Taula de contingutLa Diada del «Sí» omple Barcelona per clamar que l’1 d’octubre «es votarà»Diari Mes Tarragona-reus-costa Daurada - 12/09/2017

Apoyo mallorquín en la DiadaDiario de Mallorca - 12/09/2017

Los partidarios de la independencia muestran su fuerza en la calleDiari de Terrassa - 12/09/2017

Somriures entre ombresEl Periódico de Catalunya - Catalán - 12/09/2017

Una manifestación blindadaEl País Cataluña - 12/09/2017

FosforescènciaLa Vanguardia - Catalán - 12/09/2017

Els inscrits a la Diada arriben als 360.000Ara - 09/09/2017

La Diada, “primera part” de l’1-OEl Punt Avui - 09/09/2017

Operació Domènech i MontanerEl Punt Avui - 11/09/2017

Domènech i MontanerEl Punt Avui - 11/09/2017

Carme SerrallongaAra - 11/09/2017

MARIA CANALSAra - 11/09/2017

TV3, correa de transmisión del proceso independentistaABC - 11/09/2017

El PDeCAT volverá a cambiar de estrategia tras el 1 de octubreEl País Cataluña - 10/09/2017

Sopa de Cabra seran els protagonistes de la Nit de l’ARAAra - 10/09/2017

Òpera i dansaLa Vanguardia - Catalán - 10/09/2017

Un nou disc de Lone Star, en primícia a MercadiscEl Punt Avui Girona - 09/09/2017

MIGUEL NOGUERAEsquire - 01/09/2017

3

5

6

9

10

11

13

14

16

17

18

19

22

23

24

25

26

27

P.2

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

59000

24564

Lunes a viernes

1438 CM² - 124%

4836 €

2-3

España

12 Septiembre, 2017

P.3

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

59000

24564

Lunes a viernes

1438 CM² - 124%

4836 €

2-3

España

12 Septiembre, 2017

P.4

BERTO SAGRERA BARCELONA

■“¡Gente que ha venido a la ‘Dia-da del Sí’ desde Balears!” gritóayer por la tarde la megafonía dePlaza Catalunya, uno de los tra-mos reservados por la organiza-ción de la manifestación para losciudadanos de los Països Cata-lans. Fue en ese momento dondefue posible encontrar a los diver-sos ciudadanos baleares que asis-tieron, junto a otros catalanes yvalencianos, a la Diada de Catalu-ña para dar su apoyo a la celebra-ción del referéndum del próximo de octubre.

Distinguir alguna bandera ba-lear, más allá de una solitaria en-seña menorquina, fue un trabajoimposible. Aun así, no fue difícildistinguir el acento mallorquínentre la multitud que llenaba laPlaza Catalunya y un pequeño es-

pacio de la Ronda de Sant Pere (elotro tramo dedicado a los PaïsosCatalans) con cientos de estela-das.

Sin embargo, no todas las ban-deras fueron iguales: un grupús-culo de unas diez personas en elcentro de la plaza ondeaba la cruzde Sant Jordi con el fénix de la Rei-naxença, una bandera relativa-mente nueva que describe “el re-nacer del pueblo catalán”. “Hacemuchos años que venimos desdeMallorca para dar apoyo a nues-tros hermanos catalanes ante laprohibición del referéndum”, ase-guró uno de los jóvenes de estegrupo que vestía con una ‘barre-tina’ roja.

Pero no todos iban con estaidea tan nacionalista. Otro jovenmallorquín con la camiseta verdeque se llevó durante la huelga de

docentes contra el TIL explicóque “tienen el derecho a decidir”.“Vivo aquí desde hace dos años yno soy independentista, pero creoque los catalanes deberían podervotar el próximo de octubre por-que es una de las bases de la de-mocracia”, consideró.

Después de esto, a las cinco dela tarde, comenzó el preludio delo que sería la manifestación en sí,fijada a las : (simulando elaño , cuando Cataluña per-dió su independencia frente a losborbones). Sonó el himno, ‘ElsSegadors’, y Plaza Cataluña cantóal unísono con los puños alzados.Los mallorquines y baleares reco-nocibles por su forma de hablar,también. Y fueron sonando máscanciones: una versión de ‘L'Esta-ca’ de Lluís Llach o el single quelos catalanes Txarango escribie-ron expresamente para el referén-dum.

Lágrimas de emociónEl momento más emocionante,para los independentistas y los noindependentistas, fue cuando ElsAmics de les Arts salieron al esce-nario y cantaron junto al OrfeóCatalà una de sus canciones másfamosas solo a piano y voz: ‘Lou-siana o els camps de cotó’. La genteenmudeció y algunos lloraron de

emoción. Los mallorquines asis-tentes (hay que recordar que elconcierto se hizo en el tramo delos Països Catalans) mostraron suemoción: “Pero qué guapo...” o“Simplemente increíble”. Al fina-lizar la canción, llegó un momen-to esperado: las :.

Tanto la Plaza Cataluña comoel tramo de la Ronda de Sant Perepara los no catalanes se llenaroncon los gritos de “Votarem!” o “I-inde-independencia!”. Pasó unalona gigantesca con la consignade la ‘Diada del Sí’ y la gente siguiógritando eufóricamente. En laronda, por ejemplo, estaban losmiembros de Més per MallorcaLluís Apesteguia y Miquel Ga-llardo que aplaudieron la situa-ción. “Los catalanes se merecenvotar”, declararon.

Pero no todo fueron gritos y jú-bilo. Antes de la manifestación in-móvil (una masa de un millón depersonas es difícil de poner enmarcha) se realizó un minuto desilencio en memoria de las vícti-mas de los atentados de Barcelo-na y Cambrils del pasado deagosto. El día anterior, el presi-dente del Parlament balear, BaltiPicornell, había asistido al home-naje realizado a los Mossos de Es-quadra que había organizado elParlament catalán.

Así estuvieron unos minutoslos mallorquines y el resto de asis-tentes, gritando y aplaudiendotanto por la realización del refe-réndum como para el “Sí” a la in-dependencia de Cataluña. Poco apoco, la gente se fue moviendopara buscar a sus conocidos, irsea casa o al hotel, o incluso irse alos conciertos que se llevarían acabo en el Arc de Triomf que ser-virían como cierre de la Diada deCataluña.

DESAFÍO SOBERANISTA MALLORCA ESTUVO PRESENTE EN LA MANIFESTACIÓN POR LA DIADA �

Apoyomallorquín en la Diada

Referéndum. Muchos ciudadanos mallorquinesasistieron a la manifestación celebrada en Barcelonaen señal de apoyo a la celebración de la consultasecesionista del próximo 1 de ocubre

�Ciudadanos de la isla gritan las consignas “¡Votarem!”o “Independencia” en solidaridad con los catalanes

El momento másemocionante fue cuandoEls Amics de les Artscantaron ‘Lousiana o els camps de cotó’

Los miembros de Més, Miquel Gallardo y Lluís Apesteguía, en la manifestación. JUDIT PELLICER Representants de Més participaron en los actos reivindicativos de la Diada. MÉS

Tramo de Plaza Cataluña donde fueron congregados los mallorquines. JUDIT PELLICER Un asistente a la manifestación ondea la bandera menorquina junto a una estelada. JUDIT PELLICER

�Una expedición de Més per Ma-llorca se desplazó este fin de semanaa Barcelona para participar en losactos de la Diada, invitados por Es-querra Republicana. Miquel Ensen-yat, Vicenç Vidal, Lluís Apesteguia yMiquel Gallardo hicieron ayer suofrenda floral a Rafel Casanova, unritual parecido al que se celebra enPalma el 30 de diciembre con el Reien Jaume en la Plaza de España dePalma. Después se hicieron la fotode recuerdo en el Arc de Triomf conalgunos de sus anfitriones.

El día antes, el domingo, asistieronal acto institucional con motivo de laDiada Nacional de Cataluña junto alPasseig del Born. Allí compartieronespacio con el president el Parla-ment balear, Balti Picornell. Despuésde este acto, se desplazaron junto alos miembros de Esquerra Republi-cana al Fossar de les Moreres, dondehicieron un homenaje a los caídos el1714 contra los ejércitos borbónicos,cuando Cataluña perdió su indepen-dencia. En este lugar, Ensenyat des-tacó que ahí “están enterrados lossoldados mallorquines que ofrecie-ron su ayuda a los catalanes en esabatalla”. Los miembros de Més expli-caron que la intención del viaje era“ofrecer el apoyo del partido a la ce-lebración del referéndum catalán”.BERTO SAGRERA BARCELONA

Més per Mallorcaasiste a los actos de laDiada invitado por ERC

PARTIDOS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

101000

11414

Diario

953 CM² - 83%

3851 €

31

España

12 Septiembre, 2017

P.5

ReivindicaciónA

LBER

TOTA

LLÓ

N

PÁGINAS 2 A 6

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

24000

3792

Martes a sábados

1699 CM² - 148%

1665 €

1-3

España

12 Septiembre, 2017

P.6

terrassa

Los partidarios de la independencia muestran su fuerza en la calle> Cientos de miles de personas toman el centro de Barcelona

Redacción/EFE

ran las tres de la tarde y decenas de terras-senses, muchos de ellos con “estelades” a modo de capa, se en-caminaban hacia las

estaciones de trenes para viajar a Barcelona. Cientos de egarenses participaron ayer en una Diada que no era una Diada cualquiera: era la última antes de la cita del 1 de oc-tubre, del referéndum de indepen-dencia. Era la de mayor importan-cia histórica de los últimos treinta años. Se trataba de la “Diada del Sí”, como se encargaba de dejar claro la Assemblea Nacional Catalana (ANC) en sus carteles anunciado-res, en los que había inscritas dos fechas: la de ayer 11 de septiembre, y la del 1 de octubre. La ANC y la Guardia Urbana de Barcelona ha-blaron de un millón de asistentes. El diario El País, de medio millón.

Al margen de la habitual guerra de cifras, lo cierto es que había cientos de miles de personas ayer en las calles del centro de Barcelo-

na. Cientos de miles de personas que guardaron un minuto de silen-cio en memoria de las víctimas de los atentados terroristas perpetra-dos el 17 de agosto en Las Ramblas y en Cambrils.

Cientos de miles de personas que gritaron “independència” de-cenas de veces, y que gritaron “vo-tarem” otras tantas. Y que forma-ron una cruz de multitudes en el Passeig de Gràcia y la calle de Ara-gó. Y que oyeron a Jordi Sànchez, presidente de la ANC, declarar en el escenario de Plaça Catalunya que “el pueblo catalán ha ganado de nuevo la calle” y que se ha crea-do “una nueva legalidad”. Las reso-luciones del Tribunal Constitucio-nal, advirtió, ya no les vinculan. “De todas las revoluciones posibles, la que hacen los catalanes es la me-jor de todas, la de las sonrisas, por-que nos llevará al referéndum el 1 de octubre”, dijo. El Orfeó Català había cantado “Els segadors”.

Según las cifras de la ANC, al me-diodía las inscripciones para los tramos de la marcha superaban las 450.000 y más de 1.800 autocares

estaban en ruta desde diversos puntos de Catalunya camino de la capital. Todos los tramos de la con-centración estaban llenos, pero la organización habilitó un tramo 0 para aquellas personas que quisie-sen inscribirse en el último mo-mento y no pudiesen asistir al acto.

Antes, por la mañana, la tradicio-nal ofrenda floral a Rafael Casano-va dio mucho de sí en gestos y de-claraciones. Allí estuvo Artur Mas, expresidente de la Generalitat, va-ticinó que el 1 de octubre será “un éxito” y llamó a los independentis-tas a hacer “un esfuerzo final” y a “acumular fuerzas” frente a lo que consideró “intolerancia” del Go-bierno español, según la agencia EFE. Como mucho otros, Artur Mas señaló que la Diada se iba a con-vertir en el “preámbulo” del éxito del referéndum. Estamos, dijo, en el “esprint final”.

