talking galleries

Download Talking Galleries

Post on 07-Apr-2016

249 views

Category:

Documents

33 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

MACBA. Setembre 2014

TRANSCRIPT

  • 1

    RELAT JORNADA

    TALKING GALLERIES MACBA

    29 i 30 de setembre de 2014

    RELAT JORNADA

    5 de gener de 2015

    Collaboraci de lrea de Pblics amb la Unitat dAvaluaci i Sistemes dInformaci Institut Catal de les Empreses Culturals (ICEC) Departament de Cultura

    Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona Telfon 93 316 27 70 icec.cultura@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icec

    30 de setembre de 2014

  • 2

    RELAT JORNADA

    PROGRAMA

    Dilluns, 29 de setembre de 2014

    9.30 9.45h. Benvinguda i Presentaci. Georgina Adam (The Art Newspaper) i Bartomeu Mar (director del MACBA, president del CIMAM)

    9.45h. La posici de les galeries mitjanes avui. Conferncia dEdward Winkleman.

    11.30h. Esdeveniments conjunts vs. Anar sols. Taula rodona. Moderadora: Annamria Molnr.

    13.00h. Vendes online: temes tcnics i legals. Presentaci de Thomas Galbraith.

    16.00h. Qui est marcant lagenda crtica avui? Conferncia de Robert Storr.

    17.45h. Qu volen els artistes de les seves galeries? Taula rodona. Moderador: Christian Viveros-Faun.

    Dimarts, 30 de setembre de 2014

    10.00h. frica, un nou focus en el mercat de lart. Presentaci de Mark Coetzee.

    11.45h. Nous rols en el mercat de lart: curadors independents, assessors dart, fons dart, inversors. Taula rodona. Moderadora: Dorsey Waxter.

    13:15h. Presentaci Premis GAC. Gremi de Galeries dArt de Catalunya, Ramon Sicart.

    15.30h. Com comunicar de manera ms efectiva? Conversa entre Sylvain Levy i Calum Sutton.

    17.30h. Conclusions. Per Georgina Adam, Financial Times.

    Ponents: Georgina Adam, Bjrnstjerne Christiansen, Mark Coetzee, Jordi Colomer, Harald Falckenberg, Thomas Galbraith, ukasz Gorczyca, Alistair Hicks, Guy Jennings, Hans Knoll, Sylvain Levy, Annamria Molnr, Jochen Meyer, Robert Storr, Calum Sutton, Christian Viveros-Faun, Dorsey Waxter, Edward Winklema.

  • 3

    RELAT JORNADA

    IDEES CLAU

    Des del punt de vista de les galeries

    Hi ha quatre nivells de galeries: les grans, les top, les mitjanes i les emergents, segons Edward Winkleman

    Les galeries mitjanes sn les que ms acusen la crisi i ms reptes tenen. Compartir costos amb altres galeries s una de les solucions apuntades.

    Dacord amb Annamria Molnr, es va observar que les galeries tenien pocs visitants, per que tothom anava a les fires dart. Es va deduir que el que calen sn esdeveniments.

    Els esdeveniments conjunts (joint events) de les galeries han de formar comunitat i atraure colleccionistes i pblic.

    s vital establir una identitat o distintiu de la galeria, clarament distingible i que esdevingui una veu i no soroll.

    Les xarxes socials, els blogs sn una eina molt bona per a les galeries, sobretot per arribar als joves.

    La comunicaci personal s una de les millors tctiques per a les galeries.

    Les galeries tenen producte nou i els marxants actuen ms en el mercat secundari.

    Des del punt de vista dels artistes

    Quan tens les relacions, les amistats, els crtics i les xarxes, la venda arriba per si sola, diu lartista Rainer Ganahl.

    La qualitat de lexhibici sha perdut per lobsessi comercial i lobsessi per les fires dart.

    Lartista ha de ser en una galeria, per tamb en lnia i a la web. El 50% o ms del que guanya lartista s per al marxant, per el ms

    important s descobrir una forma de sobreviure sense generar expectatives de guanyar diners.

    Altres punts de vista Shan acabat els temps dels grans crtics influents, diu el crtic i

    comissari Robert Storr. s a causa de limpacte de la globalitzaci, la dificultat denviar crtics pel mn i la poca capacitat datenci del pblic per als textos reflexius.

    El curador i assessor del Deutsche Bank Alistar Hicks creu que sha danimar lartista i el consumidor perqu es relacionin.

    Guy Jennings apunta a lart com mirall de la societat i com a actiu. Es pot fer crixer el mercat de lart.

  • 4

    RELAT JORNADA

    Dilluns, 21 de setembre de 2014

    PONNCIA

    LA POSICI DE LES GALERIES MITJANES AVUI Edward Winkleman (www.edwardwinkleman.com) copropietari de Winkleman Gallery, cofundador de la Moving Image art fair, autor de How to Start and Run a Commercial Art Gallery (2009), Nova York. Winkleman ha fet un llibre (Selling Contemporary Art: How to Navigate the Evolving Market), que s una deconstrucci de les teories de Leo Castelli (Trieste, 4 setembre 1907 Nova York, 21 agost 1999), un marxant que representava galeries de Nova York (http://it.wikipedia.org/wiki/Leo_Castelli). Alguns captols del llibre sn sobre els mercats en lnia. El model de Castelli no est trencat, per ara tot el mercat s ms competitiu.

