Taula de contingut

EL MOZART DE JORDI SAVALLEl Mundo de Catalunya - 24/06/2017

Una fitaLa Vanguardia - Catalán - 26/06/2017

Quatre anys desprésEl Periódico de Catalunya - Catalán - 25/06/2017

Cartes a RaimonEl Periódico de Catalunya - Catalán - 24/06/2017

La música barroca busca su espacio en BarcelonaEl País Cataluña - 24/06/2017

Clàssica i dansaLa Vanguardia - Catalán - 25/06/2017

Oh my papa...La Vanguardia Culturas - Catalán - 24/06/2017

AVUI FA...El 9 Esportiu de Catalunya - 24/06/2017

Cinc anys d’esvàstiques a BarcelonaAra - 24/06/2017

‘Els matins’ entrevista avui el fiscal lleidatà Emilio Sánchez UlledSegre Catala - 26/06/2017

Joan Llinares afirma que del cas Palau no ho sabem totEl Punt Avui - 25/06/2017

“Del cas Palau només en coneixem la superfície”El Punt Avui - 25/06/2017

" Cal pensar en l'endemà de l' 1-O"La Vanguardia - Catalán - 25/06/2017

Los abogados eligen decano tras una campaña tensaEl País Cataluña - 26/06/2017

Lideratge femení per a l'advocaciaLa Vanguardia Qui - 24/06/2017

Animus iocandiEl Periódico de Catalunya - Catalán - 24/06/2017

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

16

19

20

21

P.2

CULTURAE M 244 EL MUNDO. SÁBADO 24 DE JUNIO DE 2017

‘Las tres últimas sinfonías’

Le Concert des Nations. Manfredo Kramer, concertino. Jordi Savall, di-rector. Autor: Mozart. Escenario: Pa-lau de la Música. Fecha: 21 de junio. Calificación ����

MÚSICA PALAU

EL MOZART DE JORDI SAVALL

LITERATURA PUBLICACIÓN

BARCELONA, PARQUE TEMÁTICO

Pablo Tusset habla de ‘turismofobia’ en ‘Sakamura y los turistas sin karma’, pero también del miedo a la inteligencia artificial y androides

MATÍAS NÉSPOLO BARCELONA Quien camine por Barcelona y no sepa que Lo mejor que le puede pa-sar a un cruasán es que lo unten con mantequilla probablemente sea un turista. Y al que el nombre de Pablo Tusset no le diga nada, con toda seguridad será uno nipón, pe-ro extrañamente sospechoso que no huela a sudor, sino a muñeca de

silicona, nunca suba en ascensor y no lleve en sus calzones… Mejor no seguir por ahí porque la provoca-ción está a la orden del día.

Lo cierto es que Pablo Tusset (seudónimo de David Homedes Ca-meo, Barcelona, 1965) supo ser muy famoso allá por el 2001, cuan-do su hilarante historia de un crua-sán lo convirtió en fenómeno, pero el escritor huyó de la fama como de la peste, primero se refugió en un perdido pueblo del interior de Cata-luña, luego se fue a Nueva York y dio vueltas por el mundo. Siguió publicando entretanto sus inclasifi-cables gamberradas literarias como Sakamura, Corrales y los rientes (2006) y desde hace algunos años regresó a su ciudad, donde ahora

vuelve a las andadas con un nuevo caso de su particular inspector oc-togenario aficionado al budismo zen Sakamura y los turistas sin karma (Destino), pero ya no persi-gue el anonimato como escritor, se ha dado por vencido.

«Con 35 años no pretendía tener tanto éxito, lo que necesitaba era ser totalmente anónimo y tener una vida normal. Ahora que ya cumplí 50 ya me he hecho mayor para to-lerar la fama, y estoy preparado in-cluso para recibir el Premio Cer-vantes también», dispara incorregi-ble. Pero no todo es carcajada en Tusset, cuando firma con su nom-bre real como Franz y Greta (2014) también puede ser «serio, reflexivo y oscuro». «Necesito tener dos ca-

ras, pero eso es algo que al merca-do editorial español le cuesta en-tender», ataja.

En todo caso, la cara que vuelve ahora es la gamberra que se ríe de todo, incluso del gran tema del vera-no en la ciudad: la turismofobia. De eso trata el nuevo caso del maestro Sakamura, un antihéroe del ridícu-lo que Tusset confiesa odiar «por-que habla fatal», dice, y le resulta muy difícil escribir sus diálogos. Pe-ro la verdad es que se ríe de lo que le apasiona, Tusset practicó zen un par de años y estudia la cultura ja-ponesa a conciencia.

El monje policía debe ahora de-sentrañar el misterio de unos biza-rros turistas japoneses que atacan a ancianos y niños en las inmedia-

El escritor Pablo Tusset delante de la Sagrada Família, una de las localizaciones de su nueva novela. JORDI SOTERAS

ciones de Sagrada Família, conver-tida en parque acuático. Para ello contará con la ayuda de una bella hacker de la generación millennial, cazadora de psicópatas, a la que co-noce en un Club Canábico. Y la hacker no viene sola, sino con su gato, Telefunken, el primer gato po-licía de la historia.

Fuera de broma –o de la realidad paralela de su desopilante novela–, Tusset confía en que la fiebre de la turismofobia «pase pronto», pero reconoce que la ciudad cambió lo suyo durante su década de ausen-cia. «Primero llegaron las cotorras, luego los adultos comenzaron a usar pantalón corto, luego llegaron los turistas y después aparecieron los hipsters», bromea. «Estamos convirtiendo la ciudad en un par-que temático, lo cual no es del todo malo, siempre y cuando nos quede un hueco para nosotros», dice el es-critor que se refugia en el barrio de Les Corts. «Para la mayoría de los barceloneses los turistas no moles-tan, los ven como un activo de la ciudad», comenta serio el escritor que desea que la construcción de la Sagrada Família no acabe nunca, para garantizar las eternas remesas del turismo en las arcas de la capi-tal catalana.

La pura verdad es que la novela no trata del odio al turista, sino al androide y la inteligencia artificial. Los turistas sin Karma de la trama son eso. «La próxima xenofobia que padeceremos será hacia la má-quina», dice el exinformático y pro-gramador de base de datos que al-go de eso sabe. Sucede que en la actualidad «los androides nos pro-ducen miedo y repulsión, pero lle-gará un punto en que ya no podre-mos reconocerlos de los humanos, nos quedan cinco minutos para eso», señala. Lo inquietante del ca-so es que para parecerse en verdad a la humana, la inteligencia artifi-cial deberá echar mano también de «la estupidez artificial», dice el es-critor. «Los androides también se-rán bordes, desagradables y hasta criminales», anticipa Tusset.

JOSÉ LUIS VIDAL BARCELONA Fue Nikolaus Harnoncourt quien expuso, quizá no el primero, pero sí quien lo hizo de manera más desa-rrollada, la idea de que Mozart pu-do concebir sus tres últimas sinfo-nías como una unidad, algo así co-mo un monumento que cerrara su producción sinfónica. No faltan a favor de esta opinión factores exter-nos, tal como el breve marco de

tiempo en que fueron escritas y la idéntica situación de zozobra y pe-nuria en que fueron concebidas. Hay otras, más convincentes, que se basan en el análisis estructural de las obras, en el estudio de su tonali-dad y en una –más discutible– per-cepción de progreso espiritual en su sucesión. En cualquier caso Savall es de esta opinión, tanto como para proponernos la audición de las tres grandes obras sin interrupción y, por supuesto, sin aplausos entre obra y obra que pudieran perjudicar esa concepción.

Lo dicho ya supone una caracte-rística fundamental de la interpreta-ción de Savall: la profundización, la concentración. El historial del con-

junto instrumental Le Concert des Nations y de su fundador y director ya suponían otra: la afinación y el refinamiento técnico de los intér-pretes, no deslucido por algunos fa-llos prácticamente inevitables, sobre todo cuando se toca con instrumen-tos antiguos, especialmente trom-pas y trompetas naturales.

El mundo preferente de Savall y los suyos es el barroco. Y de su fa-miliaridad con el mismo quedaron interesantes huellas en su interpre-tación de Mozart, como la precisión en la ejecución –llevada a la exce-lencia en el caso de primer violín concertino, Manfredo Kraemer, que la transmitió a las cuerdas– la aten-ción a la claridad de texturas y a los

aspectos por así decir verticales de la partitura con el consiguiente real-ce del contrapunto. Una concepción en general ligera y rápida de los tiempos y un énfasis –alguna vez discutible– en los contrastes, así co-mo una riqueza de colores instru-mentales y de timbres figuran tam-bién entre las virtudes aprendidas en las interpretaciones historicistas del barroco. No es casualidad que el momento álgido del concierto, allí donde la interpretación alcanzó in-negables cotas de excelencia y, ade-más, contagió al público silencioso y fascinado, fue en la monumental versión del movimiento final Molto allegro de la sinfonía Júpiter, la últi-ma, en el solemne todo de do ma-

yor. Porque ahí la escritura vertical juega un papel definitivo y Savall, desde la exposición del famoso y antiguo tema, a través de su desa-rrollo en canon y sacando todo el jugo de la fantástica combinación de forma sonata y contrapunto que Mozart propone, nos llevó a una co-da final –con trompetas y timbales– bella y emocionante.

La concepción que tiene Savall de Mozart es muy positiva en cuan-to elimina el riesgo de la edulcora-ción de tantas interpretaciones de campanillas. Ahora bien, en el cla-sicismo que el compositor encarna de manera suprema e incluso en forma tan severa como las sinfonía, hay tiempos y frases que son eco del estilo galante, incluso del roco-có y, creemos, debe primar la lectu-ra horizontal de la partitura, el en-canto melódico, la «poesía mozar-tiana» por decirlo con Hocquard. Y eso se echó en falta alguna vez en el concierto.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

6417

Diario

342 CM² - 33%

2092 €

44

España

24 Junio, 2017

P.3

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 26 JUNY 2017

Té71 anys i viu aCòrdova, però vanéixer a Màlaga. Professora dellengua i literatura durant la sevavida laboral activa, Aurora delAmo és des de dime-creslaguanyadoradelanovena edició del con-curs de relats escritsper persones grans queorganitzen l’Obra Soci-al la Caixa i RNE. Con-cursavaambelseurelatBlanco,queesreprodu-eix íntegre en aquestapàgina. Del Amo va fer

unaemotivadefensade la lectura ide l’escriptura durant el seu dis-cursd’acceptaciódelpremi.Al jurat hi havia els escriptors

Soledad Puértolas iFernando Schwartz, eldirector corporatiu decomunicacióde laFun-dacióBancàrialaCaixa,Jesús Arroyo; el direc-tor de programesd’RNE, Ignacio Elgue-ro, i el director adjuntde La Vanguardia, Mi-quelMolina.

Escriure relats permantenir-se actius

BlancoLaseñoraAgustina eranuestra bibliotecaria.Teníaunquiosco, a pocosmetros demi calle, llenodegolosinas apetecibles ymontones de tebeos.Las ventanas estaban empapeladas con ellos, colga-dos deuna cuerda yprendidos por una esquina conunapinzademadera, para que le cupieranmás, parapublicitar sus títulos: ‘ElCapitánTrueno’, ‘Azucena’,‘HazañasBélicas’, ‘Pulgarcito’, ‘Dorita’...Habíatantos que, de ella, sólo asomaban susmanos por lapequeñaventanilla para coger los céntimos y, por elpequeñovanoque quedaba entre la cuerda y lostebeos, se entreveían sus ojos.Si algomás supe de su cuerpo, era porque abría lapuerta para echar cisco al brasero opara regañarnos,por las trampas que le hacíamos.“¡Aquí se lee cuando se alquila ynadamás!”Laadvertencia estaba cargadade tanmal humor,que su voz autoritaria y su figura, que llenaba toda la

puerta, hacía que giráramos aun lado la cabeza y laagacháramos, por si nos soltabaunbofetón.Alquilar un tebeonos costaba veinticinco céntimos,pero comoeranvarias las filas ymuchos los lectoresque rodeábamos el quiosco, pues nos los intercambiá-bamos ypodía pasar todauna tarde, de lectura empe-dernida, conun solo gasto.Al llegar la anochecida y retirarse la luz, salía de sucaseta con elmoñodespeinadoy sudando, oliendoahumo,medio atufada.Nos recontabay recogía elmismonúmerode ejemplares quehabía alquilado y,conunamedia sonrisa, nos decía hastamañana.Aúnmerodeábamos, por allí, cuando echaba latrampilla y la veíamosmarchar con su toquilla negra,susmedias de lana yunos zapatos con lasmediasue-las gastadas y demedio tacónque sonaban rotundos,comoun cascabel que le hubieranpuesto a la luna.

