Taula de contingut

«El ' Rèquiem' és un cant a l'esperança»El Periódico de Catalunya - Catalán - 24/01/2018

UN 'RÉQUIEM' PARA CELEBRAR LA VIDAEl Mundo de Catalunya - 24/01/2018

TOP 3 CLÀSSICATime Out Barcelona - 25/01/2018

Forma Antiqva regresa al Palau de Barcelona con VivaldiLa Voz de Avilés-el Comercio - 23/01/2018

AURELI CAPMANY I EL BERGUEDÀRegió 7 - 24/01/2018

La 'Cantata 1714-2014' es representa a Bellvís en solidaritat amb els presosLa Mañana Diari de Ponent - 24/01/2018

Bellvís, escenari de la cantata de Josep RosinachSegre Catala - 24/01/2018

Entrevista a David Saldoni, alcalde de Sallent y nuevo presidente de la Asamblea Catalana deMunicipios, sobre si el PDeCAT ha de dar alguna explicación tras la sentencia del caso Palau y sobre el....TV3 - ELS MATINS (TERTULIA) - 23/01/2018

La fiscalía presentará contra la absolución de los dos directivos de Ferrovial en la sentencia del casoPalau.Catalunya Radio - EL MATI DE CATALUNYA RADIO (INFORMATIVO) - 23/01/2018

En Cataluña la Fiscalía recurre la absolución de los antiguos directivos de Ferrovial que le pagaron lasmordidas a Convergencia.Cadena Ser - HOY POR HOY (INFORMATIVO) - 23/01/2018

DeliranteDiario de Burgos - 24/01/2018

Anticorrupció vol que el cas del 3% passi del Vendrell a l'Audiència NacionalDiari de Tarragona - 24/01/2018

Conesa califica al Consistorio como “víctima” del caso PalauDiari de Terrassa - 24/01/2018

El Palau, tóímboio o testimonio?Diari de Tarragona - 24/01/2018

AQUIL·LES I LA TORTUGADiari de Girona - 24/01/2018

La Fiscalia demana que l'Audiència Nacional assumeixi el cas del 3%Diari de Girona - 24/01/2018

Millet recorrerà la condemna de 9 anys i 8 mesos de presóDiari de Girona - 24/01/2018

4

5

6

7

8

9

10

11

13

14

15

16

17

18

19

20

21

P.2

Millet recorrerà la sentència que el condemna a 9 anys i 8 mesos de presóRegió 7 - 24/01/2018

Anticorrupció demana a l’Audiència Nacional que assumeixi el cas del 3%Regió 7 - 24/01/2018

Fiscalia traspassa el ‘cas del 3%’ a l’AudiènciaSegre Catala - 24/01/2018

PestilenciaHeraldo de Aragón - 24/01/2018

¡Puigdemont, no te rías más de España!La Gaceta Regional de Salamanca - 24/01/2018

La Fiscalía pide centralizar en la Audiencia Nacional la macrocausa contra ConvergènciaABC - 24/01/2018

JUNQUERAS ASPIRA DE NUEVO A PRESIDENTEABC - 24/01/2018

Recurrira su condena de 9,8 años porLa Razón Cataluña - 24/01/2018

Les vergonyes de ConvergènciaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 24/01/2018

Millet recorrerà contra la sentència del cas PalauLa Vanguardia - Catalán - 24/01/2018

La fiscalía quiere llevar el ‘caso 3%’ a la Audiencia NacionalEl País - 24/01/2018

AQUILES Y LA TORTUGALa Opinión de Cartagena - 23/01/2018

Més de 140 activitats omplen els centres cívics municipalsSetmanari de l'Alt Emporda - 23/01/2018

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

P.3

espectacles 24 DE GENER DEL 2018 53DIMECRES

MARTA CERVERABARCELONA

Aquesta és la gran setmana d’Albert Guinovart, compositor resident al Pa-lau de la Música. El polifacètic i prolí-fic músic barceloní presenta avui a la Casa dels Cants un disc de piano solo, Nocturne (Sony), i demà estrena a Pal-ma un Rèquiem creat per al Cor Jove de l’Orfeó Català, tres solistes –Marta Mathéu, soprano; Josep-Ramon Oli-vé, baríton, i Ferran Quílez, veu so-prano de l’Escolania de Montserrat– i l’Orquestra Simfònica de les Illes Ba-lears. L’obra s’interpretarà dissabte a l’Auditori de Girona, i diumenge, al Palau.

–Com a compositor resident aques-ta temporada, ¿què va pensar quan li van encarregar un Rèquiem? –¡Ufff! Que era tota una responsabili-tat. Un Rèquiem és una cosa molt gran. Vaig trigar unes tres setmanes a cre-ar tota la música coral. L’orquestra-ció, més laboriosa, l’he fet amb més temps. M’interessava que el cor, gent molt preparada, amb ganes i entu-siasme, pogués disposar de la peça com més aviat millor per assajar.

«Si la mort ve després d’una vida plena i de forma natural, ésuna etapa més. La peça és quasi un gràcies a la vida»

«El ‘Rèquiem’ és un cant a l’esperança»ALBERT GUINOVART Compositor i pianista

–¿Com ha influït el fet de no ser gaire religiós a l’hora de crear-lo? –¿Què entenem avui dia per ser re-ligiós? Tinc una part espiritual que prové de la música. La meva religió és la música. Tinc una educació catòlica perquè vaig anar als jesuïtes, però no soc practicant. Aquest encàrrec no ve del bisbat. És una obra de concert que he compost amb tot el respecte. És un Rèquiem a l’ús però amb la litúrgia ac-tual, en llatí.

–¿A què sona el seu Rèquiem? –A mi, espero. Hi ha molt contrapunt i fugues, però també coses més me-lòdiques. No volia que fos ni massa trist ni massa tou. Encara que parla de la mort i té moments més terrorí-fics, com el Dies Irae, però el to final és

un cant a l’esperança. La mort, si no arriba de forma abrupta o quan un és jove, és una cosa en la qual vas pen-sant a mesura que et vas fent gran. De jove, la idea de la mort em produ-ïa terror. Ara crec que si la mort arri-ba després d’una vida plena i d’una manera natural, és una etapa més. Aquesta peça és gairebé un gràcies a la vida. S’acaba així. No sabem si hi ha un més enllà. És una cosa que no em plantejo.

–¿Els solistes són elecció seva? –Són els que van estrenar la Cantata de Randa, de Salvador Brotons, l’any pas-sat i amb la mateixa orquestra que el Rèquiem. També van estrenar Alba eter-na, una de les meves òperes de cam-bra que s’ha gravat en disc però que encara no ha sortit. Estic encantat amb ells. I a més a més vaig recórrer a la veu d’un nen perquè represen-ta la innocència i era emocionant in-cloure-la.

–Ja havia treballat abans amb el Cor Jove. ¿Què els ha exigit? –Tant, que fins i tot han fet un mem amb una imatge de les connexions cerebrals que es creen amb el meu Rè-quiem, comparant-lo amb el de Mo-zart i el de Verdi. [El mostra]. ¡El meu és el que més s’il·lumina! [Riu]. Hi ha un treball de polifonia complex i mo-ments dissonants gens fàcils. La me-va música no és senzilla. Encara que estic en una etapa on, potser fruit de les crítiques, he volgut incorporar de manera eclèctica tècniques instru-mentals contemporànies, en el Rè-quiem he anat a l’essència. El tema és massa transcendental per estar pen-sant en estètiques. Sí que és especta-cular, però pur, sense artificiositat.

–Com a músic i compositor toca mol-tes tecles. ¿Ser tan polifacètic l’ha perjudicat? –En part, però també m’ha benefi-ciat. Compondre m’ha impedit fer una carrera com a pianista a nivell mundial. I com a compositor, les ho-res que dedico a estudiar piano em resten temps. Per exemple, si vols fer bandes sonores has d’estar tot el dia enviant material i fent relacions pú-bliques.

–¿On són els avantatges? –Ser intèrpret dona una altra visió per compondre. No conec cap intèr-pret que digui: «Passo del públic». La meva intenció és comunicar. Però vull arribar al sector a qui li interessa la meva música. Per als compositors contemporanis, voler fer el que els agrada sense afrontar que no arriba-

ran a un públic ampli és frustrant. Si vols triomfar com Lady Gaga has de fer la música que ella fa, no música endogàmica. Per la meva part, jo he arribat a un equilibri: sé a quin sec-tor puc agradar i fer la música que a mi m’agrada.

–Vostè ha fet des de sintonies de pro-grames de TV-3 fins a musicals com Mar i Cel i Scaramouche. Fins i tot ha llançat un disc com a solista amb les seves obres simfòniques i amb l’Or-questra de Sant Petersburg dirigida per Kirill Petrenko. –Compondre i després sortir a inter-pretar Chopin suposa un esforç. I la gent ho valora. Al principi pensaven que per fer tantes coses no aprofun-dia en res. ¡Però jo he dedicat la me-va vida a la música! I això es nota en el disc, amb peces que he fet en els úl-tims anys. Fantasia-Evocació, la més an-tiga, la vaig crear el 2010 per al bicen-tenari de Chopin. I la més nova, Ar-lecchino, només l’he tocat a l’estudi domèstic i amb l’Steinway que vaig comprar per gravar el CD. La inter-pretaré al Palau juntament amb di-versos Nocturns del disc i peces de Cho-pin, Rakhmàninov i Poulenc. H33 Com a casa 8 Albert Guinovart, al Palau de la Música.

DANNY CAMINAL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

457000

67662

Diario

596 CM² - 56%

14057 €

53

España

24 Enero, 2018

P.4

El pianista Albert Guinovart en una imagen promocional.

Nueva creaci6n.El compositor Albert Guinovart estrenaesta semana un ’R6quiem’, obra encargode L’Auditori de Girona y el Palau de laMdsica, del cual es compositor invitadola presente temporada

¯

UN ’REQUIEM’PARA CELEBRAR

VIDAP0R ANA MARIADAVILA BARCELONA

A lo largo de la historia,muchos son loscompositores que hanabordado el reto de escribirun REquiem. Ademfis de lalegendaria y ag6nicacreaci6n de Mozart, la listade autores que cuentan conuna misa de difuntos en sucatfilogo incluye losnombres de Berlioz, Verdi,Brahms, Faur6, Bruckner yGounod, entre otros. E1siglo XX tampoco ha sidoajeno a este tipo de obras,con Benjamin Britten,Alfred Schnittke o Gy6rgyLigeti. Y mucho mils cerca,el catalgtn Xavier Benguereldedicaria tambi6n unR~quiem a la memoria deSalvador Espriu.

Ahora es el compositor ypianista Albert Guinovartquien se estrena en estecometido, fruto de un

encargo conjunto del Palaude la Mfisica Catalana-delque es compositor invitadoesta temporada- y EAuditofide Girona.

Guinovart, compositorvitalista donde los haya, haescrito un REquiem que 61mismo define comocanto a la vida)> y que podrfiescucharse por primera vezeste jueves en el Auditoriode Palma de Mallorca. E1sgtbado llegar/t a ILAuditoride Girona y el domingo sepresentarfi en el Palau de laMdsica de Barcelona.

Bajo la direcci6n musicalde Pablo Mielgo, la obraserfi interpretada por el CorJove de l’Orfe6 Catal~ y laOrquestra Simfbnica de lesIlles Balears, y tendr~ comosolistas vocales a la sopranoMarta Matheu, el baritonoJosep-Ramon Olive y el nifio

Ferran Quilez de laEscolania de Montserrat. E1estreno serfi, sin duda, elacto m~s destacado de laamplia agenda deconciertos que el Palaudedicarfi este afio alcompositor, entre los cualesse incluye un recitalpianistico del mfisico estamisma semana.

(~La verdad es que mesiento un poco abrumado,pero tambiEn muyagradecido)), sefiala AlbertGuinovart, que reconocehaberse sorprendidocuando se le formul6 elencargo. ~Yo soy mils bienuna persona alegre, asi esque por eso decidi hacer unREquiem que fuera un cantoa la vida cuando 6sta seacaba~>, explica.

La obra, de unos 55minutos de duraci6n ycantada en latin, sigue laliturgia actual de la misa dedifuntos, por lo cual elcompositor ha ufilizadopasajes no habituales enestas composiciones. Enuno de ellos, adem~, citaun tema de su propiaautoria, compuesto para elmusical Gaudi.

~Escribir un REquiem esun compromiso muygrande, por eso, antes decomenzar, decidi que lomejor era no pensar en laimportancia de la obra niabordarla como si fuera ladefinitiva, ya que esperohacer unas cuantas m~s>),afirma el compsitor.

Sin embargo, para EsteveNabona, director delCorJove de l’Orfe6 Catalfi,

Guinovart ha creado ((unagran obra, que otorga undestacado protagonismo alcoro. Albert escribe de unamanera apasionada ysincera, con un punto delirismo, pero tambi6n conuna gran exigencia y esascaracteristicas encajan muybien con el Cot Jove)).

