tecniques estudi

TÈCNIQUESD’ESTUDI

Curs: 2007 - 2008

1

Índex:1. Comprensió lectora..................................................22. El subratllat d’un text ...............................................33. El resum ..................................................................44. Els esquemes ..........................................................55. Els apunts.................................................................86. Els exàmens ............................................................97. L’exposició oral ........................................................108. Pautes de presentació de treballs escrits ................229. Com estudiar ............................................................24

Tècniques d’estudi IES RAMON TURRÓ I DARDER

2

1. COMPRENSIÓ LECTORA

L'objectiu de la lectura és la comprensió del missatge.Però comprendre un text no és només entendre el significat de les paraules sinócopsar la idea que l'autor hi va donar a conèixer.Per llegir i comprendre textos cal:

Saber per a què llegeixes.

Començar per una prelectura: títols, subtítols, dibuixos.

Durant la lectura buscar al diccionari el significat de les paraules que no et deixenentendre de què tracta el text.

Després de la lectura respondre a preguntes com: de què tracta el text?, què és elmés important?, què és nou per a mi?.

Llegir el text fins aconseguir explicar-ne al seu contingut amb les teves paraules.


3

2. EL SUBRATLLAT D'UN TEXT

Es tracta d'una tècnica molt elemental, senzilla i que facilita molt l'estudi, milloral'atenció i fa més curt i eficaç el repàs.S'ha de subratllar amb llapis i sempre en llibres o apunts de propietat.

fer una primera lectura del tema per formar-se una idea global del text. Escomença a subratllar a la segona lectura.

es pot treballar per paràgrafs i trobar-hi les idees principals i les secundàries. Nosubratllar mai paràgrafs sencers ni frases llargues. Cal subratllar : paraules clau,frases curtes, dades tècniques importants, detalls fonamentals.

s'ha d'evitar l’excés de subratllat perquè en una pàgina tota subratllada nodestacaria res.

és més entenedor subratllar frases positives.

al final, cal llegir el subratllat i comprovar si, per si sol, té sentit i coherènciarespecte al text complert.

a més del subratllat es poden utilitzar altres signes gràfics que cridin l'atenció i quefacilitin la comprensió.

també es pot anotar al costat de cada paràgraf la idea principal que tracta,(sobretot de cara a fer-ne un resum posterior)

El subratllat és el primer pas per a l'aplicació de tècniques de tractament de lainformació escrita com ara el resum i l'esquema.


4

3. EL RESUM

Resumir un text és explicar de forma breu i amb els nostres mots, el contingutd'aquest.Per fer un resum cal : subratllar el text trobant les idees principals i les dades essencials.

les dades recollides en el subratllat han de servir de guió per a la redacció del textamb les pròpies paraules de l'alumne. Les frases subratllades no han de copiar-se literalment.

el resum utilitza, normalment, frases curtes i precises.

el resultat final ha de ser un text breu on les idees estiguin relacionades formant unbloc coherent i representatiu del contingut del text resumit.


5

4.ELS ESQUEMES

Un esquema és l’expressió gràfica de les idees importants d’un text, estructurades demanera lògica. La disposició gràfica fa que, amb un cop d’ull, poguem copsarl’estructura del tema. Per fer un esquema cal llegir un parell de vegades el text; senseun cert domini del contingut no es pot estructurar un esquema.1. Avantatges: s’estalvia temps perquè ràpidament, amb una mirada atenta, es

memoritza amb més facilitat. Les relacions i els lligams entre les idees quedenmolt remarcats.

2. Els elements que el componen són: el títol, els apartats i l’explicació de cadascundels apartats. Aquesta explicació ha de ser molt breu: si pot ser s’ha d’expressaren una sola ratlla.

3. Es poden utilitzar tota mena de signes personals: fletxes, guions, parèntesis,asteriscs, subratllats, colors, mida de la lletra...

4. S’ha de procurar que en els esquemes predomini el blanc del paper sobre l’escrit.

L’esquema és el resultat natural del subratllat vertical.Alguns consells per a fer un bon esquema a partir de un text determinat:

Localitzar les idees centrals del text.

Subratllar les paraules o frases que destaquen aquestes idees. Subratllar sobretot les paraules clau.

Escriure al marge la idea central del text i dels diferents paràgrafs.

A partir d'aquestes activitats fer l'esquema del text, ampliant, si cal, ambposteriors lectures.

