Taula de contingutSir ' gentleman'La Vanguardia - Catalán - 13/10/2018

Dejarse la piel en cada conciertoABC Cataluña - 12/10/2018

Barcelona, una ciudad para pensarLa Razón Cataluña - 15/10/2018

Barcelona inicia la primera Biennal del PensamentEl Periódico de Catalunya - Catalán - 15/10/2018

CIUTAT OBERTA, LA FIESTA DEL PENSAMIENTOEl Mundo de Catalunya - 15/10/2018

Barcelona, toda una semana en el rincón de pensarABC Cataluña - 15/10/2018

Barcelona: la filosofia al mapaVilaWeb Paper - 15/10/2018

ClàssicaLa Vanguardia - Catalán - 14/10/2018

Un festival de llegendaEl Punt Avui - 15/10/2018

Una llarga travessia pel desertLa Vanguardia - Catalán - 14/10/2018

El nou Ordino Clàssic a Andorra relleva el Festival Narciso Yepes després de 35 anysSegre Catala - 13/10/2018

«Toquen a córrer», a l’Aplec de Tossa de MarDiari de Girona - 12/10/2018

Mort el Yepes, visca Ordino Clàssic (?)Diari d'Andorra - 12/10/2018

El Narciso Yepes canvia el nom per Ordino Clàssic i triplica l’ofertaEl Periodic d'Andorra - 12/10/2018

Melnikov i l'OCMLa Vanguardia - Catalán - 14/10/2018

LA TEMPORADA SIMFÒNICA DE LOCMDiari de Tarragona - 11/10/2018

TOP 3 CLÀSSICATime Out Barcelona - 11/10/2018

CITESLa Vanguardia - Catalán - 14/10/2018

LA SETMANA DEL ‘PLAY’Ara Play - 12/10/2018

+ concertsLa Vanguardia Que Fem - 12/10/2018

4

5

6

7

8

9

10

14

15

17

18

19

20

22

23

24

27

28

29

30

P.2

Los leridanos Roger Mas y El Petit de Cal Eril, en el Festival Músiques SensiblesLa Mañana Diari de Ponent - 11/10/2018

“Fent un bé a la societat, fas un bé a la teva empresa”Ara - 15/10/2018

" Em fot que es maltracti Espanya des de tants costats"La Vanguardia - Catalán - 15/10/2018

“En veure el Transbord, el meu home s’hi va ficar de cap”Diari d'Andorra - 15/10/2018

Actos y Expos.Faro de Vigo Pontevedra - 14/10/2018

Santa Eulària disfrutará con la música de cámara durante tres fines de semanaPeriódico de Ibiza y Formentera Última Hora - 12/10/2018

Concierto de la Sociedad Filarmónica en la inauguración de la 98 temporadaFaro de Vigo Pontevedra - 12/10/2018

Ivette Nadal revisa els seus quatre discos, amb Pascal ComeladeEl 9 Nou Valles Oriental - 11/10/2018

RESERVATime Out Barcelona - 11/10/2018

Maria Àngels VallvéAra - 14/10/2018

Ciriaco García SánchezLanza - 11/10/2018

Serra dice que el Banco de España aceptó su salarioLa Razón - 12/10/2018

Divorciat de CatalunyaEl Punt Avui - 13/10/2018

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

P.3

40 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 13 OCTUBRE 2018

LLÀTZER MOIX

Les naus de venda i reparaciódemaquinària agrícola no so-len ser una tipologia cons-tructiva a la qual l’arquitectu-ra facimolt de cas. En generals’edifiquen amb elementsprefabricats i resultats tanprevisibles com anodins: vo-lums amb sostre a dues ai-gües, una gran portaladafrontal i no pas gaire il·lumi-nació natural. Però es donenexcepcions. I són molt esti-mulants.NuaArquitectures va rebre

l’encàrrec de rehabilitar i am-pliar els Tallers Gon-Gar, si-

tuats a l’artèria principal deBenissanet. Aquesta ubica-ció, atípica per a una instal·la-ció industrial, va suposar undesafiament suplementariper a Arnau i Ferran Tiñena iMaria Rius, els tres membresde Nua, que es van conjurarper donar a l’obra una façanaentonada amb els materials i

ritmes dels habitatges unifa-miliars que l’envolten.El més rellevant del pro-

grama era la rehabilitaciód’una nau preexistent i laconstrucció d’una altra denova adossada, que haviad’acollir tallers i zona d’expo-sició ambungranaparador.Ala primera s’hi han obert fi-nestrals i se n’ha redefinitl’ús. A la segona, i més inte-ressant, la condició diàfanadel taller hi va obligar a cons-truir una estructura d’aceramb suports perimetrals, quesosté la coberta i on aparei-xen generoses claraboies tri-angulars, motiu geomètric

reproduït després en terres,poms i altres punts.A més de l’estructura –en

general de ritme amable, ex-cepte el tram més visible desdel carrer, darrere el fines-tral–, destaca en aquesta obrala façana, suma harmònica, imolt personal, de la de la naupreexistent i de la de novaplanta. Tant la varietat dematerials com la libèrrimacomposició aporten aquí unafrescor i una qualitat infre-qüents a la trama urbana deBenissanet. Allà hi conviuensense problemes aparadors ala planta baixa amb un granfinestral rectangular en vola-da al nivell superior. També,trams revestits amb morterde calç ambd’altres on les pe-ces ceràmiques de termoargi-la queden a la vista, i ambd’altres en què, combinadesamb pavès translúcid, es ge-nera un efecte gelosia que do-

na lleugeresa i transparència.Tot això s’ha fet, a més, ambun pressupost molt contin-gut, que s’ha acostat als 450euros per metre quadrat. Enresum, un treball abordatsense referents, però ambuna positiva barreja de gosa-dia i seny, i ambun resultat fi-nal més que apreciable.

Nau industrialen la tramaurbana

.

Imatge de la façana dels Tallers Gon-Gar, de Nua Arquitectures, a Benissanet

CRÍT ICA D’ARQUITECTURA

Tallers Gon-GarArquitectes:NuaArquitecturesUbicació: Sant Jordi, 18.Benissanet (Tarragona)

Sir ‘gentleman’

RecitaldeSimonKeenlyside

Intèrprets:SimonKeenlyside,baríton, iMalcolmMartineau,pianoAutors:Brahms,Poulenc,RaveliSchubertLlocidata:PalaudelaMúsicaCatalana.FestivalLIFEVictòria

JORDI MADDALENO

Gran liederabend protagonitza-da pel baríton britànic sir SimonKeenlyside. Debut al FestivalLIFEVictòria i feliç debut en unPalaude laMúsicaCatalana, perdesgràcia, amb una sala que nova arribar a la meitat d’assistèn-cia. RecordatHamlet vist l’octu-bre del 2003 al Liceu, Simon vademostrarestileleganticarisma,totungentlemandel liedperaunrecitalcomplet iversàtil.Comvail·lustrar en la seva interessantconferènciaprèviaSilviaPujalte,

Keenlyside va mostrar les sevesmillors armes amb un programaa mida de les seves característi-ques i gustos personals: el ro-manticisme de Brahms i Schu-bert com a inici i final, més unaimportant part central dedicadaa lamélodie amb el sempre com-plicat univers de Poulenc i elstocs impressionistesdeRavel.No va ser menys important perl’èxit de la vetllada la delicada ivirtuosa tasca del seu habitualpianista acompanyant, el granMalcolmMartineau, pianista enresidència d’aquesta edició delLIFE Victòria. Martineau me-reix unes línies per la seva finorexpressiva, capacitat d’acoblar-se i respirar amb el solista, fon-dre’s amb la veu i alhora servir ala creació d’universos tan carac-terístics com el cinematogràficPoulenc o el suggeridor Ravel.Malcolm va ser un mestre de larespiració, les dinàmiques i elfraseigpoètic.

Malgrat que és arquetípic deno-minarunbritànicgentleman,po-ques paraules poden definir mi-llor l’art canor de sir Simon. Ele-gància majúscula en la dicció,netedat en l’articulació, recercadecolors i teatralitzaciómesura-daambunaemissiómai forçada,de so natural i ben impostat. Vadestacar a Verzagen de Brahms,que va sonar com una ràfegad’alenada marina. Al baríton nol’importa mostrar un registregreuajustadíssimafavorde l’ex-pressivitat recolzada enuna tèc-nica impol·luta, com es va veureaNachtwandler.Dicció cristal·lina amb un toc

d’humor british a Avant le cine-ma, amb lesHistoires naturellesdeRavel iLetravaildupeintredePoulenc la sinestèsia musicalaconseguidaesvatornarunafes-ta sensorial. Però va ser ambSchubert i la mescla de fraseigprofund i aristocràtic més unacaracterització interioritzada isensible,onsirSimonvamostrarlagrandesadelseuart.TresbisosderegalenelqualsvabrillarcomunraigdesoldetardorunStänd-chenperal record.

CRÍT ICA DE L ÍRICA

ChuchoValdés, padrí del festival, reformulael clàssic Jazz Batá amb una formació de luxe

CHUCHOCHUCHO VALDÉSVALDÉSJAZZ BATÁ

26 D’OCTUBRE—PALAU DE LA MÚSICA

Avishai Cohen celebra les nostres 50 edicions amb unaproposta disposada a fer ballar tothom: ‘Let’s Dance’.

1 DE NOVEMBRE—BARTS

La suma de tres de les grans estrelles de lamúsica popularbrasilera: ArnaldoAntunes, Carlinhos Brown iMarisaMonte.

TRIBALISTASTRIBALISTASMARISA MONTE � ARNALDO ANTUNES

� CARLINHOS BROWN28 D’OCTUBRE—AUDITORI DEL FÒRUM

Lamúsica deCompay, una explosió de lesmillorssonoritats cubanes al festival de jazz.

GRUPO COMPAYGRUPO COMPAYGRUPO COMPAYSEGUNDO

27 D’OCTUBRE—BARTS

WWW.JAZZ.BARCELONA

La música que no t’esperes!

AVISHAI COHENAVISHAI COHENLET’S DANCE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

612000

104696

Diario

227 CM² - 20%

5880 €

40

España

13 Octubre, 2018

P.4

A. CABEZA

BARCELONA

Se avecina una temporada histórica en

el Cosmocaixa Barcelona. El museo vol-

verá este año la mirada atrás para ho-

menajear a los mastodontes que vivie-

ron en la Península Ibérica y también

a la llegada del hombre a la Luna, un

hito que justo este año cumple su 50

aniversario y que la dirección del mu-

seo quiere homenajear con la muestra

«Tintín y la Luna».

El célebre personaje de Hergé y su

popular cohete rojo y blanco con el que

se anticipó a los humanos con su lle-

gada ficticia a la Luna –veinte años an-

tes que Neil Armstrong–, promete ser

uno de los platos fuertes del año. La

exposición, que contará con ilustra-

ciones originales llegadas del museo

Hergé de Bruselas así como con re-

producciones del Apolo XI validadas

por la Nasa, ayudará al visitante a com-

prender las innovaciones que llevaron

al hombre a la Luna.

«Los humanos hemos estado siem-

pre fascinados por la luna», recorda-

ban ayer los responsables de la Fun-

dación Bancaria La Caixa. Entre

otros aspectos, la muestra per-

mitirá al visitante ver cuánto

pesa en la luna o cómo se ca-

mina con la gravedad.

Igual de exitosa se prevé la mues-

tra «Sables y Mastodontes. La mega-

fauna del Mioceno», con 160 piezas ori-

ginales encontradas hace nueve mi-

llones de años en el cerro de los

Batallones, en Torrejón de Velasco (Ma-

drid). Cráneos de los prehistóricos

dientes de sables, el caparazón de una

tortuga gigante o la mandíbula de un

mastodonte dejarán a muchos boquia-

biertos y permitirán comprobar cómo

era y cómo ha cambiado el clima y la

vegetación en España.

Además, las matemáticas y la fí-

sica tendrán su protagonismo con

«Espejos. Dentro y fuera de la rea-

lidad», que se postula como la

muestra «más disruptiva» de la

temporada en el Cosmocaixa, se-

gún reconocían ayer sus respon-

sables. A través de elementos bá-

sicos como espejos y de forma

interactiva, los visitantes podrán

comprobar que «la realidad a ve-

ces es diferente según como se mire»,

destaca Jordi Portabella, el director

del Área de Divulgación Científica y

Cosmocaixa. Esta exposición, de ela-

boración propia, tendrá un vínculo con

la historia de «Alicia en el país de las

Maravillas», avanzan desde el museo.

Además, durante esta temporada

se prevén obras para renovar la expo-

sición permanente, todo ello para que

en 2019, coincidiendo con su 15º ani-

versario, el Cosmocaixa luzca una

cara renovada. Se trata de «un es-

fuerzo muy importante para tener

el museo de la ciencia más mo-

derno del mundo», aseguran.

La presentación de ayer sir-

vió también de balance de la

temporada anterior, que cose-

chó unas cifras «excepciona-

les», en gran parte gracias Trix,

el fósil de T-Rex que logró un

récord en el museo, con

379.000 visitantes

Tintín en la luna y la megafauna del Mioceno, estrellas de Cosmocaixa

El museo barcelonés renovará durante esta temporada su sala permanente

ABC Los animales prehistóricos protagonizarán la última gran muestra de la próxima temporada

Dejarse la piel en cada concierto

SIMON KEENLYSIDE

Música: J. Brahms, F. Poulenc, M.

Ravel, F. Schubert. Intérpretes: S.

Keenlyside, barítono, y M.

Martineau, piano. Lugar: Palau de

la Música. Fecha: 10-10-18.

PEP GORGORI

El barítono Simon Keenlyside llegó

visiblemente cansado al final del con-

cierto. El público, también. Pero hay

cansancios y cansancios. En este caso,

el que dejó extenuado al intérprete y

a los asistentes fue de aquél cansan-

cio que se debe notar cuando, tras

días de esfuerzos, se logra coronar el

Everest: pudo más la satisfacción que

el agotamiento, y ello explica los

aplausos insistentes que llevaron al

barítono a sacar fuerzas de flaqueza

y premiar al respetable con tres pro-

pinas. Lo que vendría siendo, tras lle-

gar a la cumbre del Everest, ponerse

a dar saltos de alegría.

No era para menos. En su debut

en el Palau de la Música Catalana, de

la mano del Festival LIFE Victoria,

Keenlyside no defraudó las expecta-

tivas generada por la fama que le pre-

cede en el mundo del «lied». Con una

particular gestualidad, Keenlyside

es, ante todo, una verdadera máqui-

na de contar historias. Cuando par-

ticipa en producciones de ópera no

escatima esfuerzos para encarnarse

en el personaje que tiene que defen-

der, pero cuando se trata de hilvanar

canciones, una detrás de otra, deja

atónito con su capacidad de trans-

mutarse en un narrador diferente en

cada pieza.

En el Palau, fue el amante en el

bosque, el enamorado en la playa y

el ruiseñor de primavera de los «lie-

der» de Brahms. Fue también el pavo

y el cisne de las «Historias natura-

les» de Ravel, los personajes grotes-

cos de Poulenc y los pintores que des-

cribió (Miró, Picasso…), y fue también

los arroyos, la niebla y las alondras

de Schubert. A cada personaje, su co-

lor de voz. A cada acción, su gesto

preciso, algo histriónico a ratos, pero

comunicativo como pocos cantantes

sobre el escenario.

Magia, pues, en estado puro, que

no habría sido posible sin la compli-

cidad sin fisuras del siempre inmen-

so pianista Malcolm Martineau, ca-

paz de subrayar con precisión qui-

rúrgica cada inflexión, cada giro de

una partitura en ocasiones increíble-

mente compleja, como en esos mo-

mentos Ravel que recuerdan sus «Re-

flets dans l’eau» aunque no luzcan

tanto al compartir protagonismo con

una voz. Un programa de dos ho-

ras, extenuante para los intérpre-

tes y exigente para el público que,

habiendo culminado el Everest,

agradeció ver cómo unos artis-

tas de esta talla son capaces de

darlo todo a cada concierto.

LIFE Victoria

abc.es/culturaABC VIERNES, 12 DE OCTUBRE DE 2018 CULTURA 51SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

11000

2186

Diario

255 CM² - 28%

1191 €

51

España

12 Octubre, 2018

P.5

Cataluña

Barcelona, una ciudad para pensarArranca la primera edición de la bienal de pensamiento Ciutat Oberta con más de 120 actividades programadas

Carlos Sala- Barcelona

Si una ciudad no sirve para pen-

sar, es que no sirve para nada. Las

grandes concentraciones huma-

nas generan una fuerza de atrac-

ción que hace que todas las ideas

acaben por colisionar en un pun-

to 0 y expandirse después. Por eso,

si una ciudad no sirve para pen-

sar es simplemente porque está

deshabitada. «Amar una ciudad

es como amar a una mujer con la

nariz rota, seguro que puedes

querer a alguien más hermoso,

pero nunca podrás querer a al-

guien tan real», afi rmó Nelson

Algren y tiene razón

Barcelona es una de esas ciu-

dades pensantes, una de esas

concentraciones masivas de gen-

te cuya excitación e ingenio se

confronta todos los días y provo-

ca discusión, fricciones, todo tipo

de agresividad dialéctica, lo que

genera nuevos espacios de debate

donde siempre puede crecer una

nueva idea. «Qué extraños fenó-

menos nos encontramos en las

grandes ciudades. Sólo hace falta

pasear con los ojos bien abiertos

para tropezarse con enjambres de

inocentes monstruos», decía

Charles Baudelaire. Una idea

nueva es un monstruo inocente,

y las ciudades están llenas.

Bajo esta premisa, hoy se inau-

gura la primera edición de la

Biennal de Pensamiento Ciutat

Oberta, iniciativa del Institut de

Cultura de Barcelona que preten-

de poner en el ágora pública las

principales preocupaciones del

mundo contemporáneo. Hasta el

próximo 21 de octubre se realiza-

rán 64 actividades entre conferen-

cias, talleres, performances artís-

ticas o mesas redondas para ha-

blar de temas como educación,

ciudades sensibles, la idea de in-

dependencia, los nuevos paradig-

mas de género e identidad o cuál

es el peligro del populismo. «Que-

remos que toda la ciudadanía se

implique, que se haga suyo una

biennal que quiere ser un espacio

abierto, transversal a todo tipo de

pensamientos», asegura Joan

Subirats, comisionado de Cultura

del Ayuntamiento y gran instiga-

dor de este nuevo evento.

Un total de 88 espacios dentro

de los 10 distritos de la ciudad

acogerán actividades para que

todos los barceloneses tengan

cerca suyo algunas de estas actua-

ciones. La primera gran cita será

en la plaza Joan Coromines, hoy

a las 19.30 horas, con el coloquio

«Los líos del género. ¿Por qué los

cuerpos importan?», que contará

con la presencia de Judith Butler,

fi lósofa post estructuralista y

gran voz de la teoría queer.

Un día después, también en la

plaza Joan Coromines, Marina

Garcés y la crítica literaria Gaya-

tri Spivak, gran teórica sobre los

estragos del colonialismo, re-

fl exionarán sobre la educación

del futuro. El miércoles, la plaza

de Bonet i Muixí acogerá la mesa

redonda «Ciutats i soberanis-

mes», con los ponentes Laia Bo-

net, David Fernández-Cuenca,

Marina Subirats i moderado por

Xavier Antich. Aunque la estrella

del miércoles será el divulgador

matemático Marcus du Sautoy

que, junto a Victoria Gould, rea-

lizarán una especie de perfor-

mance bajo el título «X&Y. Las

fronteras del saber».

El jueves será también un día

muy intenso con la conferencia

del arquitecto e ingeniero, profe-

sor del célebre MIT, Carlo Ratti,

sobre los retos digitales de las

nuevas ciudades. Además, José

maría Lassalle, Josep Ramoneda,

Máriam Martínez Bascuñán y

Fernando Vallespín se pregunta-

El matemático Marcus du Sautoy Carlo Ratti refl exionará sobre la ciudad

Gayatri Spivak hablará de educaciónPerejaume hará una propuesta escénicaJoumana Haddad hablará en el IEMed

GGAC

Alfred Brendel y Richard Sennett visitarán el Palau de la Música

rán por los populismos y el llama-

do «poder instituído». A las 19.00

horas, en el Palau de la Música,

el pianista Alfred Brendel y el

sociólogo Richard Sennett uni-

rán música y pensamiento social

en uno de los grandes hitos de

esta bienal.

Noche de las libreríasEl jueves también será la primera

edición de la «Noche de las libre-

rías» en la que 21 espacios del li-

bro abrirán hasta las 23.00 horas

con múltiples actividades. A par-

tir aquí se encaminará a una gran

recta fi nal con Perejaume reali-

zando en el CCCB una propuesta

escénica para concluir esta pri-

mera semana de debates. A partir

de aquí y hasta diciembre se rea-

lizarán otras 60 actividades. En

total, serán 142 expertos hablan-

do sobre quién somos y, sobre

todo, quienes queremos ser. «Con

las ciudades pasa como con los

sueños, están hechas de deseos y

miedos», dijo Italo Calvino.

5LA RAZÓN • Lunes. 15 de octubre de 2018SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

13000

69157

Diario

829 CM² - 80%

21442 €

41

España

15 Octubre, 2018

P.6

45el PeriódicoDILLUNS 15 D’OCTUBRE DEL 2018cultura

NOVA INICIATIVA CULTURAL

Barcelona inicia la primera Biennal del Pensament3 El cicle de conferències i debats durarà gairebé dos mesos

EL PERIÓDICO BARCELONA

Barcelona acull des d’avui i durant gairebé dos mesos la seva primera Biennal del Pensament, un cicle de conferències i debats per reflexio-nar sobre els reptes de la societat contemporània, el món digital, la cultura, l’arquitectura, l’art i la convivència. El gruix de la progra-mació es concentra entre avui i diu-menge vinent, amb més de 60 acti-vitats en diversos espais de la ciutat. L’accés és gratuït.

La biennal s’estructura en qua-tre itineraris temàtics: ciutat demo-cràtica, ciutat digital, ciutat diversa

i ciutat habitable, que articulen les 124 propostes en què participaran especialistes de tot el món i entitats culturals de tota la ciutat, coordi-nats per l’Institut de Cultura de Bar-celona.

LLIBRERIES OBERTES DE NIT / La pro-posta compta amb la Nit de les Llibreri-es, el dijous 18, en què una vintena de llibreries obriran les portes de nit, a l’estil de la Nit dels Museus. També hi ha passejos peripatètics, que, a l’estil dels antics filòsofs grecs, proposen de-batre mentre es recorre la ciutat. O, ja asseguts, conferències de grans pen-sadors com el filòsof Richard Sennet,

el dijous 18 al Palau de la Música; l’historiador del llibre Roger Charti-er, per parlar de la renovació de les bi-blioteques el dimarts 16 a la bibliote-ca Jaume Fuster; o la teòrica de la lite-ratura Gayatri Spivak, que debatrà amb la filòsofa Marina Garcés sobre el futur de l’educació, també el pro-per dimarts 16 a la plaça de Joan Co-romines.

La biennal inclou cicles com La Ciu-tat a Debat, en el qual arquitectes, es-criptors i artistes analitzen l’expe-riència de ciutats com Lisboa, Dacca, Medellín, Madrid i Barcelo-na. O el festival Decode, sobre la so-birania digital i la privacitat. H

ÒBIT

Mor Eduardo Arroyo, un artista rebel fins al final3 El pintor va ser una figura clau de l’art figuratiu espanyol del segle XX

EL PERIÓDICO MADRID

Eduardo Arroyo, figura clau de la figuració espanyola amb una gran influència del pop art, va morir ahir a

la seva vivenda madrilenya als 81 anys envoltat de la seva família. El pintor, il·lustrador, escenògraf, pe-riodista i escriptor va estar lluitant durant els últims tres anys contra un càncer, però això no va arribar a minar en cap moment el seu carac-terístic esperit rebel que mai es va adaptar a les actituds més acomo-datícies. Malgrat ser un pintor molt cotitzat, no en deixava passar una a l’hora de criticar els vaivens agitats de la comercialització de l’art.

L’artista, fill d’un farmacèutic fa-langista que va morir quan ell tenia 6 anys, va néixer a Madrid el 1937, tot i que va passar moltes tempora-des en un poble de Lleó on l’acollien els seus avis materns. Va començar com a periodista, una volença que molt més tard cristal·litzaria en una llarga trajectòria com a escriptor. El 1957 va prendre el camí de l’exili vo-luntari a França perquè Espanya era llavors un país «absolutament inha-bitable». Entre París i Roma (on més se’l respectava), vivint a fons la bohèmia, es va dedicar a traslladar la realitat a les seves creacions en con-tra de postulats més avantguardistes que ell disseccionava sense pietat.

Allà on d’altres exaltaven Marcel Du-champ, una de les seves grans bèsties negres, ell desconfiava terriblement d’aquelles actituds que denominava «capritxoses» si no venien acom-panyades d’una mirada crítica cap al món. Sempre es va mantenir a la con-tra. Quan imperava l’abstracció, ell advocada pel contrari.

Li va costar molt ser reconegut a Espanya. Tampoc li va importar massa. A París, el 1964, en la 3a Biennal de París, va presentar el seu quadre Els quatre dictadors (avui al Reina Sofia) que reunia Franco, Sa-lazar, Hitler i Mussolini i que va provocar la protesta del Govern es-panyol davant de França. Així no va

ser estrany que un any més tard la censura li vetés en una exposició a Madrid a la Sala Biosca; ell, sabent que es trobava en la llista negra, va haver de sortir ràpidament cap a Pa-rís i no va poder veure la fugaç expo-sició que només es va mantenir oberta uns dies. Anys després, el 1974, al ser nomenat comissari de la Biennal de València, va ser detingut en aquella ciutat i expulsat del país.

El 1976 i amb la mort de Franco va recuperar el seu passaport i des-prés de comprovar que la demo-cràcia ja no tenia tornada enrere va tornar al seu país, on amb prou fei-nes havia exposat. Del desconeixe-ment a la glòria: ràpidament va ad-quirir una gran projecció en el cir-cuit artístic. La contundència del seu art i la seva forta personalitat el van ajudar. I així, el 1982 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Actualment, les seves obres estan als més importants museus d’art modern. Gran amant dels toros i de la boxa, entre els seus llibres tro-bem Panamá Al Brown (1982), una biografia de l’esmentat púgil, i Sar-dinas en aceite (1990), a més de múlti-ples assajos de crítica d’art. El 2009 va publicar les seves memòries, Mi-nuta para un testamento.

CÒMIC I FOTOGRAFIA / Arroyo no es va atenir a una única disciplina. Gran amant del teatre, també va destacar com a escenògraf i il·lustrador. Als seus quadres, entre els que desta-quen Carmen Amaya fregint sardines al Waldorf Astoria i Viure i deixar morir, predomina l’expressió davant el vir-tuosisme, i l’aposta estètica inten-cional amb aprofitament del color en la seva plasmació més pop. El còmic i la fotografia són font d’ins-piració en els seus quadres que mos-tren escenes quotidianes amb ele-ments de reivindicació social i polí-tica. Entre les seves últimes exposi-cions hi ha la reunida a París l’octu-bre del 2015, una mostra sobre els seus millors retrats dels últims 50 anys de vida. H

El 1957 es va exiliar a França perquè Espanya era «invivible» y no va tornar fins que Franco era mort

33 Eduardo Arroyo, en l’exposició ‘La Biblia i el Cordero Místico’, el 2009.

GUILLERMO MOLINER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

363000

68371

Diario

202 CM² - 19%

4865 €

45

España

15 Octubre, 2018

P.7

P A P E L HOJA Nº33EL MUNDO. LUNES 15 DE OCTUBRE DE 2018

C U L T U R A

Los nuevos aires en la Moncloa y los anuncios de la ministra de Comercio, Industria y Turismo de posibles ayudas a las empresas fugadas de Cataluña a causa del procés para que vuelvan a casa de momento caen en saco

Premio Planeta. Nuevo récord de participación en la LXVII edición con 642 manuscritos enviados a concurso, entre los que priman novelas de temática femenina

PLANETA CONFIRMA QUE NO VUELVE A BARCELONA

POR MATÍAS NÉSPOLO BARCELONA

roto. Por lo menos en lo que al sector del libro se refiere, el gigante de la industria a un año de su marcha no tiene intención de volver. Lo confirma el presidente del Grupo Planeta, José Creuheras, en el tradicional encuentro con la prensa de cada año, en las vísperas del gran premio literario de la casa que se falla en la gala de hoy, 15 de octubre, como es habitual, en el Palau de Congressos de Barcelona.