Previo al estreno, mafianami6rcoles elpropioGuinovart ofrecer~ unrecital en el marco del cicloPalau Piano, que combinaobras de otros compositorsy creaci6n propia extraidade su reci6n editado nuevodisco, Nocturne, una de lascuales, Arleccino, tendr~tambiEn carficter de estreno.

(~En un momento en elque todo el mundo haceprogramas monogrAficos,yo he hecho unanfiprograma, porqueincluye obra mia para pianoreciente, trufada con la decompositores-pianistas a losque yo admiro, comoChopin, Rachmaninov yPotfleno), explica el mfisico.

La residencia de AlbertGuinovart en el Palau de laMfisica incluye tambi6n otrorecital, junto a la sopranoNfiria Rial, en el mes defebrero; una actuaci6n conel Quartet Alart en abril y lainterpretaci6n de su MissaBrev/s, a cargo del CorScherzo, en junio. Adem~is,su obra estar~t presente enlos programas de laOrquestra Nacional Cl~ssicad’Andorra, el Quartet Daliay los pianistas LaiaMasramon y Jean-S61imAbdelomoula.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

32000

6417

Diario

559 CM² - 54%

3424 €

26

España

24 Enero, 2018

P.5

TOP 3 CL. SSICARecitals, concerts, bpera... Una tria de la

millor mfisica clhssica de la setmana

~OBCLa cita d’aquesta setmana arab la Simfbnica de Barcelona i Nacionalde Catalunya ens ofereix Tres pinturas velazque~as, de Jes~sTorres; elConcert per a piano i orquestra n(~m. 2, de Rakhm~ninov, i la Simfonia

n~m. 5 deTxaikovski.--)Teatre-Aud. Sant Cugat. Dv. 26, 21 h. L’Auditori. Ds. 27,19 h. Dg. 28,11 h. 10-56

¯ Les quatre estacionsEl conjunt Forma Antiqva va gravar una versi6 de la celeb~rrima obra deVivaldi que va set tota una revelaci6, per la frescor de la proposta.Ara

les podem tornar a senLir en directe,juntament arab altres concerts delcompositor veneci~, i la Simple Symphony de Bri~en.

--)Palau de la Mttsica Catalana. M: Urquinaona. Dr. 26.20.30 h. 20-76(;.

’I~ (What’s the story) Morning GloryNova proposta de les matinals de cl~ssica de I’Apolo els diumenges

arab aquest recital proLagonitzat pel piano. Ignasi Cambra interpretar~peces de Grieg, Chopin i Granados, en un concert que ha titulat Boris

temps per a/a/[rica.--)Sala Apolo. M: Paral.lel. Dg. 28.12 h. 12-14 E.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NOTICIAS

63000

Semanal

198 CM² - 38%

4009 €

37

España

25 Enero, 2018

P.6

El conjunto de los hermanos Zapico actúa el lunes junto al violinista Johannes Pramsohler

:: E. C. GIJÓN. Forma Antiqvua regresa al Palau de la Música de Barcelona y lo hace de la mano de uno de los com-positores más importantes de la his-toria, Antonio Vivaldi. El conjunto asturiano ofrecerá el lunes a partir de las 20.30 horas un recital en el que contarán con la participación del violinista Johannes Pramsohler.

El programa que interpretarán está centrado en la figura de Anto-nio Vivaldi con su concierto para cuerdas en sol mayor, ‘Alla Rustica’, RV 151; el trio sonata en do mayor RV 82; el concierto para cuerdas en do mayor, RV 113 y las cuatro esta-ciones, op. 8. Además, interpreta-rán la simple symphony Op. 4 de Benjamin Britten.

No será el único concierto que el conjunto asturiano ofrecerá en tie-rras catalanas. La formación lidera-

da por los hermanos Zapico actua-rá el domingo en el Auditori de Gi-rona a partir de las 19 horas. El pro-grama también contará con una am-plia presencia de obras de Vivaldi aunque, para esta ocasión, incorpo-ran aún más obras del compositor italiano. En su concierto del domin-go Forma Antiqva también inter-pretará la simple symphony Op. 4 de Benjamin Britten.

Forma Antiqua, en un concierto en Avilés. :: MARIETA

Forma Antiqva regresa al Palau de Barcelona con Vivaldi

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

16420

Diario

153 CM² - 17%

340 €

46

España

23 Enero, 2018

P.7

Quan es parla de les arrels delsnostres estudis i estudiosos deles festes populars i tradicio-nals del Països Catalans, no

podem oblidar mai la ingent obra que vafer Aureli Capmany i Farrés.

Enguany és l’any dels Capmany, l’Au-reli (Barcelona, -) era un desta-cat folklorista de formació autodidacta,pare de l’escriptora Maria Aurèlia Cap-many (amb qui vaig tenir l’honor de teniruna amistat). S'interessà vivament enl'estudi dels costums catalans, especial-ment per les rondalles, les cançons i les

danses populars. Destacà també en laseva activitat de promotor cultural i fouun dels fundadors de l'Orfeó Català el i de l'Esbart de Dansaires el .També dirigí l'Esbart Català de Dansairesel , va ser un membre molt actiu delCentre Excursionista de Catalunya. Tre-ballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona icol·laborà en les seves publicacions.

Des de l'inici de l'any va exercircom a mestre de jocs folklòrics i de can-çons i danses populars a la Casa de Ma-ternitat de Barcelona, instal·lada a lesCorts de Sarrià. Igualment, va impartiraquestes matèries a l'Escola Montessoride la Diputació de Barcelona del al, així com a l'Institut de Cultura per ala Dona del al , a l'Escola dePàrvuls Montessoriana de la senyora Vig-neaux del al , a l'Institut Femi-nal del al i, periòdicament, enaltres centres de similars característi-ques.

Fou el fundador i el primer director dela revista infantil En Patufet el .

Col·laborà enaltres publica-cions infantils,com La Ronda-lla del Dijous el, La Maina-da (-) iPlançons el, i també enles revistesD'Ací i d'Allà iEsplai.

A les sevesobres hi ha di-verses citacions del Berguedà, com deBerga per la Patum o de la Pobla de Lillet.Aquí voldria fer un primer i petit inventa-ri de les seves referències al Berguedà ialtres terres veïnes del Solsonès o Ripo-llès. Al llibre El Ball i la dansa popular aCatalunya, recull informació de: el BallCerdà de la Pobla de Lillet, el Ballet deDéu a la Baells, i del ball de l’Àliga de laPatum. A La Dansa a Catalunya torna arecollir la melodia del Ball Cerdà de la

Pobla de Lillet. A Costums de Catalunya,llibre de bibliòfil del dibuixant Josep Ri-bot i Calpe, explica com era Llevant deTaula de la festa major del Roser de la Po-bla de Lillet l’any . Al Calendari dellegendes, costums i festes tradicionals ca-talanes; pròleg de Maria Aurèlia Cap-many; edició coordinada, anotada i diri-gida per Benvingut Moya, Barcelona,-, hi ha una referència a la Pa-tum.

Massa sovint, s’oblida la tasca d’altresfolkloristes catalans, a qui no s’ha fet jus-tícia, encara, per la feina feta en defensade la nostra cultura popular i tradicional.Capmany, millor dit els Capmany pare ifilla, són a primera fila en defensa de laidentitat catalana. Enguany el ésl’Any Capmany. Cal, doncs, que fem elque cal fer ens aquestes commemora-cions, llegir la seva obra, difondre-la allàon puguem, perquè cal no oblidar maique un autor és viu mentre hi hagi qui elllegeixi, i jo no he feixat mai de llegir elpare i la filla Capmany.

AURELI CAPMANY I EL BERGUEDÀ

TRIBUNA

Ramon FelipóBIBLIÒGRAF

Aureli Capmany

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

30000

5571

Diario

261 CM² - 29%

674 €

20

España

24 Enero, 2018

P.8

La 'Cantata 1714-2014' es representa a Bellvís en solidaritat amb els presos L'Ateneu Popular Plana d'Urgell destina el benefici a la caixa de solidaritat

FOTO: Territor¡s.cat / L'estrena de la cantata que es va fer a Juneda

L'obra es va interpretar per primer cop a Juneda el 15 de juny del 2015, i s'estrenava oficialment el 24 de juny al Palau de la Música de Catalunya.

BELLVÍS JOSEPA. PÉREZ El diumenge 28 de gener Bellvís reunirà més de 300 cantaires per-tanyents a 20 formacions vocals lleidatanes, acompanyats d'una orquestra, solistes i rapsodes, que representaran la Cantata 1714-2014,300 anys vencent, una obra que va compondre el junedenc Josep Rosinach Boronat.

La representació està organit-zada per l'Ateneu Popular Plana d'Urgell, amb la col·laboració de l'ANC del Pla d'Urgell, d'Òmnium Lleida-Ponent, el CDR del Pla d'Urgell i l'Ajuntament de Bellvís com a acte de solidaritat amb els presos polítics. Tota la recaptació es destinarà a la Caixa de Solida-ritat. L'espectacle musical, que es representarà al pavelló Poliespor-

tiu del municipi del Pla d'Urgell, narra de forma amena i detallada el període dels dramàtics esde-veniments de la Guerra de Suc-cessió a Catalunya, passant per la desfeta del país, la resistència i el ressorgiment, fins a arribar a la situació actual, un viatge històric i emocional que té com a punt de

partida la consciència i el record de la història del nostre país, mit-jançant les set peses que integren la cantata.

A l'acte hi assistirà el vicepre-sident de l'ANC, Agustí Alcoberro, així com un representant d'Òm-nium Cultural, que l'entitat enca-ra no ha pogut confirmar.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

1914

Diario

305 CM² - 29%

993 €

21

España

24 Enero, 2018

P.9

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

84000

9286

Diario

84 CM² - 10%

378 €

16

España

24 Enero, 2018

P.10

La meva mare m'ho recorda, de vegades, però I i d ic q ue la decisió està presa, Fins fa poc era membre de l'executiva del partitdemòcrata, encarregat del món local, Després de la condemna del cas Palau --amb Convergència com a su bsid ià ria--, creu que elpartit demòcrata ha de donar alguna explicació? (Seldoni Convergència es va d issold re, és una cosa molt bèstia com a partit, Estempa rla nt de coses de fa molts anys, De vegades és injust perquè hi ha un partit nou, hi ha gent nova al capdavant, i de vegades etdemanen donar explicacions i no saps de què, Estic convençut que quan hi ha gent nova que parla de coses de fa deu anys, et trobesen una situació desesperant, Les explicacions per part de Convergència qui les ha de donar? Vostè va passar de Convergència al partitdemòcrata, Són partits diferents però són successors, (Seldoni Les explicacions s'han d'anara buscar al Iloc on hi ha les persones quevan viure aquella etapa, Les institucions continuen i els relleus es fan amb els actius i amb els residus, En aquest cas, la gent que era aConvergència suposo que ja va gestionar la situació. La gent nova que ha entrat al partit demòcrata, que no van tenir responsabilitatsaConvergència, crec q ue tam bé tenen el d ret i l'oportunitat de poder brillar per la seva pròpia llum, i no haver de donar explicacions,Sí que se'n pot parlar, però no poden tocar-se coses del passat, A Sa I lent, per exem ple quines eleccions hi va haver a I resu Itat delParlament? Va guanyar partit demòcrata, després Esquerra Republicana i després ciutadans, Un procés d'emancipació Nacionalnecessita seg u i r el model escocès; no tant per un sol partit sinó per u n sol Govern, A Escòcia ha a nat fent bocins; bocins decarretera, escoles, temes d'aquests, No repetir la paraula "independència", Finsa quin punt creu que un bon nivell municipal potdesbordar el debat estèril estrictament identitari? Com és possible que persones que poden portar 30 anys a Catalunya aca bi n vota ntmés perq uè creuen que la seva identitat Nacional es veurà amenaçada amb una Catalunya independent i, en canvi, no vegin elsavantatges possibles en el seu municipi? Una Catalunya independent també pot ser positiu per a ells, Vostè creu q ue u n bon Governmunicipal pot, d'alguna manera, posar el debat polític a Catalunya? No ho dic en clau identitària sinó en la línia de la sobirania, és a dir,cal disposar de poder resold re els problemes de la gent, (Seldoni N'estic convençut, Els ajuntaments hem demostrat des de primeralínia que durant aquestany i mig hem tingut una presència notable independència, Hem estat fent les feines de cada dia. Tot plegat acasa i funcionant, i ho hem fet. Hem de poder somiaren projectes i tirar-los endavant des del municipi, Això no ha estat un problema persortir al carrer i defensar el que feia Catalunya, Si el procés Nacional hagués anat millor del que ha anat, el nostre progrés socialencara hauria pogut anar millor, La unió entre les dues coses és tota I . Això ho hem de poder demostrar també el Parlament deCatalunya, Com l'ensenyament, la salut, l'exportació,,, Hi ha hagut unes xifres molt bones durant aquest any i mig, I això queda atrapatpel soroll de la independència i per temes intencionats, De vegades s'agafa la punta d'un tema concret i es tapa tota la resta, Ho hemde mirar amb lupa, Els municipis hem fet les d ues fei nes, la gent ho dirà perfectament, De vegades només t'agafes a la pu nta q uemés ha venut ; un xoc identitari, I no és tal, Potser haver fet aquest pas d'anar més enllà de l'economia municipal,., Jo volia preguntar;no creu que són molts municiis per u n territori com Catalunya? I per sobre encara hi ha el Consell de municipis, les d i putacions, , ,Tinc la sensació q ue, a d iferència d'altres països, hi ha molts municipis, zPot ser això, el fet d'haver pres aquest protagonisme mésenllà de la Federació i de l'associació de municipis per la independència? AI final, la gent, per molt que el municipi funcioni bé, ha nentès q ue aq uesta identitat està en peri I I i, per ta nt, voto u n partit que no portarà un bon Govern del municipi, H i ha u n tema mo Itinteressant ; sabeu quants municipis hi ha a Dinamarca? ~~ • Dinamarca té dos milions menys d'habitants que a Catalunya, (SeldoniHi han fet per Ilei dues reduccions de municipis, a Dinamarca, S'han ajuntat dos o tres municipis i han format un nou municipi, Hanposat l'ajuntament al mig, Ho van fer per Ilei, i ho han fet dues vegades, Aquest tema el và rem a na r a estudiar. La identitat de cada

Entrevista a David Saldoni, alcalde de Sallent ynuevo presidente de la Asamblea Catalana de

Municipios, sobre si el PDeCAT ha de dar algunaexplicación tras la sentencia del caso Palau y sobre

el ....