Els esquemes poden ser de moltes maneres:

1. De fletxes

Equilàter

Segons els costats Isòsceles

EscalèTriangles

Acutangle

Segons els angles Obtusangle

Rectangle


6

2. De claus........................................

.................... .........................................

...................................... ....................

.....................

.....................

..............................................

................... ........................................

.................

.....................

.....................

....................

3. De números1. PRIMERA IDEIA PRINCIPAL

1.1. Encapçalament secundari1.1.1. Encapçalament terciari

1.2. Encapçalament secundari1.2.1. Encapçalament terciari

2. SEGONA IDEA PRINCIPAL2.1. Encapçalament secundari

2.1.1. Encapçalament terciari2.1.2. Encapçalament terciari

2.2. Encapçalament secundari2.3. Encapçalament secundari

2.3.1. Encapçalament terciari

Pautes per elaborar mapes conceptualsEls mapes conceptuals són representacions gràfiques d’idees expressades enconceptes i nexes que els uneixen. Els conceptes es destaquen emmarcant-los i elsnexes sempre han d’explicar les accions que fan els conceptes. No es recomanautilitzar fletxes per indicar relacions. El nexe dóna sentit a les relacions ques’estableixen entre conceptes.


7

Qualsevol tema, senzill o complicat, pot ser representat formant un gràfic que semblaun mapa. Com més complex sigui, més relacions tindrà. El mapa conceptual s’ha depoder llegir des de dalt i en totes les direccions.

Els mapes relacionen conceptes, per tant obliguen a utilitzar-los amb propietat. És unsistema que afavoreix la comprensió del text, perquè si no, no es pot elaborar elmapa. Fa molt servei per diferenciar continguts fonamentals de secundaris,jerarquitzar.Exemple:

Es classifiquen segons

Poden ser poden ser poden ser

poden ser poden ser

ELSMATERIALS

propietats

químiquesfísiques conductors aïllants semicon-ductors

composició

comportament pel que fa a l’electricitat

metàl·lics no metàl·lics

fèrrics no fèrrics plàstics ceràmics


8

5. ELS APUNTS COM PRENDRE APUNTS?

És evident que per a prendre bé els apunts els alumnes han d'estar atents a la classei amb actituds positives tant cap al professor com al que s'exposa. Per a facilitarprendre apunts és convenient que anteriorment els alumnes sàpiguen el ques'explicarà o que tinguin un guió senzill de les parts o també és molt bo que elsalumnes hagin llegit el dia anterior el tema.

Posteriorment aquests apunts es poden completar amb les dades d'altres companys iel llibre de text o altres.

Recorda:És impossible escriure tot el que el professor diu, entre altres coses perquè parla mésde pressa del que s'escriu. Llavors, què hem de fer? Mentre el professor explica hemd'anar resumint mentalment el que diu, i escriure en els nostres apunts només lesidees que agafem. Això és bastant fàcil, sobretot si estem ben atents i entenem tot elque diu.

D'altra banda, i per a no perdre el fil de l'explicació, és important escriure el més ràpidpossible. Hi ha estratègies per a anar més ràpid. Per exemple, fer servir retoladors depunta fina que llisquen millor sobre el paper. S'ha d'intentar fer lletra petita i lligada, icol·locar el full fent un gir de 45º, que és la postura més natural.

S'han d'utilitzar tàctiques que estalviïn temps. Per exemple, abreujar les paraules: que(q), perquè (pq), per tant (pt), també (tb). També és important posar títols - que esvegin bé - a cada apartat

Alguns passos per a prendre bé els apunts:

- Estar atent i entendre les explicacions

- Resumir mentalment

- Escriure de pressa

- Deixar marge per a anotacions

- Posar títols i fer un índex per temes

Algunes estratègies per a escriure més de pressa:

- Utilitzar un retolador de punta fina

- Fer lletra petita i lligada

- Girar el paper uns 45 graus

- Usar abreviatures i símbols


9

6. ELS EXÀMENS

Les proves o exàmens s’han de preparar amb temps. No s’ha de deixar capassignatura per al darrer moment. Estudiar el dia o la nit abans de l’examen nomésserveix per crear confusions.

Consells a l’hora de fer un examen.

- Lectura lenta i atenta del tema o qüestió.

- Assegura’t que has comprès la pregunta. Repassa els mots clau, delstecnicismes, etc...

- Organitza el temps. Si hi ha quatre preguntes i les has de fer en unahora, tens un quart per cadascuna, etc.

