sumari - servei civil internacional de catalunya...fruits d’aquest treball col•lectiu i agafar...

www.sci-cat.orgHorari d'atenció al públic: dilluns a divendres d’10a 13h - dilluns, dimecres i divendres d’15 a 20h

C/Carme 95, 08001 Barcelona · Tlf: 93 441 70 79 · Fax: 93 441 70 18 · [email protected]

EDITORIAL OPINIÓSOCI

BREUS FEINEJANT CULTURASOCIAL

MAPAMUNDI

REFLEXIÓJu

ny/

Julio

l 2

007

EDITORIAL OPINIÓ SOCIBREUS REFLEXIÓ FEINEJANTMAPA

MUNDICULTURASOCIAL

Edic

ió

i m

aquet

ació

SCI-

Cat

alunya

: La

ura

San

cho ·

com

unic

acio

@sc

i-ca

t.org

SUMARI

Editorial: Seguir treballant

Reflexió: El Líban

Mapa Mundi: I Sri Lanka, què?

Feinejant: El decreixement econòmic

Cultura Social: El vaixell dels bojos

El soci opina: 25è aniversari, moment

de fer balanç?





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

EDITORIAL

Seguir treballant

SCI- [email protected]

A l’SCI estem en un any de consolidació i engranatge del’entitat. D’una banda, la celebració del 25è aniversari ensha de servir per a saber d’on venim i sentir-nos orgullososdel que hem estat i el que sóm. D’altra banda, ens potajudar a plantejar-nos cap a on volem que camini l’entitaten els propers anys. Es moment de fer balanç, recollir elsfruits d’aquest treball col•lectiu i agafar forces per a se-guir treballant per la igualtat, la justícia i la pau.

Precisament aquest any hem iniciat un procés deplanificació estratègica que ens ha d’ajudar a marcar lespautes de treball a seguir durant els propers anys. Unafeina que ja es va iniciar en anys passats i que ara té elseu resultat. A més, estem contents d’ofertar la segonaedició d’aquest any del “Curs d’introducció a la cooperacióinternacional” que tindrà lloc el proper setembre, desprésde l’èxit del que es va ealitzar el passat abril. Així mateix,també ens alegrem de participar a la III Trobada d’EntitatsJuvenils i de Cooperació Euromediterrànies, a més, enqualitat d’entitat assessora entre l’agermanament del CJBi del Consell de la joventut de Nablus.

Però no tot és tant fàcil per caminar cap a un món mésjust. L’Estat Espanyol manté i reforça les seves tropes aAfganistan i el Líban (encara que per motius diferents),dos dels països que l’SCI té projectes i llaços decol·laboració amb contraparts. En el cas del Líban,l’argument de l’executiu espanyol és que ho fa sota elcomandament de l’ONU i després de l’aprovació al Congrésdel Diputats el setembre de 2006. Com és pot fer la paunomés des de la intervenció de l’exercit? Moviments socialsi entitats hi col•laboren d’altres maneres: explicant a lasocietat que la guerra no té cap sentit, desmentint el discursunidireccional dels mitjans generalistes que sovint nomésaté a interessos financers, i construint cultura de pau. Peraixò també, cal seguir treballant.





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

BREUS

Curs d’introducció a la

cooperació internacional

Entre tanques a la reunió

del G-8 a Alemanya

Redacció SCI-Cat.Com cada any, el G-8 s’ha reunit per bus-car solucions alsproblemes mundials(o als seus propis),negociar o veure’sles cares només.

Aquesta vegada la trobada s’ha celebratdel 6 al 8 de juny a Heilingendamm (propde Rostock, al mar Bàltic), sota el lema“Creixement i Responsabilitat”.Precisament s’han reunit a Alemanya,país de torn de la presidència de la UE.

El Gran Hotel de Kempinski, on esdesenvolupava la reunió, es va envoltarper una tanca de 12 quilometres de llarg,que més enllà de 6 km del punt àlgid,recorria els prats i boscos de la zona. Elsmanifestants que s’havien reunit contrala cimera no varen poder concentrar-sedavant els polítics, ni de lluny. Així doncs,la lliure circulació garantida als membresde la UE a través de l’Acord de Shengen,va quedar suspesa durant aquells dies.

Mentrestant a l’Hotel, sota el lideratged’Angela Merkel, es va debatre, segonsels media, sobre la pobresa a l’Àfrica, lasalut, la pau i la seguretat al món, peròsobretot sobre la crisis mundial que estàprovocant el canvi climàtic.

Això no obstant, diferents organismescivils de tot el món continuen acusant alG-8 de no complir les promeses marcadesa la cimera del 2005 a Escòcia: incre-mentar en 50.000 milions de dòlarsanuals l’ajuda a països pobres.

[email protected]

Clara Sopeña. La cooperació internacio-nal guanya protagonisme a mesura ques’incrementa la distància entre rics i po-bres i la dependència entre països. Notindria raó de ser si no existís injustícia,pobresa,etc. Però en un marc de relacionsinternacionals basat en l’espoli, que esreconfigura a mesura que s’implanta elmodel capitalista, sorgeix com una einaamb voluntat de transformació.

La globalització, doncs, apareix com unafase avançada del sistema, onprogressivament els Estats perden forçaen favor del poder del mercat . Es renovensistemes d’opressió i injustícia, com eldeute, i se’n reforcen altres: lestransnacionals saquegen els pobles, lesfronteres esdevenen impenetrables perla població i obertes a les mercaderies,es multiplica l’impacte ambiental, etc.

El paper que juga la cooperació interna-cional ( i especialment la de les ONGs)és compromès: d’un cantó, pot generarnoves contradiccions, de l’altre, pot seruna palanca pel canvi. Per aquest motiues necessari alimentar la reflexió críti-ca, i analitzar la responsabilitat quetenim els països rics en la consolidaciód’aquest model injust.