El traslado de sede a Madrid de 2017 se debió «a la inseguridad jurídica», a causa de la situación política y eso persiste. «Mantenemos la decisión porque las condiciones no han cambiado», puntualiza Creuheras, aunque le quita hierro al asunto: «El cambio de sede tiene un aspecto fundamentalmente jurídico, los colaboradores siguen trabajando en las distintas sedes del grupo. Desde el punto de vista operativo no ha tenido trascendencia», añade. Si la tiene, en cambio,

la operación de venta de la división francesa Editis que se cierra en estos días y que aportaba al conglomerado una facturación anual de 750 millones de euros. «Por estrategia», asegura el directivo, para priorizar otras áreas de negocio. O también la incorporación al consejo directivo del grupo de dos miembros de la familia Lara, Fernando Lara y Laura Falcó Lara, ya que la familia propietaria permanecía ausente de la

dirección del grupo desde el relevo de José Manuel Lara García como consejero delegado en febrero pasado.

Por lo demás, el optimismo y la normalidad gobierna las vísperas del LXVII Premio Planeta, por las señales de recuperación del sector que confirman la venta acumulada de casi un millón de ejemplares entre novela ganadora y finalista de las dos últimas ediciones. La novedad este año es la cifra récord de participación

a concurso, 642 manuscritos, y el cambio de tendencia hacia «la temática femenina» en detrimento de la novela histórica y la Guerra Civil de pasadas ediciones, según apuntó el jurado Juan Eslava Galán. La novedad también es la incorporación al jurado (que completan Rosa Regàs, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Fernadon Delgado y Alberto Blecua) de la directora de Editorial Planeta, Belén López, en sustitución de Emili Rosales.

Entre los nombres en danza en mentideros y corrillos como posible ganador o ganadora al premio dotado con 601.000 euros a la novela ganadora y con 150.250 euros a la finalista circulan rumores tan dispares como Matilde Asensi, Marta Rivera de la Cruz, Carme Chaparro, Mónica Carrillo, Hilario Pino o incluso Boris Izaguirre. Hoy se conocerá el ganador más allá de las quinielas.

Los miembros del jurado del Premio Planeta con Creuheras en el medio. ANDREU DALMAU / EFE

Hoy empieza la primera edición de Ciutat Oberta, una bienal de pensamiento impulsada por el comisionado de Cultura de Barcelona, Joan Subirats. Es una de sus apuestas más personales y aspira a reunir durante una semana a pensadores, filósofos, arquitectos y escritores de aquí y del extranjero para debatir y reflexionar sobre

Bienal. Hoy empieza la primera edición de la bienal de pensamiento, con invitados como Alfred Brendel, Richard Sennet, Didi-Huberman, Judith Butler y Gayatri Spivak

CIUTAT OBERTA, LA FIESTA DEL PENSA-MIENTO

POR LETICIA BLANCO BARCELONA

el cambio de época que estamos viviendo. Los temas a tratar son muchos, pero todos nos afectan de un modo u otro: los populismos, la soberanía, el concepto de smart city, las nuevas concepciones de sexo y género, el futuro del trabajo... «Algunos estudios calculan que el 65% de los niños que ahora están en preescolar trabajarán en profesiones que hoy ni siquiera existen», explica Subirats. ¿Cómo abordar el futuro laboral ante semejante perspectiva? Subirats planea organizar otra bienal de este tipo dedicada a la ciencia que podría celebrarse el próximo mes de febrero, coincidiendo con que el 11 de febrero es el Día de la Ciencia y la Mujer y el 12, Santa Eulalia.

Entre los encuentros más atractivos de Ciutat Oberta destacan el que tendrá lugar el jueves en el Palau de la Música entre el pianista Alfred Brendel y el sociólogo (y también músico) Richard Sennet. Judith Butler y Fina Birulés charlarán sobre género hoy

lunes y mañana martes lo harán Paul B. Preciado y Eloy Fernández Porta. Otro de los platos fuertes es la charla, el jueves, sobre populismo en la que debatirán Jose Maria Lassalle, Josep Ramoneda, Máriam Martínez Bascuñán y Fernando Vallespín. El

sábado hay programada una gran reunión con 500 estudiantes de arquitectura que recorrerán en bicicleta las rondas de Barcelona para debatir, guiados por Josep Bohigas, qué hacer con ellas 25 años después de su construcción. Las charlas, que reunirán a 142

participantes y se celebrarán en 88 espacios de la ciudad como el CCCB, el Ateneu, el Museo del Disseny, la Virreina, el Macba, librerías, centros cívicos y las bibliotecas de la ciudad, tienen capacidad para unas 300 personas de media (dependiendo del

aforo) y se retransmitirán por streaming.

Además de las conversaciones y las conferencias, el jueves se celebrará la Nit de les Llibreries, una iniciativa a la que se han apuntado 23 librerías de la ciudad, que ese día cerrarán a las once de la noche.

El Ayuntamiento de Barcelona destina 90 euros anuales por habitante en materia de Cultura. Una cifra por encima de la de Madrid, de 58 euros (claro que allí el presupuesto de grandes instituciones culturales de la capital como el Museo del Prado o el Teatro Real salen enteramente del Ministerio de Cultura) y muy por encima de los 37 euros que destina la Generalitat a cada catalán. Pero la desigualdad educativa y cultural en Barcelona sigue muy marcada: en Finlandia, el 85% de la población tiene estudios secundarios obligatorios. En Barcelona, sólo el 53%. Pero en Sarrià-Sant Gervasi ese porcentaje es del 80% y en Nou Barris, del 34%.

El pianista Alfred Brendel, uno de los invitados, que hoy charlará con Richard Sennet. AINHOA GOMÀ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

35000

5248

Diario

528 CM² - 51%

3330 €

33

España

15 Octubre, 2018

P.8

DAVID MORÁN

BARCELONA

Las ciudades se viven y también se conviven, sí, pero también se pien-san. Y se debaten. Y se reflexionan. Máxime ahora que sobre el horizon-te pende un gigantesco signo de in-terrogación y urge más que nunca no tanto encontrar respuestas como aprender a formular las preguntas adecuadas. «Las incertidumbres que planean sobre el futuro están gene-rando preocupantes tendencias como el cierre de comunidades en sí mis-mas», sostiene el comisionado de Cul-tura del Ayuntamiento de Barcelona, Joan Subirats.

Es por eso que el consistorio im-pulsa una ambiciosa Biennal de Pen-sament que, entre el 15 y el 21 de oc-tubre, pondrá la ciudad a debate y ex-plorará iniciativas «políticas, sociales y tecnológicas» que puedan ayudar a convertir las metrópolis del siglo XXI en sociedades más justas y solidarias. «Repensar la ciudad implica, a me-nudo, repensar la vida en sociedad, repensar valores y maneras de ha-cer», añade Subirats.

Para ello, el Institut de Cultura ha preparado un completo menú con más de sesenta actividades y un centenar

de participantes. Y eso sólo durante la próxima semana, ya que la idea es que, más allá del maratón de pensa-miento de los próximos días, la bie-nal se alargue hasta mediados de di-ciembre con otras sesenta activida-des repartidas por toda la ciudad. «No tiene que ser un acto puntual, sino una herramienta de pensamiento para una ciudad, siempre vinculada al pen-samiento y los movimientos socia-les», subrayó la alcaldesa de Barcelo-na, Ada Colau, durante la presenta-ción del certamen, el pasado mes de septiembre.

Así, desperdigada por todos los ba-rrios de la ciudad y con espacios más o menos centrales como la plaza de la Virreina, la plaza Joan Coromines (junto al MACBA), el Palau de la Mú-sica o el Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona(CCCB), la bie-nal Ciutat Oberta busca estimular el debate y la reflexión con una nómi-na de invitados en la que destacan las arquitectas Marina Tabassum y Gaia Redaelli, el filósofo Daniel Innerarity, la antropóloga Yayo Herrero, el cate-drático de Economía Jean Louis La-ville, el exsecretario de Estado de Cul-tura José María Lasalle...

«Hemos intentado que sea un pro-grama muy transversal», subraya Su-birats. Es por eso que en Ciutat Ober-ta lo mismo se debatirá sobre el po-pulismo que se explorará la idea de soberanía más allá de las inevitables connotaciones políticas, se ahonda-rá en las desigualdades en los dere-chos culturales o se articularán ma-

Barcelona, toda una semana en el rincón de pensar ∑ La bienal de

pensamiento Ciutat Oberta programa más de 60 actividades

Sobre estas líneas, el pianista Alfred Brendel. A la derecha, la arquitecta Marina Tabassum y la crítica literaria Gayatri Spivak

Paseos filosóficos por la ciudad En la bienal de pensamiento Ciutat Oberta todas las actividades son gratuitas y de acceso abierto (el primero que llega el primero que se sienta) salvo la charla entre Brendel y Sennett en el Palau de la Música (también en gratuita, aunque hay que inscribirse antes) y los llamados «paseos peripatéticos», viajes guiados que permitirán descubrir la ciudad mientras se abordan diferentes temas con la compañía de un filósofo. Así, entre los paseos (también gratuitos, aunque con inscrip-ción previa) destacan los dedicados a la perspectiva de género en la filosofía clásica; a la concepción de la democracia y justicia de los primeros pensa-dores; a los cambios en la noción de la belleza; y al mito de amor romántico.

ratones de nuevas tecnologías para ra-strear el callejero de la ciudad en cla-ve femenina. También los estudian-tes de arquitectura de todas las es-cuelas se sumarán a la bienal y reflexionarán sobre el futuro y la ne-cesidad de cubrir (o no) las rondas de Barcelona mientras las recorren a pie o en bicicleta.

Democracia, diversidad, habitabi-lidad y digitalización son, de hecho, los cuatro itinerarios de una intensa semana que estrena también la pri-mera noche de las librerías, a la que se han sumado tímidamente poco más de veinte establecimientos de la ciu-dad, y que tendrá unos cuantos invi-tados de excepción como la prestigio-sa crítica literaria Gayatri Spivak, quien debatirá con la filósofa Marina Garcés sobre el poder emancipador de la educación; o el pianista y aus-triaco Alfred Brendel y el catedrático de Sociología, Richard Sennett, quie-nes departirán en el Palau de la Mú-sica sobre música y convivencia. Tam-bién pasarán por Barcelona el escritor mexicano Álvaro Enrigue, la pensado-ra y teórica andaluza Remedios Zafra

o el matemático inglés Marcus du Sautoy, nombres todos ellos que

ayudarán a que la ciudad se pien-se y repiense a fondo durante,

como mínimo, una semana.

Puertas abiertas

La bienal acogerá el próximo 18 de octubre la primera Noche de las Librerías de la ciudad

La filósofa Marina Garcés

abc.es/culturaABC LUNES, 15 DE OCTUBRE DE 2018 CULTURA 49

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

11000

2186

Diario

910 CM² - 100%

4255 €

49

España

15 Octubre, 2018

P.9

19vilaweb.catDilluns 15 d’octubre 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 24 H

REPORTATGE 1/4

Moure el pensament, fer-lo sortir al ca-rrer, que s’estengui per tota la ciutat i que aconsegueixi que les

àgores físiques recuperin el

-tén Ciutat Oberta a Barcelona, una iniciativa que se suma a un interès recent de les ciu-tats europees per a programar

Si el Barcelona Pensa, organitzat per la UB, va ser

carrer a la ciutat de Barcelo-na i va inspirar festivals com l’Avivament a València, ara l’ajuntament de la ciutat ha apostat fort per aquesta idea amb la Biennal Ciutat Ober-

-bre. A diferència del Barcelona Pensa, de vora 15.000 euros de pressupost i amb perso-nal voluntari, el Ciutat Ober-ta, produït per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB),

700.000 euros disponibles, ha programat un centenar d’activitats en una setantena

Festival

d’espais alternant prestigio-sos pensadors internacionals i activistes i institucions lo-cals. A més, deixarà una estela a la ciutat els mesos de no-vembre i desembre amb més

-

del qual ha estat molt reduïda.Amb el títol ‘Pensar, deba-

tre, experimentar’, la Bien-nal s’articularà al voltant de quatre grans itineraris: Ciutat

-narà sobre la salut i la qualitat democràtica enfront el poder dels mercats; Ciutat Diversa, que se centrarà en la manera

Amb el títol ‘Pensar, debatre, experimentar’, la Biennal s’articularà al voltant de quatre grans itineraris

Imatge del festival. ICUB

ANNA ZAERA

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Lunes a sábados

360%

19-22

España

15 Octubre, 2018

P.10

20vilaweb.catDilluns 15 d’octubre 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 24 H

REPORTATGE 2/4

Marta Segarra (LEGS-CN-

Barcelona). Serà centrat en qüestions de gènere i sexua-litat i relacionarà el pensa-ment feminista amb la re-

Butler i Birulés consideraran conceptes com la biologia i la materialitat del cos, la cul-tura i les normes socials, la precarietat, la vulnerabilitat i l’acció política.

futur. Gayatri Spivak i Marina Garcés

La globalització i la nova era d’informació en massa i accelerada exigeixen una

-senyament. L’educació co-rre el risc de caure en una tendència que imposa parà-metres com l’eficiència, el rendiment o la velocitat.

-TheLightGetsIn; el neerlandès

-

eleccions municipals, aquesta és la proposta més ambiciosa del govern d’Ada Colau quant a la cultura, una biennal que els organitzadors no han po-gut assegurar si podrà repe-

Recomanacions: el punt destacat de cada dia

gènere. Per què els cossos importen? Amb Judit Butler, Fina Birulés i Marta Segarra

La investigadora del Se--

HUC, Fina Birulés, mantin--

-

On es congregarà bona part de la programació serà al CC-

però també obriran les biblio-teques públiques dels barris; indrets de valor patrimonial com el recinte modernista de Sant Pau, el fossat del Mercat de Sant Antoni o el Palau de la Música Catalana; sales de teatre com la Sala Beckett o el Teatre Tantarantana; i cen-tres de creació com Hangar o

Aquests darrers anys tam-bé han proliferat més festivals de pensament com els italians

-

-

que s’expressen i reconeixen les diferents diversitats de gènere, d’opció sexual, ali-mentària, cultural, religiosa i

Digital, que versarà sobre els perills i oportunitats de la re-

-

es preguntarà sobre el futur de la ciutat com a conjunt d’habitatges, equipaments i espais públics.

Entre els grans noms con-

internacional, com la pen---

---

Entre els ponents catalans hi

-

Judith Butler. ICUB

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Lunes a sábados

360%

19-22

España

15 Octubre, 2018

P.11

21vilaweb.catDilluns 15 d’octubre 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 24 H

REPORTATGE 3/4

Contra aquesta realitat, la pensadora índia Gayatri Spivak reivindica l’ensen-yament lent i el paper de les escoles i mestres locals. Co-neguda internacionalment pels seus estudis sobre el postcolonialisme, Spivak proposa de crear espais in-dependents de la cultura dominant per donar veu als més vulnerables i oferir-los la possibilitat d’abandonar la seva condició subalter-na. Ella mateixa ho posa en

-jecte amb mestres d’escoles rurals de Calcuta.

Gayatri Spivak dialogarà -

cés, que defensa que l’edu-cació ha de ser emancipado-ra i que no solament s’ha de produir a l’escola i a la llar, sinó que afecta el conjunt de la vida col·lectiva.

Molts cops parlem de populisme per referir-nos de manera genèrica a fenòmens que tenen poc a veure entre si

-ranismes. Laia Bonet, Da-vid Fernàndez, Ignacio Sán-chez-Cuenca, Marina Subi-rats i Xavier Antich

Tradicionalment, el con-

-prem’, superior, de l’estat. Però el canvi d’època, amb la digitalització i la globalitza-ció, l’hegemonia dels mercats o el sorgiment d’una cons-ciència social que la rebutja,

A les ciutats, per exemple,

plural, per referir-se a la ne-cessitat de ser autònomes en l’energia, l’aigua o les dades massives.

En aquest diàleg, el 17

si podem continuar parlant de sobirania tal com abans, i es

preguntarà quina evolució cal esperar-ne els anys vinents i com es veu tot plegat a Bar-celona i Catalunya.

-tra el poder instituït. Jose Maria Lassalle, Máriam Mar-tínez-Bascuñán, Fernando Vallespín, Josep Ramoneda

Molts cops parlem de po-pulisme per referir-nos de manera genèrica a fenòmens que tenen poc a veure entre si. Parlem de ‘populisme de

dretes’ per referir-nos als moviments xenòfobs actius en diversos països europeus, però també per caracteritzar

Més aviat ens referim a una reacció de rebuig del poder instituït i les complicitats amb l’oligarquia que no pas

En aquesta sessió es de-

ser útil per a superar l’erosió progressiva de la percepció

Richard Sennet. ICUB

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Lunes a sábados

360%

19-22

España

15 Octubre, 2018

P.12

22vilaweb.catDilluns 15 d’octubre 2018 S I G N AT U R E S A C T U A L I TAT 24 H

REPORTATGE 4/4

Què passa quan l’abast de la llibertat d’expressió és qüestionat? Qui decideix quins en són els límits?

sobre qualitat de les nostres democràcies.

-bitar. Carles Muro i Richard Sennet

Richard Sennett acaba de -

lling, el darrer volum d’una trilogia sobre la cultura ma-terial iniciada fa deu anys

-

Sennett, observador precís i subtil de la societat, ha centrat aquest volum en la relació de

-formar el seu entorn, i una de les seves invencions més fascinants: la ciutat. L’autor estableix una distinció entre la ciutat física i la viscuda, com també entre els qui la projecten i la transformen (arquitectes i urbanistes) i els

qui l’habiten (els ciutadans).Aquesta conversa precisa-

ment tracta d’habitar la su-posada frontera entre aques-

sobre si la consciència de la manera en què hi vivim, jun-tament amb el desenvolu-pament d’una ètica urbana que valori la diversitat, pot canviar com són projectades i construïdes.

de la llibertat d’expressió en ple segle XXI. Renata Ávila, Simona Levi i la plataforma NoCallarem

L’advocada de drets hu-mans i tecnologia Renata Ávila; la directora de teatre, dramaturga, estratega tec-nopolítica, artista, investiga-dora i activista Simona Levi i la plataforma NoCallarem parti-

ciparan en un diàleg sobre les limitacions a la llibertat d’ex-pressió en la societat digital.

A partir del fet que la lli-bertat d’expressió és un dels pilars dels sistemes demo-cràtics, el debat abordarà els

-ten les noves tecnologies i la cultura digital.

Què passa quan l’abast de la llibertat d’expressió és qüestionat? Qui decideix quins en són els límits? Com hauria de ser tractada en una ciutat oberta? El debat pro-

experiències de les convida-des i els convidats.

-ti el que costi. Diàleg entre Georges Didi-Huberman i Niki Giannari

la Comissió Europea tanca la ruta dels Balcans. A Idomeni hi ha milers de persones es-perant entrar a Grècia; retin-gudes al camp, blocaran les vies de tren que travessen la frontera.

És en aquest context que -

poema epistolar al qual res--

sof i historiador de les imat-ges Georges Didi-Huberman. Viatjant d’Idomeni als escrits de Walter Benjamin i Han-nah Arendt sobre la condició d’apàtrida, l’exili o el pària,

l’hospitalitat, la ciutadania, la pèrdua i la supervivència.

Els dos autors conversaran sobre la seva obra en comú i sobre la necessitat de re-

nostres ciutats per tal d’aco-llir-la.

Simona Levi. ALBERT SALAMÉ

VilaWeb Paper

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Lunes a sábados

360%

19-22

España

15 Octubre, 2018

P.13

62 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 14 OCTUBRE 2018

TRICICLE

HITSTEATRE VICTÒRIA

JoanGràcia, PacoMir iCarles Sans, més cone-guts com el Tricicle,s’acomiaden dels esce-naris després de quatredècades de fer riuremilions d’espectadors.I s’acomiaden al teatreVictòria amb un títolrotund,HITS, unmun-tatge de centminuts–el més llarg de la sevacarrera, asseguren– queconté els millors gagsd’aquest grup de teatregestual nascut el 1979.HITS són les siglesd’humor intel·ligent,trepidant i sorprenent,i aplega 12 esquetxos iun resum ampli, com-post de gags curtíssims,que tanca l’espectacledemanera inoblidable.Gairebé tots els núme-ros apareixen tal comes van estrenar al seumoment: el pas deltemps no ha alteratel riure que fan.

SAVALL ‘TRIUMPHANS’.El cimde l’obra vocalde Vivaldi, la Juditha triumphans que vacompondre per celebrar la victòria deVe-nècia contra els turcs durant el setge deCorfú, arriba al cicle Música Antiga deL’Auditori amb la interpretació de JordiSavall i els seus conjunts Le Concert desNations i la Capella Reial de Catalunya.Aquest Sacrum militare oratorium tindràentre les veus solistes la mezzoMarianneBeate Kielland en el paper de Judith. Unahora abans, en la prèvia, elmusicòleg Ori-olPérezTreviñoanalitzarà l’obra, ungranimperdible de la temporada.17/X. L’AUDITORI. 20 HORES

BRENDEL I SENNETT... EXISTEIX LAMÚSICAQUANNO SONA? És una de les preguntes que esplantejaran en una extraordinària confe-rència de Ciutat Oberta, la nova biennaldel pensament que impulsa l’Ajuntamentde Barcelona. El que ha estat un dels pia-

nistes més rellevants del segle XX i aratambé poeta i escriptor, Alfred Brendel,s’asseurà al Palau de laMúsica amb el so-ciòleg Richard Sennett, gran analista deles transformacions socials contemporà-nies. Un diàleg sobre la música, i tambésobre la convivència i la col·laboració, enquèSennett traçaràparal·lelismes entre lamúsica i les relacions humanes.18/X. PETIT PALAU. PALAU DE LA MUSICA. 19 H. GRATUÏT

IDN, HOMENATGE A NÚRIA FONT. L’any de lamort de la videoartista que va organitzardurant cinc edicions l’IDN Imatge, Dansai Nous Mitjans, el Mercat de les Flors lidedica una nova edició del festival, ambespectacles com VR_I de Gilles Jobin,Skyline de Konic Thtr o Piano dancer del’Institut Stocos, i també instal·lacionsd’Erre que Erre, Eloi Maduell o Billy Co-wie, o les jornades Ecoss, sobre la conne-xió entre arts escèniques i xarxes digitals itelefonia mòbil.DEL 18 AL 21/X. MERCAT DE LES FLORS

ClàssicaMARICEL CHAVARRÍA

GRÈCIA, ALEMANYA, PALMIRA, LA BARBÀRIE. Elteatre Lliure de Gràcia acull dos especta-cles que a partir del Fringe d’Edimburghan triomfat a tot Europa: Eurohouse iPalmyra. Bertrand Lesca i Nasi Voutsasproposen un teatre d’una poderosa sim-plicitat escènica en què el préstec d’unabosseta de caramels o una muntanya deplats condueixen l’espectador de manerafascinant a la violència –la de l’Europa dela crisi econòmica o la lluita entre Orient iOccident– i a entendre alguns dels seusmotius.DEL 19 AL 21/X. TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

TOTA ‘LA ILÍADA’ AMB UN SOL ACTOR. EduardFarelo s’enfronta tot sol a un dels textosfonamentals delmónoccidental:LaIlíadad’Homer. S’enfronta als efectes de la còle-rad’Aquil·les.Una Ilíada ésunaparticularadaptació del text clàssic en la qual un po-eta, potser el mateix Homer, apareix en

escena cansat d’explicar la mateixa histò-ria de violència durant tres mil·lennis.Voldria deixar de fer-ho, però la lliçó de lacòlera no s’ha après. Farelo és Aquil·les,Agamèmnon,Príam,AndròmacaoHel·le-na en un tour de force que dirigeix JuanCarlosMartel.DEL 18/X AL 4/XI. BIBLIOTECA DE CATALUNYA

EL RETORNDE FAUST.Elmite de Faust i la se-va venda de l’ànima al diable parla direc-tament al món contemporani. La Furadels Baus va estrenar unmuntatge operís-tic fa unes setmanes aMadrid i ara el tea-tre Akadèmia estrena inFaust, dirigidaper Marc Chornet i amb dramatúrgiad’Anna Maria Ricart. El dia del seu ani-versari, el vell Faust, que no troba sentit ala seva vida, intenta suïcidar-se. Un anun-ci a internet ho canvia tot. AmbMefistòfilentra en un món creat a partir dels seusdesitjos més íntims. Allà pot ser i tenir elque vulgui. Tot té un preu, però.DEL 19/X AL 25/XI. TEATRE AKADÈMIA

TeatreJUSTO BARRANCO

LA MARIA I EN MARCEL ACABEN GIRA. Conver-tits en tot un fenomen des que l’àlbum 45cerebros y 1 corazón va aparèixer ara fa unany, Maria Arnal i Marcel Bagés tanquenuna gira triomfal amb un concert que,alhora, inaugura el cicle Músiques Sensi-bles.18/X. PALAU DE LA MÚSICA. 21 HORES

FLAMENC D’ALTURA. Duquende i Chicueloinauguren el Festival de Flamencos... yOtras Aves, amb l’acompanyament del Pi-raña al caixó. Nit de glorioses intensitatsjondes.18/X. APOLO. 21 HORES

30 ANYS D’UN CLÀSSIC. Jaime Urrutia reviuuna de les obres convertides en clàssiquesdel pop espanyol, com va ser Camino So-ria, als temps de Gabinete Caligari, i cele-bra el 30è aniversari de la seva aparició.19/X. LUZ DE GAS. 21.30 HORES

EL GEOMÈTRIC MANOLO GARCÍA. El cantautorrocker del Poblenou torna al Palau SantJordi amb elmusculósGeometría del rayosota el braç.Unclàssic sempre jovequenos’adorm sobre els llorers.20/X. PALAU SANT JORDI. 21 HORES

DAMIEN I L’EMOCIÓ. El folk-rock inconfusi-ble deDamien Jurado potser sona dolgut,però és bo i va arribar i es va quedar. Enaquestaocasiópresentaràelmolt recoma-nable i últim The horizon just laughed,dins del cicle Sit Back. Nacho Casado elteloneja.20/X. AUDITORI 2. 21 HORES

UNA SENSACIÓ LOCAL.La pianista i composi-tora Clara Peya, a més de difícil d’encase-llar, ha confeccionat una obra ambiciosad’ampli espectre i temàtica amorosa, Es-tómac, on cohabiten el jazz, el pop i l’elec-trònica. La presenta finalment a Barcelo-na dins del Curtcircuit.19/X. APOLO. 21 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

CHARLOTTE SALOMON, QUAN LA VIDA ES TORNAINSUPORTABLE. Charlotte Salomon (1917-1943) va ser una pintora alemanya d’ori-gen jueu assassinada en una cambra degas al campde concentració d’Auschwitz.Tenia 26 anys i estava embarassada. Dosanys abans, quan la vida es va tornar insu-portable (a l’antisemitisme i l’horror de laguerra, se li va sumar el descobriment quetotes les dones de la seva família s’haviensuïcidat), es va refugiar en l’art com quis’agafa a una taula de salvació. En tot justdos anys va elaborar Vida? o Teatre?, unexcepcional conjunt de 782 guaixos enquè va condensar tota la seva vida a talld’experiència guaridora. Per primera ve-gada espresenta aEspanyauna àmplia se-lecció de la seva obra.MONESTIR DE PEDRALBES. DEL 17/X AL 17/II

EL PARÍS BOHEMI, CAPITAL MONTMARTRE. Elbarri de Montmartre, bressol de la bohè-

mia parisenca del segle XIX, és el prota-gonista de l’exposició Toulouse-Lautrec il’esperit de Montmartre, que explica, apartir de més de 350 obres, l’eclosiód’aquest barri, on una comunitat d’artis-tes i intel·lectualsmarcatsper la seva radi-calitat i avantguarda va conviure ambprostitutes i rodamons, trobant als seuscabarets, cafès concerts i circs no nomésl’anhelada formadevidaantiburgesa, sinótambéuna font d’inspiració per a les sevesobres.CAIXAFORUM BARCELONA. DEL 18/X AL 20/I

PASSAT, PRESENT I FUTUR. Salutacions al noufestival Kronos Art BCN, que promet unviatge en el temps, partint d’un passatproper (Warhol, Tàpies, Bacon, Braque,Miró...), per detenir-se en un present(Banksy, Befaco, Btoy, DaveCooper, GinoRubert, Luis Gordillo...) i treure el capdesprés al futur a través de lamirada d’ungrup d’escolars.ARTS SANTA MÒNICA. DEL 18 AL 28/X

ArtTERESA SESÉ

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CITAS

612000

112394

Diario

159 CM² - 14%

6615 €

62

España

14 Octubre, 2018

P.14

50 edicions del Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Chucho Valdés inaugura-rà el dia 26 d’octubre la50a edició del Voll-DammFestival Internacional deJazz de Barcelona, el pri-mer de tot l’Estat a dur,des del 1966, grans estre-lles internacionals. Recor-dem, a continuació, deuepisodis cèlebres de la his-tòria de la mostra.

1. Duke i EllaNo va ser en el marc, enca-ra, del Festival de Jazz,però l’èxit d’un concert deDuke Ellington i Ella Fitz-gerald el 25 de gener del1966 al Palau de la Músicaen va animar el promotor,Joan Roselló, propietaridel Jamboree, a organit-zar el primer festival dejazz amb músics íntegra-ment professionals del’Estat. Dave Brubeck,Stan Getz amb Astrud Gil-berto, Tete Montoliu iSonny Rollins –escridas-sat, tanmateix, pels seusatreviments musicals–van ser alguns dels nomsde la primera edició, segui-da entusiastament a lesbutaques del Palau perpersonalitats com ara l’es-cultor Josep Llimona, elscompositors FredericMompou i Xavier Mont-salvatge i el futur alcaldede Barcelona i presidentde la Generalitat PasqualMaragall.

