TALLER  DE  COACHING  NUTRICIONAL    El  passat  divendres  27  de  maig,  a  la  fundació  de  CPEN  es  va  realitzar  un  taller  de  coaching  nutricional,  a  càrrec  de  Laia  Coll,  una  de  les  psicòlogues  de  l’equip.  Hi  van  participar  4  pacients,  d’edats  compreses  entre  els  59  i  66  anys.  Tots/es  presentaven  sobrepès  o  obesitat.      L’objectiu  d’aquestes  sessions  és  fer  algunes  correccions  en  el  comportament  alimentari  a  base  d’observar-­‐se  emocionalment,  assumint  que  els  pacients  reconeixen  que  tenen  dificultats  en  aquest  aspecte.  Així  doncs,  es  dóna  molta  importància  a  la  conscienciació  dels  participants.    Per   situar-­‐nos   en   context,   hem  d’entendre   el   “coaching”   com   un  entrenament,   en   què   la   coach   fa  d’entrenadora   i   els   pacients   són   els  jugadors.   Així   doncs,   el   resultat   final  depèn  del  seu  joc.    A  l’hora  de  presentar-­‐se,  cada  persona  introdueix  les  preocupacions  originades  pel  menjar.  L’alimentació  està  molt  influïda  per  les  emocions:  ens  adonem  que  els  aliments  poden  tenir  funció  d’ansiolític  quan  patim  ansietat.  Això  fa  que  també  podem  relacionar  el  pes  corporal  amb  l’estat  emocional.    Així   doncs,   cal   marcar   uns   objectius   finals   personals   per   resoldre   a   aquestes  preocupacions.  

Objectius  finals:  exemples  -­‐ Qualitat  de  vida  -­‐ Baixar  de  pes,  sense  perdre  massa  muscular  -­‐ Millorar  la  salut  -­‐ Millorar  l’autoestima  -­‐ Aconseguir  el  pes  ideal  -­‐ Aprendre  a  alimentar-­‐se  bé  

 Objectius  operatius:  com  han  de  ser?  

-­‐ Concrets  -­‐ Assolibles  -­‐ Mesurables  numèricament  -­‐ Plantejats  en  positiu  

 *  Veient  aquests  objectius,  ens  adonem  que  el  plantejament  de  baixar  de  pes  és  per  una  preocupació  de  salut,  no  d’estètica      

Són  metes  molt  altes,  cal  pensar  en  objectius  operatius  per  posar-­‐nos-­‐ho  més  fàcil  

Com  per  exemple...  -­‐ Sortir  a  caminar  2  dies  a  la  

setmana  -­‐ Apuntar-­‐se  a  fer  pilates  -­‐ Perdre  5kg  en  4  mesos  

 www.cpen.cat  

 

Un  cop  hem  definit  els  objectius,  cal  pensar  en  les  possibles  resistències  al  canvi:   les  dificultats   amb   què   ens   podem   topar.   També   és   important   preguntar-­‐nos   en   quin  moment  estem:  és  el  millor  per  començar  un  canvi  així?  Hi  podem  posar  l’atenció  que  requereix?    

 També   hem   de   parar-­‐nos   a   pensar   en   nosaltres   mateixos:   quines   motivacions   i  preocupacions  tenim?  En  quin  moment  ens  trobem  de  la  roda  del  canvi?  

           

Precontemplació•No  em  passa  res•Cal  motivació  i  consciència

Contemplació•Sóc  conscient  del  problema,  però  no  sé  com  resoldre'l

Preparació•He  pres  la  decisió  de  fer  el  canvi,  tinc  uns  objectius  clars

Acció•Estic  duent  a  terme  els  objectius

Manteniment

Recaiguda•Entenem  que  n'hi  ha,  però  no  l'hem  d'alimentar: hem  de  reiniciar

Possibles  resistències  al  canvi:  -­‐ La  vida  social  tendeix  a  disminuir  al  llarg  dels  anys:  l’aspecte  físic  deixa  de  

tenir  tanta  importància  i,  per  tant,  ja  no  és  tan  prioritari  -­‐ Trobar-­‐se  en  una  situació  emocional  inestable  -­‐ La  societat  es  converteix  en  la  responsable  del  mal  comportament  

alimentari    

• Alhora,  també  hem  de  pensar  en  els  pros  i  contres  que  pot  comportar  el  canvi,  perquè  no  tot  és  millor.  Ens  adonem  que  la  por  al  desconegut  també  és  una  resistència  al  canvi,  ja  que  ara  ens  trobem  en  una  zona  de  confort  i  sortir-­‐ne  no  és  fàcil.  

• I  els  missatges  d’autoboicot?  Els  diries  a  una  altra  persona?    No  ets  capaç,  no  m’agrades,  estàs  gros,  t’has  d’aprimar...  

Per  últim,  també  aprenem  que  hi  ha  tècniques  que  ens  ajuden  a  facilitar  el  procés.    

Algunes  tècniques  que  ens  poden  servir    -­‐ Els  registres  nutricionals  i  conductuals  (inclouen  l’alcohol  i  les  emocions  en  la  

conducta  alimentaria)    

-­‐ L’actitud  a  taula  i  el  compliment  dels  àpats  o Tractar-­‐nos  bé,  com  si  fóssim  convidats:  no  menjar  de  qualsevol  manera  o Seure  a  taula  o Menjar  poc  a  poc  o Mantenir  el  focus  d’atenció  en  el  menjar  o Fer  els  5  àpats  

 -­‐ Hem  d’aprendre  a  controlar  els  estímuls  o Planificar  els  àpats  o Fer  una  llista  de  la  compra,  no  improvitzar  o Anar  a  comprar  amb  l’estómac  ple  o Limitar  l’exposició  als  aliments  “perillosos”:  el  que  no  hem  de  menjar,  no  cal  

comprar-­‐ho  o No  deixar  les  plates  de  menjar  a  la  taula:  servir-­‐nos  a  la  cuina  

 -­‐ També  és  important  saber  identificar  la  gana  emocional,  que  no  és  la  fisiològica  

 a) La  fisiològica   b) L’emocional  

o Apareix  poc  a  poc  i  pot  esperar  

o Qualsevol  cosa  serveix  o Parem  quan  estem  plens  o No  ens  fa  sentir  culpables  

o Apareix  de  sobte  i  l’hem  de  satisfer  immediatament  

o Volem  una  cosa  en  concret  o No  parem  o Ens  fa  sentir  culpables  

 Un  cop  l’hem  identificada,  ens  hem  de  parar  a  pensar:  què  em  passa?  La  gana  és  una  sensació  física,  no  emocional  

 -­‐ Atenció  plena  (Mind  Fullness):  la  meditació  pot  ser  una  bona  solució  per  al  

control  d’estímuls    

-­‐ Tècniques  de  reforç:  o Donar-­‐nos  estímuls  positius:  funcionem  millor  amb  recompenses  que  amb  

càstigs  o El  que  hem  de  premiar  i  valorar  és  el  canvi  de  comportament,  ja  que  és  el  que  

depèn  de  nosaltres.  El  pes  no.