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : ELS MATINS (TERTULIA) DURADA : 565

dimarts, 23 de gener de 2018 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.11

municipi aquí és molt més a Ita q ue a I là, Els vam preguntar; com ho feu per fer la festa major? Ens van dir; la festa què? La festamajor té molt a veure amb la cultura protestant, Totes les festes majors van vinculades o a u n sa nt o a u na ma re d e Déu per ta nt, entermes catòlics, I com que a Dinamarca són protestants, segons quins temes no els toquen, (Seldoni Dinamarca és un cas curiós. EnMiquel roca es va fer una proposta moderna i assenyada, Però topava amb això que ens diu l'alcalde; topava amb la identitat de cadapoble, Però segur que hi ha mecanismes per mancomunar serveis, (Seldoni És un tema que ens l'hem mirat moltes vegades, s'ha ditque s'han d'eliminar els consells comarcals. Hi ha parts del país en què són importantíssims, els consells comarcals, i en altres parts delpaís no ho són gens, Cada persona ha detenir u n hospita I, benesta r socis I, ensenyament, drets culturals,,, Visqui on visqui ha deteniraq uests d rets doncs un cop hem de saber quins serveis ha detenir cada persona, hem de veure qui els presta, Els presta el serveiComarcal? Els presta la vegueria? Hem de mirar com s'ha de fer, Potser en una part del país el presta el servei Comarca I

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : ELS MATINS (TERTULIA) DURADA : 565

dimarts, 23 de gener de 2018 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.12

La fiscalía presentará contra la absolución de los dos directivos de Ferrovial en la sentencia del caso Palau.

La fiscalía presentará contra la absolución de losdos directivos de Ferrovial en la sentencia del caso

Palau.

Catalunya RadioPAÍS : Spain PROGRAMA : EL MATI DE CATALUNYA RADIO (INFORMATIVO) DURADA : 56

dimarts, 23 de gener de 2018 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.13

Aquí en Cataluña la Fiscalía recurre la absolución de los antiguos directivos de Ferrovial que le pagaron las mordidas.Convergencia apesar de que la sentencia del Palau dio por acreditado que los corruptores pagaron esas comisiones a través del Palau fueronabsueltos porque el delito había prescrito ahora la fiscalía los recortes.A las ocho y media viene a Hoy por

En Cataluña la Fiscalía recurre la absolución de losantiguos directivos de Ferrovial que le pagaron las

mordidas a Convergencia.

Cadena SerPAÍS : Spain PROGRAMA : HOY POR HOY (INFORMATIVO) DURADA : 15

dimarts, 23 de gener de 2018 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.14

CRÓNICA PERSONAL | PILAR CERNUDA

Delirante

Carles Puigdemont considera «delirante» que un juez del Supremo crea que viajó a Dina-

marca para hacerse encarcelar. Olvida el expre-sidente que es él quien lleva meses tomando decisiones delirantes, por no hablar de las de-claraciones. Empezando por la más reciente, su rueda de prensa de Copenhague, cuando dijo que «No puede existir democracia sin leyes». ¿Leyes? ¿Puigdemont defendiendo las leyes co-mo una característica de la democracia?

Los parlamentarios fugados a Bélgica llevan semanas exigiendo que se les permita delegar el voto y, cuando faltan minutos para que la

Mesa del Parlamento catalán decida sobre el asunto, Puigdemont manda aviso de que no quiere delegarlo. No es delirante pensar que se trata de una nueva ma-niobra, intenta así que no se presente recurso ante el Tribunal Constitucional antes de que se inicie el de-bate de investidura, sino cuando ya haya sido investi-do aunque sea obligando a algunos de sus compañe-ros a que renuncien, para que corra la lista. De esa manera, cuando se presente el recurso porque no se ha cumplido con el reglamento, ya tendría condición de «presidente electo». Evidentemente, no es igual que el TC actúe contra él cuando puede vender que le han votado unos parlamentarios elegidos en unas elecciones democráticas.

Más maniobras: Torrent viajará a Bruselas para acordar con el expresident qué debe acordar la Mesa respecto a la votación, situación que va más allá del

papel que debe jugar el presidente de un Parlament, cuya obligación es cumplir la ley, el reglamento y las indicaciones del equipo jurídico de esa institución. Más todavía: se advierte a la legua que Junts juega a dos vueltas, una para que Puigdemont sea elegido presidente y una segunda para que lo sea alguien de su confianza, quizá Elsa Artadi, ya que él será blo-queado por el Constitucional para ejercer el cargo.

Más estratagemas: en todo este juego innoble, ERC pierde la poca credibilidad que tenía al some-terse a los delirios de Puigdemont a pesar de que es-tán hartos de sus historias. La CUP no aclara su pos-tura porque afirma que no votará a quien no se com-prometa a cumplir el mandato de la DUI, y ya se sabe que siempre mantiene lo que dice. Que le pregunten si no a Artur Mas, que acabó entregando su cabeza porque lo consideraba exigencia indispensable para votar a un presidente de la coalición CDC-ERC. Las primeras siglas desaparecidas en combate, por cier-to; entre Puigdemont y el caso Palau se han cargado un partido con décadas de historia. Tampoco se pier-de mucho con esa desaparición, CDC había dejado de ser lo que siempre había sido: una fuerza nacio-nalista de derechas y respetuosa con la ley. Algo co-rrupto, eso sí.

¿Delirante que un juez se anticipe a lo que proyec-ta Puigdemont y desbarate sus planes? Ojalá fueran muchos más los que dediquen tiempo a estudiar có-mo neutralizar al fanático independentista que anda suelto por Europa…

Puigdemont continúa con sus maniobras para salir elegido ‘president’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

81000

8262

Diario

261 CM² - 29%

826 €

4

España

24 Enero, 2018

P.15

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUTATS

67000

8501

Diario

432 CM² - 48%

2120 €

31

España

24 Enero, 2018

P.16

Conesa califica al Consistorio como “víctima” del caso Palau> La alcaldesa niega responsabilidades y defiende “el buen nombre” de la institución

Pleno municipal de Sant Cugat, celebrado el pasado lunes. AYUNTAMIENTO DE SANT CUGAT

Antonio Losada

La alcaldesa de Sant Cugat, Mercè Conesa (PDeCAT), asegura que el Ayuntamiento es “una víctima” de caso Palau, defiende el “buen nom-bre y el buen hacer” de la institu-ción y no descarta querellarse con-tra la antigua Convergència (CDC) para “pedir responsabilidades a aquellos que han sido condena-dos”. La primera edil, que gobierna en minoría, hizo estas afirmaciones en un pleno municipal el lunes, después de que el caso Palau se in-cluyese en el orden del día a peti-ción de la oposición, que conside-ró insuficientes las explicaciones ofrecidas por Conesa y solicitó de-purar responsabilidades políticas.

La sentencia del caso Palau deja probado que la antigua Convergèn-cia recibió dinero de la adjudica-ción de un pabellón municipal, ubicado en la Rambla del Celler, a través de Ferrovial. Las obras del equipamiento se adjudicaron en 2002, con Lluís Recoder como al-calde y Mercè Conesa como conce-jal de Urbanismo. El fallo explica que la constructora del pabellón, Ferrovial, abonó una comisión del 4% de los 4,1 millones de euros del importe de la obra, algo más de 167 mil euros. De esa cifra, entregó un 2,5% a CDC (104.400 euros) y un l,5% (62.640 euros) a Fèlix Millet y Jordi Montull por su intermedia-ción en la mordida.

Conesa se desmarcó del caso Pa-lau y negó cualquier tipo de respon-

SANT CUGAT

sabilidad, tanto de ella como de los trabajadores municipales, al afir-mar que cuando sucedieron los he-chos no tenía ninguna responsabi-lidad en el partido y que “nadie de este Ayuntamiento ha sido conde-nado por esta sentencia”.

“SIEMPRE HEMOS DADO LA CARA” “Desde este equipo de gobierno en ningún caso compartimos las ma-las prácticas políticas que se hayan podido llevar a cabo por personas que hayan podido estado vincula-das en algún momento a nuestra formación”, señaló la primera edil, y reiteró su defensa del “buen nom-

bre y el buen hacer de los técnicos y profesionales” del Ayuntamiento.

Conesa, que recordó “el compro-miso” de la institución “por la trans-parencia y el buen gobierno”, dijo que “siempre priorizaré los intere-ses de la ciudad antes que los de la formación política a la que perte-nezco, porque primero es la ciuda-danía y el Ayuntamiento, antes que el partido”. Y reiteró, en este senti-do, que nadie del Consistorio ha sido “llamado, investigado y ni mu-cho menos condenado” en el caso Palau, separando claramente las cuestiones de partido con el Ayun-tamiento como institución.

Al referirse a la “transparencia” de la gestión municipal, la primera edil defendió que “este Ayuntamiento, desde el momento que fue reque-rido tanto por el Parlament como por el Juzgado (por el caso Palau) colaboró extensamente en la ins-trucción de la causa y, en este sen-tido, nos sentimos honrados de ha-ber podido colaborar con la Justi-cia”. Y añadió Conesa durante el pleno que “siempre hemos dado la cara” y que “toda la información ha sido compartida con todos los gru-pos de la oposición, dando todas las explicaciones de que podemos dis-poner”.

Las críticas de la oposición > Las explicaciones de la alcal-desa de Sant Cugat, Mercè Co-nesa, sobre el caso Palau no convencieron a buena parte de la oposición, que pidió de-purar responsabilidades polí-ticas. La portavoz de la CUP, Núria Gibert, afirmó al respec-to que “lamentamos las expli-caciones, que además llegan tarde. ‘Yo no sabía nada’ no sirve”. E incidió: “Los respon-sables son su partido y por eso nos gustaría que se acep-tasen las responsabilidades, porque por acción u omisión lo eran”. Desde Ciudadanos, su portavoz, Aldo Ciprian, también reclamó llegar hasta el fondo de una trama que ca-lificó de “mafiosa”. “Lo que nos preguntamos -dijo- es desde cuando se ha ido pro-duciendo este expolio por par-te de la banda mafiosa de Convergència y cuanto le ha costado de más al contribu-yente la ejecución de obras públicas en Catalunya y en Sant Cugat”. La portavoz de ERC, Mireia Ingla, pidió a la al-caldesa que se disculpe ante la ciudadanía al afirmar que ahora “hay que disculparse, aceptar los errores, devolver el dinero y garantizar que no volverá a pasar”. El portavoz de ICV-EUiA, Ramon Gutié-rrez, afirmó que a su forma-ción “lo que le hace falta no es culpar a Convergència, que como ya no existe ahora tie-ne la función de absorber toda la negatividad de todo esto, sino saber realmente lo que pasó”.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARCAS

16000

3626

Martes a sábados

654 CM² - 57%

369 €

16

España

24 Enero, 2018

P.17

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

67000

8501

Diario

234 CM² - 26%

935 €

6

España

24 Enero, 2018

P.18

ls espasmes controlats de laGürtel, el negoci filharmònicdel Palau de la Música i altresaventures i entremaliadures

ens recorden que en matèria de corrupcióes disposa de tecnologia, en general es-trangera, per contenir-la o minimitzar-neels danys. En altres països, on els lladresen la llei encara van ser més audaços, esvan endurir les penes al saqueig dels re-cursos públics, es van implantar, per llei,alguns filtres o supervisions (que hauriendetectat aquí, per exemple, tants sobre-costos) i es van crear llocs professionalsno subjectes als partits i amb una vigènciaque no coincideix amb les legislatures.

Que les mesures no siguin gaire complica-des no vol dir que siguin de fàcil aplicació:els lladregots amb càrrec són molt sensi-bles a qualsevol retallada en les seves ex-pectatives de lucre.