2. Miles se’n vaAny 1967. Miles Davis feiauns dies que era a Barce-lona per cloure la segonaedició del festival, peròun seguit de divergènciesamb els organitzadors i elsseus representants –cal-dria afegir-hi, probable-ment, una monumentalgresca nocturna pels lo-cals de la ciutat– el vanempènyer a negar-se a ferel concert i volar a cuita-corrents a Nova York. Dosterços dels espectadorsvan sol·licitar que se’ls re-tornessin les entrades i laresta es van resignar aveure un concert dels seusmúsics: els ara llegendarisWayne Shorter, HerbieHancock, Ron Carter iTony Williams. El cèlebretrompetista, ara sí, va ac-tuar en el festival el 1973–quan va protagonitzar,al Palau, una històricajam amb el bluesman B.B.King– i, ja al Palau d’Es-ports, el 1984 i el 1989.

3. “Llibertat!”L’espectacle més celebrat,possiblement, de la pri-mera fase del festival ésel Sacred concert, que, el24 de novembre del 1969,van protagonitzar DukeEllington i la Coral SantJordi a Santa Maria delMar. Els crits de “lliber-tat!” –en diversos idiomes,català inclòs–, a lesacaballesdel

franquisme, van ressonarde manera especial iEllington va quedar tansatisfet amb la coral, di-rigida per Oriol Martorell–“la millor”, segons deia,de totes les corals amb quèhavia treballat a Europa–,que l’any següent se la vaendur a cantar amb ell aOrange (França). Elling-ton va actuar en el festivalen dues ocasions més: el1971 i el 1973.

4. Jazz... i carbóLa Locomotora Negra,grup de jazz amateur for-mat a Barcelona el 1971pels germans Ricard, Car-les i Toni Gili, va fer l’any1974 la seva primera ac-tuació en el festival, en unprograma de jazz catalàcompartit amb forma-cions com ara el ModernJazz Sextet de les Joven-tuts Musicals de Terrassa.La big band barcelonina tél’honor de ser la formacióque més vegades ha ac-tuat en el Festival deJazz i, cada tardor,continua omplintel Palau de la Mú-sica en la sevatradicional ci-ta amb unpúblic fi-del.

5. ‘Oh là là’Després de tresanys consecu-tius sense cele-brar-se a fi-nals de la dè-cada dels se-tanta –la qualcosa explica perquè suma 52anys però 50edicions–,el festivalva tornarl’any 1980amb l’impulsde Valentí Grau (futur di-rector del Festival de Jazzde Terrassa) i el propietaride Zeleste, Víctor Jou.Aquell any,StéphaneGrappe-lli, en

un Palau ple de gom a gomque ja havia visitat l’any

1936, va protagonitzarun dels concerts més

destacats d’aquellperíode. “Oh là là,c’est magnifique!”,explica Grau queva comentar elviolinista fran-

cès. “Si arri-bo a saber

Guillem VidalBARCELONA

El Festival Internacional de Jazz de Barcelona celebra aquesta tardor cinquantaedicions. Repassem, a continuació, deu episodis cèlebres de la seva història

Un festival de llegenda

Sonny Rollins vaser escridassatl’any 1966 pelseu atreviment,en la primeraedició al Palau

Miles Davis, al Palau d’Esports (1984). A la dreta, SonnyRollins, rebent de Tito Ramoneda la medalla d’or (2010);Bebo Valdés, a L’Auditori (2004); assaig de Maria Schneideramb la ‘big band’ de l’Esmuc (2009), i Andrea Motis, alPalau (2012) ■ I. RAMONEDA / O. DURAN / Q. PUIG / J. RAMOS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

90000

21395

Diario

1556 CM² - 145%

9921 €

26-27

España

15 Octubre, 2018

P.15

que tocaria al Palau, hauriadut el violí bo!”

6. ‘La Santa Espina’La dècada dels vuitanta–molt inestable en l’aspec-te organitzatiu– va estarmarcada per actuacionscom les de Chet Baker i laLiberation Music Orches-tra, que va fer sonar al Pa-lau les seves més quetransgressores adapta-cions de La Santa Espinai Els segadors. Més queinterpretar-ho com unamable gest envers el pú-blic català, però, l’audièn-cia va donar a entendreal grup de Charlie Haden icompanyia que eren allàper escoltar jazz.

7. Jarrett s’enfadaDivuit anys després de l’in-fortuni amb Miles, el festi-val va tornar a viure unmalentès organitzatiuamb conseqüències caòti-ques. El pianista KeithJarrett, conegut tambéper les seves males puces,es va queixar de la inclina-ció de l’escenari del Palau iva intentar que aturessin

també les campanes de lacatedral. Que fes dos con-certs diferents –que bonapart del públic va enten-dre com si fossin dues fun-cions d’un mateix xou–no va ajudar, d’altra ban-da, a mantenir la calma.D’aleshores ençà, Barcelo-na va figurar durant moltde temps com una de lesciutats maleïdes en les gi-res del músic.

8. Dues tassesLa gestió, des del 1989 ifins avui, de l’empresa bar-celonina The Project –ambTito Ramoneda i Joan Ro-selló al capdavant– va ferentrar el festival en una no-

va fase. Dels primers anysamb The Project al capda-vant, es recorda especial-ment la compareixença deThe Brecker Brothers alPalau de la Música, que,després de finalitzar unconcert de dues hores, vansorprendre el públic assis-tent dient que el repetirienfil per randa per a un vídeoque havien estat enregis-trant (Live at Palau de laMúsica).

9. Sonny 80Els últims anys del festivalhan servit per descobrir demanera constant noustalents del jazz, però tam-bé per testimoniar l’adeud’una generació irrepeti-ble de jazzmen. És el cas,per exemple, de Bebo Val-dés –que, el 1996, quangairebé no era conegut, vaoferir un concert a Luz deGas amb la big band del va-lencià Eladio Reinón, i quedotze anys més tard va re-bre la primera medallad’or del festival–, del sem-pre avantguardista Ornet-te Coleman i del totèmicSonny Rollins, que l’any

2010 va dur a L’Auditoriuna històrica gira de 80èaniversari que va ser rebu-da amb molt més respectei admiració que la seva vi-sita, quatre dècades enre-re, al Palau. Bebo, per la se-va banda, mort el 2013, vaser recordat aquell mateixany amb un rèquiem his-tòric: Rumba para Bebo.

10. Sempre MotisNo tan sols la vella guàr-dia internacional del jazzha marcat la història re-cent del festival. La irrup-ció, l’any 2010, de la SantAndreu Jazz Band, capi-tanejada per Joan Cha-morro i, més tard, de la se-va veu més recognoscible,Andrea Motis, habitualen les programacions decada tardor, posen de ma-nifest la bona salut deljazz a Catalunya. El con-cert que la cantant i trom-petista, escudada perChamorro, va fer al Tea-tre Coliseum l’any 2011,en el marc del festival,mereix ser considerat laprimera gran nit de la joveestrella. ■

El Palau de la Música ofereixdes de dimarts passat l’expo-sició El Palau del jazz, orga-nitzada pel Centre de Docu-mentació de l’Orfeó Català,en col·laboració amb el Voll-Damm Festival Internacionalde Jazz de Barcelona i ambla voluntat de posar de mani-fest com d’important ha es-tat el jazz en la història de lainstitució. L’exposició, comis-sariada per Joan Anton Cara-rach, actual director artísticdel festival, situa l’entrada deljazz al Palau de la Música enel concert que Benny Carter,el Quintet del Hot Club deFrança i l’Orquestra del HotClub de Barcelona hi van ferel 31 de gener del 1936. Frede-ric Lliurat, però, com es recullen els plafons de la mostra,assenyalava en la Revista Mu-sical Catalana, arran d’aquellbateig jazzístic, que el jazzera “un art infantívol i primi-tiu” practicat per uns homesque a l’escenari es movien“com si fossin víctimes d’unatac epilèptic o com si vol-

guessin imitar, modesta-ment, la mímica innocentdels bons simis”. El jazz, con-cloïa Lliurat, era “un art infe-rior, no encara propi d’unasala de concerts on sentimcançons nostrades i on escol-tem música de Bach, Mozart,Beethoven, Brahms, Straussi Debussy”. Malauradamentper a ell, però, el Palau de laMúsica, convertit en un tem-ple jazzístic mundial, va es-coltar també la música deDuke Ellington, TheloniousMonk, Django Reinhardt, Ni-na Simone, Ray Charles, Mi-les Davis, Ella Fitzgerald, StanGetz, Dizzy Gillespie, DexterGordon, Tete Montoliu, Way-ne Shorter, Diana Krall, MariaSchneider i Bebo Valdés.

L’exposició, que es podràvisitar fins al 16 de desembreal Foyer del Palau, es divideixen set blocs temàtics i inclouprogrames, retalls de prem-sa, entrades d’època i tambéfotografies originals, moltesde les quals cedides especial-ment per a l’ocasió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un art “infantívol i primitiu”

Andrea Motis vaprotagonitzarla seva primeragran nit l’any2011 al TeatreColiseum

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

90000

21395

Diario

1556 CM² - 145%

9921 €

26-27

España

15 Octubre, 2018

P.16

52 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIUMENGE, 14 OCTUBRE 2018

Des dels seus inicis als anys vint, el jazz va necessitar mig segle per ser acceptat com a gènere ‘respectable’ a Barcelona

Una llarga travessiapel desertESTEBAN LINÉSBarcelona

El30degenerdel1936elPalau de laMúsica Ca-talana acollia l’estrenadel jazz, amb les actua-cionsde l’Orquestrade

l’HotClub deBarcelona, el Quintetde l’Hot Club de França i BennyCarter.L’endemà,aLaVeudeCata-lunya es podia llegir que el jazz és“aquesta música negra que ens haenvaït i que no és més que un altredels molts mals que patim actual-ment els blancs” o que “els nostresmúsicsesdegradenis’espatllendesque practiquen el ‘jazz’ i el nostrepoble va perdent tot el sentit d’allòque és consubstancial a la seva àni-ma”. Exactament trenta anys méstard, al mateix temple de Domè-nech iMontaner,dosartistesdeco-lor com Ella Fitzgerald i DukeEllington eren aclamats per un pú-blicblancentusiasmat.Quèhaviapassat enaquest inter-

val? Què havia passat abans? Comhavianascutel jazza lacapitalcata-lana? Aprofitant que el Festival In-ternacional de Jazz de Barcelonaestà celebrant la seva 50a edicióaquest pot ser un bon moment perfer unamirada al passat i teixir unabreu panoràmica des de les prime-res albors jazzístiquesde l’urbs finsal final del franquisme (un règim,per cert, que més enllà d’arenguesinicials va mostrar tolerància ambel gènereperquèno li vaportarmaiproblemes). És significatiu que eltext que encapçalava aquest articleno era una excepció. N’hi ha moltsaltres publicats abans, durant i des-présenmitjansprestigiosos,comespot comprovar a l’exposició El Pa-lau del jazz, comissariada per JoanAnton Cararach, director artísticdelFestivaldeJazz,iqueespotvisi-taralmateixPalau.JordiPujolBaulenas, amésd’afi-

cionatipropietarideladiscogràficaFresh Sound Records, ha estudiaten profunditat la rugosa i difusa al-ba jazzística de Barcelona, tal comvaplasmaral llibre JazzenBarcelo-na (1920-1965), aparegut el 2005.Segonslasevaopiniócadaèpocate-nia diferents influències. Laprime-rad’ellesvaestarmarcadaper totelqueveniadeParís.S’intentavacopi-ar-ho tot, ambespectacles acompa-

nyats d’orquestres, i per això habi-tualment s’ha dit que Barcelonasempre ha mirat més cap al nordque cap al sud. La primera que vaaparèixeraBarcelonavaser lade lainauguració de l’Hotel Ritz, l’octu-bre del 1919, de fet no es podia defi-nir com una orquestra de jazz, en-caraquejateniabateria.“Anivelldeso, allò i el jazz tenien poc a veure:

es creen orquestres, una de les fa-moses és la de Bernard Hilda, quearriba escapant-se dels nazis. Pa-ral·lelamentarrenquenlesmatinalsde jazz-hot (“en aquella època elterme hot era el més modern, comara ho pot ser el cool”, assegura Pu-jol)alColiseum,l’Urquinaona,l’IrisoelGranPrice.Afinalsdelsquaran-

ta, tot i així, la tendència va girantcap a lamúsica sud-americana (ar-ribenvocalistescomRafaelMedinaoMachín) i el jazzcauendesús .Així, als anys cinquanta qui va

marcar el rumbmusical va serTeteMontoliu quan va muntar el Cuar-tetoBe-Bop perquè la resta de l’es-cenalocal–jazzística?–s’haviaque-dat ancorada al passat. L’Hot Clubobre unasegonaetapaambAlfredoPapo al capdavant i porta el 1953

Dizzy Gillespie al Windsor,el primer gran concert dejazz després de la guer-ra. L’any següent Lio-nel Hampton i al 55,Louis Armstrong. Isempreestavaple.El camí cap a la nor-

malitat comença ambl’obertura del Jamboree el

novembre del 59 –dos mesosmés tard acull el primer concert dejazz amb Tete Montoliu–, i amb elfetquelesgransfiguresdeljazzdelsEstatsUnits s’acosten aEuropa (dela mà del mític promotor NormanGranz) iquealgunsesdesviencapaBarcelona, comMiles Davis o StanGetz. Va ser qüestió de temps: “eljazzcomençaanosermalvistaBar-celona quan entra als temples de lamúsica i no és només música declubs”, conclou PujolBaulenas.

‘JAZZ EN BARCELONA 1920-1965’ / ARXIU JORDI PUJOL

Ella Fitzgerald i Duke Ellington a la seva arribada a l’aeroport del Prat el gener del 1966

FOTO DEL LLIBRE “JAZZ EN BARCELONA 1920-1965” (ARXIU JORDI PUJOL)

L’orquestra Gran Casino dirigida per José Valero al Bolero el 1940

50 anys del Festival Internacional de Jazz de Barcelona Els inicis del gènere a Catalunya (I)

ARXIU JAMBOREE

TeteMontoliu i Tony Bennett al Jamboree de la plaça Reial el 1972

ragtime, foxtrot, ritmes sincopats ipoc més; era una època en què elswing no era la base”, aclareix Pu-jol.L’escenarieraaquest: el jazzve-niade lamúsicadels negres i la soci-etat blanca rebutjava aquestes co-ses. Tot va canviar quan els blancses van començar a interessar peraquesta música i van començar acomercialitzar-la, donant peu al

swing, que va esdevenir la músicaperballar.QuanaquívacomençarlaGuerra

Civil, l’escena local es va quedarsense referents. Quan acaba el con-flicte lagentnecessita sortir i dis-treure’s i la que té cert po-der adquisitiu es va mo-ventperlocals.Arribenmúsicsdel’estrangeri

Un festival nascut per als grans nomsVaser l’extraordinàriabona

acollidaquevatenirel concertdeDukeEllington iEllaFitzge-raldalPalaude laMúsica, el25degenerdel 1966,elquevaferdecidir l’empresariJoanRos-selló–i responsabledelJambo-ree–amuntarunfestivaldejazzaBarcelona.Comexpli-quenJoanAntonCararach iGuillemVidala 1966-2008.Festival InternacionaldeJazzdeBarcelona.40edicionsd’un

festivalúnic,Rossellónos’hovapensargaire iaquella tardorvaposarenmarxaunacitaque,tot iquehaarribata l’actualitatambnomésunaaturadadetresanys (1977-1979), ellnomésvacomandaren lessevesduesprimeresedicions.Va integraralcomitèorganitzadorelJubi-leeJazzClub,ambgentcomJavierComaiEnricVázquez, ilaprimeraedicióvatenircomagransnomsaDaveBrubeck,

MaxRoach,SonnyRo-llins (ambunaclamorosaesbroncadaperunsolode30minutsd’improvisació),BudFreeman,unabandaambIlli-noisJacquet iRoyElridge,TeteMontoliu, iStanGetzambAs-trudGilberto.Dosanysdesprés,se’n fariacàrrecelHotClubBarcelona,ambAlfredoPapo iPereCasadevall, i ambel llegen-dariconcertdeMilesDavisambB.B.Kingel 1973comagranfita.

CANVI D’ÈPOCA

El concert d’EllaFitzgerald i DukeEllington el 1966 alPalau va ser una fita

SENYAL DEFINIT IU

Quanel jazzvadeixardesernomésmúsicadeclubs,vaadquirirpàtinaderespectabilitat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

612000

112394

Diario

1009 CM² - 89%

42052 €

52

España

14 Octubre, 2018

P.17

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

88000

8638

Diario

109 CM² - 13%

601 €

41

España

13 Octubre, 2018

P.18

■La festa a Tossa de Mar començala vigília, el dissabte dia , coinci-dint amb l’Aplec de Sant Grau. Almatí hi ha un solemne ofici a la ca-pella del Sant, amb acompanya-ment de la cobla La Flama de Far-ners que oferirà ballada de sarda-nes, acabant amb un «toquen a có-rrer» tan típic a Tossa, amb una mú-sica molt alegra i festiva. A la tardahi ha una ballada al passeig Verda-guer, amb la Ciutat de Girona. A lanit, al cinema Montserrat ( h), lamateixa cobla que estrenarà les sar-danes: Maria Pilarde Josep Cassú iEl rosset Oriol de Sigfring Galbany.

Diumenge, al passeig Verdaguerl’Aplec, denominat l’Aplec de tardorde la Costa Brava, que enguany arri-ba a la a edició, intervindran lescobles La Principal del Llobregat,Ciutat de Girona i La Flama de Far-ners, en sessions de matí i tarda(. i . h). Hi haurà un con-curs de colles improvisades i s’estre-narà la sardana de Jaume Cristau,Laura, la petitona de Tossa.

En el decurs de l’Aplec s’oferirà unacte de reconeixement a Josep Gis-pert, que durant molts anys fou elprimer tenora La Principal de la Bis-bal i és professor de tible i tenora.

LA BARRETINA DE MALGRAT

�La secció sardanista de la SocietatLa Barretina de Malgrat compleixaquest dissabte els anys de la seva

fundació, i ha programat una bonamunió d’actes.

A les s’inaugurarà una expo-sició commemorativa a la capellade l’Antic Hospital amb la participa-ció de les Corals de l'Aula de Músicade Contrapunt, i la col·laboració delCercle Artístic Malgratenc i l'Asso-ciació de Puntaires.

A les . hores, cercavila des del'ajuntament fins al monument a laSardana. Acompanyats per les au-toritats i la Colla Gegantera de Mal-grat, descobriment de plaquescommemoratives, hissada de lasenyera, parlaments, ofrena floral iexhibició de les colles sardanistesMans Amigues de Cassà de la Selva,Aires Gironins del GEiEGde Gironai exdansaires Malgratencs. Amb sar-danes dedicades a persones quehan deixat la seva empremta en elmón sardanista.

Tot seguit al r pis de la S.C. i R. LaBarretina Vermella, Concert per re-cordar els compositors malgratencsde tots els temps i els vinculats al po-ble. Tot això acompanyats per la co-bla Principal del Llobregat.

I s’acabarà brindant amb unacopa de cava.

PEP VENTURA I FIGUERES

�Ja estan disponibles els materialsprincipals editats amb motiu del bi-centenari de Pep Ventura, a la pàgi-na electrònica del Departament deCultura.

La part més destacada és el discPep Ventura. La música romàntica

a Figueres, les seves partitures i el lli-bret explicatiu.

Per aconseguir aquest materialnomés cal accedir a la pàgina men-cionada i baixar-se l'arxiu. El volumrecopila tot d'obres de Pep Ventura,però de diversos gèneres: sardanes,música per a violins i cobla, un vals,havaneres per a cobla, etc. La pos-sibilitat d'aconseguir també les par-titures és un valor afegit. I hi constenexplicacions del llibret que tambétenen un alt interès per a tots els pú-blics.

El disc es va editar el passat mesde desembre i la selecció d'obres,l'estudi i els textos correspon a AnnaCostal i Joaquim Rabaseda, musi-còlegs i professors de l'Escola Supe-rior de Música de Catalunya. La in-terpretació és de la Cobla de Cam-bra de Catalunya, sota la direcciómusical de Jesús Ventura. L'edicióinformàtica de les partitures i parti-cel·les també és de Jesús Ventura, ide Josep Maria Serracant.

D'aquesta manera es fa una pas-sa més per recuperar i difondre la fi-gura del pare de la sardana moder-na. Aquesta tasca ha estat possiblegràcies a la celebració de la Capitalde la Sardana a Figueres, i lacommemoració del bicentenari delnaixement de Pep Ventura a la ca-pital empordanesa.

Seguim a Figueres. El dissabte d’octubre el Foment de la SardanaPep Ventura celebra el Dia del Sociamb una ballada de sardanes a l’Au-ditori dels Caputxins precedida perla presentació d’un llibre.

Enguany, el Dia del Soci comp-tarà amb la novetat de la presenta-ció d’un llibre. Es tracta del recull decontes infantils de Montserrat Se-

gura En Pep, el nen que somiava sar-

danes, il·lustrat per Dani Torrent,Marina Gibert, Pau Bahí i Roser Se-gura. El llibre ha estat editat perl’Ajuntament de Figueres.

L’acte començarà a les . hamb la presentació del conte. L’inicide la ballada, a càrrec de la coblaMil·lenària, serà a les h. 

S'estrenarà la sardana  Princesa

pubilla del mestre Jaume Cristau,dedicada a la pubilla de Figueres,Marta Guerrero i es comptarà ambla seva presència.

I es reestrenarà una sardana deBenet Ventura Llandrich, Lluïsa Mi-

chel, acabada el de desembre de i estrenada per Carnaval del, celebrant el è aniversaridel naixement d'en Benet, fill de PepVentura. Aquesta sardana pertanya l'arxiu de l'Orfeó Català i ha estatinstrumentada pel flabiolaire de lacobla Mil·lenària Frederic Guisset.És una sardana obligada de flabiolamb variacions.

COLLES SARDANISTES A MANLLEU

�La a edició del concurs de Co-lles Sardanistes de Manlleu se cele-brà el diumenge d’octubre i comp-tà amb la presència de la cobla Bis-bal Jove que interpretà peces decompositors contemporanis, comMarc Timon, Jordi Pauí. Enric Ortí..

La ciutat de Manlleu fou l’esce-nari d’una de les finals del Campio-nat de Catalunya en la categoria deVeterans. Així hi actuaren les collesfinalistes que són: Bella Roure, deBarcelona, Claror de Goges, deBanyoles, Ressó, de Sabadell, Saba-dell, de Sabadell (la guanyadora) iToc de Dansa, de Tarragona.

Una gran plaça,molta gent. Tot

d’una, per damunt delbrogit de tramvies i

carrosseries, perdamunt de veus, esclata

el crit agut del flabiol...Tots són desconeguts,

s’ajunten, es donen lesmans, formen

tranquil·les rotllanes ievolucionen ambcompàs just de la

sardana»

� BERNAT CAROLSFOU UN MÚSIC FRANCÈS I HO PUBLICA A LA REVISTAREVUE INETERNACIONALE DE MUSIQUE ET DE DANSE

DE PARÍS, EL 1928

La FRASE

Josep Gispert.

Robert RoquéGIRONA

APLECS

�DIUMENGE, DIA 14

Albons Ermita de Sant Grau. Cobla LaPrincipal de l’Escala. 12.00 h.

Camprodon Aplec del Remei. Cobla Cani-gó. 16.00 h.

Castell d’Aro Aplec a l’ermita del Remei.Cobla F oment del Montgrí, 12.00 h.

Ripoll Ermita del Remei. Cobla Canigó.11.00 h.

Tossa de Mar 31è. Aplec. Passeig Verda-guer. Cobles La Principal del Llobregat, Ciu-tat de Girona i La Flama de Farners 10.30 h.matí i 16.00 h. tarda.

AUDICIONS

�DIVENDRES, DIA 12

Cantallops Plaça. Cobla la Principal deBanyoles. 12.00 h.

Cistella Cobla Baix Empordà. 12.00 h.

L’Escala Camp dels Pilans. Cobla Fomentdel Montgrí. 16.30 h.

Flaçà Església Sant Cebrià. . Cobla Fomentdel Montgrí. 11.00 h.

Salt Pista Poliesportiva. Cobles: La Princi-pal de Porqueres i Ciutat de Girona. 16.30 h.

�DISSABTE, DIA 13

Figueres Auditori Caputxins. Cobla Mil·le-nària. 18.00 h.

Malgrat. Plaça. Cobla La Principal del Llo-bregat. 16, 30 h.

Riudarenes Mallorquines. Cobla La Princi-pal de la Bisbal. 17.00 h.

Tossa de mar Santuari de Sant Grau. Co-bla La Flama de Farners. 13.00 h. i “Toquen acórrer”, i tarda. Passeig Verdaguer, CoblaCiutat de Girona. 17.30 h.

Ventalló Valveralla. Plaça. Cobla La Princi-pal d’Olot. 18.00 h.

�DIUMENGE, DIA 14

L’Armentera Auditori Caputxins. CoblaMil·lenària. 18.00 h.

La Bisbal Plaça. Cobla Baix Empor-dà.12.00 h.

Cassà de la Selva Mallorquines. Cobla LaPrincipal de la Bisbal. 17.00 h.

Cogolls Plaça. Cobla La Principal d’Olot.Matí i tarda.

Flaçà Plaça de l’estació. Cobla La Principalde Banyoles. 17.00 h.

Pontellà Plaça. Cobla Tres vents. 11.00 h.

Riudellots de la Creu Plaça Cobla La Prin-cipal de Porqueres. 12.00 h.

Santa LLogaira del Terri Plaça. Cobla Laprincipal de Porqueres. 12.00 h.

CONCERTS

�DISSABTE, DIA 13

Malgrat Teatre. Cobla La Principal del Llo-bregat. 20.00 h.

Riudarenes Església. Cobla La Principalde la Bisbal. 12.00 h.

Serra de Daró Sala Polivalent. Cobla LaPrincipal de la Bisbal. 22.00 h.

Tossa de mar Cinema Montserrat. CoblaCiutat de Girona. 22.00 h. Reconeixement aJosep Gispert.

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

L’AGENDA

S’acaba la temporada dels aplecs a la regió de Girona amb l’Aplec de Tossa de Mar,i a fe que fa ben dignament, car l’Aplec de Tossa ha estar sempre un miralld’organització i enaltiment.

«Toquen a córrer», al’Aplec de Tossa de Mar�Josep Cassú estrena «Maria Pilar» i Sigfring Galbany, «El rosset Oriol»�El disc del bicentenari de Pep Ventura ja es pot descarregar a la xarxa

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

23000

5009

Diario

930 CM² - 83%

3050 €

56

España

12 Octubre, 2018

P.19

MÚSICA PÀGINA 16

Quatre grans propostesal nou Ordino Clàssic

Diari d'Andorra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

Diario

504 CM² - 60%

660 €

1,16

España

12 Octubre, 2018

P.20

Trenta-cinc edicions. I ni unamés. Perquè no és ben bé que elFestival internacional Narciso Ye-pes mudi la pell ni torni als orí-gens ni res de similar, és que des-apareix i és substituït per unaaltra cosa. No sols canvia de dates–de la tardor es trasllada a la tem-porada d’hivern, del 8 de desem-bre al 23 de març– i de filosofia,fins i tot la nomenclatura canvia:serà Ordino Clàssic. Al cartell,quatre espectacles de, diguem-ne, més gran format i que mante-nen l’Auditori Nacional com a es-cenari, encapçalats pel pianistapolonès Jan Lisiecki, que arriba aAndorra en una gira per la Penín-sula Ibèrica que farà estada tam-bé a la sala gran del Palau de laMúsica. La resta, propostes pro-tagonitzades per joves artistesemergents –com l’andorrana Ca-rolina Bartumeu–, espectacles fa-miliars i tallers.

Els arguments esgrimits pelspatrons de l’Associació Festivalsd’Ordino (comú i Fundació Crè-dit Andorrà) per a la desapariciódel Yepes són que en aquesta úl-tima etapa s’havia anat conver-tint en quelcom de massa “eclèc-tic” on el públic “es demanava,què és el Yepes?”. Arguments queara provoquen certa perplexitatperquè el raonament exposat enles últimes edicions –les que vanincorporar, és cert, gent com Ma-nel, Blaumut, Amaral o LeonorWatling– cada cop que es pre-guntava –i van ser moltes– perquè allunyar el cicle dels orígensclàssics era que tots els festivalsen què pretenia emmirallar-se(Cap Roig o Peralada, posem percas) han fet el mateix camí.