LA OPOSICIÓN DEL ESTADO

“Ha costado mucho llegar hasta aquí. La oposición del Estado y del Gobierno son fuertes y duras, muy intransigentes e intolerantes, pero

E

un pueblo determinado a hacer va-ler su voz y a votar, que tiene las instituciones al lado y a los políti-cos dispuestos a llegar hasta el fi-nal, un pueblo así se sale con la suya”, declaró Mas.

Aunque ayer el presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, evitó cargar contra los ayuntamien-tos que “legítimamente han opta-do por no colaborar”, el Govern ha-bía trasladado en los últimos días

a los consistorios una alta porción de responsabilidad para el desafío del 1-0, para que cedan espacios municipales como colegios electo-rales en una consulta suspendida por el Tribunal Constitucional.

Ayer por la mañana, junto al mo-numento a Rafael Casanova, Car-les Puigdemont coincidió con Ada Colau, alcaldesa de Barcelona, y Núria Marín, primera edil de l’Hos-pitalet de Llobregat. Marín pidió a

UNA DIADA MARCADA POR EL REFERÉNDUM DEL 1-0

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

24000

3792

Martes a sábados

1699 CM² - 148%

1665 €

1-3

España

12 Septiembre, 2017

P.7

EL D

ATO 2.500 voluntarios

Unos 2.500 voluntarios, según la ANC, traba-jaron ayer en la manifestación de la Diada

Minyons de Terrassa actuó ayer por la tarde durante la masiva Diada celebrada en

Barcelona. ALBERTO TALLÓN

Puigdemont que deje tranquilos a los alcaldes, según confirmó a EFE la propia alcaldesa. Unas horas an-tes el presidente había emplazado a los asistentes a un acto de la ANC a que presionasen a sus alcaldes para que no impidiesen el voto.

Puigdemont aseguró ayer que no tiene “miedo” a ser detenido por desobedecer al Estado y explicó que ya se están preparando “alter-nativas” para poder votar en aque-

llos municipios que no colaboren. Y se mostró “abierto” a dialogar con Mariano Rajoy, presidente del Go-bierno español, “hasta el último minuto”; eso sí, a dialogar sobre los términos de un referéndum . Segu-ramente, el Tribunal Constitucio-nal suspenderá hoy la ley de tran-sitoriedad jurídica aprobada la se-mana pasada en el Parlament para “desconectar” a Catalunya de Es-paña tras el referéndum.

C AMISETAS

300.000 La ANC afirmó que agotó las cami-setas. Vendió 300.000

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

24000

3792

Martes a sábados

1699 CM² - 148%

1665 €

1-3

España

12 Septiembre, 2017

P.8

12 DE SETEMBRE DEL 2017 11DIMARTS

Pàgines 2 a 13 888

Somriures entre ombres

No en tinc cap mena de dub-te: les successives manifes-tacions de l’Onze de Se-tembre mostren any rere

any la millor cara del sobiranisme. De fet, constitueixen l’autèntic pul-mó moral del moviment civil a favor de la llibertat de Catalunya. Gent de tota edat i condició que han vingut a la manifestació proce-dent de tot arreu. Classes mitjanes i classes populars, sobretot. Però el més valuós, fins i tot sent-ho molt, no és, al meu parer, aquesta diversitat, ni tampoc, encara que sigui el que cri-di més l’atenció, les impressionants xifres de participació, que convertei-xen aquestes convocatòries en un fet sense comparació a Europa i el món. Ni la capacitat i el talent organitza-tiu infal·libles (que la cadena huma-na del 2013 travessés el Principat de nord a sud no ho vaig creure possible fins que ho vaig veure). Per mi, el mi-llor, el més reconfortant, és l’esperit d’aquestes manifestacions. De qual-sevol de les sis que portem. Formar-ne part, amb el seu ambient familiar, amable i amigable, és un autèntic pla-er, una cita presidida per la cordiali-tat i el bon humor, a la qual molts as-sisteixen amb els amics o la família. S’ha tingut, a més, en aquesta Di-ada un commovedor record per a les víctimes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Després l’Orfeó Cata-là va cantar Els segadors i la seva mú-sica i lletra van ressonar a la pedra i els vidres dels edificis que envolten la plaça de Catalunya, fet que va pro-

vocar un efecte imponent. El presi-dent Puigdemont, com altres mem-bres del Govern, també hi era. Es va situar just a l’epicentre de la reivin-dicació, com si volgués absorbir la co-lossal energia que s’hi condensava.

Ànsia de canvi

La majoria dels homes i dones, avis i joves, que eren al carrer, han entrat en això perquè han arribat a la con-clusió que les coses no podien seguir com estaven, que calia canviar-les. I perquè el Govern de Rajoy només els ha dit que o renuncien i demanen perdó o que s’atinguin a les –terri-bles– conseqüències. Vam tornar a veure la gent contenta, alegre. Jus-tament va ser arran d’aquestes ma-

nifestacions que el moviment civil a favor del dret d’autodeterminació va ser batejat com la revolució dels somriures, un apel·latiu del qual al-guns es burlen, i que és exacte. No obstant, aquesta vegada tam-bé hi va haver un evident rerefons d’inquietud i preocupació que ca-dascú portava com podia. En la mi-rada, sempre determinada, de molts dels manifestants s’intuïa que les co-ses no són com les altres vegades. El Govern, un grup de membres del Parlament, centenars d’alcaldes, milers de col·laboradors s’exposen a ser castigats durament per organit-zar o fer possible el referèndum. Les ombres són denses i ens en-volten. I cadascú, deia, ho porta com pot. Són molts els que recorren a la ironia. Com un alcalde compromès amb el referèndum. A l’acomiadar-me’n amb un «¡Fins aviat!», va repli-car: «Fins aviat… si encara seguei-xo aquí». Poc després, el saxòfon de Pep Poblet entonava el Que tinguem sort de Lluís Llach, i la gent cantava unida. H

AnàlisiMarçal SintesPERIoDISTA. PRofESSoR DE BLAnquERnA-coMunIcAcIó (uRL)

«fins aviat», vaig dir a un alcalde a favor del referèndum; «Si encara hi sóc», va fer

cARLoS MonTAÑÉS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TEMA DEL DIA

485000

79409

Diario

255 CM² - 24%

6024 €

11

España

12 Septiembre, 2017

P.9

La manifestación de la tarde, conepicentro en la confluencia del pa-seo de Gràcia y calle de Aragó—pero que desbordó el centro deBarcelona— concentró los princi-pales esfuerzos del despliegue or-ganizado por losMossos d’Esqua-dra y la Guardia Urbana. Si cual-quierDiada requiere de un opera-tivo amplísimo, la primera Diadadespués de los atentados del 17-Aha precisado un esfuerzo extra.La presencia de operativos deuni-forme, sin embargo, fue discretaen el núcleo de la concentración,dirigida por las entidades inde-pendentistas.

Fuerade ese primer grupoapa-recían las dotaciones de la Briga-da Móvil (antidisturbios) y de laARRO (área de recursos operati-vos) de losMossos. La policía tam-bién cruzó, a modo de barrera,coches patrulla en calles del cen-tro como Casp o Portal de L’Àn-gel. Esa estrategia ya se empleóen la marcha del 26 de agosto derechazo a los atentados yihadis-tas, en la que se colocaron autobu-ses articulados para bloquear elpaso a lado y lado de la Diagonal.

Por motivos de seguridad, losparlamentos se celebraron en laplaza de Catalunya, que por perí-metro resultamás fácil de contro-lar que el lugar previsto inicial-mente: Aragó con paseo deGràcia. Por encima de toda esazona sobrevolaron, durante la tar-

de, helicópteros de las fuerzas deseguridad. Como el del CuerpoNacional de Policía, cuya presen-cia “está autorizada y no suponeuna interferencia con la tarea delos Mossos”, defendió un porta-voz. El objetivo del helicópteroera proteger “los intereses y sedes

del Estado en Barcelona” ante elriesgo de que pudieran ser ataca-dos. Fuentes del CNP señalaronque, en los próximos días, se refor-zará el control de la fronteramarí-tima y terrestre por temor a lallegada de “activistas de otros paí-ses” que pretendan irrumpir, con

violencia, en las jornadas previasal referéndum del 1 de octubre.

Pese al clima de tensión políti-ca, la manifestación discurrió enun ambiente cívico y festivo. A úl-tima hora, ni a los Mossos ni a laGuardia Urbana les constaban in-cidentes significativos. Tan solose produjo una “pequeñísimaava-lancha” de personas en un puntode lamarcha quepudo ser contro-lada rápidamente, según la poli-cía local. La protesta organizadapor Arran —un grupo anticapita-lista e independentista vinculadoa la CUP— acabó con la quema deuna bandera española, una fran-cesa y otra de la Unión Europea.

A través de Twitter, los Mos-sos pidieron a los asistentes “es-tar atentos a las indicaciones dela entidad organizadora y de loscuerpos de emergencias” y, tam-bién, vigilar sus pertenencias. Lasautoridades habían recomenda-do acudir con tiempo suficiente yen transporte público, en previ-sión de que las entradas y salidasde Barcelona estuvieran colapsa-das por la Diada y por el regreso acasa tres el puente.

La proximidad con la convoca-toria del referéndum el 1 deoctubre y la aprobación, lasemana pasada en el Parla-ment, de la ley de desconexiónmarcaron indiscutiblemente laDiada de ayer. Pero la manifes-tación de Barcelona llegabatambién tras los atentadosyihadistas que sufrieron lacapital y Cambrils la tarde ynoche del 17 de agosto.

De ahí que la Assemblea Nacio-nal Catalana (ANC), organizado-

ra de la manifestación, quisieraarrancarla dando “máximarelevancia al recuerdo de lasvíctimas”, 16 de ellas mortales.A las cinco de la tarde, desde latarima de la plaza de Cataluñase invitó a los participantes aguardar un minuto de silencioque resultó impresionante.Entre centenares de miles depersonas solo se escuchó elruido de los helicópteros de lasfuerzas de seguridad. Un atro-nador aplauso rompió el sono-ro silencio que puso la piel de

gallina. En algunos tramos, lagente gritó “i-inde-indepen-den-cia”, pero solo fueron unossegundos, antes de que elOrfeó Català interpretara ElsSegadors, a lo que los manifes-tantes se sumaron masivamen-te.

El recuerdo de los atentadostambién estuvo presente en lasgrandes lonas que se desplega-ron y avanzaron hacia el cen-tro de la cruz que dibujaba lamanifestación. De las cuatrolonas, además de la imagen deuna urna y dos enormes “sí”, lacuarta, que salió de la plaza deCatalunya mostraba una granpaloma de la paz y el texto“Paz y libertad”. / C. BLANCHAR

Emotivo recuerdo alas víctimas de los atentados

Una manifestación blindadaJESÚS GARCÍA, Barcelona

Barcelona acogió ayer la celebración de laDiada con un despliegue policial masivo,pero discreto. La alerta causada por elatropello masivo de La Rambla —que el 17

de agosto dejó 15 muertos en la ciudad—siguemuy presente. El dispositivo de segu-ridad, de hecho, tuvo características simi-lares al que se activó, con éxito, durantela manifestación masiva de rechazo al

atentado terrorista. La ausencia de inci-dentes es uno de los signos de cada 11 deseptiembre y esa tónica se repitió ayer. Elfuerte clima de tensión provocado por laproximidad del referéndum, sin embargo,

tuvo otros efectos: el Cuerpo Nacional dePolicía (CNP) desplegó un helicóptero—para “proteger los intereses del Esta-do”— que sobrevoló el centro y provocólos silbidos de protesta de los asistantes.