La sentència contra Fèlix Millet, Jordi

Montull, la seva nena i el partit d’ArturMas, que va canviar de partit sense deixarla poltrona, riu-te’n tu dels ossos blancssaltant d’un iceberg a un altre en les voresde la banquisa polar, aquesta sentència,dic, ens recorda que la meitat del sobira-nisme continua pertanyent al sistema del, amb tota la seva legió de carteristes.Això sí: sorprèn la celeritat amb quèaquest sumari ha estat instruït, vist pelstribunals i resolt, quan assumptes tanvells com la sobtada riquesa en francssuïssos del comptable Luis Bárcenas se-gueixen cuejant i Bárcenas no és dels quepassen desapercebuts, que per a això elvan posar, perquè es vegi bé que ha arri-

bat el cobrador.Això sí, resulta bastant cridaner que

Iñaki Urdangarin (sobre el qual pesauna condemna) hagi pogut anar-se’n aGinebra i Carles Puigdemont (càrrecelecte sense condemna) no pugui tornarde Brussel·les, l’empresonarien abans deljudici. Europeisme asimètric. És cert queel segon va desafiar l’Estat, però el primerva reptar molt seriosament la nostra pa-ciència, no sé què és pitjor, bé sí ho sé, erauna figura retòrica. Mentrestant, l’empre-sa corruptora, Ferrovial, se n’ha lliuratperquè la imputació mai va arribar a laprescripció, el que s’anomena la paradoxad’Aquil·les i la tortuga.

E AQUIL·LES I LATORTUGA

Emili Piera

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

20000

5139

Diario

235 CM² - 21%

772 €

18

España

24 Enero, 2018

P.19

EUROPA PRESS/DdG TARRAGONA/MADRID

La Fiscalia Anticorrupció ha de-manat al Jutjat d'Instrucció delVendrell que la investigació de lespresumptes comissions il·legalsdel pagades per constructoresa CDC a canvi de concessionsd'obra pública sigui assumida perl'Audiència Nacional.

En un comunicat, la Fiscalia vainformar ahir que ha sol·licitat lainhibició en favor del Jutjat Centrald'Instrucció Degà perquè proce-deixi al repartiment de la causa en-tre aquests òrgans judicials, perconsiderar que els fets investigatssón competència de l'AudiènciaNacional, sobre la base dels articles. c) i de la Llei Orgànica delPoder Judicial (LOPJ).

Segons el criteri del MinisteriFiscal, correspon a l'Audiència Na-cional instruir aquest cas si hi hauna «greu repercussió en la segu-retat del trànsit mercantil o enl'economia nacional i afectació auna generalitat de persones al ter -ritori de més d'una Audiència».

En el comunicat, la Fiscalia re-corda que el cas investiga la comis-sió de presumptes delictes de pre-varicació, suborn, alteració depreus de concursos, malversació,frau contra l'administració, blan-queig de capitals i finançamentil·legal d'un partit polític, i entre elsinvestigats està l'exdiputat al Parla-ment i exconseller Germà Gordó, iels extresorers Daniel Osàcar i An-dreu Viloca.

En el cas dels delictes de malver-sació (article i següents delCodi Penal) i frau contra l'Adminis-

tració Pública (article del CodiPenal), considera que concorrenels requisits de competència del'Audiència Nacional de conformi-tat amb la interpretació de la SalaSegona del Tribunal Suprem.

Segons aquesta Fiscalia, enaquest cas s'han trobat «un elevatnombre de procediments de con-tractació que s'haurien realitzat deforma fraudulenta», relacionatsamb licitacions i adjudicacionsd'obra pública de concursos ofertsper diferents administracions sotal'esfera de poder de CDC i de laFundació CatDem, en les seves pa-raules.

Afirma que el que era adminis-trador i tresorer «portava un con-trol exhaustiu de totes les licita-cions i adjudicacions d'obra públi-ca, i controlava els pagaments en-coberts que les empreses contrac-tistes lliuraven finalment a CDCsota l'aparença de donacions, a tra-

vés de les seves fundacions vincu-lades: CatDem i Fòrum Barcelo-na».

Aquest jutjat del Vendrell inves-tiga el presumpte cobrament decomissions il·legals per part deCDC a canvi de concessions a di-versos ajuntaments catalans desque el es van destapar pre-sumptes irregularitats a l'Ajunta-ment de Torredembarra, ambl'exalcalde Daniel Masagué (CiU) ien concret en la construcció del'aparcament al carrer Filadors ad-judicat a la constructora Teyco.

El TSJC va decidir investigarGordó per la seva suposada parti-cipació en la trama, en la qual tam-bé s'investiga els dos extresorersconvergents Andreu Viloca i Da-niel Osàcar, aquest últim condem-nat pel cas Palau, encara que des-prés de deixar de ser diputat la cau-sa de Gordó va tornar al jutjat delVendrell.

La Fiscalia demana quel'Audiència Nacionalassumeixi el cas del 3%Ho sol·licita davant la «greu repercussió» econòmica i en afectardiversos territoris Entre els investigats hi ha l’exconseller Germà Gordó

L’exdiputat i exconseller Germà Gordó, en imatge d’arxiu. ACN

El PDeCAT planteja que l'Estat compensiBarcelona per danyar la seva imatge

Cs i PSC no cediranun diputat al PP

Enxampat un motorista begut a 192km/h a l'A-2 a Cornellà de Llobregat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

20000

5139

Diario

370 CM² - 33%

1213 €

26

España

24 Enero, 2018

P.20

EUROPA PRESS/DdG BARCELONA

L'expresident del Palau de la Mú-sica Fèlix Millet recorrerà al Tribu-nal Suprem la condemna de l'Au-diència de Barcelona de anys ivuit mesos de presó pel saqueig del'entitat musical, xifrat en mi-lions d'euros, i la multa de quatremilions d'euros, van indicar fontsjurídiques.

Segons la decisió de la sentènciade la Secció de l'Audiència deBarcelona, Fèlix Millet, al costat dela seva mà dreta, Jordi Montull, i la

seva filla Gemma Montull, vamuntar un entramat que «va per-metre la destinació il·legal de mésde milions, el desviament per afinalitats privades de quantitatsmilionàries, el pagament de comis-sions a CDC, el pagament de fac-tures per serveis no prestats, la pre-sentació de rebuts per pagamentsno corresponents» i frau a Hisen-da.

Segons la sentència, Millet iMontull «van fer front a importantsdespeses particulars, provocant-seun enriquiment injust» amb fonsde la Fundació, l'Associació i elConsorci del Palau. A més, , mi-lions d'euros es van lliurar a CDCen pagaments d'adjudicacionsd'obra pública a Ferrovial en elsquals van intervenir tots dos con-

demnats per aquesta mediació. Per altra banda, Cs va presentar

ahir una iniciativa en el Parlamentperquè la Generalitat iniciï els trà-mits per rescabalar el dany patri-monial dels , milions d'euros queva cobrar CDC en comissions il·le-gals a través del Palau de la Música,i va reclamar que les subvencionselectorals que ha rebut el PDeCATcontribueixin a això.

El diputat Carlos Carrizosa vadestacar ahir que la sentència delcas Palau va establir que els dinerscobrats per CDC s'ha de rescabalari que «el PDeCAT és el mateix queCDC», al·legant que JxCat es va re-gistrar en les passades eleccionscom PDeCat i JxCat alhora.

«Volem que les subvencions quevan a parar al PDeCAT per raód'haver-se presentat amb CDC si-guin per rescabalar els diners quevan robar de la butxaca de tots elscatalans en el cas Palau», va dema-nar.

Millet recorrerà la condemnade 9 anys i 8 mesos de presóCs demana que lessubvencions al PDeCAT serveixinper rescabalar els diners queva cobrar CDC del Cas Palau

El PDeCAT planteja que l'Estat compensiBarcelona per danyar la seva imatge

Cs i PSC no cediranun diputat al PP

Enxampat un motorista begut a 192km/h a l'A-2 a Cornellà de Llobregat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

20000

5139

Diario

168 CM² - 15%

551 €

26

España

24 Enero, 2018

P.21

L'expresident del Palau de laMúsica Fèlix Millet recorrerà al Su-prem la condemna de l'Audiènciade Barcelona de anys i vuit mesosde presó pel saqueig de l'entitat, xi-frat en milions d'euros, i la multade quatre milions d'euros, van in-dicar fonts jurídiques.

Segons la sentència, Fèlix Millet,amb la seva mà dreta, Jordi Mon-tull, i la seva filla Gemma Montull,va muntar un entramat que «vapermetre la destinació il·legal demés de milions, el desviamentper a finalitats privades de quanti-

tats milionàries, el pagament decomissions a CDC, el pagament defactures per serveis no prestats, lapresentació de rebuts per paga-ments no corresponents» i frau aHisenda. Segons la sentència, Mi-llet i Montull «van fer front a impor-tants despeses particulars, provo-cant-se un enriquiment injust»amb fons de la Fundació, l'Associa-ció i el Consorci del Palau. A més,, milions d'euros es van lliurar aCDC en pagaments d'adjudica-cions d'obra pública a Ferrovial.

Per altra banda, Cs va presentaruna iniciativa al Parlament perquèla Generalitat iniciï els tràmits perrescabalar el dany patrimonial dels, milions d'euros que va cobrarCDC en comissions il·legals a tra-vés del Palau de la Música, i va as-senyalar el camí de les subvencionselectorals que ha rebut el PDeCAT.

EUROPA PRESS BARCELONA

Millet recorrerà la sentènciaque el condemna a 9 anysi 8 mesos de presóCs demana que lessubvencions al PDeCAT serveixinper rescabalar els diners queva cobrar CDC del cas Palau

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

30000

5571

Diario

108 CM² - 12%

279 €

24

España

24 Enero, 2018

P.22

La Fiscalia Anticorrupció ha de-manat al Jutjat d'Instrucció delVendrell que la investigació de lespresumptes comissions il·legalsdel pagades per constructoresa CDC a canvi de concessionsd'obra pública sigui assumida perl'Audiència Nacional.

La Fiscalia va informar ahir queha sol·licitat la inhibició en favordel Jutjat Central d'Instrucció Degàperquè procedeixi al repartimentde la causa entre aquests òrgans ju-dicials, per considerar que els fetsinvestigats són competència del'Audiència Nacional, sobre la basedels articles . c i de la Llei Or-gànica del Poder Judicial (LOPJ).

Segons el Ministeri Fiscal, co-rrespon a l'Audiència Nacional ins-truir el cas si hi ha una «greu reper-cussió en la seguretat del trànsitmercantil o en l'economia nacio-nal i afectació a una generalitat depersones al ter ritori de més d'unaAudiència». En un comunicat, laFiscalia recorda que el cas investigapresumptes delictes de prevarica-ció, suborn, alteració de preus deconcursos, malversació, frau con-tra l'administració, blanqueig decapitals i finançament il·legal d'unpartit, i entre els investigats hi hal'exdiputat al Parlament i exconse-ller Germà Gordó, i els extresorers

Daniel Osàcar i Andreu Viloca. Enel cas dels delictes de malversació(article i següents del Codi Pe-nal) i frau contra l'AdministracióPública (article del Codi Pe-nal), considera que concorren elsrequisits de competència de l'Au-diència Nacional de conformitatamb la interpretació de la Sala Se-gona del Tribunal Suprem.

Segons la Fiscalia, en aquest cass'han trobat «un elevat nombre deprocediments de contractació ques'haurien realitzat de forma frau-dulenta», relacionats amb licita-

cions i adjudicacions d'obra públi-ca de concursos oferts per diferentsadministracions sota l'esfera depoder de CDC i de la Fundació Cat-Dem, en les seves paraules.

Afirma que el que era adminis-trador i tresorer «portava un con-trol exhaustiu de totes les licita-cions i adjudicacions d'obra públi-ca, i controlava els pagaments en-coberts que les empreses contrac-tistes lliuraven a CDC sota l'apa-rença de donacions, a través de lesseves fundacions vinculades: Cat-Dem i Fòrum Barcelona».

El jutjat del Vendrell investiga elpresumpte cobrament de comis-sions il·legals per part de CDC acanvi de concessions a diversosajuntaments des que el es vandestapar presumptes irregularitatsa l'Ajuntament de Torredembarra,amb l'exalcalde Daniel Masagué(CiU) i en concret en la construccióde l'aparcament al carrer Filadorsadjudicat a la constructora Teyco.

El TSJC va decidir investigarGordó per la seva suposada parti-cipació en la trama, en la qual tam-bé s'investiga els dos extresorersconvergents Andreu Viloca i Da-niel Osàcar, aquest últim condem-nat pel cas Palau, encara que des-prés de deixar de ser diputat la cau-sa de Gordó va tornar al jutjat delVendrell.

