SANT MARTÍB A R R I S D E www.bcn.cat | Jul iol 2010

EL CAMP DE L'ARPA DEL CLOT · EL CLOT · EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU · LA VILA OLÍMPICA DEL POBLENOU · EL POBLENOU · DIAGONAL MARI EL FRONT MARÍTIM DEL POBLENOU · EL BESÒS I EL MARESME · PROVENÇALS DEL POBLENOU · SANT MARTÍ DE PROVENÇALS · LA VERNEDA I LA PAUS

UP

LE

ME

NT

Des de fora, les aparences podenenganyar, perquè la façana de l’an-tiga fàbrica Alchemika continuaformant part de l’entramat urbàdel Camp de l’Arpa, però a dintre laseva transformació ja ha començat.En una primera fase, s’hi construi-ran una escola bressol, un centrede barri i una biblioteca. Abans queacabi l’any, s’hi sumaran un centrede dia i una residència per a perso-nes grans, tot amb una inversió de20 milions d’euros. L’alcalde deBarcelona, Jordi Hereu, va destacaraquesta illa d’equipaments comuna de les més potents de la ciutati va manifestar la importància deconservar la façana de l’antiga fac-toria tèxtil “per no oblidar el passatindustrial de la ciutat”.

Comença la transformacióde l’antiga fàbrica Alchemika

La torre de les aigües del Besòsserà un equipament públic

PROJECTE

Es convertirà enun nou equipamentcultural i cívic

MUSEU

L’interior recordaràla seva història iles seves funcions

INVERSIÓ

Les obres comptenamb un pressupostde 3,2 milions d’euros

Pàg. 3

ENTREVISTA Pàg. 8

Txema BerrugaCaricaturista idissenyador gràfic

“Amb les caricaturesno faig sang ni ofenc”

EQUIPAMENTS Pàg. 6

S’inaugura el centrede serveis socialsEl Parc-Vila Olímpica

POLIESPORTIU Pàg. 7

Exhibició infantild’arts marcialsA la Festa Majordel Besòs-Maresme

SERVEI PÚBLIC Pàg. 7

Ja es poden reciclarles càpsules de cafèEs poden portar a tots elsPunts Verds

ACTIVITATS Pàg. 4

La gent gran deSant Martí ja té quiels escrigui la sevabiografia

Pàg. 5Hereu i Narváez miren un plànol del futur equipament el dia de l’inici de les obres.

SANT MARTÍ

EXPOSICIONS

A partir del 19 de juliolSense títolEspai Antoni Miró Peris (pl. Carme Monturiol, 10)Projecció pictòrica de Montse Florensa que s’estructuraal voltant del que és sinistre i reprimit.

MÚSICA

Divendres 16 de juliolPapito AngaricaA les 22 h. Centre cívic del Parc-Sandaru (c. BuenaventuraMuñoz, 21)Concert d’un dels màxims exponents de la música cu-bana a Barcelona, Papito Angarica, que vindrà acom-panyat pel seu grup Afrocan.

Dissabte 17 de juliolVermouth SessionA les 12 h. Bar del centre cívic del Parc-Sandaru (c. Buena-ventura Muñoz, 21)Segon cicle de concerts de músics del metro ambHuno, Vicente Calatayud i Bernardo Pérez.

TEATRE

23 de juliolFiloctetes, de SòfoclesA les 22 h. Auditori del centre cultural La Farinera del Clot(Gran Via de les Corts Catalanes, 837)Espectacle teatral a càrrec de la Cia. Projecte Margot.Preu: de 4,50 a 6 €.

ACTIVITATS

Diumenge 18 de juliol4t Mercat d’Intercanvi del BesòsCentre cívic del Besòs (rambla Prim, 87-89)Jornada lúdica, cultural i sostenible.

2 Juliol 2010

I N F O Ú T I Lt L ’AG E N DAW

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert,

Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director adjunt: Joan Ariza. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Redactora en cap:

Felicia Esquinas.Redacció:Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Belén Ginart, Alexandra Rubio i Rosa Rubio.Coordinació

general: José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia: Rafael Escudé i Joan Soto. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs,

Vicente Zambrano, Carolina García, Antoni Vilanova i Eduard Simó, arquitectes i Valentí Viñas. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel

Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: Societat Catalana d’Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP). Distribució: M. Àngels Alonso i

Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

SANT MARTÍB A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

ATENCIÓ CIUTADANA

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) DistrictePl. de Valentí Almirall, 1.Telèfon d’informació 010(0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada, més0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)Telèfon del civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

C. cultural La Farinera del Clot 93 291 80 80G.Via de les Corts Catalanes, 837.Centre cívic Besòs 93 266 39 36Rambla de Prim, 87-89.C. cívic Poblenou-Can Felipa 93 256 38 40Pallars, 277.Centre cívic Sant Martí 93 308 97 93Selva de Mar, 215.Centre de barri La Palmera 93 305 37 05Duoda, s/n.Centre de barri La Pau 93 278 05 35Pere Vergés, 1.Centre de barri Besòs 93 313 29 42Cristóbal de Moura, 230.Centre de barri de Diagonal Mar 93 498 24 46Selva de Mar, 22-32.Centre cívic Parc Sandaru 93 309 06 35Buenaventura Muñoz, 21.