- Comença per les qüestions més fàcils.

- Si et bloqueges cal que passis a un altre aspecte o tema

- Claredat i coherència en l’expressió.

- En l’escrit cal tenir cura especial de la cal·ligrafia, del vocabulari i del’ortografia.

- Les respostes sempre han de ser clares i s’han de referir al que esdemana i a res més.

El que no s’ha de fer MAI en un examen

- Confondre les qüestions.

- Inventar les respostes.

- No controlar el temps

- Respondre desequilibradament: unes qüestions molt desenvolupades ialtres tot just anunciades.


10

7. L’EXPOSICIÓ ORAL

En algunes ocasions hem de parlar en públic a classe, al lloc de treball, en una reunió,etc. Per tal d’exposar uns fets, un tema escolar o d’actualitat, el contingut d’un article od’un llibre, la nostra opinió o les nostres idees sobre un fet, el funcionament d’unaentitat ...

Segons les circumstàncies, podrem preparar amb temps l’exposició o potser l’hauremd’improvisar en pocs minuts. Tant en cas com en un altre, una exposició ha de serclara, convincent i interessant, la qual cosa s’aconsegueix amb una pràctica periòdicad’aquesta forma de comunicació.Heus aquí uns quants consells per poder fer una bona exposició si disposem de proutemps per preparar-la.

1. LA PREPARACIÓ.a) Coneixement de la situació. Per tal de poder

delimitar el tema de l’exposició, el pla queseguirem i el llenguatge que hi farem servir, ésimportant de saber abans el nombre depersones que ens escoltaran, la seva composició(edat, estat social o professional), el tipus dereunió (forçada o espontània), el tipus demissatge (informació simple, opinions o ideespersonals, tema científic ...) i les condicions de lacomunicació (lloc, temps fixat ...).

b) Delimitació del tema i recollida dedocumentació. Si el tema escollit és molt ampli,cal desenvolupar-ne només un aspecte particulari tractar els altres ràpidament. Sovint cal recollirdocumentació a l’hora de preparar el tema:apunts articles de diari o revista, capítols dellibres, estadístiques, gràfics, fotografies, etc.

c) Elaboració del pla. És important d’elaborar unpla esquemàtic que contingui els punts bàsics del’exposició en forma de títols: la introducció, eldesenvolupament amb les seves parts i laconclusió. El pla esquemàtic pot contenirindicacions dels moments de l’exposició en elsquals podrà aportar exemples, dadesestadístiques, gràfics, citacions, fotografies....Aquest pla servirà de guia en el moment de ferl’exposició. No es tracta doncs de redactaríntegrament un text per a ser llegit. D’altra banda,cal assegurar-se que l’exposició no passarà d’untemps fixat prèviament, normalment de 10 a 15minuts.


11

2. LA RELITZACIÓ.a. Clara. És important de presentar ben organitzades les diferents parts del’exposició. En aquest sentit, són útils un seguit d’expressions que marquen unpassatge important, un canvi d’etapa, un incís o exemple, una conclusió, etc.(d’entrada... tinguem en compte... passem al segon aspecte... posem per cas... endefinitiva...).Sovint caldrà repetir una idea o un mot difícil amb l’ajut de formes diferents o ambtermes més coneguts.És del tot imprescindible parlar alt, no gaire de pressa i amb bona articulació.

b. Interessant. En la introducció cal saber provocar l’interès de l’auditori totremarcant la importància o l’originalitat del tema.Durant l’exposició s’ha de mantenir l’adhesió i l’interès dels qui escolten: els fets oels exemples aportats han de correspondre a l’experiència quotidiana de l’auditori.En la conclusió cal saber indicar amb claredat i precisió els punts o les decisionsals quals desemboca l’exposició.D’altra banda cal saber parlar amb naturalitat i vivacitat.

c. Convincent. Els arguments han de ser ben triats i vigorosos: els exemplesescollits han de demostrar la veracitat d’allò que s’afirma.Cal tenir cura de la veu: l’entonació (adequada a cada moment), el ritme (pausatper subratllar un passatge i acollir el següent), etc.Els gestos, la cara, la mirada, la posició del cos, etc. Poden reforçar certessignificacions.


12

ESQUEMA PER REALITZAR UNA EXPOSICIÓ ORAL

Títol: ................................................................................

Tema: ..............................................................................

Data: ...............................................................................