El nou festival, com ja haviaavançat el Diari, renova la direc-ció artística, que recau en un jovemúsic format a l’escalf de l’ON-CA, en què també cada dia assu-meix més responsabilitats, JosepMartínez Reinoso, a qui GerardClaret, alma mater del difunt Ye-pes, va manifestar tot el seu “su-

port incondicional”, al temps queva saludar com un “encert” la re-novació del format.

El cònsol major d’Ordino, Jo-sep Àngel Mortés, va explicar elcanvi de nomenclatura amb eldesig de “vincular el nom d’Ordi-no al món de la clàssica”, i va asse-gurar que, malgrat haver desapa-

regut de la primera línia, la famí-lia Yepes “segueixen donant-hisuport, i encantats”.

I sobre la confluència del car-tell, amb el canvi de dates, ambaltres programacions (Tempora-da de Música i Dansa d’Andorrala Vella, el cicle que el ministeriprograma a l’Auditori i el cartell

anunciat pel ministre FrancescCamp, entre d’altres, i tots ben es-trets en les mateixes dates), Rei-noso va assegurar que l’OrdinoClàssic és “diferent de la resta depropostes que es fan al país, queno són tan específicament clàssi-ques”.

CAPS DE CARTELL

Entrant en la programació, s’es-trenarà el 8 de desembre amb elconcert de Lisiecki, qui s’ha fetun nom en el panorama interna-cional amb sols 23 anys. A les setde la tarda a l’Auditori Nacional.al mateix escenari (mateix horarii sempre en dissabte) hi haurà laproducció de l’ONCA, dirigidaper Xavier Puig i acompanyadapel Cor de Cambra del Palau de laMúsica Catalana, el 26 de gener,amb Philip Glass, Arvo Pärt i Jo-hann Sebastian Bach al programa(que repetiran a la sala gran delPalau). El 9 de febrer serà el tornde Winterreise, espectacle al vol-tant dels lieder de Franz Schu-bert. El muntatge tindrà Joan An-ton Rechi com a director artístic. Iper tancar, El amor de brujo, ambla formació Euskal Barrokensem-ble. El 23 de març.

El cartell incorpora el ja tradi-cional concert de Cap d’Any(Francesc Prat dirigint l’ONCA) imanté l’espectacle familiar delYepes, amb la Companyia Xur -riac (La Xacona i el Rigodó arafan el ball rodó) el 24 de febrer.

El ventall es completa amb l’a-partat d’artistes emergents, a l’es-glésia parroquial i les propostesbatejades Vermuts musicals iMúsica a la tassa (al camp de neud’Ordino Arcalís i diversos hotels,respectivament) i tallers ofertsper gent com Míriam Manubenso Mònica Vega.

ALBA DORAL

Ordino

EMÚSICAASE CELEBRARÀ ENTRE EL 8 DE DESEMBRE I EL 23 DE MARÇ

Mort el Yepes, visca Ordino Clàssic (?)El nou festival proposa quatre espectacles centrals, amb el pianista polonès Jan Lisiecki i un muntatgede l’andorrà RechiSArtistes emergents i del país, cites infantils i tallers completen la programació

819.00 h

JAN LISIECKI‘NOCTURNS’

2619.00 h

COR DE CAMBRA DEL PALAU +ONCA ‘RITUALS. FRONTERES ESPIRITUALS’

919.00 h

FRANZ SHUBERT I ELS ‘LIEDER’‘WINTERREISE’

2319.00 h

EUSKAL BARROKENSEMBLE ‘EL AMOR BRUJO’

Diari d'Andorra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

Diario

504 CM² - 60%

660 €

1,16

España

12 Octubre, 2018

P.21

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

Diario

915 CM² - 86%

1053 €

12

España

12 Octubre, 2018

P.22

DIUMENGE, 14 OCTUBRE 2018 C A R T E L L E R A LAVANGUARDIA 65

CINEMES CATALUNYABADALONA

OCINE MÀGIC BADALONA 902510500. C.C. MAGIC BADALONA.

AVENIDA SALVADOR ESPRIU, 2Alpha 21.30Book Club 22.15Campeones 12.00Christopher Robin 12.30 16.15 18.15El mejor verano... 12.15El reino 20.15First Man 11.50 16.30 18.30 19.30 22.15Ha nacido... 12.00 16.00 18.30 20.00 22.30Hell Fest 20.40 22.30Hotel Transilvania 3 12.30 16.00Johnny English 3 12.15 16.15 18.15 20.30La casa del... 12.30 16.30 18.30 20.30 22.30La monja 16.30 18.30 22.45La sombra de... 12.00 16.00 17.45 20.10 22.35Los futbolísimos 16.30Los increíbles 2 12.00 16.00 18.20Milla 22 21.00 22.45Ola de crímenes 18.30 20.30 22.30Smallfoot 12.30 16.00 17.00 18.00 20.00Teen Titans Go!... 12.30Todos lo saben 22.00Venom 12.15 18.10 20.30Venom 16.00 19.00 22.45Yucatán 21.30

BARBERÀ DEL VALLÈSYELMO CINES BARICENTRO 3D 902220922. CARRETERA

N-152, KM 6,700Alpha 14.25Christopher Robin 12.15 14.40 17.00 19.15First Man 12.30 16.00 19.00 22.00Ha nacido... 19.30 22.10Johnny English 3 15.40 17.35La casa del... 11.40 16.10 20.30La casa del... 13.55 18.20 22.40La sombra de... 11.55 14.30 17.10 19.45 22.20Los futbolísimos 12.15Los increíbles 2 12.00Ola de crímenes 16.30 18.40 20.45 22.50Smallfoot 11.40 13.45 15.50 17.55 20.00Todos lo saben 22.15Venom 12.20 18.00 21.30Venom 15.40 20.20 22.40

CERDANYOLA DEL VALLÈSEL PUNT ACEC 3D 936921125. SANTA TERESA 18Alpha 11.50Christopher Robin 12.15 16.25 18.30 20.35Cold War 16.45 18.45 20.45 22.45El reino 22.40First Man 11.45 16.30 19.30 22.30Ha nacido... 16.30 19.30 22.30Johnny English 3 11.55 16.45 18.45 20.45 22.45La casa del... 12.00 16.20 18.30 20.40 22.50La monja 20.50 22.50La sombra de... 11.45 16.40 19.15 22.40Los increíbles 2 11.50 16.00 18.25Ola de crímenes 16.30 18.40 20.50 23.00Smallfoot 12.15 16.25 18.25 20.25 22.25Teen Titans Go!... 11.55Venom 12.00 16.15 18.30 20.45 23.00

CORNELLÀ DE LLOBREGATCINEMES FULL ACEC 934719272. AVINGUDA BAIX LLOBREGATAl aire, patos 11.50Alpha 16.00 18.10 20.25 22.35Ant-Man y la Avispa 12.30Campeones 17.15 19.50 22.30Christopher Robin 11.40 13.55 16.10 18.30 21.30Coco 13.55Cold War 20.30 22.40El reino 21.15El reino de los elfos 11.40 16.15 18.35Els increïbles 2 C 13.50First Man 11.45 16.00 19.00 22.00First Man 13.15 18.00 21.15Ha nacido... 12.30 16.30 19.25 22.20Hell Fest 20.30 22.40Hotel Transilvania 3 11.45 13.45 16.00 18.00Hotel Transsilvània 3 C 13.40Johnny English 3 11.50 16.15 20.25Johnny English 3 13.50 18.20 22.35Jurassic World: El... 12.15La casa del... 12.00 16.00 20.30La casa del... 13.00 18.15 22.45La monja 11.40 16.00 20.30La monja 13.50 18.15 22.45La sombra de... 11.50 16.50 19.30 22.20Los Cinco y el... 11.40Los futbolísimos 12.00 16.00 18.15Los increíbles 2 12.00 16.00 18.45Los increíbles 2 11.45Mary y la flor... 13.50Megalodón 16.50 19.30Mentes poderosas 16.00 18.20Milla 22 16.00 18.10 20.15 22.30Misión... Fallout 21.00Ola de crímenes 11.50 16.10 20.30Ola de crímenes 13.55 18.20 22.45Predator 12.20 16.00 18.15 20.30 22.45Searching 20.30 22.45Smallfoot 11.40 16.10 20.35Smallfoot 13.45 18.25 22.00Smallfoot 16.00 18.20Smallfoot C 11.45 13.50 16.30 18.40Superagente canino 11.45Teen Titans Go!... 16.00 18.00The Equalizer 2 20.00 22.30Un pequeño favor 20.00 22.30Vengadores: Infinity... 12.45Venom 12.15 16.00 18.45 21.00 22.10Venom 13.15 16.50 19.30 21.35Venom 12.00 16.00 18.30 21.00Yucatán 16.30 19.25 22.10

FIGUERESCINEMES LAS VEGAS 972 556974- 972 556985. C/ SANT PAU, 44A la platja de Chesil 18.00 20.00 22.00Christopher Robin 16.00La sombra de... 16.00 18.10 20.20 22.30Smallfoot C 16.00 18.00 20.00 22.00Venom 16.00 18.05 20.15

GAVÀCINESA BARNASUD 902333231. PROGRÉS 69Christopher Robin 12.15 15.55 18.10First Man 12.15 16.10 19.05 21.55Ha nacido... 21.30Johnny English 3 22.35La casa del... 12.05 15.50 18.05 20.20La monja 22.30La sombra de... 12.20 16.10 18.45 21.20Ola de crímenes 19.15 20.25 22.35

Smallfoot 12.00 16.00 17.05 18.15 20.30Smallfoot 12.30Venom 12.10 17.00 19.30 22.00

GIRONAALBÈNIZ CENTRE 3D 972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA

2-4Book Club 16.15 18.25 20.35Christopher Robin 16.15 18.25First Man 16.05 18.35 21.05 22.15Girl 20.35 22.40Ha nacido... 22.40Johnny English 3 16.15 18.25 20.35 22.40La casa del... 16.15 18.25 20.35 22.40La sombra de... 16.00 18.15 20.30 22.45Ola de crímenes 16.15 18.25 20.35 22.40Smallfoot 16.10 18.20Smallfoot C 16.25 18.30 20.25Venom 16.00 18.15 20.30 22.40Viaje al cuarto... 20.35 22.40ALBÈNIZ PLAÇA 972410660. PL. JORDI DE SANT JORDI S/NCold War 16.30 18.35 20.45Ha nacido... 16.05 18.25 20.45The Rider 20.40Todos lo saben 16.00 18.20CINEMA TRUFFAUT 972225044. PORTAL NOU 7Carmen y Lola 18.30Climax 16.30 20.30 22.30Tipitips 12.00

GRANOLLERSOCINE GRANOLLERS 3D 938401590. POL. EL RAMASSARAlpha 11.30 16.00Christopher Robin 11.15 16.30 18.30El reino 21.15First Man 11.40 16.15 19.00 20.30 22.00Ha nacido... 17.45 20.15 22.45Hotel Transilvania 3 11.45 16.15Johnny English 3 11.45 16.15 18.15 20.15La casa del... 12.00 16.30 18.30 20.30 22.30La monja 20.30 22.15La sombra de... 16.00 18.00 20.15 22.30Los futbolísimos 12.00Los increíbles 2 11.15 18.15Ola de crímenes 16.00 20.30 22.15Searching 18.30Smallfoot 11.30 16.00 17.00 18.00 20.00Teen Titans Go!... 11.15Todos lo saben 22.00Venom 12.00 18.10 20.20Venom 16.00 19.00 22.30Yucatán 22.00

L’HOSPITALET DE LLOBREGATFILMAX GRAN VIA ACEC 3D 902180193. CC GRAN VIA 2 (AV.

GRAN VIA 75)Christopher Robin 12.30 16.30 18.30 20.30El reino 12.30 16.00 22.15First Man 12.30 16.45 19.30 20.15 22.00Ha nacido... 17.00 19.45 22.15Johnny English 3 18.30 22.45La casa del... 12.30 16.15 18.15 20.15 22.15La monja 20.45 22.45La sombra de... 12.30 17.15 19.45 22.15Los increíbles 2 12.30 18.00Milla 22 20.30 22.30Ola de crímenes 12.30 16.30 18.30 20.30 22.30Smallfoot 12.30 16.00 18.00 20.00 22.00Smallfoot 18.45Smallfoot C 16.45Venom 12.30 17.00 18.15 19.15 22.00Venom 20.15 22.30

LLEIDASCREENBOX FUNATIC 902125902. PI I MARGALL, 26Campeones 17.05Carmen y Lola 10.30 20.45Climax 12.15 20.45Cold War 12.15 17.15 19.15 22.20Cold War 12.15El capitán 12.00 13.45El reverendo 12.15 13.45 22.20El viaje de Nisha 12.15 13.45 15.45Gauguin 14.00 17.30Girl 15.30 20.30Pequeño secreto 10.30 18.45Sâdhaka... 12.15 12.20 13.45 13.50The Rider 13.50 22.30Un héroe singular 10.30 19.15Un héroe singular 15.35

MANRESABAGES ACEC 3D 938731532. POL. ELS TRULLOLSAlpha 12.10 16.20Christopher Robin 12.00 16.00 18.10Cold War 18.10 20.10 22.30El reino 22.00First Man 11.50 16.30 17.20 19.50 22.20Ha nacido... 11.50 17.10 19.45 22.20Johnny English 3 12.00 16.00 18.00 20.00 22.20La casa del... 12.00 16.10 18.20 20.30 22.40La monja 20.20 22.40La sombra de... 11.50 17.30 20.00 22.30Los increíbles 2 11.50Milla 22 20.15 22.40Ola de crímenes 12.10 16.30 18.30 20.30 22.40Searching 12.00 16.10 18.15Smallfoot 18.20 22.30Smallfoot C 12.00 16.20 20.20Venom 12.00 18.10 20.25Venom 16.00 19.10 22.40

MATARÓCINESA MATARÓ PARC 3D 902333231. CC MATARÓ PARC

(ESTRASBURG 5)Christopher Robin 15.45 18.10El reino 21.15First Man 12.00 17.45 20.40First Man 16.10 19.05 22.00First Man 12.20Ha nacido... 12.00 16.20 19.10 22.00Johnny English 3 12.15 15.45 18.15 20.20La casa del... 12.15 16.00 18.15 20.30 22.45La monja 22.30La sombra de... 12.00 16.20 19.00 21.45Los increíbles 2 12.10Milla 22 22.45Ola de crímenes 16.00 20.30 22.40Searching 16.00Smallfoot 12.00 17.00 19.15 21.30Smallfoot 16.00 18.15 20.30Smallfoot 12.30Smallfoot C 12.15 16.30 18.45Venom 12.00 18.00 20.30Venom 17.00 19.30 22.00Venom 12.20

MONTCADA I REIXACCINES MONTCADA 935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA

(VERDI 2-4)Christopher Robin 16.30First Man 18.00 20.30 22.50Ha nacido... 18.15 20.30 22.50Hell Fest 16.15La casa del... 16.30 18.30 20.30 22.30La sombra de... 18.00 20.30 22.50Milla 22 22.30Ola de crímenes 18.30 20.15 22.00Smallfoot 16.15 18.00Venom 16.30 18.30 20.30 22.30

SABADELLIMPERIAL ACEC 3D 937263233. PL. IMPERIAL 4Christopher Robin 16.00 18.15 20.30Cold War 16.30 18.30 20.30 22.30El reino 20.00 22.30First Man 16.00 19.00 22.00Ha nacido... 16.15 19.15 22.15Johnny English 3 16.00 18.10 20.20 22.30La casa del... 16.00 18.15 20.30 22.45La monja 22.45La sombra de... 16.15 19.15 22.15Ola de crímenes 16.00 18.10 20.20 22.30Smallfoot 16.00 18.00 18.10 20.20 22.30Venom 16.00 19.00 22.00

SANT CUGAT DEL VALLÈSYELMO CINES SANT CUGAT 3D 902220922. CC SANT CUGAT

(AV. VIA AUGUSTA 2-14)Alpha 15.45Christopher Robin 15.50 18.00El reino 20.15First Man 16.30 19.20 22.20Ha nacido... 19.45 22.25Johnny English 3 17.40La casa del... 16.05 18.20 20.35 22.50La monja 23.00La sombra de... 17.00 19.35 22.10Ola de crímenes 16.20 18.30 20.40 22.40Smallfoot 16.50 17.50 20.00Smallfoot C 15.45Todos lo saben 22.25Venom 15.45 19.00 21.30Venom 18.10 20.30 22.50

TARRAGONAOCINE LES GAVARRES 3D 902170831. CC LES GAVARRES

(AUTOVÍA TARRAGONA-REUS)Alpha 18.30Ana y Bruno 12.00Black is Beltza 12.00Book Club 22.30Christopher Robin 12.15ColdWar 18.30 20.30El reino 17.45 20.15First Man 12.00 18.00 20.45First Man 16.30 19.30 22.30Ha nacido... 12.00 16.00 18.30 20.00 22.40Hell Fest 16.30 22.30Hotel Transilvania 3 12.15 16.00Johnny English 3 16.15 18.15 21.00 22.45La casa del... 12.00 16.00 18.15 20.30 22.45La monja 18.00 20.45 22.45La sombra de... 16.00 18.00 20.20 22.45Los futbolísimos 12.15Los increíbles 2 12.15 16.00 18.25Milla 22 21.00 22.45Ola de crímenes 18.30 20.30 22.30Predator 16.00 22.45Searching 20.30Smallfoot 12.15 16.15 18.15 20.15Smallfoot C 12.00 17.00 19.00Teen Titans Go!... 16.15Todos lo saben 16.00 22.15Un pequeño favor 22.00Venom 12.15 17.15 19.30 21.45Yucatán 20.15 22.45

TERRASSACINE CATALUNYA 937885376. SANT PERE 9ColdWar 17.15 19.45Un héroe singular 17.00 19.30CINESA PARC VALLÈS 3D 902333231. AV. CAN JOFRESA 85Al aire, patos 11.45Alpha 12.05 16.35Campeones 15.55Christopher Robin 12.35 16.05 18.20 20.50El reino 12.30 18.30 21.35First Man 12.00 16.10 18.05 20.00 22.05First Man 15.05 17.00 19.10 21.00Ha nacido... 12.05 15.50 18.50 21.45Hell Fest 21.25Hotel Transilvania 3 12.15 15.00Johnny English 3 12.25 16.15 18.25 20.40La casa del... 12.20 15.15 17.30 19.50 22.15La monja 12.45 15.45 18.10 20.20 22.30La sombra de... 12.40 16.25 19.05 21.40Los futbolísimos 12.10Los increíbles 2 12.20 16.40 19.25Milla 22 22.10Ola de crímenes 12.40 15.45 17.45 20.15 22.20Smallfoot 12.00 16.50 19.20 21.30Smallfoot 16.00 18.15 20.25Smallfoot 12.30Smallfoot C 12.15 16.30 18.40Teen Titans Go!... 11.50Todos lo saben 18.35 21.15Un pequeño favor 16.10Venom 12.10 16.20 17.55 19.30 21.20Venom 15.30 17.10 19.00 20.45 21.55Yucatán 12.45 18.55 21.50

VICMULTICINES SUCRE 938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE

(LLOTJA 9)Alpha 19.15Book Club 20.35Christopher Robin 11.30 16.05 18.05El reino 22.35Els increïbles 2 C 11.35 15.50First Man 11.30 16.00 20.25First Man 13.30 18.05 22.30Ha nacido... 18.05 20.05 22.35Johnny English 3 11.45 15.45 19.25Johnny English 3 13.20 17.30 23.00La monja 21.10 23.00La sombra de... 15.50 18.20 20.35 22.50Ola de crímenes 21.05 23.00Smallfoot 12.00 17.35 20.40Smallfoot 11.30 15.05 16.55Smallfoot C 11.40 15.45 18.35Venom 11.50 16.10 20.50 23.00Venom 18.45

Barcelona

III Ruta del VermutRuta-concurs per escollir el millorvermut del territori de l’Eix Comer-cial Sant Antoni Comerç.Prop de vint locals de referènciaparticipen fins avui en la terceraedició de la ‘Ruta del Vermutpreparat’ del barri de Sant Antoni.Durant tot el dia.Gratuït.

Berto Romero, a l’escenari“Mucha tontería” és una declara-ció d’intencions en forma de mo-nòleg de Berto Romero després devint anys de presència als escena-ris. Noves his- tòries, noves can-çons, un còmic, un guitarrista i totala ximpleria necessària per noparar de riure. És un espectacle deBerto Romero i El Cansancio.Sala BartsAv. Paral·lel, 6221.00 hores. 23 euros.

Carrera solidàriaEn Marxa per la Paràlisi Cerebralcelebra la seva vuitena edició dinsdel barri de les Corts. Es realitzarandos recorreguts a favor del col·lec-tiu de persones amb paràlisi cere-bral i altres discapacitats: un de 5quilòmetres (sortida 9.30 hores) iun altre d’un sol quilòmetre (sorti-da 10.15 hores)Avinguda Sant Ramon Nonat, 15(sortida i arribada)

Barcelona Bluegrass JamAmbmés de deu anys d’història, laBarcelona Bluegrass Jam és ja un

referent. Punt de trobada delsamants de la música Bluegrass iOld-Time. Per ella han passatreconeguts músics nord-americansi europeus que han aprofitat perdonar a conèixer els seus projec-tes. Si portes el teu banjo, mando-lina, violí, guitarra o dobro, podeutocar junts.La Sonora de GràciaC/ Riera de Sant Miquel, 5919.00 hores

Girona

PALAFRUGELL (Baix Empordà)Paisatges humans segons Candela-riaExposició de treballs del dibuixant,pintor i escultor Rodolfo Candela-ria Work. Nascut al Paso, va passarllargues temporades a Palafrugell,lloc que va reconvertir en la sevafont d’inspiració.Torre de Guaita de Sant SebastiàFar de Sant Sebastià, LlafrancDurant tot el dia . 1 €

IX Biennal de Fotografia XavierMiserachsEn aquesta edició que es clausuraavui s’hauran pogut veure onzeexposicions, un taller amb autors,tres conferències i altres activitatsrelacionades amb la publicaciód’un llibre, a més d’una represen-tació teatral. Un últim homenatgea qui va ser un home carismàtic ifotògraf de prestigi.Museu del Suro de PalafrugellPlaceta del Museu, s/nTots els dies 20.00-21.008 euros

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT EN AQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL DE LAVANGUARDIA, ENTREU I CREEU-VOS UN COMPTE A:WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

El pianista rus és el solista de luxe amb què laCameraMusicae inaugura la seva temporada

Melnikov i l’OCMMARICEL CHAVARRÍABarcelona

Elpianista Alexander Mel-nikov és el convidat de lu-xe que l’Orquestra Simfò-

nica Camera Musicae proposaaquest cap de setmana perinaugurar una temporada quees presenta ben ambiciosa. Des-prés d’aparèixer divendres aVila-seca i ahir dissabte a Tarra-gona, la formació tarragoninaofereix avui, dins el seu cicle alPalau de laMúsica, un programacent per cent rus, amb Rakhmà-ninoviMússorgski. Iaquíésontéun gran paper l’intèrpret mosco-vita.Melnikov, de 45 anys, no és un

desconegutperalpúblicdelasalabarcelonina, ja que l’últim lustrese l’ha vist en diverses ocasions:primer amb els sonats concertsdeSchumannquevadirigirPabloHeras Casado amb la FreiburgerBarockorchester; després ambels trios del mateix compositorqueva tocar amb laviolinista Isa-belle Faust i el violoncel·lista Je-an-Guihen Queyras, i finalmentamb les Sonates per a piano i vio-lonceldeBeethovenqueva fer entàndem ambQueyrasmateix.HaestatnominataunGrammy

pel CD de les Sonates per a violí ipiano de Beethoven que va enre-

gistrar juntament amb Faust pera Harmonia Mundi; ha estat so-listadeformacionscoml’Orques-tra del Concertgebouw d’Am-sterdam o la Gewandhausor-chesterLeipzig,ihatreballatambmestrescomPletnev,Currentzis,Dutoit, Herreweghe i Gergiev.Avui va al Palau amb el Concertper a piano núm. 2 de Rakhmàni-nov, quedes del podi dirigiràTo-màs Grau, el titular de l’OCM. Elprograma el completa Quadresd’unaexposiciódeMússorgski.

ALEXANDERMELNIKOV +OCMPALAU DE LA MUSICA. 17.30 HORES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CARTELERA

612000

112394

Diario

238 CM² - 21%

10521 €

65

España

14 Octubre, 2018

P.23

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

67000

8076

Diario

900 CM² - 100%

4483 €

1,50-51

España

11 Octubre, 2018

P.24

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

67000

8076

Diario

900 CM² - 100%

4483 €

1,50-51

España

11 Octubre, 2018

P.25

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

67000

8076

Diario

900 CM² - 100%

4483 €

1,50-51

España

11 Octubre, 2018

P.26

TOP 3 CLASSICARecitals, concerts, bpera... Pere Andreu

Jariod tria del millor de la setmana

~l’Jordi SavallLa m~sica deVivaldi obre la nova temporada d’EI So Original, el ciclede concerts dirigit i protagonitzat perJordi Savall. Ser~ arab un dels

oratoris del compositor barroc veneci~, interpretat per diversos solistesvocals, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations.

-> L’Auditori. M: Marina. Dimecres 17.20 h. 10-84 ~.

~’OCMDues grans obres del repertori rus, el Concertpera piano iorquestra

ndm. 2 de Rakhm~ninov i els Quadres d’una exposicid de Mussorgski,protagonitzen el concert queTom~s Grau dirigir~ al Palau, arab la

pres~ncia destacada d’Alexander Melnikov corn a solista convidat.-> Palau de la Mz~sica Catalana. M: Urquinaona. Diumenge 14.17.30 h. 18-50

’1’ Parc JurassicLa m~sica de cine torna a rAuditori, a mb la projecci6 de pel.licules arab

m~sica orquestral en directe, a c~rrec de la Simf6nica de Barcelona iNacional de Catalunya. El cicle s’enceta arab aquest popula rfilm de I’any

1993, dirigit per Steven Spielberg, arab m~sica del gran John Williams.-) L’Auditori. M: Marina. Del dijous 11 al dissabte 13.20 h. 10-60 ~.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

63000

51883

Semanal

192 CM² - 37%

4099 €

34

España

11 Octubre, 2018

P.27

62 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 14 OCTUBRE 2018

TRICICLE

HITSTEATRE VICTÒRIA

JoanGràcia, PacoMir iCarles Sans, més cone-guts com el Tricicle,s’acomiaden dels esce-naris després de quatredècades de fer riuremilions d’espectadors.I s’acomiaden al teatreVictòria amb un títolrotund,HITS, unmun-tatge de centminuts–el més llarg de la sevacarrera, asseguren– queconté els millors gagsd’aquest grup de teatregestual nascut el 1979.HITS són les siglesd’humor intel·ligent,trepidant i sorprenent,i aplega 12 esquetxos iun resum ampli, com-post de gags curtíssims,que tanca l’espectacledemanera inoblidable.Gairebé tots els núme-ros apareixen tal comes van estrenar al seumoment: el pas deltemps no ha alteratel riure que fan.

