tema 12. b. mapa 17. etapes guerra. llocs ocupats per franco abans batalla ebre

HISTÒRIA D’ESPANYA

BLOC III – Tema 12/3 B

MAPA 17. ZONES OCUPADES PER FRANCO

ABANS BATALLA EBRE

Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

Edat contemporània

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 12/3 B

MAPA 17. ZONES OCUPADES

PER FRANCO ABANS EBRE

Història Espanya



Edat contemporània

HISTÒRIA D’ESPANYA B

L

O

C

III

-

T

E

M

A

12 B

E

T

A

P

E

S

G

U

E

R

R

A

Història Espanya



EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939). 12.1.- El preàmbul de la Guerra. 12.1.1.- Elecció del Front Popular.

12.1.2.- La radicalització social i política.

12.2.- Causes de la Guerra Civil. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007,

setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Conseqüències.

12.3.- El cop d’Estat es transforma en conflicte bèl·lic. MAPA 16 (llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936).

12.3.1.- La preparació del cop d’estat.

12.3.2.- Els assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo.

12.3.3.- La insurrecció militar i la seva resposta. MAPA 16.

12.3.4.- Les forces enfrontades i la consolidació dels dos bàndols.

12.3.5.- Significat del conflicte.

12.3.6.- Condicions generals dels dos bàndols a la guerra.

12.3.7.- La internacionalització del conflicte i l’ajuda exterior. 1v preg. op A (2012, juny). Causes + internacionalització del conflicte.

12.4.- Fases i operacions militars de la Guerra Civil (1936-39). MAPA 17 (zones controlades per l’exèrcit de Franco abans de la batalla Ebre). 1v preg. op B (2008,

setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v preg. op A (2011, setembre) = Diferents etapes.

A.- Llistat de presidents de la Segona República durant la Guerra Civil.

12.5.- Evolució política en ambdós bàndols durant la guerra. 12.5.1.- La zona republicana: la revolució continguda.

A.- L’enfonsament de l’Estat republicà.

B.- El desencadenament de la revolució social.

C.- Largo Caballero recompon l’Estat.

D.- El govern Negrín (maig 1937 – març 1939).

12.5.2.- L zona nacional: la creació de l’estat franquista.

A.- Francisco Franco “Generalísimo”.

B.- El govern de Burgos i la creació del partit únic.

C.- Una repressió institucionalitzada.

12.6.- Conseqüències de la Guerra. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v TEXT, op A (2006, setembre). 5v preg. op B (2007,

setembre). 6v preg. op B (2012, setembre). 7v preg. op A (2013, juny). 8v preg. op B (2013, setembre). + Causes.

ANNEX 1.- Documents per fer comentaris de text.

ANNEX 2.- Llistat de presidents de la Segona República (1931-1939).

ANNEX 3.- Llistat/Resum general de presidents de la Segona República i fets característics (1931-1939).

BLOC III. TEMA 12/3.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936)

MAPA 17 (18 models)

ZONES CONTROLA FRANCO

ABANS BATALLA EBRE 1938

MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA

Illes Balears 2013-14

Història d’Espanya


Maria Assumpció Granero Cueves

RECOMANACIÓ!!!

Aquest MAPA 17 ha de fer un resum de l’evolució de la guerra esmentant les

distintes etapes, perquè no és pot explicar les zones que dominava Franco abans

de la batalla de l’Ebre, sense conèixer com es va arribar a tal situació. Per tant,

en aquest mapa cal partir des del moment de l’aixecament nacional i abasta les

sis etapes i com a conseqüències la pèrdua de la guerra per part del govern

republicà i el final de la guerra amb la instauració de la dictadura de Franco.

MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (B3-T3)

ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb les zones controlades per l’exèrcit de

Franco abans de l’inici de la batalla de l’Ebre. B3-T3.

1v preg. op B (2008, setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v preg. op A (2011, setembre) = Diferents etapes.

ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb les zones controlades per l’exèrcit de

Franco abans de l’inici de la batalla de l’Ebre. B3-T3.

MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 1)

PRESIDENTS DE LA REPÚBLICA (caps d’Estat):

Niceto Alcalá Zamora (1931-1936, fins Front popular).

Manuel Azaña (abril 1936-1939).

PRESIDENTS DEL GOVERN:

Guerra Civil (18 juliol 1936 - 1 abril 1939): 5 presidències, majoritàriament socialistes.

Diego Martínez Barrio (19 juliol - 19 juliol 1936, 1 dia) (Unión Republicana). Després que Santiago

Casares Quiroga dimitís com a president del Govern en produir-se l’aixecament militar.

José Giral Pereira (19 juliol-4 setembre 1936) (Acción Republicana, després Izquierda Republicana).

