Terc

erse

gona

Esplais Catalans

Revi

sta

d’ed

ucac

ió e

n el

lleu

renú

m. 1

7 –3

r qua

drim

estr

e de

200

6

Trobada general d’Esplac 2006Entrevista a Arcadi Corominas, Presidentd’Esplac i del Moviment laic i progressista

Trobada general d’Esplac 2006Entrevista a Arcadi Corominas, Presidentd’Esplac i del Moviment laic i progressista

L’EDITORIALAra fa 75 anys

LA CRÒNICADiscriminats per ser laics

EL REPORTATGEFestamorfosi, TrobadaGeneral d’Esplac 2006

I TU QUÈ EN PENSES?Què t’ha semblat la Trobada General d’Esplac?

L’EXPERIÈNCIALa primera escola bressol delMoviment laic i progressista

EL MONOGRÀFICEl treball internacional II

L’ENTREVISTAEntrevista a ArcadiCorominas, president d’Esplac

LA POLÈMICALes famílies han de participara l’esplai?

RECOMANACIONS

Número 17Tercer quadrimestre de 2006

Consell de RedaccióNúria Bolet, Nausica Rubiralta,Mireia Sabartés, Gemma Us-trell, Pere Vila i Joffre Villanueva

CoordinaGemma Ustrell Ibarz

Coordina el MonogràficMarc García Cebrian

EditaEsplac, Esplais Catalans

Tercer SegonaAvinyó, 44, 2n - 08002Barcelonaesplac@esplac.orgwww.esplac.orgTel. 93 302 61 03Fax 93 302 00 89

ImprimeixCevagraf, sccl

Disseny gràfic i maquetacióClic Traç, sccl

Fotografia portadaXavi M. Miró

FotografiesAMC de Tarso, Maria Aluja, En-torn sccl, Esplac, Anna Jiménez,Xavi M. Miró, Olivera Rodona,Oriol Piqué

Assessorament lingüísticOlalla Cegarra Miguel

Revista quadrimestralPreu: 4 €Subscripció anual: 12 €

Associat a:

Dipòsit legalB.12.418-2000

L’opinió de la revista s’expressa nomésa l’Editorial. Els i les articulistes exposenposicions personals.

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut

Amb la col·laboració de:

Impr

ès e

n pa

per e

colò

gic

l’ed

ito

rial

No hauria de ser una novetat per a ningú que enguany celebremel 75è aniversari de la II República. Ho commemorem i ho recordemper homenatjar, però sobretot ho celebrem perquè la república ésuna celebració de la vida i de la voluntat de construir un esdevenirlliure, just i fratern. La república neix de la lliure determinació d’homesi dones que s’associen per emancipar-se de les cadenes que ensempresonen i ens impedeixen progressar individualment i col·lectiva.

La II República és el referent ètic per a qualsevol demòcrata, repre-senta el salt cap a la modernitat que tants anys es va escatimar alnostre país. I cap final tràgic ens ha de dissuadir de recordar tot elque es va aconseguir en tant poc temps.

La II República era laica per garantir la llibertat de consciència i peraixò es separava la religió de l’Estat i es van crear escoles públiques.Era igualitària per evitar el sotmetiment de cap persona i per aixòles dones també votaven i s’aprovà la Llei del divorci. Era justa,protegia els treballadors, i per això es va fer la Reforma agrària i esregulà la Setmana laboral. Va ser una aliança fraternal entre poblesi per això s’aprovaren Estatuts d’autonomia. Aquestes no van sertotes les mesures, però sí les primeres i les més importants que esprengueren. N’havien de seguir moltes altres.

Sabem que ens ho van impedir i ens preguntem: perquè hi ha enemicsde la llibertat? Difícil resposta, potser en la ignorància i la portrobarem les causes de l’odi. Treballem, doncs, per la cultura i lafelicitat. Siguem hereus de qui va fer possible un raig de sol en unmar de foscor.

La República neix de la voluntat de les persones, de la seva llibertat.Eduquem ciutadans i ciutadanes lliures als esplais i ells ens faranmés lliures a nosaltres.

■

Ara fa 75 anys

la c

ròn

ica

Fins fa dos anys ser laics no enshavia comportat cap problema,treballàvem amb l’escola i hi ha-via un respecte mutu. Però, ambel canvi de Direcció, van començarels nostres problemes: ens volienimposar el seu model educatiu.Convertir l’esplai al cristianisme,jerarquitzar el nostre sistema defuncionament i tenir el poder dev e d a r l e s d e c i s i o n s d el'assemblea de monitors i moni-tores. També volien canviar elnom de l’esplai per un nom..."més cristià". Aquestes erennomés les condicions inicials queens vèiem obligats a complir pera seguir fent esplai als patis del’escola.

L’equip de monitors, després deconsultar a pares i mares, a ex-

monitors i exmonitores i a Es-plac, va buscar diferents alterna-tives a la proposta de la Direcció,però l’escola es va mostrar in-transigent.

El col·legi Calassanç-Escolàpies de Sant Martí ens ha fet fora.

Per què? Per ser laics.

L’esplai Kasperle és una entitat

infantil i juvenil que fa 30 anys

que educa els infants en el

temps lliure, transmetent-los

els valors de l’amistat, la

solidaritat i el companyerisme.

Des de 1986 estem federats a

Esplais Catalans, Esplac, i

eduquem des de la diversitat

social i cultural. Però, sobre-

tot, respectem les diverses

opcions religioses, polítiques i

de qualsevol tipus i no ens

sentim identificats amb cap

d’elles en concret.

ens volienimposar el seumodel educatiu.Convertir l’esplaial cristianisme

Discriminats

Volem que lanostra tascaeducativa siguivalorada i rebisuport amb elsrecursos adientsen temes de local

MANIFEST DE LA COMISSIÓ LOCALS SENSE SOSTRE

La comissió Locals Sense Sostre està formada per un grup de monitors i monitores de diversos esplaisde Barcelona, federats a Esplac, i sorgeix per fer front a la problemàtica que pateixen molts esplais dela ciutat des de fa anys: la falta de locals en condicions dignes.

Fent una anàlisi de la situació actual hem constatat que els esplais laics de Barcelona es trobenmajoritàriament en algun dels dos casos següents: o bé han de pagar lloguers desorbitats per disposard’un espai físic, o bé estan allotjats en locals d’altres associacions o escoles, amb els problemes queaixò comporta. En vista d’aquestes situacions, els monitors i monitores dels esplais han d’invertirtemps i esforços per trobar-hi una solució, en detriment de la dedicació a la tasca educativa. Darrered’aquesta problemàtica hi ha el fet que l’administració no ofereix els ajuts pertinents i necessaris perals esplais.

D’altra banda volem remarcar que l’educació en el lleure és un agent educatiu molt important envista de les mancances del sistema educatiu actual. Considerem que allò que s’ofereix des de l’educacióen el lleure complementa l’oferta de l’educació formal, ja que està basada en els valors. Podem treballard’una manera més propera la forma que tenen els infants i joves de relacionar-se entre ells i ambl’entorn. L’educació en el lleure no és un bé de consum, sinó que es construeix entre totes les personesque l’integren (infants, monis i pares), promovent-ne la participació activa en el seu entorn social.

Som conscients que tant l’escola com l’esplai necessiten avançar al mateix ritme que la societat, i noentenem com, sent l’educació una necessitat tan important, no es destinen els recursos suficients aaquelles associacions que volem promoure-la. Tanmateix, l’educació en el lleure remunerada té mésrecursos i prestigi que la voluntària, quan els qui treballem de manera altruista no deixem de suplirles mancances de l’administració en l’àmbit educatiu i som un referent als barris.

Els monitors i les monitores dels esplais som joves que, a més d’estudiar i/o treballar, invertim partdel nostre temps lliure en l’educació dels nens i nenes d’aquesta ciutat. Tot i que la feina que realitzemés necessària i beneficia els barris, veiem que està infravalorada, tant per les institucions com per laciutadania. De la mateixa manera, creiem que el fet que la ciutadania no valori la nostra tasca es deu,en gran part, a la falta de reconeixement de les institucions.

També observem que altres entitats d’educació en el lleure es troben protegides per institucionsreligioses gràcies al fet que tenen un caràcter confessional. En canvi, les entitats laiques, ens trobemdesemparades dins un estat no confessional. Finalment, només volem dir que sembla mentida queun govern que s’autoanomena d’esquerres, progressista i verd promogui tan poc l’associacionismeactiu entre els joves de la ciutat i que es mogui més per criteris econòmics que per criteris socials.

Comissió Locals Sense Sostre - 15.01.2006■

A l’Esplai Kasperle vam lluitar pertal de continuar als patis queteníem cedits, però el juny de2005 ens en van fer fora oficial-ment. On està el respecte i la to-lerància de la qual presumeixaquesta escola? Uns valors queensenyen als seus infants, peròque no saben portar a la pràctica.

Malgrat tot, seguirem lluitantper la lliure educació dels infants.Volem que l’Esplai Kasperle con-tinuï sent un espai on les creen-ces religioses siguin una opciópersonal dels infants i dels mo-nitors.

Un cop vam tenir clar que l’escolaens feia fora, vam començar abuscar alternatives d’espai, amb

per ser laics

el suport d’Esplac, amb la Fede-ració d’entitats del barri, i tambémitjançant reunions ambl’Ajuntament del nostre districte,cap de territori, regidor, Conselle-ria d’Ensenyament, etc. per tald’arribar a una bona solució.Aquest procés va durar més d’unany amb infinitat de reunions.

Totes aquestes reunions, van do-nar el seu fruit, des del setembretenim un conveni firmat ambl’Ajuntament de Barcelona il’escola CEIP Balmanya per la ces-sió del pati i el gimnàs de la ma-teixa escola els dissabtes a la tar-

da. Dins el gimnàs tenim un petitespai on ens caben dos armarisque són totalment insuficientsper a tenir-hi tot el material del’esplai. La resta del material eltenim al Centre Cultural la Fari-nera del Clot de manera tempo-ral. Tampoc no tenim sales perfer tallers, ni reunions de moni-tores i monitors.

Des de la comissió Sense Sostrede Barcelona, formada per moltsesplais d’aquesta ciutat amb pro-blemàtiques similars a la nostraen el tema de local, estem llui-tant per aconseguir LOCALS DE-

CENTS per a tots els esplais, noens podem conformar nomésamb la cessió de patis d’escolespúbliques, creiem que aixònomés és un pas per a una solu-ció real. Volem un local propi pera cada esplai. Volem que la nos-tra tasca educativa sigui valo-rada i rebi suport amb els recur-sos adients en temes de local.