El curs d’Introducció a la Cooperació In-ternacional, realitzat a l’SCI entre el 14d’abril i el 19 de maig, ha volgut ser unespai per conèixer els paràmetres queens permeten debatre aquestesqüestions partint de l’anàlisis del siste-ma de relacions internacionals i laglobalització econòmica, per arribar a lareflexió dels actors que hi intervenen.

[email protected]





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

Les decisions del G-8Els acords presos durant la reunió,inclouen, a grans trets: reactivar la Ron-da de Doha (que vol eliminar aranzels decomerç), transferir 44.9000 milionsd’euros per a Àfrica. L’escut antimissilspassa de ser una amenaça, a un treballconjunt entre Rússia i EEUU; a més, “pro-meten” treballar per reduir el CO2 a lameitat amb data 2050. Finalment, el grupdels més rics del món més Rússia,aplaudeix la decisió de Uribe d’alliberarpresos de les FARC, però no arriba a capacord sobre Kosovo, ni tampoc es famenció del conflicte a Orient Pròxim.

La promesa de 2007, però, no assenyalaterminis ni especifica si inclou o excloul’ajuda promesa a la cimera de 2005.

Respecte el canvi climàtic, Iolanda Fres-nillo, investigadora de l'Observatori delDeute en la globalització (ODG), consi-dera: “Mentre el G8 afirma en el seucomunicat final l’ambigu compromís delluitar contra el canvi climàtic, buscantun nou acord de reducció d’emissions enel marc de Nacions Unides, aposta perseguir el model de creixement econòmicdesaforat i insostenible.” Per a la sòciade l’SCI, els membres del G-8 es presen-ten com els qui trobaran una solució alproblemes del canvi climàtic, “i no sóncapaços ni d’establir fites quantitativesen la reducció d’emissions”, afegeix.

Dins dels acords d’enguany trobem la“necessitat” de reprendre les negociacionsde l’OMC per profunditzar en laliberalització i increment del comerç in-ternacional, per a Fresnillo: “l’incrementen el transport de mercaderies d’unabanda a l’altra del planeta aposta per unlliure mercat mundial i és responsablede bona part de l’increment de gasosd’efecte hivernacle, i una de les causesdel canvi climàtic, a més de suposar una

gran amenaça per la sobirania alimentàriai la supervivència de milers decamperols, pescadors i petits productorsdarreu del món”.

Contracimera i esperançaCom ja ve passant des de fa uns anys,del 2 al 7 de juny també s’ha celebrat unCimera Alternativa, celebrada a Rostock.La trobada, oberta a tothom, buscava iproposava alternatives a la globalització,per tant no es quedava només en laqueixa sistemàtica. A més, lacontracimera, que es va iniciar amb unamacromanifestació, va acollir diferentssessions per l'agricultura i l'ecologia; lamigració; contra el militarisme, la gue-rra, etc.

La trobada va ser organitzada per unampli ventall de l’esquerra altermundistaalemanya i va néixer a partir de laConferència de Rostock II. Va comptaramb la participació de milers de perso-nes i amb el suport de canals alternatiusde comunicació digital de tot el món.Paral•lelament, a altres indrets d’Europahi va haver actes de protesta. Malgrattot, a Catalunya, i concretament Barce-lona, els actes de protesta van ser pocnombrosos, segons diferents activistes.

Foto: AP

Policia dispersant manifestants amb aigua, davantla tanca de seguretat





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

L’Escola de Cultura dePau publica ‘alerta 2007!’

Redacció SCI- Catalunya. L’escola deCultura de Pau de la UniversitatAutònoma de Barcelona ha publicatrecentment «Alerta 2007: informe sobreconflictes, drets humans i construcció dePau». Aquest estudi sintetitza l’estat delmón al finalitzar l’any 2006 a partir dediferents indicadors.

Per a portar a terme l’informe s’hanutilitzat 30 indicadors, agrupats en nougrans apartats: conflictes armats,situació de tensió i disputes d’alt risc,processos de pau, rehabilitaciópostbèl.lica –acompanyament internacio-nal–, crisis humanitàries, desarmament,drets humans i Dret InternacionalHumanitari, desenvolupament i dimensióde gènere en la construcció de pau.

Segons Josep Maria Royo, investigadorsobre conflictes armats del Programa deConflictes i Construcció de Pau de l'Escolade Cultura de Pau (ECP) de la UAB i res-ponsable de l'àrea de conflictes del'informe «Alerta 2007»: “Pel que fa altipus de metodologia utilitzada, no hi hacanvis respecte a anys anteriors”. Ara bé,la comparació de les dades de forma anualdóna al informe un caràcter d’alerta pre-ventiva respecte algunes tendènciesgenerals o sobre la situació dedeterminats països.

L’anuari destaca que al llarg de l’any 2006el número de conflictes armats es vamantenir a 21 i es va consolidar latendència a la seva regionalització.L’atenció mediàtica es va centrar al’Afganistan, Iraq, Palestina i el Líban, ien les tensions de Síria i Iran. Mentre, alcontinent africà les disputes en el Cen-tre i la banya africana adquirien una

dimensió regional molt preocupant perl’extensió del conflicte armat de Darfur aRepública Centrafricana i el Xad il’ofensiva d’Etiopia a Somàlia contra elsTribunals Islàmics.

A més, per a l’ECP, durant l’any 2006 s’haposat de manifest una falta de recursoseconòmics per atendre a les crisishumanitàries de les regions en conflicte,principalment a l’Àfrica. Aquestesemergències, han augmentat en dospunts (han passat de 43 a 45), la majoriaen països de conflicte o post-conflicte.Destaca, també ,el context internacio-nal marcat per la poca voluntat política iles violacions del Dret InternacionalHumanitari.