BIBLIOTEQUES

Bibl. pública Xavier Benguerel 93 225 18 64Av. Bogatell, 17.Bibl. pública Alòs-Moner 93 266 39 36Rbla. Prim, 87-89.Bibl. pública Sant Martí 93 308 68 03de ProvençalsSelva de Mar, 215.Sala de lectura Clot 93 246 39 28Clot, 21-25.Bibl. pública Poblenou 93 485 66 22Joncar, 35.

SERVEIS SOCIALS

Centre Clot-Camp de l’Arpa 93 291 84 48G.Via de les Corts Catalanes, 837.Centre serveis socials Besòs 93 266 39 36Rambla Prim, 87-89.Centre serveis socials Poblenou 93 256 38 56Pallars, 277.Centre serveis socials Verneda 93 308 97 93Selva de Mar, 215.

GENT GRAN

Casal Joan Casanelles 93 485 03 24Pl. Joan Casanelles, s/n.Casal Joan Maragall 93 313 08 96Bermejo. 1-5.Casal Paraguai-Perú 93 305 12 04Paraguai, 11-15.Casal de gent gran Parc 93 300 62 78Buenaventura Muñoz, 21.Casal de gent gran del Taulat 93 485 25 40Llull, 220.Casal de gent gran Sant Martí 93 308 97 93Selva de Mar, 215.Casal de g. gran Verneda Alta 93 305 17 54Binèfar, 16-20.

ALTRES SERVEIS

Arxiu municipal de Districte 93 221 94 44Av. Bogatell, 17.Agència tributària Poblenou 93 308 51 66Josep Pla, 163.C. de Normalització Lingüística 93 352 24 14Clot, 228, 1r.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Sant MartíEspronceda, 146.Comissaria Mossos d’EsquadraBolívia, 30-32.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Vila Olímpica 93 221 37 85Joan Miró, 17.CAP Poblenou 93 433 77 00Lope de Vega, 132.CAP Besòs 93 278 82 35Alfons el Magnànim, 57.CAP El Clot 93 303 73 00Concili de Trento, 25.CAP Sant Martí 93 307 04 12Pl. Infància, s/n (cantonada Fluvià)CAP La Pau 93 278 86 60Pere Vergés, 3.CAP Passeig Maragall 93 446 29 50Pg. Maragall, 52-54.CAP Ramon Turró 93 446 57 00Ramon Turró, 337-339.CAP Paraguai 93 314 73 19Paraguai, 17-19.

Fins al 18 de juliolReutilitza el juliolCentre cívic del Besòs (rambla Prim, 87-89)Quarta edició del cicle de propostes i activitats gratuï-tes per estimar l’entorn.

Fins a l’1 d’agostFestival Grec 2010A diferents espais de BarcelonaLa 34a edició del festival d’enguany programa un totalde 65 espectacles de teatre, música, dansa i circ. Per amés informació: www.bcn.cat/grec

Del 15 al 21 d’agostFesta Major de GràciaMés informació a la pàgina web: www.bcn.cat/gracia

Del 21 al 29 d’agostFesta Major de SantsMés informació: www.bcn.cat/sants-montjuic

Dimarts 7 de setembreTaller de cal·ligrafia japonesa19 h. Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz (c. Joncar, 35).Activitat inclosa al cicle T’interessa, del programaL’aventura de conèixer.

A partir de l’11 de setembreFesta Major del PoblenouPer a més informació podeu consultar la pàgina web:www.bcn.cat/santmarti

INFANTILS

Dijous 12 d’agostEl petit teatre. X què la maleta?19 h. Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz (c. Joncar, 35)Música i dansa s’uneixen de forma experimental. Acti-vitat dins del cicle Lletra petita, inclosa al programaAperitius musicals.

L A C O M U N I T A T É S C O S A D E T O T S

Respecta el silenci i el descans dels veïnsS’han de respectar leshores de descans delsveïns i veïnes. Especial-ment entre les 22 i les 8 h,del matí hem de procurarno fer activitats sorolloses.Si tenim veïns i veïnes quetreballen de nit, és impor-tant procurar no fer sorolldurant el dia. Dialogar iconèixer els nostres veïns i

veïnes pot evitar que sor-geixin conflictes grans depetites desavinences i, amés, ens facilitarà unabona convivència.No oblidis avisar i parlaramb els teus veïns i veïnesquan hagis de fer una acti-vitat extraordinària que pu-gui ocasionar sorolls omolèsties als altres.

Daniel Venteo

Ja han començat els tre-balls de rehabilitació del’edifici que, mitjançant tresfases d’actuacions, es preveuque s’enllesteixi en tres anysaproximadament. No hi hadubte que la torre de les ai-gües del Besòs, a la plaça deRamon Calsina, és un delselements més emblemàtics isingulars del ric patrimoniarquitectònic industrial deldistricte de Sant Martí. Pro-jectada per l’arquitecte muni-cipal de Barcelona, Pere Fal-qués i Urpí, es tracta d’unaconstrucció singular circularde 63 metres d’alçada i unbasament exterior de 12 me-tres de diàmetre, tot cons-

truït amb maó vist amb lainscripció “Besòs” al capda-munt. La rehabilitació seràdirigida per l’arquitecte i his-toriador Antoni Vilanova, undels especialistes més sòlidsen la recuperació del patri-moni arquitectònic industrialde Barcelona.