AuroradelAmoAurora del Amo

Noces a labiblioteca

Bodas de sangre

Direcció i espai:Oriol BroggiLloc i data:Biblioteca de Catalu-nya. Fins el 28/VII/2017

JOAN-ANTON BENACH

Oriol Broggi coneix tan bé el seuteatre de laBiblioteca deCatalu-nya que, n’estic segur, pot dibui-xar adormit l’espai escènic que lical per cada nou espectacle. Peraixò ben sovint es reserva la fei-na de dissenyar el que normal-ment fariaunescenògraf. Iper lamateixa raó, per encabir Bodasde sangre, el director acabad’aconseguir un espai a quatrebandes, un terreny de joc mésgran que mai. Aquesta vegadal’aforament del teatre és de 260espectadors i per fer-se enten-dre a tothom els intèrprets hande vèncer algunes dificultats.L’estructura longitudinal del’escena fa que dos sectors depúblic estiguin molt allunyatsl’un de l’altre, la qual cosa, vul-guis queno, obliga a cridar aque-lla paraula poètica de FedericoGarcía Lorca que potser es fariamés captivadora si s’hagués po-gut decantar per un tu a tu o perla mitja confidència.Nohihadubte: ladomesticitat

que empara l’evocació de les tra-gèdies pairals i les que viatgen,és clar, amb les passions del sexeo amb les hostilitats veïnals, hadesaparegut d’aquestesBodas desangre. El muntatge, en canvi,

s’ha encomanat d’un perfumèpic, ja que al·ludeix al costuma-ri andalúsnascutde la terra i quereclama la benedicció per qui haplantat encara que només siguitres arbres. Alhora, la paraulanecessàriament cridada que dic,té un punt emblemàtic quan enLeonardo, l’únic personatgeamb nom propi de l’obra, nos’està d’adreçar-se en veu alta ala dona desitjada per reclamar-lique es casi comell es va casar. Ésa dir, la qüestió prèvia a la tragè-dia –objecte al seu dia de disqui-sicions dels especialistes–, el di-rector creu que s’havia de pro-clamar als quatre vents, no pascom el consell discret d’unamant que s’excita amb la idea

de la pròximapossessió de la do-na secretament estimada.El format de l’espectacle, en

aquest cas tan fonamental, hadictat, doncs, l’estil de cada es-cena. I no tan sols el més obvi,com les corredisses de les al·le-gories de la Lluna, amb el seumantell blavós, i les de la vellaCaptaire, malastruga, onejantun riu de sang imponent al llargde tot el corredor central. Quanconvé un diàleg discret entre lanúvia i la seva futura sogra, lesdues dones de negre agafen ca-dascuna la seva cadira, fins ales-hores situades aunagrandistàn-cia, i les apropen fins a la midad’una raonable conversa (per béque ambdues actrius no s’estal-viaran un to de veu especial-ment alt).L’escena allargassada ha su-

posat, imagino, un esforç especi-al a Nora Navas, enfrontada a lanecessitat de modular quatrepapers bàsics de l’obra. Pensoque, per això, és la figura mésmeritòria i convincent d’aques-tes noces tràgiques. Impressio-nant l’actuació de la núvia ClaraSegura, el personatge més con-tingut de la trilogia de l’absti-nència sexual que escrigué Lor-ca (Bodas...,Yerma,BernardaAl-ba); crec que a PauRoca, el nuvi,li manca una mica d’energia ique Ivan Benet fa una excel·lentinterpretació de Leonardo, eldesencadenant de la tragèdia.Broggi ha triat molt bé les inter-vencions d’un magnífic cavall,amb molt de camp per córrer,muntat amb una tècnica exqui-sida per la geneta Montse Vell-vehí. Formidable, al meu enten-dre, la música de Joan Garriga.

CRÍT ICA DE TEATRE

Una fita

AleksandrMelnikov

Intèrpret:Aleksandr Melni-kov, pianoLloc i data: Palau de laMúsica(20/VI/2017)

JORGE DE PERSIA

Nohohe confirmat, però tinc lasensació que aquesta integralno s’havia tocat mai a Barcelo-na. És una sorpresa reconfor-tant al límit de la temporada, ifins i tot esdeveniment, comqualificaven alguns melòmanscommoguts la sortida d’aquestrecital d’Aleksandr Melnikov.El granpianista rus tenia pre-

sència aBarcelona coma solistai com a formidable cameristaen presentacions amb IsabeleFaust. Però el seu desembarca-ment en aquests comença-ments de l’estiu semblen actua-litzar els aires de Bach i ens hasorprès amb la integral dels 24Preludis i Fugues de DmitriXostakóvitx, obra de mitjansdel segle XX, que lògicamentrememoraBach, però que alho-ra ens deixa veure un Xostakó-vitx de gran puresa i el seu in-confusible estil.Aquesta obra, que es toca

molt poc en versió integral, témetrònoms molt ràpids i al-guns preludis i fugues –sobre-tot fugues– que són la delíciadels joves virtuosos de nou en-cuny. Però Melnikov és un pia-

nista integral, allunyat de l’os-tentació virtuosístic per si id’una marcada sensibilitat. Du-rant les més de dues hores imitja que exigeix la interpreta-ció –en aquest cas dividida perdues pauses–, va tenir tempsper desenvolupar, amb el ca-ràctermolt variat, per cert, delsPreludis, nombrosos matisos,lluint un toc subtil, amb cos, ode sons velats o tènues sempreamb dosi d’expressió i musica-litat.Les 24 peces d’aquesta sèrie

són una mena de diàleg ambBach. Fins i tot s’utilitzen en al-guns moments cites, però lamajor part disposa d’una rítmi-ca variada i singular i una inter-vàlica molt pròpies del compo-sitor rus i que conformen el ca-ràcter de la seva música. Senseentrar en aquests detalls quefan l’obra, cal subratllar queMelnikov fa una lectura perso-nal, magistral sens dubte, enfunció de les seves enormespossibilitats pianístiques i la se-va sensibilitat, d’aquesta obramagna, atenent la corporalitatdel so i una notable claredat ex-positiva, sobretot en algunesfugues que són endimoniades.Va ser un recital sorprenent

que va començar amb força pú-blic i que va acabar amb buits ala sala, tot i que els que van arri-bar a la meta van valorar ambels seus aplaudiments i amb laseva opinió aquesta magníficafeina.

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

BITÓ CELS

NoraNavas a Bodas de sangre

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Diario

215 CM² - 19%

5586 €

40

España

26 Junio, 2017

P.4

temps com La cançó de la mare i Punxa del temps, en què evoca festivament com cantava amb la seva mare La In-ternacional («Arriba los de la cuchara… abajo los del tenedor»), ho testifiquen.

Vaig escoltar Raimon durant anys, el vaig admirar, vaig estar d’acord moltes vegades –altres no– amb el que la censura no li im-pedia cridar (a vegades sí) però el for-çava a parlar per a «entesos». El vaig conèixer 20 anys després gràcies a un amic comú, Toni Batista, que ha publicat un llibre imprescindible (Raimon. Paraula i cant, editorial Bro-mera). I hi ha dos trets de Raimon a destacar. El seu compromís, a pro-va de bomba, amb la llengua catala-na i les llibertats i, al mateix temps, el seu realisme i independència que el van fer, a partir de cert moment (¿1977?), no sucumbir a les pressi-ons –que van haver de ser moltes– de convertir-se en un home públic enquadrat. Així va emprendre nous camins en la seva vocació de cantant, poe-ta i músic. Raimon va deixar d’actu-

cinquanta-quatre anys desprésRaimon va posar fi al Palau a la seva carrera amb ‘Al vent’, la mateixa peça amb què va començar el 1963

El 28 de maig, en el seu re-cital de comiat al Palau de la Música, un dels escena-ris en què més ha actuat, Raimon va dir que acaba-

va com va començar la seva carrera. Amb Al vent. Tinc un record borrós de quan vaig escoltar el microsolc de 1963 per primera vegada. Crec que va ser una tarda, d’un setembre, en una Barcelona amb molta calor. Però aquella veu desconeguda, forta, que encarava sense por i amb convicció «al vent del món», em va impressio-nar. Igual que 44 anys després, l’al-tra nit al Palau. La mateixa veu de Raimon, però una mica més sàvia i potent. En un món molt diferent del dels primers 60, quan Raimon Pele-gero va arribar a una València gaire-bé muda per estudiar història. Ara el català està normalitzat, vivim en un règim de llibertats i el benestar social és molt més gran. Pe-rò moltes esperances han avortat. Grans utopies es van esfumar a fi-nals del segle passat i la normalitat democràtica –¡beneïda sigui!– com-porta disgustos. Tota una genera-ció ha viscut triomfs, que sembla-ven impossibles, i decepcions, enca-ra més insospitades, però Raimon ha seguit «els ulls al vent», amb deter-minació i optimisme, no exempt de cautela. Potser perquè no és un intel-lectual de la classe mitjana acomo-dada sinó un home del carrer Blanc de Xàtiva que sap el preu de les co-ses. Dues cançons allunyades en el

ar només amb la seva guitarra per fer-ho acompanyat –potser abans les contingències polítiques no l’hi per-metien– per un contrabaix o una pe-tita orquestra. I, sense oblidar els seus orígens, va enriquir el seu repertori. Del Di-guem no i el T’he conegut sempre igual, dedicat a Gregorio López Raimun-do, secretari general del clandestí

PSUC, o el Jo vinc d’un silenci (antic i molt llarg), estrenat en el famós con-cert del Palau d’Esports de 1975, ha passat a cançons menys èpiques i més personals en què reflexiona. És el Raimon de He passejat per València, sol en què recorda carrers i homes ja desapareguts que van ser amics i re-ferents: Joan Fuster, Vicent Ventu-ra, Andreu Alfaro, Estellés... O el de

Passen els anys i nosaltres amb ells, o el de Mentre s’acosta la nit (amb més records que projectes, amb més passat que futur…). Sense oblidar les can-çons d’amor –sempre presents– com Com un puny, dedicada a la se-va dona, Analisa Corti.

raimon, que va ser inde-pendent fins i tot dels Setze Jutges (el seu primer concert a Barcelona el va organitzar Josep Maria Espi-nàs en una sala dels jesuïtes), és un home que s’autodetermina. Per això a vegades no ha sigut entès per aquells a qui agrada pensar en ramat, un vici més persistent que el tabac. Així va decidir (no sense dubtar) cantar Se’n va anar al Fes-tival de la Cançó Mediterrània, o a Madrid en un acte de record a Miguel Ángel Blanco, fet que li va valer crítiques aquí i xiulets allà per cantar en català. A València, Catalunya i Espa-nya, Raimon seguirà sent sempre (suposant que sempre existeixi) un referent, encara que ara, als 76 anys i en plenitud de forma, hagi decidit retirar-se. Ha sigut un gran cantant i un poeta lliure. Sense por a dissentir. Fa poc lamentava que ni el president ni el vicepresident de Catalunya –tampoc els d’Espa-nya– haguessin tingut temps d’as-sistir a algun dels seus 12 últims concerts. Tenir criteri propi s’in-terpreta a vegades com una gens apreciada indisciplina. Però sí que l’han acompanyat els seus molts i diversos seguidors, alguns amb es-telada i altres sense. I s’ha d’aplau-dir la presència l’últim dia del con-seller de Cultura, Santi Vila, i del president de la Generalitat valen-ciana, Ximo Puig. HPeriodista.

JOAN

Tapia

MARÍA TITOS

Figura emblemàtica de la cançó en català

El cantant de Xàtivasempre ha mostratuna gran independència, sense por de dissentir

En aquests temps de con-frontació i dogmatismes, en què a l’immobilisme constitucional s’oposa un unilateralisme irracio-

nal, és aconsellable extreure lliçons de la nostra història. Han passat gai-rebé quatre dècades des que el Parla-ment i les Corts van pactar l’Estatut de Sau, que una vegada aprovada la Constitució restituïa l’autogovern a Catalunya. Crida l’atenció l’esperit cons-tructiu de debats com el celebrat el 13 d’agost de 1979 a la comissió constitucional del Congrés. Encara que la fràgil democràcia espanyola vivia pendent de l’amenaça militar, allà es va parlar de Catalunya com a nació, i d’Espanya, com a Estat plu-rinacional.

ma una tendència de tots els pobles d’Espanya: Espanya com a nació de nacions», va defensar el número dos del PSOE abans d’expressar el seu su-port a «aquesta necessària aspiració d’identitat nacional dels catalans». Als antípodes, el falangista Blas Piñar es va oposar a l’Estatut perquè, segons ell, la introducció del concep-te «nacionalitats» a la Carta Magna havia convertit Espanya en «un Estat multinacional»: «Com a màxim, tin-drem un Estat anomenat Espanya o, simplement, Estat espanyol».

