, etc.Sobre l’acord en relació al Encants, assenyala quel’equip de govern ha acordat fer una reserva d’equi-pament al costat del Teatre Nacional, com també haacordat prendre la cautela que, si esdevenen fets quefacin possible una alternativa, aquesta alternativaserà estudiada en funció dels usos, necessitats ipropostes del conjunt del projecte dels encantistes, is’adquireix un compromís: públicament, el presidentdel Districte i president de Mercats han decidit que,abans de l’aprovació definitiva, tindran la resposta ala cautela que s’ha pres o a la confirmació de l’espaid’equipament reservat en la modificació del pla. Pertant, la posició de l’equip de govern és sòlida, concre-ta i ben clara.


3. Aprovar provisionalment, de conformitat amb elsarticles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-na, la Modificació del Pla General Metropolità per a lacreació de dos nous interiors d’illa: a l’illa delimitadapels carrers de Calàbria, de Sepúlveda, de Viladomati la Gran Via de les Corts Catalanes i a l’illa delimitadapels carrers de Floridablanca, de Villarroel, de Se-púlveda i de Casanova, d’iniciativa municipal (Pro-eixample, SA); resoldre les al·legacions presentadesen el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicialde conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveisde Planejament, de valoració de les al·legacions, queconsta a l’expedient i a efectes de motivació s’incor-pora a aquest acord; i trametre l’expedient a la Sub-

comissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona pera la seva aprovació definitiva.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene-ral Metropolità per a la creació de dos nous interiorsd’illa: la delimitada pels carrers de Calàbria, de Se-púlveda, de Viladomat i la Gran Via de les Corts Cata-lanes, i a l’illa delimitada pels carrers de Florida-blanca, de Villarroel, de Sepúlveda i de Casanova.

La Sra. Escarp explica que s’han presentat duesal·legacions dels dos Grups de l’oposició que hanestat contestades, i així figura en l’expedient.

El Sr. Puidollers demana còpia de la llicència ques’havia donat a la propietat de la finca del passatgeVintró perquè amb aquesta Modificació de pla s’estàmodificant una ordenació que, fins i tot, havia arribat atenir llicència municipal. Comenta que han demanaten diverses ocasions tenir accés a aquest document imai se’ls ha donat, i és per això que no els donaransuport en aquesta proposta.

El Sr. Casas apunta que a través de la gerènciad’Urbanisme se’ls farà arribar la documentació que si-gui possible, i aclareix que més enllà de les llicències,s’han de tenir presents els drets adquirits amb elplanejament.

La Sra. Escarp puntualitza que la llicència es va do-nar d’acord amb l’edificabilitat prevista en el plane-jament i el Sr. Puigdollers afirma que no en tenen capdubte però que la volen veure.



4. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo-dificació del Pla especial de reforma interior del Ravala la plaça de la Gardunya i el seu entorn, d’iniciativamunicipal (Foment de Ciutat Vella, SA), amb lesmodificacions a què fa referència l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament; i resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-forme de l’esmentada Direcció, de valoració de lesal·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex-pedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquestacord.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla espe-cial de reforma interior del Raval a la plaça de laGardunya i el seu entorn.

La Sra. Escarp explica les modificacions que s’hanintroduït arran del període d’informació pública, comara que es retira un metre i mig la línia de qualificacióque separa l’equipament de la façana posterior delshabitatges al carrer Hospital i es fixa una distanciamínima de 8 metres per al pati, des de la façana pos-terior fins a l’equipament. Així mateix, s’ajusta el nom-bre màxim de plantes de l’equipament, en plantabaixa més quatre plantes pis, així com l’alçadamàxima dels cossos de l’equipament, en planta baixamés cinc plantes pis.

El Sr. Martí destaca la rellevància d’aquestaproposta per al districte, proposta molt treballada ambun resultat altament satisfactori perquè, finalment, hihaurà una plaça de veritat amb espai públic, ambhabitatge mixt, lliure i social –per a reallotjaments i


també per a d’altres usos– amb equipaments, deciutat, amb la nova escola Massana, la nova bibliote-ca de Sant Pau i Santa Creu amb un lligam molt benpensat amb la trama actual, a través dels carrersJerusalem i Floristes de la Rambla i amb la novaconnectivitat dels Jardins de l’Hospital, que permetranque la Biblioteca de Catalunya s’expandeixi i ad-quireixi la dimensió que li correspon; s’hi afegeixenserveis, com serà el reforçat mercat de la Boqueria,amb un nou aparcament -al servei del mercat i delsveïns i veïnes- i amb una nova xarxa de recollidapneumàtica soterrada que s’afegirà a la xarxa queben aviat començarà a funcionar al Raval. En definiti-va, ha estat un procés complert que culmina ambaquest pla que permetrà iniciar aquest canvi durantaquest any i que acabarà l’any 2011.

El Sr. Puigdollers manifesta que malgrat la ne-cessitat d’aquest pla, el plantejament no els acabad’agradar, de la mateixa manera que no els ha con-vençut la resposta de les seves al·legacions malgratque sembla que el plantejament real s’apropa més alseu plantejament que el que figura en l’esmentadaresposta d’al·legacions. Assenyala dos aspectes queno els agraden: d’una banda, l’edifici de forma irregu-lar de la banda muntanya de la plaça, perquèjustament la façana de pedra que hi ha té el seuinterès, i d’aquesta manera es tapa i, d’altra banda,pregunta si l’entrada del pàrquing, per qüestió degàlib, garanteix que puguin entrar els camions demercaderies -no de recollida d’escombraries- queabasteixen el mercat actualment. Afirma que, des delpunt de vista de sostenibilitat, és més congruent ferservir un camió gran que no tres o quatre camionetesque han de fer més viatges; tot això per no establir ungàlib, en la zona de càrrega i descàrrega, que permetil’entrada de camions més grans.

El Sr. Villagrasa manifesta la reserva de vot del seuGrup, atès que no han pogut accedir a l’expedient, lacòpia del qual van demanar per escrit el 16 de generde 2007, a més de diverses reclamacions telefòni-ques. Consideren que aquest pla és molt important ino els agradaria perdre l’oportunitat de poder entrar alRaval a través de la Boqueria.

El Sr. Martí contesta al Sr. Villagrasa que, aquestprojecte, el tenen molt conegut i li vol recordar que elseu Grup l’ha votat favorablement en el districte, comafegeix que també ho va fer el Grup de Convergència iUnió. Pel que fa al tema dels camions, coincideix ambla voluntat que es pugui traslladar tota l’activitat de lasuperfície a la primera planta del subsòl però el cert ésque hi ha un aspecte tècnic, de gàlibs, que s’ha intentati es continuarà intentant per tal que els 4 camions quefins ara no cabien amb el gàlib establert, ara ho puguinfer, però és una qüestió estrictament tècnica de me-sures de rampes i càlculs d’enginyeria d’aparcaments.Quant a la forma de l’edifici d’habitatges, consideraque no només es una qüestió estètica, sinó de con-cepte perquè la zona esmentada, que s’endinsa en laplaça i tota la façana veïna, és d’habitatges, per tant, oes veu la façana existent o es fan els habitatges. De-fensa que la configuració establerta s’adapta a lafisonomia de l’àmbit, que la façana de pedra no ésprioritària i que hi ha d’haver-hi habitatges.

El Sr. Puigdollers replica que malgrat tot no els haconvençut l’explicació.

El Sr. Villagrasa reconeix que hi ha hagut unprocés participatiu molt bo, però també és cert que en

un procés d’exposició pública, la petició de còpia del’expedient, com a grup polític, ja se’ls ha de fer arri-bar.

La Sra. Escarp explica com ha anat aquestaqüestió que reclama el Partit Popular en diferentsexpedients que avui figuren en l’ordre del dia. Entreels dies 10 de gener i 23 de febrer del 2007 el PartitPopular ha sol·licitat còpia en color de 48 projectes, ino consta cap sol·licitud de còpia en aquest expedientadministratiu i afegeix que el que vol el Partit Popularés que se li enviïn còpies de tots els plans en color.

El Sr. Casas conclou que aquest tema és ben clar:el document estava en exposició pública per a tothomi també, per tant, per al Grup Popular, si els in-teressava accedir-hi.



5. Aprovar provisionalment, de conformitat amb elsarticles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-na, la Modificació del Pla General Metropolità per a ladotació d’un nou equipament escolar als carrers de laMarina, núms. 193-195 i 197, de la Diputació 439.I, id’un interior d’illa al carrer de València, núm. 302,d’iniciativa municipal (Proeixample, SA); i trametrel’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del muni-cipi de Barcelona per a la seva aprovació definitiva.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene-ral Metropolità per a la dotació d’un nou equipamentescolar als carrers de la Marina, de la Diputació i d’uninterior d’illa al carrer de València, a la qual no s’hanpresentat al·legacions.


6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic per a la concreció i l’ordenació d’unequipament al carrer del Comte Borrell, núm. 305,d’iniciativa municipal (Proeixample, SA); i resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-forme de la Direcció de Serveis de Planejament, queconsta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-corpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic pera la concreció i l’ordenació d’un equipament al carrerdel Comte Borrell.

La Sra. Escarp explica que es proposa la creaciód’un nou centre d’assistència primària a l’esquerra del’Eixample i d’un centre de serveis socials integrat enel mateix edifici. Hi ha una al·legació presentada pelPartit Popular relativa a l’avantprojecte arquitectònicque creuen hauria de passar per les comissions dequalitat i tècnica de l’Eixample i aclareix que, evi-dentment, passarà per les comissions pertinents.


7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic de protecció i concreció d’usos depart de la finca núm. 34 del carrer de Girona, pro-mogut per Unaper Cinc, SL, amb les modificacions aque fa referència l’informe de la Direcció de Serveis


de Planejament, que consta a l’expedient i a efectesde motivació s’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic deprotecció i concreció d’usos de part de la finca núm.34 del carrer de Girona, al qual no s’han presentatal·legacions.



8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana d’ordenació volumètrica de la Cotxerad’Autobusos de Transports de Barcelona, situada alpolígon industrial de la Zona Franca, promogut perTransports Metropolitans de Barcelona (TMB); resol-dre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor-mació pública de l’aprovació inicial, de conformitatamb l’informe de la Direcció Tècnica d’Urbanisme iInfraestructures, que consta a l’expedient i a efectesde motivació s’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbanad’ordenació volumètrica de la Cotxera d’Autobusos deTransports de Barcelona, situada al polígon industrialde la Zona Franca, promogut per Transports Metro-politans de Barcelona per tal de millorar les ins-tal·lacions i poder ubicar més autobusos en un doblenivell i poder completar la cotxera.

El Sr. Puigdollers manifesta la reserva de vot delseu Grup perquè no han tingut temps de veure laresposta de les al·legacions atès que el termini es vaacabar ahir mateix. Comenta que els preocupen duesqüestions; una és que aquesta finca estava quali-ficada de zona verda i, amb una modificació de PGM,es va passar a equipament i serveis tècnics, motiu pelqual es van buscar espais de zona verda en altresllocs; pregunta, per tant, si amb aquesta nova cotxeraes respecta l’espai de zona verda que es va generaren aquell moment. D’altra banda, els preocupa lamobilitat, perquè es tracta d’una cotxera molt im-portant situada en un lloc molt estratègic de la ZonaFranca i del Port de Barcelona, àdhuc es plantegen lapossibilitat de fer una altra cotxera en comptes de do-blar l’existent perquè es pot generar un embús detrànsit molt considerable, sobretot a la sortida delsautobusos al matí, moment de màxima activitat delPort. Afegeix que el mateix estudi de mobilitat del plaplanteja aquest tema i, per tant, apel·la a la prudènciai, fins i tot, proposa retirar-lo.

El Sr. Casas explica que en aquest àmbit es va ferla modificació del planejament en dos temps i explicael resultat final d’aquesta modificació i sobre els te-mes de mobilitat admet la complexitat que l’envolta, sibé, en tractar-se d’un polígon industrial, possiblementsigui menys dificultós des d’aquest punt de vista i ex-plica que tenint presents els torns de la cotxera, nocreu que sigui massa complex, llevat dels matins ique sempre es pot plantejar, arribat el cas, una altrasortida. Afegeix que si abans del Plenari volen algunainformació, la gerència d’Urbanisme els la podrà faci-litar.


9. Aprovar provisionalment, de conformitat amb elsarticles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Barcelo-na, la Modificació puntual del Pla General Metropolitàa l’àmbit de la unitat d’actuació 5 de la Modificació delPla General Metropolità per a la reordenació de lesafectacions viàries al barri d’Hostafrancs i de la Mo-dificació del Pla General Metropolità per a la con-creció volumètrica i alineacions en l’àmbit delimitatpel carrer dels Ferrocarrils Catalans al sector d’Avia-dors, d’iniciativa municipal, amb les modificacions aque fa referència l’informe de la Direcció de Serveisde Planejament, que consta a l’expedient i a efectesde motivació s’incorpora a aquest acord; resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-forme de l’esmentada Direcció de valoració de lesal·legacions; tots dos informes consten a l’expedient ia efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; itrametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanismedel municipi de Barcelona per a la seva aprovació de-finitiva.

El Sr. Casas presenta la Modificació puntual del PlaGeneral Metropolità a l’àmbit de la unitat d’actuació 5de la Modificació del Pla General Metropolità per a lareordenació de les afectacions viàries al barri d’Hos-tafrancs i de la Modificació del Pla General Metro-polità per a la concreció volumètrica i alineacions enl’àmbit delimitat pel carrer dels Ferrocarrils Catalansal sector d’Aviadors.

La Sra. Escarp destaca que aquesta propostapossibilita l’obertura del carrer Diputació, l’obtenciód’un sostre d’equipament de 4.800 m2 a canvi de2.000 m2 de sostre residencial sobrant del sectord’Aviadors, alhora que s’optimitza la zona d’ordenacióvolumètrica específica, clau 18 i el sistema d’equipa-ment, clau 7. Afegeix que s’han contestat totes lesal·legacions presentades.

El Sr. Puigdollers manifesta la reserva de vot en nohaver estat estimades les seves al·legacions.


Districte de les Corts

10. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per a l’adequació de l’ordenació delCampus Sud, subàmbit ponent, als programes fun-cionals universitaris, promogut per la UniversitatPolitècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelonai l’Ajuntament de Barcelona; resoldre les al·legacionspresentades en el tràmit d’informació pública del’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de laDirecció Tècnica d’Urbanisme, que consta a l’ex-pedient i a efectes de motivació s’incorpora a aquestacord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana pera l’adequació de l’ordenació del Campus Sud, sub-àmbit ponent, als programes funcionals universitaris icomenta que el Partit Popular va presentar unaal·legació que ha estat contestada.




11. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic per a la precisió d’usos de l’edificisituat al carrer de la Duquessa d’Orleans, núms. 23-25, promogut per Valuxter, SL.

El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic pera la precisió d’usos de l’edifici situat al carrer de laDuquessa d’Orleans, núms. 23-25 amb l’objectiud’ampliar l’ús d’aparcament i comenta que no s’hanpresentat al·legacions.


12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial integral d’ordenació de la parcel·la dels carrersde Pomaret, núm. 21, i de Margenat, núms. 69-71,promogut per Kekova, SL; resoldre les al·legacionspresentades en el tràmit d’informació pública del’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament de valoració deles al·legacions, que consta a l’expedient i a efectesde motivació s’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla especial integrald’ordenació de la parcel·la dels carrers de Pomaret ide Margenat.

La Sra. Escarp explica que hi ha una al·legació pre-sentada pel Partit Popular en relació a la protecció dela finca, la qual és aclarida en l’informe que figura enl’expedient


13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial urbanístic per a l’ordenació del recinte delCol·legi Jesús Maria situat a l’illa delimitada pelpasseig de Sant Gervasi, i els carrers del Lluçanès,dels Quatre Camins i de Jesús Maria, promogut per laComunitat de Religioses Jesús Maria, que incorporala prescripció de l’aprovació inicial; resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial de conformitat ambl’informe de la Direcció de Serveis de Planejament devaloració de les al·legacions, que consta a l’expedienti a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord;requerir al promotor per tal que, en el termini màximde tres mesos a comptar des del dia següent a lanotificació del present acord, constitueixi la garantiacorresponent al 12% del valor de les obres d’urba-nització, per un import de 46.576,20 euros, als efec-tes establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Lleid’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació del’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord ila normativa del Pla al Butlletí Oficial de la Provínciade Barcelona als efectes de la seva executivitat, uncop s’hagi acreditat el compliment del requerimentindicat.