EL DESAFÍO INDEPENDENTISTA

Agentes de los Mossos d’Esquadra controlan en la Gran Via el acceso a la manifestación de ayer en Barcelona. / GIANLUCA BATTISTA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

84000

17117

Diario

916 CM² - 81%

10652 €

1

España

12 Septiembre, 2017

P.10

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

www.lavanguardia.cat Número 48.845 1,30 euros

œCentenars demilers de persones esmanifesten per sisenavegada a favor dela independència

œEl PP adverteixque “s’aplicarà la lleia qui incendiï elcarrer” i demanaavançar les eleccions

DAVID RAMOS / GETTY

En forma de signe positiu. La creu prevista, entre el passeig deGràcia i el carrer Aragó, es va completar ambmilersdemanifestants vestits amb samarretes fosforescents amb el sí estampat. Els voltants es van omplir d’autocars

DIMARTS, 12 DE SETEMBRE DEL 2017

El sí ocupa el carrer

œPuigdemont avisaque l’única manerad’evitar l’1-O éspactar-ho i demanaa Rajoy que negociï

POLÍTICA 12 A 25 i EDITORIAL

Centenars de milers de persones(un milió, segons la Guàrdia Urba-na) es vanmanifestar ahir a Barce-lona per demanar la independèn-cia. És el sisè any consecutiu que esviu una Diada multitudinària,aquesta vegada en vigílies del refe-rèndum convocat pel Govern per al’1-O i prohibit pel Constitucional.

El suflées fossilitza

œEls líders deCatalunya en Comúopten per un acteamb Iglesias i no vana la concentració

SERGI PÀMIES

I els súbdits?JOAQUÍN LUNA

FosforescènciaMÀRIUS SERRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

549000

120418

Diario

748 CM² - 66%

20658 €

1,18

España

12 Septiembre, 2017

P.11

18 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIMARTS, 12 SETEMBRE 2017

I els súbdits?

M’agradaria compartirunacausa tan il·lu-sionant i no ser dels pocs que pugen alcomboi del metro a Joanic a un quart decinc en direcció al centre sense lluir unasamarreta amb unmissatge rotund que jahauria de tenir gravat a lament: “Referèn-dumésdemocràcia”.La resta, burro, noésdemocràcia.I dirigir-me al centre de Barcelona per

ser algúenunaDiadahistòrica,multitudi-nària i objecte d’admiració internacionalpel seu civisme. Però soc un “súbdit”, und’aquells “súbdits”–engentil definiciódelportaveu del Govern–que no votaran l’1-0 i,per tant, tampoc nopodriaassistir a aques-taDiada.Parlo amb el Salva-

dor, bon amic, empre-sari dels que anaven alaXina famil anys i fande Joan Capri. Viu alcostat del passeig deGràcia i tampocnovaala manifestació. “Lamevamare, de87anys,ha vingut a prendre uncafè amb dues ami-gues, bellíssimes per-sones, i s’hanestranyatquenohi anés. Im’hanpreguntat què en pen-sava. Doncs que ensestem carregant laconvivència i una Ca-talunya fruit de moltsesforços. He procuratser molt educat. Anarcontra les il·lusionssempre sap greu”. Si-lenciosos, educats,menystinguts. Aquell52 per cent de votantsdel plebiscit, el 27-S enquè ens vam comptarsense cap problema.

Hi ha cua al Texas,l’entranyable cinemaTexas, per a la sessióde les 6. El Gran Lebowski, ni més nimenys. “No se m’hi ha perdut res i menysdesprés de la setmana del Parlament”, as-senyalaelMiguel,quevasol i tambéprefe-reix que no escrigui el seu cognom. Noconvé quan es discrepa del sobiranismesobretot amb aquesta moda tan simpàticad’assenyalar amb cognoms els enemics–catalans!– del poble català.

“García-Albiol, Iceta, Arrimadas, Cos-cubiela, no us amagueu...”, diu cap a les sisi quart Jordi Sánchez, presidentde l’ANC,a la plaça Catalunya. Contra qui ha empa-tat aquest home i quants vots l’avalen perdonar lliçons al diputat Joan Coscubiela?Milersdemanifestantsno l’hansentitper-què a aquella hora ja caminen –diria queamb presses, com si haguessin complertun tràmit–pels carrersCòrsega i Rossellóa la recerca del seu autocar. Mil sis-cents

autocars.Rebo unmissatge almòbil.–AMenorca. I ben acompanyada.L’Annaenviaunafotodelmar(voliaque

m’expliqués per què no anava a lamani).Hi ha cua i bon rotllo a la xurreria Trè-

bol, refugidenoctàmbuls.L’ambientés fa-miliar, tranquil i cívic. Té molt mèrit per-què la classe mitjana amb nens de la restad’Europa quan es manifesta una vegada al’anya instànciesdelpoderesdedicaacre-mar contenidors, destruir semàfors imuntar barricades.Truco per fer conya a un vell amic que

va votar Junts pel Sí. Nom’agafa la truca-da. La torna quan arribo a la redacció.–Que tal lamani, noi de la ceba?–Nohi he anat.He fotut un clau!Témèrit que faci servir l’expressió trac-

tant-se de la seva dona.El Texas, la xurreria Trèbol, les mani-

festacions ambautocars...No acaba aquí lanostàlgia: passo devant de l’antiga seu deCDC camí de la Diagonal. Miro entre lesreixes: obres, cables penjant, pols. Noméshi ha un signe de vida en forma de cartellenganxat que ofereix “classes de música itrompeta”.M’agradariaaprendre’n i tocarla trompeta a la terrassa perquè tot elGui-nardó en gaudís. I al veí que no li agradi,que s’aguanti.

EL MIRADOR

Joaquín Luna

Fosforescència

A la una del migdia, un restaurant especi-alitzat en pollastres del carrer Nàpols ésple de gom a gom de manifestants, agru-pats en taules llargues. A les tres un segontorn del mateix perfil pren el relleu. Alsrespatllers de moltes cadires pengen lesmotxilles grogues ambel pack oficial de lamanifestació: la samarreta fosforescent iel vano del sí (el vano o Albano?, em pre-guntauna seguidoradelsmots encreuats).Som a unes quantes illes de la zona peri-metrada de seguretat. Fa una certa im-pressió veure la tirallonga d’autocars

aparcats en segona fila al carrer Bruc. Fal-ten dues hores pel moment fosforescent il’Eixample és una gigailla pacificada alcostat de la qual qualsevol superilla és unaminiatura. La gent menja entrepans asse-guda a les àmplies voreres del passeig deSant Joan. Una àvia repassa amb els seusnets totes les manis que figuren a l’esque-na de la samarreta oficial: “la teva germa-neta va néixer entre la Via i la ve baixa”, lidiu. ElsMossos tallen el carrerAragó ambtres vehicles en ziga-zaga.

Arribo almeu tram, el 306. Quan la cosaengega, el minut de silenci per les vícti-mes de l’atemptat del 17-A és, de llarg, elmoment més solemnial. La gernació, finsara alegre i sorollosa, calla disciplinada-ment. Quan ja començo a témer que enqualsevol moment sonaran els primerscompassos delCant dels ocells, oh sorpre-sa!, tot s’atura. Tot llevat dels helicòptersque ens sobrevolen i compassen el com-movedor silenci amb el batre de les seveshèlices. En són metrònom i amb la sevamonòtona percussió contribueixen a res-saltar la magnitud del silenci ciutadà.Després, l’espera adopta una banda sono-ra eclèctica, que enllaça el cant dels Sega-dors amb la sensacional Louisiana o elscamps de cotó amb Els Amics de les Arts il’Orfeó Català. Enguany, les instruccions

de la performancemultitudinària són re-lativament senzilles,de manera que els úl-tims moments abansde les 17.14 s’allarguenuna mica. Però, a dife-rència d’altres edici-ons, la megafonia estàben ajustada i abastamolts dels trams, comamínimels del passeigde Gràcia. L’espera dela pancarta que ens hade passar pel damunts’allarga. Al sol, fa ca-lor. Tornen els cànticshabituals, una rossabona ànima ens ruixaamb un polvoritzadord’aigua i un voluntaride l’ANC es posa untricorni de plàstic i unbigoti de pega per dis-treure el personal. Lagent dipositamonedesi bitllets (de 10 euros ode 20, fins on puc clis-sar) a les urnes de car-tó de la caixa de resis-tència, en solidaritatamb els condemnats.Quan, finalment, ar-

riba la pancarta zeni-tal, comença el joc de

samarretes. Al meu costat, uns joves can-ten una cançó dels Oques Grasses que diu“Els passos importants es fan sense roba”mentre es treuen la samarreta i esposen lafosforescent. D’altres se l’entaforen al da-munt de la que ja portaven, però ho fanamb molt de glamur, tal com afirma unacinquantina desacomplexada de SantAdrià del Besòs que es diu Xènia. El pasde la pancarta per damunt dels nostrescaps transforma la diversitat en fosfores-cència. Em recorda el paisatge humà deles finals de la Copa del Rei que el Barçaha jugat amb l’Athletic. L’afició culeracostuma a comparèixer lluint samarre-tes de diversos colors mentre que els bil-baïns van tots amb la mateixa. Sota elpal·li pancartista, entrem culers i sortimbilbaïns. Algú intenta adaptar el cant del’in-inde-independència a fosforescència,però no cola.

EL MIRADOR

Màrius Serra

DAVID AIROB

Un jove portant una estelada al passeig de Gràcia

QuanJordiSànchezva“assenyalar”mésenemicsdelpoble,milersdemanifestants janomésbuscavenelseuautocar

El batre de les hèlices delshelicòpters contribueixa remarcar lamagnituddelminut de silenci

La Diada del 2017

CONVOCATÒRIAOBERTA

Sol·licita la teva ajuda

abans del 22 de setembre

Ajudes a empreses industrials catalanes

PROGRAMA ACTIVA INDÚSTRIA 4.0

Més informació a:Industria40@eoi.es

www.eoi.es/industria40

www.industriaconectada40.gob.es

En col·laboració amb:

SI ETS UNA EMPRESA CATALANA I

DESENVOLUPES UNA ACTIVITAT INDUSTRIAL

PRODUCTIVA, AIXÒ T’INTERESSA:ACTIVA INDUSTRIA 4.0 és una iniciativa finançada per la SecretariaGeneral d’Indústria i de la PIME del Ministeri d’Economia, Indústria i

Competitivitat a través de la qual es pretén impulsar la transformació digitalde les empreses industrials a Espanya.

Es tracta d’un Programa d’assessorament especialitzat i personalitzat,realitzat per entitats d’assessorament acreditades i amb experiència

en implantació de projectes d’Indústria 4.0

A través d’aquests assessoraments les empreses podrandisposar d’un diagnòstic de situació i d’un pla de transformació queidentificarà els habilitadors digitals necessaris en el procés i establirà

el full de ruta per a la seva implantació.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

549000

120418

Diario

748 CM² - 66%

20658 €

1,18

España

12 Septiembre, 2017

P.12

vicepresident, Oriol Junqueras, en la querella que va admetre ahir a tràmit el Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya per la convocatò-ria de l’1-O.

