Pujada a sa Talaia Freda Parc natural de la Pennsula de Llevant

El puig de sa Talaia Freda, conegut tamb com a puig Morei, amb una alada mxima de 564 m. s el cim ms alt de les Serres de Llevant, s a dir, la muntanya ms alta que podem trobar a Mallorca, fora de la Serra de Tramuntana.

Litinerari t una longitud lineal de poc ms de 2 quilmetres, i comena desprs dun revolt del cam dels Presos situat a 1,3 km de laparcament de sAlqueria Vella. Aix doncs hem de comptar que per fer la caminada que us proposam, s a dir, sortir des de laparcament, arribar al cim de sa Talaia Freda i tornar al punt dinici, haurem de recrrer una distncia total de prop de 7 km.

La caminada no s senzilla i hem de tenir en compte que en un recorregut ascendent de 3.300 metres salvarem un desnivell total de 330 metres, aix podem dir que el pendent mitj de litinerari s dun 10%, amb trams on se sobrepassa bastant aquesta dada.

Dificultat: alta Distncia per recrrer: 2,1 km (noms anada) Durada: 60 min. (noms anada)

1. El cam dels Presos

Pu

jad

a a

sa T

ala

ia F

red

a

Parc

natu

ral de la P

enn

sula

de L

levant

Ca na Paies Iniciarem litinerari nmero 13 al cam dels Presos, a una distncia de 1,3 km de laparcament i del centre dinformaci de sAlqueria Vella, poc desprs duna corba bastant tancada cap a la dreta. Molt prop daquest punt, seguint el cam dels Presos, es troba el Campament dels Soldats. El sender que agafarem en aquest punt s un caminet de muntanya, sols apte per fer a peu, que transcorre inicialment per lantiga zona agrcola de ca na Paies.

A molt pocs metres del comenament hi veim les runes duna antiga barraca, que juntament amb la caseta de ca na Paies, que trobarem 150 metres ms endavant, i multitud de parets de pedra seca, marges, corrals, i soques de fruiters, tots ells denoten el passat agrcola daquest paratge. Els picarols i el belar de les ovelles sn probablement la prova ms clara de que avui en dia aquesta zona continua tenint un aprofitament agrcola i ramader. Podem observar durant la pujada que, per fer palesa la tradici agrcola de lindret, aquest coster ha estat repoblat amb arbres (bsicament garrovers i ullastres).

A mesura que guanyam alada les vistes es fan ms mplies, sobretot cap a la vall de sAlqueria Vella. Les cases que es divisen en primer terme sn les de sAlqueria Vella de Dalt. La magnitud dels seus sestadors i passes fan palesa la importncia que tenia la ramaderia en aquestes cases, doncs el pasturatge dels ramats era la principal ocupaci a qu es destinava aquesta part de la finca.

Quan finalitzam lascens, abans que el cam ens faci baixar uns metres fins a un portell amb una petita barrera, tornam veure als nostres peus el cam dels Presos. Quan arribem al punt ms alt daquest primer tram de litinerari veurem, ben davant nostre, el majestus puig des Porrassar, en Porrassar com el coneixen a Art, doncs a aquest poble hi ha una tendncia ben generalitzada a personalitzar les muntanyes, sempre en mascul (en Xoroi, en Tudossa, en Pelegr, en Porrassar...).

Les vistes de qu podem gaudir des daqu, a ms de les que tenem sobre la vall de sAlqueria Vella, ja ens permeten observar la mar, i al fons lilla de Menorca; davant nostre hi observam un dels tancats que hi ha al parc natural per delimitar les zones de pastura de les vaques. Durant bona part de lany roman aqu una guarda de vaques de raa mallorquina, que mant controlada la massa vegetal daquestes muntanyes amb lobjectiu de reduir la combustibilitat, i aix prevenir els incendis forestals.

Des daqu haurem de baixar cap a la barrera, deixant enrere la zona de ca na Paies, per accedir a un nou coster, ja en la vessant meridional del puig de sa Talaia Freda. El que fins ara havia estat un paisatge antrpic, amb restes de construccions, marjades i conreus, passar a ser a partir daquest moment bastant ms natural.