El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanísticper a l’ordenació del recinte del Col·legi Jesús Mariasituat a l’illa delimitada pel passeig de Sant Gervasi, iels carrers del Lluçanès, dels Quatre Camins i de Je-sús Maria.

La Sra. Escarp explica que hi ha una al·legació perpart del Partit Popular sobre la urbanització, que haestat aclarida.


14. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-polità a l’entorn del cementiri de Sant Gervasi iaccessos al carrer de Josep Canaleta, d’iniciativa mu-nicipal, amb les modificacions a què fa referèncial’informe de la Direcció de Serveis de Planejament;resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial, de con-formitat amb l’informe de l’esmentada Direcció, devaloració de les al·legacions; informes, tots dos, queconsten a l’expedient i a efectes de motivació s’in-corporen a aquest acord; i trametre l’expedient a laSubcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelonaper a la seva aprovació definitiva.

El Sr. Casas presenta la Modificació puntual del PlaGeneral Metropolità a l’entorn del cementiri de SantGervasi i els accessos al carrer de Josep Canaleta.Explica que hi ha tres al·legacions, dels Grups deConvergència i Unió, del Partit Popular i d’uns veïnsde l’entorn.

El Sr. Puigdollers demana conèixer el recurs queha presentat el propietari de la finca de JosepCanaleta contra l’Ajuntament de Barcelona a fi deconèixer el motiu d’aquest acord que no acaben deveure massa clar, documentació que ja van demanarquan l’aprovació inicial. Demana tenir, abans de laJunta de Portaveus, tota la documentació judiciald’aquest tema.

El Sr. Cornet demana tenir accés a la referidadocumentació per poder posicionar-se en el plenarisobre aquest tema.

El Sr. Massaguer explica que, atesa aquesta pe-tició, es va cursar a la part demandant la possibilitatd’accedir a aquest expedient. Recorda que en l’ex-pedient figura el conveni on s’estableix el compromísde desistir del recurs si l’Ajuntament es comprometia,entre altres coses, a tramitar aquest canvi d’ús,d’unifamiliar a plurifamiliar, sense increment del’edificabilitat preexistent, només per homogeneïtzarl’ordenació volumètrica de l’entorn. Es compromet afacilitar un visionat del document del contenciós, queno es pot trametre sense autorització de la partdemandant.

El Sr. Puigdollers entén perfectament la preser-vació dels interessos de persones implicades, peròafirma que quan un Grup municipal ha de votar untema ha de tenir el mateix coneixement dels fets quel’equip de govern i això, avui, no es compleix.

El Sr. Casas respon que la seva petició formal està,així mateix, en tràmit d’autorització per la part in-teressada i el que sí es pot fer és ensenyar eldocument a través de la gerència d’Urbanisme.


15. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plaespecial urbanístic de concreció de l’ús i de lescondicions d’edificació del Parc d’Atraccions delTibidabo, d’iniciativa municipal (Barcelona de ServeisMunicipals, SA), amb les modificacions a què fareferència l’informe de la Direcció Tècnica d’Urba-nisme i Infraestructures; i resoldre les al·legacionspresentades en el tràmit d’informació pública de


l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del’esmentada Direcció, de valoració de les al·lega-cions; informes, tots dos, que consten a l’expedient i aefectes de motivació s’incorporen a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla especial urbanístic deconcreció de l’ús i de les condicions d’edificació delParc d’Atraccions del Tibidabo.

El Sr. Martí explica els trets principals de la pro-posta de planejament desprès de la fase d’adquisiciódel parc, i afirma que la proposta te dos vessants: un,el model de parc i, l’altre, el desplegament urbanístic.El model del parc té molt clar que aquest espai estàmolt vinculat a la ciutat de Barcelona i a l’àmbitmetropolità més immediat i, per tant, s’ha d’imbricardins la dinàmica i la xarxa dels equipaments de laciutat acomplint tres característiques bàsiques: ha deser un parc més obert a l’ús lliure dels ciutadans; s’hade mantenir la seva vocació familiar, si bé anant capal lleure educatiu i cap les arts populars, i ha d’estarclarament ben relacionat amb el seu entorn mésimmediat, és a dir, amb els seus veïns i el seuenclavament a la serra de Collserola. Definit aquestmodel de parc, es desenvolupen els instrumentsurbanístics: la MPGM, que garanteix la titularitat pú-blica de les finques i el caràcter públic de l’equi-pament; i el document que avui es dictamina, que ésel pla especial que defineix els usos i les volumetries.Aquest pla d’usos fa tres concrecions principals:zonifica els àmbits, concreta els tipus d’equipamenten tres categories: les que recullen atraccions, lesque han d’estar obertes al públic i les que han de teniruna preservació de caràcter forestal, i certifica tot allòque té a veure amb l’impacte ambiental i l’estructurade la mobilitat. En paral·lel, es dibuixa un pla directorque serveix de guia per a les actuacions presents ique ha d’esdevenir el nucli d’una tercera fase quehaurà de començar desprès de la fase de plane-jament, en la qual s’entrarà en profunditat en el debatsobre la reforma del parc. Assenyala que fins aras’han fet algunes actuacions, sempre coherents ambaquest model de parc sense entrar, però, en el seunucli.

El Sr. Puigdollers demana conèixer el tractamentde les seves al·legacions en aquest tema, i diu que elseu Grup considera que hi ha un aspecte clau que ésdeterminar si aquest pla permet o no la construccióde la muntanya russa en el bosc d’alzines del cim delTibidabo.

El Sr. Cornet manifesta que el seu Grup no estàd’acord amb la proposta. Creuen que aquest pla com-portarà molts problemes de trànsit i de comunicació adiferents zones: al Cim del Tibidabo, a Vallvidrera, aVista Rica i al Peu del Funicular atès l’increment en elnombre de visitants que és lògic preveure. Quant a laparticipació, recorda que el govern municipal ha fetfora a alguns veïns de les comissions de treball,motiu pel qual els demana que rectifiquin i que retirinel present pla per tal d’obrir un veritable procésparticipatiu amb els usos del futur pla d’atraccions delTibidabo i que es respecti el futur projecte deprotecció de l’espai de la Serra de Collserola inclòsen el pla europeu Natura 2000. Afegeix que aquestnou pla, per ser realista, hauria d’integrar tota l’àreaque afecta, és a dir, des de Vallvidrera fins a VistaRica i que les inversions plantejades haurien de con-templar no només el Parc d’atraccions, sinó tota lazona afectada.

El Sr. Martí aclareix que aquest planejament per-met la instal·lació de la muntanya russa, si bé no laconcreta ni la imposa; és a dir, la muntanya russaestà contemplada en el pla director i el planejamentho permet, de la mateixa manera que també permetque no es faci. En aquest moment s’està aprovant elplanejament urbanístic, mentre que el debat sobre lamuntanya russa, que ja ha començat, és un altretema que es produirà en el consell d’administració dePATSA, en els debats amb veïns i allà on corres-pongui des de totes les perspectives possibles finsarribar a les conclusions. Pel que fa a la mobilitat,precisament, és un dels temes clau d’aquest plane-jament amb l’objectiu d’invertir els usos de l’accessi-bilitat al parc d’atraccions del Tibidabo, fins a arribar aun 60% de mobilitat en transport públic i al 40% envehicle privat, ampliant l’oferta del transport públic iposant dificultats al vehicle privat. Quant a la par-ticipació, comenta que l’equip de tècnics municipalsha fet un esforç enorme, encapçalat pel Sr. Fayos,que ha debatut àmpliament tots els aspectes amb elsveïns, alhora que assegura que no és cert que s’hagiexpulsat a ningú d’enlloc, sinó que s’ha debatut fins almoment que ja no s’avançava més i es van donar perfinalitzades les negociacions.

El Sr. Casas planteja la possibilitat de mantenir elsdocuments a la Secretaria General per tal que elsGrups –atès el gran nombre de temes que es portenal plenari i els terminis tan justos de la informació pú-blica– puguin accedir-hi durant més dies; per tant, esflexibilitza l’accés als expedients.

El Sr. Fayos explica que l’al·legació de Conver-gència i Unió consta de 15 punts, i la conclusió és ques’estima parcialment perquè hi ha molts punts quehan estat recollits en el document al llarg del procésparticipatiu i que han significat canvis importants.Manifestaven una gran preocupació per les àreesforestals, i queda clara la voluntat de fer un tracta-ment forestal, en el sentit que unes àrees que no sónestrictament necessàries per al parc tindran untractament forestal. També es detalla el càlcul sobrel’edificabilitat, es fixa quina és l’edificabilitat existent ola preocupació sobre l’impacte en el perfil de lamuntanya de les futures atraccions i que estaran méstutelades per informes ambientals, per informes de lacomissió de qualitat sobre l’alteració del perfil. Pertant, bona part la filosofia que inspira l’al·legacióestaria recollida amb l’ampliació del pla.

La Sra. Blasco emfatitza que el que avui s’aprovaés el pla especial del Tibidabo que suposa un recol-zament molt important de la vocació pública delsespais que envolten el parc d’atraccions i que incor-pora criteris de respecte de l’entorn que no hi estavencontemplats en l’etapa anterior. Es redueix la su-perfície del parc i s’amplia la zona del passeig ciutadàobert; es consoliden com a forestals zones que per laseva qualificació haurien pogut entrar a formar partdels equipaments del parc d’atraccions, i l’estudi demobilitat canvia la lògica d’accés amb vehicle privatafavorint els accessos en transport públic. Destacaque el vessant de la mobilitat incorpora un seguit demesures molt concretes que s’han treballat ambl’equip redactor del pla, com ara el reforçament de lalínia 111 del bus de Barri per poder donar sortida alsusuaris que accedeixin al funicular de Vallvidrera,sense perjudici dels veïns de la zona; el reforçamentde l’accés del Tramvia Blau cap al Funicular del


Tibidabo, o la política de tarifes i de difusió de totsaquests avantatges del transport.

Igualment, destaca la incorporació al pla especiald’alguns aspectes importants, com és la constituciód’una comissió de seguiment que vagi incorporant lesmesures oportunes per assolir els objectius d’inversiódels modes d’accés al parc o l’establiment d’un pro-grama d’actuacions amb un calendari aproximat. Pelque fa a la muntanya russa, insisteix que és unelement que no forma part d’aquest pla especial, sinódel pla director del parc, que si bé no condemnen,tampoc no estan d’acord amb què la seva ubicacióentri en conflicte amb un altre element que haesdevingut singular, com és l’alzinar madur d’origende jardí, però, amb unes característiques que el fansingular a Catalunya. Com ha dit el Sr. Martí, aquestplantejament es pot parlar i revisar, si cal, i creu quees podrà arribar a solucions que no exigeixin afectaraquests arbres. Agraeix la col·laboració de l’equipd’Urbanisme amb el Sr. Fayos al capdavant, en plas-mar les seves observacions en el document de mane-ra tan satisfactòria

El Sr. Puigdollers afirma que, certament, el planeja-ment urbanístic obre la porta a poder fer la muntanyarussa, si bé el planejament urbanístic també té lafacultat de tancar la porta a què es pugui fer, i és aixòel que demanen, que amb aquest pla especial restiprohibida la muntanya russa en aquest indret perquèdesprès d’aquest moment el seu Grup ja no podrà dirres més al respecte.

El Sr. Cornet reitera la disconformitat del seu Grupamb aquest pla i, a la vista de les manifestacions del’equip de govern, demana, per coherència, el votcontrari del Grup d’Iniciativa per Catalunya perquè sino volen que aquí es faci la muntanya russa han devotar que no a aquest pla que obre la possibilitat quees faci.

El Sr. Martí considera que al Sr. Cornet li agradateoritzar sobre el tripartit i l’insta a pronunciar-se so-bre el model de parc d’atraccions que defensen. Enaquest moment, s’està debatent la ordenació del’àmbit i pel que fa a d’altres decisions, com podria serla implantació o no de la muntanya russa, tambéseran objecte de decisió política i no només tècnicacom ha volgut dir el Sr. Puigdollers.

La Sra. Blasco replica al Sr. Cornet que, sortosa-ment, el vot del Grup d’Iniciativa Verds el decideixenells i no el Partit Popular.

El Sr. Casas precisa que aquests tipus d’instal·la-cions –referint-se a la muntanya russa– requereix unprojecte tècnic que ha de ser aprovat com a tal, ambun procés d’aprovació i amb una exposició pública ontothom hi podrà dir la seva i, davant de tot això i comés evident, els responsables del govern municipalhauran de prendre les decisions més adients.

Es dictamina amb el posicionament favorable delPSC, ERC i ICV-EU i A i amb el posicionamentcontrari de CIU i PP.


16. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo-dificació del Pla especial del recinte de l’antic HospitalMilitar –Parc Sanitari Pere Virgili– (sector Nord),promogut pel Servei Català de la Salut (Catsalut). Re-

soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-formació pública de l’aprovació inicial, de conformitatamb l’informe de la Direcció de Serveis de Plane-jament, que consta a l’expedient i a efectes de moti-vació s’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla espe-cial del recinte de l’antic Hospital Militar-Parc SanitariPere Virgili, sector nord, i comenta el contingut del’al·legació presentada pel Partit Popular sobre la noobtenció de la còpia de l’expedient, i es ratifica en lesexplicacions que ha donat anteriorment la Sra.Escarp. Igualment, aclareix quins seran els usos deles diferents àrees i sectors.

El Sr. Cornet reitera la petició de les fotocòpies delsexpedients, malgrat que no li agradi a l’equip degovern, perquè té el dret a fer-ho.

El Sr. Casas replica que en diverses al·legacionsdel Partit Popular s’afirma que no tenen informació iaixò, com s’ha explicat abans i com figura en elscorresponents informes d’al·legacions, no és així.


17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per a l’ordenació volumètrica del solara la cantonada de l’avinguda del Coll de Portell,núms. 77-79, amb els carrers de la Baixada de laGlòria, núm. 47, i de Sostres, núms. 14-16, promogutper Metro-3, SA. Resoldre les al·legacions presen-tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovacióinicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció deServeis de Planejament, que consta a l’expedient i aefectes de motivació s’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana pera l’ordenació volumètrica del solar a la cantonada del’avinguda del Coll de Portell amb els carrers de laBaixada de la Glòria i de Sostres.

La Sra. Escarp explica que hi ha una al·legació perpart del Partit Popular sobre els usos del subsòl i queresta aclarida.

El Sr. Casas comenta que novament el Partit Popu-lar considera, en l’al·legació, que s’ha vulnerat el seudret a la informació i que, fins i tot, es reserven el dretd’exercir la via judicial i el Sr. Cornet respon que és elmínim que poden dir davant del tractament que dónal’equip de govern a la participació en matèriad’urbanisme.



18. Aprovar provisionalment, de conformitat ambels articles 11.1.j i 66.3 de la Carta Municipal de Bar-celona, la Modificació puntual del Pla General Metro-polità en l’àmbit del passeig de la Font d’en Fargas,en el tram situat entre el passeig de Maragall i elcarrer del Doctor Coll, d’iniciativa municipal; resoldreles al·legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial, de conformitat ambl’informe de la Direcció de Serveis de Planejament devaloració de les al·legacions, que consta a l’expedienti a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; itrametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme


del municipi de Barcelona per a la seva aprovació de-finitiva.

El Sr. Casas presenta la Modificació puntual del PlaGeneral Metropolità en l’àmbit del passeig de la Fontd’en Fargas, en el tram situat entre el passeig deMaragall i el carrer del Doctor Coll.

El Sr. Puigdollers manifesta que el seu grup va de-cidir no presentar al·legacions, justament per no en-darrerir aquest tema, però sí que voldrien suggerir lamodificació de l’article 3 d’aquest pla que estableix unlímit –de tres anys– perquè les famílies s’acullin alplanejament.