Malgrat les mesures judicials, les entitats sobiranistes, juntament amb la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, es van mostrar convençu-des ahir que l’1-O tirarà endavant amb el suport de la majoria d’ajun-taments i la ciutadania. Per a Cui-xart, el Tribunal Constitucional no té cap “prestigi ni reconeixement” a Catalunya i la gent no es quedarà a casa per les “amenaces” de l’alt tri-bunal. “Fer un referèndum no és cap delicte”, va assegurar el presi-dent d’Òmnium. Sànchez també va referir-se a la reacció del govern es-panyol davant l’aprovació de la llei

Els inscrits a la Diada arriben als 360.000Les entitats desplegaran voluntaris l’Onze de Setembre per omplir la caixa de solidaritat

PROCÉS SOBIRANISTA

La suspensió del referèndum pel Tribunal Constitucional no tindrà cap efecte. Aquest és el missatge que ahir, un cop l’alt tribunal va suspen-dre l’1-O, van llançar les entitats so-biranistes per esperonar la mobilit-zació de l’Onze de Setembre i donar suport al Govern per posar les urnes tot i les accions de la fiscalia. Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òm-nium) van anunciar que ja són 360.000 els inscrits a la manifesta-ció organitzada al passeig de Gràcia amb Aragó de Barcelona i que les perspectives són “positives” per fer la Diada “més massiva”. L’ANC i Òmnium han situat la mobilització com un termòmetre del moviment sobiranista en suport al referèndum de l’1 d’octubre, amb el lema del sí a la independència però també la cri-da de “referèndum és democràcia” per defensar el dret a votar l’1-O.

Les entitats també van anunciar, en el marc d’una roda de premsa al Parc de la Ciutadella, que durant la mobilització de la Diada desplega-ran voluntaris per recollir aportaci-ons per a la caixa de solidaritat. Aquesta iniciativa per sufragar les multes dels condemnats pel Procés ha reunit “més de 850.000 euros”, però esperen “triplicar” aquesta xi-fra en els pròxims dies, segons van explicar. “Com a país demostrarem ben aviat la capacitat de fer front a tots els atacs”, va dir Sànchez, que va afegir: “El referèndum no està en venda”.

Aquesta és la resposta que han articulat l’ANC i Òmnium davant dels embargaments del Tribunal de Comptes als responsables del 9-N, pel qual no només estan acusats l’expresident Artur Mas i tres dels seus exconsellers, sinó una desena més de càrrecs. L’ampliació del nombre d’acusats es va anunciar el 5 de setembre, just un dia abans del ple en què s’havia d’aprovar la llei del referèndum. La fiscalia també demana mesures cautelars d’em-bargament de béns als consellers, al president, Carles Puigdemont, i al

BARCELONANÚRIA ORRIOLS

Resposta ANC i Òmnium afirmen que el TC no serà “cap impediment” per fer l’1-O

La mobilització de l’Onze de Setembre de l’any 2015 va ser una concentració a l’avinguda Meridiana de Barcelona. MANOLO GARCIA

L’anunci d’Òmnium: “No ens ho impediran: vota!”Òmnium va inundar el metro, busos, quioscos i carreteres amb uns cartells que animen a votar. Sense esmentar directa-ment el referèndum de l’1-O, l’eslògan és prou explícit: “No ens ho impediran: vota!” L’enti-tat independentista emmarca aquesta acció en la campanya Crida per la democràcia, que vol denunciar l’actitud del govern espanyol amb Catalunya i de-fensar el referèndum com la via per desencallar el conflicte.

del referèndum i la convocatòria de l’1-O. A parer del líder de l’ANC, el fet que la Moncloa no hagi activat la suspensió de càrrecs electes –una prerrogativa que té el TC– demos-tra que creu que no tindrà efecte. “Si ho fan –va afirmar– els nostres re-presentants continuaran realitzant la seva tasca”. “Rajoy vol evitar do-nar aquest missatge de debilitat, de-mostraria que ha perdut el control efectiu” del territori, va dir.

Els detalls de la Diada Les entitats sobiranistes també van explicar els detalls logístics de la Di-ada. La Diada començarà a les 17.14 –l’organització recomana ser al tram assignat a les 16.00 h–, mo-ment en el qual quatre lones de 16 x 16 metres es traslladaran des dels

vèrtexs del signe de suma fins al centre –a la cruïlla del passeig de Gràcia i el carrer Aragó–. Aquestes lones representaran els valors de pau, democràcia i compromís amb la construcció de la nova República. Després, els parlaments es faran en un escenari situat a plaça Catalu-nya, en què actuaran la Companyia Elèctrica Dharma, els Amics de les Arts i l’Orfeó Català, amb més de 70 cantants, que posaran música a la mobilització. Pep Poblet interpre-tarà El cant dels ocells en record de les víctimes dels atemptats de Bar-celona i Cambrils i més tard, com cada any, Òmnium organitza la Fes-ta de la Llibertat, amb Txarango, Ja-rabe de Palo i Els Pets. Un cop més, les entitats volen que la Diada sigui una empenta per al Procés.e

La campanya de la CUP: “Ara comença el mambo!”La CUP va recuperar la furgone-ta de la campanya electoral del 2015 per llançar-la per un bar-ranc, una metàfora per simbolit-zar la fi del Procés, un cop apro-vades les lleis de desconnexió. David Fernàndez, Quim Arrufat i Gabriela Serra empenyen el ve-hicle, abans que Anna Gabriel pronunciï el lema de la campa-nya. També hi surt Joan Coma trencant i batent un ou, en una al·lusió a la frase que el va dur a l’Audiència Nacional per sedició.

Puigdemont crida a participar en la mobilització de la Diada

La mobilització de la Diada torna-rà a comptar amb la presència del Govern de Catalunya. Hi assistiran el president de la Generalitat, Car-les Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, a més de tots els consellers i la presidenta del Par-lament, Carme Forcadell. Només Joaquim Forn, conseller d’Interi-or, no assistirà a la manifestació. Per obligacions del càrrec, haurà de ser al capdavant de la direcció del dispositiu de seguretat de la jornada. Ahir, a través d’un vídeo a Twitter, Puigdemont va cridar a participar-hi per reivindicar el dret a decidir el futur dels cata-lans. “Tenim convocat un referèn-dum d’autodeterminació per a l’1 d’octubre i tenim un nombre crei-xent de dificultats”, va dir Puigde-mont. El president va demanar una “resposta massiva” a l’onada d’“amenaces” i querelles de l’Estat contra els impulsors del referèn-dum. “Perquè l’1-O sigui un èxit és clau que per la Diada siguem molts”, va concloure.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

87000

12536

Diario

722 CM² - 86%

3466 €

10

España

9 Septiembre, 2017

P.13

I ara, la Diada. L’1-O tindràen l’11-S la primera part.En aquests termes vaplantejar ahir el presidentde l’Assemblea NacionalCatalana (ANC), JordiSànchez, la sisena mani-festació sobiranista mas-siva consecutiva de l’Onzede Setembre, que vol seruna “onada de confiança”per rematar la feina fetapel Parlament i el govern,després que dimecresaprovessin i convoques-sin, respectivament, el re-ferèndum sobre la inde-pendència. Faltaran vintdies per votar.

L’entitat convocant vaavançar ahir que ja hi hamés de 360.000 personesinscrites als trams que for-maran una creu al passeigde Gràcia amb Aragó.L’any passat, a quatre diesde la mobilització hi haviaapuntades unes 282.000

persones. A hores d’ara hiha 1.800 autobusos con-firmats. Enguany, a partde realçar els valors demo-cràtics de l’1-O, també esvol expressar el compro-mís de construir un paísde pau, especialment des-prés dels atemptats giha-distes a Barcelona i Cam-brils del 17 d’agost.

La interpretació d’Elcant dels ocells que farà elsaxofonista Pep Poblet do-narà inici a la caminadade quatre lones de gransdimensions per sobre de lamultitud, que avançaran–a les 17.14 h, és clar– capal vèrtex de la concentra-ció pels quatre braços de lacreu. En dues d’elles apa-reixerà un sí gegant a la in-dependència, una altramostrarà un colom amb ellema “Pau i llibertat” i ladarrera proclamarà que“Referèndum és democrà-cia”.

L’onada de confiançaque comentava Sànchez

xocarà amb l’“onadad’amenaces, d’obstacles,de querelles, d’utilitzacióde les clavegueres de l’Es-tat” que ahir va descriureCarles Puigdemont en unmissatge que va difondre aTwitter per anunciar queell hi serà i per instar a do-nar una resposta “a la ca-talana” a l’embat de l’Es-tat, és a dir, de manera cí-vica, festiva i democràtica.És el segon any consecutiuque un president de la Ge-neralitat participa en lamanifestació.

Guanyant la partidaSegons Puigdemont,aquesta diada nacionaltindrà “unes condicionsdiferents” de les cinc edi-cions anteriors perquè elreferèndum que tant re-clamaven les manifesta-cions ja ha estat convocat iperquè existeixen “dificul-tats” interposades “pelsque no entenen que votar idemanar que la gent parti-

cipi és democràcia”. El di-rigent de l’ANC va advertirque l’Estat “ha perdut elcontrol efectiu de la sevaautoritat” a Catalunya i“això és haver començat aguanyar la partida”.D’aquesta manera explicaSànchez que ni un “pru-dent” Tribunal Constitu-cional (TC) ni el govern es-panyol no s’hagin atrevit asuspendre l’executiu cata-là ni la mesa del Parla-ment, conscient que no hoacatarien: “Perquè saben

que si en algun moment esdecideixen a aplicaraquesta suspensió els nos-tres representants polí-tics tornaran a entrar alsseus despatxos, a encen-dre l’ordinador i a conti-nuar treballant.” Per Sàn-chez, la flamant llei del re-ferèndum “obre definiti-vament la porta a una rea-litat jurídica desvincula-da” de l’Estat.

“No tenen cap tipusd’autoritat moral”, rebla-va el president d’Òmnium

Cultural, Jordi Cuixart.“Versus la seva política dela por i les amenaces, queningú dubti que el poble deCatalunya no es quedarà acasa perquè el TC amenaciaquella gent que surti alcarrer”, va sentenciar.

La prova d’aquesta des-vinculació és el gest demés de 500 alcaldes queahir havien fet públic undecret d’alcaldia de suporta l’1-O i els més de 680ajuntaments que haviengarantit a l’Associació de

Emili BellaBARCELONA

La Diada,“primerapart”de l’1-Oa L’ANC celebra que la llei del referèndum obri la porta a la“desvinculació” i crida a respondre les amenaces espanyolesamb un Onze de Setembre massiu a Ja hi ha 360.000 inscrits

1.800autocars provinents d’arreudel país ja estan confirmatsper traslladar manifestantsfins a Barcelona.

“Que ningú dubti queel poble de Catalunyano es quedarà a casaperquè el TCamenaci”Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

680ajuntaments han garantit al’AMI la disponibilitat de localsde votació per al referèndumde l’1 d’octubre.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Seguim un camímolt llarg que vacomençar el 2009amb la consultad’Arenys de Munt”Neus LloverasPRESIDENTA DE L’AMI

“No renunciarem alreferèndum per méssancions que hi hagi,per més multes queens imposin”Jordi SànchezPRESIDENT DE L’ANC

4lones de 16x16 metres es fa-ran córrer per sobre de lamultitud fins a la cruïlla delpasseig de Gràcia amb Aragó.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

110000

22388

Diario

1524 CM² - 142%

9716 €

16-17

España

9 Septiembre, 2017

P.14

Municipis per la Indepen-dència (AMI) la disponibi-litat dels locals de votació,unes dades que va actua-litzar la presidenta de l’en-titat municipalista inde-pendentista, Neus Llove-ras. L’alcaldessa de Vila-nova i la Geltrú es va refe-rir a la llei del referèndumcom un “gran acte de sobi-rania” i va demanar que lamanifestació de dilluns si-gui “la més massiva” delsúltims anys.

Actuacions musicalsCuixart i Lloveras, diri-gents de les entitats col·la-boradores de la Diada,flanquejaven el líder del’ANC, que va presentardavant del Parlament elsdetalls de la Diada, queconcentrarà les interven-cions a la plaça de Catalu-nya. Un dels momentscentrals de l’acte seran les

actuacions d’ElèctricaDharma i d’Els Amics deles Arts, que compartiranescenari amb més de se-tanta cantaires de l’OrfeóCatalà. D’altra banda,Òmnium organitzarà laXVII Festa per la Llibertatal passeig de Lluís Compa-nys, amb concerts de JuditNeddermann, Jarabe dePalo, Txarango, Els Pets iGreen Valley.