Ara el monument inicia laseva definitiva recuperaciócom a nou equipament cultu-ral i cívic. El seu interior serà

museïtzat per divulgar lahistòria i les funcions de l’e-difici al llarg de la sevaexistència i també la trans-formació urbana contem-porània del Poblenou. La tor-re també es convertirà en unnou mirador privilegiat sobre

el parc de Diagonal Mar i lafaçana marítima.En paraules de l’alcalde de laciutat, Jordi Hereu, “ambaquesta actuació honorem unemblema del motor indus-trial que va ser l’aigua”, alho-ra que es fa “un homenatgeals veïns del barri, que hanprotagonitzat les pàginesmés importants de la històriade la ciutat”. Segons el regi-

dor de Sant Martí, FrancescNarváez, la rehabilitació de latorre de les aigües del Besòsés “un somni del barri”, per-què aquest edifici representa“un emblema del que vol serel barri, com a mostra de l’es-timació per un passat delqual tots formem part”.La recuperació de la torre delBesòs requerirà una inversióde 3,2 milions d’euros.

SANT MARTÍ 3Juliol 2010

Imatge virtual que mostra com quedarà l’interior del futur equipament.

Comencen els treballs de

transformació de la torre de les

aigües en un nou equipament

cultural i cívic. Les obres són

possibles gràcies a un conveni

entre l'Ajuntament i Agbar pel

qual la companyia aporta més de

3 milions d'euros a l'actuació

La torre de les aigües del Besòses recuperarà com a equipament

L’interior de la torreserà un espaimuseïtzat sobrela seva històriai les seves funcions

CIUTADANS OPINEN

Carmen GarcíaMestressa de casa

Me parece bien. Estatorre se tiene que res-taurar ya. Hace tiempoque tendrían quehaberlo hecho. Esperoque quede muy bonito.

Cèlia SilvestreOperadora desistema

Em sembla molt bé,així li donarà una micade vida a la zona, queactualment està moltdeixada i li fa falta unaremodelació.

Pilar GràciaCuidadora

Em sembla bé tot elque sigui reformaraquesta torre. Em sem-bla perfecte. És impor-tant que es conservi elque tenim d’abans.

José Luís CallejaMecànic de camions

Esta bé que la remode-lin i facin el mirador,així podrem veure elPoblenou des de l'aire,tot i que penso queporta dos o tres anys deretard.

Marc GómezPeriodista

Ja era hora que fessinalguna cosa amb latorre. Actualment fapena i, a més a més, lesrates hi abunden. Ésmolt positiu que facin elmirador i el museu. S'hade conservar la memò-ria històrica.

Hassan EahsiConstrucció

Em sembla bé donar-liuna mica de sentit.En l’aspecte turístic,serà molt important is’hi podria posar uncafè. Serà un punt dereferència per a lazona.

Q u è o p i n a d e l p r o j e c t e d e r e f o r m a d e l a t o r r e d e l e s a i g ü e s d e l B e s ò s ?

P O B L E N O U : L A F À B R I C A D E B A R C E LO N AALa torre de les aigües va ser construïda en la dècada de 1880 per la Compañía General de

Aguas de Barcelona, ladera derecha del Besós, la qual va fer fallida a causa de la salinitza-

ció de les aigües, que havien de ser conduïdes cap al centre de Barcelona mitjançant una

complexa infraestructura. En aquella època, de fet, el Poblenou va començar a esdevenir

l’obrador, el taller, la fàbrica de Barcelona. Així ho afirmava l’administrador de l’antic

Ajuntament de Sant Martí de Provençals l’any 1888:“Es el pueblo fabril e industrial por

excelencia,gracias a su fabricación y a la incansable actividad de sus habitantes… Por ella,

sin duda, ha merecido el calificativo de Obrador de Barcelona”.

SANT MARTÍ4 Juliol 2010

AC T I V I TAT S

Daniel Romaní

La vida de tota personapot ser escrita i resul-tar interessant de llegir. So-bretot de la gent gran, ésclar, que ha viscut un muntd’experiències (algunes, du-rant la seva infantesa i jo-ventut, lluny de Barcelona ide Catalunya). Més de 70alumnes de diverses esco-les de Sant Martí han escritdurant el passat curs lectiuexperiències de la vida d’u-na quinzena de personesgrans del Districte –i l’hanacompanyat amb imatges–a partir de llargues conver-ses que hi han tingut i d’uncontacte continuat a travésdel correu electrònic (fetque ha permès a les perso-nes grans familiaritzar-se

amb aquest mitjà). Aquestaactivitat, Memòria Virtualde la Gent Gran (www.me-moriavirtual.org), té perobjectiu recuperar la me-mòria històrica de Sant

Martí fent ús de les tecno-logies de la informació i lacomunicació, i apropardues generacions, la gentgran i els infants i els joves.El passat 3 de juny va cele-brar-se la festa de cloendade l’activitat de la Memò-

ria Virtual de la Gent Granrealitzada el curs 2009-2010. L’acte, molt emotiu,va reunir al centre cívicParc-Sandaru bona partdels participants del pro-jecte: professors, alumnesde les escoles Front Marí-tim, Sant Josep de Calas-sanç, Salvador Espriu i Vo-ramar, i membres delscasals de gent gran JoanCasanelles, Joan Maragall ide la Verneda Alta. Elsalumnes van lliurar el tre-ball realitzat a les personesgrans que al llarg del cursels han explicat, en algunsmoments amb un somriu-re, en altres amb llàgrimes,els seus records. MemòriaVirtual de la Gent Gran ésun projecte impulsat pelDistricte de Sant Martí i elConsorci d ’Educació deBarcelona. Compta amb lacol·laboració de l’Obra So-cial de “La Caixa” i de Bar-celona Televisió.

