tema 4. estils de vida i noves malalties.ppt [modo de...
TRANSCRIPT
TEMA 4.
ESTILS DE VIDA I NOVES
MALALTIES
Prof. Raúl Ruiz Callado. Dept. Sociologia I. Universitat d’Alacant
• Calafat, A., Juan, M. (2003) De la etiología a la prevención del uso recreativo de drogas. Adicciones vol. 15 supl. 2.
• Ehrenreich, B. i Deirdre E. (1990) Por su propio bien. Barcelona: Taurus
• Gavarrón, L. (1988) Piel de ángel. Barcelona: Tusquets
• Ritzer, G. (1996) La macdonalización de la sociedad. Barcelona: Ariel
• Rubio, A (1999) “Problemas éticos y jurídicos de la anorexia” en Revista de estudios de Juventud. Monográfico anorexia y bulimia 47:77-84
• Sontag, S. (1984) El SIDA y sus metáforas. Barcelona: Muchnik
Estil de vidaAportacions de Marx i Weber
Marx. La classe social dels individus depenia de la seua relació amb els mitjans de producció. La vida d'una persona es desenvolupava d’acord amb la quantitat de béns i serveis que el seu treball li permetia adquirir.
Max Weber afegeix noves dimensions a aquesta base material. Inclou els conceptes d'estatus social, prestigi i poder (capacitat d'influència política).
L'estatus és una qualitat més subjectiva i relacionada amb l'estimació d'una persona a la seua xarxa social; això està en íntima relació amb els ingressos, però també amb l'educació i l’ocupació de la persona. Les persones d'un estatus o categoria similar formen un grup diferenciat d'un altre en el seu estil de vida, a més dels seus valors i actituds socials.
• Per a les classes mitjanes
i altes un estil de vida
saludable és el camí per
a disposar d’una més
gran vitalitat i gaudi de la
vida. Per a les persones
de classe mitjana més
baixa la salut és un estat
favorable per a continuar
treballant.
• L'estatus d'una persona no està tan en relació amb allò que produeix sinó amb allò que consumeix
• L'estil de vida està en relació amb els mitjans de consum, més que en relació amb els mitjans de producció
• Els estils de vida d'un grup més prestigiós o en posició de domini tendeixen a estendre's a
altres de més subordinats
• Pierre Bourdieu ha
elaborat una extensa
anàlisi sobre les
diferències de classes
en els estils de vida i
els gustos culturals i
com aquests es
distribueixen
socialment
La conducta de malaltia
és l'actitud que
adquireix una
persona que se sent
malalta amb
l'objectiu de controlar
l'esmentada malaltia i
alleugerir-la.
• La conducta de salut és l'actitud
orientada a mantenir o millorar
l'estat de salut, prevenir els
problemes d’aquesta o
aconseguir una bona imatge
física. Es tracta de patrons
col·lectius de conductes basades
en eleccions realitzades sobre
diverses opcions. Les
possibilitats estan molt
orientades per la posició
socioeconòmica, edat, gènere,
ètnia, que influeixen en la presa
de decisions.
• Els estils de vida
saludables suposen
una sèrie de
pràctiques més de
l'àmbit domèstic i
quotidià i menys en
relació amb el
sistema sanitari
Si sabem i coneixem aquestes
premisses per a mantenir i
millorar la salut d'una població
Per què existeixen tendències a
les conductes que perjudiquen
la salut?
Per què no es posa remei a
conductes que podrien acabar
amb una bona part dels càncers?
La prevencióD'acord amb les definicions a l'ús, la prevenció consisteix en l'anàlisi i la manipulació dels factors de risc i protecció que afecten l'aparició d'una patologia o trastorn donat, a fi que aquest no es genere o desenvolupe en un subjecte, grup o població.Estem referint-nos, per tant, essencialment al
concepte de prevenció primària de Caplan[1],
deixant en un costat la secundària i la terciària,
per la seua difícil diferenciació del tractament i la
rehabilitació.
[1] Caplan, G. (1980). Principios de psiquiatria
preventiva. Buenos Aires: Paidós
• La prevenció actua quan
la patologia encara no
està present, i que
els preventivistes actuen
tenint en ment un
futurible, una possibilitat
de dany a la salut, ja que
els factors de risc i de
protecció són de
caràcter probabilístic
Alguns canvis en l'estil de
vida
El consum de drogues
entre els joves els seus
efectes sobre la salut
Drogues i diversió
Trucs publicitaris:
Comparació avantatjosa:
comparar el producte amb els de la competència per fer ressaltar-ne la superioritat.
Atractiu sexual: apareixen homes i dones molt atractius. Cossos perfectes que consumeixen el producte publicitat.
Associació positiva: hi ha una associació simbòlica del producte a ideals positius com la diversió, el plaer, l'amor, l’amistad…
Valors juvenils: el producte incorpora valors etiquetats als joves com energia, autenticitat, ingenuïtat, transgressió, aventura...
Personatges famosos: es paga ídols o persones que estan de moda perquè parlen de les virtuts del producte
Caràcter científic: s'incorporen arguments o personatges experts i tècnics que augmenten la credibilitat del producte
BIBLIOGRAFIA recomanada relativa a l'anàlisi de la publicitat
• Sainz Martín, A. (2002) Mírame, Teoría y práctica de los mensajes publicitarios. Ediciones Envida-Salud. Capítulo IV
• Cortina, A. (2002) Por una ética del consumo. Taurus
• Marco general de los Medios en España 2003. (2003). AIMC. http://www.aimc.es/06otrosestudios/61.html
• González Requena, J., Ortiz de Zárate, A. (1995) El spot publicitario. La metamorfosis del deseo. Cátedra
• Saborit, J. (1994) La imagen publicitaria en televisión. Cátedra
• Lucía Sutil (1995) Estimulación Subliminal. Javier Vergara
• Pérez Gauli, J. C. , El cuerpo en venta. Relación entre arte y publicidad, Cuadernos Arte Cátedra, Madrid, 2000.
• León, J. L., Los efectos de la publicidad, Ariel Comunicación, Barcelona, 1996.
• López, J. A., “Aprendizaje crítico y educación social para los media” en: Documentación social, Número 120, 2000, pp. 115-141.
• García Muñoz, F., “Niños, adolescentes y medios de comunicación”, en: www.svnp.es, sección “pediatría”, 19 de gener de 2003.