El Sr. Massaguer especifica que la raó que justificaaquest redactat és que cada finca té una situació pa-trimonial diferent: en alguns casos estan cedides a fa-vor de l’Ajuntament; en d’altres encara no, i altresestan en procés de canvi de propietat i, per això, esva creure oportú donar aquest termini –certamentgenerós– per poder aclarir i resoldre les situacionspatrimonials i garantir el retorn a una situacióhomogènia.



19. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del sector A de l’àrea 2 de la Mo-dificació del Pla General Metropolità en l’àmbit delBarri de Torre Baró, d’iniciativa municipal. Resoldreles al·legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial, de conformitat ambl’informe de la Direcció de Serveis de Planejament,que consta a l’expedient i a efectes de motivaciós’incorpora aquest acord.

El Sr. Casas planteja conjuntament el punts 19 i 20de l’ordre del dia corresponents als Plans de milloraurbana dels sectors A i B de l’àrea 2 de la Modificaciódel Pla General Metropolità en l’àmbit del Barri deTorre Baró.


20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del Sector B de l’àrea 2 de la Mo-dificació del Pla General Metropolità en l’àmbit delBarri de Torre Baró, d’iniciativa municipal, amb lesmodificacions a que fa referència l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament; Resoldre lesal·legacions presentades en el tràmit d’informació pú-blica de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-forme de l’esmentada Direcció de valoració de lesal·legacions; informes, tots dos, que consten a l’ex-pedient i, a efectes de motivació, s’incorporen aaquest acord.


21. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Mo-dificació del Pla especial de reforma interior de Portaper a l’ordenació i ajust d’alineacions en el camp defutbol de la DAMM, al carrer de l’Escultor Ordóñez,

promoguda per Patrimonio Inmobiliario, SA, amb lesmodificacions a que fa referència l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament, que consta al’expedient i a efectes de motivació s’incorpora aaquest acord.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla espe-cial de reforma interior de Porta per a l’ordenació iajust d’alineacions en el camp de futbol de la Damm,al carrer de l’Escultor Ordóñez, i afegeix que no cons-ta que s’hagin presentat al·legacions i que en l’ex-pedient obra l’informe favorable del departament deSanitat de la Generalitat atesa la proximitat del campde futbol al cementiri.

El Sr. Puigdollers pregunta si s’acompleixen els 25metres de protecció.

El Sr. Casas respon que, com figura a l’informe,s’acompleixen la distància necessària en relació alsusos que hi han en aquest espai.


Districte de Sant Andreu

22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial integral i de millora urbana per a la concreció iordenació del sòl destinat a habitatge dotacional del’àmbit de l’antiga Fabra i Coats, en la nau del carrerde Parellada, núms. 7-13, d’iniciativa municipal (Ba-gursa); resoldre les al·legacions presentades en eltràmit d’informació pública de l’aprovació inicial deconformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament, que consta a l’expedient i a efectes demotivació s’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla especial integral i demillora urbana per a la concreció i ordenació del sòldestinat a habitatge dotacional de l’àmbit de l’antigaFabra i Coats, en la nau del carrer de Parellada on fi-gura una al·legació per part del Grup de Conver-gència i unió.

El Sr. Puigdollers manifesta que fan una reserva devot perquè el termini de l’exposició pública ha estatmolt just.


23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del sector 1, Colorantes-Renfe, sub-àmbit 2, promogut per Barcelona Sagrera Alta Veloci-dad, SA; i resoldre les al·legacions presentades en eltràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, deconformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis dePlanejament, de valoració de les al·legacions, queconsta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’in-corpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana delsector 1, Colorantes-Renfe, subàmbit 2 promogut perBarcelona Sagrera Alta Velocidad, S.A, que inclouuna reserva en el polígon núm. 2 per incrementar elsostre d’habitatge dotacional i protegit fins a un 40%del total.

El Sr. Puigdollers demana saber si en l’expedients’inclou la desafectació ferroviària o, si més no, sabersi s’ha produït..


El Sr. Casas indica que no s’ha produït la des-afectació ferroviària perquè aquest tràmit té el seuritme i li correspon a l’ADIF, i s’efectuarà en el mo-ment de l’aprovació definitiva de la reparcel.lació.



24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per a la transformació dels edificisindustrials consolidats situats al carrer del Perú,núms. 186-186i, promogut per Ingabarsa, SL i Pro-mocions GRW 18, S.L, amb les modificacions a quèfa referència l’informe de la societat municipal 22Arroba BCN, SA, que consta a l’expedient i a efectesde motivació s’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana pera la transformació dels edificis industrials consolidatssituats al carrer del Perú, on no consta que s’haginpresentat al·legacions.


25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plade millora urbana de l’illa delimitada pels carrersdels Almogàvers, de Pamplona, de Pallars i de Za-mora –Districte d’activitats 22@bcn–, d’iniciativa mu-nicipal, amb les modificacions a què fa referèncial’informe de la societat municipal 22 Arroba BCN, SA;i resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial, de confor-mitat amb l’informe esmentat que conté també, lavaloració de les al·legacions presentades; informeque consta a l’expedient i a efectes de motivació s’in-corpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana del’illa delimitada pels carrers dels Almogàvers, dePamplona, de Pallars i de Zamora del Districte d’ac-tivitats 22 @ bcn, on s’ha presentat una al·legació perpart del Partit Popular que ha estat contestada enl’informe corresponent.


26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del subsector 10 del Pla de millora urba-na per a la reforma interior del sector Llull-Pujades-Ponent –Districte d’activitats 22@bcn–, d’iniciativa mu-nicipal, amb les modificacions a què fa referèncial’informe de la societat municipal 22arrobaBCN, SA; re-soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor-mació pública de l’aprovació inicial de conformitat ambl’esmentat informe, que conté, també, la valoració deles al·legacions; informe que consta a l’expedient i aefectes de motivació s’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana delsubsector 10 del Pla de millora urbana per a la refor-ma interior del sector Llull-Pujades-Ponent del Dis-tricte d’activitats 22@ bcn.

La Sra. Escarp explica que s’hi han presentat al·le-gacions per part de Convergència i Unió i del PartitPopular que han estat contestades àmpliament.


27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana del Subsector 11 del Pla de millora ur-bana per a la reforma interior del Sector Llull-Pujades(Ponent) –Districte d’activitats 22@bcn–, promogutper Miete, SA, amb les modificacions a què fa refe-rència l’informe emès per la societat municipal 22Arroba BCN, SA; i resoldre les al·legacions presen-tades en el tràmit d’informació pública de l’aprovacióinicial, de conformitat amb l’esmentat informe queconté també la valoració de les al·legacions; informeque consta a l’expedient i a efectes de motivaciós’incorpora a aquest acord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana delSubsector 11 del Pla de millora urbana per a la refor-ma interior del Sector Llull-Pujades (Ponent) del Dis-tricte d’activitats 22@ bcn.

La Sra. Escarp explica que s’hi han presentat al·le-gacions per part de Convergència i Unió que hanestat aclarides i figuren a l’expedient.


28. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana de les illes delimitades pels carrers deCristòbal de Moura, de Pallars, de l’Agricultura i delTreball –Districte d’activitats 22@bcn-, promogut perEstudios y Servicios de Empresa SL, Rentamòvil SL,Domasa SA, Delmet Promocions Industrials SLU,Udin SL, i Inversiones y Edificios Industriales SL, ambles modificacions a què fa referència l’informe emèsper la societat municipal 22 Arroba BCN, SA; resoldreles al·legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial de conformitat ambl’esmentat informe, que conté, també, la valoració deles al·legacions; informe que consta a l’expedient i aefectes de motivació s’incorpora a aquest acord; re-querir al promotor per tal que, en el termini màxim detres mesos a comptar des del dia següent a lanotificació del present acord, constitueixi la garantiacorresponent al 12% del valor de les obres d’urba-nització, per un import de 32.664,77 euros, als efec-tes establerts a l’article 101.3 del Text refós de la Lleid’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de26 de juliol, i com a requisit previ a la publicació del’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i lanormativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província deBarcelona als efectes de la seva executivitat, un cops’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana deles illes delimitades pels carrers de Cristòbal deMoura, de Pallars, de l’Agricultura i del Treball alDistricte d’activitats 22@ bcn, on s’ha presentat unaal·legació per part del Grup de Convergència i Unió.

La Sra. Escarp destaca que en l’al·legació de Con-vergència i Unió es fa esment a un element catalogat,amb el nivell D, que es troba sobre la vorera deCristòbal de Moura del qual se’n proposa la con-servació, malgrat que es pugui enderrocar. A més, ala Comissió del Patrimoni industrial del Poblenou, ce-lebrada molt recentment, es va valorar molt positi-vament aquest tractament que permet obrir la doblevia de pas i que resol amb la rehabilitació un ús per


aquest espai. Afegeix que s’incorporarà en l’expe-dient l’acta de l’esmentada comissió.

El Sr. Casas destaca que en la resposta de lesal·legacions es menciona que no només es manté lafaçana sinó també la seva volumetria.

El Sr. García pregunta si es conservarà la façana iuna part de l’edifici i la Sra. Escarp li respon afir-mativament perquè es conservarà fins a la primeracrugia.

El Sr. Garcia manifesta el vot favorable del seuGrup atès que els preocupava que es conservésúnicament la façana.


29. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Plade millora urbana de l’illa delimitada pels carrers dePere IV, del Fluvià, de Bolívia i de la Selva de Mar,“La Escocesa” –Districte d’activitats 22@bcn– pro-mogut per Renta Corporación Real Estate ON, SAU,amb les modificacions a què fa referència l’informeemès per la societat municipal 22 Arroba BCN, SA;resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial de con-formitat amb l’esmentat informe, que conté, també, lavaloració de les al·legacions; informe que consta al’expedient i a efectes de motivació s’incorpora aaquest acord. Requerir el promotor per tal que, en eltermini màxim de tres mesos a comptar des del diasegüent a la notificació del present acord, constitueixila garantia, per un import de 108.000 euros, corres-ponent al 12% del valor de les obres d’urbanitzacióals efectes establerts a l’article 101.3 del Text refósde la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu1/2005, de 26 de juliol, i com a requisit previ a lapublicació de l’anunci d’aquest acord; i publicar elpresent acord i la normativa del Pla al Butlletí Oficialde la Província de Barcelona als efectes de la sevaexecutivitat, un cop s’hagi acreditat el compliment delrequeriment indicat.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbana del’illa delimitada pels carrers de Pere IV, del Fluvià, deBolívia i de la Selva de Mar, fabrica anomenada “LaEscocesa” al Districte d’activitats 22@ bcn.

La Sra. Escarp explica que aquesta proposta ésben coneguda per tots el regidors en tractar-se d’untema prou debatut si bé, ara, el plantejament és moltmés clar perquè ja està aprovat el pla especial deprotecció del Patrimoni industrial del Poblenou, laqual cosa permet tenir l’instrument sobre el que s’hade basar la resta de planejament, pel que fa alselements catalogats. Comenta que en la comissió delPatrimoni industrial del Poblenou –malgrat les dife-rents opinions– es va valorar positivament el manteni-ment del recinte amb el compromís que el tractamentposterior de tots els elements sobre els que es puguiactuar seran vistos per la comissió en la fase dellicència i projecte arquitectònic. Es va fer constar enl’acta l’observació relativa a la façana de la Nissan,de la part que es conserva a la cantonada de Pere IVamb Selva de Mar, perquè hi ha una nau amb un graude protecció baix i es va plantejar la possibilitat demantenir una de les peces i ha restat oberta aquestapossibilitat en el debat de la comissió. Es tracta d’unplanejament molt important que abasta més de duesilles de l’Eixample, que permetrà l’obertura del carrerFluvià alhora que reordena perfectament l’àmbit, gua-

nyant l’equipament, l’habitatge social, concentrantl’activitat econòmica i proposant un espai lliure detrànsit que tot plegat respon a les expectatives ge-nerades pel pla de Protecció del Patrimoni i a la mix-tura d’usos que es pretén en totes aquestes inter-vencions.

El Sr. García manifesta el posicionament contraridel seu Grup i demana que figurin en aquest expe-dients les resolucions de l’esmentada comissió.

La Sra. Escarp aclareix que per motius de tempsno s’hi han pogut posar però que, evidentment, hiseran en els corresponents expedients

El Sr. García precisa que el seu posicionamentcontrari ve derivat per tres raons: la primera, perquèestan convençuts que aquest recinte hauria de ser detitularitat municipal en tractar-se d’un espai del Po-blenou absolutament central amb el carrer Pere IV,que és l’eix patrimonial del Poblenou i s’està perdentl’oportunitat de tenir tot un recinte fabril complert depropietat municipal. A més, els agradaria que esconcretés l’ús d’aquests equipaments @ com a tallersd’artistes perquè consideren que, en aquests mo-ments, l’Escocesa és una factoria cultural, on es fa totamena de creació cultural i intel·lectual o com esdefiniria una activitat arrova (@), on es fa un ús in-tensiu del coneixement. Finalment, demanen que lesedificacions de gran volum que donen al carrer Pere IVs’acumulin al darrere a fi de preservar les perspectivesi que l’edifici d’habitatge social tingui façana a Pere IV.

La Sra. Escarp significa que el recinte fabril està totprotegit i que es un bé d’interès local, i així consta enel pla de Protecció del Patrimoni, fruit de les extensesdiscussions en els diferents grups de treball. Diu queel xamfrà de Pere IV on està instal·lada la torre mésalta és un xamfrà absolutament obert i per tant, elmillor emplaçament de l’edifici de més alçada

El Sr. García considera que, precisament, part del’habitatge social hauria d’anar en aquest frontal delshabitatges obrers amb la recuperació del frontal ques’ha assenyalat. Manifesta el seu desacord ambaquesta torre de Pere IV que es troba a la cantonadacom també ho van manifestar amb la torre situada alcostat del recinte Martínez Alier.

Es dictamina amb el posicionament favorable delPSC, ERC i ICV-EU i A, amb el posicionamentcontrari de CIU i amb la reserva de vot del PP.

30. Aprovar la proposta de Conveni de col·labo-ració per a l’assumpció de la gestió, el manteniment ila conservació del Parc Fluvial del Besòs, a subs-criure entre la Diputació de Barcelona, els ajunta-ments de Barcelona, de Santa Coloma de Gramenet,de Sant Adrià de Besòs i de Montcada i Reixac, i elConsorci per a la defensa de la Conca del riu Besòs.

El Sr. Casas presenta el Conveni de col·laboracióper a l’assumpció de la gestió, el manteniment i laconservació del Parc Fluvial del Besòs.


31. Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 68 de la Carta Municipal de Barcelona, laModificació del Pla especial de concreció del tipusd’equipament i ordenació als carrers de Provençals,dels Pellaires, del Taulat i dels Ferrers, promogudaper l’Escola Grèvol, SCCL.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla espe-cial de concreció del tipus d’equipament i ordenació


als carrers de Provençals, dels Pellaires, del Taulat idels Ferrers, al qual no s’han presentat al·legacions.


IV) Part decisòria



32. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi-ficació del Pla General Metropolità per a la destinacióde finques de Ciutat Vella a habitatge social, d’ini-ciativa municipal (Foment de Ciutat Vella, SA) i ex-posar-la al públic pel termini d’un mes; suspendre, deconformitat amb l’article 71.2 del Text Refós de la Lleid’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de26 de juliol, i d’acord amb les determinacions del’informe de la Direcció de Serveis de Planejament,que consta a l’expedient i a efectes de motivaciós’incorpora a aquest acord, la tramitació de plansurbanístics derivats així com l’atorgament de lli-cències de parcel·lació de terrenys, d’edificació oenderrocament de construccions, d’instal·lació o am-pliació d’activitats o usos i d’altres autoritzacionsmunicipals connexes establertes per la legislació sec-torial, en els àmbits amb incidència en aquestaModificació de Pla General, delimitats i grafiats en elplànol que figura a l’expedient, elaborat de confor-mitat amb el punt 3 de l’esmentat article; determinar,a l’empara de l’article 72.1 de l’esmentat text legal,que el termini de suspensió serà, com a màxim, dedos anys, que començarà a comptar des de l’endemàde la publicació en el Butlletí Oficial de la Província deBarcelona; i publicar el present acord en el ButlletíOficial de la Província de Barcelona.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla Gene-ral Metropolità per a la destinació de finques de CiutatVella a habitatge social. Es tracta d’una iniciativa quepretén identificar diferents finques, algunes ambresidents, i la majoria finques municipals procedentsd’expropiacions o afectacions anteriors, a les qualsse’ls dóna aquesta condició d’habitatge social de ma-nera definitiva. Hi ha un altre grup de finques privadesamb un ús molt precari, amb una infrautilització o, finsi tot, amb problemes d’estabilitat de l’edificació a lesquals se’ls dóna el caràcter d’habitatge social i, pelcas que no es puguin arranjar adequadament,prendre la iniciativa de l’expropiació forçosa per desti-nar-les a habitatge social. Hi ha també algun canvi dequalificacions en alguns equipaments i zones resi-dencials que acaba de completar aquest escenari del’entorn de 300 habitatges que restaran qualificatsd’habitatge social, dels quals uns 80 podrien ser denova construcció.