Calderón i Cervantes

En nom de Manuel Fraga, José Ma-ría de Areilza expressava el seu res-pecte a la «identitat política, històri-ca i cultural» dels catalans i parlava

de «pobles amb identitat pròpia». I Antoni de Senillosa recordava que «persones tan poc sospitoses com Calderón de la Barca o Cervan-tes utilitzen el terme nació catala-na». És clar que llavors les cessions eren recíproques. Així ho va apun-tar Macià Alavedra (Minoria Cata-lana): «L’acord no té per què satis-fer-nos plenament en tots i cada un dels seus punts». 38 anys després, els polítics ens expliquen que el conflicte català no té solució, que res és negocia-ble: ni el referèndum sí o sí, ni la in-dependència ara o mai, ni l’statu quo petrificat. Quan la història ens diu que sense transacció no hi ha tran-sició, tampoc nacional.

¿Res és negociable?

Ho va fer el socialista Alfon-so Guerra, el mateix que ara rebut-ja l’aposta plurinacional de Pedro Sánchez i advoca per suspendre l’au-tonomia catalana. «L’Estatut confir-

La clau

director

eNric

Hernàndez

@Enric_Hernandez

DIUMENGE 925 DE JUNY DEL 2017

El procés sobiranista

Per una esquerra sense concessions

JoAQUiM

Coll

Un dels defectes de l’es-querra a Catalunya és que ha fet tantes con-cessions argumen-tals al nacionalisme

que una part ha acabat transmu-tant-se en sobiranista. Per això s’ha d’agrair al col·lectiu Juan de Mairena (que pren el nom del savi professor inventat per Antonio Machado), format per veterans militants d’organitzacions sindi-cals i d’esquerra de la resta d’Espa-nya, que ens alerti en un manifest presentat a Santander, Bilbao i ara a Barcelona dels costos socials que suposa el procés separatista. El text el trobaran a Facebook i resumidament defensa que no existeix raó objectiva per a la rup-tura, que els catalans no pateixen cap mena d’opressió nacional en democràcia, i que els llaços entre les classes populars del conjunt d’Espanya no són només cultu-rals, familiars o lingüístics, sinó també de fraternitat, unitat i soli-daritat en el llarg combat pels drets socials i polítics. Trencar o ajudar a tensar aquesta german-dat tenint com a base mites, false-dats, exageracions i, en el fons, per pulsions identitàries és entre-gar les classes treballadores en mans del nacionalisme ètnic i ex-cloent.

l’exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo va par-lar sense concessions en l’acte de presentació al Col·legi de Perio-distes. Va recordar que el referèn-dum no és un dret democràtic per si mateix, que Franco i altres dic-tadors també tenien molta afició als plebiscits. També ho va fer el filòsof Félix Ovejero, que va de-nunciar l’argumentació descen-trada que ha comprat una bona part de l’esquerra espanyola, en referència a Podem i els comuns, ja que ha acceptat que un senti-ment identitari justifiqui un dret polític. Finalment, Josu Ugarte, de l’associació basca Bakeaz, va explicar des de la seva pròpia ex-periència com els nacionalismes acaben creant una profunda di-visió social. Els que tant insistei-xen a reclamar-se diferents ho fan perquè, en el fons, se senten supe-riors, i són classistes, supremacis-tes i antidemocràtics. La verdade-ra esquerra no pot fer cap conces-sió als fanàtics. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

471000

75564

Diario

458 CM² - 43%

16538 €

9

España

25 Junio, 2017

P.5

DISSABTE8 24 DE JUNY DEL 2017

Peccata minuta

Estimat amic Raymond: no sap com no haver pogut em dol assistir als seus concerts, ja que sempre un rojillo és bona notícia

que es jubili (hi, hi). També tenia gran interès en per dins conèixer el Palau de la Música de Gaudí i Millet, ja que els centenars per tres allà satisfets ens han permès no estar sols nos­altres en l’art de la pispamenta. Li as­seguro que si sabut hagués que vostè fluix de públic anava i d’ajudar amb tal l’heroica cultura valenciana a

templar clatells. Total, que per no veure ni entendre res i a sobre que em xiulin, em quedo a casa mirant­me a la tele. Atentament, Soraya.

Apreciat quasi compatriota: desit­jo que no interpretis la meva cadi­ra buida al Palau per la teva condició de valencià. Anar a escoltar­te podria haver sigut entès –tu ja m’entens– com un encobert suport als PPCC, i ara no toca. Ja en tenim prou amb el que hi ha; la resta, ja anirà venint. Tampoc pensis que la meva campa­na obeeixi al fet que, segons els meus informants, no hi hagués al Palau gran profusió d’estelades ni ¡in­de­in­de pen­dèn­ci­es! La veritat: jo soc modern i més dels Beatles, Llach i So­pa de Cabra (els dos últims, indepes i de Girona). Per cert, ¿per què mai has

assistit als meus històrics discur­sos? L’últim, el del procés i ETA, va ser l’hòstia. Tal faràs, tal trobaràs… ¡Visca Catalunya! El Puichi.

Estimat mestre: no pots imaginar­te el tràfec que porto aquests dies de canícula i sobrepès amb això del referèndum, i si a això hi afegeixes que visc fora de Barcelona i em toca de tant en tant pelegrinar a Madrid, comprendràs que l’únic que em ve de gust al tornar a Sant Vicenç és quedar­me en calçotets, fer una pi­xadeta al jardí, fer­me un pa amb tomàquet amb senglar i ficar­me al llit rellegint Ausiàs March, a veu­re si aconsegueixo entendre’l. Vaig reservar una entrada al Palau, pe­rò quan la meva secretària me la va confirmar, em vaig posar a cridar diguem no!, paraules que ella va in­terpretar com que no em venia de gust anar a veure’t. Va, home, va, disculpa­la i mantingue’t fidel al servei d’aquest poble. Oriol. H

l’exili, li enviat hauria un sobre sor­presa. El vent és el vent és el vent. Una abraçada. Mariano.

Estimat senyor Pellejero: agraeixo la seva consideració cap a la meva per­soneta lamentant públicament la meva absència en els seus concerts a la Ciutat Comtal. Vaig demanar con­sell al bon amic Junqueras, que em va advertir que d’alguns poemes que vostè canta d’un tal Auziäss Mark no s’entén ni un borrall. I em vaig dir: «¿Per què hi haig d’anar, doncs, si aquell canós cridaner presumeix de no ser d’eixe món, el nostre, vaja?». Encara que el motiu fonamental de la meva absència va ser, ho admeto, que sempre que em porten al teatre em fan seure un parell de tios molt alts al davant, i ja estic farteta de con­

Quatre cartes a Raimonjoan

Ollé

els tumors del cervell no s’originen de les neurones, sinó de les cèl·lules de la glia que s’encarreguen d’em­bolcallar les primeres i ajudar que les vies neuronals siguin fluides. Hi ha un tumor que es diu neuroblasto­ma que molts estudiants es pensen que està al cervell, però en realitat apareix a l’abdomen a partir de cèl­lules de soca neural primerenques.

Les neuRones del nos­tre cervell després del desenvolupa­ment no es divideixen més. Si les cèl­lules de la resta d’òrgans van rege­nerant­se a diferents velocitats, les neurones són les mateixes. Recent­ment s’ha trobat alguna subpobla­ció dins del cervell que pot gene­rar noves cèl·lules, però és l’excep­ció que confirma la regla. Així, ens agrada dir que les neurones són post­mitòtiques. És a dir, que ja han fet la mitosi (la divisió cel·lular) i no te­

el cervell, l’última fronteraÉs un òrgan prodigiós, molt plàstic i dinàmic, amb moltes peculiaritats que el fan únic

El món dels friquis de les pel·lícules de ciència fic­ció es divideix entre els fans de La guerra de les galà-xies i els de Star trek. En

aquesta darrera sèrie es parla de l’es­pai com la «darrera frontera». Doncs en ciències biomèdiques, per a mi, el cervell és l’última frontera. Aquest òrgan prodigiós té moltes peculiari­tats que el fan únic. De fet molta gent assumeix que nosaltres som el nos­tre cervell i ja està. És a dir que si po­guéssim trasplantar el nostre cervell o transferir els seus coneixements a un altre cos o a un altre suport físic seriem immortals. Bé, ¡no ens pas­sem tampoc! El cervell és un òrgan tancat en una presó. Potser per això somia tant. Els ossos del crani l’envolten completament com si fos un kinder sorpresa. Això provoca conseqüènci­es molt interessants. Per exemple, molts fàrmacs que podrien utilitzar­se contra malalties del cervell no són útils perquè no hi poden accedir: la barrera hematoencefàlica, com si fos la muralla xinesa, els ho impe­deix. Però és que a més les seves cèl­lules tampoc en poden sortir. Així, el tumor del cervell no acostuma a donar metàstasis a distància perquè les cèl·lules transformades no poden escapar­se d’on estan i fan les seves maldats localment. Això tampoc és bo evidentment perquè un òrgan tan delicat com aquest de seguida se’n ressent del creixement anormal d’aquestes cèl·lules. Recordem que

nen intenció de fer­ne cap més. Això planteja un problema. Cada neuro­na que mor no serà substituïda. I ai­xò passa en malalties neurodegene­ratives. Els que em segueixen, saben de la meva preocupació pel tema. La població va envellint i no tenim fàr­macs contra la malaltia ni per alen­tir­ne de forma efectiva la progressió quan es detecta precoçment. Els pacients no acostumen a mo­rir de la malaltia i després de passar per fases d’amagar­la, eufòria pato­lògica i estupefacció, apareix la de­mència. Així succeeix en la malaltia d’Alzheimer, en la demència amb cossos de Lewy, en la malaltia de Par­kinson o, recentment, en la síndro­me de Down ara que hem aconseguit que aquestes persones visquin molts més anys. És un desgast de salut, eco­nòmic, emocional i social molt gran per als pacients, les famílies i amics. Tasques com les que fan la Fundació

MANEL

EstellerPasqual Maragall dirigida pel doc­tor Jordi Camí o la Fundació ACE di­rigida per la doctora Mercè Boada mai seran prou elogiades.

PeRò és Que a més el nos­tre cervell és un òrgan molt plàs­tic i dinàmic, capaç de canviar sen­se necessitat de dividir les cèl·lules. Fa anys, vam demostrar que des del naixement fins als 16 anys el cervell aprèn a una velocitat exponencial incorporant coneixement i memò­ries en forma de senyals químics que anomenen epigenètiques (per sobre de la genètica). Després tot és més o menys estable fins que cap als 65 anys comença a baixar. Des­aprenem. Ho podem fer de forma gradual i natural, però si ho fem de forma estrepitosa estem parlant de demències. Una explicació biològi­ca de la coneguda frase «a vegades la gent gran són com nens». I una hipòtesi: com que la programació cerebral queda en bona part esta­blerta tot just passar l’adolescèn­cia, potser malalties mentals que debuten en aquesta edat com l’es­quizofrènia podrien ser causades per un mal patró final de les esmen­tades marques químiques. Que aquest article també servei­xi per trencar una llança per la no estigmatització dels qui han tin­gut o tenen una malaltia psiqui­àtrica com l’esmentada o els tras­torns maníacs i depressius. Per la seva plena integració en la vida so­cial i laboral. En aquest sentit s’ha de destacar la feina del Clúster de Salut Mental de Catalunya amb seu a Sant Boi de Llobregat en la investi­gació d’aquestes patologies. ¡Felici­tats per aquesta iniciativa! HMetge. Institut d’Investigacions

Biomèdiques de Bellvitge

ELS DISSABTES, CIÈNCIA

FRANCINA CORTÉS

No trigaran a venir les vacances per a qui pugui fer­ne. Potser hauríem d’afinar una mica: per a qui

pugui o per a qui vulgui. Es parla de les vacances obli­gatòries com d’un progrés soci­al i no ho discutiré. En altres èpo­ques, la negació de les vacances laborals era una imposició abusi­va que alguns empresaris aplica­ven als seus empleats. Penso que això ha passat a la història i ha aparegut la idea de les vacances pactades. Estic segur que molta gent ja està pensant què farà quan arri­bi el final de juliol o el comença­ment d’agost. Fins i tot es reser­ven places. Hi ha qui té una ca­sa o un apartament d’estiu, però ha crescut molt el turisme dels vi­atges. Quan jo era un noiet els tours encara no s’havien inventat. Pas­sava una part de l’estiu a les ca­ses dels meus avis, a Sant Just Desvern i a Argentona. No conei­xíem ningú que explorés territo­ris estrangers.