Per fer més passadorala calor i l’aglomeració,l’organització repartiràmilers d’ampolles d’aiguaamb la imatge d’un sí eti-quetat en diferents llen-gües, com el de les samar-retes d’enguany. Precisa-ment, Sànchez piulavaahir una fotografia de cuesde ciutadans formades da-vant de la seu de l’ANC percomprar a última hora lapeça de roba fluorescent.Tot a punt. ■

El compte de la caixa de soli-daritat activada per l’ANC iÒmnium per ajudar a pagar lafiança superior als 5 milionsd’euros a l’expresident de laGeneralitat Artur Mas i altresexalts càrrecs del govern perl’organització del procés par-ticipatiu del 9-N de 2014, jaha superat els 800.000 eu-ros. Dimecres passat eren450.000. Jordi Cuixart i JordiSànchez va invocar ahir el va-lor de la solidaritat per feruna crida a fer pinya i contri-buir econòmicament a sufra-gar el pagament. Un eixam devoluntaris es desplegarà percada un dels trams de la ma-nifestació de la Diada perquèels assistents puguin fer-hiaportacions.

Sànchez i Cuixart van ferreferència als lemes “Mai ca-

minaràs sol” i “Quan en to-quen a un ens toquen a tots”utilitzats en les marxesd’acompanyament dels en-causats a declarar davant delTribunal Superior de Justícia,unes proclames que “prenenmés sentit que mai”.

La vigília de l’aprovació del’1-O, el Tribunal de Comptesva citar els càrrecs perse-guits pel dia 25 perquè s’efec-tuï una “liquidació provisio-nal” dels cinc milions, en con-siderar que van perjudicarl’erari públic. “No renuncia-rem al referèndum per méssancions que hi hagi, per mésmultes que ens imposin, permés embargaments que esportin a terme. Ni la demo-cràcia ni el referèndum estanen venda”, va advertir el presi-dent de l’ANC.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Col·lecta per als perseguits pel 9-N

Jordi Sànchez,Jordi Cuixart iNeus Lloveras,ahir, davant delParlament,revelant elsdetalls de lamanifestació dela Diada ■ ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

110000

22388

Diario

1524 CM² - 142%

9716 €

16-17

España

9 Septiembre, 2017

P.15

Operació Domènechi Montaner

L’APUNT més sòlid del que ha tingut fins ara. I en això estan lesciutats de Barcelona, Reus i Canet de Mar, que s’hanaliat per estudiar-lo i divulgar-lo en profunditat. Hancreat la Taula Domènech i Montaner i ja han acordatuna colla de projectes que contribuiran a apreciar mi-llor el patrimoni d’aquest arquitecte del qual el 2023es compliran 100 anys de la seva mort.Maria Palau

Gaudí els ha eclipsat a tots. Fins i tot a un arquitectetan personal com Lluís Domènech i Montaner, autord’edificis emblemàtics com el Palau de la Música ol’hospital de Sant Pau (tots dos declarats patrimoni dela humanitat per la Unesco). Gaudí va ser el més grande tots, però això no treu que Domènech i Montaneres mereix un coneixement i un reconeixement molt

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

110000

22388

Diario

107 CM² - 10%

821 €

47

España

11 Septiembre, 2017

P.16

POINT MADE

Domènech i Montaner

Maria Palau

Gaudí eclipsed them all. Even the likes of such a singular architectas Lluís Domènech i Montaner, creator of emblematic buildings asthe Palau de la Música or the Hospital de Sant Pau (both declaredWorld Heritage Sites by Unesco). Gaudí was the greatest of all, butthat should not stand in the way of Domènech i Montaner becom-ing better known and gaining more recognition than he has had sofar. In this the cities of Barcelona, Reus and Canet de Mar agree,and have allied to delve into and disseminate his work in greaterdepth. They have created the Taula Domènech i Montaner and havealready agreed on a group of projects to better appreciate the heri-tage of this architect, 100 years after his death.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALONIA TODAY

110000

22388

Diario

107 CM² - 10%

821 €

63

España

11 Septiembre, 2017

P.17

62 DILLUNS, 11 DE SETEMBRE DEL 2017

Integrant de l’equip de l’Institut-Escola republicà, va ser figura clau de la coeducació i l’ensenyament del català sota la dictadura franquista, i el seu treball coratjós esclata amb la creació de l’Escola Isabel de Villena

CARME SERRALLONGA

E ls antics alumnes de l’Escola Isabel de Villena, els que hi van anar a partir de finals de la dècada dels cinquan-ta, recorden la visita inesperada de l’inspector quan l’escola tot just començava a ser mixta; llavors, els nens corrien per ocupar una classe buida. Carme Ser-

rallonga, la directora, que el 8 de març del 1939 havia fundat la Isabel de Villena, el primer centre escolar del país on s’ha-via tornat a ensenyar en català (canviant al castellà quan de sobte també apareixia la visita sorpresa), i on nens i nenes van poder tornar a estudiar junts, sortia a rebre l’inspector. Quan l’autoritat franquista li preguntava que què hi feien aquells nens sols allà, ella li explicava que eren nens amb problemes i que per això hi eren. Quan l’inspector se n’anava, els nens tor-naven amb les nenes. Ja hi estaven acostumats. I aquesta era la tònica general, dissimular davant dels franquistes i anar amb compte en un moment en què tant la coeducació com ensenyar en català estaven prohibits.

Just acabada la Guerra Civil, un grup de pares i professors del desaparegut Institut-Escola republicà, adonant-se del vi-ratge que adquiria tot plegat amb la victòria dels nacionals, havia fet un encàrrec difícil a la pedagoga i traducto-ra Carme Serrallonga i Calafell (Barcelona 1909-1997): mirar de fundar una escola amb els valors del movi-ment renovador de l’Institut-Escola, que tanta vola-da havia agafat durant la República i en el qual Serra-llonga havia participat de manera activa. Només una persona de caràcter fort, amb una formació sòlida, po-dia afrontar un repte que no tan sols va posar en mar-xa sinó que va tirar endavant amb èxit.

VVendre la casa per l’escola La Isabel de Villena, malgrat les inspeccions i les difi-cultats econòmiques pròpies de la postguerra, va sobre-viure. En una ocasió, la fundadora s’havia arribat a ven-dre casa seva per afrontar els pagaments. Carme Serra-llonga era conscient que encapçalava un projecte a con-tracorrent, la primera escola que, després de la guerra, donava continuïtat als valors de les antigues escoles re-publicanes. Tot eren problemes, però tothom que hi participava va posar el seu gra de sorra. La Isabel de Villena havia començat sent una escola només femeni-na, amb les nenes anant a classe a casa dels mestres. Més endavant es van poder instal·lar en una torre del carrer Emancipació de Barcelona. Es tractava d’una es-cola austera, però els pares i els alumnes l’adoraven. L’esforç valia la pena. L’escola era un petit oasi: la cre-ativitat s’estimulava a través del teatre, les arts plàsti-ques... Serrallonga els feia estimar els llibres, la cultu-ra. Les classes de música tenien lloc al Palau de la Mú-sica. La inculcació ideològica o religiosa no existia.

L’any 58 s’havia fundat la branca per a nens (Estu-dis Eiximenis), on nois i noies per fi estudiaven junts. En aquell racó de la Gàl·lia, un grup de pares, mestres i alumnes havien aconseguit una escola mixta i catala-

na. Altres van anar seguint els seus passos, amb centres mítics com l’Escola Virtèlia (també des del 39) i l’Escola Nausica, Ta-litha, l’Escola Tagore de Ramon Fuster a Bellaterra... Petits oa-sis encapçalats per aquesta pionera.

Una traductora ben especial Carme Serrallonga té una biografia impressionant. A part de mestra va ser traductora. Però no una traductora qualsevol. Va traduir al català obres cabdals com El pa dels anys joves, d’He-inrich Böll, Berlin Alexanderplatz, d’Alfred Döblin, i també obres d’E.M.Forster, Pirandello... Serrallonga dominava l’an-glès, l’alemany, el francès, l’italià, el llatí, el grec clàssic, l’he-breu i l’àrab. Havia estudiat de petita a l’Escola Francesa i se li notava. La seva curiositat no tenia límits. Diuen que poc abans de morir, el 1997, s’havia posat a aprendre rus perquè volia llegir Txékhov en la llengua originària.

Un cop s’havia llicenciat en filosofia i lletres a la Univer-sitat de Barcelona, el 1932 havia participat en la fundació de l’Institut-Escola, però de seguida ho havia deixat per anar-se’n a Madrid. Havia assistit a les classes de Sánchez-Albor-noz, Jorge Guillén, Menéndez Pidal... Ella es volia dedicar a la investigació i a la traducció. Era evident que Serrallon-ga estava destinada a ser una intel·lectual de bandera, que és el que realment va ser. Però aleshores va tenir lloc un fet transcendental. L’esclat de la guerra va ensorrar un món, un món de llibertat que de cap de les maneres aquella peda-goga, que tant devia a l’educació, podia permetre que s’aca-bés. Perduda la guerra, el 39, rep la proposta d’un grup de pa-res i professors. L’objectiu: fundar una escola a imatge i sem-blança de l’Institut-Escola que havia conegut. S’hi va tirar de cap, amb tota la força i una solidesa intel·lectual inèdita. La resta és història.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

87000

12536

Diario

840 CM² - 100%

4030 €

126

España

11 Septiembre, 2017

P.18

38 DILLUNS, 11 DE SETEMBRE DEL 2017

U n cop l’any, a Barcelona, els pianos surten al carrer. Es poden trobar dalt del terrat d’una casa, o d’un ho-tel, o en diversos punts del passeig de Gràcia, davant de la Casa Fuster i fins i tot a l’intercanviador d’un metro, on la gent s’atura embadalida si té la sort

d’ensopegar-hi un pianista amb traça. Forma part d’un dels esdeveniments més exquisits de la ciutat, en què qualsevol afi-cionat o professional pot tocar un piano de cua. És un fet es-pecial que acompanya els dies que se celebra l’anomenat Con-curs Internacional de Música Maria Canals Barcelona, que el 1954 va crear Maria Canals, “fent gala d’una força de vo-luntat, que –com diu la seva biògrafa, Anna M. Dàvila, a Maria Canals i Barcelona–, anys a venir, l’ajudarien a posar en mar-xa un projecte musical d’abast internacional i absolutament inèdit per a l’Espanya de l’època”. Es tractava del primer con-curs internacional de l’estat espanyol que havia entrat a la Fe-deració Mundial de Concursos de Música, però el certamen sobretot va assolir un fet encara més inèdit: convertir Barce-lona en la capital mundial del piano.

Durant quinze dies, desenes de concursants vinguts d’ar-reu del món s’esforcen al Palau de la Música (al Petit Palau) per mirar de superar eliminatòries i arribar a la gran final. Al guanyador li toca la rifa: momentàniament es converteix en una celebritat i es passa l’any sencer viatjant fent bolos. Però la causa d’això són el conjunt d’activitats que, des de fa anys, la direcció del Concurs porta a terme, amb gent molt es-pecial al darrere, persones que s’ho estimen i que, d’una ma-nera o d’una altra, van tenir relació amb Maria del Remei Ca-nals i Cendrós (Barcelona, 1914-2010). Alguns la van tenir de professora de piano a l’Acadèmia de Música Ars Nova. El record de les classes de Maria Canals sempre és una barreja de dolçor i duresa.