Foto de família dels participants en el projecte.

Més de 70 alumneshan escritexperiències devida de personesgrans

El passat 3 de juny va tenir lloc unaemotiva festa de cloenda del’activitat d’aquest curs de la MemòriaVirtual de la Gent Gran

La gent gran de Sant Martí ja téqui els escrigui la seva biografia

Interior del refugi dels carrers del Clot, Biscaia iMallorca en l’actualitat. (Foto: JMC).

El refugi dels carrersClot, Biscaia i MallorcaDurant la Guerra Civil Espanyola es van construir un gra-pat de refugis antiaeris al Clot-Camp de l’Arpa, repartitspel seu territori, per protegir els veïns dels atacs indiscri-minats de l’aviació franquista, sobretot de l’aviació italia-na, que des de la seva base a Mallorca atacava tota la cos-ta des de Portbou fins a Almeria.Dins dels diferents tipus de refugi, s’utilitzava el túnel deltren com a refugi i també n’hi havia molts altres cons-truïts sota la via pública pels veïns amb la voluntat queaquestes construccions esdevinguessin un servei públic.Ara bé, també es construïren altres refugis amb la volun-tat que fossin més familiars i normalment eren fets enjardins i eixides de les cases i acollien els veïns d’un en-torn més petit.Un d’aquests refugis, que no consta en la relació dels pocmés de mil quatre-cents censats en l’època, és el que vanconstruir els veïns del bloc de la Caixa de Pensions en elscarrers del Clot, Biscaia i Mallorca, un refugi veïnal, fami-liar, al qual s’accedia des del mateix bloc per llocs dife-rents; i que els seus constructors també van dotar-lo d’u-na altra entrada en la vorera de l’edifici.Aquest refugi, que es conserva en l’actualitat en perfectescondicions, és una petita joia arqueològica de la GuerraCivil que permet entreveure com es van organitzar elsveïns d’aquell gran bloc per construir-lo. Entrar avui dinsde l’entramat de galeries és iniciar un viatge al passat, unpassat encara molt present per a moltes persones quevan viure aquells moments tràgics.Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 221 94 44

J. M. ContelÀLBUM HISTÒRIC

Combina la merceria amb les manualitats tèxtils.

Ala plaça del mercat del Clot fa molt pocque ha obert La Creativa Mertxesites, unestabliment original que reinventa el món dela merceria i li dóna una imatge més dinàmicai moderna. La Mercè Noguerol és qui portal’establiment i viu el nou projecte amb granil·lusió. Té només trenta anys i creu que arales merceries s’han d’enfocar cap a la creativi-tat, una fórmula que a Europa ja té molt d’è-xit. Es tracta de fer de la merceria una botigahobby. Aquí, però, encara és nou això de com-binar la merceria clàssica amb les manualitats

tèxtils. A La Creativa Mertxesites fan guiatgeen labors de llana un cop a la setmana pel fetde comprar-hi el material. Cap a la tardor téprevist fer-hi tallers, de mitja, ganxet, pinturade teixit... La Mercè és diplomada en restaura-ció d’escultura i sap que les manualitats sónterapèutiques, ja que ajuden a expulsar lescabòries.

La Creativa MertxesitesPl. del Mercat, 9Telèfon: 93 265 85 69

E L TAU L E L L

Un nou concepte de merceria

Joan Anton Font

SANT MARTÍ 5Juliol 2010

N O T Í C I E SfFestival a favor d’HaitíNou cases regionals de Barcelona van participar alfestival “Haití te pide ayuda” que es va celebrar el 5de juny a l’Escola la Caixa amb l’objectiu de recaptarajut per a aquest país. La Federació de Cases Regio-nals FECARECAT i el Districte de Sant Martí figurenentre els impulsors de la trobada. La recaptació esfarà arribar a la població d’Haití a través de l’Associa-ció Missatgers de la Pau.

L’Orfeó Martinenc inicia el centenariL’Orfeó Martinenc (av. Meridiana, 97) ha iniciat elseu centenari el juny amb un mes amb moltes propos-tes culturals i lúdiques. Els actes es van obrir el dia 5amb la inauguració d’una exposició sobre aquestscents anys i el nomenament de Joan Martí com a pre-sident d’honor. El 6 de juny es va fer una cercavila pelbarri del Clot, es va descobrir una placa commemora-tiva, amb l’assistència del regidor, Francesc Narváez,i es va fer el concert inaugural amb els orfeons Marti-nenc, Gracienc i de Sants.

Curtcircuit, festa de cultura urbanaMúsica, dansa i art urbà es van donar cita a Curtcir-cuit. La festa que organitza el Circuit de cultura decarrer a Sant Martí es va celebrar el 19 de juny al parcde Sant Martí-La Gàbia. Diversos grups de joves deldistricte, que han estat treballant amb alguns centrescívics i amb l’espai Miró Peris, van fer exhibicions dehip-hop, breakdance, skates i grafitti. Hi van actuarels cantants Shotta i El Nota.

Festes majors de setembreEl setembre, l’estiu s’acomiadarà de Sant Martí ambdues festes majors. La primera és la del Poblenou, ques’obrirà amb el tradicional pregó l’11 de setembre iacabarà una setmana després, el diumenge 19. La se-guirà la Festa Major del Parc, del 18 al 26 de setembre.