El turisme popular, ara, és un exèrcit d’ocupació. Sempre hi ha hagut persones interessades per conèixer altres països amb instint explorador. Però ara el triomf po­pular del turisme ha fet que ja exis­teixi la passió del col·leccionisme turístic. Es fa visible en algunes reunions socials. «La setmana vi­nent anirem a Finlàndia. ¿No hi heu estat mai?» No, ells no han es­tat mai a Finlàndia, però han es­tat a Viena. «L’any que ve pensem anar a l’Índia». El diccionari defineix la vacan­ça com a temps de repòs. Es tracta de trencar la rutina, i podem dir, de passada, que les rutines són ex­traordinàriament còmodes, ens estalvien haver de prendre deci­sions. Hi ha turistes que són fidels a repetir un destí. Jo he estat un d’aquests. He viatjat prou per sa­ber que una plaça o un paisatge no ens parlen de debò fins que no som amics. Potser el millor dels viatges és que siguis feliç quan te’n vas de casa i estiguis content quan hi tornes. H

Petit observatori

El turisme popular és un exèrcit d’ocupació i ja existeix la passió per col·leccionar destins

el món ha explotat amb el turisme

josep maria

Espinàs

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

471000

79409

Diario

245 CM² - 23%

4529 €

8

España

24 Junio, 2017

P.6

Barcelona cuenta con el Auditori,el Palau de la Música y, por su-puesto, el Liceo. Espaciosmagnífi-cos para la música sinfónica y laópera pero no tanto si se trata deuna formación de música barro-ca, habitualmente de pocos com-ponentes, queutilizan instrumen-tos de época y con un repertoriode compositores como Bach,Händel o Vivaldi, con obras conuna sonoridad peculiar. Así loconsidera Pere Saragossa, direc-tor junto con Dani Espasa y pro-motor de la orquesta barroca Ves-pres d’Arnadí , que nació en 2005.La orquesta impulsó en 2016 unnuevo festival que lleva su nom-bre para acercar el repertorio ba-

rroco a un público más generalen la iglesia de Sant Felip Neri.

Este año el festival gira en tor-no auno de los compositores favo-ritos de la formación, FriedrichHändel, también en Sant FelipNe-ri. “Se trata de un espacio idealpara la música barroca por la so-noridad. Tenemos suerte de po-der contar con esa ubicación”, re-conoce Saragossa que se lamentade que Barcelona no tenga un es-pacio para formaciones de músi-ca antigua, que además de la ba-rroca, abarcaría la del Renaci-miento y la de la Edad Media; untipo de música que, a excepcióndel ciclo de Música Antigua delAuditori y el Festival de Bachcelo-na del Palau, no tiene demasiada

proyección. De hecho, los inte-grantes de Vespres d’Arnadí reco-nocen que no logran realizarmásallá de 17 conciertos al año con-centrados en Navidad, SemanaSanta y verano. Por contra, la or-questa ha actuado en importan-tes festivales de música de Euro-pa comoel FestivalHändel deHa-lle, o los de Praga o Madeira. Ytambién son asiduos del UniversoBarroco de Madrid, el de Perala-da y Torroella de Montgrí.

“Barcelona necesitaría un cen-tro de producción demúsica anti-gua porque hay suficiente poten-cial. Un lugar apropiado, por sutamaño y por su sonoridad aun-que habría que adecuarlo, seríael Teatro Principal”, añade Sara-

gossa. De momento, se trata solode una idea. No han contactadocon el grupo Balañá, propietariodel teatro de La Rambla —quevuelve a estar cerrado desde hacemedio año, tras la última intento-na fallida de explotación—, ycreen que para una propuesta deese tipo deberían contar con elapoyo de las administraciones.

El festival contará este añocon el tenor Roger Padullés y seismúsicos en el primer concierto;la soprano Maria Hinojosa y elbarítono Josep-Ramon Olivé yuna formación de 16 personas pa-ra el segundo y las suites de laMúsicaAcuática serán interpreta-das por una formación de 27 mú-sicos en el tercero y último.

La música barrocabusca su espacioen BarcelonaEl tenor Roger Padullés abre el II Festivalde Vespres d’Arnadí dedicado a Händel

Concierto del Festival d'Arnadí del año pasado. / MARTÍ E. BERENGUER

BLANCA CIA, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

83000

17117

Diario

305 CM² - 27%

2997 €

8

España

24 Junio, 2017

P.7

64 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 25 JUNY 2017

© LUCIE JANSCH / © LUCIE JANSCH

LETTER TO AMANTNC

DEL 29/VI AL 2/VII

Elmític ballaríMikhaïlBaríxnikov aterra tot solaquest dijous a l’enormeescenari del TeatreNacional de Catalunyaamb un espectacle creati dirigit per un delsgrans directors teatralsde les últimes dècades,RobertWilson. Letter toaman és unmuntatgebasat en els diaris nus idesesperats d’un altremític ballarí, VaslavNijinski, que van serpublicats el 1936.Mik-haïl Baríxnikov se sub-mergeix progressiva-ment en lament frag-mentada d’aquest granartista de la dansamen-tre va embogint i perd elcontacte amb la realitat.I ho fa en un espectacleque, com és habitual entots els creats per Ro-bertWilson, uneixmo-viment, text, llum, esce-nografia i música a partsiguals.

UN ARTISTA SECRET DE LA BARCELONA CONTRA-CULTURAL. El port barceloní i l’agitada vidanocturna de la Barcelona dels anys vui-tanta són alguns dels temes de la pinturade Xavier Prat (Miraflores, Lima, 1957 –Barcelona 2007), artista secret que ararescata el museu Can Framis de la mà dequi va ser amic seu, el periodista i escrip-tor Sergio Vila-Sanjuán. Y en otra ciudadtambién amanece reuneixmésde 70obresd’aire oníric, carregades d’elements sim-bòlics i metafísics.MUSEU CAN FRAMIS. DEL 26/VI AL 23/VII

TOTS SOM TURISTES. Arrenca una nova edi-ció del FADfest, que aquest any tindràcom a eix temàtic el fenomen del turismeaBarcelona, ciutat per onpassen cada any30 milions de visitants. El Festival de lesArts i del Disseny proposa una reflexióàmplia –al cap i a la fi tots somturistes– enquè tindran cabuda totes les veus imunta-

rà una exposició en un bus turístic. En elmarc del festival, que s’inaugura aquestdimarts amb una conferència a càrrec deMichael Webb, membres fundadors delcol·lectiu Archigram (19.30 h), el Museudel Disseny acull les exposicionsElmillordisseny de l’any i The materials farm exhi-biton.MUSEU DEL DISSENY. DEL 27/VI AL 2/VII

EL PAPER DE L’OBJECTE. La Fundació Mirócommemora el 30 aniversari de The waythings go (1987), pel·lícula de Peter Fischlii DavidWeiss, una cascada d’accions i re-accions on per un efecte dòmino objectesmundans (pneumàtics, pots, ampolles,globusd’aigua...) es comportencomsi fos-sin éssers humans. Martina Millà i SerafíÁlvarez han proposat a diversos artistes(Cécile B. Evans, Daniel Jacoby, Yu Arakii el mateix Álvarez) una relectura del’obra del duo suís a partir de noves pecesproduïdes per a la mostra.FUNDACIÓ MIRÓ.DEL 30/VI AL 1/X

ArtTERESA SESÉ

CLÀSSICA EN LLENGÜES INDÍGENES.Demà s’in-augura al CaixaForum la tretzena ediciódel Barcelona Festival of Song amb el re-cital De Barcelona a Río, un recorregutmusical per Catalunya i Amèrica Llatinaenquè la sopranoPatriciaCaicedo i el pia-nista Nikos Stavlas interpreten cançonsen castellà, català, portuguès, quítxua inàhuatl. El recital dona el tret de sortida adeu dies dedicats a la música clàssicad’Amèrica Llatina i la península Ibèrica.La programació, que es desenvoluparàtambé a la Biblioteca deCatalunya i la Re-sidència d’Investigadors del carrer Hos-pital, inclou un recital dedicat exclusiva-ment a cançons en llengües indígenes, unde cançons inspirades en llegendes ama-zòniques, un recital de piano amb obresinspirades en la salsa i un altre de dedicatals preludis per a piano de compositors detots dos costats de l’Atlàntic.BARCELONA FESTIVAL OF SONG. FINS EL 5/VII

ELS JOVESDEPITTSBURGH.LaJoveOrquestraSimfònica de Pittsburgh, composta per104 jovesmúsics d’entre 14 i 21 anys, actu-arà aquest dimarts al Palau de la Música.Fundada el 1945, des de fa 72 anys formajoves músics a l’àrea metropolitana dePittsburgh.DirigidaperFrancescoLecce-Chong, interpretarà peces de Txaikovski,Strauss, Gershwin i Hannah Ishizaki.PALAU DE LA MÚSICA. 27/VI

FES-ME UN ‘LIKE’. Likes és la primera versiód’un projecte de dansa de Núria Guiu quepren com a base el mètode d’investigacióantropològic. El muntatge es fonamentaen pràctiques físiques que acumulenmili-ons de likes i de followers a internet, comara els iogues híbrids, que han sorgit is’han difós gràcies a les xarxes socials. Elslikes són uns nous símbols de prestigi so-cial i un baròmetre d’èxit, i Likes qüestio-na la manera en què llegim, entenem,aprovem o desaprovem l’altre.SALA HIROSHIMA. 28/VI

Clàssica i dansaJUSTO BARRANCO

DOBLE DE MIGUEL BOSÉ. Després de 17 àl-bums d’estudi, Miguel Bosé presenta, endos dies diferents, la seva gira Estaré 2017aBarcelona, on ofereix el seu últim àlbumMTVUnplugged.AUDITORI DEL FÒRUM. 26 I 27/VI

LA LLEGENDADEKRIS. Després d’haver debu-tat de ben jove en el món de la literatura,Kris Kristofferson és conegut com a mú-sic i com a actor. Arriba a Barcelona ambla seva motxilla de grans èxits.FESTIVAL JARDINS DE PEDRALBES. 26/VI (22 HORES)

SABINA HO NEGA TOT. Joaquín Sabina tornaa Barcelona amb el seu nou àlbum (ja envan 18), que ha estat produït per Leiva.PALAU SANT JORDI. 28/VI (22 HORES)

LAMÚSICAÉSVIDA.Vilanova torna a rebre elVida Festival, una cita que es caracteritzaper la comoditat i per un entorn agrada-

ble. Té un cartell poderós, amb noms deprimer nivell com Phoenix, The FlamingLips, Devendra Banhart, Fleet Foxes,Warpaint,Rosalia&RaülRefree, LesSue-ques o JoanMiquel Oliver.MASIA DE’N CABANYES. VILANOVA I LA GELTRÚ, 29/VI A 1/

VII

CANET, ROCKSEMPRE.Gossos, Txarango, Ja-rabe de palo, Amics de les Arts, Sopa deCabra... Per quarta vegada des que es varecuperar el festival, Canet deMar ofere-ix en una sola jornada alguns dels grupscatalans del moment.PLA DE’N SALA. CANET. 1/VII

EL MÍTIC SAXO DE BILL EVANS. Un dels granssaxos del jazz d’avui compareix al Jambo-ree, dos dies en doble sessió, amb la gui-tarra de Dean Brown, el baix de The Za-winul Syndicate, EtienneMbappé, i la ba-teria de Keith Carlock. És per anar-hi elsquatre cops. Imprescindible.JAMBOREE. 1 I 2/VII (20 I 22 HORES)