[email protected]

Respecte els processos de pau, l’informeassenyala una lleugera millora en lesnegociacions que s’estan portant a termeal continent africà, concretament aUganda i Burundi, i dintre el continentasiàtic, també Nepal. Finalment, l’anuaridenuncia l’actual carrera d’armament aescala internacional -que ja ha arribat aquotes comparables a les registradesdurant la Guerra Freda-, així com elsescassos avenços cap a l'assoliment delsObjectius de Desenvolupament delMil•lenni o la limitada atenció cap a ladimensió de gènere en tot allò relatiu ala construcció de pau.

‘Alert a 2007!’,el 4rt informede l’ECP, téinstitucionspúbliques iONGs com acol·laboradors





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

Miles de Viviendas, ara sí,

enderrocada

Redacció. Miles de viviendas ha sigutenderrocada per petició del seupropietari, el consistori Port 2000.L’enderrocament, concedit a l’empresaAlberich SL, va haver de ser suspéstemporalment perquè violava lesnormatives de seguretat. Segons l’ensmunicipal, a la parcel•la de la casaokupada s’hi construirà vivenda social.

L’edifici va ser desokupat dimarts 12 dejuny per segona vegada en un mes, i perevitar que els habitants de la vivendatornessin a entrar es va iniciarl’enderrocament el mateix dia. Lescondicions de seguretat sobre el treballvan motivar la queixa de diversos veïns,els okupes desallotjats i el sindicat CGT,davant l’Administració Pública.

A última hora de dimarts, a les 20:30h,mentre les excavadores avançaven la sevafeina a tord i a dret, alguns jovesobservaven impassibles. Un d’ellscomentava nostàlgic que encara quedavala meitat de l’espinada de la casa, unaltre deia que l’ànima de Miles deVivendas continuaria viva més enllà del’enderrocament.

Inspecció de Treball va paralitzar dimecres13 de juny l'enderroc de l'edifici situat alnúmero 11 del passeig Joan de Borbó deBarcelona perquè “incomplia les mesuresde seguretat i posava en perill elstreballadors”, com publicava el periòdicAvui, citant fonts de la Conselleria deTreball. Miles de vivendas acolliaregularment activitats culturals iartístiques i era un punt de cultura alter-nativa a la ciutat, era seu també de laUniversitat Pirata (UP).

[email protected]

L’enderrocament de la casa okupadacoincideix amb l’aprovació i inici del’execució del pla Urbanístic de la Barce-lona, el famós “pla dels ascensors” quetant malestar ha causat entre una partdels veïns per les sospites que es tractid’un pla especulatiu que no miri pelbenestar del barri.

Segon Txus Pedrosa Gámez, membre dela Plataforma d’afectats en defensa dela Barceloneta (PADB): “les companyes icompanys de Miles de Viviendas hanjugat un paper imprescindible en elprocés, donant-nos assessorament iformant part activa de la plataforma”.

Pedrosa afirma: “Es pot pensar que fentfora del barri als companys de Miles laPADB quedarà debilitada i perdrà part delsseus membres, així com una font de re-cursos en sabers i força. Creiem queaquesta, així com el càstig a la lluitaveïnal, és la motivació fonamental deldesallotjament”.

Segons Pedrosa, es tractava d’un edificipendent de catalogació com a patrimoniurbanístic, amb més de 200 anys i era, amés, “un símbol de l'urbanisme català”.

Laura Sancho

Vianants davant les restes d’edifici protegit pervalles i guardes de seguretat





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

[email protected]

Grans cadenes de

distribució? No, gràcies!

Xavi Montanyès.Tots els pobles del pla-neta, sense excepció, pateixen avuil’amenaça o els efectes d’un modelcorporatiu que vulnera el seu dret a laSobirania Alimentària, l’amenaça de ladistribució moderna alimentària (GDA).

Xarxes de la pagesia com la Vía Campe-sina, organitzacions ecologistes iplataformes de la societat qüestionenarreu del món les pràctiques empresarialsactuals i denuncien les sevesconseqüències. Un exemple és laCampanya Grans Cadenes de DistribucióNo Gràcies que ha endegat la Platafor-ma Rural,(www.supermercados-nogracias.org).

Conseqüències a molts nivellsLa concentració i la racionalització de ladistribució dels aliments ha estat unprocés lent però continu. En els darrerstrenta anys, empreses com Carrefour iWall-Mart han acumulat quotes en elsector fins a esdevenir pràcticamentúniques possibilitats de venda per aproductors/es i consumidors/es.

Amb una política de compra a preusbaixos, deslocalització de proveïdors,optimització dels processos econòmics,

control del consum i un poderós lobby,han aconseguit ésser els veritablessenyors de l’agricultura i l’alimentació quedecideixen què es produeix, qui hoprodueix i, en definitiva què mengem.

La política de cercar els preus més baixosals proveïdors, ha portat aquestesempreses a ser de les primeres en prac-ticar les deslocalitzacions, incrementenla pèrdua de biodiversitat i generen tonesde residus. Els efectes de la seva de-manda els pateixen avui pagesia de totel món, ecosistemes agraris globalmenti el conjunt dels pobles que hem de su-fragar els costos externs d’aquest model.

La situació hegemònica en què es trobenles GDA ha estat en detriment d’altresformes empresarials del sector. Lapagesia ha perdut punts de venda direc-ta o amb pocs intermediaris que lipermetien participar en el procés. Lesindústries locals han perdut punts dedemanda i han desaparegut. El conjuntde la societat ha vist com desapareixienllocs de feina i espais de trobada.