EUROPA PRESS MADRID/TARRAGONA

Anticorrupció demana al’Audiència Nacional queassumeixi el cas del 3%Ho fa per la «greu repercussió» econòmica i perquè afecta diversos territoris

ARXIU/ACN

L’exconseller Germà Gordó

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

30000

5571

Diario

243 CM² - 27%

628 €

24

España

24 Enero, 2018

P.23

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

84000

9286

Diario

126 CM² - 15%

630 €

19

España

24 Enero, 2018

P.24

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TRIBUNA

251000

29617

Diario

325 CM² - 29%

1998 €

28

España

24 Enero, 2018

P.25

¡Puigdemont, no te rías más de España!

Acabo de ver la intervención de la profesora danesa, y el chorreo es homérico: es lo que pasa cuando no vas a TV3, porque cuando vas, como en la entrevis-ta que le hizo Mónica Terribas a Puigdemont la se-mana pasada ¡¡no le preguntó por la condena por fi-nanciación irregular en el caso Palau!! ¡Incluso he visto preguntas -muy blanditas- a dirigentes del PP en Tve! supongo que este señor cada día que pasa ....tendrá más condenas ...porque está poniendo bue-nos a todos los Españoles por donde pasa piden ca-dena perpetua sin revisión y me quedo corto. Ya es-tán tardándose los ayuntamientos de Viena, Lon-dres, París, Milán, Berna etc., en invitarlo a dar al-guna conferencia, con cena y ópera para redondear el paquete. Los mayores expertos en entrevistas un-tadísimas están en TV3. Puigdemont se ha dejado a sí mismo como siempre, un neofascista de manual, sólo capaz de convencer a sus acólitos. M.F.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

72000

8200

Diario

88 CM² - 10%

332 €

6

España

24 Enero, 2018

P.26

El caso del 3 por ciento

JESÚS HIERRO

BARCELONA

La Fiscalía Anticorrupción quiere que

sea la Audiencia Nacional quien asu-

ma el caso 3 por ciento, la macrocau-

sa de comisiones ilegales cobradas pre-

suntamente por Convergència Demo-

cràtica de Catalunya (CDC). Por el

momento, es un juzgado de El Ven-

drell, en Tarragona, el que indaga si

varias empresas, especialmente cons-

tructoras, hicieron pagos a la forma-

ción antecesora del PDECat por la

puerta de atrás. Unos trasvases de fon-

dos camuflados a través de fundacio-

nes afines, a cambio de que institucio-

nes públicas, controladas por los con-

vergentes, les adjudicasen obras

públicas.

Anticorrupción pretende que la cau-

sa se traslade a Madrid porque consi-

dera que la Audiencia Nacional es la

competente. Justifica que la trama tuvo

una «grave repercusión» en la econo-

mía nacional y afectó a «una genera-

lidad de personas en el territorio de

más de una Audiencia», según expli-

có ayer la Fiscalía en un comunicado.

El Ministerio Público constata que mu-

chas contrataciones públicas se hicie-

ron de forma fraudulenta, desde dis-

tintas administraciones «bajo la esfe-

ra de poder» de Convergència y de la

Fundación CatDem.

Viloca y Osàcar En esta supuesta maquinaria delicti-

va la figura del tesorero del partido ju-

gaba un papel fundamental. Vigilaba

las licitaciones y adjudicaciones «con-

trolando los pagos encubiertos que la

empresas contratistas entregaban fi-

nalmente a CDC bajo la apariencia de

donaciones». Por eso figuran en la cau-

sa como investigados los extesoreros

convergentes Andreu Viloca y Daniel

Osàcar. Éste último, hay que recordar,

fue condenado recientemente a cua-

tro años y cinco meses de prisión en

la sentencia del caso Palau.

Aunque ese fallo de la Audiencia de

Barcelona de la semana pasada con-

firmó que Ferrovial hacía pagos a CDC

–en ese caso a través del Palau de la

Música–, el grueso del «modus ope-

randi» de la supuesta financiación irre-

gular convergente lo investiga el titu-

lar del Juzgado de Instrucción 1 de El

Vendrell, Josep Bosch Mitjavila.

¿Por qué un juzgado de El Vendrell

instruye una causa de corrupción que

podría acabar en la Audiencia Nacio-

La Fiscalía pide centralizar en la Audiencia Nacional la macrocausa contra Convergència

Razona que la trama tuvo una «grave repercusión» en la economía nacional

EFE Germá Gordó, con Artur Mas en una imagen de archivo

El mapa del 3%

ABC

Barcelona

Berga

Manresa

Sabadell

Torredembarra

LÉRIDA

TARRAGONA

BARCELONA

GERONA

Adjudicación del

manteniento de diversos

edificios escolares

(Horta-Guinardó, Nou Barris,

Sant Andreu y Sant Martí)

Obras de mejora

en la C-55, en el

tramo de Manresa

Prolongación de

la estación de

tren de SabadellAyuntamiento de

Torredembarra

(denuncia inicial)

Instituto Lluís

de Peguera

Conservación

de carreteras

en Berga

Autoridad Portuaria de

Barcelona. Construcción

de un dique en el Puerto

de BarcelonaRemodelaciones

urbanas en la época

de Xavier Trias:

Glòries, Paralelo Obras bajo sospecha

Autoridad Portuaria

Bimsa

Intraestructures.cat

Consorci d'Educació

de Barcelona

Instituciones públicasafectadas

Copisa

Pasquina

Oproler

Grupo Soler

Constructoras

El Ministerio Público, a favor de la prisión

La Fiscalía ha solicitado mantener en prisión a Jordi Sànchez y Joaquim Forn por el plan independentista ilegal. El Ministerio Público conside-ra que continúa vigente el riesgo de que Sànchez, expresidente de la ANC y diputado electo de Junts per Cataluña, y Forn, antiguo consejero de la Generalitat, se reiteren en los delitos que les imputan. Ambos están investigados en la causa por rebelión que instruye el juez del Tribunal Supremo, Pablo Llarena. Cuando confirmó su encarcelamiento preventivo, Llarena vinculó por sus antiguos cargos a Sànchez y Forn con los brotes de violen-cia del acoso a la Guardia Civil y el referéndum ilegal del 1-O.

Macrocausa

Lo que comenzó como una investigación local, en El Vendrell, ha acabado como macrocausa contra CDC

era alcalde de la localidad, el conver-

gente Daniel Masagué.

A partir de esta denuncia de supues-

ta corrupción municipal, el juez de El

Vendrell, junto a los fiscales Fernan-

do Bermejo y José Grinda y la Guardia

Civil, inició un proceso que se ha con-

vertido en una macrocausa judicial

con una decena de piezas separadas.

El papel de Gordó La aparición de indicios contra el ex-

consejero de Justicia, Germà Gordó, al

que la Fiscalía considera el mediador

entre el partido y las adjudicatarias

para las comisiones, provocó que la

parte del caso que le afectaba pasase

al Tribunal Superior de Justicia de Ca-

talunya (TSJC), por su condición de

aforado como diputado del Parlament.

Sin embargo, en diciembre, después

de que Gordó dejase el escaño, el TSJC

devolvió la pieza al juzgado de El Ven-

drell, donde a día de hoy continúa la

investigación, a la espera de si el su-

mario tiene que viajar a Madrid.

Son al menos una decena las obras

públicas bajo sospecha adjudicadas

por la empresa de la Generalitat In-

fraestrutures.cat, el Consorcio de Edu-

cación de Barcelona, el Ayuntamien-

to de Barcelona durante el mandato

de Xavier Trias (CDC) y la Autoridad

Portuaria. Entre ellas, la remodelación

de un instituto de Manresa, un dique

en el Puerto de Barcelona y el mante-

nimiento de varias escuelas de la ciu-

dad. Se investiga a las empresas Copi-

sa, Oproler y el Grupo Soler.

nal? Pues porque el origen de las pes-

quisas se remonta a una denuncia pre-

sentada en 2012 por la entonces con-

cejal de ERC en Torredembarra (Ta-

rragona) Montserrat Gasull (fallecida

el año pasado) contra el que entonces

abc.es/espana MIÉRCOLES, 24 DE ENERO DE 2018 ABC20 ESPAÑA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

418000

81591

Diario

736 CM² - 100%

30739 €

20

España

24 Enero, 2018

P.27

INÉS BAUCELLS Roger Torrent y Ada Colau, tras la reunión mantenida en la tarde de ayer

D. TERCERO

BARCELONA

Carles Puigdemont no tiene pensado

tirar la toalla en su enfrentamiento

con la Justicia y el Estado de Derecho.

Si el lunes retó al juez del Tribunal Su-

premo Pablo Llarena saliendo de Bél-

gica y acudiendo a Dinamarca, ayer

corrigió la estrategia al retirar la peti-

ción de delegación de voto para su in-

vestidura, propuesta que Roger To-

rrent ya firmó y el Boletín Oficial del

Parlamento de Cataluña (BOPC) pu-

blicó este martes por la tarde.

Unos minutos antes de la reunión

de la Mesa del Parlament de ayer, Puig-

demont retiró la petición para delegar

el voto en el pleno de investidura, que

todavía no tiene fecha, pero que no

puede irse más allá del 31 de enero. En

el orden del día de la reunión figura-

ba, precisamente, adoptar una deci-

sión al respecto de las cinco peticio-

nes de delegación de voto, correspon-

dientes a los cinco diputados que

tienen una causa pendiente con la Jus-

ticia y están residiendo en Bélgica: ade-

más de Puigdemont, Clara Ponsatí,

Lluís Puig, Toni Comín y Meritxell Se-

rret. La decisión final de la Mesa se

aplazó «para estudiar el caso con más

profundidad», según fuentes de la

Mesa, y mañana vuelve a reunirse, in-

cluyendo a los grupos políticos que no

tienen representación, para intentar

fijar la fecha del pleno de investidura.

De esta manera, según fuentes ofi-

ciales de Junts per Catalunya (JpC),

Puigdemont deja «abiertas todas las

posibilidades» para el intento de in-

vestidura, incluyendo la opción de reac-

tivar la petición de delegación de voto

«cinco minutos antes» del pleno. Una

opción que los portavoces de los gru-

pos constitucionalistas denunciaron

ayer mismo. Carlos Carrizosa (Cs)

anunció que su formación ha presen-

tado un escrito de reconsideración

para que Torrent rectifique su propues-

ta de candidato; Miquel Iceta (PSC) le

ha enviado una carta al presidente del

Parlament para que aclare cómo va a

desarrollarse una investidura si el can-

didato no está presente; y, por su par-

te, Santi Rodríguez (PP) no descartó

incluso que Puigdemont se presente

el día de autos «entrando en el male-

tero de un coche».

Con su movimiento, Puigdemont

también desactiva, al menos tempo-

ralmente, una de las vías que el Go-

bierno y los grupos constitucionalis-

tas del Parlament tenían para impug-

nar a priori su candidatura, ya que es-

tos barajaban la impugnación en base

a que no cabe que el candidato a la pre-

sidencia autonómica no esté presen-

te en el hemiciclo.

En paralelo, Joaquim Forn –en pri-

sión preventiva– anunció ayer que re-

nuncia al acta de diputado, para cen-

trarse en su «defensa jurídica», según

confirmaron en el PDECat y JpC. Su

sustituto será Antoni Morral, exalcal-

de de Cerdanyola del Vallés con ICV-

EUiA y exdirigente de la ANC.

Reunión en Bélgica Mientras tanto, Torrent sigue traba-

jando de cara a la investidura y hoy se

verá con Puigdemont –y los exconse-

jeros fugados– en Bélgica.

El viaje, muy criticado por Cs, el PSC

y el PP –aunque su coste lo asumirá

Torrent personalmente–, tiene como

«objetivo» defender «los derechos de

los 135 diputados» y «tener un diálo-

go franco, continuado y tranquilo con

todos», según fuentes de la presiden-

cia del Parlament. Así, con ellos, To-

rrent «abordará la situación política

y social».

Por otro lado, el PP, finalmente, no

tendrá grupo propio en el Parlament,

después de que ni Cs ni el PSC hayan

aceptado su petición de cesión tem-

poral de un diputado. Los populares

compartirán el grupo mixto con la CUP.

El expresidente maniobra para garantizar su acto de investidura

Retira la petición de delegación de voto, mientras Forn renuncia al acta de diputado

Viaje oficial

Torrent se reúne hoy con Puigdemont en Bélgica para concretar los detalles del pleno de su investidura

65 votos a favor Los resultados del 21-D dieron a Junts per Catalun-ya (34), ERC (32) y la CUP (4) un total de 70 escaños. Pero cinco de ellos están en Bruselas.

65 en contra Cs (36), el PSC (17), CatCo-mú (8) y el PP (4) suman 65 escaños. Para la investidura se necesitan más votos a favor que en contra.

Tras unos meses desconcerta-

da por su inesperada derrota

electoral, Esquerra vuelve a

creer que Junqueras no sólo puede

sino que tiene que ser el próximo

presidente de la Generalitat si Puig-

demont no cumple su única prome-

sa electoral de regresar a España

para su investidura.

Esquerra quedó desmoralizada

cuando una vez más fue derrotada

por su eterna rival, Convergència.

El abatimiento fue total en un par-

tido que además gira casi exclusi-

vamente sobre el eje vertebrador de

su líder, y que teniéndolo encarce-

lado se siente especialmente huér-

fano, condenado a un plus de intem-

perie.