SAVALL ‘TRIUMPHANS’.El cimde l’obra vocalde Vivaldi, la Juditha triumphans que vacompondre per celebrar la victòria deVe-nècia contra els turcs durant el setge deCorfú, arriba al cicle Música Antiga deL’Auditori amb la interpretació de JordiSavall i els seus conjunts Le Concert desNations i la Capella Reial de Catalunya.Aquest Sacrum militare oratorium tindràentre les veus solistes la mezzoMarianneBeate Kielland en el paper de Judith. Unahora abans, en la prèvia, elmusicòleg Ori-olPérezTreviñoanalitzarà l’obra, ungranimperdible de la temporada.17/X. L’AUDITORI. 20 HORES

BRENDEL I SENNETT... EXISTEIX LAMÚSICAQUANNO SONA? És una de les preguntes que esplantejaran en una extraordinària confe-rència de Ciutat Oberta, la nova biennaldel pensament que impulsa l’Ajuntamentde Barcelona. El que ha estat un dels pia-

nistes més rellevants del segle XX i aratambé poeta i escriptor, Alfred Brendel,s’asseurà al Palau de laMúsica amb el so-ciòleg Richard Sennett, gran analista deles transformacions socials contemporà-nies. Un diàleg sobre la música, i tambésobre la convivència i la col·laboració, enquèSennett traçaràparal·lelismes entre lamúsica i les relacions humanes.18/X. PETIT PALAU. PALAU DE LA MUSICA. 19 H. GRATUÏT

IDN, HOMENATGE A NÚRIA FONT. L’any de lamort de la videoartista que va organitzardurant cinc edicions l’IDN Imatge, Dansai Nous Mitjans, el Mercat de les Flors lidedica una nova edició del festival, ambespectacles com VR_I de Gilles Jobin,Skyline de Konic Thtr o Piano dancer del’Institut Stocos, i també instal·lacionsd’Erre que Erre, Eloi Maduell o Billy Co-wie, o les jornades Ecoss, sobre la conne-xió entre arts escèniques i xarxes digitals itelefonia mòbil.DEL 18 AL 21/X. MERCAT DE LES FLORS

ClàssicaMARICEL CHAVARRÍA

GRÈCIA, ALEMANYA, PALMIRA, LA BARBÀRIE. Elteatre Lliure de Gràcia acull dos especta-cles que a partir del Fringe d’Edimburghan triomfat a tot Europa: Eurohouse iPalmyra. Bertrand Lesca i Nasi Voutsasproposen un teatre d’una poderosa sim-plicitat escènica en què el préstec d’unabosseta de caramels o una muntanya deplats condueixen l’espectador de manerafascinant a la violència –la de l’Europa dela crisi econòmica o la lluita entre Orient iOccident– i a entendre alguns dels seusmotius.DEL 19 AL 21/X. TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

TOTA ‘LA ILÍADA’ AMB UN SOL ACTOR. EduardFarelo s’enfronta tot sol a un dels textosfonamentals delmónoccidental:LaIlíadad’Homer. S’enfronta als efectes de la còle-rad’Aquil·les.Una Ilíada ésunaparticularadaptació del text clàssic en la qual un po-eta, potser el mateix Homer, apareix en

escena cansat d’explicar la mateixa histò-ria de violència durant tres mil·lennis.Voldria deixar de fer-ho, però la lliçó de lacòlera no s’ha après. Farelo és Aquil·les,Agamèmnon,Príam,AndròmacaoHel·le-na en un tour de force que dirigeix JuanCarlosMartel.DEL 18/X AL 4/XI. BIBLIOTECA DE CATALUNYA

EL RETORNDE FAUST.Elmite de Faust i la se-va venda de l’ànima al diable parla direc-tament al món contemporani. La Furadels Baus va estrenar unmuntatge operís-tic fa unes setmanes aMadrid i ara el tea-tre Akadèmia estrena inFaust, dirigidaper Marc Chornet i amb dramatúrgiad’Anna Maria Ricart. El dia del seu ani-versari, el vell Faust, que no troba sentit ala seva vida, intenta suïcidar-se. Un anun-ci a internet ho canvia tot. AmbMefistòfilentra en un món creat a partir dels seusdesitjos més íntims. Allà pot ser i tenir elque vulgui. Tot té un preu, però.DEL 19/X AL 25/XI. TEATRE AKADÈMIA

TeatreJUSTO BARRANCO

LA MARIA I EN MARCEL ACABEN GIRA. Conver-tits en tot un fenomen des que l’àlbum 45cerebros y 1 corazón va aparèixer ara fa unany, Maria Arnal i Marcel Bagés tanquenuna gira triomfal amb un concert que,alhora, inaugura el cicle Músiques Sensi-bles.18/X. PALAU DE LA MÚSICA. 21 HORES

FLAMENC D’ALTURA. Duquende i Chicueloinauguren el Festival de Flamencos... yOtras Aves, amb l’acompanyament del Pi-raña al caixó. Nit de glorioses intensitatsjondes.18/X. APOLO. 21 HORES

30 ANYS D’UN CLÀSSIC. Jaime Urrutia reviuuna de les obres convertides en clàssiquesdel pop espanyol, com va ser Camino So-ria, als temps de Gabinete Caligari, i cele-bra el 30è aniversari de la seva aparició.19/X. LUZ DE GAS. 21.30 HORES

EL GEOMÈTRIC MANOLO GARCÍA. El cantautorrocker del Poblenou torna al Palau SantJordi amb elmusculósGeometría del rayosota el braç.Unclàssic sempre jovequenos’adorm sobre els llorers.20/X. PALAU SANT JORDI. 21 HORES

DAMIEN I L’EMOCIÓ. El folk-rock inconfusi-ble deDamien Jurado potser sona dolgut,però és bo i va arribar i es va quedar. Enaquestaocasiópresentaràelmolt recoma-nable i últim The horizon just laughed,dins del cicle Sit Back. Nacho Casado elteloneja.20/X. AUDITORI 2. 21 HORES

UNA SENSACIÓ LOCAL.La pianista i composi-tora Clara Peya, a més de difícil d’encase-llar, ha confeccionat una obra ambiciosad’ampli espectre i temàtica amorosa, Es-tómac, on cohabiten el jazz, el pop i l’elec-trònica. La presenta finalment a Barcelo-na dins del Curtcircuit.19/X. APOLO. 21 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

CHARLOTTE SALOMON, QUAN LA VIDA ES TORNAINSUPORTABLE. Charlotte Salomon (1917-1943) va ser una pintora alemanya d’ori-gen jueu assassinada en una cambra degas al campde concentració d’Auschwitz.Tenia 26 anys i estava embarassada. Dosanys abans, quan la vida es va tornar insu-portable (a l’antisemitisme i l’horror de laguerra, se li va sumar el descobriment quetotes les dones de la seva família s’haviensuïcidat), es va refugiar en l’art com quis’agafa a una taula de salvació. En tot justdos anys va elaborar Vida? o Teatre?, unexcepcional conjunt de 782 guaixos enquè va condensar tota la seva vida a talld’experiència guaridora. Per primera ve-gada espresenta aEspanyauna àmplia se-lecció de la seva obra.MONESTIR DE PEDRALBES. DEL 17/X AL 17/II

EL PARÍS BOHEMI, CAPITAL MONTMARTRE. Elbarri de Montmartre, bressol de la bohè-

mia parisenca del segle XIX, és el prota-gonista de l’exposició Toulouse-Lautrec il’esperit de Montmartre, que explica, apartir de més de 350 obres, l’eclosiód’aquest barri, on una comunitat d’artis-tes i intel·lectualsmarcatsper la seva radi-calitat i avantguarda va conviure ambprostitutes i rodamons, trobant als seuscabarets, cafès concerts i circs no nomésl’anhelada formadevidaantiburgesa, sinótambéuna font d’inspiració per a les sevesobres.CAIXAFORUM BARCELONA. DEL 18/X AL 20/I

PASSAT, PRESENT I FUTUR. Salutacions al noufestival Kronos Art BCN, que promet unviatge en el temps, partint d’un passatproper (Warhol, Tàpies, Bacon, Braque,Miró...), per detenir-se en un present(Banksy, Befaco, Btoy, DaveCooper, GinoRubert, Luis Gordillo...) i treure el capdesprés al futur a través de lamirada d’ungrup d’escolars.ARTS SANTA MÒNICA. DEL 18 AL 28/X

ArtTERESA SESÉ

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CITAS

612000

112394

Diario

204 CM² - 18%

8505 €

62

España

14 Octubre, 2018

P.28

LA SETMANA DEL ‘PLAY’

MÚSIQUES SENSIBLES Maria Arnal i Marcel Bagés enceten el Músiques

Sensibles amb un concert de final de gira al Palau de la Música. Carmen Boza, Roger Mas,

Gemma Humet, Xoel López i El Petit de Cal Eril també passaran per la sisena edició del festival.

DEL 18 D’OCTUBRE AL 23 DE NOVEMBRE

CRUÏLLA DE TARDOR Diumenge el concert d’Anna Calvi donarà el

tret de sortida del festival Cruïlla de Tardor amb un cartell que inclou MGMT, Cat Power, Emir

Kusturica i Myles Sanko, entre d’altres. A la sala Razzmatazz i l’Hivernacle del Poble Espanyol.

DEL 14 D’OCTUBRE A L’1 DE NOVEMBRE

FESTIVAL RBLS El Tantarantana acull aquests dies la segona

edició del Festival de Teatre Jove RBLS, que va néixer amb la vocació d’acostar les arts escèni-ques als adolescents. Amb A.K.A. (Also Known

As), Los bancos regalan sandwicheras y chorizos i altres peces de Marc Rosich, Cris Blanco,

Juanjo Marín o Núria Deulofeu. FINS AL 16 D’OCTUBRE

NIT DE TOTES El Konvent de Cal Rosal (Berga) proposa una

vetllada musical que durarà tota la nit. Comença i acaba amb un sopar i un esmorzar

compartits amb els artistes: Balago, Nuu, Bonafide Rojas & The Mona Passage, Seward, Marina Herlop, Carles Viarnés i Narcoléptica.

13 D’OCTUBRE

FESTIVAL DE PALLASSOS DE CORNELLÀ

Divuitena edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà - Memorial Charlie Rivel, amb una setantena d’espectacles repartits per

diferents espais, places i carrers, amb 47 companyies de 10 països diferents.

DEL 14 AL 21 D’OCTUBRE

DEL 12 AL 18 D’OCTUBRE DEL 2018

Ara Play

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PLAY

136000

11982

Semanal

185 CM² - 22%

887 €

2

España

12 Octubre, 2018

P.29

+ concerts

ACID MOTHER TEMPLERockps~Hereus de classics del rock m~slisi~rgic corn Frank Zappa, JimiHendrix, Pink Floyd i King Crimson,el calidoscopi sonor dels japone-sos Acid Mother Temple torna aBarcelona. UPLOAD. AV DE FRANCESCFERRER I GU~RDIA, 13. METRO:ESPANYA (L1,, L3). HORA:PRELI: 1,8 ~ ANTICIPADA, 22 ~ ATAQUILLA. ¯ Entradium.com

NOAH SLEE SoulArab un EP, To Your Inner Hippie &Cos You Fly As F ** k (2016), i elope, Otherlnnd (2017), Slee s’haconvertit en una de les veus delmoment del neo-soul. JAMBOREE PLREIAE, 17. METRO: LICEU (t3). HORA: [ 22H. PREU: 15 ~ ANTICIPADA, 17 ~ ATAOUILLA. ¯ Proticketing.com

XAVIER RUDD Folk, blues, rockEl cantautor australi~ ha sumat unnou capftol a la seva discografiaarab la publicaci6 de Storm Boy(2018), un disc que descodificar~en directe aquest vespre a lasala del Poblenou. RAZZMATAZZ.ALMOGAVERS, 122. METRO: MARINA(L1) ]flORA: 2OH. PREU: 25 ¯ Cooncert.com

NATALIA L~BOURDETTEI IRUNE LIBERAL Cld~ssicoLa soprano Natalia Labourdette i lapianista Irune Liberal protagonitzenla cita d’aquesta setmana de lanova edici6 del Lied Festival Victoriade los/~ngeles. GALBRIA CARLESTACH ~. M~XiC, 19. METRO: BSPANYA(L2, L3). NORA: I2.30H. PREU: 15~.m15% DE DESCOMPTE.~’~ Entradasdevanguardia.corn

DONAVON FR~NKENREII’ERRock, folk, bluesEl cantautor i surfista californi~ om-plir~ la sala 2 del Razzmatazz arables seves melodies ’bonrotllistes’.RAZZMATAZZ 2 ALMOG~VERS, 1.22METRO: MARINA (L1) HORA: 20HPREU: 25 ~- ANTICIPADA, 28 C ATAQUILLA. ¯ Cooncert.com

DUBIOZA KOLEKTIV Hip-hopEl col.lectiu bosni~ ~s una immensacoctelera en qua, arab el hip-hoptom a base, es mesclen, del reggaeal rock, tota mena de sons i ritmes.APOLO NOU DE LA RAMBLA, 113METRO: PARAI’kEL (k2, L3) HORA:2030H PREU: 17~. Stubhub.es

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

612000

104696

Semanal

170 CM² - 30%

2880 €

18-19

España

12 Octubre, 2018

P.30

JASON DERULO R&B, hip-hopDespr~s de la cancel.lad6 delconcert que havia d’oferir el ruesde febrer passat per treballar en2Bides (disc que veur~ la Ilumaviat)~ Jason Derulo arriba aquestdimecres a Barcelona. SANTJORDICLUB. PG OLiMPIC, 5-7 METRO:ESPANYA (L% L3}. HORA: 21.H. PREU:43,60~ Ticketmaster.es

LAURA PAUSINI Popta italiana recala a Barcelonaarab el ’World Wide Tour 2018’,gira arab quE est~ presentant atot el m6n el seu darter treballd’estudi, Hazte sentir (208}, PALAUSANTJORDI CLUB. PG. OLiMPIC, 5-7.METRO: ESPANYA {L% L3). HORA:2&H PREU: ENTRE 36,701 &07,10 ~¯ Ticketmaster.es

JARABE DE PALO Pop, rockAbans d’acomiadar-se una tempora-da indeflnida dels escenads, Jarabede Palo passa pel Festival MiHenniper celebrar el vint~ aniversari.L’AUDITORI. LEPANT, B50 TEL.: 9324793 00. METRO: MONUMENTAL (L2).HORA: 21H. PREU: ENTRE 28148 E.~’~ Entradasdevanguardia.com

MARIA ARNAL I MARCEL BAG’SIn die folkEl cicle de concerts Mdsiques Sen-sibles inicia una nova edici6 ambMaria Arnal i Marcel Bag,s, unade les aventures m~s suggeridoresde I’escena musical catalana aramateix, coma primers convidats.MOSIQUES SENSIBLE& PALAU DELA MOSIEA CATALANA PALAU DE LAMOSICA, 4-6. METRO: URQUrNAONA (L%L4).HORA: 2&H. PREU: ENTRE 12125,~~K~ Entradasdevanguar dia.~om

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

612000

104696

Semanal

170 CM² - 30%

2880 €

18-19

España

12 Octubre, 2018

P.31

La Sala Petit Palau, del Palau de la Música de Barcelona, será el escenario del Festival Músiques Sensibles, una cita musical en la que no faltarán los artistas de Ponent.

Lleida REDACCIÓN

La sexta edición del Festival Mú-siques Sensibles, que se desarro-llará en Barcelona entre el 18 de octubre y el 23 de noviembre, contará en su cartel con la partici-pación de dos artistas leridanos, el cantautor de Solsona Roger Mas y el artista de la Segarra El Petit de Cal Eril.

El festival, consolidado ya co-mo una de las grandes citas del otoño en Catalunya, vincula la cultura y la música con el com-promiso y la responsabilidad so-cial. Así, el 10% de la recaudación de la venta de entradas estará destinado a diferentes entidades sin ánimo de lucro, que este año son Surtés, Salut Mental Barce-lonés Nord, Aprenem, Fundació Privada Pro Vellesa Autònoma, Diàlegs de Dona y Best Buddies.

El festival empezará el 18 de octubre con el concierto de Ma-ria Arnal & Marcel Bagés en el Pa-lau de la Música Catalana. El resto de conciertos se celebrarán en el

Petit Palau. Roger Mas actuará el 10 de noviembre (22.00 horas) y presentará los temas de su últi-mo trabajo, Pamas, mientras que El Petit de Cal Eril lo hará el 21 de noviembre (21.00) y presentará su nuevo disco "A".

El resto de actuaciones serán las de Carmen Boza e Intana (9 noviembre), Joe Dolman (10 no-viembre), Gemma Humet, Alidé Sans (16 noviembre), Xavi López (17 noviembre) y el cierre será el 23 de noviembre con el concierto The London Community Gospel Choir. FOTO: Lídia Sabaté / Roger Mas actúa el 10 de noviembre (22.00 horas)

Los leridanos Roger Mas y El Petit de Cal Eril, en el Festival Músiques Sensibles La cita, que combina la cultura y el compromiso social, acogerá diez conciertos en el Petit Palau La Sala Petit Palau, del Palau de la Música de Barcelona, será el escenario del Festival Músiques Sensibles, una cita musical en la que no faltarán los artistas de Ponent.

Lleida REDACCIÓN

La sexta edición del Festival Mú-siques Sensibles, que se desarro-llará en Barcelona entre el 18 de octubre y el 23 de noviembre, contará en su cartel con la partici-pación de dos artistas leridanos, el cantautor de Solsona Roger Mas y el artista de la Segarra El Petit de Cal Eril.

El festival, consolidado ya co-mo una de las grandes citas del otoño en Catalunya, vincula la cultura y la música con el com-promiso y la responsabilidad so-cial. Así, el 10% de la recaudación de la venta de entradas estará destinado a diferentes entidades sin ánimo de lucro, que este año son Surtés, Salut Mental Barce-lonés Nord, Aprenem, Fundació Privada Pro Vellesa Autònoma, Diàlegs de Dona y Best Buddies.

El festival empezará el 18 de octubre con el concierto de Ma-ria Arnal & Marcel Bagés en el Pa-lau de la Música Catalana. El resto de conciertos se celebrarán en el

FOTO: Romina Martí / El cartel del Músiques Sensibles es una ilustración de la artista Romina Martí

Petit Palau. Roger Mas actuará el 10 de noviembre (22.00 horas) y presentará los temas de su últi-mo trabajo, Pamas, mientras que El Petit de Cal Eril lo hará el 21 de noviembre (21.00) y presentará su nuevo disco "A".

El resto de actuaciones serán las de Carmen Boza e Intana (9 noviembre), Joe Dolman (10 no-viembre), Gemma Humet, Alidé Sans (16 noviembre), Xavi López (17 noviembre) y el cierre será el 23 de noviembre con el concierto The London Community Gospel Choir. FOTO: Lídia Sabaté / Roger Mas actúa el 10 de noviembre (22.00 horas)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

1914

Diario

526 CM² - 50%

1317 €

42

España

11 Octubre, 2018

P.32

“Fent un bé a la societat, fas un bé a la teva empresa”

LAURA SERRA

Chris Carnie sorprèn d’entrada pel seu bon català. Se’n va anar d’Angla-terra per donar als seus fills l’expe-riència de viure a l’estranger i la fa-mília es va enamorar del Montseny. Fa 20 anys que viu a Sant Esteve de Palautordera, des d’on defensa que estem vivint una revolució filantrò-pica. Carnie és fundador de Factary, una consultora especialista en filan-tropia i captació de fons.

Comencem per la definició de fi-lantrop: la persona que estima els seus semblants. La paraula ve del grec i significa “amor a l’ésser humà”. Però hi ha molt debat sobre què és la filantropia. Jo en tinc una visió molt àmplia: és un acte que ajuda una altra persona, i pot ser directe (fer-se voluntari de la Creu Roja) o indirecte (posar un mi-lió d’euros a una ONG cultural). Què es considera avui filantropia? Abans només hi havia una filantro-pia caritativa, que no demanava gai-re a canvi. Ara hi ha més opcions: des de la donació caritativa fins a la inversió en una empresa social que generi 200 llocs de treball per a dis-capacitats i que impliqui un petit re-torn econòmic per a l’inversor. Qui són els principals filantrops al segle XXI? La idea que són les empreses no és certa. Les empreses en fan, però en realitat són les persones la font més important de diners. En la llista pri-mer hi ha les persones, després les fundacions i finalment les empreses.

¿Les empreses opten més pel pa-trocini, que busca un retorn per a la marca? Qualsevol acte filantròpic té un re-torn. Si dono 1 euro a un senyor sen-se sostre rebo un bon feeling. El que passa amb les empreses és que estan més interessades a valorar aquest retorn i enquadrar-lo amb els seus beneficis. Els empresaris ja pensen d’una forma diferent dels seus avis, i n’hi ha que volen tenir una empre-sa que obtingui beneficis però tam-bé que impliqui retorn social. Han après que fent un bé a la societat, fas un bé a la teva empresa. No es trac-ta de comprar barat i vendre car, si-nó de cuidar totes les persones vin-culades a l’empresa.

Parles d’una revolució filantròpi-ca. Quina revolució és? ¿Recordes la teva àvia fent dona-cions?

Sí, a l’església, quan passaven la pa-nera. O el sobret pel Domund. Ho feia en silenci, sense parlar-ne ni buscar res a canvi. Doncs en du-es generacions hem passat d’aque-lla visió de la filantropia a una altra que parla d’inversions, estratègia, indicadors d’efectivitat, impacte. El que està passant és fruit del canvi en les empreses.

Posem-nos prosaics. Molta gent deu pensar: ho fan per desgravar. No. Hi ha molts estudis que demos-tren que la desgravació no és la mo-tivació principal. Ajuda que una persona que volia donar 10.000 eu-ros en doni 14.000, però fins i tot en les societats on fins fa poc no hi ha-via desgravació, o ben poca, hi havia filantropia, com a Suècia, Noruega i Dinamarca. La desgravació és la manera que té l’estat de pronunci-ar-se a favor de la filantropia. És un petit premi.

Per ser filantrop s’ha de ser ric? Moltes vegades quan parlem de do-nacions ens referim a 10 o 20 euros i quan parlem de filantropia parlem de xifres més grans. Crec que donar 1 euro ja és filantropia. Però és ve-ritat que hi ha un segment de gent adinerada –els high-net-worth indi-viduals (HNWI), gent que té més d’1 milió de dòlars de capacitat d’inver-sió– que són un laboratori per estu-diar la filantropia i entendre’n les motivacions, perquè són pocs i són identificables. També és el segment en què hi ha més experimentació, amb les donacions, els préstecs, els bons d’impacte social... Quins motius els mouen? No hi ha un filantrop estàndard, tots són diferents. N’hi ha que te-nen motivacions religioses o èti-ques, gent que ve d’una família adi-nerada i sempre han ajudat els al-tres i continuen la tradició familiar. Hi ha gent potser més jove que te-nen una idea política de la filantro-pia, pensen en la justícia social. N’hi ha d’altres que estan motivats per veure l’impacte social directe que resulta de la seva filantropia.

El micromecenatge és filantropia? Sí. El crowdfunding ha obert un nou canal molt més directe entre do-nant i beneficiari. En el model tra-dicional d’ONG fas una donació a una entitat que subvenciona una al-tra entitat a l’Àfrica; és una cadena llarga. El micromecenatge se salta intermediaris.

S’evita la falta de transparència? Les ONG grans són molt transpa-rents, i cada vegada més. Sí que hi ha una falta de transparència a les fun-dacions. Només el 7,4% de les fun-dacions espanyoles publiquen els comptes anuals a la web.

I això que des del cas Palau s’han qüestionat molt. La base de la filantropia és la confi-ança. Si estic pensant a posar 10.000 euros en una entitat és perquè tinc confiança en la gent que la gestiona. Si no hi ha transparència no es pot crear aquesta confiança. Tenim un problema molt greu a l’Estat. A Ho-landa van condicionar les desgrava-cions fiscals a la publicació dels nú-meros de les fundacions i ara la gran majoria ho fan.e

Implicació Des dels peus del Montseny, aquest expert en filantropia treballa perquè els privats s’impliquin econòmicament en la societat i la cultura. Col·labora amb Pallapupas i dirigeix des del 1990 Factary, la primera agència de captació de donants a EuropaExpert en filantropia

Chris Carnie va oferir una ponència al Macba per a la Fundació Catalunya Cultura. MANOLO GARCIA

CHRIS CARNIE

“La idea que les empreses són els principals filantrops no és certa: són les persones”

“Tenim un problema greu a l’Estat amb les fundacions; només el 7,4% fan públics els comptes”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

L'ENTREVISTA

136000

11982

Diario

680 CM² - 81%

3264 €

30

España

15 Octubre, 2018

P.33

38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 15 OCTUBRE 2018

ESTEBAN LINÉSBarcelona

Tot i que VíctorManuel és un ho-me que sempre téalguna cosa entremans, des de feiadeu anys que no

publicava música nova pròpia.Des d’aquell No hay nada mejorque escribir una canción fins al’acabat d’enfornar Casi nada es-tá en su sitio (Sony), el cantautordeMieres ha abocat el seu tempsi la seva música en diversos pro-jectes com Vivir para cantarlo,Cincuenta años no es nada, Can-ciones regaladas –juntamentamb la seva dona, Ana Belén– iaquests dos últims anys El gustoes nuestro –de bracet amb AnaBelén, Joan Manuel Serrat i Mi-guel Ríos–. Comença una giraben aviat, tot i que a Barcelonano se’l podrà sentir fins l’abril del’any que ve.

Tenia planificat publicaraquest àlbum ara?No, en mi tot és bastant més es-pontani. Acabant la gira d’El gus-to es nuestro, un dia el meu fillDavid em va demanar si no es-criuria cançons noves: “Elsmeusamics emdiuenque fa tempsqueno fas coses noves”, emva deixaranar. I això emva fer un clic aquídalt, i em vaig posar a escriured’una tirada. És una cosa que nom’havia passat mai. Només es-cric cançons quan tinc un disc ala vista. Va arribar Nadal, emvaig tancar, emvaig posar a com-pondre cada dia i al final van sor-tir melodies i frases pràctica-ment juntes.

Suposo que ja li deuen haverdemanat què vol dir amb el tí-tol que encapçala el seu nou àl-bum.Una sensació, que em semblabastant generalitzada, que totpassa a gran velocitat. Des de lesnotícies, que no només van i ve-nen sinó que moltes són efíme-res i sovint falses, les noves tec-nologies, tot va tan de pressa quesovint tot és molt confús.

Com resumiria el contingutde l’àlbum? És polític?Sí, per descomptat, com tots elsmeus. De vegades explícitamenti d’altres subterràniament.Elegirrumbo, per exemple, és una can-çó evidentment política, que heescrit perquè la gent no es quedia casa seva veient passar les co-ses, que sigui activa i participi;Digo España ho és d’una maneramolt evident, igual que ho va seral seu dia España camisa blancade mi esperanza.

Aquesta cançó ha aixecatmolta polseguera. Hi canta:“Digo España y qué bien quesuena esa palabra / no la arrojocontra nadie, contra nada” o“Digo patria y es tan mía”.És l’única lletra de les cançonsdel disc que vaig portar tot eltemps al telèfon, per ensenyar-laa gent que em mereixia confian-

ça, quan encara no tenia nimúsi-ca. Volia veure la reacció que te-nien i si el que estava fent erauna marcianada. La vaig ense-nyar a Iñaki Gabilondo o aDavidTrueba, molt pròxims i d’opiniómolt interessant per a mi. I tot-hom em va dir el mateix: “Collo-nut”.

Si no l’hi arriben a dir, quèhauria fet?M’ho hauria pensat, lògicament.Em sembla una cançó neta en elsentit que posa les coses sobre lataula: el que a mi em passa res-pecte a aquest país, els odis pro-funds que hi sento i que, d’altrabanda, em sento molt d’aquí,molt d’Espanya.

Per què aquesta necessitatd’exterioritzar aquest senti-ment? Vostè sabia que tindriamolta repercussió.D’entrada et diria que si pensésen tot el que podria passar quanescric una cançó em quedariaparalitzat, no sortiria de casa i noescriuria una sola nota. Quan hovaig consultar amb ells, em vaquedar clar que s’entenia el quedeia i que els semblava bé. I ellsno són dels que porten una ban-dereta aquí penjada ni són patri-otes a ultrança, com tampoc noho soc jo.

Què vol dir en aquestacançó?Vull dir que reconec, com a nennascut el 1947, un país que sem-pre m’han dit que era el meu.Sento d’algunamanera que hi hamassa sacsejades per tot arreu,lícites però que no comparteixo.Miro de dir el que dic. Socd’aquest país, i hi ha, insisteixo,moltíssimes coses d’Espanyaque no m’agraden, però és el

meu país, i em fot que de sobtese’l maltracti des de tants costatsi li clavin puntades de peu alsturmells.

En termes polítics, aquestperíode és un dels més críticsdes de la transició?El més aspre i el que entencmenys.

Per què no l’entén?Quan no comparteixes una cosa,et resulta difícil entrar en lamentalitat d’una altra gent queestà pensant just el contrari quetu. I després, bé, perquè he llegitmolt de la situació que estem vi-vint per tractar de comprendre-

la. I la veritat és que és una situa-ció molt sorprenent perquè nom’esperava mai això d’un sectorde Catalunya. He entès sempreles diferències i les divergències,però aquesta situació no me l’ar-ribo a creure. Fa uns mesos vanfer una entrevista a Jordi Pujol;deia que el nacionalisme té unexcés d’idealisme, i vaig pensar:“Quins pebrots que ho digui pre-cisament ell!”. Em va semblarque no fa falta ser tan cínic perfer política.

Joan Manuel Serrat el deviatenir ben informat...Amb en Joan tot això ho vamviure en directe quan estàvem aAmèrica fent El gusto es nuestroquan va fer les famoses declara-cions en l’època del referèndum.Per a mi ha estat molt descorat-jador perquè tractar ara en Joande feixista sembla una broma demal gust, i et mostra la realitatque això s’està vivint en algunsaspectes d’unamaneramolt des-controlada. Tinc la sensació quehi ha una part de la classe políti-ca queha tret tota la pasta del tubi que ara l’hi vol tornar a ficar pe-rò no sap com ho ha de fer. Crecque està tot tan enverinat quetrigarà molt de temps a recom-pondre’s, si és que algun dia esrecompon, que jo no ho veig gai-re clar.