El Sr. Puigdollers planteja unes preguntes abansde posicionar-se. Demana confirmar si s’està parlantde 46 finques, de les quals 36 són de propietat muni-cipal i 10 de titularitat privada. Si són de titularitat mu-nicipal no entén per què ara s’ha d’iniciar una mo-dificació de PGM per qualificar-les de habitatgesocial. Recorda que fa temps el seu Grup va demanarsaber quants habitatges propietat de l’Ajuntament, odels seus ens vinculats o dependents, estaven buits, i

es va respondre fent esment, només, als habitatgesbuits a Ciutat Vella, gestionats per Procivesa que n’hihavia uns 468 i uns 298 gestionats per Regesa. Ara,els interessaria saber el nombre d’habitatges del’Ajuntament o dels seus ens vinculats que estan buitsper tal d’aplicar polítiques d’habitatge en aquestsentit. Demana conèixer les característiques dels 10edificis de propietat privada i pregunta quin ha estat elcriteri del govern municipal per fixar aquestes 46finques, de les quals, reitera, 36 són de propietat mu-nicipal.

El Sr. Villagrasa planteja alguns dubtes i preguntes,com ara el tractament que es donarà als llogaters, encas que n’hi hagi; si s’utilitzaran de comercial od’habitatge per a persones amb mobilitat reduïda elsbaixos de les finques; si l’actuació a l’edifici de SantPere més Alt 25 afectarà l’activitat del centre SantPere Apòstol; i, sobre l’emplaçament de la RamblaRaval 51 i pel que fa a les finques públiques, pregun-ta quantes poden ser susceptibles del dret dereversió.

El Sr. Martí precisa que la qualificació d’habitatgesocial –com totes les qualificacions– no prefigura latitularitat. Així, aquesta operació es fa per tres motius:perquè finques de titularitat municipal –que són 22–,malgrat que fan la funció d’habitatge social, passin aestar qualificades com a tal per garantir la sevadestinació futura a habitatge social. Explica que tambéhi ha 14 habitatges que, havent estat municipals estanpassant a mans de cooperatives o de Regesa i esqualifiquen d’habitatge social per a garantir la sevadestinació, i que les 10 finques privades es qualifiquend’habitatge social per poder-les expropiar en cas queels privats no vulguin o no puguin donar-les aquestadestinació i, això, per evitar problemes existents atès eldesemparament notable en la majoria dels casos; perprotegir el patrimoni desprotegit per part dels pro-pietaris, i per obtenir la possibilitat de fer habitatge so-cial, necessari en general i concretament en aquestesubicacions que aporten mixtura d’usos en relació al’habitatge que hi ha en l’entorn. A la pregunta de perquè aquestes finques i no altres, indica que perquè sónfinques que des de fa quatre anys estan sotmeses a unseguiment acurat a causa de diferents problemàtiques:concretament hi ha 3 solars abandonats –Pou de laFiguera, Oli i Valldonzella–; tres finques que generengrans problemes a l’entorn –Sant Bartomeu, 5 i 7 iMaçanet, 6–; dues finques que estan, pràcticament, enruïnes –Sant Ramon del Call i Forn de la Fonda–; idues finques on, malgrat conèixer qui n’és el propietari,cal actuar per protegir el patrimoni de la ciutat –SantPere més Alt , 25 i Caputxes, 1. Naturalment, n’hipodria haver més, però aquestes són les que reu-neixen la certesa que cal actuar i la determinació quela fórmula és la més adient. Comenta que les finquesde Sant Ramon i Rambla del Raval no formen partd’aquest conjunt de finques privades perquè es trobendins les finques que estan en procés de pertànyer acooperatives o a Regesa.

Contesta, tot seguit, la pregunta sobre l’ocupacióefectiva d’algunes d’aquestes finques, com ara SantBartomeu, 5 i 7 i Maçanet, 6 i Sant Pere més Alt, 25.Les persones que ocupen Sant Bartomeu, 5 i 7 estansent traslladades per motius socials a pisos amb totalrespecte a la seva situació, independentment de lapropietat; Maçanet 6 es podrà rehabilitar, segura-ment, sense que hagi de marxar la gent que ocupa la


finca, i a Sant Pere més Alt 25 hi ha una persona quehi viu i a qui s’oferirà un pis en condicions. La finca deSant Pere més Alt 25 està ocupada, a la part baixa,pel conjunt d’entitats Sant Pere Apòstol i, com nopodria ser d’altra manera, la voluntat municipal és fer-los una cessió d’ús de l’espai amb la rehabilitació es-tructural realitzada per tal que aquest centre es puguifer càrrec de la rehabilitació del seu espai i continuarel seu servei al barri. En relació a la destinació –ge-nèrica– dels baixos, la intenció inicial és destinar-losa les entitats del barri o a comerços, però es con-cretarà en el seu moment.

El Sr. Casas recorda que la pregunta sobre el nom-bre concret dels habitatges buits a Barcelona ha estatresposta en diferents ocasions i, la resposta actual,no seria gaire diferent perquè a mida que elshabitatges es van buidant s’inicia el procés de tornar-los a omplir amb gent que els necessita.

El Sr. Puigdollers demana precisió sobre els motiusesgrimits pel Sr. Martí en explicar perquè s’intervé enaquestes deu finques privades i no en altres, idemana que se’ls faci arribar la documentació delseguiment realitzat en aquests edificis. Qüestiona elfet que aquesta actuació només es faci a Ciutat Vellaja que finques amb aquestes condicions, malaurada-ment, n’hi ha en altres districtes de la ciutat. Mani-festa la seva sorpresa sobre la incapacitat d’arribar aun acord amb l’Arquebisbat de Barcelona que evitil’expropiació. Finalment, demana que es garanteixi elreallotjament de les entitats del carrer Sant Pere mésAlt 25. Avança el vot favorable del seu Grup, indepen-dentment de aquestes consideracions.

El Sr. Casas precisa que el Sr. Martí recull lapetició del Sr. Puigdollers de facilitar-li més documen-tació sobre aquestes actuacions i, pel que fa al motiupel qual només es planteja aquesta proposta en eldistricte de Ciutat Vella no és altre que es començaper aquell indret on aquest tipus d’actuació és idoni inecessari i com en totes les intervencions urbanís-tiques de la ciutat ja es veurà en cada moment si esfa en altres indrets.

El Sr. Villagrasa demana si les 10 finques depropietat privada que s’inclouen en aquesta propostasón de propietat que es podria anomenar de “difusa” isobre les finques públiques vol saber si no n’hi ha capque pugui ser objecte del dret de reversió.

El Sr. Casas indica que el dret de reversió enfinques expropiades per obrir un carrer i destinadesposteriorment a habitatge pot signifcar un plet, però elfet d’ara, la qualificació d’aquestes finques d’habitatgesocial tanca i blinda definitivament aquestes possi-bilitats.

El Sr. Martí lamenta no haver estat més entenedor ies compromet amb el Sr. Puigdollers a donar-li totesles explicacions de cada finca. Afegeix que les en-titats de Sant Pere Apòstol tenen garantida la sevaubicació, molt millorada, a Sant Pere més Alt 25,aspecte del que en són coneixedores, i explica que laGeneralitat de Catalunya els havia compromès unessubvencions a través del seu programa de suport aAteneus en el mandat anterior i, com que l’Arque-bisbat de Barcelona no va signar la sol·licitud com apropietari, no van poder rebre la subvenció, és a dir,ara podran trobar els recursos necessaris i esdesbloquejarà l’assumpte.

Finalment, concreta que els problemes que gene-ren les finques Sant Bartomeu, 5 i 7 és que hi s’hi

instal·la gent problemàtica i, a Maçanet 6 hi ha unesobres de rehabilitació aturades amb pisos ocupatstambé de manera problemàtica.

El Sr. Villagrasa insisteix a saber, de les deufinques de propietat privada, quantes n’hi ha de“propietat difusa”.

El Sr. Martí accepta aquesta denominació de “pro-pietat difusa” i afegeix que serien, aproximadament,la meitat de les finques privades.

El Sr. Forradellas manifesta el vot favorable del seuGrup així com el reconeixement d’una proposta moltinteressant fruit d’un treball molt rigorós de seguimenti, alhora, de gran sensibilitat per recuperar un seguitde finques a fi de destinar-les a habitatge social. Esfelicita també per l’acceptació de la possible inter-venció municipal, via l’instrument expropiatori, senseque això provoqui recances, cosa que li sembla unlínia d’actuació molt concreta i satisfactòria.

El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i elSr. Cornet expressa el vot favorable del PP. S’aprova.


33. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modi-ficació del Pla General Metropolità sector discontinu.àmbit 1: Via Augusta, núms. 282-284, i àmbit 2: avin-guda del Tibidabo, núms. 38-40, promoguda per Ren-ta Corporación Real Estate ON, SAU, amb les pres-cripions a què fa referència l’informe de la Direcció deServeis de Planejament, que consta a l’expedient i aefectes de motivació s’incorpora a aquest acord; iexposar-la al públic pel termini d’un mes.

La Sra. Vallugera presenta la Modificació del PlaGeneral Metropolità sector discontinu. àmbit 1: ViaAugusta, núms. 282-284 i àmbit 2: avinguda delTibidabo, núms. 38-40.

La Sra. Escarp explica que es tracta d’un des-envolupament en dos àmbits que situa l’aprofitamenturbanístic en la Via Augusta i determina el regim decessions i de compensacions a favor de l’Ajuntament,així com l’ordenació volumètrica en l’àmbit de la ViaAugusta que obté un sostre 1.498 m2 amb la possi-bilitat de construir 14 habitatges plurifamiliars.

El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU i el Sr.Cornet expressa el vot contrari del PP. S’aprova.

34. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació del Pla General Metropolità del Centre Històricde Sarrià, d’iniciativa municipal; exposar-la al públicpel termini de tres mesos; i suspendre, de conformitatamb l’article 71 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme,aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, id’acord amb les determinacions de l’informe de laDirecció de Serveis de Planejament, que consta al’expedient i a efectes de motivació s’incorpora aaquest acord, la tramitació de plans urbanístics deri-vats així com l’atorgament de llicències de par-cel·lació de terrenys, d’edificació o enderrocament deconstruccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o


usos i d’altres autoritzacions municipals connexesestablertes per la legislació sectorial, en els àmbitsamb incidència en aquesta Modificació de Pla Gene-ral, delimitats i grafiats en el plànol que figura al’expedient, elaborat de conformitat amb el punt 2 del’esmentat article; determinar, a l’empara de l’article72.1 de l’esmentat text legal, que el termini de sus-pensió serà, com a màxim, de dos anys, que comen-çarà a comptar des de l’endemà de la publicaciód’aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província deBarcelona; precisar, de conformitat amb l’article 102.4del Reglament de la Llei d’Urbanisme, que, no obs-tant això, es podran tramitar instruments de plane-jament i atorgar llicències, fonamentats en el règimvigent, que siguin compatibles amb les determina-cions del nou planejament que s’aprova inicialment; ipublicar el present acord en el Butlletí Oficial de laProvíncia de Barcelona.

La Sra. Escarp explica que la proposta té perobjecte regular les condicions per a les actuacions iusos en el centre de Sarrià partint dels estudis previsrealitzats sobre la intervenció en aquest àmbit, aixícom una proposta, de juny de 2006, que va suposarun procés de debat previ dels veïns de l’àmbit.Aquesta modificació en el centre històric comportauna suspensió de llicències amb l’objectiu de respec-tar les característiques d’un nucli històric en base atres eixos: desafectar alguna de les finques afec-tades; no promoure intervencions que puguin destruirla idiosincràsia del nucli històric i, finalment, regularuna normativa urbanística pròpia que permeti establirl’arquitectura, la banda cromàtica i tot allò que vagi afavor de preservar el seu caràcter.

El Sr. Puigdollers comenta la possibilitat de fer unaintervenció conjunta per als punts 34 i 35 en tenir unapregunta sobre la suspensió de llicències. Pregunta elsentit de la menció que figura en ambdós punts ...id’altres autoritzacions municipals connexes establer-tes per la legislació sectorial, perquè considera queen un cas de suspensió de llicències s’hauria de con-cretar l’abast de la suspensió. En el cas del Carmel–que figura al punt 35– li sobta que se suspengui,justament, l’atorgament de llicències de rehabilitacióen tractar-se d’un àmbit subjecte a la rehabilitació.

La Sra. Escarp explica que es tracta de desin-centivar les actuacions sobre edificis que podenmalmetre la norma urbanística que s’està tramitant.Pel que fa a l’observació sobre les autoritzacionsmunicipals objecte de suspensió pensa que estàrealment ben feta a més de ser el sentit literal queestableix la llei d’urbanisme.

La Sra. Blasco intervé per opinar, pel que fa a lasuspensió de llicències del Carmel, que està cons-tituït com a àrea extraordinària de rehabilitació inte-gral (AERI) on hi ha tres intervencions bàsiques: larehabilitació, l’espai públic i la revisió dels PERI; i pel,que fa a la revisió dels PERI, s’inclou la suspensió dellicències en matèria de rehabilitació perquè com queestan subjectes a subvencions no fóra lògic donar-neper a rehabilitar habitatges que, en un determinatmoment, es pot decidir que queden afectats defi-nitivament. I aquesta intenció preventiva és la causad’incloure com a objecte de la suspensió també lesllicències de rehabilitació; és qüestió de coherència.La suspensió que es porta a aprovació permet entraren la revisió dels PERI sense tancar les oportunitatsque encara avui es veuen d’obrir espais i de remo-

delar espais lliures o d’equipaments dins el procés derevisió dels plans.

El Sr. Cornet comenta, sobre el punt 35 relatiu alCarmel, que l’Agència i la UPC han efectuat una anà-lisi del barri anomenada “Estudi propositiu per laintervenció urbanística al Carmel i entorns” amb laqual es defineix la necessitat de plantejar aquestasuspensió de llicències. Demana, per tant, aquestestudi que no figura a l’expedient perquè és el quejustifica aquest tema, i és per això que el seu vot ésd’abstenció.

La Sra. Blasco manifesta que no hi ha cap in-convenient a fer arribar aquest estudi que s’ha pre-sentat al col·lectiu de veïns de la comissió de se-guiment de l’AERI, els quals han estat d’acord a tirarendavant aquestes actuacions en el benentès ques’inicia un termini de reflexió i de propostes.

El Sr. Puigdollers expressa que el seu vot, pel quefa al Carmel, serà, finalment, d’abstenció perquèjustament al Carmel hi ha una AERI que, entre d’al-tres qüestions, ha de permetre als ciutadans accedir aunes subvencions per fer rehabilitacions i resulta queen una part del Carmel es dicta una suspensió dellicències, precisament, per fer rehabilitacions i totaixò no els sembla coherent.

La Sra. Blasco reitera la seva explicació perquè elque considera un contrasentit és donar subvencions ala rehabilitació d’edificis que se sap que en la revisiódel planejament poden estar afectats i ser incompati-bles amb la seva execució.

El Sr. Casas explica que quan es va crear l’AERIes van fer diferents plantejaments, un d’ells eral’actuació urbanística, la transformació de l’espaipúblic; un altre era la rehabilitació, certament; i unaltre, era la revisió del planejament. Com és habitualno es pot revisar un planejament sense establir lasuspensió de llicències dels instruments urbanísticsquan hi ha la possibilitat que la seva situació urbanís-tica canviï, substancialment, amb el futur planejamenti aquesta a més de ser d’obligat compliment, és unamesura de prudència i de coherència.