Francisco Largo Caballero (4 setembre 1936 - 17 maig 1937) (secretari general de la UGT).

Juan Negrín López (17 maig 1937 - 5 abril 1938) (socialista).

Juan Negrín López (5 abril 1938 – 31 març 1939).

1 abril 1939: Dictadura de Francisco Franco.

1.- FASES I OPERACIONS MILITARS

DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939) (MAPA 17) A.- Llistat de presidents Segona República i presidents del Govern republicà durant Guerra Civil

1.- FASES I OPERACIONS MILITARS

DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939) (MAPA 17) A.- Llistat de presidents Segona República i presidents del Govern republicà durant Guerra Civil

Diego Martínez Barrio Niceto Alcalá Zamora Manuel Azaña Santiago Casares

Quiroga

Francisco Largo Caballero José Giral Pereira

Juan Negrín López

TEMA 12 // Tema 3.- La Guerra Civil Espanyola (1936-1939). MAPA 17.

1 FASE.- AVANÇ REBEL CAP A MADRID: LA GUERRA DE COLUMNES (juliol – novembre / desembre 1936)

2 FASE.- BATALLES AL VOLTANT DE MADRID (desembre 1936 – març 1937)

3 FASE.- CANVI D’ESTRATÈGIA I OCUPACIÓ DEL NORD (abril – octubre 1937)

4 FASE.- OFENSIVA I AVANÇ REBEL CAP AL MEDITERRANI (novembre 1937 – juny 1938)

5 FASE.- BATALLA DE L’EBRE I L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA (juliol 1938 – febrer 1939)

6 FASE.- LA FI DE LA GUERRA (març – 1 abril 1939)

BLOC III. TEMA 12/3 B.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1931-1936) B.- Etapes guerra

AVANÇ REBEL CAP A MADRID: LA GUERRA DE COLUMNES (juliol – nov / desembre 1936)

1.- OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA CIVIL B.- Etapes guerra 1 FASE

En produir-se l’aixecament militar, Santiago Casares Quiroga dimiteix com a president del Govern,

per la pèrdua del poder real i és substituït per...

Diego Martínez Barrio (19 juliol - 19 juliol 1936, 1 dia) (Unió Republicana).

Manuel Azaña Santiago Casares Quiroga Diego Martínez Barrio



Diego Martínez Barrio (19 juliol - 19 juliol 1936, 1 dia) (Unió Republicana).

Un intent de govern fracassat, que pretenia negociar la pau i el final de la insurrecció amb els

rebels, però no ho aconsegueix, i no va lliurar armes a les milícies dels partits. Serà substituït per un

altre republicà com a president del govern.

José Giral Pereira (19 juliol-4 setembre 1936) (socialista) (*).

Diego Martínez Barrio

José Giral Pereira

(*) José Giral funda, junt a Manuel

Azaña, Acción Republicana i fou

membre de Izquierda Republicana i,

des de la fusió entre Acción

Republicana, el Partit Republica

Radical Socialista de Marcel·lí

Domingo (PRRS) i l’Organización

Republicana Gallega Autónoma

(ORGA), va ser elegit diputat per

Cáceres en les eleccions de juny de

1931 i de febrer de 1936.



José Giral Pereira (19 juliol-4 setembre 1936) (socialista).

José Giral dissol l’exèrcit

(pensava, així, restar força

als rebels) i lliura armes a

les milícies de les

organitzacions obreres.

Pretén reorganitzar

l’exèrcit que quedava i

crear un exèrcit de

voluntaris dirigits per

l’antiga oficialitat de

l’exèrcit (no rebel).

José Giral Pereira



Comença la fase inicial del conflicte, de l’avanç cap a Madrid o “Guerra de Columnes”, que és

l’intent dels dos bàndols de dur a terme ràpids moviments de tropes per aconseguir l’ocupació i el

control immediat dels territoris enemics. Durant els primers mesos, l’evolució de les operacions

militars fou desfavorable a la República.



L’objectiu és Madrid i es

produeix un avanç considerable

en els primers mesos, llançant

les columnes des del nord i des

del sud cap a la capital amb

dos objectius,

en principi, per consolidar les

seves posiciones i,

després, per enllaçar els dos

exèrcits nacionals.

Durant els primers mesos, l’evolució de les operacions militars fou desfavorable a la República.

Per altra part, els rebels no van comptar amb un comandament únic i es varen veure perjudicats per

no comptar amb un territori homogeni: la zona nord comandada per Mola i la zona sud comandada

per Franco, tot i això, els insurrectes prenen la iniciativa militar i l’objectiu és Madrid.



L’exèrcit nacional del nord a càrrec de Mola (observar mapa 1) dirigeix les columnes des de

Pamplona, consolida els territoris d’Irún i cap al sud va ser aturat a Somosierra pels republicans.