Temps: ............................................................................

1. Introducció: ...................................................................................................................................................................................................................................

2. Desenvolupament:1. (idea principal).............................................

1.1 (idea secundària) ............................ .......................................................

Documentació..................................

1.2 (idea secundària) .....................................................................................

Documentació.................................

2. (idea principal) ...........................................

2.1 (idea secundària) ............................ .......................................................

Documentació..................................

2.2 (idea secundària) .....................................................................................

Documentació.................................

3. Conclusió: .................................................................................................................................................................................................................................


13

EXEMPLE D'EXPOSICIÓ ORAL

Introducció. Anunci de l'exposició

Presentació del pla.Desenvolupament

Primer punt

Continuació de I'explicació

Anunci d'un inici o exemple

Anunci d'un segon punt

Anunci de la tercera part

Conclusió general

aquesta ésla qüestió que voldria tocar

que voldria tractar amb vostès/vosaltres ara queque intentaré d'explicar donar que

Parlar Parlaré,* primer de tot, de lesprimerament, de lesen un primer moment de les

Començaré per tractar sobre les

Encetem* la qüestió perD'entrada cal dirPodem dir per començar

Així, d'aquesta manera,D' altra banda,Ara bé,De tota manera,Per un altre cantóTambé

Recordem, en aquest sentit, queRemarquem queCal assenyalar queTinguem en compte quePer exemple,És el cas de

La segona qüestióUn segon puntUn cap dit això, examinem araEn un segon momentTot seguit

Feta aquesta remarca, endinsem-nos en/aTot el que he dit ens porta a l'última part de I'exposicióPassaré/passem, doncs, finalment a exposar quePer acabar, he de manifestar que

La conclusió de tot això és quePer concloure diré/direm quePer tot el que acabo de dir,

En definitiva,Així, doncs,Això ens mostra que

* 1ª pers. singular: sentiment personal segons cada auditori*1ªpers. plural: idea d'ens segons cada auditori

EXEMPLE D'EXPOSICIÓ ORAL

Els problemes i els accidents a les centrals nuclears. Heus aquí una hipotètica exposicióoral transcrita. Els mots i les expressions en negreta solen ser útils per a marcardesenvolupament i I'estructura de I'exposició.

l introducció Avui es parla sovint de problemes i d'accidents a les centralsnuclears. És prou sabut que una central nuclear és una fabricaque produeix electricitat a partir del mineral d'urani. unasubstància radioactiva. La calor que s'origina després demanipular els nuclis dels àtoms de l'urani fa funcionar la turbinageneradora d'electricitat. Només és aprofitada una part peritad'aquesta calor, que en conjunt és molt alta. La calor sobrant hade ser eliminada a través d'un circuit de refrigeració per aigua;aquesta aigua so] ser vessada després al riu o al mar. A lescentraux nuclears. l'urani és col.locat a dins d'unes barresmetal.liques que, al mateix temps. son protegides per un cub deciment. Es prenen aquestes mesures per evitar qualsevol] menade fuga radioactiva. Malgrat tot, son possibles els accidents iproblemes a les centrals nuclears.

Anunci de I'exposició Aquesta és que voldria tocar.la qüestió tractar amb vosaltres ara.

que intentaré d'explicar.

En aquest sentit, he triat una colla de dades i d'exemples que poden aclarir-la.

Presentació del pla primer de tot de lesParlaré primerament de les

en un primer moment de lesComençaré per tractar sobre lespossibles fugues de radioactivitat en una central nuclear.Tot seguitDesprésEn un segon moment veurem el problema que represental'eliminació de les deixalles radioactives i,finalment,per acabar, tocaré el problema de la contaminació radioactiva ide les seves conseqüencies en la salut de les persones.

Anunci de la primera Comencem, doncs, perpart Encetem la qüestió per les fugues i deIs accidents.Principi d'una explicació D’entrada cal dir

Podem dir per començar que una central nuclear no és pas

una bomba atómica i que, per tant, és impossible que exploticom la bomba.

Continuació de D'altra banda,I'explicació. Ara bé,

De tota manera, és possible que en una central hi hagiaccidents greus. Per falles en el sistema de refrigeració, deseguretat o de control pot crear-se un sobreescalfament queprovoqui esquerdes i ,doncs, fugues radioactives

Anunci d'un incís o Recordem, en aquest sentit, queexemple Remarquem que

Cal assenyalar que I'estiu passat es va produir un accidentd'aquestes característiques als EUA del qual es van fer ressó lamajoria dels mitjans de comunicació.