El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i elSr. Cornet expressa el vot favorable del PP. S’aprova.


35. Suspendre, de conformitat amb l’article 71.1 delText refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decretlegislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel termini d’un any,la tramitació dels instruments de planejament, aixícom també l’atorgament de llicències de parcel·lacióde terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació oenderrocament de construccions, d’instal·lació o am-pliació d’activitats o usos concrets i d’altres autorit-zacions municipals connexes establertes per la le-gislació sectorial, en l’àmbit del barri del Carmel ientorns, delimitat i grafiat en el plànol que figura al’expedient elaborat de conformitat amb el punt 2 del’esmentat article, atès que es troba en estudi larevisió del planejament vigent a l’àmbit de referència,per tal de possibilitar la revitalització i millora de lesseves condicions urbanes; tot això d’acord amb lesdeterminacions de l’informe de la Direcció de Serveis


de Planejament, que consta a l’expedient i a efectesde motivació es dóna per reproduït; i publicar elpresent acord en el Butlletí Oficial de la Província deBarcelona.

El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i el Sr.Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:36. Demanem de suspendre totes les actuacions

que s’estiguin duent a terme a la muntanya deMontjuïc i es procedeixi a aprovar, prèvia la parti-cipació veïnal i de les entitats vinculades a la mun-tanya, un nou Pla d’Usos de Montjuïc.

El Sr. Puigdollers formula la proposició relativa atotes les actuacions que s’estan portant a terme en lamuntanya de Montjuïc sense que s’hagi aprovat elnou Pla d’usos de Montjuïc. Comenta que des que elCentre Gestor de Montjuïc passà a ser gestionat perBarcelona de Serveis Municipals, el seu Grup no hatingut cap més coneixement i informació d’allò quepassa a la zona i que, d’allò que han pogut llegir a lapremsa, els preocupen les actuacions en l’àmbitsense l’aprovació d’aquest Pla d’usos com és lavoluntat de convertir algunes zones de Montjuïc encentre d’alta capacitat d’atracció turística perquè elseu Grup considera que, fonamentalment, la mun-tanya de Montjuïc hauria de ser un parc central deBarcelona.

El Sr. Villagrasa manifesta el seu posicionament fa-vorable atès que el seu Grup ja va presentar enaquest mandat, en dues ocasions, propostes similarssobre la necessitat d’un pla d’usos de la muntanya deMontjuïc perquè si bé és cert que s’han realitzatalgunes intervencions en l’àmbit, consideren que hihauria d’haver un projecte global de la muntanya percoordinar totes les actuacions per tal que Montjuïc si-gui el parc central de la ciutat de Barcelona ambdiferents usos, individuals, familiars i col·lectius, lú-dics, pedagògics i esportius –tant de competició comd’aficionats– que no s’hauria de perdre, a més de po-tenciar tota la capacitat cultural que ja té amb elpavelló Mies van der Rohe, la Fundació Miró, el PobleEspanyol o el Centre Botànic. En aquesta línia, obser-va que, actualment, el Centre Serrahima està endesús quan podria ser un bon indret per potenciarl’esport amateur. Afegeix que, sense parlar de l’hotelMiramar i pel que fa a les actuacions de la plaça Car-los Ibáñez, li sobta que el mateix expedient lesrelacionava amb els usos de l’hotel. En definitiva,totes les actuacions els fan pensar que és necessariun pla d’usos de Montjuïc, i per això, recolzen laproposició.

El Sr. Casas precisa que, com és habitual, sempreproposen paralitzar les actuacions que està fent elgovern municipal i només per aquest plantejament nos’hi pot estar d’acord; no és acceptable aquestplantejament reiterat de parar-ho tot i no fer res. El plad’usos té uns objectius i una dinàmica que no sóncontradictoris amb el pla director que, en el seumoment, es va establir, ni amb el conjunt d’avançosque s’han fet, com ara el projecte dels Cims i d’altresprojectes, els quals han estat degudament exposats i

publicats i, per tant, a l’abast dels Grups de laoposició. En conseqüència, no hi ha contradiccions ino té sentit paralitzar-ne les actuacions ja que es po-den avançar simultàniament projectes, urbanitza-cions, alhora que es va fent una reflexió més profun-da del conjunt, del diagnòstic d’on estem i de l’anàlisidels possibles usos desitjats.

La Sra. Escarp destaca que totes les actuacionsque s’estan fent en aquest àmbit, són bàsicamenturbanitzadores o d’equipaments, i per tant, no pro-dueixen cap conflicte o incoherència. Creu que lasituació actual, amb algun desajust entre la zonifi-cació i la realitat, producte d’intervencions realitzadesfa temps i la necessària reflexió futura sobre el parcpartint del pla director és el que va portar a treballaruna proposta d’usos més profunda sobre la muntanyade Montjuïc com un parc central de Barcelona ambels mateixos criteris reflectits en el pla director: cultu-ra, esport i natura. En aquest moment hi ha actua-cions urbanitzadores o d’equipaments així com enbase al treball del pla d’usos lliurat per la UniversitatPolitècnica, endegada la fase d’inici de treballs per lamodificació del PGM que redefineixi aquests ajustosde zonificació i que, també, permeti aprofundir ladefinició dels usos. S’obre el procés participatiu previa l’aprovació inicial del planejament; s’han fet duesreunions amb la Federació d’Associacions de Veïnsde Barcelona; s’ha convocat una reunió amb eldistricte de Sants-Montjuïc i hi ha un calendariaproximat per passada Setmana Santa d’una reunióamb la Federació d’Associació de Veïns per parlarmés concretament del tema d’usos i s’havia plantejatun calendari aproximat per tal de dur un documentd’aprovació inicial d’aquesta MPGM cap al mesd’octubre. Insisteix en separar el pla d’usos amb lareflexió i la conseqüent modificació de pla general, deles actuacions realitzades o que s’estan realitzant,d’acord amb el planejament i dins el mateix esquemarespectuós amb el futur d’aquest indret tan destacatde la ciutat.

El Sr. Puigdollers afirma que a la vista de lesintervencions que s’estan realitzant, potser, no caldràfer un pla d’usos de Montjuïc perquè s’està arribant aesgotar. Comenta que s’està construint el MuseuOlímpic, amb el que estan d’acord, però considerenque el més adient seria, primer, haver aprovat un plad’usos i, desprès, decidir que es feia aquest museu.Parla de la urbanització del Parc de la Primavera o dela construcció del nou dipòsit d’aigües subàlvies a lamuralla del Castell de Montjuïc, i del telefèric amb elconsegüent impacte paisatgístic de les torres. Pertant, potser sí que algun dia hi haurà un pla d’usos,però tal vegada ja s’hauran fet totes les obres i, això,no té cap sentit. Pregunta quin és el calendari del plad’usos i demana que se’ls facin arribar les llicènciesde les antenes de telecomunicacions noves que s’hanposat a Montjuïc, en concret una al costat d’unaescola i també una a la plaça Carlos Ibáñez que elsha sobtat molt. Aprofita per destacar que hi ha unestudi de Barcelona Serveis Municipals que asse-nyala que a la muntanya de Montjuïc hi ha 125 an-tenes –no només de telefonia mòbil– la gran majoriasense llicència.

El Sr. Villagrasa comenta que al costat del Parc dela Primavera hi ha el nou Parc de la Neteja, que hatingut molta controvèrsia entre els veïns de PobleSec, en tractar-se d’un equipament rebutjat de forma


unànime pels veïns. Ho posa com a exemple de què,si hi hagués hagut un pla d’usos, això s’hauria pogutacordar d’una manera més consensuada.

El Sr. Casas considera que el problema de l’opo-sició és que ho volen parar tot, de manera indiscri-minada, de manera irracional. L’equip de governactua, vol continuar treballant dins el marc del pla di-rector que s’està desenvolupant fil per randa. Aquestpla director preveia un pla d’usos i s’està fent, ambl’objectiu de diagnosticar les qualificacions, ajustar-leson escaigui i acabar d’estructurar en els espais buitsdel conjunt de la muntanya els usos més pertinents ialhora lligar l’accessibilitat i la mobilitat.

La Sra. Escarp afirma que cap de les actuacionsque el Sr. Villagrasa ha esmentat i que s’estanplantejant són contradictòries amb l’ús de parc centraldel Parc de Montjuïc ni amb el criteri del pla directorsobre el centre de verd, d’esport i de natura que esvol per a Montjuïc.

El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i elSr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Esrebutja.

Del Grup Municipal PP:37. Redefinir l’actual projecte de la Ronda del Mig,

impulsant en el mateix: Soterrament de les viesprincipals, realitzant un túnel amb tres carrils per acada sentit. Impulsant aparcaments soterrats, situatsentre el túnel i la superfície. Construir un corredorverd a la superfície.

El Sr. Cornet formula la proposició sobre aquesttema que el seu Grup sempre ha defensat delsoterrament de la ronda del Mig perquè encara s’estàa temps de redefinir l’actual projecte.

El Sr. Puigdollers manifesta el seu posicionamentcontrari en no estar d’acord amb el soterrament de laronda del Mig que, a més, no es precisa quin tram esproposa. Voldrien aclarir, atès que ha sortit a in-formació pública el projecte d’urbanització de la rondadel Mig entre Balmes i Lesseps, quin nombre decarrils es preveu de circulació de vehicles.

El Sr. Casas explica que es preveuen dos carrils decirculació de cotxes en cada sentit més un carril detransport o servei públic en cada sentit. Explica que eltema que el Partit Popular planteja ja va ser objected’anàlisi i de decisió. Quan es va decidir l’ampladaque tindria el primer cinturó, que era de 20 metres enel tram Sant Pau fins a la Meridiana, ja es va decidirla grandària de l’accés rodat per arribar a la Sagrera, iara proposen posar-ho en túnel. Per tant, aquestaproposta de redefinir l’actual projecte, suposa rede-finir l’actual conveni adoptat amb els veïns i lesentitats desprès de molts anys de treball. Recordaque, en el seu moment, ja es va explicar perquè no espodia continuar el túnel, des de l’antic camp del’Espanyol, i mostra la seva sorpresa de que enaquest indret sí plantegin la possibilitat de fer túnelsquan, en altres indrets de la ciutat i per a d’altresveïns, no ho plantegen.

El Sr. Cornet respon que els acords adoptats sobrela ronda del Mig i sobre la plaça Lesseps, com ha dit,en el seu dia ja es va parlar i el seu Grup va manifes-tar que hi havia associacions que no hi estavend’acord. Insisteix que allò que el seu Grup ha ditsempre és que els túnels han de fer prevaler la

seguretat dels ciutadans i, a partir d’aquí, no és que elseu Grup estigui a favor o en contra dels túnels enfunció del lloc de la ciutat on es plantegin, sinó que elque s’ha de fer és garantir la seguretat dels ciu-tadans, situació que es planteja davant la manca deconfiança política.

El Sr. Casas replica que els túnels els fan elstècnics i assegura que no si val qüestionar la se-guretat dels túnels proposats perquè no els hagiproposat el grup del Partit Popular.

El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU i el Sr.Cornet expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal CIU:38. Demanem al Govern Municipal que expliqui a la

Comissió quina ha estat la tramitació de la llicènciad’obres de l’edifici de Passeig de Gràcia 45 i Aragó274-276.

El Sr. Puigdollers formula el prec relatiu a lallicència d’obres de l’edifici ubicat al passeig deGràcia amb el carrer d’Aragó.

La Sra. Escarp explica que s’han concedit tresllicències, una de reforma i canvi d’ús d’oficines a 15habitatges a les plantes, 2a, 3a, 4a, 5a, àtic i so-breàtic que es va concedir el 23 de desembre del2003; una segona llicència de redistribució de lesplantes 2a, 3a, 4a, 5a, àtic i sobreàtic, proposant 19habitatges, atorgada el 8 de febrer de 2005 i una altraatorgada el 15 de febrer de 2005 sobre la con-solidació estructural de l’edifici.

El Sr. Puigdollers comenta que el 25 d’agost de2005 la consellera de Cultura va dictar una resoluciód’incoació d’expedient de delimitació de l’entorn deprotecció de la Casa Batlló i la Casa Ametller de Bar-celona que afectava l’àmbit de l’edifici de la llicènciaque estem parlant. En aquesta resolució –que s’haviade traslladar a l’Ajuntament de Barcelona– s’establiaque d’acord amb l’article 9.3 de la llei 9/1993, de 30de setembre, del patrimoni cultural català, aquestaresolució comporta la suspensió de la tramitació deles llicencies de parcel.lació, edificació o enderro-cament de la zona afectada així com la suspensiódels efectes de les llicencies concedides. És per aixòque pregunta com és que, amb posterioritat a aquestadata, l’Ajuntament ha permès acabar aquestes obres.

La Sra. Escarp contesta que la llei del patrimoniestableix que aquelles llicències que estiguessinafectades per la suspensió s’haurien de tramitar perla comissió territorial del patrimoni cultural de Barce-lona i destaca que van ser informades favorablementel 12 de desembre de 2005.

El Sr. Puigdollers demana que se’ls faci arribaraquest document sobre l’informe favorable.

La Sra. Escarp precisa que la declaració de l’entornde protecció es produeix el juny de 2006, perquè unacosa és la incoació de l’expedient i una altra és ladeclaració de la protecció de l’entorn de la Casa


Batlló i la Casa Ametller de Barcelona, la resolució dela qual és va produir el 6 de juny de 2006.

Es dóna per tractat.Del Grup Municipal PP:39. 1. Que l’Ajuntament de Barcelona, expliqui el

procés i els motius del perquè s’ha tancat nombrosesempreses des de fa tres anys i perquè no s’haimpulsat cap acord entre les empreses i les diferentsadministracions públiques implicades. 2. Que l’Ajun-tament de Barcelona assumeixi el seu paper d’ad-ministració actuant i impulsi la MPGM de Can Batlló,amb el compliment mínim del següent: Garantir eltrasllat de les empreses de Can Batlló, com a mínim,en les mateixes condicions que és troben actualment.Garantir un preu mínim de taxació de les actualsempreses, tenint en conte la seva ubicació actual, elstreballadors i les necessitats del trasllat. Respectarels contractes de les actuals empreses presents aCan Batlló. Revitalitzar l’acord del Consorci de laZona Franca per l’instal·lació del màxim nombred’empreses de Can Batlló, tenint present l’acordsignat fa més de tres anys entre el Consorci il’Ajuntament de Barcelona, sobre la cessió de 10.000m2 de terrenys de la Zona Franca. Aquest acord fixaràun preu mínim del sòl industrial, dels lloguers isobretot, un calendari del trasllat i de la construccióde les naus per a l’instal·lació de les empreses a laZona Franca.

El Sr. Villagrasa planteja el prec relatiu al procésd’estancament que pateixen des de fa tres anys lesempreses de Can Batlló, que són unes setantaaproximadament, i que suposen uns dos mil llocs detreball.

La Sra. Escarp contesta que el marc de referènciad’aquest tema és el conveni signat entre el Consorcide la Zona Franca i l’Ajuntament de Barcelona i co-menta que fa poc temps va contestar una preguntadel Grup de Convergència i Unió sobre aquest tema.Explica que malgrat no ser una exigència legal, lavoluntat de l’Ajuntament és la de tutelar, acompanyari garantir els trasllats i la continuïtat de l’activitateconòmica que s’hi estava desenvolupant. Aquestaprevisió de trasllat té dues fases, una primera, en unedifici que ja té el projecte, de 3.000 m2 i un altreedifici, en una segona fase, amb 15.000 m2, prèviaordenació urbanística. Mentrestant, s’està tirant en-davant el planejament i el que s’han fet són reunionsamb el Consorci de la Zona Franca i l’associació depropietaris d’activitats o industrials per parlar decontinguts i condicions de l’acord. El nombre detreballadors afectats és d’un miler, aproximadament,però afirma que encara que fossin tres, l’Ajuntamentcontinuaria fent el mateix.

El Sr. Villagrasa explica que no és així, que el nom-bre de treballadors és el que és, assenyala que elsindustrials no tenen gaire confiança en les actuacionsde l’administració i demana que es resolgui al mésaviat possible aquesta situació que es troba pa-ralitzada.