General Mola



Però, els avanços amb més èxit es donen en el sud (comparar mapa 1 i 2) per la gran ofensiva de les

tropes dirigides per Franco amb reforços africans.



Però, els avanços amb més èxit es

donen en el sud (comparar mapa 1 i

2) per la gran ofensiva de les tropes

dirigides per Franco amb reforços

africans.



L’exèrcit africà travessa

l’Estret de Gibraltar amb

aviació de Mussolini (CTV,

Corpo di Truppe Volontaire).

Franco, a la península, ocupa

Sevilla i Còrdova i domina

Andalusia occidental; des de

Sevilla cap al nord (objectiu

Madrid) fins a Badajoz

controla la frontera

portuguesa, conquista

Extremadura i uneix, així,

amb Yagüe els dos territoris i

exèrcits nacionals, enllaçen

zona sud amb nord, una

vegada vençuda la resistència

de Badajoz (forta repressió).



L’exèrcit africà travessa l’Estret de Gibraltar amb aviació de Mussolini (Corpo di Truppe Volontaire). Franco, a la

península, ocupa Sevilla i Còrdova i domina Andalusia occidental; des de Sevilla cap al nord (objectiu Madrid)

fins a Badajoz controla la frontera portuguesa, conquista Extremadura i uneix, així, amb Yagüe els dos territoris i

exèrcits nacionals, enllaçen zona sud amb nord, una vegada vençuda la resistència de Badajoz (forta repressió).

1.- OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA B.- Etapes guerra 1 FASE

AVANÇ REBEL CAP A MADRID: LA GUERRA DE COLUMNES

(juliol – nov / desembre 1936)

Tinent coronel Yagüe

1.- OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA B.- Etapes guerra 1 FASE

Tinent coronel Yagüe




Llavors, des d’Extremadura i pel Tajo, Franco intenta l’ofensiva per ocupar Madrid, segueix i

ocupa Toledo (27 setembre 36 aturen el setge de l’Alcàsser).



Toledo

Llavors, des d’Extremadura i pel Tajo, Franco intenta l’ofensiva per ocupar Madrid, segueix i

ocupa Toledo (27 setembre 36 aturen el setge de l’Alcàsser).

AVANÇ REBEL CAP A MADRID: LA GUERRA

DE COLUMNES (juliol – nov / desembre 1936)


Llavors, des d’Extremadura i pel

Tajo, Franco intenta l’ofensiva

per ocupar Madrid, segueix i

ocupa Toledo (27 setembre 36

aturen el setge de l’Alcàsser).

Franco i Moscardo



En l’ESPANYA REPUBLICANA, la reacció de les masses obreres contra

l’aixecament militar va derivar en una veritable Revolució social de caràcter

col·lectivista, que va desbordar per complet al govern republicà de Giral.

José Giral Pereira



En l’ESPANYA REPUBLICANA, una veritable

Revolució social de caràcter col·lectivista, que va

desbordar per complet al govern republicà de Giral.



En l’ESPANYA REPUBLICANA, una veritable

Revolució social de caràcter col·lectivista, que

va desbordar per complet al govern republicà

de Giral.



En l’ESPANYA REPUBLICANA, es donava un incontrolat i

violent moviment anticlerical (crema i ocupació d’esglésies

i convents, exclaustració de religiosos); onada de

persecucions, detencions i afusellaments de religiosos,

burgesos i polítics de dretes.



Al final de l’estiu/tardor de 1936, el poder de l’Estat republicà s’enfonsa, perquè per tota la zona

republicana es constitueixen Juntes, Consells i Comitès Revolucionaris amb predomini creixent de

partits i sindicats, que prenen força i inicien una Revolució política juntament a la Revolució social,

expropien les terres a tots aquells que havien donat suport a la insurrecció i col·lectivitzen les

propietats, mentre els rebels no paraven d’avançar.



Giral no va ser capaç de controlar la situació revolucionària i l’avanç de Franco cap a Madrid i,

donat que era urgent constituir un nou govern que recuperés el poder per canviar la trajectòria de la

guerra, va ser substituït pel prestigiós líder socialista...

Francisco Largo Caballero (4 setembre 1936 – 17 maig 1937)

(secretari general de la UGT i membre del PSOE).

José Giral Pereira Francisco Largo Caballero



El líder d’UGT, Francisco Largo Caballero, recompon l’Estat i recupera el poder, mitjançant una

“Gran Aliança Antifeixista” per fer front als insurrectes i a una guerra que s’aventurava llarga.