Vostè sempre havia mostratprejudicis cap a les banderes.Com els ha superat?A mi això de la bandera em tocaels collons; l’exhibició de la ban-dera em fot. Recordo el meu pri-mer moment d’estupor que vaigtenir amb la bandera, que va serquan Santiago Carrillo ens vaconvocar a un munt de quadresdel PCE a Capitán Haya quanens van legalitzar i ens va dir quea partir d’aquell moment la nos-tra bandera era aquesta, la cons-titucional espanyola. Va ser untràngol per a tothom. Ens vamhaver de ficar la republicana onens va cabre. Em continua gri-nyolant el tema, perquè veig queles banderes només serveixenper estovar-nos amb els pals elsuns als altres. I t’ho diu algú queha cantat en l’antic Palau delsEsports en la campanya de “Lli-bertat, amnistia, estatut d’auto-nomia” o en el míting final de lacampanya electoral d’ERC ambHeribert Barrera de candidat el1978 a la plaça de toros, les pri-meres eleccions després de laConstitució. Recordo que una deles cançons que vaig cantar vaser Veremos a Dolores; vaig ex-plicar de què anava la lletra so-bre la Pasionaria, i la xiulada queem van fer va ser impressionant.Encara tinc un record molt viudel desassossec que vaig sentiren aquell moment.

La censura i la llibertat d’ex-pressió han aparegut enmig dela situació política catalana.No hi té res a veure, en principi.La llei mordassa apareix comuna conseqüència del 15–M, delpodemisme i tot plegat. D’aquíve tot, com la flipada de castigarun individu que es manifestaamb 20.000 euros de multa.També hi ha d’haver alguna cosamal feta al nostre Codi Penalquan es pot condemnar un rapera tres anys de presó per haver ditno sé què. És un disbarat.

Cantarà Digo España quanvingui al Palau de laMúsica?Esclar. No he deixat de cantarmai el quehe volgut. I estic segurque aBarcelonanoemxiularan, isi ho fan serà un error seu.

ANGELA SILVA

Serè i lúcid. El cantautorasturià fotografiat durantl’entrevista feta a Barcelona lapassada setmana promocio-nant el seu nou àlbum

Víctor Manuel, cantant, publica l’àlbum ‘Casi nada está en su sitio’

ENTREVISTA

Al Palau i al Guitar BCNVíctorManuel afronta el

començament de la sevanova gira (el 26 d’octubrevinent a Avilés, “en un tea-tre petitó però ambmoltesfacilitats, perquè la gent queel porta està molt entrega-da”) amb la tranquil·litatque donen l’experiència iestar envoltat d’un equipsolvent. La gira de Casinada está en su sitio estàconcebuda pel prestigiósdirector teatral José CarlosPlaza i la banda que l’acom-panyarà està formada pelsmateixos músics que vandonar forma a l’estudi al’esmentat àlbum, encapça-lats pel seu fill David SanJosé. El cantautor asturiàdesembarcarà al festivalGuitar BCN el 4 d’abril (Pa-lau de laMúsica). Aquest

cicle celebrarà la seva 30aedició i ja haurà estat inau-gurat pel músic argentí FitoPáez. Ho farà el 31 de genera L’Auditori, nou anys des-prés de la seva última visitaa Barcelona. Els noms quees coneixen fins ara delGuitar formen, com sempre,una proposta heterogènia,malgrat que amb l’accentposat, en general, en la rei-vindicació de la paraula i elvalor de la cançó: PedroGuerra (15 de febrer), JavierÁlvarez (28 de febrer), NilMoliner (8 de març), IvánFerreiro (14 de març),Trombone Shorty & OrleansAvenue (29 de març), Ele-fantes (5 d’abril), El Niñode la Hipoteca (11 d’abril) iIsmael Serrano (18 de junyal Liceu).

LA LLEI MORDASSA

“Hihad’haveralgunacosamalfetaalCodiPenalsipotcondemnarunraperatresanys”

“Em fot que esmaltracti Espanyades de tants costats”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

612000

104696

Diario

1066 CM² - 94%

27636 €

38

España

15 Octubre, 2018

P.34

COL·LECCIONISTA DE DISCOS

Roser Tort

ostè tenia una au-tèntica fonoteca acasa seva.Hi havia més de 2.000

discos... perquè a part dels que hecedit a l’Institut de Música tambén’hi havia d’altres que he regalat adiverses persones.

No els escoltava?Eren del meu marit, i en realitatjo no sabia ni el que hi havia. Sa-bia que tot era música clàssica imoltes coses les coneixia, però nosabia quin valor tenien aquestsdiscos. Com que era una cosaque el meu home s’estimavamolt, vaig pensar que havia d’es-tar en un lloc com l’Institut, onse’n pot treure un profit entre lagent realment interessada en lamúsica. Ho vaig consultar amb

les meves filles i no hi van veurecap problema.

I com van reaccionar a l’Institutde Música?Els vaig trucar i li vaig proposar aldirector, el David Sanz, que vin-gués a fer un cop d’ull als discos.El primer que em va dir va ser:“Ostres, realment aquest senyor

n’entenia molt, de música”. Em vaassegurar que hi havia algunesgravacions extraordinàries, decol·leccionista. Així que s’ho vaemportar. D’això ja en fa sis me-sos, i durant aquest temps s’hadedicat a catalogar els discos.

Quins enregistraments destaca?Alguns de curiosos com el primer

disc que van gravar els germansLluís i Gerard Claret amb el pia-nista Albert Attenelle, el conegutcom a Trio de Barcelona. És tandifícil de trobar que es veu que niels Claret el tenen.

El seu marit era un autèntic me-lòman, doncs.Sí, ja de petit estava enganxat a la

ràdio, que a la nostra època eral’única manera d’escoltar música.Ja de més gran, sempre que podiaanava al Palau de la Música, aBarcelona, on vivíem. Aleshoresles entrades del galliner costavencinc pessetes. Poc després ja vacomençar a comprar discos, i lacol·lecció va augmentar encaramés quan vam venir a viure a An-dorra, fa cinquanta anys.

Andorra, el paradís del disc.Quan vam venir aquí per primercop, el primer que va veure va serla botiga Transbord, i ja s’hi va fi-car de cap.

I sempre va escoltar vinils? No. Quan va sortir el CD tambéva començar a comprar-ne. Iamb el DVD igual: va col·leccio-nar-ne un munt d’òpera i de mú-sica clàssica. De tant en tant liagradava posar els discos de vinil,però va arribar un punt, per culpade l’Alzheimer, que es va oblidarde com funcionava el tocadiscos.I al final fins i tot va deixar d’agra-dar-li la música... Una llàstima.

Sembla que escoltar discos devinil torna a estar de moda.Sí, però hem arribat a un puntque la gent escolta música al mò-bil, que no sé com s’ho fa. Ara hotenim tot allà: telèfon, càmera,televisió i equip de música. És lò-gic que s’hagi d’anar avançant,però tot és molt més fred.

V

“En veure el Transbord, el meuhome s’hi va ficar de cap”

>> Passió per la fonografia82 anys. Acaba de cedir a l’Institut de Música d’Andorra la Vella una col·lecció de 1.800 discos de vinil demúsica clàssica i òpera que havien estat del seu marit, Joan Codina Rovelló, mort el desembre del 2016.

propde

JORDI SALAZAR

J. S.

Diari d'Andorra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

Diario

353 CM² - 42%

462 €

32

España

15 Octubre, 2018

P.35

Sociedad Filarmónica. Sociedad Filarmónica. La entidad abre su 98 temporada de conciertos con un recital a cargo del dúo forma-do por la mezzosoprano Marta In-fante y el pianista Jorge Robaina. Marta Infante mantiene una acti-vidad liederística importante y, junto a Jorge Robaina, ofreció re-citales por los teatros y auditorios más importantes de España, entre ellos el Palau de la Música Catala-na, donde fueron premiados en el concurso con el Primer Palau. ■ Mañana, a las 20.30 horas en el Teatro Principal.

Fotoperiodismo. La exposición “Voltar a Ítaca” de Alba Sotelo es una muestra fotográfica que, por una parte reflexiona sobre el esta-do del sector de la pesca tradicio-nal en Galicia y por otra, trata el concepto del mar como espacio de ausencia/presencia en torno al viaje interior de un personaje imaginario, con paralelismos con Ulises. ■ Puede visitarse hasta el 18 de noviembre en el Pazo.

A procura do tesouro. Se acaba de publicar el listado definitivo de preinscritos con plazas confirma-das para las actividades “A procu-ra do tesouro”, “A hora do conto” y “RockLab” . Se ofertaban 319 pla-zas y se recibieron 334 solicitu-des. Las actividades se pondrán en marcha la próxima semana. ■ Se desarrollarán hasta mayo de 2019.

Exposición colectiva. La Asocia-ción Artística y Cultural de Ponte-vedra celebra una exposición co-lectiva en el Casino Mercantil. Par-ticipan de 22 artistas. ■ Durante este mes.

Goya y Dalí. Afundación y el Mu-seo del Grabado de Ribeira pre-sentan la exposición “Goya e Dalí. Os caprichos de dous xenios” en el Café Moderno. En este proyecto expositivo, diseñado expresamen-te para Afundación, Goya y Dalí establecen un diálogo a través de la serie “Los caprichos”, abordada por Goya entre 1796 y 1799 y revi-sada por Dalí dos siglos más tarde apoyándose en la técnica del he-liograbado para realizar réplicas exactas de los grabados goyescos e intervenir sobre ellas. ■ Hasta el 19 de enero.

Na beira do río. Una nueva edi-ción de “Na beira do río. Diálogos na pintura” se pone en marcha pa-ra mostrar el trabajo de dos artis-tas: Antón Sobral y Carmen Her-mo. ■ Este mes en el Pazo.

Poesía. Los poetas Eduardo Esté-vez, Lorena Rei y María Lado parti-ciparán en la actividad “Teñamos a poesía en paz” en la que presen-tarán sus libros. ■ En la librería Paz, el próximo día 18, a las 20.30 horas.

Actos y Expos.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PONTEVEDRA

219000

51984

Diario

140 CM² - 13%

167 €

10

España

14 Octubre, 2018

P.36

360 GRADOS

MÚSICA

MANU GON

Este domingo se inaugu-ra en el auditorio del Centro Cultural de Je-

sús la primera edición del Festival música de cambra de Santa Eulària des Riu.

Se trata de un proyecto impulsado de forma conjun-ta por las pianistas Elvira Ramón y María José Perete, en colaboración con el Ayuntamiento de Santa Eulària. Según sus organiza-doras pretende «transmitir el arte de la música de cáma-ra al mayor número posible de personas». Para ello, el programa, que incluirá con-ciertos este domingo, el sá-bado 27 de octubre y el sába-do 3 de noviembre, contará con la participación con un destacado elenco de artistas, compuesto por músicos ibi-cencos, de Barcelona y Ali-cante.

El primer concierto lleva-rá por nombre La ruta de la bellesa y estará protagoniza-do por la violinista ibicenca Lina Tur Bonet y la pianista barcelonesa Alba Ventura. En él se podrá disfrutar de un recorrido por la música de la primera mitad del siglo XX a través de conocidas obras de compositores tan importantes como el francés Joseph Maurice Ravel o los españoles Manuel de Falla, Enrique Granados, Eduard

Toldrà o el gerundense Isaac Albéniz.

El programa de esta primera edición se completa con otros dos conciertos más, también a las 20.00 horas y también en el auditorio del Centro Cultural de Jesús.

El primero de ellos se ha bautizado como De viatge amb Miquel Colom Marí y es-tará protagonizado por el Trío Iboshim, formado por la violinista Cristina Prats, la violonchelista Mónica Marí y la pianista María José Pere-te.

Mientras, la última cita será L’ànima popular de la cançó espanyola, el sábado 3 de noviembre. En él partici-parán la soprano barcelone-sa Ana Puche, y el pianista alicantino Alejandro Picó-Leonís.

La entrada para cada uno de los tres conciertos será de 10 euros si se compran de forma anticipada en el portal de Internet www.visitsan-taeulalia.com/espectaculos, y de 12 euros si se adquieren en la taquilla del Centro Cul-tural de Jesús el mismo día del concierto. Además, los menores de 12 años y los ju-bilados sólo tendrán que abonar 5 euros, tanto si com-pran la entrada de forma an-ticipada como si lo hacen el mismo día de la actuación.

Santa Eulària disfrutará con la música de cámara durante tres fines de semanaEste domingo a las 20.00 horas comienza en el auditorio del Centro Cultural de Jesús la primera edición de este ciclo de conciertos que traerá hasta el municipio a algunas de las músicas más importantes del panorama nacional

ALBA VENTURA Nacida en Barcelona, debutó como solista a los 13 años con la Orquesta de Cadaqués, Sir N. Marriner en San Sebastián y en el Auditorio Nacional de Música. Desde entonces su carrera no ha parado de crecer con invitaciones al Wigmore Hall, el Barbican, la Igle-sia de St. Martin in the Fields, el Concertgebouw de Ámsterdam, el Musikverein de Vie-na, o la Cité de la Musique de París. Además ha tocado en las principales salas españo-las, en Bogotá y Auckland, Nueva Zelanda, ha sido dirigida por Antonini, Harth-Bedoya, Hogwood, Mas, Pons, Oue, Ros Marbà y Vásary, y ha colaborado con las principales or-questas españolas, la Phliharmonia y Hallé, la Filarmónica Nacional de Hungría, o la Sin-

fónica Nacional Checa. Durante los últimos años se ha presentado con gran éxito en China y en Estados Unidos, invitada por la Sociedad

Chopin de Connecticut, y ha realizado recitales en el Reino Unido, en el Auditorio Nacional de Música, en el Palau de la Música Catalana, en el Teatro de la Maestranza o en el Auditorio Baluarte. Además, su participación en el Festival de Wissembourg, en Francia, fueron muy alabados, lo mismo que sus colaboraciones en los London Mozart Players, o con las sinfónicas de Barcelona, del Gran Teatre del Liceu o de Castilla y León.

A lo largo de su carrera ha ganado el Queen Elizabeth Rose Bowl, entregado por el Príncipe de Gales, o el Premio IM-PULSA de la Fundación Príncipe de Girona. Sus últimos trabajos discográficos están dedicados a Rachmaninov y los Études (desde Czerny a Rautavaara) y han tenido gran acogida por parte de público y la crítica.

LAS DOS PARTICIPANTES DEL DOMINGO

LINA TUR BONET

Esta ibicenca está considerada una de las violinistas más interesantes e innovadoras del momento, siendo requerida en New York, Tokio, Israel, Montreal, Sudamérica y en toda Europa.

Trabajó desde muy joven con los artistas más reconocidos de la música barroca, romántica y contemporánea y por ello su repertorio abarca más de 400 años. Ha sido concertino de la mayoría de grupos barrocos españoles y de Il Complesso Barocco, la Hofkapelle Munich, Concerto Köln, Bach Consort Wien, Clemencic Consort, Orquesta del Palau de les Arts, la Orquesta Filármónica de las Palmas y la Orquesta d’Auvergne. Además, ha tocado con Les Musiciens du Louvre, Les Arts Florissants, la Mahler Chamber Orchestra o la Orchestra Mozart Bologna y ha grabado para Deutsche Grammophon, Naïve o Virgin en la Ópera de Sidney, el Lincoln Center New York, el Bunkamura Hall, la Scala de Milán o la Philharmonie Berlín.

Ha sido solista y violinista en grupos de cámara de Viena, Londres, Amsterdam, Tokyo, Graz, Munich, San Petersbur-go, New York, San Diego, Israel y en toda Sudamérica. Sus discos, han tenido una enorme acogida internacional, recibien-do el Melómano de Oro, premios de las revistas Scherzo, Ritmo o la alemana Toccata y el Diapasón francés en numerosas ocasiones.

Periódico de Ibiza yFormentera Última Hora

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

IBIZA

172000

2159

Diario

547 CM² - 51%

1232 €

27

España

12 Octubre, 2018

P.37

Concierto de la Sociedad Filarmónica en la inauguración de la 98 temporada ■ El lunes, a las 20.30 horas, en el Teatro Principal La Sociedad Filarmónica de Pontevedra abrirá el próximo lunes, su 98 temporada de conciertos, y lo hará con un recital que estará a cargo del dúo formado por la mezzosoprano Marta Infante y el pianista Jorge Robaina. El concierto tendrá lugar en el Teatro Prin-cipal, a las 20:30 horas. Marta Infante mantiene una actividad liede-rística importante y, junto a Jorge Robaina, ofreció recitales por los teatros y auditorios más importantes de España, entre ellos en el Palau de la Música Catalana, donde fueron premiados en el con-curso el Primer Palau por la interpretación de Mahler y Dvórak.

Marta Infante y Jorge Robaina. // FdV

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PONTEVEDRA

219000

41254

Diario

119 CM² - 11%

109 €

8

España

12 Octubre, 2018

P.38

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

8281

Bisemanal

534 CM² - 61%

1464 €

31

España

11 Octubre, 2018

P.39

RESERVAUn tast de tot el que pots comprar a timeout.cat

Sopar maridatgeQu/~ 6s? Menfi de degustaci6 de sisplats maridat amb vins del cellerBouquet d’Alella a Mas Salagros.Per qu~ hi heu d’ana~ E1 menfil’elaboren el xef de la casa, elprimer EcoResort 100% ecolbgicde l’Estat, i el del Last Monkey deBarcelona, tapes asi/~tiques i fusi6mediterr/~nia.Per qu~ 6s especial? E1 preu 6sun regal. I us hi podeu quedar adormir, amb esmorzar i despertaren plena natura inclosos.-) Sopar maridatge. Mas Salagros. De. 17.49-138~.

Tomatito i Jos6 Merc6Qu~ 6s? Elguitarristaiel cantaorestrenen en directe alDe Caj6n(el cicle de flamenc delFestivalInternacionalde Jazz deBarcelona) De verdad, elseu discjunts, un disc de flamenc classic.Per qu/~ hi heu d’anar? S6n dos delsgrans referents delflamenc delsOltims 50 anys.Per qub 6s especial? Ser~l’estrenaen directe de De verdad, queprecisament t6 elgermen enl’edici6 de12017 delDe Cai6n, onTomatito va convidar Mere6.--) De Caj6n. Palau de la M~siea. M: LJrquinaona.Divendres 16 de novembre. 21.30 h. Des de 18~.

Taller de cebicheQub 6s? L’espaigastronbmic Roc35us revela els trucs d’aquest delici6splat icbnic de la cuinapemana.Per qu/~ hi heu d’anar? Elaborareu itastareu cebiche de corbina, 11etde tigre, guarnicionsibegudestipiques.Per qu~ 6s especial? Abandad’experimentar lariquesa desabors i aromes de lagastronomiaperuana, corn que cont6 elementsde totes les cuines del mdn, el tallerincorporaa les receptes un toclocali catal~.-) Roc35. M: Llacuna. Dimecres 17.19.30 h.50~.

Secret Foodie SocietyQub 6s? O]tim element d’aquestaexperi~nciagastronbmicaen cincactes, que s’acomiada arab l’]~ter.Per qub hi heu d’anar? Siviviu per lesexperibncies gastronbmiques, heude formar part d’aquestasocietatsecreta. I siheu assistit als soparsdedicats a l’aire, l’aigua, el foci laterra, ja sabeu per qub cal repetir.Per qub 6s especial? Els xefs MikyManrubia, del Ching6n, i PolGarcia, creador de les experibnciespop-up Pop Secret, us delectaranarab la fusi6 dels altres elements.--) Secret Foodie Society: ~ter. Oijous 8 denovem bre. 20.30 h. 85 E.

Jazz i blues al MandarinQu~ 6s? Concerts, cbctels igastronomia alJardi Mimosa de1Mandarin Oriental, l’oasi secret de1lux6s i c6ntric hotelPer qub hi heu d’anar? Perqub hidescobrireu un paradis urb/~amagat al passeig de Gr/tcia.Per qu~ 6s especial? Durant tot el mes,mfisica enviu cadadimecres arabJohnny Big Stone & Sweet Marta(10 d’octubre), AnandaMassa (17d’octubre), The Blues Prisoners(24 d’octubre) i Joan Mar~i & JanDombnech (31d’octubre).-) Mandarin Oriental. M: Passeig de Gr~cia. Finsa131 d’octubre. 20 h. 18 ~ (amb copa).

Teatre, m0sica, gastronomia: troba les millors entrades a timeout.cat/reservabcn

Time Out Barcelona 11 - 17 d’octubre 2018 22

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

63000

51883

Semanal

520 CM² - 100%

11078 €

22

España

11 Octubre, 2018

P.40

Per Glòria Pivetal

Maria Àngels Vallvé

F U N D A D O R A I P R E S I D E N T A D E G V C G A E S C O

B A R C E L O N A , 1 9 4 2

B A T X I L L E R A T I P R E U N I V E R S I T A R I E S C O L A

S A G R A T C O R D E S A R R I À“Vaig conèixer el meu marit (Joan Hortalà, actual president de la Borsa

de Barcelona) a la facultat. Era el meu professor de teoria econòmica.

L’any 1966, quan jo vaig acabar la carrera i ell va guanyar la càtedra,

ens vam casar”

“La meva família tenia una empresa metal·lúrgica. Jo havia marxat un any a Escòcia i, com que sabia

molt bé l’anglès, em vaig encarregar de les operacions de cobertura del preu del coure al London Metal

Exchange”

L ’ A N Y 2 0 0 1 V A F O R M A R P A R T D E L

P R I M E R G R U P D E D O N E S Q U E V A N

A C O N S E G U I R S E R A D M E S E S C O M A

S Ò C I E S A L C E R C L E D E L L I C E U . A B A N S

N O M É S P O D I E N E N T R A R - H I S I

A N A V E N A C O M P A N Y A D E S

D ’ U N H O M E . “ V A S E R M O L T D I F Í C I L Q U E

E N S A D M E T E S S I N ” , R E C O R D A

“L’any 1989, amb la reforma del mercat de valors, va desaparèixer la figura de l’agent i es van constituir les societats i agències de valors. Juntament amb Garçón i Francisco Contreras vam fundar GVC. El nom ve de

les sigles dels nostres cognoms”

“En Xavier Garçón, que més endavant seria

el meu soci a GVC, em va ajudar molt. I també

en Xavier Ribó, que ja era agent i va ser el meu

padrí el dia de la presa de possessió. Al saló de

contractació hi havia un guirigall terrible. Durant

un mes vaig limitar-me a fer d’oient. Després

comences a entendre i escoltar el que t’interessa.

Era molt estressant. La sessió durava una hora i

mitja i cada dos o tres minuts es cridava un

determinat valor. Mentrestant hi havia clients

que et trucaven i et donaven ordres. Ho

apuntàvem tot a mà”

“Llavors ja teníem dos fills. Els meus pares em van ajudar a cuidar-los mentre jo preparava les oposicions.

Les vaig aprovar l’estiu del 1971 i em vaig convertir en la primera dona agent de borsa de tot l’Estat”

M A R I A À N G E L S V A L L V É A L S E U D E S P A T X . E L

Q U E M É S L I A G R A D A É S P A S S A R T E M P S A M B L A S E V A F A M Í L I A . T É C I N C

F I L L S I 1 4 N E T S . L A S E V A F I L L A C A R M E

H O R T A L À É S D I R E C T O R A G E N E R A L

D E G V C G A E S C O B E K A , L A S O C I E T A T D E

V A L O R S D E L G R U P

1 9 6 1 1 9 6 6

L L I C E N C I A D A E N E C O N Ò M I Q U E S I

E M P R E S A R I A L S , A C T U À R I A D ’ A S S E G U R A N C E S , U B

1 9 9 5

L L I C E N C I A D A E N D R E T , A B A T O L I V A

1 9 6 6 1 9 7 1

R E S P O N S A B L E D ’ O P E R A C I O N S D E C O B E R T U R A , M E T A L E S Y P L A T E R Í A S R I B E R A

1 9 7 1 1 9 8 9

A G E N T D E C A N V I I B O R S A

1 9 8 9 2 0 0 0

C O R R E D O R A D E C O M E R Ç I P R E S I D E N T A D E L C O L · L E G I D E C O R R E D O R S D E C O M E R Ç

“L’honestedat és el més important. El bon

professional ha de ser bona persona primer. I, a la llarga, fer les coses bé

acaba sent més rendible”

2 0 0 0 2 0 1 2

N O T À R I A

1 9 8 9 2 0 0 7

F U N D A D O R A I P R E S I D E N T A , G V C

2 0 0 8 A C T U A L I T A T

COMPRA DE GAESCO I PRESIDENTA, GVC GAESCO

Experiència laboral

Lliçó de vida

Formació

tTalent

“Una nit d’estiu, prenent una copa amb uns amics a la Costa Brava, algú va comentar que les dones ja es podien presentar a l’oposició a agent de canvi i borsa i el meu marit em va animar a fer-ho”

A C T U A L M E N T

V I C E P R E S I D E N T A , L L I G A E S P A N Y O L A D E C O O P E R A C I Ó E U R O P E A ( L E C E )

M E M B R E D E L A J U N T A D I R E C T I V A , R A C C

V O C A L D E L P A T R O N A T , F U N D A C I Ó O R F E Ó C A T A L À - P A L A U D E L A M Ú S I C A

V I C E P R E S I D E N T A D E L P A T R O N A T , F U N D A C I Ó P R O - V E L L E S A

“Qui digui que ha vist venir una crisi, menteix. Nosaltres vam decidir comprar Gaesco el maig del

2008 i al setembre va caure Lehman Brothers. Però jo soc optimista de mena. Vam pensar que era una bona ocasió i vam tirar endavant. En cada una de les meves decisions, de fet, ha passat alguna cosa. El 1991, quan vaig comprar GVC als meus socis, acabava d’esclatar

la primera guerra del Golf i també era un moment de gran incertesa”

“En aquests 40 anys la manera de contractar ha canviat molt, però la base és la mateixa:

ajudem les persones a preservar i rendibilitzar el seu patrimoni, però sempre d’acord amb el

nivell de risc que vulguin o puguin assumir. La nostra màxima és l’sleeping point: la persona

ha d’estar tranquil·la amb les seves inversions de manera que pugui dormir a la nit”

“En el fons, l’especulació és a tota l’activitat econòmica. Qui compra patates procura que el preu

sigui com més baix millor per poder guanyar un marge. Però és cert que en el món financer s’ha sofisticat molt i ha arribat a punts de no retorn,

com els de la crisi de fa 10 anys. Jo sempre dic que no s’ha d’invertir en cap producte que no entenguis

del tot o que no puguis explicar”

“La decisió de traslladar la seu de la societat de valors a Madrid va

coincidir amb l’1 d’Octubre, però l’havíem pres abans, a l’agost, i no

va ser per raons polítiques sinó arran de la integració de Beka Finance, la

societat de valors que havíem comprat a Bankia. A més, la seu de la gestora

continua estant a Barcelona”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EMPRENEM

136000

20056

Diario

714 CM² - 85%

4080 €

40

España

14 Octubre, 2018

P.41

44

Al igual que otros poetas, prosistas, pinto-res,... también vio la luz primera en Man-zanares, como a la sombra del ya comen-tado en otras ocasiones Castillo de Pilas

Bonas, Ciriaco García Sánchez, que nace en 1927 y fallece, -el 22 de mayo de 1995-, en la barcelonesa población de Casteldefels, después de haber sido minero, político, sindicalista y escritor.

Ningún dato conoce quien suscribe acerca de los primeros años de vida de Ciriaco García Sánchez, que por otra parte imagino similares a los de cual-quier otro chico, hijo de familia humilde, de aquel primer tercio del pasado siglo. De todos modos no hubo de tener demasiado tiempo para juegos y co-rrerías ya que en 1943, con apenas dieciséis años, comienza a trabajar en las minas, -por entonces en notable apogeo-, que se explotaban en la tole-dana población de Puebla de Almoradiel, lares por donde tejió buena parte de su existencia el también poeta, madrileño de nacimiento, Rafael Fernández Pombo, trabajo que abandonaría nuestro paisa-no ocho años más tarde, 1951, cuando se traslada a Cataluña, -exactamente a la ciudad de Tarrasa-, para comenzar una nueva etapa como ferroviario, parece que ese fue el o� cio de su padre, al mismo tiempo que como ceramista.

Es por ahora cuando se a� lia al Partido Comu-nista de España, -fundado en el mes de noviembre de 1921-, y a su “� lial”, el Partido Socialista Uni� -cado de Cataluña, que comienza su andadura en 1936, -en los incipientes inicios de la Guerra Civil-, y que desaparece como tal en 1987.

García Sánchez, políticoNotable, y tremendamente amplia, fue la trayecto-ria política de García Sánchez. A modo de sinopsis sobre la misma cabe decir que por 1954 formó par-te del “Equipo Pensante” del PSUC; que participó en la denominada “Huelga de las bicicletas” vigente entre 1956 y 1957; que por 1960 destacó, en Tarrasa, en las protestas por las detenciones de varios im-plicados en los conocidos como “Sucesos del Pa-lau de la Música”, acaecidos el 19 de mayo de aquel año, durante un homenaje al poeta Joan Maragall, considerado uno de los padres de la poesía catala-na moderna; participó, igualmente, en la creación del sindicato Comisiones Obreras, -confederación sindical fundada en 1976 por activistas tanto comu-nistas, como de otras tendencias políticas; formó parte de los comités central y ejecutivo del PSUC, en 1965; intervino en el VIII Congreso del Partido Comunista de España, a cuyo comité central per-teneció; fue coordinador de Comisiones Obreras, junto a otros compañeros, en Cataluña;... además de ser el máximo responsable de la coordinadora catalana de dicha central sindical, en la clandes-tinidad, hasta 1975 y desde 1973, momento en que se data el llamado “proceso 1011!”, que se saldó con la condena a prisión de toda la dirección del re-ferenciado sindicato. Tan dilatado periplo político tuvo, lógicamente, sus consecuencias. Unas no tan halagüeñas, -tales que las múltiples detenciones y encarcelamientos que sufrió-, y otras en forma de reconocimiento a su entusiasta labor, ya que fue elegido Diputado al Congreso por la circuns-

cripción de Barcelona; Diputado del Parlamento de Cataluña; candidato a la alcaldía de Casteldefels por Iniciativa per Catalunya;... truncándose su ca-rrera en dichos menesteres cuando le sorprende la muerte, en accidente de trá� co, durante la campa-ña electoral de 1995.