Hem d’anar més enllà!

respectem les diverses opcionsreligioses, polítiques i de qualsevoltipus i no ens sentim identificatsamb cap d’elles en concret

Equip de monitors i monitoresEsplai Kasperle■

el r

epo

rtat

ge

Els esplais participants a FestaMorfosi es van concentrar, el dissabte a la tarda, a la plaça de Crist Rei

de Manresa per començar la cercavila, una de les activitats plantejades com a eix de l’11a Trobada General,

organitzada, enguany, pel Sector Bages-Berguedà. Més de 2000 persones, entre infants, monitors i

monitores i membres de l’organització, van contemplar, en el punt d’inici, l’espectacle pirotècnic de

l’associació Xàldiga, seguit, en altres espais del recorregut, per les actuacions de la Colla Castellera

Tirallongues i de Geganters i Grallers de Manresa.

La Comissió Organitzadorapotencia el pas de capgròs agranota com a eix de latrobada

FestaMorfosi porta 2000 personesa Manresa en un joc de mirallsd’aprendre i ensenyar

El grup de xics i petits, que ha-v i e n s o r t i t d e l ’e s co l a Re -naixença, van ser els primersd’asseure’s a la plaça. Giraven, avoltes, el cap i espiaven l’escenaque se’ls descobria per sota deles caretes de granota que ha-vien muntat. Així, els mitjans,grans i adolescents arribaven,mentrestant, pel passeig de PereIII i el carrer d’Àngel Guimerà.Poder aixecar el vol i atalaiaraquell trencaclosques llampantde matisos hauria estat fantàs-tic. Però potser encara era mésfabulós representar una de lespeces que el conformaven.

Xàldiga va encetar la seva actua-ció pirotècnica. Les danses delsdimonis van esgarrapar el gestsorprès dels qui contemplaven

Poder aixecar el vol i atalaiaraquell trencaclosques llampantde matisos hauria estat fantàstic

l’espectacle amb els ulls esbatanats. N’hi havia ques’enretiraven quan veien les guspires apropar-se;d’altres, en canvi, s’inclinaven per presenciar-hoamb més detall. Xàldiga donava el tret de sortida ala cercavila, que es prolongava, a continuació, pelpasseig de Pere III.

La Colla Castellera Tirallongues muntava un pilarde 4 en passar els esplais per la plaça de Sant Do-mènech. A poc a poc, i amb l’emoció corpresa, eltoc de castell dels timbals i les gralles en marcavael ritme de construcció. Era fàcil quedar-te emba-dalit esperant la fi d’aquella torre, com un castellde cartes, que s’erigeix tan fràgil, però, a la vegada,per una estranya raó, almenys per qui desconeixles regles del joc, s’aguanta travat de manerasòlida. Al final, el castell es desmunta i les carteses tornen a barrejar segons l’atzar i les gralles i elstimbals van deturar el toc i els esplais ques’havien parat i esperat van seguir caminant cap ala plaça Major.

I, entretant, granotes i dimonis es miraven; is’analitzaven castellers i capgrossos, i gegants i gra-notes, en aquell sublim moment d’aprendre i en-senyar mútuament, de contemplar i descobrir altrimentre ell fa el mateix, on observats i observadorses confonen, talment com un joc de miralls.

Tenia son, però poques ganesd’anar a dormir sense veure la florpromesa

L’actuació d’Ai Carai! va posar el punt final a la cer-cavila. I, encara més, el grup Sherpah va interpre-tar la cançó de la trobada, Canta, salta, balla ambmi!, mentre un frenesí de matisos es bellugava;nenes i nens s’entrecreuaven i es feien i es des-feien en rotllanes i trens. Aquella mateixa plaçaMajor que, els dies de cada dia, dorm la migdiada-que deia Clarín a La Regenta- sota el sol, peròque, en ocasions assenyalades, s’engalana, curullade gent: per la Festa Major de Manresa amb el Co-rrefoc, pel Carnestoltes. I, aquesta vegada, per Fes-taMorfosi.

Els moments d’entremig

Hi ha qui diu que les persones no es construeixen-només- en les grans gestes, sinó en els detalls; enels gestos, en la mirada, en els mots. Potser tambéés aplicable, aquesta consideració, als momentsde convivència. Les activitats van distribuir el pro-grama i els moments d’entremig el van teixir. Elsàpats, les estones lliures, els minuts abans i des-prés dels actes. Així, per exemple, els esplais esvan conformar en rotllanes per dinar el dissabte,en els racons de la pista de bàsquet. Aquell vespre,alguns centres s’havien aplegat en grups moltmés grans. A més, després, s’intercanviaven expe-riències de colònies i posaven jocs en comú.

La flor i els estels

El joc de nit de xics i petits consistia a reunir els ele-ments necessaris per a fer créixer una flor. Les nenesi els nens es bellugaven per la plaça de Crist Rei i elpasseig Pere III, aquells qui, hores abans, havien estatdesbordats de colors, amb petites i ràpides passes ala recerca d’aigua o de sorra o de llavors. Era divertitsentir el xiuxiueig inicial de la Maria i la Marta. Sem-blava que no volguessin trencar la delicada remor

Granotes i dimonis esmiraven, en aquell sublimmoment d’aprendre iensenyar mútuament

dels arbres o la son d’aquelles persones que ja dor-mien. Mentre passaven les proves, emperò, les reser-ves es van difuminar i, d’aquesta manera, les conver-ses, un xic més agitades, i els riures destapats vanobrir, a poc a poc, la closca de la nit.

Les paraules del mag van lacrar el joc. D’aquell en-canteri, n’havia de néixer una flor gegant, l’endemàa punta de dia. La Laia es fregava els ulls amb elspunys. Tenia son, però poques ganes d’anar a dormirsense veure la flor promesa, que necessitava tempsper a fer-se gran i, així, retardava el pas cap a l’escolaRenaixença, on havien disposat els sacs i els aïllants.I és que encisaven, la nit, les estrelles i la promesad’una flor, i la remor entre les fulles i la closca desta-pada i un xic agitada dels nens i les nenes.

L’endemà

I l’endemà, la flor. En efecte, a la porta de l’escola,balancejaven aquelles flors que els mots màgicshavien engendrat. Després de preparar les motxi-lles, FestaMorfosi va acabar amb l’actuació de De-Parranda! a la plaça Porxada, en què, altra volta,van convergir tots els esplais de la macrotrobada.Aquesta vegada, però, van afegir-s’hi els pares queja havien arribat a Manresa, on van participar enuna gimcana per conèixer el centre històric de laciutat. La recta final de la cercavila del dissabte ha-via coincidit amb l’hora baixa del dia; però l’eufòriai les rialles de la tarda es repetien en aquell acte decloenda. I, després de tot, com diu la cançó, “totcanvia”. Però els Sherpah també canten que “resd’això no canviarà”. Els records, si hom ho desitja,romanen. I, entretant, com aquell viatge a Ítaca, se-gueix el camí de capgròs a granota.

Laura FígulsEsplai Vic-Remei■

La FestaMorfosi és l’Onzena Trobada General d’Esplac i es va cele-brar els dies 31 de març, 1 i 2 d’abril a la capital del Bages; era el pri-mer cop que es feia a aquesta ciutat i després de tot va resultar serun èxit.

Però, què hi ha darrere una Trobada General d’Esplac? Com es prepa-ra el cap de setmana? Al darrere hi treballa la COT (Comissió Organi-tzadora de la Trobada). I molta gent es preguntarà, què fa la COT?Quines són les seves funcions? I els papers que té durant la trobada?La COT no només actua durant els dies de la trobada, tot al contrari,la feina més intensa es fa durant tot el temps en què es va prepa-rant la sortida.

Feia un any i mig que es preparava la FestaMorfosi. Cada dijous laCOT es reunia per organitzar totes les activitats, per pensar en lesinfrastructures que s’haurien de fer servir, per elaborar el paper quetindrien els alliberats durant els tres dies, per saber on dormirien elsinfants, per pensar quins mitjans de comunicació podien fer publici-tat de la trobada, per fer totes les instàncies necessàries per a reali-tzar les activitats al centre de Manresa… En fi, la COT és l’eix centralde totes la Trobades Generals d’Esplac.

L’any passat els dijous van esdevenir el punt de trobada dels moni-tors i monitores que formaven la COT, els quals vam començar a pre-parar junts tot el que s’havia de fer, perquè tot rutllés tal com estavaprevist. Un dels primers aspectes a tenir en compte va ser l’eix de latrobada i el nom, acompanyat, això sí, de la imatge que seria el refe-rent des del setembre per a tots els esplais, que la gent identificariaamb l’Onzena Trobada General d’Esplac. Després d’hores i hores detreure fum pel cap, es va arribar a una conclusió: igual que l’infantpassa per tota una sèrie de fases fins arribar a ser adult, el capgròsles ha de passar per arribar a ser granota. Això seria la FestaMorfosi!

La trobada va començar a tenir forma i ben aviat va néixer l’elementgràfic identificatiu. Una sèrie de capgrossos amb diferents vestits idiferents posicions que van quedar marcats a les samarretes queportaven les persones alliberades i els monitors i monitores dels in-fants que van assistir a la trobada. Com també va quedar reflectit elcapgròs per a tots els qui es van quedar a dinar el diumenge, ja quea sobre del seu plat hi tenien un tovalló de color verd amb el dibuixde la trobada.

No podem oblidar, però, el que va suposar la cançó oficial de la tro-bada, feta pel grup Sherpah, que es va poder sentir al llarg de tot elcap de setmana, i de la qual tots els centres d’esplai havien pogutobtenir prèviament una còpia per anar-se familiaritzant.

Sembla que després de tota la feina que ha comportat l’Onzena Tro-bada General, els membres de la COT van quedar descansats quanvan veure que el cercavila funcionava bé i que tots els carrers del

Tot té una recompensa

centre de la ciutat de Manresa s’omplien d’infants i monitors dis-fressats amb l’element identificatiu que s’havien fet abans de co-mençar el cercavila. Riuades d’infants és el que es podia veure desde la plaça Crist Rei a les 6 de la tarda del dissabte dia 1 d’abril; final-ment: la trobada estava sent un èxit!

No cal dir, però, que com a totes les trobades hi ha errors, hi ha cosesque no s’han tingut en compte, com també algun moment de des-control, però ja se sap, tot no es pot preveure! És important saber ipensar que la feina que hi ha darrere de la Trobada ha valgut la pe-na, com també és important que la gent se’n vagi amb un bon re-cord.