Francisco Largo Caballero forma una “Gran Aliança Antifeixista” per fer front als insurrectes i a

una guerra que s’aventurava llarga (govern de ministres republicans, socialistes i, per primera vegada,

comunistes, i el 4 de novembre hi entraran 4 ministres anarcosindicalistes).

Federica Montseny Mañé

(1905-1994). Ministra de Sanitat i

Assistència Social.



Poc a poc, el govern de la República recupera el control sobre l’acció desordenada i autònoma dels

anarquistes i d’altres extremistes. La tesi de “guanyar la guerra abans de fer la revolució” era

defensada pel Partit Comunista, la importància del qual s’havia incrementat notablement pel fet de

ser la URSS l’única nació que donava suport a la República amb resolució. Largo redirigeix la

guerra, militaritza les milícies dels partits i crea l’Exèrcit Popular, una espècie de Brigades Mixtes.



Aleshores, Madrid estava sota assetjament franquista. El 27 de setembre de 1936, Franco havia

ocupat Toledo. Després Franco es converteix en cap de Govern nacional i “Generalísimo” dels

exèrcits (decret del 29 de setembre).



Després Franco es converteix en cap de Govern nacional i “Generalísimo” dels exèrcits (decret del

29 de setembre).

Franco acompanyat del general

Mola, l’1 d’octubre de 1936 en

Burgos, després de proclamar-

se cap de l’Estat.



El 27 de setembre de 1936, Franco havia ocupat Toledo. A finals d‘octubre arriben a Madrid, la

caiguda semblava imminent i el govern republicà s’ha de traslladar a València (Largo Caballero, 6

novembre 36), davant el perill de l’atac a Madrid pels insurrectes.




Dos dies després, la plaça de Madrid

queda en mans d’una Junta de

Defensa presidida pel general Miaja,

i les tropes són encapçalades pel

coronel Vicente Rojo (aquest idearà

el pla de l’Ebre), que organitza l’Estat

Major i coordinar eficaçment les

operacions militars, creant les milícies

populars (voluntaris).

General Miaja i coronel Rojo



Madrid resisteix amb l’ajuda de les Brigades Internacionals i de la columna Llibertat, amb el líder

sindical anarcosindicalista Buenaventura Durruti (que hi morirà).



Els rebels bombardegen Madrid i intenten un atac frontal als afores de la

ciutat universitària, on són detinguts. Heroica resistència de Madrid

(novembre a desembre 1936, fase de columnes o fase miliciana).



Heroica resistència de Madrid (novembre a

desembre 1936, fase de columnes o fase miliciana),

on van col·laborar milers de ciutadans que van

fortificar els accessos a l’interior de la ciutat

(d’acord a les famoses consignes de la Passionària:

NO PASARÁN!).

La capital resisteix l’atac gràcies a l’entusiasme dels

milicians i de la població civil madrilenya ajudats

pels Brigadistas Internacionals.



La capital resisteix l’atac gràcies a l’entusiasme dels milicians i de la població civil madrilenya

ajudats pels Brigadistas Internacionals.



El 8 de novembre de 1936, arriben les

Brigades Internacionals (col·laboracionisme

exterior tot i el pacte de “No intervenció”),

l’actuació d’aquestes Brigades fou important

en la resistència de Madrid i d’altres

enfrontaments, i marxarien durant el govern

de Negrín, el 21 de setembre de 1938, quan

la guerra ja estava decantada.



Després de ser aturats els “nacionals” a les portes de Madrid, es va produir una certa consolidació

del front, que s’estabilitza a finals de 1936 fins principis de 1937 (etapa següent de les batalles del

Jarama i Guadalajara, al voltant de Madrid), com a conseqüència el propòsit dels nacionals

d’ocupar Madrid i acabar amb la guerra, ràpidament, va fracassar.




Aquesta primera etapa va transcórrer entre l’inici de

les operacions militars i el fracàs dels insurrectes a

l’hora de conquerir Madrid entre els mesos de

novembre/desembre de 1936.

“Madrid, corazón de España,

late con pulsos de fiebre.

Si ayer la sangre le hervía,

hoy con más calor le hierve.

Ya nunca podrá dormirse,

porque si Madrid se duerme,

querrá despertarse un día

y el alba no vendrá a verle.

No olvides, Madrid, la guerra;

jamás olvides que enfrente

los ojos del enemigo

te echan miradas de muerte.”



Al mateix temps, els republicans

dugueren a terme algunes operacions

militars sense èxit en altres fronts.

El mes d’agost 1936 es produeix un

desembarcament a Mallorca i les

Pitiüses per evitar que les illes fossin

base militar dels “nacionals” (línies

vermelles al mapa 1).

MAPA 17.- EVOLUCIÓ GUERRA JULIOL 1938 (model 1) El desembarcament fou comandat per Alberto Bayo, van ocupar Eivissa i Formentera. El

desembarcament a Mallorca fou un fracàs. Els revoltats amb suport dels italians van aturar els

expedicionaris.