    Hi ha quatre nivells de galeries:

    1. Galeries grans (mega-galleries) 2. Galeries top (top-level galleries) 3. Galeries mitjanes (mid-level galleries) 4. Galeries emergents (emerging galleries)

    1. Galeria gran

    Una galeria influent amb mltiples seus internacionals, grans recursos, una cartera dalmenys 40 artistes, i la sensaci que continuaran expandint-se.

    2. Galeria top

    Una galeria influent internacionalment, possiblement amb ms duna seu, un nombre variat dartistes i la impressi que no tenen per prioritat expandir-se com a empresa.

    3. Galeria mitjana Tenen ms de 10 anys, sobre els 8-24 artistes, que majoritriament estan passant de la categoria emergent a la categoria mitjana. Normalment lluiten per tenir un bon lloc en les principals fires i sovint tenen recursos limitats per fer els passos que podrien canviar la seva posici.

    Algunes operen amb una relativa obscuritat (no participen en moltes fires dart ni tenen molta premsa), per de tota manera continuen en el negoci. Tenen menys accs als dos recursos que s necessiten per operar com una galeria top: temps i diners.

    En el mn de lart se les considera segons la seva participaci i posici en les principals fires.

    La galeria mitjana ha de lluitar per tenir bon llocs a les fires, amb recursos

    limitats

    En relaci a lpoca de Castelli, ara el mercat s

    ms competitiu

  • 5

    RELAT JORNADA

    4. Galeria emergent:

    Una galeria de menys de 10 anys, amb menys influncia internacional i un nombre variat dartistes. Es defineixen normalment pels anys de creaci (acostuma a ser la primera galeria per als seus propietaris) i per la seva cartera dartistes emergents.

    Les galeries mitjanes: problemes, reptes i estratgies La majoria de galeries de NY que han tancat des de 2008 eren de nivell mitj. Hi ha indicacions que actualment el mercat s ms dur per a les galeries mitjanes que per a les top o les emergents. Les mitjanes tenen ms reptes a causa de les vendes relativament ms baixes (problemes de cash-flow). Aix es pot solucionar, per exemple, fent contractes avantatjosos amb les fires, com ara compartir entre dues galeries un mateix estand a la fira, perqu es comparteixen els costos.

    Sha de tenir en compte que la temporada de vendes s des de mitjans de setembre a mitjans de desembre i de mar a maig; la resta de temps perden diners amb el manteniment dun espai fsic obert. En aquest temps, poden llogar la galeria per a actes i activitats diverses, i tamb llogar-la com a estudi per a artistes. A Brooklyn per exemple, llogaven espais a uns estudis dart.

    Pel que fa al tema de la fidelitat a la galeria, hi ha artistes de galeries mitjanes que es passen a les galeries grans, per els artistes valoren ms la fidelitat que els marxants. A les galeries mitjanes se les jutja per la participaci a les fires dart i per lestand que tenen. Si la gent t la percepci que tens problemes, tindrs ms problemes. Hi ha trobades de galeries de nivell mitj. La galeria ha de representar un concepte ms ampli, no ha de ser noms una galeria dart. Les enquestes diuen que un 92% dels artistes creuen que la fidelitat s important. Una estratgia s mantenir laccs a lartista durant un cert temps. Aix s com un matrimoni.

    Veurem una evoluci de les galeries. Hi ha galeries que shan de reubicar, marxen de Nova York a Los Angeles, a Kansas, etc. A les fires els agrada la diversitat geogrfica (per exemple, es pot ser la millor galeria de Kansas per s ms difcil ser-ho de Nova York). Es pot consultar lentrada al blog de Winkleman del dia 7 doctubre de 2014, on parla dart i comer: Art and Commerce... A Growing Redundancy? I que fa referncia al Talking Galleries. En aquest fragment tamb cita Coetzee:

    Entre els temes que van emergir al Talking Galleries, potser el ms difcil s veure com els contextos que han estat considerants durant molt de temps com a no-comercials ara estan sent considerats de manera fora oberta com el millor lloc per comprar art important (...) les biennals sn tan comercials com les fires dart, segons va dir Mark Coetzee als simposi Talking Galleries de Barcelona.

    Les galeries mitjanes tenen ms reptes que les

    altres galeries.

    La relaci dels artistes amb els galeristes s com

    la dun matrimoni

  • 6

    RELAT JORNADA

    TAULA RODONA ESDEVENIMENTS CONJUNTS vs. ANAR SOLS

    Moderadora: Annamria Molnr

    Directora de lAni Molnr Gallery, Presidenta de la Hungarian Contemporary Galleries Association (2011-2014), F.E.A.G.A. Award (2013), Budapest.

    Ponents: ukasz Gorczyca, Codirector de Raster Gallery i Warsaw Gallery Weekend, Varsvia. Hans Knoll, Director de Knoll Gallery and ex-president de lAustrian Galleries Association, Viena. Jochen Meyer, fundador de Meyer Riegger Gallery, Berlin Gallery Weekend and abc fair, Berlin. Dorsey Waxter, partner a Van Doren Waxter, President de lArt Dealers Association of America, New York.

    Iniciatives organitzades per les galeries:

    Gallery Weekend Berlin, des de 2004 Night of Museums and Galleries Plovdiv, Bulgr