Tot i que aquestes corporacions s’esforcenper construir una imatge en positiu peraugmentar les seves vendes finançantactes públics o incloent productes delComerç Just i l’agricultura ecològica, elcert és que els pobles d’arreu del mónpateixen transformacions socials que li-miten la seva llibertat i posen en perillel seu dret a l’alimentació.

17 d’abril, Dia internacional de lluita pagesa, presentació de la campanya a Madrid

Xavi Montanyès





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

El Líban: Guerra civil o ingirència?

REFLEXIÓ

Francesco Volpicella. Els últimsesdeveniments del camp de refugiats deNahr al Bared a prop de Trípoli porten ala visualització mediàtica d’un Líban ines-table caigut en el caos per obra d’unesmilícies palestines, cèl•lules dormentsorganitzades de forma improvisada sotael nom de Fatah el Islam. Aquesta anàlisi–compartida pels principals mitjans decomunicació– recull segurament partd’una veritat, però què només computales baixes sense descriure els actorsregionals i les forces internes i externes.La única informació clara que rep el públicés que una facció palestina de recentcreació ha entrat en col•lisió amb l’exèrcitlibanès; a partir d’aquí, la confusió.

La realitat és ben distinta, i com aqualsevol procés polític vinculat a unainestabilitat crònica es podrà analitzaramb el temps, amb la veritat delsguanyadors i les anècdotes dels que nohan merescut un lloc en els llibres dehistòria. Es precís analitzar els actors quecomposen l’actual esclat de violència alnord del Líban com pretext per una visiómés amplia del Pròxim Orient, per aixòno podem oblidar el fet que persisteixuna realitat vexatoria que sacrifica mili-tar, política i mediàticament elsinteressos nacionals, socials i econòmicsde la població palestina en favor del pa-radigma racista i privilegiat que connotal’estat d’Israel amb totes lesrepercussions en els països àrabs de lazona.

Una comunitat internacional que senten-cia el poble iraquià a deu anys d’embargi privacions, que és capaç de condemnarSíria i obligar-la a retirar les seves tropesdel territori libanès, que considera

Hezbollah com a milícia terrorista, hauriade ser coherent. Coherent i tambéconseqüent i obligar a Israel a complirles més de 60 resolucions de NacionsUnides que des del seu naixement comestat li recorden l’existència dels dretshumans, i li demanen que acabi amb laseva política expansionista i el seu pro-grama d’armament nuclear.

Per a poder comprendre el joc de forcesque caracteritza actualment el PròximOrient, descriurem les arrels Fatah elIslam –moviment que ha copsat elsdiferents espais informatius d’aquestessetmanes– i la seva actuaciócontextualitzada dins del panorama na-cional i també regional.

El grup islamiste Fatah el Islam és fruitd’una escissió dins de Fatah al Intifada,prosirià, que ja s'havia separat el 1983del moviment palestí Al-Fatah. Fatah elIslam va consolidar-se al camp de Nahral Bared, al Nord del Líban, durant elnovembre de 2006 .

Fatah al Intifada es distingia per unadimensió política que aglutinava les parts

[email protected]

Exercit libanès a l’entrada de Nahr al Bared, juny 2007





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

desil•lusionades amb l’OAP (Organitzacióper l’Alliberament de la Palestina) per lagestió dels membres de Fatah de la gue-rra civil i del conflicte permanent ambl’estat d’Israel. Abu Musa, líder de Fatahal Intifada, era conegut per les sevestendències socialistes, considerava laguerra civil libanesa no com un conflictesectari, sinó com a una guerra de classe.

Contemporàniament, Síria va proveirFatah el Intifada amb mitjans per a ata-car militarment les forces fidels a YasserArafat, al contrari d’altres grups críticsd’esquerra que van optar per no entraren un conflicte interpalestí, encara quecontraris a la política de Fatah. Fatah elIntifada va caure breument sota el con-trol de l’exercit sirià i es va configurarcom element més de l’hegemonia iinfluència sirià al Líban. Durant la guerradels camps (1985-88), Fatah el Intifadaseguirà el bloc sirià durant l’enfrontamententre milícies palestines, recolzades pelsxiies Hezbollah, i milícies libaneses, quecomptaven amb el suport dels tambéxiies d’Amal.

A la llum del que s’ha descrit, elsesdeveniments dels últims dies no es

poden considerar com un problemapalestí, tal i com la invasió israelianadel Sud del Líban no era solament unatac als Hezbollah. A més, és importantafegir que Fatah el Islam és un movimentintegrat tant per palestins com permilicians libanesos i estrangers, elementque el diferencia de Fatah el Intifada,concebut com grup palestí en l’exili. Lesaccions militars corresponen bàsicamenta una continua ingerència externa en elterritori libanès on s’utilitza iinstrumentalitza la bandera i la sangpalestina per interessos estratègics.

Tant la guerra civil libanesa com lainterpalestina tenien i encara tenen unarelació molt forta amb l’ocupació militarisraeliana a Palestina i als altres païsosàrabs, així com amb el control geopolítica la zona. Durant la segona meitat delsegle passat, al Pròxim Orient s’haestabilitzat la presència d’Aràbia Saudí,amb un consolidat règim filoamericà.També d’Egipte, que pateix greusenfrontaments socials per la renovacióde la seva classe política i delsmecanismes de consens i també per unaobertura laica. Així mateix, s’ha assistita l’ocupació i col•lapse de l’Iraq i al’emfebliment de Síria –ha cedit part delseu control sobre el Líban per lespressions de la comunitat internacional–, deixant pas al creixement d’Iran compotència político-militar. Ha nascut i pros-pera l’estat d’Israel, residu anacrònic ivetust del colonialisme europeu de laprimera meitat del s. XX.