Alberto Bayo


Les tropes

republicanes es

van retirar i els

“nacionals” van

recuperar

Eivissa i

Formentera.



També, en setembre i des de Catalunya, columnes de milicians van cap a Aragó i ocupen ciutats.



En aquest moments, la guerra

espanyola ja s’havia

internacionalitzat i mentre

França i Anglaterra

propugnaven la “No

intervenció”, la URSS i el

comunisme, a través de les

“Brigades Internacionals”',

donaven suport a la República, i

més decisivament Itàlia i

Alemanya ajudaven als

revoltats. Així, el 19 de

novembre 1936, Alemanya i

Itàlia reconeixen, oficialment,

el règim de Franco, i les files

del nacionals estaven inflades

per tropes de voluntaris

italians i soldats colonials

espanyols des del Marroc

(molts d’ells musulmans).

BATALLES AL VOLTANT DE MADRID (desembre 1936 – març 1937)


Els exèrcits d’ambdós bàndols s’organitzen i es militaritzen.



L’objectiu prioritari dels insurrectes, amb l’ajut de les tropes colonials, continua essent arribar a la

capital i Franco ho intenta de nou, entre gener i febrer de 1937, però fracassarà una altra vegada.



Després del fracàs de l’atac directe (carretera de La Corunya), els nacionals intenten aïllar Madrid,

envoltant-la (mapa 2) i tallant les comunicacions amb València (Jarama) i Barcelona (Guadalajara).



Els republicans aconsegueixen aturar l’ofensiva rebel a la batalla del Jarama (febrer 1937) i

derroten les tropes feixistes italianes a la batalla de Guadalajara (març 1937), primeres victòries

republicanes de gran ressò.



Mentre, Franco decidí la conquesta de Màlaga, que pren el 8 de febrer i diferents ciutats andaluses

cauen (comparar mapa 1 i 2), i manté el front a prop de Madrid, però els republicans resisteixen en la

capital, i Franco decideix un canvi d’estratègia: allargar la guerra i convertir-la en una guerra

d’extermini, atacant ara la franja del nord.



En la ZONA REPUBLICANA, els problemes del govern de Largo Caballero foren el distanciament

amb els comunistes i les discrepàncies amb els anarquistes per parar les col·lectivitzacions i

integrar les seves milícies en l’exèrcit.

Francisco Largo Caballero

(radical)



El govern de Largo cau perquè es resistia a la pressió dels comunistes i l’anarcosindicalisme, i es veu

desplaçat en benefici del PCE, així el líder socialista Indalecio Prieto i els comunistes pacten formar

un nou govern sense anarquistes amb Joan Negrín (PSOE) al capdavant.


(radical)

Indalecio Prieto

(moderat)

Juan Negrín López

1.- OPERACIONS MILITARS DE LA GUERRA CIVIL B.- Etapes guerra


(radical)

Indalecio Prieto

(moderat)

Juan Negrín López

3 FASE

CANVI D’ESTRATÈGIA I OCUPACIÓ DEL NORD (abril – octubre 1937)

Juan Negrín López (17 maig 1937 - 5 abril 1938, socialista).

Juan Negrín López (5 abril 1938 – 31 març 1939). Segon govern.

- Ministre de Guerra: Indalecio Prieto. Govern de partits polítics (ja no sindicats CNT,

UGT), amb molt de pes dels comunistes. Indalecio Prieto prefereix pactar amb comunistes.



L’ocupació nacional de la franja cantàbrica comença en abril de 1937 (combats principals entre abril i

octubre 1937).



El nord serà ocupat pels rebels mentre Negrín era president de Govern de la República, perquè es

produeix l’afebliment del govern de Largo Caballero per problemes amb comunistes i

anarcosindicalistes (CNT-FAI i POUM, successos dels “fets de maig” 1937 a Catalunya, 16 juny

POUM il·legal i dia 21 assassinat Andreu Nin, dirigent POUM).

Juan Negrín López Francisco Largo Caballero

(radical) Andreu Nin



Afebliment del govern de Largo Caballero per problemes amb comunistes i anarcosindicalistes

(CNT-FAI i POUM, successos dels “fets de maig” 1937 a Catalunya, 16 juny POUM il·legal i dia 21

assassinat Andreu Nin, dirigent POUM).


(radical)



Afebliment del govern de Largo Caballero per problemes amb comunistes i anarcosindicalistes

(CNT-FAI i POUM, successos dels “fets de maig” 1937 a Catalunya, 16 juny POUM il·legal i dia 21

assassinat Andreu Nin, dirigent POUM).