ANÈCDOTES I CURIOSITATS

Hi va haver un esplai que va fer un carretó per po-der portar-hi els infants més petits, per evitar quehaguessin de caminar tant!

La COT es va posar a ballar la cançó oficial des dedalt del passadís de l’escola, de manera que to-thom que va anar al dinar va poder saber qui erenels qui estaven darrere la trobada i la felicitat queduien a dins.

Molts dels xics que van venir a la trobada no vanpoder fer el joc de nit que se’ls havia preparat per-què estaven baldats del cercavila i del dia que ha-vien portat!

El grup de joves de l’esplai Xiroc va conduir tot solel cercavila amb un grup de percussió que feia mi-rar a tot aquell qui passava pel carrer!

Hi va haver més d’un curiós que volia saber quèfèiem i es va interessar per entendre què hi feientants nens i nenes a Manresa, i ho va demanar talqual als monitors que hi havia al carrer... ja se sap,hi ha gent curiosa...

L’emoció que es va transmetre en el moment enquè els infants feien el cercavila. Els membres dela COT cridaven d’emoció a través dels walkies!

■

■

■

■

■

■

Nausica RubiraltaEsplai Tres Pins■

L’eufòria i les rialles de la tarda esrepetien en aquell acte de cloenda

Qu

è t’

ha

sem

bla

tla

tro

bad

a G

ener

al d

’Esp

lac? Oriol Piqué

Coordinador dela FestaMorfosi

L'últim mes ha pas-sat molt ràpid, sem-

blava que no arribàvem a temps, peròamb la feina que ha fet l'equipd'alliberats, jo crec que ha anat totmolt bé. Fins i tot ha fet bon temps,mentre que a les darreres trobades ha-via plogut. El que m'ha agradat molt,perquè no m'ho esperava, és que hi ha-gués tanta gent de Manresa que anésa veure la cercavila. Gent que deuriapensar: aquests estan 'pirats'! nens inenes de tot Catalunya tallant els ca-rrers de Manresa… Això em va emocio-nar. Com l'activitat de les famílies, quemai no havia funcionat massa bé i200 pares i mares hi han participatmolt motivats.

Demà no sé què faré, porto des de se-tembre treballant cada dia per a la tro-bada i ara estic content però penso queel dia que m'aixequi sense preocupar-me de res de la trobada serà estrany. Jaho ha estat aquest matí en veure queera diumenge dia 2 d'abril i pensar, el“dia 3 existeix?” No tenia projectes tanimportants més enllà de la trobada.

Aida Guillaumet,regidora de joven-tut de l’Ajunta-ment de Manresa

Estem molt con-tents que s'hagi fet la trobada a Man-resa. Acollir tants infants i adolescentsés un repte important, però ho hemfet amb molta il·lusió i crec que hemestat a l'alçada. El passeig ahir era im-pressionant, de colors i d'ambient.Penso que la ciutat ho ha rebut bé i es-perem que la gent que ha vingut hagivist una ciutat canviada, diferent.

Ricard Cabello,membre de la COT

Valorem molt posi-tivament el nombrede persones que

han participat a la FestaMorfosi i lafeina dels alliberats, perquè sense ellsno hauria estat possible. Jo em quedoamb tota la trobada, però el que mésm'ha motivat és veure que els nens inenes s'ho estaven passant bé a lesactivitats, que era la nostra intenció, ique el volum de gent no hagi suposatque les activitats es fessin pesades ique els assistents a la trobada no po-guessin participa-hi.Pep Cases, pare de

l'esplai Guaita'ld'Alella

La veritat és queaquesta és la prime-

ra trobada que veiem i és molt diverti-da. Hem fet una gimcana per Manresa,hem conegut pares d'altres esplais i ensho em passat molt bé. Una de les cosesque valoro moltíssim de portar els nensa l'esplai, és que aprenen d'una gent jo-ve, molt diferent dels pares, però ambuns valors molt macos. En trobadescom aquestes es veu que la cosa noqueda només en el poble, sinó que hiha molta més gent a tot Catalunya quesegueix aquests valors.

Manuela de Madre,diputada del PSC

Que gent jove, comla d'aquesta troba-da, dediqui tantes

hores del seu temps a treballar amb iper als altres, a educar i aconseguir unamica més de felicitat, és una tasca im-portantíssima i un servei al país, a travésdels infants i les famílies. En un món tancompetitiu, és una mica d'aire pur.

Aida Ràfols, 17anys, MIV de Vila-franca del Penedès

En general la troba-da ha anat bé. Però

ens han fet fer unes activitats que noens han agradat massa, ja tenim unaedat. El millor va ser ahir a la nit, queens van fer una festa amb música queva estar molt bé, i els jocs de co-neixença del primer dia també van serdivertits.

Gerard Dueñas7 anys, MOVI

He jugat molt i hefet amics nous detot arreu. El que més

m'ha agradat ha estat el joc de fercréixer la flor i el cercavila.

Marta Cardona9 anys, esplai VicRemei

M'ha agradat per-què ha estat molt

divertida, sobretot el cercavila, on vamanar amb els capgrossos.

i tu

qu

è en

pen

ses?

Entrevista: Maria Aluja

■

1Quitando espacios a la Guerra:

Jóvenes creando su propiodesarrollo

2El meu primer intercanvi

internacional

31 casa, 4 països,

11 dies i 61 participants

4Fonts d’informació

recomanades

el m

on

og

ràfi

c

Esplais Catalans

El treballinternacional 2

el m

on

og

ràfi

c1

iglesias, salud, entre otras; para ejer-cer el derecho y el deber constitucio-nal, de participar en las definicionesde políticas públicas y el norte quedebe tomar el municipio de Tarso.

Es un escenario para el diagnostico,discusión y planeación colectiva, te-niendo en cuenta las necesidades dela comunidad, buscando el desarrolloy el bienestar de todos.

Es una Asamblea representada portodo el pueblo, y donde el alcalde to-ma las decisiones políticas y econó-micas del municipio junto con el pue-blo. Ósea es el pueblo quien estatomándole rumbo de su municipio.

A esta Asamblea, hacen parte losJóvenes Constituyentes, que vienenimplementando a mas de 500 jóve-nes talleres de Cultura de Paz y reso-lución pacífica de los conflictos, planesde desarrollo juvenil, definiciones depolíticas publicas de juventud.

El nodo central de esta red, esta inte-grada por 20 jóvenes, que vienen li-derando el proceso por 2 años, y quie-nes han decidido trabajar desde losjóvenes y para los mismos jóvenes.

Estos además de estar estudiando ycapacitando a los jóvenes, tienen una

Quitandoespacios a la guerra:

¿Qué es la Red?

Es la integración de varios grupos dejóvenes del municipio que se estáninteresando por trabajar con los y las jóvenes, para conocer cuales son losproblemas, las causas y buscar posi-bles soluciones. Es un grupo que loúnico que quiere es “Quitarle Espaciosa la Guerra.

La red municipal de jóvenes constitu-yentes de Tarso, lo que busca es teneruna permanente búsqueda del desa-rrollo a través de medios y programasde formación desde la Cultura de Pazdesde la tolerancia, el respeto a ladignidad humana. Formar personasautónomas capaces de construir ydesarrollar su propio proyecto de vida,respetuosos y defensores de los dere-chos humanos, con vocación del cam-bio cultural para el desarrollo personaly social.

Qué es la asamblea MunicipalConstituyente de Tarso.

Es un espacio abierto de organizaciónsocial de la comunidad, representadapor 150 voceros o delegados de lasdiferentes organizaciones, campesi-nos, juntas de acciones comunales,jóvenes, niños, mujeres, empresariosagrícolas, instituciones educativas,

La Asamblea Municipal Constituyente de Tarso (Colombia), nace en elaño de 1999 por iniciativa de Alirio Arroyave Marín quien convoco adistintos lideres e instituciones de la comunidad a un foro denominadoTarso hacia un nuevo milenio en el que se dio a conocer la crisiseconómica, política administrativa y social del municipio, que amenazabano solo la estabilidad social, sino su desaparición como ente territorialpor el aumento de la deuda pública, entre otros.

La Red de Jóvenes Constituyentes de Tarso, definen política

el m

on

og

ràfi

c

microempresa de artesanías, uno delos objetivos de esta es buscar alterna-tivas de trabajo para los jóvenes y otrala inversión sana del tiempo libre. Eldinero adquirido desde estas microe-mpresa tiene como finalidad ayudara sus familias, seguir su formaciónacadémica y al mismo tiempo suple-mentar los materiales didácticos paralos talleres en los grupos, Círculos deConvivencia como lo denominan ellos.

El objetivo primordial de la red es atacarla vulnerabilidad de la población juvenil,sometida a las consecuencias de la vio-lencia estructural y del conflicto arma-do. La Guerra ahora se les esta mostran-do a los jóvenes como la granoportunidad de empleo, y ellos quienesante la ausencia de nuevas alternativas

pueden optar por esta vía. En este ob-jetivo la prevención es lo fundamental,pues en la medida en que los jóvenescreen su propias desarrollo se le estaquitando espacios a la guerra.

De la misma forma estos jóvenes seencargan de las diferentes actividadescomo la semana de la juventud, dela paz, y de actos culturales que serealizan en el municipio. Estos jóve-nes ya son referentes en diferentesmunicipios de la región, y ahora estánconformando una red subregional,que tiene los mismos objetivos“Quitarle Espacios a la Guerra: Crean-do su Propio Desarrollo”.

Julián Valles■

Jóvenes creandosu propio desarrollo

as públicas de juventud, dentro de la Asamblea Constituyente de Tarso (Colombia)

“En Colombia la Red de Jóvenes Constituyentesde Tarso, se empoderan de los espacios de par-ticipación y buscan alternativas para QuitarleEspacios a la Guerra”

el m

on

og

ràfi

c

Aquest seminari estava emmarcatdins el programa Youth, promogutper la Comissió Europea, amb un se-guit d’objectius com el d’adquirir unavisió nova o diferent de la societat perpoder transmetre-la als joves ambqui treballem, conèixer altres culturesper poder aproximar-nos-hi i lluitarcontra els prejudicis, intercanviarmètodes de treball de manera moltcrítica, afavorir la participació i treba-llar conjuntament per enfortir els va-lors i les actituds de l’educació popu-lar, la tolerància, la lluita contra elracisme i els prejudicis, i acceptar lesdiferències.