L’ocupació israeliana avança aplicant elprincipi de la segregació i de l’opressiócom raó d’estat i forma de maquiavelismepolític (el pla de la Gran Jerusalem, elMur de l’Apartheid, procediments d’arrestil•legals, violació continuada dels dretshumans, etc.); però és interessant re-cordar que tant els maronites i falangistes

Beatriz Martínez, 2004

Tulkarem, ruines de la Muqata, seu de l’ANP en laciutat, destruida durant l’invasió israeliana del’abril 2002, anomenada Escut Defensiu





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

del Líban, com el Saddam iraquià, elrègim sirià i el govern de Iran van utilitzari segueixen proposant una retòricafilopalestina de conveniència que nocorrespon a la realitat.

Recordem també, com el nasserisme i lacurta vida de la República Àrab Unida,encara que amb un caire anti-colonial,van ser utilitzades tant per Egipte con-tra la pressió de l’Aràbia Saudita com perSíria per tal de tenir una influència mésgran en els afers polítics del Líban.

Partint d’això es pot arribar a unaconclusió. El moviment d’alliberamentnacional àrab al Pròxim Orient, que esrefugiava sota el paraigua de l’esquerralaica o del nacionalisme, ha deixat espaia un islamisme militant transfronterer.El paradigma precedent de lluita anti-colonial i alliberament no només nacio-nal, si no també social i cultural, s’hasubstituït per un patró anti-occidentalmolt més reductiu i permeable a lamanipulació d’interessos econòmics iestratègics nacionals.

Amb aquest panorama com a teló de fons,el poble palestí es troba obligat a ser lapeça d’un joc que suma zero. Suma zeroperquè els i les palestines són elsprincipals afectats pels bombardeigs del’exercit libanès i són privatsdefinitivament del poc que queda de laseva terra, sense que se’ls hi doni laimportància donada a altres poblacions.

Actualment l’estat d’Israel acaba de po-sar en marxa un pla aprovat durant el2005 per Sharon i que preveu laconstrucció d’una xarxa de trens iferrocarrils amb l’objectiu d’incorporardefinitivament Jerusalem i l’àrea metro-politana corresponent dins d’Israelannexionant de facto la ciutat i lescolònies més importants.

L’últim tren s’ha parat en l’última andana, iningú

salva a les roses. Cap coloma posa en una donade paraules.

El temps s’ha acabat. El poema no pot més quel’escuma.

No faces cas als nostres trens, amor, no espe-res a ningú entre la gentada.

L’últim tren s’ha parat en l’última andana, iningú

pot retornar als narcisos ressaguers en elsespills de la penombra.

¿On deixaré la meua última descripció del cosque en mi habita?

Tot s’ha acabat. ¿On està el que s’ha acabat?¿On buidaré el país que en mi habita?

No faces cas als nostres trens, amor, lesúltimes colomes han volat, han volat,

i l’últim tren s’ha parat en l’última andana… i nohi ha ningú.

Mahmud Darwish

www.google.es





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

Hebron, els estudiants protesten contra el bloqueigmilitar de la ciutat vella ocupada per l’exèrcit israelià.

SCI-Catalunya i Ajial (Centre decomunicació social) estan elaborant unprojecte que pretén apropar els jovesrefugiats palestins i libanesos perpromoure i reforçar la cultura de pau,això permte plantejar un pas endavanten la desactivació d’una tensió persistentels darrers 50 anys.

Per aconseguir-ho es planteja unaestratègia en tres direccions: possibilitarespais de trobada mitjançantexperiències de voluntariat conjunt, oferirformació en cultura de pau i prevenció dela violència i apropar els joves a lestasques de reconstrucció als municipismes danyats del sud del Líban.

En general, en el context de la diàsporapalestina, la societat libanesa haconsiderat als immigrants palestinscausants de la guerra civil del país.També els responsabilitzen de la ocupacióisraeliana, encara vigent, del sud del país(granges de Cheba).

SCI- Catalunya al Líban

Gemma Cots, 2005

Això es tradueix en obstacles per obtenirdocuments de residència o per podertornar a entrar al país des de l’exterior itambé en una política d’aïllament delscamps de refugiats. La Constitució de1990 impedeix que els palestins puguinobtenir la ciutadania libanesa.A lavegada, marca restriccions en el tipusd’empresa per a la què poden treballar,fet que explica les altes taxes d’atur (un80%) i de pobresa (64%). Tampocexisteix igualtat en l’àmbit educatiu ilaboral, no es concedeixen als refugiatspalestins els mateixos drets polítics, depropietat o circulació.





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

Menys pot ser més

FEINEJANT

[email protected] Codina. El cargol és lent, es pren lescoses amb calma i no s’estressa. Sapquan cal moure’s i quan cal parar, contro-la el difícil espai entre el poc i el massa.Aquest animaló és el símbol deldecreixement. El decreixement és unmoviment, filosofia, corrent ideològica...que ens convida a frenar eldesenvolupament, a anar més lents, comfa el cargolet. Es pot anar méscontracorrent?

Avui que tot va a la velocitat de la llum,on els encàrrecs es fan avui per demà, hiha una gent que alcen la veu per demanaruna parada o si més no un alentiment.Serge Latouche ens diu: “És el símbol dela lentitud i per això també de l’slow food.[...] el cargol creix fins a un cert punt idesprés decreix.”

Latouche és un dels portaveus delDecreixement. Aquest professoruniversitari ha redactat llibres sobredesenvolupament i les relacions entre elnord i el sud, fruit de les seves nombrosesestades a l’Àfrica. Proposa una alterna-tiva al model econòmic actual, basat enel desenvolupament ja no com a mitjàsinó com a fi. El model actual creu que eldesenvolupament pot ser il•limitat, etern.Citant l’economista Nicolàs Georgescu-Roegen ens diu que “el creixementexponencial il”limitat, condició deldesenvolupament, no és sostenible”.

