tema 4: anàlisi formal de la imatge
DESCRIPTION
Anàlisi de les imatges. Forma, composició i colorTRANSCRIPT
TEMA 4: ANÀLISI
FORMAL DE LA
IMATGE
1. Elements morfològics i primaris
El punt
1. Ubicació
2. Contrast
3. Posició relativa
Punts implícits:
1. Centres geomètrics
2. Punt de fuga
3. Centres d’atenció
1. Elements morfològics i primaris
La línia
Funcions plàtiques:
Profunditat
Direcció
Organitza l’espai
Volum
Forma i estructura d’objectes
1. Elements morfològics i primaris
Els plans
1. Elements morfològics i primaris
El color Determinat per la longitud d’ona i la saturació
Funcions plàstiques
1. Elements morfològics i primaris
La forma
3 modes:
1. Projecció
2. Escorç
3. Traslapo
La textura
2. Elements dinàmics i escalares
2. Elements dinàmics i escalares
2. Elements dinàmics i escalares
2. Elements dinàmics i escalares
3. Les estructures compositives
Pes visual
- Ubicació sobre la superfície
3. Les estructures compositives
Pes visual
- Mida
3. Les estructures compositives
Pes visual
- Formes irregulars / regulars
3. Les estructures compositives
Pes visual
- Color
3. Les estructures compositives
Pes visual
- Profunditat espacial
3. Les estructures compositives
Pes visual
- Textura
3. Les estructures compositives
Pes visual
- Aïllament
3. Les estructures compositives
Pes visual
- Interès intrínsec
3. Les estructures compositives
Direcció espacial
Determina la nostra percepció a través del camp visual i la orientació ambiental
3. Les estructures compositives
Centre geomètric
Centre dinàmic
4. La imatge seqüencial
• El que pretén tota obra audiovisual és
narrar una sèrie de fets, explicar i
descriure situacions en moviment.
• Parlem d’una imatge seqüencial quan
es pretén representar el pas del temps
en els esdeveniments, des del principi
fins al final. El model clàssic de
narració està estructurat en tres parts:
el plantejament, el nus i el desenllaç.
4. La imatge seqüencial
Tota imatge seqüencial està estructurada en tres parts:
• La seqüència: és el fragment d’una obra que conté un conjunt d’escenes de la mateixa temàtica, que passen en un mateix temps i espai.
• L’escena: unitat que forma una obra audiovisual i que transcórrer en el mateix espai i temps. L’escena està formada pels plans.
• El pla de muntatge: són la unitat més petita que trobem. Al ajuntar plans és quan es comença a formar l’obra. Aquests plans poden ajuntar-se a través de salts, quan es talla i s’enganxa un altre pla seguidament. O es poden ajuntar a través de transicions com és fons a negre.
4. La imatge seqüencial
ANGULACIÓ DE CÀMERA
Frontal
4. La imatge seqüencial
ANGULACIÓ DE CÀMERA
Picat
4. La imatge seqüencial
ANGULACIÓ DE CÀMERA
Contrapicat
4. La imatge seqüencial
ANGULACIÓ DE CÀMERA
Zenital
4. La imatge seqüencial
ANGULACIÓ DE CÀMERA
Nadir
4. La imatge seqüencial
MOVIMENT DE CÀMERA
• Tràveling
• Panoràmica
• Escombrada
• Càmera en mà
4. La imatge seqüencial
El primer pla:
• Destacar l’expressivitat dels personatges per produir un impacte emocional
més directe.
• Transforma el sentit de la distància, situant el personatge com un element
important i més gran que la resta de les coses.
• Accentua la textura de les coses.
4. La imatge seqüencial
El camp i el fora de camp Profunditat de camp
4. La imatge seqüencial
Narració i punt de vista
Les obres audiovisuals cinematogràfiques es caracteritzen per construir narracions a través del muntatge d’imatges.
Present, Passat, Futur.
Al jugar amb aquests temps, es poden fer salts al passat a la història anomenats Flashbacks, i salts endavant, Flash
forwards.
4. La imatge seqüencial
Punt de vista
• Punt de vista distanciat: La càmera es col·loca en una posició externa als personatges, de manera que es més fàcil descriure la
situació i els fets. És un punt de vista utilitzat en el cinema clàssic.
• Punt de vista subjectiu: correspon a la mirada del personatge. La càmera està situada als ulls del personatge, de manera que es veu
només allò que mira.
-Hipersubjectiu: correspon a una aproximació molt gran de l’objecte.
-Semisubjectiu: es un terme mig entre el punt de vista objectiu i subjectiu. La càmera no es col·loca als ulls del personatge, sinó a
l’alçada de les espatlles.
• Punt de vista heterogeni: ofereix un pla general. La càmera situada separada del personatge, correspon a la mirada del director.
4. La imatge seqüencial
Teoria del muntatge
2 tipus de muntatge:
• Fragmentat: quan s’ajunten moltes imatges de diferents punts de vista, diferents angulacions, molts moviments de càmera. Es veu molt visible el pas d’una imatge a una altre. I es produeixen grans salts de temps i espai.
• No fragmentat: tendeix a respectar l’espai i el temps real. Solen estar fets a partir d’una sola toma, tot seguit, com un pla seqüència. No es percep el canvi d’una imatge a una altre.
3 funcions del muntatge:
• Funció sintàctica: gràcies el muntatge es realitzen connexions entre les imatges i els seus elements, de manera que agafin significat al ajuntar-les.
• Funció semàntica: relacionada amb l’estètica de les imatges, amb el seu significat, el seu contingut.
• Funció rítmica o formal: relacionada amb el tempsi els ritmes. Com per exemple un videoclip, que el que fa és lligar les imatges al ritme de la música.
5. Teoria del color
Colors Primaris i secundaris
5. Teoria del color
Atributs dels colors
5. Teoria del color
5. Teoria del color
5. Teoria del color
Atributs dels colors
MOLTES GRÀCIES!