Travessam el portell que impedeix el pas del bestiar. Al front veurem un tancament on un petit bosquet hi creix, protegit de la voracitat de les cabres. Ens haurem de dirigir cap a la part baixa daquest tancat, a lesquerra, i lenvoltarem seguint les fites.

s habitual que els excursionistes construeixin fites (muntets de pedra apilats al llarg del cam) per deixar constncia dels camins tradicionals. Les fites de fusta marcades amb una fletxa ens van recordant que seguim litinerari previst.

Casetes, clapers, corrals i fruiters denoten el passat agrcola daquest entorn

El puig des Corb i la vall de sAlqueria Vella

A mesura que ens enlairam i perdem lal, anam guanyant panormica i gaudim duna impressionant vista del puig des Porrassar, a la dreta del qual uns grans pins delaten la presncia de lantic Campament dels Soldats. Passat el Campament, sala el puig des Corb, que conserva un dels escassos boscos, bastant fronds per cert, que es mantenen al Parc natural. Arribam a la part alta del tancat ramader i haurem de travessar-lo per un pas existent, on un cartell ens indica que estam gaireb a la meitat del trajecte (falten 1100 metres de cam per culminar litinerari). Mirant desquerra a dreta, i si la meteorologia no ens ho impedeix, gaudim dunes precioses vistes sobre la mar, lilla de Menorca segueix dominant lhoritz. En la costa mallorquina divisam la torre des Matzoc, o dAlbarca, cala Matzoc, i el litoral que sallunya fins a cala Mitjana; el puig des Porrassar, el Campament dels Soldats i el puig des Corb; ms lluny es divisa ja des daqu el poble dArt, i ms enll el coll dArt i la serra de Calicant; al fons predominen els perfils de la Serra de Tramuntana. Si ens anam apropant divisam les principals altituds de la Serra Artana; al fons, la pintoresca vall de sAlqueria Vella, amb les cases de sAlqueria Vella de Baix (a lesquerra) i les de Dalt (a m dreta).

Des daqu veiem la segent fita de fusta cap on anirem, canviant ara el sentit cap a la nostra dreta, si volem seguir ascendint cap al cim. El cam que hem fet anava assolint metres dalada enmig duna gran extensi de crritx (Ampelodesmos mauritanica) en la qu shi troben abundants estepes bleneres (Phlomis italica). La textura daquesta planta, de fulles gruixades i consistents, ha determinat que tradicionalment hagi tengut alguns usos curiosos, de fet, se la coneix popularment com estepa descurar.

El puig des Porrassar, i el cam dels Presos El puig des Corb i les terres de sAlqueria

Seguim les fites i pujam per un caminoi que sovint ens fa superar roques i trams amb moltes pedres, la vegetaci s menys espessa i aviat assolim un nou punt alt, que ens permetr canviar de vessant i gaudir duna nova perspectiva, on sens apareix majestus, ben al front, el puig de sa Talaia Freda. A la nostra dreta es divisa el puig de sa Tudossa, amb les seves antenes de telecomunicacions; i al fons hi ha la Talaia Moreia, o torre del puig de Son Morei, una torre de vigilncia construda lany 1580. A la mar hi sobresurt el farall dAlbarca, amb uns valuosos fons marins que el fan destacar dintre de la reserva marina de Llevant Cala Rajada. Aquesta reserva, on es regulen les activitats pesqueres per garantir la continutat dels seus hbitats marins i de les abundants espcies que alberguen, continua ms enll de la reserva natural del Cap des Freu, que sendinsa mar endins. La darrera de les torres de vigilncia que podem apreciar s la torre de Son Jaumell (o torre des Telgraf), al terme de Capdepera.

Petits cantors

Dins lextensi de crritx i per sobre daquesta s habitual la presncia

dalgunes espcies daus passeriformes, sn el que normalment coneixem com

a ocells (literalment significa els que tenen forma de gorri (Passer

domesticus). Normalment sn aus de petita mida i es caracteritzen sovint

per tenir la siringe fora desenvolupada, cosa que els permet cantar, cada

espcie duna forma determinada.

Els ocells que habiten aquestes terres salimenten dinsectes i de llavors, i a vegades sn difcils dobservar, per aix sol sser-ne el seu cant el que en delata la presncia. Amb un poc de sort podrem observar diverses espcies docells que prefereixen els terrenys oberts i de vegetaci baixa abans que no els boscos: els ms comuns, que viuen i crien per aquest redol, sn el bitxac (Saxicola torquata), el passaforad (Troglodytes troglodytes), el verderol (Carduelis chloris), el busqueret de cap negre (Sylvia melanocephala), el busqueret coallarg (Sylvia balearica), el papamosques (Muscipaca striata) i la cucullada (Galerida theklae).