Els insurrectes ocupen el nord, d’est a oest, del País Basc a Astúries (compareu mapes 1, 2 i 3) per a

fer-se amb les mines i la indústria, i acabar controlant un dels front més rics de la guerra.



Tenen ajuda alemanya: El 26 d’abril de 1937 es produeix l’atac aeri per l’aviació alemanya (Legió

Còndor) sobre Guernica (Biscaia, operació Rügen, mapa 2) i Durango, fou el primer bombardeig

sobre una població civil.


Mola anirà ocupant Guipúscoa, Biscaia; però, el 3 de juny 1937 mor Mola (segon en el

comandament desprès de Franco) i serà substituït per Sancho Dávila .


CANVI D’ESTRATÈGIA I OCUPACIÓ DEL NORD

(abril – octubre 1937)

Mola anirà ocupant Guipúscoa, Biscaia; però, el 3 de juny

1937 mor Mola (segon en el comandament desprès de

Franco) i serà substituït per Sancho Dávila .



Sancho Dávila iniciarà l’atac de Bilbao (19 juny 1937, mapa 2), Santander (entrada dels tancs

italians en setembre), Astúries (octubre), sense massa dificultats, així, tot el nord quedà en mans

nacionals (mapa 6).

Entrada dels insurrectes en Bilbao (19-VI-1937)



Sancho Dávila iniciarà l’atac de Bilbao (19 juny 1937, mapa 2), Santander (entrada dels tancs


nacionals (mapa 6).

Entrada dels tancs italians en Santander (IX-1937)



Sancho Dávila, que iniciarà l’atac de Bilbao (19 juny 1937, mapa 2), Santander (entrada dels tancs


nacionals (mapa 6).



Paral·lelament, l’estiu de 1937 (setembre), els republicans intenten minvar la pressió en la franja

cantàbrica i llancen dues ofensives: ataquen els voltants de Madrid (batalla de Brunete, mapa 6) i

devora Saragossa (batalla de Belchite, mapa 6), ambdues fracassaran, perquè els nacionals resisteix

l’ofensiva republicana.



No aconsegueixen els seus objectius i la franja cantàbrica cau en mans franquistes. Amb la caiguda

del nord, els republicans no poden evitar que la important indústria siderometal·lúrgica i la mineria

del Cantàbric caigui en mans dels rebels. Es produeix l’èxode d’exiliats cap a Catalunya (també

govern País Basc). Al mateix temps, el 28 agost de 1837, el Vaticà reconeixia Franco i l’octubre de

1937 el govern republicà de Joan Negrín es trasllada de València a Barcelona.

Juan Negrín López


OFENSIVA I AVANÇ REBEL CAP AL MEDITERRANI (novembre 1937 – juny 1938)

Durant l’hivern 1937-38, les forces republicanes, un cop reorganitzat l’exèrcit (comandat pel general

Vicente Rojo), inicien l’ofensiva contra Terol (desembre 1937, mapes 3 i 6), que aconsegueixen

recuperar i fou ocupada del 8 de gener fins el mes de febrer del 38 per l’exèrcit republicà, que es

planteja ara la guerra en aquest front.

Vicente Rojo







Vicente Rojo



Com a reacció, Franco amb Yagüe inicien la campanya d’Aragó, les tropes “nacionals” recuperen

de nou Terol (febrer), després d’una intensa lluita amb moltes pèrdues humanes i també tècniques per

part dels republicans.

Vicente Rojo

Juan Yagüe Blanco



El mes de març del 38, Franco decideix iniciar l’avanç sobre la vall de l’Ebre, l’objectiu era arribar

a la Mediterrània i trencar l’àrea est republicana (mapes 3 i 6), avança i travessa el Maestrat i,

malgrat la forta resistència, arriba al Mediterrani (Vinaròs, Castelló, 14 abril 1938, mapes 3 i 6), així

el territori del Llevant republicà quedà dividit en dos, aïllant Catalunya de la resta de la zona

republicana.



València aturà l’exèrcit rebel (èxit del general Miaja, mapes 3 i 6). El govern de Negrín, des de

Barcelona, va intentar demandar la pau en maig 1938, però Franco va exigir que la rendició fos

incondicional i la guerra continuà.


BATALLA DE L’EBRE I L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA (juliol 1938 – febrer 1939)

Juan Negrín López (5 abril 1938 - 31 març 1939). Segon govern.

En aquestes circumstàncies i per aturar l’avanç franquista sobre València i Catalunya, Vicente

Rojo (cap de l’Estat Major Central republicà) reorganitzà l’exèrcit i idea el pla de llançar una nova,

forta i desesperada ofensiva sobre l’Ebre.