Érem més d’una vintena de partici-pants, amb representació de Portugal,Alemanya (entre ells un noi del Ca-merun), Romania, França i Catalunya,tots i totes animadors i/o monitors/esd’entre 17 i 42 anys, de les nostrescorresponents associacions.

L’espai on es va desenvolupar el semi-nari era una casa rural molt maca, aprop d’una gran ciutat anomenadaAngers, d’uns 300.000 habitants, a laregió de Mayans, a 300 km de París.Era una casa habilitada amb diferentse s p a i s p e r p o d e r t re b a l l a rcòmodament i amb habitacions de 4persones i un gran jardí a l’exterior,on en el poc temps lliure que teníem

aprofitàvem per intercanviar jocs in-terculturals.

Durant l’evolució del seminari vamfer diferents sessions, entre les qualsla presentació de les corresponentsassociacions, que era el que veníema representar i l’explicació de quinssón els nostres objectius i finalitats.

De les sessions, en puc destacar unaque potser és de la qual m’he empor-tat més bon record. Ens vam dividiren grups i al grup que vaig triar vamtreballar sobre el paper de l’animadora l’entorn rural en general, sense trac-tar temes com la xenofòbia i/o el ra-cisme.

La sessió és va fer una mica difícil, jaque érem 6 persones (2 francesos queno parlaven anglès, 1 romanesa queparlava anglès, francès, i romanès, ientenia perfectament el castellà, i unalemany que parlava anglès). Aquestasessió es va convertir al principi enuna classe de traduccions simultàniessobre el paper de l’associacionismeen els diferents àmbits culturals, peròrealment va ser enriquidora i va afa-vorir una cohesió molt maca entre elssis participants que érem, ja que des-

prés d’unes hores de debatsmultilingüístics, la conclusió va donarlloc a la filmació d’un petit vídeo oncadascun de nosaltres representàvemun personatge d’un país diferent (noel nostre), i exposàvem els diferentsproblemes i/o avantatges que tro-bàvem en el nostre espai de desenvo-lupament associatiu.

A més a més de tot això, vam visitardos locals d’associacions juvenils moltben equipats, un més que l’altre, i totsdos amb molts participants.

En conclusió, ha estat una experiènciaque repetiria, ja que t’obre la porta aaltres maneres de fer, et permet in-tercanviar, interaccionar, conèixer, so-bretot, conèixer altres cultures queno queden tan llunyanes a la pròpia,i a més a més et permet viatjar!

Si algun cop teniu l’oportunitat de feruna activitat internacional, no dub-teu, el món està ple de persones ambperspectives diferents a les vostres iamb moltes ganes de compartir-les!

Anna JiménezEGS Penedès-Garraf■

2 El meu primerintercanvi internacional

3

el m

on

og

ràfi

c

A partir d’aquí anem enllestint lapreparació de totes les activitats,jocs, tallers i dinàmiques. Concretantles persones dinamitzadores de cadaactivitat, ja siguem nosaltres ma-teixos (monitors/es), com els Bretonso bé els monitors/es dels altresgrups. Per a les activitats especialsconvidem a gent que vindrà expres-sament a dinamitzar-les i a les queels ho agraïm sincerament: MarcGarcia, de la Secretaria Tècnicad’Esplac; Àxel i Dani, del Xiroc iCabrònica del Nord; les noies de“Medicaments que no Curen”; el pa-llasso Albert Vinyes; Jordi i Marta, del’IFN i la monitora i traductora AnneKlein, d’Alemanya.

Entre el maig i el juny ajustem pres-supostos i comprem el material. Pre-cisament el primer cap de setmanade juny es fa la visita de preparació.Vénen tres monitores, una de cadapaís (Finlàndia, Itàlia i França), perveure la casa de colònies, conèixer-nos personalment i per posar-nosd’acord amb la normativa i els temesquotidians.

El temps ens cau al damunt i en unobrir i tancar d’ulls arriba el dissabte16 de juliol, dia D, la fi del compteenrere. Comença l’activitat d’estiu!.És un dia frenètic en el qual van arri-bant esglaonadament els diversosparticipants des dels seus respectius

A Esplac hi ha pocs esplais que acos-tumin a fer aquest tipus d’activitatsamb freqüència. L’Isard – Flor de Neuho fa quasi ininterrompudament desdel 1998! Estem convertint això enuna tradició en què el grup d’ado-lescents participa en no menys dedues activitats d’estiu durant elsúltims anys abans que aquests pas-sin a ser monitors o bé deixin l’esplai.

L’estiu del 2005 ha estat pel grup deBretons, 14 adolescents nascuts entreel 1988 i el 1989, el comiat de la sevallarga etapa de “nens i nenes”d’esplai i a la vegada la prova perconvèncer-se que són capaços de se-guir vinculats a l’esplai i en poctemps fer de monitors o monitores.

La feina comença el desembre del2004 quan decidim que volem orga-nitzar una activitat d’acollida inter-nacional. Treballem dur tot el generper trobar els contactes dels altrespaïsos, la casa i redactar i presentarel projecte per demanar la subvenciódel “Programa Joventut” de “Joventutamb Europa” mitjançant la SecretariaGeneral de Joventut de Catalunya.

Al març sabem que l’esforç ha valgutla pena perquè ens comuniquen desd’Europa que ens concedeixen el100% de la subvenció sol·licitada. Totsegueix el seu curs. Ja hem arribat alpunt sense retorn!

1 casa, 4 països,11 dies i 61 participantsAquest estiu passat 2005, l’esplai Isard – Flor de Neu ha fet una de les moltesactivitats internacionals que es fan i es desfan en el món del lleure.Han estat 11 intensos dies en una casa de colònies de La Selva amb 51adolescents i 10 monitors d’Itàlia, França, Finlàndia i Catalunya, a més d’unsquants col·laboradors i col·laboradores del mateix esplai, d’altres esplais,d’Esplac i d’altres associacions.

el m

on

og

ràfi

caspectes sobretot de comunicació iper tant, d’organització.

Però hem aconseguit sorprendre’nsa nosaltres mateixos perquè en unparell de dies ja oblidàvem les pors.Tots els monitors i monitores cons-truíem un veritable equip que fun-cionava en unitats que feien el quecalgués independentment de la sevanacionalitat. Tothom s’ocupava or-denadament de tot i l’organitzacióera quasi perfecta. Cadascú tenia elseu paper sense desentonar de laresta de l’equip. Els francesos Johani Jérome dels més grans i dels méspallassos; els finlandesos Jyri i Ma-rianne, els organitzats i organitza-dors; els italians Fabio i Margheritaels més joves i enrotllats; la jove ale-manya Anne resolia els conflicteslingüístics i personals; la catalanaSheila, pendent de tot; la francesaMalika, com una mare i el catalàOriol, el director, el que havia de ve-tllar perquè tot rutllés.

Entre els adolescents també teníemcerta por de si hi hauria bon rotllo ono. Per això, cap a l’abril vam intentarsense massa sort que tots els parti-cipants i les participants donessinles seves adreces del Messenger. Novam obtenir resposta en aquest as-pecte fins a mitjan juny, i només delsfrancesos. La idea va ser bona peròno es va seguir amb interès.

Un cop realitzada l’activitat, estemcontents del resultat tenint encompte que eren un total de 51 par-ticipants i que es feia difícil que to-thom es fes amb tothom. Es van aca-bar fent grupets però tots amb gentde diverses nacionalitats. I el símpto-ma més indicatiu que podem estarcontents és que s’han quedat totsamb les ganes de repetir un estiumés!

Oriol PiquéEsplai Isard-Flor de Neu■

països. Els més matiners hem d’estara les 8.30 a Sants per rebre els fran-cesos. A les 14.00 arriben els italiansal Prat i els finlandesos ho fan a les19.35.

Els 11 dies d’activitat els vam dividiren 4 blocs:

Primer bloc, de 2 dies: Presentacions,primers contactes amb la resta departicipants. Fem jocs i dinàmiquesper conèixer-nos. Cada país fa unarepresentació teatral per presentar-se.

Segon bloc, de 3 dies: Tallers de co-municació. Aprenen a comunicar-semitjançant diverses formes i ambsentits diferents. Fan tallers deMúsica i Percussió amb l’Àxel i enDani, de Malabars amb l’Oriol, enJérome i en Jyri, de Teatre i ExpressióCorporal amb l’Albert Vinyes; i dinà-miques de cooperació i desenvolupa-ment amb en Marc Garcia i la gentdel programa “Medicaments que noCuren”. Culminen el bloc amb unarepresentació que han fet aquest copen grups mixtes.

Tercer bloc, de 4 dies: Convivència.Posen en pràctica tot el que hanaprès aquests dies per comunicar-seentre ells i evitar la barreralingüística que no els permet comu-nicar-se verbalment en molts delscasos. Fan activitats preparadesprèviament pels mateixos partici-pants des del seu país d’origen i ca-dascun prepara un menjar típic.

Quart bloc, de 2 dies: Comiat. Ensacomiadem de la casa, passem undia a Barcelona i el dia 26 de juliolmarxen tots els participants cap a laseva terra. Les ploreres a l’estació i al’aeroport són considerables!

Amb l’experiència que tenim els mo-nitors en altres activitats d’estiu,teníem por del que podria passar,perquè les activitats internacionalsa vegades poden coixejar en alguns

“Un cop realitzadal’activitat, estem con-tents del resultat”

Fonts d’informació recomanades4

el m

on

og

ràfi

c

INSTITUCIONS

Generalitat de Catalunya (Departa-ment de la Presidència – SecretariaGeneral de Joventut)www.gencat.net/joventut/internacional

Portal web on trobareu informaciódiversa: accés als diferents formularisdel Programa Joventut amb la Guiade l’Usuari (la qual ens dóna les pau-tes per implementar els projectes),accés al Llibre Blanc de Joventut (re-comanacions de la Comissió Europeaals estats membres sobre quines po-lítiques de joventut s’hauriend’impulsar), informació de cursos iactivitats, entre d’altres.

Ministerio de Trabajoy Asuntos Socialeswww.injuve.mtas.es

Portal web amb informació sobre co-operació internacional, formació i al-tres recursos. També hi trobareu elPrograma Joventut.

Direcció General d’Educació i Culturade la Comissió Europeawww.europa.eu.int/comm/education/youth.html

Portal web de l’òrgan executiu de laUnió Europea (UE) on trobareu infor-mació sobre polítiques de joventut,programes, el Llibre Blanc i novetatsa Europa en l’àmbit juvenil. La infor-mació que trobareu és en totes lesllengües oficials de la UE.