MÚSICAIGNACIO OROVIO

FLOTATS, HONORIS CAUSA I LA QÜESTIÓ JUEVA.Josep Maria Flotats rebrà aquest dimartsel títol de doctor honoris causa per laUni-versitat Autònoma de Barcelona i des dedimecres representarà durant tres setma-nes al Teatre Borràs Ser-ho o no, per aca-bar amb la qüestió jueva, una obra de Je-an-ClaudeGrumberg sobre la identitat i latolerància que l’actor i director ja va re-presentar en català al Lliure de Gràcia afinals del 2015. És un diàleg entre dos ve-ïns d’escala, un jueu i un agnòstic (Flotatsi Arnau Puig), que, tot i que venen de dosmons oposats, construeixen una relacióde simpatia i tendresa.TEATRE BORRÀS. DEL 28/VI AL 16/VII

ELPRIMERTÁVORA.SalvadorTávora, funda-dor de la companyia La Cuadra i que varebre el premi d’honor a l’última gala delsMax, va imprimir tota la seva força escè-nica per reflectir el 1972, encara en ple

franquisme, l’opressió del proletariat an-dalús aQuejío, la sevaprimeraobra.Va serunmuntatge en el qual ell mateix actuavabasat en el cant i la potència visual, ambabsència gairebé total de text dramàtic.Ara, 45 anys després, Quejío ha tornat alsescenaris i el que va ser el crit de l’Andalu-sia real aterradivendres alTeatrePoliora-ma durant tres dies.TEATRE POLIORAMA. DEL 30/VI AL 2/VII

EL FOTÒGRAFDELPÀNIC.Elprotagonista de lapel·lícula Peeping Tom és un realitzadorprofundament pertorbat obsessionat acaptar el terror amb la seva càmera. I elmuntatge teatral Watching Peeping Tom,d’Alícia Gorina, és una reflexió sobre laimplicació dels creadors a la seva obra,que sovint no poden diferenciar la realitatde la ficció. De fet, on comença una cosa iacaba l’altra en aquest espectacle en elqual es troba en escena el mateix pare del’autora, Àlex Gorina?SALA ATRIUM. DEL 28/VI AL 9/VII

TeatreJUSTO BARRANCO

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

128465

Diario

147 CM² - 13%

6136 €

64

España

25 Junio, 2017

P.8

11

Cultura|sLaVanguardia

Dissabte,24

juny

2017

LLIBRESel mes de Joan de Sagarra

Aquest mes els parlaré del meupare: Josep Maria de Sagarra i deCastellarnau (Barcelona, 1894-1961), poeta, autor, teatral, no-vel·lista, articulista, traductor deShakespeare i del Dante, memo-rialista..., l’autorméspopular, ambJosep Pla, de la literatura catalanade la primerameitat del segle XX.Últimament no acostumo a parlardel meu pare en la seva condiciód’escriptor. L’última vegada queho vaig fer en aquest diari va ser fasis anysper recordar el cinquante-naride la sevamort,uncinquante-nari silenciat per la cultura oficiald’aquest beneït país. Un article

queixós que va fer que el consellerMascarell em cités a l’Ateneu i,després d’assumir aquell silenci,em va demanar disculpes i va or-ganitzar, a correcuita, un ho-menatge almeu pare a l’Orfeó Ca-talà. Un homenatge molt ben or-questrat per Joan Ollé, ambalgunes primeres figures de l’es-cena catalana, i presidit pel senyorMas, que va pronunciar unes

amables i encertades paraules so-bre la figura del meu pare. Unhomenatge al qual van poder as-sistir, gratuïtament, els centenarsde barcelonins que van omplir ellocal.Fa un parell de setmanes em va

trucar unanoia deGirona, univer-sitària, que em va sol·licitar unaentrevista perquè li parlés del tea-tredelmeupare.Emvadirquees-tava escrivint una tesi sobre ell. Lavaig citar al Bauma. La Roser, aixíes deia, era una mossa, una mossaguapa, de vint anys que havia des-cobert el teatre del meu pare grà-cies a la seva àviamaterna, una al-

tra Roser, que de jove treballavaen un grup de teatre d’aficionats ique, pel que sembla, era una fandelmeu pare.Va ser la Roser la que, parlant-

me de la seva tesi, em va dir que lapresentació coincidiria amb elcentenari de l’estrena alRomeadela primera obra del meu pare,Rondalla d’esparvers, el 10 de ge-ner del 1918. Renoi! Va haver de

ser una noia, una universitària deGirona, la guapaRoser, la que grà-cies a la seva àvia, una còmica delscentenars de còmiques del nostreteatre d’aficionats, em recordésque el proper mes de gener escompliran cent anys de l’estrenade laprimeracomèdiadelmeupa-re al Romea.El meu pare va estrenar un

munt d’obres al Romea. Recordoque als anys vuitanta, HermannBonnín, llavors director del Cen-tre Dramàtic de la Generalitat(Romea), ens va convidar a la me-va mare i a mi a la inauguració,amb el president Pujol, d’una pla-

ca en la qual s’esmenten totes lesobres que el meu pare va estrenaren aquest teatre. La Roser em vapreguntar si sabiad’algunactequeestigués previst per commemoraraquest centenari. Li vaig dir queno (comhohavia de saber si jo erael primer queno recordava el cen-tenari?).Doncs bé, aquí és on volia arri-

bar. El gener de l’any que ve es

compleixencent anysde laprime-ra estrena delmeu pare al Romea.Una estrena amb Guimerà i Rusi-ñol aplaudint a les seves respecti-ves llotges. Què fem? Del Romea,dels actuals responsables del Ro-mea, no n’espero res. Fa anys queno ens parlem. Queden les auto-ritats culturals del beneït país. Elsenyor Santi Vila, conseller deCultura, i el senyor Jaume Coll-boni, al capdavant de la Culturamunicipal. I queda l’Institut delTeatre, en mans de la Diputació,i la SGAE. Em trucaran per telè-fon comva fer el consellerMasca-rell fa sis anys? Ho ignoro. Ho de-

sitjo? Doncs, la veritat, no ho sé.Quan jo era un vailet de vuit o

deuanys, teniamolt clar que la bo-tiga del meu pare era el Romea,però quan estiuejàvem a Vilanovai la Geltrú o a la Costa Brava, aviatem vaig adonar que el seu teatrevivia, s’alimentava, de les compa-nyiesd’aficionats.A finaldelsqua-ranta i principi dels cinquanta,quan no hi havia tele (TV3) ni no-va cançó, ni res per l’estil, aquellteatre del meu pare, gràcies a lescompanyiesd’aficionats, vaajudara “salvar-nos els mots”. I si el tea-tre delmeupare s’ha regalat, afor-tunadament, amb les grans actriusde la nostra escena, des deMarga-rida Xirgu fins a Anita Lizaran,passant per Maria Vila, Núria Es-pert i RosaMaria Sardà, i de gransactors, des d’Enric Borràs fins aLluís Homar, passant per PauGarsaball, Josep Maria Flotats iels germans Lucchetti, el cert ésque sense les dues Rosers, l’àvia ila neta, aquell teatre fa anys que jahauria desaparegut.M’agradaria celebrar el cente-

naridel teatredelmeuparealPortde laSelva, veient, perunacompa-nyia d’aficionats (fa anys que noels cobro ni una pesseta per lesobres que representen del meupare), El Cafè de laMarina (1933).Amb la Roser i la seva àvia al meucostat. |

Ohmypapa...

JOAN DE SAGARRA

El seu teatre viviade les companyiesd’aficionats i va ajudara “salvar-nos elsmots”quan no hi havia tele

Un moment de ‘La fortuna de Sílvia', de Josep Maria de Sagarra, interpretada per Laura Conejero al TNC a finals de l’any passat DAVID RUANO / TNC

Elmes de gener es compliran cent anys de l’estrena de ‘Rondalla d’esparvers’, la primera comèdia deJosepMaria de Sagarra portada als escenaris del teatre Romea el 10 de gener del 1918

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

581000

120418

Semanal

996 CM² - 90%

18810 €

11

España

24 Junio, 2017

P.9

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

8675

Diario

456 CM² - 57%

1368 €

2

España

24 Junio, 2017

P.10

Cinc anys d’esvàstiques a Barcelona La supervivència del llibre il·lustrat és digna d’esment en plena època de caiguda dels referents clàssics d’ela-boració bibliogràfica. Un pot arribar a adaptar-se a llegir habitualment amb un lector electrònic o directa-ment a l’ordinador. Però quan es tracta de llibres gràfics, els de sempre, els de format gran (amb tapa dura o no), basats en la presència massiva de fotografies, la substitució és impossi-ble. Vet aquí el nostre particular ho-menatge al llibre gràfic, aquests lli-bres especials, amb una impressió de màxima qualitat, pensats en bona part per regalar. La bondat del llibre gràfic es referma amb la publicació de Nazis a Barcelona, l’esplendor feixis-ta de postguerra (1939-1945) de Mi-reia Capdevila i Francesc Vilanova, coeditat per L’Avenç, Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer. Tothom més o menys inte-ressat en la immediata postguerra a casa nostra coneix l’excursió que Himmler en persona va fer per Cata-lunya, que va culminar al monestir de Montserrat, on va ser rebut pel pare abat i es va fer fotografiar amb la Mo-reneta. Però poca cosa més. Capdevi-la i Vilanova et bolquen a sobre els de-talls, com si en portessin un camió ple a vessar, del dia a dia de la presència de nazis i, secundàriament, feixistes italians, al Cap i Casal. El resultat és el que desitjaria l’editor de qualsevol llibre gràfic: que el munt d’esvàsti-ques i uniformes nazis, contínua-ment, als carrers barcelonins, et dei-xin enganxat a les imatges. És inespe-rat i sorprenent. Com si ens agafés per sorpresa una onada gegant. Vet aquí el gran mèrit del llibre, que tan-mateix, està complementat per mol-ta més informació gràfica referida als aliats, sobretot quan va veure’s que la Segona Guerra Mundial no la gua-nyarien els alemanys.

Quan dèiem “Heil, Hitler” Tota la parafernàlia nazi, d’esvàsti-ques gegants, àguiles, salutacions, formacions paramilitars, tot ens apareix davant els ulls en llocs abso-lutament familiars per a nosaltres. Ens trobem amb un llibre que gràci-es a la imatge serveix de testimoni d’una època i d’un temps sovint ara negats o menysvalorats. Només mi-rin la portada, amb un cor de nens de les joventuts hitlerianes, al Palau de la Música, cantant davant del clàssic domàs gegant vermell caigut des del sostre, amb el cercle blanc al mig contenint la creu gammada.✒

LLUÍS A. BAULENAS

L’ESCUMA DE LES LLETRES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

82000

12536

Diario

160 CM² - 19%

846 €

49

España

24 Junio, 2017

P.11

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TELEVISION

79000

9286

Diario

84 CM² - 10%

462 €

29

España

26 Junio, 2017

P.12

13,7 15 15

119,8

8

15

El director deTransparència deBarcelona opinaque el finançamentde CDC està provat

Joan Llinaresafirma que delcas Palau noho sabem tot

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

114000

25238

Diario

107 CM² - 10%

821 €

6

España

25 Junio, 2017

P.13

Entrevista Joan Llinares P12

“Del cas Palaunomés enconeixem lasuperfície”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

114000

25238

Diario

934 CM² - 87%

8572 €

1,12

España

25 Junio, 2017

P.14

Joan Llinares Director de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona

FINANÇAMENT IL·LÍCIT DE CDC · “Jo ja ho vaig tenir acreditat quan vaig veure la documentació del Palau, i en el judici haquedat certificat per testimonis i proves” L’ABAST DE L’ESCÀNDOL · “Si un dia Millet i Montull volen explicar-ho tot,tindrem moltes sorpreses” 3% I BARCELONA · “Ens hi hem personat per conèixer en què ens afecta com a institució”

Francesc EspigaBARCELONA

igura absolutament clau al’hora de destapar l’escàn-dol del Palau de la Músi-ca, Joan Llinares dirigirà

ara l’Agència de Prevenció iLluita contra el Frau i la Cor-rupció del País Valencià, des-prés d’una fugaç etapa de dosanys a l’Ajuntament de Barcelo-na. En aquesta entrevista, parlade tot plegat.

Vostè estarà al front d’un ensfiscalitzador de la corrupció alPaís Valencià. Diria que se li hagirat feina, oi?Sí, sembla que sí [riu].

Marxa a contracor?Amb tota sinceritat, sí. Però eraimpossible dir que no a la pro-posta que m’han fet, tenint encompte tot el que ha passat allài el que s’ha de fer.