“La gent i els barris de Sant Martí” s’actualitzaThais Gutiérrez

El periodista Josep MariaHuertas Claveria era unamant de Barcelona. Quan vamorir, l’any 2007, va deixar unbuit enorme en el periodismelocal, que enyora les seves crò-niques quotidianes, fetes abase de xerrades amb els veïns,passejades per tota la ciutat iuna mirada crítica única. Fruitd’aquestes passejades amb elseu fill Guillem i el seu amic ifotògraf Pepe Encinas, va néi-

xer el llibre La gent i els barrisde Sant Martí, que es va publi-car al 2001. Nou anys després,se n’ha fet una actualitzacióamb els textos del periodistaMarc Andreu i noves fotogra-fies de Pepe Encinas i GuillemHuertas que han permès in-cloure les diverses transforma-cions que ha viscut el districteen aquest període.Per al regidor, Francesc Nar-váez, els responsables de l’ac-tualització “són dignes conti-

nuadors de la feina d’en JosepM. Huertas”. Guillem Huertasva recordar les passejades ambel seu pare per Sant Martí i vaagrair a tots els veïns la sevaajuda en la construcció d’a-quest llibre. Pepe Encinas vaexplicar que ha estat testimonidels canvis que ha viscut el dis-tricte en els últims trenta anysi va destacar “totes les petitescoses que s’han anat fent perdignificar els barris i millorar lavida dels ciutadans”.

Un moment de l’acte de presentació de la nova edició del llibre.

Sonia Doctor

Era una antiga reclamaciódels veïns i veïnes delCamp de l’Arpa i ja ha co-mençat a ser una realitat. Latransformació de l’antiga fàbri-ca tèxtil Alchemika, al districtede Sant Martí, ja està en mar-xa amb l’inici de les obres delsprimers equipaments que for-maran, segons les paraules del’alcalde, Jordi Hereu, una deles illes d’equipaments méscompletes i potents de la ciu-tat i una de les més esperadespels seus veïns.Fins ara, els treballs s’havienorientat a l’enderrocament dela nau i a la preparació del so-lar, però mantenint en tot mo-ment la façana de l’edifici. Se-gons va explicar l’alcalde, lesobres conservaran la façana del’antiga fàbrica per destacar laimportància d’aquesta factoria

tèxtil dels anys seixanta. “Nohem d’oblidar el passat indus-trial de la ciutat de Barcelona”,va expressar Hereu.Així, en una primera fase esconstruiran tres nous equipa-ments públics: una escolabressol amb sis aules, un cen-tre de barri i l’estructura d’una

biblioteca, amb una inversióde sis milions d’euros, alsquals se n’afegiran 2,6 milionsmés per a les obres d’interiorsi acabats. Tant el centre debarri com la guarderia podrienestar a punt per al mes de ju-liol de l’any que ve. La bibliote-ca, en canvi, es preveu obrir-la

sis mesos més tard, al co-mençament del 2012.Abans d’acabar l’any, a aquestsprimers equipaments públics,s’hi sumaran un nou centre dedia i una residència per a gentgran. Aquesta última tindràuna capacitat de prop de 100places, mentre que el centre dedia disposarà de 30 placesmés, amb una inversió de 10,8milions d’euros.Per al regidor del Districte deSant Martí, Francesc Narváez,“aquesta àmplia oferta de ser-veis donarà resposta a les ne-cessitats dels veïns de SantMartí”, els quals durant anyshan demanat la construcciód’aquests equipaments.Per la seva part, l’alcalde, JordiHereu, va remarcar la im-portància d’invertir en equipa-ments adreçats a les personesen moments de dificultatseconòmiques i va afirmar que“les polítiques de proximitat ide barri són més necessàriesque mai”.

En una primera fase es construirà una escolabressol,un centre de barri i una biblioteca

La transformació de l’antiga fàbrica Alchemika en equipaments es farà en tres fases.

Alchemika es transformaràen una illa d’equipaments

Aquesta gran illad’equipamentsés una vellareclamació veïnal

SANT MARTÍ6 Juliol 2010

Joan Anton Font

El passat 19 de juny va tenir lloc l’ac-te d’inauguració del nou centre deserveis socials El Parc-Vila Olímpica aldistricte de Sant Martí, que neix deldesdoblament del centre de serveis so-cials del Poblenou. L’antic centre conti-nuarà atenent els veïns i veïnes delsbarris del Poblenou, Diagonal Mar,

Front Marítim i Provençals, mentreque al nou equipament s’hi podranadreçar els veïns dels barris del Parc, laLlacuna, la Vila Olímpica i part del bar-ri del Poblenou. El nou centre, amb unasuperfície útil de 653,71 m2 i un equiphumà de deu persones, es preveu quedoni servei al voltant d’unes 23.000persones.

El 19 de juny va tenir lloc una jornadade portes obertes en què es van podervisitar les noves instal·lacions, situa-des a la tercera planta de l’edifici delcentre cívic El Parc-Sandaru. Tambées va fer un concert, a càrrec del grupSinnead & Sinners. A l’acte, hi van as-sistir el regidor del Districte de SantMartí, Francesc Narváez, i el tinentd’alcalde d’Acció Social i Ciutadania,Ricard Gomà. El regidor va destacarque “en una època en què moltes ciu-tats retallen les prestacions de serveisa les persones, a Barcelona es refor-cen”, i va afirmar que “s’està treba-llant perquè a Sant Martí hi hagi uncentre de serveis socials per cada dosbarris”. Gomà, va destacar que “Bar-celona va ser pionera a principis dels90 en la creació d’una xarxa de ser-veis socials i que ara la prioritat ésampliar-la i modernitzar-la”. Així ma-teix, va assegurar que, “per moltes re-tallades que es facin, l’atenció a lespersones està blindada.”