Continuació de D'altra banda,I’explicació Per un altre cantó,

També es possible que hi hagi - i sovint hi és- una fuga dematerial radioactiu pel trencament de les barres metál.liquesque contenen I'urani: en aquest cas, hi ha fugues radioactives através de I'aigua de la refrigeració.

Conclusió sobre aquesta En definitiva,part Així, doncs,

Això ens mostra que la seguretat o el control a les centralsnuclears per tenir punts dèbils.

Anunci de la segona La segona qüestiópart Un segon punt sobre els problemes derivats de I'activitat de les

centrals és I'eliminació de les deixalles radioactives.Principi d'una explicació D'entrada.

Per començar, els residus inutilitzables que resulten de lacombustió de I'urani continuen essent radioactius i, doncs, caleliminar-los. Es poden enterrar enfonsar al mar o portar-los afabriques de tractament. En tots tres casos hi ha perill defugues, tal com ha passat de vegades.

Anunci d'un incís o Tinguem en compte queExemple exemple

Recordem que algunes d'aquestes deixalles són radioactivesdurant molts anys com més ara el plutoni que emet partículesradioactives durant un període de 24.000 anys.

Final de l’incís + transició Un cop dit aixó examinem araFeta aquesta remarca; endinsem-nos en

la part referent a la contaminació i a les seves conseqüències.

Anunci de la tercera Tot el que he dit ens porta a I'última part de I'exposició,Part Passem, doncs, a aquesta última part,

Examinem, doncs, I'última part, la de la contaminacióradioactiva i de les seves conseqüències en els éssers vius,sobretot en els humans. Les fugues i les deixalles emetenradiacions que són transportades a grans distàncies en formade partícules. La radioactivitat passa a l’aire, a I'aigua o al sòl,on és absorbida i concentrada per les plantes: els animals, enmenjar-se aquestes plantes, concentren també radioactivitat. Alfinal d'aquesta cadena, sol haver-hi I'home.

Anunci d’un incís o Per exemple,exemple És el cas d'enciams regats amb aigua contaminada del Camp

deTarragona, que seran menjats per gent de Barcelona.

Continuació de Així,I'explicació D'aquesta manera, les malalties que pot provocar la

radioactivitat són diverses, com és ara càncers, leucèmies,malformacions genètiques, etc. Les malalties no apareixen passempre d'una manera ràpida i visible, perquè I'acumulació deradioactivitat es va fent en el curs del temps.

Conclusió general La conclusió de tot aixó és quePer concloure direm quePer tot el que acabo de dir,

En definitiva, el funcionament de les centrals nuclears presentapunts dèbils. Per això, penso que el programa nuclear ha de seraturat fins que no siguin resolts a fons aquests problemes i finsque la població no n’estigui ben informada. Crec també que elsciutadans han de poder pronunciar-se sobre aquest tema, jaque l’energia nuclear és una opció més entre moltes altresformes de desenvolupament energètic i econòmic.

VINT PUNTS PER PARLAR BÉ EN PÚBLIC

1. Cal conèixer, abans de fer un discurs, a quin tipus de públic ens dirigim (estudis,

professió actual, inquietuds, quant al tema que exposem...) i quin nombre aproximat de

persones formarà el quòrum.

2. Hem de preguntar-nos per què fem la nostra comunicació i estudiar-ne els seus

objectius i fites, si volem aconseguir-los.

3. Si hem de fer un discurs important davant d'un auditori nombrós, ens cal anar ben

preparats: hem d'escriure i assajar la comunicació amb anterioritat.

4. Hem de ressaltar els punts més rellevants de la nostra comunicació. Per escrit: amb

retoladors, números o lletres i oralment amb l'entonació.

5. Necessitem bona concentració. No hem de prendre cap medicament nou, hem de

menjar com habitualment ho fem i hem d'anar-hi descansats.

6. Hem de practicar els exercicis de respiració-relaxació abans de sortir a escena i hem

de fer pauses cada vegada que el text ens ha permeti.

7. No començarem a parlar fins que hi hagi silenci a la sala.

8. A I'inici, hem de parlar a poc a poc.

9. No vulguem ser ni massa savis ni massa humils.

10. Des del primer moment, hem de saber captivar l'auditori. Una bona manera de fer-ho

és dient una frase curta abans d'encetar el discurs, referint-nos a una cita apropiada o

donant una informació d'última hora sobre el tema, per exemple.