La corrupció és un mal estruc-tural a l’Estat espanyol?Moltes vegades hem sentit a dirque es tracta “de fets aïllats”. Elmateix Rajoy ho assegura. Peròno és així. Possiblement durantel règim franquista va ser un fetestructural, ja que era un perío-de en què no era possible saberquè feien els que manaven i lacorrupció campava per tot ar-reu. Amb la Transició la corrup-ció sistèmica va ser heretada iajustada a un sistema tan feblecom el dels partits, amb costo-síssimes campanyes electorals.I aquí va començar tot.

En el judici del cas Palau haquedat acreditat el finança-ment irregular de CDC?Jo ja ho vaig tenir acreditatquan vaig veure la documenta-ció del Palau, amb els convenisamb la Fundació Trias Fargas,els Excel amb els quadres ambel repartiment del que s’anavaingressant per la via de Ferro-vial o les carpetes amb docu-mentació d’obres públiquescom la Ciutat de la Justícia o lalínia 9... Jo crec que en el judici

F

“Del cas Palau només enconeixem la superfície”

tot això ha quedat certificat,tant pels testimonis reconei-xent-ho com per les proves. Arabé, que dirà la sentència? Diguiel que digui, no podrà modificarallò que vaig poder veure i tocaramb les meves mans.

Si li pregunto si el govern de laGeneralitat ha volgut taparaquesta implicació, sona a ob-vietat, no?Quan va haver-hi el canvi de go-vern, el 2011, el primer que vafer va ser retirar el consorci delPalau d’una posició acusatòria.I tres quarts del mateix va pas-sar a la Diputació el 2015. Hi hahagut una claríssima planifica-ció de totes les accions que s’ha-vien de donar, i el moment quecalia fer-ho. El govern de la Ge-

neralitat ha intentat difuminar,o tapar, la participació de CDCen el frau del Palau. I quan desde l’Ajuntament, com a part delconsorci, vam començar a plan-tejar que calia revisar aquestaposició, se’ns va donar llargues.

Que s’hagi rebaixat la peticióde pena a una persona ‘a priori’clau de la trama com GemmaMontull, és una mala notíciaper a la resolució del cas?No és una bona notícia, i és laconseqüència d’unes economiesprocessals que es busquen desde la fiscalia i de les quals jo dis-crepo. Discrepo de la rebaixa depenes i que aquesta s’hagi fet acanvi d’una confessió. És certque aquella confessió de Millet idels Montull va provocar un ter-

ratrèmol, però en un judici mol-tes vegades només veiem lapunta d’un iceberg de la realitatd’un cas. Hem de tenir en comp-te que 9 milions dels 35 quenosaltres vam deduir amb lesauditories que s’havien volatilit-zat del Palau no s’ha pogut im-putar ni Millet, ni CDC ni laFAES ni ningú, perquè no vamtenir els mecanismes.

Un té la sensació que de totl’afer no en coneixem res i sen’ha jutjat una mínima part...Si un dia Millet i Montull volenexplicar-ho tot, tindrem moltessorpreses. Només coneixem lasuperfície del que hem poguttrobar, però ells sí i que ho sa-ben tot. Ells i més persones,perquè han estat protegits per

molta gent. Puc acceptar queun auditor digui que a ell no se liha fet l’encàrrec de furgar en eltransfons que hi ha al darrerede cada factura, però és que,des del punt de vista formal, elPalau era un desastre. Comen-çant per la seva comptabilitat,la liquidació dels pressupostos oel gairebé centenar de comptescorrents que tenia, on noméshavies de comprovar quins esta-ven dins la comptabilitat i quinsno si volies veure què passavaallà.

Hi havia, doncs, connivènciad’altres institucions o poders?Jo no sé si la paraula seria con-nivència, perquè voldria dir quehi hauria una connexió expres-sa. El que no hi havia era la vigi-lància perquè les coses es fessinbé. Per quines motivacions?Són incomprensibles si no lesvincules amb el fet que allà esgeneraven alguns beneficis.

Té la percepció que CDC va uti-litzar l’Ajuntament de Barcelo-na per finançar-se il·lícitamenta través de la trama del 3%?Hi ha cinc expedients d’obresde l’Ajuntament que han estatanalitzats per la fiscalia i el jut-jat del Vendrell que porta el cas.Per això ens hi hem personat,per conèixer de fons en què ensafecta com a institució. I si esdona el cas que algú s’ha benefi-ciat d’aquestes adjudicacions,l’Ajuntament acusarà. ■

Un gestorreconegutNascut a Alzirael 1953, Joan Lli-nares és llicen-ciat en dret i laseva trajectòriaprofessional es-tà estretamentlligada al campde la gestió cul-tural. El juliol del2009 va ser no-menat directorgeneral del Pa-lau de la Música,càrrec des d’onva destapar al-guns dels episo-dis derivats del’espoli protago-nitzat per FèlixMillet i JordiMontull. Actual-ment és directorde l’Oficina deTransparència iBones Pràcti-ques de l’Ajunta-ment de Barce-lona, responsa-bilitat de la qualcessarà a finalsde mes ■

Joan Llinares, a l’escala que dona a la galeria gòtica de l’Ajuntament de Barcelona ■ J. LOSADA

❝El govern de laGeneralitat ha volgutdifuminar, o tapar, laparticipació de CDCen el frau del Palau

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

114000

25238

Diario

934 CM² - 87%

8572 €

1,12

España

25 Junio, 2017

P.15

El quehemaprèsde la crisi

MAGAZINE

œJunqueras avisa el Govern deRajoy: “Les decisions que prenguintambé van en contra d’unmateix”

œ“No som aquí per protegir-nosd’inhabilitacions, no ens deixaremcondicionar” POLÍTICA 24 i 25

“Cal pensar enl’endemàde l’1-O”

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

DIUMENGE, 25 DE JUNY DEL 2017 / Número 48.766

AVUI

ULLERES DE SOL

2a ENTREGA:TRANSPARENT

9,95 €+ cupódel dia

CD ‘SOMNIS’

DE ‘FRIENDSHIP SOUND’,GUANYADORS ‘OHD 4’

3,95 €+ cupódel dia

25 ANYS DELS JOCS OLÍMPICS

Barcelona,la ciutatdel futur

www.lavanguardia.cat 2,50 € (+CDOhHappydays 12,45 €+Ulleres6,45 € +Ciència12,45 € +Biografies9,45 € +Vaughan12,45 € +Filosofia12,45€)

CÉSAR RANGEL

Barcelona inicia el seu estiumés turístic.Lesplatgesbarceloninesvanviureenpoqueshores larevetlladeSantJoani l’afluènciadebanyisteselprimerdia festiud’unestiudominatpeldebatsobreel turismei lessevesrepercussions.VIURE 3

En pocs minutsi sense verificacions,qualsevol pot oferirun pis per dies

LaVanguardiahaseguitelcasd’unllogater que, sense haver de de-mostrar si era onopropietari d’unhabitatgealcentredeBarcelona,elvaposardellogueraAirbnb.Senseverificacions, la plataforma li vapermetre en menys de 14 hores“vendre” per dies tot el juliol a 110euros la nit, tarifa que alguns es-trangers interessats milloravenfinsals200euros. VIURE 1 i 2

La laxitudd’Airbnbanimael fraude rellogaraBarcelona

‘La Vanguardia’segueix el cas d’unllogater que omple eljuliol a 110 euros la nit

vicepresident de la GeneralitatENTREVISTA / ORIOL JUNQUERAS,

El futbol noafluixa i creixel negoci

dels fitxatges

La Premier empeny elmercat mundial, quesuperarà els 4.466

milions en traspassos

ESPORTS 76 i 77

�

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

581000

128465

Diario

1905 CM² - 168%

84168 €

1,24-25

España

25 Junio, 2017

P.16

ISABEL GARCIA PAGANBarcelona

Elvicepresident de la Ge-neralitat és l’encarregatformal de l’organitzaciódel referèndum com-

promèspelGovern,peròesmantéimpertèrrit davant els obstaclesqueseliplantegenques’haurandesuperar. Oriol Junqueras rep LaVanguardia al seu despatx un copha anunciat que el president i ellmateix donaran tots els detalls dela consulta en un acte el pròxim 4de juliol i que es posarà en marxauna campanya informativa. Recu-pera la frase que va fer fortuna fauns mesos, “El junquerisme ésamor”,peresquivarpossiblescon-flictes amb els seus socis i desitja“el millor” al Govern espanyol,“comaqualsevolEstat veí”.

Tenim data i pregunta de re-ferèndum, però fins ara noméssabem que volen que s’assembliaunaconvocatòriaelectoral.Elsdetallsels tindraneldia4,peròefectivament lapretensióésqueelreferèndumes faci ambunes con-dicions semblants a unes elecci-ons. És lamanera d’oferir garanti-esdemocràtiques iseguir lesreco-manacions de la comunitatinternacional.

També és recomanable pac-tarambl’Estat.És ben sabut que el Govern espa-nyol hi posa tota mena de dificul-tats, però també ho és el nostrecompromís de fer el referèndum,així que cobrirem les possiblesmancances que es derivin de lesaccions de guerra bruta, per abúsdedretqueelGovernespanyol fa ifaràenel futur.

Anem a pams: si els ajunta-mentsdelPSCnovolencedir lo-cals municipals, què farà el Go-vern?Confiem que la mateixa voluntatciutadanaques’expressadeformatan clara a les enquestes dient demanera extramajoritària que volun referèndum ajudarà a fer que,si algun municipi té cap dubte,aquest es resolgui favorablement.

I sinoésaixí?Volemqueelreferèndumespuguicelebraralscol·legiselectoralsha-bituals, però si aixònoéspossible,el Governmirarà que es pugui vo-tar enel llocmésproperd’onsiguihabitual.

Volenprotegirelsfuncionarisen l’organització, però un refe-rèndum amb voluntaris s’as-semblaal9-N.La lleinoobligaquesiguin funcio-naris, així que complirem ambnormalitat el que passa habitual-ment.No s’haobligatmai cap fun-cionari a fer res en contra de la se-vavoluntat.Noes farà ara.

Tampoc no podran obligarningú a participar a les meseselectorals.No tenim cap intenció d’obligar aningú a fer res que vagi en contrade la sevavoluntat.

Comescompraran lesurnes?Seguirem els procediments habi-tuals, sabentquel’Estatutilitzato-tes leseinesquetéa l’abastper im-

pedir-ho. El que farem serà adap-tar-nos-hi.

Què creu que pot fer el Go-vernespanyolperaturarelrefe-rèndum?Unapartdelsaparellsdel’Estatfa-rà servir la guerra bruta de formasistemàtica contra els ciutadansd’aquestpaís.

Comperexemple?Hemvist ihemsentitelgovernes-

dre’ns i arribar a acords amb tot-hom. Però constatem que el Go-vern espanyol no en vol parlar.Nosaltres no hi renunciem, peròens sembla que el diàleg més im-portantéselqueprotagonitzenelsciutadans i en democràcia s’ex-pressaambelvot.Nosaltreselquevolem és servir la dignitat demo-cràticadels ciutadans.

Perònohihagensdediàleg?

Cada dia veiem comelGovern es-panyol,més enllà del referèndum,posa totamenadedificultats i tra-ves al benestar dels catalans. Ensassenyalen quines són les sevesprioritats i no coincideixen ambles nostres. Ens ho recorden quanobliguenelTCa suspendremesu-res per lluitar contra la pobresaenergètica onoes convoca la Jun-tadeSeguretat.Tenenunaactitudmolt irresponsable.

Així, podemveure elGovern imigParlament inhabilitats?El que han d’entendre és que aixònocanviaria res.

Comhoafronta?Soc una persona que en aquestsmoments es dedica a la política enlloc de fer classes perquè tinc uncompromís amb la ciutadaniad’aquest país fruit d’un programaelectoral i de la ideologia d’ERC.El nostre compromís vamés enllàde les amenaces i decisions delGovern espanyol, la Fiscalia o elstribunals.

NofarancasdelTC?No som aquí per protegir-nos

“Cal pensar en l’endemà de l’1-Oi actuar amb responsabilitat”

Oriol Junqueras, vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat de CatalunyaENTREVISTA

panyol conspirar en contra de laveritat, per aixecar proves falses.Ho hem sentit en veu d’unminis-tre del govern i d’un suposat res-ponsabledelalluitaantifrau.Hemsentit testimonis en comissionsd’investigació explicant que uni-tats policials tenien una veritableobsessió contra ERC, que l’Estatordena als fiscals que presentinquerellescontradecisionsquesónlegals, fan tota mena d’amenacescontra lespersones...