EEl primer, amb 14 inscrits El 1948, amb l’ajut de qui poc després s’havia de convertir en el seu marit, l’advocat, escriptor i crític Rossend Llates –un personatge que mereixeria un article a part–, Maria Canals va crear Ars Nova, una escola de música que de seguida es va con-

Maria Canals va ser la pianista barcelonina que va convertir Barcelona en capital mundial del piano gràcies al concurs que va crear el 1954, el Concurs Internacional de Música Maria Canals Barcelona

MARIA CANALS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

87000

12536

Diario

2520 CM² - 300%

12090 €

102-104

España

11 Septiembre, 2017

P.19

39DILLUNS, 11 DE SETEMBRE DEL 2017

Maria Canals va formar-se amb mestres destacats, Anto-ni Nicolau i Lluís Millet i Pagès, fundador de l’Orfeó Català, de qui va arribar a ser deixebla particular. Després de la Guerra Civil Espanyola i un cop mort el seu pare, la pianista va en-trar en contacte amb Manuel Blancafort, el compositor, que la va posar en contacte amb el llavors famós pianista Ricard Viñas. Viñas la va acceptar com a alumna en exclusiva i com un cas excepcional, i va apadrinar el seu debut al Palau de la Música Catalana, el 30 de maig del 1942. L’esclat de Canals a nivell internacional va ser fabulós. Tothom quedava embada-lit. La suavitat amb què tocava el piano combinada amb el ca-ràcter que imposava a l’instrument eren únics. La biografia recorda els seus inicis a París i recorrent Europa; és la clau del personatge, i segurament lliga amb la capacitat viatgera de molts pianistes que comencen. Va col·laborar com a solista amb importants orquestres de París, Lausana, Sanremo, Bar-celona, etcètera, sota la direcció d’eminents directors com Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Eduard Tolrà o Pich Santasusana.

UUna excel·lent escriptora Encara que sembli estrany, ara mateix el lector té l’oportu-nitat de tocar amb la punta dels dits l’art de Maria Canals, pe-rò llegint el que escrivia. Qualsevol que s’endinsi en la lectu-ra d’Una vida dins la música s’adonarà que la pianista també era una excel·lent escriptora. Llegint per exemple el perfil que dibuixa del violinista Francesc Costa es podria arribar a en-tendre quina suavitat punyent aplicava a les tecles del piano. Maria Canals escrivia com tocava el piano, delicadament pe-rò de manera directa: “El violinista Francesc Costa era un ho-me d’una lletjor prestigiosa –escriu Canals–, model Paganini, cosa positivament favorable, tractant-se d’un violinista. Era més aviat alt, amb una cabellera negra que li queia sobre les

vertir en referent, a partir de la qual va sorgir el Concurs de Pi-ano Maria Canals, creat l’11 de juliol del 1954, amb només 14 inscrits, 13 espanyols i un belga.

Maria Canals va saber involucrar molt bé la societat barce-lonina en el concurs fent que els participants anessin a les ca-ses a practicar; en cases que tinguessin piano, esclar. Cada fa-mília es feia seu el pianista assignat: “Que si el meu ha supe-rat la primera prova, que si el meu ha quedat tercer...” Els cui-daven i mimaven com si fossin fills, tal com passa encara avui. L’acolliment dels pianistes en cases particulars és un fet carac-terístic del Concurs Maria Canals. Un fet que recorda als antics alumnes l’afecte amb què, després de les duríssimes sessions de les classes, Maria Canals obria una bombonera i oferia una presa de xocolata al nen o nena. Un detall afectuós que contras-tava amb l’exigència extrema de la mítica pianista. De fet, els alumnes destaquen que en tots els calaixos de Maria Canals hi havia molta xocolata, que ella menjava en poques quantitats, però tot el dia en picava. “La xocolata dona energia”, deia.

Per contra, alguns devots de Maria Canals, els que cada any segueixen produint el miracle anual del certamen, també re-corden la seva fermesa de caràcter, a la vegada que són capa-ços de transmetre la força de voluntat, com deia Dàvila, de la dona que va aconseguir fundar el concurs sota el franquisme, superant adversitats que ara se’ns faria complicat d’entendre. Hi ha una anècdota que sobresurt de les altres, un detall de-mostratiu del geni de Canals. En qualsevol publicitat del con-curs, en el programa d’actes, en el llibret de la final... en cap lloc no hi pot faltar el nom de la ciutat, Barcelona. Maria Canals s’enfadava extraordinàriament si els seus ajudants s’oblida-ven d’incloure el nom de la ciutat que organitzava el certamen, per tot el que representava per a ella i la història del concurs en si. Ella, que havia voltat mig món fent concerts i recitals de piano, era conscient de la importància de la marca i que, en el cas de Barcelona, representava un detall especialment important. S’enfadava molt si en els papers no hi veia Bar-celona, i ho comprovava. Ben mirat, Maria Canals ha acabat sent considerada precursora a l’hora d’exportar allò que avui coneixem com la marca Barcelona. Maria Canals era consci-ent del petit miracle que s’havia produït amb el certamen i de l’esforç que costava tot plegat. Coneixia en profunditat el va-lor immens i el sacrifici del que havia fet des de ben petita: pi-ano, piano i piano.

PPer por a una infecció Els detalls narratius de la biografia de Dàvila estan molt ben cuidats: “Per a Maria Canals –escriu–, la música va ser la se-va llengua materna”. Una afirmació rotunda que explica l’es-til de vida summament estricte que li havia imposat el seu pa-re, Joaquim Canals, quan la nena havia decidit que es dedica-ria a la música. Joaquim Canals no va deixar mai que la seva filla anés a escola. No volia que s’infectés, literalment, dels al-tres nens. Havia perdut un fill arran d’una malaltia infeccio-sa i, també pel trauma, va dedicar-se a protegir l’única que li quedava. Durant els deu primers anys, Maria Canals no va te-nir contacte pràcticament amb cap altra criatura. Només es tractava amb els seus pares i havia d’anar amb molt de comp-te. Això “li havia ensenyat a amagar els seus sentiments –es-criu Dàvila–, a dissimular totes les seves contrarietats, fossin morals o físiques”. Una lliçó de vida que, malgrat tot, li va do-nar una força de voluntat a prova de foc. Força de voluntat i fer-mesa de caràcter. Només un artista que s’ha passat hores i ho-res desenvolupant el seu art pot saber què significa aquest es-forç en solitari. Maria Canals era capaç de qualsevol cosa, fins i tot d’acabar fent el que va fer: un concurs que convertís Bar-celona en capital mundial del piano.

Maria Canals va consagrar quasi íntegrament els seus 96 anys d’existència a la música, però també a fer alguna cosa per als joves músics amb talent. El seu pare, de fet, era professor de piano, responsable del cicle superior de la llavors Escola Municipal de Música de Barcelona. Va tenir la sort de créixer envoltada de música i rebre les primeres lliçons des de ben pe-tita. La influència del pare, de l’home que no la deixava sor-tir de petita per por al contagi, i la seva exigència en si, és un punt biogràfic de gran voltatge, que la forma com a artista i per-sona, però, sobretot, li fa sortir el millor de tot: el caràcter. Quan Maria Canals reconstruís, escrivís, la seva pròpia his-tòria en el llibre Una vida dins la música, publicat a Bibliote-ca Selecta, reconstruiria els orígens del seu pare i els de la se-va àvia. Només aleshores entendria l’origen de tot plegat i que no som més que el reflex del nostre passat.

Amb una història familiar complicada, la rigidesa que li va

exigir el seu pare per dedicar-se al piano marca el caràcter de Canals

La formació musical va passar per Lluís Millet, fundador de l’Orfeó

Català, i sobretot per Ricard Viñas, de qui va ser deixebla particular

Continua a la pàgina següent

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

87000

12536

Diario

2520 CM² - 300%

12090 €

102-104

España

11 Septiembre, 2017

P.20

40 DILLUNS, 11 DE SETEMBRE DEL 2017

orelles, i tenia la cara gravada, amb un cutis bru que li dona-va un aire que hauria estat de tzigan si hagués dut uns grans bi-gotis refilats; però, com que anava afaitat, resultava més avi-at gitano. Tot i ser lleig –segueix escrivint–, quan jo era una ne-na que començava a freqüentar les classes de l’Escola Muni-cipal de Música, no em feia gens de por ni d’aversió, perquè aquell home tan poc afavorit era, en canvi, dolç i afable amb les criatures. Tot ell irradiava simpatia. Sempre que em troba-va, em feia una moixaina i em preguntava què feia i com ana-ven els meus estudis, etc. Les coses que diuen als nens i a les nenes la gent falaguera i criaturera”. Una delícia.

Però el cop real es produeix al començament del llibre, Una vida dins la música, perquè les memòries de Maria Canals co-mencen rememorant la història de la seva àvia paterna, la ma-re de Joaquim Canals. És una manera exemplar d’iniciar el lli-bre, amb la història soferta d’una dona que, de cop i volta, li fa entendre d’on li ve la força de voluntat i el caràcter que la impulsa. Canals era totalment conscient de la seva condició femenina i del gran pas que estava fent ella, en relació a les do-nes que l’havien precedit. La narració de l’àvia Raimonda és extraordinària. És en el capítol número u, titulat Història fa-miliar: “Seguint un costum natural en els llibres de records –escriu Maria Canals–, intentaré explicar, caçant dins la me-va memòria, les dades, els esdeveniments més sobresortints del que conec de la meva família, atenint-me estrictament a la veritat i procurant dedicar-hi el mínim espai. Amb aquest es-perit començaré dient que els meus avis paterns només van viure junts un parell d’anys. Ella, Raimonda Matavacas i Fi-ol, filla única d’uns pares benestants, tots fills i veïns de Bar-celona, va contraure matrimoni a 13 anys amb el dependent principal de casa seva, Josep Maria Canals, de 35 anys d’edat, fill de Banyoles. Això passava l’any 1858. El dia del casament, la meva àvia Raimonda ja va demostrar la seva fermesa de ca-ràcter. En preguntar-li al sacerdot si volia per marit Josep Ma-ria Canals i Boada va contestar secament: «Si els pares ho vo-len». El capellà repetí tres vegades la mateixa pregunta sen-se poder obtenir cap altra resposta d’aquella nena de 13 anys que no estimava gens ni mica aquell home que els seus pares li havien assignat per marit, tenint més en compte la conti-nuïtat del seu negoci i la prosperitat econòmica de la seva fi-lla única que els sentiments d’ella”.

LL’esclat artístic Més de cent anys després, Maria Canals reconeixia la seva for-ça de caràcter en la terrible història de la seva àvia paterna. Ex-plica que del matrimoni n’havia nascut un fill, Joaquim, el seu pare, i que, “quan tingué un any, el seu pare va marxar a Amè-rica perquè la seva dona no el va poder aguantar més”. “Els pa-res de la meva àvia Raimonda –segueix– s’ho van prendre tan malament que la van desheretar, deixant tots els diners direc-tament al seu net”. Maria Canals segueix explicant que, “ella, amb el seu nen, es va refugiar a casa d’una tia seva que de cog-nom es deia Zacarias, que tenia una fortuna bastant conside-

rable...” I el més important: “Quan el meu pare tenia cinc anys, descobrint-li una afició incessant per la música, li va posar un professor que era un organista”. L’àvia Raimonda havia descobert el talent artístic de Joaquim Canals i li havia do-nat una educació musical que acabaria donant fruits molt va-luosos, entre altres coses perquè formaria desenes de pianis-tes, entre els quals Maria Canals. Però encara és més emoci-onant –i per a Maria Canals també ho va ser– descobrir que l’àvia Raimonda, que havia aconseguit desfer-se del marit amb el qual l’havien obligat a casar-se, havia descobert el seu pro-pi talent artístic i que havia volgut ser pintora. “Quan la me-va àvia tenia uns 26 anys, va començar, al mateix temps, a de-dicar-se a la pintura, que en el fons havia estat sempre la se-va veritable vocació. Amb el gran pintor Marià Fortuny eren parents, i sembla que aquest li havia donat molt consells so-bre pintura. A casa –escriu Canals–, tenim un pastel que és el seu autoretrat. La semblança, segons deia el meu pare, és perfecta”. La mort prematura de l’àvia Raimonda, per una epi-dèmia de verola negra, i la manera com s’havia produït, mar-quen un punt d’inflexió en aquesta història. El lector enten-drà la transcendència de tot plegat i que aquestes històries personals són les que marquen. I sobretot per què Maria Ca-nals era conscient de com costava aconseguir les coses i per què es preocupava tant pel seu concurs de piano, un concurs que cada any porta a Barcelona desenes de participants. “La desgràcia va entrar en aquella casa quan la meva àvia Raimon-da tenia 26 anys –escriu–. El seu fill, de 14 anys, havia vingut de París per a unes curtes vacances. Una epidèmia de verola negra es desencadenà a la ciutat [Barcelona]. El noi l’agafà. El metge, veient-lo gravíssim, digué que l’única possibilitat de salvar-lo era que fes una suada forta. La meva àvia va escal-far l’habitació amb tots els seus mitjans i li cobrí el llit de flas-sades. Veient que el seu fill no reaccionava, es va ficar ella ma-teixa al llit amb el noi. El fill es va salvar, però la seva mare s’en-comanà i va morir al cap de cinc dies”.