11. Si ens equivoquem en una paraula no hem de demanar perdó, forçosament. N'hi ha

prou en repetir la paraula ben dita.

12. Si ens ajudem amb fitxes-guia per clarificar alguns punts de la nostra presentació, cal

que les fitxes siguin tipus tamany postal i que estiguin escrites de forma entenedora i

concisa, numerant-les adequadament segons l’ordre del text.

13. És recomanable, sempre que puguem, que enregistrem la comunicació, per tal

d'escoItar-la després i poder comparar la durada del discurs amb l'espai de temps de

què disposem, així com esmenar qualsevol confusió de dicció, d'entonació, etc.

14. Hem d'exercitar-nos a trobar comentaris adients al tema, comentaris que farem servir

cas que ens bloquegem momentàniament.

15. Hem de "passejar" la nostra mirada PER TOT l'auditori.

16. Si durant la comunicació utilitzem algun aparell (projector, vídeo, etc.) hem

d'assegurar-nos que la imatge i la veu arribin a tothom, tot i que dies abans hàgim

provat el seu funcionament.

17. Si el context admet que ens interpel·lin, que ens contrariïn (en debats, entrevistes, etc.)

mai no hem de perdre la serenor. Una manera d'aconseguir-ho és pensar, d' antuvi,

què ens poden preguntar i "dur" algunes respostes "preparades".

18. Un bon orador ha d'estar atent a les persones de la sala, ha d'establir una correlació

atenció-públic-discurs.

19. Hem de ser escrupolosos amb la durada del temps de la comunicació: inici-

desenvolupament-acabament.

20. No oblidem acomiadar el nostre parlament amb una salutació cordial i d'agraïment.

PRINCIPALS ERRORS A L’HORA DE PARLAR EN PÚBLIC

Tipus d’errors Manifestats per SolucionsPor - ansietatNerviosisme

Respiració – relaxacióPensaments positius

CONDUCTUALS

Cap confiança en si mateix Estudi del temaPreparació

METEDOLÒGICS Idees confuses Fixació d’objectius (general iespecifics)Concreció de la idea centralReflexió i assaig

Vaguetat Elaboració d’un guióestructurat (organització de lesidees principals i secundàries)

Repeticions Utilització de sinònimsVigilem els “tics” lingüístics

LLENGUATGE VERBAL

Vocabulari LlegirLINGÜISTICS Frases excessivament llargues

o curtesPensar abans allò que volemdir, com ho volem dir

FONOLÒGICS Veu dèbilEntonació monòtonaDicció dificultosa

RespiracióArticulacióParlar lentament, primerUtilització de pausesCanvis de to

Rigidesa Voluntat d’oferirAlliberament del cos

Sense contacte visual amb elpúblic

Ús de la mirada

Manca d’expressió Entusiasme pel tema

LLENGUATGE CORPORAL

Gesticulació execessiva Fer ús d’enregistramentsEns cal ser autocrítics

8. PAUTES DE PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS

En un treball escrit el rigor i la precisió dels seus continguts són tan importants com la sevapresentació. Per això, cal que els treballs es presentin d'acord amb les següentsorientacions.

1. Tipus de paperUtiliza paper blanc, format DIN A4 i per una sola cara.

2. Cobertes i portadesLa coberta pot ser del mateix tipus de paper que l'emprat en les pàgines del treball.En la portada o coberta cal fer-hi constar:

- Nom del centre : IES Ramon Turró i Darder- Títol del treball- Nom de l'assigantura i professor/a que la imparteix- Cognoms i nom de l'autor/s, data de lliurament del treball, curs i grup.

Les cobertes no s'han d'il.lustrar amb dibuixos , sanefes o altres mitjans decoratius.El professor concretarà els aspectes de creativitat i originalitat amb els quals vol que siguipresentat el treball.

3. PaginacióNumera seguint l'ordre natural i amb xifres aràbigues (1, 2,3...). Escriu solament en unacara.

4. ComposicióPots escriure a espai mig o dos en els treballs de l'institut. Si el text queda molt dens,deixa més espai entre els diferents paràgrafs.No oblidis mai de deixar marges;

- El superior entre 3 i 3,5 cm- L'inferior entre 2,5 i 3 cm- El lateral esquerre entre 3 i 3,5 cm- El lateral dret entre 1,5 i 2 cm

Remarca degudament els capítols, els diferents apartats o les respostes a les pregunteso activitats. Numera-les, escriu en negreta,subratllat, majúscules o lletra cursiva.Sempre que sigui possible, és convenient que el treball estigui enriquit amb recursosgràfics (fotos, mapes, plànols...).