Enunescenari de conflicte, elGovern fixarà línies vermellesper ferel referèndum?La nostra feina és intentar donarles màximes garanties i estemconvençuts que podem fer-homalgrat les dificultats que ens po-sencadadia.

Hi haurà, per exemple, mí-nims de participació per donar-li validesa?Treballem amb la voluntat que si-gui un èxit de participació i pen-semqueaquest èxit éspossible.

Nohihaalternativaalxoc?Alcontrari, el quevolemésenten-

ELS AJUNTAMENTS DEL PSC

“Confiem que lamajoria partidàriadel referèndum ajudia qui tingui dubtes”

QUERELLA PER LES URNES

“Farem elprocedimenthabitual; si l’Estatprovad’impedir-ho,ensadaptarem”

ELS AVISOS DEL TC

“Nosomaquíperprotegir-nosd’unainhabilitació;noensdeixaremcondicionar”

LA REACCIÓ DEL GOVERN DEL PP

“Han de ser conscientsque les decisions queprenguin també vanen contra d’unmateix”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

581000

128465

Diario

1905 CM² - 168%

84168 €

1,24-25

España

25 Junio, 2017

P.17

d’unainhabilitacióosuspensiódelConstitucional, per cert amb unallei qüestionada pel mateix tribu-nal i la Comissió de Venècia. Nos’ha vist enlloc que un òrgan judi-cial de designació política puguiprivar els ciutadans del represen-tants que han triat. No ens podemdeixar condicionar per decisionsprofundíssimament injustes quepot impulsar elGovernespanyol.

Avostèse li atribuïaunacertacomplicitat amb Soraya Sáenzde Santamaría i els ministresMontoro iGuindos...Fins i totambelministred’Exteri-or de l’època, JoséManuel GarcíaMargallo...

Haservitderes?Intentem ser persones molt res-pectuoses i educades, i això éscompatible amb el fet de ser con-seqüentsambelsnostresprincipisi el mandat que tenim amb la ciu-tadania. Malauradament, els fetshan demostrat que la bona educa-ció no és suficient per aconseguirque el Govern espanyol canviïd’actitud quan actua contra elsciutadansdeCatalunya.

Com pot ser ara la relació en-tregoverns?Éscompatible ser sempreeducatsi recordar quin és el nostre com-promís.Hihaunamàximaquese-guim: suaviter in modo fortiter inre.

El referèndum ha fet perdreoportunitats en altres terrenysdenegociació?Elquehauríemdefer les instituci-ons és treballar per afrontar de lamillor manera els reptes que te-nimaldavant.

L’economia va bé, malgrattot?Sí, però, per exemple, la pujadadels tipus d’interès serà un copmolt fortpera lesadministracionsque tenen un alt nivell d’endeuta-ment com l’Estat espanyol. Quanplantejo aquest tipusdeqüestionsno he aconseguit mai trobar unaresposta sobre coms’afronta això.Ésadir,quannosaltresinsistim enel fet que ens cal un creixementeconòmic que redistribueixi ri-quesa i augmenti la musculaturafiscalnoens sentimprouacompa-nyats omés sols del que les neces-sitats dels ciutadans farien reco-manable.

Algúpensaenel2d’octubre?Passi el que passi el dia 1, cal pen-sar en l’endemà.Tothomhade te-nir interèsperactuarde lamaneramés responsable possible, consci-entde les reputacionscreuadesdetotes les institucions i que lesdecisions que es prenguin en con-trad’algúesprenenencontrad’unmateix.

Entotselsescenaris?Sí, no ens cansaremmaide fer cri-des a la responsabilitat.

Es poden veure afectats pro-jectes d’àmbit europeu comaconseguir ser seu de l’AgènciadelMedicament?Estem convençuts que el fet quevingui a Barcelona és una enormeoportunitatperalaciutat iCatalu-nya,peròtambéperaEspanyai leseconomies del nostre entorn. Si elGovern espanyol no ho defenséss’estaria perjudicant a ell mateix.Si algú desitja que als seus proveï-dors i clients les coses els vaginmalament té una actitudmolt pocresponsable.

Enlespròximessetmaness’had’impulsar la reformadel finan-çamentiCatalunyanohipartici-padirectament...Els governs espanyols mai hancomplert amb els acords que hihavia. L’experiència ens ensenyaque participar en una negociaciód’aquest tipus no serveix de resperquè la resposta sempre és no, isi enalguncas ésunamica sí, tam-poc no compleixen. Tenim unesprioritats que són absolutamentdiferents, com assumir la plenaresponsabilitat dels nostres esfor-çosen l’àmbit fiscal.

Però continuen fent propos-tesperferservirelFLA,comara

PEDRO MADUEÑO

EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

“L’experiènciaensdiuqueunanegociacióaixínoserveixperares;l’Estatmainocompleix”

EL CAS PALAU I ARTUR MAS

“SihihaunacondemnaaCDC,esperemquetothomassumeixi lessevesresponsabilitats” LLEGIU LA VERSIÓ DIGITAL DE

L’ENTREVISTA Agoo.gl/P8UzW2

rescatar l’eixTransversal.El Parlament deCatalunya ens hamandatat que valorem les fines-tres de sortida d’aquest tipus decontracte, i això fem. Entenemque algunes de les propostes quese’npodenderivarsónbonesperatothom. Per a les empreses, per al’Estatqueveuria comdisminueixel pes del deute, per als contribu-entscatalans...Pensemqueestàbéplantejar-ho i que cadascú pren-gui lesdecisionsoportunes.

Ialmateixtempsvolendeixarla tuteladelFLA.Considerem que finançar-nos alsmercatsoberts ésbopera tothom.Elqueensagradariaés tenir lamí-nima dependència possible ambels recursos.

L’Agència Tributaria Catala-na estarà apunt al setembreperrecaptar i gestionar els impos-tos propis i cedits; demanaran

E L M I S S A T G E

Desdel començamentde la legislatura s’haes-crit, imolt, sobre les com-plexes relacionsentreelshereusdeConvergència–elPDECat– iERCenelGovern.Apuntdecom-plir els 18mesosdeman-dat compromèsdesprésde lapresadepossessiódeCarlesPuigdemont, el quesembla clar ésquecapdelssocisdelGovernno téinterès aaccelerar el ca-lendari electoral. Junque-rasnovolni sentir aparlard’aquestes altresurnes,malgrat el vent favorablede les enquestes: “Nosomaquíperguanyarelec-cions”; “noens interessenles eleccions”; “noho femper les eleccions”; “nopensemen les eleccions”.

Ni sentir a parlard’eleccions

alscontribuentsquetributinalahisendacatalana?Arribaràunmomentqueelsciuta-dansdecidiranquèvolenperal fu-tur, com es volen organitzar, i esdiran a ells mateixos com es des-grana aquesta realitat. La nostrafeinaéspreparar-nospera tots elsreptesquevolenassumirelsciuta-dans.

La sentència del cas Palau sesabrà després de l’estiu. Si hi hacondemna a CDC, Artur Mashauriad’assumiralgunarespon-sabilitatpolítica?No opinem sobre altres formaci-ons polítiques, però en aquest ter-reny tothomsapquinaés lanostratrajectòria, afortunadament moltneta. Estem convençuts que tot-hom s’esforça per treballar enaquesta direcció, i si hi ha una de-cisió judicial, el que esperem ésque tothomassumeixi les respon-sabilitatsquese’nderivin.Semprehemsigutmoltexigents ienssem-blaquecal ser-ho.

Una imputació obliga a aban-donaruncàrrec?El millor dels discursos són elsfets; elsnostresparlenperellsma-teixos.Pernosaltres ésunapriori-tat demostrar el màxim compro-mís en la lluita contra la corrupciói esvair qualsevol dubtequehi pu-guihaver.

De fora cap endinsEl vicepresident Junquerasva ser fotografiat des de labarana exterior del seudespatx a la sisena plantade la seu de la Conselleriad’Economia, a la ramblade Catalunya. Les façanesde l’edifici del davant esreflecteixen al vidre

�

�

�

�

Passeig de Gràcia, 97 Principal 1er, 08008 BarcelonaTel. (+34) 93 467 24 37facebook.com/cdbcn/

www.cdbarcelona.com

CD BARCELONA TREBALLA EXCLUSIVAMENT AMB

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

581000

128465

Diario

1905 CM² - 168%

84168 €

1,24-25

España

25 Junio, 2017

P.18

El voto se podrá emitir, co-mo novedad, de maneraanticipada durante hoy ymañana en la sede centraldel Colegio (calle de Mallor-ca 283, Barcelona). El día delas elecciones, el día 28, loscolegiados podrán acudir aejercer su derecho entre las9 de la mañana y las dos delmediodía en la Ciudad de laJusticia, situada en la GranVia o todas las delegaciones:Arenys de Mar, Badalona,Berga, Hospitalet de Llobre-gat, Gavà, Igualada, Prat deLlobregat, Sant Boi de Llo-bregat, Santa Coloma deGramenet, Vilafranca dePenedès y Vilanova i laGeltrú.

Pintó es hijo del exdecano JoséJuan Pintó. Especialista en dere-cho societario, se autodefine co-mo el candidato más renovadory señala a Gay como la oficialis-ta. La hija del expresidente delTribunal Constitucional es ex-perta en derecho civil. Pese aque en su equipo hay personas

que han participado en cuadrosdirectivos antes, también quieremodernizar la institución.

La campaña alcanza una in-tensidad inversamente propor-cional al interés que las eleccio-nes despiertan entre los colegia-dos, con acusaciones en los me-dios especializados. En la ante-

rior convocatoria, en 2013, vota-ron 4.200 colegiados de los algomás de 23.000 censados y en eldebate del martes promovidopor la sección juvenil asistieronunas 20 personas. Una encuestade Lawerpress Noticias de esemismo día indicaba que casitres cuartas partes de los en-

cuestados eran indecisos y quela abstención rozará el 40%.

En la publicidad de la revistaMón Jurídic, órgano oficial delICAB, la candidatura de Pintó ca-lifica a Gay de ser “los de siem-pre. ¿Si no han hecho nada eneste tiempo, por qué lo haránahora?”, se pregunta. En el cita-do debate Pintó acusó a sus ad-versarios de copiarle el progra-ma y la candidata Vanessa Gon-zález se quejó de la organiza-ción al afirmar que las condicio-nes del mismo habían sido im-puestas y no pactadas.

El foro sirvió para desgranaralgunas propuestas y sobre todopara ver las preocupaciones delcolectivo: precariedad, intrusis-mo y turno de oficio. AlejandroLabella, uno de los aspirantes,defendió la necesidad de crearuna plataforma de asesoramien-to: “El abogado se siente solo.

Necesitamos un equipo que nosrespalde. Aparte de abogados so-mos personas”. Lluís Riera, tam-bién aspirante a liderar el ICAB—Josep Maria Paños completala lista—, propuso un conveniocon las universidades para quepuedan enviar becarios a los des-pachos desde el primer curso.“Remunerados, por su puesto”.Otro de los asuntos que preocu-pa es el aumento de tarifa de lapóliza de seguros de los colegia-dos, acordada con Caser.

La campaña pone de mani-fiesto la pérdida de influenciadel colegio de abogados en Bar-celona, que se percibe como uninstrumento puramente orgáni-co. En este ambiente se entien-de que los dos candidatos princi-pales defiendan más “corporati-vismo” para proteger a la profe-sión. Mientras Gay incide en larenovación y marketing paraque los abogados aprendan avender su producto, Pintó apues-ta para que el Colegio “haga pe-dagogía en la sociedad y eduquea los barceloneses, que van pocoal abogado”. El caso más para-digmático, dijo, es el de las cláu-sulas suelo, donde “la falta decultura jurídica ha hecho quepequeños ahorradores se aseso-raran antes con un comercialdel banco que con un abogado ala hora de hacer sus inversio-nes”, añadió.

En el terreno político, elICAB emite posicionamientos losuficientemente plurales comopara no ser clasificado en nin-gún ámbito concreto: lo mismofirma manifiestos a favor de latercera vía, como se adhiere alPacto Nacional por el Referén-dum para la independencia deCataluña. En la candidatura deGay se encuentra Jordi Pina,abogado de uno de los acusadosdel caso Palau, Jordi Montull.Con todo, las candidaturas a de-cano defienden la pluralidad po-lítica entre sus miembros.