Ciriaco García, escritorEs, esta nuestra, una tierra que posee un eminente patrimonio cultural, -además de en otras artes-, en lo que a refranes se re� ere, y hasta hay uno que asevera que “no se es de donde se nace, sino de donde se hace”. Desde el máximo cariño y el más profundo respeto, hay que reconocer que esto fue lo que le ocurrió a nuestro paisano de Manzanares, Ciriaco García Sánchez, a la hora de manifestarse como literato, ya que las dos obras que nos dejó escritas, -o al menos publicadas, de acuerdo con las fuentes consultadas-, encierran un fuerte con-tenido catalán, tratándose de las que llevan como título “La clase obrera y el problema nacional en Catalunya”, y el “Model Terrasa a la nostra utopía. PSUC, Cinquanta anys d’historia”, que traducido al castellano sería algo así como “El modelo de la ciu-dad de Tarrasa en nuestra utopía. PSUC, cincuen-ta años de historia”, aparecidas sucesivamente en 1970 y 1986.

Este fue Ciriaco García Sánchez, un hijo de Man-zanares, un ciudadrealeño, que aparte de ser vocal -durante su etapa como político- de comisiones tales de Comercio y Turismo, Interior, o Trabajo, fue pastor en su infancia, -eso sí lo sabemos-, (tras consultar sus “� chas” de diputado), y en cuya me-moria la Comissió Obrera Nacional de Catalunya creó la fundación que lleva su nombre. Un hombre, -de acuerdo ahora con Teresa Pàmies, escritora española en catalán, que nace en Balaguer en 1919 y fallece en Brcelona en 2012, tras haber sido diri-gente en su momento de las Juventudes Socialistas Uni� cadas de Cataluña y una de las fundadoras de la Aliança Nacional de la Dona Jove-, a cuyo sepelio, ¡ahí se nota la relevancia de la persona!, asistieron, al menos, mil quinientas personas.

POETAS Y ESCRITORES CIUDADREALEÑOS

Ciriaco García SánchezEDUARDO MUÑOZ MARTÍNEZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

5213

Semanal

298 CM² - 49%

1345 €

44

España

11 Octubre, 2018

P.42

Economía

Los VTC avanzan y ya hay uno por cada dos taxis en Madrid

Compañías como Uber o Cabify logran 942 licencias en septiembre y reducen la ratio a 1/5,4

R. L. V. - Madrid

Ajena al ruido político, la Justi-

cia sigue haciendo su trabajo. Y

en el caso de los (VTC), éste

pasa por conceder a las compa-

ñías que lo solicitaron las auto-

rizaciones para estos vehículos

que las autonomías les negaron

sin razón entre 2009 y 2015,

cuando ninguna ley limitaba su

número. Sólo en septiembre, los

tribunales han concedido a

compañías como Uber o Cabify

942 nuevas licencias VTC, se-

gún el registro ofi cial de Fo-

mento. De esta forma, el núme-

ro de autorizaciones en toda

España asciende ya a 12.142.

Teniendo en cuenta que el nú-

mero de taxis es de 65.688, la

ratio entre ambas modalidades

de transporte urbano es de 1

VTC por cada 5,4 taxis, muy

lejos de la proporción 1/30 que

establece la Ley de Ordenación

de Transporte Terrestre

(LOTT). En algunos casos,

como en Madrid, la proporción

apenas es de un VTC por cada

dos taxis. Las fi rmas como Uber

y Cabify ya tienen 6.076 coches

en la capital, unos 800 (un

15,1%) más que en agosto.

La brecha entre el número de

VTC y de taxis se irá reducien-

do más en los próximos meses

pues, como advirtió en julio el

ministro de Fomento, José Luis

Ábalos. Entonces había pen-

dientes de autorizar por la

Justicia otras 9.000 licencias de

vehículos de alquiler con con-

ductor. Para tratar de poner

freno a esta proliferación, el

Consejo de Ministros aprobó el

pasado 28 de septiembre un real

decreto-ley que habilitará den-

tro de cuatro años a las comu-

nidades que lo deseen a limitar

el número de VTC que realicen

servicios urbanos. La medida

establece un periodo transito-

rio de cuatro años durante el

que todos los vehículos de Uber

o Cabify podrán seguir operan-

do en las ciudades. Pasado ese

tiempo, se limitará su actividad

en las urbes si así lo deciden la

comunidad o, por delegación, el

ayuntamiento competente. Si

no lo hacen, todos los VTC de la

autonomía en cuestión serán

expulsados de las ciudades.

El decreto, que permite a las

autonomías regular desde ya

aspectos de la operativa de los

VTC como tarifas, horarios o

libranzas, tiene todavía que ser

refrendado en el Congreso de

los Diputados y, por el momen-

to, no está claro si saldrá ade-

lante pues los únicos votos a su

favor que parecen claros son los

del PSOE y Podemos. Si se

aprueba, ambas partes han

anunciado que lo recurrirán.

Su número asciende a 12.142 en toda EspañaEFE

Serra dice que el Banco de España aceptó su salario El ex presidente de la entidad fi nanciera asegura que su sueldo de 175.000 euros era «prudente»

Empieza el juicio por los sobresueldos de la ex cúpula de CatalunyaCaixa

J. Planes - Barcelona

No se veía en un juicio en Barce-

lona tanta expectación mediática

desde el del expolio del Palau de

la Música, con Fèlix Millet de

acusado. Pero en esta ocasión, en

otra vista oral que no tiene nada

que ver, en la primera sesión fue

el turno para declarar del expre-

sidente de CatalunyaCaixa y ex-

vicepresidente del Gobierno,

Narcís Serra, y el ex director ge-

neral, Adolf Todó.

El juicio será largo y el motivo

son los supuestos sobresueldos

que se autoatribuyeron mientras

dirigían la entidad fi nanciera.

También serán juzgados otros 39

miembros de la ex cúpula de Ca-

talunyaCaixa. Serra y Todó

afrontan una posible pena de

cuatro años de cárcel, por unas

«retribuciones desproporciona-

das», teniendo en cuenta que en

esos años, entre 2009 y 2011, la

entidad pasaba una época com-

plicada, hasta el punto de que

tuvo que ser rescatada por el

Fondo de Reestructuración Orde-

nada Bancaria (Frob), con un una

inyección de 12.000 millones de

euros públicos.

Serra empezó asegurando que

su salario en la entidad, de unos

175.000 euros desde 2008 a 2010,

fue pactado antes de establecerlo

con la Generalitat. El citado y

presunto sobresueldo llegó en

2008, precisamente el año en el

que empezó la crisis económica.

Según opinó el expresidente de la

entidad, el salario que se concre-

tó para la excúpula era «pruden-

te», y además «contaba con el

conocimiento del Banco de Espa-

ña», que aparentemente no des-

confi aba de CatalunyaCaixa.

Pese a la delicada situación eco-

nómica que ya sufría la entidad,

mantuvieron sus salarios.

En esta línea insisitió el fi scal,

que recordó que en 2008, Todó, y

otro exdirectivo, Jaume Masana,

ingresaron respectivamente

600.000 y 371.000 euros, cifras que

consideró «exageradas» por la

crisis general.

Narcís Serra se enfrenta a una posible pena de cuatro años de cárcel por unas retribuciones demasiado elevadas cuando estaba en CatalunyaCaixa

32 Viernes. 12 de octubre de 2018 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

215000

69157

Diario

414 CM² - 40%

10721 €

32

España

12 Octubre, 2018

P.43

a figura del rei mai ha aixecatgrans simpaties en terres ca-talanes, si bé és cert que enels darrers temps s’ha passat

de la fredor a les protestes més des-inhibides. Manifestacions, xiulades,cassolades i crema de fotos de FelipVI han sovintejat durant els últimsmesos en les visites del rei a terrescatalanes. El discurs del 3 d’octubrede l’any passat va ser determinantper obrir un esvoranc entre bonapart dels catalans i la corona.

L’escenografia en aquell discurs,amb un rei de posat sorrut amb elretrat de Carles III, el monarca queva imposar l’escolarització única encastellà a Catalunya, armat ambun bastó, no va ajudar a suavitzarunes paraules que ja d’entrada vanser poc comprensives amb el procéscatalà i, sobretot, amb els ferits del’1-O. La neutralitat institucional iel paper d’àrbitre del monarca que liatorga la Constitució desapareixienen una intervenció que venia prece-dida d’alguns moments de tensióacumulats entre la casa reial i el go-

Lvern de la Generalitat. Els desairesmés evidents van arribar desprésde les eleccions del 27 de desembredel 2015. En aquell moment, el reideclina rebre la nova presidenta delParlament, Carme Forcadell, que liacaba comunicant per escrit la pro-clamació de Carles Puigdemontcom a 130è president de la Genera-litat. L’endemà, en la publicació alBOE del decret de cessament del’anterior president, Artur Mas, el

monarca no li agraeix els serveisprestats, una fórmula habitual finsaleshores. Tot i les tibantors, les vi-sites del rei a Catalunya abans del’1-O van tenir representants delmés alt nivell de la Generalitat.

La presència de Felip VI en lamanifestació per les víctimes del’atemptat del 17 d’agost de l’anypassat va ser qüestionada per unapart dels assistents. Els tractes en-

tre la casa reial i les monarquiessaudites i el paper d’intermediaridel rei en la venda d’armes van sus-citar indignació entre alguns delsmanifestants, que així ho van fersaber al rei. Tot i això, Felip VI i laseva dona no van desaprofitar l’oca-sió per visitar l’hospital del Mar ifer-se fotos amb els ferits.

Després del discurs del 3-O, vaarribar el veritable punt d’inflexióen una relació que mai havia estatd’amor incondicional. La indignacióes va desfermar en la següent visitadel monarca a Catalunya. Va ser alfebrer, amb motiu de la inauguraciódel Congrés Mundial de Mòbils. Elvespre anterior, el rei va presidir elsopar de gala enmig del so eixorda-dor d’una cassolada que es va dei-xar sentir en molts racons del terri-tori, i molt especialment a l’entorndel Palau de la Música, escenari del’àpat. A l’abril, va tenir lloc una no-va visita del rei, aquest cop amb mo-tiu de l’entrega de despatxos judi-cials. Mentre a l’interior de l’Audito-ri de Barcelona Felip VI lloava elsvalors constitucionals de la justíciaespanyola, centenars de manifes-tants protestaven al carrer amb es-

telades i llaços grocs. Al juny, coin-cidint amb la inauguració dels JocsMediterranis, el president QuimTorra va decidir fer creu i ratlla iva anunciar que no es convidariael rei a cap acte oficial que organit-zés la Generalitat.

El Parlament en demana l’abolicióPer si no n’hi havia prou, dijous esva fer encara més evident la tensióexistent entre Catalunya i la reiale-sa. Amb els vots de JxCat, ERC i elscomuns, el Parlament li va fer saberque no oblida el discurs del 3-O i vareprovar Felip VI, a més de demanarl’“abolició d’una institució caduca iantidemocràtica”. La Moncloa ho vaqualificar d’“inadmissible” i va ame-naçar amb accions legals. Acabi comacabi, és una mostra més de la des-afecció i un nou front per a Felip VI,que s’afegeix a les sortides de to deLetícia, l’entrada del cunyat a la pre-só i els àudios de l’examant del pareen què explicava que Joan Carles re-bia sucoses comissions econòmi-ques. Tot plegat forma part del relatdel que ha estat un annus horribilisper a Felip VI, tant en l’àmbit do-mèstic com en l’institucional. ■

Persona‘non grata’El lliurament delspremis Princesade Girona, el 28 dejuny, es va haver defer per primer copfora de la ciutatper la negativa del’Ajuntament de Gi-rona a cedir l’Audi-tori després d’ha-ver declarat el mo-narca persona‘non grata’.

Divorciat de CatalunyaHOSTILITAT · Les visites reials dels darrers mesos han estat marcades per protestes irades al carrer, cassolades i plantadesde càrrecs institucionals DESGAVELL · L’entrada a la presó del cunyat i els àudios de Corinna no han ajudat a millorar laimatge del monarca PAS · El Parlament acaba de reprovar Felip VI i insta a abolir una “institució caduca i antidemocràtica”

Marta MembrivesBARCELONA

El discurs del 3-O va marcar un punt d’inflexió en la relació del rei amb Catalunya, i afers familiars com el lleig de Letícia a la reina emèrita no han ajudat a millorar la seva imatge ■ EFE / S.P. / A.P.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La cassolada en laprimera visita del reidesprés del discurs del 3-Ova ser eixordadora

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

90000

21395

Diario

891 CM² - 83%

5679 €

10

España

13 Octubre, 2018

P.44

������������� ��� ������������������������������ ! �"�#��$�%����#&�#��������'��� ()���&�*# &+,���-�. �/01,��,�2���#�����(�*�#��#&3�4564765748�9�:�� ���;�<������&�54=5>�?�@AB C D � 7EFGHIHJKLMNJNOPQRNSTLUVOTGWXXWYZ[\]F\_XZaF]b\ZaYGcIdKSLeVVSJfTIgVh\Wib]Yj]\k]\FW\j] laXWkW\mWXZ]FaY]bW\k]bk]\nWZ]oWX_Wb\j] laXWkWbp\qnaXW\X]rX]b[\ZaY\iY\X]Z_jWF\si]\taXWmW\lWXj]\k]F\u]bj_oWF\k]Gv_]kGGv_t]\w_ZjaX_W\x\ZaY\oWX_ab\X]rWFab\]Y\]FX]l]XjaX_ah\Za a\FWbGy_bja_X]bGYWjiX]FF]bGk]\zWo]F\xGv]\jXWoW_F\ki\l]_YjX]Gk]\{aiF]YZh\jWY\laZa\lXarXW WkWbp|]k_ZWkW\W\FW\] aX_W\k]G}KS~TVRRN~L�N�NJJ�h\FW\o]FWkW\Za ]Y�[\_YoaZWYka\Xi_b]�aX]b\k]\FW\WYa\k]\�XWn b\x\b]_b\k]\bibZWYZ_aY]b\]Y\FWb\si]\b]\WlX]Z_[\W\iY\�]]YFxb_k]\tX�a\]\_YZ[ akap\EY\]bj]\rY]Xa\]F\_YjXlX]j]\si]kW\ix\]�li]bja\x\nWbjW\si]FW\oa�\Ya\b]\F]\j] l]X[\Ya\lika\FiZ_X\]bW\] _b_[Y\rXWYk]\si]\F]\ZWXWZj]X_�Wh\]�lWYb_oW\x\ZaY\iY\lWbW�]\jWY\m_]Y�#� ��<#�@�$����##���&�<#3�����#�������&���������$�������#� 3�#��#��'��� �<#����� &�����6��������������� ��������� �������������������� �

��������������� � � ������������������������� ���!���! "��#����$%"��#�&�� ���#�������'#!�(���)* �+�,)-+ ./,+0�,)1�.), ���) )2 3,4�4254��.)3 )�6.+1 )4.)5.)7� 80,)954),5-�) )-�1�:)+.135,�)4.)3�,);. 34,) 3<�)�4,1�.14�� .�4,)=)1�.)2� ,4,) - �4.�404.�4+.160�� ,)=)2 3� ,)�4) -�=��>���)1 0�+6)1�.)3�,�?5 ���)-�40 ,)�4)@-�33+.4���4)A�534.1:)5.)�4-4����+�)954)-4�0+�4)5. )B�C)D,-4� )954)43)� �/��.� 1�0- E6)�4)5. ) 1�+�5�� �)8�1:)1�.)3 ,)0 .�,)4.)3�,)��3,+33�,)=)0�04.��,)1 ,+)�41+� ��,�>���)43)� < �4)�4 �� 3)�43)1 .� .�4)��+�D.+1�),4)8+C�)-�4,4.�4)4.�3 ,)1 .1+�.4,)�4)F B43:)�4)2 .�D,�+1�)4.2�954�)G.)3 ),4<5.� - ��4)334< ��.)3 ,)-+1�6�+1 ,)1 .1+�.4,)�4)A�534.1)+.,-+� � ,)4.)-+.���4,:)15 3)�4)��� ,)0D,)4H-�4,+B ,��I���#�$I��"� !��:�$���J���#�#K���#$'�L���# ����M�&�"�����!J#��� :)�4< 3 .��)4.),�3+� �+�)5. )� .C )�4)3 �N5+�4)2� .14, ��4A�534.1�)@0��,) ��+,� ,)�4,-+�+4��.)43)<4.4��,�)-��<� 0 )1�.)5. ),43411+6.)�4)�18��O+4�4���4)N185�4��:)1�.)5.)P44.3=,+�41�.)43),�.+��)= )05=)�+4.)�4,543��:)1�.)B�C)-34. )=) )-5.��)=)1�.)5.)Q ��+.4 5),4.1+33 04.�4)0 <+,�� 3:) 31 .C .��0�04.��,)�4)<� .)+.�4.,+� �)4.:)-��)4�40-3�:�R 18�,�S1T:)�4)<� .)40��+B+� ��)N���6)43) ��+3)=)33 06)3 ) �4.1+6.)3 ) 1�+�5�) 3��UM!��# �V##'!���43)1 .� .�4:)954).�)- �6)�4)��1 �)43)���6.)�4),5) 04�+1 . ).+)4.)7� 80,).+)4.)N185�4���WXYZ[\]_�����ab� cdefgdhijifklfcWmnmopqorstsupovpsvwsqx�����y�y����zb{��|����y���������b�������}~��������y�yb��������_��X�o��YX�WZ���[ ��������y�b���b�����_y_������]��b��b����b���y������������b~���_��|����y�_���b�����_������z������y_���� ��b�����_y_������]��b��b�����|������������b�b����_��y�������� �|��y��b�����}��y_�������_�{����b�����zb~���������b����}{����~���������y������zby��b���b�yb~����|������������b��}��� �_�{ ��¡��_��b¢£�y�¤������������������_��������~b�yb�������������¥ ��|�b����b����b���y���_����������_�b��������z�]y���b��� ]y���b��� ]y���b���¦ �ZWZ§ �©Z ª§�«Z§����o©o� §W �Z ¬

� � ������� ��� �������������������������������������������� �!�"�!�#�����$%&'()*+,���"��-��-.�/� -0�� �1.���-1-/�����/-/�,"� ��2-� -��-��3�-4��"�,��-5�,���� �,���"��-��-.�/� -0�� �1.���-1-/�����/-/�,"� ��2-� -��-��3�-4��"�,��-5�,���� �66�7���89:�;:��<=9:=8�>:?:@A�BB�C�D��?8��E:F�GH�I�9���A�HJGK

����������������������������������� ������ ��������������� � ������ ��� !� ��"#$%�&!�'��! ��()� ������ *+ ,��������,�- .���/�0�*�)��'��0!+���1����/ !��,�) �2� �'!�� �,�3! ���456789:;9<=9>8<=?85=>@AB9;B75;9;<94;C7@D=<9EF4G9H@>785@=I9@JK6<C=:89K859<=946B:=>@AB9H@>785@=9:;9<8C9LBM;<;C9N9>=:=9:O=9JP<=9D@:=9<@;:;5OC7@>=9?=5>;<8B;C=I9N9;<9Q=<=69:;9<=9RSC@>=9T=7=<=B=I9U=9D6;<789=9V=5>;<8B=9WXYZ[\] [_aXbc9G<9?=5O78B89<8;CK;>@=<J;B7;95;>85:=:89;B9<=9>@6:=:9>8B:=<9K859=d6;<<=C9;CK<eB:@:=C9f6B>@8B;C9:;<9g +��'9:;9hU8J=CI9=<9<=:89:;9i=7Q8C7;5@85J;B7;98f5;>@A96B95;>@7=<9<@;:;5OC7@>89;B9;<9j5=B9h;=75;9:;<9E@>;69NI9;B9;C7=98>=C@ABI9<89U=9U;>U89;B9;<9;CK=>@8I9JP:;<9Q=<=6I9=>8JK=k=:89=<9K@=B89K859lm_nZ_Y\lmopX[mqcG<9K58M5=J=9K58K8BO=9>6=7589?<8d6;C9>8B98?5=C9:;9=6785;C9:@f;5;B7;C9d6;9>8Bf85J=?=B96B=9>@;57=9;C756>765=9>@5>6<=5c9>=B>@8B;C9:;9V5=UJC9N9K=C=?=9:;CK6eC9=<9>8B75=C7=:896B@D;5C89:;<9Q86<;B>9K=5=9:;C;J?8>=59;B9<;C9g! '�!�� �r '������>;55=?=B9<=9K5@J;5=9K=57;c9E=9C;M6B:=9C;9@B@>@=?=9:;9B6;D89>8B9Q86<;B>9K=5=9=>=?=59D8<D@;B:89=9>=C=I9=<958J=B7@>@45=Bs9t>U6?;57cE89K5@J;589d6;9<<=J=9<=9=7;B>@AB9;B9;<9u;;B<NC@:;9<@;:;5@C7=9C8B9:8C9>8C=Cv9<=9?;<<;s=97OJ?5@>=9:;96B=9D8s9:;9?=5O78B8>6;5K8I9d6;9C;9;J@7;9>8B9K=CJ8C=9B=765=<@:=:9N96B=9;w75=k=9M;C76=<@:=:9>85K85=<9d6;I9U=C7=9d6;96B89C;9=>8C76J?5=9x>=B7=B7;9C;9D=95;<=y=B:89x9C6K8B;96B9;<;J;B789:;9:@C75=>>@AB9>8BC@:;5=?<;czG<9?<8d6;9:;:@>=:89=9V5=UJCI9M;C76=<@:=:9=K=57;I9K=5;>@A9;<9J;B8C9J=:6589:;978:89;<9K58M5=J=c9G<9>=B7=B7;9C@76A96B9C8K857;9N9C;9J=B76D89JPC9=f;55=:89=9<=9K=57@765=I98f5;>@;B:89:;C7;<<8C9:;9><=C;I9>8B96B=9<OB;=9C@;JK5;9@JK;>=?<;J;>PB@>=97e>B@>=9:;9u;;B<NC@:;9<=9?;<<;s=9:;9<=9>8?;5765=9>6=B:89K=C=9=<95;M@C7589>;B75=<{=M6:8c9|B9M;C789d6;9U=>;>=BAB@>=9N9d6;9=K857=9=9C69D8s96B9>8JK8B;B7;9>P<@:89N9K=C78C89N96B9>8<859U;5J8COC@J8c9E89J8C75A9;B9=<M6B=C9:;9<=C9K@N9;B9;<9K5@J;59>@><89:;9Q86<;B>I9}� '���3�~+� ������!�� �+���3���!� !��,9;B9;<9d6;9>8B�5JA9C69=�B@:=:9B=765=<9>8BJSC@>=9f5=B>;C=czR=<>8<J9R=57@B;=6I9d6;9U=C7=9;C;9J8J;B789C;9U=?O=9J=B7;B@:896B97=B789:@C7=B7;9N9:@C>5;78I97=B789;B9;<9V5=UJC9>8J86B9Q86<;B>9;B9;<9d6;9;<9K@=B89:;?;9=K857=59JPC9>U@CK=9N9JPC9>8<85;CI98f5;>@A9 � ���9<=9� . ��9:;9<=90�!'���� �� !@B7;5K5;7=:=9>8B9;<;M=B7;9C;B>@<<;sc9Q;589<89J;y859:;<95;>@7=<9;C7=?=9K859<<;M=5I9N9C@B9:6:=9;JK;sA9>8B9<=C9g! '�!�� �� '�d6;9>8B;>7=B9K859C6978B89U6J85OC7@>89>8B9<=9K;5C8B=<@:=:9:;9Q86<;B>c9�d6OI9;<975=?=y89:;9u;;B<NC@:;9f6;9:;9�<@M5=B=c7;=75=<9:;9<=98?5=9<;9D=9>8J89=B@<<89=<9:;:89N9;C=9;w75=k=9M;C76=<@:=:9:;C=K=5;>;9K=5=9>8BD;57@5C;9;B96B=9f5=M@<@:�:;JPCI9<=9B=765=<@:=:9:;9C69;J@C@AB9D=9>8J89=B@<<89=<9:;:89=<9>@><89:;9�=D;<c9R=57@B;=6I9C@;JK5;9;B9C;M6B:89K<=B8I>8J896B9>8<=?85=:859B;>;C=5@8I9J6N9?@;B9>8JK;B;75=:89>8B9;<9>=B7=B7;czG<978B89C;9J=B76D89;B9;<9@B@>@89:;9<=9C;M6B:=9K=57;9>8B96B=9C;BC=>@8B=<9"��'� . !�����3�!�'��I96B=98?5=9J=MBO�>=9:8B78:=C9<=C9D@576:;C9D8>=<;C9;9@B7;5K5;7=7@D=C9J;B>@8B=:=C9>8B96B9K@=B89JPC9K5;C;B7;9;9@JK<@>=:8c9t@B9:6:=I9;<9K6B789P<5;>@7=<9d6;9=>=?A9>8B96B9?<8d6;9:;:@>=:89=9t>U6?;579d6;9=<7;5BA9>=B>@8B;C97=B9>8B8>@:=C9>8J89"!�)� )�' * �'989�) �*>8J89��!���I9;B9<=9d6;9C;9D8<D@A9=9D;59=9u;;B<NC@:;9JPC9K;M=:89=9<=9K=57@765=cQ;589=9;C=C9=<765=CI9<=9C6;57;9N=9;C7=?=9;>U=:=9N9;<9KS?<@>89:;<9Q=<=695;B:@:89=9<8C9K@;C9:;96B9?=5O78B89d6;9K=5;>;9U=>;5D@C78I978:89?@;Bcz �ZpZ�\�\�_Xa[bm\�m[m_a

� � ������� ��� �������������������������������������������� �!�"�!�#�����$%&'()*+,���"��-��-� �,./-/�0�11-� -��-#���2-��-��-34/���5-�� -�6,�/-��-78-/8-6��0,���"��-��-� �,./-/�0�11-� -��-#���2-��-��-34/���5-�� -�6,�/-��-78-/8-6��099�:���;<=�>=��?=�@;�A�@@�BCD=EE�F�G��B;��@=H�IJ�K�<���C�LJIM� NOPOQRSRTUVWXRYVZ[\V