Pero tras un mes de brazos caí-

dos los más estrechos colaborado-

res de Junqueras han vuelto a to-

mar las riendas del partido, cons-

cientes de que si regalan sus

posiciones nadie les va a tomar nun-

ca más en serio, y que si le permi-

ten a Junts per Catalunya instalar-

se en el carril central del catalanis-

mo político, volverán a la

irrelevancia y sin poder hacer opo-

sición, permitiendo que la vieja Con-

vergència de toda la vida –porque

Junts per Catalunya no es más que

la reunión de los purgados por Mar-

ta Pascal cuando tomó el control

del PDECat– continúe usando Ca-

taluña como su coto de caza priva-

do, justo cuando halle el sustituto

del Palau de la Música como centro

de operaciones para continuar ex-

plotando a pleno rendimiento el

gran negocio del autonomismo vic-

timista y de sus correspondientes

transacciones.

Si Puigdemont no regresa a Es-

paña –y Esquerra cree que no regre-

sará aunque dada la inestabilidad

del personaje nadie se atreve a ha-

cer un pronóstico definitivo y cla-

ro– Junqueras reivindicará su dere-

cho y su deber de ser presidente,

porque le corresponde en la línea

de «legitimidad que la aplicación

del artículo 155 nos arrebató», tan

reclamada por el presidente depues-

to y sus colaboradores, especial-

mente cuando no imaginaban que

ganarían.

Los republicanos sentencian que

«si Junts per Cataluña o el PDECat

no quieren votar la investidura de

Junqueras, entonces ellos y sólo ellos

serán los responsables de que Ca-

taluña no tenga Govern, de que el

155 continúe en vigor como míni-

mo medio año más, y de que se ten-

gan que repetir las elecciones».

SALVADOR SOSTRES

JUNQUERAS ASPIRA DE NUEVO

A PRESIDENTE

TODO IRÁ BIEN

abc.es/espana MIÉRCOLES, 24 DE ENERO DE 2018 ABC18 ESPAÑA SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

418000

81591

Diario

155 CM² - 21%

6455 €

18

España

24 Enero, 2018

P.28

CATALUÑA

Colau abre el primer centro para alojar a chavales sin techo de 18 a 25 años. Acusa al Govern de no darles respuesta y abocarlos a la calle

Barcelona detecta un 30% más de jóvenes sin hogar

Con apenas 17 años, Omar dejó a su familia, en Argelia, para buscar-se la vida en Europa. Un falso El Dorado, para muchos niños y jó-venes africanos que creen que cruzando el Mediterráneo encon-trarán un trabajo digno, una vi-vienda digna y un sueldo digno con el que poder ayudar a sus pa-dres y hermanos. Voló a Francia, donde tiene tíos repartidos en todo el territorio, «París, Lille o Toulo-use», cuenta, «pero una vez allí me dijeron que bajara a Barcelona porque es más fácil conseguir pa-peles». De este viaje, pronto se cumplirá un año. En Barcelona, fue atendido por la Dirección General d’Atenció a la Infància y l’Adolescència (DGAIA). Entró en uno de los centros que tiene la Generalitat, aunque estuvo poco tiempo porque cuando cumplió 18 años, en junio, lo echaron.

«Sin explicación alguna, de re-pente, me vi en la calle», recuerda

Omar, «y empezó una vida terri-ble». Durante un mes vivió literal-mente en la calle. «Estaba solo, vigilaba que no me robaran la mochila con mis documentos y lo poco que tenía. En la calle, hay ladrones, gente borracha, la vida es difícil», explica. Comía en los comedores sociales y dormía en cualquier lado, hasta que un chico le habló del centro para sin techo de la Zona Franca. «Allí tenía una cama, aunque la gente era mayor, 80, 40, 50 años y con problemas

distintos al mío», explica. El Ayun-tamiento de Barcelona alertó ayer de que cada vez hay más chicos como Omar que duermen en equi-pamientos pensados para indi-gentes. La teniente de alcalde de Derechos Sociales, Laia Ortiz, ex-plicó que han detectado hasta un 30 por ciento más de jóvenes sin hogar en el último año. Tienen contabilizados unos 170. Y no ob-vió que la mayoría son chavales que la DGAIA echa a la calle al cumplir los 18 años.

Lo hizo en la apertura del primer centro municipal para alojar a jó-venes sin hogar, de 18 a 21 años, pero ampliable a los 25, que se encuentren en situación de exclu-sión y vulnerabilidad. Un equipa-miento «imprescindible», pensado para ayudar a estos jóvenes a cons-truir un proyecto vital. De hecho, los dos primeros chicos que han accedido al centro, Omar y Rashid, fueron detectados por los servicios sociales del Ayuntamiento en dos de sus equipamientos para indi-

Montse ESPANYOL- Barcelona

M.González/Shooting

gentes. Omar, tal y como iba expli-cando, dormía en el centro de la Zona Franca y Rashid en Nou Ba-rris.

Omar y Rashid acompañaron a Ortiz y al presidente de la fundació APIP-ACAM, Josep Ricou, una entidad que lleva desde los años 90 ayudando a jóvenes y personas sin hogar, en la presentación del pri-mer centro de acogida para jóve-nes sin hogar, que han bautizado como «Maria Feixa», en recuerdo de la mujer que donó las instala-ciones, a pocos metros del Parc de la Ciutadella. Para gestionar este espacio, la entidad cuenta con una ayuda anual de 652.000 euros del Ayuntamiento, que no se muerde la lengua y denuncia que el país carece de políticas que aborden el fenómeno de los «sin techo». «¿Cómo puede ser que los jóvenes en centros de menores y tutelados por la Generaliat terminen en la calle al cumplir la mayoría de edad? ¿Cómo puede ser que la administración no les haga un seguimiento?», preguntó Ortiz, antes de acusar al gobierno catalán de «abocar a estos chicos a la ca-lle».

Ortiz lamentó que la crisis mi-gratoria, los obstáculos legales de la Ley de Extranjería y la falta de acompañamientos por parte de las administraciones son las culpa-bles de que cada vez haya más jó-venes en situación de vulnerabili-dad en la calle o durmiendo en centros para indigentes.

El presidente de la Fundación APIP-ACAM, por su parte, apuntó que cada año 300 chavales salen de la DGAIA y que algunos, como Omar, Rashid o los cuatro jóvenes que llegarán esta semana al Maria Feixa, necesitan ayuda. En el cen-tro, tienen a 13 educadores, hora-rios, una habitación, higiene, co-mida, atención socioeducativa y un programa de inserción laboral. Omar, por ejemplo estudia mecá-nica. El problema, denuncian, es que al acabar este programa en-cuentran un tapón: alquileres cada vez más altos y sueldos míseros.

Millet recurrirá su condena de

9,8 años por saquear el

Palau

El expresidente del Palau de la Música, Fèlix Millet, recurrirá ante el Tribunal Supremo la condena de la Audiencia de Barcelona de 9 años y ocho meses de prisión por el saqueo de la entidad musical, cifrado en 23 millones de euros, y la multa de cuatro millones de euros, indicaron a Europa Press fuentes jurídicas. Según el fallo de la sentencia de la Sección 10 de la Audiencia de Barcelona, Fèlix Millet, junto a su mano derecha,

R. B.- Barcelona Jordi Montull, y su hija Gemma Montull, montó un entramado un entramado que «permitió el des-tino ilegal de más de 23 millones, el desvío para fi nes privados de cantidades millonarias, el pago de comisiones a CDC, el pago de facturas por servicios no presta-dos, la presentación de recibos por pagos no correspondientes» y fraude a Hacienda.

A Fèlix Millet se le condena por un delito continuado de malver-sación y apropiación indebida, en concurso con un delito continua-

do de falsifi cación en documento mercantil y falsedad contable, además además de delito conti-nuado por tráfi co de infl uencias, delito de blanqueo de capitales y contra la Hacienda Pública.

Según la sentencia, Millet y Montull «hicieron frente a impor-tantes gastos particulares, provo-cándose un enriquecimiento in-justo» con fondos de la Fundació, la Associació y el Consorci del Palau. Entre estos gastos están, por ejemplo, las bodas de las hijas de Millet en 2000 y 2002: «El total

de fondos de la Fundació indebi-damente destinados a sufragar los ostentosos enlaces de las hijas de Félix Millet ascendió a 164.269,93 euros», afi rma el tribunal.

Y añade que Millet y Montull también gastaron 780.000 euros en viajes privados a destinos exó-ticos y más de un millón de euros en obras en viviendas particula-res. Además, 3,7 millones de euros se entregaron a CDC en pago de adjudicaciones de obra pública a Ferrovial en los que mediaron ambos condenados.

3LA RAZÓN • Miércoles. 24 de enero de 2018

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

11000

Diario

207 CM² - 20%

706 €

31

España

24 Enero, 2018

P.29

Tabàrnia copia l’independentismeC atalunya està fracturada i si

no hi posem tots una mica de part nostra, no aconse-

guirem la unió necessària per obte-nir metes comunes. Ningú és més català que ningú per les seves idees, cada individu es pot sentir més o menys català, igual que espanyol. ¿En què es diferencia Tabàrnia del moviment independentista? El 50% dels catalans es volen sepa-rar d’Espanya i l’altre 50% no, però com que el sistema electoral cata-là fa que un vot de Lleida sigui més valuós que un altre de Barcelona, els independentistes tenen majo-ria al Parlament. El que considero

narcisista és la manera com el pro-cés segueix sense escoltar tots els catalans. Els que pensem diferent també hem sortit al carrer i tam-bé guanyem eleccions, almenys en vots. Tabàrnia és un fidel reflex de l’independentisme: com que no m’agrada com ho feu en referèn-cia a Espanya, em separo de vos-tès. I encara que té molt de sàtira, molta gent s’hi sent identificada. Barcelona i altres ciutats pensen de manera diferent i sol·liciten la separació de la resta de territori ca-talà. ¿Per què no? A molts tabarnesos tampoc ens agrada que es pegui a la gent o se’ls empresoni per ideals

polítics, però, a diferència d’ells, també veiem com alguns polítics catalans que ara abanderen l’es-tendard de l’independentisme són igual de corruptes que els po-lítics espanyols. ¿Per què no plantegem un pro-jecte unitari? Lluitem tots con-juntament, caminem de la mà. Atacar el que opina diferent no és democràtic.

Eduardo Marín

Gestor de col·lectius.Ripollet

la situació política dE catalunya

Saber perdre

T an important és saber guanyar com perdre, pe-rò els nostres polítics no porten gens bé això de perdre, ja que quan els plans no van com ells

volen, la falta de respecte, la irracionalitat i la insen-satesa flueixen en els seus actes i paraules com a res-posta al poc tarannà democràtic que s’espera d’un re-presentant del poble. Dic això pel que va passar en la presa de possessió del nou president del Parlament, ja que al final del seu discurs, l’anomenada bancada del constitucionalisme no va aplaudir, tret de comp-tades excepcions. Sort que el PSC va parlar bé del dis-curs, perquè els diputats del PP i Cs van incidir en la continuïtat de l’enfrontament, fet que demostra la seva falta de democràcia. Com ho van demostrar quan després de l’himne català es va cridar: «Lliber-tat». Els que parlen de respecte van abandonar l’he-micicle amb gestos de menyspreu als que estan con-demnats o exiliats per defensar el que el poble va vo-tar. Aquest fet mostra el seu tarannà antidemocràtic i el seu no saber perdre. Malament anem si això és el que entenen per democràcia.

Ximo Estal

Jubilat. Port de Sagunt

Pactar per sobreviure

S eria inútil ignorar l’enfrontament polític en-tre el Govern català i l’espanyol, tal com es de-mostra en els mitjans de comunicació, però

pensava que a nivell ciutadà no havia passat d’una forma tan greu. No fa gaire temps, José María Carras-cal va escriure un article titulat Catalanizar España, en què deia: «España no tiene que buscar fuera virtudes cí-vicas modernas: las tiene dentro, en Catalunya, su mezcla de tradición y modernidad que hace a los países estables y dinámicos. De Catalunya necesitamos no solo su industria, su arte, su organización y su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes y su seny». ¿Què ha passat? Probablement ja s’ha intentat, però d’acord amb aquest article, sumant-hi la bona disposició d’intel-lectuals, especialment madrilenys, insisteixo que no tot està perdut. Abans que trenquem cap més plat crec que hauríem de tornar a la casella de sortida i parlar més de convivència i pacte, més necessaris que mai, si volem sobreviure en aquest amenaçant futur mundial que, per si mateix, ja es presenta alta-ment problemàtic.