Consell de la Unió Europeawww.ue.eu.int

Portal web de l’òrgan de decisió de laUE. El Consell està integrat pels minis-tres de cada estat, i es reuneixen pertractar temes per àmbits. El Consellés presidit per cadascun dels estatsde la UE, de manera rotativa i seguintl’ordre alfabètic. Hi trobareu informa-ció sobre la Presidència de torn i sobreles polítiques que s’hi impulsen.

Parlament Europeuwww.europarl.es

Portal web de l’oficina del ParlamentEuropeu a Espanya. El Parlament dela UE no té el poder que solen tenirels parlaments dels estats (a la UE, elpoder encara es concentra molt encada estat), i per tant és un òrgan deratificació (dels membres de la Comis-sió, dels pressupostos). Hi trobareuun accés destinat a joventut amb in-formació sobre el Tractat per a unaConstitució a la UE, a més d’algunaguia didàctica sobre el funcionamentdel Parlament.

Direcció de Joventut i Esportsdel Consell d’Europawww.coe.int/youth

Portal web amb accés a formacions,campanyes educatives, el programade subvencions del European YouthFoundation, accés als European YouthCenters (Budapest, Estrasburg i Lis-boa), accés a l’equip de formadors eneducació no formal del Conselld’Europa, entre d’altres.

European Youth Centre Budapestwww.eycb.coe.int

Portal web on trobareu els mateixosrecursos que anterior, però més cen-trat en l’educació, el lleure i els recur-sos pedagògics. Podeu accedir al Ma-nual d’Educació en Drets Humans(Compass: www.eycb.coe.int/compass),al Manual sobre antiracisme ixenofòbia (Domino: www.ecri.coe.int)i a la Campanya “All equall, Alldifferent”, entre altres recursos.

The North-South Centrewww.coe.int/T/E/North-South_Centre

Portal web sobre la promoció de lacooperació entre els països del sud iel nord del nostre planeta. Hi trobareuinformació sobre el diàleg Europa -Àfrica, Educació Global, Joventut iDiàleg Transmediterrani.

RECURSOS PEDAGÒGICS

SALTO (Support for Advanced Lear-ning and Training Opportunities) www.salto-youth.net

Portal sobre educació no formal de laComissió Europea destinat a donarsuport a les agències nacionals (ubi-cades a la SGJ i al MTAS) en la promo-ció del Programa Joventut. Hi trobareuuna base de dades amb formadorsd’arreu d’Europa, cursos de formació,entre d’altres. El SALTO està dividit envuit centres segons l’àmbit de treball.

Partenariat Comissió Europeai Consell d’Europawww.training-youth.net

Portal web fruit de la cooperació entrela Unió Europea (la Comissió) i el Con-sell d’Europa. Hi trobareu informacióde tot tipus, com els manuals en edu-cació no formal per temes (t-kits) o larevista Coyote. També hi trobareu al-guna unitat didàctica i informaciósobre cursos.

Euromed Youth Platform(amb el suport de la Comissió Europeai el Govern de Malta)www.euromedp.org

Portal web destinat a la promoció deles relacions euromediterrànies, ambrecursos diversos sobre cursos de for-mació i activitats.

el m

on

og

ràfi

c

ASSOCIACIONISME

Fòrum Europeu de la Joventutwww.youthforum.org

Portal web de la plataforma associa-tiva europea que aglutina els diferentsconsells nacionals de joventut i lesorganitzacions no governamentalsjuvenils internacionals (93 entitatsmembres). És la plataforma que repre-senta les entitats juvenils europeesen les diferents institucions, principal-ment la Unió Europea i el Conselld’Europa. Hi podeu trobar el pla detreball en matèria de joventut, accésa les diferents organitzacions mem-bres, entre d’altres. També podeu ac-cedir a l’equip de formadors en edu-cació no formal d’aquesta plataforma.

Fédération Internationale pour lesÉchanges Éducatifs d'Enfants etd'Adolescents (FIEEA)www.francas.asso.fr/

Portal web de l’entitat Les Francas.Des de l’opció Qui sommes-nous? iInternational accedireu a la breu pre-sentació de la federació d’entitats laicai progressista de la qual formem part.La FIEEA és membre observadora delFòrum Europeu de la Joventut.

International Falcon Movement – So-cialist Educational Internationalwww.ifm-sei.org

Portal web del Moviment Internacio-nal dels Falcons, del quals formempart com a entitat observadora. LaIFM-SEI és entitat de ple dret delFòrum Europeu de la Joventut.

Les Francaswww.francas.asso.fr/

Portal web de la nostra entitat refe-rent a França en la promoció del’associacionisme educatiu laic i pro-gressista. Podeu accedir a diversosrecursos pedagògics. És membre dela FIEEA i de la IFM-SEI.

APCC www.apcc.org.pt/

Portal web de la nostra entitat refe-rent a Portugal. Hi trobareu informa-ció diversa de les accions que pro-mouen. És membre de la FIEEA i de laIFM-SEI.

Arciragazzi www.arciragazzi.it/

Portal web de la nostra entitat refe-rent a Itàlia. Hi trobareu informaciódiversa de les accions que promoueni accés als diferents circoli. És membrede la FIEEA i de la IFM-SEI.

Informació:de dilluns a dijous de 10 a 13h i de 16 a 19h

divendres de 10 a 13C/ Avinyó 44, 2 Tel. 93 302 61 03 a/e: esplac@esplac.org

Campaments,Colònies, Rutes,

Casals i ActivitatsInternacionals

www.esplac.org/estiu

ARCADI COROMINAS BAIGPresident d'Esplac i del Moviment laic i progressista

Els esplais es fanadults quan la gent noabandona el vaixell

Aquest noi de 27 anys va costarde convèncer perquè anés al'esplai i avui és presidentd'Esplac i del Moviment laic iP r o g r e s s i s t a . M e n t r el'entrevistem arribem a laconclusió que els seus diesduren més de vint-i-quatrehores: treballa, forma partd'una desena d'associacions iencara té temps per anar enbicicleta o jugar a futbol ambels amics. Però diu que això ésculpa de creure en la militànciaactiva i és que quan troba queuna associació és interessant,no pot deixar de pujar al tren.

Descobrirl'esplaiemva canviarlavida!Em va reafirmar en les meves idees ivaig trobar-hi un mitjà per vehicularla transformació social.

� Com arriba l'Arcadi Corominasa ser president d'Esplac?Vaig arribar al món de l'esplai ara faset anys, perquè jo de petit no haviaestat a cap esplai. Després d'haverdenegat en dues ocasions entrar-hi,unes amigues em van acabarconvencent perquè fes de monitordel grup de joves. Jo, en aquellsmoments, tenia ganes de provarl'aventura d'alguna cosa nova, quellavors no sabia què era, peròm'en grescava i. . . va ser u ndescobriment que em va canviar lavida! Em va reafirmar en les mevesidees i vaig trobar-hi un mitjà pervehicular la transformació social iamb moltes possibilitats de fer feina.

� I d'aquí a l'Equip de Direcció?De fet el meu primer contacte ambEsplac va ser l'any 2000, any en elqual vaig entrar a l'esplai que va ferla Trobada General a Vilanova, laMeditrobània, i com qui no vol lacosa, em van adjudicar la feinad'alliberat. Al cap de dos o tres anysvaig decidir entrar a l'Equip Generalde Sector (EGS) Penedès-Garraf. Elprimer any no vaig rascar massa bolaperò la Núria Bolet ens deia que erael primer any que l'EGS funcionavacom un veritable equip. L'anysegüent la Núria va deixar de sercoordinadora i em van proposar queme’n fes càrrec. Va ser una sorpresaperquè no m'ho esperava i si algunacosa m'ha ensenyat l'esplai, és aassumir les responsabilitats que ettoquen i aquesta, em tocava. Decoordinador de Sector vaig passar a

l'Equip de Direcció i el primer anytambé va ser la mateixa sensaciód'anar una mica perdut. Per sort, hiva haver un període una mica mésllarg per anar-se fent la idea de serpresident i de liderar el procés deconfecció d'un equip. Ha estat moltdivertit.

� En què creus que es notarà elcanvi de presidència?Em sembla que es notarà en unamajor proximitat de l'Equip deDirecció cap als esplais. Penso queaixò s'havia perdut, no sé ben bé perquè, però en tot cas hi havia aquestasensació dels esplais i és la que jotambé tinc. El fet que l’agafem gentque fa poc que hem estat a l'esplai ique fins i tot encara hi tenim vincles,ens fa més propers i també ens fatenir la visió més clara del quenecessiten els esplais avui en dia. Esv e u r a n i d e e s n o v e s , m é sinnovadores.

� Ara quatre persones de l'Equipde Direcció són del SectorPenedès-Garraf...Perquè és un Sector en què en elsúltims set anys s'ha viscut un climad'eufòria i felicitat, a la gent no se lifeia pesat anar al Sector, sinó queera un espai on poder trobar amistat,compartir moltes coses i treballar.Som set esplais al Sector, dels qualssis participen activament a lesactivitats; si li sumem que hi ha gentdisposada a treballar i que s'han fetmolt bé els relleus, fa que a l'equiphumà de l'Equip General de Sector

(EGS) hi hagi cinc persones i siguimés fàcil el relleu de l'Equip deDirecció. Hi havia seriositat,compromís amb el projecte isobretot també molt de suport delsesplais. El fet de veure que els esplaisresponen a la teva feina, cada vegadat'engresca més. Jo penso que aixòtambé passarà al Sector Barcelona ial Bages, on ara hi ha cinc persones.Als Sectors es viuen etapes cícliques,igual que als esplais. Si no somcapaços de generar un relleu igarantir la continuïtat del nostretreball, el Sector també punxa.Nosaltres, des de l'Equip de Direcció,hem d'assegurar que el treball siguiconstant i passi pels EGS.

� Actualment la salut dels esplaisés l'òptima?Jo crec que és bona, ja que la gent queva a l'esplai és feliç i fem esplai perquèens dóna la gana. També és cert queen alguns llocs hi ha mancances derelleu de l'equip de monitors imonitores o d'infants i joves, per aixòcal generar recursos en els esplaisperquèes facin campanyesper atrauremés gent. També hi ha llocs on elsesplais són forts. Al meu esplai fa setanys érem 40 infants i ara en som 140i hem passat de 12 monitors imonitores a una trentena.

� Creus que d'aquí a vint anysexistiran els esplais?Quan em vaig presentar a presidentdavant l'Assemblea vaig començaramb una poesia del Gabriel Celayatitulada La poesia es un armacargada de futuro i jo tinc el pleconvenciment que els esplais somuna arma carregada de futur, peròno per disparar, sinó per fer ciutadansi ciutadanes més lliures i més actius,més crítics. Penso que segur que hihaurà canvis en el model d'esplai ihi haurà noves maneres de treballar,però els esplais seguiran fent feinacom la fan ara o millor.