No falten exemples de la insostenibilitatdel sistema. El canvi climàtic que araapareix tothora als titulars (com si arahaguéssim descobert la sopa d’all) n’ésun. Una altre el podríem trobar mirant-

nos a nosaltres mateixos. La obesitatsembla ser la plaga del Primer Món,mentre la resta del món pateixprecisament del contrari, la fam. Unsmassa i els altres massa poc.

El nostre imaginari està absolutamentlligat a la idea del creixement idesenvolupament materials com a mitjàd’obtenció de la felicitat. No és aquestala base de la publicitat? Els anuncis ensbombardegen contínuament ambmissatges on se’ns ven que comprantaixò o allò serem més atractius, sans,poderosos, envejats... feliços, en defi-nitiva. Un xampú de la marxa X ens faràlligar més, mentre que un cotxe ens faràmés lliures. Consumir per ser. Es clar quela publicitat no és completament efecti-va, però els valors que promou poc a pocvan calant.

El decreixement aposta per fer unpensament i plantejar-nos si volem se-guir per aquest camí. Però no és l’únicaveu que proposa un canvi. Moviments comSlow Food o obres com “Simplicidad Ra-dical” de Jim Merkel tracen altres caminscap a estils de vida més senzills. Encatalà tenim una web sobre eldecreixement (www.decreixement.net),per aquells que vulgueu saber-ne més.





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

Sri Lanka, l’evolució d’un país dosanys després del Tsunami

MAPA MUNDI

Lucia Burbano. El sisme submarí succeït a l’Oceà Índic el 26 de desembre de 2006va tenir una magnitud de 9 graus a l’escala de Richter i va devastar regions senceresde la illa de Phuket, Tailàndia, Aceh (Indonèsia), Burma, illes Maldives, Malàsia, SriLanka, Índia, Bangla Desh, Sumatra i en menor mesura, zones de l’Àfrica oriental.Les xifres totals, encara que varien depenent de la font consultada, indiquen quevan haver-hi un total aproximat de 174.729 morts, 49.956 desapareguts, 1.704.795desplaçats i 507.496 persones que es van quedar sense llar.

Un país sota l’ombra de la guerra civil

Si hem de dibuixar un perfil que defineixila tropical illa de Sri Lanka és necessariesmentar el conflicte armat que els seushabitants pateixen des de 1983. Elsproblemes van començar a partir de laindependència del país, antiga colòniabritànica, el 1948, quan la minoria tamilprocedent de l’Índia i que portava anys ala illa va veure com la llengua va deixarde ser cooficial i la religió budista es vaimposar com a creença a tot el país.

Sota aquest clima de tensions es va crear,al 1970, el moviment armat dels Tigresper a l’Alliberament Tàmil (LTTE), quereclamaven, entre d’altres qüestions, la

Des d’aquí volem fer un cop d’ull al segon país que es va veure mésafectat, l’illa de Sri Lanka, que a més pateix una guerra civil des de fa mésde 20 anys. Aquestes tensions internes han provocat una mancad’enteniment entre les dues ètnies en guerra, la majoria cingalesa i laminoria tamil, en el repartiment de l’ajut internacional i en matèries decooperació.

creació d’un Estat independent (TamilEelam) al nord-est de la illa.

La crisis social patida per la manca de lacol•laboració entre el govern de Sri Lankai el grup armat va esclatar en una guerracivil l’any 1983 que va suposar l’emigraciód’uns 200.000 tamils i on han mort 65.000persones. Des de llavors, diferentsiniciatives s’han portat a terme peraconseguir el reconeixement d’algunesreivindicacions de la LTTE i arribar així ala coexistència de les dues ètnies,malgrat que la situació actual és,teòricament, d’alto-el-foc, els atacs iatemptats formen part del dia a dia.

I Sri Lanka, què?

[email protected]





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

Efectes: el repartiment

de l’ajut humanitari?

La magnitud del desas-tre va obligar a la CreuRoja i la Mitja Lluna aportar a terme el majordesplegament de recur-sos de la seva història,enviant a Sri Lankavoluntaris de 10 païsosper coordinar les quatretones de material inter-nacional que s’anavarebent. El projecte téprevist una durada de sisanys, fins el 2010, queés per quan s’esperahaver aconseguit unenfortiment de lasocietat i havercontribuït a més, a unenriquiment de lapoblació a tots els nivell.En total, les donacionsrebudes al país asiàticvan ser de 1.424 milionsde dòlars.

L’ACNUR, amb l’ajuda de cent ONGs vaconstruir, per exemple, 58.000 albergsper acollir els refugiats. Tant l’AgènciaCatalana per a la Cooperació coml’Agència Espanyola han dissenyat plansbianuals per actuar tant des delsrespectius governs com per anunciarsubvencions per a les ONGs que presentinun pla de cooperació sobre el terreny. LaGeneralitat, per exemple, va destinar enun primer moment un 85% del pressupostdel 2005 per a ajuts humanitarisd’emergència a les zones afectades.

Tota aquesta ajuda però, no va ser

adequadament distribuïda. La directoradel Centre Nacional d’Operacions de SriLanka, Tara de Mel, va haver de dimitir alfebrer, acusada per polítics i humanitarisde no haver realitzat el repartiment

adequat sis setmanesdesprés del tsunami, onel 70% del afectats en-cara no havia rebut capdels ajuts destinats.