Més informació:Centre de serveis socialsEl Parc-Vila OlímpicaC. Buenaventura Muñoz, 21Telèfon: 93 256 51 30

S’inaugura el centre de serveissocials El Parc-Vila Olímpica

E Q U I PA M E N T S

Francesc Narváez i Ricard Gomà van inaugurar el centre el 19 de juny.

E L S G R U P S M U N I C I PA L S OP I N E NO

GRUPS MUNICIPALS

El districte deSant Martícompta amb cincde les set platgesque té Barcelona:

la Nova Icària, Bogatell, la MarBella, la Nova Mar Bella i la deLlevant. L’oferta dels seusequipaments i serveis és moltàmplia; compten, per exemple,amb jocs infantils, circuits lú-dics i esportius, locals i serveisde salvament i de socorrisme,espai d’informació ambientalo un nou panell informatiu ala platja de la Nova Icària.D’altra banda, totes les platgesde la ciutat són accessiblessense cap barrera arquitectò-nica. El 13 d’abril de 1997 ensvam enorgullir de fer de laNova Icària la primera platjaadaptada per a persones ambdiscapacitat; posteriorments’han adaptat la de Sant Se-bastià i la zona de banys delFòrum.Tenim unes platgesamb una altíssima qualitatmediambiental. Us animo agaudir de les nostres platges.A Sant Martí, a l’estiu, mésplatja que mai!

Platges de qualitat aSant Martí

PSC. Francesc Narváez

Molt sovintaquesta revistaens explica que elgovern municipalinaugura alguna

cosa. En canvi, no ens expli-quen mai què fan per mante-nir els nostres carrers i places.Per a CiU, aquest és un altredels canvis que necessita Bar-celona. El manteniment vamés enllà de garantir un bonaspecte dels carrers, afecta laseva seguretat. Per exemple,implica que un quadre elèctricno pot estar sense tancar, imenys al costat d’un col·legi,sense que l’Ajuntament no hifaci res. Perquè el manteni-ment va molt més enllà del’estètica: és seguretat. És la se-guretat que no cauràs en unavorera en mal estat; seguretatque no et caurà al damuntaquell arbre molt malmès quehi ha a la vorera, o que els jocsinfantils de la plaça són nets ino has de patir pel que podentrobar els teus fills quan reme-nen al sorral. Per tot això, elmanteniment serà una de lesnostres prioritats. Com sem-pre, ja sabeu que em podeutrobar a: efreixedes@bcn.cat

Cal mantenir allò queun dia vam inaugurar

CiU. Eduard Freixedes

El alcalde se haobsesionado enlos últimos mesescon dos propues-tas estrella: la

consulta sobre la Diagonal y losJuegos Olímpicos de Inviernodel 2022, propuestas que se es-trellan contra la realidad. Bar-celona necesita cambiar lasprioridades de Hereu. Las míasson las políticas sociales, la in-migración y luchar contra lacrisis y la delincuencia.Mentre l’alcalde s’obstinavaamb la reforma d’una part de laDiagonal, la Diagonal de SantMartí que no gaudeix de tantaatenció del govern municipal.El Parc del Centre del Poblenoués un exemple de deixadesamunicipal que va invertir 20,5milions d’euros en un parc dedisseny que pot optar a premisd’arquitectura però no ha guan-yat el premi de la gent. L’àreainfantil i el cràter del centre dela terra es troba en un estat pe-nós i les pistes de petanca notenen cap zona d’ombra. Aixímateix, cal derruir els mursque envolten les illes del parcper augmentar la seguretat alparc i al barri.

Prioridadesequivocadas

PPC. Emma Balseiro

Aquest mandathem impulsat undels projectesmés ambiciososen política juve-

nil: el desplegament d’un plaque suposarà, l’any 2015, ha-ver passat de 18 a 50 equipa-ments per a la gent jove: puntsd’informació, casals, serveisespecialitzats en habitatge, tre-ball, associacionisme... PerSant Martí, el pla suposa unsalt important, amb nous ca-sals projectats a Poblenou o laVerneda. El conjunt de la xarxad’equipaments de la ciutat ofe-reixen durant l’estiu un ampliventall d’activitats per a totsels gustos. Concerts, exposi-cions, tallers, cinema a la fres-ca..., un munt d’opcions, totesgratuïtes, per gaudir d’un estiuque arriba en un contexteconòmic que també està cas-tigant amb força la gent jove,directament afectada per l’aturi la precarietat que s’estenenen temps de crisi. A Barcelonahi estem fent front, tambéamb programes específics pera joves com l’“Activa’t per l’ocu-pació” o els tallers de formaciói de recerca de feina.