� I per què hi ha tantesdiferències entre els esplais que

Els esplais somuna armacarregada defutur,però no perdisparar, sinó perfer ciutadans iciutadanes méslliures i mésactius,més crítics.

són potents i els que no passenmai de la trentena d'infants?No ho sé, però per experiència, al'Esplai Drac Màgic vam començar acréixer en el moment en què elsmonitors i monitores no vamabandonar l'esplai i es va consolidarun equip de monitors joves moltengrescat i compromès amb l'esplaii amb una capacitat de treballincreïble. A mesura que aquest equipde monitors ho deixa, però no se'ndesvincula, el relleu que es formades de baix, des del grup de joves,acaba sent potent perquè no se sentdesemparat, no es veu sol ja que hiha molta gent que es creu el projectei els dóna suport i una capacitat deformació interna dels monitors imonitores. Això és molt importantper a consolidar un projecte. Peròcada esplai és un món i té unescaracterístiques ben diferents.Aquesta és l'experiència del DracMàgic, però no puc assegurar queaixò sigui la fórmula màgica. El quesí puc afirmar és que els esplais esfan adults quan la gent no abandonael vaixell.

A mesura que aquest equip demonitors ho deixa, però no se'ndesvincula, el relleu que es formades de baix, acaba sent potentperquè no se sent desemparat ja quehi ha molta gent que es creu elprojecte i els dóna suport.

� Em sembla que el treballinternacional també és un delsvostres objectius prioritaris...Efectivament, veure món és formaciói educació i ho hem de millorar, ésuna assignatura pendent. No pot serque tinguem una comissió tanpotent i que tan pocs esplais facinactivitats internacionals.

� I sobre el tema del problemadels locals als esplais, com usposicioneu?Ara crearem la Comissió de Localsdins l'entitat, que fins ara nomésexistia a Barcelona. Ens ha de portara tenir clar què volem fer amb elslocals dels esplais. Adquirir-los? Quanho tinguem clar podrem generarprojectes d'adquisició del patrimoni,demanar subvencions i ens lespodran donar.

� Què és per a tu el MovimentLaic i Progressista (MLP)?Pregunta difícil perquè a l'Equip deDirecció actual considerem queestem lligats a poques coses i comque som un equip jove, somdescarats a l’hora de replantejarEsplac i l'MLP. Fins ara ha funcionatcom una organització d'associacionso entitats amb un ideari comú, queens servia com a marca, que enscaracteritzava a tots. Nosaltres tenimla intenció d'anar més enllà, quel'MLP tingui molt més pes, quecoordini molts més projectes i quetorni a agafar una embranzida comfa tres o quatre anys i progressi. Calque ho sentim tots més i que tinguiuna major presència, tant a les

Hem de créixerterritorialment perquè somels millors i perquè la laïcitat i el progréshan d’estar a l'ordre del dia.

� Deies que una de les prioritatsde l'Equip de Direcció eraaugmentar la proximitat entreels esplais. Quins altres objectiusteniu?Pel que fa al projecte educatiu, hemde ser capaços que els esplais facinmés i millors activitats d'estiu,perquè és el mitjà més potent quetenim nosaltres per actuar enl'educació dels infants i dels joves. Elfet d'estar aquests dies fora de casaens dóna una eina pedagògicaimpressionant i per això hem decréixer en nombre pel que fa aaquestes activitats.

Hem de créixer territorialmentperquè som els millors i perquè lalaïcitat i el progrés han d’estar al'ordre del dia. I el fet que l'últimaqüestió de negociació de l'Estatutfos la laïcitat, ens serveix a nosaltresper a reafirmar-nos que anem pelbon camí i estem a l'ordre del dia.Ideològicament estem en unmoment important.

També en l’àmbit territorial, crec quereforçarem mol t els Sectorsgeogràfics. El fet que tinguem EGSal Bages-Berguedà, al Barcelonès, alMaresme, al Penedès-Garraf i alVallès, ens dóna unes possibilitatsenormes d'estendre les potes i anaral territori, que és la gent mésimportant de l'entitat, perquè sónels que fan més feina, els méspropers als esplais i són els que tenenmés capacitat per anar al territori iconvèncer la gent o altres esplaisperquè s'afegeixin a l'associació.

L'Equip de Direcció actual consideremque estem lligats a poques coses i comque som un equip jove,som descaratsa l’hora de replantejar Esplac i l'MLP.

nostres activitats de les entitats, comen l’àmbit de les relacions exteriors,que l'MLP sigui conegut . Unmoviment, les entitats del quallideren la UPEC, per força ha de tenirun protagonisme molt més gran delque té ara.

� I ara que parlaves de lesrelacions exteriors, quinesrelacions tindrà Esplac amb lesaltres entitats d'associacionismeeducatiu durant el teu mandat?De treball, igual que entenc que haestat fins ara. Totes ens trobem alCNJC i en altres Consells i és enaquests àmbits que es fa un treballcomú. Sí que surten discrepàncies,tal com ha de ser, però com ésevident hi seguim treballant. De fet,en l'última Assemblea del CNJC hiva haver un treball força interessantde les entitats educatives treballantconjuntament, braç a braç, i estemt re ba ll ant amb un a ll ei dereconeixement i foment d el'associacionisme educatiu, que vaser consensuada per gairebé totesles entitats, exceptuant-ne una, i esva aconseguir després de set anysde treball.

� Com és que aquesta llei quees discuteix i s’hi treballa des del1997 triga tant a sortir a la llum?Perquè la metodologia no sempre haestat l'encertada.Intentar redactar unallei en el sí del CNJC deu ser molt difícil.Que les lleis les faci qui les ha de fer inosaltres ja treballarem perquè esrespecti la nostra voluntat. Per això,l'últim any vam intentar fer un

document en què hi haguessin totesaquelles mesuresque nosaltrescreiemimprescindiblesperquè les institucionsensreconeguini ensfomentin,i semblaque va ser així com ens en vam sortir.Això ho vam posar ordenadament iemmarcat en el context de treball delesentitats d'associacionisme educatiui vam portar-ho al Parlament deCatalunya. D'altra banda,també va seruna qüestió de diferències entre elsprojectes de les entitats.N'hi ha per quiel projecte educatiu dubto que siguiprioritari i nosaltres amb aquest puntde vista, evidentment,no hi lliguem.

� Esplac ofereix un modelinnovador respecte de les altresentitats d'associacionismeeducatiu?No sé si és innovador o no, però elfet que es diferenciï molt bé elprojecte associatiu de base delprojecte de serveis, ens fa tenir lescoses molt més clares, saber moltmillor en què treballem i oferir unprojecte real de transformació apartir de la vertebració associativade la societat.

� Creus que hi ha algun aspecteen què Esplac hagi de millorar?Sempre cal millorar en tots elsaspectes, però probablement el fetque el nostre projecte sigui demilitància, ens ha d'obligar adissenyar estratègies que enspermetin tenir gent als quadresintermedis de direcció de l'associaciói crear un relleu constant. Hemd'intentar capgirar la periodicitatdels monitors i monitores dels

esplais i que quan estiguin cansatsdels nens i nenes, no deixin l'entitatsinó que hi continuïn participant enaltres àmbits i a Esplac. Això ens faràmés forts i ens farà tenir moltes mésoportunitats de fer progressar elprojecte, d'arribar a molta més genti de consolidar-lo.

� I com ens veu la societat?El que és evident és que manca unreconeixement social i institucionalde l'associacionisme educatiu engeneral. Nosaltres estem convençutsque la tasca que fem és necessària iper a ixò i ntentem que l esadministracions la reconeguin i lafomentin a través, per exemple, delocals, recursos, facilitats, formació...i a partir d'aquí tenir més eines perarribar a ser socialment reconeguts.

� Quin valor afegit creus que tél'associacionisme educatiu?L'alegria i la felicitat amb què elsmonitors i les monitores treballemés envejable en tots els àmbits. Al'escola i als instituts els professorsno van amb la mateixa felicitat, oaquesta és la impressió que jo tinc.També ens diferenciem per lamanera innovadora com treballem,que fa que els infants se sentin partimportant de la societat i cal quefacin fer sentir la seva veu.

� I aquesta innovació educativadels esplais, es filtra en altresespais educatius com és l'escola?En general no es filtra, però sí que éscert que hi ha projectes puntuals acertes escoles, que s'assemblen a lamanera de funcionar dels esplais, toti que no és el més freqüent. Enstrobem amb un cert rebuig de lesescoles i els instituts a treballarconjuntament i això és fatal perquèem sembla que tots plegats podríemaprendre els uns dels altres i laformació dels infants i joves hoagrairia. Per exemple, pel que fa alsnens i nenes amb necessitatseducatives especials, si es treballésconjuntament, segur que en

Un polític:Joaquim Nadal.Un defecte:No accepto les crítiques sobre Esplac.Una virtut:El treball en equip.A què et dediques professionalment?Sóc secretari interventor d'un ajuntament. Ho tincclar des de 3r de BUP i penso que cal que la gentque es dediqui a la funció pública per vocació i noperquè ho vegi com un xollo o estigui per sobre delbé i del mal. Cal un major sentit de la responsabilitat.A les teves estones lliures…En tinc? Hi entra ser president d'Esplac?Un fet històric:La Revolució Francesa.De gran vols ser…Feliç.On et trobarem si et perds?A París.Et sorprèn...Sóc un il·lús i no paren de sorprendre'm coses.Et molesta...La intolerància i que es vulgui reescriure la història,i hi ha certs sectors de la dreta que ho volen fer iper aquí, no hi passo.Un tema pendent...Viatjar.El primer que penses quan entresa la seu d'Esplac:Foscor.Creus en la treva d'ETA?Hi crec, perquè confio més en els polítics actualsque en els d'abans.Votaràs a favor de l'Estatut?Sí.

Hem d'intentarcapgirar laperiodicitat delsmonitors imonitores delsesplais i que quanestiguin cansatsdels nens i nenes,no deixin l'entitatsinó que hicontinuïnparticipant enaltres àmbits i aEsplac. Això ensfarà més forts iens farà tenirmoltes mésoportunitats defer progressar elprojecte.

trauríem molt més profit i els infantmillorarien. Això passa perquètambé tinguem un reconeixementinstitucional cap a la nostra tasca dela mateixa manera que nosaltres jareconeixem la seva.