Juan Negrín López Vicente Rojo



La batalla de l’Ebre comença el 25 de juliol de 1938, les tropes republicanes travessen l’Ebre amb

èxit inicial considerable, amb atac republicà a Mequinensa i Amposta (ocupació de Gandesa),

campanya dirigida pel tinent coronel de milícies Juan Modesto, que es transforma en una llarga

batalla de desgast.



El mes d’agost es va iniciar una contraofensiva franquista amb intensos combats durant els mesos

de setembre i octubre i amb ajut de l’aviació alemanya i italiana, cosa que provoca la retirada de

l’exèrcit, ja molt minvat, dels republicans, així, en novembre els republicans tornen al seu punt de

partida. Franco contraataca (mes de novembre 1938) i l’exèrcit republicà es replega a l’altra banda

riu.



Franco ocupa el sud de Tarragona, creua l’Ebre i davant de la duresa de la batalla i el gran nombre

de pèrdues humanes (50 mil baixes), la batalla de l’Ebre acaba amb victòria final dels nacionals, el

15 de novembre del 38. Els republicans resistiren fins el novembre, la seva derrota, després d’un

cruent enfrontament, provocarà la desaparició de l’exèrcit republicà del nord i Catalunya quedarà

sense protecció. Després de la decisiva batalla de l’Ebre, a la reraguarda s’organitzarà un nou

govern amb totes les forces combatents inclosa la CNT amb el lema “Resistir és vèncer”.


BATALLA DE L’EBRE I L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA

(juliol 1938 – febrer 1939)

El programa de Negrín era resistència a ultrança i sortida

negociada amb Franco i elabora els 13 Punts: aturar la guerra

a canvi de convocar eleccions immediatament i amnistia per a

tots, però sense tocar el sistema republicà, entre d’altres.

Franco no accepta, volia rendició incondicional.

Juan Negrín López



Negrín intenta de nou obtenir suport

internacional sense ressò, esperava el

començament de la II Guerra Mundial i

que les tropes internacionals partiren cap

a altres fronts, però la política de Negrín

de sortida negociada de la guerra va rebre

un fort revés, perquè mentre es

produeixen els enfrontaments a l’Ebre

(25 juliol – 15 novembre 1938), a la

Conferència de Munic (29 de setembre

1938), les democràcies europees

abandonen definitivament la

República, negant-li novament el seu

ajut, perquè en la seva política

d’apaivagament i no confrontació amb

Alemanya, França i Gran Bretanya

comencen a fer concessions als

alemanys i reconeixen l’ocupació dels

Sudets per Hitler (també la Unió

Soviètica).



Al mateix temps, 1938, el comitè de no intervenció ordenà la retirada de les Brigades Internacionals

i el 21 de setembre de 1938 es retiraven, rentant-se les mans amb el pretext de no interferir en un afer

intern, tancant els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions

constitucionals.

El Doctor Negrín va denunciar aquest conflicte a la Societat de

les Nacions, que condemnà l’alçament, però NO atén les peticions

d’ajut. Així, la República abandonada tenia els dies contats.

Discurs de Juan Negrín davant la Societat de Nacions



La situació és de màxima dificultat al bàndol republicà des de 1938: derrotes militars, escassetat

d’aliments, electricitat, ... , a principis del 39 la situació es fa insostenible i Negrín veu la necessitat

de resistir tot el possible, esperant que esclati la guerra a Europa i, per tant, arribin ajudes de França

i Gran Bretanya (Resistir és vèncer!).

Manuel Azaña i Juan Negrín



Però, la República està a punt de desaparèixer per l’aïllament exterior (sols els ajuda la URSS) i les

lluites internes.

Juan Negrín López



Negrín intenta una darrere negociació de pau i ara el nou pla de pau de Negrín es reduirà a 3 punts:

a) sortida tropes estrangeres

(que Espanya es mantingui

independent);

b) absència de represàlies dels

vencedors sobre els vençuts;

i c) pervivència del règim

democràtic (que els espanyols

puguin elegir lliurement el

sistema polític).

Intent inútil, Franco només acceptaria rendició sense condicions.



Negrín decideix resistir i continuar cap endavant: “Resistir és vèncer”, per a

facilitar la marxa de tots aquells que podrien ser perseguits per Franco.



A finals de 1938, els “nacionals” inicien l’ocupació de Catalunya.



A finals de 1938, els “nacionals” inicien l’ocupació de Catalunya, la resistència republicana és

feble i, en els tres mesos següents, l’exèrcit franquista ocupa tota Catalunya en una terrible

campanya, cosa que accelera l’enfonsament de la República: la guerra estava acabada


BATALLA DE L’EBRE I L’OCUPACIÓ DE

CATALUNYA (juliol 1938 – febrer 1939)

A començament de l’any 1939 i com a

conseqüència de l’enfonsament del front de l’Ebre,

l’exèrcit nacional de Franco continua la seva

ofensiva final contra Catalunya per Tremp i Seròs i

cap als Pirineus.