El Sr. Casas replica que s’hi està treballant i que,de ben segur, serà l’administració molt més que lapropietat qui recolzi a aquests industrials.

La Sra. Escarp indica que el conveni que es va sig-nar el 27 de març de 2006 és el que està tirant enda-vant i el que estableix les condicions de desenvo-lupament d’aquesta actuació amb un procés denegociació i de reallotjament costós alhora que hi ha

un procés d’adaptació d’algunes activitats i aquestadiscussió es resoldrà a la taula del Consorci de laZona Franca amb l’associació d’industrials i com nopodria ser d’altra manera, amb l’Ajuntament, vetllantpel seu compliment.


b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:40. Es demana informació sobre l’estat de compli-

ment de diversos projectes d’aquest mandat 2003-2007.

El Sr. Puigdollers formula la pregunta sobre l’estatde compliment de 34 projectes que, al seu parer, nos’hauran complert pel que fa al pla d’actuació munici-pal en l’àmbit d’aquesta comissió.

El Sr. Casas precisa que no és de rebut, en unacomissió de plenari, demanar el seguiment de 34projectes i, en aquest moment, se’ls fa lliurament deldocument explicatiu amb el benentès que aquestainformació ja la tenien, perquè consta en la docu-mentació lliurada quant el balanç de plenari, llevatdues qüestions que, per motiu de calendari, no hiestaven incorporades a banda d’alguna actualització.

El Sr. Puigdollers accepta la documentació lliuradaa reserves de llegir-la i plantejar qualsevol qüestió so-bre la mateixa.

Es dóna per tractada.Del Grup Municipal PP:41. Atès que les següents finques són de titularitat

pública, la pràctica totalitat, i que l’administrador és elPatronat Municipal de l’Habitatge: els núms. 3, 5, 7, 9,11, 13 i 15 del carrer Olm i els núms. 48, 50 i 52 delcarrer Arc del Teatre. Quines són les raons per lesque les esmentades finques no consten inscrites en elRegistre de la Propietat i quan es donarà complimentals acords signats amb l’INCASOL l’any 1991?

El Sr. Villagrasa formula la pregunta relativa alshabitatges que havien estat de titularitat pública i quees van vendre amb tot un seguit de problemesderivats de l’obra i que, desprès de vint anys no figu-ren inscrits en el Registre de la Propietat amb lesdificultats que això suposa als seus propietaris que estroben en una situació molt precària per culpa del’administració. Vol saber com es pensar resoldreaquest tema tan embolicat.

El Sr. Forradellas admet que és un tema complicat iassenyala que aquestes finques són propietat del’Incasol i que el Patronat Municipal de l’Habitatgen’és l’administrador, per la qual cosa la inscripcióregistral, queda clar, correspon a la propietat, quecontinua sent de l’Incasol. Actualment, estan pen-dents de les reformes previstes de segregació de lesescales, a la qual cosa l’Incasol s’ha compromès, icompta amb projecte i pressupost existent. Hi ha ungrup majoritari de veïns que hi està d’acord i un grupminoritari de veïns que són propietaris i s’hi oposenfrontalment.

El Sr. Villagrasa explica que aquests veïns queesmenten no s’oposen a la segregació de les finques,sinó que el que demanen és que aquesta segregacióla pagui l’Incasol i no els privats, que era el com-promís a què es va arribar l’any 1991, i és per aixòque, com administradors i com a administració públi-ca, insta a què es facin les gestions oportunes per tal


que es resolgui aquesta situació. Demana confirmarqui és el propietari perquè en el contracte de com-pravenda de l’any 1988 s’estableix que ho és elPatronat.

El Sr. Forradellas comenta que els acords signatsl’any 1991 són uns acords entre la Generalitat, l’In-casol, l’Associació de Veïns del Raval i representantsde la comunitat i que no hi figura el Patronat. Semblaque les obres que es van acordar ja es van executaren el seu moment, per part de l’Incasol i ara estanprojectades noves obres amb dotació pressupostària,també per part de l’Incasol que incorporen la se-gregació de les escales i que no s’han dut a terme perdesacord d’una part dels veïns.

El Sr. Casas demana al Sr. Villagrasa que els faciarribar aquest document de l’any 1988 on figura elPatronat com a propietari d’aquests habitatges.

El Sr. Villagrasa se sorprèn que el govern munici-pal no conegui aquests documents, però es compro-met a donar una còpia per tal que el Sr. Forradellas,amb tota la documentació, els ho expliqui àmpliament.



No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les vint hores i quarantaminuts.

Comissió de Seguretat i Mobilitat


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 15 de març de 2007, s’hi reuneix laComissió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidènciade l’Im. Sr. Ferran Julian i González. Hi assisteixenles Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Francesc Narváez iPazos, Sara Jaurrieta i Guarner, Ricard Martínez iMonteagudo, Elsa Blasco i Riera, Magda Oranich iSolagran, Jaume Ciurana i Llevadot, Alberto Villa-grasa i Gil, Xavier Basso i Roviralta i María LuisaIbáñez i Boira, assistits per la Tècnica d’administraciógeneral, Sra. Tecla Fort i Riera, delegada expressa-ment pel secretari general de la Corporació, que certi-fica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. As-sumpta Escarp i Gibert i Montserrat Sánchez i Yuste.

S’obre la sessió a les deu hores.




En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucionssegüents:

1. Districte de Ciutat VellaDel regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 25

de gener de 2007, que imposa a la senyora HildaOwusu Asiedu sanció de tancament provisional del’activitat del local ubicat al carrer, Sant Pau, 40, 3r2a, per un període de nou mesos, i una multa perimport de 6.100 euros, per la comissió d’infraccionsadministratives.


de febrer de 2007, que imposa sanció a la Bella Loca,S.L. com a responsable de l’activitat del local amb elnom comercial “El Cangrejo”, ubicat al carrerMontserrat, 9, baixos, tancament provisional, per unperíode de sis mesos, i una multa per import de 6.000euros, per la comissió d’infraccions administratives.


de febrer de 2007, que imposa al senyor Romulo Ra-mos Rosso sanció de tancament provisional del’activitat del local ubicat al carrer Robador, 14, 1r 2a,per un període de dotze mesos, i una multa perimport de 1.800 euros, per la comissió d’infraccionsadministratives.




IV) Part decisòria

a) Propostes d’acordb) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:1. Impulsar la creació de plans específics de se-

guretat dels parcs i emplaçaments singulars d’interèscultural, per tal de lluitar contra els possibles delicteso actes vandàlics que atempten contra el patrimonicultural de la nostra ciutat.

La Sra. Oranich formula la proposició que té el seuorigen en l’agressió que es va produir al Parc Güell, jatractada en l’última sessió d’aquesta Comissió.


El Sr. Villagrasa avança el vot favorable a laproposició i recorda que en l’última Comissió deSostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, el PPva formular una pregunta en el mateix sentit. Diu queés bo millorar els espais públics, garantir la seguretatdels ciutadans i intentar evitar les apropiacions pri-vatives amb plans i altres mesures, a més de les deseguretat, que ajudin a garantir la pacificació d’espaispúblics. Cita dades sobre grafits que mostren com lesactuacions municipals han anat augmentant i, en tresanys, s’ha triplicat la despesa, però desgraciadamentaquests actes de vandalisme s’han incrementat.

El Sr. Julian recorda que en la darrera Comissió esva parlar del Parc Güell, es va explicar com s’actuavai, per tant, avança que no donarà suport a la pro-posició. Insisteix que els parcs i jardins i els bénsd’interès cultural ja són objecte dels plans de pre-venció que es desenvolupen a la ciutat en funció deles seves necessitats específiques i que abasten as-pectes de vigilància i seguretat. Diu que en la darreraComissió en parlar del cas concret i desafortunat delParc Güell, es va explicar com el Servei de Parcs iJardins tenia uns serveis de vigilància, com esdesenvolupaven les actuacions concretes i com esdefinien plans directors per alguns parcs. Consideraque la proposta és repetitiva perquè demana el que jas’està fent.

La Sra. Blasco insisteix que aquests plans jaexisteixen, alguns d’ells com el del Parc Güell està enrevisió per enfortir les seves mesures i li consta quedes de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i des delsDistrictes s’està treballant per garantir millor la se-guretat d’aquests espais. Considera que cada espaité unes característiques i uns tractaments diferents icreu que és difícil establir un pla per tots els espais dela ciutat perquè considera millor que cadascun tinguiuna proposta concreta que constantment es revisadaespecialment quan es fa palès que hi ha algun error odificultat que cal corregir.

La Sra. Oranich es temia que la proposició seriarebutjada perquè malgrat estar d’acord amb la sevaformulació, en ser una proposta de l’oposició, es votaen contra.

Puntualitza a la Sra. Blasco que el seu Grup noparla d’un pla, sinó que parla de plans. Recorda queel Sr. Ricard Martínez, atès que el fet va passar en elseu Districte, va dir que es crearia una comissió o unpla per tractar aquest assumpte i ella va estar d’acordamb el regidor quan va dir que no era només unassumpte de policia i de seguretat. Diu que al Sr.Julian li sembla que votar a favor és dir que no s’estàfent res i ella sap que no és cert que no s’estigui fentres, segurament no es fa el suficient. Demana que lifacin arribar nota dels plans que s’estan fent.

El Sr. Villagrasa també demana còpia dels plans.El Sr. Julian diu que potser no s’ha entès la seva

resposta perquè ell ha dit que amb la planificació deltreball dels diferents serveis –en aquest cas de Parcsi Jardins i del Sector de Seguretat–, i amb la relacióentre els cossos policials i els tècnics de prevenció nocal fer plans específics de forma global perquè laprogramació quotidiana del dia a dia és suficient pergarantir l’objectiu de mantenir la seguretat global enels parcs. Posa com a exemple el treball que es fades de la Direcció de serveis de prevenció amb elstècnics de prevenció dels Districtes analitzant elsespais públics de cada Districte per detectar el que

succeeix i adequar les actuacions de les unitatsterritorials als espais més vulnerables. Insisteix quede forma puntual, durant el 2006, es van produiruns actes de vandalisme en diferents parcs de laciutat –parc de la Pegaso, Quinta Amèlia, de laTrinitat– i davant d’aquests actes es va intervenir enaquell moment amb un pla específic des de l’operatiucentral del Sector de Seguretat i des de les unitatsterritorials, però insisteix que el funcionament quotidiàés suficient per garantir normalitat en els parcs.Recorda que la campanya d’estiu, al mateix tempsque inclou plans específics per a les platges, im-plementa de forma específica les zones del ParcGüell, de Montjuïc i de la Ciutadella, atesa l’afluènciade turistes.

El Sr. Martínez fa constar que l’interès de l’ad-ministració és que prevalgui un criteri de seguretat enel conjunt dels espais públics, però que la seguretatés més que presència de cossos policials i és tambéla percepció i sobretot el coneixement de l’entorn.Posa com a exemple la preocupació que li expres-sava un veí del Parc Güell per un grup de joves, quevan resultar ser els alumnes de l’Institut de l’altra ban-da del Parc i diu que, en molts casos, quan se sap lacircumstància, s’acaba la percepció d’inseguretat. Ex-plica que el Districte de Gràcia ha iniciat un procés dedebat amb el conjunt de la ciutadania i entitats del’entorn del parc Güell per avaluar aquesta percepció ifixar quin és l’ús que els veïns volen pel parc. Creuque amb aquesta acció s’aconseguirà millorar lapercepció i implicar-hi els veïns perquè ells mateixosvetllin pel parc. També diu que Parcs i Jardins estàredactant un pla director del Parc Güell del que espe-ra tenir coneixement abans del final del mandat en elque ell voldria incloure el procés de treball iniciat ambels veïns.

La Sra. Oranich diu que, com a regidora adscrita alDistricte, ja coneixia aquests treballs i aquests as-pectes que, lògicament, preocupen els veïns del parc.

La Sra. Blasco puntualitza que aquest pla directors’està redactant per part de Parcs i Jardins, tècnica-ment és multidisciplinar, té caràcter interdeparta-mental i s’està treballant amb els Districtes.

El Sr. Julian expressa el vot contrari del PSC, el Sr.Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.Oranich expressa el vot favorable de CIU i el Sr.Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Esrebutja.

Del Grup Municipal PP:2. Realitzar i presentar en la propera sessió

d’aquesta Comissió l’informe corresponent per ana-litzar els recursos humans i materials necessaris pera la creació d’un Cos Auxiliar de la Guàrdia Urbana.

El Sr. Villagrasa formula la proposició, que confiaque serà acceptada per l’equip de govern, perquè enel seu dia en van presentar una de similar i l’anteriorregidor de Seguretat va respondre que no era elmoment de presentar-la perquè s’estava debatentl’aprovació de la Carta Municipal al Congrés delsDiputats, però considerava que es podria plantejar enun futur. Diu que la creació del cos auxiliar de laguàrdia urbana previst en la Carta Municipal podrialliberar d’algunes actuacions de trànsit i estacio-nament a la guàrdia urbana que aconseguiria méseficàcia en el seu treball i es disminuiria el nombred’hores extraordinàries. Pensa que seria bo deixar al


proper govern municipal fixades les bases i realitzatsels estudis tècnics sobre les necessitats materials ihumanes per crear aquest cos.

La Sra. Oranich avança el vot favorable del seuGrup a la proposició.

El Sr. Julian diu que aquesta és una proposiciórepetitiva i que aquesta pregunta es va començar aformular des que es va dir que a la Carta Municipal hihauria un article referent al cos auxiliar de la guàrdiaurbana. Explica que una cosa és que la Carta Munici-pal prevegi la possibilitat de la creació del cos auxiliari una altra qüestió és que en aquest momentl‘Ajuntament s’ho plantegi. Avança el vot contrari a laproposició perquè ara l’equip de govern no esplanteja aquesta qüestió.

El Sr. Villagrasa se sent decepcionat i recorda quela primera proposta que el seu Grup va presentar enaquest sentit va ser l’any 2005 i el mateix Sr. Hereuva respondre que la petició era prematura perquès’estava debatent la Carta en el Congrés dels Di-putats i després en una altra carta va respondre queaquest cos, en el futur, es podria desenvolupar i elsconvidava a presentar la proposta més endavant.Insisteix que la proposició, la tornen a presentar avuiper deixar fixades les bases dels recursos ne-cessaris per a la seva creació i aconseguir unamillora en l’efectivitat del treball de la guàrdia urba-na, del que fa constar el mig milió d’hores ex-traordinàries de més realitzades per la guàrdia urba-na en aquest mandat en relació a l’anterior i l’índexd’absentisme laboral molt més alt que el del cos demossos d’esquadra.

El Sr. Julian repeteix que no sap la resposta que esva donar l’any 2005, però diu que quan el Sr. Trias hova demanar al Plenari del Consell Municipal o quan elPP va tornar a formular la pregunta en aquestaComissió, les respostes que es van donar semprevan ser que no es plantejava la creació del cos i tornaa dir que ara tampoc no es planteja. Diu que unes deles funcions que la Carta Municipal atorga a aquestcos auxiliar són les relacionades amb l’aparcament iel trànsit i que aquí moltes d’aquestes funcions lesdesenvolupa personal de BSM –unes 300 persones–,motiu pel qual la guàrdia urbana es pot dedicar moltfermament al trànsit i a la seguretat vial de la Ciutat,funcions que l’equip de govern creu que ha d’assumirla guàrdia urbana.

El Sr. Villagrasa constata que el regidor diu quepart de la feina que correspondria al cos auxiliar de laguàrdia urbana la realitzen els treballadors de BSM i lidemana que adapti el que fan aquests treballadors ala realitat i d’alguna manera es faci també cas a lesreivindicacions d’aquests treballadors.

El Sr. Julian repeteix que el cos auxiliar és unaqüestió que la Carta Municipal preveu, però quel’equip de govern en aquest moment no es qüestionaposar en marxa. Diu que hi ha unes funcions que laCarta atorga a aquest cos que ja fa personal de BSMi, per tant, la guàrdia urbana es pot dedicar més altrànsit i a la seguretat vial, que són tasques fo-namentals que té assignades.

El Sr. Julian expressa el vot contrari del PSC, el Sr.Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.Blasco expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.Oranich expressa el vot favorable de CIU i el Sr.Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Esrebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal PP:3. Es presenti en el Consell Plenari un informe de

balanç i conclusions sobre els treballs realitzats per laComissió sobre l’ocupació il·legal d’immobles.