���������������� � ��������� ��������������������������������������� !"#$%& '()*+,+-*)./(-*01*(2%! 3'(4 $ 5(6#($ (7839" '(4 $ 5(� "2'(:';(� "20(<=#!>5! (?! &"#3 /(�@A(.1)'(B%&"9#!>%(C> $9 &%/(A !9 "9%&#3(D%$6=#!E/(�@A(F..'(;9!(G&6!H3(;"29??/(I9 &%'JKLMNOPQKLROLSTULVWRUXYLSZ[T\\LKPL]KPKNLYOL[KLZWMOUQTRL_KLOWLNWLUTQNKPLOWQUOLYKZUL_L\K TPTKUaLbYLNWLcUTMTPOdTLcROULKYTYZPKYOYLROLcTKWeLROLTWQOUcUOQKZTfWeLROLPOZQNUKL_LROLUOgOhTfWLYWUKeLcNOYLOYQLOYLPLiNOLZWYTdNOLOPLUOMOUOWZTKRLKOYZKRKLKZQNKZTfWajjSTLZWLNWLSkPMLPKYLMOPKRKYLQK lTmWLYWLNWLNWTMOUYLcKUKPOPLROLPKLOnOZNZTfWL_LUOZUOKZTfWLNYTZKPeLWPYLROLSTULVWRUXYeLiNTOWLPOnYLROPLYWTRLTPTmQUTZL_LZOUQOULROLSkPMeLZWYTdNOLQUKYcKYKULOPLPOWdNKnOLROLPL[N KWZWLNWKYLPOZQNUKYLiNOLUOlYKWLPTUTY L_LZOUZKWoKajpWLNWLcUdUK KLOYQUNZQNUKRLOWLNWKLcUTOUKLcKUQOL_LNWKRT\OUOWZTKRKYeL\NOLNWL YQUKUTLROLPKLdUKWROqKLROLrKZ[L_LYNLKYTTPKZTfWLROLOYQTPYeL\UKWZmYL_LTQKPTKWLZWLPKLslOUQNUKcKUKLtWKPTqKULZWLPKYLTWO\KlPOYLMKUTKZTWOYLuPRlOUdLZ` LZP\fWLKdTYQUKPLROLNWLQTQXWLROLPKLvYTZKaSZ[T\\L YQUfLPKYLMPNQKYL\UKWZOYKYL_LOPLOYcoUTQNLTQKPTKWLOWLNWKLcUTOUKLcKUQOLiNOLYWfLZKYTLOhcOUTOWQKPL_LZ` LNWLcUOPKLdUKWLlUKLcUQKdWTYQKLROLPKLMOPKRKaLwLWLOYLcUiNOLOPLpWZTOUQLxQKPTKWL_LYNLKQUKZQTMLOPfRTZLLPKLslOUQNUKL\UKWZcU\NWRKYL_LUOgOhTMKYeLWL\NOUKWLTWQOUOYKWQOYL_L YQUKUKWLOPLKUQOLROLSZ[T\\yPKLZNOYQTfWLOYLiNOLOPLKZUROLtWKPLROLPKLslROLNWKLTWQOWYTRKRLZKYTLU XWQTZKeLcKUOZTfLROZTUeLK[UKLcNORL_LcNOROWLROdNYQKULzTY{L|KUTKZTWOYLuPRlOUda}XYLKPPXLROLTWQOUcUOQKULiNOLPKLcUTOUKLcKUQOL\NOLNWLOULOnOUZTZTLROLOYQTPL_LZKPOWQK TOWQLcKUKLPKYLuPRlOUdeLSZTZfWTZKLVUTKLTWTZTKPLZWLPKLZWZOWQUKZTfWL_LRTPTdOWZTKLROLNWKLlUKLWNOMKL_LnK XYLKWQOYLOYZNZ[KRKaL~bYLOYQLcYTlPO�LbYLiNOLROlOUoKLYOULYTO cUOeLiNOLNWKLlUKeLcULNZ[LiNOLOPLcvlPTZLPKLQOWdKLzTWLOWQO{LZWZTRKL_LOYZNZ[KRKLTPL_LNWKLMTWQmUcUOQOYeLYNOWOLROLWNOMLOWLMTMeL\UOYZKeLWMORYKL_LZKYTLROYZWZTRKaSZ[T\\LQTOWOLOPLOYQTPL_LPKLdUKWROqKLROPLKUQTYQKLOWLOYQKRLROLdUKZTKeLYOLRKLcULOWQOWRTRLPKLcOU\OZZTfWLQmZWTZKeLOPLNYLcOUQO KLiNOLOWLrKZ[LOYLYOPPLZKUKZQOUoYQTZLROLZKRKLTWQmUcUOQOeLPKLNYTZKPTRKRL_LOPLZWQUPLROLPYLMPv OWOYeLcOULOYLRT\oZTP_L[KZOLiNOLNWKLPOZQNUKLZ` LPKLOYZNZ[KRKLYlUOcKYOLPKLcNUKLKRnOQTMKZTfWLOPdTYKaSOLQUKQKLROLUOgOhTWKULYlUOLPKLlUKeLcU\NWRTqKULOWLYNLZWYQUNZZTfWeLNWKLKUiNTQOZQNUKL WN OWQKPL_LROYKUKMKUTKZTWOYeLOPLZWQUKcNWQeLPKYL\NdKYeLPYLKRUWYLLO lOPPOZTTOWQYLROLPKYLUOcOQTZTWOYeLOYZKWZTKRKYLKiNoLcULROPTZKROqKLtPTdUKWOYZKLKY lUYKeLROnKUWLKPLcvlPTZLYN TRLOWLNWLOhQUK�LOYQKRLROLZ NWTfWLNYTZKPajsUdKWTZTRKRLOWLPKLZWZKQOWKZTfWLROLPKYLMKUTKZTWOYeLcU\NWRTRKRLOWLOPL\UKYOLROLYOWQTRLYTO cUOLPoUTZL_LZOUZKWLKPLZXPTReLO cXQTZL_LQUKYZOWROWQKPLKLPKLMOqaLJKYLQUOYLcKNYKYeLORTRKYL_LOYQUKQmdTZK OWQOLNlTZKRKYLKWQOYLROLPKYLMKUTKZTWO��eLRTOUWLKLPKLMOqLKTUOL_LQOKQUKPTRKRLNYTZKPaL�NlLMTUQNYTY L_LtWNUKLOWLPKLRTdTQKZTfWLROLPKYLWv OUYL��eL��eL��eLOPL^OLTWKYTlPOLROPLVRKdTLROLPKL��LLPKLPTdOUOqKL_LQUKWYcKUOWZTKLZKYTL"2%I9&9 & LROLPKLWv OUL��aLbPLUOdUOYLKPL6 (" I%LtWKcUTTdOWTeLNWKLMNOPQKLKPLTWTZTLiNOLZWOZQfLZWLPLOQOUWaLbPLYTW\oWLROLPKLvYTZKLROLrKZ[L_LYNLKQO XQTZKLcmQTZKLOcTKWTYQKLOWLOYQKRLROLdUKZTKa�����������������jj

������������ ������������������������ ����� ������ �������� ������ �� ��� � ����� ����� �� � � � !�������"�#! $%&'()*+,--./0)12 34(%5675896(:4;'&<(='&7<&4(5(&4(8>?5@&4A(B5?C6'<(D&77&99(%'>96A>759E6'67(&4<5F>G8(HI(<J>?9GK'&(LHM(CN(O&959(O646GP(46(?>7;&'Q7?56(1RS.-,0T*U0,0V,-WXY.YZX-.,N(6?9&([G&(;>'\6(%6'9(<&(4&8(6?95]59698(<&(46(=5&7764(<&O&786\&79(_5G969(K&'96a(<&(4Jb7859G9(<&(_G49G'6(<&(=6'?&4>76(5([G&(c8(&7?>4d46K>'6?5e(6\K(&4(_&79'&(<&(_G49G'6(_>79&\%>'f756(<&(=6'?&4>76Pg(34O646G(<&(46(hi85?6(_6964676(8&(8G\6(6(4J&8<&]&75\&79(6\K(jklmnmoplqprjstuplmvkwpuxkmnpy([G&(?>77&?9&7(&4(?67]5(C589@'5?N(8>?564(5(?G49G'646\K(46(\i85?6(?>\(6(&576(<J6%'>z5\6?5e(64(%&786\&79(<&(4JQ%>?6g(:[G&89?5?4&(<&(?>7;&'Q7?5&8(;>'\6(%6'9(96\Kc(<&({J|5]&'76?4&(<&4(O646Gg{6(%'5\&'6(?>7;&'Q7?56N(}~�~0�,-�~0�ST*U.�0.0U,/N(957<'f(44>?(&4(<5\&?'&8H�(<J>?9GK'&(6(?f''&?(<&(4J6886A5896N(%&786<>'(5(%>&96(B6\e7(:7<'c8N(&7[GQ(&z%45?6'f(46(;5AG'6(<&4(A'67(?>\%>859>'(96\Kc(?>\(G7(%546'(;>76\&7964<&(46(?G49G'6(>??5<&7964(<578(G76(3G'>%6(6(%G79(<&(9'678;>'\6'�8&g34(<56(HI(<J>?9GK'&N(46(?>7]&'86(&79'&(='&7<&4(5(D&77&99N(\><&'6<6(%&4\G85?@4&A(5(<>?9>'(&7(|G\6759698(_6'4>8(_64<&'e7N(579&796'f('&8%>7<'&%'&AG79&8(?>\�(34(854&7?5(;>'\6(%6'9(<&(46(\i85?6�(�G576('&46?5e(&896K4&5z4 i5 K4 59 <4 59 9�b;45 4 959<

��������������������� �������������������� � ������������������������������� ����������� � ���������������������������������������� �������������������� ���� ����������������� ������ !���������� ����������� �������������������������������������������������� "� ����� ��#���� �$������������ �������� ��%������������ ������������������ ���������������&'������� ������ (���������� �����������������������������)*���+���!��� ���,������ �������������-������������.����������� �/'�����������������������01������2� ��3�!������ 4���������������� ���4�������������� ������������ "������ ������������������������������������������������� ����������1��� �����1���� ��1����� "��������� �����+111�-������ �� �����)5������ ����������6��������� ���������������������� �����������������������������������������������������&��� ������7�������'�8�7� ����������������!��������������9����������(����� �������!������������������7���������������" ������������ ������������� ���������� � ��� ������������� ��� ������ ���� ������� �(������������&:;<=>?@A?B=<C<A<D���� ���� ��������#���� ��$������EF;?CG?BH@IJ@AKLC=MNG?@A?@OPIQ@RSTSUVWXYSUZ[\]_U_UWabUcdefghijkflkmenopfcdkohmqefrhoohsrothuEFvLMBH@IQ@AKLC=MNG?@A?@OPIQ@wx[_XWU\]UWUyWUXz{|_|}{X_WbUcdefl~�edmf�edkmd~pchrkrothpfrfgr��hemf�dkkdttpfoq�r�~dsf�iqmdehf�he~qo�h~mdejk�uEF;<G=BH@�P@AKLC=MNG?@A?@OPIQ@�W��{bUzUy�Y��zU���{UX]W�zU_y�y�[Wpfcdef�dkdt�hoh�~hk�hopf�qicqortqeuEF;<G=BH@OP@A?@�L�?;NG?@A?@OPIQ@Zyy][U�U�zSU�z{][bUWy]{U_U[zX_]Wpfcdef�r�t�erhf�h~ihpi�or��~qshu

��������������� �� ���������������������� �� �������� ����������������������������� ����������������������������� ���� ���� �! "#$%&!'%(&(!$# ('%�)���������� ���� ���*� ������������� ����������+,��������������� ���������� ����������������������������������������������� ������������ ��-�.& !%.& !(� ������.��������/012345678913:696325;0192012;34506<� =>6;2?7@A3BC347;7D4?EC67367540F317605?73A7G?4?;HI?7J3A7K4;C34K?A?I

�������������� ����������������������������� ���� ������ ���� ���� !"#$!� %�%&��' � ��� �� � ���� ��� �����(���� %�%&�)$��%�*+,"-%.%/%�%0%��������� � �������������1��2��������� ��2����� ��� �345$!�*4!$��6��� ������� �� ��*%7"89&4���������:���� ��� ����2 �����;���������� ��<� �2���� ��� ����������� ��� ���(�'��������=����>� 2���1�����������?�@A�BCDEEAFA�FCE�FGA�HI�FJKLDMNOC�NOGPFAOQ�EJKRKODMPGDAD��A�FGBCOSKS�TKBCS�GPDUOROCDS�OCSGFCPDS�A�VAOLCEKPA�FC�DKLAO�AEWXYXZ[\][YX[_abX[FGPS�FC�EJQcNGD�ROKdCSSGKPAE�G�CP�MPA�SAEA�FC�LKPLCODS�FC�OCPKc�GPDCOPALGKPAEe�� @A�ROGcCOA�RAOD�FCE�LKPLCODLKcRDAOQ�AcN�CE�BGKEKPLCEfEGSDAghi]j[hj]YYkl�MP�TKBC�GPDUOROCDOCMSCPL�AcN�MP�EEAOm�NAmADmCGPDCOPALGKPAEl�ALKcRAPnAD�FC�EARGAPGSDA�oZph[qraal�sMC�CPS�KdCOGOQMP�OCRCODKOG�FC�LMOOtLMEMc�AcN�MPAROGcCOA�RAOD�FCFGLAFA�AE�FCGuCNECFC�vAM�wASAESl�xASRAO�wASSAFylMP�AMDKO�sMC�DOGSDAcCPD�zS�CPLAOAcKED�FCSLKPCmMD�G�sMCl�mOQLGCS�AESTKBCS�BGKEKPLCEfEGSDCSl�SCcNEA�CSDAOAmAdAPD�CcNOAP{GFA�G�DKOPA�A�SKPAOA�ECS�SAECS�FC�LKPLCODSe��@JKNOA�CSLKEEGFA�FC�wASSAFy�SCOQ�EA|}APSA�dGPAE~�FC�EA���� �� ���2����� �����l�MPA�KNOA�sMC�OCcCDGPFGSLMDGNECcCPD�A�EA�SKPADA�RCO�BGKEKPLCE�SKE�FC��KED�P��KF�En�G�AE�dAcyS�SKEK�FC�dEAMDA�FCE�NAEECD��������� ����� �FC�AMOGLC��ABCEe��@A�SCmKPA�RAOD�FCE�LKPLCOD�SCOQ�ROKDAmKPGD{AFA�RCE�mOAP�OKcQPDGLl��K�APPCS�VOA�cSl�G�EA�SCBA�dAcKSA�������� ���2����� �������������?��� �������>��;���?��l�CSLOGDA�sMAOAPDA�APnS�ANAPS�sMC�EA�SKPADA�FC�wASSAFye�@JKNOA�FC�VOA�cSlFCFGLAFA�AE�BGKEKPLCEfEGSDA��KNCOD��AMScAPP�sMC�EJ�AMOGA�FJCSDOCPAO�ALKcRAPnAD�AE�RGAPK�FCE�LKcRKSGDKO�cADCGul�BA�SCOOCNMFA�AcN�LCODA�DGNAPDKO��PK�KNSDAPD�AGu�l�dKM�OQRGFAcCPD�AROCLGAFA�G�mMAPnQ�CE�SCM�EEKL�FJ�KPKO�FGPS�FCE�OCRCODKOG�RCOA�BGKEKPLCE�sMC�CPLAOA�ABMG�KLMRAe��@A�SCmKPA�RAOD�FCE�LKPLCOD�CPS�SCOQ�KdCOGFA�RCE�TKBC�X�ap�Zhl�MP�FMK�dKOcAD�RCE�LEAOGPCDGSDA��hYh[�]�]�Xj�G�CERGAPGSDA�Xjb[�Z� ae��sMCSD�FMKCPS�KdCOGOQ�EA�RAOD�czS�cKFCOPA�G�AEcADCGu�DCcRS�TMCBA�FC�EA�BCDEEAFAlAcN�CE�LKcRKSGDKO�RKEKPUS�GCL{nS�A���CGPNCOm�G�EA�SCBA������� ��������� ���������CSLOGDACE�H��Il�EA�RC�A������> �������' �FCELKcRKSGDKO�SMtS��OPCSD�VEKL��G�RCOALANAO�EA���������� ��������� ��  � ����������FC�vAME¡L�KCPdGCEF��PK�LAE�FGO�sMC�CEROKmOAcA�sMC�CPS�KdCOGOQ��A{G¢}MKmGOA�CPDKOP�FC�EA�c£SGLA�TMCBA�DAPDRCO�ECS�LKcRKSGLGKPS�CSLKEEGFCSLKc�RCO�EJCSDGE�AE�sMAE�RCODAPnCPAEmMPCS�F¤CEECSl�sMC�DAE�LKc�LGDA�CEDtDKE�FC�EJ£EDGcA�RC�A�¥�¡�������� ��������� ���  � ����������¥�l�MP�mUPCOC�cMSGLAE�AS¢CPA{G�ARAOCmMD�A�ROGPLGRGS�FCESe¦¦�G�OCEALGKPAD�AcN�EA�c£SGLA�DOAFGLGKPAE�TMCBAe���sMCSD�FMK�DAP�KOGmGPAE��A�CSDOCPAD�OCLCPDcCPD�CE�SCM�ROGcCO�w}�APKcCPAD�|�C�GS��@GdCe�vKODOAGDS�Kd�D�C�vASD~�CP�CEsMAE�CuREKOCP�EA�dMSGy�CPDOC�EA�c£SGLA�LEQSSGLA�G�EA�c£SGLA�¢EC{cCOl�NASAPD¥SC�CP�EA�GFCPDGDAD�G�EA��GSD�OGA�TMCBCS�G�dCPD¥PCMP�OCLKOOCmMD�FCS�FCES�SCMS�GPGLGS��GSD�OGLS�dGPS�EJALDMAEGDADl�LKcNGPAPD�cCEKFGCS�FJCSdCOCS�LEQSSGsMCS�G�DOAFGLGKPAESe��

��������������� �� ���������������������� �� �������� ����������������������������� ����������������������������� ���� ���� �! "#$%&!'%(&(!$# ('%�)���������� ���� ���*� ������������� ����������+,��������������� ���������� ����������������������������������������������� ������������ ��-�.& !%.& !(� ������.��������/012345678913:696325;0192012;34506<� =>;5?44?@76?A07;7B;?107?7CD7E4;F347E?D?>GHIJKLJMNOPNQKRSTLJNUPOV

����������������������� ����������������� ����������� ����������������������������������������������� ������������� !�� "#$����%&#'(��'�)�*�����&!����������+����������������,����-!�.��/�0!�1�������2�/��0�3���4������5 &6���7896����:3+���;���<�!���=�����!���������-�;���!�����>!�+����������������?�������������������������������.����-���,������@�������A&$B�8C�������-��������������������������������@� DEFGHFIJKJLMK�FNK�KOJKP�QRSNFJRJP�TFQHNUQTFO�VKWXYZLI�IRXIFNJ�[\F�MKV�WK\TLN�FOTLK�] �KVS�FO�_abcdefeghi�L�jbeklhmnacohpeqegr�sFNt�FO�NFQ\OJKJ�MK�QFNFQHOuXTLTP�KVS�FO�����TF�JFXLN�KOEFQIFXKNL�TFO�vegencqhcgecowixpeyezegekecTRQ�LXQJN\VFXJQ�HRI�{KSLJ\KOQFX�IRXIFNJQ�TF�IO|QQLIK�L�FX�RN[\FQJNFQQLVZtXL[\FQ�R�TF�IKVSNKP�IRV�OKW\LJKNNK�L�FO�QKGR�KOJr�}LGt�KZFWLK�VROJKJNKIJL\�K�OK�MFJOOKTKP�[\F�FQ�MKIKNKIJFNLJ~KN�HFN�OK�NFLMLXTLIKIL�TEK[\FQJQ�LXQJN\VFXJQ��HFNLZuNLIQ��[\FJFXFX�KO�QF\�KSKQJ�\X�NFHFNJRNLVK�RNLJ|NLKVFXJ�IRXJFVHRNKXL�HFN�OKQFMK�NFOKJLMK��RMFXJ\Jr��X�IRXIFNJVKNIKJ�ZRNJKVFXJ�HFN�TRQ�\XLMFNQRQQRXRNQ�SF�IRXJNKQJKJQ��OE{LQH|XLI�FX�FOIKQ�TF�OK�W\LJKNNKP�L�OEKVFNLI|P�FX�FO�IKQTFO�QKGR�KOJ�L�FO�HLKXRr���kqhec�bk��gh�cye�egghb�UQ�\XK�W\LJKNNLQJK�SKQIK�[\F�TFQHNuX�HKQQL��L�QFXQLSLOLJKJP�JuIXLIK�L�FGHNFQQLMLJKJ�LP�JRJ�L�OKQFMK��RMFXFQKP�FQJ|�MFNQKTK�K�JNFHLJ�KN�FQIFXKNLQ�TEKNNF\�TFO�V�X���J|OLKP���}P��RXWNLKP��uGLIP��\SKP�}OFVKX�K��L�KNKFQJ|�HFNZFIILRXKXJ�FOQ�QF\Q�FQJ\TLQ�KVS�FO�VFQJNF��KX\FO��FNN\FIR�K�OK��XLMFNQLJKJ��R{X��RH�LXQ�TF��KOJLVRNFr��XQ�MKRZFNLN�\X�HNRWNKVK�KVS�FO�[\KO�FQJ|�VROJ�ZKVLOLKNLJ~KTKP��K�[\F�OK�VK�RNLK�TF�OFQ�HFIFQ�ZRNVFX�HKNJ�TE\X�TLQI�[\F�MKH\SOLIKN�FO���]��KVS�QFWFOO��KGRQr��K�QFN�\XK�LXJFNHNFJKIL��VROJ�LXJFWNKO�L�IR{FNFXJP�KVS�\X�TLQI\NQ�IOKN�L�QFXQFZLQQ\NFQr��OQ�VFNKMFOORQRQ���������������������TF��RK[\YX��OFNI{��]����P�FX�QFJ�VRMLVFXJQP�MKX�QRXKN�ML\QPQFXQ\KOQ�HFNt�HNFILQRQ�L�KVS�WNKX�TRVLXL�TFOQ�NFW\OKTRNQ�L�FOQ�VKJLQRQ�TF�OK�HKNJLJ\NKr��X�IKH�IKQ�MK�IK\NF�FX�FO�HFNLOOTEFVSN\JKN�OK�VFORTLK�KVS�OE{KNVRXLKP�QLX��[\F�JRJ�MK�QRXKN�VROJ�XYJLTP�HFNt�QFXQF�IK\NF�FX�OK�IKNLIKJ\NKr��KO�TFQJKIKNOEFGHNFQQLMLJKJ�[\F�MK�TFQHOFWKN�KVS�FO�SFOOYQQLV���������TF��NKXKTK�r��� �����?������P�TE�QKKI�}OSUXL~��]¡��¢]����P�UQ�\XK�RSNK�HOFXK�TF�MLMKILJKJ�L�IRORNP�FVRJLMK�L�HOFXK�TF�MLNJ\RQLQVF�[\FNF[\FNFLG�\X�WNKX�TRVLXL�TFOQ�NFW\OKTRNQ�L�ZKILOLJKJ�FX�OFQ�KWLOLJKJQP�HFNt�JKVSU�QROLTFQK�FX�FO�WN\LG�{KNVtXLI�HFN�QRQJFXLN\XK�VFORTLK�[\F�XFIFQQLJK�IOKNFTKJ�FX�OK�LXJFNHNFJKIL�r��RX~£OF~�{L�MK�HRQKN�OE|XLVKP�L�MK�JRIKN�KVS�FO�IKN|IJFN�[\FNF[\FNLK�OK�HF¤K��HNFIYQ�HFNtP�KO{RNKPTFQFXZKTKJr�¥RJ�QFW\LJ�MK�LXJFNHNFJKNOE¦XLIK�RSNK�TFO�HNRWNKVK�[\F�XR�FQJ|LXIORQK�FX�FO�QF\�TLQI�TF��KGRQP�OFQ ������0�������§�����TF��RK[\YXRTNLWR��]��]¢]����r��O��©KXTKXWR�PTEFQJN\IJ\NK�VROJ�IOKNKP�MK�QRXKN�KXLVKJL�KVS�FQHFNLJ�RHJLVLQJKP�[\F�IRXJNKQJKMKKVS�OK�VFOKXWLK�TF�OK��sKQQKIKWOLK�PKVS�\X�JFVK�OFXJ�FX�JR�VFXRN�FX�[\uQE{KMLK�TF�JFXLN�VROJK�I\NK�TFOQINRVKJLQVFQr�©LXKOVFXJP�FO��ªKHKJFKTR�UQ�\X�KOOFWNR�VROJ�KNHFWLKJ�[\F�MK�QRXKNKVS�\X�JRI�TF�WN|ILKr��O�NFILJKO�TF�KSKOOFNR�FQ�IOR«K�KVS�.��������PTE}XJRXLR��LVUXF~��KX��X��]¡��¢]�]��P[\F�VRQJNKMK�FO�VRVFXJ�TEFQHOFXTRN�TFOK�W\LJKNNK�FX�\XK�HF¤K�FVVKNIKTK�KORVKXJLILQVF�HFNt�KVS�\X�KIIFXJ�VROJIO|QQLI�FX�OK�QRXRNLJKJr�DK�VFORTLK�TF�OK

��������������� ���� ������������������������������������������ ������������������������������������ ���������� ����� ������������������������������������������������������������������������������������� !"##$%&!'("��������������)�*���������+,-�'# !"##$% �������������.#,%"/'01 !'("���������������������������������������������������2���������������������������������������������������������������������� �������������������������������)��������������������������������3"(4'#�5" 6#7%%,4" ������������)�*������ ��)����������������8���9����:�������������;����������������������)��<=����������������������������������>?@A������B�������C�)�D���������������E��������F���������E������������*���������� ����������������������G�����������H�������I������������������)������������������ ������ ������������������C�)������)������������� ������J�����������I�)���*�������������)�*����������D�����������������������������)������E������ ���������������������������������������������;������K�����L��M����������������E��������������N��OPP ������������������*�P��Q�P��PRS>?PSTPRUPSSS>PD���F����F*��������F�������F����*�����F��F���F��F��F��������F�F�����F���F��)�F ��������V��GE���������������E��=��������I����������������G���W���I�FW����=������������������������������������E����������������������������������X��=���������������I����������*�������������������������Y����Q�H��� ������������)������������������������������������������������������������������� ����������������������������������E������������� M���������������� ���������������������������������C��������Y������N>Z[ZV�8�����E�������E���������������������)����������������������������������������������������K)�������D����X���� ������� ������������������������������)���������������*��\����� ��������K*�����������*���������������������������� ����������K����������������������*���������������������������� ���������������������������������������\���B�������������������������)�������������������������� �������������X��������������E����������)����� �������������=�������������������� ���� ������������������������������������� ���������E�����I������2E� ��������������� ����������������������������*�����������������I���������)������������������)��]�E����������������� �������������B� �����N>Z@@F>ZZ?V��E����������� ������������ �����������X��E��������������������������������������������=����������������)���_�������\��������������������E�� ������ ����������������F��������������������������������������)�����*������=�����������������)�������������������������� ������������������ �X������������������������������������������������������������������������������������E����� ���������������������������������������=�������������������������������������������K�������������������������������� K�������������K����������������2������������X������������������������������� ��������������������)�������������\������������������������� ��������������M�����������N>ZSAF>Z?[V����������\������ ������������������E����*�����=���������a�������� ������ ��������E���������B���������������������������������������D������K� ������������������������)���������E����������2������������������������������������K��������������������������� ������K����������������2���������� ���������������� �������������W���������������� ����)���������������)������ ����� ���������K������������������������������\����������K)�������D����X�������������������������b����������� ����������������� ������������������������������������������)�����*K���������)���������������������������������������� ���������X�������������M������ ����� ��������������������������������K������������I�������������*���F�F����������������������������*��c������������������������������������2E�)�����X��������������������������� ����������������X������+,-�'# !"##$%���.#,%"/'01 !'("������������������������������������D���������������������� �����������������)����� �������������*����������������������B� ��������������*����������������� ���I������������)������G���W���I�FW�������E�����������������EB���������������� ���������*������������������������ �����������������d�e'( +�('##f��� �� �������������X���Y�������+"g,h�����������������K�� ���������� ����Y�������C�����*������_��������������������������������������������>[��E��� ���������������������������i"#"� j' #" +k%,4" 6"0"#"5"����lK�����m��*����

����������������� ������������������������������ ���������������������������� �������������������������������� ����������������������������������� �������������������� ��������� ����������������������� ������������������������������������� � ����������������� �������� ������������� �� ����!"#$%&'(&)))� ��*����������������������� ��*�+���,*���-.�-/0-/0������������� �� ���-/0����-/0��-/0/123-/021-/021-/0111.-/0�� �����4����4 456789:;<978=6=>?7@AB9<=7CDAEF6<E7:7G>D7H=66IJKH<9=�*���������������L�����*�����*�+�,*�����������MM����������2N1OP/�3/O3PP4��4�� ���4�����4������4���M���M4 4���4Q�����4Q�����*������� ���������*���+����,R ���� ��S��STUV�SW� ���SW����S������SX��M-Y.-�2��MS SZ��S����-Y.-�3�4����TUS��S[���\���,*�����������MM����������2N1OP/�3/O3PP4��4�� ���4�����4������4���M���M4 4���4Q�����4Q�����*�������������MM����������2N1OP/�����*�����������MM����������2N1OP/�3/O3PP4��4�� ���4�����4������4���M���M4 4���4Q�����4Q�����.+�� ���]������,�����]�����[���\��������,�����_�������21��/123abcdV��������������������� ���4��������V��W� ����W�����*��������������������U��e���������f�Q���������� �������������������R���� ���� �����������X��Mg��M�Y���������Q�� �����������Y����*������� M������ ��� �h ����M����fi��� ����Z�������j�4���������������k������������ �*�� �Y�������l� ��Y ���� ���m9nD7o=;=6<J7:7pD=A7q<r>n�*���������������L�����*�����*�+�,*�����������MM����������2N1OP/�3/1PNs4�� �4�������4 4f���4���� ��*������� ���������*���+����,R ���� ��S��STUt�-Y.-�Z�S�������S Sh���Su���-Y.-�ZTUS��S[���\���,*�����������MM����������2N1OP/�� �4�������4 4f���4���� ��*�������������MM����������2N1OP/�����*�����������MM����������2N1OP/�3/1PNs4�� �4�������4 4f���4���� ��.+�� ���]������,�����]�����[���\��������,�����_�������1v��/123abcdV��� ��2��U�����������Q�� � � ������� ����V��W� ����W��������W�������������� ���Y��������W���������������������� �������t�w�����������W�����Zw�M��Q ��w��X��e����R� ���Q �������� ��������x�Q������� ����� �h����u���w���������������� ����y������Q�� �����������R �M��V����������Q����� ���U��z� � ��������� ��������������������������U������������������������� ��W�����Zw�M��y����U*�� � � ��������������� � i�0������������X��Mg��M�Y����������Z�������j�4����{|}~��������������������������{|}~��������������������������