Por primeravez, votacionesanticipadas

Los abogados eligen decanotras una campaña tensa

CARLOS ORQUÍN, BarcelonaSeis candidatos compiten para convertirse en elpróximo decano del Colegio de Abogados de Barcelo-na (ICAB), pero solo dos tienen opciones:Maria Eugè-nia Gay y Jordi Pintó. Ambos provienen de familias y

despachos históricamente vinculados a la direcciónde la institución pero mantienen posiciones antagó-nicas en una campaña electoral tensa con acusacio-nes cruzadas. El ganador sustituirà a Oriol Rusca,que tras cuatro años, no se presenta a la reelección.

Desde la izquierda, Pintó, Gay, Labella, González, Paños y Riera, en la sede del Colegio de Abogados. / M. LÁZARO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

83000

17117

Diario

588 CM² - 52%

6838 €

3

España

26 Junio, 2017

P.19

4 QUI Dissabte, 24 juny 2017 LA VANGUARDIA

Lideratgefemenípera l’advocacia

DIMECRES VINENT ELSADVOCATS COL·LEGIATS ABARCELONA ESTAN CONVOCATSA LES ELECCIONS PER ESCOLLIREL NOU DEGÀ O DEGANAI LA JUNTA DEL COL·LEGIPROFESSIONAL. ES PRESENTENCINC CANDIDATURES, DUESDE LES QUALS, LIDERADESPER MARIA EUGÈNIA GAYI JORDI PINTÓ, APAREIXENCOM LES FAVORITESPER A LA VICTÒRIA

als inicis de la seva carrera pro-fessional. “Era una pressió afegi-da, el nivell d’exigència era méselevat però el vaig superar”.Els seus companysdeprofessió

la van engrescar a fer un pas en-davant i després d’obtenir diver-sos suports va confeccionar lacandidatura que ella volia. “Ésgent jove, implicada amb elCol·legi i ambmoltes idees”, asse-gura Gay. L’objectiu és exercir“un lideratge femení” que des-criu com una forma de governarmolt més eficient i capaç de dele-gar per donar joc a l’equip. I aquíentra l’aspiració de fomentar laconciliació, un objectiu que passaper conscienciar els despatxos.Entre els encarregats d’acom-

panyar-la hi ha advocats dels bu-fets més prestigiosos de la ciutatque mantenen una estreta vincu-lació amb el Col·legi. El segon debord és Jordi Pina, soci del des-patx Molins & Silva, encarregatentre moltes altres causes de ladefensadeJordiMontull pel des-falc del Palau de la Música o del’exconsellera Irene Rigau per laconsulta del 9-N. També partici-pen de la candidatura Jesús Sán-chez, JosepMariaBalcells,Yvon-ne Oavía, Olga Arderiu...L’objectiu de la candidatura és

transmetre la mateixa vitalitatque prodiga Eugènia al conjuntde la institució. Gay aposta peruna major cooperació amb altrescol·legis professionals, mirar al’exterior i ajudar a internaciona-litzar els despatxos amb l’aspira-ció d’aprofundir en futurs acordsamb el sector econòmic perquè elnegoci de l’advocacia guanyi ter-reny.

ELS ALTRES CANDIDATS

Candidata tenaçVANESSA GONZÁLEZ

Col·legiada des de l’any 2004, haestat sempremolt implicada enl’administració del col·legi i haestat candidata a degana en tresocasions (el 2009, 2013 i en lesactuals eleccions). També ho vaser a secretària el 2015. No hova aconseguir. Entre les sevesprincipals propostes vol que hihagi taxes gratuïtes per als col·le-giats demenys de tres anys i els quesuperin l’edat de 65. Amés, vol instau-rar una política de transparència.

A favor del bilingüismeALEJANDRO LABELLA

Ésel candidatmenys conegutperòdelsmésveterans.Col·legiat desdel 1984, la seva candidaturapreténvetllar pels drets delsadvocats. Insta aunnoudiàlegentre col·legi i col·legiats, a larecercad’unaharmonia. Pro-mocionael bilingüisme (castellài català) en l’administraciódel’ICAB.Tambéés crític amb lesquotes i proposade reduir-les totesun 10%.L’advocatd’ofici ésunaaltradeles seves lluites; vol dignificar-lomés.

TONI MUÑOZBarcelona

Maria Eugènia Gay baixa de lamoto i puja les escales del seudespatx molt de pressa. L’ascen-sor fa uns dies que està espatllat.És el segon pis encara que en rea-litat és un tercer si comptem elprincipal. Fa una calor sufocant.Sense beure aigua, Eugènia Gayes planta a la sala de reunions iexplica el seu programa sense es-bufegar. Després tornarà a agafarlamoto i es plantarà a laCiutat dela Justícia on l’esperen casos dedret de família, de successions ode dret registral. Aquestes són lesseves especialitats després dedues dècades exercint d’advoca-da amb només 42 anys. És possi-ble que després es desplaci a lesclasses almàster que imparteix alCol·legi d’Advocats de Barcelonai a la Universitat Pompeu Fabra i,si és dimarts, li toca resoldre dub-tes alCol·legidePeriodistes.Ambtota aquesta agenda tan atapeïda,Eugènia Gay sap el que és opti-

ariaeugèniagay

INMA SAINZ DE BARANDA

La candidata, al seu despatx al bufet Gay-Rosell & Solano

mitzar el temps. Amb quatre fillsno té alternativa i aquest és l’es-perit que pretén imprimir alCol·legi d’Advocats si guanya leseleccions al deganat.Fa temps que es va treure l’eti-

queta de filla d’Eugeni Gay per

reivindicar-se només com a Eu-gènia Gay, una advocada civilistade referència. Amb tot, el pes deser la filla d’un jurista de prestigi,exmagistrat del Tribunal Consti-tucional i que també va ser degàdel Col·legi d’Advocats de Barce-lona, la va obligar a un escrutinimés gran tant a la universitat com

Gay aspira aconvertir-se endegana per impregnarde vitalitat elCol·legi d’Advocats

Més veu als col·legiatsJOSEP MARIA PAÑOS

Barceloní de 52 anys, està col·legiatdes del 1991. És membre fundadori l’actual president de l’Associa-ció Catalana d’Assessors Fiscals,Comptables i Laborals (ACAT).Entre les seves propostes figu-ra donarmés veu als col·legiats,fent una crítica al fet que nomésvota un 10%. Dos dels seus pilarsen la candidatura són la congela-ció de les quotes i l’impuls a unareforma electoral perquè s’elegeixindos diputats independents.

La Vanguardia Qui

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

581000

120418

Semanal

1134 CM² - 100%

29400 €

4

España

24 Junio, 2017

P.20

Sandro Rosell, un mes a la presó

La presó de Soto del Real compta amb un bon nombre de presos il·lustres, i entre ells hi ha des de fa un mes l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell. A bord d’una furgo-

neta de la Guàrdia Civil va ingressar al cen-tre penitenciari, a uns 40 quilòmetres de la capital espanyola, per ordre de la jutge de l’Audiència Nacional Carmela Lamela. Ho va fer per presumptes delictes de blanqueig de diners i organització criminal, arran del cobrament il·legal de comissions per la ven-

da dels drets d’imatge de 24 partits de la se-lecció brasilera. EL PERIÓDICO publica de-talls de la vida de Rosell a la presó, on com-parteix cel·la amb el seu soci i amic Joan Besolí, advocat andorrà, en un mòdul en què hi ha empresonats interns a l’espera de judici per un primer delicte que no implica violència. Com és el cas també de Jordi Pujol Ferrusola, amb qui Rosell ha estret la seva re-lació. La presència de l’exmandatari blaugra-na, al costat d’aquests presos il·lustres, posa

sobre la taula el debat sobre l’aplicació cri-danera que pot suposar la presó provisional en situacions que afecten personatges molt públics i coneguts. Encara que en el cas de Rosell, també ha quedat de manifest que la decisió de la jutge de l’Audiència Nacional pot estar en consonància amb l’ofensiva dels últims temps en diverses instàncies interna-cionals per acabar amb els draps bruts que segueixen esquitxant el món del futbol. I que van sortir a la llum en tota la seva exten-sió amb el Fifagate.

C om més maror més abundor per a pillets i delinqüents. L’ex-pressió podria servir perfecta-ment per acostar-nos de mane-ra col·loquial al que està pas-

sant últimament en el sector immobiliari de Barcelona, i molt especialment pel que fa als pisos turístics. El cas d’una ciutadana que s’ha hagut de convertir en ocupa de la seva pròpia vivenda per poder recuperar-la il-lustra els greus desajustos del sistema. La se-va història s’acosta a l’esperpent si no fos tan dramàticament real. Va llogar un pis de la seva propietat a una persona que al seu torn el va rellogar a través de la plataforma on line Airbnb a un preu que li permetia obtenir una rendibilitat mensual del 500%. Després que se sabés la notícia, diversos propietaris han denunciat ser víctimes del mateix truc, cosa que donaria a entendre que ens trobem davant un frau que aprofita les escletxes le-gals de la sufocant pressió turística.

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

La delinqüència del relloguer de pisos Si finalment es confirma l’existència d’aquest tipus de delinqüència del relloguer il·legal, la resposta judicial ha de ser la pri-mera, per localitzar els protagonistes de la trampa, però tampoc l’única. Si en tots els casos coneguts fins ara l’empresa Airbnb apareix al centre de l’equació, com a vehicle necessari de l’abús, algun aclariment hau-ran de donar els seus directius –o se’ls haurà d’exigir–, més enllà de la inacceptable res-posta d’oferir-se a «mediar amb els amfitri-ons» que han rebut fins ara els afectats. Una

empresa d’enorme presència planetària en l’àmbit de la vivenda de lloguer no pot estar mancada de filtres eficaços per desemmas-carar l’intrús que es vol aprofitar de la seva potència en el mercat. Contràriament, no podria estranyar-se si se l’acusava de compli-citat. Coincideixen totes aquestes revelacions amb els resultats de l’últim baròmetre mu-nicipal sobre la ciutat, que aporta una nove-tat. Per primera vegada el turisme encapça-la el rànquing de les màximes preocupaci-ons dels barcelonins davant de l’atur i la crisi econòmica, tradicionalment al capd-vant d’aquella llista negra. La dada és ben significativa i ens interpel·la a tots. A les au-toritats, per gestionar la massificació turísti-ca i evitar els processos de gentrificació dels barris, però també a tots els ciutadans, per evitar caure en la inútil turismofòbia que impediria teixir un model de convivència respectuosa entre veïns i visitants.

La plataforma Airbnb ha de revisar els seus filtres per evitar els intrusos que volen fer negocis fraudulents

Editorials

DISSABTE6 24 DE JUNY DEL 2017

Animus iocandi Ferreres

Un any després del brexit, la seva proposta per garantir els drets dels 3,3 milions d’europeus que vulguin seguir a les illes després de la sorti-da del Regne Unit de la UE ha sigut rebuda per la resta de líders euro-peus amb una barreja de cautela, recel i fredor. 3Pàg. 12

TheresaMayPrimera ministra britànica

Noms propis

EEEE

L’empresa constructora encapçala la llista de grans creditors a Hisen-da, segons dades de l’informe de l’Agència Tributària, en què s’inclo-uen diverses immobiliàries que també estan en període de liquida-ció i mai faran efectiu el deute amb el Fisc. 3Pàg. 24

RafaelSantamaríaExpresident de Reyal Urbis

EEEE

La institució ha comprat, per 1,3 milions, l’espai natural de Sant Mi-quel del Fai (Vallès Oriental) per ga-rantir-ne el futur. Després de fer-hi unes obres de rehabilitació, el re-cinte s’obrirà al públic d’aquí un any de forma gratuïta. 3Pàg. 36

MercèConesaPresidenta de la Diputació de BCN

EEEE

L’autor francès ha publicat un as-saig, editat a Espanya amb el títol de Creer y destruir. Los intelectuales en la máquina de guerra de les SS, en què explica com molts universitaris i amb doctorats van executar les ma-tances nazis. 3Pàg. 54

ChristianIngraoHistoriador

EEEE

El director madrileny firma el curt No place like home, coproduït pels ca-nals de televisió Calle 13, Cosmo, Fox, Fox Life, SyFy i TNT, que denun-cia la falta de llibertats que pateix el col·lectiu LGBTIQ, en molts paï-sos. 3Pàg. 66

DavidVelduqueCineasta

EEEE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

471000

79409

Diario

245 CM² - 23%

4529 €

6

España

24 Junio, 2017

P.21