� Creus que des que es va canviaral govern tripartit ens beneficiaser laics i progressistes?Estic convençut que sí, pel que fa alsrecursos, ajudes i reconeixement. Elgovern tripartit és molt més sensible,proper i ens ha ajudat més, peròqueda molt per a fer. Ara bé, tambédepèn de nosaltres que siguemcapaços de generar projectes xulos.

� Si haguessis d'explicar alPasqual Maragall si val la penaaixò dels esplais, com li diriesd'una manera resumida?Li diria de dues maneres: que a ell liinteressa apostar pels esplais. Aixòtambé ho faria amb els alcaldes i lesalcaldesses, perquè els esplais vénena cobrir les necessitats que la societatté en matèria d'educació de laciutadania.Actualment les famílies noes responsabilitzen prou de l'educaciódels seus fills i filles i la deleguen al'escola, que està més preocupada peroferir uns coneixements curriculars,que per la formació de la ciutadania.Els esplais apostem per l'educació envalors i per l'educació d'una ciutadanialliurepensadora, crítica, activa i calapostar-hi.

� Per acabar, vols dir alguna cosaals monitors i monitoresd'Esplac?Que siguin feliços perquè la felicitati l'entusiasme és la manera d'educarmés divertida que hi ha. Crec quesent feliços i sent capaços de generarentusiasme i felicitat als nens i nenesja transformem la societat. Sí, jo elsdemano que afrontin la seva tascaamb felicitat i alegria.

Joffre Villanuevai Gemma Ustrell Ibarz�

Arcadi Corominas Baig: Tinc 27 anys, visc a Vilanova i la Geltrú i treballo desecretari-interventor de l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sóc diplomaten Gestió i Administració Pública i monitor del Drac Màgic. He estat coordinadordel Sector Esplac Penedès-Garraf i actualment presideixo Esplac i el MovimentLaic i Progressista. Dins l'Equip de Direcció també sóc el responsable de l'Àrea deComunicació.

Sergi Contreras Mota: Tinc 23 anys, visc al Vendrell (Baix Penedès). Sóc elpresident de l'Esplai Xaloc i membre de la Junta de la Coordinadora d'AssociacionsEducatives del Vendrell. He estat membre de l'Equip General del Sector Penedès-Garraf d'Esplac i actualment en sóc el coordinador. Treballo de secretari tècnicen una associació i de comptable en una empresa de serveis educatius. Sóc elresponsable de l'Àrea d'Economia i Administració d'Esplac.

Núria BoletOlivella: Tinc 30 anys i sóc exmonitora del MIV (Moviment Infantilde Vilafranca), també vaig ser membre de l’Equip General del Sector Penedès-Garraf i des de l'Assemblea del 2004 assumeixo, com a membre de l'Equip deDirecció, la responsabilitat de l’Àrea Pedagògica d'Esplac, on dirigeixo programescom la Campanya d'Estiu, Ciutadania, entre d'altres. Actualment també sóc laresponsable del Consell de Redacció de la revista Tercer Segona.

Marc Enrich Capilla: Tinc 26 anys, resideixo a Barcelona i sóc exmonitor del'esplai Boix. Sóc llicenciat en Humanitats, tinc un Màster en Gestió Cultural itreballo a la cooperativa Entorn com a coordinador de serveis.Vaig ser coordinadorde l'EGS Barcelona, del qual continuo sent membre, i actualment formo part del'Equip de Direcció. Sóc responsable de l'Àrea Territorial, juntament amb la Neus.

Neus Bayó Puxan: Acabo de fer vint-i-nou anys, increïble, oi? Doncs sí, i encaraestic contenta de rondar per la casa posant alegria, entusiasme i il·lusió perquèaquest projecte que anem construint arribi als infants i adolescents dels esplais.Sóc de l’esplai Boix de Barcelona, he participat al Sector Barcelona i també heformat part de la Secretaria Tècnica d’Esplac com a tècnica del Sector Barcelona.Des de fa tres anys formo part de l'Equip de Direcció d'Esplac com a responsablede l'Àrea Territorial. També sóc biòloga i faig recerca en el laboratori d’un hospital.

Conchi Hurtado Espejo: Tinc 27 anys i resideixo a Barcelona, tot i que sóc deVilanova i la Geltrú, com l'esplai Drac Màgic, del qual he estat monitora. També heestat membre de l'EGS del Sector Penedès-Garraf, com a referent pedagògica i al'última Assemblea d'Esplac vaig ser elegida per formar part de l'Equip de Direcció.Sóc la responsable de l'Àrea de Cooperació Internacional i, juntament amb la Núria,de la Pedagògica. Professionalment estic diplomada en Educació Social.

Sent feliços i sent capaços de generarentusiasme i felicitat als nens i nenes jatransformem la societat.

L’EQUIP DE DIRECCIÓ D’ESPLAC

FINS A QUIN PUNT ELS PARES I MARESHAN DE PARTICIPAR A L’ESPLAI?

Ara que ens pregunteu fins a quin punt participen els pares i mares a l’esplai, nocrèiem que plantejar-nos això fos important, ja que ens adonem que fa moltsanys que en som partícips molt activament i d’aquesta observació n’ha sortitaquesta reflexió.

Fins que no fas el primer pasper participar a l’esplai coma pare i mare,i col·laboressobretot en el funcionament intern, sigui amb el manteniment dels locals, latresoreria o l’organització d’actes festius, no t’adones que la implicació de lesfamílies és important.

I si parlem del MIV encara més. Ja que des de fa 35 anys, el pares i mares hantingut i tenen,juntament amb l’equip de monitors i responsables, la facultat dedecidir uns paràmetres de funcionament,organització isobretot de comunicació.Des que es van trencar les relacions com a secció de l’església, la unió que existiaentre monitors i monitores,pares i mares,va fer esdevenir el MIV que actualmentconeixem. El paper de les famílies durant aquests últims anys ha estat moltpositiu pel desenvolupament que ha tingut, i continua tenint, aquesta relacióamb els monitors i monitores. Sempre deixant clares les actuacions que han derealitzar els pares i mares, i l’equip de monitors i monitores dins l’entitat,aquestslímits s’estableixen i es consensuen en un òrgan intern de l’esplai que coneixemcom a junta,i que es reuneix quinzenalment per continuar treballant per l’esplai.

Elfetde tenir aquest suport i implicacióde les famílies dóna certa tranquil·litata l’equip de monitors i monitores queformen part de l’entitat,així com a lesnoves incorporacions, tant de nous in-fants, noves famílies i nous monitors imonitores. A més a més dels infants,els monitors i monitores, els pares imares són i seran un element més del’estructura de l’esplai, no menys im-portant que els altres, sempre ques’estableixi un relleu continuat i renovat espontàniament (participació a la junta)segons les diferents expectavives personals dels pares i mares implicats.

Aquesta implicació és voluntària, amb conscens i bon rotllo, tot això funcionagràcies a l’experiència que tenim des de fa molts cursos de participació a l’esplai,sigui com a pares i mares, o com a monitors i monitores.Si tots els membres delmoviment ens plantegéssim la pregunta a l’inrevés, o sigui:“Cal que les famíliess’impliquin i participin a l’esplai?”la resposta del MIV seria i tant que sí! per aixòexistim!

Magi Casanovas – president del MIV i pare de l’esplaiFrancesc Gelpí – secretari i pare de l’esplaiAnna Jiménez – responsable�

Des del moment en què els pares i mares porten el seu fill o filla a un esplai, laparticipació d’aquests en la vida delcentre esdevé tan important com l’assistènciadels infants.

Uncophemtriatelcentremésadienticoherent ambelsnostresinteressoseducatiusi socialsverselsnostres fills i filles,la qüestió hauria de ser dequina manera podemparticipar en la vida de l’esplai.Ésclar queun alt grau d’intervencionisme delsparesi mares podria arribar a malmetre el projecte pedagògic, per la qual cosa s’han defixar els límits que els pares i les mares mai no hauríem de traspassar, per noinfluenciarmassa en el dia a dia del centre.La millormanera defer-ho éscoordinantaquesta participació mitjançant una comissió de pares i mares, de participacióvoluntària,i enla qual tambél’esplaisigui present atravésd’unmonitoromonitora.

Latascacomamembredelacomissiódeparesimares,potarribaraserengrescadora,si un ho fa des de la visió de l’esplai, com un punt de trobada de persones ambinteressos comuns i amb un únic objectiu: ajudar els nostres fills i filles a créixer.Ara bé,ésaquesta la realitat social quees viu als esplais? Lamentablement,no totsels pares i mares veuen en els centres d’esplai la possibilitat de complementar laformació dels seus fills i filles, sinó que els veuen com un lloc més on“aparcar-los”durant unes hores. I és aquí on volia arribar: per contrarestar la passivitat d’alguns,és completament necessari que d’altres assumeixin el compromís,no sempre fàcilni còmode, de participar activament a la vida de l’esplai. Penso també, que quanels nostres fills i fillesveuen que assistima reunions i col·laborem ambelsmonitorsi monitores,ells se senten també més integrats,més actors i no tan sols convidatsde cada dissabte.

La part positiva de tenir una comissió de pares i mares és que nosaltres tambédecidim,que tenim un fòrum on fer sentir la nostra veu i on canalitzar la d’aquellspares i mares que no formen part de la comissió. I podem aportar experiència, nocom a monitors, no és tracta de qüestionar la seva tasca,sinó l’experiència com aadults, donar el nostre parer,posar seny i fre quan la il·lusió pot més que el sentitcomú. I també a l’inrevés, animar quan pot faltar confiança.

En el nostre cas particular, al centre d’esplai El Drac Màgic, tenim, a més, el granrepte de continuar caminant cap a l’objectiu que té el centre des de fa anys,seguirel camí que d’altres van endegar abans que nosaltres: trobar un local que puguiassegurar el projecte pedagògic de l’esplai. Sabem tots,que aquest serà un camídur i difícil, però, només el fet de poder participar-hi, ja és suficient per a fer-nossentir que som part de l’esplai.

I, quin ha de ser el paper dels pares i les mares? Mentre els monitors i monitorestreballen per assegurar el dia a dia, preparen les activitats pels nostres fills i filles, igaranteixen el bonfuncionament del’esplai i laseva continuïtat,nosaltres,elsparesi mares,hemde fer una tasca paral·lela que ajudi elspares nouvinguts,aquellsqueno tenen gaire temps però sí moltes ganes, els que en un inici no tenen clar perquè porten els nens i nenes a l’esplai, a viure aquest punt de trobada com un llocon tots tenim cabuda,grans i xics.