El Sr. Villagrasa recorda que el que el seu Grup vaproposar que es presentés en el proper Plenari delConsell Municipal un informe o les possibles pro-postes que s’havien realitzat a la Comissió per al’estudi del fenomen de l’ocupació il·legal d’immoblesa la ciutat de Barcelona, però el prec el formulen avuiaquí davant el dubte que després de la reunió de delproper dilluns 26 de la Comissió per a l’estudi delfenomen de l’ocupació il·legal d’immobles a la ciutatde Barcelona hi hagi una altra sessió del Plenari delConsell Municipal.

El Sr. Julian diu que l’acord pres en la darreraComissió per a l’estudi del fenomen de l’ocupacióil·legal d’immobles a la ciutat de Barcelona va ser pre-sentar un informe final en la propera sessió amb lespropostes de cadascun dels grups, que es faria arri-bar a l’alcalde perquè es tingués en compte a la Juntade Portaveus i es prengués la decisió que s’estimésconvenient.

El Sr. Villagrasa recorda que va sol·licitar al regi-dor, en aquella reunió, que l’informe es presentés alPlenari com a mesura de govern perquè els ciutadansveiessin que en aquesta Comissió, que se suposavaque als tres mesos de la seva creació havia de pre-sentar un informe amb conclusions i propostes, s’harealitzat quelcom entre tots els Grups municipalsperquè si no és així, sembla que la Comissió arriba aun punt mort i se sentirà personalment defraudatperquè una Comissió que havia de tenir tres o quatremesos de vida ha durat més d’un any.

El Sr. Julian puntualitza que de setembre a març nova un any.

El Sr. Villagrasa recorda que la Comissió es vaconstituir el febrer.

El Sr. Julian diu que no s’està en cap punt mort,que hi ha hagut debat entre els diferents Grups, ques’han presentat informes diferents respecte al posi-cionament davant l’ocupació il·legal d’immobles, ques’han donat dades actualitzades d’ocupacions, dedesallotjaments, de l’evolució dels processos i ell, encap moment, ha pensat que la Comissió no servís pera res, però insisteix que el que es va acordar és queen la reunió del dia 26 es presentarà l’informe, lespropostes i els dictàmens que es faran arribar al’alcalde perquè, juntament amb els portaveus delsGrups municipals, els avaluïn a la Junta de Por-taveus. Manifesta que s’està treballant, que s’apro-fundeix sobre aquesta qüestió i que aquesta mateixasetmana s’han produït sis desallotjaments a la Ciutat.

El Sr. Villagrasa puntualitza que la Comissió for-malment es va constituir el febrer i la primera reunióes va celebrar el març i, per tant, no pot admetre queel regidor digui que no fa un any que funciona i tornaa dir que només havia d’haver durat quatre mesos.

El Sr. Julian diu al regidor que els fruits que laComissió ha donat a la Ciutat són importants.



b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:4. Segons manifestacions de l’alcalde de Barcelo-

na, per culpa de les darreres avaries de RENFE,50.000 persones han optat en pocs dies per abando-nar el tren i agafar el cotxe. De quina manera s’handut a terme les medicions que ens permeten conèixeraquesta xifra, i quines mesures ha adoptat l’Ajun-tament de Barcelona davant aquest fet?

El Sr. Ciurana, abans de formular la pregunta, volfer un comentari sobre l’ordre del dia perquè és unamagnífica metàfora del que ha estat la Comissiódurant aquest mandat ja que està únicament cons-tituït per iniciatives dels Grups de l’oposició i elgovern no aporta res. Pregunta al Sr. Julian si no hi ares en matèria de seguretat o mobilitat sobre el que elGovern pugui fer alguna actuació administrativa opresentar alguna mesura de govern i també fa cons-tar que l’equip de govern no prepara la resposta a lesiniciatives de l’oposició i té la sensació que per l’equipde govern són més una nosa que un instrumentinstitucional per debatre els assumptes polítics.

Explica que formula aquesta pregunta perquè l’1 demarç l’alcalde, en una conferència al Col·legi d’en-ginyers industrials, va dir que les últimes avaries deRENFE havien provocat que 50.000 vehicles diarismés entressin a la Ciutat.

El Sr. Julian, abans de respondre la pregunta, diual regidor que si avui l’ordre del dia de la Comissióinclogués mesures de govern i propostes de futurhauria dit en la seva intervenció que l’equip degovern, dos mesos abans de les eleccions, fa elec-toralisme. Pregunta al regidor si veu tots els plans demillora urbana i els plans especials d’urbanisme quees presenten i que cadascun d’ells va acompanyatd’un pla de mobilitat. Insisteix que la feina es fa i, coma prova de la feina feta, diu que demà una agrupacióde ciutats europees dóna un premi a la ciutat de Bar-celona pel bon resultat de l’àrea verda. Respon que laforma d’establir la xifra corresponent a l’increment devehicles davant d’aquestes incidències es basa entres indicadors: les espires magnètiques de deteccióde vehicles als accessos de Barcelona, les dadesd’usuaris de la xarxa de Renfe i les dades d’usuarisdels autobusos interurbans. A partir d’aquestes da-des, s’avalua l’increment i s’activen els mecanismesper guanyar fluïdesa.

El Sr. Ciurana puntualitza que si aquesta fos la pri-mera Comissió en què l’ordre del dia només contéiniciatives de l’oposició podria acceptar l’argument delSr. Julian, però el regidor sap que fa dos i tres anys jahi havia comissions en què l’ordre del dia noméscontenia iniciatives de l’oposició. Fa constar quel’ordre del dia de la Comissió d’Urbanisme, que es vacelebrar ahir, constava de 54 punts, i suposa que elSr. Julian no està dient que la regidora d’Urbanismefeia electoralisme. Insisteix que ha denunciat el que lisembla la manca de capacitat dels responsablesd’aquesta Comissió per abastar els problemes de laciutat que en mobilitat i en seguretat són molts.

Li agradaria que el regidor li fes arribar les me-dicions efectuades i saber quines mesures concretess’han pres. Quant al premi atorgat per l’àrea verda, nodubta que des del punt de vista recaptatori s’ha fet

bé, però pregunta si ha baixat la concentració degasos contaminats, si ha millorat la qualitat de l’aire alcentre de la Ciutat, si la circulació és més fluida o sis’ha reduït l’accidentalitat i recorda que aquests erenels elements que justificaven l’existència de l’àreaverda. També fa constar que el gran èxit de l’àreaverda era aconseguir que 90.000 vehicles deixessind’entrar a Barcelona cada dia i ara se’n recuperen50.000. Tot plegat ha servit de poc; repeteix que no-més tenia sentit si hi havia un transport públic eficaç ieficient. Torna a demanar quines mesures concretess’han pres per afrontar l’increment de vehicles perculpa de les avaries de Renfe.

El Sr. Julian recorda, quant a rodalies, que hi vahaver una declaració institucional amb la que CiU vaestar d’acord. Afirma que a la Ciutat hi ha hagut undescens de l’accidentalitat, i el regidor sap que s’estàtreballant amb campanyes específiques de seguretatvial, que s’ha presentat un document sobre qualitatambiental, que s’ha dit quines són les propostes ambquè l’Ajuntament treballa tant per a la reducció delbiòxid de nitrogen com de les partícul·les en sus-pensió i que s’està impulsant amb la Generalitat lacreació d’un carril bus des de poblacions com Cer-danyola o Montgat. Diu que totes aquestes propostessón les que ajuden a millorar els índexs de qualitatambiental, de seguretat vial i d’ocupació i, per tant,milloren també la velocitat del transport públic a laCiutat. Diu que davant l’increment de vehicles a cau-sa de les avaries de Renfe, s’han aplicat unes fre-qüències tècniques determinades i s’han incrementatels recursos humans amb més presència de guàrdiaurbana a la part alta de la Ciutat i en tots els accessosper poder garantir major fluïdesa en l’entrada. Faconstar que tot i aquest increment real, l’estudi definals de 2006 mostra una millora dels moviments deltrànsit amb una reducció del 13% en tot el sector del’àrea verda. Insisteix en què s’ha fet el que calia fer i,tret d’alguns moments d’hora punta molt concrets enquè l’entrada a Barcelona ha estat més congestiona-da que en període normal, la circulació ha estat fluida.

El Sr. Ciurana diu que aquest no és un debat del’àrea verda i no demana la velocitat mitjana. Insisteixque l’únic que demana saber és quines mesuress’han pres per compensar l’increment de 50.000 ve-hicles més a la Ciutat. Constata que el darrer episodide les avaries de Renfe no ha comportat una actitudactiva, ni tampoc no s’han pres mesures urgents.

El Sr. Julian diu que al regidor l’interessa més sa-ber quines mesures s’han pres, que els resultats iquan es diu que s’ha aconseguit que la velocitatmitjana a la Ciutat es mantingués en els paràmetresde dies feiners normals li és igual. Repeteix que s’hanposat mesures tecnològiques i recursos humans idurant aquest temps hi ha hagut més guàrdia urbanaals accessos de la Ciutat per ajudar a la fluïdesa deltrànsit i repeteix que, excepte en alguns moments, enel conjunt de la Ciutat l’entrada de vehicles no haperjudicat la fluïdesa.

Es dóna per tractada.5. Considera l’actual govern de la ciutat que el

nombre d’agents dels Mossos d’Esquadra desplegatsa la ciutat de Barcelona són els suficients per garantirla seguretat de la mateixa?

La Sra. Oranich formula la pregunta.El Sr. Julian diu que entre els efectius reals que hi

ha, més tots els serveis que no estan pròpiament a la


Ciutat però que donen suport, el nombre de mossosd’esquadra és suficient. Recorda que l’alcalde va dirque en aquests moments la Ciutat volia ser moltrespectuosa amb la Generalitat i amb el procés dedesplegament dels mossos i que el 2008, quans’acabés el desplegament en tot el territori del país,demanaria que un nombre important de mossosd’esquadra de les primeres dotacions, que aleshoressortissin de l’Escola, fossin destinats a la Ciutat.

La Sra. Oranich no acaba d’entendre la respostaperquè el regidor afirma que els mossos que hi ha arasón suficients, però d’altra banda diu que, com es volser molt respectuós amb la Generalitat, s’esperaràque el desplegament s’hagi realitzat a tot el territoriper després demanar més mossos. Entén que l’al-calde s’ha de preocupar de la seguretat dels ciuta-dans de Barcelona sense que això suposi un enfron-tament institucional i pensava que la resposta del’equip de govern seria que es necessiten més mos-sos. Insisteix que hi ha problemes de seguretat quecal prevenir, que hi ha un nombre important dedelictes i que no cal arribar a estar pitjor per posarsolució al problema. Entén que si l’alcalde diu que apartir de l’any 2008 demanarà més mossos per a laCiutat és perquè es considera que ara en falten.Pensa que l’equip de govern hauria de ser més fermen aquesta qüestió per no arribar a situacions demàxima inseguretat que poden donar lloc a posturesno desitjades per a ningú.

El Sr. Julian insisteix que, des del punt de vista deseguretat ciutadana, en tots els barris hi ha una bonapresència de mossos, una bona coordinació amb laguàrdia urbana, diàleg dels dos cossos policials ambla societat i amb els tècnics de prevenció dels Dis-trictes i considera que el nombre de mossos éssuficient. Explica que quan l’any 2000 es va planificarel desplegament i la Generalitat, van assumir unscompromisos de desplegament d’un nombre deter-minat d’agents a totes les comarques del país, teninten compte que l’Escola de policia, per ser eficaç, nopot augmentar les 1.200 places docents actuals; esdiu que l’Ajuntament demanarà, quan acabi el des-plegament, revisar el model perquè les ràtios ambquè es treballa són per població i que l’Ajuntament volcanviar aquest concepte perquè Barcelona, per laseva capitalitat, per nombre de turistes i visitants téuna població real més gran que la que se li atribueix.Torna a dir que el nombre actual és suficient i quequan acabi el desplegament caldrà revisar les ràtiosde capitalitat.

Es dóna per tractada.Del Grup Municipal PP:6. Existeix alguna previsió per estendre l’àrea ver-

da als Districtes de Sant Andreu i Sant Martí i a la res-ta de Districtes on no s’ha implantat fins ara?

El Sr. Villagrasa formula la pregunta perquè el Sr.Narváez, en un programa de ràdio, va afirmar que enel proper mandat s’estendria l’àrea verda als Dis-trictes de Sant Andreu i de Sant Martí. Creu que elsciutadans, abans de les eleccions, han de saber siaquesta és la intenció de l’equip de govern, perquèl’àrea verda no està en el seu programa electoral,tampoc no figura en el PAM i es va implantar per sor-presa dels ciutadans i ara han de dir clarament si laimplantaran o no.

El Sr. Julian respon que no.El Sr. Narváez diu que si el regidor escolta l’enre-

gistrament del programa de ràdio veurà que la sevaintervenció es produeix per una trucada telefònicad’una ciutadana del Districte de Sant Andreu quedemana àrea verda per al seu barri, no pel Districte.Explica que va respondre que l’equip de govern no téprevist fer cap tipus d’ampliació d’àrea verda aquestmandat i que el compromís de l’equip de govern ésatendre, en el proper mandat, les peticions dels barrisque demanin ampliació de la zona verda, i vaaconsellar a la veïna que anés a la seva associacióde veïns, perquè si estaven d’acord plantegessin al’Ajuntament, quan correspongui, la possible amplia-ció de l’àrea verda. Insisteix que en aquest mandat noes farà cap ampliació, que fa molts mesos que nos’ha fet cap ampliació i repeteix que en el propermandat l’Ajuntament està disposat a estudiar lapossibilitat de la seva implantació en els barris que hodemanin.

El Sr. Villagrasa constata que es deixa oberta lapossibilitat de la seva ampliació i llegeix textualmentel que va publicar la premsa arran de la intervenciódel Sr. Narváez a la ràdio: ”després de les eleccions,una part de Sant Andreu tindrà àrea verda, a peticiódels veïns”.

El Sr. Julian diu que moltes zones limítrofes amb lazona verda demanen la possibilitat d’ampliació de lazona i que l’Ajuntament el que farà és analitzar lasituació tenint en compte el concepte fonamental dela implementació de l’àrea verda –que en la zona espugui donar un conflicte entre residents i persones defora– i només en aquest cas i si hi ha una petició con-creta, s’estudiarà l’ampliació perifèrica en la zonaconcreta, però mai una ampliació de caràcter general.

El Sr. Villagrasa entén que el que diu el Sr. Julianes un no matisat



No havent-hi altres assumptes per tractar, la Pre-sidència aixeca la sessió a les onze hores i vint-i-cincminuts.


CONVOCATÒRIA DE DOS CONCURSOS PER A LAPROVISIÓ DE CINC LLOCS DE TREBALL DEL’INSTITUT MUNICIPAL D’HISENDA(Aprovada per resolució del gerent de l’IMH dedata 20 de juny de 2007)

BASES GENERALS

De conformitat amb les Bases Marc aprovades pelConsell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-quen per a la seva provisió pel personal de plantillad’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten al’annex, d’acord amb les condicions específiques ques’indiquen en aquest mateix annex per a cadascund’ells i amb els requisits comuns que es fixen acontinuació.

REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS

A part dels requisits addicionals de cada concurs,per optar a qualsevol convocatòria és necessari:– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un

Institut Municipal, i no pertànyer a les classes deGuàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinciód’Incendis i Salvament (SPEIS).

– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El personalfuncionari de l’Ajuntament adscrit a un Institut Mu-nicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntamentposteriorment subrogat a un Institut podran partici-par igualment en els concursos. Així mateix, po-dran participar els contractats laborals fixos d’Ins-tituts Municipals que hagin efectuat la corresponentadhesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,d’acord amb la clàusula preliminar cinquena del’esmentat Acord.

– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com afuncionari de carrera o amb contracte laboralindefinit a l’Ajuntament o Institut Municipal.

– Haver transcorregut un mínim de dos anys des del’última destinació obtinguda per concurs.

MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS

1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts deserveis, inclosos els serveis previs en altres Admi-nistracions Públiques que hagin estat formalment re-coneguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1punt.