L’exèrcit republicà tindrà una manca d’efectius i de moral, impossibilitat d’aturar l’ofensiva

general de l’exèrcit franquista i els fets es succeïren:

- El 15 de gener 1939 entren a Tarragona.

- 26 de gener ocupació de Barcelona.

- 4 de febrer caiguda de Girona.

- cinc dies després de la caiguda de Girona, l'última

resistència a Catalunya era trencada, arribant el 9 de

febrer a la frontera francesa.



- El 15 de gener 1939 entren a Tarragona.

- 26 de gener ocupació de Barcelona.

- 4 de febrer caiguda de Girona.

- cinc dies després de la caiguda de Girona, l'última resistència a Catalunya era trencada, arribant el 9

de febrer a la frontera francesa.



El 9 de febrer els nacionals arriben a la frontera francesa (amb el control de tota Catalunya, mapa 4,

comença l’èxode d’exiliats, del govern republicà, de la Generalitat i del País Basc).



- Així, en febrer del 39, la zona republicana queda reduïda al territori del centre i del sud-est (mapa

4, Madrid i la regió mediterrània des de València a Almeria).



- 28 de febrer 1939, el president de la República, Manuel Azaña, que es trobava a Figueres, es refugià

en França i dimití a París com a president República.

- Negrín torna de França per continuar la guerra amb l’ajut dels comunistes.

Manuel Azaña i Juan Negrín


LA FI DE LA GUERRA (març – 1 abril 1939)

El 28 de febrer (abans d’acabar la guerra), Gran Bretanya i França reconeixen el règim del general

Franco, com havien fet els anys anteriors feixistes i nazis. Abandonament internacional, intents de

negociar la pau fracassen, i es produeix divisió interna entre els republicans, que encara lluitaven

en el centre – sud, sobre la rendició o la continuació de la guerra.


En Madrid es constitueix un Consell de Defensa (5 de març 1939) format pels militars Segismundo

Casado i José Miaja, i Julián Besteiro del PSOE. Casado era el cap de la defensa de la capital i

culpava els comunistes de l’allargament de la guerra, a més, no volia el nomenament de comunistes a

l’exèrcit (es va enfrontar i va lluitar contra els comunistes a Madrid).

Segismundo Casado



En març de 1939, el coronel Casado, junt a alguns socialistes, encapçala un cop d’estat a Madrid, es

va donar la presidència de la Junta de Defensa al general Miaja, que no va acudir. Casado es fa amb el

poder en el bàndol republicà per a intentar negociar la rendició amb Franco, a canvi de parar les

represàlies, i al marge del govern republicà, presidit pel Doctor Joan Negrín, però fracassen.

Franco no accedí i

exigeix la rendició

sense condicions.



Entre 4 i 12 de març, el govern republicà es va haver d’exiliar definitivament a França, també el

govern de la Generalitat i del Basc i milers de refugiats.



El 28 de març, les tropes franquistes entren i ocupen Madrid, sense cap resistència. El Consell

Nacional de Defensa de Casado i Miaja firma la rendició sense condicions davant del bàndol

nacional, així acabava la resistència dels republicans a Madrid.



Els dies següents les tropes del “Generalísimo” Franco van poder ocupar el darrer territori que li

mancava, la regió centre - sud peninsular. La resistència comunista a Albacete, Alacant i València no

va poder evitar l’ocupació. La guerra ha acabat! 1 abril 1939: Dictadura de Francisco Franco.



La guerra ha acabat! 1 abril 1939: Dictadura de Francisco Franco.



La victòria dels nacionals queda simbolitzada, l’1 d’abril del 39, quan Franco signa a Burgos el

darrer “parte de guerra”, tan sols uns mesos després, 1 de setembre de 1939, començaria la Segona

Guerra Mundial.



DOCUMENT 4.- 1 abril 1939, Franco

signarà a Burgos el darrer comunicat de

guerra:


“En el día de hoy,

cautivo y desarmado el ejército rojo,

las tropas nacionales han conseguido

los últimos objetivos militares.

Españoles, la guerra ha terminado”.


Després, centenars de milers d’espanyols republicans, simpatitzants o d’idees d’esquerres i

democràtiques eren sotmesos o marxaven cap a un penós l’exili. Les lleis aprovades en el bàndol

nacional s’imposen en el bàndol republicà i a tot el territori espanyol.



Història Espanya








Història Espanya



Edat contemporània

tema 12. b. mapa 17. etapes guerra. llocs ocupats per franco abans batalla ebre

Education