Jaume Vallès

Jubilat. Sant Adrià de Besòs

Les vergonyes de ConvergènciaM olts anys després que Pas-

qual Maragall, referint-se a CIU, li digués a Artur

Mas: «Vostès tenen un problema que es diu 3%», la justícia ha donat per provada aquesta afirmació i ha dic-tat una sentència que dona per acre-ditat el finançament il·legal de CDC fins a l’extrem que aquesta formació queda obligada a reintegrar 6,6 mili-ons d’euros percebuts a través de co-missions il·legals per la manipulació en l’adjudicació en diverses obres públiques a Catalunya. CDC utilitzava l’estructura eco-nòmica del Palau de la Música per fi-

nançar-se il·legalment, almenys en-tre 1999 i 2009, la qual cosa englo-ba tant els últims anys de Jordi Pujol com l’etapa d’Artur Mas com a cap de l’oposició. De manera que ens po-dríem preguntar qui és la X situada a dalt de tot de la piràmide d’aquest sistema de finançament a CDC. Men-trestant, ens queden dues evidènci-es: per una banda, crida l’atenció el fet que 42 mesos després que Jordi Pujol s’autodeclarés com un evasor fiscal, continuem sense que s’hagi iniciat cap causa sobre això, ni esti-gui imputat. I per l’altra, la fugida d’Artur Mas de sigla en sigla: de CDC

a Democràcia i Llibertat, Junts pel Sí, Junts per Catalunya i PDECat, sense haver pogut mantenir el seu lideratge ni el suport del poble ca-talà, però sí la llarga ombra del seu pare polític, juntament amb els embargaments sobre la pròpia seu històrica de CDC, així com sobre la seva pròpia residència familiar. ¿Qui deu ser aquesta X?

Mario Martín

Formador.Salardú

El ‘cas palau’

consuM

La utopia d’estalviar

José MegiasSant Adrià de Besòs

Sembla que realitzant un estudi dels consums fixos que tenim a ca-sa es poden rebaixar les despeses: posar llums led, abaixar un grau la calefacció, comprar electrodomès-tics A+++ , instal·lar difusors a les aixetes... Doncs bé, després d’apli-car totes aquestes possibilitats i tec-nologies, ens adonem que paguem més que l’any anterior, ja que els productes que consumim pugen més que l’aplicació dels nous mèto-des tecnològics. ¿A qui beneficien aquestes noves tecnologies? Sem-pre els mateixos, les grans compa-nyies, que amb menys personal fac-turen més. Abans, qualsevol elec-trodomèstic durava 10 o 15 anys. Ara, a partir del cinquè any, si té una reparació val més llençar-lo. Tots aquests problemes que afecten el consum no entren en la prioritat dels polítics, a ells no els preocupa l’augment del cost de la vida. Com sempre, ens diuen què faran i com ho faran i després de quatre anys go-vernant, ens diuen per què no s’ha pogut fer. El que més em sorprèn és que tots seguim votant aquest per-sonal.

fibra òptica

Massa problemes

Ramon RosellBarcelona

Actualment no pots triar entre cou-re o fibra òptica: si vols telèfon, sem-pre és de fibra òptica. ¿Quins incon-venients té? Doncs que si et treuen la llum per qualsevol motiu, error de la companyia, problema domès-tic o una altra causa, immediata-ment et quedes sense telèfon, per-què la fibra òptica va amb l’electri-citat. Això perjudica especialment les persones de la tercera edat, ja que si estàs sense llum no pots de-manar ajuda, ni comunicar-te, ni rebre els serveis de teleassistència, que van a través del telèfon. Supo-so que el sistema afavoreix les com-panyies, però suposa problemes per als usuaris.

Educació

Fallar és aprendre

Joan ChirivellaSant Just Desvern

Una persona que concep l’error com a fracàs i per aquest motiu no està disposat a assumir-lo, no pot o no hauria de ser mestre. L’error ser-veix per créixer, és una font d’apre-nentatge. El fet d’equivocar-nos és

totalment humà, no fer-ho seria totalment anormal. I llavors, ¿per què hi ha gent que no només no l’accepta, sinó que perjudica a qui li fa l’observació? ¿Això és educar? L’educació es basa en la formació de la persona, atenent les seves as-piracions, no trencant les il·lusions i desitjos i destruint el que aquesta concep com a futur. L’educació se simplifica en un concepte: donació total, no una entrega parcial que és insignificant. Jo no crec en els que eduquen, jo crec en allò que signi-fica educar.

MascotEs

On vaig dir blanc...

Mariví JoverBarcelona

Una tarda del mes de setembre, la veïna ens va trobar plorant. Un des-graciat accident acabava d’arra-bassar-nos un membre de la famí-lia amb el qual havíem conviscut durant més de vuit anys. Estàvem abraçats en un cercle de dolor, com-partint l’angoixa de no tornar a tro-bar la seva mirada reflectida en la nostra, quan es va sentir la veu de la veïna preguntant: «¿I tot això per un gat?» Ha passat el temps i m’he assabentat que aquesta dona esta-va en un mal moment i havia deci-dit acollir un gat a casa seva. Ara, el gat dorm amb ella, l’espera sem-pre a la porta i ronca quan l’acari-cia, i gràcies a tot això el seu estat d’ànim ha millorat. Cada persona pot treure d’aquesta vivència la lli-çó que vulgui: que és molt fàcil jut-jar, el més difícil és ser just; que cal posar-se sempre a les sabates de l’al-tre i, sobretot, que no hauríem d’ac-tuar com a talibans de les nostres idees perquè aquestes poden canvi-ar a conveniència.

En MEMòria

Dolores O’Riordan

Gemma BufiasArenys de Munt

Aquest mes de gener ens ha deixat una de les veus que van marcar la meva adolescència en els 90. Quan vaig sentir que la cantant de The Cranberries havia mort, de sobte vaig reviure els records d’una època de la meva vida: el primer amor; la traïció de la meva millor amiga; els complexos reprimits, els somnis in-finits que els demanava a les estre-lles mentre escoltava Dolores, per a mi un model de dona. La seva pèr-dua em va fer veure que tot aquest calidoscopi de vivències ja no hi era. Però avui, escoltant de nou les seves cançons, sento que encara és entre nosaltres, i ho seguirà estant mentre sonin aquests acords que em vinculen al meu passat. Descan-sa en pau, Dolores O’Riordan.

DIMECRES10 24 DE GENER DEL 2018

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

457000

67662

Diario

149 CM² - 14%

2757 €

10

España

24 Enero, 2018

P.30

DIMECRES, 24 GENER 2018 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 15

Un llegatnecessari

El paranimf de la Universitat deBarcelona, concebut com el cord’aquest històric edifici neoro-màntic, va acollir ahir la presenta-ciódeDemocràcia i plurinacionali-tat (LaMagrana), un cuidat volumque recopila articles i assajos deMiquelCaminal iBadia,catedràticde Ciències Polítiques de la UB,durant anys un dels politòlegs dereferència per als interessats en elconeixement científic de la cosapública idel federalismecatalanis-ta, i que vamorir el 25 demaig del2014d’uncàncerdepàncrees.Elllibre,ambtextosseleccionats

pel professor de Ciència PolíticaRaülDigónqueabracenelperíodeentre1987i2014, iqueenmoltsca-sos, vaapuntaren la seva interven-ció, “erenpocconeguts i difícils detrobar”, completa l’obra de Cami-nal publicada fins ara. Hi desta-quen enmajúsculesManual de ci-encia política, la biografia del fun-dador del PSUC Joan ComoreraComunisme i nacionalisme, i El fe-deralismepluralista.La gran afluència a l’acte, que va

començar amb la delicada inter-pretació de Cristoforo Pestalozzidelpreludisuitenúmero4peravi-oloncel de Bach, va deixar petitl’aforament.Hierenpresentsdife-rents generacions de les famíliesCaminal iBadia, representantspo-lítics –el primer tinent alcalde deBarcelona, Gerardo Pisarello; elportaveu del PDECat al Congrés,CarlesCampuzano;ladiputadadelPSC al Parlament Assumpta Es-carp, els exconsellers del tripartitJosepMaria Vallès i JoanManuelTresserras–, així com membresdelmón acadèmic i cultural, entreells l’escriptora Isabel-Clara Simó,el filòsof Norbert Bilbeny, l’editorFèlixRiera i lacantantLucrecia.El professor Digón, un dels úl-

tims i avantatjats alumnes de Ca-minal, va definir el politòleg comuna figura “polièdrica”, semprecompromèsamb“laigualtat ielca-talanisme popular”, i que va tenirenladefensadel’humanismeiplu-ralisme dos pilars indestructibles.

Després d’assenyalar el seu conei-xement de clàssics del pensamentfederalistacomPi iMaragall iOttoBauer, va subratllar l’“aportaciógenuïna” de Caminal amb el seu“federalisme pluralista”, que vamés enllà de les costures de l’Estatfederal clàssic per, així, poder aco-modar les realitatsplurinacionals.Digón, així mateix, va destacar

l’aposta de Caminal en els seus úl-

tims anys de vida, que van coinci-dirambla irrupciódelprocéssobi-ranista, per defensar el catalanis-me com “un espai comú i divers”,en el qual tenen cabuda tant lesopcions autonomistes i federalis-tes, com la independentista. PerDigón,seriaarriscatdilucidarquinseria el posicionamentdeCaminalavui.Méscontundentesvamostrarel

catedràticJordiMatas iDalmases,coautor amb Caminal de SistemapolíticdeCatalunya, iques’haposi-cionat públicament a favor de ladesobediència a l’Estat. Va recor-dar, per exemple, que en els seusúltims escrits Caminal, que sem-pre va tenir un peu en la política–va militar al PSUC i a ICV i vacol·laborar ambels governs tripar-

tits–, i un altre en la vida universi-tària, havia defensat l’opció inde-pendentista després del “fracàs”de l’encaix de Catalunya a Espa-nya, amb la sentència del 2010 delConstitucional respecte a l’Estatutcom a principal símptoma. MatasvallegirunafraselapidàriaqueCa-minal vadeixarescrita el 2013: “Larupturaes fa inevitable”.

JosepMariaBricall,exrectordela UB i amic personal de Caminal,va rememorar les llargues sobre-taules compartides i va remarcarelsseusavisosper la“confusió”delprocés independentista. Així coml’aversió que li produïen els po-pulismes, defensantque “la veritatés plural i antidogmàtica”. JoanElias,actualrectordelaUB,vades-tacarlasevacapacitatper“abordar

una gran diversitat de temes, iaproximant-se a la realitat des dediversosenfocaments”.La reflexió compartida per tots

els presents sobre el paper quepodria haver exercit Caminal enaquests temps convulsos va servircom a epíleg de l’acte. També laconvicció que la seva veu hauriaaportat llumiserenitat,comhofandos passatges de la seva àmpliaobra escrita: “Desitjo un futurconstruït sobre tres eixos: frater-nitat, federalisme i felicitat”. “Unacomunitat ètica formada perciutadans lliures és inevitable-ment diversa perquè no hi ha unaúnica manera de veure les coses,d’interpretar els fets, de relacio-nar-se amb els altres...”. Un llegatnecessari.

ÀLEX GARCIA

Raül Digón, JosepMaria Bricall, Joan Elias, Luisa Gutiérrez i JordiMatas ahir al paranimf de la Universitat de Barcelona

Unllibre recopilaarticles i assajosdelpolitòlegMiquelCaminal, gran teòricdelfederalismecatalanista

EL MIRADOR

IñakiEllakuría

El cas 3%,a l’AudiènciaNacional perla gravetatLa Fiscalia Anticorrupcióva formalitzar ahir la sevapetició que el cas 3%passidel jutjat d’instrucció delVendrell que se n’ha en-carregat fins ara a l’Au-diènciaNacional. Un delsarguments essencialsd’Anticorrupció és lagravetat que atribueix alcas, perquè durant lainvestigació “s’ha consta-tat l’existència d’un elevatnombre de procedimentsde contractació que espodrien haver fet dema-nera fraudulenta”. Totesaquelles contractacions

–exposa Anticorrupció–es relacionaven amb “lici-tacions i adjudicacionsd’obra pública de concur-sos oferts per diferentsadministracions sotal’esfera de poder del partitpolític ConvergènciaDemocràtica de Catalu-nya (CDC) i de la Funda-ció CatDem”.En la seva argumenta-

ció sobre la sol·licitud, laFiscalia Anticorrupciósubratlla que l’adminis-trador i tresorer de lesorganitzacions esmenta-des “duia un control ex-haustiu de totes les lici-tacions i adjudicacionsd’obra pública, demaneraque controlava els paga-ments encoberts que lesempreses contractisteslliuraven finalment a CDCsota l’aparença de dona-cions”. / J.M.ª Brunet

Millet recorreràcontra lasentènciadel casPalauL’expresidentdelPalaudelaMúsicaFèlixMilletrecorreràdavantelTribu-nalSupremcontra lacon-demnade l’AudiènciadeBarcelonade9anys i8 me-sosdepresópel saqueigdel’entitatmusical, xifrat en23milionsd’euros, comtambé lamultadequatremilionsd’euros. Segons ladecisióde la sentènciade lasecció 10de l’AudiènciadeBarcelona,FèlixMillet,juntamentambla sevamàdreta, JordiMontull, i lafillad’aquest,GemmaMon-tull, vacrearunentramat

que“vapermetredestinaril·legalment”mésde23 mi-lionsa“ladesviacióperafinalitatsprivadesdequan-titatsmilionàries, elpaga-mentdecomissionsaCDC,de facturesper serveisnoprestats, lapresentacióderebutsperpagamentsnocorresponents” i frauaHisenda.LaFiscaliaAnti-corrupciódeBarcelonahaanunciat aquesta setmanaquepresentaràunrecursdecassaciódavantelTribunalSuprema la sentènciadelcasPalaucontra l’absoluciódelsdosexdirectiusdeFerrovialPedroBuenaven-tura iJuanElízagad’undelicte societarid’adminis-traciódeslleial ide tràficd’influències.LaFederaciód’AssociacionsdeVeïnsdeBarcelona,quevaexercird’acusaciópopular,nopresentaràcaprecurs. /EP