2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a unmàxim d’1 punt segons el barem següent:

PERSONAL

Concursos– Per posseir com a grau un nivell superior al del

lloc de treball convocat: 1 punt.– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de

treball convocat: 0,75 punts.– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al

del lloc de treball convocat: 0,50 punts.– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre

al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat

o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màximd’1 punt segons el barem següent:– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del

lloc de treball convocat: 1 punt.– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior

en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50punts.

– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivellsuperior al nivell del lloc de treball base de la ca-tegoria del concursant: 0,25 punts.

A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del llocde treball desenvolupat, el nivell de complement dedestinació efectivament acreditat en la nòmina cor-responent, quan es tracti d’un nivell superior al delgrau personal consolidat de cada aspirant, i el nivelldel lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quanaquest sigui inferior al grau personal que hagi pogutconsolidar a la carrera administrativa.

4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, sis’escau, en funció de les matèries, la durada i l’ava-luació.

JUNTA DE VALORACIÓ

Estarà formada pels membres següents:

Presidència:El gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda, com a ti-

tular

Vocalies:El/la directora/a sectorial, o persona qui delegui,

que per a cada concurs s’indiqui expressament al’annex.

El/la cap de Divisió o cap de Departament del qualdepengui el lloc de treball.

El cap de Recursos Humans de l’Institut Municipald’Hisenda, que actuarà com a Secretari de la Juntade Valoració

A més, a tots els concursos hi podran assistir, enels termes previstos a les Bases Marc, els repre-sentants designats conjuntament pel Comitè d’Em-presa de l’Institut i la Junta de Personal.


PROCEDIMENT I NORMES GENERALS

Les persones que compleixin les condicions exi-gides hauran de presentar la sol·licitud a la qual ad-juntaran la relació de mèrits al·legats classificats se-gons l’ordre d’aquesta convocatòria i els documentsacreditatius corresponents, al Registre de l’InstitutMunicipal d’Hisenda (avinguda del Litoral, núm. 30) oa qualsevol altre Registre municipal, en el termini dequinze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publi-cació d’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.

Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendresempre referits a la data d’acabament de l’esmentattermini.

Per a cada concurs s’ha de presentar una instànciai la documentació separada, per la qual cosa, espodrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposaal Departament de Personal de l’Institut o a lesOficines d’Informació de Personal de l’Ajuntament.

En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-hos’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Cor-poració des de la data d’incorporació en la plantilla,amb caràcter indefinit.

En els casos en què entre els mèrits comple-mentaris s’estableixi la redacció d’un informe o me-mòria, aquest no podrà excedir de 5 pàgines, excepteen aquells casos en què les bases específiques delconcurs determinin un nombre superior de pàgines,donades les característiques del lloc de treball acobrir. L’informe s’haurà de presentar conjuntamentamb la sol·licitud i el curriculum vitae.

Els llocs de treball objecte de la present convo-catòria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30minuts setmanals.

Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dis-posar dels sistemes d’acreditació i de comprovacióque consideri més escaients en cada cas i per a cadatipus de mèrits, i podrà convocar les persones queoptin a les places perquè precisin o ampliïn aspectesconcrets en relació als mèrits al·legats.

Les destinacions adjudicades són irrenunciables uncop s’ha pres possessió del lloc de treball. Malgrataixò, quan una persona hagi obtingut una plaça endiferents concursos convocats, haurà d’optar per unad’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següentsal de l’exposició en el tauler d’anuncis del depar-tament de Personal de la proposta de la Junta deValoració de l’últim concurs en què hagi obtingut laplaça.

Per a tot allò no estipulat expressament en aquestaconvocatòria, s’estarà a allò que disposen les BasesMarc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliolde 1988 i la normativa legal i reglamentària corres-ponent.

ANNEX

Concurs 96. Un lloc de treball de responsabled’Atenció Presencial, adscrit al Departament de Re-lacions amb el Contribuent de l’Institut Municipald’Hisenda de Barcelona (nivell 20).

Concurs 97. Quatre llocs de treball de col·labo-rador/a amb els Contribuents, adscrit al Departamentde Relacions amb el Contribuent de l’Institut Munici-pal d’Hisenda de Barcelona (nivell 16).

Responsable d’Atenció PresencialConcurs 96

Un lloc de treball de responsable d’Atenció Presen-cial, adscrit al Departament de Relacions amb elContribuent de l’Institut Municipal d’Hisenda de Bar-celona (avinguda del Litoral, núm. 30).

Nivell 20 i específic de responsabilitat de 318,28euros (2099X).

Horari de 37,5 hores setmanals.

Funcions principals– Organitzar l’equip de col·laboradors encarregats

de facilitar la informació demanada pels ciutadansi de tramitar i resoldre les reclamacions en casosd’errors de fet.

– Dirigir la realització de tràmits sol·licitats pels ciu-tadans així com el lliurament de la documentaciócorresponent en cada cas (duplicats de rebuts,liquidacions...).

– Tramitar assumptes que es deriven de la re-captació (aixecar embargaments, informar i for-malitzar fraccionaments, etc.).

– Planificar l’atenció i resolució d’incidències delscontribuents com a conseqüència de les actua-cions realitzades per altres Organismes admi-nistratius (Agencia Tributària, Gerència regionaldel Cadastre, Prefectura Provincial de Trànsit,etc.) o sectors de l’Ajuntament (Serveis Urbans iManteniment, Guàrdia Urbana, Mobilitat i Segu-retat, etc.).

– Dirigir la recepció de l’Institut Municipal d’Hisenda.

Requisits addicionalsPersonal dels grups B o C.

Mèrits complementaris1. Titulacions acadèmiques. Es valoraran les titu-

lacions acadèmiques rellevants per a l’exercici del llocde treball, fins a 1 punt.

2. Experiència professional, fins a 4 punts, segonsel barem següent:– En direcció i coordinació d’equips de treball d’a-

tenció als ciutadans i, especialment els relacionatsamb tributs municipals, fins a 1 punt.

– En atenció i informació al ciutadans i/o als pro-fessionals de la gestió, especialment en temesrelacionats amb els tributs municipals. En atenció,seguiment i/o negociació i resolució de recla-macions en general i especialment les relacio-nades amb tributs municipals, fins a 1 punt.

– En el coneixement i la utilització de les aplicacionsinformàtiques corporatives i especialment les rela-cionades amb la gestió de tributs municipals (SIR,CITAS, FVE, GIC, IAE, TIR, MIR, REC), fins a 1punt.

– En gestió i/o tramitació de tributs i/o sancions,campanyes municipals i gestió de padrons, fins a1 punt.

3. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,fins a 1 punt.

4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocarels/les candidats/tes per a la realització d’una prova osupòsit pràctic, valorant-lo fins a un màxim de 5punts. En cas de realitzar-se aquesta prova tindràcaràcter obligatori.


5. Característiques personals. La Junta de Va-loració podrà avaluar les característiques personalsdels/les candidats/tes en relació al lloc de treball con-vocat, mitjançant els sistemes d’apreciació que con-sideri més oportuns, valorant aquest apartat fins a unmàxim de 5 punts. En cas de realitzar-se aquestaprova tindrà caràcter obligatori.

Puntuació mínimaSi s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.

Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-tuació mínima serà la meitat de la puntuació total(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-den obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióPresident:Sr. Antoni Rodríguez Sivera, gerent de l’Institut Mu-

nicipal d’Hisenda, o persona en qui delegui.Vocals:Sr. Rafael Olañeta Fernández Grande, director de

Relacions amb el Contribuent i Reclamacions, o per-sona en qui delegui.

Sra. Victoria Alumà Clar, cap del Departament deRelacions amb el Contribuent, o persona en qui de-legui.

Sra. Amalia González Aguirre, cap del Serveid’Atenció al Contribuent o persona en qui delegui.

Sr. Santos Martínez Sequí, cap del Departament deRecursos Humans, qui actua també com a secretari,o persona en qui delegui.

Un representant de la Junta de Personal o delComitè d’Empresa.

Col·laborador/a amb els contribuentsConcurs 97

Quatre llocs de treball de col·laborador/a amb elcontribuent (Atenció Presencial), adscrits al Depar-tament de Relacions amb el Contribuent de l’InstitutMunicipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Lito-ral, núm. 30).

Nivell 16 i específic de responsabilitat de 251,65euros (1680F).

Horari de 37,5 hores setmanals.

Funcions principals– Atendre i informar els contribuents sobre les

seves obligacions tributàries per tal de simplificar ifacilitar les tramitacions i millorar les relacions en-tre l’Ajuntament i els contribuents.

– Tramitar i resoldre els expedients de liquidaciótributària (autoliquidacions, liquidacions individu-als), d’acord amb les Ordenances Municipals, iimpulsar el tràmit dels expedients.

– Tramitació i proposta d’expedients de fracciona-ment i ajornament de deute dels contribuents.

– Tramitar i resoldre expedients de recaptació, demultes per infracció d’ordenances, així com detaxes i preus públics.

– Tramitar i resoldre expedients de recaptació pervia voluntària i de constrenyiment.

Requisits addicionalsPersonal dels grups C o D.

Mèrits complementaris1. Experiència professional, fins a 4 punts, segons

el barem següent:– En informació i/o tramitació de tributs municipals i

en informació i atenció relacionada amb campa-nyes municipals i/o gestió de padrons, fins a 2punts.

– En aplicacions informàtiques corporatives en ge-neral i/o en les aplicacions específiques reque-rides per al lloc de treball convocat, fins a 2 punts.

2. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,fins a 1 punt.

3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocarels/les candidats/tes per a la realització d’una prova osupòsit pràctic, i el valorarà fins a un màxim de 5punts. En cas de realitzar-se aquesta prova tindràcaràcter obligatori.

4. Característiques personals requerides pel al llocde treball i singularment: capacitat d’autodomini; fa-cilitat per la relació interpersonal i el treball en equip,responsabilitat, comunicació oral i escrita i integritaten el desenvolupament del treball públic.

La Junta de Valoració podrà avaluar les caracte-rístiques personals dels/les candidats/tes en relació allloc de treball convocat, mitjançant els sistemesd’apreciació que consideri més oportuns, valorantaquest apartat fins a un màxim de 5 punts. En cas derealitzar-se aquesta prova tindrà caràcter obligatori.

Puntuació mínimaSi s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la

puntuació mínima serà la meitat de la puntuació total(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-den obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióPresident:Sr. Antoni Rodríguez Sivera, gerent de l’Institut Mu-

nicipal d’Hisenda, o persona en qui delegui.Vocals:Sr. Rafael Olañeta Fernández Grande, director de

Relacions amb el Contribuent i Reclamacions, o per-sona en qui delegui.

Sra. Victoria Alumà Clar, cap de Relacions amb elContribuent, o persona en qui delegui.

Sra. Amalia González Aguirre, cap del Serveid’Atenció al Contribuent, o persona en qui delegui.

Sr. Santos Martínez Sequí, cap de Recursos Hu-mans, qui actua també com a secretari, o persona enqui delegui.

Un representant de la Junta de Personal o delComitè d’Empresa.


Nomenaments

L’alcaldia, en data 26 de juny de 2006, ha adoptatla resolució següent:

Nomenar, amb efectes 12 de juny de 2007, com afuncionaris de carrera en la categoria de bombers delServei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvamentels senyors Andreu Monsech, Marc; Bodas Martínez,Mario; Borras Garrido, Oriol; Borreda García, Roger;Bosch Muntal, Marcel·li; Bragulat Carrera, Albert;Cantenys Ribalta, Albert; Capdevila Riu, Jordi; Carri-llo Messa, Víctor; Cercos Álvaro, Jesús; CéspedesSanchís, Jofre; Clusella Font, Julià; Coll Sánchez,Marc; Díaz Butrón, José Miguel; Díaz de Haro, VíctorManuel; Elias Centelles, Aleix; Esteve Ibáñez, Jordi;

Feixas Boada, Xavier; Figuls Soler, Marc; FustéSerra, Jaume; García García, Daniel; García Muñoz,Francisco Manuel; Gelardo Gómez, Albert; GodoySubirá, Carlos; Guilera Giralt, Robert; Hernández Ti-noco, Raül; López Fernández, Carlos; Martí Sória,Pau; Méndez Amoros, Àlvar; Moreno Miserachs, Pau;Ojeda Alonso, David; Pérez Díaz, Carlos; Pratgi-nestos Blasco, Bernat; Quintana Poza, Alfonso; Re-quena Palomares, Francisco; Rico Alcántara, Leo-cadio; Roca Velázquez, Albert; Rojo Montoro, David;Royo Pueyo, Isaac; Ruiz Ribas, Isaac; Sanz Llorente,Juan Francisco; Sellarés Castejón, Carles; Sierra Se-gura, Antonio; Vicient Girón, Javier; Villafañe López,Albert.


GASETA MUNICIPAL ISSN en tramitació – Dipòsit legal: B-5.656-2007Pl. Sant Miquel, s/n Es publica cada deu dies

Altres anuncis

Exp. 07/158

El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, InstitutMunicipal, per delegacions de la presidenta de data 2de gener de 2006, en data 20 de juny de 2007, vaadoptar la resolució següent:

“Declarar vàlida la subhasta celebrada per tal dedur a terme la contractació del lloguer d’un camió popamb conductor per a la recollida de residus vegetals,per afectacions, que necessita Parcs i Jardins deBarcelona, Institut Municipal, en els termes regulats al’article 2 del plec de clàusules;

Adjudicar, mitjançant el procediment obert i persubhasta, el contracte de serveis, a l’empresa Anto-nio Santaella Quesada, pel preu de 52.002 euros (IVAinclòs);

Aplicar la despesa amb càrrec a la partida62190001 del pressupost de l’any 2007;

Disposar l’abonament de la esmentada quantitat al’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia deles factures cursades pel tràmit reglamentari;

Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter-mini dels quinze dies següents en què rebi la notifi-cació d’aquest decret, acrediti haver constituït la ga-rantia definitiva de 2.080,08 euros, i perquè en eltermini dels trenta dies següents en que rebi la pre-sent notificació, comparegui el seu legal representantper tal de formalitzar el contracte i abonar les des-peses relatives a la publicació dels anuncis corres-ponents en els diaris oficials.”

Barcelona, 20 de juny de 2007. La secretària dele-gada, J. I. Martínez Legaz.

* * *

ANUNCIS

Exp. 07/149

El gerent de Parcs i Jardins de Barcelona, InstitutMunicipal, per delegacions de la presidenta de data 2de gener de 2006, en data 22 de juny de 2007, vaadoptar la resolució següent:

“Declarar vàlid el concurs celebrat per tal de dur aterme el contracte de consultoria i assistència per a laredacció dels projectes executius de drenatge d’ai-gües superficials del Parc de Mossèn Costa Llobera,de la carretera de Miramar i de la connexió d’ambuesxarxes a la xarxa Municipal, que necessita Parcs iJardins de Barcelona, Institut Municipal, en els termesregulats a l’article 2 del plec de clàusules;

Adjudicar, mitjançant el procediment de concursobert, el contracte de consultoria i assistència, a l’em-presa CICSA, Consultor de Ingeniería Civil, SA, pelpreu de 89.930,16 euros (IVA inclòs);

Aplicar la despesa amb càrrec a la partida 55400000del pressupost de l’any 2007;

Disposar l’abonament de la esmentada quantitat al’empresa adjudicatària amb la presentació prèvia deles factures cursades pel tràmit reglamentari;

desconsignar la quantitat de 12.729,84 euros (IVAinclòs), de la partida 55400000, del pressupost del’any 2007, donat que l’adjudicació ha estat realitzadaper menys import;

Requerir l’empresa adjudicatària perquè en el ter-mini dels quinze dies següents en què rebi la noti-ficació d’aquest decret, acrediti haver constituït lagarantia definitiva de 3.597,21 euros, i perquè en eltermini dels trenta dies següents en què rebi la pre-sent notificació, comparegui el seu legal representantper tal de formalitzar el contracte i abonar les despe-ses relatives a la publicació dels anuncis corres-ponents en els diaris oficials.”

Barcelona, 22 de juny de 2007. La secretària dele-gada, J. I. Martínez Legaz.

sumari - barcelona · 2018. 7. 9. · basso i roviralta, alberto villagrasa gil, maría luisa...

Documents