Demostrar als nostres fill i filles que estan allà i no en un altre centre perquè hicreiem,perquè enshi sentim partintegrant i integradora,perquè tots som l’esplai.

Cristina CortésMare de l’esplai Drac Màgic�

Principis de l’Escola Bressoldel Bosc, SCCL

- Respecte al desenvolupa-ment íntegre de l’infant

- Pluralisme ideològici valors democràtics

- Coeducació

- Participacióamb la comunitat exterior

- Formació permanent

- El català com a llenguavehicular

Desprésd’unsmesosderelaciócomaexperiènciapilotd’ENTORN,GrupCooperatiu,l’EscolaBressoldelBoscvasignar

l’acorddecol·laboraciócooperativaquesuposalaincorporaciód’unaescolabressolalMovimentLaiciProgressista.

La primera escola bressol delMoviment laic i progressista

La política social del govern tri-partit de la Generalitat de Cata-lunya d’impulsar la creació denoves places d’escoles bressol idotar-les de millors condicionsde qualitat, porta a l’Ajuntamentde La Roca a realitzar un edificide nova planta per situar l’escolabressol municipal per a 82 placesi treure’n a concurs la gestió peral curs 2005-2006.

Aquest fet suposa una reflexióinterna entre les educadores dela cooperativa, que malgrat laseva reconeguda experiència icapacitat per realitzar les funcio-ns pedagògiques pròpies del’escola bressol, no es veuen pre-parades per a la gestió empresa-

Després d’una successió de pro-jectes d’escola bressol a La Roca,iniciats cap als anys seixanta,amb més o menys continuïtat,el maig de 1995 es reconeix ofi-cialment la llar d’infants de LaRoca del Vallès, gestionada deforma cooperativa.

Algunes de les persones quehistòricament havien formatpart d’aquest procés amb novesincorporacions, van acabarcreant el setembre del 2004l’Escola Bressol del Bosc, SCCL,que en aquells moments gestio-nava les 56 places de l’escolabressol de la població de La Rocadel Vallès, situada en un edificimunicipal.

rial d’un projecte que inclou lagestió del propi edifici de l’escolai un augment significatiu de pla-ces.

El fet que una persona de l’equipde direcció d’esplac treballéscom a educadora en aquesta es-cola bressol, va facilitar contac-tar amb ENTORN.

La situació d’aquesta cooperati-va s’adeia amb l’estructura quees plantejava de Grup Coopera-tiu. A més de la necessària coin-cidència ideològica, coherentamb l’ideari del Moviment Laici Progressista, ENTORN, per mitjàd’un acord com a Grup Coopera-tiu, podia aportar al projecte laseva capacitat empresarial il’experiència en la gestiód’equipaments educatius i de

tracte amb les administracionspúbliques, i mantenir els puntsforts de projecte arrelat a la po-blació. Alhora potenciava la fina-litat del Grup Cooperatiu decréixer empresarialment amb laincorporació al Grup d’una enti-tat de gestió d’escoles bressol.

La relació entre l’Escola Bressoldel Bosc, SCCL i ENTORN ha pos-sibilitat que els primers guan-yessin un concurs i estiguin ac-tualment gestionant la novaescola bressol municipal, LesO re net e s , am b el sup ortd’ENTORN.

Aquesta relació que hem anatajustant al llarg del 2005 ens haservit com a experiència pilotd’ENTORN, Grup Cooperatiu is ’ha segel lat amb l’acordd’incorporació d’aquesta entitatal Grup Cooperatiu i per tant, alMoviment Laic i Progressista.

Estem treballant conjuntamentper incorporar més projectesd’escoles bressol al Grup Coope-ratiu, i fer realitat la Xarxad’escoles bressol del MLP, queposi en comú els recursos de ges-tió, formació i experiència.

Entorn, sccl�

L’equip d’educadores de l’Escola Bressol del Bosc,

SCCL es defineix com un equip de professionals

de l'educació disposades a gestionar amb il·lusió

i rigor l'Escola Bressol del seu poble. Volen fer

de l'Escola un espai acollidor, agradable i sug-

geridor per als nens i per a les nenes, per a les

famílies i, en definitiva, per a tota la comunitat

educativa.

Volen gestionar l'Escola d'acord amb els prin-

cipis cooperatius i la filosofia que aquesta opció

suposa: gestió democràtica, oberta i participati-

va, interès per la comunitat i responsabilitat

vers l'entorn on es desenvolupa.

ENTORN, Grup Cooperatiu

La missió d’ENTORN, Grup Cooperatiu és sumarprojectes de gestió de serveis adreçats a les per-sones, que apostin pels valors de l’ideari Laic iProgressista i ens permetin ser més eficients enla realització de les missions de cada organització.

Un grup cooperatiu és un grup empresarial enquè el cap de grup és una cooperativa. En el nostrecas, el cap de grup és ENTORN, SCCL.

El grup cooperatiu ens permet incorporar nousprojectes, noves iniciatives, i en definitiva, méspersones implicades en una mateixa causa.

Actualment formen part d’ENTORN, Grup Coope-ratiu a més d’ENTORN:- Escola Bressol del Bosc, SCCL- Fundació Terra.

WWW.XARXAJOVE.NET

Si busques un lloc on compartir les teves afeccions o trobar-ne de noves,xarxajove.net et serà d'utilitat. Podràs compartir des d'una partida de rol aun concert, organitzar des d'una costellada a una manifestació, participaren una tertúlia o trobar persones que tinguin les teves inquietuds.

Xarxajove.net posa al teu abast informació sobre les associacions juvenilsde Catalunya, t'informa de les activitats en què pots participar i t'ofereixrecursos per als projectes del teu esplai. A més, pots penjar anuncis i t'ofereixun cercador de totes les associacions juvenils de Catalunya.

Xarxajove.net és un web impulsat pel Consell Nacional de la Joventut deCatalunya, amb el suport de la Secretaria General de Joventut, i funcionaamb les aportacions directes de tots els i les joves que s'hi connecten.

Web

Anna Jiménez – Esplai MIV

Col·laboracions:ManelGarcia Escuer (EsplaiXirusplai)

i Albert Colldeforns (Esplai Drac Màgic)

COORDINEM-NOS! EL TREBALL EN EQUIP ALS ESPLAIS

El llibre Coordinem-nos! El treball en equip als esplais de la col·lecció L'Esmoletaprofundeix en les bases contingudes en el Projecte Educatiu d’EsplaisCatalans. Amb aquest seguit de textos volem seguir avançant en la líniad’establir un discurs pedagògic i metodològic adreçat a millorar la feina quees fa des dels centres d’esplai, i amb la finalitat sempre present de transfor-mació i desenvolupament social.

En aquest llibre hi podeu trobar algunes de les claus per ajudar-vos a millorarla feina de l'equip de monitors i monitores del vostre esplai. Ens agrupemper necessitat, per funcionar millor, per subsistir, per donar-nos afecte, i amés a més, per poc que puguem, per millorar la societat en què vivim. Elsequips de monitors i monitores tenen una finalitat, uns objectius i una feinaa fer. I la forma d’arribar a assolir les fites marcades passa precisament pertreballar d’una manera determinada: en equip. Sols no ho faríem, no tindriasentit, ni en seríem capaços. Necessitem els companys i companyes per aestar bé nosaltres mateixos i per a fer una feina plegats.

Però treballar en equip no sempre és fàcil. En termes generals, requereix untemps adequat de caldejament perquè les persones que el formen es cone-guin i agafin prou confiança. No es pot córrer, s’ha de respectar el ritme delgrup. També hem d’aprendre a comunicar-nos, a escoltar i comprendre elsdiferents tipus de pensament i d’idees que hi conviuen, s’han de resoldreels conflictes que hi sorgeixen... Cal, d’alguna manera, entrenar-se per atreballar en equip, com si d’un equip esportiu es tractés, i donar tempsperquè les peces encaixin i finalment, donin resultats a través de la sevabona coordinació. Per aconseguir-ho, un primer pas és llegir-vos aquest llibreque de ben segur us serà una eina útil per a la vostra tasca a l'esplai.

Llibre

Esplais Catalans

Coordinem-nos! El Treballen equip als esplais

Barcelona:EsplaisCatalans,2006.(L'Esmolet;3)

ISBN84-609-9470-8

Acció Escolta de Cata-lunya constitueix una pro-posta d’educació en la lli-bertat des de l’escoltisme;una escola de ciutadansactius, democràtica, ober-ta, progressista i catalana.

La Fundació Ferrer iGuàrdia , amb quinzeanys d’experiència, treba-lla per la recuperació dela tradició lliurepensadorai la difusió de la pedago-gia de l’Escola Moderna.

L’Escola Lliure El Sol ésl’eina de formació perconvertir els joves en ciu-tadans lliures. Realitzacursos diversos de for-mació d’educadors i diri-gents associatius permés de 1.000 alumnescada any.

Esplais Catalans, Es-plac, és l’associaciód’educació en el lleureinfantil i juvenil queagrupa 112 centresd’esplai d’arreu de Ca-talunya. Treballa per larenovació profundadels centres d’esplaifins a convertir-los enun autèntic espai delsinfants.

L’Associació de Casals iGrups de Joves de Ca-talunya promociona, fo-menta i coordina iniciati-ves i projectes juvenilsbasats en l’autogestió i lademocràcia participativadels joves. Té 31 grups icasals associats queagrupen 2.600 socis i5.000 usuaris.

ENTORN, sccl és la co-ooperativa de serveis so-cioeducatius que gestio-na des de l’economiasocial projectes i equipa-ments. Actualment des-envolupa més de 150 ser-veis en 50 poblacions pera més de 50.000 usuaris.

La Fundació Terra és uninstrument social per es-tendre el missatge quetotes les persones po-dem i hem de fer petitescoses per contribuir a sal-vaguardar el medi am-bient.

Esplais Catalans, l’Escola Lliure El Sol, la

cooperativa Entorn, La Fundació Francesc

Ferrer i Guàrdia, la Fundació Terra, l’Associació

de Casals de Joves de Catalunya i Acció Escolta

de Catalunya formen el Moviment Laic i

Progressista. En el terreny de l’acció política i

social, el Moviment Laic i Progressista reivindica

la salvaguarda de la dignitat humana i

l’autodeterminació de les persones contra

qualsevol limitació o pressió injusta. El Moviment

Laic i Progressista està compromès en un impuls

de canvi de la societat a favor del lliure

pensament, la tolerància, la diferència, els drets

humans i la ciutadania.