5. Parts del treball- La portada- Un índex- Una breu introducció presentat el treball: intencions, estructura, motivació...- La part central o corpus del treball

- Les conclusions finals i les valoracions i criteris sobre el treball elaborat- Les referències bibliogràfiques, la documentació i l'annex ; si s'escau.

Com citar llibres

AUTOR/S (any) Títol. Ciutat , editorial, col·lecció,

Exemple: KRHAE, J. (2001) . Canciones. Barcelona : Ediciones 400 golpes. MARTÍN VIDE, J.P. (2002) Ingenieria de ríos. Barcelona : Edicions UPC

6. Treballs en grup

Cal que us poseu d'acord en el format i mida de lletra, els títols i subtítols i la composicóen general, perquè sigui comuna.

Abans de lliurar el treball, TOTS els components del grup han de llegir TOT el treball, pertal de detectar incoherències, repeticions d'informació i d'altres errades.

I, sobretot, abans de començar el treball, us heu de planificar el calendari de treball i dereunions en què cadascú ha de tenir clar què li toca fer i de quina manera. Les discussionsque tindreu han de servir per arribar a acords compartits.

9. COM ESTUDIAR

Decàleg de l' estudiant

1. Procura que es donin de manera òptima les condicions proposades als apartats de lescondicions físiques i psíquiques.

2. Procura estudiar sempre a la mateixa hora. Les hores de més rendibilitat són de 6 a 9de la tarda. Si pots estudiar als matins fes-ho entre 10 i 1.

3. Estudia els cinc dies de la setmana de manera regular. El divendres et costarà, peròpensa que potser t'alliberarà de la feina durant el cap de setmana.

4. Dedica a l'estudi entre una hora i mitja i dues diàriament. Si durant el cap de setmanaho vals allargar, pots fer-ho sempre que et combinis bé la feina: lleuger - dur - lleuger.

5. Per als primers cursos de secundària amb l'estudi de 10 a 12 hores setmanals n'hi solhaver prou. Sempre, però, caldrà tenir present la pròpia personalitat.

6. Abans de començar a estudiar prepara tot el material que necessites: llibres, llibretes,paper, bolígraf, llapis, diccionari, goma, regle, llapis de colors...

7. Quan t'hi posis decideix l'hora d'acabar o la feina a fer i acompleix el que t'has proposat.

8. Comença per una assignatura o feina que et sigui fàcil o que t'agradi. Quan ja estiguisconcentrat/da pots dedicar-te a alguna matèria més difícil. Per acabar guarda alguna feinade poc esforç.

9. Estudiar és un habit i fins que el tinguis ben assimilat no pots fer excepcions. Arribara unmoment que et sera tan familiar com les hores deIs apats.

10. Estudia poc cada dia en lloc d'estudiar molt en pocs dies.

Una tècnica per estudiar

1. Lectura general del tema o lliçó.

- comprensió del contingut- parts que té- com es relacionen entre si aquestes parts- com es relaciona aquest tema amb el programa- destria què t'ha dit de nou i què sabies ja

2. Lectura lenta de cada pregunta o part del tema.

- anotar les idees centrals de cada qüestió- descobrir l'encadenament lògic- relació amb la pregunta anterior o posterior

Pots subratllar el llibre o apunts.- subratllat lineal- subratllat estructural- anotacions al marge

Pots fer un esquema de les idees principals i marcar com es connecten amb lessecundàries. Si els vas guardant per ordre t'ajudaran a preparar els exàmens.

1. Repàs de cada qüestió.

Procurar refer mentalment el contingut de la pregunta o tema. Digues-ho de totes lesmaneres possibles, no t'aprenguis cap frase de memòria.Fes això amb cada qüestió. I no passis a la següent si no tens ben sabuda l' anterior.

4. Repàs general.Des del començament procura mostrar els lligams entre les parts.

5. Quan ja ho sàpigues, fes una llista de les possibles preguntes que sobre aquestalliçó et poden fer, com ara:Descriu, relaciona, diferencia, resumeix, defineix, compara..., i procura contestar-les.

tecniques estudi

Documents