Acusacions de corrupcióen el repartiment delsdiners destinats a lesvíctimes van aparèixer ivan posar en dubte lesintencions delsintermediaris que hiparticipaven en elrepartiment. IntermónOxfam va denunciar, unany després deltsunami, la lentitud ex-perimentada en laconstrucció de vivendesper culpa de laburocràcia, on els grupsmés vulnerables encaravivien en llars temporals

i, per tant, de forma precària.

La cruesa del conflicte al país també vadificultar l’accés de les ONGs, tal i comva denunciar Acció contra la Fam durantel primer aniversari de la catàstrofe.Inicialment, els dos bàndols van acordaruna treva com a símbol de solidaritatentre les dues ètnies, però tot i així, elsproblemes en el repartiments dels ajutsprovocats per la mala gestió burocràticava servir d’excusa per reprendre els atacs.ONGs com Acció contra la Fam,Arquitectes d’Urgència i Càritas Sri Lankas’han vist obligats a abandonar el país acausa de la inseguretat que ha provocatla mort d’alguns dels seus cooperants.

La comunitat de pescadors va ser unade les més afectades

Lucia Burbano





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

Tot i les dificultats, la fase dereconstrucció i restabliment de lesestructures continua progressant. Cominforma la Creu Roja de Sri Lanka, aquest2007 s’han acabat d’edificar 498vivendes, una escola i biblioteca adiferents províncies del país ambdonacions de Creu Roja del Japó, Bèlgica,Alemanya, Irlanda i l’IFRC. Encara hi haprevist construir molt més. Lesestructures sanitàries també vanprogressant i es preveu la fi d’un Centrede Gestió de Desastres pel 2008.

La situació, però dista de ser idònia iobliga a les ONGs a treballar en unescondicions de vulnerabilitat que tambépateixen els habitants d’una illa quesomia en arribar a una pau definitiva.

Imatge pressa el gener de 2007 d’una edificacióa la ciutat de Galle, al sud del país, on hi van morir3.724 persones

Situació actual

La mala gestió inicial dels recursos durant lacatàstofre fa que encara hi hagi zones en construcció

Enduriment del conflicte

Redacció.Sri Lanka es troba en situacióde deteriorament, segons l’informe delmes de juny de l’Escola de Cultura dePau. El LTTE afirma que no negociarà ambel Govern mentre segueixin les operacionsmilitars. Tot això es dóna poc desprésde que l’Executiu demanès la revisió delacord d’alto-el- foc , firmat el 2002.

L’organització International Crisis Group(ICG) adverteix en el seu darrer informe,la necessitat d’integrar a la comunitatmusulmana del país dintre lesconversacions de pau. El seu aïllamentpolític podria alimentar la frustració deles capes més joves, fet que comportariauna potèncial amenaça per a fer escoltarla seva veu i una progessiva aproximacióa versions més radicals de l’Islam.

L. B.

L. B.





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

CULTURA SOCIAL

Dirks: “La societat ha perdut el seurumb i nosaltres som un vaixell de bojos”

Laia Maldonado. Aquest vaixell és com la Humanitat, ningú pot controlar-la. AugustDirks és el capità del Vaixell dels Bojos (Ship of fools), un vaixell-teatre, vaixell-circ,vaixell-casa, vaixell-cosmos, és la Babilònia flotant. Bufons d’Holanda, Zimbawe,Xile, País Valencià, Andorra i Itàlia estan recorrent durant els últims mesos lescostes mediterrànies mostrant el seu espectacle Els contes de Canterbury versió ElVaixell dels Bojos. Al mes de juny ha passat unes setmanes al port de Barcelona.

[email protected]

El vaixell navegant a la deriva, juny 2007

El bufó és l’únic que pot dir la veritatEl projecte que du a terme la tripulaciódel Vaixell dels Bojos utilitza elllenguatge de la “Comèdia dell’Arte” perparlar-nos de temes contemporanis: elcanvi climàtic, el poder dels mitjans decomunicació o bé el consumismedesfermat. Tetrabriks i llençols vells esconverteixen en vestuari i atrezzo, mú-sica en directe i la utilització del coloritvaixell i part del port com a escenari,aquests trobadors contemporanis bus-quen altres dimensions de la comunicacióhumana, principalment a través del’humor.

Gasta diners i sigues feliçEls Contes de Canterbury, és una obraescrita al segle XIV, que els bojos hanadaptat al nostre temps. Així doncs, através de quatre dels contes de l’obraoriginal, ens expliquen històries queespatarren de riure sobre l’avarícia o elpoder.

Barcelona és un paradís per a turistes,com un parc d’atraccionsAquesta és una de les impressions queDirks ha tingut de Barcelona durant elmes i mig en què han estat a la ciutat.





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

“Tot i que en el passat ja havíem vingut,però sense tenir permisos, havíem fetfestes dins del vaixell amb cents de per-sones. Aquesta vegada ens ha costatperò hem aconseguit els permisosnecessaris”, comenta el capità del vaixellanomenat Azart.

No només hi ha els Contes de Canterbury,“Viaje a Nagarronia” és un documentalque explica les vivències d’aquests bojosen l’experiència vital de trobar Nagarronia,el país de la fantasia.I és que com diu elsenyor Dirks: “La societat ha perdut elrumb i nosaltres som un vaixell de bojos”.

El Vaixell dels Bojos és una visió carna-valesca de la vida, imatge universal dela humanitat a la deriva. Aquesta imatgeva ser immortalitzada per artistes comJeronimo Bosco i Alberto Durero. Des de

Manifest del vaixell Azart

1994, aquesta tradició mil•lenària es en-carnada per Azart, un antic vaixell d’altamar transformat en teatre medieval po-pular, presentant un teatre còmic ques’adapta al idioma i idiosincràsia del llocque visita. Una tribuna per a 300 perso-nes s’arma al moll de l’indret visitant. Latripulació pot acceptar aliments,begudes, regals o dibuixos infantils perpart dels visitant.