Ve de la pàgina anterior

El pare no la deixava sortir de casa quan era petita, ni anar a l’escola: a la seva història amb la verola hi afegia un fill mort per una infecció

A la fermesa Canals hi afegia grans detalls d’afecte amb els alumnes i

amb els concursants, que havien de ser acollits per famílies

Descobrir la història de la seva àvia, que va morir per salvar el seu

pare de la verola negra, va ser cabdal per a Canals

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

87000

12536

Diario

2520 CM² - 300%

12090 €

102-104

España

11 Septiembre, 2017

P.21

DAVID MORÁN

BARCELONA

«¿TV3 debe representar la mayoría so-

cial de este país? Sí. ¿Esta mayoría so-

cial es independentista? Sí. ¿Tiene que

tener presentes todas las demás sen-

sibilidades? También». Con estas pa-

labras, el nuevo director de TV3, Vicent

Sanchis, llegó al cargo en marzo dis-

puesto a espantar las críticas que se-

ñalan a la televisión pública catalana

como correa de transmisión y altavoz

del argumentario secesionista. Parti-

dos políticos, asociaciones periodísti-

cas e incluso trabajadores de la propia

cadena llevan años denunciando que

se ha convertido en pieza clave del pro-

ceso independentista catalán.

Desde que el proceso empezó a ga-

nar velocidad, las polémicas no han ce-

sado. Ahí están, por ejemplo, el infor-

mativo infantil en el que aparecían ni-

ños posicionándose a favor de la

independencia, o la quema en directo

de un ejemplar de la Constitución por

la periodista Empar Moliner. Hay que

sumar las quejas por las coberturas que

de la Diada desde 2012 y las críticas por

la falta de equilibrio en la presencia de

tertulianos, el sesgo informativo y la

omnipresencia del «procés». Un son-

deo del Gabinete de Estudios Sociales

y Opinión Pública (GESOP) por encar-

go de Sociedad Civil Catalana señala-

ba en febrero que el 65% de los catala-

nes cree que TV3 es independentista,

mientras que solo el 22% ve neutrali-

dad en su información política.

Denuncias de deriva «Ha sido una herramienta más del se-

paratismo para hacer propaganda. El

otro día presentaban a la oposición

como “grupos minoritarios no indepen-

dentista”», señala David Mejía, diputa-

do de Cs y presidente de la comisión de

la Corporación Catalana de Medios Au-

diovisuales. «TV3 ha sido cooperador

necesario. No se entendería lo que está

pasando sin el papel de la televisión»,

añade Sergio Fidalgo, presidente de la

Asociación de Periodistas Pi i Margall,

que cree especialmente alarmante el

rol de la cadena para impulsar las mo-

vilizaciones independentistas del 11 de

septiembre. Incluso el Sindicato de Pe-

riodistas de Cataluña tuvo que hacer-

se oír en 2014 para denunciar la deriva

de la cadena. Solo un año después, en

2015, fue la Junta Electoral Central la

que dio un toque de atención a TV3 obli-

gándole a compensar a PSC, PP y Cs

con una cobertura proporcional a la

dada a la manifestación soberanista.

Al Consejo Audiovisual de Cataluña

(CAC) llegan la quejas y de él salen in-

formes como el de pluralismo político,

texto que refleja que el Gobierno cata-

lán y PDECat capitalizaron el 31% de

los informativos o que mientras que de-

bate sobre el referéndum acaparó ese

mes 58 minutos, el juicio por el caso Pa-

lau ocupó poco más de 17.

TV3, correa de transmisión

del proceso independentista

La televisión pública catalana acumula críticas por su falta de parcialidad

Si antes del «procés» la carga de información política se la repartían noticiarios y tertulias matinales, en los últimos años su presencia ha ido ganando peso para hacerse hueco en magazines de mediodía y programas de sobremesa reconvertidos en foros de opinión. Es el caso desde 2013 de «Divendres», programa de sobremesa origi-nalmente centrado en temas más ligeros o de «Més 24» en el canal de noticias 24 horas 3/24. Con la llegada del otoño, la

parrilla se prepara para echar el resto. «Nos enfrentamos a un otoño complicado que requiere un esfuerzo por el momento que estamos viviendo», subrayó

Vicent Sanchis durante la presentación de la nueva temporada. Dicho y hecho, se han reforzado los infor-mativos y habrá dos nuevos programas de actualidad:

uno de preguntas y respuestas, «Preguntes Freqüents», y un informativo satírico presentado por Toni Soler, responsable del también humorístico «Polònia».

Otra vuelta de tuerca a la politización

El brazo mediático Desafío separatista

Duda nº 46:Dudo quepuedahacerlosolo

En ICO queremos que empieces a creer en ti y en tunegocio. Por eso disponemos de la financiaciónnecesaria para que tus proyectos se hagan realidad.

Líneas ICO 2017

EMPIEZA A CREERInfórmate en tu banco, en ico.es o en el 900 121 121.

@ICOgob

abc.es/espanaABC LUNES, 11 DE SEPTIEMBRE DE 2017 ESPAÑA 21

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

409000

98135

Diario

368 CM² - 50%

16147 €

21

España

11 Septiembre, 2017

P.22

Los herederos del partido que go-bernó Cataluña durante 23 añoscon Jordi Pujol viven desde hacemeses en una situación de interi-nidad que el proceso soberanistaha aplazado, pero que sigue ahí.La confesión del expresidente dela Generalitat de tener cuentasen el extranjero y la sustituciónforzada de ArturMas sumió a lassiglas de CDC en una pendienteque parecía no tener final. Ahorase proponen afrontar el futuro yconsolidar liderazgos, despuésde queMas y Carles Puigdemontse hayan excluido para dirigir ala nueva formación.

En medio de ese panorama,Marta Pascal (34 años), necesita

consolidarse, pese a las reticen-cias que sigue generando en al-gunos sectores del partido y na-damejor que hacerlo en una nue-va conferencia ideológica que secelebrará en otoño para “fijar laslíneasmaestras” de su acción po-lítica después del 1 de octubre ylas consecuencias que se deri-ven.

Segunda en dos añosSerá la segunda conferencia quetendrá lugar este año tras la cele-brada en mayo y que fue convo-cada para proyectarse como el“partido central” de Cataluña.Dicha conferencia llegó después

de una fundación del partido po-co plácida en junio de 2016 acausa de la elección del nombrey que pretendía tomar el relevode la antigua Convergènciaaquejada por un reguero de ca-sos de corrupción. Ninguno detanta trascendencia como el ca-so Palau, pendiente de senten-cia. Tras el 1 de octubre se iniciael tramo final del viaje conjuntode los últimos dos años con Es-querra en el Parlament y la expe-riencia electoral de Junts pel Sí,por lo que los antiguos conver-

gentes necesitan cuanto antesmarcar perfil propio y dejar deaparecer como un partido queactúa a remolque de la presiónde los republicanos y de la CUP.

Para ello se proponen tam-bién conformar una direcciónejecutiva sólida que ahora no tie-nen porque el pasado enero di-mitieron cuatro de los 12 miem-bros de un partido liderado tam-bién por David Bonvehí comocoordinador ejecutivo. El régi-men de incompatibilidades obli-gó a que Elsa Artadi, Montserrat

Candini, Lluís Guinó y Albert Ba-tet renunciasen a sus cargos in-ternos y desde entonces siguenestando pendientes de cubriresas plazas.

Fue un duro golpe para con-solidar el iniciático liderazgo dePascal, a la que apenas se le hadado un período de gracia parahacerse con las riendas por losquienes esperan su momento.El del exconsejero de JusticiaGermà Gordó ya pasó desde quese negara a dimitir como dipu-tado.

El PDeCAT volveráa cambiar deestrategia tras el 1de octubre

Carles Puigdemont, ayer, durante el consejo nacional del PDeCAT. / ALBERT GARCIA

EL PAÍS, BarcelonaTodos los sondeos dan ganadora a Esquerra Republicana en caso deque se celebren elecciones en Cataluña y el referéndum del 1 deoctubre contribuirá a reforzar al partido de Oriol Junqueras, que adiferencia de la extinta Convergència, siempre ha sido una forma-ción independentista. En medio de ese panorama, el PDeCAT necesi-ta cuanto antes redefinir su rumbo ideológico y lo hará en unaconferencia que se celebrará el próximo otoño.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

84000

33642

Diario

486 CM² - 43%

8256 €

3

España

10 Septiembre, 2017

P.23

Sopa de Cabra seran els

protagonistes de la Nit de l’ARA

MÚSICA

Ja és una tradició que cada any l’ARA celebri l’aniversari amb mú-sica en directe. Jordi Savall, Els Amics de les Arts i Els Pets van par-ticipar en les nits del diari dels anys anteriors, i ara és el torn de Sopa de Cabra, protagonistes del concert del setè aniversari de l’ARA que es farà al Palau de la Música el 27 de no-vembre a partir de les 21.30 h. Serà una de les últimes actuacions de So-pa de Cabra abans que el grup s’aga-fi “un temps indefinit” per preparar noves cançons i tornar als escenaris. Les entrades per al concert al Palau de la Música es poden aconseguir a la web de l’ARA en una oferta espe-cial per a subscriptors.

Gerard Quintana (veu), Josep Thió (guitarra i veu), Francesc Cu-co Lisicic (baix), Josep Bosch (bate-ria), Jaume Peck Soler (guitarra) i Ricard Sohn (teclats) arribaran al Palau de la Música després de pràc-ticament dos anys d’activitat prou intensa, una mena de segona o ter-cera joventut lligada a la publicació del disc Cercles (2015) i a una gira que va començar el gener del 2016 al Gran Teatre del Liceu i que fins i tot els va dur a tocar a Londres. Aquell àlbum va significar el retorn disco-gràfic de la banda trenta anys des-prés d’haver-se format.

Camí del final de gira Després del concert al Palau de la Música, els Sopa tancaran definiti-vament la gira el 9 de desembre amb un concert especial al Pavelló Fontajau de Girona, en el Festival Temporada Alta. Serà una altra nit especial a la qual el grup gironí ha convidat Adrià Puntí i M-Clan, còmplices de l’esperit rocker dels Sopa de Cabra.