Lleure i suport pera la gent jove

ICV-EUiA. Ricard Gomà

La destrucciódels jardins deCan Framis, pro-jecte premiat enel prestigiós pre-

mi europeu de paisatge RosaBarba, és difícilment explica-ble. També ho és la causa queva al·legar Parcs i Jardins: lesdificultats de manteniment.Per evitar que això torni a pas-sar i pensant en els dos nousprojectes d’interiors d’illa al Po-blenou, Esquerra ha proposatincorporar vegetació pròpia delclima mediterrani. Només aixíes garanteix la sostenibilitat i elmanteniment i s’eviten situa-cions com les de Can Framis.Tothom sap que la vegetacióautòctona s’adapta millor alscriteris de sostenibilitat i demanteniment i això és el queha de defensar l’àrea de MediAmbient de l’Ajuntament. L’ad-ministració té l’obligació d’opti-mitzar els recursos disponiblesi això no es va fer en el cas delsjardins de Can Framis i tampoces va preveure en els projectesdel carrer Roc Boronat. ERC hafet rectificar ara el govern per auna millor sostenibilitat i quali-tat de vida a la ciutat.

Parcs sostenibles

ERC. Ester Capella

La Setmana TràgicaLlibre que s’afegeix al conjuntd’activitats que s’han organitzata la ciutat amb motiu del cente-nari, el juliol del 2009, de la Set-mana Tràgica, també conegudacom a gloriosa, roja o sagnant.Aplega vuit articles des de laperspectiva de l’antropologia,l’arquitectura o la història.

Tràgica, roja i gloriosa:una setmana de 1909Autors: José Álvarez Juncoi altresEdita: Ajuntament de Barcelonai Arxiu Nacional de CatalunyaPVP: 15 euros

LLIBRES

SANT MARTÍ 7Juliol 2010

M U LT I M È DI A

TELEVISIÓ

BTV“Connexió Barcelona”De dilluns a divendres, de 17 a 20 h“Info Barris”. Dijous a les 14.40 hCanal 26 TDTwww.btv.catwww.btvnoticies.cat

Sant Martí Televisiówww.tvclot.com

PUBLICACIONS

La Veu de Sant Martí de ProvençalsAVV Sant Martí de ProvençalsAndrade, 176, baixos. Tel. 93 314 17 04santmarti.prove@yahoo.es

El ButlletíAVV Clot-Camp de l’ArpaJoan Sibelius, 3. Tel. 93 232 46 10

PoblenouAVV del PoblenouPallars, 277. Tel. 93 266 44 41

A tot esportAssociació Sant Martí EsportCampo Arriaza, 99. Tel. 93 266 44 41

INTERNET

Barcelona té sang

Enguany, Barcelona és la capital mundialdels donants de sang. Per això, s'haengegat el web Barcelonatesang.com, ontrobareu continguts que demostren que,realment, Barcelona té sang. A banda deconèixer de més a prop el fet de donarsang, podeu participar en concursos itrobar informació sobre cinema, televi-sió, literatura, gastronomia...www.barcelonatesang.com

Web del Grec

Si no us voleu perdre ni un detall delFestival Grec, entreu al seu web. Hi tro-bareu tota la informació sobre els espec-tacles programats, com també horaris ivenda d'entrades. A més, també disposad'un apartat de notícies per conèixer deprimera mà la informació relacionadaamb el festival.www.bcn.cat/grec

wP OL I E S P OR T I U

Pere S.Paredes

Un grup de nens i nenes vanparticipar en una demostraciód’arts marcials que va tenir lloc eldivendres dia 18 de juny durant laFesta Major dels barris del Besòs iel Maresme. Els joves participantsvan delectar els presents ambnombrosos exercicis del karateKyokushinkai tant en l’apartat deKumités, que és com es diuen elscombats que es realitzen d’aquestabranca del karate, com en Katas,que són un seguit de movimentson han de marcar perfectament l’a-cabament de totes les posicions.La demostració va anar a càrrecd’alumnes del Forum Gym, una deles millors escoles d’arts marcialsd’Espanya, no només pel nombrede fitxes federatives que posseeix,sinó pel seus positius resultats enles competicions de karate Kyo-kushinkai en les quals participa.Javier Lozano, sensei (mestre) de

Kyokshinkai i responsable del Fo-rum Gym, explica els punts posi-tius que té la pràctica d’aquest artmarcial: “Des de petits els nens i

les nenes que el practiquen reafir-men, mitjançant l’entrenament,les seves qualitats físiques i men-tals i adquireixen més concentra-

ció, confiança, seguretat, respecte,educació i bona forma física”.Aquest gimnàs és el segon d’Es-panya, amb més de 280 fitxes fe-deratives de Kyokushinkai; el Fo-rum Gym és molt respectat des delpunt de vista competitiu, tant aescala local, com nacional i inter-nacional, pel fet de ser un delsclubs que més torneigs guanya.

Més informació:Forum GymC. Maresme, 24-28Telèfon: 93 307 57 58

El gimnàs Forum Gymfa una demostració dekarate Kyokushinkaidurant la Festa Majordels barris del Besòsi el Maresme

Els joves participantsvan delectar elspresents amb exercicisde Karate Kyokushinkai

Un moment de l’exhibició del gimnàs Forum Gym del 18 de juny.