Moltes altres espcies poden ser observades en moments determinats de lany: unes sn hivernants, altres estivals, i tamb hi han aquelles que amb motiu de les migracions de costat a costat de la Mediterrnia ens visiten peridicament, fent alguna que altra aturada per descansar i alimentar-se al Parc, agafant forces per continuar el seu cam cap a terres llunyanes.

Bitxac (foto: Carlos Pache) Verderol (foto: Carlos Pache)

Els passeriformes, o ocells cantors, no sn menys importants per si molt menys vistosos que els grans rapinyaires que habitualment podem observar sobrevolant aquestes muntanyes. En destaquen la milana, que any rere any va guanyant presncia aqu, i la moixeta voltonera, o miloca, molt abundant a Menorca, i que habitualment pot ser tamb observada sobre les muntanyes dArt.

Costa de la reserva marina de Llevant Roquissar amb coixinets

Si ens fixam, veurem que al peu del puig des Porrassar, parallel a una paret de pedra, hi discorre un caminoi de terra. Forma part del Gran Recorregut 222 (si el segussim direcci al llevant arribarem a Art, mentre que el sentit oposat ens portaria fins a Lluc). Al nostre voltant hi regna el crritx, molt ests arreu de les muntanyes, per tamb apareixen grans clapes de roca nua, molt erosionada per laigua de pluja. En les escletxes que es formen entre les roques, el vent hi va acumulant sediment, aix com llavors, que donen lloc a la formaci de coixinets de monja (Teucrium subspinosi i Astragalum balearicum). Una altra espcie interessant que creix en aquestes terres altes, molt coneguda per les seves propietats medicinals, s la camamilla (Santolina chamaecyparissus). Seguint les fites en direcci a la gran paret que es veu al fons, arribam a un esbaldrec que sobre en la paret i ens permetr passar a laltre costat. El cim ms alt que veim, el segon en proximitat, s la Talaia Freda, el nostre dest. Passada la paret, a poca distncia, recuperam la panormica del sud, sobre la vall de sAlqueria Vella, per en aquesta ocasi ja observam un territori molt ms ampli.

Moixeta voltonera (foto: Toni Muoz)

La distncia ens permet observar amb major claredat lalternana de cultius, rotes, rees boscoses, i dems usos del territori. Rere el puig des Porrassar guaita Cala Rajada, la vall de Canyamel (visible ms enll dArt) i la serra de Son Jordi; Cala Millor, la Punta de nAmer i sa Coma completen la panormica. Entre el crritx hi ha nombroses cebes marines (Urginea maritima) i porrasses (Asphodelus aestivus), dues espcies semblants en quant a tipus de fulla i a inflorescncies, per que floreixen en distints moments de lany. Les primeres ho fan a la tardor, a partir del setembre, mentre que les segones mostren la flor a finals dhivern i a la primavera. Hi abunden encara els coixinets (petits arbusts que creixen aqu amb una forma molt baixa i arrodonida), curiosament les mateixes espcies adopten morfologies ms altes i enfiladisses en altres ubicacions. Sn les condicions meteorolgiques i del sl les que provoquen el creixement de les plantes en forma de coixinet, que s la mxima adaptaci als cims ventosos, a la presncia dherbvors, als sls poc desenvolupats i a la manca de nutrients de la terra. Des del punt on ens trobam sols hem de dirigir-nos cap al cim ms alt que veim (al nord), que s el puig Morei o Talaia Freda. Veurem algunes fites de pedra, que indiquen lascens des de distintes procedncies, per la nostra referncia ser el cim del puig. Ben aviat divisam una petita construcci on shi va installar un vrtex geodsic, en el punt ms alt de la muntanya. Aquest guaita sobre la mar, mirant directament la badia dAlcdia. Als peus de la talaia hi ha les cales verges des Cal de Ferrutx i de na Clara, propera la urbanitzaci de Betlem, i al fons daquesta plana es troba la Colnia de Sant Pere.

Betlem, a la badia dAlcdia Vrtex geodsic al cim de la talaia Freda