Tant el concert a Girona com el de la Nit de l’ARA

B l i

BARCELONAARA

a Barcelona serviranperquè els admira-dors s’acomiadin del grup durant una temporada.e

Gerard Quintana durant un concert dels Sopa. CRISTINA CALDERER

la Música,Ara.cat

La Nit de l’ARA

Les entrades per al concert de Sopa de

Cabra al Palau de la Música, a

Ara.cat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

87000

13732

Diario

168 CM² - 20%

960 €

52

España

10 Septiembre, 2017

P.24

64 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 10 SETEMBRE 2017

ÀLEX GARCIA

PAULWELLERRAZZMATAZZ

14/IX

Gloriosa llegenda ienèrgica realitat sónconceptes perfectamentaplicables a l’obra i lapersona de PaulWeller,bé en solitari o en for-macions comThe Jam oStyle Council. Un subs-tanciós, gairebé semprebrillant, alguna vegadairregular, full de serveisartístics avalen el músicbritànic com una refe-rència de l’escena rocke-ra dels últims quarantaanys. Cada concert seu–com el que va oferir fados anys a Pedralbes– ésuna trobada amb unamanera inconfusible deviure el rock, i en aques-ta ocasió se li afegeix lapresentació del seurecent àlbumA kindrevolution. La vetlladaservirà per desgranarmaterial d’aquest treballcom també algunes deles seves innombrablescançons-himnes.

WARHOL, A TRAVÉS DEL RETROVISOR. Trentaanys després de la sevamort, CaixaForumbrinda una nova oportunitat per revisarl’obra d’Andy Warhol. L’exposició L’artmecànic, produïda amb el Museu PicassoMàlaga, traça un complet recorregut perl’univers creatiu del papa del pop, a travésde 350 objectes arribats del museu dePittsburg que porta el seu nom, el MoMAde Nova York, la Tate de Londres o elPompidou de París.CAIXAFORUM. 14/IX - 31/XII

EL MACBA MÉS ENTUSIASTA SE’N VA DE BOLOS.Elmuseubarceloní surtdegira iho fa ambuna exposició el títol de la qual ho diu tot(o res): Entusiasme. El repte o l’obstinació.Una mostra comissariada per David Ar-mengol amb la qual, a través d’una trente-na d’obres de la seva col·lecció, mostra di-ferents aproximacions a la pràctica artís-tica que tenen a veure amb qüestions com

la potència creativa de la vida quotidiana,l’activisme o el qüestionament de la nociód’art. La mostra inclou obres d’IgnasiAballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Mar-cel Broodthaers, Esther Ferrer, CildoMeireles, Tere Recarens, Àngels Ribé iMireia Sallarès, entre altres, i es posa a ca-minar al Centre Cultural El Carme de Ba-dalona. En els propers mesos prosseguiràla seva ruta per Ripollet, Vilafranca delPenedès, Martorell, Cerdanyola del Va-llès, Igualada, Vilanova i la Geltrú, SantCugat del Vallès i Terrassa.CENTRE CULTURAL EL CARME. BADALONA. 14/IX -5/XI

EL LLOC DELS SOMNIS. Quina importànciahan tingut els somnis en la construcciódelllenguatge artístic del segle? La resposta aaquestapregunta ésunconjunt d’obres deDalí, Picasso, Miró, Magritte, Calder, Do-mínguez, Chagall, Tàpies, Duchamp, Ha-milton, Ponç i Brossa seleccionades perVicenç Altaió.GALERIA MAYORAL. 15/IX- 5/I/2018

ArtTERESA SESÉ

SÀTIRA ARISTOCRÀTICA. El Liceu comença latemporada amb una òpera de GioachinoRossini, Il viaggio a Reims, una divertidasàtira sobre la vella aristocràcia. Escritaper encàrrec per commemorar lacoronació de Carles X a Reims el 1825, elllibret mostra uns aristòcrates, unsoficials i una poetessa que viatgen a la co-ronació del nou rei i de camí s’allotgen albalneari Il Giglio d’Oro. Dirigida per Emi-lio Sagi, que planteja un enginyós jocescènic, aquesta òpera plena d’àries i pe-ces concertants –com l’escrita per a 14veus– està protagonitzada per un amplirepartimentdeveusque inclou IrinaLun-gu, Sabina Puértolas, Taylor Stayton,Lawrence Brownlee, Roberto Tagliavini,Pietro Spagnoli, Maite Beaumont i CarlosChausson. La producció és del TeatroReal i del Rossini Opera Festival dePesaro.GRAN TEATRE DEL LICEU. DEL 13/IX AL 20/IX

EL LLAC DELS CIGNES.El Ballet deMoscou deTimur Fayziev torna al Tívoli amb unclàssic,El llacdels cignes. La companyiavaser fundada per Fayziev el 1989 desprésde retirar-se dels escenaris, crear la sevapròpia acadèmia de formació de ballarinsi sentir la necessitat de donar continuïtatprofessional als estudiants de la sevaacadèmia. Ara està de gira per Espanyaamb clàssics com Don Quixot, La belladorment i el popular El llac dels cignes, deMarius Petipa i Lev Ivanov.TEATRE TÍVOLI. DEL 13 AL 24/IX

TOSCA AL PALAU. Novaria Artists i Bohè-mia’s presenten al Palau de laMúsica unaTosca escenificada en dos actes. Al Palauhi sonaran àries tan populars i poderosescom Vissi d’arte, de la protagonista, la cè-lebre cantant Floria Tosca, i E lucevan lestelle, del pintor Mario Caravadossi, ques’enfrontaran al malvat Scarpia a la Romadel 1800.PALAU DE LA MÚSICA. 14/IX

Òpera i dansaMARICEL CHAVARRÍA

RITME I BALL ASSEGURATS. Intensa i densavetllada rítmica que protagonitzen elsLondon Afrobeat Collective, garantia deball i descàrrega energètica, tal com plas-men en el seu últim Food chain.13/IX. APOLO. 21 HORES

TORNA EL D’ÚBEDA.Després del seu apoteò-sic pas pel Palau Sant Jordi el juny passat,Joaquín Sabina torna al mateix escenaridins de la gira Lo niego todo, títol del seuelèctric i últim àlbum.13/IX. PALAU SANT JORDI. 21.30 HORES

ESTRENA EXCEPCIONAL.És la primera vegadaque el cantant AbdelHakimAbdel SamadKamel, conegut internacionalment comHakim, el lleó d’Egipte, actua en escenarisbarcelonins. Tota una estrella de l’escenamusical àrab amb la seva contagiosa bar-reja de música popular àrab amb rítmi-ques pop o fins i tot llatines.

15/IX. APOLO. 21 HORES

AMB EL COR FERIT.Tornen The Drums, o si-gui, la vibrant banda liderada per JonnyPierce, amb les cançons del seu nouAbys-mal Thoughts sota el braç. Obra confecci-onada en plena crisi sentimental, el pop-rock de la banda, tot i això, continua sentrefrescant.15/IX. RAZZMATAZZ 2. 21 HORES

SEMPRE KIKO VENENO. Qualsevol oportuni-tat per veure i escoltar Kiko Veneno con-vé no deixar-la passar per alt. Una lliçó decantautoria sempre actual, a través delsseus temes d’avui i de sempre.15/IX. SARAU 08911 (BADALONA). 22.30 HORES

ROCK D’AUTOR MAJÚSCUL.Quique Gonzáleztanca a Barcelona la gira del seu extraor-dinari Me mata si me necesitas, en què elseu rock d’autor estarà acompanyat pelsmúsics de Los Detectives.16/IX. APOLO. 21 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

SHAKESPEARE TRANSVESTIT. El Teatre Lliurede Gràcia obre la seva temporada amb lamateixa obra amb què ho farà el festivalTemporadaAlta:Nit de reis, de Shakespe-are. Al Lliure la dirigeix Pau Carrió. Dol,separació familiar, transvestisme, ambi-güitat sexual, desamor, festa, descontrol,burla i revenja en una comèdia desenfre-nada que barreja les rialles i llàgrimesd’uns personatges desconcertants: en Se-bastià i la Viola són dos germans bessonsque naufraguen i que queden separats.Ella es vestirà d’home per entrar a treba-llar a la cort del duc d’Orsino. Serà l’inicide la confusió i els amors creuats enaquesta història que protagonitzen els jo-ves de La Kompanyia Lliure.TEATRE LLIURE DE GRÀCIA. DEL 14/IX AL 8/X

UNACOMÈDIAD’AMORIOSSOS. Irlanda rural,principis dels anys noranta. Mick Dowds’encarrega de desenterrar els cadàvers

del cementiri local que fa més de set anysque hi són per deixar espai als nous in-quilins. Aquest any serà diferent: ha dedesenterrar la seva dona i tornen els ru-mors que l’acusen de la seva mort. A mésté un nou ajudant, un tabolaire ambmoltscops amagats. Iván Morales posa en es-cena Oriol Pla i Pol López juntament ambXavi Sáez i Marta Millà a La calavera deConnemara.LA VILLARROEL. DEL 15/IX AL 29/X

EL TEST DE L’ÈXIT.Triaries centmil euros arao unmilió d’aquí deu anys? És la preguntaa què s’haurà d’enfrontar una parella ambproblemes econòmics. Una propostateòrica feta per una parella amiga en laqual ella és psicòloga i que anirà despu-llant les personalitats i secrets més pro-funds dels protagonistes. És El test, deJordi Vallejo, que torna a la cartelleradesprés dels èxits en les temporades pas-sades.CLUB CAPITOL. FINS A L’1/X

TeatreJUSTO BARRANCO

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

549000

128465

Diario

136 CM² - 12%

5664 €

64

España

10 Septiembre, 2017

P.25

L’Associació d’Amics de laMúsica dels Anys 60 (AA-MA60) organitza demà ladinovena edició de Merca-disc, el mercat del disc an-tic i de segona mà, que tin-drà lloc a la rambla Vidalentre les deu del matí i lesnou del vespre, amb un to-tal de 24 expositors provi-nents de tot Catalunya.Aquest serà el primer Mer-cadisc que l’associació or-ganitza després de la mort

del seu primer president,Enric Àguila, a qui l’AA-MA60 va dedicar el llibre60 històries dels anys 60,que demà estarà a la vendaa l’estand de l’entitat.

D’altra banda, a Merca-disc també es podrà com-prar en primícia un nouelapé en vinil de l’històricgrup barceloní Lone Star,En directo 1974, que es vaenregistrar en una emis-sora de ràdio en “el millorany” del grup, com afir-men Eduardo i Pablo Cu-ra, de Discos Melocotón deMadrid, en el full promo-cional d’aquest disc. En lagravació hi van participarPere Gené (veu), Joan Mi-ró (guitarra i vibràfon),Sebastián Sospedra, que

havia estat baixista de LosSalvajes, i Josep Maria Vi-laseca, Tapi, que va sertambé bateria de Màqui-na! i Tapiman.

Aquesta formació no-més va gravar en estudi unsingle amb les cançons Po-bre pescador i Stranger, laqual cosa incrementa en-cara més l’indubtable va-lor documental d’aquestdisc, enregistrat un anydesprés de la publicació del’únic àlbum en directe ofi-cial de Lone Star, Adelan-te, rock en vivo (1973). El1974 va ser també l’any enquè Lone Star es va con-vertir en el primer grup derock que va actuar al Palaude la Música Catalana. Ungran any, sens dubte. ■

a El mercat del discde l’AAMA60 tindràlloc demà a Sant Feliu,amb 24 expositors

X. CastillónSANT FELIU DE GUÍXOLS

Un nou disc de Lone Star,en primícia a Mercadisc

La portada del nou disc en directe de Lone Star ■ WWW.GRUPO-LONESTAR.COM

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES GIRONINES

59000

8970

Diario

311 CM² - 29%

1191 €

26

España

9 Septiembre, 2017

P.26

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

16126

Mensual

964 CM² - 188%

25192 €

98-99

España

1 Septiembre, 2017

P.27

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

16126

Mensual

964 CM² - 188%

25192 €

98-99

España

1 Septiembre, 2017

P.28