Exhibició infantil de karate a laFesta Major del Besòs i el Maresme

Sonia DoctorTots els Punts Verds de Barcelonaja recullen les càpsules de cafèmonodosi que es consumeixen ales cases de la ciutat. Fins ara,aquestes càpsules no es podientractar ni abocar com un envàs alcontenidor groc perquè s’hi com-binaven dos residus –metall imatèria orgànica– amb cadenesde reciclatge diferents.Gràcies a una maquinària específi-ca que permet separar la càpsuladel marro del cafè, es podrà reci-clar, d'una banda, l'alumini i elplàstic dels envasos; i de l'altra, lesrestes de cafè, que serviran perelaborar compost d'alta qualitat

per a usos agrícoles. Aquest siste-ma dóna resposta a l’augmentprogressiu del consum d’aquestproducte a les llars de la ciutat ipermetrà estalviar un 95% d'ener-gia per a la producció de l'alumini,un metall reciclable al 100% quemanté íntegres les seves propie-tats i, per tant, la seva vida útil.Els barcelonins i barcelonines espodran adreçar tant als sis puntsde zona, com als 18 de barri i alsvuit Punts Verds mòbils.Aviat, tots els Punts Verds de laciutat també incorporaran la re-collida i posterior reciclatge delplàstic dur, com cadires, taules imobiliari de jardí.

Ja es poden reciclar les càpsulesde cafè monodosi als Punts Verds

S E R V E I P Ú B L I C

SANT MARTÍ8 Juliol 2010

E N T R E V I S TA

A classe era el nen que dibuixavaal professor...Sí, dibuixava els professors i els amics.El primer que recordo, a més a més, vaser el videoclip Thriller de MichaelJackson. El vaig dibuixar i vaig passarfotocòpies per a tota la colla. Els mes-tres s'ho prenien bé perquè sabien quejo era l'estudiant que dibuixava.Com definiria les sevescaricatures?Mai he anat a pressionar ningú. Exage-ro el gest, però no faig sang ni ofenc.Intento reflectir com veig les persones.Només és imitar l'aspecte físic?Sempre cal buscar l'equilibri entre elfísic i l'actitud, mirant com és el per-sonatge per dins. Per exemple, en elcas de l'escriptor portuguès Jose Sa-ramago, intento que sigui ell, peròcercant aquell costat tendre quedesprèn el personatge.Captant l'atmosfera delcaricaturitzat?Quan faig les exposicions, deixo al fi-

nal un llibre de visita perquè la gentopini sobre allò que ha vist i moltagent coincideix que no intento fersimplement un dibuix, sinó que entrouna mica dins de la persona. Treballoamb textures i intento cercar quelcommés pictòric.Quins són els personatgesa qui tens més afecte?A tots en general. Quan començo afer-ne un, me'l treballo fins al final.Sempre n’hi ha algun que se t’entra-vessa més que un altre, però a tots elsintento extreure el màxim de suc.Algun repte important?Tots van sortint, però Robert de Niroés difícil. Zapatero sembla fàcil, peròté la seva complexitat... El meu pro-blema és que treballo molt els perso-natges, no els resumeixo pas gaire.Com els treballa?Faig el dibuix i posteriorment els pin-to amb ordinador. El resultat amb lesnoves tecnologies és més efectista i ésevident que acabo portant la tècnicaal terreny del disseny gràfic, que ésallò que conec més. Passo de pinzells,ceres i tècniques semblants.Vostè va estudiar Belles Arts.Anava per pintor?

Sí, però uns quants professors m'hovan treure aviat del cap. Sempre m'haagradat el retrat i la pintura figurativamés enllà de les coses abstractes. ABelles Arts, però, vaig especialitzar-me en disseny gràfic pensant que se-ria una part molt creativa, però quansurts al mercat laboral t'adones queno és tan creatiu com semblava. Faquinze anys que em dedico a aquestaprofessió i ho compagino amb il·lus-tracions i amb les caricatures.

Ara exposa a la Casa Portuguesai al setembre a la Bertrand.Com va començar?Vaig començar a Collblanc-Torrassa i ala Biblioteca Tecla Sala. Després he fetcoses a Cambrils, a l'Espai CulturalMiró-Peris. A final d'any estaré a la seu

d'UGT. I em faria molta il·lusió exposara La Farinera del Clot.Quin és l'encàrrec més estranyque ha fet?Vaig fer una promoció d'una marca debegudes. Havíem de fer en mitja horasis caricatures a diversos bars de la ciu-tat. Tenies trenta-sis caricatures en treshores! Després, una agència de publici-tat em va encarregar fer el rei Joan Car-les, però a l'estil de Velázquez...Es veu fent caricatures enel futur?Les caricatures m'agraden molt, però ami també m'agradaria il·lustrar articlesde premsa. Cal dir que he fet de tot a lameva vida: còmics manga, disseny pera productes de consum, etc. Ara, ambInternet, descobreixes cada dia moltescoses i gent molt interessant.Queda molt per fer, doncs.Fa gairebé quaranta anys que dibuixosense parar, però ara començo a reco-llir els fruits de tant treball. El meupare va morir fa un parell d’anys i séque aquest any hauria estat brutal pera ell, perquè em donava molt de su-port i m'animava molt en la meva fei-na. Sempre em deia que dibuixés i di-buixés i que em donés a conèixer.

Txema Berruga , car icatur ista i d issenyador gràf ic

De petit, Berruga dibuixava els professors i els companys de la seva escola.

40 anys. Llicenciat en Belles Arts. Dissenyador i

caricaturista.Veí de la rambla Guipúscoa,

actualment exposa les seves caricatures de

personatges famosos a la Casa Portuguesa del

carrer Verdi i exposarà aquest setembre a la

Llibreria Bertrand

“Fa gairebé quarantaanys que dibuixo sense

parar, però ara començoa recollir els fruitsde tant treball”

“Amb les caricaturesno faig sang ni ofenc”

MiquelPellicer