Azart és un col•lectiu d’artistes, actors,disenyadors, músics i tècnics, peregrinsde l’art que busquen altres formesd’explorar la comunicació humana i quefan el seu viatge pel món en forma deprocessó festiva. Però fa segles, Azartva ser un ambaixador subcultural d’Amsterdam que es va formar en lestradicions marítimes de la ciutat i queseguia les antigues rutes mercantils deles Índies. Anys després, el vaixell delsbojos ha seguit la seva estela, aquestavegada per promoure intercanvisculturals, així com la cooperació artísti-ca entre tots els continets del món.

August Dirks, capità del Vaixelldels Bojos

Els bojos en un dels seus espectacles a un port d’arreu del món





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

OPINIÓ SOCI

25 anys de SCI Catalunya : unmoment per fer un balanç?

[email protected]

Ingrid Dankaerts. Ara fa 5 anys que visca Catalunya. Com que els últims 15 anyshe estat vinculada a l'SCI d'una o altramanera, l'SCI era el meu punt dereferència quan vaig arribar aquí.M’instal•lava en un altre país, però tambéestava com a casa perquè hi havia l'SCI.Això segur que m'ha ajudat molt a trobarel meu lloc aquí. Seguint l'SCI des de ladistància, perquè no visc a Barcelona i elmón actiu de l'SCI a Catalunya és pocescampat per la resta del territori, heobservat molts canvis en l'associació.

En els últims 5 anys he vist un SCIbuscant el seu lloc en la societat catala-na d'avui dia, intentant donar respostesals reptes socials d'un món cada dia méscomplex i confús. Són sorprenents elscanvis que ha viscut la societat catalanadesprés de Franco i s'ha de dir que lescoses que s'han realitzat en 30 anys sónmoltes. Mentrestant el món també haconegut canvis profunds: la caiguda delmur, la globalització neoliberal, etc. Mésque mai els moviments socials s'han depreguntar quin es el seu paper en aquestarealitat. També l'SCI Catalunya ha depassar per aquest procés.

L'altre dia un amic em mostrava una guiade camps de treball de la Generalitat del1984. L'SCI era la protagonista i la pio-nera. Avui dia l'SCI és un dels moltsactors en el camp d'intercanvis culturals.Hi ha competència i això ens fa pensar.Potser hauríem d'explicar millor ladiferència entre els nostres camps i els

altres? Hi ha diferències? Pot ser hem debuscar altres maneres de treballar? Hemde deixar els camps de treball? Entrar enaquest debat es molt delicat perquèqualsevol soci de l’SCI està convençutdel valor del camp de treball. Per a totsnosaltres, que hem dedicat una part dela nostra vida a l’SCI, el camp de treballés el punt de partida. Ens ha aportatunes experiències (començant pel campde treball) que han canviat la nostra vida.Canviar una societat comença per viureunes experiències personals i trobar unlloc per compartir aquestes experiències,per tal de reflexionar sobre el món dinsdel qual estem vivint.

En els últims anys l'SCI Catalunya s'estàmovent en una nova àrea de treball, lade la cooperació al desenvolupament. Lainiciació d'alguns projectes de cooperacióobre noves perspectives per a l'SCI iofereix possibilitats per realitzar la missióde l'SCI més enllà dels camps de treball.Els projectes de cooperació poden enfortirels vincles amb les branques i contrapartsde l'SCI en altres parts del món. Ferprojectes junts ens dóna un espai per areflexionar conjuntament, per buscarsolucions entre tots, per combatre lesinjustícies socials i per promoure la pau.Els projectes de cooperació per mi tambéajuden a justificar l'existència de l'SCI.Perquè per a l'SCI la solidaritat i lacomprensió entre els diferents poblessempre ha estat al centre de la sevaexistència. La vinculació entre el local iel global forma la base de la nostra acciói de la nostra organització.





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

Per això formem part d'una associacióinternacional amb una oficina internacio-nal, amb una assemblea general inter-nacional que té lloc cada any, etc.

En aquests 5 anys que estic aquí he vistun SCI Catalunya en transformació,

buscant noves respostes per als reptesde la societat actual. Una cosa m'haquedat molt clara: El Servei Civil Inter-nacional a Catalunya té un lloc entre elsmoviments socials que busquenalternatives al model neoliberal vigent,que intenten construir una democràciabasada en la participació de tothom i queintenten contribuir a un canvi social perun món millor.

Pels que estem dins de l'SCI sempre haestat clar que estem lluitant per un mónmillor d'una manera activa, però nosempre això es veu des de fora. Amb elsprojectes dels últims anys (projectes decooperació, vaqueries, intercanvis,..) enshem fet una mica més visibles, però en-cara ho podem fer millor.

El procés de planificació estratègicaprevist per enguany ens ajudarà a re-flexionar: Quin lloc ocupem dins de lasocietat? Com fer més visible la nostrafeina? Com aprofundir els temes queestem treballant? Com enfortir la basede socis i voluntaris i al mateix tempsfer la feina d'una manera professional?

El pla estratègic no resoldrà totes lespreguntes i inquietuds que tenim peròoferirà una possibilitat per a definir elfutur de la nostra associació junts.Informa-te'n i participa!

Tu també pot sparticip ar: a

travès d’un grupde treball o

FEN-TE’N SOCI,busca les teves

raons!

Hugo Manzano Ortiz, [email protected]





MAPAMUNDI

REFLEXIÓ

sumari - servei civil internacional de catalunya...fruits d’aquest treball col•lectiu i agafar...

Documents