El PNBvolels governsen funcionssota controlElgrupbascvaanunciarahir lapresentaciód’unaproposicióde lleiperquèelParlamentpuguicontinuarsotmetentacontrol elGoverncentral encaraqueaquestestiguien funcions, iqueper tanthagideres-pondredavantunaCambraquenoés laqueelva inves-tir. “Que la relaciódeconfi-ançaambelgovernanteri-orhagi cessatpernohaver-se investitnougovernnosignificaqueaquellnoestrobi sotmèsa la funciódecontrolde laCambra”,assenyala la iniciativa.El

PNBvolevitarquees repe-teixi elquevapassaren laXI legislatura,quan l’exe-cutiuesvanegarasotme-tre’s al controldelParla-mentatèsquenoesvaaconseguiruna investidu-ra.Llavorsel governente-niaqueel controlparla-mentariderivade laconfi-ançad’una investidura i,per tant,nocalquesiguiexercitperunaCambradiferentde laqueelvaelegir.ElPNB,quevapre-sentaraquesta iniciativallavors, encaraquevade-caureambla legislatura,consideraequivocat i res-trictiude l’exercicidel legislatiu l’argument,peròperaclarirqualsevoldubteproposaaquestamodificació legalque fixa lasubmissiódelgovern, fins itoten funcions, al controlparlamentari. /P.Vallín

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

561000

106084

Diario

113 CM² - 10%

3130 €

15

España

24 Enero, 2018

P.31

LaFiscalía Anticorrupción quie-re que la Audiencia Nacionalasuma el caso 3%, que investigael pago de comisiones ilegales aConvergència Democràtica deCatalunya (CDC) en la etapa deArtur Mas al frente del partidoy de la Generalitat. La causaestá desde hace dos años enma-nos de un juez de El Vendrell(Tarragona), que mantiene im-putados a altos cargos de la for-mación nacionalista, incluido elexdiputado Germà Gordó.

El caso 3% indaga los delitosde prevaricación, cohecho, alte-ración de precios de concursos,malversación, fraude a la Admi-nistración, blanqueo de capita-les y financiación ilegal de parti-dos. Los fiscales Fernando Ber-mejo y José Grinda argumen-tan que al menos dos de esosdelitos (malversación y fraude)pueden tener una “grave reper-cusión” en la economía nacio-nal. Por eso entienden que escompetencia de la AudienciaNacional investigar los hechos.

En una nota difundida ayer,la Fiscalía señala que la investi-

gación ha revelado “la existen-cia de un elevado número deprocedimientos de contrata-ción que se habrían realizadode forma fraudulenta”. Distin-tas empresas de la construcciónhicieron donaciones a las funda-ciones afines al partido —Cat-Dem y Fòrum Barcelona— que,en realidad, sirvieron para pa-gar comisiones por obra públi-ca. “Administraciones bajo la es-fera de poder del partido” (Ayun-tamientos y, a partir de 2010, laGeneralitat) adjudicaron con-cursos a las empresas donantes.

La semana pasada, Conver-gència fue condenada por pri-mera vez por el cobro demordi-das en el marco del caso Palau.La Audiencia de Barcelona con-denó al partido —rebautizadocomo PDeCAT— a devolver los6,6 millones de euros que co-bró de Ferrovial en comisionesilegales a cambio de la adjudi-cación de grandes obras públi-cas, la mayoría durante el últi-mo Gobierno de Jordi Pujol(1999-2003). La financiación ile-gal funcionó, según la senten-cia, hasta 2009.

La fiscalía quierellevar el ‘caso 3%’ a laAudiencia Nacional

JESÚS GARCÍA, Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

1080000

117585

Diario

192 CM² - 17%

8653 €

20

España

24 Enero, 2018

P.32

os espasmos controlados de laGürtel, el negocio filarmónico delPalau de la Música y otras andan-

zas y travesuras nos recuerdan que en materiade corrupción se dispone de tecnología, por logeneral extranjera, para contenerla o minimi-zar sus daños. En otros países, donde los la-drones en la ley aún fueron más audaces, seendurecieron las penas al saqueo de los recur-sos públicos, se implantaron, por ley, algunosfiltros o supervisiones (que hubieran detecta-do, por ejemplo, los sobrecostes de la Ciutat deles Arts i les Ciències de Valencia) y se crearonpuestos profesionales no sujetos a los partidosy con una vigencia que no coincide con las le-gislaturas. Que las medidas no sean muy com-plicadas no significa que resulten de fácil apli-cación: los mangantes con cargo son muy sen-sibles a cualquier recorte en sus expectativasde lucro.

La sentencia contra Fèlix Millet, Jordi Mon-tull, su niña y el partido de Artur Mas, quecambió de partido sin dejar la poltrona, ríete túde los osos blancos saltando de un iceberg aotro en los bordes de la banquisa polar, esasentencia, digo, nos recuerda que la mitad delsoberanismo sigue perteneciendo al sistemadel , con toda su legión de carteristas. Eso sí:sorprende la celeridad con que este sumarioha sido instruido, visto por los tribunales y re-suelto, cuando asuntos tan viejos como la re-pentina riqueza en francos suizos del contableLuis Bárcenas siguen coleando y Bárcenas noes de los que pasan desapercibidos que paraeso lo pusieron, para que se vea bien que hallegado el cobrador.

Eso sí, resulta harto llamativo que IñakiUrdangarin (sobre el cual pesa una conde-na) haya podido irse a Ginebra y Carles Puig-demont (cargo electo sin condena) no puedavolver de Bruselas, lo encarcelarían antes deljuicio. Europeísmo asimétrico. Cierto que elsegundo desafió al Estado, pero el primeroretó muy seriamente a nuestra paciencia, nosé que es peor, bueno sí lo sé, era una figuraretórica.

Mientras tanto, la empresa corruptora, Fe-rrovial, se ha librado porque la imputaciónnunca alcanzó a la prescripción, lo que se lla-ma la paradoja de Aquiles y la tortuga.

L

CON GUSTO

AQUILES Y LA TORTUGA

Emilio Piera

La Opinión de Cartagena

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

55000

5183

Diario

192 CM² - 22%

602 €

52

España

23 Enero, 2018

P.33

Programen 140 activitatsals centres cívics 46

AG

END

AEM

PO

RD

À

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

4142

Semanal

785 CM² - 66%

459 €

1,46

España

23 Enero, 2018

P.34

ALTRES PROPOSTES

L’Ajuntament de Figueres hapresentat el programa d’activitatsde gener a juny dels centres cívicsmunicipals, que enguany s’am-plia notablement amb més de propostes multidisciplinàries, en-tre cursos, tallers, espectacles, sor-tides i exposicions. Una de les no-vetats principals és la programa-ció estable a l’espai cívic Teatre delBon Pastor, que acollirà concerts,conferències, cursos d’idiomes otallers diversos coordinats ambl’associació de veïns de la zonanord-oest de la ciutat, amb l’ob-jectiu de revitalitzar aquest sectorde la ciutat i atraure públic de laresta de barris.

D’entre la programació del pri-mer semestre del , amb acti-vitats transversals dirigides a tottipus de públics al centre cívic Joa-quim Xirau, al centre cívic Creu dela Mà i al centre cívic Teatre delBon Pastor, destaquen diversesconferències. Nutrició i emocions,a càrrec de la psicòloga LauraAlbó, s’impartirà amb entradagratuïta els dies i de febrer,de a / de del vespre, al centrecívic Bon Pastor; la xerrada Valorsen una vida dedicada a l’esportd’alt rendiment,a càrrec del neda-dor Héctor Ruiz, el de març alcentre cívic Joaquim Xirau, i tam-bé una altra conferència gratuïtaBases per viure saa càrrec d’AstridBarqué (llicenciada en ciències del’esport, coachnutricional i titula-da en cuina natural i terapèutica),que tindrà lloc el divendres demaig a / de del vespre al centrecívic Creu de la Mà. Hi haurà elconcert de la cantautora vallencaMaria Jacobs i el violinista SergiPlanas, el de febrer, al teatre delBon Pastor, on continuarà la pro-

gramació musical tot el mes de fe-brer, la visita guiada al Palau de laMúsica de Barcelona o a la Colò-nia Güell i la Cripta de Gaudí.

Pel que fa a les activitats que esprogramen anualment, es propo-sen cursos, tallers i monogràficsdedicats a diferents àmbits comara dansa, gimnàstica, arts plàs-tiques i visuals, idiomes, habili-tats i recursos, gastronomia, acti-vitats específiques per a infants,joves o majors de anys, exposi-

cions, així com programes socialsi de suport a entitats.

En aquest sentit, s’incorporennous tallers com Running des delkm : més que un estil de vida ambla col·laboració del Club d’Atletis-me Figueres, Aprèn a ser el teu pro-pi personal shopper, Ràdio onlineper a majors de anys, o el cursde cant modern amb Mònica Lu-cena. També hi ha cursos d’edu-cació canina per a educar els pro-pietaris i gossos de manera que es

converteixin en tot un exemple,tècniques de relaxació, o les clas-ses de Lindy Hop per a princi-piants que l’associació Swingatsde l’Ala ofereix cada dimarts desdel de gener fins al de juny,al centre cívic Joaquim Xirau, en-tre moltes altres propostes adre-çades a un públic molt divers i detotes les edats. Cal destacar igual-ment el ventall d’exposicions quees presenten als centres cívics. Del de gener i fins al de febrer,

Joel Busquets porta Oasis en lafoscor al centre cívic Creu de laMà, imatges sobre Bolívia, un paísamb un alt índex de persones ex-closes de la societat que viuen alcarrer amb problemes d’addic-cions i violència. Aquest és un re-trat fotogràfic cru, però optimista,que parla de segones oportunitatsi mostra la tasca social de la fun-dació Estrellas en la calle a la ciu-tat de Cochabamba.

El regidor d’Acció Cívica, JordiMasquef, ha explicat que, durantel , . usuaris van parti-cipar en les activitats progra-mades, i ha destacat que enguanyla programació s’amplia conside-rablement gràcies a la incorpora-ció del teatre Bon Pastor, que desdel mes d’octubre passat ja ha ini-ciat una programació estable.“Hem aconseguit guanyar un nouequipament a la ciutat, que erauna demanda a la zona nord-oest,i n’estem molt satisfets”, ha afirmatMasquef, que també ha agraït latasca de l’equip d’acció cívica.

La matrícula online a través dewww.figueres.cat estarà disponi-ble a partir del de gener, a les del matí, i fins al de gener, i tam-bé es podrà fer de manera presen-cial a cada centre cívic, el i de gener, de a del matí, i de a/ de del vespre.

REDACCIÓ FIGUERES

Més de 140 activitats omplenels centres cívics municipalsEn marxa la primera programació estable de l’espai cívic Bon Pastor

JOEL BUSQUETS

L’exposició Oasis en la foscor, a càrrec de Joel Busquets, al centre cívic Creu de la Mà.

EMPORDÀ

ROBÒTICA EDUCATIVA Del 31 de gener al 30 de maig. Activitatadaptada a tots els nivells per a alumnes deprimària. Es muntaran robots en un entorncreatiu i les sessions s’alternaran amb creacióde videojocs. Al centre cívic Creu de la Mà.

EMPORDÀ

ESPECTACLES MUSICALS Dies 3, 10, 17 i 24 de febrer. El centre cívicBon Pastor proposa un cicle musical de con-certs gratuïts amb la col·laboració de RàdioVilafant dedicat a cantautores. El primer, el 3de febrer, amb Maria Jacobs, a les 21.30 h.

EMPORDÀ

EDUCACIÓ CANINA Del 3 de febrer al 24 de març. Un curs quepretén educar propietaris i gossos de maneraque es converteixin en tot un exemple, peraprendre a passejar per la ciutat. Des del cen-tre cívic Joaquim Xirau.

EMPORDÀ

PASTISSERIA I CUINA VEGANA 7, 12 i 21 de febrer i 5, 12 i 19 de març Segona edició del curs de pastisseria vegana acàrrec de Carolina Malaccorto i tercera ediciódel curs de cuina amb el xef Òscar Bigas, alcentre cívic Joaquim Xirau.

S’incorporen nous tallers derunning, imatge personal,cant entre les propostespensades per a totes les edats

Concerts, exposicions, cursosd’idiomes i sortidescompleten la programació de gener a juny, a Figueres

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

4142

Semanal

785 CM² - 66%

459 €

1,46

España

23 Enero, 2018

P.35