diagnosi malalts

Diagnòstic: És la determinació de la malaltia o afecció que causa uns símptomes concrets. Per arribar a fer-lo

s han d observar els símptomes del pacient.’ ’

MÈTODES PER A FER EL DIAGNÒSTIC

Exploració física

Anàlisis Diagnosis d imatge’

Biopsies

PROVES PER A FER EL DIAGNOSTIC

SANG ORINA

ANÀLISIS

HEMOGRAMA el nombre de proporció de cèl lules ·sanguínies (glòbuls vermells, leucòcits i plaquetes)

Conté les substancies de rebuig del metabolisme cel lular·

Per tantPot indicar el funcionament anormal d algun òrgan o ’malalties que provoquen la secreció de substàncies que són expulsades

Formula leucocitària: expressa les proporcions entre els diferents tipus de glòbuls blancs.

Indica les concentracions d altres ’substàncies: glúcids, lípids, enzims, ions, anticossos, proteines

Tant en el cas de la sang com en el l orina, de vegades es fan cultius ’per determinar la presència de microorganismes.

PROVES ANALÍTIQUES

Wilhelm Conrad Röntgen:va descobrir rajos X, una radiació electromagnètica capaç de

travessar determinats materials.

RADIOLOGIA:especialitat mèdica que utilitza agents físics (rajos X, ultrasons ) per obtenir imatges que orienten el diagnostic d una determinada … ’malaltia.

Radiografia

TacRessonancia magnetica

Tomografia peremissió

de possitrons

Ecografia

Mamografia

MÈTODES DE DIAGNOSI D’IMATGE

Radiografia: Els raigs X impressionen una placa fotografica i així s obté una radiografia. La radiació es ’interrumpuda pels ossos i els materials sólids, però, en canvi, travessa altres òrgans i impressiona la pèl licula ·fotogràfica deixant-la negra. S usen en traumatologia ’peró també poden identificar tumors o infeccions.

Tomografia computada (TAC): consisteix a obtenir imatges per rajos X dels cos, peró en diferents plans o seccions de manera que un ordinador permet obtenir-les com si fossin llesques d un determinat òrgan. S utilitza per diagnosticar ’ ’tumors entre altres coses.

Ressonància magnètica nuclear (RMN): Permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans. Es fonamenta en canvis sobtats de radiació electromagnètica, emesa per un imant potent. Es poden obtenir imatges de músculs, de lligaments o òrgans del sistema nerviós.

Tomografia per emissió de positrons (PET): Consisteix en administrar una petita dosi de substància al pacient per emissió de positrons (partícula equivalent a un electró, però amb càrrega positiva), que són computats per obtenir imatges.

Gammagrafia: S administra una mínima dosi d isòtops ’ ’radioactius que s acumulen en diferents teixits. Les ’emissions dels quals són rastrejades i computes per obtenir imatges.

Ecografia: Aparell que emet ones d ultrasons, ’que penetren al cos i es transmeten i es reflecteixen ( produeixen eco ) en diferents “ ”òrgans i teixits. Normalment, s usen para ’observar el fetus durant l embaràs.’

Mamografia: Es emprada per detectar el càncer de mama. Permet identificar tumors encara que siguin petits.